Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77947 | Jaciment de Can Maspons II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-maspons-ii | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -2200-1800 | Podria estar destruït a causa del treball agrícola que s'hi practica. | Tenim notícies que a llevant de Can Maspons, entre el camí i el torrent de la Font d'Abril, s'hi va trobar material en superfície, que es va identificar com a ceràmica calcolítica. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 no s'hi va trobar material en superfície. | 08248-41 | A l'est de Can Maspons | La notícia de la troballa la va fer Emili Ramon. | 41.6405600,2.2102200 | 434225 | 4610170 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77947-foto-08248-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77947-foto-08248-41-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 77943 | Jaciment de Can Gafa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-gafa | BOSCH, J. (1985). 'Els primers pagesos del Neolític', Els orígens del Vallès Oriental: introducció a l'arqueologia de la comarca. Granollers: Museu de Granollers. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -II / -I | Podria estar destruït a causa del treball agrícola que s'hi practica. | En els camps situats entre Can Gafa i el barri de la Campinya hi ha aparegut una gran quantitat de material ceràmic romà en superfície, localitzat en una extensió de terreny superior a una hectàrea. Tot i que no s'han documentat restes d'estructures, el material trobat apuntaria a l'existència d'una vil·la tardorepublicana en aquest indret. Entre el material recollit, trobem fragments de terra sigllata Aretina, ceràmica comuna romana, terrissa ibèrica a torn, tègula, dòlium, àmfora i opus testaceum. En destaca la troballa de dues monedes de la ceca Lauro. D'altra banda, tenim notícia que en aquest indret s'hi va trobar un dolium sencer i una sitja. | 08248-37 | A l'oest de la Campinya | El jaciment va ser documentat per Josep Estrada l'any 1970. Des d'aleshores ha estat visitat per membres de l'àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers. | 41.6472600,2.2430900 | 436969 | 4610890 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77943-foto-08248-37-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es denomina Vila Espina. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||
| 77944 | Jaciment de Can Gafa I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-gafa-i | BOSCH, J. (1991). 'El neolític antic al Vallès Oriental', Arraona, núm. 8, 3a època. Sabadell: Arxiu Històric de Sabadell. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MARCET, R. (1982). “Dos nous jaciments neolítics a Caldes de Montbui”, núm. 13, 2a època. Sabadell: Arxiu Històric de Sabadell. TEN, R. (1980). “Notes entorn del neolític vallesà”, Arraona, núm. 10, 2a època. Sabadell: Arxiu Històric de Sabadell. | -5500-1200 | Podria estar destruït a causa del treball agrícola que s'hi practica. | En els camps situats entre Can Gafa i el barri de la Campinya hi ha aparegut una gran quantitat de material preshistòric que, juntament amb les clapes amb cendres, apuntarien a l'existència d'una àrea de fons de cabana en aquest indret. Entre el material localitzat trobem fragments de peces de sílex, ascles, destrals de basalt i diorita, a més de fragments aïllats de ceràmica a mà molt rodada. De la troballa hem de destacar dues peces singulars: un fragment de ceràmica cardial que podria ser tardana, i un fragment del tipus de pastilles repujades, corresponent al grup cultural de Ferrières, del Calcolític inicial francès. | 08248-38 | A l'oest de la Campinya | El jaciment va ser documentat per Josep Estrada l'any 1970. Des d'aleshores ha estat visitat per membres de l'àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers. | 41.6485400,2.2418700 | 436869 | 4611033 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77944-foto-08248-38-1.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 78|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 78070 | Gegants de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-santa-eulalia | LAGLERA, A. [et al.] (1998). Els gegants del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. | XX | A Santa Eulàlia de Ronçana hi ha una parella de gegants i una gegantona que surten en cercavila en les festes més assenyalades de la població. Es diuen Gerd, Maduixa i Mora i estan fets amb fibra de vidre. En Gerd està caracteritzat com un bufó, amb vestit verd, capa negra i barret vermell amb picarols; i porta a la mà un bastó amb cintes de colors. La geganta Maduixa personatge vestit morat i un barret cònic del mateix color també amb picarols; sosté en una mà un pom de flors. La Mora té menor alçada, porta una camisa de quadres, un pitet vermell i un barret cònic de color verd. | 08248-154 | Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Ctra de la Sagrera, 3. | Els primers gegants de Santa Eulàlia van ser construïts pel grup de l'esplai a principi de la dècada de 1980. Es van batejar amb els noms d'Amadeu i Rosabel i estaven fets amb pasta de paper i tenien una estructura formada per una creu de fusta. Al cap de pocs anys, l'any 1984, el grup de l'esplai i el senyor Ramon Martí van construir un nou gegant que va substituir als anteriors, anomenat Gerd. Va sortir per primer cop per la Festa Major d'estiu del mateix any. La construcció d'una companya pel gegant va ser l'any 1986, batejada com a Maduixa, feta per la Colla Gegantera i el senyor Ramon Martí. Els padrins de noces dels gegants van ser els de Ribes de Freser i de Lliçà d'Amunt. Al principi els van acompanyar una cuca i després un drac conegut com a Beps. L'any 2000 es va construir la filla d'en Gerd i la Maduixa, la gegantona que va batejar-se amb el nom de Mora. | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | La fotografia s'ha tret de la web de la Colla Gegantera de Santa Eulàlia de Ronçana. | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||||
| 78071 | Ball de bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons-6 | XXI | El ball de bastons és una dansa tradicional catalana que en els darrers anys s'ha consolidat a Santa Eulàlia de Ronçana. Els balladors formen dues fileres de vuit persones, entre les que hi ha un abanderat. Al ritme de les gralles, la caixa i el bombo ballen peces de composició diversa, en què fan un recorregut on es piquen els bastons amb la parella, tot passant en direccions oposades, creuant-se i buscant un altre ballador. El vestuari característic és la camisa i pantalons blancs i camisa blanca, amb la faixa, el mocador i les espardenyes de vetes verds. | 08248-155 | Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Ctra de la Sagrera, 3. | Els balls de bastons de Santa Eulàlia tenen com a punt de partida la creació de la Colla Bastonera dels Trinxaires de Santa Eulàlia de Ronçana, creada el marc del 2004. El mateix any, la colla va debutar en la Festa Major d'estiu. Des d'aleshores, surten a ballar en les ocasions més emblemàtiques de la població i en les trobades de bastoners de tota la contrada. | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78071-foto-08248-155-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||||
| 78076 | Col·lecció de pintura municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-municipal-2 | XX-XXI | A la Casa de la Vila s'hi conserva una col·lecció de pintura procedent dels concursos de pintura ràpida que s'han celebrat al poble. Són obres figuratives de format mitjà, eminentment pintades en oli sobre tela. La temàtica comuna en tots ells és el poble de Santa Eulàlia, ja sigui de vistes generals del barri de la Sagrera, el riu Tenes, les masies, l'església parroquial, Sant Simplici, etc. | 08248-170 | Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Ctra de la Sagrera, 3. | 41.6523200,2.2291700 | 435815 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78076-foto-08248-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78076-foto-08248-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||||
| 78077 | Fons fotogràfic municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-municipal-7 | XX | A l'arxiu municipal de Santa Eulàlia s'hi conserva un fons destacat de fotografies antigues de la població. Són instantànies datades de la segona meitat del segle XX fins l'actualitat, les primeres en blanc i negre i la resta en color. Es tracta de les imatges que consten als Anuaris Locals des dels seus inicis (any 1966). La temàtica gira entorn de diversos aspectes del poble de Santa Eulàlia, com són les obres de reforma i d'urbanització de diversos espais, masies i racons del terme, festes majors, gitanes, esports, paisatges, actes culturals i polítics, concursos, excursionisme, etc. Estan col·locades en sobres, dins de caixes. | 08248-171 | Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Ctra de la Sagrera, 3. | 41.6523000,2.2290800 | 435808 | 4611460 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78077-foto-08248-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78077-foto-08248-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||||
| 77969 | Les Vinyes d'en Colom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vinyes-den-colom | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | Es troba destruït. | Tenim notícies que en un camp que hi ha al nord del barri de la Sagrera s'hi va localitzar una sitja i un lloc d'enterrament de cronologia desconeguda. L'arqueòloga Elisabet Huntingford va identificar la sitja i a pocs metres una fossa d'enterrament, amb vuit esquelets humans superposats. A la sitja hi havia abundant material, mentre que a la fossa hi havia vuit fragments de molí barquiforme i pla, a més de petits fragments de ceràmica a mà. Algunes hipòtesis apunten que no es tractava d'una sitja, sinó d'una fossa de cronologia indeterminada, ja que la terrissa provenia de la terra que la colgava. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 no s'observaren les restes ni material en superfície. | 08248-63 | Al nord del barri de la Sagrera | 41.6564900,2.2223100 | 435248 | 4611930 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||||||
| 77960 | El Rieral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rieral | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -5500-1800 | És molt probable que hagi quedat totalment destruït pel rebaix que es va fer del terreny. | Als camps que hi ha a migdia de la masia de Cal Falgar, després de ser rebaixats, s'hi va localitzar material arqueològic datable del període neolític. En concret, es van trobar diverses destrals de pedra polida, ostres, una punta de fletxa i terrissa de pasta negrosa que s'ha equiparat a la del grup de Veraza. També es documenten les possibles restes d'una llar, per una bossa de terra negrosa que va observar-se en retallar els marges del camp. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 no es va trobar material en superfície ni cap estructura construïda. | 08248-54 | Al sud de Can Falgar | Va ser documentat per Josep Estrada i prospectat per Joan Iglesias i Jordi Pardo. | 41.6329600,2.2319700 | 436029 | 4609310 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77960-foto-08248-54-1.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es coneix com Can Falgar. | 78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||
| 77946 | Jaciment de Can Maspons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-maspons-0 | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | Podria estar destruït a causa del treball agrícola que s'hi practica. | Tenim notícies que a la part de migdia de la masia de Can Maspons s'hi han fet diverses troballes arqueològiques, entre els que es documentaren fragments d'àmfores romanes, dòlium i una pedra de molí, alguns dels quals es conserven a la masia. | 08248-40 | Al sud de Can Maspons de la Vall | La primera notícia que tenim del jaciment, segons consta a la Carta Arqueològica, la trobem en el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya de l'any 1898 on es relata que el propietari del mas, Jaume Maspons, va ensenyar als companys una gran quantitat de trossos d'àmfora trobats quan va excavar en una vinya al costat de la carretera. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 només es va documentar el material que els propietaris han trobat llaurant els camps de la masia. | 41.6397600,2.2066100 | 433924 | 4610084 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77946-foto-08248-40-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 77949 | Jaciment de Can Puig de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-puig-de-la-vall | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / -I | Podria estar destruït a causa del treball agrícola que s'hi practica. | En el camp que hi ha entre la masia de Can Puig i el torrent de la Vall s'hi van localitzar diverses sitges a les quals s'associava material íbero-romà. Entre el material trobem fragments d'àmfora ibèrica pintada, àmfora itàlica, campaniana B, dolia, pesos de teler, una fusaiola, un punxó d'os, astagals i tegulae. També consta la troballa d'algunes monedes. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 es va comprovar que ja no queda rastre de les sitges, com tampoc s'observa material en superfície. | 08248-43 | Al sud de Can Puig | El jaciment va ser documentat per Josep Estrada. | 41.6362200,2.2142100 | 434553 | 4609686 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77949-foto-08248-43-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 77939 | Jaciment de Can Burguès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-burgues | BOSCH, J.; VILA, L.; ALACAMBRA, P. (1985). 'Les comunitats del Neolític final- Calcolític i Edat del Bronze', Els orígens del Vallès Oriental: introducció a l'arqueologia de la comarca. Granollers: Museu de Granollers. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -XVII/-VII | Podria haver quedat malmès o destruït per la construcció d'un mur de formigó. | En un dels marges dels camps a xaloc de la masia de Can Burguès s'hi van localitzar dues estructures en forma de clot, que podrien correspondre's amb unes sitges que van ser reutilitzades com a abocadors. Actualment, el marge s'ha refet amb un mur de formigó que no permet observar les restes. | 08248-33 | Al sud de la masia de Can Burguès | El jaciment va ser documentat per M.A. Petit. | 41.6398300,2.2356800 | 436345 | 4610070 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77939-foto-08248-33-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 77940 | Jaciment de Can Cabot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-cabot | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | I-II | Podria estar destruït a causa del treball agrícola que s'hi practica. | En el marge d'un camp a migdia de la masia de Can Cabot de la Vall s'hi va localitzar material en superfície que apunta a l'existència d'una vil·la romana en aquest indret. La troballa va consistir en un paviment d'opus testaceum seccionat, a més de material en superfície: terra sigillata clara, àmfora, tègula, ceràmica reduïda romana i dolium. Durant la revisió de la Carta Arqueològica, s'hi va trobar abundant material en superfície, especialment de ceràmica comuna, pivots, nanses d'àmfora, etc. | 08248-34 | Al sud de la masia de Can Cabot de la Vall | Va ser documentat l'any 1954 per Josep Estrada. | 41.6372100,2.2090300 | 434123 | 4609799 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77940-foto-08248-34-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | En aquest indret s'hi va fer una cata sense permís. En motiu de la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992, els masovers van informar que uns buscadors furtius de metall van trobar-hi una quantitat important de monedes, de les quals se'n desconeix la ubicació. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||
| 77941 | Jaciment de Can Cabot II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-cabot-ii | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | Pot haver quedat parcialment destruït. | En el marge d'un camp entre les masies de Can Cabot i Can Puig s'hi va localitzar un forn romà, una sitja i nombrós material ceràmic en superfície. Al costat del forn i de la sitja s'hi van trobar fragments de terra sigilata hispànica, terra sigilata clara, ceràmica comuna i dòlium. En el camp de davant s'hi va detectar la presència d'un gran nombre de fragments d'àmfora. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992, es va localitzar el forn tallat en un marge, però no es trobà la sitja. Al voltant hi ha abundant material en superfície, tot i que no permet afinar la cronologia del jaciment. | 08248-35 | Al sud est de la masia de Can Cabot | Va ser descobert pels fills de Can Cabot i de Can Maspons l'any 1964, que van excavar el forn. El mateix any va ser documentat per Josep Estrada. | 41.6364700,2.2110800 | 434293 | 4609716 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77941-foto-08248-35-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-13 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 77948 | Jaciment de Can Noguera-Can Just | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-noguera-can-just | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -II /-I | Podria estar destruït a causa del treball agrícola que s'hi practica. | En el camp que hi ha a garbí de la masia de Can Just, que afronta amb una cinglera del riu Tenes, s'hi va localitzar material en superfície que apuntaria a l'existència d'un assentament ibèric en aquest indret, que va ser romanitzat amb posterioritat. El material trobat, que no pogué associar-se a cap estructura construïda, era ceràmica campaniana, ceràmica grisa costa catalana, ceràmica ibèrica i alguns fragments de tegulae i dolia. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 no es va trobar material en superfície. | 08248-42 | Al sud oest de Can Just | El jaciment va ser documentat per Josep Estrada l'any 1951. | 41.6327600,2.2458300 | 437183 | 4609278 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77948-foto-08248-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77948-foto-08248-42-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | El nom del jaciment prové d'una masia, Can Noguera de la Riba, que havia existit en aquest indret. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||
| 78058 | Fons documental de la Baronia de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-baronia-de-montbui | PÉREZ, X. (2010). Inventari del fons documental de la Baronia de Montbui (Santa Eulàlia de Ronçana, Bigues, Riells, Lliçà d'Amunt, Palaudàries, l'Ametlla del Vallès, Sant Mateu de Montbui i Sant Feliu de Codines). 1417/1849, Fons núm. 30. Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. | XV-XIX | El fons documental de la Baronia de Montbui el trobem dipositat a l'Arxiu del Vallès Oriental i està format per la documentació de la jurisdicció que des del període baix medieval agrupava les parròquies de Bigues, Riells, Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d'Amunt, l'Ametlla del Vallès, Palaudàries, Sant Feliu de Codines i Sant Mateu de Montbui. En total hi ha 3,3 metres lineals de documentació, en suport de paper, datats entre els anys 1417 i 1849. La majoria dels documents estan datats entre els segles XVII i XIX, essent la documentació anterior més escassa. Hi trobem albarans, rebuts, comptes, correspondència, llibres de la cort del batlle, llibres d'actes, etc. | 08248-142 | Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. C/ Olivar, 10 08402. Granollers | La Baronia de Montbui va ser una jurisdicció del terme del castell de Montbui, que des del segle X comprenia les parròquies de Bigues, Riells, Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d'Amunt, l'Ametlla del Vallès, Palaudàries, Sant Feliu de Codines i Sant Mateu de Montbui. La baronia va estar en possessió dels Bell-lloc, els Montbui, la cúria de Barcelona, entre d'altres; fins que l'any 1490 va passar a formar part de la jurisdicció pel Consell de Cent de Barcelona. Després del Decret de Nova Planta, la baronia va començar a ser governada per un consell, tot i que alguns pobles ja n'havien deixat de formar part. El consell va reunir-se en diversos indrets del poble, ja sigui la plaça de l'Església de Santa Eulàlia de Ronçana, com l'alzinar de Can Burguès o el Casalot, situat on actualment hi ha la Fàbrica. No va ser fins a mitjans del segle XIX que es va produir la dissolució definitiva de la baronia, constituint-se així els municipis actuals amb els respectius ajuntaments. El fons documental que s'havia generat fins aleshores va quedar en mans de l'Ajuntament de Santa Eulàlia, fins que l'any 1963 el va cedir en dipòsit a l'Hemeroteca Municipal Josep Móra de Granollers. L'any 2005 va ser traslladat al dipòsit del nou Arxiu Comarcal amb la resta de la documentació de l'Hemeroteca, on l'any 2010 va ser inventariat de forma exhaustiva. | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 94|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||||
| 78056 | Fons fotogràfic de Santa Eulàlia a l'Arxiu Gavín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-santa-eulalia-a-larxiu-gavin | XX | <p>A l'Arxiu Gavín s'hi conserven fotografies de les esglésies i capelles de tot Catalunya. Del municipi de Santa Eulàlia de Ronçana hi ha un bon nombre de fotografies i postals en format de paper, la majoria en blanc i negre, de diversos indrets del terme i les seves capelles. Entre les postals, destaquem les del barri del Rieral, de Can Burguès, el barri de la Sagrera, la font de Sant Cristòfol, el riu Tenes i la resclosa, ermita de Sant Cristòfol, pont de Sant Cristòfol, etc. Pel que fa a les fotografies, en trobem de l'interior i exterior de l'església parroquial (anys 1945 i 1989); la capella del Sant Crist del Fossar (1989); l'ermita de Sant Simplici (anys 1968 i 1983); la capella de la Mare de Déu de Montserrat de la Torreta (anys 1968 i 1989); la capella de Sant Cristòfol de Pallars o de les Tempestats (anys 1940, 1942, 1958, 1967, 1975 i 1983); la capella de la Mare de Déu del Roser de Can Miravall (any 1989); la capella de la Immaculada de Can Brustenga (anys 1968 i 1989); la capella-oratori de la Immaculada de Can Lluc del Tossal (any 1989); i la capella de la Mare de Déu de Montserrat (anys 1968 i 1989).</p> | 08248-140 | Arxiu Gavín. Monestir de les Avellanes. 25612 Os de Balaguer (Lleida) | <p>L'Arxiu Gavín consta d'un fons documental molt ampli, format a partir de la recopil·lació exhaustiva feta per Josep Maria Gavín de fotografies de les construccions religioses catalanes, goigs, estampes, i un llarg etcètera de documents d'àmbit religiós.</p> | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||||||
| 77978 | Roure de Can Maspons del Rieral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-maspons-del-rieral | XIX | Malgrat presenti un bon estat de conservació, la part inferior de l'escorça està malmesa perquè s'hi va fer una foguera al costat. També fruit d'una bretolada, s'hi van fer pintades. | El roure de Can Maspons està situat en un camp d'avellaners a ponent de la masia de Can Maspons. Es tracta d'un magnífic exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) que destaca per les dues besses que presenta i les seves dimensions. El tronc té un perímetre d'uns tres metres i té una brancada molt voluminosa, que assoleix uns 25 metres de diàmetre i que arriba fins a una alçada propera als 15 metres. | 08248-72 | Avellaners de Can Maspons del Rieral | 41.6379700,2.2496300 | 437505 | 4609854 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77978-foto-08248-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77978-foto-08248-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | Fa pocs anys els propietaris van amuntegar terra al seu voltant per tal de protegir-lo de les bretolades. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||
| 77937 | Jaciment de Can Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-sabater | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | La urbanització de l'indret pot haver malmès o destruït les restes. | A l'entorn de la masia de Can Sabater s'hi va localitzar material arqueològic en superfície datable del període romà. En concret, es van trobar fragments de tègula, ceràmica comuna romana i de picadís romà. No es va localitzar cap estructura associada. | 08248-31 | Barri de Can Sabater | 41.6330500,2.2421000 | 436873 | 4609313 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77937-foto-08248-31-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||
| 77952 | Jaciment de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-torres | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | Ha quedat destruït per la construcció d'habitatges. | Tenim notícies que entre la masia de Can Torres i la carretera s'hi trobava abundant material en superfície, eminentment ceràmica romana. Les obres d'urbanització de l'indret es van fer sense seguiment arqueològic, pel que probablement les restes han estat destruïdes i no se'n coneixen les característiques. | 08248-46 | Barri de Can Torres | El jaciment va ser documentat per Josep Estrada a la dècada de 1960. | 41.6408300,2.2300100 | 435874 | 4610186 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77952-foto-08248-46-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2019-12-13 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 77933 | Avellaners de Can Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avellaners-de-can-maset | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -VII / -I | Ha quedat malmès pels treballs agrícoles que s'hi havien practicat. | En un camp d'avellaners abandonat que es troba sobre el barri de Font de Sant Joan s'hi va localitzar abundant material en superfície, consistent en ceràmica ibèrica, fragments de dòlia i pesos de teler. En general, la ceràmica trobada està força rodada i presenta formes com vores d'olla. | 08248-27 | Barri de Font de Sant Joan | Va ser descobert l'any 1968 per E. Estrada, de l'àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers. | 41.6476000,2.2107300 | 434275 | 4610952 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77933-foto-08248-27-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 77951 | Jaciment de Can Tabac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-tabac | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / -II | Ha quedat destruït per la construcció d'habitatges. | En els camps on es va construir el barri de Font de Sant Joan, en una parcel·la del camí de Can Met, es van localitzar restes de parets i fragments d'estuc, que podrien correspondre's amb les restes d'una vil·la romana. En aquesta zona també s'hi trobava material en superfície, com són fragments de tègula, dòlium i Campaniana B. Les obres d'urbanització de l'indret es van fer sense seguiment arqueològic, pel que probablement les restes han estat destruïdes i no se'n coneixen les característiques. | 08248-45 | Barri de Font de Sant Joan | El jaciment va ser descobert l'any 1975 per Emili Ramon i el va documentar J. Dantí. | 41.6465000,2.2134600 | 434501 | 4610828 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77951-foto-08248-45-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es denomina Can Monràs. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||
| 77936 | Jaciment de Ca l'Enricó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-ca-lenrico | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / -I | La urbanització de l'indret pot haver malmès o destruït les restes. | A les parcel·les de la part alta del carrer Balmes del barri de Puigdomènech s'hi va trobar material en superfície datable del període ibèric. Es tractava de terrissa rodada ibèrica a torn i a mà. No es van trobar restes de cap estructura associada. | 08248-30 | Barri de Puigdomènech | Va ser descobert per Josep Estrada. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 no es va poder constatar la presència de material en superfície per trobar-se la zona totalment urbanitzada. | 41.6585100,2.2216100 | 435192 | 4612155 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77936-foto-08248-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77936-foto-08248-30-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | Segons la Carta Arqueològica de la Generalitat de Catalunya, no es coneix la situació exacta del jaciment. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||
| 77918 | Can Maspons del Rieral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maspons-del-rieral | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1970). 'Cases que tenen història: Can Maspons del Rieral', Anuari Local, núm. 8. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIV-XIX | Can Maspons del Rieral és una masia que podria ser d'origen medieval, sobre la qual es va consolidar un edifici de quatre crugies al llarg del segle XIX. Entre els elements que denoten l'existència d'una construcció anterior, trobem un notable arc de descàrrega de pedra situat a la façana de llevant, al costat del qual hi ha diversos carreus de pedra calcària de les mateixes característiques que les que s'observen a l'ermita de Sant Cristòfol. D'altra banda, la filada inferior del parament del mur posterior presenta la pedra col·locada en espiga. La masia és de planta rectangular i s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants desiguals amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons quatre eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, llevat del portal, que és d'arc escarser. Les obertures originals presenten ampits motllurats de pedra calcària, mentre que les altres són de majors dimensions i de factura moderna. A causa del desnivell natural del terreny, davant del portal hi ha una petita rampa feta de còdols. També al costat del portal hi ha adossat un pedrís amb escala que s'emprava per carregar els carros. També pel desnivell del terreny, la façana de llevant presenta poca alçada i en destaca un gran arc de descàrrega fet amb carreus escairats. Com a úniques obertures, trobem dues finestres d'arc pla arrebossat i un portal amb llinda de fusta i brancals ceràmics. A la façana de tramuntana únicament hi ha tres petites finestres, totes d'arc pla de pedra carejada. La filada inferior d'aquest mur presenta la pedra disposada en espiga. La façana de ponent queda parcialment tapada per un cobert que es sosté amb tres pilars ceràmics, que va ser incorporat durant la primera meitat del segle XX. El tractament dels murs és arrebossat amb morter de calç i pintat a la façana. Davant de la casa s'hi conserven les antigues corts, el pou, una pallissa habilitada com a habitatge i al sector de garbí una gran era encaironada. | 08248-12 | Barri de Sant Cristòfol | Tradicionalment, es creu que la masia podria estar vinculada a la veïna capella romànica de Sant Cristòfol, ja que sovint és conegut i apareix documentat com a Can Maspons de Sant Cristòfol. La primera notícia que tenim dels Maspons es remunta a l'any 1227, quan consta que un tal Bernat Ponç treballava en un molí llegat parcialment per Bernat de Villar a Arnau de Bastida. Ja al segle XIV, el molí (que es correspon amb l'actual molí d'en Vendrell) fou establert en la seva totalitat a Guillem Maspons, propietari del mas Ponç de la parròquia de Sant Cristòfol de Pallars. A principi del segle XV els Maspons obtindrien la llicència per abastir el molí de l'aigua del Tenes. Els Maspons tenien el domini útil del mas, mentre que els propietaris n'eren els monestirs de Sant Miquel del Fai i de Sant Benet de Bages. El molí va formar part de la propietat del mas fins a l'any 1677, en què Francesc Maspons va vendre'l a Josep Vendrell, pel que va passar a ser conegut com el molí d'en Vendrell. Durant la Guerra del Francès, Josep Maspons va ser afusellat a l'era de Can Corder. El seu germà Jacint va morir poc després, deixant vídua a Marianna Viaplana, que tan sols tenia un fill de curta edat, anomenat Joan. Al cap de pocs anys, Marianna es casà amb Josep Rof , amb qui es construirien la casa de Can Rof, avui desapareguda. L'hereu Joan Maspons va quedar-se a la casa de Can Maspons. Ell i el seu fill Domènec van arreglar la casa entre els anys 1868 i 1869, ja que es trobava en força mal estat. Actualment, els Maspons mantenen la propietat de la masia i segueixen essent els administradors de la capella de Sant Cristòfol. | 41.6379900,2.2444300 | 437072 | 4609860 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77918-foto-08248-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77918-foto-08248-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77918-foto-08248-12-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es denomina Can Maspons de Sant Cristòfol. | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 77932 | Avellaners de Can Just II i III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avellaners-de-can-just-ii-i-iii | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | Sobre un dels conjunts s'hi va construir un xalet, pel que ha quedat destruït. | En un camp d'avellaners a llevant del barri de la Campinya s'hi va localitzar una necròpolis romana. En concret, es van trobar cinc tombes de tegulae repartides en dos conjunts, a les quals s'associava ceràmica fina, un dolium i algunes monedes. | 08248-26 | Barri de la Campinya | El jaciment va ser descobert per E. Ramon, P. Font, M. Clot i I. Oliveras, membres de l'àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers. | 41.6478500,2.2407100 | 436772 | 4610957 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77932-foto-08248-26-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 77965 | Serrat del Cucut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-del-cucut | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | Podria haver quedat destruït o malmès per les intervencions que s'han fet en aquest indret. | Al sector proper a la font de Sant Jaume s'hi van localitzar material en superfície datable del període ibèric-romà, consistent en ceràmica ibèrica a torn i tègula romana. La zona ha estat urbanitzada i actualment no s'observa material en superfície. | 08248-59 | Barri de la Font d'Abril | El jaciment va ser documentat l'any 1947 per Josep Estrada. | 41.6414200,2.2023700 | 433572 | 4610272 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77965-foto-08248-59-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 77959 | Pla de Masmitjans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-masmitjans | BARBANY, C. [et al.] (2003). De la Balma a la Masia:l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -VII / -I | La urbanització de l'indret pot haver malmès o destruït les restes. | En el pla de Masmitjans, sobre una petita carena sobre el torrent de la Font d'Abril, s'hi van localitzar indicis d'un poblat ibèric que va ser romanitzat. Concretament, es van localitzar diverses sitges i restes de parets, a les quals s'associava abundant material: ceràmica ibèrica a torn i a mà amb cordons i incisions, ceràmica ibèrica pintada, campaniana A i B, pesos de teler, fusaioles, ossos de fauna i eines agrícoles de ferro. Aquest indret va ser parcel·lat i urbanitzat, sense que hi hagués un seguiment arqueològic, pel que probablement les restes han estat destruïdes i no puguin ser objecte d'estudi. | 08248-53 | Barri de la Font de Sant Joan | Va ser documentat per Josep Estrada l'any 1949. L'aficionat local J. Dantí va recollir-hi material abans de l'urbanització, entre el que hi ha pesos de teler i una moneda, actualment desapareguda. | 41.6419000,2.2108800 | 434282 | 4610319 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77959-foto-08248-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77959-foto-08248-53-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 77942 | Can Fluvià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fluvia | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. VALLICROSA, J., dir. (1972). 'Nota arqueològica de Can Farell de la Vall', Ronçana, núm. 44. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana. | -III / V | Ha quedat destruït per les obres que s'han fet en aquest indret. | Tenim notícies que entre les masies de Can Bassa de la Vall i Can Farell s'hi han fet diverses troballes arqueològiques, com són un conjunt de sitges i un enterrament. El conjunt de sitges romanes es va descobrir en motiu de l'eixamplament del camí de Can Farell, i contenien ceràmica romana i àmfores, a més d'un corn de caça. Més endavant, en motiu d'un rebaix fet en el camp que hi ha a ponent de Can Farell de la Vall, a l'actual camp de futbol, es va posar al descobert la troballa de cinc tombes de tègula, datables com a romanes o tardoantigues, a més de fragments d'un crani. A la Serra Granada, prop de Can Bassa, s'hi troba material en superfície, especialment de tègula i dòlium. | 08248-36 | Barri de les Pinedes del Castellet | Durant la dècada de 1960, Josep Dantí va descobrir un conjunt de sitges en motiu de l'obertura del camí que va a Can Farell. El coneixement de la notícia de l'enterrament el tenim per fonts orals i per un article publicat a la Revista Ronçana. En aquest s'explica que va avisar de la troballa Josep Mª Maspons i va ser inspeccionada pel Grup afecte a la Delegació de Granollers, del Servei Nacional d'Excavacions Arqueològiques, format per Josep Estrada, Pere Font i Emili Ramón Valls, amb la col·laboració de Jordina Medalla, Vicenç Maimó i Josep Muntal. | 41.6372100,2.2186600 | 434925 | 4609792 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77942-foto-08248-36-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-12-13 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es denomina Can Figueretes. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||
| 77938 | Jaciment de Can Brustenga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-brustenga | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / -II | La urbanització de l'indret podria haver malmès o destruït part del jaciment. | Tenim notícies que a la feixa gran del mas Brustenga, a ponent del mateix, s'hi van localitzar restes materials que apunten a la presència d'una vil·la romana en aquest indret. D'una banda, es van trobar les restes de dues canalitzacions d'opus signinum. Més endavant, es van trobar restes d'un mur i paviments romans 'in situ', a més de material en superfície: tègula, dòlium, ceràmica ibèrica a torn, campaniana B, pesos de teler i fragments d'àmfora. Durant la revisió de la carta arqueològica no es van trobar indicis materials del jaciment. | 08248-32 | Barri del Rieral | La primera notícia del jaciment la trobem a la Carta Arqueològica de l'any 1945, feta per M. Almagro. L'any 1947 Josep Estrada hi va localitzar les restes de mur i paviments, a més del material associat. | 41.6432200,2.2291600 | 435805 | 4610452 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77938-foto-08248-32-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 78005 | Can Noguera del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-noguera-del-pla | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (2003). “Cases que tenen història”, Anuari Local, núm. 41. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVII | Can Noguera és una masia del segle XVII construïda segons la tipologia clàssica de dues crugies i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Al segle XIX i XX s'hi van adossar diversos cossos amb funcions agropecuàries. Durant la segona meitat del segle XX s'hi va afegir el portal adovellat com havia tingut antigament i una de les finestres, provinents del mas Hortjussà de Caldes. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, definits pel portal d'arc de mig punt adovellat i una finestra d'arc pla arrebossat a la planta baixa, i dues finestres d'arc pla de pedra carejada al pis. Les finestres tenen l'intradós i els ampits motllurats, una d'elles amb una creu incisa a la llinda i l'altra inscrita amb l'anagrama IHS i la data: '1607'. Al centre de la façana, entre les dues finestres, hi ha pintada una franja blanca i les lletres 'CAN NOGUERA' de color blau. A la façana de llevant hi ha adossat un cos perpendicular de dos nivells d'alçat, que es correspon amb el celler. D'altra banda, a les façanes de ponent i tramuntana hi ha adossats cossos moderns d'un sol nivell d'alçat. El revestiment dels murs és arrebossat amb pòrtland. | 08248-99 | Barri del Rieral | La masoveria de Can Noguera s'esmenta en la documentació antiga des de l'any 1689, quan s'esmenta entre els límits d'una horta del Rieral. Fins a l'any 1736 no tornem a trobar referències de la casa, en concret al cadastre de l'Ametlla del Vallès, on la casa Noguera hi tenia una peça de terra. Tanmateix, podria tractar-se de la masia de Can Noguera de la Riba, actualment desapareguda. L'any 1758 apareix en el cadastre de Santa Eulàlia de Ronçana, on hi ha una relació dels béns de la casa. A finals d'aquest segle, Can Noguera pertanyia a Joan Serra i Maspons, casat amb una filla de Can Màrgens, Antònia Màrgens, una de les pairalies més importants de Llerona. Els Serra residien al mas Serra de Canovelles i tenien el domini útil del mas Noguera, pel qual havien de pagar un cens anual a Jonc d'Alella. Els masovers de la casa l'any 1832 eren Antic Fadó i Narcís Iglésias, que s'hi van estar fins a l'arribada dels Oliveras durant la dècada de 1880. A finals d'aquest segle, després de la mort de Marià Serra, els hereus la van vendre a Josep Torras de Caldes de Montbui, la família del qual en manté la propietat. Va ser un personatge destacat, que va ser alcalde de Caldes de Montbui, com també ho seria el seu fill Francesc de Paula Torres. En Josep Torras va ampliar el patrimoni familiar amb la compra del mas Gafa i Can Dalmau de Sant Simple. Els Oliveras van ocupar la masoveria de forma intermitent fins a l'any 1939, quan s'hi van instal·lar Joan Molins i la seva família. No serà fins a l'any 1974 que van entrar com a masovers en Francesc Solé i la seva família, que provenien de can Pineda de Santa Eulàlia i en l'actualitat encara hi resideixen i treballen les terres. | 41.6421900,2.2373500 | 436486 | 4610331 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78005-foto-08248-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78005-foto-08248-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78005-foto-08248-99-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||
| 78010 | Can Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pou-2 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Can Pou és una casa de pagès del segle XIX que presenta indicis d'haver-se construït sobre una edificació anterior. A l'interior s'hi conserven murs de tàpia de certa amplada, sobre les quals es va bastir un edifici de major alçada i s'hi va incorporar un cos frontal fins a constituir la façana actual. La masia és de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis s'orienta a migdia i es composa segons tres eixos simètrics, definits per obertures d'arc pla arrebossat, llevat del portal d'arc escarser. Sobre el portal hi ha un finestral amb sortida a un balcó de baranes forjades. La façana queda rematada per un capcer sinuós resseguit per una cornisa, al centre del qual hi ha un rellotge de sol rectangular format per una capa de morter i l'agulla. Sota d'aquest s'hi conserva la corriola. Les obertures de les façanes laterals i posterior són igualment d'arc pla arrebossat i es distribueixen formant eixos. A la façana de ponent s'hi observen dos petites obertures d'arc de mig punt que constituïen un colomar. Al llarg de la mateixa façana hi trobem adossat un cos annex d'un sol nivell d'alçat amb la coberta a una vessant, que s'obre a migdia amb un gran portal d'arc escarser arrebossat. A l'altra façana lateral hi ha diversos annexes adossats que es prolonguen per migdia, igualment d'un sol nivell d'alçat. El tractament dels murs es manté arrebossat amb morter, que a les obertures, els nivells de forjats i les cantonades estava acabat de diferent tonalitat. A pocs metres en direcció garbí s'hi conserva un safareig rectangular, situat en una cota inferior per tal de facilitar l'accés de l'aigua, que proveeix un petit rec. L'estructura queda envoltada per un mur de maó, llevat de la part frontal, on hi ha les lloses inclinades característiques. | 08248-104 | Barri del Rieral | La primera notícia que tenim de Can Pou és de l'any 1861, quan pertanyia a Francesc Fadó. A finals del segle XIX, Mateu Dantí i Artigues va adquirir la casa i algunes peces de terres. A principi del segle XX, va participar en la junta directiva de la Cambra Agrícola del Vallès. Actualment la casa pertany als seus descendents. | 41.6353300,2.2393200 | 436644 | 4609568 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78010-foto-08248-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78010-foto-08248-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78010-foto-08248-104-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||
| 78166 | Zona agrícola del Rieral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-agricola-del-rieral | La zona agrícola del Rieral està situada al costat del riu Tenes i s'estén a ambdós costats del camí del Gual. Es tracta d'una plana al·luvial d'interès paisatgístic i social, on s'hi han establert nombrosos masos des de fa segles, atrets per la fertilitat de les seves terres. Com a resultat trobem un mosaic agrícola d'interès paisatgístic, configurat a través del conreu d'horta i els seus recs, així com el cultiu d'avellaners i de sembradura. | 08248-260 | Barri del Rieral | 41.6357500,2.2345400 | 436246 | 4609618 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78166-foto-08248-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78166-foto-08248-260-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||||||||
| 78038 | Fons bibliogràfic de Joan Ruiz | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-joan-ruiz | XIX-XX | A la biblioteca municipal de Santa Eulàlia s'hi conserva la col·lecció particular de llibres del filòleg Joan Ruiz i Calonja. Els volums comprenen els àmbits de la Gramàtica, Història, Literatura i la seva obra pròpia. Entre les publicacions trobem la 'Gramática de la lengua catalana' de l'any 1867, 'Resum de la Literatura Catalana' de l'any 1927, 'Nausica' de Joan Maragall de l'any 1923 i la seva obra 'Història de la Literatura Catalana' de l'any 1954, entre moltes altres. | 08248-159 | Biblioteca Casa de cultura Joan Ruiz i Calonja de Santa Eulàlia de Ronçana. C. Mestre Joan Batlle, 6 | El filòleg Joan Ruiz i Calonja (Barcelona, 1923 / Santa Eulàlia de Ronçana, 2010) és l'autor de diverses obres de l'història de la literatura catalana sobre la introducció de l'Humanisme a Catalunya en el segle XV. Entre els anys 1963 i 1980 va ser cap de redacció de l'editorial Teide, com també va col·laborar en la renovació pedagògica a l'escola de mestres Rosa Sensat. Els anys següents va ser el primer director de l'Escola de Segon Ensenyament La Vall del Tenes, contribuïnt al mateix temps en la reforma educativa de secundària de la Generalitat de Catalunya. L'any 1986 el Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya li va concedir el premi Ramon Fuster Rabés. L'any 2008 se li va concedir la Creu de Santa Eulàlia i l'any següent rebia el premi Memorial Jaume Rafart pel seu compromís social i polític. | 41.6544900,2.2232700 | 435326 | 4611707 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78038-foto-08248-159-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | El fons bibliogràfic està pendent de ser inventariat. | 98 | 57 | 3.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||
| 77953 | Jaciment de Can Tries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-tries | CIURANS, X. (1998). 'Cases que tenen història: L'església de Santa Eulàlia de Ronçana', Anuari Local, núm. 36. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / -II | No es conserven els fonaments i el paviment que creuava el camí. | Al bosc de Can Brustenga, al sector de ponent de la masia de Can Tries, s'hi ha localitzat abundant material en superfície, que apunta a l'existència d'una vil·la romana de fundació republicana en aquest indret. Hi ha notícies que a mitjans del segle XX hi havia un fonament de paret que travessava el camí i un tram d'uns 10 metres de formigó romà. Entre el material trobat, hi havia tègula, dòlium, terra sigilata hispànica, àmfora itàlica i Campaniana B. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 es va constatar la presència de material en superfície, amb fragments de tègula, ceràmica comuna romana, terra sigilata Clara i dòlia. | 08248-47 | Bosc de Can Brustenga | El jaciment va ser documentat per Josep Estrada l'any 1951. Segons tradició popular, al bosc de Can Brustenga hi havia les restes de l'Església Vella, anterior a l'actual. Quan Estrada va prospectar el lloc, va identificar els fonaments visibles com a restes romanes, tal com apunta la ceràmica trobada en aquest indret. | 41.6489800,2.2294400 | 435834 | 4611091 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77953-foto-08248-47-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 78131 | L'Església Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lesglesia-vella | XIX-XXI | Segons tradició oral, al bosc de Can Brustenga hi ha les restes de l'antiga església de la població, anterior a la de la Sagrera, coneguda com l'Església Vella. En aquest indret hi passava un camí que portava des del Rieral fins a la Sagrera, a peu del qual s'observaven els fonaments i restes de paviment d'una edificació, que des de temps immemorials s'han identificat com l'antiga església. La parcel·lació d'aquesta zona ha suposat la progressiva desaparició d'aquestes restes. | 08248-225 | Bosc de Can Brustenga | Malgrat de tractar-se d'una creença molt estesa en a la població, creiem que les restes que s'observaven poden correspondre's amb les restes d'una vil·la romana documentades des de la segona meitat del segle XX per la secció d'Arqueologia del Museu de Granollers. El jaciment en qüestió es denomina de Can Trias, per la proximitat d'aquesta casa. | 41.6488000,2.2280300 | 435717 | 4611072 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||||||
| 78114 | Forn d'obra de Can Maspons de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-can-maspons-de-la-vall | XVIII-XX | Només se'n conserva la cambra de cocció. | El forn d'obra de Can Maspons de la Vall està construït sobre un marge del bosc de Can Maspons. La part frontal es troba esfondrada, pel que la boca ha quedat tapada. A la part posterior, sobre el marge, hi ha la cambra de cocció, de planta rectangular excavada en el terreny natural. A l'interior s'hi dipositen deixalles i sediments, pel que no se'n pot determinar la fondària. | 08248-208 | Bosc de Can Maspons de la Vall | 41.6388200,2.2052200 | 433807 | 4609981 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78114-foto-08248-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78114-foto-08248-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78114-foto-08248-208-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||||
| 78121 | Pins de Can Maspons de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-de-can-maspons-de-la-vall | CABOT, J. ; MARGENAT, J.; RELATS, V. (1990). 'Els arbres monumentals de la Vall del Tenes', Ronçana. núm. 155. Santa Eulàlia de Ronçana: Revista Ronçana. | XX | El pins de Can Maspons es troben situats a peu del camí del bosc de Can Maspons. Es tracta de quatre exemplars centenaris de pi pinyer (Pinus pinea), espècie originària de l'àrea mediterrània. Són arbres de gran magnitud i d'una sola vessa que creix molt recta, caracteritzada per l'escorça marró rogenc molt gruixuda. Els troncs tenen un perímetre que va dels 3 metres als 2,5, amb unes brancades d'uns 20 metres de diàmetre i que arriben fins a una alçada propera als 20 metres. | 08248-215 | Bosc de Can Maspons de la Vall | 41.6400300,2.2041800 | 433722 | 4610116 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78121-foto-08248-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78121-foto-08248-215-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||||
| 78115 | Forn de pega del Bruguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pega-del-bruguer | XVIII-XX | Part del mur frontal s'ha esfondrat. | Forn de pega situat sobre el torrent que creua el bosc del Bruguer. És un petit forn de planta circular que està excavat directament del terra. Fa poc més d'un metre de diàmetre i té poca fondària, difícil de determinar pels sediments que el cobreixen. A la base de la part frontal té una petita boca semicircular, també excavada del terra. | 08248-209 | Bosc del Bruguer | 41.6587800,2.2049600 | 433806 | 4612197 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78115-foto-08248-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78115-foto-08248-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78115-foto-08248-209-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||||
| 78116 | Forn d'obra del Bruguer I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-bruguer-i | XVIII-XX | Sobre la boca hi creix un pi que podria malmetre l'estructura. L'interior és ple de restes vegetals. | El primer forn d'obra del Bruguer està construït sobre un marge del bosc del Bruguer. A la part frontal presenta una boca d'arc rebaixat de rajols disposats a plec de llibre, dins el qual hi ha la fogaina, excavada sobre el terreny natural. A la part posterior, sobre el marge, hi ha la cambra de cocció, de planta rectangular i excavada en el terreny natural. A l'interior s'hi dipositen sediments, pel que no se'n pot determinar la fondària. La part frontal és feta de pedra irregular lligada amb argamassa, sobre la qual hi creix un pi. | 08248-210 | Bosc del Bruguer | 41.6582400,2.2038500 | 433713 | 4612138 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78116-foto-08248-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78116-foto-08248-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78116-foto-08248-210-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||||
| 78117 | Forn d'obra del Bruguer II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-bruguer-ii | XVIII-XX | Només se'n conserva la cambra de cocció. | El segon forn d'obra del Bruguer està construït sobre un marge del bosc del Bruguer. La part frontal es troba esfondrada, pel que la boca ha quedat tapada. A la part posterior, sobre el marge, hi ha la cambra de cocció, de planta rectangular excavada en el terreny natural. A l'interior s'hi dipositen sediments, pel que no se'n pot determinar la fondària. | 08248-211 | Bosc del Bruguer | 41.6581100,2.2045000 | 433767 | 4612123 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78117-foto-08248-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78117-foto-08248-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78117-foto-08248-211-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||||
| 78055 | Fons fotogràfic de Santa Eulàlia al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-santa-eulalia-al-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local | XX | <p>El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diverses fotografies i postals de Santa Eulàlia de Ronçana. Bona part de les fotografies són de l'ermita de Sant Cristòfol, de les diferents façanes i l'interior abans i després de la seva restauració (anys 1964, 1967 i 1980). També hi ha una fotografia de Can Roig dels Pins (any 1922), la rectoria (1922), Can Feu (dibuix) i l'ermita de Sant Simple (any 1969).</p> | 08248-139 | C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge - planta baixa. 08036 Barcelona | <p>L'any 1914 es va crear el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Des d'aleshores, el servei ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual provinent de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. Fins a l'any 1986 no va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), quan va convertir-se en un referent en la restauració de patrimoni monumental del territori català.</p> | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||||||
| 77935 | La Bastida II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bastida-ii | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | El forn s'ha esfondrat i està recobert de vegetació. | En un camp de conreu a ponent de la masia de la Bastida s'hi van localitzar un lloc de producció ceramista romà. En concret, es va trobar l'engraellat d'un forn d'uns 2'50 x 2,20 metres, que constava de vuit fileres de fumerals de sis forats cadascuna. La cambra de combustió estava coberta amb morter de calç i sorra. A l'entorn s'hi van localitzar fragments d'imbrex i de tegula. A pocs metres a llevant hi havia la paret d'un altre forn. Actualment estan parcialment enderrocats i coberts de vegetació. | 08248-29 | C. Doctor Fleming. Barri de la Serra Granada | El jaciment va ser descobert per J. Xena l'any 1976 quan es treballaven els camps. Va ser excavat el mateix any per J. Pardo. | 41.6350900,2.2279200 | 435694 | 4609550 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77935-foto-08248-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77935-foto-08248-29-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 78013 | Can Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sabater-0 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIV-XX | Es troba en estat de deteriorament per trobar-se sense ús | Can Sabater és una masia del segle XVI construïda sobre les restes d'un mas i un molí medieval. Les restes d'aquest molí les trobem al sector de gregal de la construcció, on s'observen murs de carreus de notable amplada, entre els quals hi ha una rampa per on entrava l'aigua al carcabà. Aprofitant una part d'aquesta estructura primitiva, entre els segles XVI i XVII va configurar-se la masia clàssica de tres crugies. Durant la segona meitat del segle XX va ser reformada per habilitar-la com a restaurant, pel que es va reformar l'interior i es va afegir un cos al costat de llevant. Al mur de tramuntana d'aquest cos s'observa un pany de paret que es correspon amb un altre vestigi del molí medieval. La masia és de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana està composta per tres eixos d'obertures d'estil gòtic; a l'eix central hi ha el portal d'arc de mig punt adovellat i una finestra d'arc conopial dentada amb arquets. Una finestra de les mateixes característiques s'obre a l'eix lateral, mentre que a l'altre eix és d'arc pla amb incisió conopial i l'intradós motllurat. Les golfes s'obren amb una única finestra d'arc rebaixat arrebossat, sobre el qual hi ha el suport de l'antiga corriola. Les dues finestres de la planta baixa són de factura moderna. La façana de ponent s'obre amb un portal i una finestra gòtics- renaixentistes. D'una banda, el portal és d'arc pla de pedra carejada, on hi ha tallat el relleu d'una àliga. D'altra banda, la finestra és d'arc pla amb incisió conopial i brancals motllurats. Les obertures de la façana posterior són d'arc pla ceràmic de factura moderna, excepte una finestra d'arc pla sobre impostes de pedra carejada. La façana de llevant queda tapada per un cos modern de dos nivells d'alçat. El tractament dels murs es manté amb restes d'arrebossat a la façana principal i lateral, mentre que a la posterior s'ha arrebossat deixant algunes pedres vistes. A l'interior de la casa es mantenen elements d'interès, com són els portals d'arc pla de pedra carejada amb orles tallades a la llinda, una d'elles amb l'anagrama MA i la data '1595' i l'altra amb l'anagrama IHS envoltada de caps d'angelet. També és de destacar un tinell que aprofita el forat de la caixa d'escala, de talla de fusta decorat amb angelets. Es tracta d'un moble de luxe que s'utilitzava per guardar i exposar la vaixella, datable del segle XVI. | 08248-107 | C. Fonteta, 3 | El nom Sabater està documentat a la zona des de mitjans del segle XIV, de la mà de Bernat Sabater. L'any 1403 el batlle General de Catalunya va establir l'aigua del Tenes per al funcionament dels molins fariners a favor de Pere Sabater de Santa Eulàlia i la família Comes de Lliçà. El mateix mas Comas va ser venut l'any 1433 per Guillem Plantada a Pere Sabater, a causa de la mort de Francesc Comes sense descendència. El mas Comas va passar a la seva filla Margarida, qui es casaria amb Joan Taxeu. A mitjans del segle XVI el mas Sabater i el seu molí pertanyien a Agustí Sabater. Un segle més tard, el mas forma part de la mateixa heretat que el mas Trias. Aleshores, un tal Josep Tries i Sabater formava part del Consell de la baronia de Montbui. Després del casament de Maria Tries i Sabater amb Pere Jonch, del mas Jonch d'Alella, a finals del segle XVII els dos masos de Santa Eulàlia passarien a ser masoveries. Al cadastre de mitjans del segle XVIII encara hi consta l'existència del molí fariner. Els Jonch van mantenir-ne la propietat fins a principi del segle XX. Des de la segona meitat del segle XX ha funcionat com a restaurant, tot i que actualment ha quedat sense ús. | 41.6330600,2.2420900 | 436872 | 4609314 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78013-foto-08248-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78013-foto-08248-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78013-foto-08248-107-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 78146 | Lledoner de Can Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-sabater | XIX | El lledoner de Can Sabater està situat a la part de gregal de la masia, a tocar de les restes d'un molí medieval. Es tracta d'un magnífic exemplar de lledoner (Celtis australis) d'una sola bessa que destaca per les seves dimensions notables. El tronc té un perímetre d'uns tres metres i té una brancada molt voluminosa, que assoleix uns 15 metres de diàmetre i que arriba fins a una alçada propera als 12 metres. | 08248-240 | C. Fonteta, 3 | 41.6331900,2.2422200 | 436883 | 4609328 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78146-foto-08248-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78146-foto-08248-240-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||||
| 78034 | Can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font-6 | XVIII-XX | Presenta cert estat de deteriorament per la falta de manteniment. | Can Font és una masia del segle XVIII que va ser reformada durant el segle XIX. Des de la segona meitat del segle XX ha estat notablement reformada, amb la construcció d'un habitatge sobre les antigues corts i un volum modern. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis s'orienta a ponent i es composa segons tres eixos d'obertures, totes d'arc pla arrebossat excepte el portal de doble arc escarser ceràmic amb l'intradós motllurat. En un extrem de la façana posterior en sobresurt un cos d'un sol nivell d'alçat amb coberta a una sola vessant que desaigua a migdia. A la base d'aquesta façana s'observen les marques que anteriorment hi havia adossat un cos de poca alçada. El tractament dels murs és arrebossat a la façana principal i de pedra vista a la posterior. Al costat de migdia del volum principal hi ha adossat l'antic cos les corts, que s'obren amb una galeria de pòrtics d'arc de mig punt arrebossat. Sobre aquest nivell s'hi va construir un habitatge independent amb accés des de la façana de llevant. Té la coberta d'uralita, a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Fa pocs anys es va adossar un volum nou a la façana de tramuntana, que està a mig construir i supera en alçada al volum principal. | 08248-128 | C. Girona, 42 | Des del segle XVIII, Can Font era una de les masoveries de la família de Dou, afincada a Barcelona. Entre les propietats que tenien a la zona hi ha Can Pallars de Santa Eulàlia i Can Regassol de Caldes. L'origen del nom pot venir de la font que fins fa pocs anys hi havia al torrent que hi ha al nord de la casa, que actualment està totalment tapada de vegetació. Durant la segona meitat del segle XIX n'era el masover Pere Ciurans i Badia. A mitjans del segle XX va canviar de mans i va urbanitzar-se el seu entorn. Des d'aleshores, la finca ha tingut diversos usos, els darrers una hípica i una serralleria. L'any 2006 es van construir diverses cases de protecció oficial a la feixa que hi ha a ponent de la casa, pel que ha quedat envoltada d'edificis moderns. | 41.6402000,2.2427800 | 436937 | 4610106 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78034-foto-08248-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78034-foto-08248-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78034-foto-08248-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||
| 78001 | Can Joanet de l'Auto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joanet-de-lauto | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | Està afectada d'humitats | Can Joanet de l'Auto és una casa de poble construïda l'any 1935 sota la influència de l'arquitectura noucentista del moment. És un edifici aïllat de planta rectangular que s'estructura en una sola crugia. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis presenta dues obertures: una gran porta d'arc pla que constitueix l'entrada del garatge, i un finestral d'arc pla emmarcat per una motllura. Aquest té sortida a un balcó de baranes forjades que és sostingut per dues mènsules decoratives. Al coronament de l'edifici hi ha la ventilació sota coberta i diverses cornises dentades i amb decoració vegetal, a més d'un fris amb relleu en espiga. La part superior es remata per un capcer semicircular on hi figura l'any '1935'. A banda i banda hi ha una barana d'obra de formes sinuoses amb gerros als extrems. Les façanes laterals presenten finestres d'arc pla emmarcats amb una motllura al pis, mentre que a les golfes són d'arc primitiu esglaonat. A banda i banda del volum principal s'hi adossa un cos de planta baixa, habilitats a la part superior com a terrasses transitables. El cos de l'esquerra presenta una barana de les mateixes característiques que la del cos principal. Al seu costat hi ha unes escales exteriors d'obra que permeten accedir a la casa pel pis. El tractament dels murs és arrebossat i pintat, de color blanc a la plana baixa i de color carbassa al pis, amb les motllures de diferent tonalitat. | 08248-95 | C. Jaume I | La casa va ser construïda per Joan Rosàs l'any 1935. En ser l'encarregat del transport de persones i del correu del poble fins a Granollers, aviat va ser conegut com en 'Joanet de l'auto'. | 41.6543100,2.2249900 | 435469 | 4611686 | 1935 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78001-foto-08248-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78001-foto-08248-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78001-foto-08248-95-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||
| 77928 | Can Farell de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-farell-de-la-vall | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (2002). 'Cases que tenen història: Can Farell de la Vall', Anuari Local, núm. 40. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIV-XX | Can Farell és una masia d'origen medieval que va ser ampliada durant els segles XVIII i XX. Els vestigis més antics que s'hi conserven són el portal i la finestra gòtica. Durant el segle XVIII es va fer una gran reforma sobre el volum principal i es va construir la portalada de l'entrada. Finalment, al voltant del segle XX s'hi va fer una nova reforma consistent en l'incorporació de nous volums, l'obertura de finestres neogòtiques i l'habilitació de l'interior per adaptar-lo a l'ús de la restauració. És un edifici constituït per diversos volums superposats. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, excepte una part del volum principal que és plana habilitada com a terrassa transitable. El frontis del volum principal té les obertures disposades de forma aleatòria; a l'extrem de ponent, que es correspon amb la part més antiga de la construcció, hi ha el portal d'accés, amb llinda de fusta sobre permòdols i brancals de pedra, que queda tapat per una marquesina. En aquesta mateixa crugia, a nivell del primer pis, trobem una finestra geminada amb arquets de mig punt i impostes decorats amb frisos de rosetes, columneta central i capitell treballat. Tant la porta com la finestra poden datar-se entorn el segle XIV. El primer i el segon pis queden dividits horitzontalment per un balcó corregut que es prolonga per tota la façana de migdia i llevant, així com per la barana de balustrada ceràmica que la corona. A la resta del volum s'intercalen finestres d'arc pla arrebossat i d'altres neogòtiques. Del volum que s'adossa a ponent de forma circular en destaca una galeria horitzontal amb pòrtics d'arc de mig punt sobre impostes ceràmiques. A l'extrem de llevant de la façana de migdia hi ha una portalada d'arc escarser de pedra amb la clau tallada amb un camper on hi consta: 'IHS / PAU / FARELL / 1741'. Des d'aquest, s'accedeix al pati frontal de la casa, que queda tancat per un altre volum situat a migdia. A la façana de tramuntana i ponent s'hi han afegit sengles volums d'un i dos nivells d'alçat. L'interior de la masia ha estat notablement reformat per habilitar-lo com a restaurant a la planta baixa i residència al pis. Tanmateix, es conserven alguns elements com la xemeneia de l'antiga cuina, una fresquera subterrània, part dels paviments i mosaics, les bigues dels sostres, etc. | 08248-22 | C. Joan I, 5 | Antigament, el mas Farell era conegut com a mas Camp i pertanyia a la casa de Castellet. La primera notícia que tenim del nom Camp a la és de l'any 1434, en què Antoni Camp i Pere Puig venen el mas Comes a Antoni Caseta. En els fogatges dels segles XV i XVI hi consta en Camp. Durant la segona meitat del segle XVI, Antoni Camp posseïa el mas Camp i el mas Albareda (derruït), pel senyor de la casa Castellet. Uns anys més tard, va passar a mans d'Antoni Borrell, qui el va vendre a finals del segle XVII a Pau Farell, fill del mas Farell de Sant Sebastià de Montmajor. El seu fill Pau va ser l'hereu del mas Camp i qui hi va fer una important reforma. A través del casament, els Farell van entroncar amb diverses cases importants de la contrada, com són els Margarit, els Artigues, els Rosàs i els Cabot, entre d'altres. A mitjans del segle XIX els Farell ja vivien a Barcelona, quedant a la casa els masovers, els Girbau. Finalment, l'any 1901 van vendre el mas i les seves terres a Fèlix Fages, membre destacat de la burgesia barcelonina. En morir sense descendència, la casa va passar a mans de la vídua Maria Coquart qui, després que els masovers Boada marxessin, la va vendre. Aleshores la casa va passar per diverses mans i les terres es van parcel·lar i urbanitzar. L'any 1971 la van adquirir Josep Maspons i Miquel Riera; la família d'aquest darrer va adquirir-ne la totalitat l'any 1976 i hi van habilitar un restaurant que gaudeix de molta nomenada. | 41.6356800,2.2197500 | 435014 | 4609621 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77928-foto-08248-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77928-foto-08248-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77928-foto-08248-22-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||
| 78007 | Can Paraire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paraire | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVIII-XIX | Can Paraire és una masia del segle XVIII sobre la qual es va ampliar i consolidar el mas actual durant el segle XIX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis queda tapat a l'extrem de ponent per un cos perpendicular de dos nivells d'alçat. La resta de la façana presenta dos eixos d'obertures, totes d'arc pla arrebossat excepte el portal d'arc escarser. Seguint el pendent de la coberta, trobem el cos corresponent a les corts adossat a la façana de llevant. Aquest té les obertures d'arc rebaixat ceràmic, una de les quals té una escala exterior d'obra que permet accedir-hi. El cos perpendicular que surt de la façana també té les obertures d'arc escarser ceràmic a la planta baixa i d'arc pla al pis. La resta de façanes té les obertures d'arc pla ceràmic disposades de forma aleatòria. A la façana posterior s'hi adossa un cos quadrangular d'un sol nivell d'alçat amb la part superior habilitada com a terrassa transitable. El revestiment dels murs es manté arrebossat i pintat, excepte en els cossos adossats a ponent i llevant, que presenten el parament de paredat comú vist. Davant la façana hi ha una gran era encaironada. | 08248-101 | C. Mare de Déu del Pilar | L'origen del nom de la casa es remunta a mitjans del segle XVIII, quan hi visqué Jaume Cabot, qui exercia aquest ofici. Un descendent seu, Genís Cabot, va deixar la casa al seu nebot Tomàs Cabot. El seu fill Manel va ser regidor de l'Ajuntament de Santa Eulàlia l'any 1934, fins que va ser detingut durant uns mesos pels fets d'octubre d'aquell any. Actualment, encara pertany als seus descendents. | 41.6545300,2.2308000 | 435953 | 4611706 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78007-foto-08248-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78007-foto-08248-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78007-foto-08248-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||
| 77998 | Can Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-genis-3 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1988). 'Cases que tenen història: Els Rosàs a la Sagrera. Can Genís', Anuari Local, núm. 26. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVIII-XXI | Can Genís és una masia del segle XVIII que va ser reformada durant el segle XIX. Des de fa uns anys s'hi està fent una rehabilitació integral per adaptar-la com a habitatge modern. Al costat de ponent hi ha adossat un volum modern. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'accés es troba descentrat en el frontis, i entorn seu s'hi distribueixen diverses obertures de forma aleatòria. Totes elles, així com a la resta de façanes, han estat ampliades i s'han acabat amb pedra moderna. Originalment, la finestra central del pis era d'arc pla de pedra carejada, de la qual s'ha aprofitat la llinda per la finestra del pis. La única finestra original que es conserva la trobem a la façana de ponent, a l'alçada del pis, que és de pedra carejada amb la llinda i els brancals inscrits: '1738', 'GENIS ROSAS' i 'JOAN ROSAS ME FE 1738'. Aquesta finestra només és visible des del balcó de la casa moderna que s'hi ha adossat. El revestiment dels murs ha estat repicat recentment i actualment presenta la pedra vista. En la rehabilitació que s'està fent s'ha suprimit el nivell de les golfes per donar més alçada a les estances del pis. Com a els elements característics s'han mantingut els festejadors de les finestres i les fornícules. Davant la masia s'hi conserva el pou antic. | 08248-92 | C. Sagrera, 3 | La primera notícia documental que tenim de la casa es remunta a principi del segle XVIII, quan un fill de la masia de Rosàs, Genís Rosàs, va instal·lar-se en una casa de la Sagrera fins aleshores coneguda com Can Vidal. En Genís va casar-se amb la Susagna Ferrés i van tenir un fill anomenat Joan, amb qui reformarien la casa en dues ocasions al llarg d'aquest segle. Durant la segona meitat del segle XIX, la família Rosàs va passar per diverses dificultats econòmiques, que amb la mort sobtada del pare Joan mentre batia a l'era de Can Naps, va empitjorar. El seu fill Francesc va fer-se càrrec de la casa i va poder sufragar els deutes que havien acumulat. En l'actualitat, els seus descendents en mantenen la propietat. | 41.6550100,2.2257900 | 435536 | 4611763 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77998-foto-08248-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77998-foto-08248-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77998-foto-08248-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | En el moment de fer l'inventari es trobava en procés de restauració. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 77957 | Oliverar d'en Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliverar-den-puig | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | Va ser destruït. | A la pineda que hi ha al marge esquerre del carrer de Caldes de Montbui s'hi va documentar la troballa d'entre quatre i cinc tombes de fossa simple. A l'altre marge del carrer es fa trobar material ceràmic en superfície, entre el que hi ha fragments d'àmfora i tègula. | 08248-51 | C. de Caldes de Montbui | El jaciment va ser descobert per J. Dantí, aficionat local, i J. Estrada, del Museu de Granollers. | 41.6339100,2.2126200 | 434418 | 4609430 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77957-foto-08248-51-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 145,18 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/