Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78044 | Font del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rector-5 | XVII-XX | No hi brolla aigua. | La font del Rector està situada al nord del barri de la Sagrera, al costat del torrent del Rector. Està construïda en una cota inferior respecte el nivell del terreny, pel que per accedir-hi s'han de descendir dos graons d'obra. Al mur hi ha fixat el brollador metàl·lic, per on l'aigua (avui inexistent) queia en una pica rectangular. Sobre la font hi consta escrit ' LA FONT / DEL / RECTOR / SETEMBRE 1962', que es correspon amb l'any en què va ser arranjada. Al seu costat en sobresurt una petita canalització de pedra tapada, a més d'una obertura emmarcada amb pedra carejada també tapiada, que sembla correspondre's amb la boca de la mina d'aigua. Aquest mur es tanca formant una 'U', amb pedrissos a la part interna que conviden al repòs. | 08248-165 | Torrent del Rector | Al llarg de la seva història, la font del Rector ha estat motiu de disputes entre els veïns de la Sagrera i el rector. Tenim constància que l'any 1669 hi hagué un plet entre el rector Esteve Conill i els veïns pel domini de la font. Les disputes es van allargar fins a la segona meitat del segle XX. | 41.6572300,2.2223000 | 435248 | 4612012 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78044-foto-08248-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78044-foto-08248-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78044-foto-08248-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | |||||||||
| 78154 | Safareig de Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-serra | XX | Està envoltat de vegetació. | El safareig de Can Serra està situat al torrent del Rector, al seu pas pel barri de la Sagrera. És una petita bassa quadrangular feta de pedra lligada amb argamassa i maó pla a les vores. Al costat de llevant presenta els característics rajols inclinats que s'empraven per picar la bugada. El safareig s'omple de l'aigua del torrent, tot i estar canalitzat. | 08248-248 | Torrent del Rector | 41.6540400,2.2267700 | 435617 | 4611655 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78154-foto-08248-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78154-foto-08248-248-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | ||||||||||
| 78147 | Font del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-3 | XIX | Pràcticament està tapada de vegetació. | Al torrent de les Tres Pedres hi ha una petita font coneguda com a font del Mas o de Can Vidal. Està construïda en un dels costats del torrent, amb un mur revestit amb morter, d'on sobresurt un petit brollador en forma de tub metàl·lic. Està recobert de líquens i capileres. L'aigua cau directament sobre la llera del torrent. | 08248-241 | Torrent de les Tres Pedres | 41.6489900,2.2086000 | 434099 | 4611108 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78147-foto-08248-241-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | ||||||||||
| 78043 | Font del Mas Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-vendrell | XX | La font no raja i s'hi han fet actes vandàlics. | L'espai del torrent de la Vall de llevant del Mas Vendrell va ser arranjat a mitjans del segle XX com un espai de lleure. En el marge dret del torrent es van construir murs per contenir la terra, en un dels quals hi havia la font. Actualment, el brollador ha quedat cobert de sediments. Des d'aquí pugen unes escales d'obra fins a la feixa superior, on hi ha una taula feta amb una gran mola. Els bancs que hi havia han estat arrencats. | 08248-164 | Torrent de la Vall | 41.6432100,2.2005200 | 433420 | 4610472 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78043-foto-08248-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78043-foto-08248-164-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | ||||||||||
| 77956 | Jaciment de la Font d'Abril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-font-dabril | BARBERÀ, J.; PASCUAL, R. (1963). 'Resultados de una prospección en la estación prerromana de la Font de Bril, en Santa Eulàlia de Ronçana (Barcelona)'. Ampurias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). “La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)”, Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. GIMENO, T.; IZQUIERDO, P. (1990). La societat ibèrica del Vallès. Terrassa: Editorial Ègara. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / -I | L'estratigrafia natural del terreny ha estat molt alterada per l'erosió de l'aigua i les diverses prospeccions arqueològiques que s'hi han fet. | A l'extrem d'una plataforma elevada sobre dos torrents de la Font d'Abril s'hi van localitzar indicis materials d'un poblat preromà que s'hi va establir entorn el segle II a.C. Tenim notícies que a uns 150 metres de la font, hi havia una lleugera ondulació del terreny generada per les restes d'una edificació enterrada, on afloraven blocs de pedra i el material ceràmic en superfície. A la confluència dels torrents s'hi va trobar una sitja que contenia ceràmica pintada tipus Fontscaldes, àmfora romana, tègula, dolium i ceràmica campaniana. D'altra banda, en el tall del torrent sobre el torrent sud s'observà,, a poca fondària del nivell del terreny, un estrat de cendra de forma circular, amb una potència de 30 a 20 cm. i un diàmetre de 2 m. A l'interior s'hi van trobar ceràmica Campaniana A, àmfores i ceràmica grollera. Seguidament, a la zona de la plana, es va localitzar material en superfície, així com una nova sitja. Aquesta contenia ceràmica campaniana A i B, àmfora romana, tègula, dolia, ceràmica preromana, utensilis d'os, un pondus prismàtic, vasos bitroncocònics, àmfora greco-púnica, etc. L'efecte de l'erosió de l'aigua i l'arranjament de l'espai fan que l'estratigrafia natural es trobi molt alterada i no s'apreciïn les restes documentades. | 08248-50 | Torrent de la Font d'Abril | Va ser documentat per Josep Estrada l'any 1951. | 41.6427700,2.2071400 | 433971 | 4610418 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77956-foto-08248-50-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | ||||||||
| 78079 | Aqüeducte del torrent de l'Areny I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-torrent-de-lareny-i | XVIII-XX | A la part superior hi creix vegetació. | Al torrent de l'Areny, al costat del pont de la carretera de Bigues, hi ha un petit aqüeducte per on el rec de Dalt salva el desnivell del terreny. Es tracta d'un pont d'un sol tram obert amb un arc carpanell, fet amb encofrat d'encanyissat i morter. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa i revestida amb morter. La part superior per on transcorre l'aigua ha estat reconstruïda més recentment amb formigó. A uns 20 metres aigües amunt n'hi ha un altre, que presumiblement va construir-se amb posterioritat. | 08248-173 | Torrent de l'Areny | 41.6470100,2.2306800 | 435936 | 4610871 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78079-foto-08248-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78079-foto-08248-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78079-foto-08248-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | Segons l'historiador local Xavier Ciurans, en un dels dos aqüeductes hi ha inscrit 'Bernardí Barbany 17...', que no es pot veure per la vegetació que els cobreix. | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | |||||||||
| 78080 | Aqüeducte del torrent de l'Areny II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-torrent-de-lareny-ii | XVIII-XX | Està cobert de vegetació que en pot malmetre l'estructura. | Al torrent de l'Areny, al costat del pont de la carretera de Bigues, hi ha un petit aqüeducte per on antigament hi hauria transcorregut un rec. Es tracta d'un pont d'un sol tram obert amb un arc carpanell de ceràmica col·locada a plec de llibre. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa. La part superior per on antigament transcorria l'aigua, ha estat reconstruïda més recentment amb maó. A pocs metres aigües avall hi ha el primer aqüeducte. | 08248-174 | Torrent de l'Areny | 41.6469000,2.2303500 | 435908 | 4610859 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78080-foto-08248-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78080-foto-08248-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78080-foto-08248-174-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | Segons l'historiador local Xavier Ciurans, en un dels dos aqüeductes hi ha inscrit 'Bernardí Barbany 17...', que no es pot veure per la vegetació que els cobreix. | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | |||||||||
| 78163 | Alzines del torrent de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-del-torrent-de-lareny | XX | Al tram del torrent de l'Areny que hi ha entre el pont de la carretera de Bigues i el riu Tenes hi ha diverses alzines de grans dimensions. Són un grup d'alzines (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. Els exemplars més grans amiden uns 2 metres de perímetre. Tenen una brancada força voluminosa, que fan ombra sobre el torrent. | 08248-257 | Torrent de l'Areny | 41.6472200,2.2331300 | 436140 | 4610893 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78163-foto-08248-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78163-foto-08248-257-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | |||||||||||
| 78111 | Capella de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-joan-1 | VALLICROSA, J., dir. (2001). 'La capella perduda de Sant Joan', Ronçana, núm. 207. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana. | XII-XIV | Només se n'observen restes escadusseres. | En el marge que hi ha sobre el torrent de Sant Joan, sota els camps de xaloc de Can Martí, hi ha les restes de la desapareguda capella de Sant Joan. D'aquesta no se'n conserven ni els fonaments, però en aquest indret s'observen nombroses restes de material constructiu. Segons un testimoni oral, antigament el camí passava més enclotat entre els camps i s'hi observaven fragments importants de paviment d'opus signinum. A poca distància s'hi ha localitzat algun fragment de tègula romana. | 08248-205 | Torrent de Sant Joan | La capella de Sant Joan és una capella poc documentada. La primera referència la trobem en l'acta de consagració de Sant Pere de Bigues de l'any 1156, quan s'esmenta com un dels límits de la parròquia. No en sabem res més fins a finals del segle segle XIV, quan el rector de Santa Eulàlia Nicolau Orimir va fer un llegat a aquesta capella. A principi del segle XV ja consta que es trobava en mal estat. La capella deixa d'esmentar-se en la documentació fins a mitjans del segle XVIII, quan apareix dins dels límits de Santa Eulàlia. La visita pastoral que s'hi va fer al cap de poc confirma el mal estat en què es trobava, pel que es prohibeix que s'hi celebri missa. Aquí es denominarà per primer cop Sant Joan de Canals. Expliquen que per a construir la masia de Can Martí durant el primer terç del segle XX, es van aprofitar algunes pedres de la capella. Per transmissió oral, la gent d'aquests verals identificava les pedres que s'hi veien com les de la capella desapareguda. | 41.6626500,2.2023700 | 433594 | 4612629 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78111-foto-08248-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78111-foto-08248-205-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | ||||||||
| 78118 | Mina d'aigua de Can Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-can-marti | XIX | A migdia de la masia de Can Martí, dins el torrent de Sant Joan, hi ha la boca d'una mina d'aigua que transcorre paral·lela al torrent. La boca és feta de pedra i presenta una llinda de pedra, sobre la qual s'hi amunteguen pedres sense lligar. Als brancals i al primer tram de la mina s'observa parament de maó. | 08248-212 | Torrent de Sant Joan | 41.6628100,2.2029100 | 433639 | 4612646 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78118-foto-08248-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78118-foto-08248-212-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | |||||||||||
| 78128 | Font de Can Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-vidal-0 | XIX | Hi brolla poca aigua i el seu entorn està brut. | La font de Can Vidal està situada en un dels marges del torrent de Can Vidal. La font està constituïda per un mur d'obra de poca alçada, al centre del qual hi ha fixat un tub metàl·lic per on brolla l'aigua. Des d'aquest l'aigua cau formant un toll al seu davant. | 08248-222 | Torrent de Can Vidal | 41.6529600,2.2032200 | 433655 | 4611553 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78128-foto-08248-222-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | ||||||||||
| 77977 | Aqüeducte del rec de Can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-rec-de-can-font | XIX | Està cobert de vegetació. | Al torrent de Can Font s'hi conserva un petit aqüeducte que conduïa l'aigua del rec de la masia de Can Font. És una construcció d'un sol ull, obert en arc de mig punt. És fet de pedra i es troba arrebossat amb morter de calç. La vegetació que el cobreix no permet definir-ne les característiques. Seguint l'aqüeducte s'observen les restes del rec, que va ser destruït quan es va obrir un camí per a la construcció de la xarxa de clavegueram. | 08248-71 | Torrent de Can Font | 41.6418000,2.2450800 | 437130 | 4610282 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77977-foto-08248-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77977-foto-08248-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | ||||||||||
| 78049 | Aqüeducte del rec de Can Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-rec-de-can-comas | XVIII-XX | A sobre hi creix vegetació que en podria malmetre l'estructura. | A les timbes situades a ponent de Can Just hi trobem un aqüeducte que permetia salvar el desnivell del terreny per portar l'aigua cap al molí. Es tracta d'un pont d'un sol tram obert amb un sol arc de mig punt amb l'intradós ceràmic. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa. La part superior per on transcorre l'aigua ha estat reconstruïda més recentment amb maó, mentre l'aigua s'ha canalitzat l'aigua amb un tub de plàstic. | 08248-133 | Timbes de Can Just | 41.6319900,2.2461500 | 437209 | 4609192 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78049-foto-08248-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78049-foto-08248-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78049-foto-08248-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | ||||||||||
| 78158 | Bosc de Rosàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-rosas | XX | El bosc de Rosàs està situat a l'extrem de ponent del terme municipal de Santa Eulàlia. Es tracta d'un espai situat entre les masies de Rosàs, Can Vendrell i Can Vidal, a la zona més elevada del terme. És un bosc amb concentració de pi blanc i pi pinyer, amb presència d'alzines. Per aquesta zona hi transcorren diversos corriols o torrents on hi ha vegetació de ribera. | 08248-252 | Sector de ponent del terme municipal | 41.6489000,2.1985400 | 433261 | 4611105 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78158-foto-08248-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78158-foto-08248-252-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | |||||||||||
| 78054 | Riu Tenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-tenes | S'hi localitzen abocaments difosos, erosió per sobrefreqüentació i l'impacte paisatgístic de les urbanitzacions i polígons construïts a la seva proximitat. | El riu Tenes neix al municipi de Castellcir i transcorre per diversos municipis del Vallès Oriental fins a desembocar al riu Besòs. El tram de Santa Eulàlia transcorre pel sector de llevant del terme municipal, creuant-lo de nord a sud des del pont de Ca l'Unyó fins a l'alçada de Can Sabater. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diversos molins i rescloses. A nivell natural, conserva a les seves vores la vegetació de ribera característica, com són els verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, plàtans, etc.; tot i que s'ha vist reduïda per riuades i l'urbanització de l'entorn. | 08248-138 | Sector de llevant del terme municipal | 41.6376100,2.2430200 | 436954 | 4609818 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78054-foto-08248-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78054-foto-08248-138-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | |||||||||||||
| 78165 | Zona agrícola de Can Gafa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-agricola-de-can-gafa | A l'entorn de la masia de Can Gafa s'hi conserva un mosaic agrícola d'interès natural i paisatgístic. Es tracta d'un espai constituït per grans feixes de conreu amb pocs desnivells, on eminentment hi trobem cultiu d'avellaners i sembradura. | 08248-259 | Sector de llevant del terme municipal | 41.6484900,2.2419600 | 436876 | 4611027 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78165-foto-08248-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78165-foto-08248-259-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | ||||||||||||||
| 78046 | Ball de gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-13 | AMADES, J. (1997). Danses de la terra: música i dansa tradicional a les comarques de Barcelona. Vol. I. Tarragona: El Mèdol. | XIX-XXI | El ball de gitanes és una dansa popular amb molta tradició a Santa Eulàlia. Es balla durant les festivitats més destacades que es celebren a la població, com és la Festa Major i l'aplec de Sant Simple. També assisteixen a les nombroses trobades arreu del territori. Els nois van vestits amb faixa i espardenyes, mentre que les noies porten vestits de colors vistosos. El ball consta de les quatre peces principals: la Catxutxa, la Contradansa, la Jota i el Xotis. La Catxutxa és l'entrada del ball, en la que els dansaires fan el punt dels balancers fent una trena entre sí. La Contradansa es balla en fileres que es trenquen en fer les eixides. La Jota és un ball ràpid amb ritme de vals-jota. El Xotis té una part muda, en què l'únic so és el repic de les castanyoles. | 08248-167 | Santa Eulàlia de Ronçana | La primera referència documental que tenim del ball de gitanes a Santa Eulàlia és de l'any 1884. El folkorista Joan Amades explica una particularitat del ball de gitanes que tradicionalment es ballava a Santa Eulàlia. En aquesta, en el transcurs de la dansa, s'hi feia una representació en què un dels diablots es veia afectat per un sobtat mal de ventre i moria entre gemecs. Els altres diablots miraven de reanimar-lo a través de tot tipus de mitjans: la utilització d'una paella amb sutge amb el qual li untaven la cara; la introducció d'una clistera dins dels camals dels pantalons i el remullaven; etc. Al final, els diablots estiraven la corda que li penjava (que s'havia introduït abans de la representació), simulant que la mort s'havia produït per la solitària. Finalment, aconseguien ressucitar el diablot, que s'aixecava esbojarrat fent plantofades als diables que l'envoltaven. | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | ||||||||||||
| 78068 | El tresor amagat de Can Falgar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tresor-amagat-de-can-falgar | CLARET, J. (1976). 'Cases que tenen història: Can Falgar', Anuari Local, núm. 14. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. DANTÍ, J.; GALOBART, L.; RUIZ I CALONJA, J. (1995). La Vall del Tenes: Natura, Passat i Present d'un Racó del Vallès. Santa Eulàlia de Ronçana: Mancomunitat de la Vall del Tenes. | XIX-XX | Explica la llegenda que a la masia de Can Falgar, una de les cases més riques de Santa Eulàlia, s'hi va calar foc en un roure vell que hi havia a prop de la casa, al costat de la sínia. Quan el van anar a apagar, tothom va contemplar admirat que contenia un antic tresor amagat, ja que 'del roure en rajava or'. | 08248-152 | Santa Eulàlia de Ronçana | Segons explica Josep Claret en el seu article 'Cases que tenen història: Can Falgar' a l'Anuari Local, es tracta d'una llegenda que s'han transmès al poble de generació en generació. | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | ||||||||||||
| 78069 | Cançoner de Santa Eulàlia de Ronçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canconer-de-santa-eulalia-de-roncana | <p>ARNELLA, J. (2010). Les cançons de Santa Eulàlia de Ronçana: 1925-2010. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.</p> | XIX-XX | <p>Les cançons que tradicionalment s'havien cantat a Santa Eulàlia han quedat recollides en una publicació editada recentment. En aquesta, s'han inclòs les versions que Josep Barberà i Pere Bohigas van recopilar l'any 1925 en diverses cases de Santa Eulàlia, que passarien a formar part de l'Arxiu de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Els cantadors de les mateixes van ser Josep Riera, Carolina Bonet, Madrona Costa i Margarida Riera. Hi trobem més de cinquanta cançons populars amb algunes variacions locals de les 'Camilleres', 'Desembre congelat', 'Les noies de Camprodon', 'A la plaça fan ballades', 'La pastorel·la', 'La mort de la núvia', 'Els presents de la boda', 'Lo romeu i la romeua', etc. D'altra banda, per a la publicació del llibre, Jaume Arnella i Fèlix de Blas van recollir i enregistrar una cinquantena més de cançons tradicionals de la població. Els cantadors van ser Joan Rosàs, Josep Cortès, Consol Pañach i la Colla de Gitanes. Entre les cançons trobem 'Demà és festa', 'Santa Eulària de Ronçana', 'Un senyor damunt d'un ruc', 'Cançó de trillar', 'Camí de la font', 'Un pobre pagès', 'Catxutxa, etc.</p> | 08248-153 | Santa Eulàlia de Ronçana | <p>L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya és una institució que es va crear l'any 1922 amb l'objectiu de recollir de forma exhaustiva la música popular catalana. L'entitat es va crear gràcies a una donació de Concepció Rabell i fou el seu marmessor Rafel Patxot, qui feu complir la seva voluntat. Autors com Marià Aguiló, Antoni Noguera o Cosme Bauzà van recollir un gran nombre de cançons, arribant a més de 40000 documents l'any 1936. Malauradament, la guerra va suposar que es deixessin de recollir cançons i s'aturés la seva edició. En l'actualitat, l'arxiu de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya és propietat de l'Abadia de Montserrat i es pot consultar en microfilm al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana i a la Biblioteca de Catalunya.</p> | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2022-11-21 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | ||||||||||||
| 78125 | La Creu d'Or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-dor | CIURANS, X. (1998). 'Cases que tenen història: L'església de Santa Eulàlia de Ronçana', Anuari Local, núm. 36. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1976). 'Cases que tenen història: Can Falgar', Anuari Local, núm. 14. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1972). 'Cases que tenen història: Can Torras', Anuari Local, núm. 10. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Segons la tradició, a l'església de Santa Eulàlia hi havia una creu d'or que havia estat pagada per les cases que popularment es creu que eren les més antigues del poble: Can Torres, Can Falgar i Can Granada. La veracreu només sortia de l'església per presidir els difunts d'aquestes cases en el dia del seu enterrament. Era una creu sense imatge, tan gran que se l'havien de rellevar durant la processó. Va ser restaurada quan era rector Mn. Trullàs. Va desaparèixer durant la Guerra Civil. | 08248-219 | Santa Eulàlia de Ronçana | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | |||||||||||||
| 78132 | Goigs de Santa Eulàlia i Sant Simplici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-eulalia-i-sant-simplici | XIX-XX | Els goigs en honor a Santa Eulàlia i Sant Simplici es canten el dia de la seva festivitat, el 10 de desembre, al final de l'ofici solemne. La versió impresa conservada està editada per Gràfics Joseph de Granollers i no hi consta l'any. Comença així: 'Martirs de Christo sagrats, Puig lo cel vos óu propici; Santa Eularia y Sant Simplici, Siau nostres advocats. Sou en l'altar del Senyor, Com dos antorxas ardents, Dos preciosos ornaments, Dos rams d'oliver en flor; De vostres virtuts l'olor Nos te molt edificats (...)'. | 08248-226 | Santa Eulàlia de Ronçana | 41.6488000,2.2280300 | 435717 | 4611072 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | ||||||||||||||
| 78133 | Festa del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-roser-1 | PILAR, J. 'Costums populars del Vallès', Revista del Vallès, 1986. | XVII-XX | Ja no es celebra. | Fins fa uns anys, una de les festes més significatives de Santa Eulàlia de Ronçana era la de la Mare de Déu del Roser. Es celebrava el dia 3 de maig, en honor a la Verge que gaudia de gran devoció al poble. La festa començava a la matinada, quan un grup d'homes anava a tallar un pollancre a la proximitat de la plaça de l'església. Per la seva banda, un grup de noies feia una corona de flors, que es col·locava a la copa de l'arbre. També es guarnia amb flors la creu del Salve Regina. Després d'aquests preparatius, començava la festa pròpiament dita, amb la celebració de l'ofici solemne. Sortint de la missa, s'anava en processó a la creu del Padró, on es beneïa el terme. De tornada s'anava a la plaça de l'església per plantar l'arbre i beneir-lo tot seguit, mentre les noies repartien flors tot cantant els goigs del Roser. Després de dinar, es feia una altra processó cap a la creu del Salve Regina, junt amb les imatges del Sant Crist i la Verge del Roser i la banda de música, tot cantant el Rosari. A partir d'aquesta festa, cada dia del mes de maig els nens del poble feien una ofrena floral a la Mare de Déu del Roser. | 08248-227 | Santa Eulàlia de Ronçana | La devoció a la Verge del Roser està documentada a Santa Eulàlia des de finals del segle XVI. Al cap de poc temps ja hi havia una confraria del Roser a la parròquia. En aquest moment és probable que comencés a celebrar-se la festa, que va tenir continuïtat fins a la dècada de 1960. | 41.6488000,2.2280300 | 435717 | 4611072 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | |||||||||
| 78134 | Festa Major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-12 | VALLICROSA, J., dir. (2007). 'L'estiu obre la porta a la festa major', Ronçana, núm. 238. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | La festa major d'estiu es celebra cada any el darrer cap de setmana de juliol. El cap de setmana hi ha l'ofici solemne i un àpat popular. La festa està marcada pels actes dels colors, en què s'organitzen proves on quatre equips competeixen per guanyar: els Verds, els Vermells, els Blaus i els Grocs. Entre els actes de la festivitat, també s'inclou el denominat Aplec de Sant Simple, on a banda de la missa en honor al Sant hi ha balls tradicionals i un sopar de germanor. Paral·lelament, s'organitzen tot tipus d'activitats lúdiques i esportives: concurs de dibuix, torneig de tennis i ping-pong, sardinada, correfoc, etc. | 08248-228 | Santa Eulàlia de Ronçana | Durant la primera meitat del segle XX, a Santa Eulàlia es va celebrar de forma paral·lela la festa major del Rieral i de la Sagrera. En concret, la del Rieral es feia a l'alzinar de Can Burguès, on s'hi feia un ball. Al voltant de l'any 1930 es va fer un combat de boxa i l'elecció de 'Miss' Santa Eulàlia, davant de Can Francesc. En canvi, al barri de la Sagrera s'hi feia un envelat, situat a la feixa de Can Colom (Can Naps). L'acte central de la festa era la missa solemne en honor a la patrona, seguida de balls amb orquestra i els àpats de festa major. | 41.6488000,2.2280300 | 435717 | 4611072 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | ||||||||||||
| 78135 | Festa Major d'Hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-12 | VALLICROSA, J., dir. (2007). 'L'estiu obre la porta a la festa major', Ronçana, núm. 238. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | La festa major d'hivern es celebra cada any el cap de setmana més proper al dia 10 de desembre. L'acte central de la festa és l'ofici solemne en honor a la patrona, al final del qual les entitats fan una ofrena floral a Santa Eulàlia. De forma paral·lela s'organitzen diverses activitats lúdiques i esportives, com són els balls tradicionals, espectacles infantils,passejades pel poble, etc. | 08248-229 | Santa Eulàlia de Ronçana | Durant la primera meitat del segle XX, a Santa Eulàlia es va celebrar de forma paral·lela la festa major del Rieral i de la Sagrera. En concret, la del Rieral es feia a l'alzinar de Can Burguès, on s'hi feia un ball. Al voltant de l'any 1930 es va fer un combat de boxa i l'elecció de 'Miss' Santa Eulàlia, davant de Can Francesc. En canvi, al barri de la Sagrera s'hi feia un envelat, situat a la feixa de Can Colom (Can Naps). L'acte central de la festa era la missa solemne en honor a la patrona, seguida de balls amb orquestra i els àpats de festa major. | 41.6488000,2.2280300 | 435717 | 4611072 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | ||||||||||||
| 78149 | Dita de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-santa-eulalia | VALLICROSA, J., dir. (1973). 'Des del meu portal: Curiositats', Ronçana, núm. 51. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | Ja no es coneix. | Antigament, hi havia la següent dita de Santa Eulàlia: 'Santa Eulàlia de Ronsana voltada de presseguers els fadrins en fan ballades perquè no tenen diners'. | 08248-243 | Santa Eulàlia de Ronçana | La dita va ser trobada i publicada per Joaquim Brustenga Etxauri a la Revista Ronçana de l'any 1973. | 41.6488000,2.2280300 | 435717 | 4611072 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | |||||||||||
| 78157 | Sender ronçanenc PR-C 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-roncanenc-pr-c-10 | El sender ronçanenc és un camí que transcorre pel terme municipal de Santa Eulàlia seguint un traçat circular. Té un recorregut d'uns 20 quilòmetres força planers, alguns dels quals són per zones agrícoles i forestals amb camins sense asfaltar i d'altres per zones urbanes. Passa per Can Sabater, el Rieral, Can Gafa, el Bonaire, Can Magre, la Serra, el Bruguer Vell, Rosàs i la Vall. | 08248-251 | Santa Eulàlia de Ronçana | 41.6545600,2.1983500 | 433251 | 4611734 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78157-foto-08248-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78157-foto-08248-251-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | ||||||||||||
| 78037 | Resclosa de la Casa Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-casa-vella | XVIII-XX | La resclosa de la Casa Vella està situada al riu Tenes, a uns 400 metres a gregal de la masia de la Casa Vella i a tocar del barri de la Campinya. Es tracta d'una obra d'enginyeria que permet desviar l'aigua de la riera cap al rec de Baix o del molí d'en Vendrell, que s'utilitza per a regar els camps i que antigament també servia per al funcionament del molí. La resclosa està formada per una estructura de dos nivells perpendicular al riu, reforçada amb un contrafort per costat. El desnivell que suposa aquesta construcció sobre el curs de la riera fa que en aquest punt hi hagi dos salts d'aigua destacats. Al costat de ponent, el mur es prolonga per a desviar l'aigua cap al rec, damunt del qual hi consta 'ANY / 1922'. Està construïda amb murs de maçoneria revestits amb ciment. | 08248-131 | Riu Tenes | La resclosa de la Casa Vella es devia construir durant la segona meitat del segle XVIII, després que una riuada s'emportés el molí vell d'en Barbany. El nom de la Casa Vella li seria donat per la seva proximitat, no pel fet que hi portés aigua. L'any 1922 va ser refeta. | 41.6481800,2.2349200 | 436290 | 4610998 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78037-foto-08248-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78037-foto-08248-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78037-foto-08248-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | ||||||||||
| 78040 | Font de la Figuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-figuera | XIX | La font de la Figuera està situada en un marge del riu Tenes, a gregal de la casa de Can Feu del Salt d'Aigua. Es tracta d'una font natural que ha estat canalitzada amb un petit tub de plàstic, que fa de brollador i que s'ha recobert parcialment amb còdols. L'aigua cau directament sobre la llera del riu, en un racó que queda cobert per la figuera que li dóna nom. | 08248-161 | Riu Tenes | 41.6562400,2.2325900 | 436104 | 4611895 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78040-foto-08248-161-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | |||||||||||
| 78050 | Rec de Can Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-can-comas | GARCIA-PEY, E. (2003). Els noms de lloc i de persona de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVIII-XX | El rec de Can Comas és una sèquia que proveïa d'aigua la masia lliçanenca des de finals del segle XVIII . Està excavat al sòl i té una amplada variable, d'un metre aproximadament. El seu recorregut comença a la resclosa de Can Font i gairebé des del començament segueix soterrat per la riba esquerra del Tenes. Al llarg del seu traçat hi havia diversos pous per on es netejava periòdicament. Després de salvar el desnivell de la timba de Can Just per un aqüeducte, el rec entra en terme de Lliçà i fins arribar a Can Comas. | 08248-134 | Riu Tenes | El rec abastia d'aigua les terres de regadiu de l'Amell, Can Roca i Can Comas de Lliçà d'Amunt. | 41.6414000,2.2403500 | 436735 | 4610241 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78050-foto-08248-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78050-foto-08248-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78050-foto-08248-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | |||||||||
| 78051 | Font de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-cristofol-0 | XX | La part superior del capcer ha estat trencada i s'hi han fet pintades vandàliques. | La font de Sant Cristòfol està situada en un marge del riu Tenes, sota el carrer de la Font de Sant Cristòfol, entre els quals hi ha unes escales que salven el desnivell i permeten d'accedir-hi. La font antiga està constituïda per un tub metàl·lic que està fixat directament en el marge, que actualment és poc visible a causa de la vegetació que el cobreix. A mitjans del segle XX la font es va arranjar amb la construcció actual, quedant així anul·lada la primera. És una estructura rectangular escalonada, que queda rematada per un capcer esglaonat. De la part central en sobresurten els cinc brolladors en forma de tub metàl·lic, sota els quals hi ha una pica rectangular on s'emmagatzema l'aigua. En un costat d'aquesta hi ha una petita canalització per on desaigua riera avall. L'estructura està arrebossada amb pòrtland, llevat del remat de còdols que es ressegueix amb una imbricació ceràmica. | 08248-135 | Riu Tenes | 41.6364700,2.2424100 | 436902 | 4609692 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78051-foto-08248-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78051-foto-08248-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | ||||||||||
| 78052 | Passera de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passera-de-sant-cristofol | XIX | Només se'n conserven els estreps. | La passera de Sant Cristòfol era un pas sobre el riu Tenes que permetia comunicar els masos d'ambdós costats del curs fluvial. De l'estructura només se'n conserven els estreps, ja que el tauler va ser destruït durant la darrera riuada. L'estrep del costat de ponent és el més ben conservat, constituït per un mur rectangular de més d'un metre d'amplada, fet de còdols lligats amb argamassa que estan escairats a les cantonades. En un lateral hi ha fixada una gran cadena metàl·lica, que presumiblement subjectava l'estructura del tauler. Segons testimonis orals, aquesta era de tram recte fet de fusta, amb una barana en un sol costat. Davant la precarietat que presentava aquest material, més endavant es va refer amb formigó i baranes metàl·liques. De l'estrep del costat de llevant en queden els fonaments de pedra i argamassa. | 08248-136 | Riu Tenes | Des del segle XIX, la passera de Sant Cristòfol permetia comunicar ambdós costats del riu Tenes, a l'alçada de Can Maspons i l'ermita de Sant Cristòfol. A pocs metres aigües avall s'hi va arranjar l'antiga font de Sant Cristòfol, molt concorreguda pels veïns de la zona. Des de la passera, al camí que es dirigia cap a Can Maspons i Sant Cristòfol, hi havia l'antic safareig del mas, que es proveïa de l'aigua del rec del molí d'en Comas. L'estructura de la palanca va quedar destruïda durant la riuada de l'any 1994, juntament amb d'altres elements d'enginyeria construïts a l'entorn del Tenes. | 41.6367800,2.2424600 | 436907 | 4609727 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78052-foto-08248-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78052-foto-08248-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78052-foto-08248-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | |||||||||
| 78061 | Resclosa de Sot d'Aigües | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-sot-daigues | GARCIA-PEY, E. (2003). Els noms de lloc i de persona de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVII-XX | La resclosa de Sot d'Aigües està situada al riu Tenes, a l'alçada del barri de Can Sabater. És una obra d'enginyeria que permet desviar l'aigua de la riera cap a un rec que transcorre per la riba dreta del riu i que aviat entra en terme de Lliçà, on abastia d'aigua el molí d'en Fonolleda i diversos camps de conreu com els de Can Coco i Ca l'Oliveres. La resclosa està formada per una estructura de dos nivells perpendicular al riu. El desnivell que suposa aquesta construcció sobre el curs de la riera fa que en aquest punt hi hagi un salt d'aigua destacat. Al costat de ponent, el mur es prolonga per a desviar l'aigua cap al rec. Està bastida amb murs de maçoneria revestits amb ciment. | 08248-145 | Riu Tenes | La resclosa de Sots aigua apareix esmentada en documentació de mitjans del segle XVII. Durant la segona meitat del segle XX es va reforçar l'estructura amb pòrtland. | 41.6326000,2.2441100 | 437040 | 4609261 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78061-foto-08248-145-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | |||||||||
| 78064 | Resclosa de Can Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-can-comas | BARBANY, C. [et al.] (2006). “Les arrels del nostre poble: itineraris pel patrimoni del nostre poble”, La revista de Lliçà. Lliçà d'Amunt: Ajuntament de Lliçà d'Amunt. | XVIII-XX | La resclosa de Can Comas està situada al riu Tenes, a pocs metres aigües amunt del gual de Sant Isidre. Es tracta d'una obra d'enginyeria que permet desviar l'aigua de la riera cap al rec de Can Comas, que transcorre soterrat fins als camps de Ca l'Amell, Can Roca i Can Comes de Lliçà. La resclosa està formada per un mur perpendicular al riu, feta de ciment. Al costat de llevant, el mur es prolonga per a desviar l'aigua cap al rec. | 08248-148 | Riu Tenes | Segons tradició oral, aquesta resclosa estava situada aigües amunt, vora la passera de la Pèrgola. Després es va construir de fusta en el lloc actual, fins que durant la segona meitat del segle XX es va refer amb pòrtland. | 41.6414200,2.2402200 | 436725 | 4610244 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78064-foto-08248-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78064-foto-08248-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78064-foto-08248-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | |||||||||
| 78065 | Resclosa de Can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-can-font | XVIII-XX | La resclosa de Can Font està situada al riu Tenes, a uns 120 metres a llevant de la masia de Can Font. Es tracta d'una obra d'enginyeria que permetia desviar l'aigua de la riera cap al rec de Can Font, del qual en queden pocs vestigis, fins al molí d'en Comas. La resclosa està formada per un mur perpendicular al riu, feta amb murs de maçoneria revestits de morter i de ciment. | 08248-149 | Riu Tenes | El molí d'en Comas de Lliçà és un dels molins documentats de més antic de la Vall del Tenes, des del segle XIII. Existeixen vestigis materials que indiquen l'existència d'un rec principal (el primer tram es correspon amb l'actual rec de Dalt i el segon amb el rec de Baix) que proveïa d'aigua els molins d'en Barbany (la Casa Vella), d'en Bastida (actual molí d'en Burch), d'en Vendrell, d'en Sabater i finalment d'en Comas. A finals del segle XVIII, després que la riuada s'emportés part dels molins que hem esmentat, els propietaris del molí d'en Comas degueren promoure la construcció d'una resclosa sota Can Font i un nou rec, que aniria soterrat fins a la timba de Can Just. Allà creuaria per l'aqüeducte esmentat fins al molí. | 41.6395500,2.2415300 | 436832 | 4610035 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78065-foto-08248-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78065-foto-08248-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78065-foto-08248-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | ||||||||||
| 78048 | Basses canameres de Can Brustenga i la Casa Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-canameres-de-can-brustenga-i-la-casa-vella | XIX | Estan cobertes de vegetació. | Al límit de les propietats de Can Brustenga i la Casa Vella, a tocar del rec de Baix o del molí d'en Vendrell, hi ha dues basses canameres. Es tracta de dos dipòsits adossats de planta rectangular i de poca fondària, que amiden uns 10m2 cadascuna. Estan fetes d'obra revestida amb argamassa i rematades amb ceràmica. Les basses s'omplien a través del desviament de l'aigua del rec. | 08248-132 | Rec de Baix | Durant el segle XIX, la producció del cànem es va generalitzar arreu del territori català. A partir d'aquest material s'obtenien un gran nombre de productes, com són les cordes, sacs, espardenyes i gran varietat de teixits. Algunes cases de Santa Eulàlia de Ronçana, com Can Burguès, Can Brustenga i la Casa Vella, van adoptar aquest cultiu aprofitant la demanda del producte que hi havia i la facilitat de conreu que oferia. Per aquest motiu, els propietaris de Can Brustenga i la Casa Vella van fer construir les respectives basses, una al costat de l'altra, al costat del rec de Baix o del molí d'en Vendrell. Un cop recollit del cànem, era dipositat en aquestes basses -que s'omplien de l'aigua del rec- i es deixava amarar durant uns dies, per tal que es separessin les parts llenyoses de les fibres del cànem. Tot seguit, es deixava assecar al sol i s'esmicolaven les garbes per extreure'n les fibres, fins a obtenir el cànem manufacturat. | 41.6456600,2.2357800 | 436359 | 4610718 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78048-foto-08248-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78048-foto-08248-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | |||||||||
| 77916 | Sant Cristòfol de Pallars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-pallars | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. GAVÍN, J.M. (1990). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MARTÍ, J.M. (1981). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental. Vol I/2. Barcelona: Arquebisbat de Barcelona. PLADEVALL, A. (1991). Catalunya Romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. VALL, R. (1983). El romànic del Vallès. Barcelona: Editorial Ausa. | XII-XX | La coberta presenta desperfectes. | L'ermita de Sant Cristòfol és una capella romànica que ha estat modificada al llarg dels segles, la darrera durant la segona meitat del segle XX. En aquesta intervenció, es va ampliar en alçada, es va suprimir el campanar d'espadanya i la sagristia, es va fer una nova coberta i es va eliminar el baluard que la tancava frontalment. L'edifici de planta rectangular amb l'absis semicircular. Consta d'una sola nau coberta amb volta de canó, mentre que la part de l'absis es cobreix amb volta de quart d'esfera. La part del presbiteri queda elevada respecte la resta de la nau a través d'un graó. La il·luminació de la nau es fa a través de dues finestres de mig punt amb doble esqueixada i esplandit, que es situen als murs de llevant i migdia. Igualment, també hi ha un petit òcul a la part superior del mur de ponent. S'accedeix al temple per ponent a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat. El frontis està rematat per un capcer simple que, juntament amb el mur on es recolza l'absis, són superiors en alçada en relació a la coberta. El parament dels murs és de petits carreus escairats disposats en filades regulars, que a les cantonades són de majors dimensions. L'entorn de l'ermita ha estat notablement transformat, havent quedat integrada dins l'entramat urbà, molt pròxima a diversos habitatges moderns. | 08248-10 | Pl. de l'ermita | La primera notícia de documental de l'ermita de Sant Cristòfol de Pallars o de les Tempestes es remunta a l'any 1194, en motiu de la construcció d'un nou altar per part d'Arnau de Vilar. A partir del segle XIV el rector de Santa Justa i Santa Rufina era qui hi deia missa, que més endavant s'alternaria amb el rector de Santa Eulàlia. A principi del segle XV va passar a ser sufragània de la parròquia de Santa Eulàlia. Pocs anys després, a conseqüència dels terratrèmols que van afectar el país, va quedar molt malmesa. Per aquest motiu, els anys 1421 i 1457 va ser reconstruïda. La visita pastoral de l'any 1756 indica la necessitat de reparació de la teulada. Va ser reconstruïda l'any 1966 pel Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, en què se'n va alterar sensiblement la fesomia. La sagristia, que s'adossava a migdia, va ser enderrocada en urbanitzar el carrer. | 41.6370200,2.2446700 | 437091 | 4609752 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77916-foto-08248-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77916-foto-08248-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77916-foto-08248-10-3.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es coneix com a Sant Cristòfol de les Tempestes. | 92|98|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | |||||||
| 77924 | Santa Eulàlia de Ronçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eulalia-de-roncana | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (1998). 'Cases que tenen història: L'església de Santa Eulàlia de Ronçana', Anuari Local, núm. 36. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. GAVÍN, J.M. (1990). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MARTÍ, J.M. (1981). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental. Vol I/2. Barcelona: Arquebisbat de Barcelona. | XVI-XX | L'església parroquial de Santa Eulàlia de Ronçana és un edifici barroc reconstruït durant la segona meitat del segle XIX. Les referències documentals de la mateixa es remunten al període romànic, tot i que no s'observen indicis materials d'aquesta edificació. La reconstrucció que es va fer en època contemporània va alterar notablement l'estètica del temple, quedant tan sols una part de l'estructura antiga i de la façana. El temple és d'una sola nau amb tres capelles laterals per costat, bastides entre contraforts, i absis semicircular. La nau està coberta amb volta de canó i llunetes separada per arcs torals, que descansen sobre una cornisa sostinguda per pilastres. Entre les pilastres s'hi intercalen les capelles, de les quals les del costat dret estan cobertes amb volta d'aresta, llevat de la del Santíssim, amb cúpula circular. El presbiteri està cobert amb volta esfèrica i està presidit per una gran fornícula on hi ha la imatge de Santa Eulàlia, amb diverses imatges al seu entorn. Tot aquest espai està decorat amb pintura mural moderna en què s'hi representa el judici, el martiri i la Glòria de la Santa, feta per A.M Lairisa. Als peus del temple, hi ha el cor sostingut per un arc rebaixat i delimitat per una barana de fusta. La il·luminació de la nau es fa a través de la rosassa i de les finestres que s'intercalen dins de les llunetes. La façana barroca de l'edifici presenta una portalada custodiada per dues pilastres amb capitells d'estil dòric, que sostenen un frontó triangular. El frontis està reforçat per sengles contraforts laterals i queda rematat per un capcer sinuós on hi ha una creu i dues figures circulars de pedra. El campanar és de planta quadrangular i està adossat a la façana de xaloc. S'obre a les quatre cares amb pòrtics d'arc de mig punt delimitats amb balustrada i està coronat per una barana de maó a mode de merlets, des d'on arrenca una estructura metàl·lica que sosté dues campanes petites. A la façana lateral de mestral en sobresurt la capella del Santíssim, de planta rectangular i absis semicircular. Les façanes de gregal i xaloc estan parcialment tapades per l'edifici de la rectoria. El tractament dels murs és arrebossat i pintat amb franges horitzontals a la façana i de paredat comú vist a la resta, llevat de la part superior del campanar que és de maó vist. | 08248-18 | Pl. de l'Església | En l'acta de consagració de l'església de Sant Genís de l'Ametlla de l'any 932 ja s'esmenta el terme de Santa Eulàlia. La primera referència a la parròquia no la trobem fins a l'any 1059, quan Ramon Berenguer I de Barcelona va donar el feu comtal de la baronia de Montbui a Mir Geribert, on s'incloïa la parròquia de 'Sanctae Eulalia de Orocanna'. La pròpia església no s'esmenta en un document fins a l'any 1078. Des del segle XII, tenim notícies de diverses donacions a l'església i als seus altars per part dels feligresos. Els rectors de Santa Eulàlia també havien de servir a la veïna parròquia de Sant Cristòfol de Pallars. L'any 1379 el rector de Santa Eulàlia va demanar llicència al bisbe per tal de derruir la rectoria, que es trobava en estat ruïnós. Més endavant, en la visita pastoral de l'any 1508 el bisbe ordena reparar l'església i la rectoria. Durant la segona meitat del segle XVI, el bisbe també autoritza a engrandir el temple, com havia sol·licitat l'aleshores rector, Vicenç Bover. Durant el segle XVII també tenim constància de diverses obres de l'església, entre les quals hi ha la nova portalada i la rectoria. La reforma més important del temple la situem entorn l'any 1880, en què se li donà la fesomia actual. De l'edifici antic, presumiblement de factura romànica amb una reforma barroca, pràcticament no en va quedar cap vestigi. Les obres van ser executades per paletes del poble i van ser sufragades per algunes de les famílies més riques, entre les quals hi ha els Margenat de Can Burguès. En aquest període també es va afegir la capella del Santíssim. A causa de la falta d'espai i de salubritat, l'any 1923 es va construir el nou cementiri, que fins aleshores estava al costat de la rectoria. On hi havia el galliner antic s'hi va bastir el Centre Catòlic o Casal Parroquial. L'esclat de la Guerra Civil va suposar diversos desperfectes en l'església i el seu patrimoni, a més de la partida del rector. D'una banda, es van cremar les imatges i altars i l'arxiu parroquial, es van tirar les campanes i els edificis van ser incautats. Després del conflicte es van fer les corresponents obres de millora i es van construir les escales de l'entrada. Finalment, l'any 1981 es va restaurar la rectoria. | 41.6559600,2.2237400 | 435367 | 4611870 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77924-foto-08248-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77924-foto-08248-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77924-foto-08248-18-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 96|98|99|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | |||||||||
| 78032 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-15 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIV-XVII | La rectoria de Santa Eulàlia és un edifici d'origen medieval que va ser reconstruït entre els segles XVI i XVII. A banda d'una part de l'estructura, de l'edifici primitiu se'n conserva un gran arc de diafragma de pedra, a l'alçada del primer pis a tocar de l'església, a més d'elements arquitectònics com les mènsules de pedra que sostenen les bigues. Després que quedés malmesa per la Guerra Civil, va restaurar-se durant la segona meitat del segle XX. És un edifici adossat xaloc de l'església parroquial de Santa Eulàlia, de planta en forma de 'L'. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Unes escales salven el desnivell del portal d'accés, d'arc de mig punt adovellat. A cada costat s'obre una finestra d'arc pla de pedra carejada, totes dues amb la llinda inscrita amb l'any '1683'. En un costat hi ha un contrafort que reforça l'estructura. Al pis hi ha tres finestrals d'arc pla de pedra carejada, el central amb inscripció a la llinda molt deteriorada i sortida a un balcó de baranes forjades. La única finestra de les golfes és d'arc pla de pedra carejada, damunt la qual hi ha la biga que sostenia de corriola. Una de les finestres de la façana de gregal té sortida a un balcó modern de maó, que es suporta amb el mur del casal parroquial, formant un pas cobert per sota. L'edifici segueix per tramuntana amb un volum rectangular que tanca parcialment la part de l'absis de l'església. Aquest és lleugerament més alt que el primer a causa d'una ampliació posterior que es va fer de la coberta. Les obertures són d'arc pla ceràmic o arrebossat i es disposen per les façanes de forma aleatòria . La cantonada està reforçada amb un contrafort. El tractament dels murs combina el revestit d'arrebossat als pisos superiors i la pedra vista a la base. A l'interior s'hi conserven en bon estat elements d'interès notables, com són els sostres amb bigues de fusta suportades amb mènsules de pedra, els arcs motllurats de les obertures i les alcoves, les portes, etc. Són d'especial menció una sitja excavada en el terreny natural, un hipogeu i l'arc de diafragma conservat a l'estança del pis que comunica amb el mur de l'església, vestigis de l'edifici medieval. | 08248-126 | Pl. de l'Església | La primera notícia que tenim de la rectoria és de la segona meitat del segle XIV, quan a causa del seu mal estat el rector Nicolau Oromir va demanar permís per derruir-la. Fins a principi del segle XVI està documentat el mal estat que presentava l'edifici. Des de mitjans del segle XVI ja consta que es troba en bon estat. Poc després de l'esclat de la Guerra Civil va ser assaltada i després va ser confiscada, junt amb l'església. Fins a l'any 1981 no va ser restaurada. | 41.6559300,2.2239800 | 435387 | 4611867 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78032-foto-08248-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78032-foto-08248-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78032-foto-08248-126-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | |||||||||
| 78075 | Claus de volta de Santa Eulàlia de Ronçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/claus-de-volta-de-santa-eulalia-de-roncana | <p>CIURANS, X. (1998). 'Cases que tenen història: L'església de Santa Eulàlia de Ronçana', Anuari Local, núm. 36. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.</p> | XVI -XVII | El medalló de la Mare de Déu està erosionat, mentre que el de Santa Eulàlia té part de la vora trencada. | <p>A la rectoria de Santa Eulàlia s'hi conserven dues claus de volta de pedra de l'antic temple parroquial. Es tracta de dos elements circulars còncaus amb un medalló frontal que constitueix la part visible de la peça. Dins de cada medalló hi ha una figura en alt relleu; a la primera hi ha representada Santa Eulàlia, dempeus i amb els seus atributs: la palma i la creu en aspa. A la segona hi ha representada la Verge del Roser, també dempeus amb el Nen als braços i la corona . El medalló de la primera està envoltat per un relleu de formes arrodonides, mentre que el segon incorpora les rosetes. Els medallons es fixen sobre tambors truncats circulars.</p> | 08248-169 | Pl. de l'Església | <p>Després de la reconstrucció de l'església de Santa Eulàlia durant la segona meitat del segle XIX, es van conservar pocs elements de l'antic temple parroquial. Entre aquests, destaquen les claus de volta que haurien enllaçat les nervadures de la volta. Hem de suposar que la clau amb la imatge de Santa Eulàlia hauria estat situada a la part de l'absis, sobre l'altar major. La imatge de la Verge del Roser devia trobar-se en una capella lateral, on hi havia l'altar d'aquesta advocació. La construcció d'aquest altar està documentada de finals del segle XVI, pel que les claus de volta tindrien també aquesta cronologia, tal com ho indica la seva tipologia.</p> | 41.6558900,2.2239600 | 435385 | 4611862 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78075-foto-08248-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78075-foto-08248-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78075-foto-08248-169-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 96|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | ||||||||
| 78138 | Mare de Déu del Roser de l'església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-de-lesglesia-parroquial | XVIII | <p>La imatge de la Mare de Déu del Roser està situada en una capella lateral de l'església parroquial de Santa Eulàlia. És una escultura de fusta policromada on s'hi representa la figura de la Verge del Roser dempeus, amb el Nen en un costat i un ram de flors a l'altre. Porta un vestit i un mantell amb motius daurats. La sosté una petita peanya motllurada amb una roseta frontal, que està fixada a la paret.</p> | 08248-232 | Pl. de l'Església | <p>La imatge de la Mare de Déu del Roser va ser l'única que va salvar-se de la crema sistemàtica perpetuada a l'inici de la Guerra Civil. El senyor Elies Valls, propietari de la veïna Ca l'Elies, la va recuperar a temps i la va guardar fins que va finalitzar el conflicte.</p> | 41.6559400,2.2237600 | 435368 | 4611868 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78138-foto-08248-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78138-foto-08248-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78138-foto-08248-232-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-13 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 96|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | ||||||||||
| 78150 | Goigs de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-eulalia-0 | XIX | <p>A la rectoria de Santa Eulàlia s'hi conserva la còpia d'un goig en honor a la gloriosa Verge i Màrtir Santa Eulàlia, que es venera a l'església parroquial. Els goigs es canten el dia de la seva festivitat, el 10 de desembre, al final de l'ofici solemne. La versió impresa conservada està editada per Ignasi Valls de Vic i data de l'any 1841. Comença així: 'Puix que sou tant piadosa Y Cristo es vostre Espós, Eularia Verge ditxosa Pregau per los pecadors. En la gran Mèrida nasquereu De Pares molt principals, En virtut sempre cresquereu Deixant los pensaments vans, Es la fé molt animosa De Cristo que es vostre Espós (...)'.</p> | 08248-244 | Pl. de l'Església | 41.6559000,2.2239600 | 435385 | 4611863 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | ||||||||||||||
| 78067 | Monument a l'Onze de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lonze-de-setembre-0 | XXI | La placa que hi ha fixada es troba desgastada. | El monument a l'Onze de Setembre està situat en un extrem de la plaça d'Onze de Setembre. És una escultura metàl·lica que representa la silueta de Catalunya, davant la qual es superposen les quatre barres. A la peça hi ha fixada una placa on hi consta: 'Diada Nacional de Catalunya' i un vers de Salvador Espriu. L'escultura està fixada sobre una mola de granit. | 08248-151 | Pl. Onze de Setembre | El monument va ser inaugurat el dia 11 de setembre del 2006, on tots els partits polítics de l'Ajuntament hi van fer una ofrena floral conjunta, juntament amb les entitats. | 41.6417900,2.2318900 | 436031 | 4610291 | 2006 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78067-foto-08248-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78067-foto-08248-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | ||||||||
| 78059 | Creu del Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pedro-1 | XX | La creu està trencada i a la base s'hi han fet pintades vandàliques. | La creu del Pedró està situada entre la plaça de Joan Maragall i el camí de la Serra. Està constituïda per una base de planta rectangular feta d'obra, que queda rematada per dues filades de maó pla que formen voladís. A la part superior hi havia fixada una creu metàl·lica, de la qual només en queda una part de l'eix vertical. La base està revestida amb morter, força deteriorat a la part frontal i que presenta diverses pintades vandàliques. | 08248-143 | Pl. Joan Maragall | La festa del Roser era una de les celebracions més emblemàtiques del poble. El dia de la Mare de Déu del Roser, després de la missa s'anava en processó fins a la creu del Padró per beneir el terme. Aquesta tradició va deixar de celebrar-se a finals de la dècada de 1960. | 41.6562900,2.2222000 | 435239 | 4611908 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78059-foto-08248-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78059-foto-08248-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | |||||||||
| 77967 | Turó de Can Pa-i-aigua I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-pa-i-aigua-i | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -X / -IV | Tot i que no s'observa material en superfície, les tasques agrícoles no semblen haver malmès el subsòl. | En un camp a migdia del turó de Can Pa-i-aigua, prop de la carretera de Ca l'Artigues, s'hi van localitzar fragments de ceràmica hallstàtica, un dels quals es correspon amb una tapadora amb dibuixos acanalats entrecreuats. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 no es va trobar material en superfície ni estructures construïdes. | 08248-61 | Peces de Can Cabot | El jaciment va ser documentat l'any 1955 per Josep Estrada. | 41.6325900,2.2062800 | 433889 | 4609289 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77967-foto-08248-61-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | ||||||||
| 77968 | Turó de Can Pa-i-aigua II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-pa-i-aigua-ii | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | Tot i que no s'observa material en superfície, les tasques agrícoles no semblen haver malmès el subsòl. | En un camp a migdia del turó de Can Pa-i-aigua, prop de la carretera de Ca l'Artigues, s'hi van localitzar fragments de tègula, dòlium i part d'una mola circular de basalt. El propietari del terreny, el Sr. Dantí va trobar-hi un pes de teler. | 08248-62 | Peces de Can Cabot | 41.6328400,2.2062300 | 433885 | 4609316 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77968-foto-08248-62-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | |||||||||
| 77930 | Avellaners de Can Just | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avellaners-de-can-just | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -2500-1800 | Podria estar destruït a causa del treball agrícola que s'hi practica. | En el camp d'avellaners de Can Just s'hi va localitzat material en superfície a partir del qual s'ha identificat la zona com a fons de cabanes. Entre el material trobat hi ha nombroses ascles i peces de sílex i ceràmica a mà sense decoració, algunes amb mugrons sobreposats, datables entre el Neolític final i el Calcolític. | 08248-24 | Peces d'en Plantada | El material va ser catalogat per l'arqueòloga Araceli Martín. | 41.6542300,2.2405800 | 436767 | 4611665 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77930-foto-08248-24-1.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 78|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | ||||||||
| 77931 | Avellaners de Can Just II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avellaners-de-can-just-ii | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | I-II | Podria estar destruït a causa del treball agrícola que s'hi practica. | En el camp d'avellaners de Can Just, situat a llevant del Càmping l'Esplanada, s'hi va localitzar material en superfície datable del període romà Alt Imperi. Entre el material trobem fragments de tègula, dolium, terra sigilata sudgàl·lica i hispànica, ceràmica comuna romana i àmfora. | 08248-25 | Peces d'en Plantada | La primera notícia que tenim del jaciment la donà Josep Estrada. | 41.6537800,2.2384800 | 436592 | 4611617 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77931-foto-08248-25-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-13 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | ||||||||
| 78039 | Font de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-isidre-0 | XIX-XX | S'hi han fet pintades vandàliques. | La font de Sant Isidre està situada en un extrem del parc urbà del barri de Sant Isidre. Es tracta d'una estructura de planta rectangular construïda en dos nivells. Al primer nivell hi ha un mur de còdols en forma de 'L', on hi ha fixada una rajola ceràmica que incorpora l'identificatiu 'Font de Sant Isidre', la imatge del Sant i els anys '1800… / 1983' intercalats. En una cota inferior hi ha el segon nivell, que està constituït per una estructura rectangular que s'utilitza com a banc. En un costat hi ha la font, acabada en un capcer triangular on hi ha gravat 'FONT DE S.ISIDRO'. El brollador té forma de peix i l'aigua hi brolla continuament i cau en una pica semicircular d'obra. A l'entorn de la font hi ha dos bancs i una paperera. | 08248-160 | Passatge de la Verneda. Barri de Sant Isidre | 41.6436100,2.2405000 | 436750 | 4610486 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78039-foto-08248-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78039-foto-08248-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | ||||||||||
| 78022 | Cases del passatge antic de la Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-passatge-antic-de-la-sagrera | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVII-XXI | A l'entorn de l'església de Santa Eulàlia hi ha un conjunt de cases que constitueixen un petit passatge. Es tracta de quatre edificis entre mitgeres construïts entre els segles XVII i XVIII, coneguts com Can Bassa, Cal Mestret, Can Minguell i Ca l'Elies. Durant el segle XX i XXI han estat molt reformats. La casa de Can Colom ha estat reconstruïda i no manté la tipologia pròpia. La casa de Can Bassa està situada a l'extrem de ponent, pel que és a tres vents. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis s'orienta a migdia i es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte els dos pòrtics d'arc escarser de les golfes. Les cases de Cal Mestret i Can Minguell són a dos vents i tenen la façana principal orientada a migdia. Consten de planta baixa i dos pisos i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures són d'arc pla arrebossat, la majoria de factura moderna. Finalment, la casa de Ca l'Elies és a tres vents i està orientada a llevant. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos, definits per obertures d'arc pla de pedra carejada, llevat del portal d'arc de mig punt adovellat. A la clau hi ha gravat un camper. Al coronament de l'edifici hi ha pintat un rellotge de sol. Les façanes de tramuntana de totes quatre cases han estat molt reformades i s'hi han obert diverses finestres d'arc pla arrebossat. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat, excepte els dos primers nivells de Ca l'Elies, que estan repicats i presenten la pedra vista. | 08248-116 | Passatge antic de la Sagrera, núms. 2, 4, 6, 8 i 10 | Les cases de l'entorn de l'església parroquial de Santa Eulàlia van construir-se entre els segles XVII i XVIII. Entre finals del segle XVII i principi del XVIII, a Can Colom hi vivia la família Lluch. Durant la segona meitat del segle XIX, la Margarida Lluch es va casar amb en Pere Gili de Can Polvorer. En morir sense descendència, la casa passà a Isidre Barbany, la família del qual en manté la propietat. Pel que fa a Can Bassa, tenim constància a principi del segle XVIII que hi vivia Pere Bassa. En l'actualitat encara pertany als seus descendents. La casa de Ca l'Elies, tot i semblar la més antiga a nivell constructiu, té poca documentació antiga. A nivell popular, es diu que durant uns anys va ser el consistori municipal, com també va ser un hostal. A mitjans del segle XIX hi vivia en Josep Molins, fill de la casa veïna de Can Minguet. A mitjans del segle XX hi vivia Elies Valls, qui va donar nom a la casa. D'altra banda, Can Mestret està documentada des del segle XVIII, quan pertanyia als Puigdomènech. És coneguda amb aquest nom per Josep Puigdomènech, qui durant la segona meitat del segle XIX feia de mestre d'obres. Va ser ell qui va construir el cafè i la sala de ball. Els propietaris actuals en són descendents. Finalment, Can Minguet pertanyia a Domènec Molins durant la segona meitat del segle XVIII. Popularment era conegut com en Minguet, nom que va acabar donant nom a la casa. Durant uns anys, a principi del segle XX va ser un hostal. En aquest moment, la pubilla Maria Molins va casar-se amb Josep Duran. Els actuals propietaris són els seus descendents. | 41.6558000,2.2234800 | 435345 | 4611852 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78022-foto-08248-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78022-foto-08248-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78022-foto-08248-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-12-13 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 | |||||||||
| 78081 | Can Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sastre | GARCIA-PEY, E. (2003). Els noms de lloc i de persona de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVIII-XX | S'observa cert deteriorament en el revestiment de les façanes, especialment de la posterior, on a més s'hi enfila una heura. | Can Sastre és una casa de pagès del segle XVIII que en un moment indeterminat va dividir-se en dos habitatges independents, el segon conegut com Ca l'Elies. Durant la segona meitat del segle XX ha estat molt reformada. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies, pel que n'hi ha dues per habitatge. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants desiguals amb el carener perpendicular a la façana, de manera que la teulada de Ca l'Elies és lleugerament més baixa. El frontis s'orienta a migdia i té totes d'arc pla arrebossat, algunes de factura moderna. A la part posterior també ho són, llevat d'una de la planta baixa de Ca l'Elies que és de pedra carejada. La façana de llevant presenta un cos quadrangular adossat, d'un sol nivell amb la part superior habilitada com a terrassa. Al seu costat veiem un portal amb llinda de fusta i brancals ceràmics, parcialment tapats per un contrafort. El revestiment dels murs es manté a Can Sastre amb l'arrebossat de morter de calç, que en alguns trams està força deteriorat, fet que permet veure el parament de pedra lligada amb argamassa i d'encofrat de tàpia. En canvi, a Ca l'Elies s'han arrebossat les façanes amb pòrtland. A pocs metres de la casa hi ha un antic cobert. | 08248-175 | Passatge Can Sastre | La casa de llevant es coneix com Cal Sastre perquè hi havia viscut un home que tenia aquest ofici. A la casa del costat, Ca l'Elies, hi vivia un tal Elies Valls, que va també va portar el nom a la casa de la Sagrera. | 41.6554700,2.2225300 | 435265 | 4611817 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78081-foto-08248-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78081-foto-08248-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78081-foto-08248-175-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:27 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 137,86 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc