Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78125 | La Creu d'Or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-dor | CIURANS, X. (1998). 'Cases que tenen història: L'església de Santa Eulàlia de Ronçana', Anuari Local, núm. 36. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1976). 'Cases que tenen història: Can Falgar', Anuari Local, núm. 14. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1972). 'Cases que tenen història: Can Torras', Anuari Local, núm. 10. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Segons la tradició, a l'església de Santa Eulàlia hi havia una creu d'or que havia estat pagada per les cases que popularment es creu que eren les més antigues del poble: Can Torres, Can Falgar i Can Granada. La veracreu només sortia de l'església per presidir els difunts d'aquestes cases en el dia del seu enterrament. Era una creu sense imatge, tan gran que se l'havien de rellevar durant la processó. Va ser restaurada quan era rector Mn. Trullàs. Va desaparèixer durant la Guerra Civil. | 08248-219 | Santa Eulàlia de Ronçana | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||||||
| 78126 | Forn d'obra de Rosàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-rosas | XVIII-XX | Una part del mur frontal s'ha enderrocat. L'interior és ple de restes de vegetació i parts d'enderroc | El forn d'obra de Rosàs està construït sobre un marge en una zona de bosc, al costat del camí que porta a la masia. A la part frontal presenta una boca d'arc rebaixat de rajols disposats a plec de llibre, dins el qual hi ha la fogaina, excavada sobre el terreny natural. A la part posterior, sobre el marge, hi ha la cambra de cocció, de planta rectangular. A l'interior s'hi dipositen sediments, pel que no se'n pot determinar la fondària. La part frontal és feta de pedra irregular lligada amb argamassa, on es poden veure els forats d'un embigat, i l'olla del forn està excavada en el terreny natural. | 08248-220 | Camí de Rosàs | 41.6523100,2.1960300 | 433056 | 4611486 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78126-foto-08248-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78126-foto-08248-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78126-foto-08248-220-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 78127 | Refugi del camp de Rosàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-del-camp-de-rosas | XIX-XX | En el marge d'un petit torrent situat entre els camps de Rosàs s'hi localitza un petit refugi. Es tracta d'un cau de planta circular excavat directament al terra, sense materials constructius. S'hi accedeix per una petita boca semicircular. | 08248-221 | Camp de Rosàs | 41.6535300,2.1976800 | 433194 | 4611620 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78127-foto-08248-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78127-foto-08248-221-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||||
| 78128 | Font de Can Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-vidal-0 | XIX | Hi brolla poca aigua i el seu entorn està brut. | La font de Can Vidal està situada en un dels marges del torrent de Can Vidal. La font està constituïda per un mur d'obra de poca alçada, al centre del qual hi ha fixat un tub metàl·lic per on brolla l'aigua. Des d'aquest l'aigua cau formant un toll al seu davant. | 08248-222 | Torrent de Can Vidal | 41.6529600,2.2032200 | 433655 | 4611553 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78128-foto-08248-222-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 78129 | Boscos de Rosàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boscos-de-rosas | -VII / -I | L'arranjament habitual del camí podria haver malmès les restes. | Al camí que va a Rosàs des de l'urbanització de Mas Vendrell, s'hi localitzen fragments de ceràmica comuna íbero-romana en superfície. La zona on se'n troba més és a l'entorn d'una torre d'electricitat i al camp proper. | 08248-223 | Camí de la Font d'Abril a Rosàs | 41.6462800,2.1972500 | 433151 | 4610816 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78129-foto-08248-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78129-foto-08248-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78129-foto-08248-223-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 78130 | Jaciment del camí de Can Vidal a Rosàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-cami-de-can-vidal-a-rosas | -VII / I | L'arranjament habitual del camí podria haver malmès les restes. | Al camí que va de la masia de Can Vidal a Rosàs s'hi localitzen abundants fragments de ceràmica comuna i àmfora ibèrica en superfície. La zona on se'n localitza més es concentra a l'encreuament de dos camins. | 08248-224 | Camí de Rosàs | Segons un testimoni oral, en el marge del camí hi havia un forn d'àmfores, que va ser arrasat quan una màquina va ampliar el camí. | 41.6494100,2.2016700 | 433522 | 4611160 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78130-foto-08248-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78130-foto-08248-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78130-foto-08248-224-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 78131 | L'Església Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lesglesia-vella | XIX-XXI | Segons tradició oral, al bosc de Can Brustenga hi ha les restes de l'antiga església de la població, anterior a la de la Sagrera, coneguda com l'Església Vella. En aquest indret hi passava un camí que portava des del Rieral fins a la Sagrera, a peu del qual s'observaven els fonaments i restes de paviment d'una edificació, que des de temps immemorials s'han identificat com l'antiga església. La parcel·lació d'aquesta zona ha suposat la progressiva desaparició d'aquestes restes. | 08248-225 | Bosc de Can Brustenga | Malgrat de tractar-se d'una creença molt estesa en a la població, creiem que les restes que s'observaven poden correspondre's amb les restes d'una vil·la romana documentades des de la segona meitat del segle XX per la secció d'Arqueologia del Museu de Granollers. El jaciment en qüestió es denomina de Can Trias, per la proximitat d'aquesta casa. | 41.6488000,2.2280300 | 435717 | 4611072 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||||||
| 78132 | Goigs de Santa Eulàlia i Sant Simplici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-eulalia-i-sant-simplici | XIX-XX | Els goigs en honor a Santa Eulàlia i Sant Simplici es canten el dia de la seva festivitat, el 10 de desembre, al final de l'ofici solemne. La versió impresa conservada està editada per Gràfics Joseph de Granollers i no hi consta l'any. Comença així: 'Martirs de Christo sagrats, Puig lo cel vos óu propici; Santa Eularia y Sant Simplici, Siau nostres advocats. Sou en l'altar del Senyor, Com dos antorxas ardents, Dos preciosos ornaments, Dos rams d'oliver en flor; De vostres virtuts l'olor Nos te molt edificats (...)'. | 08248-226 | Santa Eulàlia de Ronçana | 41.6488000,2.2280300 | 435717 | 4611072 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||||||
| 78133 | Festa del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-roser-1 | PILAR, J. 'Costums populars del Vallès', Revista del Vallès, 1986. | XVII-XX | Ja no es celebra. | Fins fa uns anys, una de les festes més significatives de Santa Eulàlia de Ronçana era la de la Mare de Déu del Roser. Es celebrava el dia 3 de maig, en honor a la Verge que gaudia de gran devoció al poble. La festa començava a la matinada, quan un grup d'homes anava a tallar un pollancre a la proximitat de la plaça de l'església. Per la seva banda, un grup de noies feia una corona de flors, que es col·locava a la copa de l'arbre. També es guarnia amb flors la creu del Salve Regina. Després d'aquests preparatius, començava la festa pròpiament dita, amb la celebració de l'ofici solemne. Sortint de la missa, s'anava en processó a la creu del Padró, on es beneïa el terme. De tornada s'anava a la plaça de l'església per plantar l'arbre i beneir-lo tot seguit, mentre les noies repartien flors tot cantant els goigs del Roser. Després de dinar, es feia una altra processó cap a la creu del Salve Regina, junt amb les imatges del Sant Crist i la Verge del Roser i la banda de música, tot cantant el Rosari. A partir d'aquesta festa, cada dia del mes de maig els nens del poble feien una ofrena floral a la Mare de Déu del Roser. | 08248-227 | Santa Eulàlia de Ronçana | La devoció a la Verge del Roser està documentada a Santa Eulàlia des de finals del segle XVI. Al cap de poc temps ja hi havia una confraria del Roser a la parròquia. En aquest moment és probable que comencés a celebrar-se la festa, que va tenir continuïtat fins a la dècada de 1960. | 41.6488000,2.2280300 | 435717 | 4611072 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 78134 | Festa Major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-12 | VALLICROSA, J., dir. (2007). 'L'estiu obre la porta a la festa major', Ronçana, núm. 238. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | La festa major d'estiu es celebra cada any el darrer cap de setmana de juliol. El cap de setmana hi ha l'ofici solemne i un àpat popular. La festa està marcada pels actes dels colors, en què s'organitzen proves on quatre equips competeixen per guanyar: els Verds, els Vermells, els Blaus i els Grocs. Entre els actes de la festivitat, també s'inclou el denominat Aplec de Sant Simple, on a banda de la missa en honor al Sant hi ha balls tradicionals i un sopar de germanor. Paral·lelament, s'organitzen tot tipus d'activitats lúdiques i esportives: concurs de dibuix, torneig de tennis i ping-pong, sardinada, correfoc, etc. | 08248-228 | Santa Eulàlia de Ronçana | Durant la primera meitat del segle XX, a Santa Eulàlia es va celebrar de forma paral·lela la festa major del Rieral i de la Sagrera. En concret, la del Rieral es feia a l'alzinar de Can Burguès, on s'hi feia un ball. Al voltant de l'any 1930 es va fer un combat de boxa i l'elecció de 'Miss' Santa Eulàlia, davant de Can Francesc. En canvi, al barri de la Sagrera s'hi feia un envelat, situat a la feixa de Can Colom (Can Naps). L'acte central de la festa era la missa solemne en honor a la patrona, seguida de balls amb orquestra i els àpats de festa major. | 41.6488000,2.2280300 | 435717 | 4611072 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||||
| 78135 | Festa Major d'Hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-12 | VALLICROSA, J., dir. (2007). 'L'estiu obre la porta a la festa major', Ronçana, núm. 238. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | La festa major d'hivern es celebra cada any el cap de setmana més proper al dia 10 de desembre. L'acte central de la festa és l'ofici solemne en honor a la patrona, al final del qual les entitats fan una ofrena floral a Santa Eulàlia. De forma paral·lela s'organitzen diverses activitats lúdiques i esportives, com són els balls tradicionals, espectacles infantils,passejades pel poble, etc. | 08248-229 | Santa Eulàlia de Ronçana | Durant la primera meitat del segle XX, a Santa Eulàlia es va celebrar de forma paral·lela la festa major del Rieral i de la Sagrera. En concret, la del Rieral es feia a l'alzinar de Can Burguès, on s'hi feia un ball. Al voltant de l'any 1930 es va fer un combat de boxa i l'elecció de 'Miss' Santa Eulàlia, davant de Can Francesc. En canvi, al barri de la Sagrera s'hi feia un envelat, situat a la feixa de Can Colom (Can Naps). L'acte central de la festa era la missa solemne en honor a la patrona, seguida de balls amb orquestra i els àpats de festa major. | 41.6488000,2.2280300 | 435717 | 4611072 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||||
| 78138 | Mare de Déu del Roser de l'església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-de-lesglesia-parroquial | XVIII | <p>La imatge de la Mare de Déu del Roser està situada en una capella lateral de l'església parroquial de Santa Eulàlia. És una escultura de fusta policromada on s'hi representa la figura de la Verge del Roser dempeus, amb el Nen en un costat i un ram de flors a l'altre. Porta un vestit i un mantell amb motius daurats. La sosté una petita peanya motllurada amb una roseta frontal, que està fixada a la paret.</p> | 08248-232 | Pl. de l'Església | <p>La imatge de la Mare de Déu del Roser va ser l'única que va salvar-se de la crema sistemàtica perpetuada a l'inici de la Guerra Civil. El senyor Elies Valls, propietari de la veïna Ca l'Elies, la va recuperar a temps i la va guardar fins que va finalitzar el conflicte.</p> | 41.6559400,2.2237600 | 435368 | 4611868 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78138-foto-08248-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78138-foto-08248-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78138-foto-08248-232-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-13 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 96|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 78139 | Ca l'Ermità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lermita-4 | XIX-XX | Ca l'Ermità és una masia del segle XIX que va ser reformada durant la segona meitat del segle XX, quan també s'hi va adossar un habitatge modern a mestral. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dos crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, totes d'arc pla arrebossat excepte la finestra de la planta baixa, amb llinda de fusta de factura moderna. Al costat de xaloc hi ha adossat un cos modern d'un sol nivell d'alçat que es correspon amb les corts. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. | 08248-233 | Camí de Can Desena | No tenim notícies documentals d'aquesta masia, que a nivell constructiu hem de datar del segle XIX. | 41.6505900,2.2145500 | 434596 | 4611281 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78139-foto-08248-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78139-foto-08248-233-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 78140 | Can Federico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-federico | GARCIA-PEY, E. (2003). Els noms de lloc i de persona de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Can Federico és una masia del segle XIX que va reformar-se durant la segona meitat del segle XX per adaptar-la com a habitatge modern. En aquest moment també s'hi va adossar un cos a llevant. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dos crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'oberures, totes d'arc pla ceràmic excepte el portal d'arc escarser. Sobre d'aquest hi ha una pedra inscrita amb l'any '1833'. A la façana posterior les finestres també són d'arc pla ceràmic. El tractament dels murs és arrebossat amb pòrtland. | 08248-234 | Camí de Can Federico | És probable que el nom de la casa es remunti a la segona meitat del segle XX, quan hi vivia un tal Federico Batlló Cosidó. Tanmateix, els propietaris expliquen que la denominació ve de l'antiga mestressa, que era de Can Federico de Caldes. | 41.6447000,2.2097700 | 434192 | 4610630 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78140-foto-08248-234-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78140-foto-08248-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78140-foto-08248-234-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 78142 | Els pins de l'Arcada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pins-de-larcada | XX | S'han hagut de reforçar amb un cable metàl·lic per motius de seguretat. | Els pins de l'Arcada estan situats al torrent de Can Burguès, davant de la carretera. Es tracta d'un grup de pins pinyers (Pinus pinea) que estan disposats de forma longitudinal a la carretera .Són arbres de gran alçada i d'una sola vessa amb escorça rogenca, que s'inclinen sobre la carretera formant una arcada. | 08248-236 | Ctra. De Parets a Bigues, km. 10,7 | 41.6399500,2.2329100 | 436114 | 4610086 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78142-foto-08248-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78142-foto-08248-236-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 78143 | Pineda de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-la-torreta | XX | La pineda de la Torreta està situada entre la carretera i la casa homònima. Es tracta d'un grup de pins pinyers (Pinus pinea) que estan disposats de forma longitudinal a la carretera Són arbres de gran alçada i d'una sola vessa, alguns dels quals força inclinada, caracteritzada per l'escorça marró rogenc. | 08248-237 | Ctra. De Parets a Bigues, km. 10,7 | 41.6456800,2.2316000 | 436011 | 4610723 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||||||
| 78144 | Camí antic de Granollers a Bigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-de-granollers-a-bigues | Plànols del Cadastre, 1946. | XVI-XX | No se'n conserven tots els trams. | El camí de Granollers a Bigues és una via de comunicació que antigament era molt concorreguda entre les poblacions de la vall del Tenes i l'actual capital de la comarca . Malgrat alguns trams han estat pavimentats, encara se'n reconeix el recorregut. A Santa Eulàlia, transcorre per llevant del riu Tenes, pel camí de Can Just, passant per Sant Cristòfol, Can Font fins a la Campinya. Des d'allà creuava recte pel torrent del Sorral, passava per l'actual Càmping l'Esplanada i, abans de creuar el riu, enfilava pel camí del Bonaire. Abans d'arribar a les cases creuava el riu i el vorejava per ponent fins entrar en terme de Bigues. | 08248-238 | Des del camí de Can Just fins al polígon de Can Magre | 41.6512700,2.2373700 | 436497 | 4611339 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78144-foto-08248-238-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78144-foto-08248-238-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 78145 | Premsa de vi de Can Naps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-de-can-naps | XX | En trobar-se a l'intempèrie es troba força deteriorada. | La premsa de vi de la desapareguda masia de Can Naps està dipositada darrera el recinte del cementiri. És una premsa de barra, constituïda per una biga horitzontal fixada entre quatre barres verticals metàl·liques. La biga és travessada per un cargol metàl·lic per on s'accionava la premsa, sota el qual hi havia el recipient, actualment desaparegut. A la part frontal de la biga horitzontal hi ha gravada la inscripció 'JOSÉ MORET / 1922'. La premsa està fixada sobre la base i una part del paviment d'on va ser extreta. | 08248-239 | Cementiri | Les cases de Can Naps, Can Lluís, Can Joan Minguet, Ca l'Hostaler i Ca la Rosa van ser enderrocades l'any 2001 en motiu de la reforma del barri de la Sagrera. La masia de Can Naps, antigament coneguda com el mas Colomer, estava documentada des del segle XVI. Bona part dels veïns de la Sagrera havien anat a batre a la seva era i havent utilitzat el seu trull i premsa de vi. | 41.6587800,2.2250600 | 435479 | 4612182 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78145-foto-08248-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78145-foto-08248-239-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 78146 | Lledoner de Can Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-sabater | XIX | El lledoner de Can Sabater està situat a la part de gregal de la masia, a tocar de les restes d'un molí medieval. Es tracta d'un magnífic exemplar de lledoner (Celtis australis) d'una sola bessa que destaca per les seves dimensions notables. El tronc té un perímetre d'uns tres metres i té una brancada molt voluminosa, que assoleix uns 15 metres de diàmetre i que arriba fins a una alçada propera als 12 metres. | 08248-240 | C. Fonteta, 3 | 41.6331900,2.2422200 | 436883 | 4609328 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78146-foto-08248-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78146-foto-08248-240-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||||
| 78147 | Font del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-3 | XIX | Pràcticament està tapada de vegetació. | Al torrent de les Tres Pedres hi ha una petita font coneguda com a font del Mas o de Can Vidal. Està construïda en un dels costats del torrent, amb un mur revestit amb morter, d'on sobresurt un petit brollador en forma de tub metàl·lic. Està recobert de líquens i capileres. L'aigua cau directament sobre la llera del torrent. | 08248-241 | Torrent de les Tres Pedres | 41.6489900,2.2086000 | 434099 | 4611108 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78147-foto-08248-241-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 78148 | Camí ramader de la Serra Granada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-la-serra-granada | MIRALLES, F. ; QUERALT, A.; SALA, P. (2002).'Els camins ramaders del Vallès Oriental', Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers: Centre d'Estudis de Granollers. | XVI-XX | Es conserva de forma intermitent per la urbanització de l'entorn. | El camí ramader de la Serra Granada és una via pecuària per on els ramats transhumaven des d'antic. La urbanització de l'entorn i del mateix traçat n'ha alterat el recorregut i les característiques, tot i que alguns trams es troben en bon estat. El camí entrava al terme municipal de Santa Eulàlia per Rosàs, on segueix fins a Can Vidal. Seguint aquest camí, creua pel camí de Caldes, i baixa per la Serra Granada. A l'alçada de Can Xaró, continua pel camí de Can Tabaquet, passant pel camí de Can Burguès fins al riu Tenes. Aquest és travessat a la zona de Sant Cristòfol i enllaça amb el camí antic de Granollers a Bigues, fins que a Can Just surt del terme municipal. | 08248-242 | Des de Rosàs fins a Can Just | 41.6406600,2.2262500 | 435560 | 4610169 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78148-foto-08248-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78148-foto-08248-242-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 78149 | Dita de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-santa-eulalia | VALLICROSA, J., dir. (1973). 'Des del meu portal: Curiositats', Ronçana, núm. 51. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | Ja no es coneix. | Antigament, hi havia la següent dita de Santa Eulàlia: 'Santa Eulàlia de Ronsana voltada de presseguers els fadrins en fan ballades perquè no tenen diners'. | 08248-243 | Santa Eulàlia de Ronçana | La dita va ser trobada i publicada per Joaquim Brustenga Etxauri a la Revista Ronçana de l'any 1973. | 41.6488000,2.2280300 | 435717 | 4611072 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||||
| 78150 | Goigs de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-eulalia-0 | XIX | <p>A la rectoria de Santa Eulàlia s'hi conserva la còpia d'un goig en honor a la gloriosa Verge i Màrtir Santa Eulàlia, que es venera a l'església parroquial. Els goigs es canten el dia de la seva festivitat, el 10 de desembre, al final de l'ofici solemne. La versió impresa conservada està editada per Ignasi Valls de Vic i data de l'any 1841. Comença així: 'Puix que sou tant piadosa Y Cristo es vostre Espós, Eularia Verge ditxosa Pregau per los pecadors. En la gran Mèrida nasquereu De Pares molt principals, En virtut sempre cresquereu Deixant los pensaments vans, Es la fé molt animosa De Cristo que es vostre Espós (...)'.</p> | 08248-244 | Pl. de l'Església | 41.6559000,2.2239600 | 435385 | 4611863 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||||||
| 78154 | Safareig de Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-serra | XX | Està envoltat de vegetació. | El safareig de Can Serra està situat al torrent del Rector, al seu pas pel barri de la Sagrera. És una petita bassa quadrangular feta de pedra lligada amb argamassa i maó pla a les vores. Al costat de llevant presenta els característics rajols inclinats que s'empraven per picar la bugada. El safareig s'omple de l'aigua del torrent, tot i estar canalitzat. | 08248-248 | Torrent del Rector | 41.6540400,2.2267700 | 435617 | 4611655 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78154-foto-08248-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78154-foto-08248-248-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 78155 | Roure de Can Barbany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-barbany | XX | El roure de Can Barbany està situat al costat de la carretera de Bigues, davant del lloc on antigament hi havia la bassa del molí. Es tracta d'un magnífic exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) d'una sola vessa i de notables dimensions. El tronc té un perímetre aproximat d'un metre i mig i té una brancada molt voluminosa i sinuosa, que assoleix uns 8 metres de diàmetre i que arriba fins a una alçada propera als 10 metres. | 08248-249 | Ctra. De Bigues a Parets, km. 11,3 | 41.6514300,2.2304000 | 435917 | 4611362 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78155-foto-08248-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78155-foto-08248-249-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||||
| 78156 | Lledoner de Rosàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-rosas | XX | El lledoner de Rosàs està situat al costat de ponent de la pallissa de Rosàs. Es tracta d'un magnífic exemplar de lledoner (Celtis australis) d'una sola bessa que destaca per les seves dimensions notables. El tronc té un perímetre d'uns dos metres i mig i té una brancada molt voluminosa, que assoleix uns 7 metres de diàmetre i que arriba fins a una alçada propera als 8 metres. | 08248-250 | Camí de Rosàs | 41.6508700,2.1952700 | 432991 | 4611327 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78156-foto-08248-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78156-foto-08248-250-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||||
| 78157 | Sender ronçanenc PR-C 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-roncanenc-pr-c-10 | El sender ronçanenc és un camí que transcorre pel terme municipal de Santa Eulàlia seguint un traçat circular. Té un recorregut d'uns 20 quilòmetres força planers, alguns dels quals són per zones agrícoles i forestals amb camins sense asfaltar i d'altres per zones urbanes. Passa per Can Sabater, el Rieral, Can Gafa, el Bonaire, Can Magre, la Serra, el Bruguer Vell, Rosàs i la Vall. | 08248-251 | Santa Eulàlia de Ronçana | 41.6545600,2.1983500 | 433251 | 4611734 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78157-foto-08248-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78157-foto-08248-251-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||||
| 78158 | Bosc de Rosàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-rosas | XX | El bosc de Rosàs està situat a l'extrem de ponent del terme municipal de Santa Eulàlia. Es tracta d'un espai situat entre les masies de Rosàs, Can Vendrell i Can Vidal, a la zona més elevada del terme. És un bosc amb concentració de pi blanc i pi pinyer, amb presència d'alzines. Per aquesta zona hi transcorren diversos corriols o torrents on hi ha vegetació de ribera. | 08248-252 | Sector de ponent del terme municipal | 41.6489000,2.1985400 | 433261 | 4611105 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78158-foto-08248-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78158-foto-08248-252-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||||
| 78159 | Castanyer de la Font d'Abril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-de-la-font-dabril | XX | El castanyer de la font d'Abril està situat a l'entorn de la font. Es tracta d'un exemplar de castanyer (Castanea) d'una sola bessa, que assoleix una alçada aproximada de 12 metres. Té una capçada poc densa. Al cada costat del castanyer hi ha una alba de grans dimensions. | 08248-253 | Camí de Caldes | 41.6423900,2.2068900 | 433950 | 4610376 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78159-foto-08248-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78159-foto-08248-253-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||||
| 78160 | Torrent de la Font d'Abril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-font-dabril | El torrent de la font d'Abril és un petit curs d'aigua que neix a la zona de la font d'Abril.Transcorre per la part de migdia del Pla de Masmitjans, passant entre la Vall i la Serra Granada fins a Can Sabater, on poc després desemboca al Tenes. Al llarg del seu recorregut rep les aigües de torrents menors i obté diversos noms en funció dels llocs on passa, com torrent de Can Figueretes i de la Vall. Es tracta d'un curs fluvial amb desnivells al seu primer tram, mentre que la part baixa té un pendent més suau. Té un cabal d'aigua discontinu, associat a les èpoques de pluja de la primavera i la tardor. La flora predominant és la vegetació de ribera, que transcorre entre camps i boscos en bona part del seu recorregut. També hi ha una considerable diversitat faunística, destacadament d'ocells, amfibis, rèptils i insectes. | 08248-254 | Camí de Caldes | 41.6392600,2.2177500 | 434851 | 4610020 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78160-foto-08248-254-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||||||
| 78161 | Zona agrícola de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-agricola-de-la-vall | A la zona de la Vall, entre les masies de Can Maspons, Can Cabot i Can Puig s'hi conserva un mosaic agrícola d'interès natural i paisatgístic. Es tracta d'un espai constituït per grans feixes de conreu amb pocs desnivells, on eminentment s'hi cultiva sembradura i horta, propiciat per la riquesa hídrica de la zona. | 08248-255 | Camí de Can Maspons a Can Puig | 41.6390400,2.2104600 | 434244 | 4610002 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78161-foto-08248-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78161-foto-08248-255-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||||||
| 78162 | Bosc de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-lareny | El bosc de l'Areny està situat entre els barris del Rieral i la Sagrera, a l'entorn del torrent de l'Areny que li dóna nom. També es denomina bosc de Can Brustenga, perquè bona part de l'espai pertany a aquesta casa pairal. És un bosc on hi predomina el pi blanc i pinyer, tot i que trobem algun exemplar d'alzina. A l'entorn immediat del torrent, la vegetació passa a ser típicament de ribera, on hi abunden els plàtans. | 08248-256 | Entre el Rieral i la Sagrera | 41.6497700,2.2241900 | 435398 | 4611182 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78162-foto-08248-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78162-foto-08248-256-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||||||
| 78163 | Alzines del torrent de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-del-torrent-de-lareny | XX | Al tram del torrent de l'Areny que hi ha entre el pont de la carretera de Bigues i el riu Tenes hi ha diverses alzines de grans dimensions. Són un grup d'alzines (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. Els exemplars més grans amiden uns 2 metres de perímetre. Tenen una brancada força voluminosa, que fan ombra sobre el torrent. | 08248-257 | Torrent de l'Areny | 41.6472200,2.2331300 | 436140 | 4610893 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78163-foto-08248-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78163-foto-08248-257-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||||
| 78164 | Sender de Gran Recorregut 97 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-97 | XX | El sender de Gran Recorregut és un camí que comença al riu Tordera i acaba al Llobregat, passant pel Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat. El tram que transcorre pel terme municipal de Santa Eulàlia es correspon amb l'etapa que va de les Franqueses del Vallès a Caldes de Montbui, que té una distància de 21 km. Passa per Can Gafa, el bosc de l'Areny i la Vall, entre zones agrícoles i forestals i urbanitzades. | 08248-258 | Des de Can Gafa fins a la Vall | 41.6471100,2.2320900 | 436053 | 4610881 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78164-foto-08248-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78164-foto-08248-258-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||||
| 78165 | Zona agrícola de Can Gafa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-agricola-de-can-gafa | A l'entorn de la masia de Can Gafa s'hi conserva un mosaic agrícola d'interès natural i paisatgístic. Es tracta d'un espai constituït per grans feixes de conreu amb pocs desnivells, on eminentment hi trobem cultiu d'avellaners i sembradura. | 08248-259 | Sector de llevant del terme municipal | 41.6484900,2.2419600 | 436876 | 4611027 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78165-foto-08248-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78165-foto-08248-259-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||||||
| 78166 | Zona agrícola del Rieral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-agricola-del-rieral | La zona agrícola del Rieral està situada al costat del riu Tenes i s'estén a ambdós costats del camí del Gual. Es tracta d'una plana al·luvial d'interès paisatgístic i social, on s'hi han establert nombrosos masos des de fa segles, atrets per la fertilitat de les seves terres. Com a resultat trobem un mosaic agrícola d'interès paisatgístic, configurat a través del conreu d'horta i els seus recs, així com el cultiu d'avellaners i de sembradura. | 08248-260 | Barri del Rieral | 41.6357500,2.2345400 | 436246 | 4609618 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78166-foto-08248-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78166-foto-08248-260-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||||||
| 77907 | Ca l'Espardenyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespardenyer | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. VALLICROSA, J., dir. (2003). 'Ca l'Espardenyer', Ronçana, núm. 220. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIV-XVII | Ca l'Espardenyer és una masia d'origen medieval que va ampliar-se durant el segle XVI. L'estructura primitiva la situem a la part posterior de l'edifici actual, on els murs d'encofrat de tàpia amb un sòcol de pedra i el sostre empostissat. La consolidació del sector de migdia no es va produir fins al segle XVI, amb la incorporació de dos cossos nous. Més endavant, vers el segle XVII, es va reformar fins a configurar el volum actual. La casa estava situada en la proximitat de la Sagrera, pel que avui el seu entorn és urbà. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, el principal definit per un portal d'arc de mig punt ceràmic amb els brancals de pedra. A la planta baixa hi ha una finestra d'arc rebaixat ceràmic, al costat del qual n'hi ha una de petites dimensions de pedra carejada. A nivell del pis trobem dues finestres d'arc pla arrebossat, entre les quals s'hi intercala un rellotge de sol on s'hi llegeix '1839 / ME FECIT ANDREAS MAS'. Les façanes laterals i posterior tenen poques obertures, la majoria d'arc pla arrebossat. A la façana de llevant s'hi adossa un cobert d'un sol nivell d'alçat que s'obre a migdia amb un portal d'arc escarser ceràmic. A la façana posterior també s'hi han adossat diversos cossos de maó vist. El parament dels murs combina l'encofrat de tàpia i la pedra i argamassa, que s'han revestit parcialment amb morter. | 08248-1 | Ctra. De la Sagrera, 1 | Tenim poques notícies històriques d'aquesta casa, ja que es desconeix quin era el seu nom antigament. Durant el segle XIX la casa havia estat en mans de la família Mas (es coneixia per Can Berga), que eren successors dels Vidal i dels Torres. L'origen del nom de Ca l'Espardenyer es remunta a principi del segle XX, quan la va adquirir Joan Rosàs, qui era de Can Genís i tenia aquest ofici. Els Rosàs, nom present en diverses cases de la Sagrera, van ser coneguts per dedicar-se al repartiment del correu i al transport de viatgers, especialment en Joan Rosàs i Soler, conegut com en 'Joanet de l'auto'. Després de l'espardenyeria, la casa va funcionar uns anys com a hostal. Darrerament la casa ha estat restaurada tot respectant les seves característiques constructives, fet que permet conèixer la seva evolució. Com a curiositat, cal esmentar que durant aquesta intervenció en un mur s'hi va trobar un amulet, consistent en rosaris de vidre blanc i una ampolleta. | 41.6551200,2.2254800 | 435511 | 4611775 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77907-foto-08248-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77907-foto-08248-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77907-foto-08248-1-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 85|94|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 77908 | Can Burguès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-burgues-1 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. BARBANY, C. [et al.] (2003). De la Balma a la Masia:l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIV-XIX | La coberta es troba en mal estat, pel que els frescos de les estances estan afectats d'humitats. | Can Burguès és una masia d'origen medieval sobre la qual es va ampliar i consolidar el mas actual de tipologia clàssica durant el segle XVI, de tres crugies i dues plantes. A mitjans del segle XIX s'hi va fer una reforma senyorial segons el gust de l'època, en què es van decorar la sala i les estances amb pintures murals. La masia es composa de diversos volums superposats, que es distribueixen al voltant del volum principal. Aquest consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat, sobre el qual hi ha una finestra d'arc pla de pedra amb incisió conopial. A nivell del primer pis també destaca una finestra gòtica d'arc conopial dentat amb arquets, que es recolza sobre impostes decorades amb rosetes. Al seu costat hi ha pintat un rellotge de sol. El volum central es troba envoltat pel sector de ponent i tramuntana per un volum de planta baixa, pis i golfes amb la coberta a tres vessants. La façana de migdia presenta una finestra gòtica lobulada alineada amb les del volum principal i presenta una galeria amb pòrtics d'arc carpanell a nivell de les golfes. Les façanes de ponent i tramuntana presenten diverses finestres d'arc pla de pedra i de ceràmica, entre les que destaquen les tres espitlleres de la part posterior, que constitueixen un dels vestigis del mas medieval. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. La masia queda frontalment tancada a través d'un baluard i de diverses dependències construïdes segons les necessitats de l'època. A ponent hi ha una primera portalada que dóna accés al pati empedrat, que té la llinda de pedra inscrita amb l'any '1669' i una creu. El costat de llevant està constituït per la masoveria, que s'adossa al volum principal de forma perpendicular. Al costat del pati presenta grans pòrtics d'arc rebaixat de pedra, un dels quals constitueix l'entrada coberta des de llevant, constituïda per una portalada d'arc pla de pedra carejada. En aquesta façana, fora del baluard, s'hi ha adossat un cobert amb bigues de fusta, entre les que es conserven dues garites semicirculars. El cos de la masoveria presenta a la part de migdia diverses obertures d'estil gòtic que van ser incorporades en una restauració recent. Al costat hi ha una tercera portalada, on hi ha un relleu amb l'anagrama 'IHS' dins d'una orla decorativa. A l'interior del pati també hi trobem un cobert adossat al costat de ponent del baluard, el pou i un colomar que sobresurt respecte la masoveria. Fora del pati hi ha l'antic safareig a ponent, la pallissa datada de l'any 1886 a migdia i una gran era i les corts a llevant. A l'interior s'observen vestigis de l'estructura medieval del mas, entre els que destaquen dos arcs de ferradura de pedra de notables dimensions, un situat al voltant del portal d'accés i l'altra al costat del menjador. També són destacables el celler sostingut amb grans arcades de mig punt de pedra, les portes de pedra i les bigues que en algunes estances es sostenen amb mènsules. Al costat de l'entrada hi ha una escala de pedra de dos trams que condueix a la sala del pis, una de les estances més notables de la casa. Les parets estan decorades amb pintures murals de tipus vegetal i geomètric, de la mateixa manera que l'enteixinat del sostre, on les bigues i les llates estan pintats amb relleus de flors de tipus esquemàtic. A la biga central s'hi observa pintat l'any '1864'. En aquest mateix període, es van decorar les alcoves amb motius vegetals. | 08248-2 | Camí de Can Burguès, s/n | La referència documental més antiga del mas Burguès es remunta a la primeria del segle XIV, quan formava part de la senyoria de la casa de Castellet. Entre el segle XIV i XV la propietat es va ampliar amb l'adquisició d'altres masos i peces de terres, entre els quals trobem el mas Ferrer (actualment la Ferreria) i el mas Ciurans. El patrimoni familiar va seguir creixent durant el segle XVI de la mà de Jaume Burguès, qui seria batlle de la Baronia de Montbui. Des del casament de la pubilla Maria Anna Burguès amb Francesc Alrani l'any 1684, els propietaris del mas van deixar de cognomenar-se Burguès, llevat del seu nét que encara es coneixeria com a Genís Burguès. Poc temps després, la pubilla Eulàlia Alrani es casaria amb Josep Margenat, nom que han mantingut els propietaris fins a l'actualitat. Els Margenat van seguir exercint un paper rellevant en la vida del municipi, ja sigui com a alcaldes com col·laborant en la construcció de l'església parroquial. | 41.6401900,2.2344600 | 436244 | 4610111 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77908-foto-08248-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77908-foto-08248-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77908-foto-08248-2-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 77909 | Sant Simplici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-simplici | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. GAVÍN, J.M. (1990). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MARTÍ, J.M. (1981). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental. Vol I/2. Barcelona: Arquebisbat de Barcelona. VALL, R. (1983). El romànic del Vallès. Barcelona: Editorial Ausa. VALLICROSA, J., dir. (1997). 'La Capella de Sant Simplici', Ronçana, núm. 188. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVI-XVIII | Sant Simplici és una ermita del segle XVI, que podria haver-se construït sobre una construcció romànica, que semblaria correspondre's a la part de l'absis. Al costat de ponent de la capella hi ha adossada la casa de l'ermità. La decoració interior es correspon a una reforma del segle XVIII. És un edifici d'una sola nau, coberta en un sol tram amb una encavallada de fusta que en substitueix una d'antiga que es complementava amb una volta rebaixada, que cobria la part de l'altar. A l'esquerra de la nau hi ha una capelleta amb altar decorada amb motius florals datada de l'any '1730'. En un estudi que es va fer d'aquestes pintures murals i les de l'altar, es va poder determinar que efectivament eren d'aquest període. El presbiteri també està decorat amb pintures que recreen un arc triomfal amb motius geomètrics. Al costat dret de la nau hi ha una petita sagristia. Per les restes que s'observen als peus de la nau, sembla que originalment hi havia un petit cor. El temple no té il·luminació natural, llevat del petit òcul que hi ha sobre el portal, que està tancat amb un vitrall. A nivell exterior, s'hi accedeix per un portal d'arc pla amb l'intradós motllurat i guardapols coronat en semicercle amb relleu de petxina. La llinda està inscrita amb els anagrames 'IHS' i 'MA', el relleu d'un escut i l'any '1568'. El frontis queda rematat per un campanar d'espadanya d'un sol ull. El tractament dels murs és de restes d'arrebossat de morter de calç i la pedra vista. El ràfec de la coberta de l'ermita enllaça amb la del mas adossat a ponent, donant l'aparença d'una única teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Aquest edifici consta de planta baixa i pis i té forma de 'L'. Les obertures són d'arc pla ceràmic o bé amb llinda de fusta. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. | 08248-3 | Camí de la Serra | Tenim poques notícies històriques d'aquesta capella, malgrat sembla tenir part de l'estructura del període romànic. En la visita pastoral de l'any 1610 s'esmenta la imatge de Sant Simplici que presidia l'altar. Durant la segona meitat del segle XVIII, ja consta que l'ermità que viu a la casa contigua i exerceix de professor de nens. Fins a principi del segle XX hi havia les antigues escoles del poble, que van traslladar-se a Can Mallorca. L'any 1936 va ser assaltada i profanada i a partir d'aleshores quedà abandonada. El servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona la va restaurar l'any 1964. Més tard, l'any 2002, van restaurar-se pintures a l'absis i el nínxol lateral. Antigament l'ermita estava situada sobre una timba, que fa uns anys es va omplir de terra formant l'actual parc frontal. | 41.6444500,2.2152600 | 434649 | 4610599 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77909-foto-08248-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77909-foto-08248-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77909-foto-08248-3-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 96|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 77910 | Can Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maset | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVIII-XIX | Can Maset és una masia del segle XVIII que podria haver-se construït sobre una edificació anterior, difícil de determinar per les successives reformes que s'hi han fet. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies, on s'hi van afegir sengles cossos laterals. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, totes elles d'arc pla arrebossat excepte les dues finestres laterals que són d'arc apuntat. A la façana de ponent hi ha adossat un cos annex que segueix el pendent de la coberta del principal. A nivell del pis s'obre amb una finestra d'arc escarser sobre la qual s'hi conserva la corriola. La resta de façanes presenta poques obertures, totes d'arc pla arrebossat. El tractament dels murs és arrebossat i pintat al frontis i a la resta amb restes de morter de calç. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. Davant la masia s'observa l'antic pou circular de pedra. A l'entrada de la casa s'hi conserva el sostre amb volta catalana, mentre que a la resta de la construcció són amb bigues de fusta. El sostre de la sala del pis està reforçat amb un arc de diafragma de mig punt i s'observa un rajol datat '1861'. De l'antiga cuina se'n conserva la llar de foc, tot i que força reformada. | 08248-4 | C. de Can Tabac | La masia de Can Maset s'ha identificat com l'antic mas Dalmau de Sant Simplici, per la proximitat de l'ermita, diferenciat del mas Dalmau de Terrassina. El primer està documentat des del segle XVIII, tot i que la família Dalmau apareix nombrada de més antic. A principi del segle XVIII, Bernat Dalmau va vendre el mas, que limitava a migdia amb l'ermita. Més endavant, va passar a ser una masoveria de la pairalia de Can Brustenga, fins que a mitjans del segle XX Josep Brustenga la va vendre. Des d'aleshores, ha canviat de mans en diverses ocasions. | 41.6447100,2.2149100 | 434620 | 4610628 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77910-foto-08248-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77910-foto-08248-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77910-foto-08248-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 77911 | Casa Gran de Can Bassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-gran-de-can-bassa | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XX | En el moment de fer l'inventari es trobava en procés de restauració. | La Casa Gran de Can Bassa és una masia gòtica-renaixentista de la qual se'n conserven les obertures de la façana i una part de l'estructura interior, força alterada després de la construcció de dos edificis a ambdós costats. És un edifici entre mitgeres de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos, definits per un gran portal d'arc de mig punt adovellat i una finestra d'arc pla arrebossat a la planta baixa, i dues finestres gòtiques al pis. La finestra que hi ha sobre el portal és d'arc conopial dentat amb arquets, que arrenca d'una imposta amb motius vegetals. L'altra finestra és d'arc pla de pedra amb un guardapols acabat amb mascarons. En una intervenció moderna es va modificar el coronament de la façana, dotant-lo d'un capcer rectilini resseguit per una cornisa. El parament dels murs és eminentment de tàpia, motiu pel qual en l'actual restauració s'ha revestit amb un estucat que imita la pedra vista. A l'interior, al costat del portal d'accés se'n conserva un altre de mig punt adovellat de menors dimensions, que presumiblement va ser substituït per l'actual. L'entrada conserva el sostre embigat que sosté l'empostissat del pis, al qual s'accedeix per unes escales de pedra de dos trams. | 08248-5 | Camí de Can Puig | Des dels seus orígens, el mas Bassa estava sota el domini directe de la casa veïna de Castellet. En el Registre de Caps de Família de la Baronia de Montbui de l'any 1466 ja hi consta Antoni Bassa. La propietat dels Bassa va ampliar-se amb el pas dels anys, arribant a ser un dels masos amb més terres del poble. La família Bassa el va ocupar fins al segle XIX, quan Joan Bassa va casar-se amb la pubilla de la pairalia de Ca n'Illa de la Garriga, Rosa Illa, on van establir-se. Més endavant, van vendre el mas Bassa, passant a formar part d'un petit veïnat, motiu pel qual es coneix com la Casa Gran. | 41.6378100,2.2186300 | 434923 | 4609859 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77911-foto-08248-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77911-foto-08248-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77911-foto-08248-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | A l'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de la Generalitat hi consta com a Can Pujal-Can Bassa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 77912 | Can Puig de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-de-la-vall | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1975). 'Cases que tenen història: El Castellet, Can Puig de la Vall', Anuari Local, núm. 13. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XII-XVI | Can Puig de la Vall és una casa forta medieval de la qual se'n conserva bona part de l'estructura. A nivell exterior, el tipus de parament de petits carreus escairats i l'abundant presència d'espitlleres, apunten a l'existència d'una construcció fortificada. Dins de la masia s'hi conserven almenys tres grans arcs de diafragma de pedra, un ogival i dos de mig punt; a més d'un portal de factura romànica i un portal d'arc escarser. Sobre aquesta estructura primitiva va consolidar-se la façana actual durant el segle XVI, a partir de l'obertura de finestres i l'ampliació del nivell de les golfes. La masia és de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La composició de les obertures del frontis presenta una disposició aleatòria; entre elles trobem el portal descentrat, d'arc de mig punt adovellat. A la part central del pis hi ha un gran finestral d'arc pla de pedra de grans dimensions, mentre que al costat dret hi ha una finestra d'arc pla de pedra amb l'intradós motllurat i l'arrencada dels brancals decorats. A la part esquerra de la façana veiem una finestra renaixentista amb arquets lobulats, d'ampit i brancals decorats, on destaquen els angelets que sostenen un escut de les impostes. A nivell de les golfes hi ha tres petites finestres; tres d'arc pla de pedra carejada (una d'elles sobre permòdols) i una d'arc escarser. La façana lateral de mestral presenta una quantitat destacable d'espitlleres a la planta baixa i al pis, totes elles tapiades, entre les que s'intercalen poques finestres de pedra de petites dimensions. També s'observen diverses espitlleres a les façanes de garbí i xaloc, tot i que en aquesta última s'ha obert un gran finestral de factura moderna que desvirtua el conjunt sensiblement. El parament dels murs és de petits carreus irregulars disposats en filades. A la crugia central de la masia s'hi observa un arc de diafragma de mig punt de pedra, que arrenca sobre un portal romànic d'arc de mig punt de pedra, amb l'intradós decorat amb figures. A l'altre extrem de l'estança hi ha un gran portal d'arc escarser tapiat, que comunicava amb la crugia de la dreta, on hi ha dos arcs de diafragma de pedra, un de mig punt i un d'ogival. Durant la reforma de l'edifici es van trobar a la pallissa dues pedres amb màscares tallades que podrien correspondre's amb brolladors d'una font o d'un cup. Actualment s'han col·locat com a objectes de decoració a l'entrada. Davant la masia hi ha l'era i l'antiga pallissa, a més de diverses naus de construcció moderna. | 08248-6 | Camí de Can Puig | En la documentació antiga, la masia de Can Puig apareix sovint esmentada o vinculada com el Castellet. Algunes fonts (CANTARELL, C.; CIURANS, X., 2010:128), han identificat la masia com la residència del llinatge dels Castellet, membres de la noblesa local documentats des del segle XII. Vers el segle XIV, la pubilla Agnès de Castellet va casar-se amb Pere de Vilademany i presumiblement van deixar d'habitar-la. En aquest moment, la masia va passar a ser habitada pels Puig, quin en mantindrien la propietat fins a mitjans del segle XVIII. Entre els habitants de la casa al llarg d'aquests segles, trobem Joan Puig de la Vall, qui va participar en el govern de la baronia de Montbui. Des de l'adquisició de la casa i les terres l'any 1751, la família Riera va ampliar el patrimoni familiar fins a esdevenir una explotació agrícola de referència a la contrada. Alguns dels membres de la casa, com Josep i Pere Riera, van exercir d'alcaldes de Santa Eulàlia. El mateix Pere va ser qui l'any 1957 va vendre la casa a Sebastià Badia, la família del qual en manté la propietat. | 41.6366800,2.2139400 | 434531 | 4609737 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77912-foto-08248-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77912-foto-08248-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77912-foto-08248-6-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 92|94|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 77913 | Can Cabot de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabot-de-la-vall | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1973). 'Cases que tenen història: Can Cabot de la Vall', Anuari Local, núm. 11. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIV-XIX | La falta de manteniment fa que presenti cert estat de deteriorament. | Can Cabot és una masia d'origen medieval que va ser ampliada entre els segles XVI i XIX. Durant el primer terç del segle XX es van reformar algunes obertures i s'hi van afegir elements com un banc i un pou decorats amb trencadís. La masia es composa de diversos volums superposats, que es desenvolupen de llevant a ponent en diferents alçades i cobertes. El volum principal, construït vers el segle XVI, s'orienta a llevant i es composa segons quatre eixos d'obertures. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. A la planta baixa trobem el portal d'arc de mig punt adovellat, al costat del qual hi ha una gran finestra d'arc pla arrebossat amb ampit decorat amb trencadís, de les mateixes característiques que el banc que hi ha a l'altre costat del portal. A cada costat hi ha una finestra d'arc pla de pedra de petites dimensions. El pis s'obre amb quatre finestres d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós i els ampits motllurats; les dels extrems estan acabades amb incisió conopial, mentre que les centrals presenten guardapols, una inscrita: 'MD6X' (?). A la façana de migdia en destaca un portal d'arc escarser biforat i un rellotge de sol pintat on s'hi llegeix la data: '1924'. El següent volum s'adossa a la façana de ponent, consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a tres vessants. A migdia presenta un sol eix d'obertures, constituït per un portal d'arc carpanell ceràmic amb brancals de pedra, una finestra d'arc rebaixat arrebossat amb sortida a un balcó i una finestra d'arc pla arrebossat. El següent volum consta de planta baixa i pis i té la coberta a un vessant, amb una terrassa al costat de tramuntana. S'obre a migdia amb un portal d'arc de mig punt ceràmic i brancals de pedra i al pis una galeria horitzontal amb quatre pòrtics d'arc de mig punt amb baranes de balustrada ceràmica. Cal remarcar que el ràfec està acabat amb cabirons i ceràmica decorativa, mentre que a la resta de la construcció presenta imbricacions de rajol i teula ceràmica. A continuació trobem un cobert d'un sol nivell d'alçat on hi consta l'any '1972'. Finalment, el cos de l'extrem de ponent és de planta baixa i pis i té la coberta a una sola vessant. Les obertures són totes arrebossades, el portal d'arc carpanell i les finestres d'arc pla amb guardapols. El revestiment dels murs es manté arrebossat amb morter de calç. Davant la façana de llevant hi ha una gran era encaironada, en un extrem de la qual hi ha un cos annex amb obertures biforades i una galeria oberta a ponent, seguint l'estil de la reforma de regust modernista que veiem en el volum principal. En una cantonada del mateix hi ha una pedra amb l'inscripció 'ISIDRO CABOT 1445', que probablement va ser recuperada d'una de les parets de la masia. A l'altre costat del camí que hi passa per davant hi ha un pou revestit amb trencadís. | 08248-7 | Camí de Can Maspons | La primera notícia que tenim del mas Cabot de la Vall la trobem en una pedra fixada en l'actual edifici del molí, on hi consta 'ISIDRO CABOT 1445'. Un any més tard, trobem la primera referència documental d'un Cabot, anomenat Joan, que figura com a cap de la casa en el Registre de Caps de Família de la Baronia de Montbui. Ja al 1559 coneixem el testament que va fer Jaume Cabot. Explica Pere Claret en el seu article 'Cases que tenen història', que aquest darrer és l'únic document conservat de la casa on hi figura un Cabot, ja que poc abans de deixar la casa vers l'any 1930, van cremar tota la documentació en una foguera a l'era del mas i se'n van salvar uns pocs fragments. També explica que durant un temps, l'edifici actual del molí va ser utilitzat com a ferreria. El darrer Cabot en viure-hi va ser Jaume Cabot, qui seria alcalde de Santa Eulàlia de Ronçana en dues ocasions. En morir l'any 1892 sense descendència, la vídua Josefa Matalonga va haver de deixar la casa, tot i que va heretar diverses propietats com Can Calet de Corró d'Avall, Can Roca de Bigues o Can Tudó de Santa Eulàlia. Després de passar uns anys a la veïna masia de Can Puig, a principi del segle XX es féu construir una casa al barri de la Sagrera. Els nous propietaris de la casa van ser els seus nebots, els Roura, que en mantindrien la propietat fins el 1931, quan la van adquirir el matrimoni francès Adolf Mario Faure i Adelaide Roche. Aquests s'instal·laren a la casa aquell mateix any, junt amb la seva filla i gendre i les nétes, i la van reformar i decorar amb els motius de ceràmica vidriada de regust modernista que encara avui podem observar. A la part posterior de la casa hi van construir diversos coberts que utilitzarien com una granja avícola. Amb l'esclat de la Guerra Civil, van haver de marxar a França. La masia va ser ocupada per la Divisió Lister i en marxar aquests la casa fou bombardejada. Acabada la guerra, hi van tornar a residir els antics propietaris. Des de fa uns anys, la casa ha passat per diverses mans i s'hi ha volgut implantar un centre de convencions, tot i que cap de les iniciatives ha prosperat i pràcticament es troba en estat d'abandonament. | 41.6385000,2.2087700 | 434102 | 4609943 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77913-foto-08248-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77913-foto-08248-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77913-foto-08248-7-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 77914 | Rosàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rosas | BARBANY, C. [et al.] (2003). De la Balma a la Masia:l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers. CLARET, J. (1978). 'Cases que tenen història: Rosàs', Anuari Local, núm. 16. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XX | La coberta i el primer nivell de la part de llevant del mas s'han esfondrat. Tot i així, en l'actualitat s'estan realitzant obres per tal de reparar els danys causats i consolidar l'estructura. | Rosàs és una masia del segle XVI que podria haver-se construït sobre una estructura anterior. Entre el segle XVI i XVIII es va consolidar com una masia clàssica de tres crugies. La part primitiva del mas sembla correspondre's amb la crugia esquerra, que es prolonga amb un cos perpendicular que incorpora una finestra d'estil renaixentista. Al llarg del segle XVI es va construir la façana actual, consolidada amb el nivell de les golfes i la crugia de ponent a mitjans del segle XVIII. A través de les llindes conservades a les portalades laterals, podem determinar que durant el segle XVII van construir-se les corts per al bestiar fins a tancar la casa formant un pati frontal. És un edifici aïllat de planta irregular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis presenta la particularitat de seguir un perfil sinuós en el seu costat de ponent, tot i que s'hi manté la composició clàssica de les obertures segons eixos, totes elles d'arc pla de pedra carejada. Al primer pis en destaca la llinda de pedra inscrita amb l'anagrama de Crist IHS i 'JOAN 1721 ROSAS'. L'accés a la masia es fa per un portal d'arc de mig punt adovellat que presenta un relleu amb una orla decorativa i l'anagrama IHS. Seguint el seu mateix eix trobem una finestra amb guardapols, intradós i ampit motllurat, datada del '1575' i una orla intercalada amb l'anagrama IHS. A llevant d'aquesta finestra n'hi ha una de mateixes dimensions i característiques, gravada amb l'anagrama IHS i l'any '1571'. A l'eix central, a nivell de les golfes, hi ha una nova finestra amb la llinda gravada amb l'any '1784', sobre la qual encara hi ha fixada la biga que sostenia la corriola. Al costat de ponent de la façana hi ha adossat un cos perpendicular que per les seves característiques constructives podria correspondre's amb la part més antiga del mas. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants desiguals amb el carener paral·lel a la façana. En destaca una finestra renaixentista situada al primer pis, d'arc carpanell amb incisió conopial i les impostes treballades, així com els carreus escairats a les cantonades. Al costat de ponent hi ha una finestra amb incisió conopial '19(?)12', que podria haver-se afegit amb posterioritat. Adossat a aquest cos hi ha la portalada d'accés al pati, que és coetània amb la que es situa al costat de llevant i que juntament amb les corts de migdia tanquen la casa frontalment formant un pati. Totes dues portalades són amb llinda de pedra inscrita: 'JOAN VIDAL ROSAS', una orla amb l'anagrama IHS intercalada i l'any '1669' a sota en la primera; i l'any '1669' entre rosetes decoratives i de nou una orla amb l'anagrama de Crist en la segona. El parament dels murs és eminentment de pedra lligada amb argamassa, tot i que en alguns trams s'observa la tàpia; revestits amb morter de calç. En algunes de les corts de migdia també es pot veure el parament de tàpia. A l'interior de la masia s'hi manté la distribució característica, amb les estances de la planta baixa cobertes amb volta rebaixada i amb bigues de fusta als pisos superiors. Des de l'entrada s'accedeix al menjador i la cuina a través de portes emmarcades amb pedra, així com a les escales que condueixen al primer pis. Malauradament, l'esfondrament de la part esquerra de la masia ha provocat la pèrdua de l'antiga campana de la xemeneia, de la qual tan sols en queda la columna de pedra que la sostenia. Al pis encara es manté la distribució d'una alcova, així com els festejadors de les finestres. A ponent del recinte de la masia s'hi conserva una pallissa del segle XVII, així com l'antic pou situat en un camp de llevant. | 08248-8 | Camí de Rosàs | La referència documental més antiga del llinatge Rosàs es remunta a l'any 1281, quan s'esmenta un tal Albert Rosàs. Des dels seus inicis va ser un mas que comprenia una gran extensió de terres, de les quals tenia el domini directe la capella de Santa Quitèria i de les Santes Verges de la catedral de Barcelona. A mitjans del segle XVIII, encara es va ampliar més amb el mas Vidal del Roure, gràcies al casament amb una filla de Can Vidal. A finals del segle XIX, els Rosàs van deixar el mas en mans de masovers per anar a viure a Sant Feliu de Codines primer i a Granollers després. En totes dues poblacions, els Rosàs van arribar a exercir-hi l'alcaldia, com també van emparentar-se amb els Prat de la Riba de Castellterçol i la casa d'Alfons Sala de Terrassa. Un d'ells, Albert Rosàs, va casar-se amb la pubilla de Can Majó de Valldoreix, que van convertir en la seva residència habitual. També Albert Rosàs fou qui l'any 1914 iniciaria una indústria d'elaboració de xampany a la finca (embotellat com a 'Xampany Rosàs'). Juntament amb Manuel Raventós i Manel Ferrer farien construir una cava subterrània al costat de la masia. La iniciativa va quedar estroncada amb l'esclat de la Guerra Civil. | 41.6510300,2.1958800 | 433042 | 4611344 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77914-foto-08248-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77914-foto-08248-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77914-foto-08248-8-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 77915 | Can Maspons de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maspons-de-la-vall | BARBANY, C. [et al.] (2003). De la Balma a la Masia:l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers. CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1966). 'Cases que tenen història: Can Maspons de la Vall', Anuari Local, núm. 4. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVII-XX | Can Maspons és una masia del segle XVII construïda en el lloc on hi havia hagut un mas medieval àmpliament documentat, de la qual no se n'observen vestigis. No hem de descartar, tanmateix, que el parament d'encofrat de tàpia present en l'actual celler pugui correspondre's amb aquesta. Durant els segles XVIII i XIX es va consolidar l'actual mas de tipologia clàssica, a partir del creixement horitzontal i vertical visible entre el revestiment de les façanes. La darrera reforma es va fer a mitjans del segle XX, en què va dotar-se de diversos elements d'estil neogòtic, com són algunes obertures i les gàrgoles. La masia es composa de diversos cossos que s'han adossat de forma paral·lela fins a configurar un gran volum de planta rectangular i de quatre crugies, a més d'una masoveria de dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està definit per quatre eixos d'obertures, entre les que n'hi trobem d'arc pla de pedra carejada o arrebossat. El portal d'accés és d'arc escarser adovellat, la part superior del qual queda tapat per un balcó de forja amb accés des d'un gran finestral. A nivell de les golfes hi ha les restes d'un rellotge de sol i dues gàrgoles ceràmiques que han perdut la funció de desaiguar després de la darrera ampliació en alçada. La façana posterior també presenta gàrgoles, a més de diverses finestres neogòtiques, una de les quals està inscrita 'ANY NUVIAL1954', que recorda el motiu de la seva incorporació. La part de ponent de la casa es correspon amb una ampliació del segle XIX, en què es va obrir una galeria amb tres pòrtics d'arc de mig punt a la façana i diverses finestres a ponent d'arc pla de pedra, una d'elles inscrita amb l'any '1826'. També la part de llevant correspon a una ampliació del mas que, malgrat segueix el pendent de la coberta principal a la part frontal, la part posterior fa el desaiguat a tramuntana. Presenta diverses obertures de pedra o ceràmiques, la major part de factura moderna. El revestiment dels murs es manté arrebossat amb morter de calç, que allà on es troba deteriorat permet veure el parament de pedra lligada amb argamassa i maó en les parts més modernes. A l'interior de la masia es manté la distribució clàssica; els sostres de la planta baixa estan coberts amb volta rebaixada i els dels pisos són amb bigues de fusta. Entre les estances destaca especialment la cuina, on hi ha una llar de foc amb una gran campana de la xemeneia, el forn de pa, piques de pedra, etc. També cal esmentar la sala oberta amb portals d'estil neogòtic, entre els quals n'hi ha un d'arc conopial i un gravat amb els atributs de Santa Eulàlia. Una de les estances conserva una alcova amb un arc lobulat amb motllura. Al cos de llevant també s'hi observa la base de pedra d'una premsa, actualment protegida per un vidre. A banda i banda de la façana hi ha una portalada perpendicular, la de llevant datada del '1848', que donen accés al pati empedrat de davant la casa. Aquest està tancat a migdia amb diversos coberts, les corts i la masoveria. Davant les corts (on s'observen dues espitlleres), a la part exterior del pati, hi ha una gran era encaironada. | 08248-9 | Camí de Can Maspons | La primera notícia documental del mas Pons la trobem l'any 1425, quan era un alou de la Pia Almoina de Barcelona i en tenia el domini útil Miquel Maspons. Després del pagament d'un cens per redimir els mals usos, els Maspons van esdevenir els senyors útils del mas i les seves terres, pel que durant els segles XV i XVI van adquirir els masos rònecs Sabat de Santa Eulàlia i Comalera i Moragues de Caldes de Montbui. La família Maspons portà el mas fins a mitjans del segle XIX, quan van canviar la seva residència habitual a Granollers i Barcelona. A les ciutats els hisendats rurals buscaven major seguretat i la participació en la vida social i econòmica de les mateixes. N'és un bon exemple en Jaume Maspons, advocat de professió, que va recompliar l'arxiu familiar de la masia. Des de mitjans del segle XX, en Josep Maria Maspons va posar-se de nou al front de la casa. | 41.6403900,2.2064500 | 433911 | 4610155 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77915-foto-08248-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77915-foto-08248-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77915-foto-08248-9-3.jpg | Legal | Contemporani|Historicista|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|116|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 77916 | Sant Cristòfol de Pallars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-pallars | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. GAVÍN, J.M. (1990). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MARTÍ, J.M. (1981). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental. Vol I/2. Barcelona: Arquebisbat de Barcelona. PLADEVALL, A. (1991). Catalunya Romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. VALL, R. (1983). El romànic del Vallès. Barcelona: Editorial Ausa. | XII-XX | La coberta presenta desperfectes. | L'ermita de Sant Cristòfol és una capella romànica que ha estat modificada al llarg dels segles, la darrera durant la segona meitat del segle XX. En aquesta intervenció, es va ampliar en alçada, es va suprimir el campanar d'espadanya i la sagristia, es va fer una nova coberta i es va eliminar el baluard que la tancava frontalment. L'edifici de planta rectangular amb l'absis semicircular. Consta d'una sola nau coberta amb volta de canó, mentre que la part de l'absis es cobreix amb volta de quart d'esfera. La part del presbiteri queda elevada respecte la resta de la nau a través d'un graó. La il·luminació de la nau es fa a través de dues finestres de mig punt amb doble esqueixada i esplandit, que es situen als murs de llevant i migdia. Igualment, també hi ha un petit òcul a la part superior del mur de ponent. S'accedeix al temple per ponent a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat. El frontis està rematat per un capcer simple que, juntament amb el mur on es recolza l'absis, són superiors en alçada en relació a la coberta. El parament dels murs és de petits carreus escairats disposats en filades regulars, que a les cantonades són de majors dimensions. L'entorn de l'ermita ha estat notablement transformat, havent quedat integrada dins l'entramat urbà, molt pròxima a diversos habitatges moderns. | 08248-10 | Pl. de l'ermita | La primera notícia de documental de l'ermita de Sant Cristòfol de Pallars o de les Tempestes es remunta a l'any 1194, en motiu de la construcció d'un nou altar per part d'Arnau de Vilar. A partir del segle XIV el rector de Santa Justa i Santa Rufina era qui hi deia missa, que més endavant s'alternaria amb el rector de Santa Eulàlia. A principi del segle XV va passar a ser sufragània de la parròquia de Santa Eulàlia. Pocs anys després, a conseqüència dels terratrèmols que van afectar el país, va quedar molt malmesa. Per aquest motiu, els anys 1421 i 1457 va ser reconstruïda. La visita pastoral de l'any 1756 indica la necessitat de reparació de la teulada. Va ser reconstruïda l'any 1966 pel Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, en què se'n va alterar sensiblement la fesomia. La sagristia, que s'adossava a migdia, va ser enderrocada en urbanitzar el carrer. | 41.6370200,2.2446700 | 437091 | 4609752 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77916-foto-08248-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77916-foto-08248-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77916-foto-08248-10-3.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es coneix com a Sant Cristòfol de les Tempestes. | 92|98|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 77917 | Can Gafa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gafa-0 | XVI-XX | Presenta deficiències estructurals i la coberta en mal estat. | Can Gafa és una masia del segle XVI que va consolidar-se al segle XVIII com una masia clàssica de tres crugies. Durant el primer terç del segle XX es va adossar a la façana un volum perpendicular que s'utilitza com a masoveria. És un edifici aïllat de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis queda tapat al costat de llevant per un volum de construcció posterior, pel que només són visibles dos dels eixos d'obertures que el composaven. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat, mentre que la resta de finestres són d'arc pla de pedra carejada, la de la planta baixa amb la llinda inscrita amb l'any '1767'. Entre les dues finestres del pis s'hi conserven la capa de morter i l'agulla d'un rellotge de sol. A la façana de ponent hi ha adossat un cos de planta baixa i pis que segueix el pendent de la coberta del volum principal. Té accés des de la mateixa façana de ponent per un petit portal amb llinda de fusta, al costat del qual hi ha un contrafort. De la façana posterior hem de destacar la presència de dues finestres renaixentistes; la primera, anomenada del capellà, és d'arc pla amb permòdols decorats amb una creu i rosetes; la segona situada a la part central és d'arc conopial. Aquesta façana queda tancada per un cobert d'un nivell d'alçat que es sosté amb pilars circulars de pedra. El tractament dels murs és de restes de morter, que deixen veure el parament de pedra lligada amb argamassa. A l'interior de la masia s'han fet poques intervencions recents, pel que manté la distribució clàssica, els sostres amb bigues de fusta i els paviments de tova. Entre les estances destaca especialment la cuina, on hi ha una llar de foc amb una gran campana de la xemeneia, el forn de pa, etc. També cal esmentar els sostres amb cairons pintats amb motius florals en dues de les habitacions, els festejadors de les finestres i una petita pica situada en un extrem de la sala per on es feia baixar el gra emmagatzemat als pisos superiors, entre d'altres. La casa dels masovers està orientada a ponent i és de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat, excepte la galeria de les golfes amb pòrtics d'arc rebaixat. Al centre de la façana hi ha un plafó ceràmic on hi ha escrit: 'DÉU VOS GUARD'. El ràfec està acabat amb una imbricació de teules i rajols ceràmics. Al seu costat de migdia hi ha adossat un tercer cos de dos nivells d'alçat que presenta una galeria amb tres pòrtics d'arc rebaixat. Aquest volum, juntament amb les corts que hi ha al costat de ponent, tanquen frontalment la masia amb un pati empedrat, al qual s'accedeix per una portalada amb perfil sinuós. Fora d'aquest espai hi ha una gran era encaironada i l'antic pou. | 08248-11 | Camí de Can Gafa | L'antecedent del mas Gafa el trobem amb l'antic mas Rodonella, que més tard es coneixeria com a Can Cot. Els senyors alodials del mas eren la família Xifré de Caldes, que fins els segle XVI no van concedir el mas a Antoni Cot. A causa de les deutes que va acumular la família Cot, l'any 1628 van haver de vendre el mas a Francesc Galí i Xifré. Uns anys més tard, l'heretat va passar a mans de la família Plantada, habitants de la veïna pairalia del terme de l'Ametlla del Vallès. A finals del segle XIX la casa va ser adquirida per Josep Torras de Caldes de Montbui, la família del qual en manté la propietat, juntament amb els masos Noguera i Dalmau. Des d'aleshores, una família de masovers està al càrrec de la masia, tot i que viuen en una casa annexa construïda durant la primera meitat del segle XX. | 41.6507800,2.2458900 | 437206 | 4611279 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77917-foto-08248-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77917-foto-08248-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77917-foto-08248-11-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 77918 | Can Maspons del Rieral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maspons-del-rieral | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1970). 'Cases que tenen història: Can Maspons del Rieral', Anuari Local, núm. 8. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIV-XIX | Can Maspons del Rieral és una masia que podria ser d'origen medieval, sobre la qual es va consolidar un edifici de quatre crugies al llarg del segle XIX. Entre els elements que denoten l'existència d'una construcció anterior, trobem un notable arc de descàrrega de pedra situat a la façana de llevant, al costat del qual hi ha diversos carreus de pedra calcària de les mateixes característiques que les que s'observen a l'ermita de Sant Cristòfol. D'altra banda, la filada inferior del parament del mur posterior presenta la pedra col·locada en espiga. La masia és de planta rectangular i s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants desiguals amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons quatre eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, llevat del portal, que és d'arc escarser. Les obertures originals presenten ampits motllurats de pedra calcària, mentre que les altres són de majors dimensions i de factura moderna. A causa del desnivell natural del terreny, davant del portal hi ha una petita rampa feta de còdols. També al costat del portal hi ha adossat un pedrís amb escala que s'emprava per carregar els carros. També pel desnivell del terreny, la façana de llevant presenta poca alçada i en destaca un gran arc de descàrrega fet amb carreus escairats. Com a úniques obertures, trobem dues finestres d'arc pla arrebossat i un portal amb llinda de fusta i brancals ceràmics. A la façana de tramuntana únicament hi ha tres petites finestres, totes d'arc pla de pedra carejada. La filada inferior d'aquest mur presenta la pedra disposada en espiga. La façana de ponent queda parcialment tapada per un cobert que es sosté amb tres pilars ceràmics, que va ser incorporat durant la primera meitat del segle XX. El tractament dels murs és arrebossat amb morter de calç i pintat a la façana. Davant de la casa s'hi conserven les antigues corts, el pou, una pallissa habilitada com a habitatge i al sector de garbí una gran era encaironada. | 08248-12 | Barri de Sant Cristòfol | Tradicionalment, es creu que la masia podria estar vinculada a la veïna capella romànica de Sant Cristòfol, ja que sovint és conegut i apareix documentat com a Can Maspons de Sant Cristòfol. La primera notícia que tenim dels Maspons es remunta a l'any 1227, quan consta que un tal Bernat Ponç treballava en un molí llegat parcialment per Bernat de Villar a Arnau de Bastida. Ja al segle XIV, el molí (que es correspon amb l'actual molí d'en Vendrell) fou establert en la seva totalitat a Guillem Maspons, propietari del mas Ponç de la parròquia de Sant Cristòfol de Pallars. A principi del segle XV els Maspons obtindrien la llicència per abastir el molí de l'aigua del Tenes. Els Maspons tenien el domini útil del mas, mentre que els propietaris n'eren els monestirs de Sant Miquel del Fai i de Sant Benet de Bages. El molí va formar part de la propietat del mas fins a l'any 1677, en què Francesc Maspons va vendre'l a Josep Vendrell, pel que va passar a ser conegut com el molí d'en Vendrell. Durant la Guerra del Francès, Josep Maspons va ser afusellat a l'era de Can Corder. El seu germà Jacint va morir poc després, deixant vídua a Marianna Viaplana, que tan sols tenia un fill de curta edat, anomenat Joan. Al cap de pocs anys, Marianna es casà amb Josep Rof , amb qui es construirien la casa de Can Rof, avui desapareguda. L'hereu Joan Maspons va quedar-se a la casa de Can Maspons. Ell i el seu fill Domènec van arreglar la casa entre els anys 1868 i 1869, ja que es trobava en força mal estat. Actualment, els Maspons mantenen la propietat de la masia i segueixen essent els administradors de la capella de Sant Cristòfol. | 41.6379900,2.2444300 | 437072 | 4609860 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77918-foto-08248-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77918-foto-08248-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77918-foto-08248-12-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es denomina Can Maspons de Sant Cristòfol. | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 77919 | Can Magre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-magre | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1979). 'Cases que tenen història: Can Magre', Anuari Local, núm. 17. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XIX | La masia es troba en bon estat de conservació, però les corts presenten deficiències estructurals. | La masia de Can Magre va ser bastida durant el segle XVI, sobre la qual es va fer una reforma a la façana al segle XIX, en què es van obrir les finestres superiors i el capcer. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures, amb el portal d'arc de mig punt adovellat al centre. La seva clau està ressaltada i presenta la inscripció: '1597/ TRIAS', presidida per una creu. A l'eix lateral hi ha un segon portal, d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat. La resta d'obertures de la façana són d'arc de mig punt ceràmic, la de les golfes de menors dimensions. Com a remat de la façana trobem un capcer sinuós resseguit per una cornisa, a la part central del qual hi ha les restes d'un rellotge de sol. Des de la façana en surt un mur vers a ponent, on s'hi adossa el pou i les antigues corts perpendiculars al volum principal. Aquestes s'obren al pati a través de portals d'arc escarser ceràmic. Un altre cos annex situat a l'extrem de migdia permet tancar el pati frontal de la casa, juntament amb un porxo modern que s'ha construït al sector de llevant. Les façanes laterals i posterior presenten poques obertures, la majoria d'arc pla de pedra carejada. El tractament dels murs és arrebossat amb morter de calç, que deixa veure el parament de pedra allà on es troba deteriorat. A nivell interior, conserva l'estructura típica distribuïda entorn la sala del pis, coberta amb un embigat de fusta. És de destacar el forn de pa de la planta baixa de la masia, que s'ha ressaltat com a element ornamental aprofitant l'enderroc de la volta. | 08248-13 | Ctra. De Parets a Bigues, km. 12,5 | La primera notícia documental que tenim d'aquest mas la trobem al fogatge de l'any 1553, quan s'anomenava mas Tries del Pla. A mitjans del segle XVII, Jaume Trias va casar-se amb Caterina Padró, pubilla del mas Padró de Palau de Plegamans. Des d'aleshores, els Trias van passar a denominar-se Padró i van deixar de residir al mas, que va passar a ser regentat per masovers. L'any 1994 va ser restaurada i des d'aleshores s'utilitza com a restaurant. | 41.6603200,2.2290000 | 435809 | 4612350 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77919-foto-08248-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77919-foto-08248-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77919-foto-08248-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 77920 | Can Pallars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pallars | BARBANY, C. [et al.] (2003). De la Balma a la Masia:l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers. CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (1983). 'Cases que tenen història: Can Pallàs', Anuari Local, núm. 21. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XV-XVIII | Can Pallars és una masia del segle XV que va consolidar-se entre els segles XVII i XVIII com una masia clàssica de tres crugies. En aquest moment, va afegir-se la crugia de l'esquerra i la part posterior com a celler, on encara es poden observar els angles cantoners de carreus. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, al central dels quals hi ha el portal d'arc de mig punt adovellat. A cada costat eren finestres són d'arc pla arrebossat, una d'elles amb llinda de fusta; en la restauració que s'hi està practicant s'han fet de pedra. Al pis les finestres són gòtiques-renaixentistes, la central d'arc conopial dentat amb arquets i frisos de rosetes a les impostes. Les dues laterals són d'arc pla de pedra i presenten diverses incisions conopials i els ampits motllurats i dentats. Finalment, a les golfes hi ha una única finestra, d'arc pla arrebossat. A les façanes laterals i posterior, s'ha modificat la disposició de les obertures i s'han substituït per unes de noves de pedra. A l'entrada de la masia s'hi conserven els portals d'arc pla de pedra, que donaven accés al menjador (on es restituirà la campana de la xemeneia existent), la cuina i el celler al fons. En aquest el sostre està reforçat amb dos arcs rebaixats ceràmics. La totalitat de les bigues han estat substituïdes per unes de noves, així com les encavallades que sostenien la coberta. Per la restauració que s'hi està fent, es pot veure el parament dels murs, en alguns trams amb encofrat de tàpia i en d'altres de pedra lligada amb argamassa. Davant de la façana de migdia hi ha les antigues corts d'un sol nivell d'alçat, entre les quals s'hi van construir dues portalades que van tancar l'espai frontal formant un pati. La portalada de ponent és d'arc pla de pedra amb l'intradós motllurat i la llinda inscrita: '1738'. D'altra banda, la portalada de llevant és d'arc pla de pedra amb l'intradós motllurat i un relleu ovalat a la llinda amb l'anagrama de Crist i angelets, a més de la data '1602' intercalada. La porta que la tancava tenia inscrit 'DN JOAQUIM DE DOU 1842', però a causa del mal estat que presentava s'ha substituït per una de nova. Adossada a la façana de llevant, al costat de la portalada, hi ha una pallissa coberta a dos vessants sostinguda per un pilar central. Abans de començar la restauració la coberta es va esfondrar, tot i que actualment s'està reconstruint. Al davant hi ha una gran era delimitada per un muret de pedra i maó. | 08248-14 | C. de la Fonteta | El nom Pallars és un topònim documentat a la zona des de l'any 1078, que veurem també en l'ermita de Sant Cristòfol de Pallars. Tenim notícies del mas Pallars des de finals del segle XII, quan Guerald de Bastida l'estableix a Pere Pallars, qui li haurà de pagar els censos corresponents. Entre els segles XV i XVI, Gabriel Pallars es va casar amb Eleonor Burguès, pubilla del mas Burguès. És probable que fos en aquest moment que es va construir la casa gòtica-renaixentista, potser sobre una estructura anterior. El seu fill Joan va ser batlle de la baronia de Montbui l'any 1517. Entre els segles XVI i XVII, la família Pallars i Gibert van quedar entroncades, essent la segona la que va perdurar. A finals del segle XVII, en Jaume i Josep Gibert van vendre la casa i les terres a Jaume Solà, quedant des d'aleshores com a masoveria. Poc després, Isabel Solà es va casar amb el barceloní Jacint de Dou. La família Alòs de Dou en va mantenir la propietat fins que fa pocs anys la van vendre. Les obres de restauració van començar poc després i està previst que acabin l'any 2012. | 41.6327800,2.2393500 | 436644 | 4609285 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77920-foto-08248-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77920-foto-08248-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77920-foto-08248-14-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es coneix per Can Paiàs o Pallàs. En el moment de fer l'inventari es trobava en procés de restauració. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc