Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77969 | Les Vinyes d'en Colom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vinyes-den-colom | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | Es troba destruït. | Tenim notícies que en un camp que hi ha al nord del barri de la Sagrera s'hi va localitzar una sitja i un lloc d'enterrament de cronologia desconeguda. L'arqueòloga Elisabet Huntingford va identificar la sitja i a pocs metres una fossa d'enterrament, amb vuit esquelets humans superposats. A la sitja hi havia abundant material, mentre que a la fossa hi havia vuit fragments de molí barquiforme i pla, a més de petits fragments de ceràmica a mà. Algunes hipòtesis apunten que no es tractava d'una sitja, sinó d'una fossa de cronologia indeterminada, ja que la terrissa provenia de la terra que la colgava. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 no s'observaren les restes ni material en superfície. | 08248-63 | Al nord del barri de la Sagrera | 41.6564900,2.2223100 | 435248 | 4611930 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 78046 | Ball de gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-13 | AMADES, J. (1997). Danses de la terra: música i dansa tradicional a les comarques de Barcelona. Vol. I. Tarragona: El Mèdol. | XIX-XXI | El ball de gitanes és una dansa popular amb molta tradició a Santa Eulàlia. Es balla durant les festivitats més destacades que es celebren a la població, com és la Festa Major i l'aplec de Sant Simple. També assisteixen a les nombroses trobades arreu del territori. Els nois van vestits amb faixa i espardenyes, mentre que les noies porten vestits de colors vistosos. El ball consta de les quatre peces principals: la Catxutxa, la Contradansa, la Jota i el Xotis. La Catxutxa és l'entrada del ball, en la que els dansaires fan el punt dels balancers fent una trena entre sí. La Contradansa es balla en fileres que es trenquen en fer les eixides. La Jota és un ball ràpid amb ritme de vals-jota. El Xotis té una part muda, en què l'únic so és el repic de les castanyoles. | 08248-167 | Santa Eulàlia de Ronçana | La primera referència documental que tenim del ball de gitanes a Santa Eulàlia és de l'any 1884. El folkorista Joan Amades explica una particularitat del ball de gitanes que tradicionalment es ballava a Santa Eulàlia. En aquesta, en el transcurs de la dansa, s'hi feia una representació en què un dels diablots es veia afectat per un sobtat mal de ventre i moria entre gemecs. Els altres diablots miraven de reanimar-lo a través de tot tipus de mitjans: la utilització d'una paella amb sutge amb el qual li untaven la cara; la introducció d'una clistera dins dels camals dels pantalons i el remullaven; etc. Al final, els diablots estiraven la corda que li penjava (que s'havia introduït abans de la representació), simulant que la mort s'havia produït per la solitària. Finalment, aconseguien ressucitar el diablot, que s'aixecava esbojarrat fent plantofades als diables que l'envoltaven. | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 78054 | Riu Tenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-tenes | S'hi localitzen abocaments difosos, erosió per sobrefreqüentació i l'impacte paisatgístic de les urbanitzacions i polígons construïts a la seva proximitat. | El riu Tenes neix al municipi de Castellcir i transcorre per diversos municipis del Vallès Oriental fins a desembocar al riu Besòs. El tram de Santa Eulàlia transcorre pel sector de llevant del terme municipal, creuant-lo de nord a sud des del pont de Ca l'Unyó fins a l'alçada de Can Sabater. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diversos molins i rescloses. A nivell natural, conserva a les seves vores la vegetació de ribera característica, com són els verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, plàtans, etc.; tot i que s'ha vist reduïda per riuades i l'urbanització de l'entorn. | 08248-138 | Sector de llevant del terme municipal | 41.6376100,2.2430200 | 436954 | 4609818 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78054-foto-08248-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78054-foto-08248-138-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 78055 | Fons fotogràfic de Santa Eulàlia al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-santa-eulalia-al-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local | XX | <p>El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diverses fotografies i postals de Santa Eulàlia de Ronçana. Bona part de les fotografies són de l'ermita de Sant Cristòfol, de les diferents façanes i l'interior abans i després de la seva restauració (anys 1964, 1967 i 1980). També hi ha una fotografia de Can Roig dels Pins (any 1922), la rectoria (1922), Can Feu (dibuix) i l'ermita de Sant Simple (any 1969).</p> | 08248-139 | C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge - planta baixa. 08036 Barcelona | <p>L'any 1914 es va crear el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Des d'aleshores, el servei ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual provinent de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. Fins a l'any 1986 no va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), quan va convertir-se en un referent en la restauració de patrimoni monumental del territori català.</p> | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 78056 | Fons fotogràfic de Santa Eulàlia a l'Arxiu Gavín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-santa-eulalia-a-larxiu-gavin | XX | <p>A l'Arxiu Gavín s'hi conserven fotografies de les esglésies i capelles de tot Catalunya. Del municipi de Santa Eulàlia de Ronçana hi ha un bon nombre de fotografies i postals en format de paper, la majoria en blanc i negre, de diversos indrets del terme i les seves capelles. Entre les postals, destaquem les del barri del Rieral, de Can Burguès, el barri de la Sagrera, la font de Sant Cristòfol, el riu Tenes i la resclosa, ermita de Sant Cristòfol, pont de Sant Cristòfol, etc. Pel que fa a les fotografies, en trobem de l'interior i exterior de l'església parroquial (anys 1945 i 1989); la capella del Sant Crist del Fossar (1989); l'ermita de Sant Simplici (anys 1968 i 1983); la capella de la Mare de Déu de Montserrat de la Torreta (anys 1968 i 1989); la capella de Sant Cristòfol de Pallars o de les Tempestats (anys 1940, 1942, 1958, 1967, 1975 i 1983); la capella de la Mare de Déu del Roser de Can Miravall (any 1989); la capella de la Immaculada de Can Brustenga (anys 1968 i 1989); la capella-oratori de la Immaculada de Can Lluc del Tossal (any 1989); i la capella de la Mare de Déu de Montserrat (anys 1968 i 1989).</p> | 08248-140 | Arxiu Gavín. Monestir de les Avellanes. 25612 Os de Balaguer (Lleida) | <p>L'Arxiu Gavín consta d'un fons documental molt ampli, format a partir de la recopil·lació exhaustiva feta per Josep Maria Gavín de fotografies de les construccions religioses catalanes, goigs, estampes, i un llarg etcètera de documents d'àmbit religiós.</p> | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 78057 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-19 | XIX-XXI | L'arxiu no compleix les condicions ambientals adients i hi falta manteniment. | L'arxiu municipal de Santa Eulàlia de Ronçana està situat a les golfes de l'ajuntament. Aquí s'hi conserva la documentació administrativa que ha generat el propi ajuntament des de principi del segle XIX, quan es va constituir el consistori després de la dissolució de la Baronia de Montbui. La documentació està classificada en les seccions i següents: administració general, hisenda, beneficiència, sanitat, urbanisme i obres, seguretat pública, eleccions, instrucció pública, cultura esports i lleure, serveis agropecuaris, empresa municipal del transport escolar, etc. A banda, també inclou el fons del jutjat de pau. | 08248-141 | Ctra. de la Sagrera, 3 | L'Ajuntament de Santa Eulàlia no va constituir-se fins a mitjans del segle XIX, quan es va dissoldre definitivament la baronia de Montbui. En un principi, el fons documental generat fins aleshores va quedar en mans de l'Ajuntament de Santa Eulàlia, fins que l'any 1963 el va cedir en dipòsit a l'Hemeroteca Municipal Josep Móra de Granollers. L'arxiu municipal està constituït pels documents administratius que s'han generat des d'aleshores. | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 78068 | El tresor amagat de Can Falgar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tresor-amagat-de-can-falgar | CLARET, J. (1976). 'Cases que tenen història: Can Falgar', Anuari Local, núm. 14. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. DANTÍ, J.; GALOBART, L.; RUIZ I CALONJA, J. (1995). La Vall del Tenes: Natura, Passat i Present d'un Racó del Vallès. Santa Eulàlia de Ronçana: Mancomunitat de la Vall del Tenes. | XIX-XX | Explica la llegenda que a la masia de Can Falgar, una de les cases més riques de Santa Eulàlia, s'hi va calar foc en un roure vell que hi havia a prop de la casa, al costat de la sínia. Quan el van anar a apagar, tothom va contemplar admirat que contenia un antic tresor amagat, ja que 'del roure en rajava or'. | 08248-152 | Santa Eulàlia de Ronçana | Segons explica Josep Claret en el seu article 'Cases que tenen història: Can Falgar' a l'Anuari Local, es tracta d'una llegenda que s'han transmès al poble de generació en generació. | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 78069 | Cançoner de Santa Eulàlia de Ronçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canconer-de-santa-eulalia-de-roncana | <p>ARNELLA, J. (2010). Les cançons de Santa Eulàlia de Ronçana: 1925-2010. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.</p> | XIX-XX | <p>Les cançons que tradicionalment s'havien cantat a Santa Eulàlia han quedat recollides en una publicació editada recentment. En aquesta, s'han inclòs les versions que Josep Barberà i Pere Bohigas van recopilar l'any 1925 en diverses cases de Santa Eulàlia, que passarien a formar part de l'Arxiu de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Els cantadors de les mateixes van ser Josep Riera, Carolina Bonet, Madrona Costa i Margarida Riera. Hi trobem més de cinquanta cançons populars amb algunes variacions locals de les 'Camilleres', 'Desembre congelat', 'Les noies de Camprodon', 'A la plaça fan ballades', 'La pastorel·la', 'La mort de la núvia', 'Els presents de la boda', 'Lo romeu i la romeua', etc. D'altra banda, per a la publicació del llibre, Jaume Arnella i Fèlix de Blas van recollir i enregistrar una cinquantena més de cançons tradicionals de la població. Els cantadors van ser Joan Rosàs, Josep Cortès, Consol Pañach i la Colla de Gitanes. Entre les cançons trobem 'Demà és festa', 'Santa Eulària de Ronçana', 'Un senyor damunt d'un ruc', 'Cançó de trillar', 'Camí de la font', 'Un pobre pagès', 'Catxutxa, etc.</p> | 08248-153 | Santa Eulàlia de Ronçana | <p>L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya és una institució que es va crear l'any 1922 amb l'objectiu de recollir de forma exhaustiva la música popular catalana. L'entitat es va crear gràcies a una donació de Concepció Rabell i fou el seu marmessor Rafel Patxot, qui feu complir la seva voluntat. Autors com Marià Aguiló, Antoni Noguera o Cosme Bauzà van recollir un gran nombre de cançons, arribant a més de 40000 documents l'any 1936. Malauradament, la guerra va suposar que es deixessin de recollir cançons i s'aturés la seva edició. En l'actualitat, l'arxiu de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya és propietat de l'Abadia de Montserrat i es pot consultar en microfilm al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana i a la Biblioteca de Catalunya.</p> | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2022-11-21 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 78070 | Gegants de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-santa-eulalia | LAGLERA, A. [et al.] (1998). Els gegants del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. | XX | A Santa Eulàlia de Ronçana hi ha una parella de gegants i una gegantona que surten en cercavila en les festes més assenyalades de la població. Es diuen Gerd, Maduixa i Mora i estan fets amb fibra de vidre. En Gerd està caracteritzat com un bufó, amb vestit verd, capa negra i barret vermell amb picarols; i porta a la mà un bastó amb cintes de colors. La geganta Maduixa personatge vestit morat i un barret cònic del mateix color també amb picarols; sosté en una mà un pom de flors. La Mora té menor alçada, porta una camisa de quadres, un pitet vermell i un barret cònic de color verd. | 08248-154 | Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Ctra de la Sagrera, 3. | Els primers gegants de Santa Eulàlia van ser construïts pel grup de l'esplai a principi de la dècada de 1980. Es van batejar amb els noms d'Amadeu i Rosabel i estaven fets amb pasta de paper i tenien una estructura formada per una creu de fusta. Al cap de pocs anys, l'any 1984, el grup de l'esplai i el senyor Ramon Martí van construir un nou gegant que va substituir als anteriors, anomenat Gerd. Va sortir per primer cop per la Festa Major d'estiu del mateix any. La construcció d'una companya pel gegant va ser l'any 1986, batejada com a Maduixa, feta per la Colla Gegantera i el senyor Ramon Martí. Els padrins de noces dels gegants van ser els de Ribes de Freser i de Lliçà d'Amunt. Al principi els van acompanyar una cuca i després un drac conegut com a Beps. L'any 2000 es va construir la filla d'en Gerd i la Maduixa, la gegantona que va batejar-se amb el nom de Mora. | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | La fotografia s'ha tret de la web de la Colla Gegantera de Santa Eulàlia de Ronçana. | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 78125 | La Creu d'Or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-dor | CIURANS, X. (1998). 'Cases que tenen història: L'església de Santa Eulàlia de Ronçana', Anuari Local, núm. 36. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1976). 'Cases que tenen història: Can Falgar', Anuari Local, núm. 14. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1972). 'Cases que tenen història: Can Torras', Anuari Local, núm. 10. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Segons la tradició, a l'església de Santa Eulàlia hi havia una creu d'or que havia estat pagada per les cases que popularment es creu que eren les més antigues del poble: Can Torres, Can Falgar i Can Granada. La veracreu només sortia de l'església per presidir els difunts d'aquestes cases en el dia del seu enterrament. Era una creu sense imatge, tan gran que se l'havien de rellevar durant la processó. Va ser restaurada quan era rector Mn. Trullàs. Va desaparèixer durant la Guerra Civil. | 08248-219 | Santa Eulàlia de Ronçana | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 78131 | L'Església Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lesglesia-vella | XIX-XXI | Segons tradició oral, al bosc de Can Brustenga hi ha les restes de l'antiga església de la població, anterior a la de la Sagrera, coneguda com l'Església Vella. En aquest indret hi passava un camí que portava des del Rieral fins a la Sagrera, a peu del qual s'observaven els fonaments i restes de paviment d'una edificació, que des de temps immemorials s'han identificat com l'antiga església. La parcel·lació d'aquesta zona ha suposat la progressiva desaparició d'aquestes restes. | 08248-225 | Bosc de Can Brustenga | Malgrat de tractar-se d'una creença molt estesa en a la població, creiem que les restes que s'observaven poden correspondre's amb les restes d'una vil·la romana documentades des de la segona meitat del segle XX per la secció d'Arqueologia del Museu de Granollers. El jaciment en qüestió es denomina de Can Trias, per la proximitat d'aquesta casa. | 41.6488000,2.2280300 | 435717 | 4611072 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 78132 | Goigs de Santa Eulàlia i Sant Simplici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-eulalia-i-sant-simplici | XIX-XX | Els goigs en honor a Santa Eulàlia i Sant Simplici es canten el dia de la seva festivitat, el 10 de desembre, al final de l'ofici solemne. La versió impresa conservada està editada per Gràfics Joseph de Granollers i no hi consta l'any. Comença així: 'Martirs de Christo sagrats, Puig lo cel vos óu propici; Santa Eularia y Sant Simplici, Siau nostres advocats. Sou en l'altar del Senyor, Com dos antorxas ardents, Dos preciosos ornaments, Dos rams d'oliver en flor; De vostres virtuts l'olor Nos te molt edificats (...)'. | 08248-226 | Santa Eulàlia de Ronçana | 41.6488000,2.2280300 | 435717 | 4611072 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 78134 | Festa Major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-12 | VALLICROSA, J., dir. (2007). 'L'estiu obre la porta a la festa major', Ronçana, núm. 238. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | La festa major d'estiu es celebra cada any el darrer cap de setmana de juliol. El cap de setmana hi ha l'ofici solemne i un àpat popular. La festa està marcada pels actes dels colors, en què s'organitzen proves on quatre equips competeixen per guanyar: els Verds, els Vermells, els Blaus i els Grocs. Entre els actes de la festivitat, també s'inclou el denominat Aplec de Sant Simple, on a banda de la missa en honor al Sant hi ha balls tradicionals i un sopar de germanor. Paral·lelament, s'organitzen tot tipus d'activitats lúdiques i esportives: concurs de dibuix, torneig de tennis i ping-pong, sardinada, correfoc, etc. | 08248-228 | Santa Eulàlia de Ronçana | Durant la primera meitat del segle XX, a Santa Eulàlia es va celebrar de forma paral·lela la festa major del Rieral i de la Sagrera. En concret, la del Rieral es feia a l'alzinar de Can Burguès, on s'hi feia un ball. Al voltant de l'any 1930 es va fer un combat de boxa i l'elecció de 'Miss' Santa Eulàlia, davant de Can Francesc. En canvi, al barri de la Sagrera s'hi feia un envelat, situat a la feixa de Can Colom (Can Naps). L'acte central de la festa era la missa solemne en honor a la patrona, seguida de balls amb orquestra i els àpats de festa major. | 41.6488000,2.2280300 | 435717 | 4611072 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 78135 | Festa Major d'Hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-12 | VALLICROSA, J., dir. (2007). 'L'estiu obre la porta a la festa major', Ronçana, núm. 238. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | La festa major d'hivern es celebra cada any el cap de setmana més proper al dia 10 de desembre. L'acte central de la festa és l'ofici solemne en honor a la patrona, al final del qual les entitats fan una ofrena floral a Santa Eulàlia. De forma paral·lela s'organitzen diverses activitats lúdiques i esportives, com són els balls tradicionals, espectacles infantils,passejades pel poble, etc. | 08248-229 | Santa Eulàlia de Ronçana | Durant la primera meitat del segle XX, a Santa Eulàlia es va celebrar de forma paral·lela la festa major del Rieral i de la Sagrera. En concret, la del Rieral es feia a l'alzinar de Can Burguès, on s'hi feia un ball. Al voltant de l'any 1930 es va fer un combat de boxa i l'elecció de 'Miss' Santa Eulàlia, davant de Can Francesc. En canvi, al barri de la Sagrera s'hi feia un envelat, situat a la feixa de Can Colom (Can Naps). L'acte central de la festa era la missa solemne en honor a la patrona, seguida de balls amb orquestra i els àpats de festa major. | 41.6488000,2.2280300 | 435717 | 4611072 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 78143 | Pineda de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-la-torreta | XX | La pineda de la Torreta està situada entre la carretera i la casa homònima. Es tracta d'un grup de pins pinyers (Pinus pinea) que estan disposats de forma longitudinal a la carretera Són arbres de gran alçada i d'una sola vessa, alguns dels quals força inclinada, caracteritzada per l'escorça marró rogenc. | 08248-237 | Ctra. De Parets a Bigues, km. 10,7 | 41.6456800,2.2316000 | 436011 | 4610723 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 78149 | Dita de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-santa-eulalia | VALLICROSA, J., dir. (1973). 'Des del meu portal: Curiositats', Ronçana, núm. 51. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | Ja no es coneix. | Antigament, hi havia la següent dita de Santa Eulàlia: 'Santa Eulàlia de Ronsana voltada de presseguers els fadrins en fan ballades perquè no tenen diners'. | 08248-243 | Santa Eulàlia de Ronçana | La dita va ser trobada i publicada per Joaquim Brustenga Etxauri a la Revista Ronçana de l'any 1973. | 41.6488000,2.2280300 | 435717 | 4611072 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 78150 | Goigs de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-eulalia-0 | XIX | <p>A la rectoria de Santa Eulàlia s'hi conserva la còpia d'un goig en honor a la gloriosa Verge i Màrtir Santa Eulàlia, que es venera a l'església parroquial. Els goigs es canten el dia de la seva festivitat, el 10 de desembre, al final de l'ofici solemne. La versió impresa conservada està editada per Ignasi Valls de Vic i data de l'any 1841. Comença així: 'Puix que sou tant piadosa Y Cristo es vostre Espós, Eularia Verge ditxosa Pregau per los pecadors. En la gran Mèrida nasquereu De Pares molt principals, En virtut sempre cresquereu Deixant los pensaments vans, Es la fé molt animosa De Cristo que es vostre Espós (...)'.</p> | 08248-244 | Pl. de l'Església | 41.6559000,2.2239600 | 435385 | 4611863 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 78160 | Torrent de la Font d'Abril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-font-dabril | El torrent de la font d'Abril és un petit curs d'aigua que neix a la zona de la font d'Abril.Transcorre per la part de migdia del Pla de Masmitjans, passant entre la Vall i la Serra Granada fins a Can Sabater, on poc després desemboca al Tenes. Al llarg del seu recorregut rep les aigües de torrents menors i obté diversos noms en funció dels llocs on passa, com torrent de Can Figueretes i de la Vall. Es tracta d'un curs fluvial amb desnivells al seu primer tram, mentre que la part baixa té un pendent més suau. Té un cabal d'aigua discontinu, associat a les èpoques de pluja de la primavera i la tardor. La flora predominant és la vegetació de ribera, que transcorre entre camps i boscos en bona part del seu recorregut. També hi ha una considerable diversitat faunística, destacadament d'ocells, amfibis, rèptils i insectes. | 08248-254 | Camí de Caldes | 41.6392600,2.2177500 | 434851 | 4610020 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78160-foto-08248-254-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 78161 | Zona agrícola de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-agricola-de-la-vall | A la zona de la Vall, entre les masies de Can Maspons, Can Cabot i Can Puig s'hi conserva un mosaic agrícola d'interès natural i paisatgístic. Es tracta d'un espai constituït per grans feixes de conreu amb pocs desnivells, on eminentment s'hi cultiva sembradura i horta, propiciat per la riquesa hídrica de la zona. | 08248-255 | Camí de Can Maspons a Can Puig | 41.6390400,2.2104600 | 434244 | 4610002 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78161-foto-08248-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78161-foto-08248-255-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 78162 | Bosc de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-lareny | El bosc de l'Areny està situat entre els barris del Rieral i la Sagrera, a l'entorn del torrent de l'Areny que li dóna nom. També es denomina bosc de Can Brustenga, perquè bona part de l'espai pertany a aquesta casa pairal. És un bosc on hi predomina el pi blanc i pinyer, tot i que trobem algun exemplar d'alzina. A l'entorn immediat del torrent, la vegetació passa a ser típicament de ribera, on hi abunden els plàtans. | 08248-256 | Entre el Rieral i la Sagrera | 41.6497700,2.2241900 | 435398 | 4611182 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78162-foto-08248-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78162-foto-08248-256-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 78165 | Zona agrícola de Can Gafa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-agricola-de-can-gafa | A l'entorn de la masia de Can Gafa s'hi conserva un mosaic agrícola d'interès natural i paisatgístic. Es tracta d'un espai constituït per grans feixes de conreu amb pocs desnivells, on eminentment hi trobem cultiu d'avellaners i sembradura. | 08248-259 | Sector de llevant del terme municipal | 41.6484900,2.2419600 | 436876 | 4611027 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78165-foto-08248-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78165-foto-08248-259-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 78166 | Zona agrícola del Rieral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-agricola-del-rieral | La zona agrícola del Rieral està situada al costat del riu Tenes i s'estén a ambdós costats del camí del Gual. Es tracta d'una plana al·luvial d'interès paisatgístic i social, on s'hi han establert nombrosos masos des de fa segles, atrets per la fertilitat de les seves terres. Com a resultat trobem un mosaic agrícola d'interès paisatgístic, configurat a través del conreu d'horta i els seus recs, així com el cultiu d'avellaners i de sembradura. | 08248-260 | Barri del Rieral | 41.6357500,2.2345400 | 436246 | 4609618 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78166-foto-08248-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78166-foto-08248-260-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 77970 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-8 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. DANTÍ, J.; GALOBART, L.; RUIZ I CALONJA, J. (1995). La Vall del Tenes: Natura, Passat i Present d'un Racó del Vallès. Santa Eulàlia de Ronçana: Mancomunitat de la Vall del Tenes. | XX | La Casa de la Vila és un edifici construït durant el primer terç del segle XX segons un estil eclèctic. Durant la segona meitat del segle XX ha estat ampliat i reformat en diverses ocasions. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està definit per l'eix central, amb una entrada coberta suportada per dues columnes amb el fust llis. El pis s'obre amb dos finestrals d'arc carpanell arrebossat amb la clau decorada, que tenen sortida a un balcó corregut delimitat amb balustrada i suportat per mènsules decorades. A la part superior de la façana, entre les dues finestres, hi ha un relleu amb l'escut de la població. Als eixos laterals les obertures són d'arc carpanell arrebossat. El frontis queda rematat per un capcer esglaonat intercalat entre barana de balustrada. A la resta de façanes les obertures són totes de factura moderna, d'arc pla arrebossat. El revestiment dels murs es manté arrebossat. A l'interior de l'edifici, l'escala central que permet accedir al pis està il·luminada amb llum zenital. | 08248-64 | Ctra. de la Sagrera, 3 | Des de la dissolució del consell de la Baronia de Montbui, la casa del Comú de Santa Eulàlia es va situar en diversos llocs, com el desaparegut Casalot o ca l'Elies. L'edifici de l'Ajuntament nou va començar a construir-se l'any 1927 en un terreny cedit per Lluís Barbany, i no quedà enllestit fins a l'any següent. Posteriorment, als anys 1960 i 1980 va restaurar-se i ampliar-se. La plaça no s'urbanitzaria fins a l'any 1967. | 41.6523100,2.2291900 | 435817 | 4611461 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77970-foto-08248-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77970-foto-08248-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77970-foto-08248-64-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | Joan Serra i de Martínez | 102|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 77982 | Capella de la Immaculada de Can Brustenga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-immaculada-de-can-brustenga | CLARET, J. (1968). 'Cases que tenen història: Can Brustenga', Anuari Local, núm. 6. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | En el recinte de la masia de Can Brustenga hi ha una petita capella d'estil eclèctic construïda durant la segona meitat del segle XIX. L'edifici està situat dins del baluard de la masia de Can Brustenga. És d'una sola nau rectangular amb l'absis no marcat en planta. La volta de canó que cobreix la nau consta de dos arcs de diafragma, a l'arrencada dels quals hi ha un petit frontó semicircular amb angelets esculpits en alt relleu. La volta està decorada amb un enteixinat de cassetons amb motllures daurades, que guarda certa reminiscència amb l'arquitectura renaixentista italiana. La part de l'absis està definida per una fornícula custodiada per columnes, on també hi ha abundant decoració de frisos i motllures daurades. Dins de la fornícula hi ha una imatge de la Immaculada de talla de fusta, que prové d'un dels xiprers que presidia l'entrada del mas. Sota la imatge hi ha l'altar, on hi ha pintada la creu de Santa Eulàlia. La il·luminació de la nau es fa per una única finestra d'arc de mig punt situada sobre el portal, sota la qual hi ha pintada la inscripció: 'FRANCISCO BRUSTENGA 1848'. La porta de la capella és d'arc pla arrebossat i està oberta dins la volta que cobreix l'entrada al mas. Consta d'un campanar d'espadanya d'un sol ull que enllaça amb la balustrada de la terrassa que envolta el mas. A l'interior es conserven les pintures del segle XIX, mentre que el tractament exterior és arrebossat amb morter de calç. | 08248-76 | Can Brustenga, s/n | Com era habitual en els masos acomodats a partir del segle XVII, la família va obtenir a mitjans del segle XIX el permís per a la construcció d'una capella pròpia, coincidint amb la modernització del mas. Els Brustenga ja disposaven d'un banc reservat en un lloc privilegiat de l'església parroquial, però la nova capella suposava un nou signe de distinció social. Va ser en Francisco Brustenga el principal artífex de la construcció de la capella i la reforma senyorial del mas. La capella va consagrar-se el dia 10 de juliol de 1851 pel bisbe de Barcelona, Josep Domènech. Des de fa anys, només s'hi celebra missa el dia de la Immaculada, 8 de desembre, quan s'hi aplega gran part de la família, s'hi canten els goigs seguit d'un àpat familiar. | 41.6430800,2.2303000 | 435900 | 4610435 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77982-foto-08248-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77982-foto-08248-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77982-foto-08248-76-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 102|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78001 | Can Joanet de l'Auto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joanet-de-lauto | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | Està afectada d'humitats | Can Joanet de l'Auto és una casa de poble construïda l'any 1935 sota la influència de l'arquitectura noucentista del moment. És un edifici aïllat de planta rectangular que s'estructura en una sola crugia. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis presenta dues obertures: una gran porta d'arc pla que constitueix l'entrada del garatge, i un finestral d'arc pla emmarcat per una motllura. Aquest té sortida a un balcó de baranes forjades que és sostingut per dues mènsules decoratives. Al coronament de l'edifici hi ha la ventilació sota coberta i diverses cornises dentades i amb decoració vegetal, a més d'un fris amb relleu en espiga. La part superior es remata per un capcer semicircular on hi figura l'any '1935'. A banda i banda hi ha una barana d'obra de formes sinuoses amb gerros als extrems. Les façanes laterals presenten finestres d'arc pla emmarcats amb una motllura al pis, mentre que a les golfes són d'arc primitiu esglaonat. A banda i banda del volum principal s'hi adossa un cos de planta baixa, habilitats a la part superior com a terrasses transitables. El cos de l'esquerra presenta una barana de les mateixes característiques que la del cos principal. Al seu costat hi ha unes escales exteriors d'obra que permeten accedir a la casa pel pis. El tractament dels murs és arrebossat i pintat, de color blanc a la plana baixa i de color carbassa al pis, amb les motllures de diferent tonalitat. | 08248-95 | C. Jaume I | La casa va ser construïda per Joan Rosàs l'any 1935. En ser l'encarregat del transport de persones i del correu del poble fins a Granollers, aviat va ser conegut com en 'Joanet de l'auto'. | 41.6543100,2.2249900 | 435469 | 4611686 | 1935 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78001-foto-08248-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78001-foto-08248-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78001-foto-08248-95-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 78033 | Torre del Doctor Vázquez | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-doctor-vazquez | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | La torre del Doctor Vázquez és un edifici construït durant la dècada de 1920 segons l'estètica noucentista. És de planta rectangular i s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està caracteritzat pel balcó del pis, que descansa sobre les dues columnes que presideixen l'entrada. Al balcó s'hi accedeix des dels dos finestrals del pis, que incorporen ornamentació vegetal a la llinda i un plafó ceràmic enmig. Com a remat de la façana trobem un frontó de base trencada, on s'intercala una motllura ovalada amb les inicials 'JV' (Juan Vázquez). Aquest capcer enllaça amb el frontó de la façana posterior a través d'una cornisa amb voladís que ressegueix la part superior del volum. A la façana de tramuntana s'hi ha afegit un ascensor amb un cos de vidre. El revestiment exterior és arrebossat i pintat. Davant la casa hi ha un jardí aterrassat, que queda tancat per un mur perimetral amb dues portalades amb pilars d'obra i portes de forja. | 08248-127 | C. de la Mare de Déu del Pilar, s/n | El doctor Juan Vázquez Sans va construir la seva segona residència a Santa Eulàlia de Ronçana durant la dècada de 1920. Va exercir com a Subdelegat de Medicina de Barcelona i va ser distingit amb la 'Gran Cruz de la Orden Civil de Sanidad'. Durant la segona meitat del segle XX va promoure la construcció d'habitatges al poble. | 41.6550200,2.2268700 | 435626 | 4611763 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78033-foto-08248-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78033-foto-08248-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78033-foto-08248-127-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 77999 | Can Granada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-granada-0 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (2005). 'Cases que tenen història: Can Granada', Anuari Local, núm. 43. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1974). 'Cases que tenen història: Can Granada', Anuari Local, núm. 12. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | Can Granada és una masia d'origen medieval sobre la qual es va fer una gran reforma a mitjans del segle XX. En aquesta intervenció es va reconstruir la casa, es van refer tots els interiors, es van obrir i reformar finestres, es va revestir la façana amb còdols i es va afegir una torre de guaita, donant-li així un marcat caràcter historicista. De l'edifici primitiu pràcticament no se n'observen vestigis. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla de pedra carejada, llevat del portal d'arc de mig punt adovellat i la porta neogòtica de l'extrem de llevant. Al costat d'aquesta s'adossa una torre circular troncocònica oberta amb finestres a mode d'espitlleres i rematada amb merlets. De la façana lateral de ponent en surt un cos perpendicular d'un sol nivell d'alçat, habilitat a la part superior com a terrassa transitable. Des d'aquesta es pot accedir a la casa per la façana de llevant. A ponent també s'han adossat diversos cossos, un dels quals amb terrassa superior tancada amb vidre. Davant la façana posterior, on s'ha obert un gran finestral apuntat, hi ha els coberts i corts de construcció moderna. | 08248-93 | Camí de CanTabaquet | La referència documental més antiga del nom Granada es remunta a l'any 1078, quan consta com una afrontació en el testament que fa un tal Guillem Arnau. Tanmateix, el nom Granada associat a una família no el trobem fins al segle XIV, quan ja trobem documentats a Santa Eulàlia Berenguer i Antic Granada, una descendent dels quals sabem que ja residia al mas Granada a finals del segle XV. Aquesta era Miquela Granada, que tenia el domini útil del mas i havia de pagar els corresponents censos al prior de Sant Miquel del Fai. Tot i que en aquest moment ja s'havien abolit els mals usos gràcies a la Sentència Arbitral de Guadalupe, Miquela havia de pagar el cens anual corresponent. En el fogatge de Santa Eulàlia de l'any 1553 hi consta com a cap de la casa Joan Torra, que probablement s'hauria casat amb una pubilla del mas. Tanmateix, l'any 1584 tornem a trobar una Granada al capdavant de la casa, Montserrat, vidu d'Eulàlia. Malauradament, Montserrat i el seu germà Benet van ser portats a la presó reial a Girona, on el primer va acabar morint després de passar-hi més d'un any. El seu únic fill, Jaume, va passar a ser l'hereu del mas, tot i que per la seva curta edat en van ser procuradors Salvador Vendrell, Francesc Falgar, Benet Burch i Jaume Esmandia. Per sufragar les deutes que havia acumulat el mas davant d'aquests desafortunats successos, els tutors de Jaume van haver de demanar a la cort del batlle de la baronia de Montbui l'autorització per vendre terres de la propietat, que es van fer efectives a la darreria del segle XVI. La mort sobtada de Jaume Granada a principi del segle XVII, amb les deutes que acumulava el mas, van provocar que la seva vídua, Rafaela, vengués la propietat a Antic Valls i Granada, contant amb l'autorització del prior de Sant Miquel del Fai. El mateix Antic va formar part del consell de la baronia de Montbui els anys 1630, 1638 i 1640. Malgrat la venda de diverses peces de terra al llarg del segle XVII, els Valls van seguir acumulant deutes. Durant el segle XVIII els propietaris de la casa van passar a cognominar-se Lluch Vallsgranada, tot i que probablement estaven emparentats amb els Valls. A mitjans del segle XIX, l'hereu de la casa era Francesc Lluch Vallsgranada, que seria tinent d'alcalde de Santa Eulàlia. Malgrat un curt període en què els Lluch van viure a Lliçà d'Amunt, van residir al mas Granada fins a l'any 1954, en què la vídua Josefa Pubill i el seu fill Jaume Lluch van vendre'l a Eduard Tarragona i Josefina Coromina, provinents de Barcelona. En aquest moment van fer una reforma notable a la casa, donant-li així la fesomia actual. Actualment, encara en són els propietaris. | 41.6403100,2.2270300 | 435625 | 4610130 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77999-foto-08248-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77999-foto-08248-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77999-foto-08248-93-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 116|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78018 | Can Vendrellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vendrellet | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (2001). 'Cases que tenen història: Can Vendrell de la Vall i el molí d'en Vendrell', Anuari Local, núm. 39. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIV | Són restes de murs coberts de vegetació. | Les restes del mas Vendrellet estan situades en el marge d'un camp erm. Es tracta de restes escardusseres de fonaments de mur de pedra lligada amb argamassa. La vegetació que les cobreix no permet determinar-ne l'extensió ni les característiques. Segons diversos testimonis orals, al camí que hi descendeix és freqüent la troballa de material arqueològic. | 08248-112 | Camí de Can Vendrellet | La primera referència documental que tenim del nom Vendrell a la zona es remunta a l'any 1323, quan s'esmenta un tal Guillem Vendrell. En un document de l'any 1428 hi consta que el noble Martí Benet de Torrelles estableix un cens únic a Pere Vendrell pel mas Vendrell, en substitució de les càrregues a què estava sotmès fins aleshores. Algunes fonts (CIURANS 2001: 89) apunten a que aquest mas es correspon amb les ruïnes que avui es coneixen com Can Vendrellet, i que en canvi l'actual Can Vendrell antigament s'hauria dit mas Caseta. Durant el segle XVII, el propietari Josep Vendrell va traslladar-se a la casa del molí d'en Vendrell (abans Maspons), pel que la resta de masos van quedar en règim de masoveria. Hem de suposar que pel mal estat de l'edifici, finalment fou desocupat i va acabar esfondrant-se. | 41.6442000,2.2004500 | 433415 | 4610582 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78018-foto-08248-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78018-foto-08248-112-2.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 77972 | Ca l'Artiguetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lartiguetes | BARBANY, C. [et al.] (2003). De la Balma a la Masia:l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers. CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (1999). 'Cases que tenen història: Ca l'Artiguetes', Anuari Local, núm. 37. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVI-XVIII | Part de la coberta i de l'estructura interior s'ha enderrocat. | Ca l'Artiguetes és una masia del segle XVI construïda segons la tipologia clàssica de tres crugies, consolidada en successives reformes dels segles XVII i XVIII. Durant el segle XIX s'hi va construir un cobert, un safareig amb bassa i el pou. És una masia de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos simètrics d'obertures, dels quals el central presenta el portal d'arc de mig punt adovellat. A l'esquerra hi ha un altre portal d'arc de mig punt ceràmic amb brancals de pedra, que conduïa a l'estable. A l'altre costat té una finestra d'arc pla arrebossat. El pis s'obre amb tres finestrals d'arc pla de pedra carejada amb una petita incisió conopial i ampit motllurat. Una finestra d'aquestes característiques es repeteix al pis de la façana de ponent. La pràctica totalitat de les façanes laterals i posterior està coberta de vegetació, entre la que s'observa que la façana posterior està parcialment reconstruïda amb maó de xunt. El parament dels murs és de pedra i argamassa a la base i d'encofrat de tàpia i tovot, que està revestit amb morter de calç força deteriorat. A l'interior de la masia s'observa que mantenia la distribució clàssica, on l'espai de l'entrada actua com a distribuïdor de les estances. A la dreta hi havia la cuina, que ha quedat tapada per l'enderroc del pis superior. La part esquerra estava habilitada com a estable, del qual en queden les menjadores. Els sostres queden sostinguts amb bigues de fusta, que a l'estable presenten mènsules de pedra intercalades que haurien suportat un embigat anterior. Al fons de l'entrada ascendeix una escala de pedra que conduïa al pis, al qual no s'hi pot accedir a causa del seu enderroc. A pocs metres en direcció garbí hi ha un cobert agrícola de planta rectangular i coberta a dos vessants, que s'obre amb un gran portal d'arc carpanell ceràmic. | 08248-66 | Camí de ca l'Artiguetes | La masia de Ca l'Artiguetes va ser construïda durant el segle XVI per Antoni Artigues, fill de la pairalia de Ca l'Artigues de Lliçà. Per diferenciar-la de la mateixa, des dels seus orígens va passar a ser coneguda com Ca l'Artigues de la Vall. Des d'aleshores, alguns membres de la casa van exercir càrrecs destacats dins del govern de la baronia de Montbui. Durant la segona meitat del segle XVIII l'hereu de la casa, Francesc Artigues, va casar-se amb l'Elisabet Germà, del mas Sentmenat de Caldes. La seva filla i pubilla Maria Artigues va casar-se amb Francesc Duran a principi del segle XIX, fill del mas Duran de Palau Solità, pel que els propietaris van deixar de cognomenar-se Artigues. L'any 1832 l'hereu Jaume Duran i Artigues va casar-se amb la Tomassa de Xammar i Màrgens, filla de la pairalia de l'Ametlla. A finals del segle XIX, Joan Duran i de Xammar es va casar amb la Rosa Unyó de Ca l'Unyó, a la que va quedar assimilada després que morissin sense descendència. Des d'aquest moment, la casa va esdevenir una masoveria, ocupada per la família Barnils. Després que aquests van marxar, la casa ha quedat deshabitada. | 41.6486800,2.1905900 | 432599 | 4611087 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77972-foto-08248-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77972-foto-08248-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77972-foto-08248-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 77992 | Can Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dalmau-0 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVI-XIX | Presenta cert estat de deteriorament per la falta de manteniment. | Can Dalmau és una masia del segle XVIII que podria haver-se construït sobre una edificació anterior, difícil de determinar a partir de la inspecció exterior. Vers el segle XIX es van afegir sengles cossos laterals en el volum de dues crugies, fins a configurar l'edifici actual. És un edifici de planta irregular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El cos de llevant es prologa per migdia, pel que sobresurt respecte la línia del frontis. Les obertures de la façana són d'arc pla, de pedra carejada a la planta baixa i arrebossats al pis. A la llinda del portal s'observa, molt desdibuixada, l'inscripció '1788' i una creu intercalada. A l'extrem de ponent, hi ha un altre portal d'arc escarser arrebossat i una finestra d'arc pla arrebossat. Dins d'aquest cos hi ha un forn de pa, que es manifesta exteriorment a ponent amb un petit cos quadrangular. La resta de façanes presenten poques obertures, disposades de forma aleatòria. El revestiment dels murs és arrebossat al frontis, mentre que a la resta presenta la pedra vista. | 08248-86 | Camí de Caldes | El nom Dalmau està documentat a la zona des del segle XVI, de la mà de Pere Dalmau. Des del segle XVIII estan documentats dos masos dits Dalmau, un de Terracine i un de Sant Simplici. El darrer s'ha identificat amb l'actual Can Maset. El mas formava part de la propietat de Can Brustenga, fins que a mitjans del segle XIX Francesc Brustenga el va vendre al calderí Francesc Torres. En l'actualitat pertany als seus descendents, que la mantenen com a masoveria. | 41.6486700,2.2162400 | 434735 | 4611066 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77992-foto-08248-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77992-foto-08248-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77992-foto-08248-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 78005 | Can Noguera del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-noguera-del-pla | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (2003). “Cases que tenen història”, Anuari Local, núm. 41. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVII | Can Noguera és una masia del segle XVII construïda segons la tipologia clàssica de dues crugies i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Al segle XIX i XX s'hi van adossar diversos cossos amb funcions agropecuàries. Durant la segona meitat del segle XX s'hi va afegir el portal adovellat com havia tingut antigament i una de les finestres, provinents del mas Hortjussà de Caldes. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, definits pel portal d'arc de mig punt adovellat i una finestra d'arc pla arrebossat a la planta baixa, i dues finestres d'arc pla de pedra carejada al pis. Les finestres tenen l'intradós i els ampits motllurats, una d'elles amb una creu incisa a la llinda i l'altra inscrita amb l'anagrama IHS i la data: '1607'. Al centre de la façana, entre les dues finestres, hi ha pintada una franja blanca i les lletres 'CAN NOGUERA' de color blau. A la façana de llevant hi ha adossat un cos perpendicular de dos nivells d'alçat, que es correspon amb el celler. D'altra banda, a les façanes de ponent i tramuntana hi ha adossats cossos moderns d'un sol nivell d'alçat. El revestiment dels murs és arrebossat amb pòrtland. | 08248-99 | Barri del Rieral | La masoveria de Can Noguera s'esmenta en la documentació antiga des de l'any 1689, quan s'esmenta entre els límits d'una horta del Rieral. Fins a l'any 1736 no tornem a trobar referències de la casa, en concret al cadastre de l'Ametlla del Vallès, on la casa Noguera hi tenia una peça de terra. Tanmateix, podria tractar-se de la masia de Can Noguera de la Riba, actualment desapareguda. L'any 1758 apareix en el cadastre de Santa Eulàlia de Ronçana, on hi ha una relació dels béns de la casa. A finals d'aquest segle, Can Noguera pertanyia a Joan Serra i Maspons, casat amb una filla de Can Màrgens, Antònia Màrgens, una de les pairalies més importants de Llerona. Els Serra residien al mas Serra de Canovelles i tenien el domini útil del mas Noguera, pel qual havien de pagar un cens anual a Jonc d'Alella. Els masovers de la casa l'any 1832 eren Antic Fadó i Narcís Iglésias, que s'hi van estar fins a l'arribada dels Oliveras durant la dècada de 1880. A finals d'aquest segle, després de la mort de Marià Serra, els hereus la van vendre a Josep Torras de Caldes de Montbui, la família del qual en manté la propietat. Va ser un personatge destacat, que va ser alcalde de Caldes de Montbui, com també ho seria el seu fill Francesc de Paula Torres. En Josep Torras va ampliar el patrimoni familiar amb la compra del mas Gafa i Can Dalmau de Sant Simple. Els Oliveras van ocupar la masoveria de forma intermitent fins a l'any 1939, quan s'hi van instal·lar Joan Molins i la seva família. No serà fins a l'any 1974 que van entrar com a masovers en Francesc Solé i la seva família, que provenien de can Pineda de Santa Eulàlia i en l'actualitat encara hi resideixen i treballen les terres. | 41.6421900,2.2373500 | 436486 | 4610331 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78005-foto-08248-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78005-foto-08248-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78005-foto-08248-99-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78019 | Can Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal-9 | BARBANY, C. [et al.] (2003). De la Balma a la Masia:l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers. CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVI- XVII | La coberta es troba en mal estat, fet que comporta problemes d'humitats importants. S'observa igualment un notable deteriorament de la tàpia que configura el mur nord. | Can Vidal és una masia del segle XVI que va consolidar-se com una casa de tres crugies a finals del segle XVII. La part primitiva de l'edifici sembla correspondre's amb la part posterior, on el parament és d'encofrat de tàpia on s'intercalen franges de ceràmica. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada, excepte una de l'eix dret d'arc pla arrebossat. Al seu costat n'hi ha una de pedra tapiada. La finestra que hi ha sobre el portal està gravada amb l'any '1696' i té l'intradós i l'ampit motllurat. A la façana de ponent hi ha adossats dos cossos annexes en forma de coberts, que tenen la coberta a un vessant; el primer fa el desaiguat a migdia i el segon a ponent. La part posterior queda tancada per un mur de tàpia que formava part d'un altre cos annex. El revestiment dels murs es manté arrebossat amb morter de calç. A l'interior es conserva la distribució característica i bona part de la planta baixa ha estat reformada. Al pis es conserven els paviments de tova i sostres amb bigues de fusta. A pocs metres de la façana s'hi conserva l'era encaironada i el pou. | 08248-113 | Camí de Can Vidal | La primera referència que tenim del nom Vidal a la zona és de la segona meitat del segle XVI, de la mà de Miquel Vidal, membre del consell de la baronia de Montbui. Aviat trobem referències al mas Vidal del Roure, fins que a mitjans del segle XVII els Vidal el van comprar a Josep Regassol de Caldes. Poc després, pel casament entre els fills de la casa, el mas passaria a formar part de la propietat de Rosàs. Des d'aleshores, Can Vidal és una masoveria seva. | 41.6501700,2.2033500 | 433663 | 4611243 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78019-foto-08248-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78019-foto-08248-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78019-foto-08248-113-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 78101 | Can Pelut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pelut | XVIII | Es troba en estat ruïnós i coberta de vegetació. | Can Pelut és una masia en ruïnes situada a mestral de Can Desena. Actualment són visibles les parets perimetrals de l'edifici, de les quals la façana de migdia (presumiblement la principal) i llevant són les que pateixen un enderroc més important. Al seu extrem de llevant s'hi va afegir un contrafort per reforçar l'estructura. Era una casa de planta rectangular que tenia la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, deduïble pel mur posterior, força ben conservat. No s'observen obertures. L'aparell dels murs és de pedra irregular lligada amb argamassa. Està coberta de vegetació. | 08248-195 | C. de les Piscines | No hem trobat notícies històriques d'aquesta casa, però pels arbres que hi creixen a l'interior sembla que fa molts anys que està abandonada. Actualment es troba dins la finca de Can Julià. | 41.6386700,2.2381100 | 436546 | 4609940 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78101-foto-08248-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78101-foto-08248-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78101-foto-08248-195-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 77971 | Ca l'Alonso | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalonso | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Ca l'Alonso és una masia del segle XIX que va ser notablement reformada durant la segona meitat del segle XX. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures han estat reformades i són totes amb llinda de fusta i brancals ceràmics. A les façanes de garbí i mestral s'hi han adossat porxos amb embigats de fusta i cobertes de teula. El tractament dels murs és la pedra vista. És un edifici de planta | 08248-65 | Camí de la Serra | La primera notícia que tenim de la masia de Ca l'Alonso és de l'any 1861, quan pertanyia a Josep Barbany. La seva filla Marianna va casar-se amb un tal Baltasar Alonso, que acabaria donant nom a la casa. Més endavant, la masia va passar per diverses mans. | 41.6381300,2.2247000 | 435429 | 4609890 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77971-foto-08248-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77971-foto-08248-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77971-foto-08248-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 77973 | Ca l'Enricó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lenrico | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Ca l'Enricó és una casa de pagès de petites dimensions construïda durant la primera meitat del segle XIX. És un edifici aïllat de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures; a la planta baixa trobem el portal d'accés d'arc de mig punt ceràmic i un portal més gran d'arc escarser arrebossat que conduïa a les corts. Al primer pis hi ha dues petites obertures d'arc pla arrebossat, una d'elles amb ampit motllurat de pedra. Les finestres de les façanes laterals i posterior són de petites dimensions d'arc pla arrebossat, excepte les dues de pedra carejada de la façana de gregal. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. En una de les toves del paviment interior hi ha escrit l'any '1830'. | 08248-67 | Camí de Ca l'Enricó | La masia de Ca l'Enricó pertanyia a Pau Molins l'any 1861. El seu fill Pere la va vendre a Jaume Bellavista a la dècada de 1880. Actualment hi resideixen els seus descendents. | 41.6575700,2.2229900 | 435306 | 4612049 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77973-foto-08248-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77973-foto-08248-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77973-foto-08248-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 77974 | Ca l'Espelt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespelt | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | Ca l'Espelt és una casa construïda a principi del segle XX segons la tipologia popular predominant a la zona del Rieral, caracteritzada pels murs de paredat i les obertures ceràmiques. És un edifici aïllat de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons cinc eixos simètrics d'obertures, totes elles ceràmiques. A la resta de façanes hi ha poques obertures, de les mateixes característiques. La façana posterior ha quedat tapada per un cos de maó de construcció moderna. Els nivells de forjats i les cantonades estan acabats amb maó, que ressalta sobre la pedra lligada amb argamassa de les façanes. El ràfec amb voladís està acabat amb cabirons. | 08248-68 | Camí del Molí | Va ser construïda per la família Espel a principi del segle XX. | 41.6376500,2.2375200 | 436496 | 4609827 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77974-foto-08248-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77974-foto-08248-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77974-foto-08248-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 77976 | Can Barnils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barnils | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX-XX | Can Barnils és una masia construïda al segle XIX, a la qual s'hi va adossar una casa durant el primer terç del segle XX. Al voltant d'aquest període es van construir dos volums més que tenien un ús agrícola. El volum principal és un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons quatre eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, llevat dels portals dels eixos dels extrems que són d'arc rebaixat i carpanell. Els finestrals del pis tenen sortida a petits balcons de baranes forjades. A nivell de forjat del segon pis hi ha una motllura horitzontal, que aporta horitzontalitat a l'edifici. Al centre de la façana hi ha pintat un rellotge de sol força desdibuixat. El ràfec està acabat amb una cornisa dentada. Entre les façanes de ponent i tramuntana s'obre una galeria horitzontal amb tres pòrtics d'arc de mig punt ceràmic amb impostes i barana de balustrada. Sobre d'aquesta hi ha un tram de mur fet posteriorment, que presenta maó vist. A la façana de llevant s'hi adossa un volum de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Totes les obertures són d'arc pla arrebossat i a la part superior presenta un motiu decoratiu pintat: 'CASA / JAUME BARNILS/ ANY 1935'. El parament dels murs és de paredat comú, que és vist en totes les façanes llevat de la principal, que està arrebossada amb morter de calç. Els dos volums queden tancats a la part posterior per un baluard que engloba un camp d'horta. A mestral i a ponent de la masia hi ha dos volums aïllats que es destinaven a un ús agrícola. Consten de planta baixa i pis i les obertures són d'arc pla ceràmic. El tractament dels murs és com al volum principal, de paredat comú vist. Davant la façana principal s'hi conserva l'antic pou circular i el safareig, en estat ruïnós. | 08248-70 | Camí antic de Granollers | Els Barnils eren una família de constructors que va instal·lar-se a Santa Eulàlia durant la segona meitat del segle XIX, en aquesta masia que es feren a peu del camí vell de Granollers. Els fills hereus de la casa van seguir exercint l'ofici, en obres entre les que trobem l'església parroquial de Santa Eulàlia. Durant el primer terç del segle XX, un fill de la casa va fer-s'hi una casa annexa, tal i com consta en l'inscripció de la façana. No obstant, amb els anys aquesta seria coneguda com Can Jaume Trias. | 41.6354600,2.2449400 | 437112 | 4609578 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77976-foto-08248-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77976-foto-08248-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77976-foto-08248-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 77979 | Can Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-benet-2 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | En el moment de fer l'inventari es trobava en procés de restauració. | Can Benet és una masia de dues crugies construïda al segle XIX i que va ampliar-se amb sengles crugies laterals a principi del segle XX. Actualment es troba en procés de restauració i s'ha aixecat un volum posterior on hi havia l'antic cobert. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'arc escarser arrebossat i les finestres d'arc pla arrebossat han estat substituïts en la darrera reforma per un portal d'arc de mig punt i finestres d'arc pla, que imiten la pedra carejada. A cada costat del portal s'hi conserven dues petites obertures d'arc pla de pedra tosca. Les golfes presenten tres petits pòrtics d'arc de mig punt ceràmic. Davant de la façana lateral de migdia, on s'hi ha obert una galeria amb pòrtics d'arc de mig punt ceràmic, hi ha l'antic pou de la casa, cobert amb volta esfèrica de maó. El volum posterior, de mateixa alçada que el principal, s'obre amb grans finestrals d'arc escarser ceràmic de factura moderna. El tractament dels murs és arrebossat amb pòrtland, llevat de la part del sòcol i els angles cantoners que estan repicats ensenyant la pedra vista. | 08248-73 | Camí de la Serra | La masia rep el nom d'un tal Benet Ciurans, que és probable que fes construir la casa durant la primera meitat del segle XIX. En no tenir descendència l'hereu, la casa passà a la seva filla Rosa, qui es casà amb un tal Girbau. En l'actualitat, els seus descendents en mantenen la propietat. | 41.6406100,2.2228100 | 435274 | 4610167 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77979-foto-08248-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77979-foto-08248-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77979-foto-08248-73-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 77980 | Can Bruno | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bruno | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Can Bruno és una casa de pagès construïda durant la segona meitat del segle XIX. És un edifici aïllat de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat, llevat del portal d'arc escarser. Els finestrals del pis tenen sortida a balcons de baranes forjades. La façana queda rematada per un capcer de perfil mixtilini resseguit per una cornisa, al centre del qual hi ha pintat un rellotge de sol i s'hi fixa la corriola. A la façana de ponent hi ha adossat un cobert d'un sol nivell d'alçat que s'obre a migdia amb un gran portal d'arc escarser arrebossat. A la resta de façanes les obertures també són d'arc pla arrebossat i es distribueixen de forma aleatòria. El tractament dels murs és arrebossat i pintat amb un sòcol de pedra. Davant de la casa hi ha una gran era encaironada i una bassa coetània a la construcció de la casa. | 08248-74 | Camí del Gual | El nom de la casa prové d'un tal Bruno Gubern, que van residir-hi des de principi del segle XX. El seu fill, Enric Gubern, va ser alcalde de Santa Eulàlia de Ronçana entre els anys 1923 i 1924. | 41.6382900,2.2377300 | 436514 | 4609898 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77980-foto-08248-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77980-foto-08248-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77980-foto-08248-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 77986 | Can Cabot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabot-0 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1973). 'Cases que tenen història: Can Cabot de la Vall', Anuari Local, núm. 11. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX-XX | Can Cabot és una casa de poble construïda a cavall dels segles XIX i XX sota la influència de l'estil arquitectònic colonial, visible especialment en els seus espais interiors. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla resseguides per una motllura. El finestral central del pis té sortida a un balcó de baranes forjades, de les mateixes característiques que les que protegeixen la resta de les finestres. L'edifici queda rematat per una cornisa on hi ha la ventilació de la coberta. La resta de façanes presenta les obertures d'arc pla arrebossat distribuïdes de forma aleatòria. A la façana posterior hi ha adossat un cos d'un sol nivell d'alçat habilitat a la part superior com a terrassa transitable. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. Al costat llevant hi ha adossat un cos perpendicular d'un nivell, que s'obre a la planta baixa amb tres grans pòrtics de mig punt i queda rematat amb una barana de balustrada ceràmica. A llevant del mateix s'hi ha construït un volum modern. Entre el volum principal i l'anterior hi ha un pati frontal tancat per un mur d'obra amb pilars ceràmics i capitells piramidals. A l'interior s'hi conserva la distribució característica d'una casa senyorial de l'època, amb una gran escala noble que condueix a les estances del pis. Aquí els sostres conserven les motllures amb decoració vegetal. | 08248-80 | C. del Mestre Joan Batlle, 2 | La casa de Can Cabot va ser construïda per la vídua de Jaume Cabot, el darrer membre de la família que va residir a Can Cabot de la Vall. Després que ell morís sense descendència, Josefa Matalonga va heretar les seves propietats i va passar uns anys a Can Puig de la Vall, on li van habilitar un pis. Poc temps més tard, es va fer construir la casa a la Sagrera, on va contractar com a mosso a Pere Cabot, que casualment portava el cognom del seu difunt espòs. També va contractar a a Rosa Dalgé (la neboda dels masovers de Can Calet, una de les masies que posseïa) per al servei, amb qui aviat en Pere es casaria. La senyora Josefa va accedir a allotjar la família a casa seva. En morir va cedir-los la casa i els seus descendents en mantenen la propietat. | 41.6553800,2.2229900 | 435304 | 4611806 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77986-foto-08248-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77986-foto-08248-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77986-foto-08248-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 77988 | Can Carreter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carreter | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Can Carreter és una masia de petites dimensions que va construir-se entorn el segle XIX. La casa ha tingut un creixement vers a ponent amb diversos cossos de dos i un nivell d'alçat. El volum principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'accés és d'arc escarser arrebossat i es troba descentrat en un extrem del frontis. La resta d'obertures són d'arc pla arrebossat, amb un finestral amb sortida a un balcó a nivell del primer pis. Al costat de ponent hi ha adossat un volum de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a un vessant que fa el desaiguat per ponent. A la cara de migdia presenta una finestra ceràmica per nivell, la del pis d'arc rebaixat i la superior d'arc de mig punt. Seguint aquest cos n'hi ha dos més enretirats de la línia de la façana, el primer de dos nivells i el segon d'un. La façana de llevant del volum principal està reforçada amb tres contraforts. El tractament exterior del frontis és arrebossat amb pòrtland, on s'han deixat vistos els còdols que configuren el mur, mentre que la resta de façanes estan arrebossades. | 08248-82 | Camí del Molí | El motiu de la masia el trobem en un antic propietari d'ofici carreter, anomenat Isidre Sampere. Sabem que durant la segona meitat del segle XIX ja vivia a la casa i que el seu fill Fèlix va seguir fent l'ofici del pare. La família Sampere va deixar la casa durant el primer terç del segle XX i se'n van fer una de nova prop de Can Sabater, que avui encara coneixem com Can Sampere. Des d'aleshores, la masia de Can Carreter ha canviat de mans en diverses ocasions. | 41.6378400,2.2369700 | 436450 | 4609848 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77988-foto-08248-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77988-foto-08248-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77988-foto-08248-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 77994 | Can Figueretes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-figueretes | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Presenta cert estat de deteriorament per la falta de manteniment. | Can Figueretes és una casa de finals del segle XIX construïda segons la tipologia típica de l'arquitectura popular d'aquest període. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat emmarcades amb una motllura, excepte el portal d'arc escarser. Les franges motllurades que marquen els nivells dels forjats interiors trenquen la verticalitat de l'edifici i li donen harmonia. L'edifici queda rematat per un capcer apuntat, al centre del qual hi ha pintat un rellotge de sol. Les façanes laterals i posterior presenten poques obertures disposades formant eixos, totes elles d'arc pla arrebossat. El revestiment dels murs és arrebossat de color cru, amb les motllures i cornises pintades de color bru. A les façanes laterals s'hi adossen petits cossos annexes. | 08248-88 | Camí de Can Figueretes | A finals del segle XIX la família Girbau va deixar la masoveria de Can Farell de la Vall i es van fer construir la casa de Can Figueretes en terres de Can Bassa. | 41.6365900,2.2233400 | 435314 | 4609720 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77994-foto-08248-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77994-foto-08248-88-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 77995 | Can Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-francesc | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | Can Francesc és una casa construïda a principi del segle XX segons la tipologia popular predominant a la zona del Rieral, caracteritzada pels murs de paredat i les obertures ceràmiques. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures, totes d'arc pla ceràmic llevat del portal d'arc escarser. El finestral central té sortida a un balcó de base motllurada i baranes forjades. A la façana posterior la composició de les obertures és la mateixa que al frontis. La resta de façanes té les obertures disposades de forma aleatòria. Els murs no estan revestits, pel que s'observa el parament de paredat comú. | 08248-89 | Ctra. De Parets a Bigues | La casa va ser construïda l'any 1909 per Francesc Dantí, després de fer durant uns anys de masover de diverses cases de la rodalia. El seu fill Lluís va ser nomenat alcalde l'any 1936, però va haver renunciar poc després a causa de les desavinences que tingué amb el Comitè Antifeixista Revolucionari local. | 41.6369200,2.2321600 | 436049 | 4609750 | 1909 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77995-foto-08248-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77995-foto-08248-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77995-foto-08248-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 78000 | Can Guardià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guardia | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX-XX | Can Guardià és una masia construïda a finals del segle XIX, que s'ha reformat a finals del segle XX per adaptar-la com a habitatge modern. És un edifici de planta rectangular que està adossat a llevant de Can Penedes i que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Totes les obertures del frontis són de pedra de factura moderna; el portal és d'arc de mig punt i la porta del garatge d'arc pla sobre impostes. La façana de llevant i de tramuntana tenen poques obertures disposades de forma aleatòria, totes d'arc pla de pedra sense treballar. Al frontis s'hi ha adossat un porxo sostingut amb pilars de pedra. La façana principal està revestida amb pòrtland, mentre que la resta presenta la pedra vista. | 08248-94 | Camí del Bruguer | Segons fonts orals, aquesta casa va ser adossada a Can Penedes a finals del segle XIX, poc després que aquesta fos construïda. En aquest moment, està documentat que hi vivia en Pau Martí, que feia de guarda jurat. La família Martí va deixar la casa quan se'n van fer una de nova sobre el torrent de Sant Joan. | 41.6566500,2.2113300 | 434334 | 4611956 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78000-foto-08248-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78000-foto-08248-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78000-foto-08248-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78002 | Can Joanet Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joanet-pujades | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Can Joanet Pujades és una masoveria construïda a mitjans del segle XIX. Durant la segona meitat del segle XX es van adossar diversos cossos a les façanes laterals i posterior, el més alt dels quals albergava la cisterna de l'aigua. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, d'arc rebaixat arrebossat a la planta baixa i ceràmiques al pis. A la façana de llevant es va afegir un cos d'un sol nivell d'alçat per fer-hi una cuina nova. D'altra banda, a la façana de ponent hi ha adossat un porxo modern amb pilars ceràmics, a la posterior un petit cos de tres nivells d'alçat i un altre d'un sol nivell d'alçat. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat de color blanc. | 08248-96 | Camí de Can Joanet | Durant la segona meitat del segle XIX, vivia a la casa un tal Joan Vilardebò i Pujades. Durant el segle XX va ser la masoveria de Can Bachs de l'Ametlla. Aleshores hi vivia Maria Puigdomènech i la seva família, descendents de Joan Vilardebò. Els propietaris actuals la van adquirir a mitjans del segle XX. | 41.6436500,2.2246100 | 435427 | 4610503 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78002-foto-08248-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78002-foto-08248-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78002-foto-08248-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78008 | Can Pilé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pile | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Can Pilé és una masia del segle XIX que es va ampliar i consolidar a principi del segle XX. Des de l'entrada de la casa s'observa un segon portal que podries correspondre's amb l'accés antic de l'edifici. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, a la planta baixa d'arc rebaixat i carpanell ceràmic i al pis d'arc pla emmarcades amb una motllura. A l'extrem de llevant hi ha adossat el cos de les corts, que ha quedat integrat a la línia del frontis i s'obre amb un gran portal d'arc de mig punt ceràmic. La resta de façanes presenten poques obertures, la majoria de les quals són de factura moderna d'arc pla emmarcats amb motllures. El revestiment exterior es manté arrebossat i pintat. A l'interior es conserven els sostres amb bigues de fusta i els paviments de tova. També s'observa a l'entrada un portal d'arc escarser ceràmic, alineat amb l'actual, que probablement era l'accés antic. Davant la masia també hi ha el pou. | 08248-102 | Camí de la Serra | L'origen del nom de la casa es remunta al primer terç del segle XIX, quan el piler Pere Romeu s'hi va instal·lar amb la seva esposa Maria Lluch, filla del mas Granada. Un descendent seu anomenat Antoni, va fer prou fortuna per comprar el molí d'en Vendrell i diverses peces de terra. Des d'aleshores, el mas Pilé va passar a ser una masoveria. Les filles d'Antoni, Antònia i Carme, van morir sense descendència, pel que la casa va passar a mans de l'advocat de la finca, el senyor Xiol. | 41.6390900,2.2249300 | 435449 | 4609996 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78008-foto-08248-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78008-foto-08248-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78008-foto-08248-102-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78010 | Can Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pou-2 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Can Pou és una casa de pagès del segle XIX que presenta indicis d'haver-se construït sobre una edificació anterior. A l'interior s'hi conserven murs de tàpia de certa amplada, sobre les quals es va bastir un edifici de major alçada i s'hi va incorporar un cos frontal fins a constituir la façana actual. La masia és de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis s'orienta a migdia i es composa segons tres eixos simètrics, definits per obertures d'arc pla arrebossat, llevat del portal d'arc escarser. Sobre el portal hi ha un finestral amb sortida a un balcó de baranes forjades. La façana queda rematada per un capcer sinuós resseguit per una cornisa, al centre del qual hi ha un rellotge de sol rectangular format per una capa de morter i l'agulla. Sota d'aquest s'hi conserva la corriola. Les obertures de les façanes laterals i posterior són igualment d'arc pla arrebossat i es distribueixen formant eixos. A la façana de ponent s'hi observen dos petites obertures d'arc de mig punt que constituïen un colomar. Al llarg de la mateixa façana hi trobem adossat un cos annex d'un sol nivell d'alçat amb la coberta a una vessant, que s'obre a migdia amb un gran portal d'arc escarser arrebossat. A l'altra façana lateral hi ha diversos annexes adossats que es prolonguen per migdia, igualment d'un sol nivell d'alçat. El tractament dels murs es manté arrebossat amb morter, que a les obertures, els nivells de forjats i les cantonades estava acabat de diferent tonalitat. A pocs metres en direcció garbí s'hi conserva un safareig rectangular, situat en una cota inferior per tal de facilitar l'accés de l'aigua, que proveeix un petit rec. L'estructura queda envoltada per un mur de maó, llevat de la part frontal, on hi ha les lloses inclinades característiques. | 08248-104 | Barri del Rieral | La primera notícia que tenim de Can Pou és de l'any 1861, quan pertanyia a Francesc Fadó. A finals del segle XIX, Mateu Dantí i Artigues va adquirir la casa i algunes peces de terres. A principi del segle XX, va participar en la junta directiva de la Cambra Agrícola del Vallès. Actualment la casa pertany als seus descendents. | 41.6353300,2.2393200 | 436644 | 4609568 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78010-foto-08248-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78010-foto-08248-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78010-foto-08248-104-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78021 | Cases d'en Lluïset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-den-lluiset | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | Les cases d'en Lluïset són un conjunt de quatre cases entre mitgeres construïdes durant el primer terç del segle XX segons una mateixa tipologia, de forma paral·lela a la carretera. Durant la segona meitat del segle XX la de l'extrem nord es va reformar i se'n va afegir una de nova al sud. Són cases de planta rectangular que s'estructuren en dues crugies. Consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Els frontis es composen simètricament segons dos eixos d'obertures, totes d'arc pla arrebossat. Els finestrals de l'eix del portal tenen sortida a balcons de baranes forjades. A nivell del primer pis i del coronament hi ha cornises motllurades; sobre les segones hi ha els forats de ventilació de les cobertes. El tractament dels murs és arrebossat i pintat, cadascuna d'una tonalitat. | 08248-115 | Ctra de Parets a Bigues, núms. 17 a 23 | Les cases d'en Lluïset van ser construïdes durant el primer terç del segle XX per Josep Bonet, amb la idea que hi anessin a viure els seus fills. Tanmateix, cap d'ells hi anà a viure. | 41.6356600,2.2319200 | 436028 | 4609610 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78021-foto-08248-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78021-foto-08248-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78021-foto-08248-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78025 | Can Vila, Can Ciurans, Ca la Quima i Ca la Lola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vila-can-ciurans-ca-la-quima-i-ca-la-lola | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX-XX | A la part sud de la Sagrera hi ha un conjunt de quatre cases construïdes entre finals del segle XIX i principi del XX. Estan situades al costat esquerre de la carretera de la Sagrera i segueixen fins a l'inici del passatge de la Sagrera. La primera casa que trobem és Ca la Lola, un edifici aïllat de planta rectangular, al qual s'adossa un cos per llevant amb accés independent. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos principals d'obertures d'arc pla arrebossat. A la part superior hi consta 'AÑO 1918'. La següent casa és Ca la Quima, amb façana orientada a ponent. És un edifici que ha estat molt reformat en els darrers anys, tot i que a la façana de llevant s'hi conserven dos finestres amb ampit i part dels brancals de pedra. A continuació, trobem la casa de Can Vila, de planta baixa i pis i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, la central del pis amb sortida a un balcó. La façana queda rematada per un capcer esglaonat resseguit per una cornisa motllurada. Finalment, trobem la casa de Can Ciurans, que també ha estat força reformada en els darrers anys. És un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat. A la part de tramuntana s'hi ha adossat un porxo i un habitatge modern. | 08248-119 | Ctra. De la Sagrera | La casa de Ca la Lola antigament es coneixia com Cal Joanet, ja que pertanyia a Joan Rosàs, en 'Joanet de l'auto'. El nom actual li va donar la Dolors Bonet, qui hi va regentar una botiga. De la casa de Ca la Quima sabem que el nom li ve de la propietària Joaquima Bonet, que estava casada amb Pere Barbany. Des de principi del segle XX la casa era de la propietat de Can Colom. La casa de Can Ciurans va construir-se l'any 1923 i pertanyia al sastre Josep Ciurans. Pel que fa a Can Vila, sabem que la va fer construir Josep Vila l'any 1924, provinent de Can Vila Vell, situada entre Ca la Lola i ca la Quima. | 41.6548600,2.2252500 | 435491 | 4611747 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78025-foto-08248-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78025-foto-08248-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78025-foto-08248-119-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78026 | El Bruguer Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bruguer-vell | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX-XX | El Bruguer Vell és una masia del segle XIX que va construir-se sobre una edificació anterior, difícil de determinar per les successives reformes que s'hi han fet. Durant el segle XIX es va consolidar la casa de dues crugies, a les quals es va afegir un cos annex per costat durant el segle XX. En la darrera restauració de finals del segle XX, es van aquests cossos van unificar-se com un únic volum. En aquest moment també es va reformar l'espai interior i les obertures. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'accés és d'arc escarser ceràmic, l'única obertura original conservada, ja que les altres són d'arc pla arrebossat i estan ampliades. Al centre de la façana hi ha pintat un rellotge de sol on hi ha escrit: 'DIA BOIRÓS / DIA MANDRÓS / EL BRUGER VELL / 1633 -1992 / CARLES / DANIEL'. A les façanes laterals i posterior també s'han reformat les obertures. En aquesta última s'hi ha fixat una pica de pedra trobada a la finca, que sembla beneitera i que denota certa antiguitat. Té el perfil lobulat i una roseta tallada a la base. Per la seva proximitat a l'indret on havia existit la capella de Sant Joan, no hem de descartar que pogués formar-ne part. El tractament exterior dels murs de la masia és arrebossat i pintat. Davant la casa hi ha l'antic pou amb safareig. | 08248-120 | Camí del Bruguer Vell | Des del segle XVII el mas Bruguer era una masoveria del mas Viver de Sant Mateu de Montbui i s'hi havia establert la família Valls. A mitjans del segle XX, la família Brustenga va comprar el mas i les seves terres. Des de fa uns anys va canviar de mans i es van dediquen les terres a la producció de vi i la casa a turisme rural. | 41.6610600,2.2033400 | 433673 | 4612452 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78026-foto-08248-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78026-foto-08248-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78026-foto-08248-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,47 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc