Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77907 | Ca l'Espardenyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespardenyer | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. VALLICROSA, J., dir. (2003). 'Ca l'Espardenyer', Ronçana, núm. 220. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIV-XVII | Ca l'Espardenyer és una masia d'origen medieval que va ampliar-se durant el segle XVI. L'estructura primitiva la situem a la part posterior de l'edifici actual, on els murs d'encofrat de tàpia amb un sòcol de pedra i el sostre empostissat. La consolidació del sector de migdia no es va produir fins al segle XVI, amb la incorporació de dos cossos nous. Més endavant, vers el segle XVII, es va reformar fins a configurar el volum actual. La casa estava situada en la proximitat de la Sagrera, pel que avui el seu entorn és urbà. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, el principal definit per un portal d'arc de mig punt ceràmic amb els brancals de pedra. A la planta baixa hi ha una finestra d'arc rebaixat ceràmic, al costat del qual n'hi ha una de petites dimensions de pedra carejada. A nivell del pis trobem dues finestres d'arc pla arrebossat, entre les quals s'hi intercala un rellotge de sol on s'hi llegeix '1839 / ME FECIT ANDREAS MAS'. Les façanes laterals i posterior tenen poques obertures, la majoria d'arc pla arrebossat. A la façana de llevant s'hi adossa un cobert d'un sol nivell d'alçat que s'obre a migdia amb un portal d'arc escarser ceràmic. A la façana posterior també s'hi han adossat diversos cossos de maó vist. El parament dels murs combina l'encofrat de tàpia i la pedra i argamassa, que s'han revestit parcialment amb morter. | 08248-1 | Ctra. De la Sagrera, 1 | Tenim poques notícies històriques d'aquesta casa, ja que es desconeix quin era el seu nom antigament. Durant el segle XIX la casa havia estat en mans de la família Mas (es coneixia per Can Berga), que eren successors dels Vidal i dels Torres. L'origen del nom de Ca l'Espardenyer es remunta a principi del segle XX, quan la va adquirir Joan Rosàs, qui era de Can Genís i tenia aquest ofici. Els Rosàs, nom present en diverses cases de la Sagrera, van ser coneguts per dedicar-se al repartiment del correu i al transport de viatgers, especialment en Joan Rosàs i Soler, conegut com en 'Joanet de l'auto'. Després de l'espardenyeria, la casa va funcionar uns anys com a hostal. Darrerament la casa ha estat restaurada tot respectant les seves característiques constructives, fet que permet conèixer la seva evolució. Com a curiositat, cal esmentar que durant aquesta intervenció en un mur s'hi va trobar un amulet, consistent en rosaris de vidre blanc i una ampolleta. | 41.6551200,2.2254800 | 435511 | 4611775 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77907-foto-08248-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77907-foto-08248-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77907-foto-08248-1-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 85|94|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 77908 | Can Burguès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-burgues-1 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. BARBANY, C. [et al.] (2003). De la Balma a la Masia:l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIV-XIX | La coberta es troba en mal estat, pel que els frescos de les estances estan afectats d'humitats. | Can Burguès és una masia d'origen medieval sobre la qual es va ampliar i consolidar el mas actual de tipologia clàssica durant el segle XVI, de tres crugies i dues plantes. A mitjans del segle XIX s'hi va fer una reforma senyorial segons el gust de l'època, en què es van decorar la sala i les estances amb pintures murals. La masia es composa de diversos volums superposats, que es distribueixen al voltant del volum principal. Aquest consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat, sobre el qual hi ha una finestra d'arc pla de pedra amb incisió conopial. A nivell del primer pis també destaca una finestra gòtica d'arc conopial dentat amb arquets, que es recolza sobre impostes decorades amb rosetes. Al seu costat hi ha pintat un rellotge de sol. El volum central es troba envoltat pel sector de ponent i tramuntana per un volum de planta baixa, pis i golfes amb la coberta a tres vessants. La façana de migdia presenta una finestra gòtica lobulada alineada amb les del volum principal i presenta una galeria amb pòrtics d'arc carpanell a nivell de les golfes. Les façanes de ponent i tramuntana presenten diverses finestres d'arc pla de pedra i de ceràmica, entre les que destaquen les tres espitlleres de la part posterior, que constitueixen un dels vestigis del mas medieval. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. La masia queda frontalment tancada a través d'un baluard i de diverses dependències construïdes segons les necessitats de l'època. A ponent hi ha una primera portalada que dóna accés al pati empedrat, que té la llinda de pedra inscrita amb l'any '1669' i una creu. El costat de llevant està constituït per la masoveria, que s'adossa al volum principal de forma perpendicular. Al costat del pati presenta grans pòrtics d'arc rebaixat de pedra, un dels quals constitueix l'entrada coberta des de llevant, constituïda per una portalada d'arc pla de pedra carejada. En aquesta façana, fora del baluard, s'hi ha adossat un cobert amb bigues de fusta, entre les que es conserven dues garites semicirculars. El cos de la masoveria presenta a la part de migdia diverses obertures d'estil gòtic que van ser incorporades en una restauració recent. Al costat hi ha una tercera portalada, on hi ha un relleu amb l'anagrama 'IHS' dins d'una orla decorativa. A l'interior del pati també hi trobem un cobert adossat al costat de ponent del baluard, el pou i un colomar que sobresurt respecte la masoveria. Fora del pati hi ha l'antic safareig a ponent, la pallissa datada de l'any 1886 a migdia i una gran era i les corts a llevant. A l'interior s'observen vestigis de l'estructura medieval del mas, entre els que destaquen dos arcs de ferradura de pedra de notables dimensions, un situat al voltant del portal d'accés i l'altra al costat del menjador. També són destacables el celler sostingut amb grans arcades de mig punt de pedra, les portes de pedra i les bigues que en algunes estances es sostenen amb mènsules. Al costat de l'entrada hi ha una escala de pedra de dos trams que condueix a la sala del pis, una de les estances més notables de la casa. Les parets estan decorades amb pintures murals de tipus vegetal i geomètric, de la mateixa manera que l'enteixinat del sostre, on les bigues i les llates estan pintats amb relleus de flors de tipus esquemàtic. A la biga central s'hi observa pintat l'any '1864'. En aquest mateix període, es van decorar les alcoves amb motius vegetals. | 08248-2 | Camí de Can Burguès, s/n | La referència documental més antiga del mas Burguès es remunta a la primeria del segle XIV, quan formava part de la senyoria de la casa de Castellet. Entre el segle XIV i XV la propietat es va ampliar amb l'adquisició d'altres masos i peces de terres, entre els quals trobem el mas Ferrer (actualment la Ferreria) i el mas Ciurans. El patrimoni familiar va seguir creixent durant el segle XVI de la mà de Jaume Burguès, qui seria batlle de la Baronia de Montbui. Des del casament de la pubilla Maria Anna Burguès amb Francesc Alrani l'any 1684, els propietaris del mas van deixar de cognomenar-se Burguès, llevat del seu nét que encara es coneixeria com a Genís Burguès. Poc temps després, la pubilla Eulàlia Alrani es casaria amb Josep Margenat, nom que han mantingut els propietaris fins a l'actualitat. Els Margenat van seguir exercint un paper rellevant en la vida del municipi, ja sigui com a alcaldes com col·laborant en la construcció de l'església parroquial. | 41.6401900,2.2344600 | 436244 | 4610111 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77908-foto-08248-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77908-foto-08248-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77908-foto-08248-2-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 77909 | Sant Simplici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-simplici | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. GAVÍN, J.M. (1990). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MARTÍ, J.M. (1981). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental. Vol I/2. Barcelona: Arquebisbat de Barcelona. VALL, R. (1983). El romànic del Vallès. Barcelona: Editorial Ausa. VALLICROSA, J., dir. (1997). 'La Capella de Sant Simplici', Ronçana, núm. 188. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVI-XVIII | Sant Simplici és una ermita del segle XVI, que podria haver-se construït sobre una construcció romànica, que semblaria correspondre's a la part de l'absis. Al costat de ponent de la capella hi ha adossada la casa de l'ermità. La decoració interior es correspon a una reforma del segle XVIII. És un edifici d'una sola nau, coberta en un sol tram amb una encavallada de fusta que en substitueix una d'antiga que es complementava amb una volta rebaixada, que cobria la part de l'altar. A l'esquerra de la nau hi ha una capelleta amb altar decorada amb motius florals datada de l'any '1730'. En un estudi que es va fer d'aquestes pintures murals i les de l'altar, es va poder determinar que efectivament eren d'aquest període. El presbiteri també està decorat amb pintures que recreen un arc triomfal amb motius geomètrics. Al costat dret de la nau hi ha una petita sagristia. Per les restes que s'observen als peus de la nau, sembla que originalment hi havia un petit cor. El temple no té il·luminació natural, llevat del petit òcul que hi ha sobre el portal, que està tancat amb un vitrall. A nivell exterior, s'hi accedeix per un portal d'arc pla amb l'intradós motllurat i guardapols coronat en semicercle amb relleu de petxina. La llinda està inscrita amb els anagrames 'IHS' i 'MA', el relleu d'un escut i l'any '1568'. El frontis queda rematat per un campanar d'espadanya d'un sol ull. El tractament dels murs és de restes d'arrebossat de morter de calç i la pedra vista. El ràfec de la coberta de l'ermita enllaça amb la del mas adossat a ponent, donant l'aparença d'una única teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Aquest edifici consta de planta baixa i pis i té forma de 'L'. Les obertures són d'arc pla ceràmic o bé amb llinda de fusta. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. | 08248-3 | Camí de la Serra | Tenim poques notícies històriques d'aquesta capella, malgrat sembla tenir part de l'estructura del període romànic. En la visita pastoral de l'any 1610 s'esmenta la imatge de Sant Simplici que presidia l'altar. Durant la segona meitat del segle XVIII, ja consta que l'ermità que viu a la casa contigua i exerceix de professor de nens. Fins a principi del segle XX hi havia les antigues escoles del poble, que van traslladar-se a Can Mallorca. L'any 1936 va ser assaltada i profanada i a partir d'aleshores quedà abandonada. El servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona la va restaurar l'any 1964. Més tard, l'any 2002, van restaurar-se pintures a l'absis i el nínxol lateral. Antigament l'ermita estava situada sobre una timba, que fa uns anys es va omplir de terra formant l'actual parc frontal. | 41.6444500,2.2152600 | 434649 | 4610599 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77909-foto-08248-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77909-foto-08248-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77909-foto-08248-3-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 96|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 77910 | Can Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maset | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVIII-XIX | Can Maset és una masia del segle XVIII que podria haver-se construït sobre una edificació anterior, difícil de determinar per les successives reformes que s'hi han fet. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies, on s'hi van afegir sengles cossos laterals. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, totes elles d'arc pla arrebossat excepte les dues finestres laterals que són d'arc apuntat. A la façana de ponent hi ha adossat un cos annex que segueix el pendent de la coberta del principal. A nivell del pis s'obre amb una finestra d'arc escarser sobre la qual s'hi conserva la corriola. La resta de façanes presenta poques obertures, totes d'arc pla arrebossat. El tractament dels murs és arrebossat i pintat al frontis i a la resta amb restes de morter de calç. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. Davant la masia s'observa l'antic pou circular de pedra. A l'entrada de la casa s'hi conserva el sostre amb volta catalana, mentre que a la resta de la construcció són amb bigues de fusta. El sostre de la sala del pis està reforçat amb un arc de diafragma de mig punt i s'observa un rajol datat '1861'. De l'antiga cuina se'n conserva la llar de foc, tot i que força reformada. | 08248-4 | C. de Can Tabac | La masia de Can Maset s'ha identificat com l'antic mas Dalmau de Sant Simplici, per la proximitat de l'ermita, diferenciat del mas Dalmau de Terrassina. El primer està documentat des del segle XVIII, tot i que la família Dalmau apareix nombrada de més antic. A principi del segle XVIII, Bernat Dalmau va vendre el mas, que limitava a migdia amb l'ermita. Més endavant, va passar a ser una masoveria de la pairalia de Can Brustenga, fins que a mitjans del segle XX Josep Brustenga la va vendre. Des d'aleshores, ha canviat de mans en diverses ocasions. | 41.6447100,2.2149100 | 434620 | 4610628 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77910-foto-08248-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77910-foto-08248-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77910-foto-08248-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 77911 | Casa Gran de Can Bassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-gran-de-can-bassa | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XX | En el moment de fer l'inventari es trobava en procés de restauració. | La Casa Gran de Can Bassa és una masia gòtica-renaixentista de la qual se'n conserven les obertures de la façana i una part de l'estructura interior, força alterada després de la construcció de dos edificis a ambdós costats. És un edifici entre mitgeres de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos, definits per un gran portal d'arc de mig punt adovellat i una finestra d'arc pla arrebossat a la planta baixa, i dues finestres gòtiques al pis. La finestra que hi ha sobre el portal és d'arc conopial dentat amb arquets, que arrenca d'una imposta amb motius vegetals. L'altra finestra és d'arc pla de pedra amb un guardapols acabat amb mascarons. En una intervenció moderna es va modificar el coronament de la façana, dotant-lo d'un capcer rectilini resseguit per una cornisa. El parament dels murs és eminentment de tàpia, motiu pel qual en l'actual restauració s'ha revestit amb un estucat que imita la pedra vista. A l'interior, al costat del portal d'accés se'n conserva un altre de mig punt adovellat de menors dimensions, que presumiblement va ser substituït per l'actual. L'entrada conserva el sostre embigat que sosté l'empostissat del pis, al qual s'accedeix per unes escales de pedra de dos trams. | 08248-5 | Camí de Can Puig | Des dels seus orígens, el mas Bassa estava sota el domini directe de la casa veïna de Castellet. En el Registre de Caps de Família de la Baronia de Montbui de l'any 1466 ja hi consta Antoni Bassa. La propietat dels Bassa va ampliar-se amb el pas dels anys, arribant a ser un dels masos amb més terres del poble. La família Bassa el va ocupar fins al segle XIX, quan Joan Bassa va casar-se amb la pubilla de la pairalia de Ca n'Illa de la Garriga, Rosa Illa, on van establir-se. Més endavant, van vendre el mas Bassa, passant a formar part d'un petit veïnat, motiu pel qual es coneix com la Casa Gran. | 41.6378100,2.2186300 | 434923 | 4609859 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77911-foto-08248-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77911-foto-08248-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77911-foto-08248-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | A l'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de la Generalitat hi consta com a Can Pujal-Can Bassa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||
| 77912 | Can Puig de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-de-la-vall | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1975). 'Cases que tenen història: El Castellet, Can Puig de la Vall', Anuari Local, núm. 13. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XII-XVI | Can Puig de la Vall és una casa forta medieval de la qual se'n conserva bona part de l'estructura. A nivell exterior, el tipus de parament de petits carreus escairats i l'abundant presència d'espitlleres, apunten a l'existència d'una construcció fortificada. Dins de la masia s'hi conserven almenys tres grans arcs de diafragma de pedra, un ogival i dos de mig punt; a més d'un portal de factura romànica i un portal d'arc escarser. Sobre aquesta estructura primitiva va consolidar-se la façana actual durant el segle XVI, a partir de l'obertura de finestres i l'ampliació del nivell de les golfes. La masia és de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La composició de les obertures del frontis presenta una disposició aleatòria; entre elles trobem el portal descentrat, d'arc de mig punt adovellat. A la part central del pis hi ha un gran finestral d'arc pla de pedra de grans dimensions, mentre que al costat dret hi ha una finestra d'arc pla de pedra amb l'intradós motllurat i l'arrencada dels brancals decorats. A la part esquerra de la façana veiem una finestra renaixentista amb arquets lobulats, d'ampit i brancals decorats, on destaquen els angelets que sostenen un escut de les impostes. A nivell de les golfes hi ha tres petites finestres; tres d'arc pla de pedra carejada (una d'elles sobre permòdols) i una d'arc escarser. La façana lateral de mestral presenta una quantitat destacable d'espitlleres a la planta baixa i al pis, totes elles tapiades, entre les que s'intercalen poques finestres de pedra de petites dimensions. També s'observen diverses espitlleres a les façanes de garbí i xaloc, tot i que en aquesta última s'ha obert un gran finestral de factura moderna que desvirtua el conjunt sensiblement. El parament dels murs és de petits carreus irregulars disposats en filades. A la crugia central de la masia s'hi observa un arc de diafragma de mig punt de pedra, que arrenca sobre un portal romànic d'arc de mig punt de pedra, amb l'intradós decorat amb figures. A l'altre extrem de l'estança hi ha un gran portal d'arc escarser tapiat, que comunicava amb la crugia de la dreta, on hi ha dos arcs de diafragma de pedra, un de mig punt i un d'ogival. Durant la reforma de l'edifici es van trobar a la pallissa dues pedres amb màscares tallades que podrien correspondre's amb brolladors d'una font o d'un cup. Actualment s'han col·locat com a objectes de decoració a l'entrada. Davant la masia hi ha l'era i l'antiga pallissa, a més de diverses naus de construcció moderna. | 08248-6 | Camí de Can Puig | En la documentació antiga, la masia de Can Puig apareix sovint esmentada o vinculada com el Castellet. Algunes fonts (CANTARELL, C.; CIURANS, X., 2010:128), han identificat la masia com la residència del llinatge dels Castellet, membres de la noblesa local documentats des del segle XII. Vers el segle XIV, la pubilla Agnès de Castellet va casar-se amb Pere de Vilademany i presumiblement van deixar d'habitar-la. En aquest moment, la masia va passar a ser habitada pels Puig, quin en mantindrien la propietat fins a mitjans del segle XVIII. Entre els habitants de la casa al llarg d'aquests segles, trobem Joan Puig de la Vall, qui va participar en el govern de la baronia de Montbui. Des de l'adquisició de la casa i les terres l'any 1751, la família Riera va ampliar el patrimoni familiar fins a esdevenir una explotació agrícola de referència a la contrada. Alguns dels membres de la casa, com Josep i Pere Riera, van exercir d'alcaldes de Santa Eulàlia. El mateix Pere va ser qui l'any 1957 va vendre la casa a Sebastià Badia, la família del qual en manté la propietat. | 41.6366800,2.2139400 | 434531 | 4609737 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77912-foto-08248-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77912-foto-08248-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77912-foto-08248-6-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 92|94|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 77913 | Can Cabot de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabot-de-la-vall | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1973). 'Cases que tenen història: Can Cabot de la Vall', Anuari Local, núm. 11. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIV-XIX | La falta de manteniment fa que presenti cert estat de deteriorament. | Can Cabot és una masia d'origen medieval que va ser ampliada entre els segles XVI i XIX. Durant el primer terç del segle XX es van reformar algunes obertures i s'hi van afegir elements com un banc i un pou decorats amb trencadís. La masia es composa de diversos volums superposats, que es desenvolupen de llevant a ponent en diferents alçades i cobertes. El volum principal, construït vers el segle XVI, s'orienta a llevant i es composa segons quatre eixos d'obertures. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. A la planta baixa trobem el portal d'arc de mig punt adovellat, al costat del qual hi ha una gran finestra d'arc pla arrebossat amb ampit decorat amb trencadís, de les mateixes característiques que el banc que hi ha a l'altre costat del portal. A cada costat hi ha una finestra d'arc pla de pedra de petites dimensions. El pis s'obre amb quatre finestres d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós i els ampits motllurats; les dels extrems estan acabades amb incisió conopial, mentre que les centrals presenten guardapols, una inscrita: 'MD6X' (?). A la façana de migdia en destaca un portal d'arc escarser biforat i un rellotge de sol pintat on s'hi llegeix la data: '1924'. El següent volum s'adossa a la façana de ponent, consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a tres vessants. A migdia presenta un sol eix d'obertures, constituït per un portal d'arc carpanell ceràmic amb brancals de pedra, una finestra d'arc rebaixat arrebossat amb sortida a un balcó i una finestra d'arc pla arrebossat. El següent volum consta de planta baixa i pis i té la coberta a un vessant, amb una terrassa al costat de tramuntana. S'obre a migdia amb un portal d'arc de mig punt ceràmic i brancals de pedra i al pis una galeria horitzontal amb quatre pòrtics d'arc de mig punt amb baranes de balustrada ceràmica. Cal remarcar que el ràfec està acabat amb cabirons i ceràmica decorativa, mentre que a la resta de la construcció presenta imbricacions de rajol i teula ceràmica. A continuació trobem un cobert d'un sol nivell d'alçat on hi consta l'any '1972'. Finalment, el cos de l'extrem de ponent és de planta baixa i pis i té la coberta a una sola vessant. Les obertures són totes arrebossades, el portal d'arc carpanell i les finestres d'arc pla amb guardapols. El revestiment dels murs es manté arrebossat amb morter de calç. Davant la façana de llevant hi ha una gran era encaironada, en un extrem de la qual hi ha un cos annex amb obertures biforades i una galeria oberta a ponent, seguint l'estil de la reforma de regust modernista que veiem en el volum principal. En una cantonada del mateix hi ha una pedra amb l'inscripció 'ISIDRO CABOT 1445', que probablement va ser recuperada d'una de les parets de la masia. A l'altre costat del camí que hi passa per davant hi ha un pou revestit amb trencadís. | 08248-7 | Camí de Can Maspons | La primera notícia que tenim del mas Cabot de la Vall la trobem en una pedra fixada en l'actual edifici del molí, on hi consta 'ISIDRO CABOT 1445'. Un any més tard, trobem la primera referència documental d'un Cabot, anomenat Joan, que figura com a cap de la casa en el Registre de Caps de Família de la Baronia de Montbui. Ja al 1559 coneixem el testament que va fer Jaume Cabot. Explica Pere Claret en el seu article 'Cases que tenen història', que aquest darrer és l'únic document conservat de la casa on hi figura un Cabot, ja que poc abans de deixar la casa vers l'any 1930, van cremar tota la documentació en una foguera a l'era del mas i se'n van salvar uns pocs fragments. També explica que durant un temps, l'edifici actual del molí va ser utilitzat com a ferreria. El darrer Cabot en viure-hi va ser Jaume Cabot, qui seria alcalde de Santa Eulàlia de Ronçana en dues ocasions. En morir l'any 1892 sense descendència, la vídua Josefa Matalonga va haver de deixar la casa, tot i que va heretar diverses propietats com Can Calet de Corró d'Avall, Can Roca de Bigues o Can Tudó de Santa Eulàlia. Després de passar uns anys a la veïna masia de Can Puig, a principi del segle XX es féu construir una casa al barri de la Sagrera. Els nous propietaris de la casa van ser els seus nebots, els Roura, que en mantindrien la propietat fins el 1931, quan la van adquirir el matrimoni francès Adolf Mario Faure i Adelaide Roche. Aquests s'instal·laren a la casa aquell mateix any, junt amb la seva filla i gendre i les nétes, i la van reformar i decorar amb els motius de ceràmica vidriada de regust modernista que encara avui podem observar. A la part posterior de la casa hi van construir diversos coberts que utilitzarien com una granja avícola. Amb l'esclat de la Guerra Civil, van haver de marxar a França. La masia va ser ocupada per la Divisió Lister i en marxar aquests la casa fou bombardejada. Acabada la guerra, hi van tornar a residir els antics propietaris. Des de fa uns anys, la casa ha passat per diverses mans i s'hi ha volgut implantar un centre de convencions, tot i que cap de les iniciatives ha prosperat i pràcticament es troba en estat d'abandonament. | 41.6385000,2.2087700 | 434102 | 4609943 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77913-foto-08248-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77913-foto-08248-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77913-foto-08248-7-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 77914 | Rosàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rosas | BARBANY, C. [et al.] (2003). De la Balma a la Masia:l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers. CLARET, J. (1978). 'Cases que tenen història: Rosàs', Anuari Local, núm. 16. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XX | La coberta i el primer nivell de la part de llevant del mas s'han esfondrat. Tot i així, en l'actualitat s'estan realitzant obres per tal de reparar els danys causats i consolidar l'estructura. | Rosàs és una masia del segle XVI que podria haver-se construït sobre una estructura anterior. Entre el segle XVI i XVIII es va consolidar com una masia clàssica de tres crugies. La part primitiva del mas sembla correspondre's amb la crugia esquerra, que es prolonga amb un cos perpendicular que incorpora una finestra d'estil renaixentista. Al llarg del segle XVI es va construir la façana actual, consolidada amb el nivell de les golfes i la crugia de ponent a mitjans del segle XVIII. A través de les llindes conservades a les portalades laterals, podem determinar que durant el segle XVII van construir-se les corts per al bestiar fins a tancar la casa formant un pati frontal. És un edifici aïllat de planta irregular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis presenta la particularitat de seguir un perfil sinuós en el seu costat de ponent, tot i que s'hi manté la composició clàssica de les obertures segons eixos, totes elles d'arc pla de pedra carejada. Al primer pis en destaca la llinda de pedra inscrita amb l'anagrama de Crist IHS i 'JOAN 1721 ROSAS'. L'accés a la masia es fa per un portal d'arc de mig punt adovellat que presenta un relleu amb una orla decorativa i l'anagrama IHS. Seguint el seu mateix eix trobem una finestra amb guardapols, intradós i ampit motllurat, datada del '1575' i una orla intercalada amb l'anagrama IHS. A llevant d'aquesta finestra n'hi ha una de mateixes dimensions i característiques, gravada amb l'anagrama IHS i l'any '1571'. A l'eix central, a nivell de les golfes, hi ha una nova finestra amb la llinda gravada amb l'any '1784', sobre la qual encara hi ha fixada la biga que sostenia la corriola. Al costat de ponent de la façana hi ha adossat un cos perpendicular que per les seves característiques constructives podria correspondre's amb la part més antiga del mas. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants desiguals amb el carener paral·lel a la façana. En destaca una finestra renaixentista situada al primer pis, d'arc carpanell amb incisió conopial i les impostes treballades, així com els carreus escairats a les cantonades. Al costat de ponent hi ha una finestra amb incisió conopial '19(?)12', que podria haver-se afegit amb posterioritat. Adossat a aquest cos hi ha la portalada d'accés al pati, que és coetània amb la que es situa al costat de llevant i que juntament amb les corts de migdia tanquen la casa frontalment formant un pati. Totes dues portalades són amb llinda de pedra inscrita: 'JOAN VIDAL ROSAS', una orla amb l'anagrama IHS intercalada i l'any '1669' a sota en la primera; i l'any '1669' entre rosetes decoratives i de nou una orla amb l'anagrama de Crist en la segona. El parament dels murs és eminentment de pedra lligada amb argamassa, tot i que en alguns trams s'observa la tàpia; revestits amb morter de calç. En algunes de les corts de migdia també es pot veure el parament de tàpia. A l'interior de la masia s'hi manté la distribució característica, amb les estances de la planta baixa cobertes amb volta rebaixada i amb bigues de fusta als pisos superiors. Des de l'entrada s'accedeix al menjador i la cuina a través de portes emmarcades amb pedra, així com a les escales que condueixen al primer pis. Malauradament, l'esfondrament de la part esquerra de la masia ha provocat la pèrdua de l'antiga campana de la xemeneia, de la qual tan sols en queda la columna de pedra que la sostenia. Al pis encara es manté la distribució d'una alcova, així com els festejadors de les finestres. A ponent del recinte de la masia s'hi conserva una pallissa del segle XVII, així com l'antic pou situat en un camp de llevant. | 08248-8 | Camí de Rosàs | La referència documental més antiga del llinatge Rosàs es remunta a l'any 1281, quan s'esmenta un tal Albert Rosàs. Des dels seus inicis va ser un mas que comprenia una gran extensió de terres, de les quals tenia el domini directe la capella de Santa Quitèria i de les Santes Verges de la catedral de Barcelona. A mitjans del segle XVIII, encara es va ampliar més amb el mas Vidal del Roure, gràcies al casament amb una filla de Can Vidal. A finals del segle XIX, els Rosàs van deixar el mas en mans de masovers per anar a viure a Sant Feliu de Codines primer i a Granollers després. En totes dues poblacions, els Rosàs van arribar a exercir-hi l'alcaldia, com també van emparentar-se amb els Prat de la Riba de Castellterçol i la casa d'Alfons Sala de Terrassa. Un d'ells, Albert Rosàs, va casar-se amb la pubilla de Can Majó de Valldoreix, que van convertir en la seva residència habitual. També Albert Rosàs fou qui l'any 1914 iniciaria una indústria d'elaboració de xampany a la finca (embotellat com a 'Xampany Rosàs'). Juntament amb Manuel Raventós i Manel Ferrer farien construir una cava subterrània al costat de la masia. La iniciativa va quedar estroncada amb l'esclat de la Guerra Civil. | 41.6510300,2.1958800 | 433042 | 4611344 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77914-foto-08248-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77914-foto-08248-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77914-foto-08248-8-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 77915 | Can Maspons de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maspons-de-la-vall | BARBANY, C. [et al.] (2003). De la Balma a la Masia:l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers. CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1966). 'Cases que tenen història: Can Maspons de la Vall', Anuari Local, núm. 4. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVII-XX | Can Maspons és una masia del segle XVII construïda en el lloc on hi havia hagut un mas medieval àmpliament documentat, de la qual no se n'observen vestigis. No hem de descartar, tanmateix, que el parament d'encofrat de tàpia present en l'actual celler pugui correspondre's amb aquesta. Durant els segles XVIII i XIX es va consolidar l'actual mas de tipologia clàssica, a partir del creixement horitzontal i vertical visible entre el revestiment de les façanes. La darrera reforma es va fer a mitjans del segle XX, en què va dotar-se de diversos elements d'estil neogòtic, com són algunes obertures i les gàrgoles. La masia es composa de diversos cossos que s'han adossat de forma paral·lela fins a configurar un gran volum de planta rectangular i de quatre crugies, a més d'una masoveria de dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està definit per quatre eixos d'obertures, entre les que n'hi trobem d'arc pla de pedra carejada o arrebossat. El portal d'accés és d'arc escarser adovellat, la part superior del qual queda tapat per un balcó de forja amb accés des d'un gran finestral. A nivell de les golfes hi ha les restes d'un rellotge de sol i dues gàrgoles ceràmiques que han perdut la funció de desaiguar després de la darrera ampliació en alçada. La façana posterior també presenta gàrgoles, a més de diverses finestres neogòtiques, una de les quals està inscrita 'ANY NUVIAL1954', que recorda el motiu de la seva incorporació. La part de ponent de la casa es correspon amb una ampliació del segle XIX, en què es va obrir una galeria amb tres pòrtics d'arc de mig punt a la façana i diverses finestres a ponent d'arc pla de pedra, una d'elles inscrita amb l'any '1826'. També la part de llevant correspon a una ampliació del mas que, malgrat segueix el pendent de la coberta principal a la part frontal, la part posterior fa el desaiguat a tramuntana. Presenta diverses obertures de pedra o ceràmiques, la major part de factura moderna. El revestiment dels murs es manté arrebossat amb morter de calç, que allà on es troba deteriorat permet veure el parament de pedra lligada amb argamassa i maó en les parts més modernes. A l'interior de la masia es manté la distribució clàssica; els sostres de la planta baixa estan coberts amb volta rebaixada i els dels pisos són amb bigues de fusta. Entre les estances destaca especialment la cuina, on hi ha una llar de foc amb una gran campana de la xemeneia, el forn de pa, piques de pedra, etc. També cal esmentar la sala oberta amb portals d'estil neogòtic, entre els quals n'hi ha un d'arc conopial i un gravat amb els atributs de Santa Eulàlia. Una de les estances conserva una alcova amb un arc lobulat amb motllura. Al cos de llevant també s'hi observa la base de pedra d'una premsa, actualment protegida per un vidre. A banda i banda de la façana hi ha una portalada perpendicular, la de llevant datada del '1848', que donen accés al pati empedrat de davant la casa. Aquest està tancat a migdia amb diversos coberts, les corts i la masoveria. Davant les corts (on s'observen dues espitlleres), a la part exterior del pati, hi ha una gran era encaironada. | 08248-9 | Camí de Can Maspons | La primera notícia documental del mas Pons la trobem l'any 1425, quan era un alou de la Pia Almoina de Barcelona i en tenia el domini útil Miquel Maspons. Després del pagament d'un cens per redimir els mals usos, els Maspons van esdevenir els senyors útils del mas i les seves terres, pel que durant els segles XV i XVI van adquirir els masos rònecs Sabat de Santa Eulàlia i Comalera i Moragues de Caldes de Montbui. La família Maspons portà el mas fins a mitjans del segle XIX, quan van canviar la seva residència habitual a Granollers i Barcelona. A les ciutats els hisendats rurals buscaven major seguretat i la participació en la vida social i econòmica de les mateixes. N'és un bon exemple en Jaume Maspons, advocat de professió, que va recompliar l'arxiu familiar de la masia. Des de mitjans del segle XX, en Josep Maria Maspons va posar-se de nou al front de la casa. | 41.6403900,2.2064500 | 433911 | 4610155 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77915-foto-08248-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77915-foto-08248-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77915-foto-08248-9-3.jpg | Legal | Contemporani|Historicista|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|116|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 77916 | Sant Cristòfol de Pallars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-pallars | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. GAVÍN, J.M. (1990). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MARTÍ, J.M. (1981). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental. Vol I/2. Barcelona: Arquebisbat de Barcelona. PLADEVALL, A. (1991). Catalunya Romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. VALL, R. (1983). El romànic del Vallès. Barcelona: Editorial Ausa. | XII-XX | La coberta presenta desperfectes. | L'ermita de Sant Cristòfol és una capella romànica que ha estat modificada al llarg dels segles, la darrera durant la segona meitat del segle XX. En aquesta intervenció, es va ampliar en alçada, es va suprimir el campanar d'espadanya i la sagristia, es va fer una nova coberta i es va eliminar el baluard que la tancava frontalment. L'edifici de planta rectangular amb l'absis semicircular. Consta d'una sola nau coberta amb volta de canó, mentre que la part de l'absis es cobreix amb volta de quart d'esfera. La part del presbiteri queda elevada respecte la resta de la nau a través d'un graó. La il·luminació de la nau es fa a través de dues finestres de mig punt amb doble esqueixada i esplandit, que es situen als murs de llevant i migdia. Igualment, també hi ha un petit òcul a la part superior del mur de ponent. S'accedeix al temple per ponent a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat. El frontis està rematat per un capcer simple que, juntament amb el mur on es recolza l'absis, són superiors en alçada en relació a la coberta. El parament dels murs és de petits carreus escairats disposats en filades regulars, que a les cantonades són de majors dimensions. L'entorn de l'ermita ha estat notablement transformat, havent quedat integrada dins l'entramat urbà, molt pròxima a diversos habitatges moderns. | 08248-10 | Pl. de l'ermita | La primera notícia de documental de l'ermita de Sant Cristòfol de Pallars o de les Tempestes es remunta a l'any 1194, en motiu de la construcció d'un nou altar per part d'Arnau de Vilar. A partir del segle XIV el rector de Santa Justa i Santa Rufina era qui hi deia missa, que més endavant s'alternaria amb el rector de Santa Eulàlia. A principi del segle XV va passar a ser sufragània de la parròquia de Santa Eulàlia. Pocs anys després, a conseqüència dels terratrèmols que van afectar el país, va quedar molt malmesa. Per aquest motiu, els anys 1421 i 1457 va ser reconstruïda. La visita pastoral de l'any 1756 indica la necessitat de reparació de la teulada. Va ser reconstruïda l'any 1966 pel Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, en què se'n va alterar sensiblement la fesomia. La sagristia, que s'adossava a migdia, va ser enderrocada en urbanitzar el carrer. | 41.6370200,2.2446700 | 437091 | 4609752 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77916-foto-08248-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77916-foto-08248-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77916-foto-08248-10-3.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es coneix com a Sant Cristòfol de les Tempestes. | 92|98|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||
| 77917 | Can Gafa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gafa-0 | XVI-XX | Presenta deficiències estructurals i la coberta en mal estat. | Can Gafa és una masia del segle XVI que va consolidar-se al segle XVIII com una masia clàssica de tres crugies. Durant el primer terç del segle XX es va adossar a la façana un volum perpendicular que s'utilitza com a masoveria. És un edifici aïllat de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis queda tapat al costat de llevant per un volum de construcció posterior, pel que només són visibles dos dels eixos d'obertures que el composaven. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat, mentre que la resta de finestres són d'arc pla de pedra carejada, la de la planta baixa amb la llinda inscrita amb l'any '1767'. Entre les dues finestres del pis s'hi conserven la capa de morter i l'agulla d'un rellotge de sol. A la façana de ponent hi ha adossat un cos de planta baixa i pis que segueix el pendent de la coberta del volum principal. Té accés des de la mateixa façana de ponent per un petit portal amb llinda de fusta, al costat del qual hi ha un contrafort. De la façana posterior hem de destacar la presència de dues finestres renaixentistes; la primera, anomenada del capellà, és d'arc pla amb permòdols decorats amb una creu i rosetes; la segona situada a la part central és d'arc conopial. Aquesta façana queda tancada per un cobert d'un nivell d'alçat que es sosté amb pilars circulars de pedra. El tractament dels murs és de restes de morter, que deixen veure el parament de pedra lligada amb argamassa. A l'interior de la masia s'han fet poques intervencions recents, pel que manté la distribució clàssica, els sostres amb bigues de fusta i els paviments de tova. Entre les estances destaca especialment la cuina, on hi ha una llar de foc amb una gran campana de la xemeneia, el forn de pa, etc. També cal esmentar els sostres amb cairons pintats amb motius florals en dues de les habitacions, els festejadors de les finestres i una petita pica situada en un extrem de la sala per on es feia baixar el gra emmagatzemat als pisos superiors, entre d'altres. La casa dels masovers està orientada a ponent i és de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat, excepte la galeria de les golfes amb pòrtics d'arc rebaixat. Al centre de la façana hi ha un plafó ceràmic on hi ha escrit: 'DÉU VOS GUARD'. El ràfec està acabat amb una imbricació de teules i rajols ceràmics. Al seu costat de migdia hi ha adossat un tercer cos de dos nivells d'alçat que presenta una galeria amb tres pòrtics d'arc rebaixat. Aquest volum, juntament amb les corts que hi ha al costat de ponent, tanquen frontalment la masia amb un pati empedrat, al qual s'accedeix per una portalada amb perfil sinuós. Fora d'aquest espai hi ha una gran era encaironada i l'antic pou. | 08248-11 | Camí de Can Gafa | L'antecedent del mas Gafa el trobem amb l'antic mas Rodonella, que més tard es coneixeria com a Can Cot. Els senyors alodials del mas eren la família Xifré de Caldes, que fins els segle XVI no van concedir el mas a Antoni Cot. A causa de les deutes que va acumular la família Cot, l'any 1628 van haver de vendre el mas a Francesc Galí i Xifré. Uns anys més tard, l'heretat va passar a mans de la família Plantada, habitants de la veïna pairalia del terme de l'Ametlla del Vallès. A finals del segle XIX la casa va ser adquirida per Josep Torras de Caldes de Montbui, la família del qual en manté la propietat, juntament amb els masos Noguera i Dalmau. Des d'aleshores, una família de masovers està al càrrec de la masia, tot i que viuen en una casa annexa construïda durant la primera meitat del segle XX. | 41.6507800,2.2458900 | 437206 | 4611279 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77917-foto-08248-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77917-foto-08248-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77917-foto-08248-11-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 77918 | Can Maspons del Rieral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maspons-del-rieral | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1970). 'Cases que tenen història: Can Maspons del Rieral', Anuari Local, núm. 8. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIV-XIX | Can Maspons del Rieral és una masia que podria ser d'origen medieval, sobre la qual es va consolidar un edifici de quatre crugies al llarg del segle XIX. Entre els elements que denoten l'existència d'una construcció anterior, trobem un notable arc de descàrrega de pedra situat a la façana de llevant, al costat del qual hi ha diversos carreus de pedra calcària de les mateixes característiques que les que s'observen a l'ermita de Sant Cristòfol. D'altra banda, la filada inferior del parament del mur posterior presenta la pedra col·locada en espiga. La masia és de planta rectangular i s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants desiguals amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons quatre eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, llevat del portal, que és d'arc escarser. Les obertures originals presenten ampits motllurats de pedra calcària, mentre que les altres són de majors dimensions i de factura moderna. A causa del desnivell natural del terreny, davant del portal hi ha una petita rampa feta de còdols. També al costat del portal hi ha adossat un pedrís amb escala que s'emprava per carregar els carros. També pel desnivell del terreny, la façana de llevant presenta poca alçada i en destaca un gran arc de descàrrega fet amb carreus escairats. Com a úniques obertures, trobem dues finestres d'arc pla arrebossat i un portal amb llinda de fusta i brancals ceràmics. A la façana de tramuntana únicament hi ha tres petites finestres, totes d'arc pla de pedra carejada. La filada inferior d'aquest mur presenta la pedra disposada en espiga. La façana de ponent queda parcialment tapada per un cobert que es sosté amb tres pilars ceràmics, que va ser incorporat durant la primera meitat del segle XX. El tractament dels murs és arrebossat amb morter de calç i pintat a la façana. Davant de la casa s'hi conserven les antigues corts, el pou, una pallissa habilitada com a habitatge i al sector de garbí una gran era encaironada. | 08248-12 | Barri de Sant Cristòfol | Tradicionalment, es creu que la masia podria estar vinculada a la veïna capella romànica de Sant Cristòfol, ja que sovint és conegut i apareix documentat com a Can Maspons de Sant Cristòfol. La primera notícia que tenim dels Maspons es remunta a l'any 1227, quan consta que un tal Bernat Ponç treballava en un molí llegat parcialment per Bernat de Villar a Arnau de Bastida. Ja al segle XIV, el molí (que es correspon amb l'actual molí d'en Vendrell) fou establert en la seva totalitat a Guillem Maspons, propietari del mas Ponç de la parròquia de Sant Cristòfol de Pallars. A principi del segle XV els Maspons obtindrien la llicència per abastir el molí de l'aigua del Tenes. Els Maspons tenien el domini útil del mas, mentre que els propietaris n'eren els monestirs de Sant Miquel del Fai i de Sant Benet de Bages. El molí va formar part de la propietat del mas fins a l'any 1677, en què Francesc Maspons va vendre'l a Josep Vendrell, pel que va passar a ser conegut com el molí d'en Vendrell. Durant la Guerra del Francès, Josep Maspons va ser afusellat a l'era de Can Corder. El seu germà Jacint va morir poc després, deixant vídua a Marianna Viaplana, que tan sols tenia un fill de curta edat, anomenat Joan. Al cap de pocs anys, Marianna es casà amb Josep Rof , amb qui es construirien la casa de Can Rof, avui desapareguda. L'hereu Joan Maspons va quedar-se a la casa de Can Maspons. Ell i el seu fill Domènec van arreglar la casa entre els anys 1868 i 1869, ja que es trobava en força mal estat. Actualment, els Maspons mantenen la propietat de la masia i segueixen essent els administradors de la capella de Sant Cristòfol. | 41.6379900,2.2444300 | 437072 | 4609860 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77918-foto-08248-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77918-foto-08248-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77918-foto-08248-12-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es denomina Can Maspons de Sant Cristòfol. | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 77919 | Can Magre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-magre | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1979). 'Cases que tenen història: Can Magre', Anuari Local, núm. 17. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XIX | La masia es troba en bon estat de conservació, però les corts presenten deficiències estructurals. | La masia de Can Magre va ser bastida durant el segle XVI, sobre la qual es va fer una reforma a la façana al segle XIX, en què es van obrir les finestres superiors i el capcer. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures, amb el portal d'arc de mig punt adovellat al centre. La seva clau està ressaltada i presenta la inscripció: '1597/ TRIAS', presidida per una creu. A l'eix lateral hi ha un segon portal, d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat. La resta d'obertures de la façana són d'arc de mig punt ceràmic, la de les golfes de menors dimensions. Com a remat de la façana trobem un capcer sinuós resseguit per una cornisa, a la part central del qual hi ha les restes d'un rellotge de sol. Des de la façana en surt un mur vers a ponent, on s'hi adossa el pou i les antigues corts perpendiculars al volum principal. Aquestes s'obren al pati a través de portals d'arc escarser ceràmic. Un altre cos annex situat a l'extrem de migdia permet tancar el pati frontal de la casa, juntament amb un porxo modern que s'ha construït al sector de llevant. Les façanes laterals i posterior presenten poques obertures, la majoria d'arc pla de pedra carejada. El tractament dels murs és arrebossat amb morter de calç, que deixa veure el parament de pedra allà on es troba deteriorat. A nivell interior, conserva l'estructura típica distribuïda entorn la sala del pis, coberta amb un embigat de fusta. És de destacar el forn de pa de la planta baixa de la masia, que s'ha ressaltat com a element ornamental aprofitant l'enderroc de la volta. | 08248-13 | Ctra. De Parets a Bigues, km. 12,5 | La primera notícia documental que tenim d'aquest mas la trobem al fogatge de l'any 1553, quan s'anomenava mas Tries del Pla. A mitjans del segle XVII, Jaume Trias va casar-se amb Caterina Padró, pubilla del mas Padró de Palau de Plegamans. Des d'aleshores, els Trias van passar a denominar-se Padró i van deixar de residir al mas, que va passar a ser regentat per masovers. L'any 1994 va ser restaurada i des d'aleshores s'utilitza com a restaurant. | 41.6603200,2.2290000 | 435809 | 4612350 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77919-foto-08248-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77919-foto-08248-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77919-foto-08248-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 77920 | Can Pallars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pallars | BARBANY, C. [et al.] (2003). De la Balma a la Masia:l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers. CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (1983). 'Cases que tenen història: Can Pallàs', Anuari Local, núm. 21. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XV-XVIII | Can Pallars és una masia del segle XV que va consolidar-se entre els segles XVII i XVIII com una masia clàssica de tres crugies. En aquest moment, va afegir-se la crugia de l'esquerra i la part posterior com a celler, on encara es poden observar els angles cantoners de carreus. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, al central dels quals hi ha el portal d'arc de mig punt adovellat. A cada costat eren finestres són d'arc pla arrebossat, una d'elles amb llinda de fusta; en la restauració que s'hi està practicant s'han fet de pedra. Al pis les finestres són gòtiques-renaixentistes, la central d'arc conopial dentat amb arquets i frisos de rosetes a les impostes. Les dues laterals són d'arc pla de pedra i presenten diverses incisions conopials i els ampits motllurats i dentats. Finalment, a les golfes hi ha una única finestra, d'arc pla arrebossat. A les façanes laterals i posterior, s'ha modificat la disposició de les obertures i s'han substituït per unes de noves de pedra. A l'entrada de la masia s'hi conserven els portals d'arc pla de pedra, que donaven accés al menjador (on es restituirà la campana de la xemeneia existent), la cuina i el celler al fons. En aquest el sostre està reforçat amb dos arcs rebaixats ceràmics. La totalitat de les bigues han estat substituïdes per unes de noves, així com les encavallades que sostenien la coberta. Per la restauració que s'hi està fent, es pot veure el parament dels murs, en alguns trams amb encofrat de tàpia i en d'altres de pedra lligada amb argamassa. Davant de la façana de migdia hi ha les antigues corts d'un sol nivell d'alçat, entre les quals s'hi van construir dues portalades que van tancar l'espai frontal formant un pati. La portalada de ponent és d'arc pla de pedra amb l'intradós motllurat i la llinda inscrita: '1738'. D'altra banda, la portalada de llevant és d'arc pla de pedra amb l'intradós motllurat i un relleu ovalat a la llinda amb l'anagrama de Crist i angelets, a més de la data '1602' intercalada. La porta que la tancava tenia inscrit 'DN JOAQUIM DE DOU 1842', però a causa del mal estat que presentava s'ha substituït per una de nova. Adossada a la façana de llevant, al costat de la portalada, hi ha una pallissa coberta a dos vessants sostinguda per un pilar central. Abans de començar la restauració la coberta es va esfondrar, tot i que actualment s'està reconstruint. Al davant hi ha una gran era delimitada per un muret de pedra i maó. | 08248-14 | C. de la Fonteta | El nom Pallars és un topònim documentat a la zona des de l'any 1078, que veurem també en l'ermita de Sant Cristòfol de Pallars. Tenim notícies del mas Pallars des de finals del segle XII, quan Guerald de Bastida l'estableix a Pere Pallars, qui li haurà de pagar els censos corresponents. Entre els segles XV i XVI, Gabriel Pallars es va casar amb Eleonor Burguès, pubilla del mas Burguès. És probable que fos en aquest moment que es va construir la casa gòtica-renaixentista, potser sobre una estructura anterior. El seu fill Joan va ser batlle de la baronia de Montbui l'any 1517. Entre els segles XVI i XVII, la família Pallars i Gibert van quedar entroncades, essent la segona la que va perdurar. A finals del segle XVII, en Jaume i Josep Gibert van vendre la casa i les terres a Jaume Solà, quedant des d'aleshores com a masoveria. Poc després, Isabel Solà es va casar amb el barceloní Jacint de Dou. La família Alòs de Dou en va mantenir la propietat fins que fa pocs anys la van vendre. Les obres de restauració van començar poc després i està previst que acabin l'any 2012. | 41.6327800,2.2393500 | 436644 | 4609285 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77920-foto-08248-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77920-foto-08248-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77920-foto-08248-14-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es coneix per Can Paiàs o Pallàs. En el moment de fer l'inventari es trobava en procés de restauració. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 77921 | Can Brustenga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-brustenga | BRUSTENGA, J. Petit resum de la història de Can Brustenga (inèdit). CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1968). 'Cases que tenen història: Can Brustenga', Anuari Local, núm. 6. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIII-XX | El casal de Can Brustenga és un edifici d'origen medieval que va reconstruir-se al segle XVII segons la tipologia clàssica de tres crugies. Durant el segle XIX es va fer una reforma de marcat caràcter senyorial, a través de la consolidació de la façana, la decoració de les estances amb pintures murals, la construcció de la caixa d'escala amb una lluerna i els cossos amb galeries que tanquen el pati. La masia és de planta quadrangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, d'on sobresurt una lluerna que dóna llum a la caixa d'escala. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures, d'arc pla arrebossat a la planta baixa i a les golfes i d'arc rebaixat de pedra carejada al pis. El portal d'accés és de pedra carejada i incorpora la data '17...8'. El finestral central té sortida a un balcó corregut que enllaça amb la terrassa habilitada sobre les corts que envolten la casa frontalment. El balcó està delimitat amb baranes de forja i la terrassa amb balustrada. Entre els finestrals de les golfes s'intercalen dos esgrafiats ovalats, força desdibuixats, un dels quals incorpora un gnòmon. La façana queda rematada per un capcer rectangular que queda resseguit amb una cornisa ceràmica. La composició de la façana de llevant és igualment simètrica, definida per tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat a la planta baixa i al pis i d'arc de mig punt ceràmic a les golfes. A les façanes de ponent i tramuntana les obertures són d'arc pla arrebossat i es disposen de forma aleatòria. El tractament dels murs havia estat esgrafiat amb franges horitzontals negres, del qual només se'n conserva un petit tram al voltant del portal. L'espai interior conserva l'estructura típica distribuïda entorn la sala del pis que, com la majoria de les estances, està abundantment decorada amb pintures murals d'estil clàssic a les parets i a l'enteixinat del sostre. Entre les habitacions amb alcoves, destaca la de l'hereu, situada de forma preferent a la part frontal de la casa, així com la de les nenes, on hi ha tres alcoves amb els respectius arcs lobulats amb motllures. L'escala que comunica els tres nivells de la casa també està profusament decorada amb frescos, el del sostre datat de l'any '1865', i es delimita amb una barana de forja on hi consta 'FRANCISCO / BRUSTENGA / 1846'. A la planta baixa hi ha el celler, cobert amb voltes sostingudes per un pilar central, així com el menjador i la cuina, on l'amplada dels murs apunta que podria correspondre's amb la construcció primitiva. El pati empedrat frontal està delimitat al sector de ponent per les corts, que s'obren amb dues galeries horitzontals amb pòrtics d'arc de mig punt arrebossat al primer nivell i d'arc carpanell al segon. D'altra banda, al sector de llevant, trobem un cos d'un sol nivell que s'adossa al volum principal i presenta una galeria amb pòrtics d'arc de mig punt tapiats. Cal afegir que als extrems de la terrassa habilitada a la part superior hi ha dues garites defensives. El sector de migdia s'obre amb pòrtics de les mateixes característiques i queda tancat per la capella i la masoveria. Aquesta darrera consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. A l'interior s'hi conserven els sostres amb volta catalana i dos arcs de mig punt ceràmics al pis. Entre ambdues construccions hi ha l'entrada coberta amb volta de canó que condueix al pati, a través d'una portalada d'accés d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat i la inscripció: 'ISIDRO OLLER/ BROSTENGA/ AÑ 1697', on hi ha el portal de la capella. Al costat de xaloc del pati hi ha adossat el pou i una antiga cisterna. A la part de tramuntana hi ha una altra portalada que incorpora la inscripció: 'IHS / 1697', on s'ha afegit : 'RENOVAT EN 1912'. | 08248-15 | Can Brustenga, s/n. Barri del Rieral | La primera notícia que tenim del nom d'origen hongarès Brustenga el trobem en un membre de la cort de la reina Violant d'Hongria. Per tradició oral, la família Brustenga situava els seus orígens en aquest personatge, fins que en un document localitzat a la Biblioteca Nacional de Madrid van poder verificar aquesta informació. Aquest Ramon de Brustenga va casar-se amb Guilleuma de Riudeperes i va establir-se en aquesta zona. A finals del segle XIII ja es va acensar una peça de terra de Can Torres a nom de Brustenga. A partir del segle XV, els Brustenga van ampliar la propietat del mas amb l'adquisició de noves terres i masos, com són els Rovira Jussana i Sobirana, actualment desapareguts. A través de diversos casaments amb altres pairalies vallesanes, al llarg del segle XVII el mas Brustenga va esdevenir una de les propietats més importants de la comarca. Tant és així, que tot i l'existència de diverses pubilles, els fills mantenien el nom de la casa, en detriment dels Company, Xammar, Alrani i Oller. Durant el segle XVIII, també van adquirir els masos Trias i Sabater de Santa Eulàlia. Aquesta puixança econòmica va veure's reflectida en la reconstrucció de la masia, en què se li donà un marcat caràcter senyorial. A mitjans del segle XX es va segregar una part de la finca, com són els masos Trias i Maset. El propietari actual, Francesc Brustenga, ha estat alcalde de Santa Eulàlia en dues ocasions (1973-1979, 1983-1987). | 41.6433600,2.2301400 | 435887 | 4610466 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77921-foto-08248-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77921-foto-08248-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77921-foto-08248-15-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 77922 | La Ferreria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferreria-4 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1981). 'Cases que tenen història: la Ferreria', Anuari Local, núm. 19. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XX | La Ferreria és una masia del segle XVI construïda sobre una edificació anterior d'origen medieval. En reformes posteriors, datables d'època contemporània s'hi han afegit els cossos laterals unificats formant un frontis molt llarg. És un edifici de planta rectangular que originalment tenia tres crugies i s'hi van afegir sengles cossos laterals. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, totes elles d'arc pla de pedra, llevat dels dos portals adovellats, un d'arc de mig punt i l'altre escarser. El principal incorpora a la clau el relleu d'un camper amb l'any '1558' i una enclusa, signe inequívoc de l'ofici a què antigament es vinculava la casa. Els cossos laterals presenten a la mateixa façana de migdia un portal amb llinda de fusta i un d'arc de mig punt ceràmic. La resta de façanes presenta poques obertures, totes elles d'arc pla arrebossat. El revestiment dels murs és arrebossat. Darrerament la casa s'ha dividit en dos habitatges, pel que la façana principal queda separada per un mur perimetral perpendicular. | 08248-16 | Camí del Gual | La primera referència documental de la Ferreria es remunta al primer terç del segle XIV, quan s'esmenta el mas Ferrarii o mas Ferrer. L'any 1332 consta que tenia el domini útil del mas un tal Francesc Ferrer, mentre que el domini directe era del benefici de Santa Eulàlia de l'església de Santa Maria de Caldes. En la documentació del segle XV hi consta que els mas estava arruïnat, suposem que pel seu abandonament a causa de la pesta que assolà el país en aquest període. L'any 1479 el mas és establert a favor de Pau Burguès, quedant així vinculat a la veïna masia de Can Burguès. Durant el segle XVI s'hi va establir al ferrer Bartomeu Julià, qui faria construir la casa actual. En motiu del casament de la pubilla Maria Julià amb Bartomeu Xalabarder a finals segle XVII, els habitants es van passar a denominar Xalabarder. La família va seguir exercint l'ofici de ferrer a la casa fins a la Farreria del segle XVIII, en què van abandonar la casa i van passar a posseir-la els Margenat en la seva totalitat, convertint-la en masoveria de Can Burguès. Tot i així, s'hi va seguir exercint l'ofici de ferrer de la mà dels Pujades i dels Barbany, que a principi del segle XX van fer-se una casa nova a la carretera de Bigues. | 41.6400600,2.2367000 | 436430 | 4610095 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77922-foto-08248-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77922-foto-08248-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77922-foto-08248-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 77923 | Can Ferrarons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferrarons | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1980). 'Cases que tenen història: Can Farrarons', Anuari Local, núm. 18. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVIII-XIX | Can Ferrarons és una masia del segle XVII construïda segons la tipologia clàssica de dues crugies i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Durant el segle XIX es va ampliar el mas amb sengles volums adossats al costat de ponent i de llevant. És un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla de pedra al pis i arrebossat a la planta baixa. S'hi accedeix per un portal descentrat d'arc de mig punt adovellat, amb la clau inscrita 'ACESTA CASA FONGH EDIFICADA PER IOSEPH FARRARONS 1694', i l'anagrama IHS amb una creu i un cor intercalat. La xemeneia està rematada per dues figures ceràmiques superposades en forma d'esfera i de lluna. A la part de mestral hi trobem el volum resultant de l'ampliació del segle XIX, que consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a una vessant que fa el desaiguat a ponent. D'aquest en destaca una galeria horitzontal de tres pòrtics d'arc de mig punt ceràmic. En aquest mateix moment, es va construir una nova dependència al costat de llevant, destinada a les corts i pallisa. En la darrera intervenció que s'ha fet de l'edifici s'ha afegit un petit cos de planta baixa al costat de ponent del volum principal. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. A l'interior de la casa es manté la distribució de les estances, les de la planta baixa cobertes amb volta de canó. Davant la masia s'hi conserva l'empedrat de còdols que enllaça amb una gran era encaironada. | 08248-17 | Camí de la Creueta | El mas Ferrarons va ser construït a finals del segle XVII, quan pertanyia a Josep Ferrarons. La seva filla Maria va vendre la casa a mitjans del segle XVIII a un tal Isidre Xalabarder, ferrer d'ofici. El casament de les successives pubilles que tingué la casa va ser el motiu pel qual els propietaris de la casa es cognominessin Artigas i Poma els anys posteriors. De la mateixa manera, la pubilla Caterina Poma va casar-se amb Antoni Vinyeta , els descendents dels quals en mantenen la propietat. | 41.6435200,2.2362600 | 436397 | 4610480 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77923-foto-08248-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77923-foto-08248-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77923-foto-08248-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 77924 | Santa Eulàlia de Ronçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eulalia-de-roncana | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (1998). 'Cases que tenen història: L'església de Santa Eulàlia de Ronçana', Anuari Local, núm. 36. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. GAVÍN, J.M. (1990). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MARTÍ, J.M. (1981). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental. Vol I/2. Barcelona: Arquebisbat de Barcelona. | XVI-XX | L'església parroquial de Santa Eulàlia de Ronçana és un edifici barroc reconstruït durant la segona meitat del segle XIX. Les referències documentals de la mateixa es remunten al període romànic, tot i que no s'observen indicis materials d'aquesta edificació. La reconstrucció que es va fer en època contemporània va alterar notablement l'estètica del temple, quedant tan sols una part de l'estructura antiga i de la façana. El temple és d'una sola nau amb tres capelles laterals per costat, bastides entre contraforts, i absis semicircular. La nau està coberta amb volta de canó i llunetes separada per arcs torals, que descansen sobre una cornisa sostinguda per pilastres. Entre les pilastres s'hi intercalen les capelles, de les quals les del costat dret estan cobertes amb volta d'aresta, llevat de la del Santíssim, amb cúpula circular. El presbiteri està cobert amb volta esfèrica i està presidit per una gran fornícula on hi ha la imatge de Santa Eulàlia, amb diverses imatges al seu entorn. Tot aquest espai està decorat amb pintura mural moderna en què s'hi representa el judici, el martiri i la Glòria de la Santa, feta per A.M Lairisa. Als peus del temple, hi ha el cor sostingut per un arc rebaixat i delimitat per una barana de fusta. La il·luminació de la nau es fa a través de la rosassa i de les finestres que s'intercalen dins de les llunetes. La façana barroca de l'edifici presenta una portalada custodiada per dues pilastres amb capitells d'estil dòric, que sostenen un frontó triangular. El frontis està reforçat per sengles contraforts laterals i queda rematat per un capcer sinuós on hi ha una creu i dues figures circulars de pedra. El campanar és de planta quadrangular i està adossat a la façana de xaloc. S'obre a les quatre cares amb pòrtics d'arc de mig punt delimitats amb balustrada i està coronat per una barana de maó a mode de merlets, des d'on arrenca una estructura metàl·lica que sosté dues campanes petites. A la façana lateral de mestral en sobresurt la capella del Santíssim, de planta rectangular i absis semicircular. Les façanes de gregal i xaloc estan parcialment tapades per l'edifici de la rectoria. El tractament dels murs és arrebossat i pintat amb franges horitzontals a la façana i de paredat comú vist a la resta, llevat de la part superior del campanar que és de maó vist. | 08248-18 | Pl. de l'Església | En l'acta de consagració de l'església de Sant Genís de l'Ametlla de l'any 932 ja s'esmenta el terme de Santa Eulàlia. La primera referència a la parròquia no la trobem fins a l'any 1059, quan Ramon Berenguer I de Barcelona va donar el feu comtal de la baronia de Montbui a Mir Geribert, on s'incloïa la parròquia de 'Sanctae Eulalia de Orocanna'. La pròpia església no s'esmenta en un document fins a l'any 1078. Des del segle XII, tenim notícies de diverses donacions a l'església i als seus altars per part dels feligresos. Els rectors de Santa Eulàlia també havien de servir a la veïna parròquia de Sant Cristòfol de Pallars. L'any 1379 el rector de Santa Eulàlia va demanar llicència al bisbe per tal de derruir la rectoria, que es trobava en estat ruïnós. Més endavant, en la visita pastoral de l'any 1508 el bisbe ordena reparar l'església i la rectoria. Durant la segona meitat del segle XVI, el bisbe també autoritza a engrandir el temple, com havia sol·licitat l'aleshores rector, Vicenç Bover. Durant el segle XVII també tenim constància de diverses obres de l'església, entre les quals hi ha la nova portalada i la rectoria. La reforma més important del temple la situem entorn l'any 1880, en què se li donà la fesomia actual. De l'edifici antic, presumiblement de factura romànica amb una reforma barroca, pràcticament no en va quedar cap vestigi. Les obres van ser executades per paletes del poble i van ser sufragades per algunes de les famílies més riques, entre les quals hi ha els Margenat de Can Burguès. En aquest període també es va afegir la capella del Santíssim. A causa de la falta d'espai i de salubritat, l'any 1923 es va construir el nou cementiri, que fins aleshores estava al costat de la rectoria. On hi havia el galliner antic s'hi va bastir el Centre Catòlic o Casal Parroquial. L'esclat de la Guerra Civil va suposar diversos desperfectes en l'església i el seu patrimoni, a més de la partida del rector. D'una banda, es van cremar les imatges i altars i l'arxiu parroquial, es van tirar les campanes i els edificis van ser incautats. Després del conflicte es van fer les corresponents obres de millora i es van construir les escales de l'entrada. Finalment, l'any 1981 es va restaurar la rectoria. | 41.6559600,2.2237400 | 435367 | 4611870 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77924-foto-08248-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77924-foto-08248-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77924-foto-08248-18-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 96|98|99|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 77925 | Can Trias | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-trias-0 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (1984). 'Cases que tenen història: Can Trias', Anuari Local, núm. 22. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XX | Can Trias és una masia del segle XVI que va ser reformada a mitjans del segle XX segons el model de masia clàssica. En aquest moment es va afegir el nivell de les golfes i una lluerna, reformant la coberta fins a unificar els cossos en un únic volum. És una masia de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons quatre eixos d'obertures, el principal definit pel portal d'arc de mig punt adovellat i la finestra d'arc conopial dentada amb arquets del pis, d'estil gòtic-renaixentista. Al costat hi ha una altra finestra renaixentista, d'arc pla sobre permòdols, que com la primera incorpora una espitllera sota l'ampit. Als eixos dels extrems en destaquen els dos finestrals del pis, d'arc pla de pedra, un d'ells inscrit: 'IHS / 1597'. La resta de finestres són d'arc pla de pedra, algunes amb incisió conopial i afegides en la restauració de mitjans del segle XX. En aquest moment també es van fer les golfes, obertes a la façana amb dos pòrtics d'arc conopial arrebossat amb impostes. En un extrem de la façana hi ha un rellotge de sol força desdibuixat. Les façanes laterals i posterior presenten diverses obertures de factura moderna, entre les que trobem pòrtics d'arc de mig punt i finestres d'arc pla arrebossat. La lluerna que sobresurt sobre la finestra està oberta a les quatre cares amb pòrtics d'arc de mig punt i té la coberta a quatre vessants. La façana de llevant presenta un cos annex d'un sol nivell d'alçat, amb la part superior habilitada com a terrassa transitable. La barana combina la balustrada ceràmica i la de forja. Aquest cos està obert amb arcs de mig punt de pedra, que també reforcen la volta de l'interior. D'altra banda, al costat de ponent hi ha un petit pontet d'arc escarser que comunica el pis de la casa amb el pati, situat en una cota superior respecte la casa. El revestiment dels murs és arrebossat amb morter de calç. A l'interior en destaca el portal de l'entrada, d'arc pla de pedra carejada amb una orla en relleu amb l'anagrama 'IHS'. A l'exterior hem de destacar l'existència d'una fresquera excavada al sauló. | 08248-19 | Ctra. De Parets a Bigues, km. 11 | La primera referència documental del mas Trias es remunta al segle XVI, tot i que els seus orígens podrien ser anteriors. El domini directe del mas el tenia la família Xifré de Caldes, a qui els Trias pagaven els corresponents censos. Ja al segle XVII, trobem que Josep Trias i Sabater és propietari dels masos Trias i Sabater. Poc després consta que el mas pertany a Maria Trias i Sabater, casada amb Pere Jonch, del mas Jonch d'Alella. A partir d'aleshores, van deixar de residir al mas i va quedar com a masoveria. A principi del segle XVIII, Jaume Brustenga va comprar el mas a Pere Jonch, vidu de Maria Trias. La casa i les terres van formar part de la pairalia de Can Brustenga fins a l'any 1941, en què Josep Brustenga la va vendre a Pere Verdura. Aleshores s'hi va fer una gran reforma, segons projecte de l'arquitecte Francesc Casas, deixeble de Josep Puig i Cadafalch, que li donà l'aparença de la masia catalana prototípica. | 41.6494400,2.2301600 | 435895 | 4611141 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77925-foto-08248-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77925-foto-08248-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77925-foto-08248-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 77926 | Can Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vendrell-1 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (2001). 'Cases que tenen història: Can Vendrell de la Vall i el molí d'en Vendrell', Anuari Local, núm. 39. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVII-XX | Can Vendrell és una masia del segle XVII construïda en el lloc on hi havia hagut un mas documentat des de l'època medieval. Des de mitjans del segle XX, va deixar de tenir un ús agrícola per ser un habitatge, pel que va ser reformada i ampliada, així com es van construir diversos volums al seu entorn. És un edifici de planta basilical que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons quatre eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada, excepte el portal d'arc de mig punt adovellat i els tres pòrtics d'arc de mig punt arrebosat de les golfes. El finestral de l'eix central té sortida a un balcó de baranes forjades, que tapa la part superior de les dovelles del portal. Al seu costat hi ha un rellotge de sol esgrafiat on hi ha escrit: 'AVE / MARIA / ANY 1949'. A la façana lateral de migdia s'hi adossa un volum perpendicular de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dos vessants desiguals. El revestiment dels murs es manté arrebossat. | 08248-20 | Camí antic de Caldes, s/n | La primera referència documental que tenim del nom Vendrell a la zona es remunta a l'any 1323, quan s'esmenta un tal Guillem Vendrell. En un document de l'any 1428 hi consta que el noble Martí Benet de Torrelles estableix un cens únic a Pere Vendrell pel mas Vendrell, en substitució de les càrregues a què estava sotmès fins aleshores. Algunes fonts (CIURANS 2001: 89) apunten a que aquest mas es correspon amb les ruïnes que avui es coneixen com Can Vendrellet, i que en canvi l'actual Can Vendrell antigament s'hauria dit mas Caseta. Dit mas Caseta està documentat des de l'any 1386, quan pertanyia a Guillem Camp, hereu de Can Camp de Caldes. Durant el segle XV el mas també era propietat dels Torrelles, tot i que al segle XVI ja pertanyia al mas Regassol de Caldes. En aquest moment, la família Caseta que hi habitava ja es trobava endeutada, pel que vers el segle XVII la va vendre al barceloní Baltasar Riba, qui hi faria una important reforma. Poc després la vendria a Josep Vendrell, del veí mas Vendrell, que complementava l'ofici de pagès i polvorer. El seu pare Jaume va exercir diversos càrrecs en el govern a la baronia de Montbui i ell va ampliar considerablement la propietat amb la compra de masos i peces de terra i amb el seu casament amb la pubilla Elisabet Farell de Caldes. Entre les propietats que tenia contem els masos Vendrell, Llobera i Caseta, el molí de Can Maspons (actual molí d'en Vendrell); així com algun vincle amb el mas Sabater del Rieral, on va arribar a residir. A partir d'aleshores, la família Vendrell es va traslladar a la casa del molí, quedant la resta com a masoveries. El nom Vendrell es va succeir fins a finals del segle XVIII, motiu pel qual des d'aleshores Can Caseta es coneix com Can Vendrell. Així, l'any 1797 la pubilla Josepa Vendrell es casà amb Pau Parellada, hereu del mas Parellada de Terrassa, on van acabar-se traslladant. A mitjans del segle XX, els Parellada la van vendre i des d'aleshores ha passat per diverses mans. La finca va ser parcel·lada poc després i s'hi va fer la urbanització dels Lledoners. | 41.6429200,2.1984100 | 433244 | 4610442 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77926-foto-08248-20-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | La fotografia s'ha tret del llibre del Patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana, de Cinta Cantarell i Xavier Ciurans. | 98|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 77927 | Can Barbany del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barbany-del-moli | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1969). 'Cases que tenen història: Can Barbany', Anuari Local, núm. 7. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. DANTÍ, D., coord. (2010). L'aigua i el patrimoni històric industrial a la conca del Besòs. Granollers: Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVIII-XIX | Can Barbany és un molí fariner del segle XVIII que va ser ampliat durant el segle XIX. En aquesta reforma de l'edifici es va adossar un volum perpendicular a l'extrem de ponent i un a la part posterior, fins que a principi del segle XX tots tres van unificar-se segons una mateixa tipologia. L'antiga bassa del molí, situada a la part de mestral, va ser suprimida fa uns anys, tot i que es manté el salt d'aigua que accionava les moles. L'edifici consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis del volum principal es composa segons tres eixos d'obertures; a l'eix central hi ha el portal d'accés d'arc pla de pedra, amb la llinda inscrita 'ANY 1908'. A l'eix lateral, el portal de la sala de moles és d'arc pla de pedra sobre permòdols, de factura més antiga que la resta d'obertures. Un dels brancals d'aquest portal queda tallat pel segon volum. Al primer pis trobem tres finestrals d'arc pla arrebossat, dos dels quals tenen sortida a balcons de baranes forjades i ampits motllurats. Entre dos dels finestrals hi ha pintat un rellotge de sol on hi ha escrit 'Can Barbany 1414'. Les obertures de les golfes són d'arc pla arrebossat a l'eix lateral, i els altres dos formen grups de dos pòrtics d'arc de mig punt arrebossat amb impostes. Les obertures de la façana de llevant són igualment d'arc pla arrebossat, llevat de la galeria de quatre pòrtics d'arc de mig punt arrebossat que veiem a nivell de les golfes. El segon volum adossat a ponent de forma perpendicular presenta un cos d'un sol nivell d'alçat adossat, que està habilitat a la part superior com a terrassa transitable. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat. Una de les finestres de la planta baixa està tancada amb una reixa de forja on hi consta l'any '1855'. El tercer volum està adossat a tramuntana del principal i està coronat a llevant per un capcer rectangular. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat de color cru. El ràfec està acabat amb una cornisa dentada. L'interior de la masia ha estat habilitat com a habitatge modern, tot i que es manté la distribució típica. Les dependències de la planta baixa estan cobertes amb volta rebaixada, de les quals la de l'entrada presenta llunetes sobre les portes. Hem de destacar l'existència de l'antiga sala de moles a la crugia dreta, on es conserva tota la maquinària del molí. | 08248-21 | Ctra. BV-1435, km. 11,3 | La família Barbany es va fer construir el molí actual després que la riuada del Tenes de l'any 1777 s'emportà el molí medieval que hi havia a la Casa Vella. Ja aleshores era una de les propietats més importants de Santa Eulàlia, i diversos dels seus membres han exercit d'alcaldes de la població. Durant la segona meitat del segle XIX, també formaven part de la propietat els masos de Can Mallorca i Can Serra, a part de la Casa Vella. Poc després, l'any 1915, Lluís Barbany adquiriria la Bastida Vella. El molí va estar en funcionament fins a mitjans del segle XX. | 41.6512700,2.2307400 | 435945 | 4611344 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77927-foto-08248-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77927-foto-08248-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77927-foto-08248-21-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 77928 | Can Farell de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-farell-de-la-vall | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (2002). 'Cases que tenen història: Can Farell de la Vall', Anuari Local, núm. 40. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIV-XX | Can Farell és una masia d'origen medieval que va ser ampliada durant els segles XVIII i XX. Els vestigis més antics que s'hi conserven són el portal i la finestra gòtica. Durant el segle XVIII es va fer una gran reforma sobre el volum principal i es va construir la portalada de l'entrada. Finalment, al voltant del segle XX s'hi va fer una nova reforma consistent en l'incorporació de nous volums, l'obertura de finestres neogòtiques i l'habilitació de l'interior per adaptar-lo a l'ús de la restauració. És un edifici constituït per diversos volums superposats. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, excepte una part del volum principal que és plana habilitada com a terrassa transitable. El frontis del volum principal té les obertures disposades de forma aleatòria; a l'extrem de ponent, que es correspon amb la part més antiga de la construcció, hi ha el portal d'accés, amb llinda de fusta sobre permòdols i brancals de pedra, que queda tapat per una marquesina. En aquesta mateixa crugia, a nivell del primer pis, trobem una finestra geminada amb arquets de mig punt i impostes decorats amb frisos de rosetes, columneta central i capitell treballat. Tant la porta com la finestra poden datar-se entorn el segle XIV. El primer i el segon pis queden dividits horitzontalment per un balcó corregut que es prolonga per tota la façana de migdia i llevant, així com per la barana de balustrada ceràmica que la corona. A la resta del volum s'intercalen finestres d'arc pla arrebossat i d'altres neogòtiques. Del volum que s'adossa a ponent de forma circular en destaca una galeria horitzontal amb pòrtics d'arc de mig punt sobre impostes ceràmiques. A l'extrem de llevant de la façana de migdia hi ha una portalada d'arc escarser de pedra amb la clau tallada amb un camper on hi consta: 'IHS / PAU / FARELL / 1741'. Des d'aquest, s'accedeix al pati frontal de la casa, que queda tancat per un altre volum situat a migdia. A la façana de tramuntana i ponent s'hi han afegit sengles volums d'un i dos nivells d'alçat. L'interior de la masia ha estat notablement reformat per habilitar-lo com a restaurant a la planta baixa i residència al pis. Tanmateix, es conserven alguns elements com la xemeneia de l'antiga cuina, una fresquera subterrània, part dels paviments i mosaics, les bigues dels sostres, etc. | 08248-22 | C. Joan I, 5 | Antigament, el mas Farell era conegut com a mas Camp i pertanyia a la casa de Castellet. La primera notícia que tenim del nom Camp a la és de l'any 1434, en què Antoni Camp i Pere Puig venen el mas Comes a Antoni Caseta. En els fogatges dels segles XV i XVI hi consta en Camp. Durant la segona meitat del segle XVI, Antoni Camp posseïa el mas Camp i el mas Albareda (derruït), pel senyor de la casa Castellet. Uns anys més tard, va passar a mans d'Antoni Borrell, qui el va vendre a finals del segle XVII a Pau Farell, fill del mas Farell de Sant Sebastià de Montmajor. El seu fill Pau va ser l'hereu del mas Camp i qui hi va fer una important reforma. A través del casament, els Farell van entroncar amb diverses cases importants de la contrada, com són els Margarit, els Artigues, els Rosàs i els Cabot, entre d'altres. A mitjans del segle XIX els Farell ja vivien a Barcelona, quedant a la casa els masovers, els Girbau. Finalment, l'any 1901 van vendre el mas i les seves terres a Fèlix Fages, membre destacat de la burgesia barcelonina. En morir sense descendència, la casa va passar a mans de la vídua Maria Coquart qui, després que els masovers Boada marxessin, la va vendre. Aleshores la casa va passar per diverses mans i les terres es van parcel·lar i urbanitzar. L'any 1971 la van adquirir Josep Maspons i Miquel Riera; la família d'aquest darrer va adquirir-ne la totalitat l'any 1976 i hi van habilitar un restaurant que gaudeix de molta nomenada. | 41.6356800,2.2197500 | 435014 | 4609621 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77928-foto-08248-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77928-foto-08248-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77928-foto-08248-22-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 77929 | Can Lluc del Tussol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lluc-del-tussol | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1971). 'Cases que tenen història: Can Lluch del Tussol', Anuari Local, núm. 9. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XX | Can Lluc és una masia del segle XVI que va consolidar-se com una casa de tres crugies a finals del segle XVII. Les reformes que s'hi van realitzar entre els segles XIX i XX li van donar l'aparença actual. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants desiguals amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons quatre eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, llevat dels dos portals d'arc carpanell i rebaixat i d'una finestra de pedra carejada. Aquesta finestra, situada a l'eix central, té la llinda inscrita: ' 1685 / ANTONI YVA VALLS ME FESIT' amb l'anagrama IHS intercalat. Al seu costat hi ha pintat un rellotge de sol. Les obertures de les façanes laterals i posterior són totes d'arc pla arrebossat i es distribueixen de forma aleatòria. Al costat de ponent de la façana s'hi adossa un cos annex de forma perpendicular. És d'un sol nivell d'alçat i s'obre amb un únic portal d'arc pla arrebossat. Al seu costat de ponent hi ha l'antiga era per batre, sobre la qual s'hi ha construït un dipòsit circular. El revestiment dels murs de la casa és arrebossat i pintat de color blanc, llevat de la façana posterior, que està parcialment arrebossada amb morter de calç i mostrant la pedra vista. | 08248-23 | Camí de Rosàs | L'origen de Can Lluc es remunta a la segona meitat del segle XVI, després que els propietaris de Rosàs dotessin a la seva filla Joana Carrera d'una peça de terra en motiu del seu casament amb Valentí Pujades. En aquest indret, conegut com el 'Puig Gamago', s'hi feren construir una casa. Uns anys més tard, la pubilla Elisabet Pujades va casar-se amb Benet Valls, cognom que mantenen els actuals habitants del mas. Presumiblement, un dels seus habitants seria el que donaria el nom Lluc a la casa. Des dels seus orígens, els Valls van ser coneguts com una família molt devota, ja que entre els seus membres es conten nombrosos sacerdots i monges. A mitjans del segle XIX, l'aleshores propietari Sebastià Valls va ser alcalde de Santa Eulàlia. En motiu de l'esclat de la Guerra Civil, bona part de la documentació antiga de la masia va ser cremada. | 41.6563800,2.2033100 | 433666 | 4611932 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77929-foto-08248-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77929-foto-08248-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77929-foto-08248-23-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 77930 | Avellaners de Can Just | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avellaners-de-can-just | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -2500-1800 | Podria estar destruït a causa del treball agrícola que s'hi practica. | En el camp d'avellaners de Can Just s'hi va localitzat material en superfície a partir del qual s'ha identificat la zona com a fons de cabanes. Entre el material trobat hi ha nombroses ascles i peces de sílex i ceràmica a mà sense decoració, algunes amb mugrons sobreposats, datables entre el Neolític final i el Calcolític. | 08248-24 | Peces d'en Plantada | El material va ser catalogat per l'arqueòloga Araceli Martín. | 41.6542300,2.2405800 | 436767 | 4611665 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77930-foto-08248-24-1.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 78|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 77931 | Avellaners de Can Just II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avellaners-de-can-just-ii | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | I-II | Podria estar destruït a causa del treball agrícola que s'hi practica. | En el camp d'avellaners de Can Just, situat a llevant del Càmping l'Esplanada, s'hi va localitzar material en superfície datable del període romà Alt Imperi. Entre el material trobem fragments de tègula, dolium, terra sigilata sudgàl·lica i hispànica, ceràmica comuna romana i àmfora. | 08248-25 | Peces d'en Plantada | La primera notícia que tenim del jaciment la donà Josep Estrada. | 41.6537800,2.2384800 | 436592 | 4611617 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77931-foto-08248-25-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-13 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 77932 | Avellaners de Can Just II i III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avellaners-de-can-just-ii-i-iii | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | Sobre un dels conjunts s'hi va construir un xalet, pel que ha quedat destruït. | En un camp d'avellaners a llevant del barri de la Campinya s'hi va localitzar una necròpolis romana. En concret, es van trobar cinc tombes de tegulae repartides en dos conjunts, a les quals s'associava ceràmica fina, un dolium i algunes monedes. | 08248-26 | Barri de la Campinya | El jaciment va ser descobert per E. Ramon, P. Font, M. Clot i I. Oliveras, membres de l'àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers. | 41.6478500,2.2407100 | 436772 | 4610957 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77932-foto-08248-26-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 77933 | Avellaners de Can Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avellaners-de-can-maset | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -VII / -I | Ha quedat malmès pels treballs agrícoles que s'hi havien practicat. | En un camp d'avellaners abandonat que es troba sobre el barri de Font de Sant Joan s'hi va localitzar abundant material en superfície, consistent en ceràmica ibèrica, fragments de dòlia i pesos de teler. En general, la ceràmica trobada està força rodada i presenta formes com vores d'olla. | 08248-27 | Barri de Font de Sant Joan | Va ser descobert l'any 1968 per E. Estrada, de l'àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers. | 41.6476000,2.2107300 | 434275 | 4610952 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77933-foto-08248-27-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 77934 | La Bastida I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bastida-i | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / -II | Podria haver quedat destruït per les feines agrícoles que s'hi han fet. | A l'entorn immediat de la masia de la Bastida s'hi van localitzar murs i ceràmica en superfície, que apunten a l'existència d'una vil·la romana de fundació republicana en aquest indret. Davant de la façana principal de la masia s'observen restes de parets, així com en el marge que separa el pati dels camps de conreu. Entre el material trobem una moneda ibèrica, tègula, dolium, ceràmica ibèrica a mà i a torn, Campaniana B, ceràmica grisa costa catalana, terra sigilata sudgàl·lica, terra sigilata Clara i Lucente i restes de paviment d'opus testaceum. | 08248-28 | Masia la Bastida | El jaciment va ser descobert l'any 1947 quan els masovers de la masia de la Bastida van trobar parets en llaurar amb el tractor. El mateix any, Josep Estrada va documentar la troballa. Durant la revisió de la Carta Arqueològica (any 1992) es va constatar la presència de material en superfície i murs, però no es van poder medir a causa de la vegetació que cobreix la zona. | 41.6364700,2.2280000 | 435702 | 4609703 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77934-foto-08248-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77934-foto-08248-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77934-foto-08248-28-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 77935 | La Bastida II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bastida-ii | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | El forn s'ha esfondrat i està recobert de vegetació. | En un camp de conreu a ponent de la masia de la Bastida s'hi van localitzar un lloc de producció ceramista romà. En concret, es va trobar l'engraellat d'un forn d'uns 2'50 x 2,20 metres, que constava de vuit fileres de fumerals de sis forats cadascuna. La cambra de combustió estava coberta amb morter de calç i sorra. A l'entorn s'hi van localitzar fragments d'imbrex i de tegula. A pocs metres a llevant hi havia la paret d'un altre forn. Actualment estan parcialment enderrocats i coberts de vegetació. | 08248-29 | C. Doctor Fleming. Barri de la Serra Granada | El jaciment va ser descobert per J. Xena l'any 1976 quan es treballaven els camps. Va ser excavat el mateix any per J. Pardo. | 41.6350900,2.2279200 | 435694 | 4609550 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77935-foto-08248-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77935-foto-08248-29-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 77936 | Jaciment de Ca l'Enricó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-ca-lenrico | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / -I | La urbanització de l'indret pot haver malmès o destruït les restes. | A les parcel·les de la part alta del carrer Balmes del barri de Puigdomènech s'hi va trobar material en superfície datable del període ibèric. Es tractava de terrissa rodada ibèrica a torn i a mà. No es van trobar restes de cap estructura associada. | 08248-30 | Barri de Puigdomènech | Va ser descobert per Josep Estrada. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 no es va poder constatar la presència de material en superfície per trobar-se la zona totalment urbanitzada. | 41.6585100,2.2216100 | 435192 | 4612155 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77936-foto-08248-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77936-foto-08248-30-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | Segons la Carta Arqueològica de la Generalitat de Catalunya, no es coneix la situació exacta del jaciment. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||
| 77937 | Jaciment de Can Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-sabater | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | La urbanització de l'indret pot haver malmès o destruït les restes. | A l'entorn de la masia de Can Sabater s'hi va localitzar material arqueològic en superfície datable del període romà. En concret, es van trobar fragments de tègula, ceràmica comuna romana i de picadís romà. No es va localitzar cap estructura associada. | 08248-31 | Barri de Can Sabater | 41.6330500,2.2421000 | 436873 | 4609313 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77937-foto-08248-31-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 77938 | Jaciment de Can Brustenga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-brustenga | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / -II | La urbanització de l'indret podria haver malmès o destruït part del jaciment. | Tenim notícies que a la feixa gran del mas Brustenga, a ponent del mateix, s'hi van localitzar restes materials que apunten a la presència d'una vil·la romana en aquest indret. D'una banda, es van trobar les restes de dues canalitzacions d'opus signinum. Més endavant, es van trobar restes d'un mur i paviments romans 'in situ', a més de material en superfície: tègula, dòlium, ceràmica ibèrica a torn, campaniana B, pesos de teler i fragments d'àmfora. Durant la revisió de la carta arqueològica no es van trobar indicis materials del jaciment. | 08248-32 | Barri del Rieral | La primera notícia del jaciment la trobem a la Carta Arqueològica de l'any 1945, feta per M. Almagro. L'any 1947 Josep Estrada hi va localitzar les restes de mur i paviments, a més del material associat. | 41.6432200,2.2291600 | 435805 | 4610452 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77938-foto-08248-32-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 77939 | Jaciment de Can Burguès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-burgues | BOSCH, J.; VILA, L.; ALACAMBRA, P. (1985). 'Les comunitats del Neolític final- Calcolític i Edat del Bronze', Els orígens del Vallès Oriental: introducció a l'arqueologia de la comarca. Granollers: Museu de Granollers. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -XVII/-VII | Podria haver quedat malmès o destruït per la construcció d'un mur de formigó. | En un dels marges dels camps a xaloc de la masia de Can Burguès s'hi van localitzar dues estructures en forma de clot, que podrien correspondre's amb unes sitges que van ser reutilitzades com a abocadors. Actualment, el marge s'ha refet amb un mur de formigó que no permet observar les restes. | 08248-33 | Al sud de la masia de Can Burguès | El jaciment va ser documentat per M.A. Petit. | 41.6398300,2.2356800 | 436345 | 4610070 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77939-foto-08248-33-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 77940 | Jaciment de Can Cabot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-cabot | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | I-II | Podria estar destruït a causa del treball agrícola que s'hi practica. | En el marge d'un camp a migdia de la masia de Can Cabot de la Vall s'hi va localitzar material en superfície que apunta a l'existència d'una vil·la romana en aquest indret. La troballa va consistir en un paviment d'opus testaceum seccionat, a més de material en superfície: terra sigillata clara, àmfora, tègula, ceràmica reduïda romana i dolium. Durant la revisió de la Carta Arqueològica, s'hi va trobar abundant material en superfície, especialment de ceràmica comuna, pivots, nanses d'àmfora, etc. | 08248-34 | Al sud de la masia de Can Cabot de la Vall | Va ser documentat l'any 1954 per Josep Estrada. | 41.6372100,2.2090300 | 434123 | 4609799 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77940-foto-08248-34-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | En aquest indret s'hi va fer una cata sense permís. En motiu de la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992, els masovers van informar que uns buscadors furtius de metall van trobar-hi una quantitat important de monedes, de les quals se'n desconeix la ubicació. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||
| 77941 | Jaciment de Can Cabot II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-cabot-ii | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | Pot haver quedat parcialment destruït. | En el marge d'un camp entre les masies de Can Cabot i Can Puig s'hi va localitzar un forn romà, una sitja i nombrós material ceràmic en superfície. Al costat del forn i de la sitja s'hi van trobar fragments de terra sigilata hispànica, terra sigilata clara, ceràmica comuna i dòlium. En el camp de davant s'hi va detectar la presència d'un gran nombre de fragments d'àmfora. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992, es va localitzar el forn tallat en un marge, però no es trobà la sitja. Al voltant hi ha abundant material en superfície, tot i que no permet afinar la cronologia del jaciment. | 08248-35 | Al sud est de la masia de Can Cabot | Va ser descobert pels fills de Can Cabot i de Can Maspons l'any 1964, que van excavar el forn. El mateix any va ser documentat per Josep Estrada. | 41.6364700,2.2110800 | 434293 | 4609716 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77941-foto-08248-35-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-13 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 77942 | Can Fluvià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fluvia | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. VALLICROSA, J., dir. (1972). 'Nota arqueològica de Can Farell de la Vall', Ronçana, núm. 44. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana. | -III / V | Ha quedat destruït per les obres que s'han fet en aquest indret. | Tenim notícies que entre les masies de Can Bassa de la Vall i Can Farell s'hi han fet diverses troballes arqueològiques, com són un conjunt de sitges i un enterrament. El conjunt de sitges romanes es va descobrir en motiu de l'eixamplament del camí de Can Farell, i contenien ceràmica romana i àmfores, a més d'un corn de caça. Més endavant, en motiu d'un rebaix fet en el camp que hi ha a ponent de Can Farell de la Vall, a l'actual camp de futbol, es va posar al descobert la troballa de cinc tombes de tègula, datables com a romanes o tardoantigues, a més de fragments d'un crani. A la Serra Granada, prop de Can Bassa, s'hi troba material en superfície, especialment de tègula i dòlium. | 08248-36 | Barri de les Pinedes del Castellet | Durant la dècada de 1960, Josep Dantí va descobrir un conjunt de sitges en motiu de l'obertura del camí que va a Can Farell. El coneixement de la notícia de l'enterrament el tenim per fonts orals i per un article publicat a la Revista Ronçana. En aquest s'explica que va avisar de la troballa Josep Mª Maspons i va ser inspeccionada pel Grup afecte a la Delegació de Granollers, del Servei Nacional d'Excavacions Arqueològiques, format per Josep Estrada, Pere Font i Emili Ramón Valls, amb la col·laboració de Jordina Medalla, Vicenç Maimó i Josep Muntal. | 41.6372100,2.2186600 | 434925 | 4609792 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77942-foto-08248-36-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-12-13 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es denomina Can Figueretes. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||
| 77943 | Jaciment de Can Gafa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-gafa | BOSCH, J. (1985). 'Els primers pagesos del Neolític', Els orígens del Vallès Oriental: introducció a l'arqueologia de la comarca. Granollers: Museu de Granollers. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -II / -I | Podria estar destruït a causa del treball agrícola que s'hi practica. | En els camps situats entre Can Gafa i el barri de la Campinya hi ha aparegut una gran quantitat de material ceràmic romà en superfície, localitzat en una extensió de terreny superior a una hectàrea. Tot i que no s'han documentat restes d'estructures, el material trobat apuntaria a l'existència d'una vil·la tardorepublicana en aquest indret. Entre el material recollit, trobem fragments de terra sigllata Aretina, ceràmica comuna romana, terrissa ibèrica a torn, tègula, dòlium, àmfora i opus testaceum. En destaca la troballa de dues monedes de la ceca Lauro. D'altra banda, tenim notícia que en aquest indret s'hi va trobar un dolium sencer i una sitja. | 08248-37 | A l'oest de la Campinya | El jaciment va ser documentat per Josep Estrada l'any 1970. Des d'aleshores ha estat visitat per membres de l'àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers. | 41.6472600,2.2430900 | 436969 | 4610890 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77943-foto-08248-37-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es denomina Vila Espina. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||
| 77944 | Jaciment de Can Gafa I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-gafa-i | BOSCH, J. (1991). 'El neolític antic al Vallès Oriental', Arraona, núm. 8, 3a època. Sabadell: Arxiu Històric de Sabadell. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MARCET, R. (1982). “Dos nous jaciments neolítics a Caldes de Montbui”, núm. 13, 2a època. Sabadell: Arxiu Històric de Sabadell. TEN, R. (1980). “Notes entorn del neolític vallesà”, Arraona, núm. 10, 2a època. Sabadell: Arxiu Històric de Sabadell. | -5500-1200 | Podria estar destruït a causa del treball agrícola que s'hi practica. | En els camps situats entre Can Gafa i el barri de la Campinya hi ha aparegut una gran quantitat de material preshistòric que, juntament amb les clapes amb cendres, apuntarien a l'existència d'una àrea de fons de cabana en aquest indret. Entre el material localitzat trobem fragments de peces de sílex, ascles, destrals de basalt i diorita, a més de fragments aïllats de ceràmica a mà molt rodada. De la troballa hem de destacar dues peces singulars: un fragment de ceràmica cardial que podria ser tardana, i un fragment del tipus de pastilles repujades, corresponent al grup cultural de Ferrières, del Calcolític inicial francès. | 08248-38 | A l'oest de la Campinya | El jaciment va ser documentat per Josep Estrada l'any 1970. Des d'aleshores ha estat visitat per membres de l'àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers. | 41.6485400,2.2418700 | 436869 | 4611033 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77944-foto-08248-38-1.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 78|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 77945 | Jaciment de Can Just | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-just | BOSCH, J. (1985). 'Els primers pagesos del Neolític', Els orígens del Vallès Oriental: introducció a l'arqueologia de la comarca. Granollers: Museu de Granollers. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / -II | Podria haver quedat destruït per les obres que s'han fet en aquest indret. | A l'entorn de la masia de Can Just s'hi va localitzar material en superfície datable del període romà. En concret, es van trobar fragments d'opus testaceum, dòlium, escòria de ferro, tègula, àmfora, pesos de teler i ceràmica comuna romana i terra sigilata sudgàl·lica i hispànica. Tenim notícies que durant la construcció d'una casa nova en aquest indret es va documentar ceràmica romana i ceràmica de Veraza en els marges del galliner de la masia. | 08248-39 | Fondo de Cal Roig | La primera referència a la troballa la va fer Josep Estrada, i va ser Emili Ramon qui va documentar el material trobat durant la construcció d'una casa nova. | 41.6538000,2.2370100 | 436469 | 4611620 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77945-foto-08248-39-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 77946 | Jaciment de Can Maspons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-maspons-0 | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | Podria estar destruït a causa del treball agrícola que s'hi practica. | Tenim notícies que a la part de migdia de la masia de Can Maspons s'hi han fet diverses troballes arqueològiques, entre els que es documentaren fragments d'àmfores romanes, dòlium i una pedra de molí, alguns dels quals es conserven a la masia. | 08248-40 | Al sud de Can Maspons de la Vall | La primera notícia que tenim del jaciment, segons consta a la Carta Arqueològica, la trobem en el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya de l'any 1898 on es relata que el propietari del mas, Jaume Maspons, va ensenyar als companys una gran quantitat de trossos d'àmfora trobats quan va excavar en una vinya al costat de la carretera. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 només es va documentar el material que els propietaris han trobat llaurant els camps de la masia. | 41.6397600,2.2066100 | 433924 | 4610084 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77946-foto-08248-40-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 77947 | Jaciment de Can Maspons II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-maspons-ii | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -2200-1800 | Podria estar destruït a causa del treball agrícola que s'hi practica. | Tenim notícies que a llevant de Can Maspons, entre el camí i el torrent de la Font d'Abril, s'hi va trobar material en superfície, que es va identificar com a ceràmica calcolítica. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 no s'hi va trobar material en superfície. | 08248-41 | A l'est de Can Maspons | La notícia de la troballa la va fer Emili Ramon. | 41.6405600,2.2102200 | 434225 | 4610170 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77947-foto-08248-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77947-foto-08248-41-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 77948 | Jaciment de Can Noguera-Can Just | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-noguera-can-just | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -II /-I | Podria estar destruït a causa del treball agrícola que s'hi practica. | En el camp que hi ha a garbí de la masia de Can Just, que afronta amb una cinglera del riu Tenes, s'hi va localitzar material en superfície que apuntaria a l'existència d'un assentament ibèric en aquest indret, que va ser romanitzat amb posterioritat. El material trobat, que no pogué associar-se a cap estructura construïda, era ceràmica campaniana, ceràmica grisa costa catalana, ceràmica ibèrica i alguns fragments de tegulae i dolia. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 no es va trobar material en superfície. | 08248-42 | Al sud oest de Can Just | El jaciment va ser documentat per Josep Estrada l'any 1951. | 41.6327600,2.2458300 | 437183 | 4609278 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77948-foto-08248-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77948-foto-08248-42-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | El nom del jaciment prové d'una masia, Can Noguera de la Riba, que havia existit en aquest indret. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||
| 77949 | Jaciment de Can Puig de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-puig-de-la-vall | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / -I | Podria estar destruït a causa del treball agrícola que s'hi practica. | En el camp que hi ha entre la masia de Can Puig i el torrent de la Vall s'hi van localitzar diverses sitges a les quals s'associava material íbero-romà. Entre el material trobem fragments d'àmfora ibèrica pintada, àmfora itàlica, campaniana B, dolia, pesos de teler, una fusaiola, un punxó d'os, astagals i tegulae. També consta la troballa d'algunes monedes. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 es va comprovar que ja no queda rastre de les sitges, com tampoc s'observa material en superfície. | 08248-43 | Al sud de Can Puig | El jaciment va ser documentat per Josep Estrada. | 41.6362200,2.2142100 | 434553 | 4609686 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77949-foto-08248-43-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 77950 | Can Rof | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rof | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -II / -I | Ha quedat destruït per la construcció d'habitatges. | Al final del carrer Sant Cristòfol s'hi va trobar material romà en superfície, entre el que hi havia terrissa comuna romana, ibèrica a torn, terra sigilata sudgàl·lica i hispànica, tègula, morter de calç i fragments d'opus testaceum. Quan es va urbanitzar la zona, en fer els fonaments d'una casa, van aparèixer murs que semblarien correspondre's amb una vil·la. Les obres es van fer sense seguiment arqueològic, pel que se'n desconeixen les característiques. | 08248-44 | Carrer de la Font de Sant Cristòfol | El jaciment va ser documentat per Josep Estrada l'any 1951. | 41.6355200,2.2426600 | 436922 | 4609587 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77950-foto-08248-44-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 77951 | Jaciment de Can Tabac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-tabac | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / -II | Ha quedat destruït per la construcció d'habitatges. | En els camps on es va construir el barri de Font de Sant Joan, en una parcel·la del camí de Can Met, es van localitzar restes de parets i fragments d'estuc, que podrien correspondre's amb les restes d'una vil·la romana. En aquesta zona també s'hi trobava material en superfície, com són fragments de tègula, dòlium i Campaniana B. Les obres d'urbanització de l'indret es van fer sense seguiment arqueològic, pel que probablement les restes han estat destruïdes i no se'n coneixen les característiques. | 08248-45 | Barri de Font de Sant Joan | El jaciment va ser descobert l'any 1975 per Emili Ramon i el va documentar J. Dantí. | 41.6465000,2.2134600 | 434501 | 4610828 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77951-foto-08248-45-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es denomina Can Monràs. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||
| 77952 | Jaciment de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-torres | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | Ha quedat destruït per la construcció d'habitatges. | Tenim notícies que entre la masia de Can Torres i la carretera s'hi trobava abundant material en superfície, eminentment ceràmica romana. Les obres d'urbanització de l'indret es van fer sense seguiment arqueològic, pel que probablement les restes han estat destruïdes i no se'n coneixen les característiques. | 08248-46 | Barri de Can Torres | El jaciment va ser documentat per Josep Estrada a la dècada de 1960. | 41.6408300,2.2300100 | 435874 | 4610186 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77952-foto-08248-46-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2019-12-13 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 77953 | Jaciment de Can Tries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-tries | CIURANS, X. (1998). 'Cases que tenen història: L'església de Santa Eulàlia de Ronçana', Anuari Local, núm. 36. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / -II | No es conserven els fonaments i el paviment que creuava el camí. | Al bosc de Can Brustenga, al sector de ponent de la masia de Can Tries, s'hi ha localitzat abundant material en superfície, que apunta a l'existència d'una vil·la romana de fundació republicana en aquest indret. Hi ha notícies que a mitjans del segle XX hi havia un fonament de paret que travessava el camí i un tram d'uns 10 metres de formigó romà. Entre el material trobat, hi havia tègula, dòlium, terra sigilata hispànica, àmfora itàlica i Campaniana B. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 es va constatar la presència de material en superfície, amb fragments de tègula, ceràmica comuna romana, terra sigilata Clara i dòlia. | 08248-47 | Bosc de Can Brustenga | El jaciment va ser documentat per Josep Estrada l'any 1951. Segons tradició popular, al bosc de Can Brustenga hi havia les restes de l'Església Vella, anterior a l'actual. Quan Estrada va prospectar el lloc, va identificar els fonaments visibles com a restes romanes, tal com apunta la ceràmica trobada en aquest indret. | 41.6489800,2.2294400 | 435834 | 4611091 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77953-foto-08248-47-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 77954 | Jaciment de Can Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-vendrell | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | I / II | Va ser destruït en motiu de l'urbanització de la zona. | Tenim notícies que al sector de migdia de la masia de Can Vendrell s'hi va localitzar material en superfície datable del període romà Alt Imperi, entre el que hi ha fragments d'àmfora, tègula i terra sigilata. Més endavant, en motiu de l'urbanització de la zona, van aparèixer les restes d'un forn romà d'àmfores. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 es va constatar que al camí de Can Vendrell i als camps propers hi ha ceràmica romana, així com que no queda rastre del forn. | 08248-48 | Camí de Can Vendrell | El jaciment va ser documentat per Josep Estrada l'any 1947, qui també va testimoniar l'aparició d'un forn en motiu de les obres de l'any 1966. | 41.6415800,2.1977400 | 433187 | 4610293 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77954-foto-08248-48-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 77955 | Jaciment de Can Vendrell I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-vendrell-i | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / -I | Podria haver quedat destruït. | Entre la font de Sant Jaume i el torrent de la Vall s'hi va localitzar material en superfície datable del període ibèric. Entre els fragments recollits, trobem terrissa ibèrica a torn, kalathos i una fusaiola. No es van associar a cap estructura construïda. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 tan sols es va documentar ceràmica ibèrica molt rodada. | 08248-49 | Font de Sant Jaume | El jaciment va ser documentat per Josep Estrada l'any 1947. | 41.6399000,2.2027900 | 433606 | 4610103 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77955-foto-08248-49-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 77956 | Jaciment de la Font d'Abril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-font-dabril | BARBERÀ, J.; PASCUAL, R. (1963). 'Resultados de una prospección en la estación prerromana de la Font de Bril, en Santa Eulàlia de Ronçana (Barcelona)'. Ampurias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). “La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)”, Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. GIMENO, T.; IZQUIERDO, P. (1990). La societat ibèrica del Vallès. Terrassa: Editorial Ègara. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / -I | L'estratigrafia natural del terreny ha estat molt alterada per l'erosió de l'aigua i les diverses prospeccions arqueològiques que s'hi han fet. | A l'extrem d'una plataforma elevada sobre dos torrents de la Font d'Abril s'hi van localitzar indicis materials d'un poblat preromà que s'hi va establir entorn el segle II a.C. Tenim notícies que a uns 150 metres de la font, hi havia una lleugera ondulació del terreny generada per les restes d'una edificació enterrada, on afloraven blocs de pedra i el material ceràmic en superfície. A la confluència dels torrents s'hi va trobar una sitja que contenia ceràmica pintada tipus Fontscaldes, àmfora romana, tègula, dolium i ceràmica campaniana. D'altra banda, en el tall del torrent sobre el torrent sud s'observà,, a poca fondària del nivell del terreny, un estrat de cendra de forma circular, amb una potència de 30 a 20 cm. i un diàmetre de 2 m. A l'interior s'hi van trobar ceràmica Campaniana A, àmfores i ceràmica grollera. Seguidament, a la zona de la plana, es va localitzar material en superfície, així com una nova sitja. Aquesta contenia ceràmica campaniana A i B, àmfora romana, tègula, dolia, ceràmica preromana, utensilis d'os, un pondus prismàtic, vasos bitroncocònics, àmfora greco-púnica, etc. L'efecte de l'erosió de l'aigua i l'arranjament de l'espai fan que l'estratigrafia natural es trobi molt alterada i no s'apreciïn les restes documentades. | 08248-50 | Torrent de la Font d'Abril | Va ser documentat per Josep Estrada l'any 1951. | 41.6427700,2.2071400 | 433971 | 4610418 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77956-foto-08248-50-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,44 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml