Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65040 | L'Alzinaret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzinaret | 'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, nº30. Agost 2007, p. 5 | Espai conformat per un conjunt de quatre alzines (Quercus ilex) que han crescut en un sender que passa per entremig d'uns camps de vinya i que va a parar al Torrent de la Casa Nova. Es tracta d'un indret simbòlic i molt conegut per la gent del poble. Les alzines són arbres de capçada espessa, escorça clivellada, d'un bru fosc. Les fulles són persistents, dures, de marge dentat (de vegades enter) i peludes a la cara interior. El fruit es la gla, amb petites esquames de la cúpula ajagudes, mai punxents. | 08249-53 | A un centenar de metres a l'oest de Cal Sení. | L'Alzinaret és un espai amb el qual els habitants de Santa Fe mantenen un important lligam d'identitat. En aquest sentit, segons informació oral de la senyora Roser Montserrat, era l'indret per on la gent del poble passava per anar a buscar aigua a la font de la Casa Nova, especialment la canalla, que hi anava amb càntirs al sortir de l'escola. D'altra banda, el senyor Artur Trabal informa que l'Alzinaret era un lloc de reunió de soldats durant la Guerra Civil. Actualment l'Ajuntament de Santa Fe ha inclòs la zona de l'Alzinaret dins el Projecte del Sender del Torrent de la Casa Nova, motiu pel qual hi ha planificada una adequació de l'espai en què es portarà a terme la instal·lació d'uns bancs. | 41.3862300,1.7211200 | 393073 | 4582423 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65040-foto-08249-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65040-foto-08249-53-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | La informació d'aquesta fitxa ha estat recollida a partir de l'entrevista oral mantinguda amb la senyora Roser Montserrat el dia 13/05/08 i amb el senyor Artur Trabal el dia 02/06/08.Aquest topònim és una referència d'identitat del municipi, en el sentit que és i ha estat molt conegut per vàries generacions de la població | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65041 | Ca l'Hill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lhill | VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 114. | XIX | La casa està actualment deshabitada i els accessos tapiats. Des de l'exterior s'aprecien alguns símptomes de degradació, com petites esquerdes. | Edifici de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, teulada a dobla vessant. Les tres plantes estan separades, a nivell de façana, per unes fines línies horitzontals. La façana, de composició simètrica, presenta, a la planta baixa, una porta d'entrada d'arc rebaixat al centre, amb una finestra a cada costat protegida amb una reixa de ferro forjat. A l'esquerra de la finestra esquerra hi ha adossat un pou, conegut com el 'Pou de Ca l'Hill', de planta quadrada, que té unes dimensions de 74 cm d'amplada x 96 cm de llargada i 80 cm d'alçada. Sobre el pou, clavada a la paret de la casa, hi la una corriola de ferro utilitzada per baixar la galleda per treure aigua. Al primer pis hi ha tres obertures, la del centre és una porta que s'obre a un balcó de ferro forjat. A cada costat d'aquest balcó hi ha una finestra rectangular vertical. El tercer pis, per últim, correspon a les golfes, i presenta tres finestres més petites de forma quadrada. Totes les obertures presenten un marc de guix de color groc trencat, mentre que el fons de la façana està igualment arrebossat amb una capa de guix d'un color blanc trencat que presenta algunes esquerdes i clapes. | 08249-54 | Carrer Major, 6, 08792 | En una acta d'informació pública trobada a l'Ajuntament de data 8 d'abril de 1936, relacionada amb l'acreditació d'utilitat pública i no de propietat privada del pou de Ca l'Hill, s'expliquen els diferents testimonis de veïns del poble que coincidien a afirmar el fet que, des de temps immemorial, la gent hi havia anat a buscar aigua sense cap mena de permís. Cal remarcar el testimoni del veí Tomàs Raventós i Puig, el qual afirmà que el seu avi Ramon Raventós i Sendra era propietari d'aquella casa i havia sentit a dir que aquell pou no es podia privar, igual que el seu difunt pare Cristòfol Raventós i Pujol, el qual no havia privat mai al públic de treure aigua per considerar que era d'utilitat pública. Després de sentir tots els testimonis, l'Ajuntament va decidir declarar el pou d'utilitat pública, refusant la petició de privacitat realitzada per la senyora Ferret. (VENDRELL et alii, 1994, p. 114). | 41.3850500,1.7204800 | 393018 | 4582293 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65041-foto-08249-54-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | La porta d'entrada a l'edifici està actualment tapiada, fet que ha impossibilitat l'accés a l'interior de l'immoble. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 65042 | Pont de Baldús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-baldus | 'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, nº 29. Gener 2007, p. 14. | XIX-XX | A partir de la informació oral recollida, sembla que la base del pont presenta algunes traces de metralla del bombardeig al qual va ser sotmès. D'altra banda, l'espessa vegetació que impedeix l'accés al pont no permet observar si té d'altres fissures o patologies que afectin el seu estat estructural. | Pont que permet salvar la conca de la riera de Santa Fe, que hi circula per sota, sense modificar el nivell i traçat de la carretera C-244, que hi passa per sobre. És un pont d'un sol arc o volta, fet de maó, mentre que els pilars estan fets de blocs de pedra irregular lligats amb morter de calç i ciment. A les cantoneres s'observen carreus rectangulars molt ben tallats col·locats com a reforç estructural del pont. Els pilars estan reforçats amb talussos fets igualment de pedra, que arriben aproximadament a l'alçada del punt més alt de la volta. Les dimensions aproximades del pont són 20 metres de longitud x 10 metres d'alçada (veure observacions). | 08249-55 | A 325 metres del trencant que porta a Baldús en direcció nord per la carretera C-244 | Aquest pont va tenir una certa rellevància durant la Guerra Civil (1936-1939) en que, segons informació oral de diversos testimonis, va ser objecte de diverses temptatives infructuoses per a fer-lo volar. Així, segons informació oral de la senyora Carme Vidal Marimon, antiga masovera de Baldús, poc temps abans de la retirada del bàndol republicà, un avió de dit bàndol va bombardejar el pont per tallar el pas a l'exèrcit dels nacionals, com ja s'ha dit, sense èxit. Cal tenir en compte que aquest pont era un punt de comunicació entre la costa i l'interior de Catalunya, característica que li conferia un alt valor estratègic. | 41.3951600,1.7089500 | 392071 | 4583429 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65042-foto-08249-55-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'espessa vegetació que ha crescut a les ribes de la riera de Santa Fe, així com l'abrupta orografia del terreny, impedeix accedir a la base del pont. Per la mateixa raó és molt difícil visualitzar correctament aquest element i obtenir-ne fotografies. | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 65043 | Escut de Cal Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-cal-puig | FLUVIÀ, Armand de (1982): 'Diccionari general d'heràldica'. Ed. Edhasa, Barcelona. | XIX-XX | Escut d'armes de forma moderna, fet en marbre blanc. La repartició del camper és irregular, partida i truncada. Presenta, a la meitat esquerra, una divisió feta a partir d'un xebró, per sobre del qual hi ha, com a càrrega, dues flors de lis, i per sota una lluneta creixent amb rostre humà. La meitat dreta del camper resta repartida en dues meitats dividides per una línia hortizontal. La part superior presenta, com a càrrega, cinc barres verticals, i la inferior un mont coronat per una creu. Un casc de noble o de cavaller descansa sobre la vora superior de l'escut, disposat de perfil dretà, coronat amb un plomall. | 08249-56 | Carrer Major, 2, 08792 | 41.3851200,1.7207200 | 393038 | 4582300 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65043-foto-08249-56-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part de la informació recollida en aquesta fitxa ha estat recollida a partir de l'entrevista oral mantinguda amb el senyor Francisco Enrique Gómez de Puig el dia 19/08/08. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65044 | Dites populars de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dites-populars-de-santa-fe | SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: l'autor, p. 28, 30. VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 197. | XIX-XX | Algunes d'aquestes dites fan referència a costums que s'han perdut, de tal manera que actualment no es diuen amb freqüència. | Conjunt de dites i refranys referents al poble, al municipi i als habitants de Santa Fe del Penedès. La seva temàtica és variada. L'equip elaborador d'aquest mapa del patrimoni ha pogut recopilar les següents: - 'L'aigua pudenta deixa la roba lluenta'. Aquesta dita fa referència a l'època en què al poble de Santa Fe no hi havia aigua corrent, i les dones havien d'anar a rentar la roba a la riera, on s'hi havia fet tres clots amb aquest objectiu: dos d'aquests clots es trobaven al torrent de Ca la Martra, l'altre estava al torrent de Cal Gustems, a la zona del Pou de Glaç. Segons sembla, l'aigua entollada no feia bona olor, per això es deia aquesta dita. - 'Quan la dona ve del riu es menjaria el marit viu'. Aquesta dita està vinculada a l'anterior, ja que el seu origen prové del fet que les dones havien de portar la roba molla en un carretó que esdevenia, així molt pesant. Havien de fer sortir aquest carretó del torrent, tasca que era molt feixuga i feia venir gana. - 'Fer punxó'. Expressió que feia servir la pagesia de Santa Fe, i que significava descansar després d'omplir les portadores de raïm. Quan abans les omplissin, més temps tindrien per a 'fer punxó'. - 'Fer panada'. Expressió que utilitzava igualment la pagesia de Santa Fe quan, en temps de ventar el blat, no feia vent i no es podia ventar. Aleshores el blat quedava en una pila fins l'endemà. - 'Calderots de Santa Fe, ja podeu plantar bandera, que els rucots de la Granada s'han menjat una somera'. Aquesta dita fa referència a la rivalitat que existia entre els pobles de Santa Fe i la Granada. Als habitants de Santa Fe se'ls anomena 'calderots'; segons la senyora Teresa Sadurní, aquesta dita està lligada a la llegenda segons la qual els habitants de la Granada van pujar un ruc al campanar del seu poble per fer-li menjar les herbotes que hi havia crescut. El ruc va caure o va ser llençat daltabaix posteriorment, i es diu que en caure a terra es va donar un cop tan gros, que va formar l'indret on es troba Santa Fe, que queda més baix que la Granada i té forma de calderot. El folklorista penedesenc Pere Sadurní (veure bibliografia) recull una dita més curta amb el mateix sentit: 'A Santa Fe, calderots'. El mateix Pere Sadurní recull un altra dita que fa: 'A la Granada són puputs, a Santa Fe escorxen rucs, i els del Pla són testarruts'. - 'Una estella no fa foc, dues tampoc, tres l'encenen i quatre el mantenen'. Aquesta dita es feia servir per encendre el foc. - 'Les noies de Santa Fe són maques i ballen poc, i per escalivar una arengada esgarrien tot el foc'. - 'Ranxera de Pep Raventós'. Pep Raventós era un familiar de ca l'Urià, que els diumenges a la tarda tocava el flabiol i el tamborí al Casino (propietat del Forn) per entretenir la canalla. Sempre començava i acabava amb una ranxera, la lletra de la qual era: 'Sóc de ca l'Urià, / la vora de Cal Xapana, / i em guanyo sis ralets / pel ball de la canalla.' - Segons informació oral de la senyora Roser Montserrat, antigament a Santa Fe es deia que Divendres Sant no s'escombrava perquè si no la casa s'ompliria de formigues. | 08249-57 | Municipi de Santa Fe del Penedès | 41.3844500,1.7212600 | 393082 | 4582225 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquestes dites han estat documentades a partir de l'entrevista oral mantinguda amb la senyora Roser Montserrat i amb el senyor Artur Trabal el dia 13/05/08, així com amb la senyora Teresa Sadurní el dia 2/07/08. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65045 | Costum de la nit de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-la-nit-de-sant-joan | XIX-XX | Aquest costum ja no es practica actualment. | Costum segons el qual les noies adolescents de Santa Fe anaven a collir escardots el dia de la vigília de Sant Joan i els torraven a les fogueres que s'encenien a la nit. Lligaven un paperet amb el nom del noi desitjat. Col·locaven el card sota el seu llit abans d'anar a dormir. Es creia que si el card floria durant la nit, la noia es casaria amb el noi el nom del qual havia escrit en el paper. | 08249-58 | Al municipi de Santa Fe del Penedès | 41.3844500,1.7212600 | 393082 | 4582225 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | La informació d'aquesta fitxa ha estat recollida a partir de l'entrevista oral mantinguda amb la senyora Roser Montserrat el dia 13/05/08. | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 65047 | Goigs a Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-sebastia | Pàgina web de la Gran Enciclopèdia Catalana: www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0061541 VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 63-65. | XIX-XX | Himne religiós en lloança de Sant Sebastià. La lletra dels goigs és la següent: TORNADA: 'Puix miracles cada dia/el Senyor obra per vós/oïu al qui en vós confia/Sant Sebastià Gloriós.' ESTROFES: 'Professant vós la milícia/cristià ereu tot dia/vivieu net de malícia/estimant Crist amb follia./Ja l'emperador un dia/s'adonà compte de vós,/oïu el qui en vós confia/Sant Sebastià Gloriós. (TORNADA) El butxí ben ferm us lliga/i aviat cruels sagetes/amb greus dolors i fatiga/us deixen les carns desfetes./Us deixaren sense vida/sense cap contemplació,/oïu el qui en vós confia/Sant Sebastià Gloriós. (TORNADA) Passàreu cruels torments/en els quals segons s'ha vist/convertíreu molta gent/a la Fe de Jesucrist. I prenent a vós per guia/mereixem del Cel socors/oïu al qui en vós confia/Sant Sebastià Gloriós. (TORNADA) El bon Déu us té promès/puix per Ell vàreu patir/que el devot que a vós pregués/de tot mal pugui guarir./Per això en tota malaltia/recordem vostres dolors,/oïu al qui en vós confia/Sant Sebastià Gloriós. (TORNADA) Feu que al Cel vinguem un dia/amb vós Màrtir poderós,/oïu al qui en vós confia/Sant Sebastià Gloriós. (TORNADA). | 08249-60 | Segons la tradició, Sant Sebastià fou un màrtir romà, mort probablement durant la persecució de Dioclecià (303). És ja esmentat a la 'Depositio Martyrum' (calendari romà del 354), que n'assenyala també el lloc del sepulcre 'ad catacumbas' (les actuals catacumbes de Sant Sebastià) . Una llegenda del segle V el fa militar i li atribueix diversos martiris, sobretot el d'ésser assagetat i el dels assots que li haurien causat la mort, motiu que es repeteix en la iconografia del sant de diverses èpoques. Fou molt popular sobretot a partir de la pesta del 680, i des d'aleshores és considerat protector contra la pesta, juntament amb Sant Roc. La seva devoció es popularitzà, però, a partir del s XV, i sobretot en les pestes de començament del s XVI, sovint amb el copatronatge ja esmentat de Sant Roc. Segons Remei Vendrell a Santa Fe del Penedès el vot a Sant Sebastià arrenca al segle XVII juntament amb el de Sant Roc, per demanar la seva intercessió davant la pesta i altres epidèmies. Els vots als sants es feien dins l'església amb la presència del bisbe, qui començava la cerimònia amb la invocació 'Veni Creator'. Acte seguit els fidels votaven tres vegades el sant o santa que volien, posant una papereta dins d'una urna. El sant o santa que sortia més votat seria el protector del poble contra les malalties. (VENDRELL et alii, 1994) | 41.3846700,1.7211700 | 393075 | 4582249 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquests goigs es continuen cantant avui dia per la festivitat de Sant Sebastià, el dia 20 de gener, a l'església de Santa Maria de Santa Fe.L'equip elaborador d'aquest mapa del patrimoni no ha pogut obtenir publicacions originals de la lletra dels goigs sinó una còpia mecanografiada facilitada pel senyor Artur Trabal, on no s'especifica ni el nom de l'autor ni l'any de composició. | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 65049 | Penó de la Puríssima Concepció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peno-de-la-purissima-concepcio | XX | Tot i que el penó es troba en bon estat, no gaudeix de cap mesura que garanteixi el bon estat de conservació a l'espai on es guarda actualment. | <p>Penó o estendard utilitzat en processons dedicades a la Verge Maria. De forma rectangular, té unes dimensions de 65 cm d'alçada x 53 cm d'amplada. Al costat superior presenta quatre passadors de tela per subjectar-lo al pal horitzontal del port estendards de fusta, i el costat inferior presenta tres puntes a mode de merlets invertits. A l'anvers del penó destaca una representació tradicional de la Immaculada Concepció, vestida de blanc i blau a sobre els núvols. A cada banda de la imatge hi ha una franja vertical amb decoració vegetal (tiges) de color blau. El revers del penó presenta el fons de color blanc, sobre el qual hi ha brodada la llegenda 'Escolania de Sta. Maria' en lletres d'estil gòtic en tela de color daurat.</p> | 08249-62 | A les golfes de l'església de Santa Maria de Santa Fe del Penedès. Plaça de l'església | 41.3846700,1.7211700 | 393075 | 4582249 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65049-foto-08249-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65049-foto-08249-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-15 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65050 | Penó de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peno-de-santa-llucia | XX | L'estampa de paper on es representa Santa Llúcia presenta diverses esquerdes. | <p>Penó o estendard utilitzat en processons el dia de Santa Llúcia (13 de desembre). De forma rectangular, té unes dimensions de 50 cm d'alçada x 48 cm d'amplada. La vora de la part superior està cosida al voltant del pal horitzontal del estendard, mentre que la vora inferior presenta cosida una banda blanca paral·lela. A l'anvers del penó es veu, al centre, una estampa de Santa Llúcia, representada amb els seus atributs tradicionals: la palma del martiri i una safata amb dos ulls. Aquesta estampa és de paper, està emmarcada per una vora de tela daurada i està cosida al fons de l'estendard, de color vermell fosc, amb una vora prima de tela daurada. El revers de l'estendard no presenta cap imatge o decoració de cap tipus.</p> | 08249-63 | A la casa ubicada al Carrer Migdia, 3, 08792 | 41.3844200,1.7205200 | 393020 | 4582223 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65050-foto-08249-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-15 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65051 | Penó de Sant Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peno-de-sant-nicolau | XX | L'estampa de paper on es representa Sant Nicolau presenta diverses esquerdes. | Penó o estendard utilitzat en processons el dia de Sant Nicolau (6 de desembre) i per Nadal. De forma rectangular, té unes dimensions de 54 cm d'alçada x 51 cm d'amplada. El fons de l'estendard és un teixit estampat amb motius vegetals de color grana. A l'anvers del penó s'observa, al centre, una creu grega cosida de teixit estampat de color verd -marronós amb decoració geomètrica, sota la qual hi ha una petita estampa de paper on es representa Sant Nicolau caracteritzat com a Pare Noel o Santa Claus, cosit sobre un fons salmó emmarcat per una banda de color marró clar. També a l'anvers, a les cantonades superiors del penó, hi ha cosits dos domassos rectangulars: a la cantonada superior esquerra el domàs té estampada una creu llatina de la qual surten raigs; al peu de la creu hi ha les lletres IHS, el monograma del nom de Crist, en caràcters d'estil gòtic. A la cantonada superior dreta el domàs té estampat un Sagrat Cor del qual surten igualment raigs. El revers del penó presenta, com a fons, el negatiu de l'estampat de l'anvers, de color marró clar, i com a única decoració una creu, al centre, idèntica a la descrita per al centre de l'anvers del penó. | 08249-64 | A la casa ubicada al Carrer Migdia, 3, 08792 | 41.3844200,1.7205200 | 393020 | 4582223 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65051-foto-08249-64-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65052 | Ave Maria de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ave-maria-de-santa-fe | VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 229-231. | XX | Ave Maria composat exclusivament per al poble de Santa Fe del Penedès. La lletra és la següent: TORNADA: 'Ave, ave, ave Maria / Ave, ave, ave Maria' ESTROFES: 'La Verge Maria/del Cel ha baixat/de dur l'alegria/del seu dolç regnat' (TORNADA) 'Déu vos guard Maria/com fidel estol/Santa Fe us volia/i amb amor us vol' (TORNADA) 'O Verge Maria/joiell del cel blau/al món que s'enfonsa/torneu-hi la pau' (TORNADA) 'Verge blanca i pura/feu-nos la mercè/d'omplir de ventura/del Cel Santa Fe' (TORNADA) | 08249-65 | Al poble de Santa Fe | Aquest Ave Maria va ser composat per Josep Maria Font amb ocasió de la visita de la Verge de Fàtima al municipi de Santa Fe, que es va produir els dies 1 i 2 de març de l'any 1953. Aquesta peça va ser composada exclusivament per al poble i, si bé fou creada per aquesta ocasió particular, després es va anar cantant a les festes de la Mare de Déu. | 41.3846700,1.7211700 | 393075 | 4582249 | 1953 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Josep Maria Font | La informació d'aquesta fitxa prové exclusivament d'informació oral a partir de l'entrevista mantinguda amb la senyora Roser Montserrat el dia 13/05/08. | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65053 | Mas Massagué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-massague | XVIII | Algunes estances de l'interior de l'immoble presenten un notable estat de degradació. | Conjunt arquitectònic rural format a partir d'una masia de planta rectangular amb façana a doble vessant. Aquest edifici principal presenta planta baixa, pis i golfes. La façana, orientada al sud-est i amb les obertures en composició simètrica, presenta, a la planta baixa, la porta d'entrada, al centre, amb un pedrís enrajolat construït als anys '60 del segle XX. A cada costat de la porta d'entrada hi ha una finestra quadrada. La façana a l'alçada d'aquesta planta baixa està arrebossada amb guix de color blanc. A l'alçada del primer pis s'observa, al centre, una finestra amb balcó i barana recta de ferro forjat, actualment gairebé tapada per una planta enfiladissa. Aquesta obertura està emmarcada per un marc rectangular en baix relleu. Seguint la mateixa composició que les obertures de la planta baixa, a cada costat d'aquesta finestra amb balcó hi ha una altra finestra, sense balcó, però amb ampit que sobresurt lleument de la façana amb decoració de franges horitzontals escalades. De l'interior cal destacar, a la planta baixa, un embarrat d'una premsa que actualment actua com a llindar superior d'una porta, que hi té inscrita la data 1776, i que es troba molt a prop dels càntics cups de fermentació, avui en desús. Aquest element correspon a una premsa ubicada en aquest emplaçament probablement al moment de construcció de l'edifici (veure 'història'). Al primer pis destaca l'antic menjador, habilitat avui com a sala d'estar, que conserva el sostre amb embigat de fusta, amb dues habitacions de grans dimensions a cada banda. Per últim, és interessant l'encavallada de fusta del sostre, visible a les golfes, on hi havia l'antic rebost. A l'exterior, l'edifici té adossat, a la dreta de la façana principal, un cos modern utilitzat per a diverses tasques agrícoles i de magatzem, construït amb totxo vist, així com un galliner igualment modern. A la banda sud, hi ha adossada una casa moderna, residència de la família de propietaris. | 08249-66 | Al final d'un camí de terra entre el camí de les Planes i el camí dels Botins | La data més antiga documentada per a aquest conjunt arquitectònic és l'any 1776, que apareix inscrit, com s'ha dit al camp 'descripció', en l'embarrat de fusta d'una premsa encastada en una de les parets de la masia principal, col·locada en aquest emplaçament probablement al moment de construcció de l'edifici. Segons informació oral dels propietaris, els senyors Elvira Ferrando i Daniel Domènec, el conjunt sempre ha estat propietat de la seva família. | 41.3887700,1.7312100 | 393921 | 4582692 | 1776 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65053-foto-08249-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65053-foto-08249-66-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Gran part de la informació d'aquesta fitxa prové d'informació oral a partir de l'entrevista mantinguda amb els senyors Daniel Domènec i Elvira Ferrando el dia 02/07/08. | 94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 65054 | El Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forn | 'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, nº29. Gener 2007, p. 13. VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 195-197. | XIX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. És un edifici que forma cantonada amb el carrer de l'Era al costat dret, mentre que al costat esquerra la casa es troba adossada a un altre edifici. La façana principal amb el fons arrebossat amb guix blanc presenta a la planta baixa un sòcol de pedra vista, que va d'extrem a extrem de la façana. Únicament és interromput per la presència de la porta d'accés a l'obrador del forn, a l'esquerra de la façana, rectangular i amb el batent de fusta, i la porta principal d'accés a l'habitatge, d'arc de mig punt i portal modern de metall. Al primer pis s'observen dues finestres verticals amb porticó de fusta de doble batent, que donen a un balcó amb barana de ferro forjat, la part inferior de la qual té forma de cassola. Sota els balcons hi ha una fina línia que va d'extrem a extrem de l'amplitud de la façana, que separa els dos pisos de l'edifici. La part superior d'aquestes dues finestres presenta un marc d'estucat en baix relleu, la superfície del qual està repicada, atorgant-li una aparença de textura porosa. Aquesta tècnica decorativa es repeteix a les tres faixes verticals que coronen l'edifici, dues situades als extrems superiors i la tercera just al mig de la façana. Totes les obertures de la façana guarden una composició simètrica entre elles. No obstant això la façana en general no és simètrica perquè les obertures estan desplaçades a l'esquerra de l'edifici. Finalment, la cantonada amb el carrer de l'Era està resolta a partir d'un cos més baix que sobresurt del costat dret de l'edifici. Aquest cos arriba a l'alçada de les finestres del primer pis, presentant a la part central una porta amb barana sense balcó i una finestra més petita a sota. De l'interior de l'edifici cal destacar la planta baixa, on es troba l'obrador del forn i l'entrada a l'habitatge. L'obrador és una sala rectangular, amb enrajolat de formes quadrades de terra cuita. Al fons de la sala es conserva el forn de llenya, un pou, i la maquinària i eines de forner per a l'elaboració de pa i rebosteria (veure fitxa 70). L'entrada de l'habitatge, ara reformada, conserva l'embigat de fusta original. Destaca el racó on antigament hi havia el taulell de la botiga (veure apartat 'història'), fet d'obra, del qual se'n conserva un fragment, així com la petita cambra, al costat de la porta de l'entrada, on hi va haver el primer telèfon del poble, ara ocupada per un telèfon modern. Del primer pis, on hi ha les habitacions de l'habitatge, cal destacar igualment l'embigat de fusta del sostre, així com l'enrajolat de rajola hidràulica, original, decorada amb motius geomètrics i vegetals. | 08249-67 | Carrer Major, 12, 08792 | Segons informació oral de la senyora Teresa Sadurní el document més antic conservat que fa referència al forn de Santa Fe és un rebut datat l'any 1878. Els primers propietaris es cognomenaven Vallès; posteriorment es va imposar el cognom Sadurní. En aquest edifici no tan sols hi havia el forn de pa pròpiament dit, sinó que també era botiga de queviures, i fins i tot va acomplir un important paper en el vessant de la vida social del poble abans de la Guerra Civil i també durant la postguerra, donat que era un lloc on els habitants de Santa Fe hi anaven a passar l'estona, i també hi anaven a coure els pans que pastaven a casa, així com els rostits i altres àpats que es preparaven en dies assenyalats. La gent passava l'estona a l'obrador, especialment durant els dies d'hivern, ja que hi feia calor, o bé a l'entrada a la botiga, on hi havia una taula molt llarga amb dos bancs. Durant la postguerra, el forn va repartir els aliments que estaven prescrits a les cartilles de racionament del primer franquisme, ja que a més de forn de pa i botiga de queviures també hi va haver una carnisseria, ja que la família tenia un ramat de xais i ovelles. De la carnisseria es conserva el piló on es tallava la carn, tot i que es troba en força mal estat. A més, al forn es va instal·lar el primer telèfon de tot Santa Fe, a la mateixa habitació on hi ha el telèfon actual. Igualment, el senyor Joan Sadurní fou el propietari del primer cotxe que hi va haver al poble. L'any 1942 es van fer obres per ampliar la sala dels baixos on es troba l'obrador, moment en què també es va instal·lar un forn nou, que és el que ha arribat als nostres dies. Tot l'aspecte de l'obrador és dels anys '40 del segle XX. A l'actual sala d'entrada a l'habitatge, al costat de l'obrador, és on antigament hi havia la botiga de queviures. Al davant de l'edifici del Forn, al mateix carrer major, s'aixeca actualment un immoble d'habitatges modern on, fins a la dècada dels anys '30 del segle XX hi havia hagut el 'Casino Recreatiu' de Santa Fe, on es reunia la gent d'esquerres. Estava dotat de sala de ball i cafè, i una barberia a la planta baixa. Aquest local era propietat del Forn, i fou clausurat després de la Guerra Civil. | 41.3847400,1.7201900 | 392993 | 4582258 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65054-foto-08249-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65054-foto-08249-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Gran part de la informació d'aquesta fitxa prové d'informació oral a partir de l'entrevista mantinguda amb la senyora Teresa Sadurní el dia 02/07/08, així com amb el senyor Joan Sadurní el dia 09/07/08. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65056 | Ca la Martra/Ca la Marta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-martraca-la-marta | XIX | Tot i que l'estructura de l'edifici es conserva en bon estat, l'interior ha estat totalment remorejat. | Conjunt arquitectònic rural format a partir d'una masia de planta quadrada amb planta baixa i pis, la teulada és a doble vessant. A la façana principal, orientada a llevant, es troba la porta d'entrada a l'habitatge, a la planta baixa, rectangular amb porta de fusta de doble batent, moderna. A l'esquerra d'aquesta porta hi ha una finestra quadrada, protegida amb reixa de ferro. Entre aquestes dues obertures hi ha un contrafort que arriba a l'alçada del primer pis. Sota la finestra ja esmentada hi ha, adossat en aquesta part de la façana, un petit magatzem o caseta amb teulada a un sol vessant, que s'integra al mur que tanca l'era de la masia, a mode de baluard. A l'alçada del primer pis, la façana presenta, sobre la porta d'entrada, una finestra rectangular amb balcó amb barana de ferro forjat, i a la seva esquerra una finestra com la del pis inferior, sense reixa de ferro. El tret més peculiar de la façana és el seu coronament; es tracta d'un frontis ondulat amb un sortint triangular a la part central, que impedeix la visió de la teulada. Al costat dret de la façana s'adossa un edifici annex, molt més modern, amb planta baixa i pis i teulada a doble vessant, que és una ampliació de l'habitatge dels propietaris. Al jardí de l'entrada, dins del mur a mode de baluard a dalt esmentat, hi ha un pou de planta quadrada, amb unes dimensions de 142 cm x 118 cm i una alçada de 90 cm, que conserva un arc de ferro amb la corriola per fer pujar la galleda que extreia l'aigua. | 08249-69 | A 300 metres a l'oest del nucli urbà, per la carretera que passa sobre el torrent de la Casa Nova | Segons informació oral del propietari de Ca la Martra, senyor Josep Muntané, la masia antiga és de finals del segle XIX. Segons aquest testimoni, als anys '60 del segle XX l'estructura edilícia de la masia estava en mal estat, de tal manera que es van afegir els contraforts de la part posterior de la casa. | 41.3855900,1.7178700 | 392801 | 4582356 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65056-foto-08249-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65056-foto-08249-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65058 | Garlanda de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garlanda-de-santa-fe | <p>'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, n. 29. Gener 2007, p. 13</p> | XX | Actualment el senyor Joan Sadurní està jubilat i de manera anecdòtica elabora garlandes únicament un cop a l'any per atendre una comanda especial que rep del poble de Sant Joan Samora. La resta de l'any no es pot trobar la garlanda de Santa Fe. | <p>Dolç elaborat al poble de Santa Fe i d'altres indrets del Penedès, tradicionalment consumit com a postres als àpats de celebració de la Pasqua. Es tracta d'un tipus de coca de forma circular amb un forat al mig, i té unes dimensions mitjanes d'uns 20 cm de diàmetre extern, un diàmetre al forat intern d'uns 12 cm, un gruix de 8 cm i una alçada d'entre 6 i 8 cm. Tot i que es fan garlandes a d'altres indrets del Penedès, la garlanda de Santa Fe es caracteritza per estar elaborada de forma totalment artesana, sense que en la seva confecció s'utilitzi cap component ni maquinària industrial, sinó que està elaborada artesanament amb les eines i maquinària del forn de Santa Fe (veure fitxes associades). Aquesta característica li confereix un valor afegit que ha fet que la garlanda de Santa Fe gaudeixi de certa fama i renom. A continuació s'indiquen els ingredients i les quantitats que el senyor Joan Sadurní va utilitzar per a fer una fornada de 224 garlandes l'any 2002 (veure notes de conservació): - 10-11 dotzenes d'ous. - 5 litres d'aiguardent. - Aigua (sense especificar) - 52 kg de farina. - 13 kg de sucre. - 14 cullerades soperes de canyella en pols. - 1,700 kg de llard. - Pell raspada de 15 llimones. - 2 kg de matafaluga. - 1 kg de celiandre. - 250 grs de sal - 1,5 litres d'oli. - 10-12 cullerades soperes de nou moscada. - 1 pastilla de llevat. - 24 kg de llevat mare, fet el dia abans. Segons el senyor Joan Sadurní, no hi ha una temporització concreta de cocció de les garlandes dins del forn, cal tocar-les per saber si ja estan cuites.</p> | 08249-71 | Carrer Major, 12, 08792 | 41.3847400,1.7201900 | 392993 | 4582258 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65058-foto-08249-71-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-01-16 00:00:00 | Oriol Vilanova | La informació d'aquesta fitxa ha estat obtinguda per informació oral a partir de l'entrevista mantinguda amb el senyor Joan Sadurní el dia 09/07/08.L'any 2018 es va estrenar el documental 'Garlandes a Santa Fe del Penedès', que recull l'elaboració tradicional de les garlandes per part de la família Sadurní Hill de Santa Fe del Penedès. Mostra com es coïa al forn de llenya i com en l'elaboració hi participaven tots els membres de la família. | 98 | 60 | 4.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||
| 65059 | Relíquia de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reliquia-de-santa-fe | <p>AMADES, Joan (1983): 'Costumari català. El curs de l'any'. Volum V. Tardor. Salvat Editores i Edicions 62. Barcelona, p. 462 VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 59-63.</p> | XVIII-XX | <p>Petit fragment d'os pertanyent a un crani humà, atribuït al crani de la màrtir Santa Fe, patrona del poble. Té unes dimensions aproximades de 3,5 cm x 2,5 cm. La relíquia es troba dins una lipsanoteca o reliquiari d'estil barroc, fet de fusta, a l'estil de les creus processionals barroques, dins una caixa hexagonal protegida per un vidre que permet veure la relíquia pròpiament dita. Davant de la relíquia hi ha un petit filacteri de paper on es llegeix la frase: 'Reliª de la cabeza de Sta fe'. El reliquiari està pintat per l'anvers de color daurat, mentre que al revers no presenta decoració de cap tipus, ja que en el seu emplaçament original, a l'església de Santa Maria de Santa Fe, es devia recolzar directament contra una paret. Únicament presenta, en aquesta part posterior, una porteta que permet accedir a la relíquia. Tot el reliquiari s'assenta sobre un peu. Les seves dimensions són de 25 cm d'amplada x 53 cm d'alçada.</p> | 08249-72 | Plaça de Catalunya, 1, 08792 | <p>Segons informació oral de la senyora Mª Rosa Forns, la relíquia de Santa Fe es trobava dipositada a l'església parroquial del poble fins l'any 1936 en què, en el context de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), es va cremar tot el mobiliari litúrgic del temple. El senyor Josep Forns, avi de la senyors Mª Rosa Forns, va salvar la relíquia de la crema i la va tenir a casa seva amagada durant tot el conflicte. En acabar la guerra, en reconeixement a la seva acció, se li va demanar que custodiés la relíquia de manera permanent, fet que ha arribat fins avui dia. Cada any, per Festa Major, la senyora M. Rosa Forns porta la relíquia a l'església i la torna a guardar a casa seva acabada la festa. Segons la tradició religiosa, Santa Fe fou una màrtir paleocristiana que visqué entre els segles III i IV, l'onomàstica de la qual se celebra el dia 6 d'octubre. Si bé el folklorista Joan Amades ens diu, en el seu costumari (veure bibliografia), que Santa Fe era filla de Barcelona, la tradició més estesa afirma que va néixer a Agen (França). Filla d'una rica família romana pagana, adoptà la fe cristiana d'adolescent, ja que des de petita, la seva dida li va transmetre els coneixements de la doctrina cristiana. Per amor a Déu, practicà l'apostolat envers els pobres i entrà a formar part del grup de cristians que hi havia a la ciutat, encapçalat pel bisbe d'Agen, Capraci. En aquest context, a començaments del segle IV tingué lloc la persecució dels cristians ordenada pel prefecte romà Dacià. Segons la tradició, Dacià comminà Santa Fe a renegar de la fe cristiana i venerar les divinitats paganes davant una multitud congregada al fòrum de la ciutat. Davant la negativa de la santa, que va adduir que els déus romans eren falsos, Dacià ordenà als botxins que encenguessin un foc i que estenguessin Santa Fe en un llit de ferro per tal que morís cremada. La santa començava a patir els turments del foc quan el bisbe Capraci, que estava amagat entre la multitud, esposà davant de Dacià i s'agenollà als peus de la santa, pregant a Déu que l'assistís en el tràngol que estava passant per la defensa de la fe. De sobte, un colom blanc envoltat de núvols va baixar del cel amb les ales esteses, deixant caura una pluja que apagà el foc. Molta gent que va veure l'escena es convertí instantàniament. Dacià, furiós, ordenà als seus soldats que decapitessin tots els conversos, al bisbe Capraci i especialment a Santa Fe. Així es va fer, i els cadàvers restaren enmig de la plaça. A la nit, mentre els botxins celebraven la carnisseria, els cristians amagats recolliren les despulles dels màrtirs i els sepultaren en un lloc secret. Al segle V, quan el cristianisme ja era religió oficial de l'Imperi Romà, les restes foren sepultades a la basílica d'Agen. En època medieval, la relíquia del cap de Santa Fe fou portada al monestir benedictí de Sainte Foy de Conques, on avui encara és venerada pels pelegrins. Se suposa que en algun moment indeterminat, un grup de persones de Santa Fe del Penedès van anar a Conques a buscar una relíquia de la santa, concretament un trosset d'os del cap de Santa Fe.</p> | 41.3849200,1.7212400 | 393081 | 4582277 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65059-foto-08249-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65059-foto-08249-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65059-foto-08249-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Oriol Vilanova | La informació per a elaborar aquesta fitxa ha estat obtinguda a partir d'una conversa mantinguda amb la senyora M.Rosa Forns Raventós. | 98|94 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65060 | Fons documental de la parròquia de Santa Fe a Puigdàlber | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-santa-fe-a-puigdalber | <p>VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 67-68; 140-141.</p> | XVI | Tot i que la major part dels volums enquadernats es troben en bon estat, n'hi ha alguns que presenten signes evidents de deteriorament, com esquerdes. Igualment, alguns plecs dels volums s'han desenquadernat. D'altra banda, l'emplaçament de la documentació en un armari de fusta no és el lloc idoni per a la seva conservació, ja que aquesta no resta protegida en cas d'incendi. | <p>El fons documental de la parròquia de Santa Fe es conserva repartit entre la rectoria del poble de Puigdàlber i la de la Granada. Aquest fons documental està integrat per 19 volums enquadernats de llibres de baptismes, llibres de matrimonis i llibres d'òbits o defuncions, així com per un bon nombre de testaments de veïns de Santa Fe i correspondència entre la parròquia i el bisbat. També es troben llibres de comptes i rendes de la parròquia, i visites pastorals. Cal destacar el fet que en un mateix document es poden trobar referències conjuntes tant a Santa Fe com a Puigdàlber, donat que fins l'any 1868 el rector era comú per als dos pobles. La cronologia extrema de la documentació va des de l'any 1560 fins el 1868. Els documents més antics, de l'any 1560, estan escrits amb lletra gòtica processal. Els llibres de registre existents a l'arxiu són els següents: - Baptismes: 1560-1683; 1683-1819; 1820-1858 i 1859-1868. - Matrimonis: 1600-1683; 1827-1868. - Defuncions: 1560-1623; 1623-1832; 1687-1765; 1765-1858. - Pel que fa al testamentari, abarca de l'any 1600 al 1800. Els documents estan guardats dins d'un armari de fusta; els volums enquadernats en un cos d'aquest armari protegit amb portes de batents de vidre, i el testamentari es troba en diverses carpetes dipositades en un cos annex de l'esmentat armari.</p> | 08249-73 | A l'edifici de la rectoria de la parròquia de Puigdàlber. Plaça Sant Andreu, 7 (08797 Puigdàlber) | <p>Part del cos documental pertanyent a la parròquia de Santa Fe va ser dipositat a la rectoria de Puigdàlber l'any 1868 per Josep Torras, rector comú de Santa Fe i Puigdàlber, quan Santa Fe va perdre la parroquialitat i va passar a ser sufragaria de Puigdàlber. Aquest incident va fer que els habitants de Santa Fe enviessin una comissió al bisbat encapçalada per l'alcalde, Cristòbal Vallès, per denunciar el fet. El bisbat va resoldre que a partir d'aquell moment la parròquia de Santa Fe fos sufragaria de la de la Granada (VENDRELL, et alii, 1994, p. 67-68).</p> | 41.3844500,1.7212600 | 393082 | 4582225 | 1560 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65060-foto-08249-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65060-foto-08249-73-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 65061 | Bosc dels Pujols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-dels-pujols | L'entorn del bosc està fortament antropitzat a causa de la pressió d'usos agrícoles i urbans. | Zona boscosa ubicada al cim més alt del terme municipal de Santa Fe. Extensió de pi blanc on s'hi observen diverses espècies d'arbusts i plantes característiques de la pineda. Es detecten alguns exemplars d'alzines i roures que indica que es tracta d'un bosc de pi en un estadi evolutiu avançat i que tendeix a recuperar-se l'alzinar inicial. Es tracta d'una de les poques zones forestals amb que compta Santa Fe, tot i estar fortament antropitzada es poden localitzar les següents espècies entre d'altres: de l'estrat arbori, Pi blanc (Pinus halepensis), Alzina (Quercus ilex), Garric (Quercus coccifera, Roure de fulla petita (Quercus faginea); de l'estrat arbustiu, Llentiscle (Pistacia lentiscus), Estepa blanca (Cistus albidus), Esparraguera (Asparagus acutifolius); de l'estat lianoide, Esbarzer (Rubus ulmifolius), Lligabosc (Lonicera implexa), Arítjol (Smilax aspera); les mates com la Farigola (Thymus vulgaris) i el Romaní (Rosmarinus officinalis); i l'estrat herbaci, Fenàs (Brachypodium ramosum) Llicsó (Sonchus, ), Rogeta (Rubia peregrina), Lleterassa (Euphorbia characias) i el Llistó (Hyparrenia hirta). | 08249-74 | Al sector Est del municipi, al límit municipal amb Guardiola de Font-rubí i la Granada | 41.3866000,1.7071700 | 391908 | 4582481 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65061-foto-08249-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65061-foto-08249-74-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 65062 | Cases del carrer Feliciana Planas Ferret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-feliciana-planas-ferret | XIX-XX | Conjunt de tres cases amb característiques arquitectòniques idèntiques que estan adossades, ubicades als números 4, 6 i 8 del carrer Feliciana Planas Ferret. La casa situada al número 4 del carrer és coneguda popularment com a Ca la Carmeta; la situada al número 6 se la coneix com a Ca l'Ermengol i la situada al número 8 es coneix com a Ca l'Angeleta (veure història). Els tres immobles tenen planta baixa i pis, i teulada a dues vessants. A la planta baixa destaca el portal d'entrada, alt i ample i d'arc carpanell, utilitzat com a accés a l'habitatge i com a entrada per les tartanes quan les cases tenien un ús agrícola. A la dreta de la porta les cases tenen una obertura, en el cas de la casa número 8 és una finestra quadrada, mentre que als números 4 i 6 és una porta rectangular gran, fruit d'una refacció per a ser utilitzada com a garatge. Al primer pis les tres cases presenten al centre una finestra amb porta de doble batent, balcó i barana de ferro forjat. A cada costat d'aquesta obertura hi ha una finestra quadrada, més petita, sense porta ni balcó. Cadascun dels tres edificis té celler a l'interior de la planta baixa. | 08249-75 | Carrer Feliciana Planas Ferret, n. 4, 6 i 8, 08792 | La tipologia arquitectònica d'aquest conjunt de cases correspon al model utilitzat per a la construcció de vivendes destinades a habitatge de famílies pageses que treballaven les terres en règim de parceria. Segons informació oral del senyor Jaume Molet Forns, aquestes cases eren propietat de tres germans que es dedicaven al conreu de la terra. | 41.3841700,1.7206700 | 393032 | 4582195 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65062-foto-08249-75-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part de la informació d'aquesta fitxa ha estat obtinguda a partir d'una entrevista oral mantinguda amb el senyor Jaume Molet Forns, propietari de Ca l'Americano (fitxa 51).Els propietaris d'aquestes tres cases són:- Lluïsa Garcia Belmonte. Casa del número 4.- Pere Gustems Forns. Casa del número 6.- Carmen Fernández Martínez. Casa del número 8. | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65063 | Rellotge de Sol de Cal Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-puig | XX | L'engomen del rellotge està lleugerament desplaçat. | Rellotge de Sol de forma quadrada gravat amb pintura vermella en un revestiment de guix blanc que actua com a fons. A la part superior del quadrat es representa la meitat d'un Sol els raigs del qual són també els marcadors de les hores. Es troba situat en una paret d'un cos annex de Can Puig, orientada a llevant. El rellotge conserva l'agulla o engomen que projecta la seva ombra sobre els números aràbics que assenyalen les hores. Aquests números es troben disposats a la part inferior del rellotge, i segueixen, d'esquerra a dreta, la següent seqüència: '6-7-8-9-10-11-12-1-2-3-4-5'. | 08249-76 | Carrer Major, 2, 08792 | 41.3851200,1.7207200 | 393038 | 4582300 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65063-foto-08249-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65063-foto-08249-76-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65064 | Fons documental de la parròquia de Santa Fe a la Granada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-santa-fe-a-la-granada | XIX -XX | Tot i que la major part dels volums enquadernats es troben en bon estat, n'hi ha alguns que presenten signes evidents de deteriorament, el propi del pas del temps. No hi ha cap mesura de conservació especial. | <p>El fons documental de la parròquia de Santa Fe es conserva repartit entre la rectoria del poble de Puigdàlber i la de la Granada. El fons de la Granada (ubicat a la rectoria de la parròquia de Sant Cristòfor) consta de 15 volums antics enquadernats i els que s'estan utilitzant a l'actualitat. Es tracta dels llibres de baptismes, llibres de matrimonis i llibres d'òbits o defuncions. Cal destacar el fet que en un mateix document es poden trobar anotacions dels esdeveniments citats tant de tant a Santa Fe com de la Granada, fet que es continua donant a l'actualitat. La cronologia extrema de la documentació va des de l'any 1868 fins l'actualitat. Els documents estan guardats dins d'un armari de fusta.</p> | 08249-77 | Plaça de l'Església, 1. 08792 La Granada del Penedès | 41.3844500,1.7212600 | 393082 | 4582225 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65064-foto-08249-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65064-foto-08249-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65065 | Festa de l'Arròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-larros-1 | VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 225. Portal web de Santa Fe del Penedès: http://www.stafe.net/Festes.aspx | XX | Aquesta festa pròpia de Santa Fe es celebra aprofitant la festivitat de la Diada Nacional de Catalunya. La festa en sí consisteix en l'elaboració d'una gegantina paella d'arròs a la zona dels Pins de Cal Ferret per a centenars de persones. A la tarda, després de l'àpat, és tradicional fer una cantada d'havaneres acompanyada d'un rom cremat. En els darrers anys, el Consell Comarcal de l'Alt Penedès té el costum de celebrar oficialment la Diada a Santa Fe, amb de manera que assisteixen al dinar nombrosos alcaldes de la comarca i altres càrrecs polítics. Tot i això, el caràcter popular de la Diada Nacional, però, s'ha mantingut i ha continuat fins avui dia. | 08249-78 | Als pins de Cal Ferret. | Segons informació oral del senyor Joan Lloret, el primer any en què es va celebrar la Festa de l'Arròs (1980), es va llogar una paella gegant propietat del poble de Sant Guim de Freixenet, en la qual es podien preparar unes 1000 racions d'arròs. Per a l'edició de l'any següent, es va encarregar a Carles Benach, ferrer del poble, que fabriqués una paella específica per a Santa Fe. | 41.3862200,1.7200900 | 392987 | 4582423 | 1980 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65065-foto-08249-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65065-foto-08249-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part de la informació per a l'elaboració d'aquesta fitxa ha estat obtinguda a partir d'una entrevista mantinguda amb el senyor Joan Lloret. | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 65066 | Escultura dels Pins de Cal Ferret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-dels-pins-de-cal-ferret | 'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, nº32. Octubre 2008, p. 3. | XXI | Escultura, talla de fusta esculpida. Es tracta d'una figura femenina que es presenta exempta, amb la qual cosa es pot contemplant sencera circulant al seu voltant. L'escultura és monocroma i formalment la composició està realitzada en dues parts simètriques, unides a partir d'un eix central vertical. Les seves dimensions són: 1,98 m. d'alçada per 2 m. d'amplada màxima, i un gruix de 50 cm. L'escultura representa una figura femenina dempeus, amb els braços plegats. El ritme de l'escultura ritme pausat és estàtic, suggereix repòs. Es tracta d'una imatge creada no com la captació d'una anèdocta concreta sinó amb una clara voluntat de superar el temps. | 08249-79 | A la zona dels Pins de Cal Ferret | Aquesta escultura fou realitzada durant el Primer Symposium d'Escultura de l'Alt Penedès, celebrat a Vilafranca entre els dies 16 i 20 de juny de l'any 2003. Fou col·locada al seu actual emplaçament el dia 11 de setembre de 2008. | 41.3852500,1.7200300 | 392981 | 4582315 | 2003 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65066-foto-08249-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65066-foto-08249-79-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Eva Roucka | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 65067 | Sender del torrent de la Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-del-torrent-de-la-casa-nova | 'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, nº32. Octubre 2008, p. 3. 'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, nº30. Agost 2007, p. 5. | XXI | Sender de recent creació que comunica la zona dels Pins de Cal Ferret amb l'Alzinaret. El sender discòrre, en la major part del seu traçat, paral·lel a la Riera de la Casa Nova. La seva longitud aproximada és d'uns 430 metres. Alguns trams del sender estan acondicionats amb taules i bancs per al descans i el lleure. | 08249-80 | Al tram entre la zona dels Pins de Cal Ferret i l'Alzinaret pel marge del torrent de la Casa Nova. | Aquest sender es va inaugurar el dia 11 de setembre de l'any 2008. | 41.3867400,1.7195400 | 392942 | 4582481 | 2008 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65067-foto-08249-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65067-foto-08249-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquest sender de recent creació és la culminació del projecte del Sender pel Torrent de la Casa Nova, subsidiari de la Riera de Santa Fe, les característiques de la qual es troben descrites a la fitxa núm. 43. Dissenyat amb finalitats lúdiques, aquest sender permet l'acostament de la població a la flora i fauna de la riera, temàtica en la qual l'ajuntament de Santa Fe està elaborant un inventari específic. | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 65068 | Escultura de la plaça del Centre Cívic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-placa-del-centre-civic | XXI | Escultura, talla de fusta monocroma. Es tracta d'una peça abstracta que es presenta exempta en un tronc cilíndric assentat verticalment al terra., amb la qual cosa es pot contemplant sencera circulant al seu voltant. Les seves dimensions són: 2,55 m. d'alçada per 90 cm. d'amplada màxima. A la part anterior hi ha una obertura en forma de creu, d'unes dimensions màximes de 70 cm d'amplada x 1,26 m d'alçada, situada a la part central de l'escultura. Dins d'aquest espai hi ha esculpits una sèrie de retalls en forma escalada i d'estil abstracte, que s'obren per comunicar amb una escletxa situada a la part posterior de l'escultura, a mode d'espitllera. Formalment, aquesta obertura en forma de creu és la que atorga proporció a la composició de l'escultura, alhora que marca els principals eixos de simetria. Aquesta simetria resta trencada, així, pels retalls abstractes de l'interior de l'obertura. A la dreta de l'escultura a terra, hi ha una placa clavada a un bloc informe de pedra on es llegeix: 'El poble de Santa Fe del Penedès, en reconeixement de la important tasca cultural i social feta pel C/C/R Centre Cultural i Recreatiu de Santa Fe del Penedès, en motiu del 50è Aniversari (1958-2008). 8 de novembre de 2008. Ajuntament de Santa Fe del Penedès.' | 08249-81 | A la plaça del Centre Cívic de Santa Fe del Penedès | Aquesta escultura fou realitzada durant el Segon Symposium d'Escultura de l'Alt Penedès, celebrat a Vilafranca entre els dies 14 de juny i 4 de juliol de l'any 2004. Fou col·locada al seu actual emplaçament el dia 26 de desembre de 2008. | 41.3833300,1.7209400 | 393054 | 4582101 | 2004 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65068-foto-08249-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65068-foto-08249-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Koldobika Jáuregi | L'autor d'aquesta escultura, el guipuscoà Koldobika Jáuregui, entre d'altres mèrits, fou mereixedor de la 'Beca Zabalaga', concedida per Eduardo Chillida l'any 1990. També va participar a la Fira Arco 2001 amb la Galeria Baukunst, i té obra exposada al Museu Guggenheim de Bilbao. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,47 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/