Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 64988 | Església de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria | A.A.V.V. (1986): INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA. ALT PENEDÈS. Edita: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. Pàg. 108. VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, pp. 33-88; 238-247. Portal web de Santa Fe del Penedès: http://www.stafe.net/Esglesia.aspx | XVII | Església d'una sola nau amb coberta de volta de creueria sobre arcs torals ogivals, amb capçalera o absis rectangular coberta amb volta estrellada, al centre de la qual hi ha una clau de volta amb l'escut de Catalunya. Presenta quatre capelles laterals i cor. La primera capella que hom troba entrant a la dreta és molt poc profunda i arrebossada totalment amb guix blanc; hi ha una imatge de Sant Sebastià. A continuació hi ha una capella emmarcada per un arc de mig punt, més profunda que l'anterior, on es troba l'altar del Roser, del segle XVII (que va ser salvat de la crema que es va fer durant la Guerra Civil (VENDRELL et alii, 1994). En aquest altar es venera una imatge de la Verge del Roser amb el Nen, que presideix el centre del retaule de l'altar i que està acompanyada, a l'esquerra, per una imatge de Sant Isidre, i a la dreta una imatge de Sant Antoni de Pàdua. L'altar major, situat a la zona de l'absis principal, quadrat, és una construcció moderna amb decoració al frontal imitant els frontals d'altar romànics. A la paret d'aquest absis hi ha una imatge de Santa Fe, patrona del municipi. A la paret nord de l'absis s'obre la porta de l'actual sagristia, dins la qual hi ha una imatge del Sagrat Cor, un altra de la Puríssima Concepció i una imatge de Santa Fe, anterior a la que presideix l'absis principal actualment, que es treu en processó avui dia. A la banda nord de l'interior de l'església es troba, oposada a la capella de Sant Sebastià, una imatge de Sant Roc. A continuació una capella més profunda, oposada a la de la Mare de Déu del Roser, emmarcada per un arc ogival de factura gòtica, probablement una de les poques reminiscències del temple baix-medieval amb els carreus de pedra vista. A fons hom hi troba un altar dedicat al Santíssim Sagrament, amb una imatge de Crist crucificat a la paret i na imatge de la Mare de Déu dels Dolors a l'esquerra. El cor de l'església es troba ubicat, com és habitual, sobre el portal d'entrada, obert a la nau de l'església. Al cor es troba l'orgue parroquial (veure fitxa 42). L'arc que s'obre a la nau, a la part superior del cor, rebaixat, presenta una inscripció en llatí, il·legible. El portal d'entrada, ja a l'exterior, al qual s'hi accedeix per una gran escalinata, presenta decoració amb frontó rodó partit d'estil barroc i columnes adossades (veure fitxa 46). Sobre el timpà decorat s'observa un ull de bou que il·lumina l'interior de l'edifici. Una fina cornisa horitzontal divideix la façana en dos cossos, sobre la qual s'observa un rellotge modern, centrat a la façana, i coronant aquesta hi ha el gran campanar d'espadanya, de la mateixa amplada de la nau, amb quatre finestres d'espadanya, de les quals únicament les dues centrals, de dimensions més grans que les laterals, contenen campanes. Aquestes campanes són modernes; la de l'espadanya dreta presenta la inscripció: '1956. Barber fundidor. Olot', mentre que a la de l'espadanya esquerra, de nom 'Maria' es llegeix: 'MARIA. Fundición de Salvador Manclús indústrias. Valencia'. | 08249-1 | Plaça de l'Església, 08792 | La primitiva església romànica es documenta el 1198, al testament de Guillem de la Granada. La data més antiga que parla de l'existència d'una església parroquial a Santa Fe del Penedès és una visita pastoral de 1309. Les profundes reformes de l'any 1672, li aportaren l'estètica barroca, especialment a la façana principal, així com les capelles i la volta a l'interior. L'església entra en decadència amb la invasió napoleònica. El 1813, no té ara, ni altar, ni mobles. Al llarg del segle XIX, s'entra en conflictes jurisdiccionals amb la parròquia de Puigdàlber, ja que diversos objectes litúrgics de Santa Fe (que deixà de ser parròquia el 1.868) es trobaven a Puigdàlber. La rectoria va estar tancada dues dècades, sense rector propi, els diumenges un mossèn anava a dir la missa. A finals de segle, un un matrimoni reobrí i habità la rectoria, tenint cura de l'església. Des d'aleshores tres mossens anaren a Santa Fe a celebrar missa dominical. L'any 1924 es van fer obres per reparar els revoltons i la teulada de l'església. A l'inici de la Guerra Civil, els milicians instal·len un sindicat agrícola a l'església. Tot el mobiliari, imatges, altars,.. Són cremats, excepte l'altar del Roser i diversos elements (calzes, patenes, etc.) que dos homes van poder amagar. El 1937, uns milicians despengen les campanes per fer-ne metralla. Després de la guerra es restaura la façana i les parets de l'interior de l'església. L'edifici es reobre al culte l'agost de 1939. Als anys següents, diversos particulars i associacions doten l'església d'algunes imatges. Es fa una capella a l'altar major per posar-hi una imatge de Santa Fe. Es compra i estrena la imatge de la Immaculada Concepció. El 1943 és regalada una imatge de St. Sebastià. El 1944 es va beneir la imatge del Sagrat Cor de Jesús, pagada amb donatius dels fidels, i es regala una imatge de Sant Isidre. El 1946 fou beneïda la Mare de Déu del Roser, fruit d'un donatiu. El mateix any, es donen les imatges de St. Roc i St. Francesc d'Assís. El 1950 es beneí solemnement la nova imatge de Sta. Fe, més gran que la que hi havia. El 1952 és portada la imatge de la Verge dels Dolors, col·locada prop de Jesucrist al Crucifix. El 1954, es beneeix l'altar del Santíssim Sagrament, gràcies a la col·laboració dels habitants de Santa Fe. El 1957 es beneïa una nova campana de bronze, amb el nom de 'Fe', i l'any 1987 l'església va rebre una altra campana, anomenada 'Maria'. El 1981, el rector de Sant Cristòfor de la Granada fa cessió de la finca annexa a l'església de Santa Fe a l'Ajuntament, on hi havia l'antiga rectoria, que és enderrocada, deixant en condicions la paret lateral de l'església en la qual es recolzava l'edifici. El 1984 s'inaugura el nou Ajuntament, edificat al terreny esmentat, on a més s'hi fa una pista d'esport i una zona ajardinada. L'octubre de 1991 es renoven les teulades de l'església per pal·liar les goteres de l'interior. Després de l'enderroc de l'antiga rectoria, que actuava de contrafort, a l'església apareixen importants esquerdes i bufaments en les parets produïts per humitats. El 1999 s'aprova el pressupost per a realitzar les obres necessàries: arranjament de les parets, repicat d'arrebossats deteriorats i repintats, reforma del forjat del cor, repàs de la coberta, arranjament i consolidació de l'altar, rehabilitació dels arrebossats de la façana, les pintures interiors, renovació de la instal·lació elèctrica, poliment i abrillantat del mosaic i restauració de la fusteria en mal estat. Aquestes actuacions van donar a l'església l'aspecte actual. | 41.3846700,1.7211700 | 393075 | 4582249 | 1672 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/64988-foto-08249-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/64988-foto-08249-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/64988-foto-08249-1-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Antigament, davant de l'altar del Sagrat Cor, a terra, hi havia unes làpides sepulcrals on podrien haver estat enterrats alguns frares del convent que hi havia al carrer Major (ara migdia), que, segons sembla, era a l'actual edifici de Cal Montserrat (VENDRELL et alii, 1994). | 94|96 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||
| 64989 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-6 | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. 'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, nº 26. Juny de 2006, p. 18. | XV-XIX | Actualment no s'observa cap indici de les estructures arqueològiques descrites que conformen aquest jaciment arqueològic. | Conjunt d'estructures arqueològiques d'època baix-medieval i moderna format per: - Diversos nínxols i restes humanes corresponents a una necròpoli d'època moderna. - Un grup d'entre sis i vuit sitges. | 08249-2 | Carrer de l'Horta, 1, 08792 | Aquest jaciment es va descobrir durant les obres d'enderroc de la rectoria parroquial, l'any 1983, que es feren per edificar l'actual edifici de la Casa de la Vila, quan es procedí a rebaixar el terreny 1 metre aproximadament. Al butlletí informatiu 'Tot Santa Fe', editat per l'ajuntament, es recull un article de la revista 'Gran Penedès' en que es cita la descoberta de les sitges que integren aquest jaciment arqueològic, datant-les erròniament d'època ibèrica. | 41.3844500,1.7212600 | 393082 | 4582225 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/64989-foto-08249-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/64989-foto-08249-2-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | La inexactitud en el nombre i descripció dels elements arqueològics que conformen aquest jaciment es deu a les contradiccions de les fonts consultades en el seu dia pels arqueòlegs elaboradors de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès (veure bibliografia) | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||
| 64990 | Cal Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-puig | A.A.V.V. (1986): INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA. ALT PENEDÈS. Edita: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. Pàg. 108. VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 171, 173. 'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, nº 29. Gener de 2007, p. 19. Portal web de Santa Fe del Penedès: http://www.stafe.net/Turisme.aspx | XVII | El conjunt manifesta diversos problemes estructurals deguts al llarg temps que ha estat sense habitar, principalment esquerdes i humitats. Amb tot, des de l'any 2002 l'immoble es troba en procés de restauració. | Masia de grans dimensions que consta de tres cossos articulats a partir d'un edifici principal amb teulada de teula àrab a doble vessant, amb planta baixa, pis i golfes. Els dos cossos annexos a aquesta masia principal s'hi adossen respectivament a llevant i a ponent. L'edifici principal és de planta quadrada, i té unes dimensions de 15 x 15 m. A la façana principal destaca el portal d'accés, d'arc de mig punt adovellat, amb un escut (veure fitxa) i un pou-cisterna a la dreta adossat a la paret. Aquest pou és de planta quadrada, de 1,30 m x 1,30 m, i una profunditat d'uns 12 m. Per sobre del pou hi ha la corriola adossada a una finestra actualment tapiada. Segons informació oral del propietari de Cal Puig aquesta corriola arribava antigament a l'alçada del pis superior, on hi havia la cuina. A la finestra quadrada on hi ha encastada la corriola del pou es llegeix la data 1661. Hi ha una altra finestra, sobre la porta d'entrada, on hi ha la altra data de 1669. Per comprendre la distribució interior de l'immoble cal tenir present que, quan estava habitat de forma permanent, les estances estaven repartides entre les que eren ocupades pels propietaris i les que ocupaven els masovers. Així, a la planta baixa existeixen dues portes d'entrada; una és l'actual, ja esmentada, per on entraven els masovers. L'altra es troba a la dreta del pou de la façana; és més estreta, amb llindars de maó coronats en un arc de mig punt també de maó, que té a sobre l'escut de la família (veure fitxa). Aquesta era utilitzada per la família dels propietaris, i condueix, mitjançant una escala, directament al primer pis. Entrant per la porta principal, la utilitzada pels antics masovers, es troba el vestíbul; a la dreta d'aquest hi ha un menjador i a l'esquerra, una cuina amb una interessant xemeneia en forma d'embut octogonal que travessa els pisos superiors fins la teulada. Al costat es conserva un dipòsit circular de 1,5 m de diàmetre, per on entrava antigament el raïm veremat i que després es va tapiar. Al fons de la planta baixa hi ha les cavallerisses i el celler. El celler ocupa un espai afegit uns 100 o 150 anys després de la construcció de la casa, té una planta d'uns 10 x 20 m, i conserva un conjunt d'unes 50 bótes de 8 i de 10 càrregues, fetes malbé i deixades d'utilitzar des de l'any 1975. Davant del celler hi ha una cambra amb un cup de planta quadrada (de 3,5 x 3,5 m i una profunditat de 2,5 m) amb la paret interior enrajolada. Al costat d'aquesta cambra hi ha un celler més petit, utilitzat pels masovers. La banda de llevant de la planta baixa connecta amb l'annex construït posteriorment, on hi ha una sala que antigament allotjava les dues premses de la casa, de les quals només en resta una de cargol. Al costat hi ha una altra sala amb quatre cups de fermentació, de planta quadrada de 2 x 2 m. Al centre de la sala es conserva una premsa contínua del número dos fabricada l'any 1932, moguda per un motor elèctric trifàsic. A l'exterior de l'ala de llevant es conserva un recinte a l'aire lliure tancat per un baluard, que antigament feia la funció de corral. Al primer pis hi ha les habitacions dels propietaris, que ocupen la meitat de llevant, i les dels masovers, que ocupen la meitat de ponent. La part dels masovers consta de cinc habitacions distribuïdes al voltant d'una sala d'estar. Destaca una habitació per a graners a l'extrem de l'ala de ponent. Les estances dels propietaris consten de sis habitacions distribuïdes igualment al voltant d'una sala d'estar, amb les parets decorades amb pintures que representen un bosc d'arbres, realitzades per un pintor que, segons informació oral del propietari, va fer una estada a Cal Puig per a guarir-se d'una malaltia. Destaca també la sala del piano, instrument que encara es conserva, que dóna a l'exterior d'un terrat lateral amb balustrada, sostingut per contraforts. Per últim cal destacar les golfes, de grans dimensions, que ocupen la pràctica totalitat de la superfície en planta de l'edifici. | 08249-3 | Carrer Major, 2, 08792 | Les dates més antigues referents a aquest edifici són les dates de 1661 i 1669 que hi ha gravades a dues finestres de la façana principal de la casa (veure 'descripció'). Amb tot, el propietari de l'immoble, Sr. Francisco Enrique Gómez de Puig té constància de la història recent de l'edifici; segons ell, podria haver estat comprat pel seu besavi Dionisio Puig de Galup, qui va morir l'any 1925. L'antiga casa de Cal Galup, que s'alçava al bell mig del poble de Santa Fe i ara desapareguda, era de la família de la mare del seu besavi. L'any 1982 es van fer obres de reforma a l'edifici, les quals es van concentrar essencialment en la reparació de la teulada. Tot i que ha estat alguns anys tancada, des de 2002 s'està portant a terme un important projecte de restauració i reforma de l'edifici a nivell general. | 41.3851200,1.7207200 | 393038 | 4582300 | 1661 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/64990-foto-08249-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/64990-foto-08249-3-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | En total hi ha 1400 m2 construïts.La major part de la informació d'aquesta fitxa prové d'informació oral del propietari de Cal Puig, Sr. Francisco Enrique Gómez de Puig.Tot i que el nom d'aquesta masia és Cal Puig, el nom dels propietaris, el conjunt ha rebut diversos noms al llarg de la seva història, com 'Cal Vallès' i 'Can Civil'. La denominació de Cal Vallès li ve del cognom d'uns masovers que hi va haver fa uns cent anys. El nom 'Can Civil' apareix referenciat en algunes escriptures del segle XIX, segons informació oral de l'actual propietari, Sr. Gómez de Puig.El mateix propietari informa que a la finca existeix un altre pou a banda del que hi ha adossat a la façana principal, on sí que hi neix aigua, però l'accés és impossible degut a l'espessa vegetació que l'ha colgat. És un pou d'uns 15 m de profunditat.Aquesta masia va tenir un cert ressò mediàtic, en aparèixer a la sèrie de TV3 'Nissaga de Poder', una telenovela emesa entre el 28 de gener de 1996 i el 3 de maig de 1998. A la ficció era la 'Casa dels Castro'. | 94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||
| 64991 | Ca la Ció/Cal la Sió/La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-ciocal-la-siola-rectoria | INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 175. Informació oral del propietari de Can Gustems, Sr. Joan Molins. | XX | Edifici de planta baixa i pis, amb la façana organitzada en dos cossos clarament diferenciats. El cos principal, més ample, presenta una distribució simètrica a partir de la disposició de les obertures: a la planta baixa la porta està al centre i té una finestra a cada banda, i al primer pis, hi ha una porta amb balcó de barana de ferro forjat amb dues finestres més petites a banda i banda. Per sobre de les obertures del primer pis hi ha una fina línia de cornisa, sobre la qual hi ha tres petites finestretes ovalades amb marc emmotllat, cadascuna alineada simètricament a sobre de les finestres del primer pis. Aquest cos principal està coronat per un terrat amb balustrada al centre de la qual s'obre un element semicircular a manera de capelleta, emmarcat amb trencadís i amb unes lletres de ciment que formen la inscripció 'Vila Sió'. A l'interior d'aquesta capelleta es pot veure una figureta de la Immaculada Concepció. El cos lateral de l'edifici és més alt i estret, doncs està construït a mode de torre, presentant un tercer pis a l'alçada de la terrassa del cos principal. La façana d'aquest cos està resseguida per un marc de guix de dibuix geomètric. Totes les obertures de l'edifici presenten un marc ondulat de guix de color salmó apagat que contrasta amb el fons blanc de tota la façana. | 08249-4 | Carrer de l'Horta, 4, 08792 | 41.3843000,1.7210800 | 393067 | 4582209 | 1925 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/64991-foto-08249-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/64991-foto-08249-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/64991-foto-08249-4-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya aquest edifici no té fitxa pròpia, sinó que comparteix una fitxa juntament amb quatre edificis més de Santa Fe. El codi i número que consta al camp 'Nº Inventari Generalitat' és provisional i és d'ús intern de la Generalitat. | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 64992 | Can Ferret / Ca l'Adjutori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferret-ca-ladjutori | A.A.V.V. (1986): INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA. ALT PENEDÈS. Edita: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. Pàg. 109. 'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, nº 29. Gener de 2007, p. 13. VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 175. | XX | Edifici d'una sola planta amb façana simètrica composada a partir del portal d'entrada, centrat a la façana, i una finestra a cada costat de la porta. La part inferior de cada finestra està decorada amb un plafó de ceràmica en una composició d'escacat amb rombes blaus i blancs sobre fons blau. Les tres obertures tenen arc de mig punt, i presenten un marc de guix de color salmó apagat que contrasta amb el fons de la façana, de color blanc. La part inferior de la façana presenta un sòcol de guix del mateix color que els marcs de les obertures. A la part superior del portal d'entrada, a cada banda del mateix, hi ha un fanal de ferro forjat. Per sobre d'aquests fanals hi ha, adossades a la façana, dues rodelles: a la de l'esquerra es llegeix la paraula 'ANY', i a la de la dreta '1925'. Per sobre de les tres obertures i de les dues rodelles hi ha una fina línia horitzontal decorada amb el mateix escacat de rombes blanc i blaus que decoren la part inferior de les finestres. Per sobre d'aquesta línia hi ha tres petites finestretes ovalades amb marc emmotllat, cadascuna alineada simètricament a sobre de les obertures principals. L'edifici està coronat per una balustrada ondulada que es recolza en una cornisa. Al centre d'aquesta balustrada hi ha un frontis semicircular amb una rodella al centre. | 08249-5 | Carrer Feliciana Planas Ferret, 3, 08792 | En el moment de la seva construcció, aquest edifici va ser concebut com a casa d'estiueig. Adossat l'edifici de Can Ferret hi ha un magatzem on antigament els pagesos portaven i guardaven productes del camp, i que era conegut com la Cooperativa de Santa Fe. Segons els senyors Jaume Bosch i Enriqueta Muntané, Can Ferret també es deia Ca l'Adjutori. | 41.3840600,1.7208600 | 393048 | 4582182 | 1925 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/64992-foto-08249-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/64992-foto-08249-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/64992-foto-08249-5-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part de la informació històrica d'aquest edifici ha estat obtinguda a partir d'informació oral dels senyors Jaume Bosch, Enriqueta Montané, Joan Lloret i Roser Montserrat.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya aquest edifici no té fitxa pròpia, sinó que comparteix una fitxa juntament amb quatre edificis més de Santa Fe. El codi i número que consta al camp 'Nº Inventari Generalitat' és provisional i és d'ús intern de la Generalitat. | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||
| 64993 | Creu de la Plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-placa-de-lesglesia | XX | Creu amb sòcol octogonal amb dos graons, l'inferior més alt que el superior, sobre els quals s'alça una columna també octogonal amb basament, d'uns 2,5 metres d'alçada. Està coronada per una cornisa quadrangular, que serveix de base a la creu pròpiament dita, de tipus grec o bizantí (amb els braços iguals). A la intersecció dels dos braços hi ha, a cada banda de la creu, una altra creu grega esculpida en baix relleu dins d'una rodella. Al graó superior del sòcol es llegeix la següent inscripció: 'CREU DE TERME INAUGURADA L'ANY 1997. 25-5-1997. M. I. AJUNTAMENT SANTA FE DEL PENEDÈS'. | 08249-6 | Plaça de l'Església | Aquesta creu de terme va ser inaugurada el dia 25 de maig de l'any 1997. Anteriorment hi havia una altra creu de terme en el mateix indret, tal i com es desprèn de la documentació fotogràfica antiga servada. | 41.3844500,1.7209900 | 393060 | 4582225 | 1997 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/64993-foto-08249-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/64993-foto-08249-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 64994 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-34 | INVENTARI DE L'ARXIU MUNICIPAL DE SANTA FE DEL PENEDÈS. Quadre de classificació. Diputació de Barcelona (inèdit). | XX | L'Arxiu Municipal de Santa Fe està dividit en dos grans fons organitzats: el fons del Jutjat de Pau i el fons del propi Ajuntament, o fons municipal, que representa el gruix documental de l'arxiu. L'arxiu disposa d'un volum d'informació disposats en 38 metres lineals, recollits en 330 capses, i 1426 registres. L'arxiu serva documentació des de l'any 1849; el document més antic és concretament un expedient de sol·licitud de perdó de la contribució territorial. Els documents que formen part de l'arxiu del fons de l'Ajuntament estan presentats i ordenats d'acord amb un quadre de classificació, el qual consta de tretze seccions, corresponents a la gestió interna, competències de l'Ajuntament, i serveis delegats per l'Estat. Les tretze seccions són les següents (entre parèntesi s'expressa la cronologia extrema): 01. Administració general (1852 - 2006) 02. Hisenda (1849 - 2007) 03. Proveïments (1935 - 1989) 04. Beneficència i Assistència Social (1902 - 2006) 05. Sanitat (1888 - 2005) 06. Obres i Urbanisme (1920 - 2006) 07. Seguretat pública (1951 - 1993) 08. Serveis militars (1890 - 2000) 09. Població (1878 - 1995) 10. Eleccions (1871 - 2006) 11. Ensenyament (1865 - 1996) 12. Cultura (1970 - 2006) 13. Serveis agropecuaris i medi ambient (1902 - 2006) Els documents que formen part de l'arxiu del fons del Jutjat de Pau es troben actualment encapsats i en fase de processat, raó per la qual no es disposa per ara d'un quadre de classificació. | 08249-7 | C/de l'Horta, 1 (Casa de la Vila), 08792 | L'actual organització del fons documental de l'arxiu municipal de Santa Fe és fruit del conveni entre l'Ajuntament de Santa Fe i la Diputació de Barcelona. La tasca desenvolupada consta de dues fases: la fase d'organització i la fase de manteniment. La fase d'organització es va realitzar durant els mesos de gener al març de l'any 2000. L'any 2006 començà la fase de manteniment, que es va veure interrompuda durant el 2007 a causa de la realització d'obres a l'edifici de l'ajuntament, i es va reprendre l'any 2008. | 41.3844500,1.7212600 | 393082 | 4582225 | 2000 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/64994-foto-08249-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/64994-foto-08249-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Per a la classificació dels documents del fons de l'Ajuntament s'ha aplicat el quadre de classificació que facilita l'Oficina de Patrimoni Cultural amb la seva aplicació de gestió de base de dades. Aquest quadre parteix del presentat a la publicació 'Normes per a la classificació de la documentació municipal (1989)'. | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||
| 64995 | Estructura de premsa de l'ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructura-de-premsa-de-lajuntament | XIX-XX | Estructura de premsa amb sistema de premsat de cargol, de la qual es conserva el basament i els muntants, de pedra calcària, així com l'embarrat, de fusta. El basament de pedra té unes dimensions de 1,70 m de llargada x 90 cm d'amplada, al centre del qual hi ha el plat de premsa, de forma circular. L'alçada total de l'estructura de premsa és de 2,35 metres. | 08249-8 | Davant de l'entrada lateral de la Casa de la Vila. | Segons informació oral obtinguda en una conversa amb el senyor Joan Lloret, aquesta estructura de premsa prové de l'enderroc de l'antiga rectoria de Santa Fe. | 41.3843900,1.7213500 | 393090 | 4582218 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/64995-foto-08249-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/64995-foto-08249-8-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | La valoració de l'estat de conservació d'aquests elements urbans s'ha realitzat en base al fet que el que hi ha exposat són estructures de premsa, no premses senceres. Per tant, es valora l'estat de conservació d'aquestes peces en tant que elements estructurals. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 64996 | Escultura del Racó de la Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-del-raco-de-la-pau | 'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, nº 28. Octubre 2006, p. 14. 'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, nº 29. Gener 2007, p. 4. | XXI | Conjunt escultòric commemoratiu d'estil abstracte realitzat en talla de fusta de cedre format per tres elements exempts. L'element principal és un cos cilíndric de fusta que presenta tres obertures a mode de finestres a la part superior, mentre que la part inferior està formada per tres potes que actuen de punt de suport sobre el terra. Té unes dimensions de 1,68 m d'alçada i 75 cm d'amplada. Als peus d'aquesta escultura principal hi ha una placa a terra amb una inscripció on es llegeix: '[Escut de Santa Fe] Ajuntament de Santa Fe del Penedès. RACÓ DE LA PAU. Homenatge a les víctimes de l'atemptat de l'11 de març de 2004 a Madrid. Convida a treballar per la pau, l'educació i la cultura. Santa Fe del Penedès a 15 d'octubre de 2006. Diada de la Festa Major.' Davant d'aquesta escultura hi ha els altres dos elements que formen el conjunt; es tracta de dos seients realitzats amb el mateix tipus de fusta que l'escultura principal. Tenen unes dimensions de 70 cm d'amplada x 71 cm d'alçada. El conjunt escultòric representa els ideals de foment de la pau, l'educació i la cultura, encoratjant a resoldre els conflictes sense recórrer a cap violència, ja sigui física o psicològica. | 08249-9 | Al Racó de la Pau, al nucli urbà de Santa Fe | Aquesta escultura es va realitzar durant el Segon Simpòsium d'Escultura de l'Alt Penedès, celebrat a Vilafranca entre els dies 14 de juny i 4 de juliol de 2004, i es va col·locar posteriorment al seu actual emplaçament el dia 15 d'octubre del mateix any, durant la Festa Major de Santa Fe. El monument commemora les víctimes dels atemptats terroristes que es van produir el dia 11 de març del 2004 a Madrid, en els quals van morir 191 persones i unes 2000 més van quedar ferides. | 41.3844100,1.7215600 | 393107 | 4582220 | 2006 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/64996-foto-08249-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/64996-foto-08249-9-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Chan-Klaod Telek | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||
| 64997 | Porta del cementiri de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-del-cementiri-de-santa-fe | VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 84-87. Portal web de Santa Fe del Penedès: http://www.stafe.net/Turisme.aspx | XX | Al baluard que envolta el cementiri destaca la porta d'entrada d'arc ogival, feta de maó vist i amb reixa de doble batent de ferro forjat, amb la data 1923 emmarcada en una creu grega, també metàl·lica, de puntes rodones. Al voltant de l'arc ogival sobresurten alguns maons de la part frontal. La part superior de l'arc està coronada per un escalat de maó vist, integrat al baluard del recinte del cementiri. A la part central superior d'aquest escalat de maó hi ha una creu grega de vuit puntes. | 08249-10 | Camí de l'Horta, s/n, | Aquest cementiri és el substitut de l'antic, que fins l'any 1918 es trobava dins del nucli urbà de Santa Fe, a la zona de la sagrera de l'església més propera a la Plaça Major (avui Plaça de Catalunya). Entre 1918 i 1923 els difunts de Santa Fe van ser enterrats al cementiri del poble de La Granada, que s'havia construït feia poc temps als afores d'aquella població. Degut a una ordre del Govern Civil, segons la qual a totes les poblacions el cementiri havia d'estar ubicat als afores, per raons d'higiene, es començà a estudiar la situació del nou cementiri. El consistori, presidit en aquell moment per l'alcalde Josep Vallès, i amb el beneplàcit de mossèn Llorenç Garriga, escollí una zona situada a uns 250 metres a llevant del poble. La idea de fer un cementiri nou a Santa Fe es remunta al 19 d'octubre de 1890 segons consta a les actes del ple de l'Ajuntament que es celebrà aquell dia. L'any 1918 l'Ajuntament acordà demanar al propietari Enric Puig la cessió d'uns terrenys per edificar el nou cementiri, però aquest es va negar. El desembre d'aquell mateix any , la propietària Feliciana Ferret va decidir donar a l'Ajuntament els terrenys per portar a terme les obres. Aquells terrenys es trobaven en uns camps a uns 250 metres a llevant del poble, on hi treballava el senyor Joan Muntaner de 'Ca la Marta'. El projecte fou confiat a l'arquitecte Santiago Buell, i als seus plànols de 1920 hi consta una capella central, amb dues parcel·les per a nínxols al costat; dues fosses comuns de grans dimensions i una sala per autòpsies i dipòsit de cadàvers. Les obres del cementiri es van iniciar el dia 15 d'abril de 1923, seguint el projecte de Buell i sota les ordres del constructor Armengol Ferrando, de la Granada. Així, 1923, es feu la benedicció del nou cementiri, i tothom que tenia difunts al cementiri antic va poder comprar un nínxol al cementiri nou per traslladar-hi les restes. El cementiri antic fou enderrocat. | 41.3839600,1.7236000 | 393277 | 4582168 | 1923 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/64997-foto-08249-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/64997-foto-08249-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/64997-foto-08249-10-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Santiago Buell, arquitecte; Armengol Ferrando, constructor | 106|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||
| 64998 | Pou del Camí de l'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-cami-de-lhorta | XX | Actualment la vegetació està envaint aquest element arquitectònic. | Pou amb pica adossada realitzat amb maó vist destinat a la preparació de sulfat per a tasques agrícoles a la vinya. Aquest element està ubicat al marge de la vinya, en un terreny en desnivell. El pou presenta una planta quadrada amb unes dimensions de 1,10m x 1,10 m, i una alçada de 80 cm. El pou conserva l'arc de ferro de mig punt al centre del qual hi ha una corriola per on passava la corda que feia baixar la galleda fins arribar al nivell de l'aigua. La pica és rectangular, amb unes dimensions de 2,20 m x 1,15 m, i una alçada de 85 cm. | 08249-11 | Camí de l'Horta, prop del cementiri | 41.3842800,1.7224800 | 393184 | 4582205 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/64998-foto-08249-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/64998-foto-08249-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||
| 64999 | Campana en record de mossèn Julià Altet i els campaners de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-en-record-de-mossen-julia-altet-i-els-campaners-de-santa-fe | 'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, nº 30. Agost 2007, p. 14. | XXI | Campana de bronze de 60 cm de diàmetre, suspesa en una estructura metàl·lica a mode d'espadanya clavada directament a terra, a la zona enjardinada que envolta l'església parroquial de Santa Maria, a la seva cantonada sud-oest. La campana presenta dues inscripcions. A la part anterior es pot llegir: 'LAUDETUR DEUS SANCTA FIDES VIRGO ORA PRO POPULO', mentre que a la part posterior hi ha la inscripció: 'ANNO DOMINI MCMXLIII DIE VI OCTOBRIS'. Al costat dret de la campana hi ha una placa de metacrilat on es llegeix: 'EN RECORD DE: Mossèn Julià Altet i Forés. Rector de la parròquia de Santa Fe del 1988 al 2005 i als campaners Joan Forns i Rodríguez i Albert Bosch i Hill. Santa Fe del Penedès. 22 d'abril de 2007. XIIIena Festa de la Gent Gran.' El monument té una alçada total de 2 m. | 08249-12 | Plaça de l'Església. Davant de la cantonada sud-oest de l'església parroquial de Santa Maria | Es tracta de la campana anomenada 'Santa Maria', construïda l'any 1943 i que fou substituïda, ja que es va esquerdar degut a la mala qualitat del bronze emprat. Ja com escultura fou col·locada al seu emplaçament actual el dia 22 d'abril de 2007, durant la XIII Festa de la Gent Gran, per a commemorar a Mn. Julià Altet i Forés, rector de Santa Fe del Penedès entre els anys 1988 i 2005, així com als campaners Joan Forns i Rodríguez i Albert Bosch i Hill. | 41.3845600,1.7210900 | 393068 | 4582237 | 2007 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/64999-foto-08249-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/64999-foto-08249-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Jaume Gea | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||
| 65000 | Estructura de premsa de la Plaça Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructura-de-premsa-de-la-placa-catalunya | XIX-XX | La valoració de l'estat de conservació d'aquests elements urbans s'ha realitzat en base al fet que el que hi ha exposat són estructures de premsa, no premses senceres. Per tant, es valora l'estat de conservació d'aquestes peces en tant que elements estructurals. | Estructura de premsa feta de pedra calcària, amb sistema de premsat de cargol, de la qual es conserva el basament i els muntants, de pedra calcària. Un gran bloc de pedra calcària es recolza sobre els muntants, a mode d'embarrat. El basament de pedra té unes dimensions de 1,85 m de llargada x 1,10 m d'amplada, al centre del qual hi ha el plat de premsa, de forma rectangular; a la banda sud el basament conserva el broc de decantació del most. L'alçada total de l'estructura de premsa és de 2,45 metres. En un dels muntants hi ha una inscripció esculpida en una placa de marbre, amb el següent text: 'EN EL DIA D'AVUI HA TINGUT LLOC L'ACTE D'INAUGURACIÓ DE LES OBRES DE REPOSICIÓ DE LA XARXA D'AIGUA POTABLE I PAVIMENTACIÓ DE DIVERSOS CARRERS I PLACES DE LA VILA. PRESIDIT PEL CONSELLER DE GOVERNACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. HONORABLE SENYOR JOSEP GOMIS I MARTÍ. SANTA FE DEL PENEDÈS. 16 D'OCTUBRE DE 1988'. | 08249-13 | A la Plaça de Catalunya | 41.3850200,1.7210600 | 393066 | 4582288 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65000-foto-08249-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65000-foto-08249-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||
| 65001 | Cal Ferret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferret-0 | VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 173, 175. Portal web de Santa Fe del Penedès: http://www.stafe.net/Turisme.aspx | XVII | Antiga casa de pagès de tres pisos i teulada a dues aigües, la planta és d'uns 240 m2. A la façana principal destaca el portal d'entrada, d'arc de mig punt adovellat, amb un pedrís a cada banda, recoberts amb rajola de decoració geomètrica. A la banda dreta de la porta trobem una finestra allargassada protegida per una reixa de ferro forjat, mentre que a l'esquerra hi ha una porta quadrada que serveix com a garatge o magatzem, segons sembla, fruit d'una reforma posterior. Al primer pis hi ha tres finestres, la central es troba situada sobre el portal d'entrada, presenta balcó amb barana de ferro sota el qual penja una làmpada de ferro forjat destinada a la il·luminació de l'entrada. El segon pis, corresponent a les golfes, presenta tres obertures quadrades de petites dimensions, col·locades simètricament sobre les obertures del pis inferior. La finestra de la dreta és doble, probablement es tracta d'una remodelació posterior respecte la disposició original de la façana. La distribució dels pisos i estances d'aquesta casa respon al model clàssic de la ruralia catalana: als baixos hi havia l'habitatge dels masovers; al primer pis, el dels propietaris; i al pis superior es trobaven les golfes, on s'acumulaven els fruits obtinguts del pagament dels contractes de parceria i destinats a l'alimentació familiar. | 08249-14 | Carrer Major, 4, 08792 | Els propietaris d'aquesta casa han estat des dels seus orígens la família Ferret, la qual posseïa nombroses terres i propietats. Les activitats econòmiques de la casa es basaven en l'agricultura de la vinya i els cereals. La casa, havia estat moblada amb sumptuositat en un moment d'esplendor econòmic. Aquest mobiliari no s'ha conservat. Segons informació oral facilitada pel senyor Jaume Bosch Font i la senyora Enriqueta Montané Papió, així com de Joan Lloret, a Cal Ferret fou, durant el segle XX, seu social del 'Centre Agrari', també anomenat 'La Criolla', on es reunia el partit constituït pels propietaris terratinents. | 41.3853200,1.7205000 | 393020 | 4582322 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65001-foto-08249-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65001-foto-08249-14-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'actual espai dels Pins de Cal Ferret va pertànyer a la casa fins a finals dels anys '80 del segle XX, moment en què passà a ser un espai municipal. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 65002 | Font dels Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-pins-0 | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L., p. 27. | XX | Font d'obra realitzada a partir d'una gran llosa de pedra disposada verticalment sobre una terrassa de pedres prop de la qual hi ha una escala que permet accedir a la part alta de la zona dels pins. Del centre de la llosa sobresurt l'aixeta metàl·lica, dotada d'un polsador que permet que ragi l'aigua. Aquesta llosa té unes dimensions de 1,62 m d'amplada x 1,85 m d'alçada. A la part inferior de la llosa hi ha una bassa semicircular d'obra arrebossada de color blanc, que sobresurt 65 cm respecte la gran llosa vertical, la funció de la qual és la recollida del raig d'aigua. | 08249-15 | A la zona dels Pins de Cal Ferret. | 41.3852100,1.7198200 | 392963 | 4582311 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65002-foto-08249-15-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'aigua d'aquesta font prové de la zona dels Pujols. L'estètica de la font, realitzada a partir de la gran llosa, fa que aquesta resti perfectament integrada en l'entorn d'aquesta zona arbrada. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 65003 | Els Pins de Cal Ferret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pins-de-cal-ferret | 'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, nº 29. Gener 2007, p. 13. VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 25. | Zona arbrada dissenyada a manera de parc urbà ubicat al nucli de Santa Fe del Penedès. S'arriba a la zona des del carrer Major, que va a parar a Cal Ferret. Davant d'aquesta casa s'obre aquest espai, organitzat en dos àmbits: un de més elevat, on es concentra la pineda que li dona nom, al mig de la qual s'alça un dipòsit d'aigua de grans dimensions i que ara és utilitzat per l'Ajuntament del municipi en part com a magatzem. Al voltant d'aquest monticle s'estén una zona més baixa i planera, que connecta de fet amb el carrer Major, però que no està asfaltada, i on hi ha instal·lada una barbacoa, bancs i d'altres elements d'esbarjo. Ambdues zones - l'alta i la baixa - estan separades per un marge de pedres de grans mides que actua com a terrassa o marge, al mig del qual hi ha una escala que comunica els dos àmbits. | 08249-16 | Prop del centre urbà de Santa Fe, prop de Cal Ferret | L'actual espai dels Pins de Cal Ferret va pertànyer a la casa de Cal Ferret fins a finals dels anys '80 del segle XX, moment en què passà a ser un espai municipal. Segons Joan Hill (veure bibliografia), i per informació oral del senyor Joan Lloret, dalt del turó, on avui s'emplaça un dipòsit d'aigua en desús, es diu que en època medieval hi havia ubicada una torre de guaita, pertanyent a l'antiga quadra de Santa Fe. Encara avui se'n diu el turó del Castelló. | 41.3852800,1.7201100 | 392987 | 4582318 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65003-foto-08249-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65003-foto-08249-16-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||||
| 65004 | Ca la Mília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-milia | A.A.V.V. (1986): INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA. ALT PENEDÈS. Edita: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. Pàg. 109. 'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, nº 29. Gener de 2007, p. 13. VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 175. Portal web de Santa Fe del Penedès: http://www.stafe.net/Turisme.aspx | XVII | Casa de planta rectangular amb planta baixa i pis. Presenta teulada a dues aigües amb ràfec. A la façana principal destaquen els tres finestrals del primer pis, amb motllura guardapols, de tradició renaixentista, que envolten la part superior de les obertures. La motllura de la finestra central està lleugerament separada del marc de l'obertura, presentant a la part superior una petita semicircumferència a mode d'arc cec de mig punt, mentre que la motllura de les finestres laterals és d'arc de llinda. A la planta baixa es troba la porta d'entrada, d'arc rebaixat senzill, igual que el de la finestra de la seva esquerra. A la dreta hi ha una finestra vertical rectangular. Tota la façana està arrebossada de guix de color blanc. | 08249-17 | Carrer Migdia, 4, 08792 | La minsa bibliografia que fa esment d'aquest edifici data la construcció al segle XVII com a probable. D'altra banda, tot i que no es disposa de documentació que així ho verifiqui, la transmissió oral feta per la gent gran del poble diu que tant aquest edifici com Cal Montserrat havien format part d'un convent de monges. | 41.3845700,1.7203800 | 393009 | 4582239 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65004-foto-08249-17-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya aquest edifici no té fitxa pròpia, sinó que comparteix una fitxa juntament amb quatre edificis més de Santa Fe. El codi i número que consta al camp 'Nº Inventari Generalitat' és provisional i és d'ús intern de la Generalitat. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 65005 | Ca la Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-montserrat-0 | A.A.V.V. (1986): INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA. ALT PENEDÈS. Edita: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. Pàg. 109. 'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, nº 29. Gener de 2007, p. 13. VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 59, 175. Portal web de Santa Fe del Penedès: http://www.stafe.net/Turisme.aspx | XVII | Edifici de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes. A la planta baixa de la façana principal es troba el portal d'entrada, d'arc carpanell, decorat amb un marc de guix de color groc apagat a mode de dovelles en baix relleu, a la part superior del qual hi ha un escut de Catalunya. A cada banda d'aquest portal d'entrada s'obre una finestra quadrada amb un marc quadrat rebaixat també de color groc apagat. La part inferior d'aquesta planta baixa està resseguida per un sòcol de pedra. Al primer pis destaquen els dos finestrals amb motllures guardapols, són els dos elements més significatius des del punt de vista arquitectònic. El de l'esquerra, d'arc conopial, té la motllura sostinguda per mènsules escultorades amb carasses de tradició gòtica tardana o de l'alt renaixement, la carassa de l'esquerra representa un personatge femení, i la de la dreta un personatge masculí, barbat. El finestral de la dreta presenta un arc de llinda amb la data 1620. Finalment, a la part superior de la façana hi ha cinc petites obertures rectangulars alineades horitzontalment, que corresponen interiorment amb les golfes de l'edifici. | 08249-18 | Carrer Migdia, 2, 08792 | Tot i que no es disposa de documentació que així ho verifiqui, la transmissió oral feta per la gent gran del poble diu que tant aquest edifici com Ca la Mília havien format part d'un convent de monges (VENDRELL, 1994). | 41.3845200,1.7205600 | 393024 | 4582234 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65005-foto-08249-18-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquest edifici ha rebut diversos noms al llarg del temps. Així, també és conegut com a Cal Montserrat i Cal Camil. El nom que consta al camp 'Denominació' és el que té major acceptació.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya aquest edifici no té fitxa pròpia, sinó que comparteix una fitxa juntament amb quatre edificis més de Santa Fe. El codi i número que consta al camp 'Nº Inventari Generalitat' és provisional i és d'ús intern de la Generalitat. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 65006 | Font del carrer Migdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-migdia | VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 114-115. | XX | Font d'obra, de 2 m d'alçada x 85 cm d'amplada, adossada en una paret al carrer Migdia, estructurada en tres cossos. El cos superior, de forma triangular lleugerament corbada està decorat amb petites rajoles que formen arabescos geomètrics. El cos mitjà, quadrat, està decorat amb rajoles de mides més gran que formen rombes concèntrics de color verd i groc, al centre d'aquest cos es troba l'aixeta de la font, metàl·lica amb polsador. Al cos inferior, que toca a terra, es troba el dipòsit que recull l'aigua, que sobresurt 55 cm respecte al pla vertical de la font. | 08249-19 | Al carrer Migdia, davant de Ca la Mília | La història d'aquesta font està íntimament lligada a l'arribada de la primera aigua potable a Santa Fe. Durant l'any 1935, l'ajuntament de Santa Fe, amb l'alcalde Josep Forns i Montserrat al capdavant i amb l'ajuda d'altres ciutadans del poble, va decidir portar-hi aigua i fer dues fonts. Els encarregats de buscar l'aigua foren Bartomeu Montserrat i Ramon Bosch. Van fer dos pous, sense trobar-hi aigua. Les tasques de sondeig es feien a la zona dels pujols perquè l'aigua que sortia d'allà era de molt bona qualitat. Finalment van fer un pou d'on sortia aigua i, treballant a pic i pala, assoliren una profunditat de 6 metres, amb una mina de 15 metres. El consistori va demanar diners a la Generalitat de Catalunya, presidida en aquell moment per Francesc Macià, i es va aconseguir un ajut de 6000 pessetes. L'ajuntament, per la seva banda, també va recollir diners. Començaren les obres, arribant les rases al poble després de diversos dies de feina. Es van construir dues fonts, una al carrer Major (ara carrer de Migdia) i l'altra a la plaça Major (ara plaça de Catalunya). S'havia decidit fer una festa per beneir les fonts i fer rajar aigua a dojo per a tothom, ja que es tractava d'un esdeveniment històric per a Santa Fe. Però pocs dies abans de la celebració esclatà la Guerra Civil del 1936, restant tot paralitzat. El Comitè local es va quedar els diners que hi havia a l'Ajuntament. Van fer rajar les fonts sense festa ni benedicció i van enviar una carta a Bartomeu Montserrat, l'encarregat de les obres, dient-li que totes les despeses les havia de pagar ell, ja que al·legaven que aquells diners que hi havia a l'ajuntament havien de servir per comprar armes, municions i altres coses. Al cap d'uns dies, però, el Comitè i l'Ajuntament van arribar a un acord per compensar econòmicament al senyor Montserrat. | 41.3845100,1.7203500 | 393006 | 4582233 | 1936 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65006-foto-08249-19-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 65007 | Els Botins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-botins | VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 171. Pàgina web de la masia Els Botins: www.MasBotins.com. Portal web de Santa Fe del Penedès: http://www.stafe.net/Turisme.aspx | XII | Edifici de planta rectangular amb dos pisos estructurat en dos cossos: un cos principal, amb teulada a un sol vessant frontal, i un cos posterior amb teulada a doble vessant. Davant de la façana principal, orientada al sud-est, hi ha un gran pati amb l'entrada principal, d'arc de mig punt adovellat i unes parets mestres d'un metre de gruix que van ser reconstruïdes l'any 1817, tal i com testimonia la data gravada en un dels batents de fusta de la porta d'entrada. En aquest pati de l'entrada hi ha tres pous d'aigua, i dos d'ells tenen els fons connectats. En aquest mateix espai s'exposen dues premses de cargol, amb un ús actualment ornamental, que anteriorment estaven emplaçades als cups de la casa, on ara es troba el restaurant dels propietaris. També a l'exterior de l'edifici destaquen dos contraforts de grans dimensiona adossats a la façana oest, un d'ells de pedra vista i l'altre arrebossat amb guix i ciment com la resta de la façana. Ambdós contraforts arriben a l'alçada de les finestres del primer pis. A l'interior de l'edifici, les estances de la planta baixa conserven estructures d'època gòtica, com els quatre arcs de diafragma del sostre, dos a l'entrada i un a dues estances més, o les portes d'arc de mig punt adovellades, cinc en total. També es conserva l'estructura d'una premsa de cargol encastada en una de les parets de la planta baixa, de la qual es poden observar els muntants i la base del plat de premsa, de pedra calcària. La base del plat té un diàmetre de 67 cm. A la part superior es conserva l'embarrat de fusta, on hi ha inscrita una data, de la qual es llegeix únicament '68'. Al costat de l'entrada principal hi ha una sala, actualment en procés de reforma, corresponent a l'antic estable i corral, que conserva l'abeurador rectangular adossat a la paret. Sota l'escala que condueix de la planta baixa al primer pis es conserva una antiga espitllera. El primer pis està totalment reformat per a l'adaptació de casa de turisme rural, si bé conserva l'encavallat de bigues de fusta. Aquesta planta és posterior a l'edifici original, probablement es va edificar en època moderna. Està estructurat a partir d'una gran sala amb habitacions al voltant; dues d'aquestes cambres tenen festejadors a les finestres. La Masia els Botins té unes hectàrees dedicades al conreu de la vinya, i l'edifici en sí està envoltat per un baluard. | 08249-20 | Carretera 243, de Sant Sadurní a Vilafranca, entre els quilòmetres 6 i 7. 08792 | Tot i que l'actual masia dels Botins conserva nombroses estructures d'època gòtica, segons informació oral dels seus propietaris, es conserva documentació que es remunta al segle XII. L'any 1927, l'avi dels actuals propietaris va comprar la casa, passant així a ser propietat de la família Murgades. Ell mateix va decidir enderrocar el tercer pis que tenia l'edifici, ja que segons sembla es trobava en molt mal estat i amenaçava ruïna. L'any 1993, al celler de la casa dels Botins es va obrir el restaurant 'Mas Botins'. Un any després, la masia s'habilitava com a casa de turisme rural anomenada 'Can Murgades dels Botins'. | 41.3863700,1.7321000 | 393992 | 4582425 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65007-foto-08249-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65007-foto-08249-20-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part de la informació d'aquesta fitxa s'ha recollit en una conversa mantinguda amb el Sr. Pere Murgades el dia 09/05/08. | 85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 65008 | Carrerada de Santa Fe, Corral del Mestre i la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-santa-fe-corral-del-mestre-i-la-sala | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, p. 163. | Tot el tram d'aquesta carrerada que passa pel municipi de Santa Fe està actualment asfaltat. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància. Aquesta carrerada entra al terme de Santa Fe del Penedès des de la Granada per la carretera BV-2156, travessant el nucli urbà de Santa Fe. La carrerada continua cap al nord pel camí de la Riera i el camí de Can Cartró pel costat de la deixalleria. Continua recte cap al nord deixant a la dreta el camí dels Botins, travessa la Riera de Santa Fe pel pont per després entrar a les terres del Mas Esquerdó, ja al terme del municipi veí, Subirats. | 08249-21 | Nucli de Santa Fe, camí de la riera, camí de Can Cartró. | 41.3929500,1.7287300 | 393721 | 4583159 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65008-foto-08249-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65008-foto-08249-21-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||||
| 65009 | Via Augusta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-augusta-0 | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) BOHIGAS CONDAL, Miquel; NAVARRO SAENZ, Rosario; VIVES TORT, Miquel (1992): 'Aportaciones al estudio de la Vía Augusta a su paso por el Penedès'. El Miliario Extravagante, Cadis, 38, pp. 17-24. Pàgina web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya: http://mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/Via_Augusta/ 'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, nº 22. Març de 2004, p. 8-11. | I aC | Bona part de la Via Augusta al seu pas per Santa Fe està asfaltada. | La Via Augusta és la via romana més llarga de tota la Península Ibèrica, amb un recorregut aproximat de 1.500 km des dels Pirineus fins a Cadis. El traçat proposat té com a base l'estudi de Bohigas, Navarro i Vives (1992), si bé hi ha lleugeres modificacions resultat de restitucions de traçades actuals. Les etapes de la Via Augusta que passen per l'Alt Penedès són: - La XI: dels Monjos a Sant Sadurní (23 km) - La XII: de Sant Sadurní a Martorell (17 km) La Via Augusta entra al terme de Santa Fe des de la Granada pel camí de l'Horta, i a l'alçada del Pou de l'Horta tomba per endinsar-se al nucli urbà de Santa Fe. Passa pel davant de l'església parroquial per continuar pel carrer de la Riera. Segueix pel camí de Can Cartró, passant pel costat de la deixalleria municipal i, traspassant la riera, s'endinsa al terme municipal de Subirats. | 08249-22 | Tram entre el Camí de l'Horta, nucli urbà de Santa Fe, carrer de la Riera i carrer de Can Cartró | Aquesta via romana ha rebut diversos noms en funció de l'època: Via Hercúlea, Via Heráclea, però el seu nom més comú, Via Augusta, prové de les rectificacions i reparacions que l'emperador Octavi August (63 aC - 14 dC) hi va fer entre els anys 8 i 2 aC. L'arribada dels romans a la península ibèrica es produeix l'any 218 a. de C., quan Gneu Corneli Escipió desembarca al port d'Empúries. Durant els cinc segles que va durar l'esplendor de l'Imperi romà, la política i la cultura dels romans s'estenen al voltant de les grans vies de comunicació. Un cop acabada la pacificació de la província l'emperador August ordena una política de rehabilitació d'aquesta gran via de comunicació que anava de Roma a Cadis, donant-li el seu nom: Via Augusta. El recorregut total de la via era de 2.725 km. La construcció de les rutes havia de respondre a tres criteris establerts: durabilitat, utilitat i accessibilitat. Els romans sabien que la principal funció d'una via era garantir la comunicació. Per tant, havien de construir una bona xarxa de vies de comunicació que perdurés en el temps, resistís les inclemències meteorològiques, les esllavissades, les erosions i les inundacions. Disposaven d'una tipologia força àmplia de denominacions per referir-se a les vies, en funció de la seva amplada, del seu ús, del seu finançament o segons si la superfície externa de la via era de terra batuda, amb grava triturada o amb lloses de pedra. Preferien que les vies poguessin avançar en línia recta en amplis trams, evitaven les zones inundables i accedien als colls de muntanya en ziga-zaga. No estalviaven el bastiment d'obres complementàries de suport, com contraforts, desguassos, ponts i terraplens. Les vies romanes, especialment les principals, estaven mesurades amb unes fites de pedra esculpida, anomenades 'milliarium'. Aquestes fites o mil·liaris estaven disposades cada milla romana, el que correspon a 1.481,5 metres. Amb forma de columna cilíndrica, els mil·liaris podien arribar a tenir tres metres d'alçada i dos de perímetre, encara que la majoria eren de dimensions més modestes. En els mil·liaris s'hi gravava el nom de l'emperador que havia fet construir o reformar la via, així com la distància d'una ciutat a una altra. Tot i així, també hi ha mil·liaris anepígrafs. No hi ha dubte que aquests senyals eren de gran ajuda per al comerç i, especialment, per planificar les mobilitzacions massives dels exèrcits: les vies romanes va fer en bona mesura la funció d'element facilitador de la penetració de les tropes en els territoris de conquesta. Els camins romans comptaven amb una organització complexa, aproximadament cada 10 milles hi havia un servei per al bestiar, que s'anomenaven 'mutationes', parades per alimentar o canviar els cavalls de tir i, cada 30 milles, hi havia unes àrees de servei més àmplies que s'anomenaven 'mansios' i que oferien també aliments i allotjament als viatgers. La Via Augusta es va construir, en una primera fase, amb finalitats militars. Va ser el comerç, però, el principal motor que va impulsar la necessitat de garantir i mantenir la circulació entre províncies, viles i ports del Mediterrani. La producció de vi, oli i els cereals va constituir una de les bases de l'economia de l'època. Destaca el comerç del vi per la gran quantitat d'àmfores localitzades, que permet copsar la importància d'aquesta explotació, del seu consum i el comerç, sobretot cap a la Gàl·lia i Roma. A través d'aquesta via en època imperial van arribar al territori de l'actual Catalunya marbres, calcàries i granits de tot arreu, especialment d'Itàlia. | 41.3823500,1.7277100 | 393618 | 4581984 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65009-foto-08249-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65009-foto-08249-22-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part del recorregut de la Via Augusta coincideix amb la Carrerada de Santa Fe, corral del Mestre i la Sala, i amb la Carrerada de Martorell.Existeix un itinerari anomenat 'Sender de la Via Augusta', integrat en un projecte d'abast comunitari anomenat 'Les vies romanes al Mediterrani' aprovada dins del programa europeu INTERREG IIIB. El Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya participa en aquest programa conjuntament amb altres regions europees: Algarve i Alentejo(Portugal); València i Andalusia (Espanya); Languedoc-Rosselló, Provença Alps Costa d'Atzur i Còrsega (França); Umbria, Vall d'Aosta, Lazio, Ligúria i Toscana (Itàlia); Macedònia de l'est-Tràcia, Macedònia del centre i Macedònia de l'oest i Epirus (Grècia); a més de socis tercers com són Algèria i Tunísia. Aquest projecte té com a objectiu a Catalunya, en primer lloc, recuperar el traçat de la Via Augusta (via de comunicació a l'època de l'imperi romà que anava de Roma a Cadis) com un sender que ofereixi una valorització per a usos ecològics, recreatius, i de turisme ambiental i cultural. Segon, sensibilitzar la població envers els valors naturals i culturals d'unes zones tradicionalment percebudes com a àrees altament urbanitzades i industrialitzades. Tercer, impulsar la connexió i col·laboració amb la resta de regions europees.El Sender de la Via Augusta és un itinerari practicable a peu, en bicicleta o a cavall durant tot l'any que es completa amb una organització en etapes. La Via Augusta aprofitava en la major part del seu recorregut un veritable corredor natural. De fet, l'emperador August va aprofitar vies ja existents que va reformar i millorar, donant el nom definitiu a l'itinerari. De la mateixa manera, les diferents generacions van anar afegint les seves millores sobre la via fins avui. La conseqüència d'aquesta evolució ha estat, d'una banda, la progressiva eliminació de testimonis corresponents al traçat original i, d'altra, la inaccessibilitat per circular a peu d'una part important del camí antic, avui ocupat per vies d'ús exclusiu del trànsit rodat. Això fa impossible que l'itinerari coincideixi amb el traçat original de la via. S'ha definit un itinerari que, respectant el context geogràfic de la via original, és de nova creació com a sender en la majoria del seu recorregut. Encara que en alguns trams arriba a coincidir amb el traçat original, la major part del recorregut hi discorre pròxim. Per aquesta raó, l'itinerari s'anomena 'Sender de la Via Augusta'. | 83|80 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||
| 65010 | Pou de Glaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-2 | VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 27. 'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, nº 29. Gener de 2007, p. 15. Portal web de Santa Fe del Penedès: http://www.stafe.net/Turisme.aspx | XVI-XVII | Actualment la volta del pou està enrunada, i la vegetació ha envaït l'indret. | Excavació subterrània de planta quadrangular de 9 m de costat aproximadament, feta amb parament de pedra seca de 60 cm de gruix, destinada a l'emmagatzematge de gel o glaç produït a les geleres, basses naturals o artificials situades gairebé sempre a poca distància del pou. En aquest cas, segons informació oral del propietari, Sr. Joan Molins, la riera de Can Cartró, que passa pel costat del pou de glaç, s'inundava i es glaçava a l'hivern; el gel resultant era tallat en blocs que es dipositaven al pou, on es conservaven. El fons o base del pou era de terra, característica que en aquest cas no s'ha pogut documentar a causa del seu estat d'enderroc. El pou es tancava amb una coberta exterior, habitualment de volta semiesfèrica amb dues o tres obertures, que permetien l'accés al personal que hi treballava i l'extracció dels blocs de gel mitjançant una politja. En aquest pou de glaç, la coberta està actualment enderrocada. Segons el Sr. Molins, el pou de glaç tenia una profunditat d'entre 3 i 4 metres. | 08249-23 | A l'interior de la finca de Can Gustems | L'aprofitament de la neu i el glaç com a elements destinats al refresc i la conservació d'aliments era ja conegut a l'Edat Mitjana i possiblement abans. L'ús generalitzat de pous de glaç no es va produir, però, fins a la segona meitat del segle XVI. A més a més de la conservació d'aliments, el gel era emprat amb fins medicinals per combatre la febre, tallar hemorràgies i perquè tenia efectes antiinflamatoris i analgèsics. Això feia que molts municipis tinguessin els seus propis pous de glaç i en reglamentessin la distribució i comercialització. No obstant això, al Penedès aquestes construccions no són habituals. Segons informació oral del propietari de Can Gustems, Sr. Joan Molins, el gel del pou de glaç era enviat a la farmàcia Miret de Vilanova i la Geltrú i a una altra de Sant Martí Sarroca. Aquest pou de glaç era un dels més importants de la comarca, juntament amb els de Mediona, Sant Sadurní, Gelida, Castellet i la Gornal, Vilafranca, l'Arboç i Lavern. | 41.3926100,1.7235700 | 393289 | 4583128 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65010-foto-08249-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65010-foto-08249-23-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part del contingut d'aquesta fitxa prové d'informació oral del propietari de Can Gustems, Sr. Joan Molins. | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||
| 65011 | Can Gustems | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gustems | Portal web de Santa Fe del Penedès: http://www.stafe.net/Turisme.aspx | XVII | Masia de planta baixa, pis i golfes, coberta amb teulada a doble vessant. La planta de l'edifici original és basilical, si bé posteriorment es va adossar un cos més alt a la part de darrera de la casa, que s'utilitzà com a celler i magatzem. A la façana principal destaca la portada d'arc de mig punt de pedra, adovellat, que segons el propietari, Sr. Joan Molins, prové d'una masia de Manresa. La porta de fusta, de doble batent, és original i conserva, al batent esquerre, un pom circular de ferro amb decoració geomètrica. A banda i banda de la porta d'entrada s'obre una finestra quadrada, protegida per barrots de ferro forjat amb decoració ondulada a la part superior. Al primer pis s'observen tres finestres quadrades, la del centre més gran que les laterals. Tota la façana està arrebossada de guix de color rosat fosc, fruit de la restauració de l'edifici. El cos de la part posterior de la casa és igualment de tres plantes amb teulada a doble vessant; si bé la part anterior està arrebossada amb guix de color rosat fosc, com la façana principal, la part posterior d'aquest cos és de pedra vista, presenta diverses finestres d'arc rebaixat emmarcat amb maó, d'entre les quals destaca la finestra central del pis superior, d'unes dimensions notablement més grans que la resta. A la part baixa d'aquesta façana posterior hi ha un porxo amb columnes de maó i galeria d'arcades d'arc de mig punt, adossat pel actuals propietaris de l'edifici durant la seva reforma. L'interior de la casa està totalment reformat, si bé hi ha alguns elements menors aprofitats, com, per exemple, un basament de premsa de vi de pedra calcària del menjador, que serveix com a tauleta. | 08249-24 | Al final del camí que passa per Ca n'Urià, prop de la riera de Can Cartró. | 41.3924400,1.7236700 | 393297 | 4583109 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65011-foto-08249-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65011-foto-08249-24-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||
| 65012 | Pou Comú/Pou de l'Horta/Pou Major/Pou dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-comupou-de-lhortapou-majorpou-dels-moros | VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 118-119. | XIX-XX | El cos del pou ha estat refet amb maó i ciment. D'altra banda, l'arc de ferro del pou ha perdut les seves corrioles. | Pou realitzat amb maó i arrebossat irregularment amb ciment amb un diàmetre de boca de 1,70 m i uns 4 m de profunditat. La boca té una alçada màxima d'uns 75 cm des del terra, i actualment es troba coberta per una reixa de ferro. Sobre el brocal del pou s'alça un arc de ferro amb les restes de dues corrioles a la part superior. Des de la base del brocal fins al punt més alt de l'arc amb les corrioles el pou té una alçada de 2,15 metres. A la part inferior del brocal del pou s'observa una petita sobreeixida de 7 cm d'ample, que raja aigua constantment. Segons Remei Vendrell (veure bibliografia), l'aigua surt per una esquerda d'una gran pedra que hi ha al fons del pou, a un costat. El seu cabdal és abundant, 90.000 litres les 24 hores del dia en temps d'humitat mitjana; en anys de molta sequera, dóna 50.000 litres, i en temps molt humit passa dels 100.000 litres i sobreïx l'aigua pel coll del pou perquè no dóna a l'abast el sobreixidor que hi ha arran de terra. | 08249-25 | A la confluència del Camí de l'Horta amb el Camí de la Casa Vermella | Segons Remei Vendrell, el Pou de l'Horta és mil·lenari, el trobarien els primers pobladors de Santa Fe i la Granada, si bé l'aspecte actual és contemporani. La seva ubicació actual, entre els termes municipals de Santa Fe, La Granada i Avinyonet del Penedès, explica que els habitants d'aquests indrets siguin els que històricament han utilitzat l'aigua d'aquest pou, especialment els dos primers. Així, les dues corrioles de la part superior de l'arc del pou eren utilitzades, respectivament, pels habitants de La Granada i Santa Fe, tot i que hi tenien dret tots els altres pobles dels voltants. | 41.3824300,1.7285100 | 393685 | 4581992 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65012-foto-08249-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65012-foto-08249-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 65013 | La Barberana/La Barbarana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barberanala-barbarana | XVIII-XIX | L'estructura interna de l'edifici es troba en un important estat de degradació. | Masia amb edificis agrícoles annexos tancats per un baluard de grans dimensions. La masia és de planta basilical, amb un cos central amb teulada a quatre vessants, i dos cossos adossats a costat i costat, de diferents alçades, fet que dona a l'edifici un aspecte irregular. L'edifici principal presenta planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a llevant, presenta a la planta baixa la porta d'entrada a l'immoble, rectangular, amb una finestra quadrada a banda i banda, protegida amb barrots de ferro forjat. Al nivell del primer pis hi ha dues finestres també quadrades i enreixades, per bé que la finestra de la dreta està lleugerament més elevada que la de l'esquerra, fet que trenca la simetria de la façana. Enmig d'aquestes finestres, a cavall entre el primer pis i les golfes, es troba un rellotge de Sol (veure fitxes associades). Al nivell de les golfes hi ha també dues finestres quadrades petites i, a l'igual que al primer pis, la finestra de la dreta està més alçada que la de l'esquerra. Cal destacar el ràfec de la teulada, que presenta una decoració de dents de serra en dos nivells degradats horitzontals. Els cossos adossats a l'edifici principal que conformen la planta basilical de la masia presenten alçades diferents, essent més alt el cos adossat a l'esquerra de l'edifici principal que el situat a la dreta. Així, el cos de l'esquerra presenta, a nivell de façana, una única obertura corresponent a una antiga porta, probablement d'un balcó. Per contra, el cos de la dreta presenta únicament una porta a la planta baixa, d'arc rebaixat. Cal destacar el mal estat del guix de la superfície de la façana a la part d'aquests dos cossos, que s'ha degradat fins al punt que ha quedat la pedra vista de manera parcial al cos de la dreta i totalment al cos de l'esquerra. Aquest estat de la superfície de la façana contrasta amb el de la part central que es conserva íntegre, si bé presenta algunes clapes d'humitat. A costat i costat de l'edifici s'adossen diversos annexos agrícoles, alguns dels quals s'integren en l'estructura del baluard que envolta l'immoble. La façana posterior de l'edifici presenta la mateixa estructura que la principal, per bé que la distribució de les obertures és lleugerament diferent. Així, a la planta baixa del cos principal de l'edifici hi ha únicament una porta d'entrada rectangular, tancada amb una reixa. Al primer pis hi ha dues finestres al mateix nivell si bé la dreta és més gran que l'esquerra. A nivell de les golfes hi ha dues obertures petites, allargassades verticalment, situades cadascuna a un extrem de la planta. El cos lateral més elevat, ara situat a la dreta, presenta una sola finestra quadrada a nivell del primer pis, mentre que el cos de l'esquerra, més baix, té una finestra a la planta baixa i una altra al primer pis. | 08249-26 | Al Camí de la Barberana. | 41.3926800,1.7372100 | 394429 | 4583119 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65013-foto-08249-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65013-foto-08249-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||
| 65014 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-26 | VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 110; 207; 209-213; 217-221. Pàgina web de Santa Fe del Penedès: www.stafe.net/Festes.aspx. Pàgina web: www.vilafranca.com/santafe/santafe/parellot.htm. | XIX | Festa Major que se celebra anualment a Santa Fe del Penedès, el tercer diumenge d'octubre. Els actes principals són el pregó, que es pronuncia el divendres a la nit d'aquell cap de setmana, i que assenyala l'inici de la Festa Major; la tronada dissabte al migdia i els focs d'artifici a la nit, i molt especialment els actes de diumenge, el dia fort de la Festa Major. El dia comença per l'ofici matinal, després del qual es fa la processó i entrada de Santa Fe a l'església, la cercavila, en què participen els balls folklòrics fent una ofrena a la santa; i el ball vermut. Aquest dia estan convidats els gegants de la Granada i els Falcons de Vilafranca, els quals participen igualment a la cercavila. El dilluns al matí es celebra una missa de difunts, a més d'organitzar-se diversos jocs pels infants. L'animació infantil continua per la tarda, mentre que al vespre hi ha ball. Els balls folklòrics més destacats que surten a les cercaviles de la Festa Major són: - El Drac de Santa Fe, anomenat Parellot (veure fitxa 28). - Els Caps Grossos de Santa Fe. Creats el dia 28 de novembre de 1993, en aquell moment, el grup estava format per nou nens i nenes del municipi de Santa Fe. Segons Teresa Sadurní, des de l'any 2000, el dia 12 d'octubre al matí s'organitza una trobada d'intercanvi de plaques de cava, ocasió en la que els cellers del municipi confeccionen una placa especial i una commemorativa. Aquest acte s'ha anat integrant dins del programa de la Festa Major. | 08249-27 | Al nucli de Santa Fe del Penedès | La Festa Major ha estat sempre organitzada per diferents societats de Santa Fe. Es va arribar a donar el cas de celebrar dues festes majors, a causa de divergències ideològiques entre les diferents societats, però això no ha tornat a succeir des dels anys trenta. Es té constància que l'any 1897 fou el primer en què l'Ajuntament va acordar col·laborar en l'esplendor de la festa amb l'aportació de 50 pessetes. També es conserva una acta de l'Ajuntament, del dia 5 d'octubre de 1920, en què s'acordava que el dia de la Festa Major d'aquell any, 8 d'octubre, tot el consistori aniria a ofici amb les faixes vermelles d'esquerra a dreta, amb les vares de l'autoritat i acompanyats per una orquestra, des de la Casa de la Vila fins a l'atri de l'església parroquial. Antigament era tradició que els músics cantessin i toquessin durant l'ofici religiós, que era molt solemne. Després es feia la processó amb acompanyament de la mateixa orquestra que s'havia contractat per al ball. La relíquia de Santa Fe era portada pel capellà i al final de la cerimònia es repartien talls de coca beneïda. Una altra tradició lligada amb la Festa Major que actualment s'ha perdut és l'anomenada del 'llevat de taula' (veure fitxa 49). Durant molts anys, la Societat organitzava actes que se celebraven entre el diumenge i el dilluns. No va ser fins a la dècada dels anys 70 del segle XX quan la festa es va allargar i va durar tres dies (dissabte, diumenge i dilluns); actualment es comença ja el divendres amb el pregó. El ball de Festa Major era i és un dels actes més celebrats. Antigament hi havia el ball de rams, en què un noi comprava un ram de varietats i el regalava a una noia amb la qual ballaria el ball. Qui no portava ram havia de deixar de ballar. Igualment, en totes les sessions del ball es sortejava una toia. El diumenge, durant el ball de nit, era tradicional fer el 'vals dels socis casats': els músics executaven un vals, i els socis casats formaven una rotllana ballant amb les seves esposes o filles. Una parella es posava al mig de la rotllana; quan aquesta voltava cap a la dreta, les altres parelles voltaven cap a l'esquerra i a l'inrevés. Als darrers compassos del vals es barrejaven totes les parelles. En el ball de dilluns a la tarda es feia el 'vals de socis solters', que funcionava igual que l'anterior, però es podia ballar amb qui es volgués. També antigament era habitual que cada casa tingués un músic a dinar o a sopar, tan el diumenge com el dilluns, per tal de col·laborar en les despeses de manutenció de l'orquestra. Això es va mantenir fins als anys 70, a partir de llavors es podia triar entre tenir un músic durant un àpat o abonar 100 pessetes. Avui en dia aquest fet ja no es dóna. A més dels balls típics de Festa Major es feia tota una sèrie d'actes festius que amb el pas dels anys han canviat; fins fa ben poc era tradicional d'organitzar una tómbola parroquial. De mica en mica, els actes de la Festa Major van sortir al carrer; a la dècada dels anys setanta es començà a fer el castell de focs d'artifici el dissabte a la nit, i més tard s'incorporaren les cercaviles amb majorettes, castells, banda de música,.. En els darrers anys el carrer s'ha consolidat com un dels llocs protagonistes de la festa, amb la incorporació del Drac i els cap-grossos de Santa Fe. El dia 2 d'octubre de 1946 fou acordat pel consistori que el dia de la Festa Major, que s'havia de celebrar aquell any el 8 d'octubre (el diumenge després del 6, dia de Santa Fe), es traslladaria al tercer diumenge, ja que la verema d'aquell any portava retard. A partir d'aquell any, la Festa Major es celebrà el tercer diumenge d'octubre. A la Festa Major de l'any 1991 s'estrenaren com a ball els Diables de Santa Fe. Hi participaven 20 nois i noies del poble, essent cap de colla Jaume A. Escudé. Van participar en solitari a la concentració de diables celebrada l'any 1992 a la Granada i acompanyaven al Parellot en totes les seves actuacions. Actualment el ball està dissolt. | 41.3845700,1.7209400 | 393056 | 4582239 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65014-foto-08249-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65014-foto-08249-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part de la informació d'aquesta fitxa prové de l'entrevista mantinguda amb la senyora Teresa Sadurní el dia 02/07/08. | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 65015 | El Parellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-parellot | Pàgina web http://www.vilafranca.com/santafe/santafe/parellot.htm | XX | Figura festiva que representa el drac de Santa Fe del Penedès. Està fet amb fibra de vidre, pesa 69 kg, i té unes dimensions de 2,62 m de llargada, 1,23 m d'amplada i 1,45 m d'alçada. És portat des de l'interior de la carcassa per un sol portador, i presenta 8 punts de foc. Va acompanyat de la colla dels Amics del Parellot, composta per 6 bastaixos i 6 músics, a més d'una altra persona que actua de suport. Balla al so d'una tonada pròpia, la 'Tonada del Parellot' composta per Pere Montserrat l'any 1993. La figura actua també en d'altres festes fora del municipi: fins ara ha actuat també a Can Cartró i a Ca l'Avi (Subirats), Les Cabanyes, La Granada i La Múnia, a l'Alt Penedès, i també a Barcelona (Festes de Maig al Poble Nou i Festes de Sant Roc a la plaça Nova). El nom de Parellot li ve donat a aquesta figura pel parell d'ous que com a atributs sexuals (tal vegada l'únic drac que en disposa) du amagats a l'interior de la carcassa. | 08249-28 | Al magatzem municipal situat a la zona dels Pins de Cal Ferret, conegut com 'La Pallissa' | El Parellot fou construït el 14 de novembre de 1992 pel Sr. Jaume A. Escudé Parellada, qui va prendre com a model els dibuixos realitzats pels nens i nenes en un concurs convocat des de la revista local 'El Safareig' per triar la imatge del drac. Va trigar vuit mesos a fer-lo, i al dia següent d'estrenar-lo es va fer una festa per celebrar el seu 'bateig', actuant com a 'padrins' el Ruc de la Granada i el Drac de la Múnia. El Parellot tenia una festa pròpia (Festa del Parellot o de l'Aniversari del Parellot) que actualment ja no es fa. | 41.3852100,1.7194500 | 392932 | 4582312 | 1992 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65015-foto-08249-28-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Jaume A. Escudé Parellada | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||
| 65016 | Goigs en lloança de la gloriosa verge i màrtir Santa Fe. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-lloanca-de-la-gloriosa-verge-i-martir-santa-fe | AMADES, Joan (1983): 'Costumari català. El curs de l'any'. Volum V. Tardor. Salvat Editores i Edicions 62. Barcelona, p. 462 VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 59-63. | XIX-XX | Himne religiós en lloança de Santa Fe, patrona del municipi. La lletra dels goigs és la següent: TORNADA: 'Puix posseuhiu la corona/de aquell soberá be:/Siau la nostra Advocada/gloriosa Santa Fé.' ESTROFES: 'Puix que sou màrtir venerada/en lo Cel per vostra Fé:/Siau la nostra Advocada/gloriosa Santa Fé./Essent Vos de poca edat,/de noble gent y pochs anys,/deposau la vanitat/de aquest mon i sos enganys;/per las vostras virtuts grans/sou confirmada en la Fé (TORNADA). Verge foreu, natura/del gran realme de Fransa,/de gran lloch sent principal/filla de gent de alabansa:/nous decanta a balansa/de aquest mon y de son bé (TORNADA). Renunciareu la riquesa/de vostres Pares, y gloria,/ y cercàreu am prestesa/lo camí de la victoria;/Deu etern per mes memoria/de sa ma sempre os tingué (TORNADA). Arribant en la ciutat/que aquell cruel desitjava/prest volgué ser informát/si christiá algú habitava;/luego sabé vostra fama/y vostra virtut també (TORNADA). Aportada devant de éll/molt prest vos va demanar,/si era lo Deu aquell/qui us amostrava de amar;/resposta li vareu dar/la qual ell no us confongué (TORNADA). La resposta que donáreu/de una humil sirventa fou,/que aquell Rey adoravau/que ha criat tot lo mon;/del mes alt fins al pregon/tots lo adorám també (TORNADA). Ohint ell vostra resposta/gran promesa vos va fer,/si dexaveu la lley vostra/y feyeu lo seu voler;/prometentvos gran riquesa/sino moriau també (TORNADA). No acceptáreu las promesas/ni las riquesas que us dava/ni teméreu las cruesas/del foch queus amenassava;/vostre cor molt fort estava/y la paraula també (TORNADA). No podent res acabar/de lo que volia ab Vos,/per butxins vos feu llansar/en un foch ple de pudors;/convertintse en los olors/que comunica la Fé (TORNADA). Predicant ab gran virtut,/al mitg de aquell foch ardent,/los malalts cobran salut/y se converteix molta gent;/aquell inich prontament/llevar lo cap li va fer (TORNADA). Suplicamvos Verge amada/puix que tinguéreu victória,/siau la nostra advocada/devant de Deu en la gloria/teniunos sempre en memoria/pregantli per nostre bé (TORNADA). Suplicám vullau pregar/al Rey aquell poderós,/que vulla de mal guardar/els vostres devots pastors;/els qui's tenen en recors/comanantvos tot llur bé (TORNADA). Esposa de Redemptor/humilment vos suplicam/quens curéu de tot dolor/puix que de cor vos reclamám;aqueix favor esperám/si devant nos convé (TORNADA).' | 08249-29 | A l'església parroquial de Santa Maria | Aquests goigs recullen la tradició religiosa referent a la vida i martiri de Santa Fe, màrtir paleocristiana que visqué entre els segles III i IV, l'onomàstica de la qual se celebra el dia 6 d'octubre. Si bé el folklorista Joan Amades ens diu, en el seu costumari (veure bibliografia), que Santa Fe era filla de Barcelona, la tradició més estesa afirma que va néixer a Agen (França). Filla d'una rica família romana pagana, adoptà la fe cristiana d'adolescent, ja que des de petita, la seva dida li va transmetre els coneixements de la doctrina cristiana. Per amor a Déu, practicà l'apostolat envers els pobres i entrà a formar part del grup de cristians que hi havia a la ciutat, encapçalat pel bisbe d'Agen, Capraci. En aquest context, a començaments del segle IV tingué lloc la persecució dels cristians ordenada pel prefecte romà Dacià. Segons la tradició, Dacià comminà Santa Fe a renegar de la fe cristiana i venerar les divinitats paganes davant una multitud congregada al fòrum de la ciutat. Davant la negativa de la santa, que va adduir que els déus romans eren falsos, Dacià ordenà als botxins que encenguessin un foc i que estenguessin Santa Fe en un llit de ferro per tal que morís cremada. La santa començava a patir els turments del foc quan el bisbe Capraci, que estava amagat entre la multitud, esposà davant de Dacià i s'agenollà als peus de la santa, pregant a Déu que l'assistís en el tràngol que estava passant per la defensa de la fe. De sobte, un colom blanc envoltat de núvols va baixar del cel amb les ales esteses, deixant caure una pluja que apagà el foc. Molta gent que va veure l'escena es convertí instantàniament. Dacià, furiós, ordenà als seus soldats que decapitessin tots els conversos, al bisbe Capraci i especialment a Santa Fe. Així es va fer, i els cadàvers restaren enmig de la plaça. A la nit, mentre els botxins celebraven la carnisseria, els cristians amagats recolliren les despulles dels màrtirs i els sepultaren en un lloc secret. Al segle V, quan el cristianisme ja era religió oficial de l'Imperi Romà, les restes foren sepultades a la basílica d'Agen. En època medieval, la relíquia del cap de Santa Fe fou portada al monestir benedictí de Sainte Foy de Conques, on avui encara és venerada pels pelegrins. Se suposa que en algun moment indeterminat, un grup de persones de Santa Fe del Penedès van anar a Conques a buscar una relíquia de la santa, concretament un trosset d'os del cap de Santa Fe. | 41.3846700,1.7211700 | 393075 | 4582249 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | La transcripció de la lletra dels goigs s'ha fet respectant l'ortografia original. | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||||
| 65017 | Guariments als malalts la nit de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guariments-als-malalts-la-nit-de-sant-joan | SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 104. VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 276. | XIX | Aquest costum no es practica actualment. | Tradició de pràctiques curatives que es realitzava a Santa Fe, així com en d'altres indrets del Penedès, especialment al segle XIX, si bé els orígens podrien ser més antics. Quan una criatura de mesos o d'un any estava herniada, es procedia al següent guariment: S'havia d'esperar a la nit de Sant Joan, considerada màgica. A les 12 en punt es reunia tota la població al torrent de Santa Fe, on abundaven els roures. Se n'obria un de jove, més o menys d'uns 60 cm de dalt a baix de la soca, i quan estava obert, es posava una falca a cada extrem de l'obertura. Per una altra banda es feia una foguera controlada. Tothom seia i ho mirava silenciosament. Dos homes agafaven la criatura malalta dels braços de la seva mare o pare, ben nua. Llavors, un dels homes que havien agafat la criatura, es posava dret davant l'obertura del roure i l'altre home davant seu amb el roure al mig, es persignaven i el que duia la criatura deia a l'altre: 'Joan, aquí us el dono'; i l'altre, agafant-lo, deia: 'Aquí us el deixo, Pere'. Això ho feien tres vegades. Per tal que la pràctica tingués l'efecte desitjat, els noms de pila dels dos homes havien de ser forçosament Joan i Pere. Un cop fet això, els dos homes, saltaven la foguera, un a continuació de l'altre tot dient: 'Sant Joan Gloriós', tres vegades cada un, per acabar lliuraren la criatura novament als seus pares. La cerimònia s'acabava ajuntant de nou el tall de roure lligat ben fort amb la roba de la criatura perquè es tornés a tancar. Si el roure moria, la criatura no es curava; si el roure vivia la criatura es curava. (VENDRELL, 1994, p. 276). Segons informació oral de la senyora Roser Montserrat, abans de fer passar tres cops la criatura pel mig del roure obert, els dos homes encarregats de fer-ho suplicaven: 'Intercediu, Sant Joan, que es curi aviat la trencadura d'aquest infant'. | 08249-30 | Arreu del municipi de Santa Fe | 41.3902300,1.7209700 | 393067 | 4582867 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | El folklorista penedesenc Pere Sadurní recull aquest mateix costum a Sant Martí Sarroca, on diu que es continuà practicant fins l'any 1956, i a les Gunyoles, on documenta un cas esdevingut l'any 1942.Segons informació oral del Sr. Jaume Bosch i la Sra. Enriqueta Montané Papió, de Cal Japet, aquesta falca era una roca, i la cerimònia es feia al torrent de la Casa Nova, i no al torrent de Santa Fe.Segons informació oral de la senyora Roser Montserrat, aquest costum es feia al torrent dels Pujols. | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||||
| 65018 | L'home del sac de Sant Pau d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhome-del-sac-de-sant-pau-dordal | <p>VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 275.</p> | XIX-XX | Aquest costum ja no es practica actualment. | <p>Durant el segle XIX i començaments del segle XX, quan s'acostava la Festa Major de Sant Pau d'Ordal (Subirats), cada any anava un home a peu amb un sac, des de Sant Pau fins a Santa Fe a buscar la imatge de Sant Pau que hi havia a l'església, la posava dins del sac, se'l carregava a l'esquena i tot xino-xano la portava cap a Sant Pau d'Ordal. Després, passada la seva Festa Major de Sant Pau d'Ordal, tornava la imatge de la mateixa manera que l'havia vingut a buscar; al coll i a peu. Aquest home tenia el permís del rector de Santa Fe i, segons sembla, la imatge s'utilitzava a la processó de la Festa Major de Sant Pau d'Ordal. Entre la canalla de Santa Fe, aquest personatge era conegut com 'L'home del sac'.</p> | 08249-31 | Entre Santa Fe del Penedès i Sant Pau d'Ordal (Subirats) | 41.3844500,1.7212600 | 393082 | 4582225 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2021-10-04 00:00:00 | Oriol Vilanova | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||||
| 65019 | Ungüent de curació/Ungüent de Cal Lloret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/unguent-de-curaciounguent-de-cal-lloret | XIX | Aquesta tècnica artesana no es practica actualment. | Ungüent de curació realitzat a partir dels següents elements: oli d'oliva, espígol, romaní, vi blanc i cera nova, així com d'altres components sense determinar. Es posaven tots els ingredients al foc durant unes hores fins que s'aconseguia una textura balsàmica. Aquest ungüent era utilitzat per a curar ferides infectades. | 08249-32 | Aquest ungüent de curació el preparaven l'àvia i la mare del senyor Joan Lloret, per aquest motiu era conegut a tot Santa Fe com 'Ungüent de Cal Lloret'. Els veïns del poble anaven a buscar-ne a la casa de la família Lloret, la qual el regalava en petits flascons de vidre. | 41.3844500,1.7212600 | 393082 | 4582225 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | La informació sobre aquest ungüent ha estat obtinguda a partir d'una entrevista mantinguda amb el senyor Joan Lloret el dia 13/05/08.Donat que aquesta tècnica artesana no es practica actualment, l'equip elaborador d'aquest mapa de patrimoni no especifica el nom de cap propietari, per bé que sí que s'indica l'adreça del lloc on es feia. | 60 | 4.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||||
| 65020 | Aplec de Baldús/Aplec de la Font de Baldús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-baldusaplec-de-la-font-de-baldus | VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 221-225. Portal web de Santa Fe del Penedès: http://www.stafe.net/Festes.aspx | XX | Aquest aplec ja no es celebra actualment i l'indret on es celebrava és gairebé inaccessible físicament perquè la vegetació natural l'ha envaït. | L'Aplec de la Font de Badús es celebrava anualment el dilluns de Pasqua. Durant uns anys, especialment abans de la guerra, a l'Aplec de la Font de Baldús es rifava una monumental mona, amb ous a sobre i guarnida amb fruita confitada, que dies abans s'havia ensenyat al poble i de la qual s'havien venut números per sortejar-la. Per amenitzar l'aplec es llogava una orquestra. Al mateix temps, la Societat de Santa Fe hi instal·lava un servei de bar per a tota la gent que anava a dinar o a menjar la mona, ja que a banda de la gent de Santa Fe, també venien persones de tota la comarca. Segons informació oral de la senyora Carme Vidal Marimon, antiga masovera de Baldús, baixaven un piano per tocar la música amb un ase. | 08249-33 | A l'esplanada annexa a la Font de Baldús o del Met | L'Aplec de Baldús es va iniciar l'any 1931 en el lloc de la Font del Met, del qual era propietari Josep A. Jané. L'organització de l'Aplec anava a càrrec del sindicat Agrícola Cooperatiu de Santa Fe. Al segon any de celebrar-se, el 1932, es van fer dos aplecs en el mateix lloc però organitzats per diferents societats. El Centre Agrícola va demanar permís a l'Ajuntament per celebrar l'Aplec a la Font de Baldús, aquest va mostrar unes certes reticències però, com que tenien el permís del propietari del terreny, es va acordar accedir a la seva petició. L'Aplec de Baldús es va seguir celebrant fins a l'any 1969 i no va ser fins l'any 1993, quan coincidint amb la remodelació de la zona dels Pins de cal Ferret, la societat, amb la col·laboració de l'Ajuntament, es proposà recuperar la festa de l'Aplec de Baldús ubicant-la a l'esmentada zona. Així el dia 12 d'abril de 1993, dilluns de Pasqua, es tornà a celebrar el tradicional Aplec, però aquest no va ressorgir amb l'ànim esperat i a poc a poc es va tornar a deixar de fer. | 41.3928600,1.7062100 | 391838 | 4583177 | 1931 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part de la informació d'aquesta fitxa ha estat recollida a partir de l'entrevista oral mantinguda amb la senyora Roser Montserrat i la senyora Carme Vidal Marimon. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 65021 | Font de Baldús/Font del Met | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-baldusfont-del-met | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L., p. 30. VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 221-225. 'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, nº 29. Gener 2007, p. 14-15. | Tot i que la font raja, es troba en un indret molt envaït per la vegetació i de molt difícil accés. | Mina d'aigua feta d'obra de maó que s'obre a la paret natural que baixa des de la vinya que es troba en el marge superior, i que es recolza en pedra mare. Les seves dimensions són 90 m d'alçada x 75 cm d'ample. A la part superior de la construcció de maó s'obre una cavitat rectangular. A la base de la font, que com s'ha dit és la pedra natural, hi ha encaixat un tub de metall per on raja l'aigua. | 08249-34 | 65 m a l'est del Pont de Baldús (carretera C-244), proper al llit de la Riera de Santa Fe. | Aquesta font és una de les més importants del municipi de Santa Fe, ja que a l'explanada on es troba s'hi celebrava anualment des del 1931, l'Aplec de Baldús (veure fitxa 33). Segons informació oral de la senyora Carme Vidal, el nom de 'Font del Met' prové del nom del parcer que treballava antigament del terres del voltant de la font. | 41.3945700,1.7099200 | 392151 | 4583363 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65021-foto-08249-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65021-foto-08249-34-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part de la informació d'aquesta fitxa prové de la informació oral recollida a partir de l'entrevista mantinguda amb els senyors Francesc Xavier, Manel i Nati Jané i Solé, propietaris de la casa de Baldús, així com de la senyora Carme Vidal Marimon, antiga masovera de Baldús | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||
| 65022 | Pica baptismal medieval de l'església de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-medieval-de-lesglesia-de-santa-maria | <p>A.A.V.V. (1992): CATALUNYA ROMÀNICA. Vol. XIX. 'El Penedès. L'Anoia'. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 528. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.</p> | XIII | El fust que suporta la pica baptismal és modern. | <p>Pica baptismal exempta de pedra, d'estructura circular. La pica es troba col·locada sobre un fust igualment de pedra, de cronologia posterior. Com a elements decoratius presenta una faixa en baix relleu a l'alçada de la boca, així com una línia incisa al centre de la cara externa. Les dimensions de la pica són: 36 cm de diàmetre extern de la boca, i 25,5 de diàmetre intern. Alçada: 25 cm. La columna o fust, que com s'ha dit no és contemporani de la pica baptismal, té una alçada de 62 cm i un gruix de 20 cm.</p> | 08249-35 | A l'interior de l'església de Santa Maria de Santa Fe del Penedès | 41.3846700,1.7211700 | 393075 | 4582249 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65022-foto-08249-35-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Oriol Vilanova | Segons la 'Catalunya Romànica' (veure 'bibliografia'), aquesta pica baptismal seria del segle XIII, tot i que a la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya proposen per a aquest objecte un possible origen romànic. | 85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 65023 | Font de la Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-casa-nova | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L., p. 29. 'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, nº 29. Gener de 2007, p. 15. VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 114. | La font no raja actualment, i ha estat envaïda per la vegetació en gran mesura. | Mina d'aigua actualment seca, feta d'obra de pedra en forma de capelleta que s'obre a la paret natural que baixa des de la vinya que es troba en el marge superior. La capelleta de pedra té una forma que recorda una porta amb arc de mig punt, les dimensions de la qual són 1,70 m d'alçada x 25 cm d'ample x 1 m de profunditat. A la base d'aquesta construcció s'observa una boca de canal circular, actualment embussada de terra en part, que segurament ha provocat que actualment no degoti. | 08249-36 | Sota un camp de vinya al nord-est de la Casa Nova | A l'indret de la Font de la Casa Nova s'hi havien celebrat diversos berenars i revetlles. La seva aigua era aprofitada igualment per al rec de camps de verdures i hortalisses. | 41.3902300,1.7209700 | 393067 | 4582867 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65023-foto-08249-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65023-foto-08249-36-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Segons Manel Córdoba (veure bibliografia), la font estava plena fins dalt en el moment en què ell escriu el seu llibre (any 1997), i també diu que pocs metres més avall hi ha la bassa on anava a rentar molta gent dels voltants. En el moment d'efectuar les tasques de camp per localitzar la font en la present base de dades, no hi ha aigua a la font i no es localitza l'esmentada bassa. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||
| 65024 | Carrerada de Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-martorell | ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, p. 168. | Algun tram d'aquesta carrerada està asfaltat. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. Aquesta carrerada sortia de la Granada i arribava a Martorell passant pel nucli de Can Cartró, a Subirats. Enllaça amb la carrerada que va a Font-rubí des de la Creu del carrer de Sant Joan i baixa pel Pou de l'Horta, passant després per Barbarana i pel camp de futbol de Can Cartró, on es perd el seu traçat. | 08249-37 | Tram entre el camí del Pou de l'Horta i la Barberana | 41.3825300,1.7286500 | 393697 | 4582003 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65024-foto-08249-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65024-foto-08249-37-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part del traçat d'aquesta carrerada coincideix amb el pas de la Via Augusta. | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||||
| 65025 | La Casa del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-del-pont-0 | VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 171. Portal web de Santa Fe del Penedès: http://www.stafe.net/Turisme.aspx | XV-XVI | Si bé tot el conjunt està restaurat, alguns espais interiors, com l'antiga destil·leria de brandi, encara estan pendents de restauració, objectiu que s'han marcat els propietaris de la finca. | Conjunt agrícola format per diversos edificis adossats a una masia principal. Al voltant d'aquest conjunt hi ha diverses naus industrials que formen part de les caves actuals. La masia principal és un edifici de planta rectangular amb teulada a doble vessant coberta amb teula àrab, amb la façana orientada a llevant. Aquesta presenta un portal d'entrada adovellat d'arc de mig punt, amb una porta de fusta de doble batent, original, amb pom circular de ferro decorat, que centra la façana. A cada banda de la porta hi ha una finestra protegida amb reixa de ferro forjat, la de la dreta sensiblement més allunyada de la porta, ocupant un pedrís arran de terra l'espai entre l'esmentada finestra i la porta. Sobre el portal d'entrada, a l'alçada del primer pis, s'obre una finestra d'arc de llinda amb marc de pedra i amb balcó de ferro forjat. A cada costat d'aquest balcó s'obre una finestra rectangular, sense balcó; si bé la de la dreta està més apartada, situada exactament sobre la finestra de la planta baixa. Aquest desplaçament de les finestres respecte a l'eix central de l'edifici respon al fet que la façana original es veu retallada pel costat esquerre per un cos adossat posteriorment, la teulada del qual sobresurt lleugerament per sobre del vessant de la principal, tot i que està inclinada en el mateix angle que aquesta. A l'esquerra d'aquest cos adossat hi ha un baluard que forma la cantonada esquerra de la finca, amb un portal d'entrada amb una reixa de ferro, sobre el qual hi ha una petita teulada. L'interior d'aquest baluard formava l'era de la casa, i actualment és un pati amb una part porxada sota la qual es conserva un antic cup de fermentació de vi. A la dreta de l'edifici principal trobem un altre adossat, posterior, de planta rectangular i amb teulada a doble vessant, amb la porta d'entrada elevada a la façana nord, a la qual s'hi accedeix per una escala metàl·lica. A la part nord hi ha, també, un cos annex que presenta, a la paret exterior, una arcada ogival de pedra actualment tapiada. Aquest cos edifici presenta cantoneres de pedra. Les façanes de tot el conjunt rural estan actualment arrebossades de guix, respectant, però, els arcs de les obertures més importants, que presenten la pedra vista. L'interior de l'edifici presenta un aspecte polit i acurat, resultat de la restauració a què s'ha vist sotmès, deixant la pedra vista en algunes arcades i marcs de les portes. | 08249-38 | A llevant del nucli urbà de Santa Fe, a les caves Giró Ribot | Segons informació oral de la senyora Mª Rosa Giró Ribot, als edificis que conformen la finca actual hi vivien diverses famílies pageses. Amb el temps, la família Giró Ribot ha anat concentrat la propietat d'aquests edificis. La família s'ha dedicat a l'elaboració de vins des de diverses generacions enrere, si bé a partir dels anys '60 del segle XX s'instal·la a la finca una destil·leria de brandi, amb la qual diversifiquen la varietat dels seus productes. Les caves actuals són dels anys '90. | 41.3890400,1.7158500 | 392637 | 4582741 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65025-foto-08249-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65025-foto-08249-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65025-foto-08249-38-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part de la informació ha estat obtinguda a partir de converses mantingudes amb la senyora M. Rosa Giró Ribot, propietària de la finca i de les caves Giró Ribot. | 94|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||
| 65026 | La Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova-3 | 'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, nº 29. Gener de 2007, p. 15. | XVII | La casa està deshabitada, i tot i que es conserva la seva estructura està molt malmesa i en seriós perill d'enfonsament . L'aspecte de l'interior de la casa és de complet abandó; està ple de deixalles i mobles vells, si bé conserva l'embigat de fusta, igualment molt malmès. | Casa de planta rectangular amb teulada a doble vessant, amb planta baixa, pis i golfes. A la façana sud destaca el portal principal d'entrada, adovellat amb arc de mig punt. A la dovella central es veu un escut amb unes lletres il·legibles i, a sota, la data 1681. A cada costat d'aquest portal s'observen dues portes més, de mida més petita, tres finestres al primer pis i una petita obertura a les golfes, a la part superior. Les quatre façanes de l'edifici presenten un arrebossat desprès en algunes zones, deixant a la vista el material constructiu, en aquest cas, tovot. Aquest fet és especialment remarcable a la façana oest de l'edifici. Aquesta mateixa façana presenta una porta a la planta baixa, coberta pràcticament per la vegetació que creix arran de terra, i una altra porta a la part esquerra de la primera planta; a aquesta porta probablement s'hi accedia des d'una escala exterior actualment desapareguda. La façana nord presenta únicament obertures a la planta baixa i al primer pis. Finalment, a la façana est s'observen les restes del mur d'un tancat de pedra, adossat a la part baixa de la paret, i una obertura a la part alta de la façana, a l'alçada de les golfes. Al primer pis, algunes de les finestres presenten festejadors. | 08249-39 | En un camí a llevant de les caves Giró Ribot i a ponent de la riera de la Casa Nova | Segons informació oral de la senyora Josefins Murgades, a la Casa Nova s'hi havia criat cavalls. | 41.3887000,1.7203500 | 393013 | 4582698 | 1681 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65026-foto-08249-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65026-foto-08249-39-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part de la informació d'aquesta fitxa ha estat recollida a partir de l'entrevista oral mantinguda amb la senyora Josefina Murgades el dia 09/05/08 i amb el senyor Joan Lloret el dia13/05/08. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||
| 65027 | Baldús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baldus | VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 169. Portal web de Santa Fe del Penedès: http://www.stafe.net/Turisme.aspx | XVIII | Conjunt agrícola format per diversos edificis annexos a una masia principal. Aquesta és una casa de planta rectangular amb teulada a doble vessant formada per dos cossos: un cos on es troba la porta d'entrada, que presenta planta baixa i pis, i un cos més elevat a l'esquerra del primer, que presenta un pis més. La porta d'entrada a la casa, situada al cos principal, és d'arc de mig punt adovellat. És la única obertura de pedra vista, mentre que les finestres restants presenten els marcs emmotllurats amb guix, resultat de la restauració de l'edifici. La resta de la façana està igualment arrebossada amb guix d'un color blanc trencat, excepte el sòcol, fet d'estuc de guix de color groc apagat. A cada costat de la porta d'entrada s'obre una finestra, d'arc de mig punt, i al primer pis s'obren tres finestres d'arc el·líptic o de volta de cordill, situades cadascuna a sobre de les obertures del pis inferior. Corona la façana el ràfec de la teulada. Davant d'aquesta façana principal s'obre el pati d'entrada a la finca, amb un porxat a cada banda d'arcs de mig punt fets de maó vist; el pati està tancat per un mur amb una porta de reixa de ferro, a mode de baluard. Dins del pati, al costat de la porta d'entrada, hi ha un pou circular recolzat en un sòcol, arrebossat de ciment el cos central i la boca decorada amb un mosaic escacat format per petites tessel·les de ceràmica blanques i blaves. Destaca la reixa de ferro forjat que tapa actualment la boca del pou, així com l'arc de ferro amb la corriola de la galleda. Segons informació oral, aquest pou, per bé que restaurat, recull l'aigua d'una mina que es va fer als anys '30 del segle XX per captar l'aigua freàtica. | 08249-40 | Masia Baldús, 9. Plaça de les Alzines, 08792 | El document més antic del qual té coneixement la família Jané, actual propietària de Baldús, i que fa referència a la casa, és un plet del segle XVIII que la família Duran, propietària de Baldús abans que els Jané, va mantenir contra el monestir de Montserrat, el qual havia rebut Baldús per via testamentària. El plet es va resoldre a favor d'una dona membre de la família Duran, la qual es va casar amb un Jané, moment en que Baldús va restar vinculada a aquesta família fins avui dia. La família Jané vivia a Vilafranca, al carrer Sant Joan, i tan sols anava a Baldús durant la temporada de la sega del cereal i de la verema, deixant el conjunt agrícola en mans de masovers durant la resta de l'any. A la dècada dels anys '30 del segle XX, els avis dels actuals propietaris es traslladen a viure a Baldús de manera permanent, fet que s'ha mantingut fins a l'actualitat. | 41.3928600,1.7062100 | 391838 | 4583177 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65027-foto-08249-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65027-foto-08249-40-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Bona part de la informació d'aquest conjunt monumental ha estat obtinguda a partir d'informació oral dels senyors Francesc Xavier Jané, Manel Jané i Nati Jané. Segons aquesta informació oral, als voltants de la finca de Baldús hi ha alguns pous de glaç, ara per ara desapareguts.Relacionat amb el pou descrit, els propietaris de la finca informen que antigament hi havia una sínia enmig del pati, que estava comunicada amb el pou. | 94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 65028 | Pica/abeurador de la Plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/picaabeurador-de-la-placa-de-lesglesia | VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 173. | XVIII-XIX | Recipient de forma rectangular fet en pedra calcària, que podria haver tingut com a ús ser una pica o abeurador. Té unes dimensions de 220 cm de llarg x 98 cm d'ample, amb una alçada externa de 57 cm i una profunditat interna de 30 cm. Presenta, a la vora, un rebaix corresponent a l'encaix per a una tapadora. Aquesta vora té un gruix de 13 cm. A la cara oest del recipient hi ha un orifici circular de 5 cm que la perfora. | 08249-41 | A la Plaça de l'Església, davant de la façana sud de l'església | Segons el senyor Joan Lloret, la pica prové d'una antiga bodega, anomenada bodega de Cal Galup, que va ser enderrocada als anys '70 del segle XX. Cal Galup, també anomenada la Casa Gran, era una de les cases més importants del poble. Com la resta dels elements que es poden observar al voltant de l'església de Santa Maria de Santa Fe, aquesta pica fou col·locada al seu actual emplaçament pel senyor Albert Bosch. | 41.3845100,1.7211400 | 393072 | 4582232 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65028-foto-08249-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65028-foto-08249-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part de la informació d'aquesta fitxa ha estat recollida a partir de l'entrevista oral mantinguda amb el senyor Joan Lloret el dia 13/05/08. | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 65029 | Orgue de l'església de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orgue-de-lesglesia-de-santa-maria | <p>'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, nº 21. Novembre 2003, p. 24. Pàgina web de la revista 'La fura': http://lafura.cat/suplements/arxius/ARXIUS/ORGUES/DOSSI5.HTM Portal web de Santa Fe del Penedès: http://www.stafe.net/Esglesia.aspx</p> | XXI | <p>Orgue de 338 tubs, dividits en 242 de metall i 96 de fusta. El teclat manual té 311 tubs (tots els de metall i 69 de fusta) i el teclat pedaler, 27 tubs de fusta. L'orgue ocupa un costat de cor de l'església parroquial de Santa Maria de Santa Fe. L'instrument forma un moble de fusta tancat distribuït en dos cossos. El cos de l'esquerra, rectangular més elevat, deixa a la vista nou tubs a la façana, el del centre més alt que els altres vuit, que es reparteixen a costat i costat d'aquest tub central formant una composició piramidal. Per sobre d'aquests tubs el frontis està decorat en fusteria amb motius de tiges vegetals entrellaçats, decoració que es repeteix a la part superior de la façana lateral d'aquest cos, mentre que la resta està tancada amb llistons de fusta polida. Dins d'aquest cos hi ha altres tubs i components de l'instrument. A la dreta d'aquest cos s'adossa un cos més baix, on es troba el teclat manual i, a sota d'aquest, el pedaler. El teclat manual està protegit per una tapa de fusta abatible. Davant del teclat hi ha la façana del cos, amb el faristol per a la lectura de les partitures. A la part superior del frontis d'aquest cos hi ha un joc de 30 tubs disposats en una composició piramidal similar a la ja descrita per al frontis del cos de l'esquerra. Davant del teclat hi ha el banc de l'organista, de fusta sense respatller.</p> | 08249-42 | A l'església de Santa Maria | <p>El dia 6 d'octubre de 2001 s'inaugurava la primera fase de l'orgue de l'església de Santa Fe. En aquell moment l'instrument estava dotat de 172 tubs; el seu constructor, Isidre Vallès, ja anunciava aleshores que volia continuar treballant fins a completar l'orgue, fins al nombre actual de 338 tubs.</p> | 41.3846700,1.7211700 | 393075 | 4582249 | 2001 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65029-foto-08249-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65029-foto-08249-42-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Oriol Vilanova | Isidre Vallès | Aquesta peça està considerada petita dins el món dels orgues, si bé cal tenir en compte que no es pot fer més gran a causa de l'espai de l'església. | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||
| 65030 | Riera de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-santa-fe | CHAMORRO, Lourdes (2007): 'La vegetació de la riera de Santa Fe'. Dins TOT SANTA FE Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, nº 30. Agost 2007, p. 3. 'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, nº 29. Gener 2007, p. 17-19. | Riera que travessa el terme de Santa Fe en sentit est - oest, tributària de la riera de Lavernó (Subirats) i que forma part de la xarxa hidrogràfica de la conca del riu Anoia. Ubicat entre el paisatge agrícola, fortament antropitzat, la riera constitueix un corredor de vegetació natural dins de la plana penedesenca. En aquest ecosistema s'inventarien un nombre d'espècies vegetals i animals divers, a causa de la fragmentació de la vegetació típica dels boscos de ribera, com les pollancredes, omedes o freixenedes, a les quals se li afegeixen altres espècies afins a ambients humits i espècies pròpies de la vegetació típica mediterrània, com les plantes dels alzinars. Així, a la riera de Santa Fe s'hi poden trobar pollancres (Populus nigra), àlbers (Populus alba), oms (Ulmus minor), freixes (Fraxinus angustifolia), algun salze (Salix sp.) i algun saüc (Sambucus nigra), espècies típiques dels boscos de ribera mediterranis de terra baixa. També s'hi troben altres plantes d'ambients humits com canyes o canyissos. A les vores de la riera, més a prop de l'aigua de tant en tant s'hi troben herbes lligades a aquests ambients ombrívols com els joncs, el càrex pèndul, el mill gruà i la sarriassa. I envoltant tots aquests espais força estrets i ombrívols es desenvolupa una xarxa de lianes i bardisses que entortolliguen les altres espècies enfilant-s'hi pels arbres. Es tracta de lianes de diverses menes: l'heura, l'arítjol, el lligabosc, la vidalva i els esbarzers i els rosers silvestres, com l'englantina. Com a espècies característiques de la vegetació natural mediterrània a la riera de Santa Fe es troben arbres com l'alzina (Quercus ilex) i el roure de fulla petita (Quercus faginea), el pi blanc (Pinus halepensis) i el pi pinyer (Pinus pinea), propis de les masses forestals properes que aprofiten els pendents i la perifèria de la riera per instal·lar-s'hi formant en conjunt un corredor boscós de vegetació natural. En aquests ambients es desenvolupen molt bé les molses, diversos arbustos, com el ginebró, encara que és més propi de climes més freds, i espècies tan delicades com la viola de bosc. En conjunt el paisatge de la riera de Santa Fe és força divers i amb unes característiques particulars que aixopluguen no només una flora diversa, sinó també una fauna entre la que cal destacar el picot verd, la merla, les mallerengues, els tudons, les tórtores, i d'altres espècies que troben en aquesta riera el seu hàbitat natural. | 08249-43 | La Riera representa el límit Nord del municipi i el travessa d'Est a Oest | 41.3918200,1.7267500 | 393553 | 4583036 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65030-foto-08249-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65030-foto-08249-43-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||||||
| 65031 | Pica baptismal renaixentista de l'església de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-renaixentista-de-lesglesia-de-santa-maria | <p>INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA</p> | XVI | <p>Pica baptismal exempta de pedra, d'estructura circular. La pica es troba col·locada sobre un fust igualment de pedra, cilíndric, amb una base quadrada que recolza directament a terra. Com a elements decoratius presenta una faixa en baix relleu a l'alçada de la boca, així com unes faixes en baix relleu a mode de 'petxina' que arrenquen de la base de la pica i ressegueixen verticalment tota la cara externa. Les dimensions de la pica són: 73 cm de diàmetre extern de la boca, 55 cm de diàmetre intern. L'alçada de la pica és de 42 cm, mentre que la columna o fust té una alçada de 43 cm i 28 cm de gruix.</p> | 08249-44 | A l'església de Santa Maria de Santa Fe del Penedès | 41.3846700,1.7211700 | 393075 | 4582249 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65031-foto-08249-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65031-foto-08249-44-2.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Oriol Vilanova | 95|94 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||
| 65032 | Corrons de la Plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corrons-de-la-placa-de-lesglesia | XIX-XX | La major part d'aquests corrons estan força erosionats. | Conjunt de sis antics corrons fets amb pedra calcària, que eren utilitzats per batre el blat per la pagesia de Santa Fe. Els corrons es troben escampats pel jardí que hi ha al voltant de l'església de Santa Maria de Santa Fe, a les façanes sud i nord, així com davant de la façana de la Casa de la Vila. Tots els corrons presenten una forma cònica. Hom troba el primer d'aquests sis corrons situat a la zona jardí que hi ha a la dreta de la porta d'entrada a la Casa de la Vila. Les seves dimensions són de 70 cm de llarg, i una amplada de 31 cm de diàmetre a l'extrem més ample i de 25 cm de diàmetre a l'extrem més estret Un segon corró es troba ubicat a la zona jardinada ubicada a l'esquerra de la porta d'entrada a la Casa de la Vila. Té unes dimensions de 67 cm de llargada, i una amplada de 25 cm de diàmetre a l'extrem més ample i de 22 cm de diàmetre a l'extrem més estret. El tercer corró es troba al costat dret de la campana en record de mossèn Julià Altet (fitxa 12). Té unes dimensions de 70 cm de llargada, i una amplada de 25 cm de diàmetre a l'extrem més ample i de 17 cm de diàmetre a l'extrem més estret. El quart corró es troba situat al costat de la rampa que permet l'accés a l'església per a persones amb mobilitat reduïda, a la cantonada sud-oest del temple. Té unes dimensions de 84 cm de llargada, i una amplada de 42 cm de diàmetre a l'extrem més ample i de 27 cm de diàmetre a l'extrem més estret. Conserva un cercle de ferro a l'extrem més estret, està col·locat verticalment i coronat per un test de ciment afegit posteriorment. El cinquè corró es troba la recinte de l'antic cementiri de l'església, a la banda nord de l'edifici, al costat d'un contrafort de la paret en què hi ha una antiga fornícula. Té unes dimensions de 70 cm de llargada, i una amplada de 30 cm de diàmetre a l'extrem més ample i de 22 cm de diàmetre a l'extrem més estret. Està col·locat en posició vertical, assentat sobre un sòcol de dos graons afegit posteriorment, que li serveix de base, i coronat per una peça de forma piramidal, també col·locada amb posterioritat. Finalment, el sisè corró es troba també al recinte de l'antic cementiri de l'església, gairebé tocant al límit del recinte, sota un dels arbustos que hi ha plantats. Té unes dimensions de 69 cm de llargada, i una amplada de 40 cm de diàmetre a l'extrem més ample i de 25 cm de diàmetre a l'extrem més estret. Està col·locat en posició vertical, assentat directament sobre el terra, i coronat per una escultura de terracota col·locada amb posterioritat. | 08249-45 | Al voltant de l'església parroquial de Santa Maria i de l'Ajuntament de Santa Fe | Segons informació oral obtinguda dels senyors Jaume Bosch Font i Enriqueta Montané Papió, així com de la senyora Roser Montserrat i del senyor Joan Lloret, aquests corrons provenen de diverses cases del poble que han estat enderrocades. Segons aquests testimonis, aquests objectes foren recollits d'aquests indrets pel senyor Albert Bosch, qui els va anar disposant al seu actual emplaçament amb la voluntat de guarnir l'espai al voltant de l'església. | 41.3845200,1.7210900 | 393068 | 4582233 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65032-foto-08249-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65032-foto-08249-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 65033 | Portalada de l'església de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-de-lesglesia-de-santa-maria | XVII | Portal d'entrada a l'església de Santa Maria de Santa Fe del Penedès situat a la façana principal del temple, orientada a ponent. La porta d'entrada pròpiament dita presenta arc de mig punt adovellat, els extrems del qual es recolzen en impostes situades sobre els muntants. Adossades als muntants hi ha dues columnes d'ordre toscà amb la base i el capitell que li són pròpies. A sobre dels capitells no recolza l'entaulament com és habitual, sinó que entre ambdues columnes hi ha dues línies horitzontals formades per blocs de pedra que queden integrades a la façana a manera de falsa llinda i fris respectivament. Solament dos blocs de pedra queden sobre les columnes. Per sobre d'aquesta estructura destaca el timpà, que divideix la línia d'una arquivolta que acaba simètricament en forma de volutes. El timpà presenta decoració escultòrica en baix relleu, en aquest cas una imatge de Santa Fe amb el llit de ferro on va ser martiritzada i la palma del martiri que centra la composició. Aquesta està emmarcada per una filigrana ornamentals ordenada simètricament respecte a un eix vertical definit per dues creus, una a la part superior i una altra a la inferior de l'escultura. A les dues bandes de l'element iconogràfic descrit es pot llegir la data 1672, el número 16 a la banda esquerra i el 72 a la banda dreta. | 08249-46 | A la façana principal de l'església de Santa Maria de Santa Fe | Aquesta portalada va ser construïda l'any 1672, en el moment en què es va reformar el temple en estil barroc (veure fitxa 1, apartat 'història'). | 41.3846700,1.7211700 | 393075 | 4582249 | 1672 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65033-foto-08249-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65033-foto-08249-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65033-foto-08249-46-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 96|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 65036 | Costum del 'Llevat de taula' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-del-llevat-de-taula | VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 217. | XIX-XX | Aquest costum no es practica actualment. | Antiga tradició que es realitzava a Santa Fe del Penedès durant la Festa Major. Els Administradors de Santa Fe anaven casa per casa a l'hora de dinar i deixaven una safata enmig de la taula i posaven perfum al cap de tots els comensals de l'àpat de Festa Major. Aquest perfum era aplicat amb la 'borratxa', una ampolla de vidre similar a un càntir que tenia diversos brocs, i que estava guarnida amb uns llaços entrelligats d'un broc a l'altre. Al mig hi havia un broc més gran, per on s'omplia de perfum. Aleshores els comensals posaven alguns diners a la safata dels administradors. El costum del 'Llevat de taula' també el portaven a terme les Administradores de la Mare de Déu del Roser, però ho feien quan hi havia un bateig o un casament, i recollien els diners durant la festa. | 08249-49 | 41.3844500,1.7212600 | 393082 | 4582225 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | La informació d'aquesta fitxa ha estat recollida a partir de l'entrevista oral mantinguda amb la senyora Roser Montserrat el dia 13/05/08. | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||||
| 65037 | Rellotge de Sol de la Barberana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-barberana | XIX-XX | Rellotge de Sol de forma octogonal amb el fons de color blanc, sense decoració. Es troba situat a la façana principal de la masia de La Barbarana, orientada a llevant. El rellotge conserva l'agulla o engomen que projecta la seva ombra sobre els números romans de color negre que assenyalen les hores. Aquests números es troben disposats a la part inferior del rellotge, i segueixen, d'esquerra a dreta, la següent seqüència: 'V·VI·VII·VIII·IX·X·XI·XII·I·II·III·IV'. | 08249-50 | A la façana principal de la masia de La Barbarana | 41.3926800,1.7372100 | 394429 | 4583119 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65037-foto-08249-50-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | No s'ha pogut documentar fotogràficament el rellotge de Sol en detall ja que tan sols teníem permís de la propietat per fotografiar l'immoble des de fora del baluard. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||
| 65038 | Ca l'Americano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamericano-0 | VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 114, 197. | XX | Edifici de planta rectangular amb tres pisos i teulada a doble vessant. La façana principal, ubicada al carrer Feliciana Planas Ferret i orientada a llevant, presenta les obertures disposades simètricament, a la planta baixa, un portal d'entrada que centra l'espai, flanquejat a banda i banda per dues finestres allargassades verticalment i protegides amb reixes de ferro forjat. Al primer pis les obertures estan alineades seguint la mateixa composició del pis inferior, totes de la mateixa mida i totes tenen barana de ferro forjat. Les obertures d'aquest pis són portes que donen a balconades. Finalment, al pis superior s'obren tres petites finestres coronades amb arcs rebaixats o carpanells, disposades simètricament respectant l'alineació de la resta d'obertures de la façana. Per sobre d'aquestes finestres hi ha un ràfec decorat amb una sanefa geomètrica de petits maons esglaonats invertits, que separa la façana de la teulada. Les obertures centrals dels tres pisos sobresurten lleugerament de la superfície de la façana. El fons de la façana és de color blanc, però totes les finestres i portes presenten un marc de guix en baix relleu de color salmó apagat. A la dreta d'aquesta façana principal hi ha un edifici annex, de teulada a un sol vessant i afegit posteriorment, que arriba a l'alçada del primer pis de l'edifici principal. De l'interior de l'edifici destaca una jàssera de ferro, que actualment està empotrada a la paret que separa la sala d'estar del rebedor, però que originàriament estava enmig de la sala de ball (veure 'història'), així com la porta d'accés als pisos superiors, original, d'arc rebaixat que es recolza en dues impostes. Igualment original és l'embigat de fusta del sostre de tots els pisos, i l'encavallat del sostre. La façana posterior de l'edifici, no decorada i arrebossada amb guix blanc, presenta dues finestres al primer pis i una porta amb una finestra a cada costat. Adossada a aquesta façana, a l'esquerra de la porta, es troba un pou, conegut com el 'Pou de Ca l'Americano'. És un pou de planta quadrada, amb la politja per baixar i pujar les galledes clavada a la paret de l'edifici, just a sobre del pou. Té unes dimensions de 1,15 x 1,04 metres i una profunditat de 11 metres.. Al costat del pou hi ha una pica quadrada de pedra calcària, que té unes dimensions de 95 x 77 cm, i una profunditat de 45 cm. | 08249-51 | Carrer Feliciana Planas Ferret, 14, 08792 | Segons informació oral del senyor Jaume Molet Forns, actual propietari de Ca l'Americano, va ser el seu avi, Ramon Forns Olivella, qui va marxar a fer fortuna a Amèrica entre els anys 1890 i 1899, acompanyant un propietari del poble, familiar de Cal Ferret. A canvi d'acompanyar-lo, el propietari va prometre a Ramon Forns que a la tornada d'Amèrica la construiria una casa, que és l'actual edifici de Ca l'Americano, i que per aquest motiu porta aquest sobrenom. A l'edifici de Ca l'Americano hi va haver un local social a principis del segle XX, anomenat igualment 'Ca l'Americano', on anaven a ballar els membres del partit dels propietaris. Tot i que no s'ha trobat documentació que especifiqui les dates exactes d'existència i funcionament del local, sí que es conserva una acta municipal de l'any 1917 en què l'ajuntament de Santa Fe acorda donar permís als veïns Lluís Bosch i Armengol Ferrando per celebrar un ball amb orquestra els dies de la Festa Major, 11 i 12 d'octubre, al local de 'Ca l'Americano'. (VENDRELL, et alii, 1994, p. 197). A la planta baixa de l'edifici és on es feien els balls, que es van fer fins poc abans de l'esclat de la Guerra Civil. Pel que fa al pou de Ca l'Americano, aquest va ser utilitzat abans de la Guerra Civil per molta gent del poble, la qual hi anava a buscar aigua, ja que en aquest pou hi neixi. Per treure l'aigua hi havia una galleda dotada d'un broc que facilitava la tasca d'omplir els càntirs. (VENDRELL et alii, 1994, p. 114) | 41.3838600,1.7204200 | 393011 | 4582160 | 1900 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65038-foto-08249-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65038-foto-08249-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part de la informació recollida en aquesta fitxa prové d'informació oral del senyor Jaume Molet Forns, propietari de Ca l'Americano. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||
| 65039 | Costum de Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-nadal | XIX-XX | Aquest costum ha desaparegut actualment. | Antic costum segons el qual la nit de Nadal les famílies de Santa Fe paraven la taula amb tot el servei, encenien la llar de foc i no tancaven la porta amb clau. Quan ja estava tot a punt, els habitants de la casa marxaven a dormir. Tot això es feia per la creença que durant la nit la Sagrada Família passaria per les cases, i hi trobaria la llar encesa per poder-se escalfar i la taula parada per poder menjar. | 08249-52 | Al poble de Santa Fe | 41.3844500,1.7212600 | 393082 | 4582225 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | La informació d'aquesta fitxa ha estat recollida a partir de l'entrevista oral mantinguda amb la senyora Roser Montserrat del dia 13/05/08 i amb el senyor Artur Trabal el dia 02/06/08. | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc