Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78056 | Fons fotogràfic de Santa Eulàlia a l'Arxiu Gavín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-santa-eulalia-a-larxiu-gavin | XX | <p>A l'Arxiu Gavín s'hi conserven fotografies de les esglésies i capelles de tot Catalunya. Del municipi de Santa Eulàlia de Ronçana hi ha un bon nombre de fotografies i postals en format de paper, la majoria en blanc i negre, de diversos indrets del terme i les seves capelles. Entre les postals, destaquem les del barri del Rieral, de Can Burguès, el barri de la Sagrera, la font de Sant Cristòfol, el riu Tenes i la resclosa, ermita de Sant Cristòfol, pont de Sant Cristòfol, etc. Pel que fa a les fotografies, en trobem de l'interior i exterior de l'església parroquial (anys 1945 i 1989); la capella del Sant Crist del Fossar (1989); l'ermita de Sant Simplici (anys 1968 i 1983); la capella de la Mare de Déu de Montserrat de la Torreta (anys 1968 i 1989); la capella de Sant Cristòfol de Pallars o de les Tempestats (anys 1940, 1942, 1958, 1967, 1975 i 1983); la capella de la Mare de Déu del Roser de Can Miravall (any 1989); la capella de la Immaculada de Can Brustenga (anys 1968 i 1989); la capella-oratori de la Immaculada de Can Lluc del Tossal (any 1989); i la capella de la Mare de Déu de Montserrat (anys 1968 i 1989).</p> | 08248-140 | Arxiu Gavín. Monestir de les Avellanes. 25612 Os de Balaguer (Lleida) | <p>L'Arxiu Gavín consta d'un fons documental molt ampli, format a partir de la recopil·lació exhaustiva feta per Josep Maria Gavín de fotografies de les construccions religioses catalanes, goigs, estampes, i un llarg etcètera de documents d'àmbit religiós.</p> | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||||||
| 78150 | Goigs de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-eulalia-0 | XIX | <p>A la rectoria de Santa Eulàlia s'hi conserva la còpia d'un goig en honor a la gloriosa Verge i Màrtir Santa Eulàlia, que es venera a l'església parroquial. Els goigs es canten el dia de la seva festivitat, el 10 de desembre, al final de l'ofici solemne. La versió impresa conservada està editada per Ignasi Valls de Vic i data de l'any 1841. Comença així: 'Puix que sou tant piadosa Y Cristo es vostre Espós, Eularia Verge ditxosa Pregau per los pecadors. En la gran Mèrida nasquereu De Pares molt principals, En virtut sempre cresquereu Deixant los pensaments vans, Es la fé molt animosa De Cristo que es vostre Espós (...)'.</p> | 08248-244 | Pl. de l'Església | 41.6559000,2.2239600 | 435385 | 4611863 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||||||||
| 78075 | Claus de volta de Santa Eulàlia de Ronçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/claus-de-volta-de-santa-eulalia-de-roncana | <p>CIURANS, X. (1998). 'Cases que tenen història: L'església de Santa Eulàlia de Ronçana', Anuari Local, núm. 36. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.</p> | XVI -XVII | El medalló de la Mare de Déu està erosionat, mentre que el de Santa Eulàlia té part de la vora trencada. | <p>A la rectoria de Santa Eulàlia s'hi conserven dues claus de volta de pedra de l'antic temple parroquial. Es tracta de dos elements circulars còncaus amb un medalló frontal que constitueix la part visible de la peça. Dins de cada medalló hi ha una figura en alt relleu; a la primera hi ha representada Santa Eulàlia, dempeus i amb els seus atributs: la palma i la creu en aspa. A la segona hi ha representada la Verge del Roser, també dempeus amb el Nen als braços i la corona . El medalló de la primera està envoltat per un relleu de formes arrodonides, mentre que el segon incorpora les rosetes. Els medallons es fixen sobre tambors truncats circulars.</p> | 08248-169 | Pl. de l'Església | <p>Després de la reconstrucció de l'església de Santa Eulàlia durant la segona meitat del segle XIX, es van conservar pocs elements de l'antic temple parroquial. Entre aquests, destaquen les claus de volta que haurien enllaçat les nervadures de la volta. Hem de suposar que la clau amb la imatge de Santa Eulàlia hauria estat situada a la part de l'absis, sobre l'altar major. La imatge de la Verge del Roser devia trobar-se en una capella lateral, on hi havia l'altar d'aquesta advocació. La construcció d'aquest altar està documentada de finals del segle XVI, pel que les claus de volta tindrien també aquesta cronologia, tal com ho indica la seva tipologia.</p> | 41.6558900,2.2239600 | 435385 | 4611862 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78075-foto-08248-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78075-foto-08248-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78075-foto-08248-169-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 96|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 78055 | Fons fotogràfic de Santa Eulàlia al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-santa-eulalia-al-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local | XX | <p>El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diverses fotografies i postals de Santa Eulàlia de Ronçana. Bona part de les fotografies són de l'ermita de Sant Cristòfol, de les diferents façanes i l'interior abans i després de la seva restauració (anys 1964, 1967 i 1980). També hi ha una fotografia de Can Roig dels Pins (any 1922), la rectoria (1922), Can Feu (dibuix) i l'ermita de Sant Simple (any 1969).</p> | 08248-139 | C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge - planta baixa. 08036 Barcelona | <p>L'any 1914 es va crear el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Des d'aleshores, el servei ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual provinent de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. Fins a l'any 1986 no va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), quan va convertir-se en un referent en la restauració de patrimoni monumental del territori català.</p> | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||||||
| 78138 | Mare de Déu del Roser de l'església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-de-lesglesia-parroquial | XVIII | <p>La imatge de la Mare de Déu del Roser està situada en una capella lateral de l'església parroquial de Santa Eulàlia. És una escultura de fusta policromada on s'hi representa la figura de la Verge del Roser dempeus, amb el Nen en un costat i un ram de flors a l'altre. Porta un vestit i un mantell amb motius daurats. La sosté una petita peanya motllurada amb una roseta frontal, que està fixada a la paret.</p> | 08248-232 | Pl. de l'Església | <p>La imatge de la Mare de Déu del Roser va ser l'única que va salvar-se de la crema sistemàtica perpetuada a l'inici de la Guerra Civil. El senyor Elies Valls, propietari de la veïna Ca l'Elies, la va recuperar a temps i la va guardar fins que va finalitzar el conflicte.</p> | 41.6559400,2.2237600 | 435368 | 4611868 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78138-foto-08248-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78138-foto-08248-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78138-foto-08248-232-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-13 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 96|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||||
| 78069 | Cançoner de Santa Eulàlia de Ronçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canconer-de-santa-eulalia-de-roncana | <p>ARNELLA, J. (2010). Les cançons de Santa Eulàlia de Ronçana: 1925-2010. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.</p> | XIX-XX | <p>Les cançons que tradicionalment s'havien cantat a Santa Eulàlia han quedat recollides en una publicació editada recentment. En aquesta, s'han inclòs les versions que Josep Barberà i Pere Bohigas van recopilar l'any 1925 en diverses cases de Santa Eulàlia, que passarien a formar part de l'Arxiu de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Els cantadors de les mateixes van ser Josep Riera, Carolina Bonet, Madrona Costa i Margarida Riera. Hi trobem més de cinquanta cançons populars amb algunes variacions locals de les 'Camilleres', 'Desembre congelat', 'Les noies de Camprodon', 'A la plaça fan ballades', 'La pastorel·la', 'La mort de la núvia', 'Els presents de la boda', 'Lo romeu i la romeua', etc. D'altra banda, per a la publicació del llibre, Jaume Arnella i Fèlix de Blas van recollir i enregistrar una cinquantena més de cançons tradicionals de la població. Els cantadors van ser Joan Rosàs, Josep Cortès, Consol Pañach i la Colla de Gitanes. Entre les cançons trobem 'Demà és festa', 'Santa Eulària de Ronçana', 'Un senyor damunt d'un ruc', 'Cançó de trillar', 'Camí de la font', 'Un pobre pagès', 'Catxutxa, etc.</p> | 08248-153 | Santa Eulàlia de Ronçana | <p>L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya és una institució que es va crear l'any 1922 amb l'objectiu de recollir de forma exhaustiva la música popular catalana. L'entitat es va crear gràcies a una donació de Concepció Rabell i fou el seu marmessor Rafel Patxot, qui feu complir la seva voluntat. Autors com Marià Aguiló, Antoni Noguera o Cosme Bauzà van recollir un gran nombre de cançons, arribant a més de 40000 documents l'any 1936. Malauradament, la guerra va suposar que es deixessin de recollir cançons i s'aturés la seva edició. En l'actualitat, l'arxiu de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya és propietat de l'Abadia de Montserrat i es pot consultar en microfilm al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana i a la Biblioteca de Catalunya.</p> | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2022-11-21 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||||||
| 78070 | Gegants de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-santa-eulalia | LAGLERA, A. [et al.] (1998). Els gegants del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. | XX | A Santa Eulàlia de Ronçana hi ha una parella de gegants i una gegantona que surten en cercavila en les festes més assenyalades de la població. Es diuen Gerd, Maduixa i Mora i estan fets amb fibra de vidre. En Gerd està caracteritzat com un bufó, amb vestit verd, capa negra i barret vermell amb picarols; i porta a la mà un bastó amb cintes de colors. La geganta Maduixa personatge vestit morat i un barret cònic del mateix color també amb picarols; sosté en una mà un pom de flors. La Mora té menor alçada, porta una camisa de quadres, un pitet vermell i un barret cònic de color verd. | 08248-154 | Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Ctra de la Sagrera, 3. | Els primers gegants de Santa Eulàlia van ser construïts pel grup de l'esplai a principi de la dècada de 1980. Es van batejar amb els noms d'Amadeu i Rosabel i estaven fets amb pasta de paper i tenien una estructura formada per una creu de fusta. Al cap de pocs anys, l'any 1984, el grup de l'esplai i el senyor Ramon Martí van construir un nou gegant que va substituir als anteriors, anomenat Gerd. Va sortir per primer cop per la Festa Major d'estiu del mateix any. La construcció d'una companya pel gegant va ser l'any 1986, batejada com a Maduixa, feta per la Colla Gegantera i el senyor Ramon Martí. Els padrins de noces dels gegants van ser els de Ribes de Freser i de Lliçà d'Amunt. Al principi els van acompanyar una cuca i després un drac conegut com a Beps. L'any 2000 es va construir la filla d'en Gerd i la Maduixa, la gegantona que va batejar-se amb el nom de Mora. | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | La fotografia s'ha tret de la web de la Colla Gegantera de Santa Eulàlia de Ronçana. | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||||
| 78077 | Fons fotogràfic municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-municipal-7 | XX | A l'arxiu municipal de Santa Eulàlia s'hi conserva un fons destacat de fotografies antigues de la població. Són instantànies datades de la segona meitat del segle XX fins l'actualitat, les primeres en blanc i negre i la resta en color. Es tracta de les imatges que consten als Anuaris Locals des dels seus inicis (any 1966). La temàtica gira entorn de diversos aspectes del poble de Santa Eulàlia, com són les obres de reforma i d'urbanització de diversos espais, masies i racons del terme, festes majors, gitanes, esports, paisatges, actes culturals i polítics, concursos, excursionisme, etc. Estan col·locades en sobres, dins de caixes. | 08248-171 | Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Ctra de la Sagrera, 3. | 41.6523000,2.2290800 | 435808 | 4611460 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78077-foto-08248-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78077-foto-08248-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||||
| 78022 | Cases del passatge antic de la Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-passatge-antic-de-la-sagrera | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVII-XXI | A l'entorn de l'església de Santa Eulàlia hi ha un conjunt de cases que constitueixen un petit passatge. Es tracta de quatre edificis entre mitgeres construïts entre els segles XVII i XVIII, coneguts com Can Bassa, Cal Mestret, Can Minguell i Ca l'Elies. Durant el segle XX i XXI han estat molt reformats. La casa de Can Colom ha estat reconstruïda i no manté la tipologia pròpia. La casa de Can Bassa està situada a l'extrem de ponent, pel que és a tres vents. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis s'orienta a migdia i es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte els dos pòrtics d'arc escarser de les golfes. Les cases de Cal Mestret i Can Minguell són a dos vents i tenen la façana principal orientada a migdia. Consten de planta baixa i dos pisos i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures són d'arc pla arrebossat, la majoria de factura moderna. Finalment, la casa de Ca l'Elies és a tres vents i està orientada a llevant. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos, definits per obertures d'arc pla de pedra carejada, llevat del portal d'arc de mig punt adovellat. A la clau hi ha gravat un camper. Al coronament de l'edifici hi ha pintat un rellotge de sol. Les façanes de tramuntana de totes quatre cases han estat molt reformades i s'hi han obert diverses finestres d'arc pla arrebossat. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat, excepte els dos primers nivells de Ca l'Elies, que estan repicats i presenten la pedra vista. | 08248-116 | Passatge antic de la Sagrera, núms. 2, 4, 6, 8 i 10 | Les cases de l'entorn de l'església parroquial de Santa Eulàlia van construir-se entre els segles XVII i XVIII. Entre finals del segle XVII i principi del XVIII, a Can Colom hi vivia la família Lluch. Durant la segona meitat del segle XIX, la Margarida Lluch es va casar amb en Pere Gili de Can Polvorer. En morir sense descendència, la casa passà a Isidre Barbany, la família del qual en manté la propietat. Pel que fa a Can Bassa, tenim constància a principi del segle XVIII que hi vivia Pere Bassa. En l'actualitat encara pertany als seus descendents. La casa de Ca l'Elies, tot i semblar la més antiga a nivell constructiu, té poca documentació antiga. A nivell popular, es diu que durant uns anys va ser el consistori municipal, com també va ser un hostal. A mitjans del segle XIX hi vivia en Josep Molins, fill de la casa veïna de Can Minguet. A mitjans del segle XX hi vivia Elies Valls, qui va donar nom a la casa. D'altra banda, Can Mestret està documentada des del segle XVIII, quan pertanyia als Puigdomènech. És coneguda amb aquest nom per Josep Puigdomènech, qui durant la segona meitat del segle XIX feia de mestre d'obres. Va ser ell qui va construir el cafè i la sala de ball. Els propietaris actuals en són descendents. Finalment, Can Minguet pertanyia a Domènec Molins durant la segona meitat del segle XVIII. Popularment era conegut com en Minguet, nom que va acabar donant nom a la casa. Durant uns anys, a principi del segle XX va ser un hostal. En aquest moment, la pubilla Maria Molins va casar-se amb Josep Duran. Els actuals propietaris són els seus descendents. | 41.6558000,2.2234800 | 435345 | 4611852 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78022-foto-08248-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78022-foto-08248-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78022-foto-08248-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-12-13 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 78165 | Zona agrícola de Can Gafa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-agricola-de-can-gafa | A l'entorn de la masia de Can Gafa s'hi conserva un mosaic agrícola d'interès natural i paisatgístic. Es tracta d'un espai constituït per grans feixes de conreu amb pocs desnivells, on eminentment hi trobem cultiu d'avellaners i sembradura. | 08248-259 | Sector de llevant del terme municipal | 41.6484900,2.2419600 | 436876 | 4611027 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78165-foto-08248-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78165-foto-08248-259-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||||||||
| 77945 | Jaciment de Can Just | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-just | BOSCH, J. (1985). 'Els primers pagesos del Neolític', Els orígens del Vallès Oriental: introducció a l'arqueologia de la comarca. Granollers: Museu de Granollers. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / -II | Podria haver quedat destruït per les obres que s'han fet en aquest indret. | A l'entorn de la masia de Can Just s'hi va localitzar material en superfície datable del període romà. En concret, es van trobar fragments d'opus testaceum, dòlium, escòria de ferro, tègula, àmfora, pesos de teler i ceràmica comuna romana i terra sigilata sudgàl·lica i hispànica. Tenim notícies que durant la construcció d'una casa nova en aquest indret es va documentar ceràmica romana i ceràmica de Veraza en els marges del galliner de la masia. | 08248-39 | Fondo de Cal Roig | La primera referència a la troballa la va fer Josep Estrada, i va ser Emili Ramon qui va documentar el material trobat durant la construcció d'una casa nova. | 41.6538000,2.2370100 | 436469 | 4611620 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77945-foto-08248-39-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 77937 | Jaciment de Can Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-sabater | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | La urbanització de l'indret pot haver malmès o destruït les restes. | A l'entorn de la masia de Can Sabater s'hi va localitzar material arqueològic en superfície datable del període romà. En concret, es van trobar fragments de tègula, ceràmica comuna romana i de picadís romà. No es va localitzar cap estructura associada. | 08248-31 | Barri de Can Sabater | 41.6330500,2.2421000 | 436873 | 4609313 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77937-foto-08248-31-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 77934 | La Bastida I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bastida-i | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / -II | Podria haver quedat destruït per les feines agrícoles que s'hi han fet. | A l'entorn immediat de la masia de la Bastida s'hi van localitzar murs i ceràmica en superfície, que apunten a l'existència d'una vil·la romana de fundació republicana en aquest indret. Davant de la façana principal de la masia s'observen restes de parets, així com en el marge que separa el pati dels camps de conreu. Entre el material trobem una moneda ibèrica, tègula, dolium, ceràmica ibèrica a mà i a torn, Campaniana B, ceràmica grisa costa catalana, terra sigilata sudgàl·lica, terra sigilata Clara i Lucente i restes de paviment d'opus testaceum. | 08248-28 | Masia la Bastida | El jaciment va ser descobert l'any 1947 quan els masovers de la masia de la Bastida van trobar parets en llaurar amb el tractor. El mateix any, Josep Estrada va documentar la troballa. Durant la revisió de la Carta Arqueològica (any 1992) es va constatar la presència de material en superfície i murs, però no es van poder medir a causa de la vegetació que cobreix la zona. | 41.6364700,2.2280000 | 435702 | 4609703 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77934-foto-08248-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77934-foto-08248-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77934-foto-08248-28-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 77956 | Jaciment de la Font d'Abril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-font-dabril | BARBERÀ, J.; PASCUAL, R. (1963). 'Resultados de una prospección en la estación prerromana de la Font de Bril, en Santa Eulàlia de Ronçana (Barcelona)'. Ampurias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). “La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)”, Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. GIMENO, T.; IZQUIERDO, P. (1990). La societat ibèrica del Vallès. Terrassa: Editorial Ègara. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / -I | L'estratigrafia natural del terreny ha estat molt alterada per l'erosió de l'aigua i les diverses prospeccions arqueològiques que s'hi han fet. | A l'extrem d'una plataforma elevada sobre dos torrents de la Font d'Abril s'hi van localitzar indicis materials d'un poblat preromà que s'hi va establir entorn el segle II a.C. Tenim notícies que a uns 150 metres de la font, hi havia una lleugera ondulació del terreny generada per les restes d'una edificació enterrada, on afloraven blocs de pedra i el material ceràmic en superfície. A la confluència dels torrents s'hi va trobar una sitja que contenia ceràmica pintada tipus Fontscaldes, àmfora romana, tègula, dolium i ceràmica campaniana. D'altra banda, en el tall del torrent sobre el torrent sud s'observà,, a poca fondària del nivell del terreny, un estrat de cendra de forma circular, amb una potència de 30 a 20 cm. i un diàmetre de 2 m. A l'interior s'hi van trobar ceràmica Campaniana A, àmfores i ceràmica grollera. Seguidament, a la zona de la plana, es va localitzar material en superfície, així com una nova sitja. Aquesta contenia ceràmica campaniana A i B, àmfora romana, tègula, dolia, ceràmica preromana, utensilis d'os, un pondus prismàtic, vasos bitroncocònics, àmfora greco-púnica, etc. L'efecte de l'erosió de l'aigua i l'arranjament de l'espai fan que l'estratigrafia natural es trobi molt alterada i no s'apreciïn les restes documentades. | 08248-50 | Torrent de la Font d'Abril | Va ser documentat per Josep Estrada l'any 1951. | 41.6427700,2.2071400 | 433971 | 4610418 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77956-foto-08248-50-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 78076 | Col·lecció de pintura municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-municipal-2 | XX-XXI | A la Casa de la Vila s'hi conserva una col·lecció de pintura procedent dels concursos de pintura ràpida que s'han celebrat al poble. Són obres figuratives de format mitjà, eminentment pintades en oli sobre tela. La temàtica comuna en tots ells és el poble de Santa Eulàlia, ja sigui de vistes generals del barri de la Sagrera, el riu Tenes, les masies, l'església parroquial, Sant Simplici, etc. | 08248-170 | Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Ctra de la Sagrera, 3. | 41.6523200,2.2291700 | 435815 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78076-foto-08248-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78076-foto-08248-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||||
| 78038 | Fons bibliogràfic de Joan Ruiz | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-joan-ruiz | XIX-XX | A la biblioteca municipal de Santa Eulàlia s'hi conserva la col·lecció particular de llibres del filòleg Joan Ruiz i Calonja. Els volums comprenen els àmbits de la Gramàtica, Història, Literatura i la seva obra pròpia. Entre les publicacions trobem la 'Gramática de la lengua catalana' de l'any 1867, 'Resum de la Literatura Catalana' de l'any 1927, 'Nausica' de Joan Maragall de l'any 1923 i la seva obra 'Història de la Literatura Catalana' de l'any 1954, entre moltes altres. | 08248-159 | Biblioteca Casa de cultura Joan Ruiz i Calonja de Santa Eulàlia de Ronçana. C. Mestre Joan Batlle, 6 | El filòleg Joan Ruiz i Calonja (Barcelona, 1923 / Santa Eulàlia de Ronçana, 2010) és l'autor de diverses obres de l'història de la literatura catalana sobre la introducció de l'Humanisme a Catalunya en el segle XV. Entre els anys 1963 i 1980 va ser cap de redacció de l'editorial Teide, com també va col·laborar en la renovació pedagògica a l'escola de mestres Rosa Sensat. Els anys següents va ser el primer director de l'Escola de Segon Ensenyament La Vall del Tenes, contribuïnt al mateix temps en la reforma educativa de secundària de la Generalitat de Catalunya. L'any 1986 el Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya li va concedir el premi Ramon Fuster Rabés. L'any 2008 se li va concedir la Creu de Santa Eulàlia i l'any següent rebia el premi Memorial Jaume Rafart pel seu compromís social i polític. | 41.6544900,2.2232700 | 435326 | 4611707 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78038-foto-08248-159-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | El fons bibliogràfic està pendent de ser inventariat. | 98 | 57 | 3.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 78025 | Can Vila, Can Ciurans, Ca la Quima i Ca la Lola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vila-can-ciurans-ca-la-quima-i-ca-la-lola | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX-XX | A la part sud de la Sagrera hi ha un conjunt de quatre cases construïdes entre finals del segle XIX i principi del XX. Estan situades al costat esquerre de la carretera de la Sagrera i segueixen fins a l'inici del passatge de la Sagrera. La primera casa que trobem és Ca la Lola, un edifici aïllat de planta rectangular, al qual s'adossa un cos per llevant amb accés independent. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos principals d'obertures d'arc pla arrebossat. A la part superior hi consta 'AÑO 1918'. La següent casa és Ca la Quima, amb façana orientada a ponent. És un edifici que ha estat molt reformat en els darrers anys, tot i que a la façana de llevant s'hi conserven dos finestres amb ampit i part dels brancals de pedra. A continuació, trobem la casa de Can Vila, de planta baixa i pis i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, la central del pis amb sortida a un balcó. La façana queda rematada per un capcer esglaonat resseguit per una cornisa motllurada. Finalment, trobem la casa de Can Ciurans, que també ha estat força reformada en els darrers anys. És un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat. A la part de tramuntana s'hi ha adossat un porxo i un habitatge modern. | 08248-119 | Ctra. De la Sagrera | La casa de Ca la Lola antigament es coneixia com Cal Joanet, ja que pertanyia a Joan Rosàs, en 'Joanet de l'auto'. El nom actual li va donar la Dolors Bonet, qui hi va regentar una botiga. De la casa de Ca la Quima sabem que el nom li ve de la propietària Joaquima Bonet, que estava casada amb Pere Barbany. Des de principi del segle XX la casa era de la propietat de Can Colom. La casa de Can Ciurans va construir-se l'any 1923 i pertanyia al sastre Josep Ciurans. Pel que fa a Can Vila, sabem que la va fer construir Josep Vila l'any 1924, provinent de Can Vila Vell, situada entre Ca la Lola i ca la Quima. | 41.6548600,2.2252500 | 435491 | 4611747 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78025-foto-08248-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78025-foto-08248-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78025-foto-08248-119-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 77957 | Oliverar d'en Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliverar-den-puig | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | Va ser destruït. | A la pineda que hi ha al marge esquerre del carrer de Caldes de Montbui s'hi va documentar la troballa d'entre quatre i cinc tombes de fossa simple. A l'altre marge del carrer es fa trobar material ceràmic en superfície, entre el que hi ha fragments d'àmfora i tègula. | 08248-51 | C. de Caldes de Montbui | El jaciment va ser descobert per J. Dantí, aficionat local, i J. Estrada, del Museu de Granollers. | 41.6339100,2.2126200 | 434418 | 4609430 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77957-foto-08248-51-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 77966 | La Sorrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sorrera | BOSCH, J.; VILA, L.; ALACAMBRA, P. (1985). 'Les comunitats del Neolític final- Calcolític i Edat del Bronze', Els orígens del Vallès Oriental: introducció a l'arqueologia de la comarca. Granollers: Museu de Granollers. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -1800-1500 | Ha estat destruït pels rebaixos de terra que s'hi han fet. | A la sorrera que hi ha entre el barri de la Campinya i el càmping l'Esplanada, hi va quedar al descobert un nivell arqueològic amb molts carbons, fragments de ceràmica, sílex i fauna abundant. El jaciment ha estat destruït sense seguiment arqueològic pels rebaixos de terra que s'han fet per a extreure sorres i graves. | 08248-60 | Entre els barris de Bonaire i la Campinya | 41.6512800,2.2361800 | 436398 | 4611341 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77966-foto-08248-60-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 77962 | Jaciment de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-cristofol | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -VII / V | Podria haver quedat malmès en les intervencions que s'han fet en aquest indret. | A la zona compresa entre l'ermita de Sant Cristòfol i els camps de Can Rof s'hi va localitzar material en superfície datable entre els períodes ibèric i romà. El material, trobat de forma molt dispersa davant de la capella, consistia en fragments de tègula, àmfora i terrissa comuna romana, sense estructures associades. | 08248-56 | Ermita de Sant Cristòfol | Va ser documentat per Josep Estrada. | 41.6370700,2.2440800 | 437042 | 4609758 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77962-foto-08248-56-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 78161 | Zona agrícola de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-agricola-de-la-vall | A la zona de la Vall, entre les masies de Can Maspons, Can Cabot i Can Puig s'hi conserva un mosaic agrícola d'interès natural i paisatgístic. Es tracta d'un espai constituït per grans feixes de conreu amb pocs desnivells, on eminentment s'hi cultiva sembradura i horta, propiciat per la riquesa hídrica de la zona. | 08248-255 | Camí de Can Maspons a Can Puig | 41.6390400,2.2104600 | 434244 | 4610002 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78161-foto-08248-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78161-foto-08248-255-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||||||||
| 77936 | Jaciment de Ca l'Enricó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-ca-lenrico | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / -I | La urbanització de l'indret pot haver malmès o destruït les restes. | A les parcel·les de la part alta del carrer Balmes del barri de Puigdomènech s'hi va trobar material en superfície datable del període ibèric. Es tractava de terrissa rodada ibèrica a torn i a mà. No es van trobar restes de cap estructura associada. | 08248-30 | Barri de Puigdomènech | Va ser descobert per Josep Estrada. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 no es va poder constatar la presència de material en superfície per trobar-se la zona totalment urbanitzada. | 41.6585100,2.2216100 | 435192 | 4612155 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77936-foto-08248-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77936-foto-08248-30-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | Segons la Carta Arqueològica de la Generalitat de Catalunya, no es coneix la situació exacta del jaciment. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 78049 | Aqüeducte del rec de Can Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-rec-de-can-comas | XVIII-XX | A sobre hi creix vegetació que en podria malmetre l'estructura. | A les timbes situades a ponent de Can Just hi trobem un aqüeducte que permetia salvar el desnivell del terreny per portar l'aigua cap al molí. Es tracta d'un pont d'un sol tram obert amb un sol arc de mig punt amb l'intradós ceràmic. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa. La part superior per on transcorre l'aigua ha estat reconstruïda més recentment amb maó, mentre l'aigua s'ha canalitzat l'aigua amb un tub de plàstic. | 08248-133 | Timbes de Can Just | 41.6319900,2.2461500 | 437209 | 4609192 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78049-foto-08248-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78049-foto-08248-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78049-foto-08248-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||||
| 78118 | Mina d'aigua de Can Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-can-marti | XIX | A migdia de la masia de Can Martí, dins el torrent de Sant Joan, hi ha la boca d'una mina d'aigua que transcorre paral·lela al torrent. La boca és feta de pedra i presenta una llinda de pedra, sobre la qual s'hi amunteguen pedres sense lligar. Als brancals i al primer tram de la mina s'observa parament de maó. | 08248-212 | Torrent de Sant Joan | 41.6628100,2.2029100 | 433639 | 4612646 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78118-foto-08248-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78118-foto-08248-212-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||||
| 78098 | Safareig de Can Gafa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-gafa | XVIII-XIX | Alguns dels murs de la bassa presenten parts despreses. Al seu voltant hi creix abundant vegetació. | A pocs metres al nord de la masia de Can Gafa, a l'altre costat del camí, hi ha el safareig de la casa. És un dipòsit rectangular que es divideix en dues parts i que rep l'aigua de la mina de Can Plantada. Al costat de llevant hi ha el brollador per on l'aigua entra a la primera pica, que comunica amb la segona en un petit rebaix de la paret. Aquesta és de majors dimensions i a la cara sud presenta lloses inclinades per picar la bugada. Al seu costat nord hi ha un altre rebaix de la paret per on desaigua la pica cap a la bassa. És fet de pedra lligada amb argamassa, revestida de morter. Al nord del safareig hi ha l'antiga bassa, de planta rectangular amb les parets de pedra lligada amb argamassa. Al seu interior hi creixen joncs. | 08248-192 | Camí de Can Plantada a Can Gafa | 41.6508800,2.2456300 | 437184 | 4611290 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78098-foto-08248-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78098-foto-08248-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78098-foto-08248-192-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||||
| 78066 | Mil·liari de Can Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/milliari-de-can-vendrell | CIURANS, X. (2001). 'Cases que tenen història: Can Vendrell de la Vall i el molí d'en Vendrell', Anuari Local, núm. 39. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, I. (1988) Inscriptions romaines de Catalogne. Vol I. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Universitat de Barcelona, Centre Pierre París. | -III / -II | Al Museu d'Arqueologia de Catalunya s'hi conserva un mil·liari romà trobat a l'entrada de la masia de Can Vendrell, on fins aleshores servia com a guarda rodes. Es tracta d'un piló cilíndric de pedra, on hi ha inscrit el procònsul que la va fer construir, 'MANIUS SERGIUS' i la xifra 'XXI', que es correspon amb la milla del camí. | 08248-150 | Museu d'Arqueologia de Catalunya. Pg. de Santa Madrona, 39-41. 08038 Barcelona | El mil·liari trobat a Can Vendrell és un indicador que senyalitzava la milla XXI del camí romà de Caldes a Mataró o bé el camí de Caldes a Vic. Marius Sergius, el nom que hi ha gravat, era un procònsul de la Hispània Citerior que va exercir el seu càrrec entre l'any 120 i el 110 a. C. S'han trobat dos paral·lels de la mateixa via, un a Santa Eulàlia de Riuprimer i l'altre a Tona, que pertanyen al traçat més antic de la via romana interior en aquest sector, que evita el riu Congost. | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78066-foto-08248-150-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | La fotografia s'ha tret de l'article de Can Vendrell de la Vall de l'Anuari local núm. 39, de l'autor Xavier Ciurans. | 83 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 77953 | Jaciment de Can Tries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-tries | CIURANS, X. (1998). 'Cases que tenen història: L'església de Santa Eulàlia de Ronçana', Anuari Local, núm. 36. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / -II | No es conserven els fonaments i el paviment que creuava el camí. | Al bosc de Can Brustenga, al sector de ponent de la masia de Can Tries, s'hi ha localitzat abundant material en superfície, que apunta a l'existència d'una vil·la romana de fundació republicana en aquest indret. Hi ha notícies que a mitjans del segle XX hi havia un fonament de paret que travessava el camí i un tram d'uns 10 metres de formigó romà. Entre el material trobat, hi havia tègula, dòlium, terra sigilata hispànica, àmfora itàlica i Campaniana B. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 es va constatar la presència de material en superfície, amb fragments de tègula, ceràmica comuna romana, terra sigilata Clara i dòlia. | 08248-47 | Bosc de Can Brustenga | El jaciment va ser documentat per Josep Estrada l'any 1951. Segons tradició popular, al bosc de Can Brustenga hi havia les restes de l'Església Vella, anterior a l'actual. Quan Estrada va prospectar el lloc, va identificar els fonaments visibles com a restes romanes, tal com apunta la ceràmica trobada en aquest indret. | 41.6489800,2.2294400 | 435834 | 4611091 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77953-foto-08248-47-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 77964 | Serra Granada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-granada | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | Podria haver quedat destruït o malmès per les intervencions que s'han fet en aquest indret. | Al camí de la Serra Granada, prop de la seva confluència amb el camí de Can Tabaquet, s'hi va localitzar material en superfície datable del període romà. Es tracta de fragments rodats de tègula i ceràmica comuna romana, trobats a ambdós costats del camí. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 no es va constatar la presència de material en superfície. | 08248-58 | Camí de la Serra Granada | 41.6399900,2.2236600 | 435344 | 4610097 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77964-foto-08248-58-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 78129 | Boscos de Rosàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boscos-de-rosas | -VII / -I | L'arranjament habitual del camí podria haver malmès les restes. | Al camí que va a Rosàs des de l'urbanització de Mas Vendrell, s'hi localitzen fragments de ceràmica comuna íbero-romana en superfície. La zona on se'n troba més és a l'entorn d'una torre d'electricitat i al camp proper. | 08248-223 | Camí de la Font d'Abril a Rosàs | 41.6462800,2.1972500 | 433151 | 4610816 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78129-foto-08248-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78129-foto-08248-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78129-foto-08248-223-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||||
| 78130 | Jaciment del camí de Can Vidal a Rosàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-cami-de-can-vidal-a-rosas | -VII / I | L'arranjament habitual del camí podria haver malmès les restes. | Al camí que va de la masia de Can Vidal a Rosàs s'hi localitzen abundants fragments de ceràmica comuna i àmfora ibèrica en superfície. La zona on se'n localitza més es concentra a l'encreuament de dos camins. | 08248-224 | Camí de Rosàs | Segons un testimoni oral, en el marge del camí hi havia un forn d'àmfores, que va ser arrasat quan una màquina va ampliar el camí. | 41.6494100,2.2016700 | 433522 | 4611160 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78130-foto-08248-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78130-foto-08248-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78130-foto-08248-224-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 77950 | Can Rof | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rof | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -II / -I | Ha quedat destruït per la construcció d'habitatges. | Al final del carrer Sant Cristòfol s'hi va trobar material romà en superfície, entre el que hi havia terrissa comuna romana, ibèrica a torn, terra sigilata sudgàl·lica i hispànica, tègula, morter de calç i fragments d'opus testaceum. Quan es va urbanitzar la zona, en fer els fonaments d'una casa, van aparèixer murs que semblarien correspondre's amb una vil·la. Les obres es van fer sense seguiment arqueològic, pel que se'n desconeixen les característiques. | 08248-44 | Carrer de la Font de Sant Cristòfol | El jaciment va ser documentat per Josep Estrada l'any 1951. | 41.6355200,2.2426600 | 436922 | 4609587 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77950-foto-08248-44-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 78048 | Basses canameres de Can Brustenga i la Casa Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-canameres-de-can-brustenga-i-la-casa-vella | XIX | Estan cobertes de vegetació. | Al límit de les propietats de Can Brustenga i la Casa Vella, a tocar del rec de Baix o del molí d'en Vendrell, hi ha dues basses canameres. Es tracta de dos dipòsits adossats de planta rectangular i de poca fondària, que amiden uns 10m2 cadascuna. Estan fetes d'obra revestida amb argamassa i rematades amb ceràmica. Les basses s'omplien a través del desviament de l'aigua del rec. | 08248-132 | Rec de Baix | Durant el segle XIX, la producció del cànem es va generalitzar arreu del territori català. A partir d'aquest material s'obtenien un gran nombre de productes, com són les cordes, sacs, espardenyes i gran varietat de teixits. Algunes cases de Santa Eulàlia de Ronçana, com Can Burguès, Can Brustenga i la Casa Vella, van adoptar aquest cultiu aprofitant la demanda del producte que hi havia i la facilitat de conreu que oferia. Per aquest motiu, els propietaris de Can Brustenga i la Casa Vella van fer construir les respectives basses, una al costat de l'altra, al costat del rec de Baix o del molí d'en Vendrell. Un cop recollit del cànem, era dipositat en aquestes basses -que s'omplien de l'aigua del rec- i es deixava amarar durant uns dies, per tal que es separessin les parts llenyoses de les fibres del cànem. Tot seguit, es deixava assecar al sol i s'esmicolaven les garbes per extreure'n les fibres, fins a obtenir el cànem manufacturat. | 41.6456600,2.2357800 | 436359 | 4610718 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78048-foto-08248-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78048-foto-08248-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 77965 | Serrat del Cucut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-del-cucut | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | Podria haver quedat destruït o malmès per les intervencions que s'han fet en aquest indret. | Al sector proper a la font de Sant Jaume s'hi van localitzar material en superfície datable del període ibèric-romà, consistent en ceràmica ibèrica a torn i tègula romana. La zona ha estat urbanitzada i actualment no s'observa material en superfície. | 08248-59 | Barri de la Font d'Abril | El jaciment va ser documentat l'any 1947 per Josep Estrada. | 41.6414200,2.2023700 | 433572 | 4610272 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77965-foto-08248-59-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 77977 | Aqüeducte del rec de Can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-rec-de-can-font | XIX | Està cobert de vegetació. | Al torrent de Can Font s'hi conserva un petit aqüeducte que conduïa l'aigua del rec de la masia de Can Font. És una construcció d'un sol ull, obert en arc de mig punt. És fet de pedra i es troba arrebossat amb morter de calç. La vegetació que el cobreix no permet definir-ne les característiques. Seguint l'aqüeducte s'observen les restes del rec, que va ser destruït quan es va obrir un camí per a la construcció de la xarxa de clavegueram. | 08248-71 | Torrent de Can Font | 41.6418000,2.2450800 | 437130 | 4610282 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77977-foto-08248-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77977-foto-08248-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||||
| 78080 | Aqüeducte del torrent de l'Areny II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-torrent-de-lareny-ii | XVIII-XX | Està cobert de vegetació que en pot malmetre l'estructura. | Al torrent de l'Areny, al costat del pont de la carretera de Bigues, hi ha un petit aqüeducte per on antigament hi hauria transcorregut un rec. Es tracta d'un pont d'un sol tram obert amb un arc carpanell de ceràmica col·locada a plec de llibre. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa. La part superior per on antigament transcorria l'aigua, ha estat reconstruïda més recentment amb maó. A pocs metres aigües avall hi ha el primer aqüeducte. | 08248-174 | Torrent de l'Areny | 41.6469000,2.2303500 | 435908 | 4610859 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78080-foto-08248-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78080-foto-08248-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78080-foto-08248-174-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | Segons l'historiador local Xavier Ciurans, en un dels dos aqüeductes hi ha inscrit 'Bernardí Barbany 17...', que no es pot veure per la vegetació que els cobreix. | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 78079 | Aqüeducte del torrent de l'Areny I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-torrent-de-lareny-i | XVIII-XX | A la part superior hi creix vegetació. | Al torrent de l'Areny, al costat del pont de la carretera de Bigues, hi ha un petit aqüeducte per on el rec de Dalt salva el desnivell del terreny. Es tracta d'un pont d'un sol tram obert amb un arc carpanell, fet amb encofrat d'encanyissat i morter. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa i revestida amb morter. La part superior per on transcorre l'aigua ha estat reconstruïda més recentment amb formigó. A uns 20 metres aigües amunt n'hi ha un altre, que presumiblement va construir-se amb posterioritat. | 08248-173 | Torrent de l'Areny | 41.6470100,2.2306800 | 435936 | 4610871 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78079-foto-08248-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78079-foto-08248-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78079-foto-08248-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | Segons l'historiador local Xavier Ciurans, en un dels dos aqüeductes hi ha inscrit 'Bernardí Barbany 17...', que no es pot veure per la vegetació que els cobreix. | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 78147 | Font del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-3 | XIX | Pràcticament està tapada de vegetació. | Al torrent de les Tres Pedres hi ha una petita font coneguda com a font del Mas o de Can Vidal. Està construïda en un dels costats del torrent, amb un mur revestit amb morter, d'on sobresurt un petit brollador en forma de tub metàl·lic. Està recobert de líquens i capileres. L'aigua cau directament sobre la llera del torrent. | 08248-241 | Torrent de les Tres Pedres | 41.6489900,2.2086000 | 434099 | 4611108 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78147-foto-08248-241-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||||
| 78163 | Alzines del torrent de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-del-torrent-de-lareny | XX | Al tram del torrent de l'Areny que hi ha entre el pont de la carretera de Bigues i el riu Tenes hi ha diverses alzines de grans dimensions. Són un grup d'alzines (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. Els exemplars més grans amiden uns 2 metres de perímetre. Tenen una brancada força voluminosa, que fan ombra sobre el torrent. | 08248-257 | Torrent de l'Areny | 41.6472200,2.2331300 | 436140 | 4610893 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78163-foto-08248-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78163-foto-08248-257-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||||
| 77960 | El Rieral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rieral | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -5500-1800 | És molt probable que hagi quedat totalment destruït pel rebaix que es va fer del terreny. | Als camps que hi ha a migdia de la masia de Cal Falgar, després de ser rebaixats, s'hi va localitzar material arqueològic datable del període neolític. En concret, es van trobar diverses destrals de pedra polida, ostres, una punta de fletxa i terrissa de pasta negrosa que s'ha equiparat a la del grup de Veraza. També es documenten les possibles restes d'una llar, per una bossa de terra negrosa que va observar-se en retallar els marges del camp. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 no es va trobar material en superfície ni cap estructura construïda. | 08248-54 | Al sud de Can Falgar | Va ser documentat per Josep Estrada i prospectat per Joan Iglesias i Jordi Pardo. | 41.6329600,2.2319700 | 436029 | 4609310 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77960-foto-08248-54-1.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es coneix com Can Falgar. | 78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 78149 | Dita de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-santa-eulalia | VALLICROSA, J., dir. (1973). 'Des del meu portal: Curiositats', Ronçana, núm. 51. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | Ja no es coneix. | Antigament, hi havia la següent dita de Santa Eulàlia: 'Santa Eulàlia de Ronsana voltada de presseguers els fadrins en fan ballades perquè no tenen diners'. | 08248-243 | Santa Eulàlia de Ronçana | La dita va ser trobada i publicada per Joaquim Brustenga Etxauri a la Revista Ronçana de l'any 1973. | 41.6488000,2.2280300 | 435717 | 4611072 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||||
| 77971 | Ca l'Alonso | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalonso | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Ca l'Alonso és una masia del segle XIX que va ser notablement reformada durant la segona meitat del segle XX. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures han estat reformades i són totes amb llinda de fusta i brancals ceràmics. A les façanes de garbí i mestral s'hi han adossat porxos amb embigats de fusta i cobertes de teula. El tractament dels murs és la pedra vista. És un edifici de planta | 08248-65 | Camí de la Serra | La primera notícia que tenim de la masia de Ca l'Alonso és de l'any 1861, quan pertanyia a Josep Barbany. La seva filla Marianna va casar-se amb un tal Baltasar Alonso, que acabaria donant nom a la casa. Més endavant, la masia va passar per diverses mans. | 41.6381300,2.2247000 | 435429 | 4609890 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77971-foto-08248-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77971-foto-08248-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77971-foto-08248-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 77972 | Ca l'Artiguetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lartiguetes | BARBANY, C. [et al.] (2003). De la Balma a la Masia:l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers. CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (1999). 'Cases que tenen història: Ca l'Artiguetes', Anuari Local, núm. 37. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVI-XVIII | Part de la coberta i de l'estructura interior s'ha enderrocat. | Ca l'Artiguetes és una masia del segle XVI construïda segons la tipologia clàssica de tres crugies, consolidada en successives reformes dels segles XVII i XVIII. Durant el segle XIX s'hi va construir un cobert, un safareig amb bassa i el pou. És una masia de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos simètrics d'obertures, dels quals el central presenta el portal d'arc de mig punt adovellat. A l'esquerra hi ha un altre portal d'arc de mig punt ceràmic amb brancals de pedra, que conduïa a l'estable. A l'altre costat té una finestra d'arc pla arrebossat. El pis s'obre amb tres finestrals d'arc pla de pedra carejada amb una petita incisió conopial i ampit motllurat. Una finestra d'aquestes característiques es repeteix al pis de la façana de ponent. La pràctica totalitat de les façanes laterals i posterior està coberta de vegetació, entre la que s'observa que la façana posterior està parcialment reconstruïda amb maó de xunt. El parament dels murs és de pedra i argamassa a la base i d'encofrat de tàpia i tovot, que està revestit amb morter de calç força deteriorat. A l'interior de la masia s'observa que mantenia la distribució clàssica, on l'espai de l'entrada actua com a distribuïdor de les estances. A la dreta hi havia la cuina, que ha quedat tapada per l'enderroc del pis superior. La part esquerra estava habilitada com a estable, del qual en queden les menjadores. Els sostres queden sostinguts amb bigues de fusta, que a l'estable presenten mènsules de pedra intercalades que haurien suportat un embigat anterior. Al fons de l'entrada ascendeix una escala de pedra que conduïa al pis, al qual no s'hi pot accedir a causa del seu enderroc. A pocs metres en direcció garbí hi ha un cobert agrícola de planta rectangular i coberta a dos vessants, que s'obre amb un gran portal d'arc carpanell ceràmic. | 08248-66 | Camí de ca l'Artiguetes | La masia de Ca l'Artiguetes va ser construïda durant el segle XVI per Antoni Artigues, fill de la pairalia de Ca l'Artigues de Lliçà. Per diferenciar-la de la mateixa, des dels seus orígens va passar a ser coneguda com Ca l'Artigues de la Vall. Des d'aleshores, alguns membres de la casa van exercir càrrecs destacats dins del govern de la baronia de Montbui. Durant la segona meitat del segle XVIII l'hereu de la casa, Francesc Artigues, va casar-se amb l'Elisabet Germà, del mas Sentmenat de Caldes. La seva filla i pubilla Maria Artigues va casar-se amb Francesc Duran a principi del segle XIX, fill del mas Duran de Palau Solità, pel que els propietaris van deixar de cognomenar-se Artigues. L'any 1832 l'hereu Jaume Duran i Artigues va casar-se amb la Tomassa de Xammar i Màrgens, filla de la pairalia de l'Ametlla. A finals del segle XIX, Joan Duran i de Xammar es va casar amb la Rosa Unyó de Ca l'Unyó, a la que va quedar assimilada després que morissin sense descendència. Des d'aquest moment, la casa va esdevenir una masoveria, ocupada per la família Barnils. Després que aquests van marxar, la casa ha quedat deshabitada. | 41.6486800,2.1905900 | 432599 | 4611087 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77972-foto-08248-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77972-foto-08248-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77972-foto-08248-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 77973 | Ca l'Enricó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lenrico | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Ca l'Enricó és una casa de pagès de petites dimensions construïda durant la primera meitat del segle XIX. És un edifici aïllat de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures; a la planta baixa trobem el portal d'accés d'arc de mig punt ceràmic i un portal més gran d'arc escarser arrebossat que conduïa a les corts. Al primer pis hi ha dues petites obertures d'arc pla arrebossat, una d'elles amb ampit motllurat de pedra. Les finestres de les façanes laterals i posterior són de petites dimensions d'arc pla arrebossat, excepte les dues de pedra carejada de la façana de gregal. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. En una de les toves del paviment interior hi ha escrit l'any '1830'. | 08248-67 | Camí de Ca l'Enricó | La masia de Ca l'Enricó pertanyia a Pau Molins l'any 1861. El seu fill Pere la va vendre a Jaume Bellavista a la dècada de 1880. Actualment hi resideixen els seus descendents. | 41.6575700,2.2229900 | 435306 | 4612049 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77973-foto-08248-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77973-foto-08248-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77973-foto-08248-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 78139 | Ca l'Ermità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lermita-4 | XIX-XX | Ca l'Ermità és una masia del segle XIX que va ser reformada durant la segona meitat del segle XX, quan també s'hi va adossar un habitatge modern a mestral. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dos crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, totes d'arc pla arrebossat excepte la finestra de la planta baixa, amb llinda de fusta de factura moderna. Al costat de xaloc hi ha adossat un cos modern d'un sol nivell d'alçat que es correspon amb les corts. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. | 08248-233 | Camí de Can Desena | No tenim notícies documentals d'aquesta masia, que a nivell constructiu hem de datar del segle XIX. | 41.6505900,2.2145500 | 434596 | 4611281 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78139-foto-08248-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78139-foto-08248-233-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||||
| 77907 | Ca l'Espardenyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespardenyer | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. VALLICROSA, J., dir. (2003). 'Ca l'Espardenyer', Ronçana, núm. 220. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIV-XVII | Ca l'Espardenyer és una masia d'origen medieval que va ampliar-se durant el segle XVI. L'estructura primitiva la situem a la part posterior de l'edifici actual, on els murs d'encofrat de tàpia amb un sòcol de pedra i el sostre empostissat. La consolidació del sector de migdia no es va produir fins al segle XVI, amb la incorporació de dos cossos nous. Més endavant, vers el segle XVII, es va reformar fins a configurar el volum actual. La casa estava situada en la proximitat de la Sagrera, pel que avui el seu entorn és urbà. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, el principal definit per un portal d'arc de mig punt ceràmic amb els brancals de pedra. A la planta baixa hi ha una finestra d'arc rebaixat ceràmic, al costat del qual n'hi ha una de petites dimensions de pedra carejada. A nivell del pis trobem dues finestres d'arc pla arrebossat, entre les quals s'hi intercala un rellotge de sol on s'hi llegeix '1839 / ME FECIT ANDREAS MAS'. Les façanes laterals i posterior tenen poques obertures, la majoria d'arc pla arrebossat. A la façana de llevant s'hi adossa un cobert d'un sol nivell d'alçat que s'obre a migdia amb un portal d'arc escarser ceràmic. A la façana posterior també s'hi han adossat diversos cossos de maó vist. El parament dels murs combina l'encofrat de tàpia i la pedra i argamassa, que s'han revestit parcialment amb morter. | 08248-1 | Ctra. De la Sagrera, 1 | Tenim poques notícies històriques d'aquesta casa, ja que es desconeix quin era el seu nom antigament. Durant el segle XIX la casa havia estat en mans de la família Mas (es coneixia per Can Berga), que eren successors dels Vidal i dels Torres. L'origen del nom de Ca l'Espardenyer es remunta a principi del segle XX, quan la va adquirir Joan Rosàs, qui era de Can Genís i tenia aquest ofici. Els Rosàs, nom present en diverses cases de la Sagrera, van ser coneguts per dedicar-se al repartiment del correu i al transport de viatgers, especialment en Joan Rosàs i Soler, conegut com en 'Joanet de l'auto'. Després de l'espardenyeria, la casa va funcionar uns anys com a hostal. Darrerament la casa ha estat restaurada tot respectant les seves característiques constructives, fet que permet conèixer la seva evolució. Com a curiositat, cal esmentar que durant aquesta intervenció en un mur s'hi va trobar un amulet, consistent en rosaris de vidre blanc i una ampolleta. | 41.6551200,2.2254800 | 435511 | 4611775 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77907-foto-08248-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77907-foto-08248-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77907-foto-08248-1-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 85|94|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 77974 | Ca l'Espelt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespelt | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | Ca l'Espelt és una casa construïda a principi del segle XX segons la tipologia popular predominant a la zona del Rieral, caracteritzada pels murs de paredat i les obertures ceràmiques. És un edifici aïllat de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons cinc eixos simètrics d'obertures, totes elles ceràmiques. A la resta de façanes hi ha poques obertures, de les mateixes característiques. La façana posterior ha quedat tapada per un cos de maó de construcció moderna. Els nivells de forjats i les cantonades estan acabats amb maó, que ressalta sobre la pedra lligada amb argamassa de les façanes. El ràfec amb voladís està acabat amb cabirons. | 08248-68 | Camí del Molí | Va ser construïda per la família Espel a principi del segle XX. | 41.6376500,2.2375200 | 436496 | 4609827 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77974-foto-08248-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77974-foto-08248-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77974-foto-08248-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 77975 | Ca l'Unyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lunyo | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1977). 'Cases que tenen història: Can Uñó', Anuari Local, núm. 15. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVII-XX | Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada i per la falta de manteniment. | Ca l'Unyó és una masia del segle XVII que podria haver-se construït sobre una estructura anterior. Entre finals del segle XIX i principi del XX s'hi va afegir un gran volum perpendicular que complementava les funcions d'habitatge i agrícoles. Durant la segona meitat del segle XX es va construir un habitatge davant la masia, passant a complir les funcions de magatzem. La masia es composa de tres volums paral·lels que es desenvolupen de nord a sud, seguint el traçat de la carretera que discorre per ponent. El volum principal està situat a tramuntana, és de planta rectangular i s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, totes elles d'arc pla. El portal i una finestra del pis són de pedra carejada, les altres dues finestres són arrebossades. A la part superior de la façana hi ha pintat un rellotge de sol inscrit: 'J 1942 U'. La façana de llevant presenta diverses obertures d'arc pla arrebossat de factura moderna, així com dues finestres al pis d'arc pla de pedra carejada i ampit motllurat. A la façana de tramuntana s'hi adossa un petit cobert d'un sol nivell d'alçat. A l'extrem de ponent d'aquest hi ha adossat el segon volum de forma perpendicular, de manera que les respectives façanes formen una 'L'. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures estan agrupades a l'extrem de gregal de la façana, amb el portal d'accés d'arc carpanell arrebossat. Les finestres del pis són d'arc pla arrebossat i les golfes s'obren amb una galeria horitzontal amb cinc pòrtics d'arc rebaixat arrebossat. El pòrtic central és de majors dimensions i conserva la biga que fixava la corriola a la part superior. El pis comunicava amb el volum principal, mentre la planta baixa i les golfes tenien un ús agrícola. Seguint aquest volum en direcció migdia hi ha diversos cossos d'un i dos nivells d'alçat que també havien tingut un ús agrícola. El revestiment dels murs dels diferents volums es manté arrebossat amb morter de calç. A l'altre costat del barri que tanca la masia, hi ha un edifici que es correspon amb una lleteria, negoci familiar implantat durant el segle XX que no va prosperar. Presenta dos nivells situats en cotes diferents, pel que la part superior està alineada amb la carretera. Aquí hi ha tres grans obertures d'arc escarser arrebossat. En la seva proximitat hi ha les restes d'una antiga premsa de vi. Al rec que transcorre a llevant de la casa també s'hi conserven les restes del safareig, en mal estat de conservació i tapat de vegetació. | 08248-69 | Ctra. de Parets a Bigues | L'antiga denominació de Ca l'Unyó era mas Ratera, documentat a la zona des del segle XVI (CANTARELL, C.; CIURANS, X., 2010: 22). Uns anys més tard, la família Ratera va emparentar amb els Unyó, el nom dels quals s'ha mantingut a la casa fins als nostres dies i els seus propietaris en són descendents. Durant el segle XVII, posseïa el mas Pere Pau Unyó, qui era un prohom del Consell de la Baronia de Montbui. Entre la segona meitat del segle XIX i principi del XX, Genís Unyó primer i el seu fill Josep després van adquirir noves terres, entre les quals contem el mas Sora de la Roca del Vallès a través del casament de Josep amb la seva cosina Teresa Calderó. Ja al segle XX va passar a formar part del patrimoni familiar la masia de Ca n'Artiguetes. Entre els anys 1916 i 1917 Josep Unyó va ser l'alcalde de Santa Eulàlia. | 41.6638300,2.2287300 | 435790 | 4612740 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77975-foto-08248-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77975-foto-08248-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77975-foto-08248-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 77991 | Ca la Pujala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pujala | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVI-XX | Ca la Pujala és una masia del segle XVI consolidada durant el segle XVIII, quan presumiblement va dividir-se per esdevenir una casa independent de Can Corder. Durant el segle XX ha estat notablement reformada, afegint-hi un cos posterior i superior que n'ha alterat la coberta. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa, pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, que ha quedat modificat per la incorporació del cos de les golfes, d'un vessant que desaigua a ponent. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla arrebossat de factura moderna, llevat del portal d'arc rebaixat de pedra. Les obertures de la façana lateral i posterior són totes d'arc pla arrebossat de factura moderna. La façana de ponent presenta una escala exterior que permet accedir directament al pis. La façana principal i lateral estan reforçades amb contraforts. El revestiment dels murs és arrebossat amb pòrtland. L'interior ha estat reformat per habilitar-lo com a habitatge modern, tot i que es conserven elements com l'arc de descàrrega de la caixa d'escala, sota el qual hi ha la part superior d'una arcada de pedra. També s'observa la porta que permetia accedir a la casa des de darrera. | 08248-85 | Camí del Gual | És probable que antigament la masia de Ca la Pujala constituís una única casa amb Can Corder, que podria correspondre's amb la Ferreria de Baix, documentada des de principi del segle XVII. A mitjans del segle XVIII, Francesc Torres tenia dues cases que podrien correspondre a aquesta masia. Tanmateix, veiem que un segle més tard els Torres tenen una sola casa, on poc després aniran a viure: Can Corder. Per la falta de notícies, hem de suposar que des d'aleshores Ca la Pujala va passar per diverses mans. | 41.6385900,2.2383300 | 436564 | 4609931 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77991-foto-08248-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77991-foto-08248-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77991-foto-08248-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 77927 | Can Barbany del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barbany-del-moli | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1969). 'Cases que tenen història: Can Barbany', Anuari Local, núm. 7. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. DANTÍ, D., coord. (2010). L'aigua i el patrimoni històric industrial a la conca del Besòs. Granollers: Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVIII-XIX | Can Barbany és un molí fariner del segle XVIII que va ser ampliat durant el segle XIX. En aquesta reforma de l'edifici es va adossar un volum perpendicular a l'extrem de ponent i un a la part posterior, fins que a principi del segle XX tots tres van unificar-se segons una mateixa tipologia. L'antiga bassa del molí, situada a la part de mestral, va ser suprimida fa uns anys, tot i que es manté el salt d'aigua que accionava les moles. L'edifici consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis del volum principal es composa segons tres eixos d'obertures; a l'eix central hi ha el portal d'accés d'arc pla de pedra, amb la llinda inscrita 'ANY 1908'. A l'eix lateral, el portal de la sala de moles és d'arc pla de pedra sobre permòdols, de factura més antiga que la resta d'obertures. Un dels brancals d'aquest portal queda tallat pel segon volum. Al primer pis trobem tres finestrals d'arc pla arrebossat, dos dels quals tenen sortida a balcons de baranes forjades i ampits motllurats. Entre dos dels finestrals hi ha pintat un rellotge de sol on hi ha escrit 'Can Barbany 1414'. Les obertures de les golfes són d'arc pla arrebossat a l'eix lateral, i els altres dos formen grups de dos pòrtics d'arc de mig punt arrebossat amb impostes. Les obertures de la façana de llevant són igualment d'arc pla arrebossat, llevat de la galeria de quatre pòrtics d'arc de mig punt arrebossat que veiem a nivell de les golfes. El segon volum adossat a ponent de forma perpendicular presenta un cos d'un sol nivell d'alçat adossat, que està habilitat a la part superior com a terrassa transitable. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat. Una de les finestres de la planta baixa està tancada amb una reixa de forja on hi consta l'any '1855'. El tercer volum està adossat a tramuntana del principal i està coronat a llevant per un capcer rectangular. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat de color cru. El ràfec està acabat amb una cornisa dentada. L'interior de la masia ha estat habilitat com a habitatge modern, tot i que es manté la distribució típica. Les dependències de la planta baixa estan cobertes amb volta rebaixada, de les quals la de l'entrada presenta llunetes sobre les portes. Hem de destacar l'existència de l'antiga sala de moles a la crugia dreta, on es conserva tota la maquinària del molí. | 08248-21 | Ctra. BV-1435, km. 11,3 | La família Barbany es va fer construir el molí actual després que la riuada del Tenes de l'any 1777 s'emportà el molí medieval que hi havia a la Casa Vella. Ja aleshores era una de les propietats més importants de Santa Eulàlia, i diversos dels seus membres han exercit d'alcaldes de la població. Durant la segona meitat del segle XIX, també formaven part de la propietat els masos de Can Mallorca i Can Serra, a part de la Casa Vella. Poc després, l'any 1915, Lluís Barbany adquiriria la Bastida Vella. El molí va estar en funcionament fins a mitjans del segle XX. | 41.6512700,2.2307400 | 435945 | 4611344 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77927-foto-08248-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77927-foto-08248-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77927-foto-08248-21-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 77976 | Can Barnils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barnils | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX-XX | Can Barnils és una masia construïda al segle XIX, a la qual s'hi va adossar una casa durant el primer terç del segle XX. Al voltant d'aquest període es van construir dos volums més que tenien un ús agrícola. El volum principal és un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons quatre eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, llevat dels portals dels eixos dels extrems que són d'arc rebaixat i carpanell. Els finestrals del pis tenen sortida a petits balcons de baranes forjades. A nivell de forjat del segon pis hi ha una motllura horitzontal, que aporta horitzontalitat a l'edifici. Al centre de la façana hi ha pintat un rellotge de sol força desdibuixat. El ràfec està acabat amb una cornisa dentada. Entre les façanes de ponent i tramuntana s'obre una galeria horitzontal amb tres pòrtics d'arc de mig punt ceràmic amb impostes i barana de balustrada. Sobre d'aquesta hi ha un tram de mur fet posteriorment, que presenta maó vist. A la façana de llevant s'hi adossa un volum de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Totes les obertures són d'arc pla arrebossat i a la part superior presenta un motiu decoratiu pintat: 'CASA / JAUME BARNILS/ ANY 1935'. El parament dels murs és de paredat comú, que és vist en totes les façanes llevat de la principal, que està arrebossada amb morter de calç. Els dos volums queden tancats a la part posterior per un baluard que engloba un camp d'horta. A mestral i a ponent de la masia hi ha dos volums aïllats que es destinaven a un ús agrícola. Consten de planta baixa i pis i les obertures són d'arc pla ceràmic. El tractament dels murs és com al volum principal, de paredat comú vist. Davant la façana principal s'hi conserva l'antic pou circular i el safareig, en estat ruïnós. | 08248-70 | Camí antic de Granollers | Els Barnils eren una família de constructors que va instal·lar-se a Santa Eulàlia durant la segona meitat del segle XIX, en aquesta masia que es feren a peu del camí vell de Granollers. Els fills hereus de la casa van seguir exercint l'ofici, en obres entre les que trobem l'església parroquial de Santa Eulàlia. Durant el primer terç del segle XX, un fill de la casa va fer-s'hi una casa annexa, tal i com consta en l'inscripció de la façana. No obstant, amb els anys aquesta seria coneguda com Can Jaume Trias. | 41.6354600,2.2449400 | 437112 | 4609578 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77976-foto-08248-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77976-foto-08248-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77976-foto-08248-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.