Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 64929 | Mas Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-torroella | <p>Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 1576 ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic.</p> | XV-XVI | <p>És un gran mas fortificat dels segles XV-XVI. A nivell estructural i decoratiu és el resultat de les reformes portades a terme al 1511. L'accés a la casa es realitza a partir d'una porta amb un arc de mig punt adovellat, que té a la clau de l'arc un cap o cara de moro. La porta es troba descentrat de la façana. Es pot observar que la primera planta té una alçada major que la resta, per la qual cosa mostra aquest caràcter noble, que va tenir. Al mateix temps, es el lloc on es troba la sala principal i les finestres de tradició gòtica. El seu interior, té vestigis de tot el seu passat, amb trossos de pedra en forma d'opus spicatum, re-aprofitats del castell de Torroella. També es poden observar vestigis de la seva evolució, com la torre adossada a la part NE.</p> | 08247-69 | Riba dreta del riu Mèder | <p>Les noticies del Mas de Torroella comencen a aparèixer ja des de l'any 1130, amb el seu primer feudatari Bernat de Talamanca, cavaller del Bages. Des de llavors molt castlans i gent que el defensaven es van anant seguint, des de la família dels senyors del Castell de Sentfores, com a sots-feudataris o els Manlleu, al 1194 com a feudataris. Desprès de diversos litigis amb famílies feudals, com els Malla, que volien treure el drets del castell al Bisbat de Vic, aquest designa al s. XIII a la família Ferrer de la Riera com a responsable del Castell. Al segle s. XIV es quan apareix el cognom Torroella, família que molt probablement treballava al mas, i que com van fer tants d'altres van assimilar el nom del casal. La pèrdua de l'arxiu episcopal fa que hi hagi diferents buits a la seva historia, que tornar a estructurar-se a partir del s. XIX, quan el francesos entren al mas. El cognom Torroella ja s'havia perdut en aquell moment. Actualment, desprès de diverses vendes, el mas el té la família Villaret.</p> | 41.9083100,2.1962200 | 433337 | 4639908 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64929-foto-08247-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64929-foto-08247-69-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||
| 64930 | Finestra gòtica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-gotica | <p>Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 1576 ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic.</p> | XV-XVI | <p>Finestra que es troba a la façana principal del Mas de Torroella, tallada en pedra. És un finestral amb arc conopial de tradició gòtica, de pedra, amb arabesc en relleu, de motius vegetals de fulles i flors. Presenta una decoració amb friso en relleu molt senzilla a les impostes, amb dos flors a cada costat.</p> | 08247-70 | Mas Torroella | <p>Les noticies del Mas de Torroella comencen a aparèixer ja des de l'any 1130, amb el seu primer feudatari Bernat de Talamanca, cavaller del Bages. Des de llavors molt castlans i gent que el defensaven es van anant seguint, des de la família dels senyors del Castell de Sentfores, com a sots-feudataris o els Manlleu, al 1194 com a feudataris. Desprès de diversos litigis amb famílies feudals, com els Malla, que volien treure el drets del castell al Bisbat de Vic, aquest designa al s. XIII a la família Ferrer de la Riera com a responsable del Castell. Al segle s. XIV es quan apareix el cognom Torroella, família que molt probablement treballava al mas, i que com van fer tants d'altres van assimilar el nom del casal. La pèrdua de l'arxiu episcopal fa que hi hagi diferents buits a la seva historia, que tornar a estructurar-se a partir del s. XIX, quan el francesos entren al mas. El cognom Torroella ja s'havia perdut en aquell moment. Actualment, desprès de diverses vendes, el mas el té la família Villaret.</p> | 41.9083100,2.1962200 | 433337 | 4639908 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64930-foto-08247-70-2.jpg | Legal | Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Pilar Camañes | 93 | 47 | 1.3 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||
| 64873 | Els Esbornacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-esbornacs | <p>BUSQUETS P., DOMINGUEZ A. & VILAPLANA M. (1979): Geologia d'Osona. EUMO Editorial. ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=11292&consulta=MSUxK3ByYXQgZGUgY29tdGUlMistMSU%3D&codi=20962</p> | No hi ha mesures de conservació. | <p>És un jaciment paleontològic ubicat enmig dels badlands, marges eocèniques blaves, es tracte de les Costes Males, detectat pel paleontòleg viguetà Sr. Francesc Farrés, l'any 1962. En aquest espai va descobrir un prístid (peix serra) de 57 cm de longitud amb 13 dents rostrals i vuit vèrtebres d'un mateix individu, amb el que es va definir un nou gènere i una nova espècie de prístid de l'Eocè: Mesopristis nov. gen. Osonensis nov. sp. (Holotip VPR 3-64, Col·lecció Farrés). Una altra de les descobertes va ser un rostre de 50 cm de xífid (peix espasa), Cylindracantus rectus. De la mateixa manera, s'han documentat restes d'animals vertebrats i invertebrats. La major part d'aquestes troballes es documenten en el tram superior de la formació de xaragalls.</p> | 08247-13 | Serrat de l'Om | <p>Quan parlem de fòssils marins fem referència a les restes d'animals que van viure en les diferents èpoques geològiques, aquest concretament durant l'Eocè, i que es documenten inclosos en roques sedimentàries. Aquest tipus de fòssils marí són els més abundants, ja que Sota l'aigua tenen una major facilitat de conservació, que en sediments en contacta amb l'atmosfera. De la mateixa manera, en el mar es donen majorment animals i plantes que tenen parts dures fàcilment fossilitzables. A la plana de Vic el mar que ocupava aquesta regió en aquell moment era un mar poc profund, Mar de Tetis, dit de plataforma, on la vida en el fons era molt desenvolupada.</p> | 41.9051200,2.2023800 | 433845 | 4639549 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64873-foto-08247-13-2.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Pilar Camañes | 124 | 1792 | 5.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 64963 | Matraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/matraca-0 | <p>ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic.</p> | XIX-XX | <p>En les intervencions de restauració de l'església de finals del segle XX i inicis del XXI, realitzades per part dels tècnics de la Diputació, un dels objectius principals va ser el campanar. Durant aquesta feina es va restaurar l'estructura del campanar, electrificar els batalls de les campanes, substituir l'escala d'accés i recuperar l'antiga matraca, entre d'altres. La matraca, també denominada popularment 'tenebra', és un instrument de fusta que substitueix del so de les campanes durant la Setmana Santa. Destaca per ser una de les poques que queden a Catalunya d'aquest tipus, en bon estat de conservació.</p> | 08247-103 | Plaça de l'Església, 5-15 | 41.9103800,2.1889900 | 432740 | 4640144 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-13 00:00:00 | Pilar Camañes | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||||
| 64969 | Pintures de la Capella Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-la-capella-fonda-0 | <p>ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic.</p> | <p>A l'entorn de l'any 1860, es va allargar el cos de la sagristia d'època barroca cap a llevant, donant forma a una capella fonda de planta rectangular, acabada en absis semicircular i coberta amb volta de canó reforçada per arcs faixons i perforada per llunetes amb òculs, que per l'exterior són d'obra vista de maó disposat a plec de llibre. L'absis té una volta de quart d'esfera, perforada també per llunetes. Els nervis i els arcs d'aquestes voltes descansen sobre pilastres estriades de capitell jònic i un entaulament. En construir-se la capella fonda, destinada al Santíssim Sagrament, en el lloc on hi havia la sagristia barroca, va suposar que s'hagués d'adaptar un espai per a ubicar-hi aquesta. Per aquest motiu es va embolcallar tota la capçalera del temple (incloent-hi l'absis de la capella fonda) amb un mur de traçat trencat que pel cantó septentrional s'adossa a una casa. Per l'interior es va formar un espai de planta gairebé triangular, amb dos nivells i obert a l'exterior mitjançant quatre finestres quadrades de carreus ben escairats. El nivell inferior es va acondiciar com a sagristia, per a la qual cosa va caldre escurçar el presbiteri, tallant la capçalera romànica (encara se'n poden veure al nivell superior els murs seccionats) i construint-hi un envà; la nova sagristia, doncs, es va bastir en part damunt els fonaments d'aquella capçalera i, per a poder accedir-hi, es va perforar el mur de la torre campanar romànica en la planta baixa. També es va connectar amb la capella del Santíssim per una porta, i amb la casa rectoral, a través d'unes escales i un túnel. Tant l'església com la sagristia i la capella del Santíssim es van pavimentar amb cairons. Per la seva part, Mn. Junyent dóna la notícia que pocs anys abans del 1936 havia estat pintada l'església i que el pintor vigatà, Llucià Costa, va fer dos plafons decoratius en el presbiteri i més tard decorà la capella fonda. Aquesta decoració mural es va efectuar l'any 1933, data que acompanya la signatura de Llucià Costa (1885-1942) en la pintura situada als peus de la capella del Santíssim. La decoració mural de la capella del Santíssim fa al·lusió a l'Eucaristia. Els dos plafons que flanquegen l'altar representen els miracles del pa i dels peixos, respectivament: A la primera escena apareix la figura de Jesús en un paisatge rocós, que agafa (i beneeix) un pa d'un cistell que carrega un mosso; A la segona escena, Jesús, des de la vora del mar, adreça la mirada cap a una barca, en què els pescadors intenten arrossegar fora de l'aigua la xarxa carregada de peixos, alhora que el seu deixeble Pere, ficat a l'aigua, n'hi mostra un parell. A la volta de l'absis hi ha tres medallons circulars que representen dos àngels (els laterals) i sant Joan amb l'anyell pasqual (el del centre). Un tercer àngel apareix al medalló pintat sobre la porta que connecta amb la sagristia. Per últim, hi ha el plafó de la paret testera de la nau, amb l'escena del Sant Sopar. La proporció vertical d'aquest pany de paret va obligar Llucià Costa a fer una interpretació poc habitual d'aquesta escena on Jesús i els apòstols estan de peu dret al voltant de la taula, en un pati obert, i per damunt de la paret es pot reconèixer, al fons, una ciutat amb les seves torres. La perspectiva i la composició de l'escena, els escorços forçats i la corporeïtat de les figures ens fan pensar en una certa influència del pintor Josep Maria Sert. L'ornamentació de la capella es va completar amb altres plafons sense figuració, un sòcol d'estuc planxat al foc que imita el marbre, igual que les rajoles hidràuliques del paviment, vinçades de vermell i ocre (substituïdes per terratzo en 1974), les pilastres i els capitells jònics daurats, i l'entaulament, al fris del qual es desenvolupa la llegenda, amb lletra capital, 'AQUEST ES EL PA VIVENT DEVALLAT DEL CEL' (paret nord); 'QUI MENGI D'AQUEST PA VIURA ETERNAMENT' (paret sud).</p> | 08247-109 | Plaça de l'Església, 5-15 | 41.9103700,2.1889900 | 432740 | 4640143 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64969-foto-08247-109-2.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Pilar Camañes | Llucià Costa | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||
| 64941 | Fons documental del Bisbat de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-bisbat-de-vic | <p>ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic</p> | XIV-XVIII | <p>Les visites pastorals a Santa Eulàlia de Riuprimer són una de les més importants fonts d'informació, ja que l'arxiu municipal va ser cremat durant la guerra del francès. En aquest documents es conserva una gran quantitat de dades tant de l'església, com del culte i per tant dels feligresos i les tradicions del poble, des del segle XIV. La primera visita pastoral de la que es té constància és de l'any 1333, al llarg dels segles els bisbes o els seus delegats realitzen regularment visites pastorals, fins ben entrat el segle XVIII encara eren fetes en català. En aquells decennis finals de segle, la presència de bisbes i de capellans d'origen castellà, acaba imposant l'idioma, de resultes de la progressiva implantació del Decret de Nova Planta.</p> | 08247-81 | Arxiu Episcopal | <p>Les visites pastorals van ser una eina de l'església per instaurar un ordre social i una religió homogènia i unitària, a més de proporcionar un coneixement del territori. De la mateixa manera, permetien als bisbats conèixer el estat material i espirituals del seus territoris i mostrar la seva autoritat. Van ser molt importants en moments de reformes, com va ser després del Concili de Basilea (1445) o el Concili de Trento (1545-1563), ja que aquestes servien per a corregir l'ortodòxia, aplaudir els bons costums, així com revisar la documentació parroquial.</p> | 41.9111500,2.1877700 | 432639 | 4640230 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Pilar Camañes | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||
| 64877 | Torre de Torreferrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-torreferrada | <p>Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 1577. ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. SARRI I VILAGELIU, J.; VIGUÉ I VIÑAS, J. (1986). «Domus de Torreferrada». A: Osona II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 555 (Catalunya romànica, III)</p> | XIII | En estat de ruïna, parcialment enderrocada i envaït per la vegetació | <p>La torre de la Torreferrada estaria formada per una construcció de planta baixa i dos pisos, dels quals se'n va fer enderrocar el superior a inicis del segle XX, construint una teulada homogènia per tot l'edifici en aquells moments. La part nord de la torre s'assenta sobre una veta de roca que sobresurt c. 1,5m sobre el nivell de circulació actual. En el segle XVII o potser ja abans aquesta torre va ser escapçada i es va integrar en el mas que hi va ser adossat, el qual tampoc no és d'estructura unitària. En una finestra hi ha la data de 1686, que fixa el moment de construcció d'una de les parts més notables de la construcció. Cap a l'any 1900 el nou propietari, Sr. Vall, fa escapçar el darrer pis de la torre, que queda reduïda fins al primer pis del cos principal de la casa. Es construeix una teulada homogènia per tot l'edifici. L'any 1915 la va visitar l'arquitecte Josep Mª Pericas, acompanyat de Joaquim Vilaplana del mas Pujolar, que en va fer un petit croquis i una relació, en la qual diu que la porta del mas és reforçada amb ferramenta, que ell creu que és d'època romànica, d'on considera que li deu venir el nom modern de Torreferrada. L'esmentat arquitecte calcula que inicialment la torre rectangular devia tenir tres o quatre pisos, separats amb trespols de fusta, sense voltes. Documenta a la seva part baixa arcs aparedats, juntament amb carreus de bona disposició que li van fer suposar que l'obra original devia ser del segle XIII o de finals de l'època romànica.</p> | 08247-17 | Pla de les Saleres | <p>La domus de Torreferrada apareix documentada per primera vegada l'any 1247, en aquell moment les estructures que la formaven eren una torre i els murs de tancament. La seva denominació era domus de Turri o de ça Torra, un topònim que passa a ser cognom de molts del seu habitants. Aquesta estructura queda integrada a un edifici de majors dimensions, per ampliacions diverses. Segons treballs precedents (Aliberch et al.) en l'any 1320, n'eren senyors Berenguer de la Torre i la seva muller Andreua. Aquests devien ser els pares de Bertran de la Torre i de la seva germana Sibil·la, casada en 1335 amb Berenguer de Planell de Tona (Arx. Mas Planell, Tona, pergamí de 1335). L'any 1421 la domus era habitada per Constança, viuda de Romeu de la Torre, senyor de la domus de ça Torra i mare de Joana, que devia ser la pubilla casada amb Gombau de Castellet, àlies de la Torre. Aquest Gombau, el mateix any es diu batlle del terme de Torroella i fa promesa a l'ardiaca de Vic, per estar vacant el bisbat per mort d'Alfons de Tous, que recollirà tots els rèdits i drets de la batllia (C.F.V., Not. Pere Artigas., Man. 16, 1420-1421, s.f.). L'any 1463, Pere Roger de Castellet, àlies de la Torre, que en algun document es diu simplement Pere Roger de la Torre, va continuar amb l'exercici de la batllia del terme de Torroella, càrrec que tindrien tots els hereus perquè en altres ocasions és anomenat «batlle natural» pel bisbe de Vic i va fer arrendament d'aquesta batllia pel temps de set anys a raó de 42 lliures de moneda barcelonesa (C.F.V., Jaume Valls., Man. 13, 1462-1463, fol. 108). El 26 de febrer de 1474 els senyors Galzeran de Vilanova, Antoni Freser, rector de Santa Eulàlia, i Bernat Sorts, de Sentfores, actuaven com a tutors de Constança, filla de Pere Roger de Castellet, àlies de la Torre, senyor de la casa de la Torre (C.F.V. Not. J. Sallers, Mn. 21-22, 1473-1477, s.f.). Del segle XVI endavant la Torre figura ja només com un mas, que en 1553 era habitat per Jeroni Bosc i la seva família.</p> | 41.9117400,2.1748300 | 431567 | 4640306 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64877-foto-08247-17-2.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-21 00:00:00 | Pilar Camañes | 92 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||
| 64928 | Castell de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-torroella | <p>Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 1576 ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic.</p> | XI | estructura completament enderrocada i pràcticament desapareguda | <p>Actualment només es podem observar les restes de la cimentació d'una estructura circular, torre de defensa, i algunes evidències de murs, difícilment identificables. Tot el conjunt està molt erosionat tant pel pas del temps, com per la reutilització de les pedres per edificis posteriors, com van ser el propi Mas de Torroella. La funció de control d'aquesta estructura, es ratifica ja que des d'aquest punt la visibilitat del tot el territori circumdant és excel·lent.</p> | 08247-68 | Riba dreta del riu Mèder | <p>La construcció del Castell de Torroella va lligada a la necessitat de controlar el territori per part del bisbe de Vic, davant el desenvolupament del feudalisme, al s. XI. El Castell de Torroella neix com a una petita torre, que donarà posteriorment nom al mas de Torroella. Santa Eulàlia de Riuprimer pertanyia al bisbat de Vic i per tant, els bisbes eren tant senyors territorials com espirituals. Per aquest motiu, el Castell de Torroella no tenia la consideració de castell termenat i els seus ocupants seran feudataris, per tal de fer vassallatge al bisbe de Vic.</p> | 41.9085900,2.1964400 | 433356 | 4639939 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64928-foto-08247-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64928-foto-08247-68-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-22 00:00:00 | Pilar Camañes | Es localitza a la riba dreta del riu Mèder o riera de Santa Eulàlia, sobre un petit turò, al costat de l'actual Mas de Torreolla, envoltada de camps de conreus i boscos. | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||
| 64951 | Col·lecció procedent de Santa Eulàlia de Riuprimer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-procedent-de-santa-eulalia-de-riuprimer | <p>Amenós Martínez, LL. (2005), Hostiers i neulers medievals del Museu Episcopal de Vic, Quaderns del Museu Episcopal de Vic, vol. 1. Catàleg del Museu Episcopal de Vic: https://www.museuepiscopalvic.com/ca/colleccions/forja/hostier-mev-8096 Fitxes de registre del Museu Episcopal de Vic.</p> | <p>Conjunt de cinc peces conservades al Museu Episcopal de Vic. Dins d'aquest conjunt de peces hi ha dos destrals d'època neolítica, de pedra. La primera, és de pedra basàltica, molt plana i amb unes mides de 7,5 x 4 x 1,5cm, de la que no es coneix la seva localització exacta dins del terme municipal. La segona, és de forma triangular, de 4 x 3,5 x 1,5cm i localitzada al Mas El Marcer. Una altra de les peces dipositades al Museu és un punxó d'os fragmentat, de 7,6 x 2,3 x 0,4cm. La quarta peça, és un hostier de ferro burinat, cisella i punxonat, localitzat al municipi, del segle XIV. Es tracta d'un motlle amb quatre hostiers gravats en negatiu, dos de laterals de grans dimensiones, 9,1cm, i dos de centrals, de 3,1cm. La forma gran de l'esquerra presenta el Crist de la Pietat, envoltat del atributs de la Passió i encerclat per una orla epigràfica. La forma de la dreta, conté el Crist Crucificat a la creu envoltat també d'una orla epigràfica. Segons la documentació del museu és una peça excepcional tant per la iconografia, com pels dibuixos i la seva qualitat. L'última de les peces és un gravat sobre seda blanca amb una representació de Santa Caterina, de 82 x 59cm.</p> | 08247-91 | Museu Episcopal de Vic | 41.9111500,2.1877700 | 432639 | 4640230 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64951-foto-08247-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64951-foto-08247-91-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pilar Camañes | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||||
| 64892 | GR- i Ruta del Bisbe Oliba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gr-i-ruta-del-bisbe-oliba | <p>Federació d'entitats Excursionistes de Catalunya: http://senders.feec.cat/gr-151 El Camí Oliba: http://www.camioliba.cat/es/</p> | XX-XXI | <p>Des del 2017 Santa Eulàlia de Riuprimer forma part d'aquesta associació pels seus vincles amb el Bisbe Oliba, com amb l'art romànic, ja que l'església va ser consagrada pel bisbe Oliba l'any 1041, de la mateixa manera que es conserva el sostre de l'església romànica al museu de la pròpia església. Amb la incorporació del municipi a aquesta associació es busca la visibilitat del patrimoni local, tant cultural com natural. A Santa Eulàlia de Riuprimer es trobaría l'etapa 5, que surt des de l'Estany i passa per la Riera de Muntanyola, el Molí de Torroella fins a Sentfores, per arribar a Vic.</p> | 08247-32 | Terme municipal de Santa Eulàlia de Riuprimer | <p>Els camins del Bisbe i Abat Oliba és una ruta d'art romànic que uneix la comarca del Bages, el Moianés, Osona i el Ripollès, amb l'element comú de la figura de l'Abat Oliba i que segueix el GR151, que va des de Monastir de Montserrat, etapa 1, fins a Molló - Basses de Puig Sec, etapa 18. Aquesta ruta es dirigida per l'associació d'Amics del Romànic, creada pels consells comarcals del Bages, Osona, el Moianès i els municipis de Manresa, Vic, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses.</p> | 41.9090800,2.1944600 | 433192 | 4639995 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64892-foto-08247-32-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-02-15 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 64966 | Camí Ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-15 | <p>I Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya / edició de la publicació: Eduard Trepat Deltell, tècnic de la Fundació del Món Rural, Marc Borrell Amoròs, tècnic de l'Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran Https://www.google.com/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=7&ved=2ahUKEwi86vfYx7ziAhWiRBUIHa5VBrMQFjAGegQIBhAC&url=https%3A%2F%2Fupcommons.upc.edu%2Fbitstream%2Fhandle%2F2117%2F112273%2Flamina_2_els%2520camins%2520ramaders.pdf%3Fsequence%3D40%26isAllowed%3Dy&usg=AOvVaw0xFRpb2wnizc36x-kaiY0q</p> | <p>El tronc central del camí ramader transcorria de sud a nord des de Caldes de Montbui (Vallès Oriental), amb les pastures d'hivern, fins a la zona d'Alp (Cerdanya), on hi havia les pastures d'estiu, un recorregut de més de 115 quilòmetres que passava per Santa Eulàlia de Riuprimer. Actualment, hi ha la voluntat de recuperar part d'aquests camins amb projectes com el 'Camins ramaders. La transhumància; camí d'història'.</p> | 08247-106 | Carena del serrat del Camí Ramader | <p>Els camins ramaders de Catalunya són de llarga tradició, ja que van vinculats al moviment de l'esser humà acompanyat dels animals, per tant es van utilitzar des de època prehistòrica. Actualment tenen un gran valor històric i paisatgístic. Són el resultat de la necessitat de moure els ramats per buscar millors condicions climàtiques segons l'època de l'any, i van formar una gran teranyina de camins que arriben a tot el territori. L'actual modus vivendi, amb societats sedentàries ha fet perdre, en part, aquest calendari estacional i la pèrdua d'aquests senders de llarg recorregut.</p> | 41.9073000,2.1399600 | 428670 | 4639842 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic | 2021-02-15 00:00:00 | Pilar Camañes | Així el camí ramader de Llevant transcorreria per la carena del serrat del Camí Ramader. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||
| 64861 | Mil·liari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/milliari | LOSTAL PROS, J. (1992). Los miliarios de la provincia Tarraconense, Institución Fernando el Católico. DE SOTO, P. (2010) Anàlisi de la xarxa de comunicacions i del transport a la Catalunya romana: estudis de distribució i mobilitat , tesis en xarxa. PADRÓS, C. (2010), El territori de la Plana Ausetana i el seu entorn des de l'ibèric Ple a l'Alt Imperi, Cypsela, 18. | II ane | Es tracte d'un mil·liari cilíndric, de 104cm d'alçada per 31cm de diàmetre, treballat amb pedra sorrenca. La inscripció, que presenta un bon estat de conservació, gairebé dona tota la volta al seu perímetre i en ella es pot llegir: Man(ius)·Sergius Man(i)·f(ilius) I pro·co(n)s(ul). Aquesta frase fa referència al procònsol Manius Sergius, que va exercir el seu càrrec al voltant del 120-110 aC, i que dona nom a la via. Al mateix temps, es pot llegir 'I', que fa referència a la milla número 1, corresponent a la seva ubicació dins del camí. Aquestes estructures viaries portaven els noms dels responsables de la seva construcció, identificats a partir dels mil·liaris, com el de Santa Eulàlia de Riuprimer. L'objectiu d'aquestes infraestructures era unir les terres del Ter amb la costa Laietana i el sud, segurament per Sant Miquel del Fai i Caldes de Montbui. Actualment el mil·liari es troba a l'entrada de l'ajuntament del municipi, ja que va ser cedit pel propietari del terreny on es va trobar, el senyor Jesús Sánchez López. | 08247-1 | Ajuntament | El mil·liari es va trobar l'any 1983, a l'interior del casc urbà, concretament al carrer Jacint Verdaguer, 3. El seu descobriment va comportar certs dubtes sobre si aquest era el seu lloc original o no, ja que no tenia cap element arqueològic associat. La funcionalitat d'aquests mil·liaris durant l'època romana era indicar les distàncies en milles dels camins. A Santa Eulàlia es va trobar el mil·liari número I, per tant, en aquest cas estaria determinant la primera milla d'un camí del que no coneixem el seu 'punt 0', – caput viae- però que hauria de trobar-se a una milla romana a la rodona. Malgrat això, l'inici de la via és desconegut en aquests moments. El que sí es pot establir és que aquesta via de comunicació presentava una trajectòria que transcorria paral·lela al Congost, per les zones altes, per tal d'unir el centre de la plana de Vic amb el Vallès Oriental, passant per Tona (milla VII) i Santa Eulàlia de Ronçana (milla XXI), on s'han documentat mil·liaris de les mateixes característiques. | 41.9110300,2.1879100 | 432651 | 4640217 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64861-foto-08247-1-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 83 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 64862 | Riu Mèder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-meder | COROMINES, J. (1989). Onomasticon Cataloniae. SANTASUSAGNA I RIU, A. I TORT I DONADA, J. A propòsit del Riu Mèder: de Claveguera a l'aire lliure a curs fluvial renaturalitzat. II congrés de la Societat d'Onomàstica i la XXVII Jornada d'Antroponímia i Toponímia de la UIB. MOREU-REI, E. (1982). Els nostres noms de lloc. P. 135 TORT I DONADA, D. (2011) De noms i de llocs : miscel·lània d'homenatge a Albert Manent i Segimon | El riu Mèder neix a la base dels turons dels serrats de la Minyona, el del Gran de la Roca i la Penyora, a uns 800m d'altitud aprox., al terme de Muntanyola (Osona). Aquest tram de capçalera, fins a Santa Eulàlia de Riuprimer, rep el nom de Méder, de la mateixa manera que el tram de Sta. Eulàlia es conegut com a riera de Santa Eulàlia. El seu recorregut acaba a Vic, on passa a ser l'afluent principal del riu Gurri, que ho és a la vegada del riu Ter. Al seu pas per Santa Eulàlia, el Mèder, rep les aigües de recs, torrents i rieres, com els recs del Forn de la Calç, el de Torrents, el rec del Vilar, el rec de l'Horta del Vilar, el Rec de la Codina i el rec del Botei. El seu major afluent per la dreta és la riera de Muntanyola, que a la vegada rep les aigues del torrent del Bosc i del Dalmau, i el més important el torrent dels Casals. De la mateixa manera, el Mèder també rep les aigües de les riera de Sant Joan de Galí. A nivell natural, als seus marges es pot observar, principalment, el roure martinenc, propi de la biodiversitat d'aquesta zona de la plana. | 08247-2 | Santa Eulàlia de Riuprimer | L'origen d'aquest topònim ha estat molt discutit durant els últims anys, segons autors com J. Corominas, la denominació té l'origen al seu estat de manteniment durant la seva historia, associat al concepte de Merder, 'Riu sollat d'escòries i de bruticia'. Així, es troba a les fonts el topònim de 'Sta. Eulalie in Rivo Merdero', al 923, o 'Sta. Eularia de Rivo Merdario', al 1068. Altres estudiosos, com E. Moreu-Rei, relacionen aquests tipus de topònims amb un origen llatí, concretament amb el diminutiu de 'merus' (clar, pur) i 'meritus'. La documentació mostra al s.XI, Santa Eulàlia de 'rivo meritabili', com a origen del Mèder, que ha esdevingut posteriorment: 'De Riuprimer'.Probablement, és a partir d'aquest concepte que es va evolucionar cap al nom del poble Riuprimer. | 41.9088300,2.1895600 | 432785 | 4639971 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64862-foto-08247-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64862-foto-08247-2-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||
| 64863 | Església de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-eulalia | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història, direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. PLADELASALA, J. (1952-1954), Parróquias vicenses. Riuprimer, AUSA, vol.I GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO (1991) Restauración de la iglesia de Santa Eulalia de Riuprimer. Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII) = Actuaciones en el patrimonio edificado medieval y moderno (siglos X al XVIII) / coord. Por Antoni González, Alberto López Mullor Fitxa 5450 de l'inventari de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. FIERRO, X. (1987).Memoria de las excavaciones realizadas en la iglesia de Santa Eulalia de Riuprimer (Osona) | XI-XX | Actualment, les seves característiques constructives ens mostren una estructura clàssica del barroc de la comarca, amb tres naus, creuer amb volta corbada i absis quadrat. La nau central es presenta coronada amb un timpà triangular i amb una alçada major que les dues naus laterals, que tenen un únic vessant de teulada. La porta d'accés és rectangular i es presenta associat a un timpà d'arquivolta d'arc rebaixat. Un altre element important a subratllar són els pilars que separen les naus, creats en el moment de la modificació de l'edifici. Es va transformar un espai d'una planta, de creu llatina amb transsepte i absis semicircular, en una de tres naus, mitjançant el trencament de les parets laterals per tal d'ampliar l'espai per aconseguir dos naus laterals. Al mateix temps, dins d'aquestes modificacions s'aterrà l'absis romànic i es va construir l'actual. El campanar, molt modificat, fins al segon pis, presenta una factura original, i el tercer i quart pis corresponen a una reforma portada a terme durant el segle XVII, moment en el que es col·loca una volta de casquet esfèric i una agulla piramidal de base quadrada. La seva restauració es va portar a terme durant els anys 1985-1987, pel Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Actualment, a la torre del campanar es troben dues campanes, la de majors dimensions dona les hores, la segona els quarts. A les golfes de l'església es troba conservada la teulada romànica original de la nau i el creuer amb la cornisa. Aquest espai també es fa servir com a museu. | 08247-3 | Plaça de l'Església, 5-15 | El coneixement de la seva historia està determinat per la destrucció de l'arxiu parroquial pels francesos, quan el 17 d'abril de 1809 van entrar a l'església i la van cremar. Al mateix temps, van causar nombroses destrosses al mobiliari de l'interior de l'edifici parroquial. Aquest fet condiciona de manera important les fonts d'informació sobre l'evolució de l'església, quedant reduïdes als documents de les visites pastorals i a les intervencions arqueològiques fetes pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, aes anys 1985-1987. Les primeres informacions sobre l'església daten de l'any 904, quan Lodeg i la seva dona Albovara vengueren a Samuel 'que diuen Baró' una vinya situada a la Parròquia de Santa Eulàlia, al punt concret de Mulnells. Al 962 és citada com a parròquia, sense data ni informació sobre la consagració. Poc es coneix sobre les característiques d'aquesta primera parròquia, que devia servir per garantir l'assistència religiosa de la comunitat agrícola, de la zona, durant els segles IX i X. Aquesta primera església va ser enderrocada per tal de construir-ne una de nova, probablement degut a les necessitats de la població envers la seva religió (modernitzar l'anterior, necessitat de més espai, etc.). Aquesta segona església, de factura romànica, va ser consagrada pel bisbe Oliva, el dia 15 de gener del 1041. En aquell moment era un edifici d'una sola nau amb un dels laterals del transsepte dedicats a Santa Eulàlia. L'edifici mantindrà les seves característiques fins a principis del s. XIX, amb algunes modificacions al seu interior, com la creació de petits altars (com els de Sant Miquel i Santa Maria al s. XIV, els altars de Sant Iscle i Santa Victoria al s. XV) o la construcció de diferents elements com la sagristia i la rectoria al s. XV o el cor al s. XVI, entre d'altres. A inicis del s. XIX, és el moment d'una remodelació total de l'edifici, amb l'obertura de grans arcades de banda a banda dels murs laterals dins de les parets de la caixa que marcava el creuer, modificant així la planta de l'edifici d'un temple d'una sola nau a tres. Aquestes obres semblarien concloses l'any 1805, moment de la inscripció d'aquesta data al llindar de la porta principal de la parroquial. Posteriorment, s'inclou una capella al fons de l'església, dedicada al Santíssim i es fa una nova sagristia, reformes que semblen acabar a la dècada de 1860. Una de les últimes remodelacions es va portar a terme abans de 1936, amb l'encàrrec de dos plafons decoratius a Llucià Costa i Bosch, que anirien al presbiteri, i la decoració de la capella del Santíssim, per part del mateix pintor. Amb la Guerra Civil Espanyola van desapareixer els retaules i només es van poder conservar les pintures de Llucià Costa, per la qual cosa tots els elements que formen part de l'interior de l'església actual corresponen als anys 30 i 40 del s. XX. | 41.9103700,2.1889900 | 432740 | 4640143 | 962 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64863-foto-08247-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64863-foto-08247-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64863-foto-08247-3-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 94|96|92 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 64864 | Pedra de l'EsteladaPedra de l'EsteladaPedra de l'Estelada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-lestelada-pedra-de-lestelada-pedra-de-lestelada | XXI | És una escultura de pedra, amb la forma representativa de la silueta de Catalunya, amb la composició metàl·lica de la senyera. Tot el conjunt es troba fixat al terra a partir d'una estructura metàl·lica. El monòlit té un pes aproximat de tres tones. | 08247-4 | Plaça de l'Onze de Septembre | Aquest monument neix com a iniciativa de l'Assemblea Nacional Catalana de Riuprimer. P. Crusellas va ser el responsable de trobar la pedra, amb una forma del Principat de Catalunya, i amb l'ajuda de diferents voluntaris es va col·locar a la Plaça de l'Onze de Setembre. La seva inauguració es va celebrar el dia 29 de Juliol del 2012, dia en el que es va instal·lar el monòlit i es van portar a terme diferents actes complementaris, com una conferència, 'Com, quan, per quan i per què la independència', de la mà de l'escriptora Patrícia Gabancho o un tast de cerveses. | 41.9117400,2.1915600 | 432954 | 4640293 | 2012 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64864-foto-08247-4-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | P. Crusellas i voluntaris | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 64865 | Monument Commemoratiu de la Festa del Segar i el Batre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-commemoratiu-de-la-festa-del-segar-i-el-batre | TORRENTS I BUXÓ, J (2009), Femer fa graner: feines i eines de pagès a la Plana de Vic del segle XX,Temes d'Etnologia de Catalunya. TORRENTS I BUXÓ, J (2013), Eines i feines de pagès. Evolució de la tecnologia agrícola a la Plana de Vic durant el segle XX , Universitat de Vic. Https://www.ecomuseudelblat.cat/event/festa-del-segar-i-del-batre-a-santa-eulalia-de-riuprimer/ Http://www.santaeulaliariuprimer.cat/index.php?tipus=5&info=2140&PHPSESSID=4hu5ges9etscfe6nav928ubbj5&mida | XX | Monòlit de forma rectangular de pedra de 1,5m per 0,35m. Presenta una placa a la part central, on es veu la silueta de dos persones que porten a terme les feines de segar i batre, i una inscripció on es llegeix: 'En agraïment a tots el segadors que des de l'albada de cada dia van aixecar el nostre país des de la terra. I als que han mantingut viva la festa del segar i el batre des de 1997'. | 08247-5 | Carrer de Girona, 2 | Com per la gran majoria dels treballs del camp, l'acció del segar i el batre és molt difícil definir el seu origen, però sí que es pot parlar del seu final al municipi de Santa Eulàlia de Riuprimer, conseqüència de l'arribada de la mecanització del camp, a mitjans dels anys seixanta del segle XX, moment en el que es veuen les últimes garbes. A l'agost de 1997 es decideix fer una festa en homenatge a aquesta feina, que van denominar La Festa del Segar i el Batre. L'any 2016 van commemorar la vintena edició de la Festa, el dia 30 de juliol. Va ser una edició molt especial, amb moltes novetats com un logotip nou, camises noves pels Amics del Segar i el Batre del municipi i la inauguració del monument commemoratiu, el mateix dia a les 6 de la tarda. En aquest acte es va interpretar l'Himne Nacional de Catalunya, Els Segador, amb els Grallers de Vic i els Cantaires de Riuprimer. Posteriorment, els Falcons de Malla van actuar en la celebració amb les seves formacions humanes. | 41.9102300,2.1903900 | 432856 | 4640126 | 2012 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64865-foto-08247-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64865-foto-08247-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 64866 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-27 | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història, direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XX | Les Caramelles són una manifestació d'alegria per l'arribada de la primavera, omplint els carrers i les masies dels municipis de cançons i color. Tradicionalment, els caramellaires anaven cantant i ballant per les cases de pagès i els carrers del poble des de la nit de dissabte de Pasqua fins al diumenge. A canvi, si la gent vol, en agraïment els hi dona ous, botifarres o diners. A Santa Eulàlia de Riuprimer, des dels anys 60 del segle XX, hi ha tres grups de caramellaires; grans, mitjans i petits. A principis de febrer comencen els assajos, a partir d'una crida popular, i al cap de setmana de Pasqua fan la tradicional cantada de Caramelles pels carrer del municipi. Aquesta festa comença el dissabte de Pasqua a la tarda, quan la colla dels grans, formada per gairebé 50 cantaires i dirigits per Joan Montells, recorren les cases de pagès cantant i ballant. El diumenge, a 2/4 de 9 del matí, comença la cantada i la ballada pels carrers del poble a càrrec de les tres colles. La festa final és després de la missa de Glòria, a la Plaça de l'Església, acabant amb les típiques corrandes. Finalment, el dilluns de Pasqua, els petits i els mitjans canten i ballen per les cases de pagès. Els grups de caramellaires participen també en altres esdeveniments com l'aplec de Sant Sebastià, on desprès de la missa ballen i canten, sent aquesta l'última activitat de l'any. Tots els grups porten els mateixos vestits, els nois amb camisa blanca i llaç al coll, faixa i barretina. Les noies, el vestit tradicional. Tots amb espardenyes de set vetes. | 08247-6 | Santa Eulàlia de Riuprimer | El grup de caramellaires a Santa Eulàlia de Riuprimer es va constituir al 1942, de la mà del músic Josep Taxés i Mestres, professor de l'Acadèmia de l'Abad Oliva de Ripoll. Aquell any es va estrenar a Santa Eulàlia el vals típic de caramelles 'Festa de joia i cants d'amor'. A la dècada dels 50 del segle XX E. Serra de Cal Ferrer, va agafar les regnes del grup dels grans i L. Gonell, va dirigir als petits. Fins aquell moment el grup de caramellaires només estava integrat per homes, fet que va canviar als inicis dels anys 60 quan també es va deixar participar a les dones. Des de la dècada dels 60 als 70, el grup de caramellaires va viure moments complicats, fins a finals dels 70, quan Mn. J. Canamassas i Mn. Domènec tornen a engrescar a un grup de joves i reviuen les caramelles al municipi. Va ser llavors, quan es van crear els tres grups d'edats que han perdurat fins a l'actualitat. La recuperació d'aquesta tradició va ser un moment important, que es va commemorar el dia 11 d'abril del 2004 –diada de Pasqua– per celebrar el vint-i-cinquè aniversari de les cantades de caramelles de forma ininterrompuda i al 2018 els Caramellaires de Riuprimer van presentar un nou logotip, per començar amb els festejos del 40è aniversari de la recuperació de les Caramelles, al 2019. | 41.9110300,2.1879100 | 432651 | 4640217 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64866-foto-08247-6-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 64867 | Llegenda del Puig de Ventallola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-puig-de-ventallola | ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000). 100 llegendes de la Plana de Vic, ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història, direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | Explica la llegenda que a prop del que avui es coneix com la creu de Sant Iscle, s'hi amagava una campana plena d'or. La seva ubicació no es coneguda, però s'explicava que des d'una finestra de la cuina de la casa forta de Ventallola es podia veure el lloc exacte on era la campana. La tradició també explicava que hi existien uns documents que detallaven pas a pas com trobar el tresor, però es van perdre quan va morir el vell de Ventallola i ara ningú sap on són. Molta gent ha intentat trobar el tresor, amb detectors i ballestes, però mai ningú ha estat capaç d'aconseguir-ho. En els documents perduts també donava indicacions sobre la ubicació d'altres tresors que els Ventallola van amagar, tant per les seves propietats com pels voltant de casa seva. Cada cop que veien perill (una guerra o bandolers, per exemple) ocultaven gerres plenes d'or. | 08247-7 | Santa Eulàlia de Riuprimer | La tradició explica que els de Ventallola eren tan rics com tot el poble de Santa Eulàlia, i tot el terreny que es podia veure des de les finestres de la casa forta era de la seva propietat. Vivien de renda, sense haver de treballar, i només havien de comprar sal, ja que de les parts que els portaven els seus masovers encara els sobrava menjar. La llegenda va ser publicada per primera vegada al llibre '100 llegendes de la Plana de Vic', de Xavier Roviró i Alemany, on transcriu l'historia que li va contar a l'autor el veí de Santa Eulàlia de Riuprimer, Ramon Serra, el 19 de juliol de 1991. | 41.9125900,2.1871500 | 432589 | 4640391 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64867-foto-08247-7-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||
| 64868 | Festa del Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-reis | MONTELLS, J.; VILLANUEVA, J. (2001). 25 Anys de Reis a Santa Eulàlia de Riuprimer. | XX | Els preparatius per la cavalcada de Reis comencen ja uns dies abans, normalment a finals de desembre, quan arriben a Santa Eulàlia tres patges de Ses Majestats, al Campus de la Rectoria. Allà recullen les cartes dels nens. Els Reis arriben al municipi la tarda del 5 de gener, quan baixen per la Avinguda d'Osona fins al carrer Girona, continuant pel Carrer del Mèder, Carrer De Balmes i des d'aquest punt ja van cap a la Plaça de l'Església. És aquí on es dirigeixen als nens amb un breu discurs i van a adorar al nen Jesús al pessebre vivent. L'ultima feina del Reis és la de repartir els regals casa per casa, a les famílies que ho hagin demanat, començant pel Carrer Nou. | 08247-8 | Nucli urbà | La tradició del poble explica que abans dels anys 20 del segle XX la nit de reis es vivia amb molta intensitat pels nens, que deixaven una got d'aigua i uns plats amb espigues de blat de moro, pels cavalls que portaven a ses majestats. Aquesta mateixa nit, els nens i nenes més petits sortien al carrer per encendre fanalets casolans, elaborats amb una espelma i paper de diari. Els que eren més grans portaven atxes d'espígol i barballó. Tots junts, anaven cap al Serrat del Soler, on els grans pujaven a dalt del serrat per encendre fogueres i els petits es quedaven al costat del roure gros. | 41.9121700,2.1900900 | 432833 | 4640342 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64868-foto-08247-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64868-foto-08247-8-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 64869 | Pessebres monumentals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebres-monumentals | Pessebristes de Santa Eulàlia (2013), Pessebres. 1989-2013. Santa Eulàlia de Riuprimer | XX-XXI | Un cop finalitza la missa del gall, el dia 24 de desembre, s'inaugura el diorama, amb una benedicció del mossèn i la presència dels membres de l'ajuntament. Per celebrar aquesta estrena es convida a coca i cava a tots el presents. Els diorames no només mostren l'escenari escollit si no que es complementen amb una composició de llums, música i una petita explicació que genera una representació de caire nadalenc i didàctic, ja que posa en valor el patrimoni cultura i tradicional. Es pot visitar durant els dies posteriors a Nadal i durant diferents dies festius del gener. | 08247-9 | Plaça de la Rectoria | A Santa Eulàlia de Riuprimer el primer diorama va ser elaborat per dos afeccionats a les arts plàstiques, com eren el Pere Creus i el Joan Aguilar. L'idea originaria era fer una composició reproduint una casa del poble, com a centre del diorama. Aquesta idea es va continuar per grups de voluntaris durant 26 anys, representant el Mas El Pujol, El Molí de Torroella, Pla del Mig o la Riera, entre d'altres. A partir de 2015 es va considerar que ja no hi havia més elements representatius i es van començar a representar edificis distintius a nivell de Catalunya i que fossin reconeixibles per tothom, com per exemple el Monestir de Montserrat, el santuari de Núria, l'església de Taüll, el monestir de Sant Ramón i les muralles de Tossa, aquests dos darrers el 2018. La seva ubicació també ha anat evolucionant, ja que els primers deu anys s'exposaven aquests diorames als baixos de la rectoria, per després anar al local polivalent dels joves, per tornar posteriorment al seu origen, als baixos de la rectoria. La feina es desenvolupa gràcies a un grup de persones desinteressades, encapçalades pel Pere Creus, que treballen des de principis de novembre i que van celebrar el 2018 els 30 anys de treballs ininterromputs. | 41.9101600,2.1892100 | 432758 | 4640119 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64869-foto-08247-9-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 64871 | La Font del Janot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-del-janot | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XX | La Font d'en Janot es troba a la riba dreta del riu Méder, al costat de la carretera que va de Santa Eulàlia a Santa Maria d'Oló, la carretera BV-4316. Està formada per un mur de maons que acaba en forma semicircular, amb una placa metàl·lica a la seva part central, on es pot llegir el moment de la seva construcció l'any 1936. A la part inferior es veu un brollador metàl·lic per on cau l'aigua, que desprès d'acumular-se en una petita pica, desaigua directament al riu Mèder. | 08247-11 | Pla de les Saleres | El municipi tenia una gran quantitat de deus naturals d'aigua. La font d'en Janot forma part de la font que ha estat durant molt segles punt d'abastiment pel poble, la font Gran. | 41.9136400,2.1764600 | 431704 | 4640516 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64871-foto-08247-11-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | L'entorn presenta poc manteniment | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 64872 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-10 | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XX | El cementiri té una planta rectangular, amb un disseny innovador, portat a terme per l'arquitecte Vicenç Oliveras i Estapé. L'entrada presenta una forma circular i dona accés a un conjunt de dos nivells, comunicats per un edifici de forma rectangular, que sembla recordar la presència d'una capella. Els materials presents al conjunt són un altre dels elements destacables, ja que hi ha una combinació de ferro, formigó i pedra vista, poc comú en aquest tipus d'edifici. Les làpides es troben formant unes línies rectes al terra, fetes amb planxes de ferro. | 08247-12 | Carrer de Dalt, 3 | El cementiri municipal ha tingut diverses ubicacions, la primera al voltant de l'església, a la sagrera, documentat fins al 1888. A finals del segle XIX, es construeix un nou espai sepulcral, on actualment es troba la Plaça Nova de l'Avinguda d'Osona. Aquest nou cementiri de seguida va presentar problemes de manteniment i un deteriorament important que va fer perillar la majoria de nínxols. Per aquest motiu, s'exhumà aquest cementiri i es buscà una tercera ubicació, establerta a les afores del municipi, als peus del pla de la Rovira i inaugurat el 9 de Juliol de 1997. | 41.9147400,2.1870100 | 432580 | 4640630 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64872-foto-08247-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64872-foto-08247-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 64874 | Les Costes Males | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-costes-males | BUSQUETS P., DOMINGUEZ A. & VILAPLANA M. (1979): Geologia d'Osona. EUMO Editorial REGUANT, S. et alii, (1987) El terciari de la Plana: Plantejaments i resultats, Auxa XII/ 118-119. Plurals Fitxe descriptiva dels Espais d'interès geològic a Catalunya: 218. Departament de Medi Ambient i Habitatge. | Es troba ubicat al Serrat de l'Om, entre Santa Eulàlia de Riuprimer i la Guixa, es tracte d'un conjunt de xaragalls, en termes geològics badlands, que ocupen al voltant de 6ha, de les quals només la meitat formen part del terme municipal de Santa Eulàlia de Riuprimer. Aquests xaragalls estan formats per lutites carbonatades (margues), i conegudes normalment com a pedres mortes degut a la seva poca compactació. Aquest fet comporta que es desfasi molt fàcilment per l'acció de les aigües de pluja, formant modelats molt particulars, que originen turons testimoni i pendents molt típiques de la zona. En el cas de les Costes Males, podem observar destacades pendents i com l'espai queda dividit en dos parts, per una divisòria d'aigües, que aboquen al Mèder. Un altre element característic és el seu color grisenc i la presència de fòssils d'invertebrats marins, com és el jaciments dels Esbornacs, localitzat en aquest indret. Les seves característiques geològiques són un focus important d'atracció cultural, didàctica i científica, ja que són estudiats per diferents grups de geòlegs que estudien els processos d'erosió. | 08247-14 | Serrat de l'Om | Són dipòsit d'origen marí d'edat Eocè (Bartonià, entre 42 i 35 milions d'anys), propis de zones més profundes de l'antiga conca marina i proper a la línia d'esculls de la costa. La causa de la formació d'aquest paisatge té el seu origen a l'actual Conca de l'Ebre, la qual quedava ocupada per un braç del mar que formava un gran golf per on penetrava l'oceà atlàntic des del Golf de Vizcaya, formant un mar poc profund i d'ambient càlid. Durant l'Eocè Superior, es va tancar l'entrada del Golf de Vizcaya, quedant un mar interior que amb el pas del temps, es va anar eixugant, deixant dipòsits d'evaporites (sals sòdiques i guix). | 41.9051200,2.2023800 | 433845 | 4639549 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64874-foto-08247-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64874-foto-08247-14-3.jpg | Inexistent | Paleolític | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | No es troben indicacions de la seva ubicació | 77 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 64875 | Domus de Torreferrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/domus-de-torreferrada | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 1577. | XIII-XX | Actualment no és habitada, s'ha ensorrat part de la teulada central, quedant a la vista l'embigat i altres elements interiors de la casa. Per tant, actualment el mas està parcialment enderrocat. | La Domus de Torreferrada es un mas de planta baixa i un pis, que en el seu costat nord s'assenta directament damunt de la roca natural, visible al sobresortir 1,5 metres per damunt del nivell de circulació. La seva evolució edilícia queda patent a simple vista, amb murs de factura romànica, arcades d'estil gòtic, el cos d'estructura barroca i una arquitectura interior que barreja elements tradicionals amb d'altres de més moderns. Uns dels elements més destacables el trobem a la porta d'accés, fet a partir d'un arc de mig punt adovellat i amb una decoració dels batents feta a partir d'uns encastats de ferro forjat. Aquests elements metàl·lics, en la darrera visita, ja havien desaparegut. La construcció principal del mas s'ha datat en època romànica. El segon element destacable és la torre, que s'observa integrada dins del mas. | 08247-15 | Pla de les Saleres | La Domus de Torreferrada és una casa noble documentada el 1247, formada als seus inicis per una torre i els murs de tancament. Entre els anys 1453-62 hi residia Pere Roger de Castellet o de la Torre, batlle natural del bisbe de Vic en el terme del castell de Torroella. Al segle XVI va passar a ser un mas, que integrà les estructures anterior dins de la seva composició. Al voltant de l'any 1900 la propietat passa al senyor Vall que per raons de seguretat va eliminar la planta superior fent la teulada nova. Actualment no és habitada, s'ha enderrocat de manera parcial. | 41.9117400,2.1748300 | 431567 | 4640306 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64875-foto-08247-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64875-foto-08247-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64875-foto-08247-15-3.jpg | Inexistent | Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Per arribar-hi: A l'est del terme municipal, passada la Font Gran. Per arribar-hi cal anar per la carretera de Vic a Moià i Calaf per Súria (BV-4316), al km. 8,200 a mà esquerra, hi ha un camí que amb un recorregut de 440m porta a la Vall, a 175m de la Vall hi ha Torrefarrera. | 94|92 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 64876 | Porta de Torreferrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-de-torreferrada | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | La casa es troba practicament enderrocada | La porta estava feta a partir d'un arc de mig punt adovellat i amb una decoració dels batents feta amb tres peces metàl·liques, a cada batent de la porta, molt senzilles, formades per un parell de cintes, solcades per un nervi, les quals es juxtaposen i fan derivar els extrems, acabats en punta, vers els costats oposat. La finalitat d'aquesta decoració era lligar les parts dels batents. | 08247-16 | Pla de les Saleres | La Domus de Torreferrada, com a masia, sembla tenir el seu inici cap al segle XVI, tot i que algunes evidències arquitectòniques són més antigues. La porta es considera de tradició romànica, moment en el que es data, i la decoració metàl·lica que l'acompanya, segons un estudi fet per l'arquitecte Josep Mª Pericas. | 41.9117400,2.1748300 | 431567 | 4640306 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64876-foto-08247-16-2.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Aquests elements metàl·lics, en la darrera visita, ja havien desaparegut. | 92 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 64878 | Mas La Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-vall-0 | XX | En el moment de realitzar el Mapa de Patrimoni la casa és habitada. La teulada presenta problemes de conservació i hi ha perill d'enderroc. | Es tracta d'una casa de c. 15x15m de costat, amb una planta baixa i dos pisos. La coberta del cos central és a quatre aigües. La façana principal es troba orientada al sud-oest. En els seus costats est i oest presenta edificacions adjacents (coberts i altres) amb teulada a una sola aigua. | 08247-18 | Pla de les Saleres | A l'entorn de l'any 1900 el Sr. Vall va comprar la propietat de Torreferrada amb el mas. Poc després, va fer construir aquesta nova casa a 175m en direcció nord, sobre la Font Gran. | 41.9130400,2.1750500 | 431586 | 4640450 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||
| 64879 | Mas Pla d'Amunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pla-damunt | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XIII-XX | Tot i que està en bon estat, actualment no s'hi viu. | És un mas documentat des del segle XIII, però l'edifici actual, de planta semisubterrania i tres pisos, presenta característiques d'un mas de factura recent, de mitjan segle XIX. Els brancals de portes i finestres són fets de totxo. La teulada és a dues aigües orientades a nord i sud. | 08247-19 | Els Plans | Al 1216 el Bernat de Manlleu, feudatari del Castell de Torroella, va donar a la seva germana com a dot, pel seu casament amb Berenguer de Malla, sis masos. D'aquests dos eren el Pla d'Amunt i el Pla d'Avall. L'any 1553, el segon fogatge, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, de l'any 1497, el terme de Riuprimer te només 19 focs o famílies entre elles 'En Plademunt'. L'any 1515, sota el títol «Terme de Sancta Eulalia de Riuprimer», hi ha 19 noms o focs, entre ells 'Lo mas Pla de munt'. En documentació de joves morts durant el període 1936-1939, un d'ells és del mas Pla d'Amunt, Andreu Nogué Travé | 41.9067500,2.1702400 | 431181 | 4639756 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64879-foto-08247-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64879-foto-08247-19-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 64880 | Mas Pla del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pla-del-mig | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 23995 | XVI | Envaït per la vegetació amb tota la part central-interna en estat de ruïna. | Es tracta d'un mas de planta rectangular coberta a dues vessants, amb un portal adovellat orientat a llevant. S'hi uneix posteriorment un cos perpendicular cobert a una única vessant, del qual parteixen dos arcs de grosses dovelles construïts amb pedra rogenca que s'uneixen a un altre cos rectangular, unit a la casa. Hi ha un portal que tanca la lliça i l'espai dels arcs. Aquest portal presenta una llinda amb una gran creu i la data 1792. Al cos meridional, a dues alçades, presenta un portal a la façana est, tapiat, amb una llinda que presenta una data, 1791. Per últim, una finestra del cos principal indica el 1671. Diverses finestres de la casa presenten reixes de ferro de gran interès. | 08247-20 | Els Plans | Aquest mas forma part de l'antic grup de cases conegut pel Pla d'Amunt i Pla d'Avall, els quals es troben esmentats al fogatge publicat el 1553 de la parròquia i terme de Santa Eulàlia de Riuprimer. El Pla del Mig, malgrat no estar registrat al fogatge, és l'únic que manté evidències de les èpoques medievals i modernes i conserva alguns elements d'interès. Pels elements arquitectònics, el mas es pot remuntar als segles XVII i XVIII, a partir de reformes d'un mas anterior. En documentació de joves morts durant el període 1936-1939, un d'ells és del mas Pla del Mig, Jaume Serra. | 41.9067500,2.1702400 | 431181 | 4639756 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64880-foto-08247-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64880-foto-08247-20-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Durant els anys 80, al realitzar la fitxa de l'inventari Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, la casa feia funcions de corral per els animals del Pla d'Amunt. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 64881 | Mas Pla d'Avall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pla-davall | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XIII | Es tracta d'un mas de petits dimensions, quadrangular, planta baixa i un pis. La teulada, en el moment de realitzar la visita del Mapa de Patrimoni, mostra una reforma recent, és a dues aigües a nord i sud. No s'han evidenciat elements arquitectònics destacables i es creu que no seria l'edifici original que es cita en les fonts escrites. | 08247-21 | Els Plans | Aquest mas forma part de l'antic grup de cases conegut pel Pla d'Amunt i Pla de Mig. Al 1216 el Bernat de Manlleu, feudatari del Castell de Torroella, va donar a la seva germana com a dot, pel seu casament amb Berenguer de Malla, sis masos. D'aquests dos eren el Pla d'Amunt i el Pla d'Avall. L'any 1553, el segon fogatge, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, de l'any 1497, el terme de Riuprimer te només 19 focs o famílies entre elles 'En Pladevall'. L'any 1515, sota el títol «Terme de Sancta Eulalia de Riuprimer», hi ha 19 noms o focs, entre ells 'Lo mas Pla d'Avall'. | 41.9066400,2.1709600 | 431240 | 4639743 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64881-foto-08247-21-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
| 64882 | Font de Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-ferrer-0 | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. http://www.santaeulaliariuprimer.cat/documents/recuperacio_de_l_antiga_font_de_Cal_Ferrer.pdf http://www.santaeulaliariuprimer.cat/documents/Pica_de_l_antiga_font_de_Cal_Ferrer.pdf | XX | La part metàl·lica presenta indicis de rovellat | La Font del carrer del Puig és una font municipal que es va crear amb l'objectiu de recuperar una deu anterior que es trobava en aquest indret. La font està formada per una pica de gres calcari, de 1,69m d'amplada, 56cm de fons i 40cm d'alt, la qual queda sobre un banc metàl·lic i rep l'aigua d'una altra estructura metàl·lica, en forma de L. La pica és un element original de la font anterior i que quan es va desmuntar, el veí del carrer, el senyor Josep Parramon, va manifestar la intenció de conservar-la. Gracies a aquest interès la seva vídua, la senyora Loreto Mateu, la va cedir a l'ajuntament i com a reconeixement a aquesta cessió es va col·locar una placa al terra, on es pot llegir 'Agraïm a la familia Parramon Mateu (Can Vall) la donacio d'aquest abeurador. Testimoni de la memòria de temps llunyans. Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer'. | 08247-22 | Carrer del Puig | Les fonts han estat sempre un punt de reunió entre els veïns i les veïnes del poble i punt principal d'abastiment d'aigua, en municipis on no hi va arribar l'aigua corrents fins al segle XX. Aquest és el cas de Santa Eulàlia, on les fonts portaven l'aigua al entre del nucli urbà del municipi i van proliferà per gran part de l'urbanisme. Actualment, molts d'aquests elements han desaparegut i d'altres o s'han mantingut o s'han recuperat desprès del temps. Aquest últim cas és de la Font de Cal Ferrer, recuperada per l'ajuntament el 2013. | 41.9106000,2.1889700 | 432738 | 4640168 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64882-foto-08247-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64882-foto-08247-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 64884 | Festa major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-8 | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. ANDREU I OLIVER, A. (2011). Pregó de la festa major de Santa Eulàlia de Riuprimer. | XIX-XXI | La festa Major d'estiu es celebra el primer cap de setmana de setembre, amb el pregó realitzat per diferents persones significatives tant del municipi com dels voltants. A partir d'aquí comença una setmana plena d'activitats (correfocs, caminades, sardinades, arrosades, el carnaval d'estiu, …), concerts i la crida a la participació de tots els riuprimerencs. | 08247-24 | Santa Eulàlia de Riuprimer | La festa d'estiu als seus inicis, a finals del segle XIX, tenia una vinculació directa amb la festa del Sagrat Cor de Jesús. A partir de la feina de l'Anton Teulats i Berenguer i de Mn. Joan Collell, vicari de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntayola, es va crear una celebració que volia donar protagonisme a la imatge del Sagrat Cor, als pobles al costat de Vic. A Santa Eulàlia, a l'abril de 1899, va arribar per primera vegada la figura del Sant Cor i a partir d'aquí es general'associació de l'Apostolat de l'Oració i la tradició d'organitzar diferents actes al voltant d'aquest esdeveniment, que serà posteriorment el primer diumenge de setembre. Sembla que la primer vegada que es parla d'aquesta celebració és al 1905, però té les seves arrels uns anys abans. Als anys 70 del segle XX, l'interès cau i es reestructura, passant a ser la Festa Major d'estiu. Aquesta festa té diferents actes importants, com és des de 1992 «El Pregó de la Festa Major de Santa Eulàlia de Riuprimer», l'arrossada de la Tornaboda o la xocolatada popular. | 41.9110000,2.1881300 | 432669 | 4640213 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||
| 64885 | Festa major d'hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-7 | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XX | Actualment la festa d'hivern de Santa Eulàlia de Riuprimer és una festa on els actes religiosos es compaginen amb multitud d'actes culturals. Aquesta celebració comença, com marca la tradició, el dia 10 de desembre, amb una missa, on participen la coral i els Cantaires de Riuprimer. A partir d'aquest dia segueixen una sèrie d'actes, vinculats al cicle nadalenc del municipi, com són la representació del Pessebre Monumental, la representació dels Pastorets o la visita dels Patges Reials. De la mateixa manera, es fan activitats com caminades, fira santulària, xocolatada o mostra d'entitats. | 08247-25 | Santa Eulàlia de Riuprimer | La festa major d'hivern queda directament vinculada a la celebració de la patrona del municipi, Santa Eulàlia de Mèrida, el dia 10 de desembre. Testimonis que van viure als anys 20 del segle XX explicaven que la festa començava amb la missa, on es dirigia la comitiva institucional dirigida per l'agutzil, vestit per l'ocasió amb gorra de plat i bastó. Després de la missa, sardanes, balls i sarsueles en alguna ocasió. En aquest cas, al contrari del que va passar amb la festa Major d'estiu, a partir dels anys 70 el segle XX, la falta de gent va portar a la decaiguda dels actes i va quedar com a festa principalment religiosa, no es va reconvertir. | 41.9103000,2.1887200 | 432717 | 4640135 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||
| 64886 | Font de la Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-codina-0 | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | Està construïda al final del rec de la Codina, al arribar a la carretera de Santa Maria d'Oló. Presenta un mur d'uns 10m de llarg. En el seu costat oest és on es troba el brollador de la font. Aquesta aigua es perd pels marges de la carretera fins al riu Méder. El seu cabal és irregular en funció de l'època de l'any. | 08247-26 | Pla de la Rovira | Una font més del conjunt de deus d'aigua que es repartien pel terme municipal. Element de gran importància abans de l'arribada de l'aigua a les cases. | 41.9147200,2.1754500 | 431621 | 4640636 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64886-foto-08247-26-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Hi ha un cartell que posa que no és aigua potable, conseqüència de la contaminació dels purins. No està senyalitzada. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
| 64887 | Font de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-torroella | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | Molta vegetació al seu voltant. | La Font de Torroella queda ubicada al costat d'una petita resclosa, concretament en un lateral de la mateixa, al final del Torrent dels Casals. És, només, un tub metàl·lic, per on cau una finíssima quantitat d'aigua. | 08247-27 | Mas Torroella | Aquesta font és de la que el Mas Torroella obtenia l'aigua de boca abans de l'arribada de l'aigua corrent. L'aigua s'acumulava en un dipòsit al davant i des d'aquest es pujava fins al mas. En el passat hi havia dos brolladors, actualment un s'ha perdut. | 41.9079000,2.1931500 | 433082 | 4639865 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64887-foto-08247-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64887-foto-08247-27-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Aquesta font si els marges no estan nets és imperceptible. No està senyalitzada. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 64888 | Font de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-planes-1 | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | Molta vegetació al seu voltant. | També coneguda per la gent del territori com a Font de la Resclosa, per la seva ubicació, just al costat de la mateixa. Està construïda amb un petit muret de formigó, del que surt un tub a mode de brollador. El cabal d'aigua és molt escàs tot l'any. | 08247-28 | Resclosa de Torroella | Les deus d'aigua eren de gran importància en els pobles, espcecilament abans de l'arribada de l'aigua corrent a les cases. | 41.9078000,2.1927900 | 433052 | 4639854 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64888-foto-08247-28-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
| 64889 | El Gorg de la Truja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gorg-de-la-truja | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | Es tracta d'un clot en el transcurs del riu Mèder. En aquest tram el riu s'estreny per salvar un desnivell de gairebé 30 metres en diversos petits salts d'aigua. El més pronunciat, amb una petita cascada acaba en una zona més ampla i profunda, un clot, format probablement per l'erosió del mateix salt, on l'aigua alenteix el seu curs per l'estrenyiment del successiu sallent. A l'est del municipi, passada la Font Gran. Per arribar-hi es pot resseguir el Mèder des de la Font Gran o es pot agafar la carretera de Vic a Moià i Calaf per Súria (BV-4316), al km. 8 es troba el desviament, a la dreta, per arribar al mas de la Codina. En aquest punt es creua la carretera direcció sud i es localitza un corriol que permet accedir a la part superior del Gorg. | 08247-29 | NO de Santa Eulàlia de Riuprimer | Existeix la llegenda que des del gorg de la Truja havien fet màgia a la Codina tot fent aparèixer una truja i els godalls encesos de foc. D'aquí vindria el seu nom. | 41.9149000,2.1720400 | 431339 | 4640659 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64889-foto-08247-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64889-foto-08247-29-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | No hi ha cap indicació per arribar-hi | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
| 64890 | Pont sobre el Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-sobre-el-dalmau | Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 36954. | Està en estat ruïnos un dels seus costats. | Es troba al límit sud del terme municipal de Santa Eulàlia de Riuprimer, a menys de 200m al nord-oest del mas Aliberc, en el punt quilomètric 1,231 de la BV-4317, a la dreta en direcció Muntanyola. És un pont d'un sol arc, és tot de pedra i pla en la part de circulació amb modificacions contemporànies. Actualment no serveix ja que té el pont nou al costat, per la remodelació de la carretera BV-4317. En el costat sud-oest el pont presenta un esvoranc que posa en perill la seva integritat. Passa per damunt del torrent Dalmau, afluent de la Riera de Muntanyola, afluent per la dreta del riu Mèder. | 08247-30 | SO del nucli urbà | Es tracte del pont que permetia, des d'antic, creuar el torrent Dalmau (o del Bosc) en el camí que anava de Santa Eulàlia de Riuprimer a Muntanyola, tot seguint la riera homònima. Amb les dades disponibles no es pot aproximar una cronologia per aquest pont. | 41.9007500,2.1827500 | 432212 | 4639080 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64890-foto-08247-30-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
| 64891 | Pont de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-santa-eulalia | Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 36953. | Es troba al sud del nucli urbà de Santa Eulàlia, com a pas sobre el Mèder i element d'unió entre el carrer Nou i el carrer del Mèder i la resta del poble. És un pont d'un sol arc, tot de pedra. S'aprecien els estreps i les sabates a cada costat. L'acumulació de sediment i restes vegetals no facilita l'observació de la seva forma constructiva original. Avui en dia està eixamplat i reconstruït a partir de formigó i altres elements moderns. Passa per sobre del riu Mèder, afluent per la dreta del Gurri i aquest del riu Ter. | 08247-31 | S del nucli urbà | Els ponts són un lement fonamental per comunicar zones separades per cursos d'aigua, casos destacats a Osona poden ser el Pont de Queralt a Vic, sobre el mateix Mèder, o el pont dels Segalars sobre el torrent de l'Erola a Viladrau. En el cas de Santa Eulàlia el pont permetia un accés des del nucli urbà cap a la zona sud i oest del terme municipal. | 41.9088100,2.1898900 | 432813 | 4639969 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64891-foto-08247-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64891-foto-08247-31-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||
| 64893 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-94 | XIX-XX | Restaurada recentment. La teulada estava caiguda i la van refer. | Barraca que forma part dels edificis complementaris del mas, que es feia servir originàriament com a dipòsit. Feta amb la tècnica de pedra seca, de planta rectangular. La barraca està reconstruïda com la original, tant en materials com en forma. | 08247-33 | Pla la Codina | 41.9173200,2.1728100 | 431405 | 4640927 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64893-foto-08247-33-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Passat el quilòmetre 8 de la carretera BV-4316 direcció Santa Maria d'Oló hi ha un trencant a mà dreta, la primera casa que es troba és el mas la Codina, a la zona d'accés és on es troba aquesta barraca. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 64894 | Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-72 | XIX-XX | <p>Barraca de pastor localitzada de manera aïllada al costat del marge entre dos camps, a prop de Mas Magem. Es una barraca circular, amb un diàmetre aproximat de 3,5m, feta amb la tècnica de pedra seca, amb falsa volta, llindar de pedra i amb diferents finestres de petites dimensions. A l'interior s'observa una fornícula just davant de la porta, amb un terra a peu pla del camp.</p> | 08247-34 | Pla la Codina | 41.9216300,2.1771800 | 431772 | 4641402 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64894-foto-08247-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64894-foto-08247-34-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
| 64895 | Barraca de Mas Magem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-mas-magem | XIX-XX | Barraca que forma part dels edificis complementaris del mas, que es feia servir per emmagatzemar el boll, resultat del procés del batre. És una cabana feta amb la tècnica de pedra seca, de 6,5m aproximadament de costat, amb una porta amb un llindar de fusta i un sostre a dues aigües, fet d'uralita. Encara avui està en ús, com a magatzem. | 08247-35 | Mas Magem | 41.9196900,2.1751500 | 431602 | 4641189 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64895-foto-08247-35-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
| 64896 | Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-80 | <p>Wikipedra, núm. 22470.</p> | XIX-XX | <p>Barraca de planta rectangular, edificada amb la tècnica de la pedra seca, amb falsa volta. Es troba al costat d'altra barraca que conté una cisterna, i aquesta és la més propera al camí. Amida 3,5m de costat, aproximadament, i l'interior és pla.</p> | 08247-36 | Pla la Codina | 41.9207100,2.1787800 | 431904 | 4641299 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64896-foto-08247-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64896-foto-08247-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64896-foto-08247-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Passat el Mas Canadell, en direcció al Mas Cotillaire, a la dreta es troben dos barraques de pedres, destinades a guardar les eines del camp i de refugi dels pagesos que treballaven aquelles terres. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 64897 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-350 | XIX-XX | Només s'han conservat les primeres fileres de l'edificació | És una edificació aïllada de planta gairebé quadrada, d'aproximadament 4m de costat. El seu estat de conservació només permet veure la seva base, la resta ha estat erosionat i envaït per la natura. Està feta amb la tècnica de pedra seca. | 08247-37 | Pla la Codina | 41.9191000,2.1763800 | 431703 | 4641122 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64897-foto-08247-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64897-foto-08247-37-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 64898 | Barraca de Mn. Alfons Bonvehí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-mn-alfons-bonvehi | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Wikipedra: Observatori del Paisatge de Catalunya: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XX | El seu estat de conservació fa referència al seu entorn, envaït per la vegetació i sense cap tipus d'indicació. | Es troba prop del mas Can Sord, des de Torroella es segueix fins a Costes Males i en direcció sud, s'arriba a aquest mas. Uns metres més endavant es localitza el torrent de la Malesa, la barraca es troba uns metres més enllà seguint el torrent. Ara bé, la millor manera d'arribar-hi és a través d'un caminet a mà dreta, que arrenca passats uns 750 metres des de Costes Males. Aquest caminet es segueix fins arribar al torrent que baixa del Sord, on ja s'aprecia la barraca. Planta irregular amb una llargada de 2,30 m i una amplada màxima d'1,30 m. L'altura interior és de 2,20 m. El gruix de les parets és de 40 cm. La porta té una altura d'1,80 m i una amplada de 80 cm (exterior) i 35 cm (interior). A l'interior hi ha un banc, tot just a l'entrar a l'esquerra, i un penjador. Té una fornícula de 30x30 cm i 60 cm d'altura. Té dues finestres d'uns 40 cm d'alt i d'ample. A la zona propera a l'accés hi ha un banc i a una de les parets exteriors també hi ha un penjador. Tots els elements són de pedra. Es tracte d'una construcció adossada al marge, orientada al nord-oest i de planta irregular. La porta presenta una llinda plana i la coberta és de falsa cúpula per aproximació de filades. El seu estat de conservació és excel·lent. | 08247-38 | Pla del Sord | El capellà administrador de l'hospital de la Santa Creu de Vic, Alfons Bonvehí, va construir aquesta cabana o barraca de pedra per refugiar-se al bosc proper a cal Sord a l'inici de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Segons les dades localitzades hi ha qui afirma que Mn. Alfons baixava a la zona de la Guixa a buscar pedres, la gent dels masos veïns el va ajudar a fer-la i li subministraven material. A una de les pedres hi va gravar l'any '1936' i una creu, i posteriorment s'afegí en una altra pedra: «Barraca de mossèn Alfonso on passà captiu en 1936». | 41.8974500,2.2003300 | 433667 | 4638699 | 1936 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64898-foto-08247-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64898-foto-08247-38-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Mn. Alfons Bonvehí | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||
| 64899 | Llegenda de la por del Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-por-del-vinyals | XX | Als petits i petites de Santa Eulàlia sembla que se'ls explicava que quan anaven escabellats semblaven la por del Vinyals. Es deia que hi havia una por amagada a la casa, però no la deixaven veure a ningú. (Anècdota contada per Maria Camps durant la conversa mantinguda el 18 de novembre del 2004 i per Gracieta i Pepeta Corretja, de Santa Eulàlia de Riuprimer, el 19 de novembre del 2004) | 08247-39 | Santa Eulàlia de Riuprimer | 41.9111500,2.1877700 | 432639 | 4640230 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||||
| 64900 | Resclosa de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-torroella | Es tracta d'una petita presa en el curs del riu Mèder, a 300 metres en línia recta del molí del mas Torroella, del que formava part. Està feta a partir de pedres i argamasa. | 08247-40 | Mas Torroella | Aquesa resclosa va vinculada al Molí de Torroella i el seu funcionament, ja que permetia redirigir part de l'aigua del riu fins al Molí de Torroella, seguint un recorregut de c. 370 metres tant de forma subterrània com en superfície, fins a la gran bassa al sud del molí. | 41.9078600,2.1923400 | 433015 | 4639861 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64900-foto-08247-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64900-foto-08247-40-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||||
| 64901 | Mas El Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-vilar | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 23990 | XIII-XX | A part del mas Vilar hi ha dos edificis més. En primer lloc una petita casa de cronologia recent al costat de migdia del mas principal, edifici de cronologia indeterminada. En segon lloc la Torre del Vilar. És un edifici dels anys 50 del segle XX. Pel que fa al mas, és de planta rectangular coberta a dues vessants, amb la façana orientada a migdia. Presenta un portal dovellat de pedra rogenca. A nivell del primer pis hi ha un balcó que correspon segurament a l'antiga obertura d'una finestra, el qual presenta decoracions conopials, i la data 1742, igual que la finestra dreta del mateix pis, en aquest cas sense data. A la part posterior de la casa es repeteix el mateix patró que a la façana principal. La masia es troba envoltada per dependències agrícoles construïdes amb pedra, igual que la casa. El mas vas ser reformat i ampliat, com la majoria de masies de la contrada durant el segle XVIII. Al segle XIX s'hi va fer una altra reforma. | 08247-41 | Extrem oest del Pla de la Rovira | És una casa que troba el seu origen a l'entorn del segle XIII. En el segon fogatge, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, de l'any 1497, publicat també per J. Iglésies, com el de 1553, el terme de Riuprimer te només 19 focs o famílies, entre elles la de Galzeran Vilar. L'any 1515, sota el títol «Terme de Sancta Eulalia de Riuprimer», hi ha 19 noms o focs on hi ha 'Lo mas Vilar' (A.C.A. Reial Patrimoni, A-4, A-401, fol. 130). Aquest era el mateix cens que tenia pràcticament Santa Eulàlia l'any 1553, que el va enviar a la cúria del rei el batlle del terme, que es deia Damià Vivet, en el que consta 'Loys Vilar' (A.C.A. Reial Patrimoni, vol. 2598, fol. 139). | 41.9154400,2.1649700 | 430753 | 4640725 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64901-foto-08247-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64901-foto-08247-41-3.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | També anomenat El Vilà. | 92 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 64903 | Ermita de la Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-la-sagrada-familia | Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb el número de registre 23989. | XX | La capella és de nau única i amb absis poligonal, tota ella coberta a dues aigues. L'interior està cobert amb volta de canó rebaixat i està decorada amb motllures de guix, policromades. A l'edifici, que actualment no està en ús s'hi conserva un retaule. A l'entrada s'hi forma un portal d'arc de mig punt i un petit atri. Al damunt hi ha un òcul emmarcat amb pedra picada. Al damunt hi ha un petit campanar d'espadanya. Es va construir amb pedra i fusta i finalment va ser arrebossada. Es troba a pocs metres de la casa, a la zona d'accés des de la carretera. | 08247-43 | Mas Torrents | La capella de Torrents està dedicada a la Sagrada Família i va ser construïda amb motiu de la presència del bisbe de Vic al mas, ja que hi passava els estius. La necessitat de celebrar missa va fer que s'edifiqués l'ermita. La va fer construir Antònia Rius Bofill, Vda. De Genís, vers l'any 1952, amb relació a la gran reforma d'ampliació de mas. L'església pertany a la parròquia de Sant Eulàlia de Riuprimer. | 41.9101500,2.1574400 | 430123 | 4640144 | 1950 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64903-foto-08247-43-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 64904 | Mas La Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-codina | Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb el número de registre 23991. Testimoni oral, propietaris del Mas La Codina. | XV | Masia de planta rectangular amb el carener paral·lel a la façana, orientada a migdia i amb un portal adovellat. Tot el conjunt està construït amb carreus de pedra i les barbacanes són enllosades. A la part esquerra de la façana s'hi annexiona un cos que forma angle recte amb el mas, el qual ha estat convertit en habitatge, tot i que anteriorment era un cos de porxos, que conserva encara els carreus de la paret de migdia. La llinda de la finestra presenta una gran creu gravada i la data 1769. Adossada a aquest cos hi ha l'antiga masoveria, avui deshabitada, tot i que restaurada. Entre aquest edifici i l'anterior dels porxos s'obria, antigament, el pas que donava accés al pati interior i la porta principal. L'accés actual estava limitat per un mur. En el brancal dret de l'antic pas una pedra porta gravat l'any 1786. A la part nord hi trobem una finestra de tipus goticitzant. | 08247-44 | Pla la Codina | Els orígens del mas s'ha de remuntar com a mínim al segle XIII. Antiga masia registrada al fogatge de 1497 publicada el 1553 del terme i parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, Loys Codina habitava el mas. L'any 1515, sota el títol «Terme de Sancta Eulalia de Riuprimer», hi ha 19 noms o focs: entre ells 'Lo mas Codina'. La masia va ser ampliada i reformada al segle XVIII, com la majoria de la zona. Es manté el mateix llinatge de Codina però el cognom es perd amb una pubilla casada amb un Castellar. En aquests moments forma part d'una gran explotació ramadera i és habitada pels mateixos propietaris. | 41.9162800,2.1734600 | 431458 | 4640811 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64904-foto-08247-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64904-foto-08247-44-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
| 64906 | La Font Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-gran-0 | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | La vegetació no està controlada, en el moment de la nostra visita. | La Font Gran és en aquests moments un aqüífer de gran cabal, canalitzat per aportar aigua al poble de Santa Eulàlia. En l'indret on hi hauria la font, amb diversos trams d'escala i un berenador tot de pedra, si aixeca una caseta en que s'indica que es tracta d'un punt de captació d'aigua de consum humà, a sota dues dates, 1934, moment en que es comença a captar l'aigua i una altra pedra, 1684, probablement provinent de l'antiga font. | 08247-46 | Al costat de la carretera BV-4316 | Sembla que s'ha de considerar que la Font Gran tindria ¡ una construcció vinculada des de 1684. La Font Gran, la font d'en Janot, molt propera, i la Font dels Avellaners –avui desapareguda–, han proporcionat l'aigua al poble. De fet el 21-10-1933 l'ajuntament acorda de fer un estudi sobre la portada d'aigües al poble des de la Font Gran. A partir de 1934 es porta l'aigua d'aquest aqüífer fins al poble, on arribava pel propi desnivell, sense necessitat de motor, i s'emmagatzemava en un dipòsit que hi havia on ara es troba la fàbrica de Can Llaudet, on tambñe hi havia el safareig. En el moment de construcció de la fàbrica, 1957-1958, és quan es va posar una bomba per a fer arribar l'aigua a un nou dipòsit situat a prop de la casa del Puig de Ventallola, i des d'aquest punt al poble. Encara avui, el dia de la tornaboda de la Festa Major es va a la Font Gran per dinar-hi i ballar sardanes. A mes, les fonts han estat també, i ho són encara, molt importats per la fauna salvatge i per la ramaderia de la contrada. | 41.9133700,2.1769100 | 431741 | 4640485 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64906-foto-08247-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64906-foto-08247-46-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Per arribar s'ha de baixar fins al riu Mèder per un camí al costat d'un camp. S'ha de creuar el riu i a la dreta ja s'aprecia la construcció de captació d'aigua. Al arribar a la Font no es pot identificar, ja que no està senyalitzada. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/