Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65019 | Ungüent de curació/Ungüent de Cal Lloret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/unguent-de-curaciounguent-de-cal-lloret | XIX | Aquesta tècnica artesana no es practica actualment. | Ungüent de curació realitzat a partir dels següents elements: oli d'oliva, espígol, romaní, vi blanc i cera nova, així com d'altres components sense determinar. Es posaven tots els ingredients al foc durant unes hores fins que s'aconseguia una textura balsàmica. Aquest ungüent era utilitzat per a curar ferides infectades. | 08249-32 | Aquest ungüent de curació el preparaven l'àvia i la mare del senyor Joan Lloret, per aquest motiu era conegut a tot Santa Fe com 'Ungüent de Cal Lloret'. Els veïns del poble anaven a buscar-ne a la casa de la família Lloret, la qual el regalava en petits flascons de vidre. | 41.3844500,1.7212600 | 393082 | 4582225 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | La informació sobre aquest ungüent ha estat obtinguda a partir d'una entrevista mantinguda amb el senyor Joan Lloret el dia 13/05/08.Donat que aquesta tècnica artesana no es practica actualment, l'equip elaborador d'aquest mapa de patrimoni no especifica el nom de cap propietari, per bé que sí que s'indica l'adreça del lloc on es feia. | 60 | 4.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 65036 | Costum del 'Llevat de taula' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-del-llevat-de-taula | VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 217. | XIX-XX | Aquest costum no es practica actualment. | Antiga tradició que es realitzava a Santa Fe del Penedès durant la Festa Major. Els Administradors de Santa Fe anaven casa per casa a l'hora de dinar i deixaven una safata enmig de la taula i posaven perfum al cap de tots els comensals de l'àpat de Festa Major. Aquest perfum era aplicat amb la 'borratxa', una ampolla de vidre similar a un càntir que tenia diversos brocs, i que estava guarnida amb uns llaços entrelligats d'un broc a l'altre. Al mig hi havia un broc més gran, per on s'omplia de perfum. Aleshores els comensals posaven alguns diners a la safata dels administradors. El costum del 'Llevat de taula' també el portaven a terme les Administradores de la Mare de Déu del Roser, però ho feien quan hi havia un bateig o un casament, i recollien els diners durant la festa. | 08249-49 | 41.3844500,1.7212600 | 393082 | 4582225 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | La informació d'aquesta fitxa ha estat recollida a partir de l'entrevista oral mantinguda amb la senyora Roser Montserrat el dia 13/05/08. | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 65047 | Goigs a Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-sebastia | Pàgina web de la Gran Enciclopèdia Catalana: www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0061541 VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 63-65. | XIX-XX | Himne religiós en lloança de Sant Sebastià. La lletra dels goigs és la següent: TORNADA: 'Puix miracles cada dia/el Senyor obra per vós/oïu al qui en vós confia/Sant Sebastià Gloriós.' ESTROFES: 'Professant vós la milícia/cristià ereu tot dia/vivieu net de malícia/estimant Crist amb follia./Ja l'emperador un dia/s'adonà compte de vós,/oïu el qui en vós confia/Sant Sebastià Gloriós. (TORNADA) El butxí ben ferm us lliga/i aviat cruels sagetes/amb greus dolors i fatiga/us deixen les carns desfetes./Us deixaren sense vida/sense cap contemplació,/oïu el qui en vós confia/Sant Sebastià Gloriós. (TORNADA) Passàreu cruels torments/en els quals segons s'ha vist/convertíreu molta gent/a la Fe de Jesucrist. I prenent a vós per guia/mereixem del Cel socors/oïu al qui en vós confia/Sant Sebastià Gloriós. (TORNADA) El bon Déu us té promès/puix per Ell vàreu patir/que el devot que a vós pregués/de tot mal pugui guarir./Per això en tota malaltia/recordem vostres dolors,/oïu al qui en vós confia/Sant Sebastià Gloriós. (TORNADA) Feu que al Cel vinguem un dia/amb vós Màrtir poderós,/oïu al qui en vós confia/Sant Sebastià Gloriós. (TORNADA). | 08249-60 | Segons la tradició, Sant Sebastià fou un màrtir romà, mort probablement durant la persecució de Dioclecià (303). És ja esmentat a la 'Depositio Martyrum' (calendari romà del 354), que n'assenyala també el lloc del sepulcre 'ad catacumbas' (les actuals catacumbes de Sant Sebastià) . Una llegenda del segle V el fa militar i li atribueix diversos martiris, sobretot el d'ésser assagetat i el dels assots que li haurien causat la mort, motiu que es repeteix en la iconografia del sant de diverses èpoques. Fou molt popular sobretot a partir de la pesta del 680, i des d'aleshores és considerat protector contra la pesta, juntament amb Sant Roc. La seva devoció es popularitzà, però, a partir del s XV, i sobretot en les pestes de començament del s XVI, sovint amb el copatronatge ja esmentat de Sant Roc. Segons Remei Vendrell a Santa Fe del Penedès el vot a Sant Sebastià arrenca al segle XVII juntament amb el de Sant Roc, per demanar la seva intercessió davant la pesta i altres epidèmies. Els vots als sants es feien dins l'església amb la presència del bisbe, qui començava la cerimònia amb la invocació 'Veni Creator'. Acte seguit els fidels votaven tres vegades el sant o santa que volien, posant una papereta dins d'una urna. El sant o santa que sortia més votat seria el protector del poble contra les malalties. (VENDRELL et alii, 1994) | 41.3846700,1.7211700 | 393075 | 4582249 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquests goigs es continuen cantant avui dia per la festivitat de Sant Sebastià, el dia 20 de gener, a l'església de Santa Maria de Santa Fe.L'equip elaborador d'aquest mapa del patrimoni no ha pogut obtenir publicacions originals de la lletra dels goigs sinó una còpia mecanografiada facilitada pel senyor Artur Trabal, on no s'especifica ni el nom de l'autor ni l'any de composició. | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 65021 | Font de Baldús/Font del Met | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-baldusfont-del-met | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L., p. 30. VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 221-225. 'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, nº 29. Gener 2007, p. 14-15. | Tot i que la font raja, es troba en un indret molt envaït per la vegetació i de molt difícil accés. | Mina d'aigua feta d'obra de maó que s'obre a la paret natural que baixa des de la vinya que es troba en el marge superior, i que es recolza en pedra mare. Les seves dimensions són 90 m d'alçada x 75 cm d'ample. A la part superior de la construcció de maó s'obre una cavitat rectangular. A la base de la font, que com s'ha dit és la pedra natural, hi ha encaixat un tub de metall per on raja l'aigua. | 08249-34 | 65 m a l'est del Pont de Baldús (carretera C-244), proper al llit de la Riera de Santa Fe. | Aquesta font és una de les més importants del municipi de Santa Fe, ja que a l'explanada on es troba s'hi celebrava anualment des del 1931, l'Aplec de Baldús (veure fitxa 33). Segons informació oral de la senyora Carme Vidal, el nom de 'Font del Met' prové del nom del parcer que treballava antigament del terres del voltant de la font. | 41.3945700,1.7099200 | 392151 | 4583363 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65021-foto-08249-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65021-foto-08249-34-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part de la informació d'aquesta fitxa prové de la informació oral recollida a partir de l'entrevista mantinguda amb els senyors Francesc Xavier, Manel i Nati Jané i Solé, propietaris de la casa de Baldús, així com de la senyora Carme Vidal Marimon, antiga masovera de Baldús | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65056 | Ca la Martra/Ca la Marta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-martraca-la-marta | XIX | Tot i que l'estructura de l'edifici es conserva en bon estat, l'interior ha estat totalment remorejat. | Conjunt arquitectònic rural format a partir d'una masia de planta quadrada amb planta baixa i pis, la teulada és a doble vessant. A la façana principal, orientada a llevant, es troba la porta d'entrada a l'habitatge, a la planta baixa, rectangular amb porta de fusta de doble batent, moderna. A l'esquerra d'aquesta porta hi ha una finestra quadrada, protegida amb reixa de ferro. Entre aquestes dues obertures hi ha un contrafort que arriba a l'alçada del primer pis. Sota la finestra ja esmentada hi ha, adossat en aquesta part de la façana, un petit magatzem o caseta amb teulada a un sol vessant, que s'integra al mur que tanca l'era de la masia, a mode de baluard. A l'alçada del primer pis, la façana presenta, sobre la porta d'entrada, una finestra rectangular amb balcó amb barana de ferro forjat, i a la seva esquerra una finestra com la del pis inferior, sense reixa de ferro. El tret més peculiar de la façana és el seu coronament; es tracta d'un frontis ondulat amb un sortint triangular a la part central, que impedeix la visió de la teulada. Al costat dret de la façana s'adossa un edifici annex, molt més modern, amb planta baixa i pis i teulada a doble vessant, que és una ampliació de l'habitatge dels propietaris. Al jardí de l'entrada, dins del mur a mode de baluard a dalt esmentat, hi ha un pou de planta quadrada, amb unes dimensions de 142 cm x 118 cm i una alçada de 90 cm, que conserva un arc de ferro amb la corriola per fer pujar la galleda que extreia l'aigua. | 08249-69 | A 300 metres a l'oest del nucli urbà, per la carretera que passa sobre el torrent de la Casa Nova | Segons informació oral del propietari de Ca la Martra, senyor Josep Muntané, la masia antiga és de finals del segle XIX. Segons aquest testimoni, als anys '60 del segle XX l'estructura edilícia de la masia estava en mal estat, de tal manera que es van afegir els contraforts de la part posterior de la casa. | 41.3855900,1.7178700 | 392801 | 4582356 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65056-foto-08249-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65056-foto-08249-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65042 | Pont de Baldús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-baldus | 'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, nº 29. Gener 2007, p. 14. | XIX-XX | A partir de la informació oral recollida, sembla que la base del pont presenta algunes traces de metralla del bombardeig al qual va ser sotmès. D'altra banda, l'espessa vegetació que impedeix l'accés al pont no permet observar si té d'altres fissures o patologies que afectin el seu estat estructural. | Pont que permet salvar la conca de la riera de Santa Fe, que hi circula per sota, sense modificar el nivell i traçat de la carretera C-244, que hi passa per sobre. És un pont d'un sol arc o volta, fet de maó, mentre que els pilars estan fets de blocs de pedra irregular lligats amb morter de calç i ciment. A les cantoneres s'observen carreus rectangulars molt ben tallats col·locats com a reforç estructural del pont. Els pilars estan reforçats amb talussos fets igualment de pedra, que arriben aproximadament a l'alçada del punt més alt de la volta. Les dimensions aproximades del pont són 20 metres de longitud x 10 metres d'alçada (veure observacions). | 08249-55 | A 325 metres del trencant que porta a Baldús en direcció nord per la carretera C-244 | Aquest pont va tenir una certa rellevància durant la Guerra Civil (1936-1939) en que, segons informació oral de diversos testimonis, va ser objecte de diverses temptatives infructuoses per a fer-lo volar. Així, segons informació oral de la senyora Carme Vidal Marimon, antiga masovera de Baldús, poc temps abans de la retirada del bàndol republicà, un avió de dit bàndol va bombardejar el pont per tallar el pas a l'exèrcit dels nacionals, com ja s'ha dit, sense èxit. Cal tenir en compte que aquest pont era un punt de comunicació entre la costa i l'interior de Catalunya, característica que li conferia un alt valor estratègic. | 41.3951600,1.7089500 | 392071 | 4583429 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65042-foto-08249-55-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'espessa vegetació que ha crescut a les ribes de la riera de Santa Fe, així com l'abrupta orografia del terreny, impedeix accedir a la base del pont. Per la mateixa raó és molt difícil visualitzar correctament aquest element i obtenir-ne fotografies. | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 65060 | Fons documental de la parròquia de Santa Fe a Puigdàlber | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-santa-fe-a-puigdalber | <p>VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 67-68; 140-141.</p> | XVI | Tot i que la major part dels volums enquadernats es troben en bon estat, n'hi ha alguns que presenten signes evidents de deteriorament, com esquerdes. Igualment, alguns plecs dels volums s'han desenquadernat. D'altra banda, l'emplaçament de la documentació en un armari de fusta no és el lloc idoni per a la seva conservació, ja que aquesta no resta protegida en cas d'incendi. | <p>El fons documental de la parròquia de Santa Fe es conserva repartit entre la rectoria del poble de Puigdàlber i la de la Granada. Aquest fons documental està integrat per 19 volums enquadernats de llibres de baptismes, llibres de matrimonis i llibres d'òbits o defuncions, així com per un bon nombre de testaments de veïns de Santa Fe i correspondència entre la parròquia i el bisbat. També es troben llibres de comptes i rendes de la parròquia, i visites pastorals. Cal destacar el fet que en un mateix document es poden trobar referències conjuntes tant a Santa Fe com a Puigdàlber, donat que fins l'any 1868 el rector era comú per als dos pobles. La cronologia extrema de la documentació va des de l'any 1560 fins el 1868. Els documents més antics, de l'any 1560, estan escrits amb lletra gòtica processal. Els llibres de registre existents a l'arxiu són els següents: - Baptismes: 1560-1683; 1683-1819; 1820-1858 i 1859-1868. - Matrimonis: 1600-1683; 1827-1868. - Defuncions: 1560-1623; 1623-1832; 1687-1765; 1765-1858. - Pel que fa al testamentari, abarca de l'any 1600 al 1800. Els documents estan guardats dins d'un armari de fusta; els volums enquadernats en un cos d'aquest armari protegit amb portes de batents de vidre, i el testamentari es troba en diverses carpetes dipositades en un cos annex de l'esmentat armari.</p> | 08249-73 | A l'edifici de la rectoria de la parròquia de Puigdàlber. Plaça Sant Andreu, 7 (08797 Puigdàlber) | <p>Part del cos documental pertanyent a la parròquia de Santa Fe va ser dipositat a la rectoria de Puigdàlber l'any 1868 per Josep Torras, rector comú de Santa Fe i Puigdàlber, quan Santa Fe va perdre la parroquialitat i va passar a ser sufragaria de Puigdàlber. Aquest incident va fer que els habitants de Santa Fe enviessin una comissió al bisbat encapçalada per l'alcalde, Cristòbal Vallès, per denunciar el fet. El bisbat va resoldre que a partir d'aquell moment la parròquia de Santa Fe fos sufragaria de la de la Granada (VENDRELL, et alii, 1994, p. 67-68).</p> | 41.3844500,1.7212600 | 393082 | 4582225 | 1560 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65060-foto-08249-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65060-foto-08249-73-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 65029 | Orgue de l'església de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orgue-de-lesglesia-de-santa-maria | <p>'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, nº 21. Novembre 2003, p. 24. Pàgina web de la revista 'La fura': http://lafura.cat/suplements/arxius/ARXIUS/ORGUES/DOSSI5.HTM Portal web de Santa Fe del Penedès: http://www.stafe.net/Esglesia.aspx</p> | XXI | <p>Orgue de 338 tubs, dividits en 242 de metall i 96 de fusta. El teclat manual té 311 tubs (tots els de metall i 69 de fusta) i el teclat pedaler, 27 tubs de fusta. L'orgue ocupa un costat de cor de l'església parroquial de Santa Maria de Santa Fe. L'instrument forma un moble de fusta tancat distribuït en dos cossos. El cos de l'esquerra, rectangular més elevat, deixa a la vista nou tubs a la façana, el del centre més alt que els altres vuit, que es reparteixen a costat i costat d'aquest tub central formant una composició piramidal. Per sobre d'aquests tubs el frontis està decorat en fusteria amb motius de tiges vegetals entrellaçats, decoració que es repeteix a la part superior de la façana lateral d'aquest cos, mentre que la resta està tancada amb llistons de fusta polida. Dins d'aquest cos hi ha altres tubs i components de l'instrument. A la dreta d'aquest cos s'adossa un cos més baix, on es troba el teclat manual i, a sota d'aquest, el pedaler. El teclat manual està protegit per una tapa de fusta abatible. Davant del teclat hi ha la façana del cos, amb el faristol per a la lectura de les partitures. A la part superior del frontis d'aquest cos hi ha un joc de 30 tubs disposats en una composició piramidal similar a la ja descrita per al frontis del cos de l'esquerra. Davant del teclat hi ha el banc de l'organista, de fusta sense respatller.</p> | 08249-42 | A l'església de Santa Maria | <p>El dia 6 d'octubre de 2001 s'inaugurava la primera fase de l'orgue de l'església de Santa Fe. En aquell moment l'instrument estava dotat de 172 tubs; el seu constructor, Isidre Vallès, ja anunciava aleshores que volia continuar treballant fins a completar l'orgue, fins al nombre actual de 338 tubs.</p> | 41.3846700,1.7211700 | 393075 | 4582249 | 2001 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65029-foto-08249-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65029-foto-08249-42-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Oriol Vilanova | Isidre Vallès | Aquesta peça està considerada petita dins el món dels orgues, si bé cal tenir en compte que no es pot fer més gran a causa de l'espai de l'església. | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||
| 65031 | Pica baptismal renaixentista de l'església de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-renaixentista-de-lesglesia-de-santa-maria | <p>INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA</p> | XVI | <p>Pica baptismal exempta de pedra, d'estructura circular. La pica es troba col·locada sobre un fust igualment de pedra, cilíndric, amb una base quadrada que recolza directament a terra. Com a elements decoratius presenta una faixa en baix relleu a l'alçada de la boca, així com unes faixes en baix relleu a mode de 'petxina' que arrenquen de la base de la pica i ressegueixen verticalment tota la cara externa. Les dimensions de la pica són: 73 cm de diàmetre extern de la boca, 55 cm de diàmetre intern. L'alçada de la pica és de 42 cm, mentre que la columna o fust té una alçada de 43 cm i 28 cm de gruix.</p> | 08249-44 | A l'església de Santa Maria de Santa Fe del Penedès | 41.3846700,1.7211700 | 393075 | 4582249 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65031-foto-08249-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65031-foto-08249-44-2.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Oriol Vilanova | 95|94 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65016 | Goigs en lloança de la gloriosa verge i màrtir Santa Fe. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-lloanca-de-la-gloriosa-verge-i-martir-santa-fe | AMADES, Joan (1983): 'Costumari català. El curs de l'any'. Volum V. Tardor. Salvat Editores i Edicions 62. Barcelona, p. 462 VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 59-63. | XIX-XX | Himne religiós en lloança de Santa Fe, patrona del municipi. La lletra dels goigs és la següent: TORNADA: 'Puix posseuhiu la corona/de aquell soberá be:/Siau la nostra Advocada/gloriosa Santa Fé.' ESTROFES: 'Puix que sou màrtir venerada/en lo Cel per vostra Fé:/Siau la nostra Advocada/gloriosa Santa Fé./Essent Vos de poca edat,/de noble gent y pochs anys,/deposau la vanitat/de aquest mon i sos enganys;/per las vostras virtuts grans/sou confirmada en la Fé (TORNADA). Verge foreu, natura/del gran realme de Fransa,/de gran lloch sent principal/filla de gent de alabansa:/nous decanta a balansa/de aquest mon y de son bé (TORNADA). Renunciareu la riquesa/de vostres Pares, y gloria,/ y cercàreu am prestesa/lo camí de la victoria;/Deu etern per mes memoria/de sa ma sempre os tingué (TORNADA). Arribant en la ciutat/que aquell cruel desitjava/prest volgué ser informát/si christiá algú habitava;/luego sabé vostra fama/y vostra virtut també (TORNADA). Aportada devant de éll/molt prest vos va demanar,/si era lo Deu aquell/qui us amostrava de amar;/resposta li vareu dar/la qual ell no us confongué (TORNADA). La resposta que donáreu/de una humil sirventa fou,/que aquell Rey adoravau/que ha criat tot lo mon;/del mes alt fins al pregon/tots lo adorám també (TORNADA). Ohint ell vostra resposta/gran promesa vos va fer,/si dexaveu la lley vostra/y feyeu lo seu voler;/prometentvos gran riquesa/sino moriau també (TORNADA). No acceptáreu las promesas/ni las riquesas que us dava/ni teméreu las cruesas/del foch queus amenassava;/vostre cor molt fort estava/y la paraula també (TORNADA). No podent res acabar/de lo que volia ab Vos,/per butxins vos feu llansar/en un foch ple de pudors;/convertintse en los olors/que comunica la Fé (TORNADA). Predicant ab gran virtut,/al mitg de aquell foch ardent,/los malalts cobran salut/y se converteix molta gent;/aquell inich prontament/llevar lo cap li va fer (TORNADA). Suplicamvos Verge amada/puix que tinguéreu victória,/siau la nostra advocada/devant de Deu en la gloria/teniunos sempre en memoria/pregantli per nostre bé (TORNADA). Suplicám vullau pregar/al Rey aquell poderós,/que vulla de mal guardar/els vostres devots pastors;/els qui's tenen en recors/comanantvos tot llur bé (TORNADA). Esposa de Redemptor/humilment vos suplicam/quens curéu de tot dolor/puix que de cor vos reclamám;aqueix favor esperám/si devant nos convé (TORNADA).' | 08249-29 | A l'església parroquial de Santa Maria | Aquests goigs recullen la tradició religiosa referent a la vida i martiri de Santa Fe, màrtir paleocristiana que visqué entre els segles III i IV, l'onomàstica de la qual se celebra el dia 6 d'octubre. Si bé el folklorista Joan Amades ens diu, en el seu costumari (veure bibliografia), que Santa Fe era filla de Barcelona, la tradició més estesa afirma que va néixer a Agen (França). Filla d'una rica família romana pagana, adoptà la fe cristiana d'adolescent, ja que des de petita, la seva dida li va transmetre els coneixements de la doctrina cristiana. Per amor a Déu, practicà l'apostolat envers els pobres i entrà a formar part del grup de cristians que hi havia a la ciutat, encapçalat pel bisbe d'Agen, Capraci. En aquest context, a començaments del segle IV tingué lloc la persecució dels cristians ordenada pel prefecte romà Dacià. Segons la tradició, Dacià comminà Santa Fe a renegar de la fe cristiana i venerar les divinitats paganes davant una multitud congregada al fòrum de la ciutat. Davant la negativa de la santa, que va adduir que els déus romans eren falsos, Dacià ordenà als botxins que encenguessin un foc i que estenguessin Santa Fe en un llit de ferro per tal que morís cremada. La santa començava a patir els turments del foc quan el bisbe Capraci, que estava amagat entre la multitud, esposà davant de Dacià i s'agenollà als peus de la santa, pregant a Déu que l'assistís en el tràngol que estava passant per la defensa de la fe. De sobte, un colom blanc envoltat de núvols va baixar del cel amb les ales esteses, deixant caure una pluja que apagà el foc. Molta gent que va veure l'escena es convertí instantàniament. Dacià, furiós, ordenà als seus soldats que decapitessin tots els conversos, al bisbe Capraci i especialment a Santa Fe. Així es va fer, i els cadàvers restaren enmig de la plaça. A la nit, mentre els botxins celebraven la carnisseria, els cristians amagats recolliren les despulles dels màrtirs i els sepultaren en un lloc secret. Al segle V, quan el cristianisme ja era religió oficial de l'Imperi Romà, les restes foren sepultades a la basílica d'Agen. En època medieval, la relíquia del cap de Santa Fe fou portada al monestir benedictí de Sainte Foy de Conques, on avui encara és venerada pels pelegrins. Se suposa que en algun moment indeterminat, un grup de persones de Santa Fe del Penedès van anar a Conques a buscar una relíquia de la santa, concretament un trosset d'os del cap de Santa Fe. | 41.3846700,1.7211700 | 393075 | 4582249 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | La transcripció de la lletra dels goigs s'ha fet respectant l'ortografia original. | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65020 | Aplec de Baldús/Aplec de la Font de Baldús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-baldusaplec-de-la-font-de-baldus | VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 221-225. Portal web de Santa Fe del Penedès: http://www.stafe.net/Festes.aspx | XX | Aquest aplec ja no es celebra actualment i l'indret on es celebrava és gairebé inaccessible físicament perquè la vegetació natural l'ha envaït. | L'Aplec de la Font de Badús es celebrava anualment el dilluns de Pasqua. Durant uns anys, especialment abans de la guerra, a l'Aplec de la Font de Baldús es rifava una monumental mona, amb ous a sobre i guarnida amb fruita confitada, que dies abans s'havia ensenyat al poble i de la qual s'havien venut números per sortejar-la. Per amenitzar l'aplec es llogava una orquestra. Al mateix temps, la Societat de Santa Fe hi instal·lava un servei de bar per a tota la gent que anava a dinar o a menjar la mona, ja que a banda de la gent de Santa Fe, també venien persones de tota la comarca. Segons informació oral de la senyora Carme Vidal Marimon, antiga masovera de Baldús, baixaven un piano per tocar la música amb un ase. | 08249-33 | A l'esplanada annexa a la Font de Baldús o del Met | L'Aplec de Baldús es va iniciar l'any 1931 en el lloc de la Font del Met, del qual era propietari Josep A. Jané. L'organització de l'Aplec anava a càrrec del sindicat Agrícola Cooperatiu de Santa Fe. Al segon any de celebrar-se, el 1932, es van fer dos aplecs en el mateix lloc però organitzats per diferents societats. El Centre Agrícola va demanar permís a l'Ajuntament per celebrar l'Aplec a la Font de Baldús, aquest va mostrar unes certes reticències però, com que tenien el permís del propietari del terreny, es va acordar accedir a la seva petició. L'Aplec de Baldús es va seguir celebrant fins a l'any 1969 i no va ser fins l'any 1993, quan coincidint amb la remodelació de la zona dels Pins de cal Ferret, la societat, amb la col·laboració de l'Ajuntament, es proposà recuperar la festa de l'Aplec de Baldús ubicant-la a l'esmentada zona. Així el dia 12 d'abril de 1993, dilluns de Pasqua, es tornà a celebrar el tradicional Aplec, però aquest no va ressorgir amb l'ànim esperat i a poc a poc es va tornar a deixar de fer. | 41.3928600,1.7062100 | 391838 | 4583177 | 1931 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part de la informació d'aquesta fitxa ha estat recollida a partir de l'entrevista oral mantinguda amb la senyora Roser Montserrat i la senyora Carme Vidal Marimon. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65022 | Pica baptismal medieval de l'església de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-medieval-de-lesglesia-de-santa-maria | <p>A.A.V.V. (1992): CATALUNYA ROMÀNICA. Vol. XIX. 'El Penedès. L'Anoia'. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 528. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.</p> | XIII | El fust que suporta la pica baptismal és modern. | <p>Pica baptismal exempta de pedra, d'estructura circular. La pica es troba col·locada sobre un fust igualment de pedra, de cronologia posterior. Com a elements decoratius presenta una faixa en baix relleu a l'alçada de la boca, així com una línia incisa al centre de la cara externa. Les dimensions de la pica són: 36 cm de diàmetre extern de la boca, i 25,5 de diàmetre intern. Alçada: 25 cm. La columna o fust, que com s'ha dit no és contemporani de la pica baptismal, té una alçada de 62 cm i un gruix de 20 cm.</p> | 08249-35 | A l'interior de l'església de Santa Maria de Santa Fe del Penedès | 41.3846700,1.7211700 | 393075 | 4582249 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65022-foto-08249-35-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Oriol Vilanova | Segons la 'Catalunya Romànica' (veure 'bibliografia'), aquesta pica baptismal seria del segle XIII, tot i que a la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya proposen per a aquest objecte un possible origen romànic. | 85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65010 | Pou de Glaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-2 | VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 27. 'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, nº 29. Gener de 2007, p. 15. Portal web de Santa Fe del Penedès: http://www.stafe.net/Turisme.aspx | XVI-XVII | Actualment la volta del pou està enrunada, i la vegetació ha envaït l'indret. | Excavació subterrània de planta quadrangular de 9 m de costat aproximadament, feta amb parament de pedra seca de 60 cm de gruix, destinada a l'emmagatzematge de gel o glaç produït a les geleres, basses naturals o artificials situades gairebé sempre a poca distància del pou. En aquest cas, segons informació oral del propietari, Sr. Joan Molins, la riera de Can Cartró, que passa pel costat del pou de glaç, s'inundava i es glaçava a l'hivern; el gel resultant era tallat en blocs que es dipositaven al pou, on es conservaven. El fons o base del pou era de terra, característica que en aquest cas no s'ha pogut documentar a causa del seu estat d'enderroc. El pou es tancava amb una coberta exterior, habitualment de volta semiesfèrica amb dues o tres obertures, que permetien l'accés al personal que hi treballava i l'extracció dels blocs de gel mitjançant una politja. En aquest pou de glaç, la coberta està actualment enderrocada. Segons el Sr. Molins, el pou de glaç tenia una profunditat d'entre 3 i 4 metres. | 08249-23 | A l'interior de la finca de Can Gustems | L'aprofitament de la neu i el glaç com a elements destinats al refresc i la conservació d'aliments era ja conegut a l'Edat Mitjana i possiblement abans. L'ús generalitzat de pous de glaç no es va produir, però, fins a la segona meitat del segle XVI. A més a més de la conservació d'aliments, el gel era emprat amb fins medicinals per combatre la febre, tallar hemorràgies i perquè tenia efectes antiinflamatoris i analgèsics. Això feia que molts municipis tinguessin els seus propis pous de glaç i en reglamentessin la distribució i comercialització. No obstant això, al Penedès aquestes construccions no són habituals. Segons informació oral del propietari de Can Gustems, Sr. Joan Molins, el gel del pou de glaç era enviat a la farmàcia Miret de Vilanova i la Geltrú i a una altra de Sant Martí Sarroca. Aquest pou de glaç era un dels més importants de la comarca, juntament amb els de Mediona, Sant Sadurní, Gelida, Castellet i la Gornal, Vilafranca, l'Arboç i Lavern. | 41.3926100,1.7235700 | 393289 | 4583128 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65010-foto-08249-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65010-foto-08249-23-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part del contingut d'aquesta fitxa prové d'informació oral del propietari de Can Gustems, Sr. Joan Molins. | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 65000 | Estructura de premsa de la Plaça Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructura-de-premsa-de-la-placa-catalunya | XIX-XX | La valoració de l'estat de conservació d'aquests elements urbans s'ha realitzat en base al fet que el que hi ha exposat són estructures de premsa, no premses senceres. Per tant, es valora l'estat de conservació d'aquestes peces en tant que elements estructurals. | Estructura de premsa feta de pedra calcària, amb sistema de premsat de cargol, de la qual es conserva el basament i els muntants, de pedra calcària. Un gran bloc de pedra calcària es recolza sobre els muntants, a mode d'embarrat. El basament de pedra té unes dimensions de 1,85 m de llargada x 1,10 m d'amplada, al centre del qual hi ha el plat de premsa, de forma rectangular; a la banda sud el basament conserva el broc de decantació del most. L'alçada total de l'estructura de premsa és de 2,45 metres. En un dels muntants hi ha una inscripció esculpida en una placa de marbre, amb el següent text: 'EN EL DIA D'AVUI HA TINGUT LLOC L'ACTE D'INAUGURACIÓ DE LES OBRES DE REPOSICIÓ DE LA XARXA D'AIGUA POTABLE I PAVIMENTACIÓ DE DIVERSOS CARRERS I PLACES DE LA VILA. PRESIDIT PEL CONSELLER DE GOVERNACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. HONORABLE SENYOR JOSEP GOMIS I MARTÍ. SANTA FE DEL PENEDÈS. 16 D'OCTUBRE DE 1988'. | 08249-13 | A la Plaça de Catalunya | 41.3850200,1.7210600 | 393066 | 4582288 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65000-foto-08249-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65000-foto-08249-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65028 | Pica/abeurador de la Plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/picaabeurador-de-la-placa-de-lesglesia | VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 173. | XVIII-XIX | Recipient de forma rectangular fet en pedra calcària, que podria haver tingut com a ús ser una pica o abeurador. Té unes dimensions de 220 cm de llarg x 98 cm d'ample, amb una alçada externa de 57 cm i una profunditat interna de 30 cm. Presenta, a la vora, un rebaix corresponent a l'encaix per a una tapadora. Aquesta vora té un gruix de 13 cm. A la cara oest del recipient hi ha un orifici circular de 5 cm que la perfora. | 08249-41 | A la Plaça de l'Església, davant de la façana sud de l'església | Segons el senyor Joan Lloret, la pica prové d'una antiga bodega, anomenada bodega de Cal Galup, que va ser enderrocada als anys '70 del segle XX. Cal Galup, també anomenada la Casa Gran, era una de les cases més importants del poble. Com la resta dels elements que es poden observar al voltant de l'església de Santa Maria de Santa Fe, aquesta pica fou col·locada al seu actual emplaçament pel senyor Albert Bosch. | 41.3845100,1.7211400 | 393072 | 4582232 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65028-foto-08249-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65028-foto-08249-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part de la informació d'aquesta fitxa ha estat recollida a partir de l'entrevista oral mantinguda amb el senyor Joan Lloret el dia 13/05/08. | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65050 | Penó de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peno-de-santa-llucia | XX | L'estampa de paper on es representa Santa Llúcia presenta diverses esquerdes. | <p>Penó o estendard utilitzat en processons el dia de Santa Llúcia (13 de desembre). De forma rectangular, té unes dimensions de 50 cm d'alçada x 48 cm d'amplada. La vora de la part superior està cosida al voltant del pal horitzontal del estendard, mentre que la vora inferior presenta cosida una banda blanca paral·lela. A l'anvers del penó es veu, al centre, una estampa de Santa Llúcia, representada amb els seus atributs tradicionals: la palma del martiri i una safata amb dos ulls. Aquesta estampa és de paper, està emmarcada per una vora de tela daurada i està cosida al fons de l'estendard, de color vermell fosc, amb una vora prima de tela daurada. El revers de l'estendard no presenta cap imatge o decoració de cap tipus.</p> | 08249-63 | A la casa ubicada al Carrer Migdia, 3, 08792 | 41.3844200,1.7205200 | 393020 | 4582223 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65050-foto-08249-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-15 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65051 | Penó de Sant Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peno-de-sant-nicolau | XX | L'estampa de paper on es representa Sant Nicolau presenta diverses esquerdes. | Penó o estendard utilitzat en processons el dia de Sant Nicolau (6 de desembre) i per Nadal. De forma rectangular, té unes dimensions de 54 cm d'alçada x 51 cm d'amplada. El fons de l'estendard és un teixit estampat amb motius vegetals de color grana. A l'anvers del penó s'observa, al centre, una creu grega cosida de teixit estampat de color verd -marronós amb decoració geomètrica, sota la qual hi ha una petita estampa de paper on es representa Sant Nicolau caracteritzat com a Pare Noel o Santa Claus, cosit sobre un fons salmó emmarcat per una banda de color marró clar. També a l'anvers, a les cantonades superiors del penó, hi ha cosits dos domassos rectangulars: a la cantonada superior esquerra el domàs té estampada una creu llatina de la qual surten raigs; al peu de la creu hi ha les lletres IHS, el monograma del nom de Crist, en caràcters d'estil gòtic. A la cantonada superior dreta el domàs té estampat un Sagrat Cor del qual surten igualment raigs. El revers del penó presenta, com a fons, el negatiu de l'estampat de l'anvers, de color marró clar, i com a única decoració una creu, al centre, idèntica a la descrita per al centre de l'anvers del penó. | 08249-64 | A la casa ubicada al Carrer Migdia, 3, 08792 | 41.3844200,1.7205200 | 393020 | 4582223 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65051-foto-08249-64-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65012 | Pou Comú/Pou de l'Horta/Pou Major/Pou dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-comupou-de-lhortapou-majorpou-dels-moros | VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 118-119. | XIX-XX | El cos del pou ha estat refet amb maó i ciment. D'altra banda, l'arc de ferro del pou ha perdut les seves corrioles. | Pou realitzat amb maó i arrebossat irregularment amb ciment amb un diàmetre de boca de 1,70 m i uns 4 m de profunditat. La boca té una alçada màxima d'uns 75 cm des del terra, i actualment es troba coberta per una reixa de ferro. Sobre el brocal del pou s'alça un arc de ferro amb les restes de dues corrioles a la part superior. Des de la base del brocal fins al punt més alt de l'arc amb les corrioles el pou té una alçada de 2,15 metres. A la part inferior del brocal del pou s'observa una petita sobreeixida de 7 cm d'ample, que raja aigua constantment. Segons Remei Vendrell (veure bibliografia), l'aigua surt per una esquerda d'una gran pedra que hi ha al fons del pou, a un costat. El seu cabdal és abundant, 90.000 litres les 24 hores del dia en temps d'humitat mitjana; en anys de molta sequera, dóna 50.000 litres, i en temps molt humit passa dels 100.000 litres i sobreïx l'aigua pel coll del pou perquè no dóna a l'abast el sobreixidor que hi ha arran de terra. | 08249-25 | A la confluència del Camí de l'Horta amb el Camí de la Casa Vermella | Segons Remei Vendrell, el Pou de l'Horta és mil·lenari, el trobarien els primers pobladors de Santa Fe i la Granada, si bé l'aspecte actual és contemporani. La seva ubicació actual, entre els termes municipals de Santa Fe, La Granada i Avinyonet del Penedès, explica que els habitants d'aquests indrets siguin els que històricament han utilitzat l'aigua d'aquest pou, especialment els dos primers. Així, les dues corrioles de la part superior de l'arc del pou eren utilitzades, respectivament, pels habitants de La Granada i Santa Fe, tot i que hi tenien dret tots els altres pobles dels voltants. | 41.3824300,1.7285100 | 393685 | 4581992 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65012-foto-08249-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65012-foto-08249-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65033 | Portalada de l'església de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-de-lesglesia-de-santa-maria | XVII | Portal d'entrada a l'església de Santa Maria de Santa Fe del Penedès situat a la façana principal del temple, orientada a ponent. La porta d'entrada pròpiament dita presenta arc de mig punt adovellat, els extrems del qual es recolzen en impostes situades sobre els muntants. Adossades als muntants hi ha dues columnes d'ordre toscà amb la base i el capitell que li són pròpies. A sobre dels capitells no recolza l'entaulament com és habitual, sinó que entre ambdues columnes hi ha dues línies horitzontals formades per blocs de pedra que queden integrades a la façana a manera de falsa llinda i fris respectivament. Solament dos blocs de pedra queden sobre les columnes. Per sobre d'aquesta estructura destaca el timpà, que divideix la línia d'una arquivolta que acaba simètricament en forma de volutes. El timpà presenta decoració escultòrica en baix relleu, en aquest cas una imatge de Santa Fe amb el llit de ferro on va ser martiritzada i la palma del martiri que centra la composició. Aquesta està emmarcada per una filigrana ornamentals ordenada simètricament respecte a un eix vertical definit per dues creus, una a la part superior i una altra a la inferior de l'escultura. A les dues bandes de l'element iconogràfic descrit es pot llegir la data 1672, el número 16 a la banda esquerra i el 72 a la banda dreta. | 08249-46 | A la façana principal de l'església de Santa Maria de Santa Fe | Aquesta portalada va ser construïda l'any 1672, en el moment en què es va reformar el temple en estil barroc (veure fitxa 1, apartat 'història'). | 41.3846700,1.7211700 | 393075 | 4582249 | 1672 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65033-foto-08249-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65033-foto-08249-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65033-foto-08249-46-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 96|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65037 | Rellotge de Sol de la Barberana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-barberana | XIX-XX | Rellotge de Sol de forma octogonal amb el fons de color blanc, sense decoració. Es troba situat a la façana principal de la masia de La Barbarana, orientada a llevant. El rellotge conserva l'agulla o engomen que projecta la seva ombra sobre els números romans de color negre que assenyalen les hores. Aquests números es troben disposats a la part inferior del rellotge, i segueixen, d'esquerra a dreta, la següent seqüència: 'V·VI·VII·VIII·IX·X·XI·XII·I·II·III·IV'. | 08249-50 | A la façana principal de la masia de La Barbarana | 41.3926800,1.7372100 | 394429 | 4583119 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65037-foto-08249-50-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | No s'ha pogut documentar fotogràficament el rellotge de Sol en detall ja que tan sols teníem permís de la propietat per fotografiar l'immoble des de fora del baluard. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65068 | Escultura de la plaça del Centre Cívic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-placa-del-centre-civic | XXI | Escultura, talla de fusta monocroma. Es tracta d'una peça abstracta que es presenta exempta en un tronc cilíndric assentat verticalment al terra., amb la qual cosa es pot contemplant sencera circulant al seu voltant. Les seves dimensions són: 2,55 m. d'alçada per 90 cm. d'amplada màxima. A la part anterior hi ha una obertura en forma de creu, d'unes dimensions màximes de 70 cm d'amplada x 1,26 m d'alçada, situada a la part central de l'escultura. Dins d'aquest espai hi ha esculpits una sèrie de retalls en forma escalada i d'estil abstracte, que s'obren per comunicar amb una escletxa situada a la part posterior de l'escultura, a mode d'espitllera. Formalment, aquesta obertura en forma de creu és la que atorga proporció a la composició de l'escultura, alhora que marca els principals eixos de simetria. Aquesta simetria resta trencada, així, pels retalls abstractes de l'interior de l'obertura. A la dreta de l'escultura a terra, hi ha una placa clavada a un bloc informe de pedra on es llegeix: 'El poble de Santa Fe del Penedès, en reconeixement de la important tasca cultural i social feta pel C/C/R Centre Cultural i Recreatiu de Santa Fe del Penedès, en motiu del 50è Aniversari (1958-2008). 8 de novembre de 2008. Ajuntament de Santa Fe del Penedès.' | 08249-81 | A la plaça del Centre Cívic de Santa Fe del Penedès | Aquesta escultura fou realitzada durant el Segon Symposium d'Escultura de l'Alt Penedès, celebrat a Vilafranca entre els dies 14 de juny i 4 de juliol de l'any 2004. Fou col·locada al seu actual emplaçament el dia 26 de desembre de 2008. | 41.3833300,1.7209400 | 393054 | 4582101 | 2004 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65068-foto-08249-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65068-foto-08249-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Koldobika Jáuregi | L'autor d'aquesta escultura, el guipuscoà Koldobika Jáuregui, entre d'altres mèrits, fou mereixedor de la 'Beca Zabalaga', concedida per Eduardo Chillida l'any 1990. També va participar a la Fira Arco 2001 amb la Galeria Baukunst, i té obra exposada al Museu Guggenheim de Bilbao. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 65066 | Escultura dels Pins de Cal Ferret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-dels-pins-de-cal-ferret | 'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, nº32. Octubre 2008, p. 3. | XXI | Escultura, talla de fusta esculpida. Es tracta d'una figura femenina que es presenta exempta, amb la qual cosa es pot contemplant sencera circulant al seu voltant. L'escultura és monocroma i formalment la composició està realitzada en dues parts simètriques, unides a partir d'un eix central vertical. Les seves dimensions són: 1,98 m. d'alçada per 2 m. d'amplada màxima, i un gruix de 50 cm. L'escultura representa una figura femenina dempeus, amb els braços plegats. El ritme de l'escultura ritme pausat és estàtic, suggereix repòs. Es tracta d'una imatge creada no com la captació d'una anèdocta concreta sinó amb una clara voluntat de superar el temps. | 08249-79 | A la zona dels Pins de Cal Ferret | Aquesta escultura fou realitzada durant el Primer Symposium d'Escultura de l'Alt Penedès, celebrat a Vilafranca entre els dies 16 i 20 de juny de l'any 2003. Fou col·locada al seu actual emplaçament el dia 11 de setembre de 2008. | 41.3852500,1.7200300 | 392981 | 4582315 | 2003 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65066-foto-08249-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65066-foto-08249-79-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Eva Roucka | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 65002 | Font dels Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-pins-0 | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L., p. 27. | XX | Font d'obra realitzada a partir d'una gran llosa de pedra disposada verticalment sobre una terrassa de pedres prop de la qual hi ha una escala que permet accedir a la part alta de la zona dels pins. Del centre de la llosa sobresurt l'aixeta metàl·lica, dotada d'un polsador que permet que ragi l'aigua. Aquesta llosa té unes dimensions de 1,62 m d'amplada x 1,85 m d'alçada. A la part inferior de la llosa hi ha una bassa semicircular d'obra arrebossada de color blanc, que sobresurt 65 cm respecte la gran llosa vertical, la funció de la qual és la recollida del raig d'aigua. | 08249-15 | A la zona dels Pins de Cal Ferret. | 41.3852100,1.7198200 | 392963 | 4582311 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65002-foto-08249-15-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'aigua d'aquesta font prové de la zona dels Pujols. L'estètica de la font, realitzada a partir de la gran llosa, fa que aquesta resti perfectament integrada en l'entorn d'aquesta zona arbrada. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65049 | Penó de la Puríssima Concepció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peno-de-la-purissima-concepcio | XX | Tot i que el penó es troba en bon estat, no gaudeix de cap mesura que garanteixi el bon estat de conservació a l'espai on es guarda actualment. | <p>Penó o estendard utilitzat en processons dedicades a la Verge Maria. De forma rectangular, té unes dimensions de 65 cm d'alçada x 53 cm d'amplada. Al costat superior presenta quatre passadors de tela per subjectar-lo al pal horitzontal del port estendards de fusta, i el costat inferior presenta tres puntes a mode de merlets invertits. A l'anvers del penó destaca una representació tradicional de la Immaculada Concepció, vestida de blanc i blau a sobre els núvols. A cada banda de la imatge hi ha una franja vertical amb decoració vegetal (tiges) de color blau. El revers del penó presenta el fons de color blanc, sobre el qual hi ha brodada la llegenda 'Escolania de Sta. Maria' en lletres d'estil gòtic en tela de color daurat.</p> | 08249-62 | A les golfes de l'església de Santa Maria de Santa Fe del Penedès. Plaça de l'església | 41.3846700,1.7211700 | 393075 | 4582249 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65049-foto-08249-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65049-foto-08249-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-15 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65025 | La Casa del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-del-pont-0 | VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 171. Portal web de Santa Fe del Penedès: http://www.stafe.net/Turisme.aspx | XV-XVI | Si bé tot el conjunt està restaurat, alguns espais interiors, com l'antiga destil·leria de brandi, encara estan pendents de restauració, objectiu que s'han marcat els propietaris de la finca. | Conjunt agrícola format per diversos edificis adossats a una masia principal. Al voltant d'aquest conjunt hi ha diverses naus industrials que formen part de les caves actuals. La masia principal és un edifici de planta rectangular amb teulada a doble vessant coberta amb teula àrab, amb la façana orientada a llevant. Aquesta presenta un portal d'entrada adovellat d'arc de mig punt, amb una porta de fusta de doble batent, original, amb pom circular de ferro decorat, que centra la façana. A cada banda de la porta hi ha una finestra protegida amb reixa de ferro forjat, la de la dreta sensiblement més allunyada de la porta, ocupant un pedrís arran de terra l'espai entre l'esmentada finestra i la porta. Sobre el portal d'entrada, a l'alçada del primer pis, s'obre una finestra d'arc de llinda amb marc de pedra i amb balcó de ferro forjat. A cada costat d'aquest balcó s'obre una finestra rectangular, sense balcó; si bé la de la dreta està més apartada, situada exactament sobre la finestra de la planta baixa. Aquest desplaçament de les finestres respecte a l'eix central de l'edifici respon al fet que la façana original es veu retallada pel costat esquerre per un cos adossat posteriorment, la teulada del qual sobresurt lleugerament per sobre del vessant de la principal, tot i que està inclinada en el mateix angle que aquesta. A l'esquerra d'aquest cos adossat hi ha un baluard que forma la cantonada esquerra de la finca, amb un portal d'entrada amb una reixa de ferro, sobre el qual hi ha una petita teulada. L'interior d'aquest baluard formava l'era de la casa, i actualment és un pati amb una part porxada sota la qual es conserva un antic cup de fermentació de vi. A la dreta de l'edifici principal trobem un altre adossat, posterior, de planta rectangular i amb teulada a doble vessant, amb la porta d'entrada elevada a la façana nord, a la qual s'hi accedeix per una escala metàl·lica. A la part nord hi ha, també, un cos annex que presenta, a la paret exterior, una arcada ogival de pedra actualment tapiada. Aquest cos edifici presenta cantoneres de pedra. Les façanes de tot el conjunt rural estan actualment arrebossades de guix, respectant, però, els arcs de les obertures més importants, que presenten la pedra vista. L'interior de l'edifici presenta un aspecte polit i acurat, resultat de la restauració a què s'ha vist sotmès, deixant la pedra vista en algunes arcades i marcs de les portes. | 08249-38 | A llevant del nucli urbà de Santa Fe, a les caves Giró Ribot | Segons informació oral de la senyora Mª Rosa Giró Ribot, als edificis que conformen la finca actual hi vivien diverses famílies pageses. Amb el temps, la família Giró Ribot ha anat concentrat la propietat d'aquests edificis. La família s'ha dedicat a l'elaboració de vins des de diverses generacions enrere, si bé a partir dels anys '60 del segle XX s'instal·la a la finca una destil·leria de brandi, amb la qual diversifiquen la varietat dels seus productes. Les caves actuals són dels anys '90. | 41.3890400,1.7158500 | 392637 | 4582741 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65025-foto-08249-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65025-foto-08249-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65025-foto-08249-38-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part de la informació ha estat obtinguda a partir de converses mantingudes amb la senyora M. Rosa Giró Ribot, propietària de la finca i de les caves Giró Ribot. | 94|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 65040 | L'Alzinaret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzinaret | 'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, nº30. Agost 2007, p. 5 | Espai conformat per un conjunt de quatre alzines (Quercus ilex) que han crescut en un sender que passa per entremig d'uns camps de vinya i que va a parar al Torrent de la Casa Nova. Es tracta d'un indret simbòlic i molt conegut per la gent del poble. Les alzines són arbres de capçada espessa, escorça clivellada, d'un bru fosc. Les fulles són persistents, dures, de marge dentat (de vegades enter) i peludes a la cara interior. El fruit es la gla, amb petites esquames de la cúpula ajagudes, mai punxents. | 08249-53 | A un centenar de metres a l'oest de Cal Sení. | L'Alzinaret és un espai amb el qual els habitants de Santa Fe mantenen un important lligam d'identitat. En aquest sentit, segons informació oral de la senyora Roser Montserrat, era l'indret per on la gent del poble passava per anar a buscar aigua a la font de la Casa Nova, especialment la canalla, que hi anava amb càntirs al sortir de l'escola. D'altra banda, el senyor Artur Trabal informa que l'Alzinaret era un lloc de reunió de soldats durant la Guerra Civil. Actualment l'Ajuntament de Santa Fe ha inclòs la zona de l'Alzinaret dins el Projecte del Sender del Torrent de la Casa Nova, motiu pel qual hi ha planificada una adequació de l'espai en què es portarà a terme la instal·lació d'uns bancs. | 41.3862300,1.7211200 | 393073 | 4582423 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65040-foto-08249-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65040-foto-08249-53-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | La informació d'aquesta fitxa ha estat recollida a partir de l'entrevista oral mantinguda amb la senyora Roser Montserrat el dia 13/05/08 i amb el senyor Artur Trabal el dia 02/06/08.Aquest topònim és una referència d'identitat del municipi, en el sentit que és i ha estat molt conegut per vàries generacions de la població | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65013 | La Barberana/La Barbarana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barberanala-barbarana | XVIII-XIX | L'estructura interna de l'edifici es troba en un important estat de degradació. | Masia amb edificis agrícoles annexos tancats per un baluard de grans dimensions. La masia és de planta basilical, amb un cos central amb teulada a quatre vessants, i dos cossos adossats a costat i costat, de diferents alçades, fet que dona a l'edifici un aspecte irregular. L'edifici principal presenta planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a llevant, presenta a la planta baixa la porta d'entrada a l'immoble, rectangular, amb una finestra quadrada a banda i banda, protegida amb barrots de ferro forjat. Al nivell del primer pis hi ha dues finestres també quadrades i enreixades, per bé que la finestra de la dreta està lleugerament més elevada que la de l'esquerra, fet que trenca la simetria de la façana. Enmig d'aquestes finestres, a cavall entre el primer pis i les golfes, es troba un rellotge de Sol (veure fitxes associades). Al nivell de les golfes hi ha també dues finestres quadrades petites i, a l'igual que al primer pis, la finestra de la dreta està més alçada que la de l'esquerra. Cal destacar el ràfec de la teulada, que presenta una decoració de dents de serra en dos nivells degradats horitzontals. Els cossos adossats a l'edifici principal que conformen la planta basilical de la masia presenten alçades diferents, essent més alt el cos adossat a l'esquerra de l'edifici principal que el situat a la dreta. Així, el cos de l'esquerra presenta, a nivell de façana, una única obertura corresponent a una antiga porta, probablement d'un balcó. Per contra, el cos de la dreta presenta únicament una porta a la planta baixa, d'arc rebaixat. Cal destacar el mal estat del guix de la superfície de la façana a la part d'aquests dos cossos, que s'ha degradat fins al punt que ha quedat la pedra vista de manera parcial al cos de la dreta i totalment al cos de l'esquerra. Aquest estat de la superfície de la façana contrasta amb el de la part central que es conserva íntegre, si bé presenta algunes clapes d'humitat. A costat i costat de l'edifici s'adossen diversos annexos agrícoles, alguns dels quals s'integren en l'estructura del baluard que envolta l'immoble. La façana posterior de l'edifici presenta la mateixa estructura que la principal, per bé que la distribució de les obertures és lleugerament diferent. Així, a la planta baixa del cos principal de l'edifici hi ha únicament una porta d'entrada rectangular, tancada amb una reixa. Al primer pis hi ha dues finestres al mateix nivell si bé la dreta és més gran que l'esquerra. A nivell de les golfes hi ha dues obertures petites, allargassades verticalment, situades cadascuna a un extrem de la planta. El cos lateral més elevat, ara situat a la dreta, presenta una sola finestra quadrada a nivell del primer pis, mentre que el cos de l'esquerra, més baix, té una finestra a la planta baixa i una altra al primer pis. | 08249-26 | Al Camí de la Barberana. | 41.3926800,1.7372100 | 394429 | 4583119 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65013-foto-08249-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65013-foto-08249-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 64996 | Escultura del Racó de la Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-del-raco-de-la-pau | 'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, nº 28. Octubre 2006, p. 14. 'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, nº 29. Gener 2007, p. 4. | XXI | Conjunt escultòric commemoratiu d'estil abstracte realitzat en talla de fusta de cedre format per tres elements exempts. L'element principal és un cos cilíndric de fusta que presenta tres obertures a mode de finestres a la part superior, mentre que la part inferior està formada per tres potes que actuen de punt de suport sobre el terra. Té unes dimensions de 1,68 m d'alçada i 75 cm d'amplada. Als peus d'aquesta escultura principal hi ha una placa a terra amb una inscripció on es llegeix: '[Escut de Santa Fe] Ajuntament de Santa Fe del Penedès. RACÓ DE LA PAU. Homenatge a les víctimes de l'atemptat de l'11 de març de 2004 a Madrid. Convida a treballar per la pau, l'educació i la cultura. Santa Fe del Penedès a 15 d'octubre de 2006. Diada de la Festa Major.' Davant d'aquesta escultura hi ha els altres dos elements que formen el conjunt; es tracta de dos seients realitzats amb el mateix tipus de fusta que l'escultura principal. Tenen unes dimensions de 70 cm d'amplada x 71 cm d'alçada. El conjunt escultòric representa els ideals de foment de la pau, l'educació i la cultura, encoratjant a resoldre els conflictes sense recórrer a cap violència, ja sigui física o psicològica. | 08249-9 | Al Racó de la Pau, al nucli urbà de Santa Fe | Aquesta escultura es va realitzar durant el Segon Simpòsium d'Escultura de l'Alt Penedès, celebrat a Vilafranca entre els dies 14 de juny i 4 de juliol de 2004, i es va col·locar posteriorment al seu actual emplaçament el dia 15 d'octubre del mateix any, durant la Festa Major de Santa Fe. El monument commemora les víctimes dels atemptats terroristes que es van produir el dia 11 de març del 2004 a Madrid, en els quals van morir 191 persones i unes 2000 més van quedar ferides. | 41.3844100,1.7215600 | 393107 | 4582220 | 2006 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/64996-foto-08249-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/64996-foto-08249-9-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Chan-Klaod Telek | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 65006 | Font del carrer Migdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-migdia | VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 114-115. | XX | Font d'obra, de 2 m d'alçada x 85 cm d'amplada, adossada en una paret al carrer Migdia, estructurada en tres cossos. El cos superior, de forma triangular lleugerament corbada està decorat amb petites rajoles que formen arabescos geomètrics. El cos mitjà, quadrat, està decorat amb rajoles de mides més gran que formen rombes concèntrics de color verd i groc, al centre d'aquest cos es troba l'aixeta de la font, metàl·lica amb polsador. Al cos inferior, que toca a terra, es troba el dipòsit que recull l'aigua, que sobresurt 55 cm respecte al pla vertical de la font. | 08249-19 | Al carrer Migdia, davant de Ca la Mília | La història d'aquesta font està íntimament lligada a l'arribada de la primera aigua potable a Santa Fe. Durant l'any 1935, l'ajuntament de Santa Fe, amb l'alcalde Josep Forns i Montserrat al capdavant i amb l'ajuda d'altres ciutadans del poble, va decidir portar-hi aigua i fer dues fonts. Els encarregats de buscar l'aigua foren Bartomeu Montserrat i Ramon Bosch. Van fer dos pous, sense trobar-hi aigua. Les tasques de sondeig es feien a la zona dels pujols perquè l'aigua que sortia d'allà era de molt bona qualitat. Finalment van fer un pou d'on sortia aigua i, treballant a pic i pala, assoliren una profunditat de 6 metres, amb una mina de 15 metres. El consistori va demanar diners a la Generalitat de Catalunya, presidida en aquell moment per Francesc Macià, i es va aconseguir un ajut de 6000 pessetes. L'ajuntament, per la seva banda, també va recollir diners. Començaren les obres, arribant les rases al poble després de diversos dies de feina. Es van construir dues fonts, una al carrer Major (ara carrer de Migdia) i l'altra a la plaça Major (ara plaça de Catalunya). S'havia decidit fer una festa per beneir les fonts i fer rajar aigua a dojo per a tothom, ja que es tractava d'un esdeveniment històric per a Santa Fe. Però pocs dies abans de la celebració esclatà la Guerra Civil del 1936, restant tot paralitzat. El Comitè local es va quedar els diners que hi havia a l'Ajuntament. Van fer rajar les fonts sense festa ni benedicció i van enviar una carta a Bartomeu Montserrat, l'encarregat de les obres, dient-li que totes les despeses les havia de pagar ell, ja que al·legaven que aquells diners que hi havia a l'ajuntament havien de servir per comprar armes, municions i altres coses. Al cap d'uns dies, però, el Comitè i l'Ajuntament van arribar a un acord per compensar econòmicament al senyor Montserrat. | 41.3845100,1.7203500 | 393006 | 4582233 | 1936 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65006-foto-08249-19-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65053 | Mas Massagué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-massague | XVIII | Algunes estances de l'interior de l'immoble presenten un notable estat de degradació. | Conjunt arquitectònic rural format a partir d'una masia de planta rectangular amb façana a doble vessant. Aquest edifici principal presenta planta baixa, pis i golfes. La façana, orientada al sud-est i amb les obertures en composició simètrica, presenta, a la planta baixa, la porta d'entrada, al centre, amb un pedrís enrajolat construït als anys '60 del segle XX. A cada costat de la porta d'entrada hi ha una finestra quadrada. La façana a l'alçada d'aquesta planta baixa està arrebossada amb guix de color blanc. A l'alçada del primer pis s'observa, al centre, una finestra amb balcó i barana recta de ferro forjat, actualment gairebé tapada per una planta enfiladissa. Aquesta obertura està emmarcada per un marc rectangular en baix relleu. Seguint la mateixa composició que les obertures de la planta baixa, a cada costat d'aquesta finestra amb balcó hi ha una altra finestra, sense balcó, però amb ampit que sobresurt lleument de la façana amb decoració de franges horitzontals escalades. De l'interior cal destacar, a la planta baixa, un embarrat d'una premsa que actualment actua com a llindar superior d'una porta, que hi té inscrita la data 1776, i que es troba molt a prop dels càntics cups de fermentació, avui en desús. Aquest element correspon a una premsa ubicada en aquest emplaçament probablement al moment de construcció de l'edifici (veure 'història'). Al primer pis destaca l'antic menjador, habilitat avui com a sala d'estar, que conserva el sostre amb embigat de fusta, amb dues habitacions de grans dimensions a cada banda. Per últim, és interessant l'encavallada de fusta del sostre, visible a les golfes, on hi havia l'antic rebost. A l'exterior, l'edifici té adossat, a la dreta de la façana principal, un cos modern utilitzat per a diverses tasques agrícoles i de magatzem, construït amb totxo vist, així com un galliner igualment modern. A la banda sud, hi ha adossada una casa moderna, residència de la família de propietaris. | 08249-66 | Al final d'un camí de terra entre el camí de les Planes i el camí dels Botins | La data més antiga documentada per a aquest conjunt arquitectònic és l'any 1776, que apareix inscrit, com s'ha dit al camp 'descripció', en l'embarrat de fusta d'una premsa encastada en una de les parets de la masia principal, col·locada en aquest emplaçament probablement al moment de construcció de l'edifici. Segons informació oral dels propietaris, els senyors Elvira Ferrando i Daniel Domènec, el conjunt sempre ha estat propietat de la seva família. | 41.3887700,1.7312100 | 393921 | 4582692 | 1776 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65053-foto-08249-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65053-foto-08249-66-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Gran part de la informació d'aquesta fitxa prové d'informació oral a partir de l'entrevista mantinguda amb els senyors Daniel Domènec i Elvira Ferrando el dia 02/07/08. | 94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 65011 | Can Gustems | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gustems | Portal web de Santa Fe del Penedès: http://www.stafe.net/Turisme.aspx | XVII | Masia de planta baixa, pis i golfes, coberta amb teulada a doble vessant. La planta de l'edifici original és basilical, si bé posteriorment es va adossar un cos més alt a la part de darrera de la casa, que s'utilitzà com a celler i magatzem. A la façana principal destaca la portada d'arc de mig punt de pedra, adovellat, que segons el propietari, Sr. Joan Molins, prové d'una masia de Manresa. La porta de fusta, de doble batent, és original i conserva, al batent esquerre, un pom circular de ferro amb decoració geomètrica. A banda i banda de la porta d'entrada s'obre una finestra quadrada, protegida per barrots de ferro forjat amb decoració ondulada a la part superior. Al primer pis s'observen tres finestres quadrades, la del centre més gran que les laterals. Tota la façana està arrebossada de guix de color rosat fosc, fruit de la restauració de l'edifici. El cos de la part posterior de la casa és igualment de tres plantes amb teulada a doble vessant; si bé la part anterior està arrebossada amb guix de color rosat fosc, com la façana principal, la part posterior d'aquest cos és de pedra vista, presenta diverses finestres d'arc rebaixat emmarcat amb maó, d'entre les quals destaca la finestra central del pis superior, d'unes dimensions notablement més grans que la resta. A la part baixa d'aquesta façana posterior hi ha un porxo amb columnes de maó i galeria d'arcades d'arc de mig punt, adossat pel actuals propietaris de l'edifici durant la seva reforma. L'interior de la casa està totalment reformat, si bé hi ha alguns elements menors aprofitats, com, per exemple, un basament de premsa de vi de pedra calcària del menjador, que serveix com a tauleta. | 08249-24 | Al final del camí que passa per Ca n'Urià, prop de la riera de Can Cartró. | 41.3924400,1.7236700 | 393297 | 4583109 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65011-foto-08249-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65011-foto-08249-24-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65015 | El Parellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-parellot | Pàgina web http://www.vilafranca.com/santafe/santafe/parellot.htm | XX | Figura festiva que representa el drac de Santa Fe del Penedès. Està fet amb fibra de vidre, pesa 69 kg, i té unes dimensions de 2,62 m de llargada, 1,23 m d'amplada i 1,45 m d'alçada. És portat des de l'interior de la carcassa per un sol portador, i presenta 8 punts de foc. Va acompanyat de la colla dels Amics del Parellot, composta per 6 bastaixos i 6 músics, a més d'una altra persona que actua de suport. Balla al so d'una tonada pròpia, la 'Tonada del Parellot' composta per Pere Montserrat l'any 1993. La figura actua també en d'altres festes fora del municipi: fins ara ha actuat també a Can Cartró i a Ca l'Avi (Subirats), Les Cabanyes, La Granada i La Múnia, a l'Alt Penedès, i també a Barcelona (Festes de Maig al Poble Nou i Festes de Sant Roc a la plaça Nova). El nom de Parellot li ve donat a aquesta figura pel parell d'ous que com a atributs sexuals (tal vegada l'únic drac que en disposa) du amagats a l'interior de la carcassa. | 08249-28 | Al magatzem municipal situat a la zona dels Pins de Cal Ferret, conegut com 'La Pallissa' | El Parellot fou construït el 14 de novembre de 1992 pel Sr. Jaume A. Escudé Parellada, qui va prendre com a model els dibuixos realitzats pels nens i nenes en un concurs convocat des de la revista local 'El Safareig' per triar la imatge del drac. Va trigar vuit mesos a fer-lo, i al dia següent d'estrenar-lo es va fer una festa per celebrar el seu 'bateig', actuant com a 'padrins' el Ruc de la Granada i el Drac de la Múnia. El Parellot tenia una festa pròpia (Festa del Parellot o de l'Aniversari del Parellot) que actualment ja no es fa. | 41.3852100,1.7194500 | 392932 | 4582312 | 1992 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65015-foto-08249-28-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Jaume A. Escudé Parellada | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 65045 | Costum de la nit de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-la-nit-de-sant-joan | XIX-XX | Aquest costum ja no es practica actualment. | Costum segons el qual les noies adolescents de Santa Fe anaven a collir escardots el dia de la vigília de Sant Joan i els torraven a les fogueres que s'encenien a la nit. Lligaven un paperet amb el nom del noi desitjat. Col·locaven el card sota el seu llit abans d'anar a dormir. Es creia que si el card floria durant la nit, la noia es casaria amb el noi el nom del qual havia escrit en el paper. | 08249-58 | Al municipi de Santa Fe del Penedès | 41.3844500,1.7212600 | 393082 | 4582225 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | La informació d'aquesta fitxa ha estat recollida a partir de l'entrevista oral mantinguda amb la senyora Roser Montserrat el dia 13/05/08. | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 65014 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-26 | VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 110; 207; 209-213; 217-221. Pàgina web de Santa Fe del Penedès: www.stafe.net/Festes.aspx. Pàgina web: www.vilafranca.com/santafe/santafe/parellot.htm. | XIX | Festa Major que se celebra anualment a Santa Fe del Penedès, el tercer diumenge d'octubre. Els actes principals són el pregó, que es pronuncia el divendres a la nit d'aquell cap de setmana, i que assenyala l'inici de la Festa Major; la tronada dissabte al migdia i els focs d'artifici a la nit, i molt especialment els actes de diumenge, el dia fort de la Festa Major. El dia comença per l'ofici matinal, després del qual es fa la processó i entrada de Santa Fe a l'església, la cercavila, en què participen els balls folklòrics fent una ofrena a la santa; i el ball vermut. Aquest dia estan convidats els gegants de la Granada i els Falcons de Vilafranca, els quals participen igualment a la cercavila. El dilluns al matí es celebra una missa de difunts, a més d'organitzar-se diversos jocs pels infants. L'animació infantil continua per la tarda, mentre que al vespre hi ha ball. Els balls folklòrics més destacats que surten a les cercaviles de la Festa Major són: - El Drac de Santa Fe, anomenat Parellot (veure fitxa 28). - Els Caps Grossos de Santa Fe. Creats el dia 28 de novembre de 1993, en aquell moment, el grup estava format per nou nens i nenes del municipi de Santa Fe. Segons Teresa Sadurní, des de l'any 2000, el dia 12 d'octubre al matí s'organitza una trobada d'intercanvi de plaques de cava, ocasió en la que els cellers del municipi confeccionen una placa especial i una commemorativa. Aquest acte s'ha anat integrant dins del programa de la Festa Major. | 08249-27 | Al nucli de Santa Fe del Penedès | La Festa Major ha estat sempre organitzada per diferents societats de Santa Fe. Es va arribar a donar el cas de celebrar dues festes majors, a causa de divergències ideològiques entre les diferents societats, però això no ha tornat a succeir des dels anys trenta. Es té constància que l'any 1897 fou el primer en què l'Ajuntament va acordar col·laborar en l'esplendor de la festa amb l'aportació de 50 pessetes. També es conserva una acta de l'Ajuntament, del dia 5 d'octubre de 1920, en què s'acordava que el dia de la Festa Major d'aquell any, 8 d'octubre, tot el consistori aniria a ofici amb les faixes vermelles d'esquerra a dreta, amb les vares de l'autoritat i acompanyats per una orquestra, des de la Casa de la Vila fins a l'atri de l'església parroquial. Antigament era tradició que els músics cantessin i toquessin durant l'ofici religiós, que era molt solemne. Després es feia la processó amb acompanyament de la mateixa orquestra que s'havia contractat per al ball. La relíquia de Santa Fe era portada pel capellà i al final de la cerimònia es repartien talls de coca beneïda. Una altra tradició lligada amb la Festa Major que actualment s'ha perdut és l'anomenada del 'llevat de taula' (veure fitxa 49). Durant molts anys, la Societat organitzava actes que se celebraven entre el diumenge i el dilluns. No va ser fins a la dècada dels anys 70 del segle XX quan la festa es va allargar i va durar tres dies (dissabte, diumenge i dilluns); actualment es comença ja el divendres amb el pregó. El ball de Festa Major era i és un dels actes més celebrats. Antigament hi havia el ball de rams, en què un noi comprava un ram de varietats i el regalava a una noia amb la qual ballaria el ball. Qui no portava ram havia de deixar de ballar. Igualment, en totes les sessions del ball es sortejava una toia. El diumenge, durant el ball de nit, era tradicional fer el 'vals dels socis casats': els músics executaven un vals, i els socis casats formaven una rotllana ballant amb les seves esposes o filles. Una parella es posava al mig de la rotllana; quan aquesta voltava cap a la dreta, les altres parelles voltaven cap a l'esquerra i a l'inrevés. Als darrers compassos del vals es barrejaven totes les parelles. En el ball de dilluns a la tarda es feia el 'vals de socis solters', que funcionava igual que l'anterior, però es podia ballar amb qui es volgués. També antigament era habitual que cada casa tingués un músic a dinar o a sopar, tan el diumenge com el dilluns, per tal de col·laborar en les despeses de manutenció de l'orquestra. Això es va mantenir fins als anys 70, a partir de llavors es podia triar entre tenir un músic durant un àpat o abonar 100 pessetes. Avui en dia aquest fet ja no es dóna. A més dels balls típics de Festa Major es feia tota una sèrie d'actes festius que amb el pas dels anys han canviat; fins fa ben poc era tradicional d'organitzar una tómbola parroquial. De mica en mica, els actes de la Festa Major van sortir al carrer; a la dècada dels anys setanta es començà a fer el castell de focs d'artifici el dissabte a la nit, i més tard s'incorporaren les cercaviles amb majorettes, castells, banda de música,.. En els darrers anys el carrer s'ha consolidat com un dels llocs protagonistes de la festa, amb la incorporació del Drac i els cap-grossos de Santa Fe. El dia 2 d'octubre de 1946 fou acordat pel consistori que el dia de la Festa Major, que s'havia de celebrar aquell any el 8 d'octubre (el diumenge després del 6, dia de Santa Fe), es traslladaria al tercer diumenge, ja que la verema d'aquell any portava retard. A partir d'aquell any, la Festa Major es celebrà el tercer diumenge d'octubre. A la Festa Major de l'any 1991 s'estrenaren com a ball els Diables de Santa Fe. Hi participaven 20 nois i noies del poble, essent cap de colla Jaume A. Escudé. Van participar en solitari a la concentració de diables celebrada l'any 1992 a la Granada i acompanyaven al Parellot en totes les seves actuacions. Actualment el ball està dissolt. | 41.3845700,1.7209400 | 393056 | 4582239 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65014-foto-08249-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65014-foto-08249-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part de la informació d'aquesta fitxa prové de l'entrevista mantinguda amb la senyora Teresa Sadurní el dia 02/07/08. | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65039 | Costum de Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-nadal | XIX-XX | Aquest costum ha desaparegut actualment. | Antic costum segons el qual la nit de Nadal les famílies de Santa Fe paraven la taula amb tot el servei, encenien la llar de foc i no tancaven la porta amb clau. Quan ja estava tot a punt, els habitants de la casa marxaven a dormir. Tot això es feia per la creença que durant la nit la Sagrada Família passaria per les cases, i hi trobaria la llar encesa per poder-se escalfar i la taula parada per poder menjar. | 08249-52 | Al poble de Santa Fe | 41.3844500,1.7212600 | 393082 | 4582225 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | La informació d'aquesta fitxa ha estat recollida a partir de l'entrevista oral mantinguda amb la senyora Roser Montserrat del dia 13/05/08 i amb el senyor Artur Trabal el dia 02/06/08. | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 65052 | Ave Maria de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ave-maria-de-santa-fe | VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 229-231. | XX | Ave Maria composat exclusivament per al poble de Santa Fe del Penedès. La lletra és la següent: TORNADA: 'Ave, ave, ave Maria / Ave, ave, ave Maria' ESTROFES: 'La Verge Maria/del Cel ha baixat/de dur l'alegria/del seu dolç regnat' (TORNADA) 'Déu vos guard Maria/com fidel estol/Santa Fe us volia/i amb amor us vol' (TORNADA) 'O Verge Maria/joiell del cel blau/al món que s'enfonsa/torneu-hi la pau' (TORNADA) 'Verge blanca i pura/feu-nos la mercè/d'omplir de ventura/del Cel Santa Fe' (TORNADA) | 08249-65 | Al poble de Santa Fe | Aquest Ave Maria va ser composat per Josep Maria Font amb ocasió de la visita de la Verge de Fàtima al municipi de Santa Fe, que es va produir els dies 1 i 2 de març de l'any 1953. Aquesta peça va ser composada exclusivament per al poble i, si bé fou creada per aquesta ocasió particular, després es va anar cantant a les festes de la Mare de Déu. | 41.3846700,1.7211700 | 393075 | 4582249 | 1953 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Josep Maria Font | La informació d'aquesta fitxa prové exclusivament d'informació oral a partir de l'entrevista mantinguda amb la senyora Roser Montserrat el dia 13/05/08. | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65061 | Bosc dels Pujols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-dels-pujols | L'entorn del bosc està fortament antropitzat a causa de la pressió d'usos agrícoles i urbans. | Zona boscosa ubicada al cim més alt del terme municipal de Santa Fe. Extensió de pi blanc on s'hi observen diverses espècies d'arbusts i plantes característiques de la pineda. Es detecten alguns exemplars d'alzines i roures que indica que es tracta d'un bosc de pi en un estadi evolutiu avançat i que tendeix a recuperar-se l'alzinar inicial. Es tracta d'una de les poques zones forestals amb que compta Santa Fe, tot i estar fortament antropitzada es poden localitzar les següents espècies entre d'altres: de l'estrat arbori, Pi blanc (Pinus halepensis), Alzina (Quercus ilex), Garric (Quercus coccifera, Roure de fulla petita (Quercus faginea); de l'estrat arbustiu, Llentiscle (Pistacia lentiscus), Estepa blanca (Cistus albidus), Esparraguera (Asparagus acutifolius); de l'estat lianoide, Esbarzer (Rubus ulmifolius), Lligabosc (Lonicera implexa), Arítjol (Smilax aspera); les mates com la Farigola (Thymus vulgaris) i el Romaní (Rosmarinus officinalis); i l'estrat herbaci, Fenàs (Brachypodium ramosum) Llicsó (Sonchus, ), Rogeta (Rubia peregrina), Lleterassa (Euphorbia characias) i el Llistó (Hyparrenia hirta). | 08249-74 | Al sector Est del municipi, al límit municipal amb Guardiola de Font-rubí i la Granada | 41.3866000,1.7071700 | 391908 | 4582481 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65061-foto-08249-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65061-foto-08249-74-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 65067 | Sender del torrent de la Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-del-torrent-de-la-casa-nova | 'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, nº32. Octubre 2008, p. 3. 'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, nº30. Agost 2007, p. 5. | XXI | Sender de recent creació que comunica la zona dels Pins de Cal Ferret amb l'Alzinaret. El sender discòrre, en la major part del seu traçat, paral·lel a la Riera de la Casa Nova. La seva longitud aproximada és d'uns 430 metres. Alguns trams del sender estan acondicionats amb taules i bancs per al descans i el lleure. | 08249-80 | Al tram entre la zona dels Pins de Cal Ferret i l'Alzinaret pel marge del torrent de la Casa Nova. | Aquest sender es va inaugurar el dia 11 de setembre de l'any 2008. | 41.3867400,1.7195400 | 392942 | 4582481 | 2008 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65067-foto-08249-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65067-foto-08249-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquest sender de recent creació és la culminació del projecte del Sender pel Torrent de la Casa Nova, subsidiari de la Riera de Santa Fe, les característiques de la qual es troben descrites a la fitxa núm. 43. Dissenyat amb finalitats lúdiques, aquest sender permet l'acostament de la població a la flora i fauna de la riera, temàtica en la qual l'ajuntament de Santa Fe està elaborant un inventari específic. | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 65032 | Corrons de la Plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corrons-de-la-placa-de-lesglesia | XIX-XX | La major part d'aquests corrons estan força erosionats. | Conjunt de sis antics corrons fets amb pedra calcària, que eren utilitzats per batre el blat per la pagesia de Santa Fe. Els corrons es troben escampats pel jardí que hi ha al voltant de l'església de Santa Maria de Santa Fe, a les façanes sud i nord, així com davant de la façana de la Casa de la Vila. Tots els corrons presenten una forma cònica. Hom troba el primer d'aquests sis corrons situat a la zona jardí que hi ha a la dreta de la porta d'entrada a la Casa de la Vila. Les seves dimensions són de 70 cm de llarg, i una amplada de 31 cm de diàmetre a l'extrem més ample i de 25 cm de diàmetre a l'extrem més estret Un segon corró es troba ubicat a la zona jardinada ubicada a l'esquerra de la porta d'entrada a la Casa de la Vila. Té unes dimensions de 67 cm de llargada, i una amplada de 25 cm de diàmetre a l'extrem més ample i de 22 cm de diàmetre a l'extrem més estret. El tercer corró es troba al costat dret de la campana en record de mossèn Julià Altet (fitxa 12). Té unes dimensions de 70 cm de llargada, i una amplada de 25 cm de diàmetre a l'extrem més ample i de 17 cm de diàmetre a l'extrem més estret. El quart corró es troba situat al costat de la rampa que permet l'accés a l'església per a persones amb mobilitat reduïda, a la cantonada sud-oest del temple. Té unes dimensions de 84 cm de llargada, i una amplada de 42 cm de diàmetre a l'extrem més ample i de 27 cm de diàmetre a l'extrem més estret. Conserva un cercle de ferro a l'extrem més estret, està col·locat verticalment i coronat per un test de ciment afegit posteriorment. El cinquè corró es troba la recinte de l'antic cementiri de l'església, a la banda nord de l'edifici, al costat d'un contrafort de la paret en què hi ha una antiga fornícula. Té unes dimensions de 70 cm de llargada, i una amplada de 30 cm de diàmetre a l'extrem més ample i de 22 cm de diàmetre a l'extrem més estret. Està col·locat en posició vertical, assentat sobre un sòcol de dos graons afegit posteriorment, que li serveix de base, i coronat per una peça de forma piramidal, també col·locada amb posterioritat. Finalment, el sisè corró es troba també al recinte de l'antic cementiri de l'església, gairebé tocant al límit del recinte, sota un dels arbustos que hi ha plantats. Té unes dimensions de 69 cm de llargada, i una amplada de 40 cm de diàmetre a l'extrem més ample i de 25 cm de diàmetre a l'extrem més estret. Està col·locat en posició vertical, assentat directament sobre el terra, i coronat per una escultura de terracota col·locada amb posterioritat. | 08249-45 | Al voltant de l'església parroquial de Santa Maria i de l'Ajuntament de Santa Fe | Segons informació oral obtinguda dels senyors Jaume Bosch Font i Enriqueta Montané Papió, així com de la senyora Roser Montserrat i del senyor Joan Lloret, aquests corrons provenen de diverses cases del poble que han estat enderrocades. Segons aquests testimonis, aquests objectes foren recollits d'aquests indrets pel senyor Albert Bosch, qui els va anar disposant al seu actual emplaçament amb la voluntat de guarnir l'espai al voltant de l'església. | 41.3845200,1.7210900 | 393068 | 4582233 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65032-foto-08249-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65032-foto-08249-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65065 | Festa de l'Arròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-larros-1 | VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 225. Portal web de Santa Fe del Penedès: http://www.stafe.net/Festes.aspx | XX | Aquesta festa pròpia de Santa Fe es celebra aprofitant la festivitat de la Diada Nacional de Catalunya. La festa en sí consisteix en l'elaboració d'una gegantina paella d'arròs a la zona dels Pins de Cal Ferret per a centenars de persones. A la tarda, després de l'àpat, és tradicional fer una cantada d'havaneres acompanyada d'un rom cremat. En els darrers anys, el Consell Comarcal de l'Alt Penedès té el costum de celebrar oficialment la Diada a Santa Fe, amb de manera que assisteixen al dinar nombrosos alcaldes de la comarca i altres càrrecs polítics. Tot i això, el caràcter popular de la Diada Nacional, però, s'ha mantingut i ha continuat fins avui dia. | 08249-78 | Als pins de Cal Ferret. | Segons informació oral del senyor Joan Lloret, el primer any en què es va celebrar la Festa de l'Arròs (1980), es va llogar una paella gegant propietat del poble de Sant Guim de Freixenet, en la qual es podien preparar unes 1000 racions d'arròs. Per a l'edició de l'any següent, es va encarregar a Carles Benach, ferrer del poble, que fabriqués una paella específica per a Santa Fe. | 41.3862200,1.7200900 | 392987 | 4582423 | 1980 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65065-foto-08249-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65065-foto-08249-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part de la informació per a l'elaboració d'aquesta fitxa ha estat obtinguda a partir d'una entrevista mantinguda amb el senyor Joan Lloret. | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 65017 | Guariments als malalts la nit de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guariments-als-malalts-la-nit-de-sant-joan | SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 104. VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 276. | XIX | Aquest costum no es practica actualment. | Tradició de pràctiques curatives que es realitzava a Santa Fe, així com en d'altres indrets del Penedès, especialment al segle XIX, si bé els orígens podrien ser més antics. Quan una criatura de mesos o d'un any estava herniada, es procedia al següent guariment: S'havia d'esperar a la nit de Sant Joan, considerada màgica. A les 12 en punt es reunia tota la població al torrent de Santa Fe, on abundaven els roures. Se n'obria un de jove, més o menys d'uns 60 cm de dalt a baix de la soca, i quan estava obert, es posava una falca a cada extrem de l'obertura. Per una altra banda es feia una foguera controlada. Tothom seia i ho mirava silenciosament. Dos homes agafaven la criatura malalta dels braços de la seva mare o pare, ben nua. Llavors, un dels homes que havien agafat la criatura, es posava dret davant l'obertura del roure i l'altre home davant seu amb el roure al mig, es persignaven i el que duia la criatura deia a l'altre: 'Joan, aquí us el dono'; i l'altre, agafant-lo, deia: 'Aquí us el deixo, Pere'. Això ho feien tres vegades. Per tal que la pràctica tingués l'efecte desitjat, els noms de pila dels dos homes havien de ser forçosament Joan i Pere. Un cop fet això, els dos homes, saltaven la foguera, un a continuació de l'altre tot dient: 'Sant Joan Gloriós', tres vegades cada un, per acabar lliuraren la criatura novament als seus pares. La cerimònia s'acabava ajuntant de nou el tall de roure lligat ben fort amb la roba de la criatura perquè es tornés a tancar. Si el roure moria, la criatura no es curava; si el roure vivia la criatura es curava. (VENDRELL, 1994, p. 276). Segons informació oral de la senyora Roser Montserrat, abans de fer passar tres cops la criatura pel mig del roure obert, els dos homes encarregats de fer-ho suplicaven: 'Intercediu, Sant Joan, que es curi aviat la trencadura d'aquest infant'. | 08249-30 | Arreu del municipi de Santa Fe | 41.3902300,1.7209700 | 393067 | 4582867 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | El folklorista penedesenc Pere Sadurní recull aquest mateix costum a Sant Martí Sarroca, on diu que es continuà practicant fins l'any 1956, i a les Gunyoles, on documenta un cas esdevingut l'any 1942.Segons informació oral del Sr. Jaume Bosch i la Sra. Enriqueta Montané Papió, de Cal Japet, aquesta falca era una roca, i la cerimònia es feia al torrent de la Casa Nova, i no al torrent de Santa Fe.Segons informació oral de la senyora Roser Montserrat, aquest costum es feia al torrent dels Pujols. | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 64994 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-34 | INVENTARI DE L'ARXIU MUNICIPAL DE SANTA FE DEL PENEDÈS. Quadre de classificació. Diputació de Barcelona (inèdit). | XX | L'Arxiu Municipal de Santa Fe està dividit en dos grans fons organitzats: el fons del Jutjat de Pau i el fons del propi Ajuntament, o fons municipal, que representa el gruix documental de l'arxiu. L'arxiu disposa d'un volum d'informació disposats en 38 metres lineals, recollits en 330 capses, i 1426 registres. L'arxiu serva documentació des de l'any 1849; el document més antic és concretament un expedient de sol·licitud de perdó de la contribució territorial. Els documents que formen part de l'arxiu del fons de l'Ajuntament estan presentats i ordenats d'acord amb un quadre de classificació, el qual consta de tretze seccions, corresponents a la gestió interna, competències de l'Ajuntament, i serveis delegats per l'Estat. Les tretze seccions són les següents (entre parèntesi s'expressa la cronologia extrema): 01. Administració general (1852 - 2006) 02. Hisenda (1849 - 2007) 03. Proveïments (1935 - 1989) 04. Beneficència i Assistència Social (1902 - 2006) 05. Sanitat (1888 - 2005) 06. Obres i Urbanisme (1920 - 2006) 07. Seguretat pública (1951 - 1993) 08. Serveis militars (1890 - 2000) 09. Població (1878 - 1995) 10. Eleccions (1871 - 2006) 11. Ensenyament (1865 - 1996) 12. Cultura (1970 - 2006) 13. Serveis agropecuaris i medi ambient (1902 - 2006) Els documents que formen part de l'arxiu del fons del Jutjat de Pau es troben actualment encapsats i en fase de processat, raó per la qual no es disposa per ara d'un quadre de classificació. | 08249-7 | C/de l'Horta, 1 (Casa de la Vila), 08792 | L'actual organització del fons documental de l'arxiu municipal de Santa Fe és fruit del conveni entre l'Ajuntament de Santa Fe i la Diputació de Barcelona. La tasca desenvolupada consta de dues fases: la fase d'organització i la fase de manteniment. La fase d'organització es va realitzar durant els mesos de gener al març de l'any 2000. L'any 2006 començà la fase de manteniment, que es va veure interrompuda durant el 2007 a causa de la realització d'obres a l'edifici de l'ajuntament, i es va reprendre l'any 2008. | 41.3844500,1.7212600 | 393082 | 4582225 | 2000 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/64994-foto-08249-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/64994-foto-08249-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Per a la classificació dels documents del fons de l'Ajuntament s'ha aplicat el quadre de classificació que facilita l'Oficina de Patrimoni Cultural amb la seva aplicació de gestió de base de dades. Aquest quadre parteix del presentat a la publicació 'Normes per a la classificació de la documentació municipal (1989)'. | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 64998 | Pou del Camí de l'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-cami-de-lhorta | XX | Actualment la vegetació està envaint aquest element arquitectònic. | Pou amb pica adossada realitzat amb maó vist destinat a la preparació de sulfat per a tasques agrícoles a la vinya. Aquest element està ubicat al marge de la vinya, en un terreny en desnivell. El pou presenta una planta quadrada amb unes dimensions de 1,10m x 1,10 m, i una alçada de 80 cm. El pou conserva l'arc de ferro de mig punt al centre del qual hi ha una corriola per on passava la corda que feia baixar la galleda fins arribar al nivell de l'aigua. La pica és rectangular, amb unes dimensions de 2,20 m x 1,15 m, i una alçada de 85 cm. | 08249-11 | Camí de l'Horta, prop del cementiri | 41.3842800,1.7224800 | 393184 | 4582205 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/64998-foto-08249-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/64998-foto-08249-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 64997 | Porta del cementiri de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-del-cementiri-de-santa-fe | VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 84-87. Portal web de Santa Fe del Penedès: http://www.stafe.net/Turisme.aspx | XX | Al baluard que envolta el cementiri destaca la porta d'entrada d'arc ogival, feta de maó vist i amb reixa de doble batent de ferro forjat, amb la data 1923 emmarcada en una creu grega, també metàl·lica, de puntes rodones. Al voltant de l'arc ogival sobresurten alguns maons de la part frontal. La part superior de l'arc està coronada per un escalat de maó vist, integrat al baluard del recinte del cementiri. A la part central superior d'aquest escalat de maó hi ha una creu grega de vuit puntes. | 08249-10 | Camí de l'Horta, s/n, | Aquest cementiri és el substitut de l'antic, que fins l'any 1918 es trobava dins del nucli urbà de Santa Fe, a la zona de la sagrera de l'església més propera a la Plaça Major (avui Plaça de Catalunya). Entre 1918 i 1923 els difunts de Santa Fe van ser enterrats al cementiri del poble de La Granada, que s'havia construït feia poc temps als afores d'aquella població. Degut a una ordre del Govern Civil, segons la qual a totes les poblacions el cementiri havia d'estar ubicat als afores, per raons d'higiene, es començà a estudiar la situació del nou cementiri. El consistori, presidit en aquell moment per l'alcalde Josep Vallès, i amb el beneplàcit de mossèn Llorenç Garriga, escollí una zona situada a uns 250 metres a llevant del poble. La idea de fer un cementiri nou a Santa Fe es remunta al 19 d'octubre de 1890 segons consta a les actes del ple de l'Ajuntament que es celebrà aquell dia. L'any 1918 l'Ajuntament acordà demanar al propietari Enric Puig la cessió d'uns terrenys per edificar el nou cementiri, però aquest es va negar. El desembre d'aquell mateix any , la propietària Feliciana Ferret va decidir donar a l'Ajuntament els terrenys per portar a terme les obres. Aquells terrenys es trobaven en uns camps a uns 250 metres a llevant del poble, on hi treballava el senyor Joan Muntaner de 'Ca la Marta'. El projecte fou confiat a l'arquitecte Santiago Buell, i als seus plànols de 1920 hi consta una capella central, amb dues parcel·les per a nínxols al costat; dues fosses comuns de grans dimensions i una sala per autòpsies i dipòsit de cadàvers. Les obres del cementiri es van iniciar el dia 15 d'abril de 1923, seguint el projecte de Buell i sota les ordres del constructor Armengol Ferrando, de la Granada. Així, 1923, es feu la benedicció del nou cementiri, i tothom que tenia difunts al cementiri antic va poder comprar un nínxol al cementiri nou per traslladar-hi les restes. El cementiri antic fou enderrocat. | 41.3839600,1.7236000 | 393277 | 4582168 | 1923 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/64997-foto-08249-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/64997-foto-08249-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/64997-foto-08249-10-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Santiago Buell, arquitecte; Armengol Ferrando, constructor | 106|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 65038 | Ca l'Americano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamericano-0 | VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 114, 197. | XX | Edifici de planta rectangular amb tres pisos i teulada a doble vessant. La façana principal, ubicada al carrer Feliciana Planas Ferret i orientada a llevant, presenta les obertures disposades simètricament, a la planta baixa, un portal d'entrada que centra l'espai, flanquejat a banda i banda per dues finestres allargassades verticalment i protegides amb reixes de ferro forjat. Al primer pis les obertures estan alineades seguint la mateixa composició del pis inferior, totes de la mateixa mida i totes tenen barana de ferro forjat. Les obertures d'aquest pis són portes que donen a balconades. Finalment, al pis superior s'obren tres petites finestres coronades amb arcs rebaixats o carpanells, disposades simètricament respectant l'alineació de la resta d'obertures de la façana. Per sobre d'aquestes finestres hi ha un ràfec decorat amb una sanefa geomètrica de petits maons esglaonats invertits, que separa la façana de la teulada. Les obertures centrals dels tres pisos sobresurten lleugerament de la superfície de la façana. El fons de la façana és de color blanc, però totes les finestres i portes presenten un marc de guix en baix relleu de color salmó apagat. A la dreta d'aquesta façana principal hi ha un edifici annex, de teulada a un sol vessant i afegit posteriorment, que arriba a l'alçada del primer pis de l'edifici principal. De l'interior de l'edifici destaca una jàssera de ferro, que actualment està empotrada a la paret que separa la sala d'estar del rebedor, però que originàriament estava enmig de la sala de ball (veure 'història'), així com la porta d'accés als pisos superiors, original, d'arc rebaixat que es recolza en dues impostes. Igualment original és l'embigat de fusta del sostre de tots els pisos, i l'encavallat del sostre. La façana posterior de l'edifici, no decorada i arrebossada amb guix blanc, presenta dues finestres al primer pis i una porta amb una finestra a cada costat. Adossada a aquesta façana, a l'esquerra de la porta, es troba un pou, conegut com el 'Pou de Ca l'Americano'. És un pou de planta quadrada, amb la politja per baixar i pujar les galledes clavada a la paret de l'edifici, just a sobre del pou. Té unes dimensions de 1,15 x 1,04 metres i una profunditat de 11 metres.. Al costat del pou hi ha una pica quadrada de pedra calcària, que té unes dimensions de 95 x 77 cm, i una profunditat de 45 cm. | 08249-51 | Carrer Feliciana Planas Ferret, 14, 08792 | Segons informació oral del senyor Jaume Molet Forns, actual propietari de Ca l'Americano, va ser el seu avi, Ramon Forns Olivella, qui va marxar a fer fortuna a Amèrica entre els anys 1890 i 1899, acompanyant un propietari del poble, familiar de Cal Ferret. A canvi d'acompanyar-lo, el propietari va prometre a Ramon Forns que a la tornada d'Amèrica la construiria una casa, que és l'actual edifici de Ca l'Americano, i que per aquest motiu porta aquest sobrenom. A l'edifici de Ca l'Americano hi va haver un local social a principis del segle XX, anomenat igualment 'Ca l'Americano', on anaven a ballar els membres del partit dels propietaris. Tot i que no s'ha trobat documentació que especifiqui les dates exactes d'existència i funcionament del local, sí que es conserva una acta municipal de l'any 1917 en què l'ajuntament de Santa Fe acorda donar permís als veïns Lluís Bosch i Armengol Ferrando per celebrar un ball amb orquestra els dies de la Festa Major, 11 i 12 d'octubre, al local de 'Ca l'Americano'. (VENDRELL, et alii, 1994, p. 197). A la planta baixa de l'edifici és on es feien els balls, que es van fer fins poc abans de l'esclat de la Guerra Civil. Pel que fa al pou de Ca l'Americano, aquest va ser utilitzat abans de la Guerra Civil per molta gent del poble, la qual hi anava a buscar aigua, ja que en aquest pou hi neixi. Per treure l'aigua hi havia una galleda dotada d'un broc que facilitava la tasca d'omplir els càntirs. (VENDRELL et alii, 1994, p. 114) | 41.3838600,1.7204200 | 393011 | 4582160 | 1900 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65038-foto-08249-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65038-foto-08249-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part de la informació recollida en aquesta fitxa prové d'informació oral del senyor Jaume Molet Forns, propietari de Ca l'Americano. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 64992 | Can Ferret / Ca l'Adjutori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferret-ca-ladjutori | A.A.V.V. (1986): INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA. ALT PENEDÈS. Edita: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. Pàg. 109. 'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, nº 29. Gener de 2007, p. 13. VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 175. | XX | Edifici d'una sola planta amb façana simètrica composada a partir del portal d'entrada, centrat a la façana, i una finestra a cada costat de la porta. La part inferior de cada finestra està decorada amb un plafó de ceràmica en una composició d'escacat amb rombes blaus i blancs sobre fons blau. Les tres obertures tenen arc de mig punt, i presenten un marc de guix de color salmó apagat que contrasta amb el fons de la façana, de color blanc. La part inferior de la façana presenta un sòcol de guix del mateix color que els marcs de les obertures. A la part superior del portal d'entrada, a cada banda del mateix, hi ha un fanal de ferro forjat. Per sobre d'aquests fanals hi ha, adossades a la façana, dues rodelles: a la de l'esquerra es llegeix la paraula 'ANY', i a la de la dreta '1925'. Per sobre de les tres obertures i de les dues rodelles hi ha una fina línia horitzontal decorada amb el mateix escacat de rombes blanc i blaus que decoren la part inferior de les finestres. Per sobre d'aquesta línia hi ha tres petites finestretes ovalades amb marc emmotllat, cadascuna alineada simètricament a sobre de les obertures principals. L'edifici està coronat per una balustrada ondulada que es recolza en una cornisa. Al centre d'aquesta balustrada hi ha un frontis semicircular amb una rodella al centre. | 08249-5 | Carrer Feliciana Planas Ferret, 3, 08792 | En el moment de la seva construcció, aquest edifici va ser concebut com a casa d'estiueig. Adossat l'edifici de Can Ferret hi ha un magatzem on antigament els pagesos portaven i guardaven productes del camp, i que era conegut com la Cooperativa de Santa Fe. Segons els senyors Jaume Bosch i Enriqueta Muntané, Can Ferret també es deia Ca l'Adjutori. | 41.3840600,1.7208600 | 393048 | 4582182 | 1925 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/64992-foto-08249-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/64992-foto-08249-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/64992-foto-08249-5-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part de la informació històrica d'aquest edifici ha estat obtinguda a partir d'informació oral dels senyors Jaume Bosch, Enriqueta Montané, Joan Lloret i Roser Montserrat.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya aquest edifici no té fitxa pròpia, sinó que comparteix una fitxa juntament amb quatre edificis més de Santa Fe. El codi i número que consta al camp 'Nº Inventari Generalitat' és provisional i és d'ús intern de la Generalitat. | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 65062 | Cases del carrer Feliciana Planas Ferret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-feliciana-planas-ferret | XIX-XX | Conjunt de tres cases amb característiques arquitectòniques idèntiques que estan adossades, ubicades als números 4, 6 i 8 del carrer Feliciana Planas Ferret. La casa situada al número 4 del carrer és coneguda popularment com a Ca la Carmeta; la situada al número 6 se la coneix com a Ca l'Ermengol i la situada al número 8 es coneix com a Ca l'Angeleta (veure història). Els tres immobles tenen planta baixa i pis, i teulada a dues vessants. A la planta baixa destaca el portal d'entrada, alt i ample i d'arc carpanell, utilitzat com a accés a l'habitatge i com a entrada per les tartanes quan les cases tenien un ús agrícola. A la dreta de la porta les cases tenen una obertura, en el cas de la casa número 8 és una finestra quadrada, mentre que als números 4 i 6 és una porta rectangular gran, fruit d'una refacció per a ser utilitzada com a garatge. Al primer pis les tres cases presenten al centre una finestra amb porta de doble batent, balcó i barana de ferro forjat. A cada costat d'aquesta obertura hi ha una finestra quadrada, més petita, sense porta ni balcó. Cadascun dels tres edificis té celler a l'interior de la planta baixa. | 08249-75 | Carrer Feliciana Planas Ferret, n. 4, 6 i 8, 08792 | La tipologia arquitectònica d'aquest conjunt de cases correspon al model utilitzat per a la construcció de vivendes destinades a habitatge de famílies pageses que treballaven les terres en règim de parceria. Segons informació oral del senyor Jaume Molet Forns, aquestes cases eren propietat de tres germans que es dedicaven al conreu de la terra. | 41.3841700,1.7206700 | 393032 | 4582195 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65062-foto-08249-75-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part de la informació d'aquesta fitxa ha estat obtinguda a partir d'una entrevista oral mantinguda amb el senyor Jaume Molet Forns, propietari de Ca l'Americano (fitxa 51).Els propietaris d'aquestes tres cases són:- Lluïsa Garcia Belmonte. Casa del número 4.- Pere Gustems Forns. Casa del número 6.- Carmen Fernández Martínez. Casa del número 8. | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65054 | El Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forn | 'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, nº29. Gener 2007, p. 13. VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 195-197. | XIX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. És un edifici que forma cantonada amb el carrer de l'Era al costat dret, mentre que al costat esquerra la casa es troba adossada a un altre edifici. La façana principal amb el fons arrebossat amb guix blanc presenta a la planta baixa un sòcol de pedra vista, que va d'extrem a extrem de la façana. Únicament és interromput per la presència de la porta d'accés a l'obrador del forn, a l'esquerra de la façana, rectangular i amb el batent de fusta, i la porta principal d'accés a l'habitatge, d'arc de mig punt i portal modern de metall. Al primer pis s'observen dues finestres verticals amb porticó de fusta de doble batent, que donen a un balcó amb barana de ferro forjat, la part inferior de la qual té forma de cassola. Sota els balcons hi ha una fina línia que va d'extrem a extrem de l'amplitud de la façana, que separa els dos pisos de l'edifici. La part superior d'aquestes dues finestres presenta un marc d'estucat en baix relleu, la superfície del qual està repicada, atorgant-li una aparença de textura porosa. Aquesta tècnica decorativa es repeteix a les tres faixes verticals que coronen l'edifici, dues situades als extrems superiors i la tercera just al mig de la façana. Totes les obertures de la façana guarden una composició simètrica entre elles. No obstant això la façana en general no és simètrica perquè les obertures estan desplaçades a l'esquerra de l'edifici. Finalment, la cantonada amb el carrer de l'Era està resolta a partir d'un cos més baix que sobresurt del costat dret de l'edifici. Aquest cos arriba a l'alçada de les finestres del primer pis, presentant a la part central una porta amb barana sense balcó i una finestra més petita a sota. De l'interior de l'edifici cal destacar la planta baixa, on es troba l'obrador del forn i l'entrada a l'habitatge. L'obrador és una sala rectangular, amb enrajolat de formes quadrades de terra cuita. Al fons de la sala es conserva el forn de llenya, un pou, i la maquinària i eines de forner per a l'elaboració de pa i rebosteria (veure fitxa 70). L'entrada de l'habitatge, ara reformada, conserva l'embigat de fusta original. Destaca el racó on antigament hi havia el taulell de la botiga (veure apartat 'història'), fet d'obra, del qual se'n conserva un fragment, així com la petita cambra, al costat de la porta de l'entrada, on hi va haver el primer telèfon del poble, ara ocupada per un telèfon modern. Del primer pis, on hi ha les habitacions de l'habitatge, cal destacar igualment l'embigat de fusta del sostre, així com l'enrajolat de rajola hidràulica, original, decorada amb motius geomètrics i vegetals. | 08249-67 | Carrer Major, 12, 08792 | Segons informació oral de la senyora Teresa Sadurní el document més antic conservat que fa referència al forn de Santa Fe és un rebut datat l'any 1878. Els primers propietaris es cognomenaven Vallès; posteriorment es va imposar el cognom Sadurní. En aquest edifici no tan sols hi havia el forn de pa pròpiament dit, sinó que també era botiga de queviures, i fins i tot va acomplir un important paper en el vessant de la vida social del poble abans de la Guerra Civil i també durant la postguerra, donat que era un lloc on els habitants de Santa Fe hi anaven a passar l'estona, i també hi anaven a coure els pans que pastaven a casa, així com els rostits i altres àpats que es preparaven en dies assenyalats. La gent passava l'estona a l'obrador, especialment durant els dies d'hivern, ja que hi feia calor, o bé a l'entrada a la botiga, on hi havia una taula molt llarga amb dos bancs. Durant la postguerra, el forn va repartir els aliments que estaven prescrits a les cartilles de racionament del primer franquisme, ja que a més de forn de pa i botiga de queviures també hi va haver una carnisseria, ja que la família tenia un ramat de xais i ovelles. De la carnisseria es conserva el piló on es tallava la carn, tot i que es troba en força mal estat. A més, al forn es va instal·lar el primer telèfon de tot Santa Fe, a la mateixa habitació on hi ha el telèfon actual. Igualment, el senyor Joan Sadurní fou el propietari del primer cotxe que hi va haver al poble. L'any 1942 es van fer obres per ampliar la sala dels baixos on es troba l'obrador, moment en què també es va instal·lar un forn nou, que és el que ha arribat als nostres dies. Tot l'aspecte de l'obrador és dels anys '40 del segle XX. A l'actual sala d'entrada a l'habitatge, al costat de l'obrador, és on antigament hi havia la botiga de queviures. Al davant de l'edifici del Forn, al mateix carrer major, s'aixeca actualment un immoble d'habitatges modern on, fins a la dècada dels anys '30 del segle XX hi havia hagut el 'Casino Recreatiu' de Santa Fe, on es reunia la gent d'esquerres. Estava dotat de sala de ball i cafè, i una barberia a la planta baixa. Aquest local era propietat del Forn, i fou clausurat després de la Guerra Civil. | 41.3847400,1.7201900 | 392993 | 4582258 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65054-foto-08249-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65054-foto-08249-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Gran part de la informació d'aquesta fitxa prové d'informació oral a partir de l'entrevista mantinguda amb la senyora Teresa Sadurní el dia 02/07/08, així com amb el senyor Joan Sadurní el dia 09/07/08. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65058 | Garlanda de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garlanda-de-santa-fe | <p>'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, n. 29. Gener 2007, p. 13</p> | XX | Actualment el senyor Joan Sadurní està jubilat i de manera anecdòtica elabora garlandes únicament un cop a l'any per atendre una comanda especial que rep del poble de Sant Joan Samora. La resta de l'any no es pot trobar la garlanda de Santa Fe. | <p>Dolç elaborat al poble de Santa Fe i d'altres indrets del Penedès, tradicionalment consumit com a postres als àpats de celebració de la Pasqua. Es tracta d'un tipus de coca de forma circular amb un forat al mig, i té unes dimensions mitjanes d'uns 20 cm de diàmetre extern, un diàmetre al forat intern d'uns 12 cm, un gruix de 8 cm i una alçada d'entre 6 i 8 cm. Tot i que es fan garlandes a d'altres indrets del Penedès, la garlanda de Santa Fe es caracteritza per estar elaborada de forma totalment artesana, sense que en la seva confecció s'utilitzi cap component ni maquinària industrial, sinó que està elaborada artesanament amb les eines i maquinària del forn de Santa Fe (veure fitxes associades). Aquesta característica li confereix un valor afegit que ha fet que la garlanda de Santa Fe gaudeixi de certa fama i renom. A continuació s'indiquen els ingredients i les quantitats que el senyor Joan Sadurní va utilitzar per a fer una fornada de 224 garlandes l'any 2002 (veure notes de conservació): - 10-11 dotzenes d'ous. - 5 litres d'aiguardent. - Aigua (sense especificar) - 52 kg de farina. - 13 kg de sucre. - 14 cullerades soperes de canyella en pols. - 1,700 kg de llard. - Pell raspada de 15 llimones. - 2 kg de matafaluga. - 1 kg de celiandre. - 250 grs de sal - 1,5 litres d'oli. - 10-12 cullerades soperes de nou moscada. - 1 pastilla de llevat. - 24 kg de llevat mare, fet el dia abans. Segons el senyor Joan Sadurní, no hi ha una temporització concreta de cocció de les garlandes dins del forn, cal tocar-les per saber si ja estan cuites.</p> | 08249-71 | Carrer Major, 12, 08792 | 41.3847400,1.7201900 | 392993 | 4582258 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65058-foto-08249-71-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-01-16 00:00:00 | Oriol Vilanova | La informació d'aquesta fitxa ha estat obtinguda per informació oral a partir de l'entrevista mantinguda amb el senyor Joan Sadurní el dia 09/07/08.L'any 2018 es va estrenar el documental 'Garlandes a Santa Fe del Penedès', que recull l'elaboració tradicional de les garlandes per part de la família Sadurní Hill de Santa Fe del Penedès. Mostra com es coïa al forn de llenya i com en l'elaboració hi participaven tots els membres de la família. | 98 | 60 | 4.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||
| 64990 | Cal Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-puig | A.A.V.V. (1986): INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA. ALT PENEDÈS. Edita: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. Pàg. 108. VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 171, 173. 'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, nº 29. Gener de 2007, p. 19. Portal web de Santa Fe del Penedès: http://www.stafe.net/Turisme.aspx | XVII | El conjunt manifesta diversos problemes estructurals deguts al llarg temps que ha estat sense habitar, principalment esquerdes i humitats. Amb tot, des de l'any 2002 l'immoble es troba en procés de restauració. | Masia de grans dimensions que consta de tres cossos articulats a partir d'un edifici principal amb teulada de teula àrab a doble vessant, amb planta baixa, pis i golfes. Els dos cossos annexos a aquesta masia principal s'hi adossen respectivament a llevant i a ponent. L'edifici principal és de planta quadrada, i té unes dimensions de 15 x 15 m. A la façana principal destaca el portal d'accés, d'arc de mig punt adovellat, amb un escut (veure fitxa) i un pou-cisterna a la dreta adossat a la paret. Aquest pou és de planta quadrada, de 1,30 m x 1,30 m, i una profunditat d'uns 12 m. Per sobre del pou hi ha la corriola adossada a una finestra actualment tapiada. Segons informació oral del propietari de Cal Puig aquesta corriola arribava antigament a l'alçada del pis superior, on hi havia la cuina. A la finestra quadrada on hi ha encastada la corriola del pou es llegeix la data 1661. Hi ha una altra finestra, sobre la porta d'entrada, on hi ha la altra data de 1669. Per comprendre la distribució interior de l'immoble cal tenir present que, quan estava habitat de forma permanent, les estances estaven repartides entre les que eren ocupades pels propietaris i les que ocupaven els masovers. Així, a la planta baixa existeixen dues portes d'entrada; una és l'actual, ja esmentada, per on entraven els masovers. L'altra es troba a la dreta del pou de la façana; és més estreta, amb llindars de maó coronats en un arc de mig punt també de maó, que té a sobre l'escut de la família (veure fitxa). Aquesta era utilitzada per la família dels propietaris, i condueix, mitjançant una escala, directament al primer pis. Entrant per la porta principal, la utilitzada pels antics masovers, es troba el vestíbul; a la dreta d'aquest hi ha un menjador i a l'esquerra, una cuina amb una interessant xemeneia en forma d'embut octogonal que travessa els pisos superiors fins la teulada. Al costat es conserva un dipòsit circular de 1,5 m de diàmetre, per on entrava antigament el raïm veremat i que després es va tapiar. Al fons de la planta baixa hi ha les cavallerisses i el celler. El celler ocupa un espai afegit uns 100 o 150 anys després de la construcció de la casa, té una planta d'uns 10 x 20 m, i conserva un conjunt d'unes 50 bótes de 8 i de 10 càrregues, fetes malbé i deixades d'utilitzar des de l'any 1975. Davant del celler hi ha una cambra amb un cup de planta quadrada (de 3,5 x 3,5 m i una profunditat de 2,5 m) amb la paret interior enrajolada. Al costat d'aquesta cambra hi ha un celler més petit, utilitzat pels masovers. La banda de llevant de la planta baixa connecta amb l'annex construït posteriorment, on hi ha una sala que antigament allotjava les dues premses de la casa, de les quals només en resta una de cargol. Al costat hi ha una altra sala amb quatre cups de fermentació, de planta quadrada de 2 x 2 m. Al centre de la sala es conserva una premsa contínua del número dos fabricada l'any 1932, moguda per un motor elèctric trifàsic. A l'exterior de l'ala de llevant es conserva un recinte a l'aire lliure tancat per un baluard, que antigament feia la funció de corral. Al primer pis hi ha les habitacions dels propietaris, que ocupen la meitat de llevant, i les dels masovers, que ocupen la meitat de ponent. La part dels masovers consta de cinc habitacions distribuïdes al voltant d'una sala d'estar. Destaca una habitació per a graners a l'extrem de l'ala de ponent. Les estances dels propietaris consten de sis habitacions distribuïdes igualment al voltant d'una sala d'estar, amb les parets decorades amb pintures que representen un bosc d'arbres, realitzades per un pintor que, segons informació oral del propietari, va fer una estada a Cal Puig per a guarir-se d'una malaltia. Destaca també la sala del piano, instrument que encara es conserva, que dóna a l'exterior d'un terrat lateral amb balustrada, sostingut per contraforts. Per últim cal destacar les golfes, de grans dimensions, que ocupen la pràctica totalitat de la superfície en planta de l'edifici. | 08249-3 | Carrer Major, 2, 08792 | Les dates més antigues referents a aquest edifici són les dates de 1661 i 1669 que hi ha gravades a dues finestres de la façana principal de la casa (veure 'descripció'). Amb tot, el propietari de l'immoble, Sr. Francisco Enrique Gómez de Puig té constància de la història recent de l'edifici; segons ell, podria haver estat comprat pel seu besavi Dionisio Puig de Galup, qui va morir l'any 1925. L'antiga casa de Cal Galup, que s'alçava al bell mig del poble de Santa Fe i ara desapareguda, era de la família de la mare del seu besavi. L'any 1982 es van fer obres de reforma a l'edifici, les quals es van concentrar essencialment en la reparació de la teulada. Tot i que ha estat alguns anys tancada, des de 2002 s'està portant a terme un important projecte de restauració i reforma de l'edifici a nivell general. | 41.3851200,1.7207200 | 393038 | 4582300 | 1661 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/64990-foto-08249-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/64990-foto-08249-3-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | En total hi ha 1400 m2 construïts.La major part de la informació d'aquesta fitxa prové d'informació oral del propietari de Cal Puig, Sr. Francisco Enrique Gómez de Puig.Tot i que el nom d'aquesta masia és Cal Puig, el nom dels propietaris, el conjunt ha rebut diversos noms al llarg de la seva història, com 'Cal Vallès' i 'Can Civil'. La denominació de Cal Vallès li ve del cognom d'uns masovers que hi va haver fa uns cent anys. El nom 'Can Civil' apareix referenciat en algunes escriptures del segle XIX, segons informació oral de l'actual propietari, Sr. Gómez de Puig.El mateix propietari informa que a la finca existeix un altre pou a banda del que hi ha adossat a la façana principal, on sí que hi neix aigua, però l'accés és impossible degut a l'espessa vegetació que l'ha colgat. És un pou d'uns 15 m de profunditat.Aquesta masia va tenir un cert ressò mediàtic, en aparèixer a la sèrie de TV3 'Nissaga de Poder', una telenovela emesa entre el 28 de gener de 1996 i el 3 de maig de 1998. A la ficció era la 'Casa dels Castro'. | 94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,47 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/