Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78166 | Zona agrícola del Rieral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-agricola-del-rieral | La zona agrícola del Rieral està situada al costat del riu Tenes i s'estén a ambdós costats del camí del Gual. Es tracta d'una plana al·luvial d'interès paisatgístic i social, on s'hi han establert nombrosos masos des de fa segles, atrets per la fertilitat de les seves terres. Com a resultat trobem un mosaic agrícola d'interès paisatgístic, configurat a través del conreu d'horta i els seus recs, així com el cultiu d'avellaners i de sembradura. | 08248-260 | Barri del Rieral | 41.6357500,2.2345400 | 436246 | 4609618 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78166-foto-08248-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78166-foto-08248-260-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||||||||
| 78161 | Zona agrícola de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-agricola-de-la-vall | A la zona de la Vall, entre les masies de Can Maspons, Can Cabot i Can Puig s'hi conserva un mosaic agrícola d'interès natural i paisatgístic. Es tracta d'un espai constituït per grans feixes de conreu amb pocs desnivells, on eminentment s'hi cultiva sembradura i horta, propiciat per la riquesa hídrica de la zona. | 08248-255 | Camí de Can Maspons a Can Puig | 41.6390400,2.2104600 | 434244 | 4610002 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78161-foto-08248-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78161-foto-08248-255-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||||||||
| 78165 | Zona agrícola de Can Gafa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-agricola-de-can-gafa | A l'entorn de la masia de Can Gafa s'hi conserva un mosaic agrícola d'interès natural i paisatgístic. Es tracta d'un espai constituït per grans feixes de conreu amb pocs desnivells, on eminentment hi trobem cultiu d'avellaners i sembradura. | 08248-259 | Sector de llevant del terme municipal | 41.6484900,2.2419600 | 436876 | 4611027 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78165-foto-08248-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78165-foto-08248-259-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||||||||
| 77968 | Turó de Can Pa-i-aigua II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-pa-i-aigua-ii | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | Tot i que no s'observa material en superfície, les tasques agrícoles no semblen haver malmès el subsòl. | En un camp a migdia del turó de Can Pa-i-aigua, prop de la carretera de Ca l'Artigues, s'hi van localitzar fragments de tègula, dòlium i part d'una mola circular de basalt. El propietari del terreny, el Sr. Dantí va trobar-hi un pes de teler. | 08248-62 | Peces de Can Cabot | 41.6328400,2.2062300 | 433885 | 4609316 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77968-foto-08248-62-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||
| 77967 | Turó de Can Pa-i-aigua I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-pa-i-aigua-i | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -X / -IV | Tot i que no s'observa material en superfície, les tasques agrícoles no semblen haver malmès el subsòl. | En un camp a migdia del turó de Can Pa-i-aigua, prop de la carretera de Ca l'Artigues, s'hi van localitzar fragments de ceràmica hallstàtica, un dels quals es correspon amb una tapadora amb dibuixos acanalats entrecreuats. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 no es va trobar material en superfície ni estructures construïdes. | 08248-61 | Peces de Can Cabot | El jaciment va ser documentat l'any 1955 per Josep Estrada. | 41.6325900,2.2062800 | 433889 | 4609289 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77967-foto-08248-61-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||
| 78160 | Torrent de la Font d'Abril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-font-dabril | El torrent de la font d'Abril és un petit curs d'aigua que neix a la zona de la font d'Abril.Transcorre per la part de migdia del Pla de Masmitjans, passant entre la Vall i la Serra Granada fins a Can Sabater, on poc després desemboca al Tenes. Al llarg del seu recorregut rep les aigües de torrents menors i obté diversos noms en funció dels llocs on passa, com torrent de Can Figueretes i de la Vall. Es tracta d'un curs fluvial amb desnivells al seu primer tram, mentre que la part baixa té un pendent més suau. Té un cabal d'aigua discontinu, associat a les èpoques de pluja de la primavera i la tardor. La flora predominant és la vegetació de ribera, que transcorre entre camps i boscos en bona part del seu recorregut. També hi ha una considerable diversitat faunística, destacadament d'ocells, amfibis, rèptils i insectes. | 08248-254 | Camí de Caldes | 41.6392600,2.2177500 | 434851 | 4610020 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78160-foto-08248-254-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||||||||
| 78033 | Torre del Doctor Vázquez | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-doctor-vazquez | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | La torre del Doctor Vázquez és un edifici construït durant la dècada de 1920 segons l'estètica noucentista. És de planta rectangular i s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està caracteritzat pel balcó del pis, que descansa sobre les dues columnes que presideixen l'entrada. Al balcó s'hi accedeix des dels dos finestrals del pis, que incorporen ornamentació vegetal a la llinda i un plafó ceràmic enmig. Com a remat de la façana trobem un frontó de base trencada, on s'intercala una motllura ovalada amb les inicials 'JV' (Juan Vázquez). Aquest capcer enllaça amb el frontó de la façana posterior a través d'una cornisa amb voladís que ressegueix la part superior del volum. A la façana de tramuntana s'hi ha afegit un ascensor amb un cos de vidre. El revestiment exterior és arrebossat i pintat. Davant la casa hi ha un jardí aterrassat, que queda tancat per un mur perimetral amb dues portalades amb pilars d'obra i portes de forja. | 08248-127 | C. de la Mare de Déu del Pilar, s/n | El doctor Juan Vázquez Sans va construir la seva segona residència a Santa Eulàlia de Ronçana durant la dècada de 1920. Va exercir com a Subdelegat de Medicina de Barcelona i va ser distingit amb la 'Gran Cruz de la Orden Civil de Sanidad'. Durant la segona meitat del segle XX va promoure la construcció d'habitatges al poble. | 41.6550200,2.2268700 | 435626 | 4611763 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78033-foto-08248-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78033-foto-08248-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78033-foto-08248-127-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||
| 77965 | Serrat del Cucut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-del-cucut | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | Podria haver quedat destruït o malmès per les intervencions que s'han fet en aquest indret. | Al sector proper a la font de Sant Jaume s'hi van localitzar material en superfície datable del període ibèric-romà, consistent en ceràmica ibèrica a torn i tègula romana. La zona ha estat urbanitzada i actualment no s'observa material en superfície. | 08248-59 | Barri de la Font d'Abril | El jaciment va ser documentat l'any 1947 per Josep Estrada. | 41.6414200,2.2023700 | 433572 | 4610272 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77965-foto-08248-59-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||
| 77964 | Serra Granada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-granada | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | Podria haver quedat destruït o malmès per les intervencions que s'han fet en aquest indret. | Al camí de la Serra Granada, prop de la seva confluència amb el camí de Can Tabaquet, s'hi va localitzar material en superfície datable del període romà. Es tracta de fragments rodats de tègula i ceràmica comuna romana, trobats a ambdós costats del camí. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 no es va constatar la presència de material en superfície. | 08248-58 | Camí de la Serra Granada | 41.6399900,2.2236600 | 435344 | 4610097 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77964-foto-08248-58-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||
| 78157 | Sender ronçanenc PR-C 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-roncanenc-pr-c-10 | El sender ronçanenc és un camí que transcorre pel terme municipal de Santa Eulàlia seguint un traçat circular. Té un recorregut d'uns 20 quilòmetres força planers, alguns dels quals són per zones agrícoles i forestals amb camins sense asfaltar i d'altres per zones urbanes. Passa per Can Sabater, el Rieral, Can Gafa, el Bonaire, Can Magre, la Serra, el Bruguer Vell, Rosàs i la Vall. | 08248-251 | Santa Eulàlia de Ronçana | 41.6545600,2.1983500 | 433251 | 4611734 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78157-foto-08248-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78157-foto-08248-251-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||||||
| 78164 | Sender de Gran Recorregut 97 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-97 | XX | El sender de Gran Recorregut és un camí que comença al riu Tordera i acaba al Llobregat, passant pel Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat. El tram que transcorre pel terme municipal de Santa Eulàlia es correspon amb l'etapa que va de les Franqueses del Vallès a Caldes de Montbui, que té una distància de 21 km. Passa per Can Gafa, el bosc de l'Areny i la Vall, entre zones agrícoles i forestals i urbanitzades. | 08248-258 | Des de Can Gafa fins a la Vall | 41.6471100,2.2320900 | 436053 | 4610881 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78164-foto-08248-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78164-foto-08248-258-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||||
| 77924 | Santa Eulàlia de Ronçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eulalia-de-roncana | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (1998). 'Cases que tenen història: L'església de Santa Eulàlia de Ronçana', Anuari Local, núm. 36. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. GAVÍN, J.M. (1990). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MARTÍ, J.M. (1981). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental. Vol I/2. Barcelona: Arquebisbat de Barcelona. | XVI-XX | L'església parroquial de Santa Eulàlia de Ronçana és un edifici barroc reconstruït durant la segona meitat del segle XIX. Les referències documentals de la mateixa es remunten al període romànic, tot i que no s'observen indicis materials d'aquesta edificació. La reconstrucció que es va fer en època contemporània va alterar notablement l'estètica del temple, quedant tan sols una part de l'estructura antiga i de la façana. El temple és d'una sola nau amb tres capelles laterals per costat, bastides entre contraforts, i absis semicircular. La nau està coberta amb volta de canó i llunetes separada per arcs torals, que descansen sobre una cornisa sostinguda per pilastres. Entre les pilastres s'hi intercalen les capelles, de les quals les del costat dret estan cobertes amb volta d'aresta, llevat de la del Santíssim, amb cúpula circular. El presbiteri està cobert amb volta esfèrica i està presidit per una gran fornícula on hi ha la imatge de Santa Eulàlia, amb diverses imatges al seu entorn. Tot aquest espai està decorat amb pintura mural moderna en què s'hi representa el judici, el martiri i la Glòria de la Santa, feta per A.M Lairisa. Als peus del temple, hi ha el cor sostingut per un arc rebaixat i delimitat per una barana de fusta. La il·luminació de la nau es fa a través de la rosassa i de les finestres que s'intercalen dins de les llunetes. La façana barroca de l'edifici presenta una portalada custodiada per dues pilastres amb capitells d'estil dòric, que sostenen un frontó triangular. El frontis està reforçat per sengles contraforts laterals i queda rematat per un capcer sinuós on hi ha una creu i dues figures circulars de pedra. El campanar és de planta quadrangular i està adossat a la façana de xaloc. S'obre a les quatre cares amb pòrtics d'arc de mig punt delimitats amb balustrada i està coronat per una barana de maó a mode de merlets, des d'on arrenca una estructura metàl·lica que sosté dues campanes petites. A la façana lateral de mestral en sobresurt la capella del Santíssim, de planta rectangular i absis semicircular. Les façanes de gregal i xaloc estan parcialment tapades per l'edifici de la rectoria. El tractament dels murs és arrebossat i pintat amb franges horitzontals a la façana i de paredat comú vist a la resta, llevat de la part superior del campanar que és de maó vist. | 08248-18 | Pl. de l'Església | En l'acta de consagració de l'església de Sant Genís de l'Ametlla de l'any 932 ja s'esmenta el terme de Santa Eulàlia. La primera referència a la parròquia no la trobem fins a l'any 1059, quan Ramon Berenguer I de Barcelona va donar el feu comtal de la baronia de Montbui a Mir Geribert, on s'incloïa la parròquia de 'Sanctae Eulalia de Orocanna'. La pròpia església no s'esmenta en un document fins a l'any 1078. Des del segle XII, tenim notícies de diverses donacions a l'església i als seus altars per part dels feligresos. Els rectors de Santa Eulàlia també havien de servir a la veïna parròquia de Sant Cristòfol de Pallars. L'any 1379 el rector de Santa Eulàlia va demanar llicència al bisbe per tal de derruir la rectoria, que es trobava en estat ruïnós. Més endavant, en la visita pastoral de l'any 1508 el bisbe ordena reparar l'església i la rectoria. Durant la segona meitat del segle XVI, el bisbe també autoritza a engrandir el temple, com havia sol·licitat l'aleshores rector, Vicenç Bover. Durant el segle XVII també tenim constància de diverses obres de l'església, entre les quals hi ha la nova portalada i la rectoria. La reforma més important del temple la situem entorn l'any 1880, en què se li donà la fesomia actual. De l'edifici antic, presumiblement de factura romànica amb una reforma barroca, pràcticament no en va quedar cap vestigi. Les obres van ser executades per paletes del poble i van ser sufragades per algunes de les famílies més riques, entre les quals hi ha els Margenat de Can Burguès. En aquest període també es va afegir la capella del Santíssim. A causa de la falta d'espai i de salubritat, l'any 1923 es va construir el nou cementiri, que fins aleshores estava al costat de la rectoria. On hi havia el galliner antic s'hi va bastir el Centre Catòlic o Casal Parroquial. L'esclat de la Guerra Civil va suposar diversos desperfectes en l'església i el seu patrimoni, a més de la partida del rector. D'una banda, es van cremar les imatges i altars i l'arxiu parroquial, es van tirar les campanes i els edificis van ser incautats. Després del conflicte es van fer les corresponents obres de millora i es van construir les escales de l'entrada. Finalment, l'any 1981 es va restaurar la rectoria. | 41.6559600,2.2237400 | 435367 | 4611870 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77924-foto-08248-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77924-foto-08248-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77924-foto-08248-18-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 96|98|99|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||
| 77909 | Sant Simplici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-simplici | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. GAVÍN, J.M. (1990). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MARTÍ, J.M. (1981). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental. Vol I/2. Barcelona: Arquebisbat de Barcelona. VALL, R. (1983). El romànic del Vallès. Barcelona: Editorial Ausa. VALLICROSA, J., dir. (1997). 'La Capella de Sant Simplici', Ronçana, núm. 188. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVI-XVIII | Sant Simplici és una ermita del segle XVI, que podria haver-se construït sobre una construcció romànica, que semblaria correspondre's a la part de l'absis. Al costat de ponent de la capella hi ha adossada la casa de l'ermità. La decoració interior es correspon a una reforma del segle XVIII. És un edifici d'una sola nau, coberta en un sol tram amb una encavallada de fusta que en substitueix una d'antiga que es complementava amb una volta rebaixada, que cobria la part de l'altar. A l'esquerra de la nau hi ha una capelleta amb altar decorada amb motius florals datada de l'any '1730'. En un estudi que es va fer d'aquestes pintures murals i les de l'altar, es va poder determinar que efectivament eren d'aquest període. El presbiteri també està decorat amb pintures que recreen un arc triomfal amb motius geomètrics. Al costat dret de la nau hi ha una petita sagristia. Per les restes que s'observen als peus de la nau, sembla que originalment hi havia un petit cor. El temple no té il·luminació natural, llevat del petit òcul que hi ha sobre el portal, que està tancat amb un vitrall. A nivell exterior, s'hi accedeix per un portal d'arc pla amb l'intradós motllurat i guardapols coronat en semicercle amb relleu de petxina. La llinda està inscrita amb els anagrames 'IHS' i 'MA', el relleu d'un escut i l'any '1568'. El frontis queda rematat per un campanar d'espadanya d'un sol ull. El tractament dels murs és de restes d'arrebossat de morter de calç i la pedra vista. El ràfec de la coberta de l'ermita enllaça amb la del mas adossat a ponent, donant l'aparença d'una única teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Aquest edifici consta de planta baixa i pis i té forma de 'L'. Les obertures són d'arc pla ceràmic o bé amb llinda de fusta. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. | 08248-3 | Camí de la Serra | Tenim poques notícies històriques d'aquesta capella, malgrat sembla tenir part de l'estructura del període romànic. En la visita pastoral de l'any 1610 s'esmenta la imatge de Sant Simplici que presidia l'altar. Durant la segona meitat del segle XVIII, ja consta que l'ermità que viu a la casa contigua i exerceix de professor de nens. Fins a principi del segle XX hi havia les antigues escoles del poble, que van traslladar-se a Can Mallorca. L'any 1936 va ser assaltada i profanada i a partir d'aleshores quedà abandonada. El servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona la va restaurar l'any 1964. Més tard, l'any 2002, van restaurar-se pintures a l'absis i el nínxol lateral. Antigament l'ermita estava situada sobre una timba, que fa uns anys es va omplir de terra formant l'actual parc frontal. | 41.6444500,2.2152600 | 434649 | 4610599 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77909-foto-08248-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77909-foto-08248-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77909-foto-08248-3-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 96|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||
| 77916 | Sant Cristòfol de Pallars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-pallars | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. GAVÍN, J.M. (1990). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MARTÍ, J.M. (1981). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental. Vol I/2. Barcelona: Arquebisbat de Barcelona. PLADEVALL, A. (1991). Catalunya Romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. VALL, R. (1983). El romànic del Vallès. Barcelona: Editorial Ausa. | XII-XX | La coberta presenta desperfectes. | L'ermita de Sant Cristòfol és una capella romànica que ha estat modificada al llarg dels segles, la darrera durant la segona meitat del segle XX. En aquesta intervenció, es va ampliar en alçada, es va suprimir el campanar d'espadanya i la sagristia, es va fer una nova coberta i es va eliminar el baluard que la tancava frontalment. L'edifici de planta rectangular amb l'absis semicircular. Consta d'una sola nau coberta amb volta de canó, mentre que la part de l'absis es cobreix amb volta de quart d'esfera. La part del presbiteri queda elevada respecte la resta de la nau a través d'un graó. La il·luminació de la nau es fa a través de dues finestres de mig punt amb doble esqueixada i esplandit, que es situen als murs de llevant i migdia. Igualment, també hi ha un petit òcul a la part superior del mur de ponent. S'accedeix al temple per ponent a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat. El frontis està rematat per un capcer simple que, juntament amb el mur on es recolza l'absis, són superiors en alçada en relació a la coberta. El parament dels murs és de petits carreus escairats disposats en filades regulars, que a les cantonades són de majors dimensions. L'entorn de l'ermita ha estat notablement transformat, havent quedat integrada dins l'entramat urbà, molt pròxima a diversos habitatges moderns. | 08248-10 | Pl. de l'ermita | La primera notícia de documental de l'ermita de Sant Cristòfol de Pallars o de les Tempestes es remunta a l'any 1194, en motiu de la construcció d'un nou altar per part d'Arnau de Vilar. A partir del segle XIV el rector de Santa Justa i Santa Rufina era qui hi deia missa, que més endavant s'alternaria amb el rector de Santa Eulàlia. A principi del segle XV va passar a ser sufragània de la parròquia de Santa Eulàlia. Pocs anys després, a conseqüència dels terratrèmols que van afectar el país, va quedar molt malmesa. Per aquest motiu, els anys 1421 i 1457 va ser reconstruïda. La visita pastoral de l'any 1756 indica la necessitat de reparació de la teulada. Va ser reconstruïda l'any 1966 pel Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, en què se'n va alterar sensiblement la fesomia. La sagristia, que s'adossava a migdia, va ser enderrocada en urbanitzar el carrer. | 41.6370200,2.2446700 | 437091 | 4609752 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77916-foto-08248-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77916-foto-08248-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77916-foto-08248-10-3.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es coneix com a Sant Cristòfol de les Tempestes. | 92|98|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||
| 78154 | Safareig de Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-serra | XX | Està envoltat de vegetació. | El safareig de Can Serra està situat al torrent del Rector, al seu pas pel barri de la Sagrera. És una petita bassa quadrangular feta de pedra lligada amb argamassa i maó pla a les vores. Al costat de llevant presenta els característics rajols inclinats que s'empraven per picar la bugada. El safareig s'omple de l'aigua del torrent, tot i estar canalitzat. | 08248-248 | Torrent del Rector | 41.6540400,2.2267700 | 435617 | 4611655 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78154-foto-08248-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78154-foto-08248-248-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||||
| 78098 | Safareig de Can Gafa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-gafa | XVIII-XIX | Alguns dels murs de la bassa presenten parts despreses. Al seu voltant hi creix abundant vegetació. | A pocs metres al nord de la masia de Can Gafa, a l'altre costat del camí, hi ha el safareig de la casa. És un dipòsit rectangular que es divideix en dues parts i que rep l'aigua de la mina de Can Plantada. Al costat de llevant hi ha el brollador per on l'aigua entra a la primera pica, que comunica amb la segona en un petit rebaix de la paret. Aquesta és de majors dimensions i a la cara sud presenta lloses inclinades per picar la bugada. Al seu costat nord hi ha un altre rebaix de la paret per on desaigua la pica cap a la bassa. És fet de pedra lligada amb argamassa, revestida de morter. Al nord del safareig hi ha l'antiga bassa, de planta rectangular amb les parets de pedra lligada amb argamassa. Al seu interior hi creixen joncs. | 08248-192 | Camí de Can Plantada a Can Gafa | 41.6508800,2.2456300 | 437184 | 4611290 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78098-foto-08248-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78098-foto-08248-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78098-foto-08248-192-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||||
| 78073 | Roure de la bassa de Can Falgar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-bassa-de-can-falgar | CABOT, J. ; MARGENAT, J.; RELATS, V. (1990). 'Els arbres monumentals de la Vall del Tenes', Ronçana. núm. 155. Santa Eulàlia de Ronçana: Revista Ronçana. | XIX | El roure de Can Falgar està situat a migdia de la bassa homònima. Es tracta d'un magnífic exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) d'una sola vessa i de notables dimensions. El tronc té un perímetre de més de dos metres i té una brancada molt voluminosa i sinuosa, que assoleix uns 20 metres de diàmetre i que arriba fins a una alçada propera als 15 metres. | 08248-157 | Camí de Can Sabater | 41.6328300,2.2327900 | 436097 | 4609295 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78073-foto-08248-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78073-foto-08248-157-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||||
| 77978 | Roure de Can Maspons del Rieral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-maspons-del-rieral | XIX | Malgrat presenti un bon estat de conservació, la part inferior de l'escorça està malmesa perquè s'hi va fer una foguera al costat. També fruit d'una bretolada, s'hi van fer pintades. | El roure de Can Maspons està situat en un camp d'avellaners a ponent de la masia de Can Maspons. Es tracta d'un magnífic exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) que destaca per les dues besses que presenta i les seves dimensions. El tronc té un perímetre d'uns tres metres i té una brancada molt voluminosa, que assoleix uns 25 metres de diàmetre i que arriba fins a una alçada propera als 15 metres. | 08248-72 | Avellaners de Can Maspons del Rieral | 41.6379700,2.2496300 | 437505 | 4609854 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77978-foto-08248-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77978-foto-08248-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | Fa pocs anys els propietaris van amuntegar terra al seu voltant per tal de protegir-lo de les bretolades. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||
| 78123 | Roure de Can Maspons de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-maspons-de-la-vall | CABOT, J. ; MARGENAT, J.; RELATS, V. (1990). 'Els arbres monumentals de la Vall del Tenes', Ronçana. núm. 155. Santa Eulàlia de Ronçana: Revista Ronçana. | XIX | El pendent del lloc on creix fa que algunes arrels quedin descobertes. | El roure de Can Maspons està situat a peu del camí que porta al mas, sobre el qual forma un túnel de vegetació amb les seves branques sinuoses. Es tracta d'un magnífic exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) d'una sola bessa que destaca per les seves dimensions notables. El tronc té un perímetre d'uns tres metres i té una brancada molt voluminosa, que assoleix uns 15 metres de diàmetre i que arriba fins a una alçada propera als 10 metres. L'exemplar creix sobre el marge, pel que el tronc s'inclina cap al camí i part de les arrels estan descobertes. | 08248-217 | Camí de Can Maspons de la Vall | 41.6407400,2.2040400 | 433711 | 4610195 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78123-foto-08248-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78123-foto-08248-217-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||
| 78155 | Roure de Can Barbany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-barbany | XX | El roure de Can Barbany està situat al costat de la carretera de Bigues, davant del lloc on antigament hi havia la bassa del molí. Es tracta d'un magnífic exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) d'una sola vessa i de notables dimensions. El tronc té un perímetre aproximat d'un metre i mig i té una brancada molt voluminosa i sinuosa, que assoleix uns 8 metres de diàmetre i que arriba fins a una alçada propera als 10 metres. | 08248-249 | Ctra. De Bigues a Parets, km. 11,3 | 41.6514300,2.2304000 | 435917 | 4611362 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78155-foto-08248-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78155-foto-08248-249-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||||
| 77914 | Rosàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rosas | BARBANY, C. [et al.] (2003). De la Balma a la Masia:l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers. CLARET, J. (1978). 'Cases que tenen història: Rosàs', Anuari Local, núm. 16. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XX | La coberta i el primer nivell de la part de llevant del mas s'han esfondrat. Tot i així, en l'actualitat s'estan realitzant obres per tal de reparar els danys causats i consolidar l'estructura. | Rosàs és una masia del segle XVI que podria haver-se construït sobre una estructura anterior. Entre el segle XVI i XVIII es va consolidar com una masia clàssica de tres crugies. La part primitiva del mas sembla correspondre's amb la crugia esquerra, que es prolonga amb un cos perpendicular que incorpora una finestra d'estil renaixentista. Al llarg del segle XVI es va construir la façana actual, consolidada amb el nivell de les golfes i la crugia de ponent a mitjans del segle XVIII. A través de les llindes conservades a les portalades laterals, podem determinar que durant el segle XVII van construir-se les corts per al bestiar fins a tancar la casa formant un pati frontal. És un edifici aïllat de planta irregular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis presenta la particularitat de seguir un perfil sinuós en el seu costat de ponent, tot i que s'hi manté la composició clàssica de les obertures segons eixos, totes elles d'arc pla de pedra carejada. Al primer pis en destaca la llinda de pedra inscrita amb l'anagrama de Crist IHS i 'JOAN 1721 ROSAS'. L'accés a la masia es fa per un portal d'arc de mig punt adovellat que presenta un relleu amb una orla decorativa i l'anagrama IHS. Seguint el seu mateix eix trobem una finestra amb guardapols, intradós i ampit motllurat, datada del '1575' i una orla intercalada amb l'anagrama IHS. A llevant d'aquesta finestra n'hi ha una de mateixes dimensions i característiques, gravada amb l'anagrama IHS i l'any '1571'. A l'eix central, a nivell de les golfes, hi ha una nova finestra amb la llinda gravada amb l'any '1784', sobre la qual encara hi ha fixada la biga que sostenia la corriola. Al costat de ponent de la façana hi ha adossat un cos perpendicular que per les seves característiques constructives podria correspondre's amb la part més antiga del mas. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants desiguals amb el carener paral·lel a la façana. En destaca una finestra renaixentista situada al primer pis, d'arc carpanell amb incisió conopial i les impostes treballades, així com els carreus escairats a les cantonades. Al costat de ponent hi ha una finestra amb incisió conopial '19(?)12', que podria haver-se afegit amb posterioritat. Adossat a aquest cos hi ha la portalada d'accés al pati, que és coetània amb la que es situa al costat de llevant i que juntament amb les corts de migdia tanquen la casa frontalment formant un pati. Totes dues portalades són amb llinda de pedra inscrita: 'JOAN VIDAL ROSAS', una orla amb l'anagrama IHS intercalada i l'any '1669' a sota en la primera; i l'any '1669' entre rosetes decoratives i de nou una orla amb l'anagrama de Crist en la segona. El parament dels murs és eminentment de pedra lligada amb argamassa, tot i que en alguns trams s'observa la tàpia; revestits amb morter de calç. En algunes de les corts de migdia també es pot veure el parament de tàpia. A l'interior de la masia s'hi manté la distribució característica, amb les estances de la planta baixa cobertes amb volta rebaixada i amb bigues de fusta als pisos superiors. Des de l'entrada s'accedeix al menjador i la cuina a través de portes emmarcades amb pedra, així com a les escales que condueixen al primer pis. Malauradament, l'esfondrament de la part esquerra de la masia ha provocat la pèrdua de l'antiga campana de la xemeneia, de la qual tan sols en queda la columna de pedra que la sostenia. Al pis encara es manté la distribució d'una alcova, així com els festejadors de les finestres. A ponent del recinte de la masia s'hi conserva una pallissa del segle XVII, així com l'antic pou situat en un camp de llevant. | 08248-8 | Camí de Rosàs | La referència documental més antiga del llinatge Rosàs es remunta a l'any 1281, quan s'esmenta un tal Albert Rosàs. Des dels seus inicis va ser un mas que comprenia una gran extensió de terres, de les quals tenia el domini directe la capella de Santa Quitèria i de les Santes Verges de la catedral de Barcelona. A mitjans del segle XVIII, encara es va ampliar més amb el mas Vidal del Roure, gràcies al casament amb una filla de Can Vidal. A finals del segle XIX, els Rosàs van deixar el mas en mans de masovers per anar a viure a Sant Feliu de Codines primer i a Granollers després. En totes dues poblacions, els Rosàs van arribar a exercir-hi l'alcaldia, com també van emparentar-se amb els Prat de la Riba de Castellterçol i la casa d'Alfons Sala de Terrassa. Un d'ells, Albert Rosàs, va casar-se amb la pubilla de Can Majó de Valldoreix, que van convertir en la seva residència habitual. També Albert Rosàs fou qui l'any 1914 iniciaria una indústria d'elaboració de xampany a la finca (embotellat com a 'Xampany Rosàs'). Juntament amb Manuel Raventós i Manel Ferrer farien construir una cava subterrània al costat de la masia. La iniciativa va quedar estroncada amb l'esclat de la Guerra Civil. | 41.6510300,2.1958800 | 433042 | 4611344 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77914-foto-08248-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77914-foto-08248-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77914-foto-08248-8-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||
| 78054 | Riu Tenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-tenes | S'hi localitzen abocaments difosos, erosió per sobrefreqüentació i l'impacte paisatgístic de les urbanitzacions i polígons construïts a la seva proximitat. | El riu Tenes neix al municipi de Castellcir i transcorre per diversos municipis del Vallès Oriental fins a desembocar al riu Besòs. El tram de Santa Eulàlia transcorre pel sector de llevant del terme municipal, creuant-lo de nord a sud des del pont de Ca l'Unyó fins a l'alçada de Can Sabater. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diversos molins i rescloses. A nivell natural, conserva a les seves vores la vegetació de ribera característica, com són els verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, plàtans, etc.; tot i que s'ha vist reduïda per riuades i l'urbanització de l'entorn. | 08248-138 | Sector de llevant del terme municipal | 41.6376100,2.2430200 | 436954 | 4609818 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78054-foto-08248-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78054-foto-08248-138-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||||||
| 78037 | Resclosa de la Casa Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-casa-vella | XVIII-XX | La resclosa de la Casa Vella està situada al riu Tenes, a uns 400 metres a gregal de la masia de la Casa Vella i a tocar del barri de la Campinya. Es tracta d'una obra d'enginyeria que permet desviar l'aigua de la riera cap al rec de Baix o del molí d'en Vendrell, que s'utilitza per a regar els camps i que antigament també servia per al funcionament del molí. La resclosa està formada per una estructura de dos nivells perpendicular al riu, reforçada amb un contrafort per costat. El desnivell que suposa aquesta construcció sobre el curs de la riera fa que en aquest punt hi hagi dos salts d'aigua destacats. Al costat de ponent, el mur es prolonga per a desviar l'aigua cap al rec, damunt del qual hi consta 'ANY / 1922'. Està construïda amb murs de maçoneria revestits amb ciment. | 08248-131 | Riu Tenes | La resclosa de la Casa Vella es devia construir durant la segona meitat del segle XVIII, després que una riuada s'emportés el molí vell d'en Barbany. El nom de la Casa Vella li seria donat per la seva proximitat, no pel fet que hi portés aigua. L'any 1922 va ser refeta. | 41.6481800,2.2349200 | 436290 | 4610998 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78037-foto-08248-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78037-foto-08248-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78037-foto-08248-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||||
| 78061 | Resclosa de Sot d'Aigües | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-sot-daigues | GARCIA-PEY, E. (2003). Els noms de lloc i de persona de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVII-XX | La resclosa de Sot d'Aigües està situada al riu Tenes, a l'alçada del barri de Can Sabater. És una obra d'enginyeria que permet desviar l'aigua de la riera cap a un rec que transcorre per la riba dreta del riu i que aviat entra en terme de Lliçà, on abastia d'aigua el molí d'en Fonolleda i diversos camps de conreu com els de Can Coco i Ca l'Oliveres. La resclosa està formada per una estructura de dos nivells perpendicular al riu. El desnivell que suposa aquesta construcció sobre el curs de la riera fa que en aquest punt hi hagi un salt d'aigua destacat. Al costat de ponent, el mur es prolonga per a desviar l'aigua cap al rec. Està bastida amb murs de maçoneria revestits amb ciment. | 08248-145 | Riu Tenes | La resclosa de Sots aigua apareix esmentada en documentació de mitjans del segle XVII. Durant la segona meitat del segle XX es va reforçar l'estructura amb pòrtland. | 41.6326000,2.2441100 | 437040 | 4609261 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78061-foto-08248-145-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||
| 78065 | Resclosa de Can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-can-font | XVIII-XX | La resclosa de Can Font està situada al riu Tenes, a uns 120 metres a llevant de la masia de Can Font. Es tracta d'una obra d'enginyeria que permetia desviar l'aigua de la riera cap al rec de Can Font, del qual en queden pocs vestigis, fins al molí d'en Comas. La resclosa està formada per un mur perpendicular al riu, feta amb murs de maçoneria revestits de morter i de ciment. | 08248-149 | Riu Tenes | El molí d'en Comas de Lliçà és un dels molins documentats de més antic de la Vall del Tenes, des del segle XIII. Existeixen vestigis materials que indiquen l'existència d'un rec principal (el primer tram es correspon amb l'actual rec de Dalt i el segon amb el rec de Baix) que proveïa d'aigua els molins d'en Barbany (la Casa Vella), d'en Bastida (actual molí d'en Burch), d'en Vendrell, d'en Sabater i finalment d'en Comas. A finals del segle XVIII, després que la riuada s'emportés part dels molins que hem esmentat, els propietaris del molí d'en Comas degueren promoure la construcció d'una resclosa sota Can Font i un nou rec, que aniria soterrat fins a la timba de Can Just. Allà creuaria per l'aqüeducte esmentat fins al molí. | 41.6395500,2.2415300 | 436832 | 4610035 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78065-foto-08248-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78065-foto-08248-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78065-foto-08248-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||||
| 78064 | Resclosa de Can Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-can-comas | BARBANY, C. [et al.] (2006). “Les arrels del nostre poble: itineraris pel patrimoni del nostre poble”, La revista de Lliçà. Lliçà d'Amunt: Ajuntament de Lliçà d'Amunt. | XVIII-XX | La resclosa de Can Comas està situada al riu Tenes, a pocs metres aigües amunt del gual de Sant Isidre. Es tracta d'una obra d'enginyeria que permet desviar l'aigua de la riera cap al rec de Can Comas, que transcorre soterrat fins als camps de Ca l'Amell, Can Roca i Can Comes de Lliçà. La resclosa està formada per un mur perpendicular al riu, feta de ciment. Al costat de llevant, el mur es prolonga per a desviar l'aigua cap al rec. | 08248-148 | Riu Tenes | Segons tradició oral, aquesta resclosa estava situada aigües amunt, vora la passera de la Pèrgola. Després es va construir de fusta en el lloc actual, fins que durant la segona meitat del segle XX es va refer amb pòrtland. | 41.6414200,2.2402200 | 436725 | 4610244 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78064-foto-08248-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78064-foto-08248-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78064-foto-08248-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||
| 78127 | Refugi del camp de Rosàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-del-camp-de-rosas | XIX-XX | En el marge d'un petit torrent situat entre els camps de Rosàs s'hi localitza un petit refugi. Es tracta d'un cau de planta circular excavat directament al terra, sense materials constructius. S'hi accedeix per una petita boca semicircular. | 08248-221 | Camp de Rosàs | 41.6535300,2.1976800 | 433194 | 4611620 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78127-foto-08248-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78127-foto-08248-221-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||||
| 78032 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-15 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIV-XVII | La rectoria de Santa Eulàlia és un edifici d'origen medieval que va ser reconstruït entre els segles XVI i XVII. A banda d'una part de l'estructura, de l'edifici primitiu se'n conserva un gran arc de diafragma de pedra, a l'alçada del primer pis a tocar de l'església, a més d'elements arquitectònics com les mènsules de pedra que sostenen les bigues. Després que quedés malmesa per la Guerra Civil, va restaurar-se durant la segona meitat del segle XX. És un edifici adossat xaloc de l'església parroquial de Santa Eulàlia, de planta en forma de 'L'. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Unes escales salven el desnivell del portal d'accés, d'arc de mig punt adovellat. A cada costat s'obre una finestra d'arc pla de pedra carejada, totes dues amb la llinda inscrita amb l'any '1683'. En un costat hi ha un contrafort que reforça l'estructura. Al pis hi ha tres finestrals d'arc pla de pedra carejada, el central amb inscripció a la llinda molt deteriorada i sortida a un balcó de baranes forjades. La única finestra de les golfes és d'arc pla de pedra carejada, damunt la qual hi ha la biga que sostenia de corriola. Una de les finestres de la façana de gregal té sortida a un balcó modern de maó, que es suporta amb el mur del casal parroquial, formant un pas cobert per sota. L'edifici segueix per tramuntana amb un volum rectangular que tanca parcialment la part de l'absis de l'església. Aquest és lleugerament més alt que el primer a causa d'una ampliació posterior que es va fer de la coberta. Les obertures són d'arc pla ceràmic o arrebossat i es disposen per les façanes de forma aleatòria . La cantonada està reforçada amb un contrafort. El tractament dels murs combina el revestit d'arrebossat als pisos superiors i la pedra vista a la base. A l'interior s'hi conserven en bon estat elements d'interès notables, com són els sostres amb bigues de fusta suportades amb mènsules de pedra, els arcs motllurats de les obertures i les alcoves, les portes, etc. Són d'especial menció una sitja excavada en el terreny natural, un hipogeu i l'arc de diafragma conservat a l'estança del pis que comunica amb el mur de l'església, vestigis de l'edifici medieval. | 08248-126 | Pl. de l'Església | La primera notícia que tenim de la rectoria és de la segona meitat del segle XIV, quan a causa del seu mal estat el rector Nicolau Oromir va demanar permís per derruir-la. Fins a principi del segle XVI està documentat el mal estat que presentava l'edifici. Des de mitjans del segle XVI ja consta que es troba en bon estat. Poc després de l'esclat de la Guerra Civil va ser assaltada i després va ser confiscada, junt amb l'església. Fins a l'any 1981 no va ser restaurada. | 41.6559300,2.2239800 | 435387 | 4611867 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78032-foto-08248-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78032-foto-08248-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78032-foto-08248-126-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||
| 78036 | Rec del molí d'en Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-del-moli-den-vendrell | CLARET, J. (1994). 'Cases que tenen història: Can Corder', Anuari Local, núm. 32. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (2003). 'Cases que tenen història: Can Noguera', Anuari Local, núm. 41. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. VALLICROSA, J., dir. (2000). 'La comunitat de regants de Santa Eulàlia de Ronçana', Ronçana, núm. 202. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIII-XX | El rec del molí d'en Vendrell és una sèquia la part final del qual havia proveït d'aigua alguns molins medievals construïts a la riba dreta del riu Tenes. El primer tram va ser construït a partir del segle XVIII, tot i que des del camí del Gual coincideix amb el traçat antic del rec de Dalt, existent des del període medieval. Està excavat al sòl i té una amplada variable, d'un metre aproximadament. Des del seu naixement a la resclosa de la Casa Vella, el ramal principal transcorre paral·lel al riu, passant soterrat sota Can Ferrarons, passant per can Noguera fins al camí del Gual. Des d'aquí segueix per ponent de Can Corder fins arribar al Molí d'en Vendrell, arribant fins a Can Feu, en terme de Lliçà. Aquest darrer tram coincideix amb l'antic rec de dalt, que seguia cap el molí d'en Sabater i d'en Comas, pel que podria tenir un origen medieval. Actualment ja no abasteix a cap molí, sinó que s'utilitza per al rec. | 08248-130 | Des de la resclosa de la Casa Vella fins al molí d'en Vendrell | El tram final del rec de baix o del molí d'en Vendrell existeix des de l'època medieval, si tenim en comte que el molí d'en Maspons (actual d'en Vendrell) i d'en Sabater estan documentats des del segle XIII. Aquests molins estaven autoritzats a desviar l'aigua del Tenes per al seu funcionament pel priorat de Sant Miquel del Fai. En la documentació del segle XVI relativa a Can Corder sovint s'esmenta el rec. Tenim constància que l'any 1751 l'intendent general de Catalunya va donar autorització per regar les terres entre el molí d'en Barbany i el molí d'en Vendrell a Isidre Plantada, Josep Fatjó, Joan Comas, Lluís Valls de la Serra, Melcior Traver, Jacint Xicota i Pau Partegàs. Devia ser aquest mateix segle que es va construir la resclosa de la Casa Vella i el tram inicial del rec, presumiblement després que la riuada del 1777 s'emportés el molí vell de Can Barbany. A finals del segle XIX es va constituir la Comunitat de Regants del rec del molí d'en Vendrell, que s'encarregaria de la gestió de l'aigua que fins aleshores havia estat motiu de tantes disputes. L'any 1911 el representant de la comunitat de Regants del molí de Vendrell era en Francesc de Paula Torras i Sayol, propietari de Can Gafa, que va exercir diversos càrrecs destacats com és d'alcalde de Caldes (1907-1909). | 41.6451800,2.2354300 | 436329 | 4610664 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78036-foto-08248-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78036-foto-08248-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78036-foto-08248-130-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es coneix com el rec de baix. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||
| 77981 | Rec de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-dalt-0 | VALLICROSA, J., dir. (2000). 'La comunitat de regants de Santa Eulàlia de Ronçana', Ronçana, núm. 202. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIII-XX | El rec de Dalt és una sèquia que antigament havia proveït d'aigua els molins medievals construïts a la riba dreta del riu Tenes. Al llarg de la seva existència, el traçat del ramal principal del rec ha variat en diverses ocasions. Està excavat al sòl i té una amplada variable, d'un metre aproximadament. Des del seu naixement a la resclosa del molí de Can Barri, transcorre sota el pont de Ca l'Unyó, passant per llevant d'aquesta casa i segueix paral·lel a la carretera en direcció sud. A l'alçada del molí d'en Barbany passava per la seva bassa, avui desapareguda, i fa el salt d'aigua que antigament havia accionat el molí. El següent tram creua sota la carretera i passa pel torrent de l'Areny sobre un aqüeducte, des d'on està soterrat i torna a creuar la carretera. A partir d'aquí, el rec antic amplia d'aigua el molí de la Casa Vella i desguassava pel seu costat de llevant, passant per ponent de Can Ferrarons fins a la bassa del molí d'en Burch. Des d'aquí hem de suposar que es reprenia el rec, suposem que coincidint amb el rec de Baix o del molí d'en Vendrell. Des de la bassa d'aquest darrer, el rec omplia la bassa del molí de Can Sabater. Seguint d'aquest, anava fins al molí d'en Comas de Lliçà, des d'on regava els camps de cultiu. Actualment, després de creuar l'Areny i la carretera, el rec transcorre paral·lel a aquesta, passant soterrat sota les cases del Rieral, fins a morir a la bassa de Can Falgar. Actualment ja no abasteix a cap molí, sinó que s'utilitza per al rec. | 08248-75 | Des del pont de Ca l'Unyó fins a la bassa de Can Falgar | Els orígens del rec de Dalt els hem de situar en el període medieval, ja que aleshores ja proveïa d'aigua els molins d'en Barbany (actual Casa Vella), d'en Burch, d'en Vendrell, de Can Sabater i d'en Comas (a Lliçà). Durant el segle XVIII, en passar a portar aigua al nou molí d'en Barbany, el seu recorregut va ser desviat perquè no passés per la Casa Vella. Durant la dècada de 1920 es va constituir la Comunitat de Regants del rec del molí d'en Barbany, que s'encarregaria de la gestió de l'aigua que fins aleshores havia estat motiu de tantes disputes. | 41.6349100,2.2324700 | 436073 | 4609526 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77981-foto-08248-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77981-foto-08248-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77981-foto-08248-75-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es coneix com el rec del molí d'en Barbany. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||
| 78094 | Rec de Can Redissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-can-redissa | XIX-XX | Actualment s'hi aboquen les aigües fecals que hi ha construïts a sobre. | El rec de Can Redissa és una sèquia la part final de la qual havia proveït d'aigua els camps de conreu del barri del Bonaire. Està construït amb obra de maó i morter i té poca amplada. El seu començament el trobem a la riba esquerra del riu Tenes, segueix cap a Can Xico, passa prop de Can Valentí fins a Ca l'Hermano, acabant a la bassa de Can Donat. Actualment l'aigua no pot utilitzar-se per al rec perquè s'hi aboquen deixalles i aigües fecals. | 08248-188 | Des del pont de Ca l'Unyó fins a Can Donat | 41.6550700,2.2373400 | 436498 | 4611761 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78094-foto-08248-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78094-foto-08248-188-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||||
| 78050 | Rec de Can Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-can-comas | GARCIA-PEY, E. (2003). Els noms de lloc i de persona de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVIII-XX | El rec de Can Comas és una sèquia que proveïa d'aigua la masia lliçanenca des de finals del segle XVIII . Està excavat al sòl i té una amplada variable, d'un metre aproximadament. El seu recorregut comença a la resclosa de Can Font i gairebé des del començament segueix soterrat per la riba esquerra del Tenes. Al llarg del seu traçat hi havia diversos pous per on es netejava periòdicament. Després de salvar el desnivell de la timba de Can Just per un aqüeducte, el rec entra en terme de Lliçà i fins arribar a Can Comas. | 08248-134 | Riu Tenes | El rec abastia d'aigua les terres de regadiu de l'Amell, Can Roca i Can Comas de Lliçà d'Amunt. | 41.6414000,2.2403500 | 436735 | 4610241 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78050-foto-08248-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78050-foto-08248-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78050-foto-08248-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||
| 78145 | Premsa de vi de Can Naps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-de-can-naps | XX | En trobar-se a l'intempèrie es troba força deteriorada. | La premsa de vi de la desapareguda masia de Can Naps està dipositada darrera el recinte del cementiri. És una premsa de barra, constituïda per una biga horitzontal fixada entre quatre barres verticals metàl·liques. La biga és travessada per un cargol metàl·lic per on s'accionava la premsa, sota el qual hi havia el recipient, actualment desaparegut. A la part frontal de la biga horitzontal hi ha gravada la inscripció 'JOSÉ MORET / 1922'. La premsa està fixada sobre la base i una part del paviment d'on va ser extreta. | 08248-239 | Cementiri | Les cases de Can Naps, Can Lluís, Can Joan Minguet, Ca l'Hostaler i Ca la Rosa van ser enderrocades l'any 2001 en motiu de la reforma del barri de la Sagrera. La masia de Can Naps, antigament coneguda com el mas Colomer, estava documentada des del segle XVI. Bona part dels veïns de la Sagrera havien anat a batre a la seva era i havent utilitzat el seu trull i premsa de vi. | 41.6587800,2.2250600 | 435479 | 4612182 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78145-foto-08248-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78145-foto-08248-239-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||
| 77959 | Pla de Masmitjans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-masmitjans | BARBANY, C. [et al.] (2003). De la Balma a la Masia:l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -VII / -I | La urbanització de l'indret pot haver malmès o destruït les restes. | En el pla de Masmitjans, sobre una petita carena sobre el torrent de la Font d'Abril, s'hi van localitzar indicis d'un poblat ibèric que va ser romanitzat. Concretament, es van localitzar diverses sitges i restes de parets, a les quals s'associava abundant material: ceràmica ibèrica a torn i a mà amb cordons i incisions, ceràmica ibèrica pintada, campaniana A i B, pesos de teler, fusaioles, ossos de fauna i eines agrícoles de ferro. Aquest indret va ser parcel·lat i urbanitzat, sense que hi hagués un seguiment arqueològic, pel que probablement les restes han estat destruïdes i no puguin ser objecte d'estudi. | 08248-53 | Barri de la Font de Sant Joan | Va ser documentat per Josep Estrada l'any 1949. L'aficionat local J. Dantí va recollir-hi material abans de l'urbanització, entre el que hi ha pesos de teler i una moneda, actualment desapareguda. | 41.6419000,2.2108800 | 434282 | 4610319 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77959-foto-08248-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77959-foto-08248-53-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||
| 78121 | Pins de Can Maspons de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-de-can-maspons-de-la-vall | CABOT, J. ; MARGENAT, J.; RELATS, V. (1990). 'Els arbres monumentals de la Vall del Tenes', Ronçana. núm. 155. Santa Eulàlia de Ronçana: Revista Ronçana. | XX | El pins de Can Maspons es troben situats a peu del camí del bosc de Can Maspons. Es tracta de quatre exemplars centenaris de pi pinyer (Pinus pinea), espècie originària de l'àrea mediterrània. Són arbres de gran magnitud i d'una sola vessa que creix molt recta, caracteritzada per l'escorça marró rogenc molt gruixuda. Els troncs tenen un perímetre que va dels 3 metres als 2,5, amb unes brancades d'uns 20 metres de diàmetre i que arriben fins a una alçada propera als 20 metres. | 08248-215 | Bosc de Can Maspons de la Vall | 41.6400300,2.2041800 | 433722 | 4610116 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78121-foto-08248-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78121-foto-08248-215-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||||
| 78143 | Pineda de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-la-torreta | XX | La pineda de la Torreta està situada entre la carretera i la casa homònima. Es tracta d'un grup de pins pinyers (Pinus pinea) que estan disposats de forma longitudinal a la carretera Són arbres de gran alçada i d'una sola vessa, alguns dels quals força inclinada, caracteritzada per l'escorça marró rogenc. | 08248-237 | Ctra. De Parets a Bigues, km. 10,7 | 41.6456800,2.2316000 | 436011 | 4610723 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||||||||
| 78120 | Pi de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-creu | CABOT, J. ; MARGENAT, J.; RELATS, V. (1990). 'Els arbres monumentals de la Vall del Tenes', Ronçana. núm. 155. Santa Eulàlia de Ronçana: Revista Ronçana. GARCIA-PEY, E. (2003). Els noms de lloc i de persona de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | El pi de la creu està situat a peu del camí de Caldes, davant del desviament que porta a Can Maspons de la Vall. Es tracta d'un exemplar de pi pinyer (Pinus pinea) d'una sola bessa sinuosa, on la tradició oral hi situa una creu de ferro que va quedar tapada en créixer l'escorça. Segons expliquen, la creu estava col·locada en record a un assassinat ocorregut en aquest indret. El tronc té un perímetre d'uns 2,65 metres, té una brancada d'uns 13 metres de diàmetre i que arriba fins a una alçada propera als 16 metres. | 08248-214 | Camí de Caldes | 41.6417100,2.2024700 | 433581 | 4610304 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78120-foto-08248-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78120-foto-08248-214-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||||
| 78052 | Passera de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passera-de-sant-cristofol | XIX | Només se'n conserven els estreps. | La passera de Sant Cristòfol era un pas sobre el riu Tenes que permetia comunicar els masos d'ambdós costats del curs fluvial. De l'estructura només se'n conserven els estreps, ja que el tauler va ser destruït durant la darrera riuada. L'estrep del costat de ponent és el més ben conservat, constituït per un mur rectangular de més d'un metre d'amplada, fet de còdols lligats amb argamassa que estan escairats a les cantonades. En un lateral hi ha fixada una gran cadena metàl·lica, que presumiblement subjectava l'estructura del tauler. Segons testimonis orals, aquesta era de tram recte fet de fusta, amb una barana en un sol costat. Davant la precarietat que presentava aquest material, més endavant es va refer amb formigó i baranes metàl·liques. De l'estrep del costat de llevant en queden els fonaments de pedra i argamassa. | 08248-136 | Riu Tenes | Des del segle XIX, la passera de Sant Cristòfol permetia comunicar ambdós costats del riu Tenes, a l'alçada de Can Maspons i l'ermita de Sant Cristòfol. A pocs metres aigües avall s'hi va arranjar l'antiga font de Sant Cristòfol, molt concorreguda pels veïns de la zona. Des de la passera, al camí que es dirigia cap a Can Maspons i Sant Cristòfol, hi havia l'antic safareig del mas, que es proveïa de l'aigua del rec del molí d'en Comas. L'estructura de la palanca va quedar destruïda durant la riuada de l'any 1994, juntament amb d'altres elements d'enginyeria construïts a l'entorn del Tenes. | 41.6367800,2.2424600 | 436907 | 4609727 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78052-foto-08248-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78052-foto-08248-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78052-foto-08248-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||
| 78119 | Pallissa de Rosàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-rosas | XVII-XIX | Pateix deficiències estructurals greus, accentuades per l'esfondrament parcial de la teulada. | La pallissa de Rosàs està situada a pocs metres a ponent de la masia. És una construcció del segle XVII que ha estat reformada posteriorment segons les pròpies necessitats. És una construcció de planta rectangular amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular. Està constituïda per tres murs perimetrals, quedant la part frontal oberta. Al centre del cos hi ha un mur que sosté la coberta, acabat a la part frontal amb un pilar de carreus escairats, en un dels quals hi ha inscrit l'anagrama IHS i la data '1684'. El costat dret va ser tapat posteriorment amb un mur de maó a la part baixa i canyís a dalt. A l'interior hi ha un trull circular amb la tremuja que surt entre les bigues del pis superior, des d'on es devien abocar les olives. També s'hi observa un forn per coure el menjar per al bestiar i una gran premsa de vi de barra, on hi falta el dipòsit. Al fons de l'espai hi ha una petita escala de fusta que permetia pujar al nivell superior. El costat esquerra de la construcció és la pallissa pròpiament dita. A la paret de ponent hi ha adossat el forn de pa, del qual se'n conserva la boca i part de l'estructura interior, molt malmesa pel lledoner que hi creix al costat. | 08248-213 | Camí de Rosàs | 41.6508800,2.1953700 | 432999 | 4611328 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78119-foto-08248-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78119-foto-08248-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78119-foto-08248-213-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||||
| 77957 | Oliverar d'en Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliverar-den-puig | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | Va ser destruït. | A la pineda que hi ha al marge esquerre del carrer de Caldes de Montbui s'hi va documentar la troballa d'entre quatre i cinc tombes de fossa simple. A l'altre marge del carrer es fa trobar material ceràmic en superfície, entre el que hi ha fragments d'àmfora i tègula. | 08248-51 | C. de Caldes de Montbui | El jaciment va ser descobert per J. Dantí, aficionat local, i J. Estrada, del Museu de Granollers. | 41.6339100,2.2126200 | 434418 | 4609430 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77957-foto-08248-51-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||
| 78023 | Nucli rural del Bonaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-rural-del-bonaire | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVI-XX | La casa de Can Bernat i de Can Valentí presenten cert estat de deteriorament. | El nucli rural del Bonaire està format per un conjunt de cinc cases de pagès agrupades, conegudes com Can Valentí, Can Vicari, Can Lluc, Can Moret i Can Bernat. El conjunt es començà a formar al voltant del segle XVI, amb una única casa que fou dividida vers el segle XIX. Al seu entorn s'hi van construir dues cases més fins a formar aquest petit nucli. La part central del nucli està construït en un costat del camí, amb cases entre mitgeres. La primera casa que trobem és la de Can Vicari, que consta de planta baixa i golfes té la coberta a un vessant que desaigua al lateral. S'hi accedeix per un portal d'arc escarser arrebossat, al voltant del qual hi ha dues finestres d'arc pla arrebossat. La següent casa és Can Lluc, que segueix el pendent de la coberta de la següent i té el carener perpendicular a la façana. Fa uns anys es va dividir en dues parts, quedant una d'elles com a pallissa. En aquesta hi ha un portal amb llinda de fusta i brancals ceràmics, damunt del qual trobem una finestra d'arc pla arrebossat amb ampit de pedra. A l'altra part de l'edifici que es coneix avui com a Can Lluc té tres obertures d'arc pla arrebossat. Entre els dos cossos hi ha les restes d'un rellotge de sol, del qual només en queda l'agulla. A continuació trobem la casa de Can Moret, composta per dos cossos amb cobertes a un vessant que desaigua a llevant. La façana s'obre amb tres eixos de finestres, totes d'arc pla arrebossat. A pocs metres a tramuntana d'aquest grup, hi ha la casa aïllada de Can Valentí. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Totes les obertures són d'arc pla arrebossat. A la part superior de la façana hi ha les restes d'un rellotge de sol. A la façana de llevant s'hi adossa un cos de mateixa alçada i coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Finalment, a llevant hi ha adossades les corts, d'un sol nivell d'alçat. La darrera casa del nucli la trobem a pocs metres a migdia del grup principal. És una petita construcció de planta baixa i pis amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla arrebossat. Totes les construccions tenen el parament de pedra lligada amb argamassa, que està revestit a les façanes amb morter de calç o pòrtland. | 08248-117 | Camí del barri del Bonaire | En el fogatge de l'any 1553 hi consta que en aquest lloc hi vivia Bartomeu Valls, àlies Lluch. Durant la segona meitat del segle XVIII, Josep Lluch i Valls de la Penya va tenir una disputa amb Josep Plantada per les afrontacions de les seves terres. Durant el segle XIX la propietat es va dividir en les cases que actualment configuren el nucli. | 41.6593100,2.2356800 | 436364 | 4612233 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78023-foto-08248-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78023-foto-08248-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78023-foto-08248-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||
| 78067 | Monument a l'Onze de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lonze-de-setembre-0 | XXI | La placa que hi ha fixada es troba desgastada. | El monument a l'Onze de Setembre està situat en un extrem de la plaça d'Onze de Setembre. És una escultura metàl·lica que representa la silueta de Catalunya, davant la qual es superposen les quatre barres. A la peça hi ha fixada una placa on hi consta: 'Diada Nacional de Catalunya' i un vers de Salvador Espriu. L'escultura està fixada sobre una mola de granit. | 08248-151 | Pl. Onze de Setembre | El monument va ser inaugurat el dia 11 de setembre del 2006, on tots els partits polítics de l'Ajuntament hi van fer una ofrena floral conjunta, juntament amb les entitats. | 41.6417900,2.2318900 | 436031 | 4610291 | 2006 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78067-foto-08248-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78067-foto-08248-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||
| 78027 | Molí d'en Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-vendrell | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X, (2001). 'Cases que tenen història: Can Vendrell de la Vall i el molí d'en Vendrell', Anuari Local, núm. 39. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIII-XX | La coberta es troba en mal estat. La part de tramuntana presenta deficiències estructurals. | El molí d'en Vendrell és un molí fariner d'origen medieval que va reconstruir-se durant el segle XVI. La part primitiva de l'edifici l'hem de situar en el cos central, on a banda del parament de pedra lligada amb argamassa sota un encofrat de tàpia, s'observen els canals d'entrada i sortida de l'aigua. Entre els segles XVIII i XIX va ser reformat fins a donar-li l'aparença actual. És un edifici constituït per diversos volums superposats. El cos central és de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants desiguals amb el carener paral·lel a la façana. A la part posterior s'hi conserva una gran bassa rectangular, des d'on l'aigua hi accedia a través d'una canaleta que es conserva en el que havia estat el carcabà. A la part inferior de la façana també s'observa el canal de desaigua que sortia del carcabà. En aquesta façana hi ha un portal amb llinda de fusta i brancals de pedra i una finestra d'arc pla de pedra tosca. Al costat de llevant d'aquest cos hi ha adossat un segon volum de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Aquest volum es prolonga vers tramuntana de forma paral·lela a la bassa. Al frontis hi ha el portal principal, d'arc de mig punt de pedra, a més d'una finestra d'arc pla de pedra i dues d'arc pla arrebossat. A la part central trobem pintat un rellotge de sol. Aquesta façana ha estat reforçada recentment amb dos contraforts. El tercer volum està situat a l'extrem de ponent, és de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La planta baixa queda tapada per un cobert adossat, mentre que al pis les finestres són d'arc pla arrebossat. El revestiment dels murs es manté arrebossat. A l'interior es manté la distribució característica de les estances, així com els paviments de tova i els sostres amb bigues de fusta. Davant la casa s'hi conserva el rec, on hi ha un safareig, així com una gran era encaironada. Al costat de llevant s'hi ha adossat una nau moderna de maó. | 08248-121 | Camí del Molí | Antigament era conegut com el molí d'en Maspons, que està documentat del segle XIII en motiu de la cessió de mig molí de Bernat de Villar a Arnau de Bastida. En aquest molí hi treballava en Bernat Ponç. L'any 1316, el noble Berenguer de Bastida va establir-hi a Guillem Maspons del mas 'Pontis et Abat' de la parròquia de Sant Cristòfol. A principi del segle XV, el batlle general de Catalunya fa una concessió a Pere Sabater i Miquel Maspons (amos dels molins Sabater i Maspons, respectivament), de l'ús de l'aigua del Tenes per fer funcionar els seus molins. Durant la primera meitat del segle XVI, trobem documentat l'establiment d'una peça de terra de Francesc Maspons a Pere Garriga per a construir un molí, que probablement es correspon amb la reforma de l'edifici primitiu que li va donar l'aspecte actual. Uns anys després hi va entrar el moliner Joan Arquimbau, la família del qual s'hi estaria fins al segle XVII, quan Josep Vendrell el va comprar a Francesc Maspons. Des d'aquest segle fins al XIX, s'han documentat diverses confrontacions per l'aprofitament de l'aigua en aquest sector del Rieral, entre els propietaris dels molins Sabater, Vendrell i d'en Comes i els de Can Pallars i Can Feu. La única filla de Josep, Margarida, va heretar els seus béns, i es va casar amb Pere Cabot, qui seguí l'ofici de polvorer. En l'inventari de béns que es va fer en les segones núpcies de Margarida, hi consta que hi havia molí fariner i polvorer. A mitjans del segle XIX el molí era portat per Pau Solà, tot i que només molia tres mesos a l'any. L'últim moliner va ser Agustí Vila, pel que a finals del segle XIX va deixar de produir. A principi del segle XX els Parellada van vendre la propietat a Antoni Romeu, quan hi vivia la família Cladellas, que s'hi estaria fins a mitjans del segle XX. Des d'aleshores ha canviat de mans en diverses ocasions. | 41.6368000,2.2394300 | 436654 | 4609731 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78027-foto-08248-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78027-foto-08248-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78027-foto-08248-121-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||
| 77983 | Molí d'en Burch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-burch | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1993). 'Cases que tenen història: Can Sebastià. Els Prims i el Prim', Anuari Local, núm. 31. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIV-XX | El molí d'en Burch és edifici d'origen medieval que va consolidar-se entre els segles XVI i XVIII. El vestigi més evident que es conserva de la construcció primitiva és l'antiga bassa amb paraments d'opus spicatum, sobre la qual es van bastir diverses dependències. Durant la segona meitat del segle XIX, el molí va dividir-se en dos habitatges independents, Can Burch i Ca l'Arcís, pel que va deixar de funcionar com a tal. És un edifici de planta irregular que està constituït per diversos volums superposats. El volum principal té forma de 'L', consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. A causa de les successives reformes que ha patit i a la seva divisió en dos habitatges està molt desfigurat, tot i que presenten un frontis unificat. Té diverses obertures disposades de forma aleatòria, unes d'arc pla arrebossat i les altres de pedra carejada. És de destacar el portal de pedra amb incisió conopial que hi ha a la part esquerra, que sembla correspondre's a una finestra procedent d'un altre pany de paret. Al voltant del segle XIX, quan es va dividir la construcció, es va afegir un cos a l'extrem de ponent per tal de poder-hi accedir, d'arc rebaixat ceràmic. Paral·lelament, es va adossar un cos a la part posterior i es va fer la pallissa a mestral, construïts sobre l'antiga bassa del molí. El primer cos presenta dos nivells d'alçat i té la coberta a un sol vessant que fa el desaiguat a la façana posterior. Les finestres són d'arc pla ceràmic. Durant la segona meitat del segle XX, la pallissa es va reformar com un nou volum, també de dos nivells d'alçat. A banda del tram de bassa que s'observa a la base d'aquest cos, es conserva en bon estat el seu mur de tramuntana, construït en opus spicatum i reforçat per nombrosos contraforts. El costat que es correspon a Ca l'Arcís ha estat notablement reformat fa pocs anys, sense que s'hagin mantingut les característiques tipològiques de l'edifici i ampliant-se vers a llevant. El costat de Can Burch, en canvi, manté elements com l'espai on presumiblement hi havia el carcabà, la xemeneia, bigues, paviments, etc. | 08248-77 | Camí del Gual | El molí d'en Burch ha estat identificat com l'antic molí de la Bastida, documentat des del segle XV. És probable que el molí d'en Bastida s'hagués anomenat anteriorment molí d'en Serra. A mitjans del segle XVI ja hi consten els Burch com a moliners. Durant la segona meitat del segle XVIII, el molí estava en mans de Tomàs Prims, els descendents del qual van vendre'n primer una meitat a Francesc Farrés i després l'altra a Isidre Prim. La vídua d'aquest darrer va casar-se amb Narcís Vila, que donar el nom de Cal Narcís o Arcís amb què encara avui es coneix la casa. Can Burch va ser restaurada entre els anys 1988 i 1992, mentre que Ca l'Arcís ho ha estat recentment. | 41.6403600,2.2368800 | 436445 | 4610128 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77983-foto-08248-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77983-foto-08248-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77983-foto-08248-77-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||
| 78118 | Mina d'aigua de Can Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-can-marti | XIX | A migdia de la masia de Can Martí, dins el torrent de Sant Joan, hi ha la boca d'una mina d'aigua que transcorre paral·lela al torrent. La boca és feta de pedra i presenta una llinda de pedra, sobre la qual s'hi amunteguen pedres sense lligar. Als brancals i al primer tram de la mina s'observa parament de maó. | 08248-212 | Torrent de Sant Joan | 41.6628100,2.2029100 | 433639 | 4612646 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78118-foto-08248-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78118-foto-08248-212-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||||
| 78066 | Mil·liari de Can Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/milliari-de-can-vendrell | CIURANS, X. (2001). 'Cases que tenen història: Can Vendrell de la Vall i el molí d'en Vendrell', Anuari Local, núm. 39. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, I. (1988) Inscriptions romaines de Catalogne. Vol I. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Universitat de Barcelona, Centre Pierre París. | -III / -II | Al Museu d'Arqueologia de Catalunya s'hi conserva un mil·liari romà trobat a l'entrada de la masia de Can Vendrell, on fins aleshores servia com a guarda rodes. Es tracta d'un piló cilíndric de pedra, on hi ha inscrit el procònsul que la va fer construir, 'MANIUS SERGIUS' i la xifra 'XXI', que es correspon amb la milla del camí. | 08248-150 | Museu d'Arqueologia de Catalunya. Pg. de Santa Madrona, 39-41. 08038 Barcelona | El mil·liari trobat a Can Vendrell és un indicador que senyalitzava la milla XXI del camí romà de Caldes a Mataró o bé el camí de Caldes a Vic. Marius Sergius, el nom que hi ha gravat, era un procònsul de la Hispània Citerior que va exercir el seu càrrec entre l'any 120 i el 110 a. C. S'han trobat dos paral·lels de la mateixa via, un a Santa Eulàlia de Riuprimer i l'altre a Tona, que pertanyen al traçat més antic de la via romana interior en aquest sector, que evita el riu Congost. | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78066-foto-08248-150-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | La fotografia s'ha tret de l'article de Can Vendrell de la Vall de l'Anuari local núm. 39, de l'autor Xavier Ciurans. | 83 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||
| 78138 | Mare de Déu del Roser de l'església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-de-lesglesia-parroquial | XVIII | <p>La imatge de la Mare de Déu del Roser està situada en una capella lateral de l'església parroquial de Santa Eulàlia. És una escultura de fusta policromada on s'hi representa la figura de la Verge del Roser dempeus, amb el Nen en un costat i un ram de flors a l'altre. Porta un vestit i un mantell amb motius daurats. La sosté una petita peanya motllurada amb una roseta frontal, que està fixada a la paret.</p> | 08248-232 | Pl. de l'Església | <p>La imatge de la Mare de Déu del Roser va ser l'única que va salvar-se de la crema sistemàtica perpetuada a l'inici de la Guerra Civil. El senyor Elies Valls, propietari de la veïna Ca l'Elies, la va recuperar a temps i la va guardar fins que va finalitzar el conflicte.</p> | 41.6559400,2.2237600 | 435368 | 4611868 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78138-foto-08248-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78138-foto-08248-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78138-foto-08248-232-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-13 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 96|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||||
| 78156 | Lledoner de Rosàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-rosas | XX | El lledoner de Rosàs està situat al costat de ponent de la pallissa de Rosàs. Es tracta d'un magnífic exemplar de lledoner (Celtis australis) d'una sola bessa que destaca per les seves dimensions notables. El tronc té un perímetre d'uns dos metres i mig i té una brancada molt voluminosa, que assoleix uns 7 metres de diàmetre i que arriba fins a una alçada propera als 8 metres. | 08248-250 | Camí de Rosàs | 41.6508700,2.1952700 | 432991 | 4611327 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78156-foto-08248-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78156-foto-08248-250-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||||
| 78146 | Lledoner de Can Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-sabater | XIX | El lledoner de Can Sabater està situat a la part de gregal de la masia, a tocar de les restes d'un molí medieval. Es tracta d'un magnífic exemplar de lledoner (Celtis australis) d'una sola bessa que destaca per les seves dimensions notables. El tronc té un perímetre d'uns tres metres i té una brancada molt voluminosa, que assoleix uns 15 metres de diàmetre i que arriba fins a una alçada propera als 12 metres. | 08248-240 | C. Fonteta, 3 | 41.6331900,2.2422200 | 436883 | 4609328 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78146-foto-08248-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78146-foto-08248-240-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||||
| 77969 | Les Vinyes d'en Colom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vinyes-den-colom | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | Es troba destruït. | Tenim notícies que en un camp que hi ha al nord del barri de la Sagrera s'hi va localitzar una sitja i un lloc d'enterrament de cronologia desconeguda. L'arqueòloga Elisabet Huntingford va identificar la sitja i a pocs metres una fossa d'enterrament, amb vuit esquelets humans superposats. A la sitja hi havia abundant material, mentre que a la fossa hi havia vuit fragments de molí barquiforme i pla, a més de petits fragments de ceràmica a mà. Algunes hipòtesis apunten que no es tractava d'una sitja, sinó d'una fossa de cronologia indeterminada, ja que la terrissa provenia de la terra que la colgava. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 no s'observaren les restes ni material en superfície. | 08248-63 | Al nord del barri de la Sagrera | 41.6564900,2.2223100 | 435248 | 4611930 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 56,50 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc