Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77907 | Ca l'Espardenyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespardenyer | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. VALLICROSA, J., dir. (2003). 'Ca l'Espardenyer', Ronçana, núm. 220. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIV-XVII | Ca l'Espardenyer és una masia d'origen medieval que va ampliar-se durant el segle XVI. L'estructura primitiva la situem a la part posterior de l'edifici actual, on els murs d'encofrat de tàpia amb un sòcol de pedra i el sostre empostissat. La consolidació del sector de migdia no es va produir fins al segle XVI, amb la incorporació de dos cossos nous. Més endavant, vers el segle XVII, es va reformar fins a configurar el volum actual. La casa estava situada en la proximitat de la Sagrera, pel que avui el seu entorn és urbà. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, el principal definit per un portal d'arc de mig punt ceràmic amb els brancals de pedra. A la planta baixa hi ha una finestra d'arc rebaixat ceràmic, al costat del qual n'hi ha una de petites dimensions de pedra carejada. A nivell del pis trobem dues finestres d'arc pla arrebossat, entre les quals s'hi intercala un rellotge de sol on s'hi llegeix '1839 / ME FECIT ANDREAS MAS'. Les façanes laterals i posterior tenen poques obertures, la majoria d'arc pla arrebossat. A la façana de llevant s'hi adossa un cobert d'un sol nivell d'alçat que s'obre a migdia amb un portal d'arc escarser ceràmic. A la façana posterior també s'hi han adossat diversos cossos de maó vist. El parament dels murs combina l'encofrat de tàpia i la pedra i argamassa, que s'han revestit parcialment amb morter. | 08248-1 | Ctra. De la Sagrera, 1 | Tenim poques notícies històriques d'aquesta casa, ja que es desconeix quin era el seu nom antigament. Durant el segle XIX la casa havia estat en mans de la família Mas (es coneixia per Can Berga), que eren successors dels Vidal i dels Torres. L'origen del nom de Ca l'Espardenyer es remunta a principi del segle XX, quan la va adquirir Joan Rosàs, qui era de Can Genís i tenia aquest ofici. Els Rosàs, nom present en diverses cases de la Sagrera, van ser coneguts per dedicar-se al repartiment del correu i al transport de viatgers, especialment en Joan Rosàs i Soler, conegut com en 'Joanet de l'auto'. Després de l'espardenyeria, la casa va funcionar uns anys com a hostal. Darrerament la casa ha estat restaurada tot respectant les seves característiques constructives, fet que permet conèixer la seva evolució. Com a curiositat, cal esmentar que durant aquesta intervenció en un mur s'hi va trobar un amulet, consistent en rosaris de vidre blanc i una ampolleta. | 41.6551200,2.2254800 | 435511 | 4611775 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77907-foto-08248-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77907-foto-08248-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77907-foto-08248-1-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 85|94|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 77916 | Sant Cristòfol de Pallars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-pallars | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. GAVÍN, J.M. (1990). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MARTÍ, J.M. (1981). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental. Vol I/2. Barcelona: Arquebisbat de Barcelona. PLADEVALL, A. (1991). Catalunya Romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. VALL, R. (1983). El romànic del Vallès. Barcelona: Editorial Ausa. | XII-XX | La coberta presenta desperfectes. | L'ermita de Sant Cristòfol és una capella romànica que ha estat modificada al llarg dels segles, la darrera durant la segona meitat del segle XX. En aquesta intervenció, es va ampliar en alçada, es va suprimir el campanar d'espadanya i la sagristia, es va fer una nova coberta i es va eliminar el baluard que la tancava frontalment. L'edifici de planta rectangular amb l'absis semicircular. Consta d'una sola nau coberta amb volta de canó, mentre que la part de l'absis es cobreix amb volta de quart d'esfera. La part del presbiteri queda elevada respecte la resta de la nau a través d'un graó. La il·luminació de la nau es fa a través de dues finestres de mig punt amb doble esqueixada i esplandit, que es situen als murs de llevant i migdia. Igualment, també hi ha un petit òcul a la part superior del mur de ponent. S'accedeix al temple per ponent a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat. El frontis està rematat per un capcer simple que, juntament amb el mur on es recolza l'absis, són superiors en alçada en relació a la coberta. El parament dels murs és de petits carreus escairats disposats en filades regulars, que a les cantonades són de majors dimensions. L'entorn de l'ermita ha estat notablement transformat, havent quedat integrada dins l'entramat urbà, molt pròxima a diversos habitatges moderns. | 08248-10 | Pl. de l'ermita | La primera notícia de documental de l'ermita de Sant Cristòfol de Pallars o de les Tempestes es remunta a l'any 1194, en motiu de la construcció d'un nou altar per part d'Arnau de Vilar. A partir del segle XIV el rector de Santa Justa i Santa Rufina era qui hi deia missa, que més endavant s'alternaria amb el rector de Santa Eulàlia. A principi del segle XV va passar a ser sufragània de la parròquia de Santa Eulàlia. Pocs anys després, a conseqüència dels terratrèmols que van afectar el país, va quedar molt malmesa. Per aquest motiu, els anys 1421 i 1457 va ser reconstruïda. La visita pastoral de l'any 1756 indica la necessitat de reparació de la teulada. Va ser reconstruïda l'any 1966 pel Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, en què se'n va alterar sensiblement la fesomia. La sagristia, que s'adossava a migdia, va ser enderrocada en urbanitzar el carrer. | 41.6370200,2.2446700 | 437091 | 4609752 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77916-foto-08248-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77916-foto-08248-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77916-foto-08248-10-3.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es coneix com a Sant Cristòfol de les Tempestes. | 92|98|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 78007 | Can Paraire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paraire | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVIII-XIX | Can Paraire és una masia del segle XVIII sobre la qual es va ampliar i consolidar el mas actual durant el segle XIX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis queda tapat a l'extrem de ponent per un cos perpendicular de dos nivells d'alçat. La resta de la façana presenta dos eixos d'obertures, totes d'arc pla arrebossat excepte el portal d'arc escarser. Seguint el pendent de la coberta, trobem el cos corresponent a les corts adossat a la façana de llevant. Aquest té les obertures d'arc rebaixat ceràmic, una de les quals té una escala exterior d'obra que permet accedir-hi. El cos perpendicular que surt de la façana també té les obertures d'arc escarser ceràmic a la planta baixa i d'arc pla al pis. La resta de façanes té les obertures d'arc pla ceràmic disposades de forma aleatòria. A la façana posterior s'hi adossa un cos quadrangular d'un sol nivell d'alçat amb la part superior habilitada com a terrassa transitable. El revestiment dels murs es manté arrebossat i pintat, excepte en els cossos adossats a ponent i llevant, que presenten el parament de paredat comú vist. Davant la façana hi ha una gran era encaironada. | 08248-101 | C. Mare de Déu del Pilar | L'origen del nom de la casa es remunta a mitjans del segle XVIII, quan hi visqué Jaume Cabot, qui exercia aquest ofici. Un descendent seu, Genís Cabot, va deixar la casa al seu nebot Tomàs Cabot. El seu fill Manel va ser regidor de l'Ajuntament de Santa Eulàlia l'any 1934, fins que va ser detingut durant uns mesos pels fets d'octubre d'aquell any. Actualment, encara pertany als seus descendents. | 41.6545300,2.2308000 | 435953 | 4611706 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78007-foto-08248-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78007-foto-08248-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78007-foto-08248-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78008 | Can Pilé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pile | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Can Pilé és una masia del segle XIX que es va ampliar i consolidar a principi del segle XX. Des de l'entrada de la casa s'observa un segon portal que podries correspondre's amb l'accés antic de l'edifici. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, a la planta baixa d'arc rebaixat i carpanell ceràmic i al pis d'arc pla emmarcades amb una motllura. A l'extrem de llevant hi ha adossat el cos de les corts, que ha quedat integrat a la línia del frontis i s'obre amb un gran portal d'arc de mig punt ceràmic. La resta de façanes presenten poques obertures, la majoria de les quals són de factura moderna d'arc pla emmarcats amb motllures. El revestiment exterior es manté arrebossat i pintat. A l'interior es conserven els sostres amb bigues de fusta i els paviments de tova. També s'observa a l'entrada un portal d'arc escarser ceràmic, alineat amb l'actual, que probablement era l'accés antic. Davant la masia també hi ha el pou. | 08248-102 | Camí de la Serra | L'origen del nom de la casa es remunta al primer terç del segle XIX, quan el piler Pere Romeu s'hi va instal·lar amb la seva esposa Maria Lluch, filla del mas Granada. Un descendent seu anomenat Antoni, va fer prou fortuna per comprar el molí d'en Vendrell i diverses peces de terra. Des d'aleshores, el mas Pilé va passar a ser una masoveria. Les filles d'Antoni, Antònia i Carme, van morir sense descendència, pel que la casa va passar a mans de l'advocat de la finca, el senyor Xiol. | 41.6390900,2.2249300 | 435449 | 4609996 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78008-foto-08248-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78008-foto-08248-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78008-foto-08248-102-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78009 | Can Plantadeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-plantadeta | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVII-XX | Aquest any ha finalitzat la restauració integral de l'edifici. | Can Plantadeta és una masia el segle XVII que ha estat reformada entre els segles XIX i XX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures, totes elles d'arc pla de pedra excepte el portal d'arc de mig punt adovellat. En aquest, la clau està inscrita amb l'any '1608'. Les finestres de la planta baixa eren són d'arc pla arrebossat de factura moderna, que en la darrera restauració s'han pintat imitant la pedra. Entre les finestres del pis hi ha un rellotge de sol esgrafiat que ha estat restaurat amb molt d'encert. En haver estat suprimit en nivell de les golfes s'ha tapat la finestra que hi havia. A la façana de llevant s'ha adossat un cos annex d'un sol nivell d'alçat i coberta a una vessant, que tenia un portal d'arc rebaixat ceràmic. Les obertures de la façana posterior estan disposades de forma aleatòria i són d'arc pla, ja sigui arrebossades, de pedra carejada o ceràmica. El revestiment exterior es manté arrebossat i pintat. Al costat de ponent s'hi ha adossat un volum modern que supera en alçada al de la masia. A l'interior es conserva la distribució característica, però ha estat completament reformada per habilitar-la com a habitatge modern. A poca distància de la façana hi ha el pou antic. | 08248-103 | Camí de Can Plantadeta | A principi del segle XVII, Joan Plantada, fill de la pairalia de Can Plantada de l'Ametlla, va construir-se una casa en el pla del Rieral. Per diferenciar-la de la primera, va passar a ser coneguda com Can Plantada del Pla, però al llarg dels anys s'ha acabat dient Can Plantadeta. Durant el segle XVIII, Josep Traver i Plantada va haver de vendre una part de la propietat a Josep Vendrell i, poc després, Joan Plantada vendria la casa a Joan Baró. Des d'aleshores pertany a la mateixa família. | 41.6419300,2.2364000 | 436407 | 4610303 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78009-foto-08248-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78009-foto-08248-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78009-foto-08248-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 78010 | Can Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pou-2 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Can Pou és una casa de pagès del segle XIX que presenta indicis d'haver-se construït sobre una edificació anterior. A l'interior s'hi conserven murs de tàpia de certa amplada, sobre les quals es va bastir un edifici de major alçada i s'hi va incorporar un cos frontal fins a constituir la façana actual. La masia és de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis s'orienta a migdia i es composa segons tres eixos simètrics, definits per obertures d'arc pla arrebossat, llevat del portal d'arc escarser. Sobre el portal hi ha un finestral amb sortida a un balcó de baranes forjades. La façana queda rematada per un capcer sinuós resseguit per una cornisa, al centre del qual hi ha un rellotge de sol rectangular format per una capa de morter i l'agulla. Sota d'aquest s'hi conserva la corriola. Les obertures de les façanes laterals i posterior són igualment d'arc pla arrebossat i es distribueixen formant eixos. A la façana de ponent s'hi observen dos petites obertures d'arc de mig punt que constituïen un colomar. Al llarg de la mateixa façana hi trobem adossat un cos annex d'un sol nivell d'alçat amb la coberta a una vessant, que s'obre a migdia amb un gran portal d'arc escarser arrebossat. A l'altra façana lateral hi ha diversos annexes adossats que es prolonguen per migdia, igualment d'un sol nivell d'alçat. El tractament dels murs es manté arrebossat amb morter, que a les obertures, els nivells de forjats i les cantonades estava acabat de diferent tonalitat. A pocs metres en direcció garbí s'hi conserva un safareig rectangular, situat en una cota inferior per tal de facilitar l'accés de l'aigua, que proveeix un petit rec. L'estructura queda envoltada per un mur de maó, llevat de la part frontal, on hi ha les lloses inclinades característiques. | 08248-104 | Barri del Rieral | La primera notícia que tenim de Can Pou és de l'any 1861, quan pertanyia a Francesc Fadó. A finals del segle XIX, Mateu Dantí i Artigues va adquirir la casa i algunes peces de terres. A principi del segle XX, va participar en la junta directiva de la Cambra Agrícola del Vallès. Actualment la casa pertany als seus descendents. | 41.6353300,2.2393200 | 436644 | 4609568 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78010-foto-08248-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78010-foto-08248-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78010-foto-08248-104-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78011 | Can Rocasalbas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rocasalbas | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (1997). 'Can Roquesalbes', Anuari Local, núm. 35. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVIII-XX | Can Rocasalbas és una masia del segle XVIII que va ser reformada durant els segles XIX i XX. La primera reforma va afectar al cos posterior corresponent al celler, ja que va ampliar-se en alçada un nivell per sobre l'anterior i es va fer desaiguar la coberta cap a la façana posterior. Durant el segle XX, la masia va ser novament reformada, aquest cop la part principal. Es va aixecar la teulada, es van fer noves algunes obertures i es va adaptar l'interior com un habitatge modern. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, llevat del cos posterior que és d'un vessant. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures; al centre hi ha el portal d'arc de mig punt ceràmic amb els brancals ceràmics. Les finestres del pis són d'arc pla de pedra carejada, excepte les de l'eix de la dreta, que s'han reformat i són d'arc pla arrebossat. A la façana de ponent hi ha adossat un petit cos annex, d'un sol nivell d'alçat. El cos del celler presenta diverses obertures de pedra tosca a la planta baixa, mentre a la part superior són ceràmica. Una d'elles està situada a mitja alçada del mur i servia per abocar-hi les portadores amb el raïm. Al centre de la façana posterior en sobresurt un petit cos quadrangular que sembla correspondre's amb la comuna. El revestiment dels murs és arrebossat amb pòrtland, llevat del cos posterior que presenta la pedra vista. Davant la casa trobem el pou antic, mentre a l'altre costat del camí hi ha un cobert antic. | 08248-105 | Camí de Can Rocasalbas | El nom de Rocasalbas està documentat a la parròquia de Bigues des de finals del segle XVII. Poc més tard, consta que els Rocasalbas ja fan de pagesos a Santa Eulàlia. La primera vegada que s'esmenta el mas no la trobem fins al finals del segle XVIII, quan Nicolau, el fill de la pubilla del mas Margarida Rocasalbas i Pere Morangues, es casa amb Arcàngela Busquets. Ell mateix i els seus fills mantindran el nom de la casa, entre qui destaquem Miquel Rocasalbes, que exercirà diversos càrrecs de rellevància en els consistoris de la contrada, com són de regidor de la Baronia de Montbui i de l'Ametlla i de tinent d'alcalde de Santa Eulàlia posteriorment. El seu nét Salvador va morir sense descendència, pel que la casa passà a la seva vídua Raimunda Tàpies. Aviat s'hi van instal·lar la neboda Teresa Tàpies i el marit Miquel Codina, que en morir ella passarien a ser-ne els propietaris. L'hereu va ser el seu fill Miquel Codina, els descendents del qual en són els propietaris. | 41.6609800,2.2384000 | 436592 | 4612416 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78011-foto-08248-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78011-foto-08248-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78011-foto-08248-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78012 | Can Roig dels Pins i Can Músic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roig-dels-pins-i-can-music | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVII-XX | Can Roig dels Pins és una masia de finals del segle XVII, sobre la qual es va consolidar una masia clàssica de dues crugies durant el segle XVIII. En aquest mateix període es devia construir la casa de Can Músic, situada a l'altre costat del camí. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Entre els segles XIX i XX s'hi va adossar un cos annex a ponent que sobresurt respecte la línia de la façana, formant una planta en 'L'. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures; el principal està format pel portal d'arc de mig punt arrebossat amb els brancals ceràmics i una finestra al pis d'arc pla de pedra carejada. L'eix secundari està format per dues finestres d'arc pla arrebossat. A banda i banda de la casa s'hi adossen cossos secundaris que tenien un ús agropecuari. El de ponent té dos nivells d'alçat i segueix el pendent de la coberta del principal. El de llevant és de petites dimensions. El revestiment dels murs es manté arrebossat. Davant la casa hi ha una bassa. A l'altre costat del camí hi ha un altre edifici conegut com a Can Músic, el qual ha tingut des d'antic un ús agropecuari. Pel canvi de parament que s'observa a les façanes, sembla que va ser construït en dues fases; la primera es correspon amb el cos de ponent. Aquest s'obre a migdia amb un portal amb llinda de fusta i brancals de pedra tosca, així com una finestra d'arc pla de pedra carejada. L'altre cos presenta un portal d'arc rebaixat i una finestra d'arc pla, ambdós ceràmics. El tractament dels murs és la pedra vista, de manera que només es conserva un petit tram de la façana arrebossat amb argamassa. Al seu davant hi ha un pou antic i a ponent l'era encaironada. | 08248-106 | Camí de Can Roig | La primera notícia que tenim de la masia és de mitjans del segle XVIII, quan pertanyia a Pau Unyó dels Pins. Durant el segle XIX, els Unyó dels Pins van haver de vendre part de les terres del mas, suposem per sufragar deutes que havien acumulat. A principi del segle XX, el propietari de Can Roig i Can Músic era Jaume Unyó, qui moriria al final de la Guerra Civil. Aleshores la casa passà a la seva germana Mercè Unyó, casada amb Jaume Barnils. Es creu que l'edifici de Can Músic rep aquest nom perquè durant un temps hi va viure un músic, tot i que el seu ús ha estat sempre eminentment agropecuari. | 41.6548900,2.2395500 | 436682 | 4611739 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78012-foto-08248-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78012-foto-08248-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78012-foto-08248-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78013 | Can Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sabater-0 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIV-XX | Es troba en estat de deteriorament per trobar-se sense ús | Can Sabater és una masia del segle XVI construïda sobre les restes d'un mas i un molí medieval. Les restes d'aquest molí les trobem al sector de gregal de la construcció, on s'observen murs de carreus de notable amplada, entre els quals hi ha una rampa per on entrava l'aigua al carcabà. Aprofitant una part d'aquesta estructura primitiva, entre els segles XVI i XVII va configurar-se la masia clàssica de tres crugies. Durant la segona meitat del segle XX va ser reformada per habilitar-la com a restaurant, pel que es va reformar l'interior i es va afegir un cos al costat de llevant. Al mur de tramuntana d'aquest cos s'observa un pany de paret que es correspon amb un altre vestigi del molí medieval. La masia és de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana està composta per tres eixos d'obertures d'estil gòtic; a l'eix central hi ha el portal d'arc de mig punt adovellat i una finestra d'arc conopial dentada amb arquets. Una finestra de les mateixes característiques s'obre a l'eix lateral, mentre que a l'altre eix és d'arc pla amb incisió conopial i l'intradós motllurat. Les golfes s'obren amb una única finestra d'arc rebaixat arrebossat, sobre el qual hi ha el suport de l'antiga corriola. Les dues finestres de la planta baixa són de factura moderna. La façana de ponent s'obre amb un portal i una finestra gòtics- renaixentistes. D'una banda, el portal és d'arc pla de pedra carejada, on hi ha tallat el relleu d'una àliga. D'altra banda, la finestra és d'arc pla amb incisió conopial i brancals motllurats. Les obertures de la façana posterior són d'arc pla ceràmic de factura moderna, excepte una finestra d'arc pla sobre impostes de pedra carejada. La façana de llevant queda tapada per un cos modern de dos nivells d'alçat. El tractament dels murs es manté amb restes d'arrebossat a la façana principal i lateral, mentre que a la posterior s'ha arrebossat deixant algunes pedres vistes. A l'interior de la casa es mantenen elements d'interès, com són els portals d'arc pla de pedra carejada amb orles tallades a la llinda, una d'elles amb l'anagrama MA i la data '1595' i l'altra amb l'anagrama IHS envoltada de caps d'angelet. També és de destacar un tinell que aprofita el forat de la caixa d'escala, de talla de fusta decorat amb angelets. Es tracta d'un moble de luxe que s'utilitzava per guardar i exposar la vaixella, datable del segle XVI. | 08248-107 | C. Fonteta, 3 | El nom Sabater està documentat a la zona des de mitjans del segle XIV, de la mà de Bernat Sabater. L'any 1403 el batlle General de Catalunya va establir l'aigua del Tenes per al funcionament dels molins fariners a favor de Pere Sabater de Santa Eulàlia i la família Comes de Lliçà. El mateix mas Comas va ser venut l'any 1433 per Guillem Plantada a Pere Sabater, a causa de la mort de Francesc Comes sense descendència. El mas Comas va passar a la seva filla Margarida, qui es casaria amb Joan Taxeu. A mitjans del segle XVI el mas Sabater i el seu molí pertanyien a Agustí Sabater. Un segle més tard, el mas forma part de la mateixa heretat que el mas Trias. Aleshores, un tal Josep Tries i Sabater formava part del Consell de la baronia de Montbui. Després del casament de Maria Tries i Sabater amb Pere Jonch, del mas Jonch d'Alella, a finals del segle XVII els dos masos de Santa Eulàlia passarien a ser masoveries. Al cadastre de mitjans del segle XVIII encara hi consta l'existència del molí fariner. Els Jonch van mantenir-ne la propietat fins a principi del segle XX. Des de la segona meitat del segle XX ha funcionat com a restaurant, tot i que actualment ha quedat sense ús. | 41.6330600,2.2420900 | 436872 | 4609314 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78013-foto-08248-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78013-foto-08248-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78013-foto-08248-107-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 78014 | Can Tabac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tabac | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVIII-XIX | El revestiment de la façana està deteriorat. | Can Tabac és una masia del segle XVIII que va ampliar-se durant el segle XIX amb el cos frontal fins a configurar la façana actual. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat, llevat del portal d'arc escarser. A nivell de les golfes hi ha tres petits forats de ventilació d'arc de mig punt. Sobre d'aquest arrenca una cornisa i un capcer esglaonat, al centre del qual hi ha un rellotge de sol. A la resta de les façanes les obertures estan distribuïdes de forma aleatòria, la majoria d'arc pla arrebossat, tot i que a la part posterior n'hi ha de pedra. El revestiment dels murs es manté arrebossat. A la façana de llevant hi ha adossades les corts. Davant la casa hi ha una gran era encaironada. | 08248-108 | C. de Can Tabac, 18 | Des dels seus orígens, Can Tabac ha estat una masoveria del mas Feu. La primera notícia que en tenim és de mitjans del segle XVIII, quan Josep Feu declara tenir els masos Feu i Tabac. Poc després, els Feu s'unirien al llinatge dels Llançà de Sarrià, pel que a partir d'aleshores s'anomenarien així. A mitjans del segle XIX era la propietària del mas Lluïsa de Llançà. Durant la segona meitat del segle XX la van comprar els Monràs, els descendents dels quals hi resideixen en l'actualitat. | 41.6454300,2.2147100 | 434604 | 4610708 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78014-foto-08248-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78014-foto-08248-108-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 78015 | Can Tabaquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tabaquet-0 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVIII-XX | Can Tabaquet és una masia del segle XVIII que va ampliar-se durant el segle XIX amb el cos frontal i la crugia dreta fins a configurar la façana actual. En aquest moment també va ampliar-se en alçada en un dels vessants, afegint el pis de les golfes. Durant el segle XX l'altre vessant també va alçar-se, tot i que segueix essent desigual. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants desiguals. S'hi accedeix per un portal d'arc rebaixat ceràmic, com ho són la resta d'obertures, excepte el finestral d'arc pla de pedra tosca que hi ha a l'eix lateral. El deteriorament del revestiment exterior permet veure les diverses etapes constructives de la façana. L'interior de la casa ha estat reformat mantenint la distribució antiga. Davant l'entrada s'observa un portal amb llinda de fusta i brancals ceràmics que constituïa l'accés antic de la casa. Des d'aquest s'accedeix a l'antic espai de la cuina, on hi ha la boca d'un forn de pa i les restes de la llar de foc. Com a curiositat, davant de la masia hi ha un pou amb una roda vertical metàl·lica, que s'accionava per la tracció d'un gos. | 08248-109 | Camí de Can Tabaquet | La primera notícia que tenim del nom Tabaquet és de mitjans del segle XIX. A principi del segle XX pertanyia a Joan Roure, la família del qual en mantindria la propietat fins a mitjans del segle XX. Des d'aleshores, pertany a la família Bau. | 41.6408500,2.2250900 | 435464 | 4610191 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78015-foto-08248-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78015-foto-08248-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78015-foto-08248-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 77917 | Can Gafa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gafa-0 | XVI-XX | Presenta deficiències estructurals i la coberta en mal estat. | Can Gafa és una masia del segle XVI que va consolidar-se al segle XVIII com una masia clàssica de tres crugies. Durant el primer terç del segle XX es va adossar a la façana un volum perpendicular que s'utilitza com a masoveria. És un edifici aïllat de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis queda tapat al costat de llevant per un volum de construcció posterior, pel que només són visibles dos dels eixos d'obertures que el composaven. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat, mentre que la resta de finestres són d'arc pla de pedra carejada, la de la planta baixa amb la llinda inscrita amb l'any '1767'. Entre les dues finestres del pis s'hi conserven la capa de morter i l'agulla d'un rellotge de sol. A la façana de ponent hi ha adossat un cos de planta baixa i pis que segueix el pendent de la coberta del volum principal. Té accés des de la mateixa façana de ponent per un petit portal amb llinda de fusta, al costat del qual hi ha un contrafort. De la façana posterior hem de destacar la presència de dues finestres renaixentistes; la primera, anomenada del capellà, és d'arc pla amb permòdols decorats amb una creu i rosetes; la segona situada a la part central és d'arc conopial. Aquesta façana queda tancada per un cobert d'un nivell d'alçat que es sosté amb pilars circulars de pedra. El tractament dels murs és de restes de morter, que deixen veure el parament de pedra lligada amb argamassa. A l'interior de la masia s'han fet poques intervencions recents, pel que manté la distribució clàssica, els sostres amb bigues de fusta i els paviments de tova. Entre les estances destaca especialment la cuina, on hi ha una llar de foc amb una gran campana de la xemeneia, el forn de pa, etc. També cal esmentar els sostres amb cairons pintats amb motius florals en dues de les habitacions, els festejadors de les finestres i una petita pica situada en un extrem de la sala per on es feia baixar el gra emmagatzemat als pisos superiors, entre d'altres. La casa dels masovers està orientada a ponent i és de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat, excepte la galeria de les golfes amb pòrtics d'arc rebaixat. Al centre de la façana hi ha un plafó ceràmic on hi ha escrit: 'DÉU VOS GUARD'. El ràfec està acabat amb una imbricació de teules i rajols ceràmics. Al seu costat de migdia hi ha adossat un tercer cos de dos nivells d'alçat que presenta una galeria amb tres pòrtics d'arc rebaixat. Aquest volum, juntament amb les corts que hi ha al costat de ponent, tanquen frontalment la masia amb un pati empedrat, al qual s'accedeix per una portalada amb perfil sinuós. Fora d'aquest espai hi ha una gran era encaironada i l'antic pou. | 08248-11 | Camí de Can Gafa | L'antecedent del mas Gafa el trobem amb l'antic mas Rodonella, que més tard es coneixeria com a Can Cot. Els senyors alodials del mas eren la família Xifré de Caldes, que fins els segle XVI no van concedir el mas a Antoni Cot. A causa de les deutes que va acumular la família Cot, l'any 1628 van haver de vendre el mas a Francesc Galí i Xifré. Uns anys més tard, l'heretat va passar a mans de la família Plantada, habitants de la veïna pairalia del terme de l'Ametlla del Vallès. A finals del segle XIX la casa va ser adquirida per Josep Torras de Caldes de Montbui, la família del qual en manté la propietat, juntament amb els masos Noguera i Dalmau. Des d'aleshores, una família de masovers està al càrrec de la masia, tot i que viuen en una casa annexa construïda durant la primera meitat del segle XX. | 41.6507800,2.2458900 | 437206 | 4611279 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77917-foto-08248-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77917-foto-08248-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77917-foto-08248-11-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78016 | Can Torras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torras-0 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1972). 'Cases que tenen història: Can Torras', Anuari Local, núm. 10. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVI-XX | Can Torras és una masia d'origen medieval sobre la qual es va ampliar i consolidar el mas actual de tipologia clàssica durant el segle XVI, de tres crugies i dues plantes. A nivell exterior, no s'ha pogut comprovar l'existència de vestigis del mas primitiu, tot i que Josep Claret (CLARET, 1972) esmenta la presència d'arcs primitius a l'interior. És un edifici que originalment era de planta rectangular, al qual es van adossar diversos cossos a les façanes laterals. Des que es va urbanitzar el seu entorn, ha quedat situada entre mitgeres. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'arc de mig punt adovellat es troba descentrat en el frontis. Al seu voltant hi ha diverses finestres d'arc pla arrebossat. En un rajol fixat a la part superior de la façana hi consta 'ANTONI ILLA TORAS 1775'. El revestiment exterior és arrebossat i pintat de color blanc. | 08248-110 | Camí de Can Torras, 4 | La primera referència documental del mas Torra es remunta a l'any 1321, quan era un alou de la catedral de Barcelona. A nivell popular, és considerada una de les cases més antigues de Santa Eulàlia, juntament amb Can Granada i Can Falgar. Tant és així, que es creu que una de les cases amb més tradició del poble, Can Brustenga, va establir-se en els límits de Can Torres durant el segle XIII. En el Registre dels Caps de Família de la Baronia de Montbui de l'any 1466 hi consta en Joan Torra. Entre els segles XVI i XVII els Torra van haver de vendre terres pels nombrosos deutes que acumulaven, pel que el seu patrimoni va quedar força reduït. Els Torres van mantenir la propietat del mas fins que la van vendre fa pocs anys. Durant la restauració de la casa es va poder comprovar que en època indeterminada va ser víctima d'un incendi. En la mateixa intervenció es va descobrir la pedra inscrita. | 41.6410300,2.2305200 | 435916 | 4610207 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78016-foto-08248-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78016-foto-08248-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78016-foto-08248-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78017 | Can Turell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-turell | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1989). 'Cases que tenen història: La Sagrera', Anuari Local, núm. 27. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVII-XX | Can Turell és una masia del segle XVII que va consolidar-se entre els segles XVIII i XIX com una casa de tres crugies de tipologia clàssica. Durant la segona meitat del segle XX es va reformar per adaptar-la com a habitatge modern. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, dels quals el de la dreta correspon a la crugia afegida posteriorment i no segueix la tipologia dels altres. Per aquest motiu, el portal d'accés està descentrat. És d'arc de mig punt ceràmic amb els brancals de pedra i sobre el seu eix té un finestral d'arc pla de pedra carejada amb la llinda inscrita amb l'anagrama IHS i l'any '1617'. Aquest té sortida a un balcó de baranes forjades i és de majors dimensions que l'altra finestra del pis, també d'arc pla de pedra carejada. Pel que fa a l'eix de la dreta, s'obre a la planta baixa amb una porta d'arc pla arrebossat i al pis amb un pòrtic d'arc de mig punt ceràmic, tots dos de factura moderna. Un pòrtic de les mateixes característiques es reprodueix a la façana posterior d''aquest mateix cos. Les façanes laterals presenten poques finestres, totes d'arc pla de pedra carejada, mentre a la posterior són d'arc pla de pedra carejada. També són de pedra al cos annex que s'hi adossa, d'un sol nivell d'alçat. El tractament exterior dels murs és arrebossat pintat, amb els angles cantoners amb els carreus escairats vistos. A la façana de ponent s'hi adossa el pou antic. | 08248-111 | Ctra. De la Sagrera | Tenim poques notícies històriques d'aquesta casa, ja que es desconeix quin era el seu nom antigament. La família Turell s'hi va instal·lar a mitjans del segle XIX, quan Josep Turell va arribar al poble per treballar com a mosso a la rectoria. Estava constituïda per 3 habitatges, entre els que hi havia Can Bartra, una de més petita on inicialment es van instal·lar, i una a darrera que després s'anomenaria Can Pepet Turell. Al cap d'uns anys els Turells van reformar la casa principal i hi van anar a viure. Els seus descendents en mantenen la propietat. | 41.6556200,2.2251200 | 435481 | 4611831 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78017-foto-08248-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78017-foto-08248-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78017-foto-08248-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78018 | Can Vendrellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vendrellet | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (2001). 'Cases que tenen història: Can Vendrell de la Vall i el molí d'en Vendrell', Anuari Local, núm. 39. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIV | Són restes de murs coberts de vegetació. | Les restes del mas Vendrellet estan situades en el marge d'un camp erm. Es tracta de restes escardusseres de fonaments de mur de pedra lligada amb argamassa. La vegetació que les cobreix no permet determinar-ne l'extensió ni les característiques. Segons diversos testimonis orals, al camí que hi descendeix és freqüent la troballa de material arqueològic. | 08248-112 | Camí de Can Vendrellet | La primera referència documental que tenim del nom Vendrell a la zona es remunta a l'any 1323, quan s'esmenta un tal Guillem Vendrell. En un document de l'any 1428 hi consta que el noble Martí Benet de Torrelles estableix un cens únic a Pere Vendrell pel mas Vendrell, en substitució de les càrregues a què estava sotmès fins aleshores. Algunes fonts (CIURANS 2001: 89) apunten a que aquest mas es correspon amb les ruïnes que avui es coneixen com Can Vendrellet, i que en canvi l'actual Can Vendrell antigament s'hauria dit mas Caseta. Durant el segle XVII, el propietari Josep Vendrell va traslladar-se a la casa del molí d'en Vendrell (abans Maspons), pel que la resta de masos van quedar en règim de masoveria. Hem de suposar que pel mal estat de l'edifici, finalment fou desocupat i va acabar esfondrant-se. | 41.6442000,2.2004500 | 433415 | 4610582 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78018-foto-08248-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78018-foto-08248-112-2.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 78019 | Can Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal-9 | BARBANY, C. [et al.] (2003). De la Balma a la Masia:l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers. CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVI- XVII | La coberta es troba en mal estat, fet que comporta problemes d'humitats importants. S'observa igualment un notable deteriorament de la tàpia que configura el mur nord. | Can Vidal és una masia del segle XVI que va consolidar-se com una casa de tres crugies a finals del segle XVII. La part primitiva de l'edifici sembla correspondre's amb la part posterior, on el parament és d'encofrat de tàpia on s'intercalen franges de ceràmica. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada, excepte una de l'eix dret d'arc pla arrebossat. Al seu costat n'hi ha una de pedra tapiada. La finestra que hi ha sobre el portal està gravada amb l'any '1696' i té l'intradós i l'ampit motllurat. A la façana de ponent hi ha adossats dos cossos annexes en forma de coberts, que tenen la coberta a un vessant; el primer fa el desaiguat a migdia i el segon a ponent. La part posterior queda tancada per un mur de tàpia que formava part d'un altre cos annex. El revestiment dels murs es manté arrebossat amb morter de calç. A l'interior es conserva la distribució característica i bona part de la planta baixa ha estat reformada. Al pis es conserven els paviments de tova i sostres amb bigues de fusta. A pocs metres de la façana s'hi conserva l'era encaironada i el pou. | 08248-113 | Camí de Can Vidal | La primera referència que tenim del nom Vidal a la zona és de la segona meitat del segle XVI, de la mà de Miquel Vidal, membre del consell de la baronia de Montbui. Aviat trobem referències al mas Vidal del Roure, fins que a mitjans del segle XVII els Vidal el van comprar a Josep Regassol de Caldes. Poc després, pel casament entre els fills de la casa, el mas passaria a formar part de la propietat de Rosàs. Des d'aleshores, Can Vidal és una masoveria seva. | 41.6501700,2.2033500 | 433663 | 4611243 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78019-foto-08248-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78019-foto-08248-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78019-foto-08248-113-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 78020 | Can Xico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xico | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVIII-XX | Can Xico és una masia del segle XVIII a la qual es va afegir una tercera crugia durant el segle XIX. Durant la segona meitat del segle XX va ser reformada i s'hi van afegir porxos als laterals. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat de factura moderna, excepte el portal d'arc de mig punt ceràmic i brancals de pedra. Sobre d'aquest hi ha una pedra inscrita on hi consta: 'SABASTIA MOGAS / 1716'. Les obertures de la resta de façanes també són d'arc pla arrebossat de factura moderna. A la façana de ponent s'hi adossa un porxo i a la de llevant un cos annex d'un sol nivell d'alçat, que s'obre a migdia amb una gran portalada d'arc escarser ceràmic. El revestiment dels murs es manté arrebossat i pintat. | 08248-114 | Camí de Can Xico | La primera notícia que tenim de la casa la trobem a la seva mateixa façana, de l'any 1716. Tal com consta aquí, el propietari s'anomenava Mogas. A finals d'aquest segle, hi vivia Francesc Barbany, casat amb Margarida Molins. Els actuals propietaris en són descendents. | 41.6614800,2.2355100 | 436352 | 4612474 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78020-foto-08248-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78020-foto-08248-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78020-foto-08248-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78021 | Cases d'en Lluïset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-den-lluiset | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | Les cases d'en Lluïset són un conjunt de quatre cases entre mitgeres construïdes durant el primer terç del segle XX segons una mateixa tipologia, de forma paral·lela a la carretera. Durant la segona meitat del segle XX la de l'extrem nord es va reformar i se'n va afegir una de nova al sud. Són cases de planta rectangular que s'estructuren en dues crugies. Consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Els frontis es composen simètricament segons dos eixos d'obertures, totes d'arc pla arrebossat. Els finestrals de l'eix del portal tenen sortida a balcons de baranes forjades. A nivell del primer pis i del coronament hi ha cornises motllurades; sobre les segones hi ha els forats de ventilació de les cobertes. El tractament dels murs és arrebossat i pintat, cadascuna d'una tonalitat. | 08248-115 | Ctra de Parets a Bigues, núms. 17 a 23 | Les cases d'en Lluïset van ser construïdes durant el primer terç del segle XX per Josep Bonet, amb la idea que hi anessin a viure els seus fills. Tanmateix, cap d'ells hi anà a viure. | 41.6356600,2.2319200 | 436028 | 4609610 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78021-foto-08248-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78021-foto-08248-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78021-foto-08248-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78022 | Cases del passatge antic de la Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-passatge-antic-de-la-sagrera | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVII-XXI | A l'entorn de l'església de Santa Eulàlia hi ha un conjunt de cases que constitueixen un petit passatge. Es tracta de quatre edificis entre mitgeres construïts entre els segles XVII i XVIII, coneguts com Can Bassa, Cal Mestret, Can Minguell i Ca l'Elies. Durant el segle XX i XXI han estat molt reformats. La casa de Can Colom ha estat reconstruïda i no manté la tipologia pròpia. La casa de Can Bassa està situada a l'extrem de ponent, pel que és a tres vents. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis s'orienta a migdia i es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte els dos pòrtics d'arc escarser de les golfes. Les cases de Cal Mestret i Can Minguell són a dos vents i tenen la façana principal orientada a migdia. Consten de planta baixa i dos pisos i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures són d'arc pla arrebossat, la majoria de factura moderna. Finalment, la casa de Ca l'Elies és a tres vents i està orientada a llevant. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos, definits per obertures d'arc pla de pedra carejada, llevat del portal d'arc de mig punt adovellat. A la clau hi ha gravat un camper. Al coronament de l'edifici hi ha pintat un rellotge de sol. Les façanes de tramuntana de totes quatre cases han estat molt reformades i s'hi han obert diverses finestres d'arc pla arrebossat. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat, excepte els dos primers nivells de Ca l'Elies, que estan repicats i presenten la pedra vista. | 08248-116 | Passatge antic de la Sagrera, núms. 2, 4, 6, 8 i 10 | Les cases de l'entorn de l'església parroquial de Santa Eulàlia van construir-se entre els segles XVII i XVIII. Entre finals del segle XVII i principi del XVIII, a Can Colom hi vivia la família Lluch. Durant la segona meitat del segle XIX, la Margarida Lluch es va casar amb en Pere Gili de Can Polvorer. En morir sense descendència, la casa passà a Isidre Barbany, la família del qual en manté la propietat. Pel que fa a Can Bassa, tenim constància a principi del segle XVIII que hi vivia Pere Bassa. En l'actualitat encara pertany als seus descendents. La casa de Ca l'Elies, tot i semblar la més antiga a nivell constructiu, té poca documentació antiga. A nivell popular, es diu que durant uns anys va ser el consistori municipal, com també va ser un hostal. A mitjans del segle XIX hi vivia en Josep Molins, fill de la casa veïna de Can Minguet. A mitjans del segle XX hi vivia Elies Valls, qui va donar nom a la casa. D'altra banda, Can Mestret està documentada des del segle XVIII, quan pertanyia als Puigdomènech. És coneguda amb aquest nom per Josep Puigdomènech, qui durant la segona meitat del segle XIX feia de mestre d'obres. Va ser ell qui va construir el cafè i la sala de ball. Els propietaris actuals en són descendents. Finalment, Can Minguet pertanyia a Domènec Molins durant la segona meitat del segle XVIII. Popularment era conegut com en Minguet, nom que va acabar donant nom a la casa. Durant uns anys, a principi del segle XX va ser un hostal. En aquest moment, la pubilla Maria Molins va casar-se amb Josep Duran. Els actuals propietaris són els seus descendents. | 41.6558000,2.2234800 | 435345 | 4611852 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78022-foto-08248-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78022-foto-08248-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78022-foto-08248-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-12-13 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78023 | Nucli rural del Bonaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-rural-del-bonaire | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVI-XX | La casa de Can Bernat i de Can Valentí presenten cert estat de deteriorament. | El nucli rural del Bonaire està format per un conjunt de cinc cases de pagès agrupades, conegudes com Can Valentí, Can Vicari, Can Lluc, Can Moret i Can Bernat. El conjunt es començà a formar al voltant del segle XVI, amb una única casa que fou dividida vers el segle XIX. Al seu entorn s'hi van construir dues cases més fins a formar aquest petit nucli. La part central del nucli està construït en un costat del camí, amb cases entre mitgeres. La primera casa que trobem és la de Can Vicari, que consta de planta baixa i golfes té la coberta a un vessant que desaigua al lateral. S'hi accedeix per un portal d'arc escarser arrebossat, al voltant del qual hi ha dues finestres d'arc pla arrebossat. La següent casa és Can Lluc, que segueix el pendent de la coberta de la següent i té el carener perpendicular a la façana. Fa uns anys es va dividir en dues parts, quedant una d'elles com a pallissa. En aquesta hi ha un portal amb llinda de fusta i brancals ceràmics, damunt del qual trobem una finestra d'arc pla arrebossat amb ampit de pedra. A l'altra part de l'edifici que es coneix avui com a Can Lluc té tres obertures d'arc pla arrebossat. Entre els dos cossos hi ha les restes d'un rellotge de sol, del qual només en queda l'agulla. A continuació trobem la casa de Can Moret, composta per dos cossos amb cobertes a un vessant que desaigua a llevant. La façana s'obre amb tres eixos de finestres, totes d'arc pla arrebossat. A pocs metres a tramuntana d'aquest grup, hi ha la casa aïllada de Can Valentí. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Totes les obertures són d'arc pla arrebossat. A la part superior de la façana hi ha les restes d'un rellotge de sol. A la façana de llevant s'hi adossa un cos de mateixa alçada i coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Finalment, a llevant hi ha adossades les corts, d'un sol nivell d'alçat. La darrera casa del nucli la trobem a pocs metres a migdia del grup principal. És una petita construcció de planta baixa i pis amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla arrebossat. Totes les construccions tenen el parament de pedra lligada amb argamassa, que està revestit a les façanes amb morter de calç o pòrtland. | 08248-117 | Camí del barri del Bonaire | En el fogatge de l'any 1553 hi consta que en aquest lloc hi vivia Bartomeu Valls, àlies Lluch. Durant la segona meitat del segle XVIII, Josep Lluch i Valls de la Penya va tenir una disputa amb Josep Plantada per les afrontacions de les seves terres. Durant el segle XIX la propietat es va dividir en les cases que actualment configuren el nucli. | 41.6593100,2.2356800 | 436364 | 4612233 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78023-foto-08248-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78023-foto-08248-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78023-foto-08248-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 78024 | Can Rei i Can Donat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rei-i-can-donat | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1991). 'Cases que tenen història: Can Donat', Anuari Local, núm. 29. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVIII-XX | El conjunt de Can Rei i Can Donat té el seu origen en una única casa, construïda durant el segle XVIII. Probablement, aquesta primera construcció es correspon amb la casa de Can Rei. Durant el primer terç del segle XX, una meitat de Can Donat, coneguda com Can Cintet, va ser reformada segons el gust de l'època. Can Rei és un edifici de planta irregular, que es situa a la part de tramuntana del conjunt. Està format per diversos cossos d'alçades i cobertes independents. Una part del volum té façana orientada a migdia, amb obertures d'arc pla arrebossat. En un dels cossos posterior s'observa una finestra d'arc pla de pedra carejada. Al costat de garbí s'hi adossa la casa de Can Donat, amb façana orientada a migdia que sobresurt respecte la façana de Can Rei. Està formada per dos cossos clarament diferenciats; el costat de la dreta respon a una reforma feta durant el primer terç del segle XX. Aquest consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons dos eixos d'obertures d'arc pla arrebossat. Els finestrals del pis tenen sortida a un balcó corregut amb baranes de forja. El ràfec està acabat amb mènsules esglaonades, entre les quals s'intercalen els forats de ventilació de la coberta. El segon cos de Can Donat està situat a l'extrem de ponent. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a una sola vessant que fa el desaiguat per ponent. El frontis s'obre amb diverses obertures disposades de forma aleatòria, que són de tipologies diverses: d'arc pla arrebossat, de pedra tosca o ceràmiques. A la part superior hi ha pintat un rellotge de sol. A mestral d'aquest volum hi ha un cos annex de dos nivells d'alçat, que s'obre amb un gran portal d'arc carpanell ceràmic. Entre els dos edificis hi ha una gran era encaironada. El revestiment dels murs es manté arrebossat, excepte el cobert que mostra la pedra vista. | 08248-118 | Camí de Can Donat | La primera notícia que tenim de la casa de Can Rei es remunta a principi del segle XVIII, quan es coneixia per Can Relats i pertanyia a Joan Relats. Durant la segona meitat del segle XIX pertanyia a Josep Relats, casat amb Antònia Baró. A mitjans del segle XVIII, tenim constància que Can Donat i Can Cintet pertanyien a Francesc Unyó. En morir sense descendència, van donar la casa a Esteve Bassa. La seva filla Margarida va ser la pubilla i va casar-se amb Joan Barbany. | 41.6544000,2.2368800 | 436459 | 4611687 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78024-foto-08248-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78024-foto-08248-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78024-foto-08248-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78025 | Can Vila, Can Ciurans, Ca la Quima i Ca la Lola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vila-can-ciurans-ca-la-quima-i-ca-la-lola | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX-XX | A la part sud de la Sagrera hi ha un conjunt de quatre cases construïdes entre finals del segle XIX i principi del XX. Estan situades al costat esquerre de la carretera de la Sagrera i segueixen fins a l'inici del passatge de la Sagrera. La primera casa que trobem és Ca la Lola, un edifici aïllat de planta rectangular, al qual s'adossa un cos per llevant amb accés independent. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos principals d'obertures d'arc pla arrebossat. A la part superior hi consta 'AÑO 1918'. La següent casa és Ca la Quima, amb façana orientada a ponent. És un edifici que ha estat molt reformat en els darrers anys, tot i que a la façana de llevant s'hi conserven dos finestres amb ampit i part dels brancals de pedra. A continuació, trobem la casa de Can Vila, de planta baixa i pis i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, la central del pis amb sortida a un balcó. La façana queda rematada per un capcer esglaonat resseguit per una cornisa motllurada. Finalment, trobem la casa de Can Ciurans, que també ha estat força reformada en els darrers anys. És un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat. A la part de tramuntana s'hi ha adossat un porxo i un habitatge modern. | 08248-119 | Ctra. De la Sagrera | La casa de Ca la Lola antigament es coneixia com Cal Joanet, ja que pertanyia a Joan Rosàs, en 'Joanet de l'auto'. El nom actual li va donar la Dolors Bonet, qui hi va regentar una botiga. De la casa de Ca la Quima sabem que el nom li ve de la propietària Joaquima Bonet, que estava casada amb Pere Barbany. Des de principi del segle XX la casa era de la propietat de Can Colom. La casa de Can Ciurans va construir-se l'any 1923 i pertanyia al sastre Josep Ciurans. Pel que fa a Can Vila, sabem que la va fer construir Josep Vila l'any 1924, provinent de Can Vila Vell, situada entre Ca la Lola i ca la Quima. | 41.6548600,2.2252500 | 435491 | 4611747 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78025-foto-08248-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78025-foto-08248-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78025-foto-08248-119-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 77918 | Can Maspons del Rieral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maspons-del-rieral | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1970). 'Cases que tenen història: Can Maspons del Rieral', Anuari Local, núm. 8. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIV-XIX | Can Maspons del Rieral és una masia que podria ser d'origen medieval, sobre la qual es va consolidar un edifici de quatre crugies al llarg del segle XIX. Entre els elements que denoten l'existència d'una construcció anterior, trobem un notable arc de descàrrega de pedra situat a la façana de llevant, al costat del qual hi ha diversos carreus de pedra calcària de les mateixes característiques que les que s'observen a l'ermita de Sant Cristòfol. D'altra banda, la filada inferior del parament del mur posterior presenta la pedra col·locada en espiga. La masia és de planta rectangular i s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants desiguals amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons quatre eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, llevat del portal, que és d'arc escarser. Les obertures originals presenten ampits motllurats de pedra calcària, mentre que les altres són de majors dimensions i de factura moderna. A causa del desnivell natural del terreny, davant del portal hi ha una petita rampa feta de còdols. També al costat del portal hi ha adossat un pedrís amb escala que s'emprava per carregar els carros. També pel desnivell del terreny, la façana de llevant presenta poca alçada i en destaca un gran arc de descàrrega fet amb carreus escairats. Com a úniques obertures, trobem dues finestres d'arc pla arrebossat i un portal amb llinda de fusta i brancals ceràmics. A la façana de tramuntana únicament hi ha tres petites finestres, totes d'arc pla de pedra carejada. La filada inferior d'aquest mur presenta la pedra disposada en espiga. La façana de ponent queda parcialment tapada per un cobert que es sosté amb tres pilars ceràmics, que va ser incorporat durant la primera meitat del segle XX. El tractament dels murs és arrebossat amb morter de calç i pintat a la façana. Davant de la casa s'hi conserven les antigues corts, el pou, una pallissa habilitada com a habitatge i al sector de garbí una gran era encaironada. | 08248-12 | Barri de Sant Cristòfol | Tradicionalment, es creu que la masia podria estar vinculada a la veïna capella romànica de Sant Cristòfol, ja que sovint és conegut i apareix documentat com a Can Maspons de Sant Cristòfol. La primera notícia que tenim dels Maspons es remunta a l'any 1227, quan consta que un tal Bernat Ponç treballava en un molí llegat parcialment per Bernat de Villar a Arnau de Bastida. Ja al segle XIV, el molí (que es correspon amb l'actual molí d'en Vendrell) fou establert en la seva totalitat a Guillem Maspons, propietari del mas Ponç de la parròquia de Sant Cristòfol de Pallars. A principi del segle XV els Maspons obtindrien la llicència per abastir el molí de l'aigua del Tenes. Els Maspons tenien el domini útil del mas, mentre que els propietaris n'eren els monestirs de Sant Miquel del Fai i de Sant Benet de Bages. El molí va formar part de la propietat del mas fins a l'any 1677, en què Francesc Maspons va vendre'l a Josep Vendrell, pel que va passar a ser conegut com el molí d'en Vendrell. Durant la Guerra del Francès, Josep Maspons va ser afusellat a l'era de Can Corder. El seu germà Jacint va morir poc després, deixant vídua a Marianna Viaplana, que tan sols tenia un fill de curta edat, anomenat Joan. Al cap de pocs anys, Marianna es casà amb Josep Rof , amb qui es construirien la casa de Can Rof, avui desapareguda. L'hereu Joan Maspons va quedar-se a la casa de Can Maspons. Ell i el seu fill Domènec van arreglar la casa entre els anys 1868 i 1869, ja que es trobava en força mal estat. Actualment, els Maspons mantenen la propietat de la masia i segueixen essent els administradors de la capella de Sant Cristòfol. | 41.6379900,2.2444300 | 437072 | 4609860 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77918-foto-08248-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77918-foto-08248-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77918-foto-08248-12-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es denomina Can Maspons de Sant Cristòfol. | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 78026 | El Bruguer Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bruguer-vell | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX-XX | El Bruguer Vell és una masia del segle XIX que va construir-se sobre una edificació anterior, difícil de determinar per les successives reformes que s'hi han fet. Durant el segle XIX es va consolidar la casa de dues crugies, a les quals es va afegir un cos annex per costat durant el segle XX. En la darrera restauració de finals del segle XX, es van aquests cossos van unificar-se com un únic volum. En aquest moment també es va reformar l'espai interior i les obertures. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'accés és d'arc escarser ceràmic, l'única obertura original conservada, ja que les altres són d'arc pla arrebossat i estan ampliades. Al centre de la façana hi ha pintat un rellotge de sol on hi ha escrit: 'DIA BOIRÓS / DIA MANDRÓS / EL BRUGER VELL / 1633 -1992 / CARLES / DANIEL'. A les façanes laterals i posterior també s'han reformat les obertures. En aquesta última s'hi ha fixat una pica de pedra trobada a la finca, que sembla beneitera i que denota certa antiguitat. Té el perfil lobulat i una roseta tallada a la base. Per la seva proximitat a l'indret on havia existit la capella de Sant Joan, no hem de descartar que pogués formar-ne part. El tractament exterior dels murs de la masia és arrebossat i pintat. Davant la casa hi ha l'antic pou amb safareig. | 08248-120 | Camí del Bruguer Vell | Des del segle XVII el mas Bruguer era una masoveria del mas Viver de Sant Mateu de Montbui i s'hi havia establert la família Valls. A mitjans del segle XX, la família Brustenga va comprar el mas i les seves terres. Des de fa uns anys va canviar de mans i es van dediquen les terres a la producció de vi i la casa a turisme rural. | 41.6610600,2.2033400 | 433673 | 4612452 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78026-foto-08248-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78026-foto-08248-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78026-foto-08248-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78027 | Molí d'en Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-vendrell | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X, (2001). 'Cases que tenen història: Can Vendrell de la Vall i el molí d'en Vendrell', Anuari Local, núm. 39. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIII-XX | La coberta es troba en mal estat. La part de tramuntana presenta deficiències estructurals. | El molí d'en Vendrell és un molí fariner d'origen medieval que va reconstruir-se durant el segle XVI. La part primitiva de l'edifici l'hem de situar en el cos central, on a banda del parament de pedra lligada amb argamassa sota un encofrat de tàpia, s'observen els canals d'entrada i sortida de l'aigua. Entre els segles XVIII i XIX va ser reformat fins a donar-li l'aparença actual. És un edifici constituït per diversos volums superposats. El cos central és de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants desiguals amb el carener paral·lel a la façana. A la part posterior s'hi conserva una gran bassa rectangular, des d'on l'aigua hi accedia a través d'una canaleta que es conserva en el que havia estat el carcabà. A la part inferior de la façana també s'observa el canal de desaigua que sortia del carcabà. En aquesta façana hi ha un portal amb llinda de fusta i brancals de pedra i una finestra d'arc pla de pedra tosca. Al costat de llevant d'aquest cos hi ha adossat un segon volum de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Aquest volum es prolonga vers tramuntana de forma paral·lela a la bassa. Al frontis hi ha el portal principal, d'arc de mig punt de pedra, a més d'una finestra d'arc pla de pedra i dues d'arc pla arrebossat. A la part central trobem pintat un rellotge de sol. Aquesta façana ha estat reforçada recentment amb dos contraforts. El tercer volum està situat a l'extrem de ponent, és de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La planta baixa queda tapada per un cobert adossat, mentre que al pis les finestres són d'arc pla arrebossat. El revestiment dels murs es manté arrebossat. A l'interior es manté la distribució característica de les estances, així com els paviments de tova i els sostres amb bigues de fusta. Davant la casa s'hi conserva el rec, on hi ha un safareig, així com una gran era encaironada. Al costat de llevant s'hi ha adossat una nau moderna de maó. | 08248-121 | Camí del Molí | Antigament era conegut com el molí d'en Maspons, que està documentat del segle XIII en motiu de la cessió de mig molí de Bernat de Villar a Arnau de Bastida. En aquest molí hi treballava en Bernat Ponç. L'any 1316, el noble Berenguer de Bastida va establir-hi a Guillem Maspons del mas 'Pontis et Abat' de la parròquia de Sant Cristòfol. A principi del segle XV, el batlle general de Catalunya fa una concessió a Pere Sabater i Miquel Maspons (amos dels molins Sabater i Maspons, respectivament), de l'ús de l'aigua del Tenes per fer funcionar els seus molins. Durant la primera meitat del segle XVI, trobem documentat l'establiment d'una peça de terra de Francesc Maspons a Pere Garriga per a construir un molí, que probablement es correspon amb la reforma de l'edifici primitiu que li va donar l'aspecte actual. Uns anys després hi va entrar el moliner Joan Arquimbau, la família del qual s'hi estaria fins al segle XVII, quan Josep Vendrell el va comprar a Francesc Maspons. Des d'aquest segle fins al XIX, s'han documentat diverses confrontacions per l'aprofitament de l'aigua en aquest sector del Rieral, entre els propietaris dels molins Sabater, Vendrell i d'en Comes i els de Can Pallars i Can Feu. La única filla de Josep, Margarida, va heretar els seus béns, i es va casar amb Pere Cabot, qui seguí l'ofici de polvorer. En l'inventari de béns que es va fer en les segones núpcies de Margarida, hi consta que hi havia molí fariner i polvorer. A mitjans del segle XIX el molí era portat per Pau Solà, tot i que només molia tres mesos a l'any. L'últim moliner va ser Agustí Vila, pel que a finals del segle XIX va deixar de produir. A principi del segle XX els Parellada van vendre la propietat a Antoni Romeu, quan hi vivia la família Cladellas, que s'hi estaria fins a mitjans del segle XX. Des d'aleshores ha canviat de mans en diverses ocasions. | 41.6368000,2.2394300 | 436654 | 4609731 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78027-foto-08248-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78027-foto-08248-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78027-foto-08248-121-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 78028 | Escoles Velles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-velles-1 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | Els edificis de les Escoles Velles van construir-se durant el primer terç del segle XX. Es tracta de quatre edificis que inclouen l'escola de nens, la de nenes i les cases dels professors. Es tracta de quatre edificis aïllats disposats de forma paral·lela al carrer del Mestre Joan Batlle. Els volums es distribueixen de forma simètrica, pel que al nord trobem la casa de la senyoreta i al sud la del mestre, mentre que al centre hi ha l'escola de les nenes i dels nens, respectivament. Els dos edificis dels professors s'orienten a ponent, consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Tenen les façanes principal i posterior compostes segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat emmarcat per una motllura, tot i que a la de la senyoreta la finestra central està tapiada. Els edificis de les escoles són d'un sol nivell d'alçat i tenen la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les façanes estan encarades, pel que els accessos estan a les façanes sud i nord respectivament. A llevant del pati que hi ha entre els dos edificis s'hi ha construït recentment la biblioteca municipal. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat. | 08248-122 | C. del Mestre Joan Batlle, 6 | Les escoles públiques de Santa Eulàlia han tingut diverses ubicacions al llarg dels anys; entre els quals trobem Sant Simplici o Can Mallorca. A principi del segle XX es va començar a plantejar la necessitat de construir un edifici específic per aquesta finalitat. L'Ajuntament va comprar el terreny a Isidre Bonet i va començar a construir-se l'any 1915, de la mà del mestre d'obres Josep Puigdomènech. Van ser inaugurades el mateix any davant d'un gran nombre d'autoritats. Fa uns anys van quedar com a parvulari i fa pocs anys s'hi ha construït la biblioteca municipal. | 41.6542600,2.2232000 | 435320 | 4611682 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78028-foto-08248-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78028-foto-08248-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78028-foto-08248-122-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78029 | La Bastida Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bastida-nova | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | La Bastida Nova és una masia construïda de nova planta a principi del segle XX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat. En la darrera restauració, es va pintar la inscripció '1903 JD 2003'. Els finestrals del pis tenen sortida a balcons de base motllurada, sostinguts per mènsules, que estan delimitats amb baranes forjades. Al costat de la finestra de les golfes hi ha pintat un rellotge de sol on hi ha escrit: 'Jo sense sol, i tu sense salut, tot és perdut'. La façana queda rematada per un capcer esglaonat que es ressegueix amb una cornisa ceràmica, sobre el qual hi veiem gerros decoratius. La façana de ponent queda tapada per un cobert adossat de dos nivells d'alçat i coberta a una vessant que fa el desaiguat al lateral. Està obert a migdia amb un gran portal d'arc pla ceràmic i dos finestres superior d'arc rebaixat ceràmic. La resta de façanes tenen poques obertures d'arc pla arrebossat, distribuïdes de forma aleatòria. El tractament dels murs és arrebossat i pintat de color blanc i de pedra vista a la resta. En els darrers anys, s'han edificat diverses cases al seu entorn. | 08248-123 | Camí del Gual, 100 | La casa de la Bastida Nova va començar-se a construir l'any 1903 per encàrrec de Jaume Dantí, que fins aleshores havia fet de masover a la Bastida Vella. Entre els anys 1924 i 1930, Jaume Dantí va exercir d'alcalde de Santa Eulàlia de Ronçana. En l'actualitat habiten a la casa els seus descendents. | 41.6376100,2.2332100 | 436137 | 4609826 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78029-foto-08248-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78029-foto-08248-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78029-foto-08248-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78030 | La Bastida Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bastida-vella | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (2000). 'Cases que tenen història: La Bastida Vella', Anuari Local, núm. 38. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XII-XVIII | La coberta i el balcó de la façana es troben en mal estat. | La Bastida Vella és una casa forta medieval sobre la qual es va consolidar una sala entre els segles XV i XVI. La part primitiva de l'edifici la situem en el cos de tramuntana, on a la planta baixa els murs tenen una amplada considerable i s'obren amb espitlleres a les quatre cares. Sobre d'aquest cos es va construir la sala, on el noble hi feia estada. La situació d'un portal gòtic- renaixentista en aquest pis indica que s'hi accedia des d'una escala exterior, que probablement estava situada en el pati d'armes. Durant el segle XVIII es va construir un nou volum, suposem que sobre el pati d'armes, que va integrar ambdues parts com un únic edifici. L'edifici primitiu l'hem de situar al sector de tramuntana del volum actual. És de planta rectangular, consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a una vessant que fa el desaiguat a tramuntana. A nivell del pis de les façanes de ponent i llevant s'obre amb una finestra gòtica-renaixentista, totes dues amb arquets lobulats i guardapols, decorades amb mascarons i motius vegetals. A la façana de migdia també hi ha un magnífic portal d'arc carpanell de pedra, amb guardapols i mascarons esculpits. Actualment, s'accedeix a aquest des de la sala del segon volum. Aquest volum és de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat, llevat del portal i una de les finestres de pedra. En el portal hi ha inscrit: 'GRIMAU / ME FECIT/ 1744'. Les finestres dels pisos superiors estan protegides amb balustrades, excepte la central, que té sortida a un balcó de baranes forjades. A nivell de les golfes de la façana de ponent s'hi obre una galeria horitzontal amb pòrtics d'arc rebaixat arrebossat, alguns dels quals estan tapiats. El revestiment dels murs es manté arrebossat amb morter de calç. A l'interior de la masia s'hi manté la distribució característica, amb les estances de la planta baixa cobertes amb volta rebaixada i amb bigues de fusta als pisos superiors. | 08248-124 | Camí de la Bastida | La primera notícia que tenim del nom Bastida es remunta a l'any 1195, quan Guerald de Bastida va acensar el mas Paiàs a favor de Pere Paiàs. L'any 1227 Bernat de Villar, castlà del castell de Montbui, va llegar mig molí que tenia en dit feu a Arnau de Bastida. Aquest molí podria correspondre's amb l'actual molí d'en Burch, ja que consta que al molí d'en Bastida hi vivia el 1552 en Gabriel Burch. La família noble dels Bastida era una de les beneficiàries del delme de Sant Genís de l'Ametlla, junt amb el seu rector i el noble Bernat de Rosanes, del casal de Rosanes de la Garriga. A mitjans del segle XV, els Bastida esdevenen propietaris de la casa de Bigues ( avui coneguda com a can Badell), on la família s'acabaria traslladant poc després. A partir d'aleshores, el casal va ser ocupat per masovers. En aquest moment, la filla d'Aldonça de Bastida, Francina es va casar amb Joan Palol, de la casa Palol de l'Empordà. Desafortunadament, l'epidèmia de la pesta va acabar amb la vida de bona part de la família, llevat de la seva filla Liença. Aquesta va casar-se amb Bernat Ocelló però moriren sense descendència, pel que van deixar la propietat a Joan de Vilafranca. El darrer Vilafranca que va posseir la casa va ser Anna, filla de Lluís, que en casar-se amb Francesc de Grimau i de Llupià l'any 1603 va ser la darrera en portar aquest nom. També va ser la darrera de la família Bastida que seria enterrada a l'església de Santa Eulàlia. El llinatge dels Grimau va obtenir nombrosos títols i distincions, ja sigui per les seves exitoses carreres militars com pel casament amb altres membres de la noblesa catalana. A principi del segle XIX, Magí Anton de Villalonga i de Grimau va vendre el casal a Josep Anton Llobet i Vall-llossera, fill d'una família de notaris de Caldes. Els seus descendents la van vendre l'any 1915 a Lluís Barbany, propietari de Can Barbany del molí, la família del qual en manté la propietat. | 41.6365200,2.2282400 | 435722 | 4609708 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78030-foto-08248-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78030-foto-08248-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78030-foto-08248-124-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 78031 | La Casa Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-vella | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIV-XX | La part del molí es troba en estat ruïnós. | La Casa Vella és un edifici al costat del qual hi havia un molí fariner medieval del qual en queden pocs vestigis. Aquests estan situats a la part nord, on s'observen restes de murs en 'opus spicatum' que es prolonguen vers a ponent en la que hauria estat la bassa. És probable que en la mateixa riuada que s'emportà el molí la casa quedés força afectada. Per aquest motiu, la construcció actual presenta una composició irregular, amb elements que no presenten la seva ubicació original. A migdia hi ha situat el volum principal, de planta rectangular i dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures; a la planta baixa hi ha un portal d'arc escarser arrebossat i una finestra d'arc pla de pedra carejada. Al pis n'hi ha una d'arc pla de pedra carejada amb la llinda inscrita 'JOAN BARBANY/ ME A 1727 FE' i el brancal: 'A 13 DE MARS / LANY 1623'. L'altra finestra del pis té la llinda de pedra gravada amb l'anagrama IHS. A nivell de les golfes hi ha dues finestres, una d'arc pla i l'altra d'arc escarser arrebossats. De la façana de migdia d'aquest cos destaca un finestral d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat. Sota d'aquest comença una escala exterior adossada a la façana, que permet accedir directament al pis per un portal d'arc de mig punt arrebossat. A la planta baixa trobem un portal d'arc pla arrebossat des d'on s'observen les espitlleres del mur de ponent. La part de ponent d'aquest volum respon a un afegit posterior. A tramuntana del primer volum hi ha un volum perpendicular que es prolonga per llevant. La seva façana està encarada amb la del primer, a la façana de migdia. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures de la façana són totes d'arc pla arrebossat, entre les que s'hi intercala un contrafort. A la façana de tramuntana s'observa una finestra d'arc pla de pedra tapiada, amb la data '1699' inscrita. En aquest tram de paret, s'observa el parament d'encofrat de tàpia, que denota certa antiguitat. Sota d'aquest hi ha una part del mur de pedra disposada en espiga, vestigi del molí antic. El revestiment dels murs es manté arrebossat. | 08248-125 | Camí de la Casa Vella | La primera notícia que tenim del molí d'en Barbany la trobem en el fogatge de l'any 1497, tot i que per les seves característiques, sembla que els seus orígens són anteriors. La família Barbany va residir en una casa al costat del molí fins que l'any 1777 una riuada s'emportà el molí. Des d'aleshores, es van construir una casa i un molí en una part més elevada de la població, quedant aquesta casa com a masoveria. A partir d'aleshores, per diferenciar-la de la segona, se l'ha denominat la Casa Vella. Des de finals del segle XIX hi viu la família Vila. | 41.6463800,2.2330500 | 436132 | 4610799 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78031-foto-08248-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78031-foto-08248-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78031-foto-08248-125-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 78032 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-15 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIV-XVII | La rectoria de Santa Eulàlia és un edifici d'origen medieval que va ser reconstruït entre els segles XVI i XVII. A banda d'una part de l'estructura, de l'edifici primitiu se'n conserva un gran arc de diafragma de pedra, a l'alçada del primer pis a tocar de l'església, a més d'elements arquitectònics com les mènsules de pedra que sostenen les bigues. Després que quedés malmesa per la Guerra Civil, va restaurar-se durant la segona meitat del segle XX. És un edifici adossat xaloc de l'església parroquial de Santa Eulàlia, de planta en forma de 'L'. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Unes escales salven el desnivell del portal d'accés, d'arc de mig punt adovellat. A cada costat s'obre una finestra d'arc pla de pedra carejada, totes dues amb la llinda inscrita amb l'any '1683'. En un costat hi ha un contrafort que reforça l'estructura. Al pis hi ha tres finestrals d'arc pla de pedra carejada, el central amb inscripció a la llinda molt deteriorada i sortida a un balcó de baranes forjades. La única finestra de les golfes és d'arc pla de pedra carejada, damunt la qual hi ha la biga que sostenia de corriola. Una de les finestres de la façana de gregal té sortida a un balcó modern de maó, que es suporta amb el mur del casal parroquial, formant un pas cobert per sota. L'edifici segueix per tramuntana amb un volum rectangular que tanca parcialment la part de l'absis de l'església. Aquest és lleugerament més alt que el primer a causa d'una ampliació posterior que es va fer de la coberta. Les obertures són d'arc pla ceràmic o arrebossat i es disposen per les façanes de forma aleatòria . La cantonada està reforçada amb un contrafort. El tractament dels murs combina el revestit d'arrebossat als pisos superiors i la pedra vista a la base. A l'interior s'hi conserven en bon estat elements d'interès notables, com són els sostres amb bigues de fusta suportades amb mènsules de pedra, els arcs motllurats de les obertures i les alcoves, les portes, etc. Són d'especial menció una sitja excavada en el terreny natural, un hipogeu i l'arc de diafragma conservat a l'estança del pis que comunica amb el mur de l'església, vestigis de l'edifici medieval. | 08248-126 | Pl. de l'Església | La primera notícia que tenim de la rectoria és de la segona meitat del segle XIV, quan a causa del seu mal estat el rector Nicolau Oromir va demanar permís per derruir-la. Fins a principi del segle XVI està documentat el mal estat que presentava l'edifici. Des de mitjans del segle XVI ja consta que es troba en bon estat. Poc després de l'esclat de la Guerra Civil va ser assaltada i després va ser confiscada, junt amb l'església. Fins a l'any 1981 no va ser restaurada. | 41.6559300,2.2239800 | 435387 | 4611867 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78032-foto-08248-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78032-foto-08248-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78032-foto-08248-126-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78033 | Torre del Doctor Vázquez | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-doctor-vazquez | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | La torre del Doctor Vázquez és un edifici construït durant la dècada de 1920 segons l'estètica noucentista. És de planta rectangular i s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està caracteritzat pel balcó del pis, que descansa sobre les dues columnes que presideixen l'entrada. Al balcó s'hi accedeix des dels dos finestrals del pis, que incorporen ornamentació vegetal a la llinda i un plafó ceràmic enmig. Com a remat de la façana trobem un frontó de base trencada, on s'intercala una motllura ovalada amb les inicials 'JV' (Juan Vázquez). Aquest capcer enllaça amb el frontó de la façana posterior a través d'una cornisa amb voladís que ressegueix la part superior del volum. A la façana de tramuntana s'hi ha afegit un ascensor amb un cos de vidre. El revestiment exterior és arrebossat i pintat. Davant la casa hi ha un jardí aterrassat, que queda tancat per un mur perimetral amb dues portalades amb pilars d'obra i portes de forja. | 08248-127 | C. de la Mare de Déu del Pilar, s/n | El doctor Juan Vázquez Sans va construir la seva segona residència a Santa Eulàlia de Ronçana durant la dècada de 1920. Va exercir com a Subdelegat de Medicina de Barcelona i va ser distingit amb la 'Gran Cruz de la Orden Civil de Sanidad'. Durant la segona meitat del segle XX va promoure la construcció d'habitatges al poble. | 41.6550200,2.2268700 | 435626 | 4611763 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78033-foto-08248-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78033-foto-08248-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78033-foto-08248-127-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78034 | Can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font-6 | XVIII-XX | Presenta cert estat de deteriorament per la falta de manteniment. | Can Font és una masia del segle XVIII que va ser reformada durant el segle XIX. Des de la segona meitat del segle XX ha estat notablement reformada, amb la construcció d'un habitatge sobre les antigues corts i un volum modern. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis s'orienta a ponent i es composa segons tres eixos d'obertures, totes d'arc pla arrebossat excepte el portal de doble arc escarser ceràmic amb l'intradós motllurat. En un extrem de la façana posterior en sobresurt un cos d'un sol nivell d'alçat amb coberta a una sola vessant que desaigua a migdia. A la base d'aquesta façana s'observen les marques que anteriorment hi havia adossat un cos de poca alçada. El tractament dels murs és arrebossat a la façana principal i de pedra vista a la posterior. Al costat de migdia del volum principal hi ha adossat l'antic cos les corts, que s'obren amb una galeria de pòrtics d'arc de mig punt arrebossat. Sobre aquest nivell s'hi va construir un habitatge independent amb accés des de la façana de llevant. Té la coberta d'uralita, a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Fa pocs anys es va adossar un volum nou a la façana de tramuntana, que està a mig construir i supera en alçada al volum principal. | 08248-128 | C. Girona, 42 | Des del segle XVIII, Can Font era una de les masoveries de la família de Dou, afincada a Barcelona. Entre les propietats que tenien a la zona hi ha Can Pallars de Santa Eulàlia i Can Regassol de Caldes. L'origen del nom pot venir de la font que fins fa pocs anys hi havia al torrent que hi ha al nord de la casa, que actualment està totalment tapada de vegetació. Durant la segona meitat del segle XIX n'era el masover Pere Ciurans i Badia. A mitjans del segle XX va canviar de mans i va urbanitzar-se el seu entorn. Des d'aleshores, la finca ha tingut diversos usos, els darrers una hípica i una serralleria. L'any 2006 es van construir diverses cases de protecció oficial a la feixa que hi ha a ponent de la casa, pel que ha quedat envoltada d'edificis moderns. | 41.6402000,2.2427800 | 436937 | 4610106 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78034-foto-08248-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78034-foto-08248-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78034-foto-08248-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78035 | Can Jaume Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaume-parellada | CLARET, J. (1995). 'Cases que tenen història: Can Jaume Parellada', Anuari Local, núm. 33. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX-XX | La casa de Can Jaume Parellada té el seu origen en una petita masia de dues crugies, que va consolidar-se amb una tercera crugia durant la segona meitat del segle XIX. Més endavant, a mitjans del segle XX, la façana va quedar tapada després que s'hi adosses un nou volum. La masia és de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis s'orienta a migdia i ha quedat tapat per un volum modern superior en alçada. Tanmateix, encara es pot observar l'antic portal d'arc carpanell ceràmic en l'actual menjador. A les façanes de tramuntana i de ponent s'observen petites finestres amb llinda i ampit de pedra, que formen part de la casa primigènia. El cos de llevant es correspon amb l'ampliació de la segona meitat del segle XIX, amb les obertures ceràmiques. El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica pintada amb dents de llop. El revestiment dels murs es manté amb restes d'arrebossat de morter de calç. A l'entorn de la casa s'hi conserven el pou i les antigues corts. | 08248-129 | C. de Girona | L'origen de Can Jaume Parellada el situem a principi del segle XIX, quan un fill de Can Parellada de l'Ametlla, anomenat Jaume, va fer la casa en unes terres que li van cedir. Uns anys més tard, el seu nét Josep Parellada Martras es casaria amb Margarida Cabot Parera, de Can Paraire de Santa Eulàlia. Ja al segle XX, la família va quedar novament emparentada amb aquesta casa, a través del casament de Concepció Padrós i Tomàs Cabot. Els actuals propietaris de la casa en són descendents. Fa uns anys, en urbanitzar la zona, van arrencar una gran fita de terme que hi havia al camp del costat de la casa, que estava gravada amb els escuts de Santa Eulàlia i l'Ametlla. | 41.6408400,2.2457900 | 437188 | 4610175 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78035-foto-08248-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78035-foto-08248-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78035-foto-08248-129-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 77919 | Can Magre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-magre | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1979). 'Cases que tenen història: Can Magre', Anuari Local, núm. 17. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XIX | La masia es troba en bon estat de conservació, però les corts presenten deficiències estructurals. | La masia de Can Magre va ser bastida durant el segle XVI, sobre la qual es va fer una reforma a la façana al segle XIX, en què es van obrir les finestres superiors i el capcer. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures, amb el portal d'arc de mig punt adovellat al centre. La seva clau està ressaltada i presenta la inscripció: '1597/ TRIAS', presidida per una creu. A l'eix lateral hi ha un segon portal, d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat. La resta d'obertures de la façana són d'arc de mig punt ceràmic, la de les golfes de menors dimensions. Com a remat de la façana trobem un capcer sinuós resseguit per una cornisa, a la part central del qual hi ha les restes d'un rellotge de sol. Des de la façana en surt un mur vers a ponent, on s'hi adossa el pou i les antigues corts perpendiculars al volum principal. Aquestes s'obren al pati a través de portals d'arc escarser ceràmic. Un altre cos annex situat a l'extrem de migdia permet tancar el pati frontal de la casa, juntament amb un porxo modern que s'ha construït al sector de llevant. Les façanes laterals i posterior presenten poques obertures, la majoria d'arc pla de pedra carejada. El tractament dels murs és arrebossat amb morter de calç, que deixa veure el parament de pedra allà on es troba deteriorat. A nivell interior, conserva l'estructura típica distribuïda entorn la sala del pis, coberta amb un embigat de fusta. És de destacar el forn de pa de la planta baixa de la masia, que s'ha ressaltat com a element ornamental aprofitant l'enderroc de la volta. | 08248-13 | Ctra. De Parets a Bigues, km. 12,5 | La primera notícia documental que tenim d'aquest mas la trobem al fogatge de l'any 1553, quan s'anomenava mas Tries del Pla. A mitjans del segle XVII, Jaume Trias va casar-se amb Caterina Padró, pubilla del mas Padró de Palau de Plegamans. Des d'aleshores, els Trias van passar a denominar-se Padró i van deixar de residir al mas, que va passar a ser regentat per masovers. L'any 1994 va ser restaurada i des d'aleshores s'utilitza com a restaurant. | 41.6603200,2.2290000 | 435809 | 4612350 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77919-foto-08248-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77919-foto-08248-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77919-foto-08248-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 78036 | Rec del molí d'en Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-del-moli-den-vendrell | CLARET, J. (1994). 'Cases que tenen història: Can Corder', Anuari Local, núm. 32. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (2003). 'Cases que tenen història: Can Noguera', Anuari Local, núm. 41. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. VALLICROSA, J., dir. (2000). 'La comunitat de regants de Santa Eulàlia de Ronçana', Ronçana, núm. 202. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIII-XX | El rec del molí d'en Vendrell és una sèquia la part final del qual havia proveït d'aigua alguns molins medievals construïts a la riba dreta del riu Tenes. El primer tram va ser construït a partir del segle XVIII, tot i que des del camí del Gual coincideix amb el traçat antic del rec de Dalt, existent des del període medieval. Està excavat al sòl i té una amplada variable, d'un metre aproximadament. Des del seu naixement a la resclosa de la Casa Vella, el ramal principal transcorre paral·lel al riu, passant soterrat sota Can Ferrarons, passant per can Noguera fins al camí del Gual. Des d'aquí segueix per ponent de Can Corder fins arribar al Molí d'en Vendrell, arribant fins a Can Feu, en terme de Lliçà. Aquest darrer tram coincideix amb l'antic rec de dalt, que seguia cap el molí d'en Sabater i d'en Comas, pel que podria tenir un origen medieval. Actualment ja no abasteix a cap molí, sinó que s'utilitza per al rec. | 08248-130 | Des de la resclosa de la Casa Vella fins al molí d'en Vendrell | El tram final del rec de baix o del molí d'en Vendrell existeix des de l'època medieval, si tenim en comte que el molí d'en Maspons (actual d'en Vendrell) i d'en Sabater estan documentats des del segle XIII. Aquests molins estaven autoritzats a desviar l'aigua del Tenes per al seu funcionament pel priorat de Sant Miquel del Fai. En la documentació del segle XVI relativa a Can Corder sovint s'esmenta el rec. Tenim constància que l'any 1751 l'intendent general de Catalunya va donar autorització per regar les terres entre el molí d'en Barbany i el molí d'en Vendrell a Isidre Plantada, Josep Fatjó, Joan Comas, Lluís Valls de la Serra, Melcior Traver, Jacint Xicota i Pau Partegàs. Devia ser aquest mateix segle que es va construir la resclosa de la Casa Vella i el tram inicial del rec, presumiblement després que la riuada del 1777 s'emportés el molí vell de Can Barbany. A finals del segle XIX es va constituir la Comunitat de Regants del rec del molí d'en Vendrell, que s'encarregaria de la gestió de l'aigua que fins aleshores havia estat motiu de tantes disputes. L'any 1911 el representant de la comunitat de Regants del molí de Vendrell era en Francesc de Paula Torras i Sayol, propietari de Can Gafa, que va exercir diversos càrrecs destacats com és d'alcalde de Caldes (1907-1909). | 41.6451800,2.2354300 | 436329 | 4610664 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78036-foto-08248-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78036-foto-08248-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78036-foto-08248-130-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es coneix com el rec de baix. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 78037 | Resclosa de la Casa Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-casa-vella | XVIII-XX | La resclosa de la Casa Vella està situada al riu Tenes, a uns 400 metres a gregal de la masia de la Casa Vella i a tocar del barri de la Campinya. Es tracta d'una obra d'enginyeria que permet desviar l'aigua de la riera cap al rec de Baix o del molí d'en Vendrell, que s'utilitza per a regar els camps i que antigament també servia per al funcionament del molí. La resclosa està formada per una estructura de dos nivells perpendicular al riu, reforçada amb un contrafort per costat. El desnivell que suposa aquesta construcció sobre el curs de la riera fa que en aquest punt hi hagi dos salts d'aigua destacats. Al costat de ponent, el mur es prolonga per a desviar l'aigua cap al rec, damunt del qual hi consta 'ANY / 1922'. Està construïda amb murs de maçoneria revestits amb ciment. | 08248-131 | Riu Tenes | La resclosa de la Casa Vella es devia construir durant la segona meitat del segle XVIII, després que una riuada s'emportés el molí vell d'en Barbany. El nom de la Casa Vella li seria donat per la seva proximitat, no pel fet que hi portés aigua. L'any 1922 va ser refeta. | 41.6481800,2.2349200 | 436290 | 4610998 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78037-foto-08248-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78037-foto-08248-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78037-foto-08248-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 78048 | Basses canameres de Can Brustenga i la Casa Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-canameres-de-can-brustenga-i-la-casa-vella | XIX | Estan cobertes de vegetació. | Al límit de les propietats de Can Brustenga i la Casa Vella, a tocar del rec de Baix o del molí d'en Vendrell, hi ha dues basses canameres. Es tracta de dos dipòsits adossats de planta rectangular i de poca fondària, que amiden uns 10m2 cadascuna. Estan fetes d'obra revestida amb argamassa i rematades amb ceràmica. Les basses s'omplien a través del desviament de l'aigua del rec. | 08248-132 | Rec de Baix | Durant el segle XIX, la producció del cànem es va generalitzar arreu del territori català. A partir d'aquest material s'obtenien un gran nombre de productes, com són les cordes, sacs, espardenyes i gran varietat de teixits. Algunes cases de Santa Eulàlia de Ronçana, com Can Burguès, Can Brustenga i la Casa Vella, van adoptar aquest cultiu aprofitant la demanda del producte que hi havia i la facilitat de conreu que oferia. Per aquest motiu, els propietaris de Can Brustenga i la Casa Vella van fer construir les respectives basses, una al costat de l'altra, al costat del rec de Baix o del molí d'en Vendrell. Un cop recollit del cànem, era dipositat en aquestes basses -que s'omplien de l'aigua del rec- i es deixava amarar durant uns dies, per tal que es separessin les parts llenyoses de les fibres del cànem. Tot seguit, es deixava assecar al sol i s'esmicolaven les garbes per extreure'n les fibres, fins a obtenir el cànem manufacturat. | 41.6456600,2.2357800 | 436359 | 4610718 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78048-foto-08248-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78048-foto-08248-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78049 | Aqüeducte del rec de Can Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-rec-de-can-comas | XVIII-XX | A sobre hi creix vegetació que en podria malmetre l'estructura. | A les timbes situades a ponent de Can Just hi trobem un aqüeducte que permetia salvar el desnivell del terreny per portar l'aigua cap al molí. Es tracta d'un pont d'un sol tram obert amb un sol arc de mig punt amb l'intradós ceràmic. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa. La part superior per on transcorre l'aigua ha estat reconstruïda més recentment amb maó, mentre l'aigua s'ha canalitzat l'aigua amb un tub de plàstic. | 08248-133 | Timbes de Can Just | 41.6319900,2.2461500 | 437209 | 4609192 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78049-foto-08248-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78049-foto-08248-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78049-foto-08248-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 78050 | Rec de Can Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-can-comas | GARCIA-PEY, E. (2003). Els noms de lloc i de persona de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVIII-XX | El rec de Can Comas és una sèquia que proveïa d'aigua la masia lliçanenca des de finals del segle XVIII . Està excavat al sòl i té una amplada variable, d'un metre aproximadament. El seu recorregut comença a la resclosa de Can Font i gairebé des del començament segueix soterrat per la riba esquerra del Tenes. Al llarg del seu traçat hi havia diversos pous per on es netejava periòdicament. Després de salvar el desnivell de la timba de Can Just per un aqüeducte, el rec entra en terme de Lliçà i fins arribar a Can Comas. | 08248-134 | Riu Tenes | El rec abastia d'aigua les terres de regadiu de l'Amell, Can Roca i Can Comas de Lliçà d'Amunt. | 41.6414000,2.2403500 | 436735 | 4610241 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78050-foto-08248-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78050-foto-08248-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78050-foto-08248-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78051 | Font de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-cristofol-0 | XX | La part superior del capcer ha estat trencada i s'hi han fet pintades vandàliques. | La font de Sant Cristòfol està situada en un marge del riu Tenes, sota el carrer de la Font de Sant Cristòfol, entre els quals hi ha unes escales que salven el desnivell i permeten d'accedir-hi. La font antiga està constituïda per un tub metàl·lic que està fixat directament en el marge, que actualment és poc visible a causa de la vegetació que el cobreix. A mitjans del segle XX la font es va arranjar amb la construcció actual, quedant així anul·lada la primera. És una estructura rectangular escalonada, que queda rematada per un capcer esglaonat. De la part central en sobresurten els cinc brolladors en forma de tub metàl·lic, sota els quals hi ha una pica rectangular on s'emmagatzema l'aigua. En un costat d'aquesta hi ha una petita canalització per on desaigua riera avall. L'estructura està arrebossada amb pòrtland, llevat del remat de còdols que es ressegueix amb una imbricació ceràmica. | 08248-135 | Riu Tenes | 41.6364700,2.2424100 | 436902 | 4609692 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78051-foto-08248-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78051-foto-08248-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 78052 | Passera de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passera-de-sant-cristofol | XIX | Només se'n conserven els estreps. | La passera de Sant Cristòfol era un pas sobre el riu Tenes que permetia comunicar els masos d'ambdós costats del curs fluvial. De l'estructura només se'n conserven els estreps, ja que el tauler va ser destruït durant la darrera riuada. L'estrep del costat de ponent és el més ben conservat, constituït per un mur rectangular de més d'un metre d'amplada, fet de còdols lligats amb argamassa que estan escairats a les cantonades. En un lateral hi ha fixada una gran cadena metàl·lica, que presumiblement subjectava l'estructura del tauler. Segons testimonis orals, aquesta era de tram recte fet de fusta, amb una barana en un sol costat. Davant la precarietat que presentava aquest material, més endavant es va refer amb formigó i baranes metàl·liques. De l'estrep del costat de llevant en queden els fonaments de pedra i argamassa. | 08248-136 | Riu Tenes | Des del segle XIX, la passera de Sant Cristòfol permetia comunicar ambdós costats del riu Tenes, a l'alçada de Can Maspons i l'ermita de Sant Cristòfol. A pocs metres aigües avall s'hi va arranjar l'antiga font de Sant Cristòfol, molt concorreguda pels veïns de la zona. Des de la passera, al camí que es dirigia cap a Can Maspons i Sant Cristòfol, hi havia l'antic safareig del mas, que es proveïa de l'aigua del rec del molí d'en Comas. L'estructura de la palanca va quedar destruïda durant la riuada de l'any 1994, juntament amb d'altres elements d'enginyeria construïts a l'entorn del Tenes. | 41.6367800,2.2424600 | 436907 | 4609727 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78052-foto-08248-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78052-foto-08248-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78052-foto-08248-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78053 | Font de l'Abril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-labril | XIX | La font d'Abril està situada en una pineda sobre el torrent del mateix nom, que avui ha quedat encaixada entre dues parcel·les de l'urbanització. La font es troba en una cota inferior del nivell natural del terreny, pel que per accedir-hi s'han de descendir unes escales. Sobre el mur hi ha fitxat un brollador metàl·lic, sota el qual trobem adossada una petita pica quadrangular de pedra on cau l'aigua, amb un banc de pedra al costat. La font està coberta per una estructura d'obra amb volta de mig punt. A l'entorn de la font hi ha una taula circular de pedra, sota l'ombra de tres grans àlbers. | 08248-137 | Camí de Caldes | 41.6426500,2.2069500 | 433955 | 4610405 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78053-foto-08248-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78053-foto-08248-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | Al llibre de Garcia-Pey s'esmenta que l'aigua de la mateixa mina omple la bassa del Roure, dins la propietat de Can Maspons de la Vall. Al seu costat s'hi va col·locar una imatge de la Mare de Déu de Montserrat. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 78054 | Riu Tenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-tenes | S'hi localitzen abocaments difosos, erosió per sobrefreqüentació i l'impacte paisatgístic de les urbanitzacions i polígons construïts a la seva proximitat. | El riu Tenes neix al municipi de Castellcir i transcorre per diversos municipis del Vallès Oriental fins a desembocar al riu Besòs. El tram de Santa Eulàlia transcorre pel sector de llevant del terme municipal, creuant-lo de nord a sud des del pont de Ca l'Unyó fins a l'alçada de Can Sabater. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diversos molins i rescloses. A nivell natural, conserva a les seves vores la vegetació de ribera característica, com són els verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, plàtans, etc.; tot i que s'ha vist reduïda per riuades i l'urbanització de l'entorn. | 08248-138 | Sector de llevant del terme municipal | 41.6376100,2.2430200 | 436954 | 4609818 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78054-foto-08248-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78054-foto-08248-138-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 78055 | Fons fotogràfic de Santa Eulàlia al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-santa-eulalia-al-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local | XX | <p>El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diverses fotografies i postals de Santa Eulàlia de Ronçana. Bona part de les fotografies són de l'ermita de Sant Cristòfol, de les diferents façanes i l'interior abans i després de la seva restauració (anys 1964, 1967 i 1980). També hi ha una fotografia de Can Roig dels Pins (any 1922), la rectoria (1922), Can Feu (dibuix) i l'ermita de Sant Simple (any 1969).</p> | 08248-139 | C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge - planta baixa. 08036 Barcelona | <p>L'any 1914 es va crear el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Des d'aleshores, el servei ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual provinent de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. Fins a l'any 1986 no va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), quan va convertir-se en un referent en la restauració de patrimoni monumental del territori català.</p> | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 77920 | Can Pallars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pallars | BARBANY, C. [et al.] (2003). De la Balma a la Masia:l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers. CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (1983). 'Cases que tenen història: Can Pallàs', Anuari Local, núm. 21. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XV-XVIII | Can Pallars és una masia del segle XV que va consolidar-se entre els segles XVII i XVIII com una masia clàssica de tres crugies. En aquest moment, va afegir-se la crugia de l'esquerra i la part posterior com a celler, on encara es poden observar els angles cantoners de carreus. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, al central dels quals hi ha el portal d'arc de mig punt adovellat. A cada costat eren finestres són d'arc pla arrebossat, una d'elles amb llinda de fusta; en la restauració que s'hi està practicant s'han fet de pedra. Al pis les finestres són gòtiques-renaixentistes, la central d'arc conopial dentat amb arquets i frisos de rosetes a les impostes. Les dues laterals són d'arc pla de pedra i presenten diverses incisions conopials i els ampits motllurats i dentats. Finalment, a les golfes hi ha una única finestra, d'arc pla arrebossat. A les façanes laterals i posterior, s'ha modificat la disposició de les obertures i s'han substituït per unes de noves de pedra. A l'entrada de la masia s'hi conserven els portals d'arc pla de pedra, que donaven accés al menjador (on es restituirà la campana de la xemeneia existent), la cuina i el celler al fons. En aquest el sostre està reforçat amb dos arcs rebaixats ceràmics. La totalitat de les bigues han estat substituïdes per unes de noves, així com les encavallades que sostenien la coberta. Per la restauració que s'hi està fent, es pot veure el parament dels murs, en alguns trams amb encofrat de tàpia i en d'altres de pedra lligada amb argamassa. Davant de la façana de migdia hi ha les antigues corts d'un sol nivell d'alçat, entre les quals s'hi van construir dues portalades que van tancar l'espai frontal formant un pati. La portalada de ponent és d'arc pla de pedra amb l'intradós motllurat i la llinda inscrita: '1738'. D'altra banda, la portalada de llevant és d'arc pla de pedra amb l'intradós motllurat i un relleu ovalat a la llinda amb l'anagrama de Crist i angelets, a més de la data '1602' intercalada. La porta que la tancava tenia inscrit 'DN JOAQUIM DE DOU 1842', però a causa del mal estat que presentava s'ha substituït per una de nova. Adossada a la façana de llevant, al costat de la portalada, hi ha una pallissa coberta a dos vessants sostinguda per un pilar central. Abans de començar la restauració la coberta es va esfondrar, tot i que actualment s'està reconstruint. Al davant hi ha una gran era delimitada per un muret de pedra i maó. | 08248-14 | C. de la Fonteta | El nom Pallars és un topònim documentat a la zona des de l'any 1078, que veurem també en l'ermita de Sant Cristòfol de Pallars. Tenim notícies del mas Pallars des de finals del segle XII, quan Guerald de Bastida l'estableix a Pere Pallars, qui li haurà de pagar els censos corresponents. Entre els segles XV i XVI, Gabriel Pallars es va casar amb Eleonor Burguès, pubilla del mas Burguès. És probable que fos en aquest moment que es va construir la casa gòtica-renaixentista, potser sobre una estructura anterior. El seu fill Joan va ser batlle de la baronia de Montbui l'any 1517. Entre els segles XVI i XVII, la família Pallars i Gibert van quedar entroncades, essent la segona la que va perdurar. A finals del segle XVII, en Jaume i Josep Gibert van vendre la casa i les terres a Jaume Solà, quedant des d'aleshores com a masoveria. Poc després, Isabel Solà es va casar amb el barceloní Jacint de Dou. La família Alòs de Dou en va mantenir la propietat fins que fa pocs anys la van vendre. Les obres de restauració van començar poc després i està previst que acabin l'any 2012. | 41.6327800,2.2393500 | 436644 | 4609285 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77920-foto-08248-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77920-foto-08248-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77920-foto-08248-14-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es coneix per Can Paiàs o Pallàs. En el moment de fer l'inventari es trobava en procés de restauració. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 78056 | Fons fotogràfic de Santa Eulàlia a l'Arxiu Gavín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-santa-eulalia-a-larxiu-gavin | XX | <p>A l'Arxiu Gavín s'hi conserven fotografies de les esglésies i capelles de tot Catalunya. Del municipi de Santa Eulàlia de Ronçana hi ha un bon nombre de fotografies i postals en format de paper, la majoria en blanc i negre, de diversos indrets del terme i les seves capelles. Entre les postals, destaquem les del barri del Rieral, de Can Burguès, el barri de la Sagrera, la font de Sant Cristòfol, el riu Tenes i la resclosa, ermita de Sant Cristòfol, pont de Sant Cristòfol, etc. Pel que fa a les fotografies, en trobem de l'interior i exterior de l'església parroquial (anys 1945 i 1989); la capella del Sant Crist del Fossar (1989); l'ermita de Sant Simplici (anys 1968 i 1983); la capella de la Mare de Déu de Montserrat de la Torreta (anys 1968 i 1989); la capella de Sant Cristòfol de Pallars o de les Tempestats (anys 1940, 1942, 1958, 1967, 1975 i 1983); la capella de la Mare de Déu del Roser de Can Miravall (any 1989); la capella de la Immaculada de Can Brustenga (anys 1968 i 1989); la capella-oratori de la Immaculada de Can Lluc del Tossal (any 1989); i la capella de la Mare de Déu de Montserrat (anys 1968 i 1989).</p> | 08248-140 | Arxiu Gavín. Monestir de les Avellanes. 25612 Os de Balaguer (Lleida) | <p>L'Arxiu Gavín consta d'un fons documental molt ampli, format a partir de la recopil·lació exhaustiva feta per Josep Maria Gavín de fotografies de les construccions religioses catalanes, goigs, estampes, i un llarg etcètera de documents d'àmbit religiós.</p> | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 78057 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-19 | XIX-XXI | L'arxiu no compleix les condicions ambientals adients i hi falta manteniment. | L'arxiu municipal de Santa Eulàlia de Ronçana està situat a les golfes de l'ajuntament. Aquí s'hi conserva la documentació administrativa que ha generat el propi ajuntament des de principi del segle XIX, quan es va constituir el consistori després de la dissolució de la Baronia de Montbui. La documentació està classificada en les seccions i següents: administració general, hisenda, beneficiència, sanitat, urbanisme i obres, seguretat pública, eleccions, instrucció pública, cultura esports i lleure, serveis agropecuaris, empresa municipal del transport escolar, etc. A banda, també inclou el fons del jutjat de pau. | 08248-141 | Ctra. de la Sagrera, 3 | L'Ajuntament de Santa Eulàlia no va constituir-se fins a mitjans del segle XIX, quan es va dissoldre definitivament la baronia de Montbui. En un principi, el fons documental generat fins aleshores va quedar en mans de l'Ajuntament de Santa Eulàlia, fins que l'any 1963 el va cedir en dipòsit a l'Hemeroteca Municipal Josep Móra de Granollers. L'arxiu municipal està constituït pels documents administratius que s'han generat des d'aleshores. | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 78058 | Fons documental de la Baronia de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-baronia-de-montbui | PÉREZ, X. (2010). Inventari del fons documental de la Baronia de Montbui (Santa Eulàlia de Ronçana, Bigues, Riells, Lliçà d'Amunt, Palaudàries, l'Ametlla del Vallès, Sant Mateu de Montbui i Sant Feliu de Codines). 1417/1849, Fons núm. 30. Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. | XV-XIX | El fons documental de la Baronia de Montbui el trobem dipositat a l'Arxiu del Vallès Oriental i està format per la documentació de la jurisdicció que des del període baix medieval agrupava les parròquies de Bigues, Riells, Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d'Amunt, l'Ametlla del Vallès, Palaudàries, Sant Feliu de Codines i Sant Mateu de Montbui. En total hi ha 3,3 metres lineals de documentació, en suport de paper, datats entre els anys 1417 i 1849. La majoria dels documents estan datats entre els segles XVII i XIX, essent la documentació anterior més escassa. Hi trobem albarans, rebuts, comptes, correspondència, llibres de la cort del batlle, llibres d'actes, etc. | 08248-142 | Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. C/ Olivar, 10 08402. Granollers | La Baronia de Montbui va ser una jurisdicció del terme del castell de Montbui, que des del segle X comprenia les parròquies de Bigues, Riells, Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d'Amunt, l'Ametlla del Vallès, Palaudàries, Sant Feliu de Codines i Sant Mateu de Montbui. La baronia va estar en possessió dels Bell-lloc, els Montbui, la cúria de Barcelona, entre d'altres; fins que l'any 1490 va passar a formar part de la jurisdicció pel Consell de Cent de Barcelona. Després del Decret de Nova Planta, la baronia va començar a ser governada per un consell, tot i que alguns pobles ja n'havien deixat de formar part. El consell va reunir-se en diversos indrets del poble, ja sigui la plaça de l'Església de Santa Eulàlia de Ronçana, com l'alzinar de Can Burguès o el Casalot, situat on actualment hi ha la Fàbrica. No va ser fins a mitjans del segle XIX que es va produir la dissolució definitiva de la baronia, constituint-se així els municipis actuals amb els respectius ajuntaments. El fons documental que s'havia generat fins aleshores va quedar en mans de l'Ajuntament de Santa Eulàlia, fins que l'any 1963 el va cedir en dipòsit a l'Hemeroteca Municipal Josep Móra de Granollers. L'any 2005 va ser traslladat al dipòsit del nou Arxiu Comarcal amb la resta de la documentació de l'Hemeroteca, on l'any 2010 va ser inventariat de forma exhaustiva. | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 94|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 78059 | Creu del Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pedro-1 | XX | La creu està trencada i a la base s'hi han fet pintades vandàliques. | La creu del Pedró està situada entre la plaça de Joan Maragall i el camí de la Serra. Està constituïda per una base de planta rectangular feta d'obra, que queda rematada per dues filades de maó pla que formen voladís. A la part superior hi havia fixada una creu metàl·lica, de la qual només en queda una part de l'eix vertical. La base està revestida amb morter, força deteriorat a la part frontal i que presenta diverses pintades vandàliques. | 08248-143 | Pl. Joan Maragall | La festa del Roser era una de les celebracions més emblemàtiques del poble. El dia de la Mare de Déu del Roser, després de la missa s'anava en processó fins a la creu del Padró per beneir el terme. Aquesta tradició va deixar de celebrar-se a finals de la dècada de 1960. | 41.6562900,2.2222000 | 435239 | 4611908 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78059-foto-08248-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78059-foto-08248-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78060 | Creu del Salve Regina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-salve-regina | XX | La creu del Salve Regina està situada a peu del camí del mateix nom, havent quedat integrada dins l'entramat urbà. Està fixada a la vorera a escassos centímetres del mur de tancament d'una casa. És una creu llatina de metall amb la base quadrangular. Els braços estan acabats de forma semicircular i incorporen a la part exterior del travesser decoració en espiral. A la part frontal del travesser hi ha fixades les lletres metàl·liques de 'Salve Regina'. | 08248-144 | Camí de Salve Regina | La festa del Roser era una de les celebracions més emblemàtiques del poble, en què després de la missa s'anava en processó fins a la creu del Padró per beneir el terme. La processó seguia fins a la creu del Salve Regina, que s'engalanava amb flors per a l'ocasió. A finals de la dècada de 1960 va deixar de celebrar-se. | 41.6559800,2.2144200 | 434591 | 4611879 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78060-foto-08248-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78060-foto-08248-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es coneix com la creu de Can Galdric. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc