Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78049 | Aqüeducte del rec de Can Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-rec-de-can-comas | XVIII-XX | A sobre hi creix vegetació que en podria malmetre l'estructura. | A les timbes situades a ponent de Can Just hi trobem un aqüeducte que permetia salvar el desnivell del terreny per portar l'aigua cap al molí. Es tracta d'un pont d'un sol tram obert amb un sol arc de mig punt amb l'intradós ceràmic. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa. La part superior per on transcorre l'aigua ha estat reconstruïda més recentment amb maó, mentre l'aigua s'ha canalitzat l'aigua amb un tub de plàstic. | 08248-133 | Timbes de Can Just | 41.6319900,2.2461500 | 437209 | 4609192 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78049-foto-08248-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78049-foto-08248-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78049-foto-08248-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||||
| 78061 | Resclosa de Sot d'Aigües | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-sot-daigues | GARCIA-PEY, E. (2003). Els noms de lloc i de persona de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVII-XX | La resclosa de Sot d'Aigües està situada al riu Tenes, a l'alçada del barri de Can Sabater. És una obra d'enginyeria que permet desviar l'aigua de la riera cap a un rec que transcorre per la riba dreta del riu i que aviat entra en terme de Lliçà, on abastia d'aigua el molí d'en Fonolleda i diversos camps de conreu com els de Can Coco i Ca l'Oliveres. La resclosa està formada per una estructura de dos nivells perpendicular al riu. El desnivell que suposa aquesta construcció sobre el curs de la riera fa que en aquest punt hi hagi un salt d'aigua destacat. Al costat de ponent, el mur es prolonga per a desviar l'aigua cap al rec. Està bastida amb murs de maçoneria revestits amb ciment. | 08248-145 | Riu Tenes | La resclosa de Sots aigua apareix esmentada en documentació de mitjans del segle XVII. Durant la segona meitat del segle XX es va reforçar l'estructura amb pòrtland. | 41.6326000,2.2441100 | 437040 | 4609261 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78061-foto-08248-145-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||
| 77948 | Jaciment de Can Noguera-Can Just | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-noguera-can-just | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -II /-I | Podria estar destruït a causa del treball agrícola que s'hi practica. | En el camp que hi ha a garbí de la masia de Can Just, que afronta amb una cinglera del riu Tenes, s'hi va localitzar material en superfície que apuntaria a l'existència d'un assentament ibèric en aquest indret, que va ser romanitzat amb posterioritat. El material trobat, que no pogué associar-se a cap estructura construïda, era ceràmica campaniana, ceràmica grisa costa catalana, ceràmica ibèrica i alguns fragments de tegulae i dolia. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 no es va trobar material en superfície. | 08248-42 | Al sud oest de Can Just | El jaciment va ser documentat per Josep Estrada l'any 1951. | 41.6327600,2.2458300 | 437183 | 4609278 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77948-foto-08248-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77948-foto-08248-42-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | El nom del jaciment prové d'una masia, Can Noguera de la Riba, que havia existit en aquest indret. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||
| 77920 | Can Pallars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pallars | BARBANY, C. [et al.] (2003). De la Balma a la Masia:l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers. CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (1983). 'Cases que tenen història: Can Pallàs', Anuari Local, núm. 21. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XV-XVIII | Can Pallars és una masia del segle XV que va consolidar-se entre els segles XVII i XVIII com una masia clàssica de tres crugies. En aquest moment, va afegir-se la crugia de l'esquerra i la part posterior com a celler, on encara es poden observar els angles cantoners de carreus. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, al central dels quals hi ha el portal d'arc de mig punt adovellat. A cada costat eren finestres són d'arc pla arrebossat, una d'elles amb llinda de fusta; en la restauració que s'hi està practicant s'han fet de pedra. Al pis les finestres són gòtiques-renaixentistes, la central d'arc conopial dentat amb arquets i frisos de rosetes a les impostes. Les dues laterals són d'arc pla de pedra i presenten diverses incisions conopials i els ampits motllurats i dentats. Finalment, a les golfes hi ha una única finestra, d'arc pla arrebossat. A les façanes laterals i posterior, s'ha modificat la disposició de les obertures i s'han substituït per unes de noves de pedra. A l'entrada de la masia s'hi conserven els portals d'arc pla de pedra, que donaven accés al menjador (on es restituirà la campana de la xemeneia existent), la cuina i el celler al fons. En aquest el sostre està reforçat amb dos arcs rebaixats ceràmics. La totalitat de les bigues han estat substituïdes per unes de noves, així com les encavallades que sostenien la coberta. Per la restauració que s'hi està fent, es pot veure el parament dels murs, en alguns trams amb encofrat de tàpia i en d'altres de pedra lligada amb argamassa. Davant de la façana de migdia hi ha les antigues corts d'un sol nivell d'alçat, entre les quals s'hi van construir dues portalades que van tancar l'espai frontal formant un pati. La portalada de ponent és d'arc pla de pedra amb l'intradós motllurat i la llinda inscrita: '1738'. D'altra banda, la portalada de llevant és d'arc pla de pedra amb l'intradós motllurat i un relleu ovalat a la llinda amb l'anagrama de Crist i angelets, a més de la data '1602' intercalada. La porta que la tancava tenia inscrit 'DN JOAQUIM DE DOU 1842', però a causa del mal estat que presentava s'ha substituït per una de nova. Adossada a la façana de llevant, al costat de la portalada, hi ha una pallissa coberta a dos vessants sostinguda per un pilar central. Abans de començar la restauració la coberta es va esfondrar, tot i que actualment s'està reconstruint. Al davant hi ha una gran era delimitada per un muret de pedra i maó. | 08248-14 | C. de la Fonteta | El nom Pallars és un topònim documentat a la zona des de l'any 1078, que veurem també en l'ermita de Sant Cristòfol de Pallars. Tenim notícies del mas Pallars des de finals del segle XII, quan Guerald de Bastida l'estableix a Pere Pallars, qui li haurà de pagar els censos corresponents. Entre els segles XV i XVI, Gabriel Pallars es va casar amb Eleonor Burguès, pubilla del mas Burguès. És probable que fos en aquest moment que es va construir la casa gòtica-renaixentista, potser sobre una estructura anterior. El seu fill Joan va ser batlle de la baronia de Montbui l'any 1517. Entre els segles XVI i XVII, la família Pallars i Gibert van quedar entroncades, essent la segona la que va perdurar. A finals del segle XVII, en Jaume i Josep Gibert van vendre la casa i les terres a Jaume Solà, quedant des d'aleshores com a masoveria. Poc després, Isabel Solà es va casar amb el barceloní Jacint de Dou. La família Alòs de Dou en va mantenir la propietat fins que fa pocs anys la van vendre. Les obres de restauració van començar poc després i està previst que acabin l'any 2012. | 41.6327800,2.2393500 | 436644 | 4609285 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77920-foto-08248-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77920-foto-08248-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77920-foto-08248-14-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es coneix per Can Paiàs o Pallàs. En el moment de fer l'inventari es trobava en procés de restauració. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 77967 | Turó de Can Pa-i-aigua I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-pa-i-aigua-i | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -X / -IV | Tot i que no s'observa material en superfície, les tasques agrícoles no semblen haver malmès el subsòl. | En un camp a migdia del turó de Can Pa-i-aigua, prop de la carretera de Ca l'Artigues, s'hi van localitzar fragments de ceràmica hallstàtica, un dels quals es correspon amb una tapadora amb dibuixos acanalats entrecreuats. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 no es va trobar material en superfície ni estructures construïdes. | 08248-61 | Peces de Can Cabot | El jaciment va ser documentat l'any 1955 per Josep Estrada. | 41.6325900,2.2062800 | 433889 | 4609289 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77967-foto-08248-61-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 78072 | Bassa de Can Falgar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-falgar | XVIII-XX | La bassa de Can Falgar està situada a llevant de la masia homònima, a l'altre costat de la carretera. És un dipòsit ovalat que amida uns 40 metres de llargada per un màxim de 20 d'amplada. S'omple de l'aigua del rec de Dalt, que finalitza en aquest punt. Les parets que l'envolten estan fetes de pedra revestida amb morter, mentre que a la part de migdia el mur presenta lloses ceràmiques inclinades que indiquen que s'utilitzava com a safareig. Al voltant de la bassa hi creix vegetació molt exhuberant, entre la qual destaca per la seva antiguitat un roure i uns pollancres. | 08248-156 | Camí de Can Sabater | La bassa de Can Falgar es devia construir a finals del segle XVIII, quan el ramal principal del rec de Dalt va desviar-se fins a seguir paral·lel a l'actual carretera de Bigues. Durant el segle XX ha estat reparada en alguna ocasió. | 41.6328200,2.2328300 | 436101 | 4609294 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78072-foto-08248-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78072-foto-08248-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78072-foto-08248-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | El rec de Dalt finalitza en aquesta bassa. | 98|94 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||
| 78073 | Roure de la bassa de Can Falgar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-bassa-de-can-falgar | CABOT, J. ; MARGENAT, J.; RELATS, V. (1990). 'Els arbres monumentals de la Vall del Tenes', Ronçana. núm. 155. Santa Eulàlia de Ronçana: Revista Ronçana. | XIX | El roure de Can Falgar està situat a migdia de la bassa homònima. Es tracta d'un magnífic exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) d'una sola vessa i de notables dimensions. El tronc té un perímetre de més de dos metres i té una brancada molt voluminosa i sinuosa, que assoleix uns 20 metres de diàmetre i que arriba fins a una alçada propera als 15 metres. | 08248-157 | Camí de Can Sabater | 41.6328300,2.2327900 | 436097 | 4609295 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78073-foto-08248-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78073-foto-08248-157-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||||
| 77960 | El Rieral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rieral | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -5500-1800 | És molt probable que hagi quedat totalment destruït pel rebaix que es va fer del terreny. | Als camps que hi ha a migdia de la masia de Cal Falgar, després de ser rebaixats, s'hi va localitzar material arqueològic datable del període neolític. En concret, es van trobar diverses destrals de pedra polida, ostres, una punta de fletxa i terrissa de pasta negrosa que s'ha equiparat a la del grup de Veraza. També es documenten les possibles restes d'una llar, per una bossa de terra negrosa que va observar-se en retallar els marges del camp. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 no es va trobar material en superfície ni cap estructura construïda. | 08248-54 | Al sud de Can Falgar | Va ser documentat per Josep Estrada i prospectat per Joan Iglesias i Jordi Pardo. | 41.6329600,2.2319700 | 436029 | 4609310 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77960-foto-08248-54-1.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es coneix com Can Falgar. | 78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||
| 77937 | Jaciment de Can Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-sabater | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | La urbanització de l'indret pot haver malmès o destruït les restes. | A l'entorn de la masia de Can Sabater s'hi va localitzar material arqueològic en superfície datable del període romà. En concret, es van trobar fragments de tègula, ceràmica comuna romana i de picadís romà. No es va localitzar cap estructura associada. | 08248-31 | Barri de Can Sabater | 41.6330500,2.2421000 | 436873 | 4609313 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77937-foto-08248-31-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||
| 78013 | Can Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sabater-0 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIV-XX | Es troba en estat de deteriorament per trobar-se sense ús | Can Sabater és una masia del segle XVI construïda sobre les restes d'un mas i un molí medieval. Les restes d'aquest molí les trobem al sector de gregal de la construcció, on s'observen murs de carreus de notable amplada, entre els quals hi ha una rampa per on entrava l'aigua al carcabà. Aprofitant una part d'aquesta estructura primitiva, entre els segles XVI i XVII va configurar-se la masia clàssica de tres crugies. Durant la segona meitat del segle XX va ser reformada per habilitar-la com a restaurant, pel que es va reformar l'interior i es va afegir un cos al costat de llevant. Al mur de tramuntana d'aquest cos s'observa un pany de paret que es correspon amb un altre vestigi del molí medieval. La masia és de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana està composta per tres eixos d'obertures d'estil gòtic; a l'eix central hi ha el portal d'arc de mig punt adovellat i una finestra d'arc conopial dentada amb arquets. Una finestra de les mateixes característiques s'obre a l'eix lateral, mentre que a l'altre eix és d'arc pla amb incisió conopial i l'intradós motllurat. Les golfes s'obren amb una única finestra d'arc rebaixat arrebossat, sobre el qual hi ha el suport de l'antiga corriola. Les dues finestres de la planta baixa són de factura moderna. La façana de ponent s'obre amb un portal i una finestra gòtics- renaixentistes. D'una banda, el portal és d'arc pla de pedra carejada, on hi ha tallat el relleu d'una àliga. D'altra banda, la finestra és d'arc pla amb incisió conopial i brancals motllurats. Les obertures de la façana posterior són d'arc pla ceràmic de factura moderna, excepte una finestra d'arc pla sobre impostes de pedra carejada. La façana de llevant queda tapada per un cos modern de dos nivells d'alçat. El tractament dels murs es manté amb restes d'arrebossat a la façana principal i lateral, mentre que a la posterior s'ha arrebossat deixant algunes pedres vistes. A l'interior de la casa es mantenen elements d'interès, com són els portals d'arc pla de pedra carejada amb orles tallades a la llinda, una d'elles amb l'anagrama MA i la data '1595' i l'altra amb l'anagrama IHS envoltada de caps d'angelet. També és de destacar un tinell que aprofita el forat de la caixa d'escala, de talla de fusta decorat amb angelets. Es tracta d'un moble de luxe que s'utilitzava per guardar i exposar la vaixella, datable del segle XVI. | 08248-107 | C. Fonteta, 3 | El nom Sabater està documentat a la zona des de mitjans del segle XIV, de la mà de Bernat Sabater. L'any 1403 el batlle General de Catalunya va establir l'aigua del Tenes per al funcionament dels molins fariners a favor de Pere Sabater de Santa Eulàlia i la família Comes de Lliçà. El mateix mas Comas va ser venut l'any 1433 per Guillem Plantada a Pere Sabater, a causa de la mort de Francesc Comes sense descendència. El mas Comas va passar a la seva filla Margarida, qui es casaria amb Joan Taxeu. A mitjans del segle XVI el mas Sabater i el seu molí pertanyien a Agustí Sabater. Un segle més tard, el mas forma part de la mateixa heretat que el mas Trias. Aleshores, un tal Josep Tries i Sabater formava part del Consell de la baronia de Montbui. Després del casament de Maria Tries i Sabater amb Pere Jonch, del mas Jonch d'Alella, a finals del segle XVII els dos masos de Santa Eulàlia passarien a ser masoveries. Al cadastre de mitjans del segle XVIII encara hi consta l'existència del molí fariner. Els Jonch van mantenir-ne la propietat fins a principi del segle XX. Des de la segona meitat del segle XX ha funcionat com a restaurant, tot i que actualment ha quedat sense ús. | 41.6330600,2.2420900 | 436872 | 4609314 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78013-foto-08248-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78013-foto-08248-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78013-foto-08248-107-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 77968 | Turó de Can Pa-i-aigua II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-pa-i-aigua-ii | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | Tot i que no s'observa material en superfície, les tasques agrícoles no semblen haver malmès el subsòl. | En un camp a migdia del turó de Can Pa-i-aigua, prop de la carretera de Ca l'Artigues, s'hi van localitzar fragments de tègula, dòlium i part d'una mola circular de basalt. El propietari del terreny, el Sr. Dantí va trobar-hi un pes de teler. | 08248-62 | Peces de Can Cabot | 41.6328400,2.2062300 | 433885 | 4609316 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77968-foto-08248-62-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||
| 78003 | Can Just | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-just-0 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVIII-XIX | Can Just és una masia d'una sola crugia construïda el segle XVIII, que va ampliar-se vers els segles XIX i XX amb una nova crugia a ponent i les corts per al bestiar a llevant. L'edifici primigeni és de planta quadrangular, té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana i consta de planta baixa i pis. La crugia de ponent també presenta dos nivells d'alçat i té la coberta a un sol vessant que desaigua al lateral, on s'hi ha afegit un cos modern. El cos de llevant es prolonga per migdia i seguint el pendent de la coberta del volum principal. El frontis de la masia s'orienta a migdia i presenta les obertures distribuïdes de forma aleatòria, entre les que destaca el portal d'arc pla arrebossat i una finestra d'arc pla de pedra carejada a nivell del primer pis. Des del portal, s'accedeix en una estança on hi ha l'antiga cuina, amb la llar de foc i el forn de pa. Des d'aquí es pot accedir a la segona crugia, habilitada com a celler, així com a les corts. Al costat de la llar de foc hi ha unes escales de mà de fusta que permeten accedir al nivell superior, on hi ha una estança formulada com una sala, amb festejadors a la finestra inclosos, des d'on es pot accedir a sengles habitacions laterals. A l'escala hi ha gravat l'any '1955', que podria correspondre's amb l'any en què es va pavimentar el nivell, a base de tova. El revestiment exterior de la façana ha estat repicat recentment i presenta la pedra vista. A pocs metres de la casa en direcció a ponent s'hi conserva un pou de pedra de planta circular. | 08248-97 | Camí Vell de Granollers | Els orígens de Can Just els hem de situar a finals del segle XVIII, quan Just Valls va construir-se una casa per aquests verals. Durant el segle XIX la casa pertanyia a la seva néta Agnès Vidal, casada amb Pau Castellà. A principi del segle XX, era propietat de Maria Castellà i Florenci Grau, els descendents dels quals en mantenen la propietat. | 41.6331300,2.2464600 | 437236 | 4609319 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78003-foto-08248-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78003-foto-08248-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78003-foto-08248-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||
| 78146 | Lledoner de Can Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-sabater | XIX | El lledoner de Can Sabater està situat a la part de gregal de la masia, a tocar de les restes d'un molí medieval. Es tracta d'un magnífic exemplar de lledoner (Celtis australis) d'una sola bessa que destaca per les seves dimensions notables. El tronc té un perímetre d'uns tres metres i té una brancada molt voluminosa, que assoleix uns 15 metres de diàmetre i que arriba fins a una alçada propera als 12 metres. | 08248-240 | C. Fonteta, 3 | 41.6331900,2.2422200 | 436883 | 4609328 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78146-foto-08248-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78146-foto-08248-240-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||||
| 78062 | Can Santpere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santpere-1 | CLARET, J. (1994). 'Cases que tenen història: Can Corder', Anuari Local, núm. 32. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Part de la coberta es troba en mal estat. | Can Santpere és una casa construïda a principi del segle XX segons la tipologia popular predominant a la zona del Rieral, caracteritzada pels murs de paredat i les obertures ceràmiques. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures es troben distribuïdes per les façanes de forma aleatòria i són totes d'arc pla ceràmic, excepte un gran portal d'arc escarser ceràmic i les finestres de les golfes triforades. Al trobar-se dividida en més d'una vivenda, s'ha adossat una escala exterior a la façana que permet accedir directament pel pis superior. El tractament dels murs és de paredat comú vist, amb els nivells de forjats marcats amb franges ceràmiques. Al costat de migdia de la casa hi ha adossats diversos cossos d'escassa qualitat constructiva. | 08248-146 | C. de la Fonteta | El nom de Sant Pere ja el trobem documentat a la zona des de finals del segle XVI, quan s'esmenta Can Sant Petra. Tanmateix, la casa actual no va construir-se fins a principi del segle XX. | 41.6332700,2.2410800 | 436788 | 4609338 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78062-foto-08248-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78062-foto-08248-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78062-foto-08248-146-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 77993 | Can Falgar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-falgar | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1976). 'Cases que tenen història: Can Falgar', Anuari Local, núm. 14. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIV-XX | Can Falgar és una masia d'origen baix medieval que durant la segona meitat del segle XX ha estat notablement reformada. A partir de la darrera intervenció practicada, podem constatar que de la casa primitiva pràcticament només se'n conserva l'estructura, ja que ofereix l'aspecte d'una casa de nova construcció. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La part de ponent del frontis està tapada per un volum de dos nivells d'alçat que s'hi adossa de forma perpendicular. D'aquesta manera, el portal d'accés d'arc de mig punt arrebossat es troba descentrat. Sobre d'aquest hi ha una finestra d'arc pla de factura moderna. Segons un testimoni gràfic de l'any 1976, aquesta finestra era d'arc pla de pedra carejada. La crugia de llevant presentava un portal d'arc rebaixat de pedra, que ha estat substituït per un portal modern. Damunt seu hi havia una finestra gòtica amb permòdols, que s'havia acabat amb una incisió conopial en l'arrebossat de la llinda. En la darrera restauració també ha estat reformada, pel que s'han perdut la tipologia original i en conseqüència un dels pocs elements que permetien determinar l'antiguitat de la casa. Al seu costat hi havia un rellotge de sol datat de l'any 1941, sota el qual s'havia desprès l'arrebossat i es podia veure el parament dels murs a base de tovot. Malauradament, en el moment de restaurar-la, s'ha arrebossat amb estuc modern i s'ha perdut el rellotge. La resta d'obertures de la masia són totes de factura moderna, com també la totalitat de la coberta. El volum perpendicular de ponent té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana i totes les obertures són de ceràmica moderna. Entre aquest i el volum principal formen un pati frontal tancat per una portalada d'arc rebaixat de maó, al costat del qual hi ha adossada una antiga cisterna circular. Al seu davant encara hi ha l'antiga era encaironada. | 08248-87 | Ctra. De Parets a Bigues, km. 9,4 | El nom Falgar el trobem documentat a la zona des del segle XV; es coneix de l'existència d'un tal Bernat Falgar l'any 1414 i de Ramon Falgar com a cap de família dins el Registre de la Baronia de Montbui de l'any 1466. Els Falgar es van succeir al llarg dels segles, entre els que hem de destacar a Joan Pau Falgar, que durant el segle XVII fou un prohom del Consell de la baronia de Montbui. Durant la primera meitat del segle XX, els Falgar van deixar de viure al mas, fins que vers els anys 1920-1930 s'hi van traslladar per alternar-la amb la seva residència de Barcelona. | 41.6340100,2.2317900 | 436015 | 4609427 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77993-foto-08248-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77993-foto-08248-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77993-foto-08248-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||
| 77957 | Oliverar d'en Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliverar-den-puig | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | Va ser destruït. | A la pineda que hi ha al marge esquerre del carrer de Caldes de Montbui s'hi va documentar la troballa d'entre quatre i cinc tombes de fossa simple. A l'altre marge del carrer es fa trobar material ceràmic en superfície, entre el que hi ha fragments d'àmfora i tègula. | 08248-51 | C. de Caldes de Montbui | El jaciment va ser descobert per J. Dantí, aficionat local, i J. Estrada, del Museu de Granollers. | 41.6339100,2.2126200 | 434418 | 4609430 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77957-foto-08248-51-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 77981 | Rec de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-dalt-0 | VALLICROSA, J., dir. (2000). 'La comunitat de regants de Santa Eulàlia de Ronçana', Ronçana, núm. 202. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIII-XX | El rec de Dalt és una sèquia que antigament havia proveït d'aigua els molins medievals construïts a la riba dreta del riu Tenes. Al llarg de la seva existència, el traçat del ramal principal del rec ha variat en diverses ocasions. Està excavat al sòl i té una amplada variable, d'un metre aproximadament. Des del seu naixement a la resclosa del molí de Can Barri, transcorre sota el pont de Ca l'Unyó, passant per llevant d'aquesta casa i segueix paral·lel a la carretera en direcció sud. A l'alçada del molí d'en Barbany passava per la seva bassa, avui desapareguda, i fa el salt d'aigua que antigament havia accionat el molí. El següent tram creua sota la carretera i passa pel torrent de l'Areny sobre un aqüeducte, des d'on està soterrat i torna a creuar la carretera. A partir d'aquí, el rec antic amplia d'aigua el molí de la Casa Vella i desguassava pel seu costat de llevant, passant per ponent de Can Ferrarons fins a la bassa del molí d'en Burch. Des d'aquí hem de suposar que es reprenia el rec, suposem que coincidint amb el rec de Baix o del molí d'en Vendrell. Des de la bassa d'aquest darrer, el rec omplia la bassa del molí de Can Sabater. Seguint d'aquest, anava fins al molí d'en Comas de Lliçà, des d'on regava els camps de cultiu. Actualment, després de creuar l'Areny i la carretera, el rec transcorre paral·lel a aquesta, passant soterrat sota les cases del Rieral, fins a morir a la bassa de Can Falgar. Actualment ja no abasteix a cap molí, sinó que s'utilitza per al rec. | 08248-75 | Des del pont de Ca l'Unyó fins a la bassa de Can Falgar | Els orígens del rec de Dalt els hem de situar en el període medieval, ja que aleshores ja proveïa d'aigua els molins d'en Barbany (actual Casa Vella), d'en Burch, d'en Vendrell, de Can Sabater i d'en Comas (a Lliçà). Durant el segle XVIII, en passar a portar aigua al nou molí d'en Barbany, el seu recorregut va ser desviat perquè no passés per la Casa Vella. Durant la dècada de 1920 es va constituir la Comunitat de Regants del rec del molí d'en Barbany, que s'encarregaria de la gestió de l'aigua que fins aleshores havia estat motiu de tantes disputes. | 41.6349100,2.2324700 | 436073 | 4609526 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77981-foto-08248-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77981-foto-08248-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77981-foto-08248-75-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es coneix com el rec del molí d'en Barbany. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 77935 | La Bastida II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bastida-ii | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | El forn s'ha esfondrat i està recobert de vegetació. | En un camp de conreu a ponent de la masia de la Bastida s'hi van localitzar un lloc de producció ceramista romà. En concret, es va trobar l'engraellat d'un forn d'uns 2'50 x 2,20 metres, que constava de vuit fileres de fumerals de sis forats cadascuna. La cambra de combustió estava coberta amb morter de calç i sorra. A l'entorn s'hi van localitzar fragments d'imbrex i de tegula. A pocs metres a llevant hi havia la paret d'un altre forn. Actualment estan parcialment enderrocats i coberts de vegetació. | 08248-29 | C. Doctor Fleming. Barri de la Serra Granada | El jaciment va ser descobert per J. Xena l'any 1976 quan es treballaven els camps. Va ser excavat el mateix any per J. Pardo. | 41.6350900,2.2279200 | 435694 | 4609550 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77935-foto-08248-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77935-foto-08248-29-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 78010 | Can Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pou-2 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Can Pou és una casa de pagès del segle XIX que presenta indicis d'haver-se construït sobre una edificació anterior. A l'interior s'hi conserven murs de tàpia de certa amplada, sobre les quals es va bastir un edifici de major alçada i s'hi va incorporar un cos frontal fins a constituir la façana actual. La masia és de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis s'orienta a migdia i es composa segons tres eixos simètrics, definits per obertures d'arc pla arrebossat, llevat del portal d'arc escarser. Sobre el portal hi ha un finestral amb sortida a un balcó de baranes forjades. La façana queda rematada per un capcer sinuós resseguit per una cornisa, al centre del qual hi ha un rellotge de sol rectangular format per una capa de morter i l'agulla. Sota d'aquest s'hi conserva la corriola. Les obertures de les façanes laterals i posterior són igualment d'arc pla arrebossat i es distribueixen formant eixos. A la façana de ponent s'hi observen dos petites obertures d'arc de mig punt que constituïen un colomar. Al llarg de la mateixa façana hi trobem adossat un cos annex d'un sol nivell d'alçat amb la coberta a una vessant, que s'obre a migdia amb un gran portal d'arc escarser arrebossat. A l'altra façana lateral hi ha diversos annexes adossats que es prolonguen per migdia, igualment d'un sol nivell d'alçat. El tractament dels murs es manté arrebossat amb morter, que a les obertures, els nivells de forjats i les cantonades estava acabat de diferent tonalitat. A pocs metres en direcció garbí s'hi conserva un safareig rectangular, situat en una cota inferior per tal de facilitar l'accés de l'aigua, que proveeix un petit rec. L'estructura queda envoltada per un mur de maó, llevat de la part frontal, on hi ha les lloses inclinades característiques. | 08248-104 | Barri del Rieral | La primera notícia que tenim de Can Pou és de l'any 1861, quan pertanyia a Francesc Fadó. A finals del segle XIX, Mateu Dantí i Artigues va adquirir la casa i algunes peces de terres. A principi del segle XX, va participar en la junta directiva de la Cambra Agrícola del Vallès. Actualment la casa pertany als seus descendents. | 41.6353300,2.2393200 | 436644 | 4609568 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78010-foto-08248-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78010-foto-08248-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78010-foto-08248-104-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||
| 77976 | Can Barnils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barnils | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX-XX | Can Barnils és una masia construïda al segle XIX, a la qual s'hi va adossar una casa durant el primer terç del segle XX. Al voltant d'aquest període es van construir dos volums més que tenien un ús agrícola. El volum principal és un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons quatre eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, llevat dels portals dels eixos dels extrems que són d'arc rebaixat i carpanell. Els finestrals del pis tenen sortida a petits balcons de baranes forjades. A nivell de forjat del segon pis hi ha una motllura horitzontal, que aporta horitzontalitat a l'edifici. Al centre de la façana hi ha pintat un rellotge de sol força desdibuixat. El ràfec està acabat amb una cornisa dentada. Entre les façanes de ponent i tramuntana s'obre una galeria horitzontal amb tres pòrtics d'arc de mig punt ceràmic amb impostes i barana de balustrada. Sobre d'aquesta hi ha un tram de mur fet posteriorment, que presenta maó vist. A la façana de llevant s'hi adossa un volum de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Totes les obertures són d'arc pla arrebossat i a la part superior presenta un motiu decoratiu pintat: 'CASA / JAUME BARNILS/ ANY 1935'. El parament dels murs és de paredat comú, que és vist en totes les façanes llevat de la principal, que està arrebossada amb morter de calç. Els dos volums queden tancats a la part posterior per un baluard que engloba un camp d'horta. A mestral i a ponent de la masia hi ha dos volums aïllats que es destinaven a un ús agrícola. Consten de planta baixa i pis i les obertures són d'arc pla ceràmic. El tractament dels murs és com al volum principal, de paredat comú vist. Davant la façana principal s'hi conserva l'antic pou circular i el safareig, en estat ruïnós. | 08248-70 | Camí antic de Granollers | Els Barnils eren una família de constructors que va instal·lar-se a Santa Eulàlia durant la segona meitat del segle XIX, en aquesta masia que es feren a peu del camí vell de Granollers. Els fills hereus de la casa van seguir exercint l'ofici, en obres entre les que trobem l'església parroquial de Santa Eulàlia. Durant el primer terç del segle XX, un fill de la casa va fer-s'hi una casa annexa, tal i com consta en l'inscripció de la façana. No obstant, amb els anys aquesta seria coneguda com Can Jaume Trias. | 41.6354600,2.2449400 | 437112 | 4609578 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77976-foto-08248-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77976-foto-08248-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77976-foto-08248-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||
| 77950 | Can Rof | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rof | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -II / -I | Ha quedat destruït per la construcció d'habitatges. | Al final del carrer Sant Cristòfol s'hi va trobar material romà en superfície, entre el que hi havia terrissa comuna romana, ibèrica a torn, terra sigilata sudgàl·lica i hispànica, tègula, morter de calç i fragments d'opus testaceum. Quan es va urbanitzar la zona, en fer els fonaments d'una casa, van aparèixer murs que semblarien correspondre's amb una vil·la. Les obres es van fer sense seguiment arqueològic, pel que se'n desconeixen les característiques. | 08248-44 | Carrer de la Font de Sant Cristòfol | El jaciment va ser documentat per Josep Estrada l'any 1951. | 41.6355200,2.2426600 | 436922 | 4609587 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77950-foto-08248-44-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 78021 | Cases d'en Lluïset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-den-lluiset | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | Les cases d'en Lluïset són un conjunt de quatre cases entre mitgeres construïdes durant el primer terç del segle XX segons una mateixa tipologia, de forma paral·lela a la carretera. Durant la segona meitat del segle XX la de l'extrem nord es va reformar i se'n va afegir una de nova al sud. Són cases de planta rectangular que s'estructuren en dues crugies. Consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Els frontis es composen simètricament segons dos eixos d'obertures, totes d'arc pla arrebossat. Els finestrals de l'eix del portal tenen sortida a balcons de baranes forjades. A nivell del primer pis i del coronament hi ha cornises motllurades; sobre les segones hi ha els forats de ventilació de les cobertes. El tractament dels murs és arrebossat i pintat, cadascuna d'una tonalitat. | 08248-115 | Ctra de Parets a Bigues, núms. 17 a 23 | Les cases d'en Lluïset van ser construïdes durant el primer terç del segle XX per Josep Bonet, amb la idea que hi anessin a viure els seus fills. Tanmateix, cap d'ells hi anà a viure. | 41.6356600,2.2319200 | 436028 | 4609610 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78021-foto-08248-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78021-foto-08248-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78021-foto-08248-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||
| 78166 | Zona agrícola del Rieral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-agricola-del-rieral | La zona agrícola del Rieral està situada al costat del riu Tenes i s'estén a ambdós costats del camí del Gual. Es tracta d'una plana al·luvial d'interès paisatgístic i social, on s'hi han establert nombrosos masos des de fa segles, atrets per la fertilitat de les seves terres. Com a resultat trobem un mosaic agrícola d'interès paisatgístic, configurat a través del conreu d'horta i els seus recs, així com el cultiu d'avellaners i de sembradura. | 08248-260 | Barri del Rieral | 41.6357500,2.2345400 | 436246 | 4609618 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78166-foto-08248-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78166-foto-08248-260-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||||||||
| 77928 | Can Farell de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-farell-de-la-vall | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (2002). 'Cases que tenen història: Can Farell de la Vall', Anuari Local, núm. 40. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIV-XX | Can Farell és una masia d'origen medieval que va ser ampliada durant els segles XVIII i XX. Els vestigis més antics que s'hi conserven són el portal i la finestra gòtica. Durant el segle XVIII es va fer una gran reforma sobre el volum principal i es va construir la portalada de l'entrada. Finalment, al voltant del segle XX s'hi va fer una nova reforma consistent en l'incorporació de nous volums, l'obertura de finestres neogòtiques i l'habilitació de l'interior per adaptar-lo a l'ús de la restauració. És un edifici constituït per diversos volums superposats. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, excepte una part del volum principal que és plana habilitada com a terrassa transitable. El frontis del volum principal té les obertures disposades de forma aleatòria; a l'extrem de ponent, que es correspon amb la part més antiga de la construcció, hi ha el portal d'accés, amb llinda de fusta sobre permòdols i brancals de pedra, que queda tapat per una marquesina. En aquesta mateixa crugia, a nivell del primer pis, trobem una finestra geminada amb arquets de mig punt i impostes decorats amb frisos de rosetes, columneta central i capitell treballat. Tant la porta com la finestra poden datar-se entorn el segle XIV. El primer i el segon pis queden dividits horitzontalment per un balcó corregut que es prolonga per tota la façana de migdia i llevant, així com per la barana de balustrada ceràmica que la corona. A la resta del volum s'intercalen finestres d'arc pla arrebossat i d'altres neogòtiques. Del volum que s'adossa a ponent de forma circular en destaca una galeria horitzontal amb pòrtics d'arc de mig punt sobre impostes ceràmiques. A l'extrem de llevant de la façana de migdia hi ha una portalada d'arc escarser de pedra amb la clau tallada amb un camper on hi consta: 'IHS / PAU / FARELL / 1741'. Des d'aquest, s'accedeix al pati frontal de la casa, que queda tancat per un altre volum situat a migdia. A la façana de tramuntana i ponent s'hi han afegit sengles volums d'un i dos nivells d'alçat. L'interior de la masia ha estat notablement reformat per habilitar-lo com a restaurant a la planta baixa i residència al pis. Tanmateix, es conserven alguns elements com la xemeneia de l'antiga cuina, una fresquera subterrània, part dels paviments i mosaics, les bigues dels sostres, etc. | 08248-22 | C. Joan I, 5 | Antigament, el mas Farell era conegut com a mas Camp i pertanyia a la casa de Castellet. La primera notícia que tenim del nom Camp a la és de l'any 1434, en què Antoni Camp i Pere Puig venen el mas Comes a Antoni Caseta. En els fogatges dels segles XV i XVI hi consta en Camp. Durant la segona meitat del segle XVI, Antoni Camp posseïa el mas Camp i el mas Albareda (derruït), pel senyor de la casa Castellet. Uns anys més tard, va passar a mans d'Antoni Borrell, qui el va vendre a finals del segle XVII a Pau Farell, fill del mas Farell de Sant Sebastià de Montmajor. El seu fill Pau va ser l'hereu del mas Camp i qui hi va fer una important reforma. A través del casament, els Farell van entroncar amb diverses cases importants de la contrada, com són els Margarit, els Artigues, els Rosàs i els Cabot, entre d'altres. A mitjans del segle XIX els Farell ja vivien a Barcelona, quedant a la casa els masovers, els Girbau. Finalment, l'any 1901 van vendre el mas i les seves terres a Fèlix Fages, membre destacat de la burgesia barcelonina. En morir sense descendència, la casa va passar a mans de la vídua Maria Coquart qui, després que els masovers Boada marxessin, la va vendre. Aleshores la casa va passar per diverses mans i les terres es van parcel·lar i urbanitzar. L'any 1971 la van adquirir Josep Maspons i Miquel Riera; la família d'aquest darrer va adquirir-ne la totalitat l'any 1976 i hi van habilitar un restaurant que gaudeix de molta nomenada. | 41.6356800,2.2197500 | 435014 | 4609621 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77928-foto-08248-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77928-foto-08248-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77928-foto-08248-22-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||
| 77949 | Jaciment de Can Puig de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-puig-de-la-vall | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / -I | Podria estar destruït a causa del treball agrícola que s'hi practica. | En el camp que hi ha entre la masia de Can Puig i el torrent de la Vall s'hi van localitzar diverses sitges a les quals s'associava material íbero-romà. Entre el material trobem fragments d'àmfora ibèrica pintada, àmfora itàlica, campaniana B, dolia, pesos de teler, una fusaiola, un punxó d'os, astagals i tegulae. També consta la troballa d'algunes monedes. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 es va comprovar que ja no queda rastre de les sitges, com tampoc s'observa material en superfície. | 08248-43 | Al sud de Can Puig | El jaciment va ser documentat per Josep Estrada. | 41.6362200,2.2142100 | 434553 | 4609686 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77949-foto-08248-43-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 78051 | Font de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-cristofol-0 | XX | La part superior del capcer ha estat trencada i s'hi han fet pintades vandàliques. | La font de Sant Cristòfol està situada en un marge del riu Tenes, sota el carrer de la Font de Sant Cristòfol, entre els quals hi ha unes escales que salven el desnivell i permeten d'accedir-hi. La font antiga està constituïda per un tub metàl·lic que està fixat directament en el marge, que actualment és poc visible a causa de la vegetació que el cobreix. A mitjans del segle XX la font es va arranjar amb la construcció actual, quedant així anul·lada la primera. És una estructura rectangular escalonada, que queda rematada per un capcer esglaonat. De la part central en sobresurten els cinc brolladors en forma de tub metàl·lic, sota els quals hi ha una pica rectangular on s'emmagatzema l'aigua. En un costat d'aquesta hi ha una petita canalització per on desaigua riera avall. L'estructura està arrebossada amb pòrtland, llevat del remat de còdols que es ressegueix amb una imbricació ceràmica. | 08248-135 | Riu Tenes | 41.6364700,2.2424100 | 436902 | 4609692 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78051-foto-08248-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78051-foto-08248-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||||
| 77934 | La Bastida I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bastida-i | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / -II | Podria haver quedat destruït per les feines agrícoles que s'hi han fet. | A l'entorn immediat de la masia de la Bastida s'hi van localitzar murs i ceràmica en superfície, que apunten a l'existència d'una vil·la romana de fundació republicana en aquest indret. Davant de la façana principal de la masia s'observen restes de parets, així com en el marge que separa el pati dels camps de conreu. Entre el material trobem una moneda ibèrica, tègula, dolium, ceràmica ibèrica a mà i a torn, Campaniana B, ceràmica grisa costa catalana, terra sigilata sudgàl·lica, terra sigilata Clara i Lucente i restes de paviment d'opus testaceum. | 08248-28 | Masia la Bastida | El jaciment va ser descobert l'any 1947 quan els masovers de la masia de la Bastida van trobar parets en llaurar amb el tractor. El mateix any, Josep Estrada va documentar la troballa. Durant la revisió de la Carta Arqueològica (any 1992) es va constatar la presència de material en superfície i murs, però no es van poder medir a causa de la vegetació que cobreix la zona. | 41.6364700,2.2280000 | 435702 | 4609703 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77934-foto-08248-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77934-foto-08248-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77934-foto-08248-28-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 78030 | La Bastida Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bastida-vella | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (2000). 'Cases que tenen història: La Bastida Vella', Anuari Local, núm. 38. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XII-XVIII | La coberta i el balcó de la façana es troben en mal estat. | La Bastida Vella és una casa forta medieval sobre la qual es va consolidar una sala entre els segles XV i XVI. La part primitiva de l'edifici la situem en el cos de tramuntana, on a la planta baixa els murs tenen una amplada considerable i s'obren amb espitlleres a les quatre cares. Sobre d'aquest cos es va construir la sala, on el noble hi feia estada. La situació d'un portal gòtic- renaixentista en aquest pis indica que s'hi accedia des d'una escala exterior, que probablement estava situada en el pati d'armes. Durant el segle XVIII es va construir un nou volum, suposem que sobre el pati d'armes, que va integrar ambdues parts com un únic edifici. L'edifici primitiu l'hem de situar al sector de tramuntana del volum actual. És de planta rectangular, consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a una vessant que fa el desaiguat a tramuntana. A nivell del pis de les façanes de ponent i llevant s'obre amb una finestra gòtica-renaixentista, totes dues amb arquets lobulats i guardapols, decorades amb mascarons i motius vegetals. A la façana de migdia també hi ha un magnífic portal d'arc carpanell de pedra, amb guardapols i mascarons esculpits. Actualment, s'accedeix a aquest des de la sala del segon volum. Aquest volum és de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat, llevat del portal i una de les finestres de pedra. En el portal hi ha inscrit: 'GRIMAU / ME FECIT/ 1744'. Les finestres dels pisos superiors estan protegides amb balustrades, excepte la central, que té sortida a un balcó de baranes forjades. A nivell de les golfes de la façana de ponent s'hi obre una galeria horitzontal amb pòrtics d'arc rebaixat arrebossat, alguns dels quals estan tapiats. El revestiment dels murs es manté arrebossat amb morter de calç. A l'interior de la masia s'hi manté la distribució característica, amb les estances de la planta baixa cobertes amb volta rebaixada i amb bigues de fusta als pisos superiors. | 08248-124 | Camí de la Bastida | La primera notícia que tenim del nom Bastida es remunta a l'any 1195, quan Guerald de Bastida va acensar el mas Paiàs a favor de Pere Paiàs. L'any 1227 Bernat de Villar, castlà del castell de Montbui, va llegar mig molí que tenia en dit feu a Arnau de Bastida. Aquest molí podria correspondre's amb l'actual molí d'en Burch, ja que consta que al molí d'en Bastida hi vivia el 1552 en Gabriel Burch. La família noble dels Bastida era una de les beneficiàries del delme de Sant Genís de l'Ametlla, junt amb el seu rector i el noble Bernat de Rosanes, del casal de Rosanes de la Garriga. A mitjans del segle XV, els Bastida esdevenen propietaris de la casa de Bigues ( avui coneguda com a can Badell), on la família s'acabaria traslladant poc després. A partir d'aleshores, el casal va ser ocupat per masovers. En aquest moment, la filla d'Aldonça de Bastida, Francina es va casar amb Joan Palol, de la casa Palol de l'Empordà. Desafortunadament, l'epidèmia de la pesta va acabar amb la vida de bona part de la família, llevat de la seva filla Liença. Aquesta va casar-se amb Bernat Ocelló però moriren sense descendència, pel que van deixar la propietat a Joan de Vilafranca. El darrer Vilafranca que va posseir la casa va ser Anna, filla de Lluís, que en casar-se amb Francesc de Grimau i de Llupià l'any 1603 va ser la darrera en portar aquest nom. També va ser la darrera de la família Bastida que seria enterrada a l'església de Santa Eulàlia. El llinatge dels Grimau va obtenir nombrosos títols i distincions, ja sigui per les seves exitoses carreres militars com pel casament amb altres membres de la noblesa catalana. A principi del segle XIX, Magí Anton de Villalonga i de Grimau va vendre el casal a Josep Anton Llobet i Vall-llossera, fill d'una família de notaris de Caldes. Els seus descendents la van vendre l'any 1915 a Lluís Barbany, propietari de Can Barbany del molí, la família del qual en manté la propietat. | 41.6365200,2.2282400 | 435722 | 4609708 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78030-foto-08248-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78030-foto-08248-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78030-foto-08248-124-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 77941 | Jaciment de Can Cabot II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-cabot-ii | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | Pot haver quedat parcialment destruït. | En el marge d'un camp entre les masies de Can Cabot i Can Puig s'hi va localitzar un forn romà, una sitja i nombrós material ceràmic en superfície. Al costat del forn i de la sitja s'hi van trobar fragments de terra sigilata hispànica, terra sigilata clara, ceràmica comuna i dòlium. En el camp de davant s'hi va detectar la presència d'un gran nombre de fragments d'àmfora. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992, es va localitzar el forn tallat en un marge, però no es trobà la sitja. Al voltant hi ha abundant material en superfície, tot i que no permet afinar la cronologia del jaciment. | 08248-35 | Al sud est de la masia de Can Cabot | Va ser descobert pels fills de Can Cabot i de Can Maspons l'any 1964, que van excavar el forn. El mateix any va ser documentat per Josep Estrada. | 41.6364700,2.2110800 | 434293 | 4609716 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77941-foto-08248-35-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-13 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 77994 | Can Figueretes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-figueretes | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Presenta cert estat de deteriorament per la falta de manteniment. | Can Figueretes és una casa de finals del segle XIX construïda segons la tipologia típica de l'arquitectura popular d'aquest període. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat emmarcades amb una motllura, excepte el portal d'arc escarser. Les franges motllurades que marquen els nivells dels forjats interiors trenquen la verticalitat de l'edifici i li donen harmonia. L'edifici queda rematat per un capcer apuntat, al centre del qual hi ha pintat un rellotge de sol. Les façanes laterals i posterior presenten poques obertures disposades formant eixos, totes elles d'arc pla arrebossat. El revestiment dels murs és arrebossat de color cru, amb les motllures i cornises pintades de color bru. A les façanes laterals s'hi adossen petits cossos annexes. | 08248-88 | Camí de Can Figueretes | A finals del segle XIX la família Girbau va deixar la masoveria de Can Farell de la Vall i es van fer construir la casa de Can Figueretes en terres de Can Bassa. | 41.6365900,2.2233400 | 435314 | 4609720 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77994-foto-08248-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77994-foto-08248-88-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 78052 | Passera de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passera-de-sant-cristofol | XIX | Només se'n conserven els estreps. | La passera de Sant Cristòfol era un pas sobre el riu Tenes que permetia comunicar els masos d'ambdós costats del curs fluvial. De l'estructura només se'n conserven els estreps, ja que el tauler va ser destruït durant la darrera riuada. L'estrep del costat de ponent és el més ben conservat, constituït per un mur rectangular de més d'un metre d'amplada, fet de còdols lligats amb argamassa que estan escairats a les cantonades. En un lateral hi ha fixada una gran cadena metàl·lica, que presumiblement subjectava l'estructura del tauler. Segons testimonis orals, aquesta era de tram recte fet de fusta, amb una barana en un sol costat. Davant la precarietat que presentava aquest material, més endavant es va refer amb formigó i baranes metàl·liques. De l'estrep del costat de llevant en queden els fonaments de pedra i argamassa. | 08248-136 | Riu Tenes | Des del segle XIX, la passera de Sant Cristòfol permetia comunicar ambdós costats del riu Tenes, a l'alçada de Can Maspons i l'ermita de Sant Cristòfol. A pocs metres aigües avall s'hi va arranjar l'antiga font de Sant Cristòfol, molt concorreguda pels veïns de la zona. Des de la passera, al camí que es dirigia cap a Can Maspons i Sant Cristòfol, hi havia l'antic safareig del mas, que es proveïa de l'aigua del rec del molí d'en Comas. L'estructura de la palanca va quedar destruïda durant la riuada de l'any 1994, juntament amb d'altres elements d'enginyeria construïts a l'entorn del Tenes. | 41.6367800,2.2424600 | 436907 | 4609727 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78052-foto-08248-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78052-foto-08248-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78052-foto-08248-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||
| 78027 | Molí d'en Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-vendrell | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X, (2001). 'Cases que tenen història: Can Vendrell de la Vall i el molí d'en Vendrell', Anuari Local, núm. 39. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIII-XX | La coberta es troba en mal estat. La part de tramuntana presenta deficiències estructurals. | El molí d'en Vendrell és un molí fariner d'origen medieval que va reconstruir-se durant el segle XVI. La part primitiva de l'edifici l'hem de situar en el cos central, on a banda del parament de pedra lligada amb argamassa sota un encofrat de tàpia, s'observen els canals d'entrada i sortida de l'aigua. Entre els segles XVIII i XIX va ser reformat fins a donar-li l'aparença actual. És un edifici constituït per diversos volums superposats. El cos central és de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants desiguals amb el carener paral·lel a la façana. A la part posterior s'hi conserva una gran bassa rectangular, des d'on l'aigua hi accedia a través d'una canaleta que es conserva en el que havia estat el carcabà. A la part inferior de la façana també s'observa el canal de desaigua que sortia del carcabà. En aquesta façana hi ha un portal amb llinda de fusta i brancals de pedra i una finestra d'arc pla de pedra tosca. Al costat de llevant d'aquest cos hi ha adossat un segon volum de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Aquest volum es prolonga vers tramuntana de forma paral·lela a la bassa. Al frontis hi ha el portal principal, d'arc de mig punt de pedra, a més d'una finestra d'arc pla de pedra i dues d'arc pla arrebossat. A la part central trobem pintat un rellotge de sol. Aquesta façana ha estat reforçada recentment amb dos contraforts. El tercer volum està situat a l'extrem de ponent, és de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La planta baixa queda tapada per un cobert adossat, mentre que al pis les finestres són d'arc pla arrebossat. El revestiment dels murs es manté arrebossat. A l'interior es manté la distribució característica de les estances, així com els paviments de tova i els sostres amb bigues de fusta. Davant la casa s'hi conserva el rec, on hi ha un safareig, així com una gran era encaironada. Al costat de llevant s'hi ha adossat una nau moderna de maó. | 08248-121 | Camí del Molí | Antigament era conegut com el molí d'en Maspons, que està documentat del segle XIII en motiu de la cessió de mig molí de Bernat de Villar a Arnau de Bastida. En aquest molí hi treballava en Bernat Ponç. L'any 1316, el noble Berenguer de Bastida va establir-hi a Guillem Maspons del mas 'Pontis et Abat' de la parròquia de Sant Cristòfol. A principi del segle XV, el batlle general de Catalunya fa una concessió a Pere Sabater i Miquel Maspons (amos dels molins Sabater i Maspons, respectivament), de l'ús de l'aigua del Tenes per fer funcionar els seus molins. Durant la primera meitat del segle XVI, trobem documentat l'establiment d'una peça de terra de Francesc Maspons a Pere Garriga per a construir un molí, que probablement es correspon amb la reforma de l'edifici primitiu que li va donar l'aspecte actual. Uns anys després hi va entrar el moliner Joan Arquimbau, la família del qual s'hi estaria fins al segle XVII, quan Josep Vendrell el va comprar a Francesc Maspons. Des d'aquest segle fins al XIX, s'han documentat diverses confrontacions per l'aprofitament de l'aigua en aquest sector del Rieral, entre els propietaris dels molins Sabater, Vendrell i d'en Comes i els de Can Pallars i Can Feu. La única filla de Josep, Margarida, va heretar els seus béns, i es va casar amb Pere Cabot, qui seguí l'ofici de polvorer. En l'inventari de béns que es va fer en les segones núpcies de Margarida, hi consta que hi havia molí fariner i polvorer. A mitjans del segle XIX el molí era portat per Pau Solà, tot i que només molia tres mesos a l'any. L'últim moliner va ser Agustí Vila, pel que a finals del segle XIX va deixar de produir. A principi del segle XX els Parellada van vendre la propietat a Antoni Romeu, quan hi vivia la família Cladellas, que s'hi estaria fins a mitjans del segle XX. Des d'aleshores ha canviat de mans en diverses ocasions. | 41.6368000,2.2394300 | 436654 | 4609731 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78027-foto-08248-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78027-foto-08248-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78027-foto-08248-121-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 77912 | Can Puig de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-de-la-vall | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1975). 'Cases que tenen història: El Castellet, Can Puig de la Vall', Anuari Local, núm. 13. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XII-XVI | Can Puig de la Vall és una casa forta medieval de la qual se'n conserva bona part de l'estructura. A nivell exterior, el tipus de parament de petits carreus escairats i l'abundant presència d'espitlleres, apunten a l'existència d'una construcció fortificada. Dins de la masia s'hi conserven almenys tres grans arcs de diafragma de pedra, un ogival i dos de mig punt; a més d'un portal de factura romànica i un portal d'arc escarser. Sobre aquesta estructura primitiva va consolidar-se la façana actual durant el segle XVI, a partir de l'obertura de finestres i l'ampliació del nivell de les golfes. La masia és de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La composició de les obertures del frontis presenta una disposició aleatòria; entre elles trobem el portal descentrat, d'arc de mig punt adovellat. A la part central del pis hi ha un gran finestral d'arc pla de pedra de grans dimensions, mentre que al costat dret hi ha una finestra d'arc pla de pedra amb l'intradós motllurat i l'arrencada dels brancals decorats. A la part esquerra de la façana veiem una finestra renaixentista amb arquets lobulats, d'ampit i brancals decorats, on destaquen els angelets que sostenen un escut de les impostes. A nivell de les golfes hi ha tres petites finestres; tres d'arc pla de pedra carejada (una d'elles sobre permòdols) i una d'arc escarser. La façana lateral de mestral presenta una quantitat destacable d'espitlleres a la planta baixa i al pis, totes elles tapiades, entre les que s'intercalen poques finestres de pedra de petites dimensions. També s'observen diverses espitlleres a les façanes de garbí i xaloc, tot i que en aquesta última s'ha obert un gran finestral de factura moderna que desvirtua el conjunt sensiblement. El parament dels murs és de petits carreus irregulars disposats en filades. A la crugia central de la masia s'hi observa un arc de diafragma de mig punt de pedra, que arrenca sobre un portal romànic d'arc de mig punt de pedra, amb l'intradós decorat amb figures. A l'altre extrem de l'estança hi ha un gran portal d'arc escarser tapiat, que comunicava amb la crugia de la dreta, on hi ha dos arcs de diafragma de pedra, un de mig punt i un d'ogival. Durant la reforma de l'edifici es van trobar a la pallissa dues pedres amb màscares tallades que podrien correspondre's amb brolladors d'una font o d'un cup. Actualment s'han col·locat com a objectes de decoració a l'entrada. Davant la masia hi ha l'era i l'antiga pallissa, a més de diverses naus de construcció moderna. | 08248-6 | Camí de Can Puig | En la documentació antiga, la masia de Can Puig apareix sovint esmentada o vinculada com el Castellet. Algunes fonts (CANTARELL, C.; CIURANS, X., 2010:128), han identificat la masia com la residència del llinatge dels Castellet, membres de la noblesa local documentats des del segle XII. Vers el segle XIV, la pubilla Agnès de Castellet va casar-se amb Pere de Vilademany i presumiblement van deixar d'habitar-la. En aquest moment, la masia va passar a ser habitada pels Puig, quin en mantindrien la propietat fins a mitjans del segle XVIII. Entre els habitants de la casa al llarg d'aquests segles, trobem Joan Puig de la Vall, qui va participar en el govern de la baronia de Montbui. Des de l'adquisició de la casa i les terres l'any 1751, la família Riera va ampliar el patrimoni familiar fins a esdevenir una explotació agrícola de referència a la contrada. Alguns dels membres de la casa, com Josep i Pere Riera, van exercir d'alcaldes de Santa Eulàlia. El mateix Pere va ser qui l'any 1957 va vendre la casa a Sebastià Badia, la família del qual en manté la propietat. | 41.6366800,2.2139400 | 434531 | 4609737 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77912-foto-08248-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77912-foto-08248-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77912-foto-08248-6-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 92|94|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||
| 77995 | Can Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-francesc | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | Can Francesc és una casa construïda a principi del segle XX segons la tipologia popular predominant a la zona del Rieral, caracteritzada pels murs de paredat i les obertures ceràmiques. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures, totes d'arc pla ceràmic llevat del portal d'arc escarser. El finestral central té sortida a un balcó de base motllurada i baranes forjades. A la façana posterior la composició de les obertures és la mateixa que al frontis. La resta de façanes té les obertures disposades de forma aleatòria. Els murs no estan revestits, pel que s'observa el parament de paredat comú. | 08248-89 | Ctra. De Parets a Bigues | La casa va ser construïda l'any 1909 per Francesc Dantí, després de fer durant uns anys de masover de diverses cases de la rodalia. El seu fill Lluís va ser nomenat alcalde l'any 1936, però va haver renunciar poc després a causa de les desavinences que tingué amb el Comitè Antifeixista Revolucionari local. | 41.6369200,2.2321600 | 436049 | 4609750 | 1909 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77995-foto-08248-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77995-foto-08248-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77995-foto-08248-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 77916 | Sant Cristòfol de Pallars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-pallars | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. GAVÍN, J.M. (1990). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MARTÍ, J.M. (1981). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental. Vol I/2. Barcelona: Arquebisbat de Barcelona. PLADEVALL, A. (1991). Catalunya Romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. VALL, R. (1983). El romànic del Vallès. Barcelona: Editorial Ausa. | XII-XX | La coberta presenta desperfectes. | L'ermita de Sant Cristòfol és una capella romànica que ha estat modificada al llarg dels segles, la darrera durant la segona meitat del segle XX. En aquesta intervenció, es va ampliar en alçada, es va suprimir el campanar d'espadanya i la sagristia, es va fer una nova coberta i es va eliminar el baluard que la tancava frontalment. L'edifici de planta rectangular amb l'absis semicircular. Consta d'una sola nau coberta amb volta de canó, mentre que la part de l'absis es cobreix amb volta de quart d'esfera. La part del presbiteri queda elevada respecte la resta de la nau a través d'un graó. La il·luminació de la nau es fa a través de dues finestres de mig punt amb doble esqueixada i esplandit, que es situen als murs de llevant i migdia. Igualment, també hi ha un petit òcul a la part superior del mur de ponent. S'accedeix al temple per ponent a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat. El frontis està rematat per un capcer simple que, juntament amb el mur on es recolza l'absis, són superiors en alçada en relació a la coberta. El parament dels murs és de petits carreus escairats disposats en filades regulars, que a les cantonades són de majors dimensions. L'entorn de l'ermita ha estat notablement transformat, havent quedat integrada dins l'entramat urbà, molt pròxima a diversos habitatges moderns. | 08248-10 | Pl. de l'ermita | La primera notícia de documental de l'ermita de Sant Cristòfol de Pallars o de les Tempestes es remunta a l'any 1194, en motiu de la construcció d'un nou altar per part d'Arnau de Vilar. A partir del segle XIV el rector de Santa Justa i Santa Rufina era qui hi deia missa, que més endavant s'alternaria amb el rector de Santa Eulàlia. A principi del segle XV va passar a ser sufragània de la parròquia de Santa Eulàlia. Pocs anys després, a conseqüència dels terratrèmols que van afectar el país, va quedar molt malmesa. Per aquest motiu, els anys 1421 i 1457 va ser reconstruïda. La visita pastoral de l'any 1756 indica la necessitat de reparació de la teulada. Va ser reconstruïda l'any 1966 pel Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, en què se'n va alterar sensiblement la fesomia. La sagristia, que s'adossava a migdia, va ser enderrocada en urbanitzar el carrer. | 41.6370200,2.2446700 | 437091 | 4609752 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77916-foto-08248-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77916-foto-08248-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77916-foto-08248-10-3.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es coneix com a Sant Cristòfol de les Tempestes. | 92|98|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||
| 77962 | Jaciment de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-cristofol | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -VII / V | Podria haver quedat malmès en les intervencions que s'han fet en aquest indret. | A la zona compresa entre l'ermita de Sant Cristòfol i els camps de Can Rof s'hi va localitzar material en superfície datable entre els períodes ibèric i romà. El material, trobat de forma molt dispersa davant de la capella, consistia en fragments de tègula, àmfora i terrissa comuna romana, sense estructures associades. | 08248-56 | Ermita de Sant Cristòfol | Va ser documentat per Josep Estrada. | 41.6370700,2.2440800 | 437042 | 4609758 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77962-foto-08248-56-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 77942 | Can Fluvià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fluvia | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. VALLICROSA, J., dir. (1972). 'Nota arqueològica de Can Farell de la Vall', Ronçana, núm. 44. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana. | -III / V | Ha quedat destruït per les obres que s'han fet en aquest indret. | Tenim notícies que entre les masies de Can Bassa de la Vall i Can Farell s'hi han fet diverses troballes arqueològiques, com són un conjunt de sitges i un enterrament. El conjunt de sitges romanes es va descobrir en motiu de l'eixamplament del camí de Can Farell, i contenien ceràmica romana i àmfores, a més d'un corn de caça. Més endavant, en motiu d'un rebaix fet en el camp que hi ha a ponent de Can Farell de la Vall, a l'actual camp de futbol, es va posar al descobert la troballa de cinc tombes de tègula, datables com a romanes o tardoantigues, a més de fragments d'un crani. A la Serra Granada, prop de Can Bassa, s'hi troba material en superfície, especialment de tègula i dòlium. | 08248-36 | Barri de les Pinedes del Castellet | Durant la dècada de 1960, Josep Dantí va descobrir un conjunt de sitges en motiu de l'obertura del camí que va a Can Farell. El coneixement de la notícia de l'enterrament el tenim per fonts orals i per un article publicat a la Revista Ronçana. En aquest s'explica que va avisar de la troballa Josep Mª Maspons i va ser inspeccionada pel Grup afecte a la Delegació de Granollers, del Servei Nacional d'Excavacions Arqueològiques, format per Josep Estrada, Pere Font i Emili Ramón Valls, amb la col·laboració de Jordina Medalla, Vicenç Maimó i Josep Muntal. | 41.6372100,2.2186600 | 434925 | 4609792 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77942-foto-08248-36-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-12-13 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es denomina Can Figueretes. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||
| 77940 | Jaciment de Can Cabot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-cabot | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | I-II | Podria estar destruït a causa del treball agrícola que s'hi practica. | En el marge d'un camp a migdia de la masia de Can Cabot de la Vall s'hi va localitzar material en superfície que apunta a l'existència d'una vil·la romana en aquest indret. La troballa va consistir en un paviment d'opus testaceum seccionat, a més de material en superfície: terra sigillata clara, àmfora, tègula, ceràmica reduïda romana i dolium. Durant la revisió de la Carta Arqueològica, s'hi va trobar abundant material en superfície, especialment de ceràmica comuna, pivots, nanses d'àmfora, etc. | 08248-34 | Al sud de la masia de Can Cabot de la Vall | Va ser documentat l'any 1954 per Josep Estrada. | 41.6372100,2.2090300 | 434123 | 4609799 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77940-foto-08248-34-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | En aquest indret s'hi va fer una cata sense permís. En motiu de la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992, els masovers van informar que uns buscadors furtius de metall van trobar-hi una quantitat important de monedes, de les quals se'n desconeix la ubicació. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||
| 78054 | Riu Tenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-tenes | S'hi localitzen abocaments difosos, erosió per sobrefreqüentació i l'impacte paisatgístic de les urbanitzacions i polígons construïts a la seva proximitat. | El riu Tenes neix al municipi de Castellcir i transcorre per diversos municipis del Vallès Oriental fins a desembocar al riu Besòs. El tram de Santa Eulàlia transcorre pel sector de llevant del terme municipal, creuant-lo de nord a sud des del pont de Ca l'Unyó fins a l'alçada de Can Sabater. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diversos molins i rescloses. A nivell natural, conserva a les seves vores la vegetació de ribera característica, com són els verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, plàtans, etc.; tot i que s'ha vist reduïda per riuades i l'urbanització de l'entorn. | 08248-138 | Sector de llevant del terme municipal | 41.6376100,2.2430200 | 436954 | 4609818 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78054-foto-08248-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78054-foto-08248-138-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||||||
| 78029 | La Bastida Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bastida-nova | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | La Bastida Nova és una masia construïda de nova planta a principi del segle XX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat. En la darrera restauració, es va pintar la inscripció '1903 JD 2003'. Els finestrals del pis tenen sortida a balcons de base motllurada, sostinguts per mènsules, que estan delimitats amb baranes forjades. Al costat de la finestra de les golfes hi ha pintat un rellotge de sol on hi ha escrit: 'Jo sense sol, i tu sense salut, tot és perdut'. La façana queda rematada per un capcer esglaonat que es ressegueix amb una cornisa ceràmica, sobre el qual hi veiem gerros decoratius. La façana de ponent queda tapada per un cobert adossat de dos nivells d'alçat i coberta a una vessant que fa el desaiguat al lateral. Està obert a migdia amb un gran portal d'arc pla ceràmic i dos finestres superior d'arc rebaixat ceràmic. La resta de façanes tenen poques obertures d'arc pla arrebossat, distribuïdes de forma aleatòria. El tractament dels murs és arrebossat i pintat de color blanc i de pedra vista a la resta. En els darrers anys, s'han edificat diverses cases al seu entorn. | 08248-123 | Camí del Gual, 100 | La casa de la Bastida Nova va començar-se a construir l'any 1903 per encàrrec de Jaume Dantí, que fins aleshores havia fet de masover a la Bastida Vella. Entre els anys 1924 i 1930, Jaume Dantí va exercir d'alcalde de Santa Eulàlia de Ronçana. En l'actualitat habiten a la casa els seus descendents. | 41.6376100,2.2332100 | 436137 | 4609826 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78029-foto-08248-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78029-foto-08248-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78029-foto-08248-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||
| 77974 | Ca l'Espelt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespelt | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | Ca l'Espelt és una casa construïda a principi del segle XX segons la tipologia popular predominant a la zona del Rieral, caracteritzada pels murs de paredat i les obertures ceràmiques. És un edifici aïllat de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons cinc eixos simètrics d'obertures, totes elles ceràmiques. A la resta de façanes hi ha poques obertures, de les mateixes característiques. La façana posterior ha quedat tapada per un cos de maó de construcció moderna. Els nivells de forjats i les cantonades estan acabats amb maó, que ressalta sobre la pedra lligada amb argamassa de les façanes. El ràfec amb voladís està acabat amb cabirons. | 08248-68 | Camí del Molí | Va ser construïda per la família Espel a principi del segle XX. | 41.6376500,2.2375200 | 436496 | 4609827 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77974-foto-08248-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77974-foto-08248-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77974-foto-08248-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||
| 77988 | Can Carreter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carreter | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Can Carreter és una masia de petites dimensions que va construir-se entorn el segle XIX. La casa ha tingut un creixement vers a ponent amb diversos cossos de dos i un nivell d'alçat. El volum principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'accés és d'arc escarser arrebossat i es troba descentrat en un extrem del frontis. La resta d'obertures són d'arc pla arrebossat, amb un finestral amb sortida a un balcó a nivell del primer pis. Al costat de ponent hi ha adossat un volum de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a un vessant que fa el desaiguat per ponent. A la cara de migdia presenta una finestra ceràmica per nivell, la del pis d'arc rebaixat i la superior d'arc de mig punt. Seguint aquest cos n'hi ha dos més enretirats de la línia de la façana, el primer de dos nivells i el segon d'un. La façana de llevant del volum principal està reforçada amb tres contraforts. El tractament exterior del frontis és arrebossat amb pòrtland, on s'han deixat vistos els còdols que configuren el mur, mentre que la resta de façanes estan arrebossades. | 08248-82 | Camí del Molí | El motiu de la masia el trobem en un antic propietari d'ofici carreter, anomenat Isidre Sampere. Sabem que durant la segona meitat del segle XIX ja vivia a la casa i que el seu fill Fèlix va seguir fent l'ofici del pare. La família Sampere va deixar la casa durant el primer terç del segle XX i se'n van fer una de nova prop de Can Sabater, que avui encara coneixem com Can Sampere. Des d'aleshores, la masia de Can Carreter ha canviat de mans en diverses ocasions. | 41.6378400,2.2369700 | 436450 | 4609848 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77988-foto-08248-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77988-foto-08248-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77988-foto-08248-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||
| 77978 | Roure de Can Maspons del Rieral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-maspons-del-rieral | XIX | Malgrat presenti un bon estat de conservació, la part inferior de l'escorça està malmesa perquè s'hi va fer una foguera al costat. També fruit d'una bretolada, s'hi van fer pintades. | El roure de Can Maspons està situat en un camp d'avellaners a ponent de la masia de Can Maspons. Es tracta d'un magnífic exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) que destaca per les dues besses que presenta i les seves dimensions. El tronc té un perímetre d'uns tres metres i té una brancada molt voluminosa, que assoleix uns 25 metres de diàmetre i que arriba fins a una alçada propera als 15 metres. | 08248-72 | Avellaners de Can Maspons del Rieral | 41.6379700,2.2496300 | 437505 | 4609854 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77978-foto-08248-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77978-foto-08248-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | Fa pocs anys els propietaris van amuntegar terra al seu voltant per tal de protegir-lo de les bretolades. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||
| 77911 | Casa Gran de Can Bassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-gran-de-can-bassa | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XX | En el moment de fer l'inventari es trobava en procés de restauració. | La Casa Gran de Can Bassa és una masia gòtica-renaixentista de la qual se'n conserven les obertures de la façana i una part de l'estructura interior, força alterada després de la construcció de dos edificis a ambdós costats. És un edifici entre mitgeres de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos, definits per un gran portal d'arc de mig punt adovellat i una finestra d'arc pla arrebossat a la planta baixa, i dues finestres gòtiques al pis. La finestra que hi ha sobre el portal és d'arc conopial dentat amb arquets, que arrenca d'una imposta amb motius vegetals. L'altra finestra és d'arc pla de pedra amb un guardapols acabat amb mascarons. En una intervenció moderna es va modificar el coronament de la façana, dotant-lo d'un capcer rectilini resseguit per una cornisa. El parament dels murs és eminentment de tàpia, motiu pel qual en l'actual restauració s'ha revestit amb un estucat que imita la pedra vista. A l'interior, al costat del portal d'accés se'n conserva un altre de mig punt adovellat de menors dimensions, que presumiblement va ser substituït per l'actual. L'entrada conserva el sostre embigat que sosté l'empostissat del pis, al qual s'accedeix per unes escales de pedra de dos trams. | 08248-5 | Camí de Can Puig | Des dels seus orígens, el mas Bassa estava sota el domini directe de la casa veïna de Castellet. En el Registre de Caps de Família de la Baronia de Montbui de l'any 1466 ja hi consta Antoni Bassa. La propietat dels Bassa va ampliar-se amb el pas dels anys, arribant a ser un dels masos amb més terres del poble. La família Bassa el va ocupar fins al segle XIX, quan Joan Bassa va casar-se amb la pubilla de la pairalia de Ca n'Illa de la Garriga, Rosa Illa, on van establir-se. Més endavant, van vendre el mas Bassa, passant a formar part d'un petit veïnat, motiu pel qual es coneix com la Casa Gran. | 41.6378100,2.2186300 | 434923 | 4609859 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77911-foto-08248-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77911-foto-08248-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77911-foto-08248-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | A l'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de la Generalitat hi consta com a Can Pujal-Can Bassa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||
| 77918 | Can Maspons del Rieral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maspons-del-rieral | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1970). 'Cases que tenen història: Can Maspons del Rieral', Anuari Local, núm. 8. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIV-XIX | Can Maspons del Rieral és una masia que podria ser d'origen medieval, sobre la qual es va consolidar un edifici de quatre crugies al llarg del segle XIX. Entre els elements que denoten l'existència d'una construcció anterior, trobem un notable arc de descàrrega de pedra situat a la façana de llevant, al costat del qual hi ha diversos carreus de pedra calcària de les mateixes característiques que les que s'observen a l'ermita de Sant Cristòfol. D'altra banda, la filada inferior del parament del mur posterior presenta la pedra col·locada en espiga. La masia és de planta rectangular i s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants desiguals amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons quatre eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, llevat del portal, que és d'arc escarser. Les obertures originals presenten ampits motllurats de pedra calcària, mentre que les altres són de majors dimensions i de factura moderna. A causa del desnivell natural del terreny, davant del portal hi ha una petita rampa feta de còdols. També al costat del portal hi ha adossat un pedrís amb escala que s'emprava per carregar els carros. També pel desnivell del terreny, la façana de llevant presenta poca alçada i en destaca un gran arc de descàrrega fet amb carreus escairats. Com a úniques obertures, trobem dues finestres d'arc pla arrebossat i un portal amb llinda de fusta i brancals ceràmics. A la façana de tramuntana únicament hi ha tres petites finestres, totes d'arc pla de pedra carejada. La filada inferior d'aquest mur presenta la pedra disposada en espiga. La façana de ponent queda parcialment tapada per un cobert que es sosté amb tres pilars ceràmics, que va ser incorporat durant la primera meitat del segle XX. El tractament dels murs és arrebossat amb morter de calç i pintat a la façana. Davant de la casa s'hi conserven les antigues corts, el pou, una pallissa habilitada com a habitatge i al sector de garbí una gran era encaironada. | 08248-12 | Barri de Sant Cristòfol | Tradicionalment, es creu que la masia podria estar vinculada a la veïna capella romànica de Sant Cristòfol, ja que sovint és conegut i apareix documentat com a Can Maspons de Sant Cristòfol. La primera notícia que tenim dels Maspons es remunta a l'any 1227, quan consta que un tal Bernat Ponç treballava en un molí llegat parcialment per Bernat de Villar a Arnau de Bastida. Ja al segle XIV, el molí (que es correspon amb l'actual molí d'en Vendrell) fou establert en la seva totalitat a Guillem Maspons, propietari del mas Ponç de la parròquia de Sant Cristòfol de Pallars. A principi del segle XV els Maspons obtindrien la llicència per abastir el molí de l'aigua del Tenes. Els Maspons tenien el domini útil del mas, mentre que els propietaris n'eren els monestirs de Sant Miquel del Fai i de Sant Benet de Bages. El molí va formar part de la propietat del mas fins a l'any 1677, en què Francesc Maspons va vendre'l a Josep Vendrell, pel que va passar a ser conegut com el molí d'en Vendrell. Durant la Guerra del Francès, Josep Maspons va ser afusellat a l'era de Can Corder. El seu germà Jacint va morir poc després, deixant vídua a Marianna Viaplana, que tan sols tenia un fill de curta edat, anomenat Joan. Al cap de pocs anys, Marianna es casà amb Josep Rof , amb qui es construirien la casa de Can Rof, avui desapareguda. L'hereu Joan Maspons va quedar-se a la casa de Can Maspons. Ell i el seu fill Domènec van arreglar la casa entre els anys 1868 i 1869, ja que es trobava en força mal estat. Actualment, els Maspons mantenen la propietat de la masia i segueixen essent els administradors de la capella de Sant Cristòfol. | 41.6379900,2.2444300 | 437072 | 4609860 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77918-foto-08248-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77918-foto-08248-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77918-foto-08248-12-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es denomina Can Maspons de Sant Cristòfol. | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 77971 | Ca l'Alonso | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalonso | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Ca l'Alonso és una masia del segle XIX que va ser notablement reformada durant la segona meitat del segle XX. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures han estat reformades i són totes amb llinda de fusta i brancals ceràmics. A les façanes de garbí i mestral s'hi han adossat porxos amb embigats de fusta i cobertes de teula. El tractament dels murs és la pedra vista. És un edifici de planta | 08248-65 | Camí de la Serra | La primera notícia que tenim de la masia de Ca l'Alonso és de l'any 1861, quan pertanyia a Josep Barbany. La seva filla Marianna va casar-se amb un tal Baltasar Alonso, que acabaria donant nom a la casa. Més endavant, la masia va passar per diverses mans. | 41.6381300,2.2247000 | 435429 | 4609890 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77971-foto-08248-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77971-foto-08248-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77971-foto-08248-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||
| 77980 | Can Bruno | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bruno | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Can Bruno és una casa de pagès construïda durant la segona meitat del segle XIX. És un edifici aïllat de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat, llevat del portal d'arc escarser. Els finestrals del pis tenen sortida a balcons de baranes forjades. La façana queda rematada per un capcer de perfil mixtilini resseguit per una cornisa, al centre del qual hi ha pintat un rellotge de sol i s'hi fixa la corriola. A la façana de ponent hi ha adossat un cobert d'un sol nivell d'alçat que s'obre a migdia amb un gran portal d'arc escarser arrebossat. A la resta de façanes les obertures també són d'arc pla arrebossat i es distribueixen de forma aleatòria. El tractament dels murs és arrebossat i pintat amb un sòcol de pedra. Davant de la casa hi ha una gran era encaironada i una bassa coetània a la construcció de la casa. | 08248-74 | Camí del Gual | El nom de la casa prové d'un tal Bruno Gubern, que van residir-hi des de principi del segle XX. El seu fill, Enric Gubern, va ser alcalde de Santa Eulàlia de Ronçana entre els anys 1923 i 1924. | 41.6382900,2.2377300 | 436514 | 4609898 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77980-foto-08248-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77980-foto-08248-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77980-foto-08248-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||
| 77991 | Ca la Pujala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pujala | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVI-XX | Ca la Pujala és una masia del segle XVI consolidada durant el segle XVIII, quan presumiblement va dividir-se per esdevenir una casa independent de Can Corder. Durant el segle XX ha estat notablement reformada, afegint-hi un cos posterior i superior que n'ha alterat la coberta. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa, pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, que ha quedat modificat per la incorporació del cos de les golfes, d'un vessant que desaigua a ponent. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla arrebossat de factura moderna, llevat del portal d'arc rebaixat de pedra. Les obertures de la façana lateral i posterior són totes d'arc pla arrebossat de factura moderna. La façana de ponent presenta una escala exterior que permet accedir directament al pis. La façana principal i lateral estan reforçades amb contraforts. El revestiment dels murs és arrebossat amb pòrtland. L'interior ha estat reformat per habilitar-lo com a habitatge modern, tot i que es conserven elements com l'arc de descàrrega de la caixa d'escala, sota el qual hi ha la part superior d'una arcada de pedra. També s'observa la porta que permetia accedir a la casa des de darrera. | 08248-85 | Camí del Gual | És probable que antigament la masia de Ca la Pujala constituís una única casa amb Can Corder, que podria correspondre's amb la Ferreria de Baix, documentada des de principi del segle XVII. A mitjans del segle XVIII, Francesc Torres tenia dues cases que podrien correspondre a aquesta masia. Tanmateix, veiem que un segle més tard els Torres tenen una sola casa, on poc després aniran a viure: Can Corder. Per la falta de notícies, hem de suposar que des d'aleshores Ca la Pujala va passar per diverses mans. | 41.6385900,2.2383300 | 436564 | 4609931 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77991-foto-08248-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77991-foto-08248-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77991-foto-08248-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||
| 77990 | Can Corder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-corder-0 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1994). 'Cases que tenen història: Can Corder', Anuari Local, núm. 32. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVI-XX | Can Corder és una masia del segle XVI que va consolidar-se a mitjans del segle XVIII. Originàriament, és probable que constituïssin una única casa amb Ca la Pujala, a la qual es troba adossada. Durant la segona meitat del segle XX ha estat reformada i s'hi ha adossat un volum modern. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies, adossat a llevant de Ca la Pujala. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, totes elles d'arc pla arrebossat de factura moderna, llevat del portal. Aquest és d'arc escarser de pedra i té la clau tallada amb les eines de ferrer i l'any '1758', que indiquen l'antic ofici que s'exercia en aquesta casa. La façana de llevant presenta un cos modern adossat, de dos nivells d'alçat i coberta plana habilitada com a terrassa. La façana posterior té diverses obertures disposades de forma aleatòria, algunes d'arc pla de pedra carejada i d'altres d'arc pla arrebossat de factura moderna. També hi ha un portal, d'arc rebaixat ceràmic amb brancals de pedra. Els murs exteriors estan revestits amb morter. Davant la casa hi ha una gran era encaironada, i al costat de ponent transcorre el rec del molí d'en Vendrell, a redós del qual es va construir l'antic safareig de la casa. | 08248-84 | Camí del Gual | La masia de Can Corder podria correspondre's amb la Ferreria de Baix que està documentada des de principi del segle XVII a la zona del Rieral. La família Torres en va ser la propietària des del segle XVIII, el nom dels quals es va succeir fins a principi del segle XX. Aleshores, la pubilla Maria Torres va casar-se amb Joan Bassa, els descendents dels quals en mantenen la propietat. El nom de la casa sembla indicar que, a part de ferreria, a la casa s'hi exercia l'ofici de corder. | 41.6386100,2.2384200 | 436572 | 4609933 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77990-foto-08248-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77990-foto-08248-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77990-foto-08248-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||
| 78101 | Can Pelut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pelut | XVIII | Es troba en estat ruïnós i coberta de vegetació. | Can Pelut és una masia en ruïnes situada a mestral de Can Desena. Actualment són visibles les parets perimetrals de l'edifici, de les quals la façana de migdia (presumiblement la principal) i llevant són les que pateixen un enderroc més important. Al seu extrem de llevant s'hi va afegir un contrafort per reforçar l'estructura. Era una casa de planta rectangular que tenia la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, deduïble pel mur posterior, força ben conservat. No s'observen obertures. L'aparell dels murs és de pedra irregular lligada amb argamassa. Està coberta de vegetació. | 08248-195 | C. de les Piscines | No hem trobat notícies històriques d'aquesta casa, però pels arbres que hi creixen a l'interior sembla que fa molts anys que està abandonada. Actualment es troba dins la finca de Can Julià. | 41.6386700,2.2381100 | 436546 | 4609940 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78101-foto-08248-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78101-foto-08248-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78101-foto-08248-195-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 145,18 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.