Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78122 | Alba de la Font d'Abril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alba-de-la-font-dabril | CABOT, J. ; MARGENAT, J.; RELATS, V. (1990). 'Els arbres monumentals de la Vall del Tenes', Ronçana. núm. 155. Santa Eulàlia de Ronçana: Revista Ronçana. | XX | Les albes de la font d'Abril estan a l'entorn de la font. Es tracta de dos exemplars d'alba (Populus alba) d'una sola bessa, que assoleix una alçada considerable, d'uns 20 metres. Té una capçada poc densa. Entre les dues albes hi ha un castanyer. | 08248-216 | Camí de Caldes | 41.6423700,2.2075900 | 434008 | 4610373 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78122-foto-08248-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78122-foto-08248-216-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 78106 | Alzina de Ca l'Artiguetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-lartiguetes | XIX | L'alzina de Ca l'Artiguetes està situada a l'altre costat del camí de la masia, que es troba a pocs metres a ponent. Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. El tronc és curt i amida uns 2,5 metres de perímetre. Té una brancada molt voluminosa, que assoleix uns 20 metres de diàmetre i que arriba fins a una alçada propera als 10 metres. | 08248-200 | Camí de Ca l'Artiguetes | 41.6485200,2.1898900 | 432540 | 4611070 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78106-foto-08248-200-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 78041 | Alzina de Can Desena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-desena | CABOT, J. ; MARGENAT, J.; RELATS, V. (1990). 'Els arbres monumentals de la Vall del Tenes', Ronçana. núm. 155. Santa Eulàlia de Ronçana: Revista Ronçana. | XIX | L'alzina de Can Desena està situada a migdia de la casa de Can Desena, al costat del barri Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. El tronc amida uns 3,60 metres de perímetre i té una brancada molt voluminosa, que assoleix uns 25 metres de diàmetre i que arriba fins a una alçada propera als 10 metres. L'exemplar creix al costat d'un cobert i actualment el toca. | 08248-162 | Camí de Can Desena | 41.6502100,2.2146600 | 434605 | 4611238 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78041-foto-08248-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78041-foto-08248-162-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 78074 | Alzinar de Can Burguès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-can-burgues | CABOT, J. ; MARGENAT, J.; RELATS, V. (1990). 'Els arbres monumentals de la Vall del Tenes', Ronçana. núm. 155. Santa Eulàlia de Ronçana: Revista Ronçana. | XIX | Alguns exemplars es troben en mal estat. | L'alzinar de Can Burguès és un bosc eminentment d'alzines situat a migdia de la masia de Can Burguès. És creuat pel camí que porta a la masia i un torrent, entorn el qual hi ha diverses alzines centenàries que amb les seves branques sinuoses formen un túnel de vegetació. També s'observa algun exemplar de roure i de pi. | 08248-158 | Camí de Can Burguès | Des de temps antics, un dels llocs habituals de reunió del govern de la baronia de Montbui va ser el bosc de Can Burguès, en un tros conegut com la plaça dels Encants. Entre els anys 1915 i 1925, s'hi feia el ball de la Festa Major del Rieral. En urbanitzar-se la zona durant la segona meitat del segle XX la seva extensió original quedà reduïda. | 41.6399900,2.2340300 | 436208 | 4610089 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78074-foto-08248-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78074-foto-08248-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 78163 | Alzines del torrent de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-del-torrent-de-lareny | XX | Al tram del torrent de l'Areny que hi ha entre el pont de la carretera de Bigues i el riu Tenes hi ha diverses alzines de grans dimensions. Són un grup d'alzines (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. Els exemplars més grans amiden uns 2 metres de perímetre. Tenen una brancada força voluminosa, que fan ombra sobre el torrent. | 08248-257 | Torrent de l'Areny | 41.6472200,2.2331300 | 436140 | 4610893 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78163-foto-08248-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78163-foto-08248-257-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 78095 | Antic rec del molí d'en Burch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-rec-del-moli-den-burch | XIV | Alguns trams s'han enderrocat i d'altres amenaçen de fer-ho. | Entre la masia de la Casa Vella i el molí d'en Burch s'hi conserva un tram de l'antic rec que proveïa d'aigua al segon molí. La canalització està feta amb murs de pedra lligada amb argamassa, majoritàriament disposada en opus spicatum. La part interior està revestida amb morter i en alguns trams porta aigua, que prové de les ramificacions del rec de Dalt. El seu recorregut comença a llevant de la Casa Vella, passant per ponent de Can Ferrarons i seguint fins a Can Plantadeta. Des d'aquí, el rec arribava a la bassa del molí d'en Burch, la bassa del qual encara es reconeix on era situada. Aquest darrer tram ja no porta aigua i es troba pitjor estat de conservació. | 08248-189 | Des de la Casa Vella fins al Molí d'en Burch | Des de l'època medieval, el primer tram del rec de Dalt proveïa d'aigua al molí d'en Barbany (actual Casa Vella) i seguia fins al molí de la Bastida (actual molí d'en Burch). L'any 1777 una riuada s'emportà el molí d'en Barbany i probablement una part del d'en Burch. Des d'aleshores, es va canviar el traçat del rec de Dalt, pel que una part del rec va quedar anul·lada i l'altra s'utilitzà com a ramal del principal. Avui en són un testimoni els murs en espiga, típicament medievals, presents en les restes de les dues basses dels molins i en aquest rec. | 41.6423000,2.2359600 | 436371 | 4610344 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78095-foto-08248-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78095-foto-08248-189-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 85 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78049 | Aqüeducte del rec de Can Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-rec-de-can-comas | XVIII-XX | A sobre hi creix vegetació que en podria malmetre l'estructura. | A les timbes situades a ponent de Can Just hi trobem un aqüeducte que permetia salvar el desnivell del terreny per portar l'aigua cap al molí. Es tracta d'un pont d'un sol tram obert amb un sol arc de mig punt amb l'intradós ceràmic. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa. La part superior per on transcorre l'aigua ha estat reconstruïda més recentment amb maó, mentre l'aigua s'ha canalitzat l'aigua amb un tub de plàstic. | 08248-133 | Timbes de Can Just | 41.6319900,2.2461500 | 437209 | 4609192 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78049-foto-08248-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78049-foto-08248-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78049-foto-08248-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 77977 | Aqüeducte del rec de Can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-rec-de-can-font | XIX | Està cobert de vegetació. | Al torrent de Can Font s'hi conserva un petit aqüeducte que conduïa l'aigua del rec de la masia de Can Font. És una construcció d'un sol ull, obert en arc de mig punt. És fet de pedra i es troba arrebossat amb morter de calç. La vegetació que el cobreix no permet definir-ne les característiques. Seguint l'aqüeducte s'observen les restes del rec, que va ser destruït quan es va obrir un camí per a la construcció de la xarxa de clavegueram. | 08248-71 | Torrent de Can Font | 41.6418000,2.2450800 | 437130 | 4610282 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77977-foto-08248-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77977-foto-08248-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 78079 | Aqüeducte del torrent de l'Areny I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-torrent-de-lareny-i | XVIII-XX | A la part superior hi creix vegetació. | Al torrent de l'Areny, al costat del pont de la carretera de Bigues, hi ha un petit aqüeducte per on el rec de Dalt salva el desnivell del terreny. Es tracta d'un pont d'un sol tram obert amb un arc carpanell, fet amb encofrat d'encanyissat i morter. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa i revestida amb morter. La part superior per on transcorre l'aigua ha estat reconstruïda més recentment amb formigó. A uns 20 metres aigües amunt n'hi ha un altre, que presumiblement va construir-se amb posterioritat. | 08248-173 | Torrent de l'Areny | 41.6470100,2.2306800 | 435936 | 4610871 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78079-foto-08248-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78079-foto-08248-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78079-foto-08248-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | Segons l'historiador local Xavier Ciurans, en un dels dos aqüeductes hi ha inscrit 'Bernardí Barbany 17...', que no es pot veure per la vegetació que els cobreix. | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78080 | Aqüeducte del torrent de l'Areny II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-torrent-de-lareny-ii | XVIII-XX | Està cobert de vegetació que en pot malmetre l'estructura. | Al torrent de l'Areny, al costat del pont de la carretera de Bigues, hi ha un petit aqüeducte per on antigament hi hauria transcorregut un rec. Es tracta d'un pont d'un sol tram obert amb un arc carpanell de ceràmica col·locada a plec de llibre. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa. La part superior per on antigament transcorria l'aigua, ha estat reconstruïda més recentment amb maó. A pocs metres aigües avall hi ha el primer aqüeducte. | 08248-174 | Torrent de l'Areny | 41.6469000,2.2303500 | 435908 | 4610859 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78080-foto-08248-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78080-foto-08248-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78080-foto-08248-174-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | Segons l'historiador local Xavier Ciurans, en un dels dos aqüeductes hi ha inscrit 'Bernardí Barbany 17...', que no es pot veure per la vegetació que els cobreix. | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 77930 | Avellaners de Can Just | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avellaners-de-can-just | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -2500-1800 | Podria estar destruït a causa del treball agrícola que s'hi practica. | En el camp d'avellaners de Can Just s'hi va localitzat material en superfície a partir del qual s'ha identificat la zona com a fons de cabanes. Entre el material trobat hi ha nombroses ascles i peces de sílex i ceràmica a mà sense decoració, algunes amb mugrons sobreposats, datables entre el Neolític final i el Calcolític. | 08248-24 | Peces d'en Plantada | El material va ser catalogat per l'arqueòloga Araceli Martín. | 41.6542300,2.2405800 | 436767 | 4611665 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77930-foto-08248-24-1.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 78|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 77931 | Avellaners de Can Just II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avellaners-de-can-just-ii | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | I-II | Podria estar destruït a causa del treball agrícola que s'hi practica. | En el camp d'avellaners de Can Just, situat a llevant del Càmping l'Esplanada, s'hi va localitzar material en superfície datable del període romà Alt Imperi. Entre el material trobem fragments de tègula, dolium, terra sigilata sudgàl·lica i hispànica, ceràmica comuna romana i àmfora. | 08248-25 | Peces d'en Plantada | La primera notícia que tenim del jaciment la donà Josep Estrada. | 41.6537800,2.2384800 | 436592 | 4611617 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77931-foto-08248-25-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-13 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 77932 | Avellaners de Can Just II i III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avellaners-de-can-just-ii-i-iii | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | Sobre un dels conjunts s'hi va construir un xalet, pel que ha quedat destruït. | En un camp d'avellaners a llevant del barri de la Campinya s'hi va localitzar una necròpolis romana. En concret, es van trobar cinc tombes de tegulae repartides en dos conjunts, a les quals s'associava ceràmica fina, un dolium i algunes monedes. | 08248-26 | Barri de la Campinya | El jaciment va ser descobert per E. Ramon, P. Font, M. Clot i I. Oliveras, membres de l'àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers. | 41.6478500,2.2407100 | 436772 | 4610957 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77932-foto-08248-26-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 77933 | Avellaners de Can Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avellaners-de-can-maset | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -VII / -I | Ha quedat malmès pels treballs agrícoles que s'hi havien practicat. | En un camp d'avellaners abandonat que es troba sobre el barri de Font de Sant Joan s'hi va localitzar abundant material en superfície, consistent en ceràmica ibèrica, fragments de dòlia i pesos de teler. En general, la ceràmica trobada està força rodada i presenta formes com vores d'olla. | 08248-27 | Barri de Font de Sant Joan | Va ser descobert l'any 1968 per E. Estrada, de l'àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers. | 41.6476000,2.2107300 | 434275 | 4610952 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77933-foto-08248-27-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 78071 | Ball de bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons-6 | XXI | El ball de bastons és una dansa tradicional catalana que en els darrers anys s'ha consolidat a Santa Eulàlia de Ronçana. Els balladors formen dues fileres de vuit persones, entre les que hi ha un abanderat. Al ritme de les gralles, la caixa i el bombo ballen peces de composició diversa, en què fan un recorregut on es piquen els bastons amb la parella, tot passant en direccions oposades, creuant-se i buscant un altre ballador. El vestuari característic és la camisa i pantalons blancs i camisa blanca, amb la faixa, el mocador i les espardenyes de vetes verds. | 08248-155 | Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Ctra de la Sagrera, 3. | Els balls de bastons de Santa Eulàlia tenen com a punt de partida la creació de la Colla Bastonera dels Trinxaires de Santa Eulàlia de Ronçana, creada el marc del 2004. El mateix any, la colla va debutar en la Festa Major d'estiu. Des d'aleshores, surten a ballar en les ocasions més emblemàtiques de la població i en les trobades de bastoners de tota la contrada. | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78071-foto-08248-155-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 78046 | Ball de gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-13 | AMADES, J. (1997). Danses de la terra: música i dansa tradicional a les comarques de Barcelona. Vol. I. Tarragona: El Mèdol. | XIX-XXI | El ball de gitanes és una dansa popular amb molta tradició a Santa Eulàlia. Es balla durant les festivitats més destacades que es celebren a la població, com és la Festa Major i l'aplec de Sant Simple. També assisteixen a les nombroses trobades arreu del territori. Els nois van vestits amb faixa i espardenyes, mentre que les noies porten vestits de colors vistosos. El ball consta de les quatre peces principals: la Catxutxa, la Contradansa, la Jota i el Xotis. La Catxutxa és l'entrada del ball, en la que els dansaires fan el punt dels balancers fent una trena entre sí. La Contradansa es balla en fileres que es trenquen en fer les eixides. La Jota és un ball ràpid amb ritme de vals-jota. El Xotis té una part muda, en què l'únic so és el repic de les castanyoles. | 08248-167 | Santa Eulàlia de Ronçana | La primera referència documental que tenim del ball de gitanes a Santa Eulàlia és de l'any 1884. El folkorista Joan Amades explica una particularitat del ball de gitanes que tradicionalment es ballava a Santa Eulàlia. En aquesta, en el transcurs de la dansa, s'hi feia una representació en què un dels diablots es veia afectat per un sobtat mal de ventre i moria entre gemecs. Els altres diablots miraven de reanimar-lo a través de tot tipus de mitjans: la utilització d'una paella amb sutge amb el qual li untaven la cara; la introducció d'una clistera dins dels camals dels pantalons i el remullaven; etc. Al final, els diablots estiraven la corda que li penjava (que s'havia introduït abans de la representació), simulant que la mort s'havia produït per la solitària. Finalment, aconseguien ressucitar el diablot, que s'aixecava esbojarrat fent plantofades als diables que l'envoltaven. | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 78072 | Bassa de Can Falgar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-falgar | XVIII-XX | La bassa de Can Falgar està situada a llevant de la masia homònima, a l'altre costat de la carretera. És un dipòsit ovalat que amida uns 40 metres de llargada per un màxim de 20 d'amplada. S'omple de l'aigua del rec de Dalt, que finalitza en aquest punt. Les parets que l'envolten estan fetes de pedra revestida amb morter, mentre que a la part de migdia el mur presenta lloses ceràmiques inclinades que indiquen que s'utilitzava com a safareig. Al voltant de la bassa hi creix vegetació molt exhuberant, entre la qual destaca per la seva antiguitat un roure i uns pollancres. | 08248-156 | Camí de Can Sabater | La bassa de Can Falgar es devia construir a finals del segle XVIII, quan el ramal principal del rec de Dalt va desviar-se fins a seguir paral·lel a l'actual carretera de Bigues. Durant el segle XX ha estat reparada en alguna ocasió. | 41.6328200,2.2328300 | 436101 | 4609294 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78072-foto-08248-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78072-foto-08248-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78072-foto-08248-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | El rec de Dalt finalitza en aquesta bassa. | 98|94 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78048 | Basses canameres de Can Brustenga i la Casa Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-canameres-de-can-brustenga-i-la-casa-vella | XIX | Estan cobertes de vegetació. | Al límit de les propietats de Can Brustenga i la Casa Vella, a tocar del rec de Baix o del molí d'en Vendrell, hi ha dues basses canameres. Es tracta de dos dipòsits adossats de planta rectangular i de poca fondària, que amiden uns 10m2 cadascuna. Estan fetes d'obra revestida amb argamassa i rematades amb ceràmica. Les basses s'omplien a través del desviament de l'aigua del rec. | 08248-132 | Rec de Baix | Durant el segle XIX, la producció del cànem es va generalitzar arreu del territori català. A partir d'aquest material s'obtenien un gran nombre de productes, com són les cordes, sacs, espardenyes i gran varietat de teixits. Algunes cases de Santa Eulàlia de Ronçana, com Can Burguès, Can Brustenga i la Casa Vella, van adoptar aquest cultiu aprofitant la demanda del producte que hi havia i la facilitat de conreu que oferia. Per aquest motiu, els propietaris de Can Brustenga i la Casa Vella van fer construir les respectives basses, una al costat de l'altra, al costat del rec de Baix o del molí d'en Vendrell. Un cop recollit del cànem, era dipositat en aquestes basses -que s'omplien de l'aigua del rec- i es deixava amarar durant uns dies, per tal que es separessin les parts llenyoses de les fibres del cànem. Tot seguit, es deixava assecar al sol i s'esmicolaven les garbes per extreure'n les fibres, fins a obtenir el cànem manufacturat. | 41.6456600,2.2357800 | 436359 | 4610718 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78048-foto-08248-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78048-foto-08248-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78158 | Bosc de Rosàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-rosas | XX | El bosc de Rosàs està situat a l'extrem de ponent del terme municipal de Santa Eulàlia. Es tracta d'un espai situat entre les masies de Rosàs, Can Vendrell i Can Vidal, a la zona més elevada del terme. És un bosc amb concentració de pi blanc i pi pinyer, amb presència d'alzines. Per aquesta zona hi transcorren diversos corriols o torrents on hi ha vegetació de ribera. | 08248-252 | Sector de ponent del terme municipal | 41.6489000,2.1985400 | 433261 | 4611105 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78158-foto-08248-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78158-foto-08248-252-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 78162 | Bosc de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-lareny | El bosc de l'Areny està situat entre els barris del Rieral i la Sagrera, a l'entorn del torrent de l'Areny que li dóna nom. També es denomina bosc de Can Brustenga, perquè bona part de l'espai pertany a aquesta casa pairal. És un bosc on hi predomina el pi blanc i pinyer, tot i que trobem algun exemplar d'alzina. A l'entorn immediat del torrent, la vegetació passa a ser típicament de ribera, on hi abunden els plàtans. | 08248-256 | Entre el Rieral i la Sagrera | 41.6497700,2.2241900 | 435398 | 4611182 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78162-foto-08248-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78162-foto-08248-256-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 78129 | Boscos de Rosàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boscos-de-rosas | -VII / -I | L'arranjament habitual del camí podria haver malmès les restes. | Al camí que va a Rosàs des de l'urbanització de Mas Vendrell, s'hi localitzen fragments de ceràmica comuna íbero-romana en superfície. La zona on se'n troba més és a l'entorn d'una torre d'electricitat i al camp proper. | 08248-223 | Camí de la Font d'Abril a Rosàs | 41.6462800,2.1972500 | 433151 | 4610816 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78129-foto-08248-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78129-foto-08248-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78129-foto-08248-223-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 77971 | Ca l'Alonso | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalonso | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Ca l'Alonso és una masia del segle XIX que va ser notablement reformada durant la segona meitat del segle XX. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures han estat reformades i són totes amb llinda de fusta i brancals ceràmics. A les façanes de garbí i mestral s'hi han adossat porxos amb embigats de fusta i cobertes de teula. El tractament dels murs és la pedra vista. És un edifici de planta | 08248-65 | Camí de la Serra | La primera notícia que tenim de la masia de Ca l'Alonso és de l'any 1861, quan pertanyia a Josep Barbany. La seva filla Marianna va casar-se amb un tal Baltasar Alonso, que acabaria donant nom a la casa. Més endavant, la masia va passar per diverses mans. | 41.6381300,2.2247000 | 435429 | 4609890 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77971-foto-08248-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77971-foto-08248-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77971-foto-08248-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 77972 | Ca l'Artiguetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lartiguetes | BARBANY, C. [et al.] (2003). De la Balma a la Masia:l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers. CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (1999). 'Cases que tenen història: Ca l'Artiguetes', Anuari Local, núm. 37. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVI-XVIII | Part de la coberta i de l'estructura interior s'ha enderrocat. | Ca l'Artiguetes és una masia del segle XVI construïda segons la tipologia clàssica de tres crugies, consolidada en successives reformes dels segles XVII i XVIII. Durant el segle XIX s'hi va construir un cobert, un safareig amb bassa i el pou. És una masia de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos simètrics d'obertures, dels quals el central presenta el portal d'arc de mig punt adovellat. A l'esquerra hi ha un altre portal d'arc de mig punt ceràmic amb brancals de pedra, que conduïa a l'estable. A l'altre costat té una finestra d'arc pla arrebossat. El pis s'obre amb tres finestrals d'arc pla de pedra carejada amb una petita incisió conopial i ampit motllurat. Una finestra d'aquestes característiques es repeteix al pis de la façana de ponent. La pràctica totalitat de les façanes laterals i posterior està coberta de vegetació, entre la que s'observa que la façana posterior està parcialment reconstruïda amb maó de xunt. El parament dels murs és de pedra i argamassa a la base i d'encofrat de tàpia i tovot, que està revestit amb morter de calç força deteriorat. A l'interior de la masia s'observa que mantenia la distribució clàssica, on l'espai de l'entrada actua com a distribuïdor de les estances. A la dreta hi havia la cuina, que ha quedat tapada per l'enderroc del pis superior. La part esquerra estava habilitada com a estable, del qual en queden les menjadores. Els sostres queden sostinguts amb bigues de fusta, que a l'estable presenten mènsules de pedra intercalades que haurien suportat un embigat anterior. Al fons de l'entrada ascendeix una escala de pedra que conduïa al pis, al qual no s'hi pot accedir a causa del seu enderroc. A pocs metres en direcció garbí hi ha un cobert agrícola de planta rectangular i coberta a dos vessants, que s'obre amb un gran portal d'arc carpanell ceràmic. | 08248-66 | Camí de ca l'Artiguetes | La masia de Ca l'Artiguetes va ser construïda durant el segle XVI per Antoni Artigues, fill de la pairalia de Ca l'Artigues de Lliçà. Per diferenciar-la de la mateixa, des dels seus orígens va passar a ser coneguda com Ca l'Artigues de la Vall. Des d'aleshores, alguns membres de la casa van exercir càrrecs destacats dins del govern de la baronia de Montbui. Durant la segona meitat del segle XVIII l'hereu de la casa, Francesc Artigues, va casar-se amb l'Elisabet Germà, del mas Sentmenat de Caldes. La seva filla i pubilla Maria Artigues va casar-se amb Francesc Duran a principi del segle XIX, fill del mas Duran de Palau Solità, pel que els propietaris van deixar de cognomenar-se Artigues. L'any 1832 l'hereu Jaume Duran i Artigues va casar-se amb la Tomassa de Xammar i Màrgens, filla de la pairalia de l'Ametlla. A finals del segle XIX, Joan Duran i de Xammar es va casar amb la Rosa Unyó de Ca l'Unyó, a la que va quedar assimilada després que morissin sense descendència. Des d'aquest moment, la casa va esdevenir una masoveria, ocupada per la família Barnils. Després que aquests van marxar, la casa ha quedat deshabitada. | 41.6486800,2.1905900 | 432599 | 4611087 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77972-foto-08248-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77972-foto-08248-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77972-foto-08248-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 77973 | Ca l'Enricó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lenrico | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Ca l'Enricó és una casa de pagès de petites dimensions construïda durant la primera meitat del segle XIX. És un edifici aïllat de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures; a la planta baixa trobem el portal d'accés d'arc de mig punt ceràmic i un portal més gran d'arc escarser arrebossat que conduïa a les corts. Al primer pis hi ha dues petites obertures d'arc pla arrebossat, una d'elles amb ampit motllurat de pedra. Les finestres de les façanes laterals i posterior són de petites dimensions d'arc pla arrebossat, excepte les dues de pedra carejada de la façana de gregal. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. En una de les toves del paviment interior hi ha escrit l'any '1830'. | 08248-67 | Camí de Ca l'Enricó | La masia de Ca l'Enricó pertanyia a Pau Molins l'any 1861. El seu fill Pere la va vendre a Jaume Bellavista a la dècada de 1880. Actualment hi resideixen els seus descendents. | 41.6575700,2.2229900 | 435306 | 4612049 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77973-foto-08248-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77973-foto-08248-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77973-foto-08248-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78139 | Ca l'Ermità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lermita-4 | XIX-XX | Ca l'Ermità és una masia del segle XIX que va ser reformada durant la segona meitat del segle XX, quan també s'hi va adossar un habitatge modern a mestral. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dos crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, totes d'arc pla arrebossat excepte la finestra de la planta baixa, amb llinda de fusta de factura moderna. Al costat de xaloc hi ha adossat un cos modern d'un sol nivell d'alçat que es correspon amb les corts. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. | 08248-233 | Camí de Can Desena | No tenim notícies documentals d'aquesta masia, que a nivell constructiu hem de datar del segle XIX. | 41.6505900,2.2145500 | 434596 | 4611281 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78139-foto-08248-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78139-foto-08248-233-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 77907 | Ca l'Espardenyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespardenyer | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. VALLICROSA, J., dir. (2003). 'Ca l'Espardenyer', Ronçana, núm. 220. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIV-XVII | Ca l'Espardenyer és una masia d'origen medieval que va ampliar-se durant el segle XVI. L'estructura primitiva la situem a la part posterior de l'edifici actual, on els murs d'encofrat de tàpia amb un sòcol de pedra i el sostre empostissat. La consolidació del sector de migdia no es va produir fins al segle XVI, amb la incorporació de dos cossos nous. Més endavant, vers el segle XVII, es va reformar fins a configurar el volum actual. La casa estava situada en la proximitat de la Sagrera, pel que avui el seu entorn és urbà. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, el principal definit per un portal d'arc de mig punt ceràmic amb els brancals de pedra. A la planta baixa hi ha una finestra d'arc rebaixat ceràmic, al costat del qual n'hi ha una de petites dimensions de pedra carejada. A nivell del pis trobem dues finestres d'arc pla arrebossat, entre les quals s'hi intercala un rellotge de sol on s'hi llegeix '1839 / ME FECIT ANDREAS MAS'. Les façanes laterals i posterior tenen poques obertures, la majoria d'arc pla arrebossat. A la façana de llevant s'hi adossa un cobert d'un sol nivell d'alçat que s'obre a migdia amb un portal d'arc escarser ceràmic. A la façana posterior també s'hi han adossat diversos cossos de maó vist. El parament dels murs combina l'encofrat de tàpia i la pedra i argamassa, que s'han revestit parcialment amb morter. | 08248-1 | Ctra. De la Sagrera, 1 | Tenim poques notícies històriques d'aquesta casa, ja que es desconeix quin era el seu nom antigament. Durant el segle XIX la casa havia estat en mans de la família Mas (es coneixia per Can Berga), que eren successors dels Vidal i dels Torres. L'origen del nom de Ca l'Espardenyer es remunta a principi del segle XX, quan la va adquirir Joan Rosàs, qui era de Can Genís i tenia aquest ofici. Els Rosàs, nom present en diverses cases de la Sagrera, van ser coneguts per dedicar-se al repartiment del correu i al transport de viatgers, especialment en Joan Rosàs i Soler, conegut com en 'Joanet de l'auto'. Després de l'espardenyeria, la casa va funcionar uns anys com a hostal. Darrerament la casa ha estat restaurada tot respectant les seves característiques constructives, fet que permet conèixer la seva evolució. Com a curiositat, cal esmentar que durant aquesta intervenció en un mur s'hi va trobar un amulet, consistent en rosaris de vidre blanc i una ampolleta. | 41.6551200,2.2254800 | 435511 | 4611775 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77907-foto-08248-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77907-foto-08248-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77907-foto-08248-1-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 85|94|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 77974 | Ca l'Espelt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespelt | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | Ca l'Espelt és una casa construïda a principi del segle XX segons la tipologia popular predominant a la zona del Rieral, caracteritzada pels murs de paredat i les obertures ceràmiques. És un edifici aïllat de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons cinc eixos simètrics d'obertures, totes elles ceràmiques. A la resta de façanes hi ha poques obertures, de les mateixes característiques. La façana posterior ha quedat tapada per un cos de maó de construcció moderna. Els nivells de forjats i les cantonades estan acabats amb maó, que ressalta sobre la pedra lligada amb argamassa de les façanes. El ràfec amb voladís està acabat amb cabirons. | 08248-68 | Camí del Molí | Va ser construïda per la família Espel a principi del segle XX. | 41.6376500,2.2375200 | 436496 | 4609827 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77974-foto-08248-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77974-foto-08248-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77974-foto-08248-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 77975 | Ca l'Unyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lunyo | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1977). 'Cases que tenen història: Can Uñó', Anuari Local, núm. 15. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVII-XX | Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada i per la falta de manteniment. | Ca l'Unyó és una masia del segle XVII que podria haver-se construït sobre una estructura anterior. Entre finals del segle XIX i principi del XX s'hi va afegir un gran volum perpendicular que complementava les funcions d'habitatge i agrícoles. Durant la segona meitat del segle XX es va construir un habitatge davant la masia, passant a complir les funcions de magatzem. La masia es composa de tres volums paral·lels que es desenvolupen de nord a sud, seguint el traçat de la carretera que discorre per ponent. El volum principal està situat a tramuntana, és de planta rectangular i s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, totes elles d'arc pla. El portal i una finestra del pis són de pedra carejada, les altres dues finestres són arrebossades. A la part superior de la façana hi ha pintat un rellotge de sol inscrit: 'J 1942 U'. La façana de llevant presenta diverses obertures d'arc pla arrebossat de factura moderna, així com dues finestres al pis d'arc pla de pedra carejada i ampit motllurat. A la façana de tramuntana s'hi adossa un petit cobert d'un sol nivell d'alçat. A l'extrem de ponent d'aquest hi ha adossat el segon volum de forma perpendicular, de manera que les respectives façanes formen una 'L'. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures estan agrupades a l'extrem de gregal de la façana, amb el portal d'accés d'arc carpanell arrebossat. Les finestres del pis són d'arc pla arrebossat i les golfes s'obren amb una galeria horitzontal amb cinc pòrtics d'arc rebaixat arrebossat. El pòrtic central és de majors dimensions i conserva la biga que fixava la corriola a la part superior. El pis comunicava amb el volum principal, mentre la planta baixa i les golfes tenien un ús agrícola. Seguint aquest volum en direcció migdia hi ha diversos cossos d'un i dos nivells d'alçat que també havien tingut un ús agrícola. El revestiment dels murs dels diferents volums es manté arrebossat amb morter de calç. A l'altre costat del barri que tanca la masia, hi ha un edifici que es correspon amb una lleteria, negoci familiar implantat durant el segle XX que no va prosperar. Presenta dos nivells situats en cotes diferents, pel que la part superior està alineada amb la carretera. Aquí hi ha tres grans obertures d'arc escarser arrebossat. En la seva proximitat hi ha les restes d'una antiga premsa de vi. Al rec que transcorre a llevant de la casa també s'hi conserven les restes del safareig, en mal estat de conservació i tapat de vegetació. | 08248-69 | Ctra. de Parets a Bigues | L'antiga denominació de Ca l'Unyó era mas Ratera, documentat a la zona des del segle XVI (CANTARELL, C.; CIURANS, X., 2010: 22). Uns anys més tard, la família Ratera va emparentar amb els Unyó, el nom dels quals s'ha mantingut a la casa fins als nostres dies i els seus propietaris en són descendents. Durant el segle XVII, posseïa el mas Pere Pau Unyó, qui era un prohom del Consell de la Baronia de Montbui. Entre la segona meitat del segle XIX i principi del XX, Genís Unyó primer i el seu fill Josep després van adquirir noves terres, entre les quals contem el mas Sora de la Roca del Vallès a través del casament de Josep amb la seva cosina Teresa Calderó. Ja al segle XX va passar a formar part del patrimoni familiar la masia de Ca n'Artiguetes. Entre els anys 1916 i 1917 Josep Unyó va ser l'alcalde de Santa Eulàlia. | 41.6638300,2.2287300 | 435790 | 4612740 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77975-foto-08248-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77975-foto-08248-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77975-foto-08248-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 77991 | Ca la Pujala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pujala | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVI-XX | Ca la Pujala és una masia del segle XVI consolidada durant el segle XVIII, quan presumiblement va dividir-se per esdevenir una casa independent de Can Corder. Durant el segle XX ha estat notablement reformada, afegint-hi un cos posterior i superior que n'ha alterat la coberta. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa, pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, que ha quedat modificat per la incorporació del cos de les golfes, d'un vessant que desaigua a ponent. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla arrebossat de factura moderna, llevat del portal d'arc rebaixat de pedra. Les obertures de la façana lateral i posterior són totes d'arc pla arrebossat de factura moderna. La façana de ponent presenta una escala exterior que permet accedir directament al pis. La façana principal i lateral estan reforçades amb contraforts. El revestiment dels murs és arrebossat amb pòrtland. L'interior ha estat reformat per habilitar-lo com a habitatge modern, tot i que es conserven elements com l'arc de descàrrega de la caixa d'escala, sota el qual hi ha la part superior d'una arcada de pedra. També s'observa la porta que permetia accedir a la casa des de darrera. | 08248-85 | Camí del Gual | És probable que antigament la masia de Ca la Pujala constituís una única casa amb Can Corder, que podria correspondre's amb la Ferreria de Baix, documentada des de principi del segle XVII. A mitjans del segle XVIII, Francesc Torres tenia dues cases que podrien correspondre a aquesta masia. Tanmateix, veiem que un segle més tard els Torres tenen una sola casa, on poc després aniran a viure: Can Corder. Per la falta de notícies, hem de suposar que des d'aleshores Ca la Pujala va passar per diverses mans. | 41.6385900,2.2383300 | 436564 | 4609931 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77991-foto-08248-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77991-foto-08248-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77991-foto-08248-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78144 | Camí antic de Granollers a Bigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-de-granollers-a-bigues | Plànols del Cadastre, 1946. | XVI-XX | No se'n conserven tots els trams. | El camí de Granollers a Bigues és una via de comunicació que antigament era molt concorreguda entre les poblacions de la vall del Tenes i l'actual capital de la comarca . Malgrat alguns trams han estat pavimentats, encara se'n reconeix el recorregut. A Santa Eulàlia, transcorre per llevant del riu Tenes, pel camí de Can Just, passant per Sant Cristòfol, Can Font fins a la Campinya. Des d'allà creuava recte pel torrent del Sorral, passava per l'actual Càmping l'Esplanada i, abans de creuar el riu, enfilava pel camí del Bonaire. Abans d'arribar a les cases creuava el riu i el vorejava per ponent fins entrar en terme de Bigues. | 08248-238 | Des del camí de Can Just fins al polígon de Can Magre | 41.6512700,2.2373700 | 436497 | 4611339 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78144-foto-08248-238-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78144-foto-08248-238-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78148 | Camí ramader de la Serra Granada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-la-serra-granada | MIRALLES, F. ; QUERALT, A.; SALA, P. (2002).'Els camins ramaders del Vallès Oriental', Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers: Centre d'Estudis de Granollers. | XVI-XX | Es conserva de forma intermitent per la urbanització de l'entorn. | El camí ramader de la Serra Granada és una via pecuària per on els ramats transhumaven des d'antic. La urbanització de l'entorn i del mateix traçat n'ha alterat el recorregut i les característiques, tot i que alguns trams es troben en bon estat. El camí entrava al terme municipal de Santa Eulàlia per Rosàs, on segueix fins a Can Vidal. Seguint aquest camí, creua pel camí de Caldes, i baixa per la Serra Granada. A l'alçada de Can Xaró, continua pel camí de Can Tabaquet, passant pel camí de Can Burguès fins al riu Tenes. Aquest és travessat a la zona de Sant Cristòfol i enllaça amb el camí antic de Granollers a Bigues, fins que a Can Just surt del terme municipal. | 08248-242 | Des de Rosàs fins a Can Just | 41.6406600,2.2262500 | 435560 | 4610169 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78148-foto-08248-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78148-foto-08248-242-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 77927 | Can Barbany del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barbany-del-moli | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1969). 'Cases que tenen història: Can Barbany', Anuari Local, núm. 7. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. DANTÍ, D., coord. (2010). L'aigua i el patrimoni històric industrial a la conca del Besòs. Granollers: Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVIII-XIX | Can Barbany és un molí fariner del segle XVIII que va ser ampliat durant el segle XIX. En aquesta reforma de l'edifici es va adossar un volum perpendicular a l'extrem de ponent i un a la part posterior, fins que a principi del segle XX tots tres van unificar-se segons una mateixa tipologia. L'antiga bassa del molí, situada a la part de mestral, va ser suprimida fa uns anys, tot i que es manté el salt d'aigua que accionava les moles. L'edifici consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis del volum principal es composa segons tres eixos d'obertures; a l'eix central hi ha el portal d'accés d'arc pla de pedra, amb la llinda inscrita 'ANY 1908'. A l'eix lateral, el portal de la sala de moles és d'arc pla de pedra sobre permòdols, de factura més antiga que la resta d'obertures. Un dels brancals d'aquest portal queda tallat pel segon volum. Al primer pis trobem tres finestrals d'arc pla arrebossat, dos dels quals tenen sortida a balcons de baranes forjades i ampits motllurats. Entre dos dels finestrals hi ha pintat un rellotge de sol on hi ha escrit 'Can Barbany 1414'. Les obertures de les golfes són d'arc pla arrebossat a l'eix lateral, i els altres dos formen grups de dos pòrtics d'arc de mig punt arrebossat amb impostes. Les obertures de la façana de llevant són igualment d'arc pla arrebossat, llevat de la galeria de quatre pòrtics d'arc de mig punt arrebossat que veiem a nivell de les golfes. El segon volum adossat a ponent de forma perpendicular presenta un cos d'un sol nivell d'alçat adossat, que està habilitat a la part superior com a terrassa transitable. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat. Una de les finestres de la planta baixa està tancada amb una reixa de forja on hi consta l'any '1855'. El tercer volum està adossat a tramuntana del principal i està coronat a llevant per un capcer rectangular. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat de color cru. El ràfec està acabat amb una cornisa dentada. L'interior de la masia ha estat habilitat com a habitatge modern, tot i que es manté la distribució típica. Les dependències de la planta baixa estan cobertes amb volta rebaixada, de les quals la de l'entrada presenta llunetes sobre les portes. Hem de destacar l'existència de l'antiga sala de moles a la crugia dreta, on es conserva tota la maquinària del molí. | 08248-21 | Ctra. BV-1435, km. 11,3 | La família Barbany es va fer construir el molí actual després que la riuada del Tenes de l'any 1777 s'emportà el molí medieval que hi havia a la Casa Vella. Ja aleshores era una de les propietats més importants de Santa Eulàlia, i diversos dels seus membres han exercit d'alcaldes de la població. Durant la segona meitat del segle XIX, també formaven part de la propietat els masos de Can Mallorca i Can Serra, a part de la Casa Vella. Poc després, l'any 1915, Lluís Barbany adquiriria la Bastida Vella. El molí va estar en funcionament fins a mitjans del segle XX. | 41.6512700,2.2307400 | 435945 | 4611344 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77927-foto-08248-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77927-foto-08248-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77927-foto-08248-21-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 77976 | Can Barnils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barnils | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX-XX | Can Barnils és una masia construïda al segle XIX, a la qual s'hi va adossar una casa durant el primer terç del segle XX. Al voltant d'aquest període es van construir dos volums més que tenien un ús agrícola. El volum principal és un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons quatre eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, llevat dels portals dels eixos dels extrems que són d'arc rebaixat i carpanell. Els finestrals del pis tenen sortida a petits balcons de baranes forjades. A nivell de forjat del segon pis hi ha una motllura horitzontal, que aporta horitzontalitat a l'edifici. Al centre de la façana hi ha pintat un rellotge de sol força desdibuixat. El ràfec està acabat amb una cornisa dentada. Entre les façanes de ponent i tramuntana s'obre una galeria horitzontal amb tres pòrtics d'arc de mig punt ceràmic amb impostes i barana de balustrada. Sobre d'aquesta hi ha un tram de mur fet posteriorment, que presenta maó vist. A la façana de llevant s'hi adossa un volum de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Totes les obertures són d'arc pla arrebossat i a la part superior presenta un motiu decoratiu pintat: 'CASA / JAUME BARNILS/ ANY 1935'. El parament dels murs és de paredat comú, que és vist en totes les façanes llevat de la principal, que està arrebossada amb morter de calç. Els dos volums queden tancats a la part posterior per un baluard que engloba un camp d'horta. A mestral i a ponent de la masia hi ha dos volums aïllats que es destinaven a un ús agrícola. Consten de planta baixa i pis i les obertures són d'arc pla ceràmic. El tractament dels murs és com al volum principal, de paredat comú vist. Davant la façana principal s'hi conserva l'antic pou circular i el safareig, en estat ruïnós. | 08248-70 | Camí antic de Granollers | Els Barnils eren una família de constructors que va instal·lar-se a Santa Eulàlia durant la segona meitat del segle XIX, en aquesta masia que es feren a peu del camí vell de Granollers. Els fills hereus de la casa van seguir exercint l'ofici, en obres entre les que trobem l'església parroquial de Santa Eulàlia. Durant el primer terç del segle XX, un fill de la casa va fer-s'hi una casa annexa, tal i com consta en l'inscripció de la façana. No obstant, amb els anys aquesta seria coneguda com Can Jaume Trias. | 41.6354600,2.2449400 | 437112 | 4609578 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77976-foto-08248-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77976-foto-08248-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77976-foto-08248-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 77979 | Can Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-benet-2 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | En el moment de fer l'inventari es trobava en procés de restauració. | Can Benet és una masia de dues crugies construïda al segle XIX i que va ampliar-se amb sengles crugies laterals a principi del segle XX. Actualment es troba en procés de restauració i s'ha aixecat un volum posterior on hi havia l'antic cobert. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'arc escarser arrebossat i les finestres d'arc pla arrebossat han estat substituïts en la darrera reforma per un portal d'arc de mig punt i finestres d'arc pla, que imiten la pedra carejada. A cada costat del portal s'hi conserven dues petites obertures d'arc pla de pedra tosca. Les golfes presenten tres petits pòrtics d'arc de mig punt ceràmic. Davant de la façana lateral de migdia, on s'hi ha obert una galeria amb pòrtics d'arc de mig punt ceràmic, hi ha l'antic pou de la casa, cobert amb volta esfèrica de maó. El volum posterior, de mateixa alçada que el principal, s'obre amb grans finestrals d'arc escarser ceràmic de factura moderna. El tractament dels murs és arrebossat amb pòrtland, llevat de la part del sòcol i els angles cantoners que estan repicats ensenyant la pedra vista. | 08248-73 | Camí de la Serra | La masia rep el nom d'un tal Benet Ciurans, que és probable que fes construir la casa durant la primera meitat del segle XIX. En no tenir descendència l'hereu, la casa passà a la seva filla Rosa, qui es casà amb un tal Girbau. En l'actualitat, els seus descendents en mantenen la propietat. | 41.6406100,2.2228100 | 435274 | 4610167 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77979-foto-08248-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77979-foto-08248-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77979-foto-08248-73-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 77980 | Can Bruno | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bruno | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Can Bruno és una casa de pagès construïda durant la segona meitat del segle XIX. És un edifici aïllat de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat, llevat del portal d'arc escarser. Els finestrals del pis tenen sortida a balcons de baranes forjades. La façana queda rematada per un capcer de perfil mixtilini resseguit per una cornisa, al centre del qual hi ha pintat un rellotge de sol i s'hi fixa la corriola. A la façana de ponent hi ha adossat un cobert d'un sol nivell d'alçat que s'obre a migdia amb un gran portal d'arc escarser arrebossat. A la resta de façanes les obertures també són d'arc pla arrebossat i es distribueixen de forma aleatòria. El tractament dels murs és arrebossat i pintat amb un sòcol de pedra. Davant de la casa hi ha una gran era encaironada i una bassa coetània a la construcció de la casa. | 08248-74 | Camí del Gual | El nom de la casa prové d'un tal Bruno Gubern, que van residir-hi des de principi del segle XX. El seu fill, Enric Gubern, va ser alcalde de Santa Eulàlia de Ronçana entre els anys 1923 i 1924. | 41.6382900,2.2377300 | 436514 | 4609898 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77980-foto-08248-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77980-foto-08248-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77980-foto-08248-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 77921 | Can Brustenga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-brustenga | BRUSTENGA, J. Petit resum de la història de Can Brustenga (inèdit). CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1968). 'Cases que tenen història: Can Brustenga', Anuari Local, núm. 6. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIII-XX | El casal de Can Brustenga és un edifici d'origen medieval que va reconstruir-se al segle XVII segons la tipologia clàssica de tres crugies. Durant el segle XIX es va fer una reforma de marcat caràcter senyorial, a través de la consolidació de la façana, la decoració de les estances amb pintures murals, la construcció de la caixa d'escala amb una lluerna i els cossos amb galeries que tanquen el pati. La masia és de planta quadrangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, d'on sobresurt una lluerna que dóna llum a la caixa d'escala. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures, d'arc pla arrebossat a la planta baixa i a les golfes i d'arc rebaixat de pedra carejada al pis. El portal d'accés és de pedra carejada i incorpora la data '17...8'. El finestral central té sortida a un balcó corregut que enllaça amb la terrassa habilitada sobre les corts que envolten la casa frontalment. El balcó està delimitat amb baranes de forja i la terrassa amb balustrada. Entre els finestrals de les golfes s'intercalen dos esgrafiats ovalats, força desdibuixats, un dels quals incorpora un gnòmon. La façana queda rematada per un capcer rectangular que queda resseguit amb una cornisa ceràmica. La composició de la façana de llevant és igualment simètrica, definida per tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat a la planta baixa i al pis i d'arc de mig punt ceràmic a les golfes. A les façanes de ponent i tramuntana les obertures són d'arc pla arrebossat i es disposen de forma aleatòria. El tractament dels murs havia estat esgrafiat amb franges horitzontals negres, del qual només se'n conserva un petit tram al voltant del portal. L'espai interior conserva l'estructura típica distribuïda entorn la sala del pis que, com la majoria de les estances, està abundantment decorada amb pintures murals d'estil clàssic a les parets i a l'enteixinat del sostre. Entre les habitacions amb alcoves, destaca la de l'hereu, situada de forma preferent a la part frontal de la casa, així com la de les nenes, on hi ha tres alcoves amb els respectius arcs lobulats amb motllures. L'escala que comunica els tres nivells de la casa també està profusament decorada amb frescos, el del sostre datat de l'any '1865', i es delimita amb una barana de forja on hi consta 'FRANCISCO / BRUSTENGA / 1846'. A la planta baixa hi ha el celler, cobert amb voltes sostingudes per un pilar central, així com el menjador i la cuina, on l'amplada dels murs apunta que podria correspondre's amb la construcció primitiva. El pati empedrat frontal està delimitat al sector de ponent per les corts, que s'obren amb dues galeries horitzontals amb pòrtics d'arc de mig punt arrebossat al primer nivell i d'arc carpanell al segon. D'altra banda, al sector de llevant, trobem un cos d'un sol nivell que s'adossa al volum principal i presenta una galeria amb pòrtics d'arc de mig punt tapiats. Cal afegir que als extrems de la terrassa habilitada a la part superior hi ha dues garites defensives. El sector de migdia s'obre amb pòrtics de les mateixes característiques i queda tancat per la capella i la masoveria. Aquesta darrera consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. A l'interior s'hi conserven els sostres amb volta catalana i dos arcs de mig punt ceràmics al pis. Entre ambdues construccions hi ha l'entrada coberta amb volta de canó que condueix al pati, a través d'una portalada d'accés d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat i la inscripció: 'ISIDRO OLLER/ BROSTENGA/ AÑ 1697', on hi ha el portal de la capella. Al costat de xaloc del pati hi ha adossat el pou i una antiga cisterna. A la part de tramuntana hi ha una altra portalada que incorpora la inscripció: 'IHS / 1697', on s'ha afegit : 'RENOVAT EN 1912'. | 08248-15 | Can Brustenga, s/n. Barri del Rieral | La primera notícia que tenim del nom d'origen hongarès Brustenga el trobem en un membre de la cort de la reina Violant d'Hongria. Per tradició oral, la família Brustenga situava els seus orígens en aquest personatge, fins que en un document localitzat a la Biblioteca Nacional de Madrid van poder verificar aquesta informació. Aquest Ramon de Brustenga va casar-se amb Guilleuma de Riudeperes i va establir-se en aquesta zona. A finals del segle XIII ja es va acensar una peça de terra de Can Torres a nom de Brustenga. A partir del segle XV, els Brustenga van ampliar la propietat del mas amb l'adquisició de noves terres i masos, com són els Rovira Jussana i Sobirana, actualment desapareguts. A través de diversos casaments amb altres pairalies vallesanes, al llarg del segle XVII el mas Brustenga va esdevenir una de les propietats més importants de la comarca. Tant és així, que tot i l'existència de diverses pubilles, els fills mantenien el nom de la casa, en detriment dels Company, Xammar, Alrani i Oller. Durant el segle XVIII, també van adquirir els masos Trias i Sabater de Santa Eulàlia. Aquesta puixança econòmica va veure's reflectida en la reconstrucció de la masia, en què se li donà un marcat caràcter senyorial. A mitjans del segle XX es va segregar una part de la finca, com són els masos Trias i Maset. El propietari actual, Francesc Brustenga, ha estat alcalde de Santa Eulàlia en dues ocasions (1973-1979, 1983-1987). | 41.6433600,2.2301400 | 435887 | 4610466 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77921-foto-08248-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77921-foto-08248-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77921-foto-08248-15-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 77908 | Can Burguès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-burgues-1 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. BARBANY, C. [et al.] (2003). De la Balma a la Masia:l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIV-XIX | La coberta es troba en mal estat, pel que els frescos de les estances estan afectats d'humitats. | Can Burguès és una masia d'origen medieval sobre la qual es va ampliar i consolidar el mas actual de tipologia clàssica durant el segle XVI, de tres crugies i dues plantes. A mitjans del segle XIX s'hi va fer una reforma senyorial segons el gust de l'època, en què es van decorar la sala i les estances amb pintures murals. La masia es composa de diversos volums superposats, que es distribueixen al voltant del volum principal. Aquest consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat, sobre el qual hi ha una finestra d'arc pla de pedra amb incisió conopial. A nivell del primer pis també destaca una finestra gòtica d'arc conopial dentat amb arquets, que es recolza sobre impostes decorades amb rosetes. Al seu costat hi ha pintat un rellotge de sol. El volum central es troba envoltat pel sector de ponent i tramuntana per un volum de planta baixa, pis i golfes amb la coberta a tres vessants. La façana de migdia presenta una finestra gòtica lobulada alineada amb les del volum principal i presenta una galeria amb pòrtics d'arc carpanell a nivell de les golfes. Les façanes de ponent i tramuntana presenten diverses finestres d'arc pla de pedra i de ceràmica, entre les que destaquen les tres espitlleres de la part posterior, que constitueixen un dels vestigis del mas medieval. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. La masia queda frontalment tancada a través d'un baluard i de diverses dependències construïdes segons les necessitats de l'època. A ponent hi ha una primera portalada que dóna accés al pati empedrat, que té la llinda de pedra inscrita amb l'any '1669' i una creu. El costat de llevant està constituït per la masoveria, que s'adossa al volum principal de forma perpendicular. Al costat del pati presenta grans pòrtics d'arc rebaixat de pedra, un dels quals constitueix l'entrada coberta des de llevant, constituïda per una portalada d'arc pla de pedra carejada. En aquesta façana, fora del baluard, s'hi ha adossat un cobert amb bigues de fusta, entre les que es conserven dues garites semicirculars. El cos de la masoveria presenta a la part de migdia diverses obertures d'estil gòtic que van ser incorporades en una restauració recent. Al costat hi ha una tercera portalada, on hi ha un relleu amb l'anagrama 'IHS' dins d'una orla decorativa. A l'interior del pati també hi trobem un cobert adossat al costat de ponent del baluard, el pou i un colomar que sobresurt respecte la masoveria. Fora del pati hi ha l'antic safareig a ponent, la pallissa datada de l'any 1886 a migdia i una gran era i les corts a llevant. A l'interior s'observen vestigis de l'estructura medieval del mas, entre els que destaquen dos arcs de ferradura de pedra de notables dimensions, un situat al voltant del portal d'accés i l'altra al costat del menjador. També són destacables el celler sostingut amb grans arcades de mig punt de pedra, les portes de pedra i les bigues que en algunes estances es sostenen amb mènsules. Al costat de l'entrada hi ha una escala de pedra de dos trams que condueix a la sala del pis, una de les estances més notables de la casa. Les parets estan decorades amb pintures murals de tipus vegetal i geomètric, de la mateixa manera que l'enteixinat del sostre, on les bigues i les llates estan pintats amb relleus de flors de tipus esquemàtic. A la biga central s'hi observa pintat l'any '1864'. En aquest mateix període, es van decorar les alcoves amb motius vegetals. | 08248-2 | Camí de Can Burguès, s/n | La referència documental més antiga del mas Burguès es remunta a la primeria del segle XIV, quan formava part de la senyoria de la casa de Castellet. Entre el segle XIV i XV la propietat es va ampliar amb l'adquisició d'altres masos i peces de terres, entre els quals trobem el mas Ferrer (actualment la Ferreria) i el mas Ciurans. El patrimoni familiar va seguir creixent durant el segle XVI de la mà de Jaume Burguès, qui seria batlle de la Baronia de Montbui. Des del casament de la pubilla Maria Anna Burguès amb Francesc Alrani l'any 1684, els propietaris del mas van deixar de cognomenar-se Burguès, llevat del seu nét que encara es coneixeria com a Genís Burguès. Poc temps després, la pubilla Eulàlia Alrani es casaria amb Josep Margenat, nom que han mantingut els propietaris fins a l'actualitat. Els Margenat van seguir exercint un paper rellevant en la vida del municipi, ja sigui com a alcaldes com col·laborant en la construcció de l'església parroquial. | 41.6401900,2.2344600 | 436244 | 4610111 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77908-foto-08248-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77908-foto-08248-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77908-foto-08248-2-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 77986 | Can Cabot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabot-0 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1973). 'Cases que tenen història: Can Cabot de la Vall', Anuari Local, núm. 11. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX-XX | Can Cabot és una casa de poble construïda a cavall dels segles XIX i XX sota la influència de l'estil arquitectònic colonial, visible especialment en els seus espais interiors. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla resseguides per una motllura. El finestral central del pis té sortida a un balcó de baranes forjades, de les mateixes característiques que les que protegeixen la resta de les finestres. L'edifici queda rematat per una cornisa on hi ha la ventilació de la coberta. La resta de façanes presenta les obertures d'arc pla arrebossat distribuïdes de forma aleatòria. A la façana posterior hi ha adossat un cos d'un sol nivell d'alçat habilitat a la part superior com a terrassa transitable. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. Al costat llevant hi ha adossat un cos perpendicular d'un nivell, que s'obre a la planta baixa amb tres grans pòrtics de mig punt i queda rematat amb una barana de balustrada ceràmica. A llevant del mateix s'hi ha construït un volum modern. Entre el volum principal i l'anterior hi ha un pati frontal tancat per un mur d'obra amb pilars ceràmics i capitells piramidals. A l'interior s'hi conserva la distribució característica d'una casa senyorial de l'època, amb una gran escala noble que condueix a les estances del pis. Aquí els sostres conserven les motllures amb decoració vegetal. | 08248-80 | C. del Mestre Joan Batlle, 2 | La casa de Can Cabot va ser construïda per la vídua de Jaume Cabot, el darrer membre de la família que va residir a Can Cabot de la Vall. Després que ell morís sense descendència, Josefa Matalonga va heretar les seves propietats i va passar uns anys a Can Puig de la Vall, on li van habilitar un pis. Poc temps més tard, es va fer construir la casa a la Sagrera, on va contractar com a mosso a Pere Cabot, que casualment portava el cognom del seu difunt espòs. També va contractar a a Rosa Dalgé (la neboda dels masovers de Can Calet, una de les masies que posseïa) per al servei, amb qui aviat en Pere es casaria. La senyora Josefa va accedir a allotjar la família a casa seva. En morir va cedir-los la casa i els seus descendents en mantenen la propietat. | 41.6553800,2.2229900 | 435304 | 4611806 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77986-foto-08248-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77986-foto-08248-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77986-foto-08248-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 77913 | Can Cabot de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabot-de-la-vall | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1973). 'Cases que tenen història: Can Cabot de la Vall', Anuari Local, núm. 11. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIV-XIX | La falta de manteniment fa que presenti cert estat de deteriorament. | Can Cabot és una masia d'origen medieval que va ser ampliada entre els segles XVI i XIX. Durant el primer terç del segle XX es van reformar algunes obertures i s'hi van afegir elements com un banc i un pou decorats amb trencadís. La masia es composa de diversos volums superposats, que es desenvolupen de llevant a ponent en diferents alçades i cobertes. El volum principal, construït vers el segle XVI, s'orienta a llevant i es composa segons quatre eixos d'obertures. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. A la planta baixa trobem el portal d'arc de mig punt adovellat, al costat del qual hi ha una gran finestra d'arc pla arrebossat amb ampit decorat amb trencadís, de les mateixes característiques que el banc que hi ha a l'altre costat del portal. A cada costat hi ha una finestra d'arc pla de pedra de petites dimensions. El pis s'obre amb quatre finestres d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós i els ampits motllurats; les dels extrems estan acabades amb incisió conopial, mentre que les centrals presenten guardapols, una inscrita: 'MD6X' (?). A la façana de migdia en destaca un portal d'arc escarser biforat i un rellotge de sol pintat on s'hi llegeix la data: '1924'. El següent volum s'adossa a la façana de ponent, consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a tres vessants. A migdia presenta un sol eix d'obertures, constituït per un portal d'arc carpanell ceràmic amb brancals de pedra, una finestra d'arc rebaixat arrebossat amb sortida a un balcó i una finestra d'arc pla arrebossat. El següent volum consta de planta baixa i pis i té la coberta a un vessant, amb una terrassa al costat de tramuntana. S'obre a migdia amb un portal d'arc de mig punt ceràmic i brancals de pedra i al pis una galeria horitzontal amb quatre pòrtics d'arc de mig punt amb baranes de balustrada ceràmica. Cal remarcar que el ràfec està acabat amb cabirons i ceràmica decorativa, mentre que a la resta de la construcció presenta imbricacions de rajol i teula ceràmica. A continuació trobem un cobert d'un sol nivell d'alçat on hi consta l'any '1972'. Finalment, el cos de l'extrem de ponent és de planta baixa i pis i té la coberta a una sola vessant. Les obertures són totes arrebossades, el portal d'arc carpanell i les finestres d'arc pla amb guardapols. El revestiment dels murs es manté arrebossat amb morter de calç. Davant la façana de llevant hi ha una gran era encaironada, en un extrem de la qual hi ha un cos annex amb obertures biforades i una galeria oberta a ponent, seguint l'estil de la reforma de regust modernista que veiem en el volum principal. En una cantonada del mateix hi ha una pedra amb l'inscripció 'ISIDRO CABOT 1445', que probablement va ser recuperada d'una de les parets de la masia. A l'altre costat del camí que hi passa per davant hi ha un pou revestit amb trencadís. | 08248-7 | Camí de Can Maspons | La primera notícia que tenim del mas Cabot de la Vall la trobem en una pedra fixada en l'actual edifici del molí, on hi consta 'ISIDRO CABOT 1445'. Un any més tard, trobem la primera referència documental d'un Cabot, anomenat Joan, que figura com a cap de la casa en el Registre de Caps de Família de la Baronia de Montbui. Ja al 1559 coneixem el testament que va fer Jaume Cabot. Explica Pere Claret en el seu article 'Cases que tenen història', que aquest darrer és l'únic document conservat de la casa on hi figura un Cabot, ja que poc abans de deixar la casa vers l'any 1930, van cremar tota la documentació en una foguera a l'era del mas i se'n van salvar uns pocs fragments. També explica que durant un temps, l'edifici actual del molí va ser utilitzat com a ferreria. El darrer Cabot en viure-hi va ser Jaume Cabot, qui seria alcalde de Santa Eulàlia de Ronçana en dues ocasions. En morir l'any 1892 sense descendència, la vídua Josefa Matalonga va haver de deixar la casa, tot i que va heretar diverses propietats com Can Calet de Corró d'Avall, Can Roca de Bigues o Can Tudó de Santa Eulàlia. Després de passar uns anys a la veïna masia de Can Puig, a principi del segle XX es féu construir una casa al barri de la Sagrera. Els nous propietaris de la casa van ser els seus nebots, els Roura, que en mantindrien la propietat fins el 1931, quan la van adquirir el matrimoni francès Adolf Mario Faure i Adelaide Roche. Aquests s'instal·laren a la casa aquell mateix any, junt amb la seva filla i gendre i les nétes, i la van reformar i decorar amb els motius de ceràmica vidriada de regust modernista que encara avui podem observar. A la part posterior de la casa hi van construir diversos coberts que utilitzarien com una granja avícola. Amb l'esclat de la Guerra Civil, van haver de marxar a França. La masia va ser ocupada per la Divisió Lister i en marxar aquests la casa fou bombardejada. Acabada la guerra, hi van tornar a residir els antics propietaris. Des de fa uns anys, la casa ha passat per diverses mans i s'hi ha volgut implantar un centre de convencions, tot i que cap de les iniciatives ha prosperat i pràcticament es troba en estat d'abandonament. | 41.6385000,2.2087700 | 434102 | 4609943 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77913-foto-08248-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77913-foto-08248-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77913-foto-08248-7-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 77988 | Can Carreter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carreter | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Can Carreter és una masia de petites dimensions que va construir-se entorn el segle XIX. La casa ha tingut un creixement vers a ponent amb diversos cossos de dos i un nivell d'alçat. El volum principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'accés és d'arc escarser arrebossat i es troba descentrat en un extrem del frontis. La resta d'obertures són d'arc pla arrebossat, amb un finestral amb sortida a un balcó a nivell del primer pis. Al costat de ponent hi ha adossat un volum de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a un vessant que fa el desaiguat per ponent. A la cara de migdia presenta una finestra ceràmica per nivell, la del pis d'arc rebaixat i la superior d'arc de mig punt. Seguint aquest cos n'hi ha dos més enretirats de la línia de la façana, el primer de dos nivells i el segon d'un. La façana de llevant del volum principal està reforçada amb tres contraforts. El tractament exterior del frontis és arrebossat amb pòrtland, on s'han deixat vistos els còdols que configuren el mur, mentre que la resta de façanes estan arrebossades. | 08248-82 | Camí del Molí | El motiu de la masia el trobem en un antic propietari d'ofici carreter, anomenat Isidre Sampere. Sabem que durant la segona meitat del segle XIX ja vivia a la casa i que el seu fill Fèlix va seguir fent l'ofici del pare. La família Sampere va deixar la casa durant el primer terç del segle XX i se'n van fer una de nova prop de Can Sabater, que avui encara coneixem com Can Sampere. Des d'aleshores, la masia de Can Carreter ha canviat de mans en diverses ocasions. | 41.6378400,2.2369700 | 436450 | 4609848 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77988-foto-08248-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77988-foto-08248-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77988-foto-08248-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 77989 | Can Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cases-2 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1987). 'Cases que tenen història: La Sagrera creixeria...', Anuari Local, núm. 25. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVII-XX | Can Cases és una masia de finals del segle XVII que va consolidar-se com una casa de tres crugies vers el segle XVIII. Durant la segona meitat del segle XX s'ha reformat la part posterior com un segon habitatge. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, entre els que s'intercalen dues petites finestres d'arc pla de pedra carejada. La resta de finestres també són d'arc pla de pedra carejada, algunes de factura moderna, mentre el portal d'accés és d'arc de mig punt ceràmic. A les façanes laterals s'hi han adossat petits cossos annexes d'un sol nivell d'alçat. D'altra banda, la part posterior s'ha reformat habilitant un accés amb una porta de mig punt situada al primer pis, a la qual s'accedeix a través d'unes escales d'obra exteriors. A cada costat també s'ha afegit una finestra d'arc pla de pedra tosca. A la façana de migdia i ponent el revestiment dels murs es manté arrebossat i pintat, mentre la resta presenta la pedra vista. Davant de la casa hi ha el pou antic i el safareig. | 08248-83 | C. de la Mare de Déu del Pilar | La primera notícia que tenim del nom Cases a la zona de la Sagrera és de l'any 1739, en que està documentat un tal Pau Cases. Tanmateix, des de la segona meitat del segle XVII, hi ha constància que l'any 1676 els germans Joan Pau i Josep Feu de la Codina havien establert una peça de terra a Gabriel Francàs perquè s'hi fes una casa, cosa que devia fer els anys posteriors. Els Casas van pagar un cens al mas Feu de la Codina fins a mitjans del segle XIX, en què Isidre va redimir-lo. El nom Cases es va succeir entre els seus descendents, entre els quals hi ha diversos regidors de l'ajuntament de Santa Eulàlia, fins que quedà com a pubilla Trinitat Cases, casada amb Esteve Vilardebò. Els propietaris actuals són els seus descendents. | 41.6555800,2.2265000 | 435596 | 4611826 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77989-foto-08248-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77989-foto-08248-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77989-foto-08248-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 77990 | Can Corder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-corder-0 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1994). 'Cases que tenen història: Can Corder', Anuari Local, núm. 32. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVI-XX | Can Corder és una masia del segle XVI que va consolidar-se a mitjans del segle XVIII. Originàriament, és probable que constituïssin una única casa amb Ca la Pujala, a la qual es troba adossada. Durant la segona meitat del segle XX ha estat reformada i s'hi ha adossat un volum modern. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies, adossat a llevant de Ca la Pujala. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, totes elles d'arc pla arrebossat de factura moderna, llevat del portal. Aquest és d'arc escarser de pedra i té la clau tallada amb les eines de ferrer i l'any '1758', que indiquen l'antic ofici que s'exercia en aquesta casa. La façana de llevant presenta un cos modern adossat, de dos nivells d'alçat i coberta plana habilitada com a terrassa. La façana posterior té diverses obertures disposades de forma aleatòria, algunes d'arc pla de pedra carejada i d'altres d'arc pla arrebossat de factura moderna. També hi ha un portal, d'arc rebaixat ceràmic amb brancals de pedra. Els murs exteriors estan revestits amb morter. Davant la casa hi ha una gran era encaironada, i al costat de ponent transcorre el rec del molí d'en Vendrell, a redós del qual es va construir l'antic safareig de la casa. | 08248-84 | Camí del Gual | La masia de Can Corder podria correspondre's amb la Ferreria de Baix que està documentada des de principi del segle XVII a la zona del Rieral. La família Torres en va ser la propietària des del segle XVIII, el nom dels quals es va succeir fins a principi del segle XX. Aleshores, la pubilla Maria Torres va casar-se amb Joan Bassa, els descendents dels quals en mantenen la propietat. El nom de la casa sembla indicar que, a part de ferreria, a la casa s'hi exercia l'ofici de corder. | 41.6386100,2.2384200 | 436572 | 4609933 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77990-foto-08248-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77990-foto-08248-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77990-foto-08248-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78107 | Can Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-costa-3 | XIX | La coberta es troba en estat deficient. | Can Costa és una masia del segle XIX que ha estat reformada per adaptar-la com a habitatge modern. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies, una de les quals es correspon amb un cos annex. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, amb dos portals situats als extrems. A la façana de ponent s'hi va adossar un cos d'un sol nivell d'alçat que durant uns anys va funcionar com a botiga. A l'altra façana lateral també hi ha adossat un cos annex. Les façanes laterals i posterior presenten poques obertures, totes d'arc pla arrebossat o ceràmic. A l'interior s'observen les restes de l'antic forn de pa. El tractament dels murs és arrebossat amb morter, que allà on es troba deteriorat permet veure el parament de pedra irregular lligada amb argamassa, de majors dimensions a les cantonades. | 08248-201 | Camí de Can Costa | La masia de Can Costa va ser construïda durant la segona meitat del segle XIX. Les escriptures més antigues que es conserven a la casa són de l'any 1879. Al cadastre no hi constarà fins a l'any 1890. | 41.6555700,2.2118700 | 434378 | 4611836 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78107-foto-08248-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78107-foto-08248-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78107-foto-08248-201-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 77992 | Can Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dalmau-0 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVI-XIX | Presenta cert estat de deteriorament per la falta de manteniment. | Can Dalmau és una masia del segle XVIII que podria haver-se construït sobre una edificació anterior, difícil de determinar a partir de la inspecció exterior. Vers el segle XIX es van afegir sengles cossos laterals en el volum de dues crugies, fins a configurar l'edifici actual. És un edifici de planta irregular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El cos de llevant es prologa per migdia, pel que sobresurt respecte la línia del frontis. Les obertures de la façana són d'arc pla, de pedra carejada a la planta baixa i arrebossats al pis. A la llinda del portal s'observa, molt desdibuixada, l'inscripció '1788' i una creu intercalada. A l'extrem de ponent, hi ha un altre portal d'arc escarser arrebossat i una finestra d'arc pla arrebossat. Dins d'aquest cos hi ha un forn de pa, que es manifesta exteriorment a ponent amb un petit cos quadrangular. La resta de façanes presenten poques obertures, disposades de forma aleatòria. El revestiment dels murs és arrebossat al frontis, mentre que a la resta presenta la pedra vista. | 08248-86 | Camí de Caldes | El nom Dalmau està documentat a la zona des del segle XVI, de la mà de Pere Dalmau. Des del segle XVIII estan documentats dos masos dits Dalmau, un de Terracine i un de Sant Simplici. El darrer s'ha identificat amb l'actual Can Maset. El mas formava part de la propietat de Can Brustenga, fins que a mitjans del segle XIX Francesc Brustenga el va vendre al calderí Francesc Torres. En l'actualitat pertany als seus descendents, que la mantenen com a masoveria. | 41.6486700,2.2162400 | 434735 | 4611066 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77992-foto-08248-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77992-foto-08248-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77992-foto-08248-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 77993 | Can Falgar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-falgar | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1976). 'Cases que tenen història: Can Falgar', Anuari Local, núm. 14. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIV-XX | Can Falgar és una masia d'origen baix medieval que durant la segona meitat del segle XX ha estat notablement reformada. A partir de la darrera intervenció practicada, podem constatar que de la casa primitiva pràcticament només se'n conserva l'estructura, ja que ofereix l'aspecte d'una casa de nova construcció. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La part de ponent del frontis està tapada per un volum de dos nivells d'alçat que s'hi adossa de forma perpendicular. D'aquesta manera, el portal d'accés d'arc de mig punt arrebossat es troba descentrat. Sobre d'aquest hi ha una finestra d'arc pla de factura moderna. Segons un testimoni gràfic de l'any 1976, aquesta finestra era d'arc pla de pedra carejada. La crugia de llevant presentava un portal d'arc rebaixat de pedra, que ha estat substituït per un portal modern. Damunt seu hi havia una finestra gòtica amb permòdols, que s'havia acabat amb una incisió conopial en l'arrebossat de la llinda. En la darrera restauració també ha estat reformada, pel que s'han perdut la tipologia original i en conseqüència un dels pocs elements que permetien determinar l'antiguitat de la casa. Al seu costat hi havia un rellotge de sol datat de l'any 1941, sota el qual s'havia desprès l'arrebossat i es podia veure el parament dels murs a base de tovot. Malauradament, en el moment de restaurar-la, s'ha arrebossat amb estuc modern i s'ha perdut el rellotge. La resta d'obertures de la masia són totes de factura moderna, com també la totalitat de la coberta. El volum perpendicular de ponent té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana i totes les obertures són de ceràmica moderna. Entre aquest i el volum principal formen un pati frontal tancat per una portalada d'arc rebaixat de maó, al costat del qual hi ha adossada una antiga cisterna circular. Al seu davant encara hi ha l'antiga era encaironada. | 08248-87 | Ctra. De Parets a Bigues, km. 9,4 | El nom Falgar el trobem documentat a la zona des del segle XV; es coneix de l'existència d'un tal Bernat Falgar l'any 1414 i de Ramon Falgar com a cap de família dins el Registre de la Baronia de Montbui de l'any 1466. Els Falgar es van succeir al llarg dels segles, entre els que hem de destacar a Joan Pau Falgar, que durant el segle XVII fou un prohom del Consell de la baronia de Montbui. Durant la primera meitat del segle XX, els Falgar van deixar de viure al mas, fins que vers els anys 1920-1930 s'hi van traslladar per alternar-la amb la seva residència de Barcelona. | 41.6340100,2.2317900 | 436015 | 4609427 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77993-foto-08248-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77993-foto-08248-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77993-foto-08248-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 77928 | Can Farell de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-farell-de-la-vall | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (2002). 'Cases que tenen història: Can Farell de la Vall', Anuari Local, núm. 40. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIV-XX | Can Farell és una masia d'origen medieval que va ser ampliada durant els segles XVIII i XX. Els vestigis més antics que s'hi conserven són el portal i la finestra gòtica. Durant el segle XVIII es va fer una gran reforma sobre el volum principal i es va construir la portalada de l'entrada. Finalment, al voltant del segle XX s'hi va fer una nova reforma consistent en l'incorporació de nous volums, l'obertura de finestres neogòtiques i l'habilitació de l'interior per adaptar-lo a l'ús de la restauració. És un edifici constituït per diversos volums superposats. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, excepte una part del volum principal que és plana habilitada com a terrassa transitable. El frontis del volum principal té les obertures disposades de forma aleatòria; a l'extrem de ponent, que es correspon amb la part més antiga de la construcció, hi ha el portal d'accés, amb llinda de fusta sobre permòdols i brancals de pedra, que queda tapat per una marquesina. En aquesta mateixa crugia, a nivell del primer pis, trobem una finestra geminada amb arquets de mig punt i impostes decorats amb frisos de rosetes, columneta central i capitell treballat. Tant la porta com la finestra poden datar-se entorn el segle XIV. El primer i el segon pis queden dividits horitzontalment per un balcó corregut que es prolonga per tota la façana de migdia i llevant, així com per la barana de balustrada ceràmica que la corona. A la resta del volum s'intercalen finestres d'arc pla arrebossat i d'altres neogòtiques. Del volum que s'adossa a ponent de forma circular en destaca una galeria horitzontal amb pòrtics d'arc de mig punt sobre impostes ceràmiques. A l'extrem de llevant de la façana de migdia hi ha una portalada d'arc escarser de pedra amb la clau tallada amb un camper on hi consta: 'IHS / PAU / FARELL / 1741'. Des d'aquest, s'accedeix al pati frontal de la casa, que queda tancat per un altre volum situat a migdia. A la façana de tramuntana i ponent s'hi han afegit sengles volums d'un i dos nivells d'alçat. L'interior de la masia ha estat notablement reformat per habilitar-lo com a restaurant a la planta baixa i residència al pis. Tanmateix, es conserven alguns elements com la xemeneia de l'antiga cuina, una fresquera subterrània, part dels paviments i mosaics, les bigues dels sostres, etc. | 08248-22 | C. Joan I, 5 | Antigament, el mas Farell era conegut com a mas Camp i pertanyia a la casa de Castellet. La primera notícia que tenim del nom Camp a la és de l'any 1434, en què Antoni Camp i Pere Puig venen el mas Comes a Antoni Caseta. En els fogatges dels segles XV i XVI hi consta en Camp. Durant la segona meitat del segle XVI, Antoni Camp posseïa el mas Camp i el mas Albareda (derruït), pel senyor de la casa Castellet. Uns anys més tard, va passar a mans d'Antoni Borrell, qui el va vendre a finals del segle XVII a Pau Farell, fill del mas Farell de Sant Sebastià de Montmajor. El seu fill Pau va ser l'hereu del mas Camp i qui hi va fer una important reforma. A través del casament, els Farell van entroncar amb diverses cases importants de la contrada, com són els Margarit, els Artigues, els Rosàs i els Cabot, entre d'altres. A mitjans del segle XIX els Farell ja vivien a Barcelona, quedant a la casa els masovers, els Girbau. Finalment, l'any 1901 van vendre el mas i les seves terres a Fèlix Fages, membre destacat de la burgesia barcelonina. En morir sense descendència, la casa va passar a mans de la vídua Maria Coquart qui, després que els masovers Boada marxessin, la va vendre. Aleshores la casa va passar per diverses mans i les terres es van parcel·lar i urbanitzar. L'any 1971 la van adquirir Josep Maspons i Miquel Riera; la família d'aquest darrer va adquirir-ne la totalitat l'any 1976 i hi van habilitar un restaurant que gaudeix de molta nomenada. | 41.6356800,2.2197500 | 435014 | 4609621 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77928-foto-08248-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77928-foto-08248-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77928-foto-08248-22-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78140 | Can Federico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-federico | GARCIA-PEY, E. (2003). Els noms de lloc i de persona de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Can Federico és una masia del segle XIX que va reformar-se durant la segona meitat del segle XX per adaptar-la com a habitatge modern. En aquest moment també s'hi va adossar un cos a llevant. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dos crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'oberures, totes d'arc pla ceràmic excepte el portal d'arc escarser. Sobre d'aquest hi ha una pedra inscrita amb l'any '1833'. A la façana posterior les finestres també són d'arc pla ceràmic. El tractament dels murs és arrebossat amb pòrtland. | 08248-234 | Camí de Can Federico | És probable que el nom de la casa es remunti a la segona meitat del segle XX, quan hi vivia un tal Federico Batlló Cosidó. Tanmateix, els propietaris expliquen que la denominació ve de l'antiga mestressa, que era de Can Federico de Caldes. | 41.6447000,2.2097700 | 434192 | 4610630 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78140-foto-08248-234-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78140-foto-08248-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78140-foto-08248-234-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 77923 | Can Ferrarons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferrarons | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1980). 'Cases que tenen història: Can Farrarons', Anuari Local, núm. 18. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVIII-XIX | Can Ferrarons és una masia del segle XVII construïda segons la tipologia clàssica de dues crugies i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Durant el segle XIX es va ampliar el mas amb sengles volums adossats al costat de ponent i de llevant. És un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla de pedra al pis i arrebossat a la planta baixa. S'hi accedeix per un portal descentrat d'arc de mig punt adovellat, amb la clau inscrita 'ACESTA CASA FONGH EDIFICADA PER IOSEPH FARRARONS 1694', i l'anagrama IHS amb una creu i un cor intercalat. La xemeneia està rematada per dues figures ceràmiques superposades en forma d'esfera i de lluna. A la part de mestral hi trobem el volum resultant de l'ampliació del segle XIX, que consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a una vessant que fa el desaiguat a ponent. D'aquest en destaca una galeria horitzontal de tres pòrtics d'arc de mig punt ceràmic. En aquest mateix moment, es va construir una nova dependència al costat de llevant, destinada a les corts i pallisa. En la darrera intervenció que s'ha fet de l'edifici s'ha afegit un petit cos de planta baixa al costat de ponent del volum principal. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. A l'interior de la casa es manté la distribució de les estances, les de la planta baixa cobertes amb volta de canó. Davant la masia s'hi conserva l'empedrat de còdols que enllaça amb una gran era encaironada. | 08248-17 | Camí de la Creueta | El mas Ferrarons va ser construït a finals del segle XVII, quan pertanyia a Josep Ferrarons. La seva filla Maria va vendre la casa a mitjans del segle XVIII a un tal Isidre Xalabarder, ferrer d'ofici. El casament de les successives pubilles que tingué la casa va ser el motiu pel qual els propietaris de la casa es cognominessin Artigas i Poma els anys posteriors. De la mateixa manera, la pubilla Caterina Poma va casar-se amb Antoni Vinyeta , els descendents dels quals en mantenen la propietat. | 41.6435200,2.2362600 | 436397 | 4610480 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77923-foto-08248-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77923-foto-08248-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77923-foto-08248-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 77994 | Can Figueretes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-figueretes | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Presenta cert estat de deteriorament per la falta de manteniment. | Can Figueretes és una casa de finals del segle XIX construïda segons la tipologia típica de l'arquitectura popular d'aquest període. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat emmarcades amb una motllura, excepte el portal d'arc escarser. Les franges motllurades que marquen els nivells dels forjats interiors trenquen la verticalitat de l'edifici i li donen harmonia. L'edifici queda rematat per un capcer apuntat, al centre del qual hi ha pintat un rellotge de sol. Les façanes laterals i posterior presenten poques obertures disposades formant eixos, totes elles d'arc pla arrebossat. El revestiment dels murs és arrebossat de color cru, amb les motllures i cornises pintades de color bru. A les façanes laterals s'hi adossen petits cossos annexes. | 08248-88 | Camí de Can Figueretes | A finals del segle XIX la família Girbau va deixar la masoveria de Can Farell de la Vall i es van fer construir la casa de Can Figueretes en terres de Can Bassa. | 41.6365900,2.2233400 | 435314 | 4609720 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77994-foto-08248-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77994-foto-08248-88-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 77942 | Can Fluvià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fluvia | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. VALLICROSA, J., dir. (1972). 'Nota arqueològica de Can Farell de la Vall', Ronçana, núm. 44. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana. | -III / V | Ha quedat destruït per les obres que s'han fet en aquest indret. | Tenim notícies que entre les masies de Can Bassa de la Vall i Can Farell s'hi han fet diverses troballes arqueològiques, com són un conjunt de sitges i un enterrament. El conjunt de sitges romanes es va descobrir en motiu de l'eixamplament del camí de Can Farell, i contenien ceràmica romana i àmfores, a més d'un corn de caça. Més endavant, en motiu d'un rebaix fet en el camp que hi ha a ponent de Can Farell de la Vall, a l'actual camp de futbol, es va posar al descobert la troballa de cinc tombes de tègula, datables com a romanes o tardoantigues, a més de fragments d'un crani. A la Serra Granada, prop de Can Bassa, s'hi troba material en superfície, especialment de tègula i dòlium. | 08248-36 | Barri de les Pinedes del Castellet | Durant la dècada de 1960, Josep Dantí va descobrir un conjunt de sitges en motiu de l'obertura del camí que va a Can Farell. El coneixement de la notícia de l'enterrament el tenim per fonts orals i per un article publicat a la Revista Ronçana. En aquest s'explica que va avisar de la troballa Josep Mª Maspons i va ser inspeccionada pel Grup afecte a la Delegació de Granollers, del Servei Nacional d'Excavacions Arqueològiques, format per Josep Estrada, Pere Font i Emili Ramón Valls, amb la col·laboració de Jordina Medalla, Vicenç Maimó i Josep Muntal. | 41.6372100,2.2186600 | 434925 | 4609792 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77942-foto-08248-36-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-12-13 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es denomina Can Figueretes. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/