Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 70580 | Camí Vell de la Llacuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-la-llacuna | <p>MIRALLES I SABADELL F i altres (2002) Els camins ramaders del Vallès Occidental. Ponències Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. 2002. www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/70466/86565</p> | XIV-XXI | <p>Antic camí que des del nucli antic de Santa Margarida de Montbui es dirigia a la població de la Llacuna. Aquest camí seguia el curs del torrent de Garrigosa, als peus de la serra de Santa Margarida i travessava el terme municipal en sentit nord-sud. Dins del poble de Montbui enllaçava amb el camí que d'aquesta població menava a Igualada i es convertia, per tant, abans de la construcció de la C-37, en la principal via de connexió entre Igualada i el Penedès, passant per Santa Margarida de Montbui i la Llacuna. A l'alçada de la masia de Can Vidal es convertia en l'antiga carrerada ramadera de la Llacuna. Actualment es tracta d'un camí planer de terra, que discorre al peu de la Serra de Santa Margarida, entre aquesta i el torrent. La seva amplada és variable, entre els 3 i 4 metres, travessant en alguns sectors el bosc, a la part baixa de la Serra. Al marge dret del camí discorre, durant bona part del traçat el rec .</p> | 08250-1 | (08710 Santa Margarida de Montbui ) | <p>Aquest camí ha estat la principal ruta de comunicació del nucli de Montbui vers al sud. Històricament ha estat identificat com a part de l'antiga carrerada de la Llacuna, utilitzada en les rutes de transhumància dels ramats vers al Penedès. Segons Miralles, aquesta carrerada era un gran branc del camí de la Segarra que, a l'indret del cementiri de Pinós, trencava cap a l'Alt Penedès. El seu itinerari, a grans trets, segons Miralles, era el següent: el cementiri de Pinós, el castell de Boixadors, Can Verges, La Llavinera, Can Passada, Pedrafita, Briançó, Sant Genís, Cal Cansalada, els boscos del Vidal, Françola, la Llacuna, coll de la Barraca, Guardiola de Font Rubí, la Granada les Cabòries, Olesa de Bonesvalls i Begues. MIRALLES (2002:32) En tot cas no sabem exactament quin era el seu recorregut entre el mas Cal Cansalada i els boscos del Vidal, si el camí es feia a través del poble de Santa Margarida o devia passar als peus de la Tossa. Tot i que durant segles va ser la principal via de comunicació cap al sud, des de la construcció de la carretera C-37, a començaments del segle XX, va deixar de ser utilitzada. Actualment només és considerada com un espai de lleure per ciclistes i excursionistes.</p> | 41.5601700,1.6135900 | 384392 | 4601872 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70580-foto-08250-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70580-foto-08250-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70580-foto-08250-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Ferran Miralles opina que la via rebia el nom de via Mercadera i formava part del Camí de Sant Jaume. Aquest fet no ha pogut ser comprovat. | 85|94|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 70581 | Creu del Maginet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-maginet | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XIX | <p>Monument commemoratiu situat al marge dret del riu Anoia, a tocar de la llera del riu. El monument es troba format per un basament quadrangular, creat amb carreus de pedra rectangular units amb ciment, de 73 cm d'amplada per 120 cm d'alçada. Sobre aquest basament s'alça una estructura piramidal monolítica de 32 cm d'alçada per 36 cm d'amplada a la part superior. Sobre aquesta estructura s'alça un petita base, també monolítica, de 30 cm d'amplada per 15 cm d'alçada, sobre la qual recau una creu llatina de ferro de considerable alçada, pintada en color negre, amb els extrems dels braços treballats. A la cara de ponent del basament inferior es llegeix la següent inscripció: ' Teresa Lliró a su amado esposo Magín Rabell que murió en este lugar el 18 de enero de 1904. EL obispo de Vich Dr. José Torras y Bages concedió 50 dias de indulgencia por todo acto de piedad en sufragio del alma del difunto'.</p> | 08250-2 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El nom de la creu de Maginet ve perquè s'erigí en lloc on va morir d'accident Magí Rabell el 18 de gener de 1904. L'aixecament i consagració del monument devia produir-se poc desprès d'aquest esdeveniment. La iniciativa fou de la seva esposa Teresa Lliró.</p> | 41.5759600,1.6195800 | 384920 | 4603617 | 1904 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70581-foto-08250-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70581-foto-08250-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Històricament, Magí Rabell fou un veí d'Igualada que morí accidentalment mentre provava un arma de foc amb un altre veí. El lligam d'aquest personatge amb Santa Margarida de Montbui és nul, però l'accident tingué lloc en territori montbuienc, i actualment forma part del paisatge habitual de la llera del riu. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||
| 70582 | Rec Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-comu | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. RAURICH J. SANTACANA M (1982) L'activitat econòmica a l'àrea igualadina a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XIV-XXI | <p>Rec de 5,5 km de llargada que canalitza les aigües al naixement del Torrent de la Garrigosa i discorre en direcció al nucli antic de Montbui. El curs del torrent és paral·lel al torrent i al vell camí de la Llacuna. La seva estructura està formada per un petit vall excavat al terra d'entre 20 i 25 cm de fondària i uns 20 cm d'amplada de mitjana. La construcció és feta amb lloses de pedra tot i que alguns trams ha estat reformat amb formigó. El rec omple al llarg del seu recorregut diverses basses destinades al rec d'horts. Un cop entrat dins del nucli de Montbui el rec omplia una bassa situada a tocar de l'església de Santa Margarida, per regar els horts de la rectoria, i dues basses dins la propietat de la Casa Gran, una per regar els horts i una altra per rentar la roba i per usos domèstics.</p> | 08250-3 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La historiografia tradicional atribueix la construcció d'aquest rec a una iniciativa dels comtes de Plasència, senyors de Montbui, i s'hauria convertit en un dels estímuls importants en la fixació de la població al nucli antic de Santa Margarida: 'El rec del Comú de Montbui va ser construït pel baró de Montbui, per a proveir-se de l'aigua necessària, des de Cal Alemany fins a la Casa Gran. Per tal motiu, els que utilitzaven l'aigua per regar, havien de dar-li parts dels fruits que collien. Ara aquest rec ha passat a domini públic i s'escura cada any al matí de Sant Isidre, prenent part en aquesta feina un de cada casa, cridats pel nunci; que a punta de dia segueix el poble trucant una planxa de ferro, que és el senyal de costum.'AMENOS (1949: 129-163) Tot i la presumpta autoria que la tradició popular atribueix als comtes de Plasència, el rec és una construcció documentada des del segle XIV, i es tractava d'un rec de caràcter comunal no subjecte a restriccions fiscals per part dels senyors del terme. Aquest fet no descarta modificacions i ampliacions fetes al segle XVII lligades a l'arribada de l'aigua a la Casa Gran, propietat dels comtes. També la creació de la primera Comunitat de regants als segle XVIII indica la titularitat pública d'aquesta infraestructura. La documentació municipal de finals del segle XIX descrivia el rec procedent 'de una presa construida de muchísimos años en el torrente Garrigosa, muy cerca del manatial de Can Alemany, para recoger sus aiguas y las del Grifol, fuentes que salen en el alveo del torrente, para llevarlas por medio de una acequia hasta una balsa, desde donde las utilizan los vecinos para riego y usos domésticos' TORRAS (1991: 35)</p> | 41.5544100,1.6022600 | 383437 | 4601248 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70582-foto-08250-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70582-foto-08250-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70582-foto-08250-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Actualment el rec continua regant els horts propers al nucli de Santa Margarida. | 98|119|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 70583 | Creu de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-tossa | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. VICTOR I AGUILERA F. (1974) La tossa de Montbui. Història i llegenda. C.E.C.I. Igualada.</p> | XX | <p>Creu situada al peu del camí que baixa del conjunt monumental de la Tossa, al marge dret després del primer revolt. Es tracta d'una senzilla creu llatina de quatre braços realitzada en ferro forjat, amb els extrems ornamentats amb dues volutes situades en paral·lel. La creu, pròpiament dita reposa sobre una base rectangular de ciment, que compta amb una inscripció a cada cara. A la cara nord es pot llegir: 'De la creu no fugis pas que per tot la trobaràs', a la cara oest es llegeix: ' Clau del cel', a la cara sud es llegeix: 'Roser de maig 1955', i a la cara Est es llegeix: 'Arbre de la vida'. Aquesta base rectangular reposa, al mateix temps, sobre un pedestal trapezoïdal fet amb carreus de pedra rectangulars units amb ciment. El pedestal s'ha assentat sobre una superfície planera feta amb petites lloses de pedra, que permet anivellar el terreny i fer-lo pla.</p> | 08250-4 | Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Es tracta d'una creu commemorativa aixecada l'any 1955 per iniciativa popular amb la idea de commemorar la festivitat del Roser. Actualment no és objecte de culte o de commemoració específica.</p> | 41.5548400,1.5796000 | 381548 | 4601327 | 1955 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70583-foto-08250-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70583-foto-08250-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70583-foto-08250-4-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 70584 | Pou de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-tossa | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163.</p> | <p>Estructura que acull un dels pous existents a la mola de la Tossa de Montbui. Es troba ubicat a la cara nord del castell de la Tossa, al peu del turonet on s'aixeca el castell. Es tracta d'una construcció de planta circular aixecada en mur de parament irregular a base de pedres escantonades de mides diferents unides amb morter de calç. La coberta es fa amb tres lloses de pedra circulars disposades una a sobre de l'altre. El pou s'obre de cara al nord-est amb una boca quadrangular oberta en vertical al mur, per la qual cosa aquest es rebaixa creant una banqueta a la part inferior. Actualment, la boca es troba protegida per un enreixat.</p> | 08250-5 | Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Mossèn Amenós aportava notícia de l'existència de dos pous d'aigua a la Tossa: ' un sota la part nord de la torre -que sempre tingué aigua-, i un altre al collet, camí de les antenes. Aquest últim fou excavat a roca viva.' AMENOS (1949: 129-163). Per la seva proximitat al castell no cal descartar que es tracti d'un pou d'origen medieval, reformat en període contemporani i utilitzat mentre els masovers del mas Castell estigueren al cim de la Tossa. L'estructura actual és obra del període contemporani. Actualment es troba en desús.</p> | 41.5555000,1.5791300 | 381510 | 4601401 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70584-foto-08250-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70584-foto-08250-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70584-foto-08250-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Més que pou, deu tractar-se d'una cisterna situada al peu del castell, de menor capacitat que la coneguda com a cisterna de la Tossa. | 98|119|85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 70585 | Forn de ciment del camí del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ciment-del-cami-del-cementiri | <p>PANAREDA I CLOPÉS JM (1996) Resum de geografia física de Catalunya. Ed.Eumo. RAURICH J. SANTACANA M (1982) L'activitat econòmica a l'àrea igualadina a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Estructura de planta rectangular semisoterrada, aixecada aprofitant el pendent natural de la muntanya. Ubicada a peu del camí del cementiri i antic camí de Montbui a Igualada, a escassos metres del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. Actualment l'estructura es troba abandonada i parcialment coberta per la vegetació, malgrat tot, s'aprecia una construcció feta en mur de parament irregular format per pedra i còdols de petites dimensions unides amb morter de calç, amb les arcades i obertures reforçades per maó. La part superior sembla coronada per una barana massissa, feta del mateix tipus de parament que la resta, que podria haver servit per protegir la part superior i crear una terrassa superior. L'estructura sembla orientada a ponent, mirant al camí. S'aprecia en el mur de ponent dues arcades de diafragma, una a nivell de terra - del camí - i a l'altra a sobre, a nivell del que seria un primer pis. L'arcada inferior deixa intuir part de les estructures del forn, principalment les cambres de combustió, reforçades amb morter de calç i maó, i les restes d'una canonada de ferro, utilitzada com a sortida de fums. L'arcada superior crea una volta de mig punt rebaixada i dóna lloc a petit balcó obert i protegir per un tram de maó, que forma part del mur. A aquesta galeria o balcó interior s'accedeix mitjançant una porta situada al mur del cantó nord. A l'interior s'aprecia una estructura quadrangular, la utilitat de la qual es desconeix. Al mur nord, només s'aprecia la porta d'accés a la galeria del primer pis, actualment tapiada. La part superior del forn es troba actualment molt malmesa i ocupada per la vegetació. Entre les restes, encara s'aprecien les restes d'un accés superior al forn, actualment tapiat amb formigó i protegit per una reixa. A tocar del forn, les marques del terreny deixen insinuen la presència de l'antiga guixera que ha donat lloc a una relleu en el terreny. Actualment la vegetació emmascara les possibles restes d'activitat antròpica.</p> | 08250-6 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aixecat com a forn de calç, fou reconvertit en forn de ciment a començaments del segle XX. El propietari era el senyor Permanyer. Va deixar de funcionar a començaments del 1930.</p> | 41.5570100,1.6091600 | 384017 | 4601527 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70585-foto-08250-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70585-foto-08250-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A tocar del forn, el terreny mostra les restes d'una antiga cantera de guix destinada a l'extracció de pedra de guix destinada al forn del costat. Es troba ubicada al peu de l'antic camí de Santa Margarida a Igualada, i actual camí del cementiri, al sector nord del forn. Actualment les restes de l'acció antròpica sobre el paisatge es troben molt esvaïts, i només s'aprecia una petita entrada en la muntanya en forma de relleu irregular. La vegetació i els arbres han cobert totalment aquest tall en la muntanya. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 70586 | Pont Gran de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-gran-de-montbui | <p>LACUESTA R. GONZÁLEZ X. (2008) Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona. Pàg. 125-128.</p> | XIX | <p>El Pont Gran de Montbui, aixecat sobre el riu Anoia a la carretera d'Igualada a Valls, uneix el sector SO de la ciutat d'Igualada, a tocar del barri de les Adoberies amb el barri de Sant Maure de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'una estructura de rasant lineal de 160 metres de llarg per 12 d'ample, formada per 10 arcs de punt rodó que generen voltes i arcades de punt rodó. Els arcs s'agrupen en tres trams separats per contraforts que arriben fins a la mènsula del tauler. El primer tram (al cantó d'Igualada) i el tercer (a Santa Margarida de Montbui) estan formats per tres arcs i un arc, respectivament, amb volta de maó, i el central, per sis arcs amb volta de formigó, fruit de la reconstrucció portada a terme després de la Guerra Civil. La fàbrica original era carreuat regular, però els timpans del tram central, en reconstruir-los, es van fer amb un paredat de capserrat. Només els pilars d'aquest mateix tram, sobre el riu Anoia, tenen un tallamar a cada cara, que dibuixa una semicircumferència de grans carreus coronada per una cornisa imposta de pedra motllurada acabada en un element cònic. LACUESTA (2008:120)</p> | 08250-7 | Barri de Sant Maure (Crta. De Valls. C-37, km.0,5. 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La carretera d'Igualada a Valls va ser prevista als plans estatals de 1864 i 1877, però l'any 1900 encara estava en construcció. El pont de Montbui, conegut també com el Pont Gran es va projectar i bastir entre 1884 i 1895, a iniciativa del Centre Catalanista d'Igualada, en qual va promoure una subscripció popular que va encapçalar l'Ajuntament. Per la Guerra Civil Espanyola va patir diversos danys i va haver de ser reconstruït parcialment als anys quaranta. LACUESTA (2008:125)</p> | 41.5788900,1.6076700 | 383932 | 4603959 | 1895 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70586-foto-08250-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70586-foto-08250-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 70587 | Capella de Santa Anna de Saió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-anna-de-saio | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. TORRAS I RIBÉ, J.M(1993). La Comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Zamora i altres descripcions 1790-1797, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona.</p> | XI-XVIII | <p>Capella de planta rectangular que conserva l'orientació tradicional amb l'absis a llevant i la capçalera a ponent. Es cobreix amb teulada a doble vessant feta amb teula. La construcció presenta un carreuat irregular però disposat ordenadament en fileres ordenades, i unit amb ciment, fruit d'una reparació efectuada les darreres dècades. Sobresurt de la façana nord el cos d'una sagristia quadrangular a la qual s'accedeix des de l'interior. Com a element constructiu destacable s'observa la presència de dos contraforts o ràfecs a la façana nord i dos més a la façana sud que reforcen l'edifici. La façana de ponent és molt senzilla i sense decoració afegida, presenta només un ull de bou i un campanar d'espadanya sobre la coberta. La porta d'accés a l'interior s'ha obert a la façana de migdia, entre contrafort i contrafort. Es tracta d'un porta formada per una arcada de mig punt reduïda construïda amb dovelles que es recolzen sobre carreus quadrangulars que fan de brancals. Com a element decoratiu destaca una motllura que ressegueix l'arcada del portal i els brancals. Sobre l'arcada destaca una petita fornícula oberta al mur on actualment es diposita una petita talla de la Mare de Déu contemporània. La capçalera és quadrangular, i actualment no es pot observar, ja que presenta el cementiri parroquial adossat directament al mur de la capçalera. A l'interior de l'església destaca la coberta feta amb una successió de voltes rebaixades pintades de color blanc. Als murs laterals s'observa el mur i la pedra vista. Com a element decoratiu destaca la presència d'un seguit de pilastres adossades al mur i unides per un fris corredís. Tant les pilastres com el fris han estat pintats en color marró, destacant cromàticament entre el blanc del sostre i la pedra del mur. L'absis es troba enguixat i decorat amb un tres fornícules afegides amb un petit pedestal sobresortint. La fornícula central acull la imatge de Santa Anna amb la Verge Maria nena. Es tracta d'una imatge feta en guix datada en la dècada de 1920-1930, sense policromia. La fornícula dreta es troba ocupada per la figura de Sant Antoni Abat i l'esquerra per la figura de Sant Isidre. Totes dues són figures reposades les darreres dècades. Al mur nord s'obre una porta allindada que dóna accés a la sagristia. La capella ha estat pintada i netejada els darrers anys. Actualment la capella continua oberta al culte i es fa missa el segon diumenge de cada mes.</p> | 08250-8 | El Saió (Crta. BV-2233. km. 1 . 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els orígens d'aquest conjunt arquitectònic cal cercar-los en la tasca repobladora i constructora duta a terme per Guillem de Mediona entorn al 1023, moment a partir del qual rebé l'infeudació dels castells de la Tossa, Tous i Saió. El nucli del Saió es troba estretament lligat a la presència de l'antic castell de Saió (Ocelló) i la que degué ser la seva capella castellera. Inicialment la capella estigué advocada a Sant Pere. L'organització i repoblació del territori va anar acompanyada d'un important programa constructiu, que va incloure l'aixecament del castell de la Tossa, l'església de Santa Maria de la Tossa, el castell de Saió i l'església de Sant Pere de Saió, que acompanyava la presència de castell de Saió. Donat que la parroquialitat del terme es va escaure en Santa Maria de la Tossa, la funció de Sant Pere de Saió no degué passar del de capella castellera, oferint un al·licient més als pobladors que s'assentessin a redós de la protecció del castells de Saió i per tant de l'església. Cal pensar que el 1032 es trobava conclosa, ja que al testament de Guillem de Mediona, mort aquell any, com a conseqüència d'una ràtzia contra els musulmans, es descriuen els seus castells i possessions, llegant una unça d'or a l'església de Santa Maria de la Tossa i una altra a la de Sant Pere del castell de Saió. TORRAS (1991: 17) La capella de Sant Pere per tant, estava destinada a convertir-se en el centre de l'espiritualitat dels veïns concentrats a Saió, però sempre amb caràcter de sufragània. Al capbreu del 1685 hi consten un total de 7 cases vinculades al nucli del Saió. TORRAS (1991: 29) Tot i els seus orígens pre-romànics i possiblement romànics, l'església fou profundament reconstruïda als segles XVII-XVIII i l'advocació canvià per passar a convertir-se en Santa Anna del Saió. La capella de Santa Anna apareix esmentada el 1790 a la descripció del terme efectuada per Francisco Zamora: 'En el castillo ay una capilla llamada Nª Sra. De Gracia , y mas distante ay otra llamada Sta. Anna del Saió'. TORRAS (1991: 31). El 1845 apareixia novament en una altra descripció efectuada per Pascual Madoz i recollida al seu 'Diccionario geográfico', on es deia: ' También se comprende en el término y su jurisdicción de la cuadra del Sayó, compuesta de 4 casas y una ermita titulada de Santa Ana'. TORRAS (1991: 32) Arquitectònicament, l'interior de l'església ha estat pintat i reformat a la dècada del 1990.</p> | 41.5769700,1.5639500 | 380284 | 4603805 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70587-foto-08250-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70587-foto-08250-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70587-foto-08250-8-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El seu entorn és l'espai on es celebra la Festa Major del Saió celebrada el dia de Sant Jaume (25 de juliol) | 92|94|99|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 70588 | Nucli del Saió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-del-saio | <p>CATALÀ ROCA Pere (1976) Els castells catalans. Vol. V. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. pàg.1.119 ESPINALT F (1958) ' El Ceió' a Santa Margarida de Montbuy. Fiesta Mayor. Sp. GONZÁLEZ D. (2010, març) http://historiamontbui.blogspot.com/ TORRAS I RIBÉ, J.M(1993). La Comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Zamora i altres descripcions 1790-1797, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona.</p> | X-XXI | <p>Veïnat del municipi de Santa Margarida de Montbui (Anoia), a l'W del terme. Es tracta d'un nucli petit de cases aixecades als peus del turó de l'antic castell del Saió, entre aquest i la capella de Santa Anna. Actualment només hi consten dues cases habitades i una de recent construcció. Arquitectònicament les cases més antigues eren cal Parera, de grans dimensions, que es troba totalment enrunada, i una altra anomenada Cal Borràs, que ha estat recentment abandonada. Inicialment el nucli no sembla guardar cap indici d'urbanisme planificat i les cases han estat aixecades ocupant la petita planura sota els peus del castell. Pel mig travessa el camí del Saió a la Tossa.</p> | 08250-9 | El Saió (Crta. BV-2233. km. 1 . 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Les primeres notícies d'ocupació humana al Saió es remunten al Paleolític, les troballes realitzades al Saió i als seus voltants demostren que aquest fou un espai ocupat de forma temporal per comunitats humanes que no arribaren mai a configurar habitatges permanents. El poblament definitiu arribarà al període medieval. No serà fins al segle X que el Saió es convertirà en un espai d'ocupació permanent gràcies a la configuració del sistema de castells termenats fronterers de la Marca Hispànica. El terme de Montbui comptarà amb dos castells o punts forts de control del territori. Es tractarà del castell de la Tossa de Montbui, sobre el baluard geogràfic de la Tossa, i el castell d'Ocelló al lloc del Saió. Els primers indicis de població estable cal vincular-los a l'existència del castell d'Ocelló. La primera referència que tenim del castell d'Ocelló el data a partir de l'any 960, cosa que el fa contemporani al castell de la Tossa de Montbui. Inicialment aquest castell comptarà amb el seu propi terme que, finalment, quedarà vinculat al terme de Montbui, d'una forma gairebé immediata tot i que serà imfeudat alternativament per les famílies Ocelló i Castellolí. Mentre els primers mantindran una relació de vassallatge amb els Montbui, els Castellolí s'hi enfrontaran, cosa que portarà no pocs problemes en el futur. El nucli del Saió es desenvoluparà a les faldes del turó d'Ocelló (dominat pel castell) i a l'entorn de l'església de Sant Pere d'Ocelló, també contemporània del castell. Tot aquest espai s'acabarà configurant en fortalesa que tindrà nul·la rellevància en els afers fronterers però que ràpidament es configurarà com un espai estratègic en les lluites interfeudals dels segles XII a XIV. Aquest post avançat serà objecte de les cobdícies dels Tous, Montbui i Castellolí, que s'enfrontaran contínuament en la pràctica totalitat de la geografia de la Conca d'Òdena. Segons el Capbreu del 1685 el total de cases del terme de Montbui era de 61. Un total de 28 es trobaven al nucli de Santa Margarida, un total de 7 al del Saió, 2 al Coll de Guix. A aquest nombre s'havien d'afegir un total de 24 masies escampades pel terme. Com es pot apreciar, en aquesta data el nucli de Santa Margarida s'havia consolidat com el més important, i el del Saió prenia un caràcter secundari. TORRAS (1991: 29). Dels darrers anys del segle XVIII es conserva una descripció general del terme de Montbui al qüestionari presentat per Francisco Zamora, oïdor de la Reial Audiència de Barcelona, l'any 1790. En aquesta descripció només es fa referència a l'existència d'una capella llunyana anomenada Santa Anna. TORRAS (1991: 31). A mitjans del segle XIX disposem de la descripció recollida al 'Diccionario geografico' de Pascual Madoz, que data de l'any 1845: 'Situado en terreno montuoso con buena ventilación y clima sano (….)Tiene 84 casas y una iglesia parroquial (Santa Margarita) (…) También se comprende en el término y sujurisdicción de la cuadra del Sayó, compuesta por 4 casas y una ermita titulada de Santa Ana (..)' TORRAS (1991: 32) . L'any 1917 aquest nucli es dotarà d'un espai propi conegut com la Sala però que oficialment prendrà el nom d'Ateneu Agrícola del Saió, com podem suposar, aquest serà un espai vinculat ideològicament als sectors conservadors del nucli i aplegarà també els seus veïns del Coll del Guix. Constarà bàsicament, d'una única nau que feia les funcions de cafè del poble. La vida d'aquest centre però, serà bastant efímera i l'any 1936 serà incautat per les forces esquerranes que el convertiran en l'Escola Reagrupada de Montbui, aconseguint escolaritzar els infants del Saió, Coll del Guix i masies disperses. L'any 1939 es clausurarà aquesta escola i el local es convertirà en un corral, com ho és encara avui. GONZÁLEZ (2010, març). Actualment el procés de despoblació és molt acusat i només dues cases romanen obertes en tot el nucli. Una nova casa ha estat construïda aquests darrers anys en tant que segona residència.</p> | 41.5772600,1.5628100 | 380189 | 4603839 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70588-foto-08250-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70588-foto-08250-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70588-foto-08250-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Els entorns del nucli del Saió són un indret d'interès geològic on han estat recollits elements fòssils, alguns dels quals es troben dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. Es tracta de col·leccions de fauna marina rica en gasteròpodes, bivalves i corals, entre els quals figuren: - Caracol mesogastropodo - Cephalaspidae Bullidae - Mesogastropoda coleostynilidae - Staurida Axophyllidae - Favositida favositidae - Staurida Axophyllidae - Scleractinia favidiae - Staurida Lithostrotionidae - Scleractini Monlivaltiidae | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 70589 | Festa Major del Saió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-saio | <p>CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. ESPINALT F (1958) El Ceió a Santa Margarida de Montbuy. Fiesta Mayor. Sp.</p> | Tot i que semblava destinada a desaparèixer, la festivitat ha estat recuperada amb força a iniciativa dels veïns del Saió i les masies properes. | <p>La Festa Major del Saió és organitzada pels veïns del Saió i les masies lligades territorialment al sector del Saió, tot i que els veïns del Coll del Guix i les masies del seu entorn també participen fent-la seva.. Es celebra del dia 25 de Juliol per la festivitat de Sant Jaume. Tradicionalment es celebra una missa a la capella de Santa Anna seguida d'un vermut popular i desprès una arrossada popular entre els veïns. Darrerament la festa ha anat acompanyada d'una pujada en globus.</p> | 08250-10 | El Saió (Crta. BV-2233. km. 1 . 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Tradicionalment aquesta festa era freqüentada pels veïns del Saió, del Coll del Guix i del nucli antic de Santa Margarida. Tot i que durant molts anys semblava perduda, aquesta festivitat ha estat recuperada amb ganes per alguns veïns del Saió i del Coll del Guix. També aculen veïns de Santa Margarida i d'Igualada.</p> | 41.5772600,1.5628100 | 380189 | 4603839 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||
| 70590 | Castell del Saió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-del-saio | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. AMENÓS I ROCA Amadeu (1948) el Abad - Obispo Oliva y los castillos de Montbui y Tous. Revista Vida. Núm. 28. pàg.3 CATALÀ ROCA Pere (1976) Els castells catalans. Vol. V. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. pàg.1.119 IGLESIAS Josep. (1963) La reconquesta a les valls de l'Anoia i el Gaià. Episodis de la història. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. Pàg. 64 JUNYENT, Eduard (1975) Catalunya romànica. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MADURELL I MARIMON JM (1972) El paper de les terres catalanes. Contribució a la seva història. Vol. I-II. Fundació Vives Casajoana. Barcelona.</p> | X-XIV | Les ruïnes del castell degueren ser aprofitades durant dècades pels habitants del nucli del Saió com a cantera, extraient la pedra per la construcció de les seves cases. Aquest fet ha de trobar-se entre les causes que han provocat que actualment el castell estigui pràcticament arrasat. D'altra banda, el creixement de la vegetació a sobre de les restes, tampoc no facilita una visió clara del conjunt. S'ha d'afegir també, que les ruïnes de les construccions del veïnat del Saió, que envolten el turó impedeixen accedir correctament. | <p>Actualment només es conserva el record del turó on s'assentava aquest castell, als peus del qual va créixer el nucli del Saió. Aquest turó mostra signes d'una erosió important del terreny i es troba cobert de vegetació fent impossible la vista de qualsevol resta de l'antic castell. Per la superfície observada aquest castell devia tractar-se d'alguna torre fortificada amb algunes dependències annexes, però en cap cas una gran construcció. Molt possiblement, bona part de les restes del castell foren aprofitades pels veïns del Saió per aixecar les cases i l'església de Santa Anna, fet poc probable l'existència de restes en superfície. Molt possiblement, només una excavació arqueològica possibilitaria la localització de restes arquitectòniques.</p> | 08250-11 | El Saió (Crta. BV-2233. km. 1 . 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els orígens i l'existència del Castell d'Ocelló o del Saió corren parells als del castell de la Tossa de Montbui, i es remunten al segle X. Tot el sector central de l'Anoia, d'Òdena al castell de Queralt, fou aprisiat teòricament per Guifré el Pilós i posseït pels seus successors, però no fou fàcil trobar gent que volgués residir en unes terres tan perilloses i frontereres. Tot i que cal suposar alguns intents d'establiment de terres anteriors, possiblement fracassats, no fou fins el temps del comte Sunyer (911-947) que hi trobem els primers indicis de poblament estable i d'organització del territori. El castell de Montbui, que comprenia els castells sufraganis de Saió i de Tous, consta organitzat el 936. Inicialment el castell de Saió va comptar amb el seu propi terme però finalment, quedarà vinculat al terme de Montbui, d'una forma gairebé immediata.Tanmateix, la vida en aquest sector tant fronterer no resultava fàcil, i fou per això, que el comte Borrell II va infeudar tot el territori de Montbui al bisbe Ató de Vic l'any 970. Una generació més tard el bisbe Òliba va voler endegar definitivament l'organització del territori i per això el 1023 va infeudar els castells de Montbui i de Saió al levita Guillem d'Oló o de Mediona, el mateix que havia impulsat el sector de Calaf a partir del 1015. Aquest infeudament va anar acompanyat d'una tasca de noves construccions i fortificacions. Possiblement entre les seves obres cal destacar l'impuls donat a la construcció definitiva del castell d'Ocelló i de l'església de Sant Pere de Saió (actual Santa Anna). El testament del levita Guillem de Mediona llegava els castells a un dels seus fills. El 1123 la castlania de Montbui havia passat a Berenguer Sendred. L'any 1187 és la data de la primera menció de la casa vescomtat de Cardona com a castlans de Montbui. En aquesta data, concretament, ho era Guillem, fill de Ramon Folc de Cardona, que prestava jurament de fidelitat al bisbe de Vic pels castells de Montbui, Saió i Calaf. TORRAS (1991: 17). El domini episcopal de Vic sobre el castell i el terme de Montbui acaba el 1319. Aquell any, el bisbe de Vic Berenguer de Guàrdia, amb el consentiment de papa, va vendre el domini directe dels castells de Montbui, de Saió, de Tous i de l'Espelt al rei Jaume II, contra el pagament d'una renda anual de 3.000 sous. Al document de venda, el rei prometia no separar mai aquest domini de la corona, però el 1322 el rei el venia el domini d'aquest grup de castells als Cardona, constituint-se en el centre del gran domini cardoní de la baronia d'Òdena. TORRAS (1991: 18). A partir del seu afermament com a senyors de Montbui, ratificat pel rei Pere III l'any 1375, assistim al relatiu distanciament dels Cardona respecte a les qüestions del terme. Aquest fet repercutí en una cada vegada més intensa presència de la família Montbui, convertits en castlans fidels dels castells i dominis de la Conca d'Òdena. El castell de Saió serà infeudat alternativament per les famílies Ocelló i Castellolí. Mentre els primers mantindran una relació de vassallatge amb els Montbui, els Castellolí s'hi enfrontaran, cosa que portarà no pocs problemes en el futur. Com a castell degué ser abandonat als vols del segle XIV. El domini feudal de la casa de Cardona sobre el terme de Montbui es mantingué fins l'any 1633 en que la jurisdicció fou cedida a Bonaventura de Lanuza, descendent dels Montbui. Les ruïnes del castell degueren ser aprofitades durant dècades pels habitants del nucli del Saió com a cantera, extraient la pedra per la construcció de les seves cases. Aquest fet ha de trobar-se entre les causes que han provocat que actualment el castell estigui pràcticament arrasat. D'altra banda, el creixement de la vegetació a sobre de les restes, tampoc no facilita una visió clara del conjunt.</p> | 41.5777500,1.5621600 | 380136 | 4603894 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70590-foto-08250-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70590-foto-08250-11-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 70591 | A l'oest del Saió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-loest-del-saio | És un terreny conreat | <p>Jaciment situat a mà esquerra de la carretera del Saió, a prop del riu, conreat en vinya. En aquest indret van ser trobades restes que indicaven l'existència d'un lloc o centre de producció i explotació taller de sílex, datat al Paleolític Mig (-90.000 / - 33.000). Els materials trobats són restes de talla i peces de gran i mitjà mida.</p> | 08250-12 | El Saió (Crta. BV-2233. km. 1 . 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Descobert pel Centre d'Estudis Comarcal d'Igualada (CECI ), l'any 1986. Les restes es troben dipositades al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia, on es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment.</p> | 41.5786900,1.5590600 | 379879 | 4604003 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70591-foto-08250-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70591-foto-08250-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70591-foto-08250-12-3.jpg | Legal | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-15 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 77|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||
| 70592 | Ca l'Elvira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lelvira | VII-I a.C. | Pateix molta erosió | <p>Tal i com es constatà el novembre del 1984 durant la visita realitzada al jaciment per la realització de la Carta Arqueològica. Aquest jaciment es tracta d'un petit taller de sílex, sense estructura de cap mena. Està situat a un centenar de metres a migdia de ca l'Elvira, a prop de Can Vilaseca i del coll de Guix, en una vinya de terreny molt pedregós i conreu d'ametllers i oliveres. El camp està situat entre ca l'Elvira i el barranc del torrent Feliu. D'una mostra de recollida superficial de 38 peces, és possible esmentar les característiques generals del jaciment: les peces no estaven al seu lloc originari car els treballs de conreu del lloc les havien desplaçades; és una indústria a base de sílex de color gris amb alguna peça amb vetes; el suport és a base de 19 ascles (9 són llevallois), 13 fragments i 6 nuclis; algunes peces presenten concreció calcària i una forta oxidació i deshidratació; no estan rodades; la pàtina hi és present en totes les peces; el 50% de les peces presenten restes de còrtex; quant a la tiponometria del material, cal destacar la longitud, amplada i espessor mitjà dels ascles o esclats és de 24,84 x 7,78mm, i les mides dels fragments són de 25,15 x 21,53 x 9,30 mm. Cal indicar que durant la vista només es va apreciar superficialment uns pocs fragments de ceràmica a torn, bicolor, ibèrica. A prop d'aquest petit taller, a la Fou de cal Milà, també s'apreciaren alguns esquerdills de sílex, però en molt poca quantitat.</p> | 08250-13 | Coll del guix (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Actualment la casa de ca l'Elvira és més coneguda com Can Josep o can Pineda El jaciment fou descobert per membres del Centre d'Estudis Comarcal d'Igualada (CECI), el 1973. Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven dues peces de ceràmica i 38 de pedra relacionades amb el jaciment</p> | 41.5695900,1.5723000 | 380966 | 4602974 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70592-foto-08250-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70592-foto-08250-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70592-foto-08250-13-3.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 70593 | Cal Jepet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jepet-2 | III-I aC | Es troba molt exposat | <p>El jaciment arqueològic de Cal Jepet fou un tantic taller de sílex i estació ibèrica ubicats a sol ixent, a uns 150 m de cal Jepet i una fàbrica de guix que hi ha al peu de a carretera d'Igualada a Santa Coloma de Queralt, a l'indret del camí que mena al castell de Can Joveró. El jaciment està ubicat al pendent d'un turó de 404 m d'altura que h ha en aquest lloc. L'any 1985 durant la realització de la Carta arqueològica no s'aprecià superficialment cap estructura. Però si diversos fragments de ceràmica ibèrica, un fragment de pedra de molí de granit, vàries peces, esclats, percussors i nuclis de sílex. Quant a la ceràmica esmentada, es tracta de ceràmica ibèrica feta a mà amb desgreixant calcari, algun decorat amb cordó incís. Varis fragments d'àmfores tipus púnic, de pasta de color groc - palla, amb els típics estriats, corrent en el segle II aC. Varis fragments d'àmfores ibèriques de la costa catalana amb pastes monocromes i bicolors. Vores planes i altres fragments pertanyent a gerres fetes a torn, també un fragment de vora d'un vas amb nansa horitzontal a la boca i algun fragment de ceràmica gris monocroma. Cal fer esment de l'absència de ceràmica romana. Superficialment van sortir restes de sílex. Les peces no estaven al seu lloc originari. Cal indicar certa quantitat de percutors i algun nucli, també ascles i fragments de diferents mides. Així, aquest jaciment s'identifica com un lloc de talla de sílex amb restes de ceràmica ibèrica.</p> | 08250-14 | La Mallola (Masia de Cal Jepet 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Descobert pel Centre d'Estudis Comarcal d'Igualada( CECI ) l'any 1983 L'any 991 durant la visita al jaciment amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica es pogué constatar que part del jaciment estava sent cobert pels residus d'una fàbrica de guix, així com la construcció d'una canalització semi-soterrada que afectava al jaciment. No es localitzaren materials en les terres extretes, per la qual cosa els materials localitzats en aquella zona provenen amb tota seguretat de la part superior.</p> | 41.5799800,1.5555400 | 379588 | 4604151 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70593-foto-08250-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70593-foto-08250-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70593-foto-08250-14-3.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment. | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 70594 | Cal Patufal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-patufal | V-I a.C. | S'han fet moviments de terra | <p>Jaciment arqueològic de l'edats dels metalls i restes ibèriques. Cal Patufal El 1984 durant la realització de la Carta Arqueològica no s'aprecià cap estructura. De l'estudi de materials superficials, així com dels que es conserven a l'Arxiu de la secció d'Arqueologia del CECI es pot esmentar l'existència de: Brocals i nanses, així com fragments d'àmfora ibèrica de la costa catalana, sense coll, pastes bicolors i compactes. - Un fragment amorf de ceràmica campaniana inclassificable. - Una vora de kalathos decorada amb ratlles de color vermell. També corresponent a un kalathos,, un fragment de vora amb nansa enganxada a la paret de vas i que conserva alguns pigments de pintura vermella. - Fragments de vores de grans gerres de ceràmica feta a torn, També un fragment amorf de ceràmica ibèrica a torn pintada amb dues ratlles paral·leles horitzontals de color vermellós. - Fragment d'una figureta humana masculina, de fang cuit, asseguda a terra, conservada de mig cos en avall i que conserva restes de pigment de color vermell. - Un fragment de pedra de molí rotatori; una peça de basalt, cilindroide i arrodonida a les puntes i polida e una d'elles, d'us desconegut, alguns trossos de destral de basalt, un percutor de sílex i vàries fulles del mateix material. Cal destacar l'absència de ceràmica romana. Un pagès indicà a l'arqueòleg Jordi Enrich Hoja, que realitzava la C.A. l'existència de murs de pedra seca en el subsòl. L'any 1991, durant la revisió de la Carta Arqueològica es comprovà que el jaciment havia estat molt modificat. S'havien desfet diversos marges que formaven feixes per convertir-lo en un sol camp, cosa que comportà un gran moviment de terres que sepultà el jaciment, dificultant la seva localització.</p> | 08250-15 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Descobert pel Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven setze peces de ceràmica i 14 de pedra relacionades amb el jaciment.</p> | 41.5824300,1.5899700 | 382463 | 4604376 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70594-foto-08250-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70594-foto-08250-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70594-foto-08250-15-3.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 70595 | Camp de la Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-la-torra | <p>ENRICH I HOJA Jordi i Joan (1983) Un hipocaust a Santa Margarida de Montbui a Miscel·lània Aqualatensia. Núm. 3. C.E.C.i. pàg. 83-99.</p> | IIIa.C-XII | Són camps conreats | <p>Jaciment arqueològic del Camp de la Torra. L'excavació arqueològica duta a terme l'any 1978 va posar al descobert les estructures d'una vil·la romana. L'indret gaudeix d'unes condicions immillorables per l'existència d'una vila rural romana, amb un terreny adequat per al conreu i fonts proximes. Les estructures aparegudes pertanyien a un sistema típic de calefacció per hipocaust amb construccions annexes de menys importància. El praefurnium de calefacció estava delimitat per dues parets, una exterior de 0,54 m de gruix molt ben construïda i una interior formada per pedres irregulars, sense escairar i sense cap mena d'argamassa, un canal d'un 0,28 metres d'amplada travessava longitudinalment la paret oest del praefurnium. Per un curt i baix passadís, amb forta acumulació de cendres, que donaria pas a l'aire calent, d'uns 150 m de longitud, bastit sense argamassa, amb grans blocs de pedra carrada i altres elements de construcció aprofitats, arribem a un arc disminuït de mig punt de 0,60 m de llum, del qual només en queden les peces de terra cuita arrencada, enclavat en una paret de bona qualitat de 0,65 m d'amplada i opus vittattum que comunica amb una ampla zona, l'hipocaustum, d'uns 6,25 x 3,35 m, subdividida en dues àrees iguals per quatre pilastres, amb paviment de formigó lleugerament inclinat cap a la boca d'alimentació damunt del qual es conserven part del pilars, suspensurae, fets amb peces quadrades de terra cuita, separats per uns 0,35 m, disposats en quadrícula, que aguantarien un paviment superior desaparegut, a fi de donar pas a la calefacció. En el sector més proper a la boca d'alimentació, les suspensurae, en lloc d'estar constituïts a base de pilars de terra cuita, hi havia pedres grolleres superposades o verticals distribuïdes de manera anàrquica. En alguns sectors hi havia acumulada sobre el paviment una capa d'uns 30 cm de pols de cendra, i bocins d'estuc amb decoració geomètrica lineal de color blanc sobre blau, vermell i ocre. A més, en la mateixa cambra de l'hipocaust, recollírem diversos tubs de ceràmica amb forat central i amb un dels seus extrems més obert, en forma de trompeta. A l'interior de l'hipocaust només aparegueren diferents elements de mamposteria. En altres àmbits aparegueren nivells d'un possible lacus destruït i uns canals comunicats per a conducció d'aigua d'uns 0,30 m de mitjana d'amplada i 0,25 m de fondària, arrebossats amb picadís de ceràmica i morter i coberts en algun sector amb tegulae o lloses de pedra. Entre els materials localitzats destaquen: ceràmica ibèrica, ceràmica sudgàl·lica, sigil·lada hispànica, sigil·lada clara, ceràmica comuna, ceràmica alt-medieval, una agulla de bronze, una fíbula de bronze, una cullera de bronze, dues anelletes de bronze, claus de ferro, restes d'una cadena de ferro, clau de ferro d'un pany i fragments d'escòria de ferro i fragments de soldadura de plom. Possiblement l'element més destacat és el lot de tres monedes de bronze, una de les quals du el distintiu de KESE. ENRICH I HOJA J (1983: 85-91). Cronològicament, l'estudi de materials i llur cronologia, mostren l'existència d'un primer moment romà republicà representat per ceràmiques d'abans de l'Era, amb materials residuals preromans com la ceràmica Campaniana A, la del tipus gris emporità, la de tradició ibèrica i àmfora Dressel 1, a més de la moneda de KESE que corresponen als segles II-I aC. Els estucs de les parets, l'aigua corrent i el sistema de calefacció per hipocaust denoten un cert grau de benestar. Destaca l'absència de sigil·lades aretines i d'hispàniques antigues. El punt àlgid i de més esplendor seria el segle II dC amb persistència fins i tot en el segle III dC. Posteriorment l'estudi ceràmic demostra que la vila seria afectada per la crisi general del segle III fins al punt que deixaria de funcionar com a tal. Posteriorment, en la primera meitat del segle XII dC, el jaciment fou utilitzat, com ens ho indiquen les ceràmiques alt-medievals. ENRICH I HOJA J (1983: 92-93)</p> | 08250-16 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Pel setembre del 1978 van ser localitzades restes soterrades que afloraven prop d'un camp situat a tocar de la Central Elèctrica de Montbui, on en el curs dels treballs de conreu, la rella del tractor ensopegava i enderrocava parets, a causa de la feble potència de les terres i la degradació natural del terreny. En superfície es recollien restes de paviment opus testaceum, de mamposteria romana, dolium i tegulae. Amb aquests antecedents es realitzà una campanya de salvament a càrrec de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment. Entre els més destacats sobresurten dos plats de cuina i taula per servir aliments. Un d'ells realitzat en sigil·lata clara, de 11,5 cm de diàmetre, fet amb una cuita oxidant a torn i el segon d'ells és una ceràmica d'importació africana, de 22,5 cm, de diàmetre fet en cuita oxidant a torn. Una altra de les peces destacades és un gobelet de parets fines i forma globular de 13 cm, de diàmetre x 12 cm d'alçada.</p> | 41.5545900,1.5970300 | 383001 | 4601275 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70595-foto-08250-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70595-foto-08250-16-2.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Medieval|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 80|81|85|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 70596 | La Tossa II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tossa-ii | V-I a.C. | Està en un pendent massa exposat a l'erosió | <p>El Jaciment de la Tossa II. Durant la visita efectuada a aquest jaciment l'any 1984, en el transcurs de la realització de la Carta Arqueològica, es constatà la presència de ceràmica ibèrica en un pendent orientat a ponent, vessant assolellat del sector anomenat 'el pou' i que probablement procedeix del cim de la Tossa. No es va apreciar l'existència de cap mena d'estructura. Només es van recollir materials molt rodats, com ara fragments de paret d'àmfora ibèrica , un petit fragment amorf de ceràmica campaniana i la vora d'un vas de ceràmica ibèrica feta a torn i de pasta bicolor. En aquest lloc no s'aprecia ceràmica romana. Tot això fa pensar que en diversos sectors del cim de la Tossa hi havia hagut hàbitats ibèrics, ja que també al costat de migdia es poden recollir varis fragments d'aquesta ceràmica, circumstància que s'aprecià quan s'excavà al fons de la cabana alt-medieval de la tossa.</p> | 08250-17 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Descobert pel Centre d'Estudis Comarcal d'Igualada (CECI), l'any 1975</p> | 41.5560900,1.5807600 | 381647 | 4601464 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70596-foto-08250-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70596-foto-08250-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70596-foto-08250-17-3.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment. | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 70597 | La Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tossa | <p>ENRICH I HOJA Jordi i Joan (1978) Fons de cabanya alto-medievals a la Tossa de Montbui Informació arqueològica. Núm. 27-28. Barcelona. Pàgs 75-87.</p> | VIII-XII | El jaciment fou destruït pel pas de la carretera. | <p>Jaciment medieval de La Tossa. Les restes excavades, d'uns 12 m2 d'extensió, mostraven l'existència d'una cabanya, de la qual actualment no queda cap vestigi. Aquesta cabanya es trobava situada en un pendent a migdia del turó de la Tossa, tallada en argila descomposta, prop del conjunt format per l'església, el castell, la cisterna i les restes de muralla del cim de la muntanya. En el moment de la seva excavació restava poca superfície: conservava tres filades d'una paret de pedra seca d'uns 40 cm d'alçada i uns 2 m de llargada, amb un gruix que oscil·lava entre els 40 i els 20 cm, construïda de manera irregular amb pedra calcària sense desbastar. Van ser localitzats també restes d'una llar de foc quasi triangular, tres sitges per a emmagatzemar cereals; i en el paviment, diversos forats que probablement foren emprats per a col·locar-hi uns pilars de fusta per tal de sostenir la coberta. Hom desconeix la forma de la planta, però pot deduir-se que tenia forma rectangular o trapezoïdal. A més es trobaren alguns fragments de ceràmica ibèrica i romana, pertanyent a un poblament anterior, i ceràmica grisa medieval, que fou estudiada especialment. En l'estudi estratigràfic s'identificaren set estrats distints: el número IV era format per una capa molt definida de materials d'un incendi, amb restes carbonoses i cendroses, fragments de bigues de fusta carbonitzades i una paret de pedra seca afectada el foc; l'estrat V, d'habitacle, era constituït per cendres de la llar i ceràmica grisa dels segles XI la primera meitat del XIII; les capes anteriors eren de remocions posteriors; l'estrat VI es caracteritzava per una argila blanquinosa, estèril arqueològicament, que s'ha interpretat com un moment d'abandó de la cabanya i , per tant, que separa les dues fases en que fou habitada; a l'estrat VII, el més antic, va aparèixer una certa acumulació de cendres i restes carbonoses amb ceràmica del segle X i la primera meitat de l'XI, a més d'ossos de diversos animals. Tots aquests materials eren dipositats directament sobre la terra verge, amb les restes de les llars, sitges i els clots ja esmentats.Si comparem les dades històriques documentals de la Tossa de Montbui amb els resultats de la recerca arqueològica apreciarem una certa coincidència. Efectivament, la datació de la ceràmica grisa alt-medieval indica dues etapes distintes, separades per l'estrat VI d'abandonament. Així doncs, a datació grosso modo d'aquest fons de cabanya va des de la segona meitat del segle X fins a la primera meitat del XII amb diversos moments d'abandonament. Tot això fa pensar que es tracta de les restes d'un habitacle rudimentari pertanyent a l'etapa de repoblament de es terres catalanes, on uns camperols devien viure, en un determinat moment, a l'empara d'unes febles muralles, de la torre de defensa, i subjectes a les característiques pròpies del terreny. ENRICH J-ENRICH J (1978: 75-87)</p> | 08250-18 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'any 1976, durant els treballs de construcció de la carretera que puja al cim de la Tossa de Montbui, i en un terraplè de marge esquerre de darrer revolt pronunciat, van aparèixer restes de ceràmica grisa medieval. La construcció de la carretera d'accés al cim de la Tossa l'any 1976 va provocar gairebé la destrucció total del jaciment. Entre els mesos de gener i febrer del 1977 es va practicar una recerca arqueològica per tal de recuperar la poca informació que hi restava com a conseqüència de la construcció de la carretera. Durant la realització de la Carta Arqueològica l'any 1984 es pogué observar que ja no quedava cap resta i havia estat pràcticament destruït</p> | 41.5549500,1.5805300 | 381626 | 4601338 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70597-foto-08250-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70597-foto-08250-18-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||
| 70598 | Font del Bufó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bufo | I-V | En mal estat | <p>Jaciment romà . L'octubre de 1984, al llarg de la realització de la Carta Arqueològica no es va localitzar cap estructura arquitectònica. És possible afirmar però, que a més d'un lloc d'hàbitat també hi havia una necròpolis, ja que en el camp va ser localitzats ossos humans trencats. Devia ser la necròpolis de la vil·la romana del Pla de la Torre, amés d'un lloc habitat a període alt imperi. De l'estudi de materials superficials es pot apreciar l'existència de: Fragments de tegula, imbrex, dolium, pedres de molí circular, fragments d'opus testaceum. Un petit fragment de ceràmica « sigil·lada » hispànica inclassificable. Fragments d'olla de ceràmica de cuina, romana, de pasta grollera i porosa d'aspecte descuidat i de pasta de color gris fosc. Fragments de parets d'àmfores tipus romà amb abundant desgreixant que no donen orientació sobre la forma. Fragment d'una vora de terra sigil·lada clara A forma Lamboglia 8 (segle III dC ), de la segona etapa); del mateix tipus ceràmic, fragment d'una vora d'una peça forma 22ª de Lamboglia (primera meitat del segle III dC) i també un fragment d'una vora forma 41 Pallarés (primera meitat del segle III dC). Fragment d'una vora de terra sigill·lada clara C de la forma Lamboglia 40 (segle III dC). Fragment d'una vora d'un bol de parets fines i arenoses, forma 34 de M. Vegas. Fragment d'una peça de vora aplicada del tipus 5 de M. Vegas, de fons estriat. Dels materials recollits en superfície cal afegir els següents: Fragment de carena i part inferior de la vora d'un plat de sigil·lada africana D, que pot correspondre a la forma Hayes 58 o a la 59. Producció D1.Vora de sigil·lada africana D de la forma Hayes 61B- Deneauve 1972. Producció D. Fons de sigil·lada africana D, corresponent a es formes antigues de la producció D (Hayes 58 a 64). Producció D1 (segle IV a primera meitat del V dC). Fragment de fons de plat de « sigil·lada africana D, corresponent a una forma Hayes 67 o I 76. Producció D1 L'existència d'aquests materials permet assegurar la pervivència d'algun tipus d'hàbitat fins a finals del segle IV o principis del segle V.</p> | 08250-19 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Jaciment comprovat i confirmat per membres de la secció d'Arqueologia del CECI</p> | 41.5586100,1.6035700 | 383554 | 4601713 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70598-foto-08250-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70598-foto-08250-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70598-foto-08250-19-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 70599 | La Mallola, núm. 24 de la | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mallola-num-24-de-la | V-I a.C. | Molt exposat a l'erosió | <p>Jaciment arqueològic Núm. 24 de la Mallola. Els materials recollits a la parcel·la número 24 de la urbanització La Mallola format per uns pocs fragments de ceràmica oxidada ibèrica 'dolium' i un petit fragment informe de 'sigil·lata' hispànica. La majoria dels materials estan molt erosionats, essent possible que no es trobin en el seu lloc originari, sinó que el nucli estigui en una de les parcel·les més altes, ja que aquesta està situada al peu del turó. Aquesta hipòtesi, però, no s'ha pogut comprovar ja que la majoria de les parcel·les estan vallades.</p> | 08250-20 | La Mallola (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Estació descoberta pels membres de la secció Arqueològica del CECI l'any 1989</p> | 41.5822700,1.5638300 | 380284 | 4604394 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70599-foto-08250-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70599-foto-08250-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70599-foto-08250-20-3.jpg | Legal | Antic|Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment. | 80|83|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 70600 | Can Juvé, prop de la Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-juve-prop-de-la-masia | III-I a.C. | Superficial i molt exposat a l'erosió | <p>Jaciment ibèric anomenat Prop de la Masia de Can Juvé. L'octubre del 1984, durant la prospecció superficial efectuada amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no s'aprecià cap tipus d'estructura, però es constatà la presència de varis fragments de ceràmica ibèrica i altres materials: Fragments escampats de pedres de molí de granit, encastat en els marges de conreu. Fragments de vores d'àmfores ibèriques de a costa catalana, pastes bicolors de bona cuita. Fragments d'àmfora ibèrica de pasta sorrenca - Vora d'un vas a torn tipus 'kalathos' - Vora d'una gran gerra de ceràmica ibèrica feta a torn, de pasta bicolor, ben depurada, dura i compacta - Fragments de ceràmica ibèrica feta a mà, pastes grolleres amb desgreixant de quars i mica, cuita poc acurada, parets gruixudes i fons pla. Un fragment està decorat amb un cordó horitzontal en relleu amb impressions digitals. Cal destacar l'absència de ceràmica romana. L'any 1991 durant la revisió de la CA., en el turó que hi ha per sobre del jaciment es varen localitzar algunes ascles i esquerdills de sílex sense retocs i molt patinats, els quals podien pertànyer a un petit taller de sílex.</p> | 08250-21 | El Saió (Masia de Can Juvé 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Descobert pel Centre d'Estudis Comarcal d'Igualada (CECI), l'any 1965</p> | 41.5702100,1.5816600 | 381748 | 4603030 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70600-foto-08250-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70600-foto-08250-21-2.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 70601 | La Falconera, prop del barri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-falconera-prop-del-barri | III-I a.C | És un camp de conreu | <p>Jaciment arqueològic situat a prop del barri de La Falconera, en un camp de conreu al peu i a l'esquerra del camí de La Falconera. Concretament és el camp que hi ha abans d'arribar a la torre de l'Espatllera, i en el sector de ponent del camp hi ha un dipòsit d'aigua abandonat. L'any 1984, durant la visita efectuada al jaciment amb motiu de la realització de la carta Arqueològica, es va recollir superficialment alguns fragments de ceràmica. No s'aprecia cap tipus d'estructura. Només al peu del camí es comprovà l'existència d'una acumulació de pedres menudes i fragments de ceràmica ibèrica, que al mateix temps sortien superficialment en un camp de conreu. Cal destacar l'absència de ceràmica romana. El lloc té un suau declivi vers el torrent que circula pel seu costat esquerre i que mena a l'Anoia. Entre els materials apreciats en superfície, cal mencionar: - Fragments de vores de ceràmica ibèrica feta a mà de pasta grollera, amb desgreixant de quars. Fragments d'àmfora ibèrica de la costa catalana amb pasta bicolor i de bona cuita. Fragments de vores de ceràmica feta a torn de grans gerres, perfil globular, amb alguns llavis plans i en secció de coll de cigne.</p> | 08250-22 | Barri de Sant Maure. (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Descobert pel Centre d'Estudis Comarcal d'Igualada(CECI) a l'any 1976</p> | 41.5727600,1.5970100 | 383032 | 4603292 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70601-foto-08250-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70601-foto-08250-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70601-foto-08250-22-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven 9 fragments de ceràmica i 1 de pedra relacionats amb el jaciment. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 70602 | Turó a ponent de la Mallola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-a-ponent-de-la-mallola | Superficial i molt exposat a l'erosió | <p>Jaciment arqueològic d'un antic taller de sílex, molt extens situat en els vessants de migdia i sol ixent d'un turó que hi ha a ponent de la urbanització « La Mallola », en un lloc ocupat per petites feixes abandonades i plantades d'ametllers. La seva cronologia va del Neolític Mig-recent -3500 -2500/ al ferro ibèric -650 -50. En aquest lloc s'han recollit nombroses restes de talla de sílex, la majoria de les quals estan molt patinades, a més d'alguns fragments de ceràmica feta a mà que, per les seves característiques, es podrien atribuir al Neolític Mig, així com varis fragments de ceràmica oxidada ibèrica i de ceràmica feta a mà. A part d'aquests materials, es van recollir en la part més alta i en un espai relativament reduït, 27 cargols marins i 15 petxines corresponents a espècies de Donax, Chamelea gallina i Columbela rústica, totes elles perforades per tècnica antròpica. La indústria lítica està formada per una gran percentatge d'ascles, esquerdills i fragments molt patinats, la major part dels quals són rebuig de talla. Només en tres casos s'han pogut identificar peces retocades, dues de les quals corresponen a petits rascadors, i la tercera és un fragment de làmina amb petits retocs bifacials en els dos bisells. Cal destacar que a mitja alçada del vessant hi ha tot un conjunt de petites balmes, les quals no van poder ser inspeccionades ja que en el seu interior hi havia ruscos d'abelles. Podria tractar-se d'un taller de sílex amb possible hàbitat a la balma.</p> | 08250-23 | La Mallola (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Descobert pel Centre d'Estudis Comarcal d'Igualada (CECI) l'any 1986.</p> | 41.5824700,1.5602800 | 379988 | 4604421 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70602-foto-08250-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70602-foto-08250-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70602-foto-08250-23-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven els materials procedents del jaciment. | 78|79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 70603 | Molí de Baix de can Planell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-de-can-planell | <p>DOUET J. (2008) Memòria dels molins fariners del mas del Polvo. Arqueociència Serveis Culturals,SL. PALAU S. (1990) Els molins fariners hidràulics de Catalunya, 690 molins inventariats. Santa Coloma de Queralt.</p> | XV-XVII | <p>El molí de Baix de Can Planell consta actualment d'una sala quadrada amb teulada de quatre vessants i l'entrada a la façana de ponent. A l'interior es troba cobert per una volta esfèrica on s'aprecien els forats de les bigues del sostre, i una secció sobre l'entrada. La cúpula està construïda de pedres petites i la seva forma ve donada en pasta per un encofrat. Altres elements testimonis de l'ús domèstic d'aquest espai són un forn de pa, una aigüera i uns armaris dins del gruix dels murs perimetrals. Al vessant nord, una escala exterior baixa cap a l'entrada del semisoterrani, suposadament l'antic casal o sala de les moles, aquesta és actualment una sala amb volta de canó on s'hi troben indicacions d'una escala pujant a l'habitatge. Fins que no s'hagi realitzat l'excavació i la documentació dels nivells inferiors, la interpretació de les funcions dels diferents espais queda incompleta. No obstant això, sembla que hi hagi un carcabà on estava ubicat el rodet, i que l'aigua passava des de la bassa sota el molí a través del carcabà i que continuava cap al torrent a l'est. DOUET (2008:4). Les investigacions dutes a terme amb excavadora van posar al descobert els probables murs de retenció de dues basses. Un mur es troba paral·lel amb la façana de tramuntana del molí de Dalt. L'altre en la configuració d'U és al davant de la façana principal del molí de Baix, i forma part d'un dipòsit que l'avi de la propietària actual havia omplert fa anys amb terra. DOUET (2008:4)</p> | 08250-24 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La primera referència documental del molí pertany a una escriptura conservada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó de l'any 1640. La resta d'escriptures que tracten de la propietat es troben conservades a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. Els resultats de la intervenció va permetre conèixer el funcionament del molí de Baix. Un estudi previ indicava que el conjunt pertanyia al segle XVII, i la intervenció arqueològica ha deixat clar que no existeix cap altre conjunt d'aquestes característiques a Catalunya. Des de finals del segle XVIII es produí el pas dels molins fariners a les fàbriques de paper i més endavant a la tèxtil. El conjunt de Can Planell sembla que va patir l'oblit al llarg del segle XIX, l'explotació farinera es reconvertiria posteriorment en masia de caràcter agrícola, encara en ús. Les conclusions més destacades de l'estudi són, que l'espai original s'ha mantingut, i que tan sols destaca la transformació de la bassa del molí de Baix en un prat de conreu al segle XX. Durant el mes d'abril del 2008 es va dur a terme una intervenció arqueològica en el molí de Baix de Can Planell degut a la intenció per part dels propietaris de realitzar-hi una rehabilitació. La propietat tenia intenció de adequar i restaurar l'explotació farinera formada per un conjunt de dos molins construïts sobre un sistema hidràulic amb infraestructura subterrània (carcabans i mines) una resclosa, rec i pous. La finalitat d'aquesta rehabilitació és de convertir-ho en un espai de cara al públic.</p> | 41.5696300,1.6167000 | 384668 | 4602918 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70603-foto-08250-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70603-foto-08250-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70603-foto-08250-24-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El molí de Baix presenta una estructura arquitectònica força original i peculiar al disseny d'un molí fariner, per les seves mides, per la forma de la teulada i per tenir l'entrada a la façana de ponent. L'edifici constava de tres espais: el pis superior, la sala de les moles i el carcabà. A diferència del molí de Dalt no existia salt d'aigua, sinó que la canal estava situada a pocs centímetres d'alçada del rodet i en l'extrem del molí. El molí de Baix, representa una solució arquitectònica força original al disseny d'un molí fariner, per les seves mides i per la forma de la teulada. La construcció de la cúpula és especialment interessant i mereix una examinació detallada. Malgrat l'estat incomplet de les investigacions arqueològiques, sembla que consta d'un habitatge petit, la sala de moles i el carcabà amb rodet. Juntament amb el molí de dalt, el conjunt és conegut com a Molins del Polvo, Molins de Can Planell o Molins de la Font Trobada. | 94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 70604 | Prats, Els | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prats-els | -VII-XVIII | És una zona per on passen carreteres | <p>Jaciment arqueològic de Els Parts. Durant el mes de novembre de 2004 es va dur a terme una prospecció superficial en l'àmbit de l'estudi d'impacte ambiental del Projecte de millora general de la Ronda sud d'Igualada (de la Carretera C-37, PK 62 +970 a la carretera C-15, PK 44 +285, tram: Santa Margarida de Montbui -Vilanova del Camí). Aquesta prospecció tenia la doble finalitat de delimitar sobre el terreny aquells elements del patrimoni arqueològic inventariats i per altra banda, documentar possibles nous jaciments o punts d'interès arqueològic. La prospecció ha permès localitzar diversos fragments de ceràmica. D'una banda, ceràmica moderna: blava catalana, Pickman i plats de dol, i de l'altra, ceràmica ibèrica, entre la que destaquen dos fragments informes de comuna ibèrica i una base també ibèrica que imita formes de ceràmica Campaniana.</p> | 08250-25 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Jaciment descobert durant la prospecció arqueològica superficial amb motiu del projecte de millora general de la Ronda sud d'Igualada.</p> | 41.5688100,1.6069300 | 383852 | 4602840 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70604-foto-08250-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70604-foto-08250-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70604-foto-08250-25-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Modern|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 79|80|94|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 70605 | Jaciment paleontològic de la Serra de Santa Margarida de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-serra-de-santa-margarida-de-montbui | Aquest jaciment és un indret força conegut arreu de la Comarca i són freqüents els buscadors de fòssils. | <p>Jaciment marí de l'era del Cenozoic, període del Paleogen, època de l'Eocè superior amb una edat compresa entre el Pribonià - Ludià, és a dir, constituït per material dipositats entre els 37,2 i 33,8 milions d'anys . Els afloraments consten d'una alternança de calcàries noduloses, margues i argiles Aquest jaciment s'estén al llarg de tota la Serra de Santa Margarida, darrera del nucli antic de Montbui, i especialment al llarg del camí del cementiri. La fauna fossilitzada recollida inclou gasteròpodes , coralls i bivalves. L'associació faunística dipositada al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia és la següent: - Harpatocarcinus punctulatus - Neptunus catalanicus - Porocidaris Schmideli - Milepora mammillaris - M. dalmatia - Actinis cognata - Astreopora tecta - Caulastrea pseudoflabellum - Careiphylia octopartita - Plascosmilopsis bibolatus - Stylophora contorta - Parisis d'achiardii - Acropora banchellsi - Cyclolitopsis patera - Dictyaraea octopartita - Stylocoenia taurinensis - Goniapora ameliana - Mesomorpha forojuliensis</p> | 08250-26 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La geologia d'aquesta zona és la pròpia de la Depressió Central, amb materials de l'era terciària i quaternària, els quals foren dipositats en un mar interior que ocupava avui el territori comprés entre els Pirineus i l'antic massís catalano-balear. El resultat va ser la formació d'unes capes eocèniques de sediments marins (calcàries i margues) i d'unes capes oligocèniques rogenques d'origen lacustre (conglomerats, gresos i argiles), i en alguns punts, sobretot a la zona central de la Depressió, d'importants dipòsits de sals i guixos. D'aquests darrers n'hi ha una representació al municipi de Sta. Margarida de Montbui on s'hi troben unes guixeres. Aquests materials, heterogenis, tenen la característica comuna d'ésser materials tous i fàcilment erosionables, fet que explica el relleu actual de la zona. En aquest ambient és típic el desenvolupament de xaragalls tipus badlands, que deixa al descober,t a més de les margues grises, els altres materials del substrat com els conglomerats, les argiles i els gresos de color rogenc. Dins de la geologia de la zona és remarcable l'escull de la Tossa de Montbui, essent aquesta una zona de contacte erosiu entre l'Oligocè continental i l'Eocè marí.</p> | 41.5549600,1.6053900 | 383699 | 4601305 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70605-foto-08250-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70605-foto-08250-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70605-foto-08250-26-3.jpg | Legal | Paleògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 124|123 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||
| 70606 | Cisterna de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-la-tossa | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. CASANELLAS I SOLÉ J. (1998) 'Retalls d'història del poble i els seus barris'. Santa Margarida de Montbui.</p> | X-XXI | <p>Construcció situada a l'extrem del pla de la Tossa, a tocar del beneïdor. Exteriorment s'aprecia un mur realitzat en pedra seca, que aprofita una petita elevació del terreny en aquesta zona, i sobresurt com si fos un marge realitzant una forma corbada. Al centre de la paret s'observa una obertura quadrangular amb el perímetre reforçat per lloses de pedra i morter, que actualment es presenta protegida per una reixa pintada en color verd. L'interior de la cisterna es cobreix amb una volta de canó.</p> | 08250-27 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Molt possiblement l'origen d'aquesta cisterna es troba lligat a la presència del castell i de pobladors al cim de la Tossa. Segons Amenós una descripció feta per Amenós, la cisterna presentava aquest aspecte l'any 1949. 'Hi ha tres forats: un al costat de la volta, per donar entrada a l'aigua; un al mig de la volta, i un altre a la paret lateral; amb una escala de pedra que baixa fins al fons, que avui es troba ple de runa' AMENOS (1949: 129-163) El 1965 la cisterna fou netejada i rehabilitada i es van treure les escales perquè hi pogués haver més cabuda d'aigua. CASANELLAS (1998:10)</p> | 41.5559600,1.5740000 | 381083 | 4601459 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70606-foto-08250-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70606-foto-08250-27-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 70607 | Font del Bufó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bufo-0 | <p>CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui.</p> | XX | Contorn molt descuidat | <p>Font situada al peu del torrent Garrigosa, molt a prop del nucli antic de Montbui, envoltada d'un bosc de ribera actualment molt descuidat. A nivell arquitectònic la font es troba formada per un mur de pedra aixecat en paredat antic amb la part superior lleugerament corbada. L'extrem superior del mur es troba acabat amb una filera de maó que reforça i al mateix temps ressalta dit mur. A la part inferior del mur, i de forma paral·lela, s'obren dues voltes dobles de mig punt amb arcades reforçades també amb maó. D'aquestes dues voltes sorgien els dos canyos que rajaven l'aigua de la font. L'aigua, s'emmagatzemava en un safareig creat davant del mur. Aquest safareig es troba fet en ciment i limitat perimetralment per un banc corregut d'uns 70 cm d'alçada, actualment no es visible per la vegetació que el cobreix . A la paret de la font s'observa una llosa que du gravada la següent llegenda: Font del Bufó fou arranjada per B.C.S. l'any 1950</p> | 08250-28 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Arquitectònicament es tracta d'una font aixecada entorn a l'any 1950, tal i com la llegenda de la llosa indica, segurament sobre els precedents d'una font antiga tradicional i propera al nucli de Santa Margarida. Històricament es tracta d'una font situada en terres que són propietat privada de la Casa Gran, els propietaris de la qual s'encarreguen del seu manteniment. Actualment està pràcticament perduda, degut a la vegetació que ha anat envaint aquest espai. Havia estat la més popular i freqüentada. Al seu voltant hi ha pollancres, cues de cavall i esbarzers</p> | 41.5588600,1.6041500 | 383603 | 4601740 | 1950 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70607-foto-08250-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70607-foto-08250-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70607-foto-08250-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||
| 70608 | Font de can Bisbal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-bisbal | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) 'Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida'. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163.</p> | XX | Actualment és de les fonts més ben conservades del municipi. | <p>Coneguda també com la font del Moro o del Salvatge, la Font de Can Bisbal es troba situada a banda i banda del camí que du a la casa de Cal Bisbal. La font consta actualment d'un dipòsit tancat amb una porta de ferro que guarda una estructura acabada en volta. Sens dubte, es tracta de la mina que alimenta la font. L'estructura es troba arrebossada exteriorment amb ciment, però segons la descripció feta per Amenós l'any 1949 descriu les parets laterals i la del fons són de tosca natural. AMENÓS (1949: 129-163) Al peu de la porta de la cisterna s'observa el canyo que aboca l'aigua vers una altre dipòsit. A l'altra banda del camí la font es troba acompanyada de dues grans basses de formigó pintades de blanc, omplertes amb aigua de la font.</p> | 08250-29 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La història popular explica que en aquesta font hi tenia el senyor del castell de la Tossa unes banyeres. Amenós descrivia la font l'any 1949 : 'què revinguin les aigües, saltin tot de rajolins dels forats de la tosca, la qual cosa fa agradable impressió. Però el què més crida l'atenció és la forma antròpica de la paret del fons que recorda la forma d'un home ajagut; la qual cosa suposo que li haurà donat el nom de 'font del Salvatge'. AMENÓS (1949: 129-163) El 1994 es van construir les basses de 300.000 l com a reserva d'aigua en cas d'incendi.</p> | 41.5602100,1.5814500 | 381712 | 4601920 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70608-foto-08250-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70608-foto-08250-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70608-foto-08250-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 70609 | Font de cal Prim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-prim | XX | Molt mal estat | <p>Situada al peu del camí de Can Prim, a pocs metres del torrent del mateix nom. Es tracta d'una petita font formada per una aixeta actualment tancada encastada en una pedra rectangular que aboca l'aigua en una pila feta amb formigó que guarda una forma arrodonida. Actualment es troba molt malmesa i la pica coberta per la vegetació. Uns metres més amunt del torrent una petita estructura en forma de caseta recorda l'existència de la mina que segurament recull l'aigua de la font.</p> | 08250-30 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Es desconeixen les dades sobre l'origen d'aquesta font, que segurament es troben lligats a l'existència de la veïna casa de Can Prim. Les restes observades actualment són producte d'una actuació de la dècada del 1990-2000.</p> | 41.5587600,1.5718500 | 380909 | 4601772 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70609-foto-08250-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70609-foto-08250-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70609-foto-08250-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 70610 | Font Trobada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-trobada | XX | En mal estat | <p>A la Font Trobada s'hi arriba des del Nucli Antic i des del Nucli Urbà pel camí del cementiri, equidistant de cada nucli. Actualment la font consta d'un canyo encastat en un carreu rectangular, que juntament amb altres forma una petita resclosa al mig del mateix torrent Garrigosa.</p> | 08250-31 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Podria tractar-se d'una de les fonts tradicionals de Santa Margarida. Amb tot, l'estructura és molt contemporània. Actualment es troba lligada a la propietat del molí del Polvo. Aquesta font tenia un gran desmai al costat però recentment es va morir. Actualment les properes obres de la variant d'Igualada han fet més difícil l'accés i han modificat el paisatge de l'entorn.</p> | 41.5646600,1.6122000 | 384284 | 4602373 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70610-foto-08250-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70610-foto-08250-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70610-foto-08250-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Per la seva proximitat al barri de Sant Maure, els darrers anys, la font s'ha convertit en un lloc habitual de passeig i caminades. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 70611 | Pont Petit de la Palanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-petit-de-la-palanca | <p>GÓMEZ MENÉNDEZ J.L. (1970) Proyecto de construcción de un puente sobre el rio Anoia. Ayuntamiento de Santa Margarida de Montbui.</p> | XX | <p>Pont de tram recte de 3 metres d'ample format per dues arcades de 17,5 metres de llum cadascuna fetes en formigó. A més de l'amplada del vial, el pont compta amb voreres a banda i banda de 1,5 metres d'amplada. El pilar central del pont és d'un metre d'ample i 5,50 alçada.</p> | 08250-32 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els antecedents d'aquest pont es troben en una antiga passera de fusta de 6 metres de llargada seguit de pilones, que unia Igualada per la baixada de Sant Nicolau, amb el terme de Santa Margarida pel barri de Sant Maure. Aquesta passera es trobava a uns 430 metres riu avall sobre l'Anoia del pont de Montbui i la carretera C-37. En la dècada del 1970 el trànsit que suportava era molt gran degut al gran creixement que havia tingut el barri de Sant Maure i al fet de que la pràctica totalitat dels seus habitants treballaven a Igualada i feien ús diari de la passera. Aquesta passera els permetia el pas directe a Igualada sense haver de donar la volta pel pont de Montbui. A més a més, les riuades d'estiu i tardor acostumaven a fer-la malbé. El 1964 i 1966 es redactaren sengles projectes per la construcció d'un pont format per dues arcades de maó, però tots dos foren desestimats. L'any 1970, degut a l'increment d'indústries, es va considerar la construcció d'un pont pel transit de vianants i de camions lleugers.</p> | 41.5762300,1.6116700 | 384261 | 4603658 | 1970 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70611-foto-08250-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70611-foto-08250-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | José Luis Gómez Menéndez, enginyer de Camins i ponts. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||
| 70612 | Font de Sanahuja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sanahuja | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | <p>La font de Sanahuja es troba situada prop del Nucli Antic sota la carretera de Valls, a uns 500 metres de l'escola Montbui. A la sortida del poble, tot seguint la carretera i passant per davant del camp de futbol, en el primer trencall a l'esquerra cal baixar per un pendent pronunciat, just pel costat de la carretera i casi sota el pont, s'arriba a la font. Arquitectònicament la font consta d'un mur aixecat en parament irregular a base de pedres grosses i escantellades, disposades d'una manera molt irregular i unides amb morter de calç. La part superior del mur es troba acabada amb una filera de maons. El mur té continuïtat al davant de la font creant un espai central en forma de placeta. Un banc corregut, fet amb maó i adossat al mur al voltant de la placeta. Al centre del mur principal, a la banda inferior, s'obre un petit arc de mig punt revocat amb ciment, al centre del qual surt el brollador. L'aigua cau en una petita pica molt malmesa. La seva estructura i construcció és similar a la de la Font de Bufó</p> | 08250-33 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Edificada en pedra el 1822 i reformada els anys 1908 i 1916. El 1926 va ser novament reformada per un veí de Santa Margarida conegut com 'El Mexicà'. Es tractava d'un veí que havia retornat a Santa Margarida desprès de viure molts anys a Mèxic i feia anar als seus criats a agafar aigua de la font per subministre de la casa. Amb un cabal de 500 litres per hora, ha esdevingut una de les fonts de proveïment habitual dels habitats de Montbui. A mitjans del segle XIX funcionaven cinc molins fariners moguts per les aigües procedents de la font de Sanahuja. [historiamontbui.blogspot.com/]. Segons informació oral aportada per alguns veïns de Santa Margarida era costum anar a la Font de Sanahuja a menjar anissos i a beure aigua el segon dia de la Festa Major de Santa Margarida, desprès del ball de la tarda. Actualment es troba adequada com a espai de lleure amb bancs al voltant.</p> | 41.5529200,1.5984200 | 383114 | 4601088 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70612-foto-08250-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70612-foto-08250-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70612-foto-08250-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Tot i trobar-se en bon estat de conservació la seva situació, al peu de la carretera C-37 la desllueix. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 70613 | Els Fornots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-fornots | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | El procés de degradació de l'element és molt acusat i actualment es troba quasi cobert de vegetació. | <p>Antics forns de guix propers a la casa de Cal Casanelles, que exercia l'explotació fins al moment del seu tancament. Actualment es tracta d'una estructura de planta rectangular distribuïda en dos cossos, un a sobre de l'altre, aprofitant el desnivell de la muntanya. Una construcció feta en mur de mamposteria irregular unida amb ciment. Mentre que el cos inferior presenta unes dimensions considerables, el cos superior és de planta quadrangular i més petit. Com a obertures, actualment només s'aprecia una boca oberta al mur de llevant del cos inferior. No es descarta que originalment aquesta estructura comptes amb altres cossos afegits a la part superior, actualment desapareguts. Actualment, un dels angles del cos inferior es troba escantonat, i la vegetació impedeix apreciar l'estructura en el seu conjunt.</p> | 08250-34 | Coll del guix (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els fornots són un antic forn de guix propietat de Can Casanelles. El forn fou explotat durant la dècada del 1960-1970 per un guixotaire de Clariana anomenat Sr. Bassa. Com a cantera de material s'aprofitava la propera guixera de la Roureda. Amb tot, per la tipologia del parament no es descarta que es tracti d'una construcció anterior, possiblement de començaments del segle XX.</p> | 41.5695500,1.5538400 | 379427 | 4602995 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70613-foto-08250-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70613-foto-08250-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70613-foto-08250-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 70614 | Font de can Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-mateu | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | <p>Situada sota la masia de Cal Mateu a l'altra banda de la carretera. La font compta amb una estructura soterrada protegida per un mur de ciment pintat en color blanc amb una obertura central protegida per una porta metàl·lica. Darrera el mur s'ubica una petita cisterna que acumula l'aigua de la font. La porta es troba encarada a llevant. A continuació del mur de tancament, aprofitant el pendent del terreny s'aixeca un banc també fet en ciment, que crea una petita explanada davant de la porta d'accés a la font.</p> | 08250-35 | La Mallola (Can Mateu 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Situada sota la masia de Cal Mateu a l'altra banda de la carretera. La font compta amb una estructura soterrada protegida per un mur de ciment pintat en color blanc amb una obertura central protegida per una porta metàl·lica. Darrera el mur s'ubica una petita cisterna que acumula l'aigua de la font. La porta es troba encarada a llevant. A continuació del mur de tancament, aprofitant el pendent del terreny s'aixeca un banc també fet en ciment, que crea una petita explanada davant de la porta d'accés a la font.</p> | 41.5834800,1.5722100 | 380984 | 4604517 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70614-foto-08250-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70614-foto-08250-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70614-foto-08250-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 70615 | Font del Safareig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-safareig-0 | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | <p>La font del Safareig, es troba ubicada al carrer de Sant Roc, 35 del nucli antic de Montbui, davant mateix de la plaça del Safareig i actualment està connectada a la xarxa pública d'abastament d'aigua potable. Es tracta d'una font formada per un peu de ciment rectangular de 160 cm d'alçada x 55 cm d'amplada x 56 cm de fons, acabat a la part superior en forma de deus aigües i acabat amb un teuladet ornamental. Aquest peu compta a la part inferior amb una pica molt simple feta amb maons. Tot el conjunt es troba assentat sobre un terra format per rajoles quadrangulars de terra cuita de color marró. Com a element decoratiu, la font compta amb una ornamentació situada a la part superior del peu consistent en un cercle motllurat amb una creu al centre. Sota aquest element, es situa l'aixeta metàl·lica que permet el pas de l'aigua. Tot el peu es troba pintat en color blau clar, ressaltant la creu central en una tonalitat més vistosa.</p> | 08250-36 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El nom de font de Safareig fa relacionar la font amb el proper safareig situat a uns metres de distància, a l'altra banda del carrer. Es tracta d'un dels safareigs omplerts amb aigua del rec, situats a l'entrada del nucli antic. Possiblement es tracti d'una font aixecada a començaments del segle XX.</p> | 41.5555500,1.6044100 | 383618 | 4601372 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70615-foto-08250-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70615-foto-08250-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70615-foto-08250-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 70616 | Font de la Macària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-macaria | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | <p>La font de la Macaria es troba situada al carrer Major del nucli antic de Montbui, al costat de les escales de l'església. Es tracta d'un element format per un peu aixecat en maó rectangular unit amb ciment de 86 cm d'amplada per 155 cm d'alçada i acabat en forma de dues aigües amb un teuladet fet també en maó. Als peus d'aquest cos es situa una pica feta amb ciment de 30 cm d'alçada per 64 cm d'amplada per 36 cm de fons. Al centre del peu s'inserta una aixeta metàl·lica que permet el pas de l'aigua. Actualment es troba connectada a la xarxa pública.</p> | 08250-37 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La font fou construïda l'any 1903 per l'empresa Aigües Artés. L'any 1901 Aigües d'Artés canalitzà les aigües de les fonts de Ca l'Alemany, Can Rafeques i can Passanals i perforà nous pous al torrent de la Garrigosa, amb la finalitat d'obtenir aigua per proveir el municipi d'Igualada. La presa d'aigües del terme municipal de Montbui per part d'aquesta empresa s'havia iniciat el 1897, i havia estat la causa de diverses protestes per part dels veïns de Montbui. Finalment l'any 1901 el propietari i el consistori municipal arribaren a un acord que permetia la captació d'aigua a canvi del compromís de construir algunes fonts públiques al poble de Montbui. També és coneguda com a font de Cal Morgades, per la seva proximitat a la casa de Cal Morgades del Carrer Major.</p> | 41.5560800,1.6058100 | 383736 | 4601429 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70616-foto-08250-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70616-foto-08250-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70616-foto-08250-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 70617 | Font del Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-comu | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | <p>Font construïda en ciment i es troba formada per un peu de 54 cm d'amplada per 95 cm d'alçada. L'acabament superior d'aquest peu es realitza amb una forma ondulada i arrodonida. Aquest peu, descansa sobre una aigüera semicircular, feta també en ciment, de 62 cm d'amplada per 30 cm d'alçada i 56 cm de fons. Al centre del peu s'inseria una aixeta metàl·lica daurada que permet el pas de l'aigua.</p> | 08250-38 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La font està situada al carrer de Sant Magí cruïlla amb de Sant Roc del poble antic. La seva situació actual no es correspon amb el lloc que ocupava originalment, al final del carrer Sant Magí, la cap de la plaça de l'església. Aquest era el motiu pel qual se la coneixia amb el nom de font de Sant Magí. A causa de la remodelació i asfaltat dels carrers la seva posició fou corregida i passà a ocupar el lloc actual. L'actual font és de l'any 1934 tal com indica el rètol de la pedra. Està connectada a la xarxa pública.</p> | 41.5544900,1.6023900 | 383448 | 4601257 | 1934 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70617-foto-08250-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70617-foto-08250-38-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 70618 | Font de la Mare de Déu de Gràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mare-de-deu-de-gracia | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | <p>Element arquitectònic format per un peu fet en maons rectangulars de 2,5 m d'alçada aproximadament, i 91 cm d'amplada. La part superior d'aquest peu es troba acabat amb una cornisa de ciment que sobresurt en forma de teuladet que s'alça a la part central amb una forma corbada. A la part superior del peu s'inseria un quadre format amb rajoles de ceràmica que representa la figura de la Mare de Déu de Gràcia sobre un fons blavós. A sota d'aquesta imatge es situa el brollador metàl·lic. A la part inferior del peu es situa una pica feta amb ciment de 50 cm d'alçada per 65 cm d'amplada per 50 cm de fons.</p> | 08250-39 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Situada a la cantonada de la Travessia Anselm Clavé i la Carretera, era una de les fonts mes concorregudes, pels caminants, els que anaven en bicicleta, per els veïns i pels automobilistes que passaven per la carretera. Fa uns anys que hi col·locaren un rètol que deia: 'Aigua no potable', des de aleshores ha deixat de ser utilitzada tot i que el rètol avui es il·legible.</p> | 41.5568900,1.6031800 | 383518 | 4601522 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70618-foto-08250-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70618-foto-08250-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70618-foto-08250-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 70619 | Font del Carol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carol | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | Actualment seca | <p>La Font del Carol es situa al peu del camí del Coll-Bas, al cim de la Serra de Santa Margarida. Actualment es troba seca i abandonada però encara s'aprecien les estructures més bàsiques. El naixement devia trobar-se en un indret al peu del camí on no en queden restes, tan sols la vegetació més humida al voltant, del naixement arrencava un canal que baixa uns 20m fins a una bassa que encara es manté visible. Es tracta d'una bassa semicircular de gran capacitat, feta amb un mur de formigó de 50 cm d'alçada amb un acarament inclinat. L'entrada de l'aigua a la bassa es feia mitjançant una boca quadrangular. La bassa desguassava vers un petit rec que es dirigeix al torrent Can Bernades.</p> | 08250-40 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Es desconeix els orígens d'aquesta font, que devia tenir com a finalitat omplir la bassa i regar els camps d'aquesta petita vall. L'estructura actual és contemporània, podent ser datada a la dècada del 1950-1960. Devia quedar abandonada poc desprès.</p> | 41.5530800,1.6054100 | 383697 | 4601096 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70619-foto-08250-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70619-foto-08250-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70619-foto-08250-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 70620 | Camí del Saió a la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-saio-a-la-tossa | <p>ESPINALT F (1958) El Ceió a Santa Margarida de Montbuy. Fiesta Mayor. Sp.</p> | XIV-XXI | Actualment aquests camins es mantenen com a pistes forestals i camins rurals. | <p>Aquest camí era utilitzat tradicionalment pels veïns del Coll del Guix i del Saió per ascendir a la Tossa el dia de la festivitat del Roser i el dia de la Benedicció del Terme. Aquest camí sortia del nucli del Saió fins a la casa actual de Ca l'Elvira, allà s'unia amb el camí que venia del Saió. Els dos camins s'unien i es dirigien en direcció a Can Bisbal fins a empalmar amb el camí de la Serreta.</p> | 08250-41 | El Saió (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquests camins foren utilitzats tradicionalment pels veïns d'aquests nuclis i les masies properes per ascendir a la Tossa els dies de les festivitats del Roser i de la Benedicció del Terme. A partir de la dècada del 1970 l'ascens es feia cada cop més en cotxe. L'obertura de la carretera d'ascens a la Tossa el 1976, així com la construcció de la BV-2233 entre Coll de Guix i Igualada permetien l'ascens a la Tossa i la comunicació entre el Coll del guix i el Saió, fent que s'abandonessin i actualment són camins de caire rural.</p> | 41.5742700,1.5651000 | 380375 | 4603504 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70620-foto-08250-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70620-foto-08250-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70620-foto-08250-41-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 70621 | Barraca de vinya de la Mallola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-mallola | <p>RIPOLL MASFERRER R (2003)'Les construccions en paret seca a l'Anoia' . Actes del Congrés Els paisatges de la Vinya (Manresa, 2003). Centre d'Estudis del Bages. Manresa. SOLÉ BONET, J (1998) ' La tècnica de la pedra seca' a Dovella núm. 29. Manresa.</p> | XIX | Presenta mal estat | <p>Barraca de vinya de planta quadrangular aixecada a ponent de l'actual urbanització residencial de la Mallola, al peu d'un petit turó on es troba localitzat el jaciment arqueològic conegut com 'Jaciment a ponent de la Mallola'. Es tracta d'una construcció aixecada en pedra seca amb carreus de mida regular, rectangulars i quadrangulars, que formen fileres bastant ben ordenades. La tècnica constructiva de la pedra seca consisteix a col·locar, combinar i encaixar pedres, de mides diverses, sense cap altre material que les uneixi. L'estructura arquitectònica es troba reforçada al sector de les cantonades, on els carreus són de mida considerable i es troben disposats de forma molt ordenada. La barraca es troba orientada a migdia, i s'obre amb una porta quadrangular acabada a la part superior per una llinda monolítica que es recolza sobre uns brancals formats amb carreus quadrangulars ben disposats. Protegeix l'obertura una porta de fusta, actualment molt malmesa. La part superior de la barraca es troba coberta exteriorment per un gruix de terra que protegeix la pedra. Interiorment la barraca es cobreix amb una volta falsa formada per carreus de mida mitjana que es van disposant fins a tancar la superfície.</p> | 08250-42 | La Mallola (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La tècnica constructiva de la pedra seca és utilitzada des del neolític en construccions de caire popular. El seu màxim exponent en el medi rural són els murs i les barraques o cabanes, que en el cas de l'Anoia reben la denominació popular de 'barraques de vinya'. L'aixecament d'aquest tipus d'estructures es troba relacionada amb el període màxima explotació de la vinya a la comarca entre els segles XVIII, XIX- ,moment en el qual bona part de les terres de conreu foren ocupades per la vinya. Aquest període d'esplendor finalitzà a finals del segle XIX amb l'arribada de la plaga de la fil·loxera, que acabà amb totes les vinyes. Al terme de Santa Margarida de Montbui, el conreu de la vinya no estigué especialment estès, ja que històricament no hi hagué grans masies ni grans propietaris que invertissin en aquest conreu. Es tractava d'una producció de tipus mitjà i molt secundària darrera del conreu del cereal i l'explotació del bosc, principals activitats econòmiques. Amb tot, alguns propietaris, si que parcel·laren alguns trams de propietat i els destinaren a la vinya. És per aquest motiu que encara es conserva alguna d'aquestes construccions, destinada fonamentalment a guardar eines i estris destinats al camp, i evitar haver de traslladar-los.</p> | 41.5822600,1.5608700 | 380037 | 4604397 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70621-foto-08250-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70621-foto-08250-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70621-foto-08250-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 70622 | Antics oficis de treballar el bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-oficis-de-treballar-el-bosc | XVII-XX | En desús | <p>Una de les principals activitats econòmiques del terme de Montbui eren els treballs relacionats amb l'explotació del bosc. La proximitat del nucli d'Igualada i les indústries adoberes demanaven gran quantitat de fusta i sobretot de escorça de pi, imprescindible per la feina d'adob de les pells. La majoria dels homes de Montbui combinava les tasques agrícoles amb les del bosc, i algunes de les masies del terme comptaven amb colles d'homes procedents d'altres termes que una part de l'any residien a la casa i ajudaven a canvi d'un sou als treballs del bosc. L'escorça dels arbres es treia amb un eixoll i a continuació les escorces es traslladaven en carruatge al barri de Sant Maure, a un espai planer situat al costat de la Vinícola - actual plaça de la petanca - . Allà s'acumulaven grans quantitats d'escorça que eren venudes als tractants d'Igualada. A continuació l'escorça era portada al molí de l'escorça, situat vora el riu Anoia on era triturada. Juntament amb els escorçaires també eren importants els carboners, que treballaven el carbó al bosc i desprès el venien a les adoberies d'Igualada. Un altra activitat relacionada amb el bosc eren els fogaires, que recollien llenya i l'apilaven fogots (manats grossos) i en feixines (manats de branquetes) i que eren destinats al consum particular de les cases d'Igualada. Aquestes feines del bosc eren la causa de la presència de població itinerant a les masies de Montbui i al poble mateix, formada per colles d'homes que ajudaven a l'explotació del bosc i vivien a temporades dins del terme. La majoria dels boscos eren d'explotació particular. Cada veí explotava la seva propietat, però en el cas de grans propietaris, alguns d'ells absents del terme, els boscos podien ser arrendats.</p> | 08250-43 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>A partir de la dècada del 1940 totes aquestes activitats relacionades amb el bosc van desaparèixer. Només la feina de carboner va sobreviure alguns anys més. Totes aquestes feines foren substituïdes per la indústria a partir de la dècada del 1950.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 60 | 4.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||
| 70623 | Molí de Dalt de can Planell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-de-can-planell | <p>DOUET J. (2008) Memòria dels molins fariners del mas del Polvo. Arqueociència Serveis Culturals,SL. PALAU S. (1990) Els molins fariners hidràulics de Catalunya, 690 molins inventariats. Santa Coloma de Queralt.</p> | XVIII-XXI | Actualment l'estructura del molí ha estat reconstruïda i posada novament en funcionament pels propietaris de la casa amb finalitats educatives. | <p>El molí de Dalt forma part, juntament amb el molí de Baix, d'un conjunt de dos molins coneguts com a molins de Can Planell, molins del Polvo o molins de la Font Trobada, que comparteixen estructures. Un i altre es troben separats una seixantena de metres. Entre ells es situen les basses d'aigua que eren omplertes amb l'aigua sobrant del molí de Dalt. Aquest molí captava l'aigua d'una resclosa situada a escassos metres, entre el torrent de Garrigosa i el molí. L'aigua era dirigida vers la planta del soterrani de l'edifici actual, on es trobava situada la roda i l'eix del molí. La ubicació d'aquestes peces era en un espai rectangular allargat cobert amb volta de canó. Aquest eix es trobava connectat amb la sala de les moles que s'ubicava a la planta baixa de l'edifici. L'aigua sobrant del moviment de la roda era reconduïda a través d'un rec fins la bassa exterior de la casa. Sobre l'estructura del molí s'aixeca un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Exteriorment l'edifici es troba arrebossat amb ciment sense pintar, i el parament només s'observa en les estances interiors. Es tracta d'una construcció fet en mur de paredat irregular, tot i que no es descarta l'existència de maó en alguns trams superiors. L'edifici compta amb planta semi soterrada, planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba encarada a llevant i precedida d'un espai planer. L'accés a l'edifici es fa mitjançant un portal adovellat acabat en un arc escarser que es recolza sobre uns brancals fets amb carreus quadrangulars. L'estructura del portal en pedra vista sobresurt de l'arrebossat de la façana. A nivell de primer pis a la façana principal s'obre una finestra balconera, que s'escau sobre el portal, i dues finestres quadrangulars a banda i banda. Al pis de les golfes s'obren quatre finestres quadrangulars que s'escauen sota l'aler de la teulada. La façana de migdia s'obre a nivell de primer pis amb una finestra balconera i dos finestrals acabats amb arcs de mig punt. A nivell de golfes s'obren dues grans finestres rectangulars i una de més petita. L'edifici compta amb una sortida a la façana del darrera, orientada a ponent, formada per un portal adovellat acabat amb una arcada molt rebaixada. A ponent, s'adossen diversos cossos destinats a magatzems i feines auxiliars de la casa.</p> | 08250-44 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El Molí de Dalt es correspon a una cronologia del segle XVIII. L'any 1726 era propietat de Batista Freixes. Com a edifici, aquest podia haver estat originalment més petit, ja que a nivell de planta baixa, a l'interior, s'observa la presència d'un mur molt més gruix amb un portal que divideix l'espai de la planta baixa en dues grans sales. Podria ser que al finals del segle XIX l'edifici hagués sofert una ampliació considerable que afegís un altre cos a la part posterior de la casa i aixequés els dos pisos superiors. El nom de molí del Polvo és d'origen desconegut, ja que com a tal la seva funció era la de molí fariner. Al segle XIX fou propietat de l'amo de la torre Cabòries i desprès passa a ser propietat de les 'Aigües Artés'. L'any 1926 fou venut i encara continua en mans dels seus descendents.</p> | 41.5696800,1.6159900 | 384609 | 4602925 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70623-foto-08250-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70623-foto-08250-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70623-foto-08250-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 70624 | Forns de guix del Vergès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-guix-del-verges | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | En runes | <p>Element arquitectònic aixecat al peu del camí que travessa el bosc i la muntanya de la Perera, al nord-oest del veïnat del Coll del Guix. Es tracta d'un seguit de tres forns de guix aixecats en maó, més un cos destinat a carbonera. Aquests elements es troben situats a llevant del camí, aprofitant el desnivell de la muntanya. Uns metres més endavant, a ponent del camí, destinades a aixopluc dels treballadors. Els forns, són una construcció aixecada en escala, aprofitant el desnivell de la muntanya. L'accés es realitzava pel pis inferior, on s'aprecien un cobert rectangular aixecat en maó i cobert amb bigues de ciment i teulada inclinada. Darrera d'aquest cobert d'accés, i una mica més elevat, destaca un altre cos rectangular, també fet en maó, l'accés al qual es realitza pel cobert primerenc. Aquest espai acollia la maquinària dels forns. Sobre aquest cos, i en un nivell superior, s'aixequen els forns. Es tracta de tres forns circulars, fets en maó, d'uns 5 metres de diàmetre i uns 20 metres de profunditat, oberts amb una porta formada per una arcada de mig punt feta també feta amb maons disposats verticalment. El conjunt d'aquests tres forns s'encabia en una estructura feta en maó i pedra i amb restes d'arrebossat. A migdia dels forns es disposava un cos quadrangular amb les mateixes mides que els forns aproximadament, fet amb les parets laterals de pedra i la frontal en maó, destinat a magatzem del carbó. Era evident doncs, que aquest espai s'omplia per la part superior, arribant els camions a peu del camí i descarregant. Tot sembla indicar que la part superior d'aquests forns era coberta amb un altre cos construït en maó, actualment desaparegut. Tot el conjunt es troba molt malmès i la vegetació el cobreix de forma accelerada impedint la visió complerta del conjunt i les autèntiques dimensions dels forns. A ponent del camí, s'aixeca una construcció de planta rectangular, planta baixa i coberta inclinada, feta en maó sense arrebossar. Es tracta d'un aixopluc construït pels treballadors de la fàbrica. No s'aprecia cap obertura constructiva, a excepció de tres portes d'accés al peu del camí.</p> | 08250-45 | Coll del guix (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els forns de Guix del Vergés foren aixecats pel Sr. Vergés, d'Igualada, entorn a l'any 1958. Es tractava d'una indústria de caràcter familiar on treballaven, a més dels propietaris, un màxim de 5 o 6 treballadors, alguns dels quals havien arribat al Coll del Guix durant els treballs de la carretera BV-2233. La producció era venuda a Igualada, per la qual cosa, el camí d'accés a aquests forns era freqüentat per camions mitjans que realitzaven el transport de carbó com a combustible pels forns i retornaven carregats de guix. En tant que indústria varen funcionar fins la dècada del 1970 , aquell any, un desgraciat accident familiar, causat per l'atrapament en una de les cintes trituradores del fill del propietari, va ser la causa de la seva mort i el conseqüent tancament de la fàbrica. Amb tot la guixera utilitzada com a cantera dels forns va seguir sent explotada per altres indústries fins a l'any 2000.</p> | 41.5659600,1.5576700 | 379740 | 4602592 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70624-foto-08250-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70624-foto-08250-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70624-foto-08250-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 70625 | Molí de la Fàbrica o de cal Marxandones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-fabrica-o-de-cal-marxandones | <p>PALAU S. (1990) Els molins fariners hidràulics de Catalunya, 690 molins inventariats. Santa Coloma de Queralt.</p> | XIX | Parts desaparegudes | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a quatre aigües aixecat a tocar de la riera de Tous i el pont de la riera. L'edifici s'ha aixecat aprofitant el desnivell del terreny i compta amb planta baixa, primer, segon i tercer pis. La construcció és feta mur de paredat irregular a la planta baixa barrejat amb maó units amb ciment pòrtland de manera força barruera, i amb maó la resta de pisos de l'edifici. Tot el conjunt és arrebossat sense pintar, tot i que aquest arrebossat exterior es troba molt malmès en alguns trams, especialment al tercer pis. La façana principal es troba orientada a llevant, davant d'una petita explanada. A la planta baixa s'obre amb dos portals separats uns metres entre ells, acabats a la part superior amb un arc molt rebaixat. A banda i banda dels portals s'obren un seguit de petits finestres. El primer, segon i tercer pis s'obren un seguit de quatre finestres quadrangulars ordenades de forma regular, escaient les del segon i tercer pis sobre les del primer. La única excepció la presenten les dues finestres centrals del segon pis, que han estat unificades formant un sol finestral acabat en un arc rebaixat, i dividit en dos per un pilar de maó força ample. Aquesta excepció és fruit d'una reforma posterior de l'edifici feta pels actuals propietaris. També són excepció finestres del tercer pis que són lleugerament més petites que les de la resta de pisos. Les façanes nord i ponent guarden aquesta simetria d'obertures a nivell de segon i tercer pis, i són similars a la resta. Actualment no es conserva cap resta de la maquinària antiga, a excepció d'unes piques de pedra situades al pati davant del molí.</p> | 08250-46 | El Saió (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Va ser construït el 1807 com a molí fariner pel senyor Miquel Vilaseca Viver. A l'any 1819 va ser venut a Josep Font Comas. Aquest tingué una fàbrica de filats i un molí de ciment amb el seu forn, on coïen la pedra, la molien i l'envasaven. Aquesta indústria va funcionar fins que l'aiguat del 1926 s'emportà la resclosa i les parets del pati, quedant l'edifici inundat fins al primer pis. A mitjans del segle XX l'edifici fou ocupat per diverses famílies pageses. </p> | 41.5793900,1.5605800 | 380007 | 4604079 | 1807 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70625-foto-08250-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70625-foto-08250-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-06-30 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | També era conegut com a molí de les vídues, tot i que es desconeix l'origen d'aquest sobrenom. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||
| 70626 | Pont de can Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-mateu | <p>LACUESTA R. GONZÁLEZ X. (2008) Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona. Pàg. 125-128.</p> | XIX | <p>Aixecat sobre la riera de Tous, entre els límits municipals de Santa Margarida de Montbui i Jorba, a l'antic camí veïnal de Santa Coloma de Queralt per Tous, al costat de la masia de Can Mateu. Es tracta d'una construcció feta en mur de maçoneria irregular, reforçat al sector de les arcades i els pilars de sustentació amb carreus més ben treballats. Compta amb cinc arcades que recauen sobre pilars elevats amb les cantonades arrodonides. L'alçada dels pilars va augmentant al sector de llevant per tal de salvar el desnivell del terreny. Sobre el pont passa la carretera d'Igualada a Santa Coloma.</p> | 08250-47 | La Mallola (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Les dues memòries descriptives referides a la construcció del pont, signades per l'enginyer director de Camins Veïnals, Josep M. De Casanova els anys 1864 i 1866, feia menció expressa del fet que 'cuando en el año 1861 la crisis industrial producida por la Guerra de los Estados Unidos afligia a la clase obrera de las fábricas, el Excmo. Señor Gobernador Civil de acuerdo con la Diputación Provincial, dispuso que se abrierancaminos en todos los distritos manufactureros de la provincia pata poder auxiliar á aquellos infelices que estaban sumidos en la mayor miseria'. El pont doncs, fou projectat pel mateix Casanova el 1865 i aixecat pels obrers de la fàbriques en atur. Tot i que inicialment havia de tenir set arcs i ser aixecat en maó. En un segon projecte, signat per Celso Xaudaró el 1870, es va substituir el maó per la pedra i els arcs es van reduir a cinc. Les obres es van iniciar el 1878 i es van acabar l'estiu del 1880. El 1939 va patir danys importants i va ser reconstruït el 1941, seguint el projecte de l'enginyer Eduardo Peña. LACUESTA (2008:127)</p> | 41.5849200,1.5749700 | 381217 | 4604673 | 1880 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70626-foto-08250-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70626-foto-08250-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70626-foto-08250-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Celso Xaudaró | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||
| 70627 | Pou de la Gitana Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-gitana-blanca | XIX-XX | <p>Element arquitectònic que conforma un pou situat a migdia del nucli del Coll del Guix, en un camp conreat als Plans del Coll del Guix. Es tracta d'una estructura aixecada en mur de mamposteria irregular, unit amb ciment. La seva alçada és d'uns 2,8 metres aproximadament. La boca del pou es troba orientada a llevant, i s'obre a l'alçada del metre del terra. Es tracta d'una obertura rectangular reforçada amb maó i acabada a la part superior amb un arc molt rebaixat. Una porta de fusta cobreix l'obertura del pou impedint l'accés a l'interior. Tota l'estructura del pou es cobreix amb una teulada inclinada feta amb teules.</p> | 08250-48 | Coll del guix (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Es desconeix l'origen del nom i la data de construcció del pou. Estructuralment sembla un element aixecat a cavall entre els segles XIX i XX. La seva funció hauria estat la de subministrar aigua als habitants del Coll del Guix.</p> | 41.5723400,1.5604600 | 379984 | 4603296 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70627-foto-08250-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70627-foto-08250-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Proper al pou de la Gitana Blanca hi ha la font de la Gitana Blanca, avui desapareguda. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 70628 | Nucli Antic de Santa Margarida de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-santa-margarida-de-montbui | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1923) El nom de Montbuy i posicions del poble. L'eco d'Igualada núm. 116. (27 de gener de 1923) pàg. 26. AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) 'Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida'. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. PANAREDA I CLOPÉS JM (1996) Resum de geografia física de Catalunya. Ed.Eumo. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVI-XXI | <p>El nucli antic de Santa Margarida de Montbui s'estén als peus de la Serra del mateix nom, i en direcció a ponent a tocar de la Rasa de la Clota i el camí de la Serra. Travessa el nucli, pel sector més planer, la carrera C-37 d'Igualada a Valls, convertida avui dia en el carrer d'Anselm Clavé, i en el principal eix vertebrador del municipi. El que és el nucli antic pròpiament dit s'estén al marge esquerre d'aquesta carretera, entre aquesta i els peus de la Serra de Santa Margarida. Urbanísticament el nucli antic es desenvolupa entorn a dos eixos centrals: la Plaça de l'Església, que fa les funcions del Plaça Major històrica del poble; i el carrer Major, situat als seus peus, i la seva prolongació del carrer Sant Magí. Tots dos discorren paral·lels a la C-37 pel casc antic i són l'autentica via de comunicació del nucli antic. Altra plaça més moderna: la Plaça de Catalunya, nascuda de l'expansió urbanística del segle XX entre el carrer Sant Magí i la C-37 es converteix en una sort de Plaça Major moderna i en lloc de trobada habitual dels veïns. Arquitectònicament, el nucli antic de Santa Margarida de Montbui queda definit per la presència innegable d'una fita visual tant important com és el campanar de l'Església de Santa Margarida. Tot i tractar-se d'un element afegit a l'església original al segle XVIII presideix la imatge del conjunt. Aquest fet ha estat possible, sens dubte, per la seva ubicació en un sector topogràficament elevat del poble, i per la permanència al llarg del temps d'una tipologia constructiva basada principalment en cases de planta baixa i un o dos pisos. Efectivament, el tipus d'habitatge que predomina en el nucli antic és la casa adossada entre mitgeres, conformant carrers, de planta baixa, un o dos pisos i golfes. Es tracta d'un habitatge que pot ser considerat dins de l'arquitectura popular catalana, amb la façana arrebossada i pintada, eixida a nivell de segon pis o golfes, i portals principals en algunes ocasions adovellats. A nivell de datació d'aquest tipus de construcció, algunes de les llindes localitzades als carrers Major i Plaça de l'Església, ofereixen una cronologia que ronda la segona meitat del segle XVIII. Amb tot, la majoria de les cases semblen haver patit reformes a nivell de primer i segon pis afegint balcons que, cronològicament, poden situar-se a començaments del segle XX. Un altre bloc constructiu amb certa unitat temporal és el conjunt de cases situats als voltants de la C-37 o carrer d'Anselm Clavé, que corresponen a l'eixample del segle XIX i que poden ser datats entorn al 1920-1930. Alguns d'ells presenten trets de caire modernista i eclèctic. El gruix de construccions de la segona meitat del segle XX que s'estenen principalment a migdia i a llevant del municipi, tot i no presentar una tipologia constructiva definida, ha respectat visualment la volumetria de les construccions tradicionals, de tal manera que no apareixen en el conjunt del nucli antic blocs de pisos d'elevades proporcions o edificis d'obra vista. Les restauracions de cases antigues efectuades han respectat també, dintre de la mesura, les línies de façanes tradicionals.</p> | 08250-49 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'actual distribució territorial del terme de Santa Margarida de Montbui té els seus orígens en el moviment repoblador empès pels comtes catalans als llarg dels segles IX, X i XI. Després d'infructuosos intents, a començaments del segle XI la línia fronterera amb l'Islam es desplaça cap al sud, alliberant els territoris de la Catalunya central del perill de les ràtzies i permetent a la població pagesa assentar-se definitivament en aquestes terres. El nucli de l'organització territorial del terme quedà centrat en el conjunt militar i eclesiàstic de la Tossa, però el gruix de la població camperola es distribuïa de forma dispersa en masies per tot el territori, amb l'excepció de dos petits nuclis concentrats com eren el del Saió i el de Santa Coloma de Montbui. La primera menció documental expressa l'existència d'un nucli habitat al lloc de l'actual poble de Montbui data de mitjans del segle XII, concretament del 1166. Es tracta del document que relata el plet mantingut entre Berenguer de Vilalta i l'abat Raimon del Monestir de Sant Cugat del Vallès. Al document s'al·ludeix a una propietat situada a les proximitats de Santa Coloma de Montbui. TORRAS (1991: 24). La primera visió íntegra del poble de Santa Coloma l'ofereix el capbreu del 1403, segons el qual apareix descrit l'embrió de la futura trama urbana, configurada al voltant de l'església i l'actual carrer Major. En total apareixen censades un total de vuit cases entorn a la Plaça de l'Església, el carrer de Fora o Major, i el carrer de Dalt. Possiblement el fet més significatiu fou ja al segle XV el nucli de Santa Coloma s'hagués convertit en el centre del domini feudal, substituint a la Tossa. Així, el 1444, Joan Berenguer de Montbui es feia anomenar senyor del lloc de Santa Coloma, lloc on devia residir de forma habitual. TORRAS (1991: 25). Malgrat els entrebancs polítics i demogràfics del segle XV, a partir del segle XVI el creixement humà i el desenvolupament urbanístic del nucli antic de Montbui entren en un procés imparable. Amb tot, fou la construcció de l'Església de Santa Margarida entre els anys 1600 i 1614 el que donà l'impuls definitiu a l'urbanisme del poble. L'estat de la urbanització de Santa Margarida segons els capbreus dels anys 1635 i 1685 revela l'existència d'un carrer Major, que s'ha convertit ja en carrer principal amb una mitjana de 22 - 24 cases; un altre carrer anomenat Pedret amb una o dues cases; la Plaça de Dalt o de Capdevila amb 3 cases, la Plaça de l'Església amb una casa segurament la Casa gran o casa Palau dels Plasència -; i el carrer de la Bassa, amb una casa. Com es pot apreciar el poble es consolida entorn al carrer Major, que sempre té el major nombre de cases, amb una progressiva extensió cap a l'est, pels carrers anomenats de Dalt o de Capdevila conegut al capbreu del 1520 com el carrer Corrible que va de Claramunt a Vilanova i de Pedret, dibuixant tots dos una forca amb arrencada al carrer Major i amb el vèrtex al temple de Santa Margarida. TORRES (1991: 28). A Mitjans del segle XIX disposem d'una informació més precisa procedent dels Amillaraments, informa de l'existència de 36 cases el 1819 i 50 cases el 1851. El gruix de cases semblava concentrar-se al carrer Major. Ja entrat el segle XX, el traçat de la nova carretera d'Igualada a Valls -construïda el 1895- començà a deixar sentir la seva influència sobre el procés d'urbanització de Montbui, centrat fins al moment entorn al carrer Major i l'Església de Santa Margarida. A partir d'aquest moment, el centre de gravetat es començà a desviar vers a la nova via de comunicació, constituint un nou eixample del poble, que s'estendrà a partir d'aquest moment cap a ponent. El 1923 es construïa el nou Ajuntament que contenia també les escoles públiques arran de la carretera, donant l'impuls definitiu a aquest sector. A tocar de l'anterior edifici, el 1924 es construïa l'Ateneu Agrícola Montbuienc.</p> | 41.5566200,1.6051600 | 383683 | 4601489 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70628-foto-08250-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70628-foto-08250-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70628-foto-08250-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 70629 | Centre de serveis municipals del nucli antic, les Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-de-serveis-municipals-del-nucli-antic-les-escoles | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular que estén en paral·lel la seva façana al llarg del carrer Anselm Clavé. Aixecat en mur de mamposteria irregular, arrebossat amb ciment pòrtland, i pintat actualment en estucat venecià ataronjat. Presenta com característica decorativa el maó vist, que reforça portes i finestres, i que sobresurt com a element arquitectònic i ornamental en obertures i en les motllures que recorren horitzontalment la façana principal. L'edifici es troba distribuït en tres cossos o crugies. Un cos central amb primer pis i golfes, rematat a la part superior per un frontó quadrangular amb el tram central sobreelevat. Aquest cos es cobreix a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'accés es realitza mitjançant dues portes acabades en un arc escarser, que s'escauen al centre d'aquest cos principal. Entre les dues portes d'entrada es situa un finestral acabat amb les mateixes característiques. L'accés a les portes de l'edifici devia fer-se originalment mitjançant escales que devien salvar el desnivell existent entre l'alçada de les portes i el nivell del carrer. Actualment les escales originals han estat substituïdes per una moderna rampa que discorre paral·lela al cos central de l'edifici. A nivell del primer pis destaca un seguit de tres finestrals, sent el central doble o geminat. A nivell de les golfes destaca una petita finestra geminada amb acabament superior inclinat, que actualment es troba tapiada. A banda i banda del cos central s'estenen dos cossos rectangulars de planta baixa, coberts a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Mentre que el situat al cantó dret de l'edifici s'obre amb un seguit de quatre finestrals d'idèntiques característiques acabats a la part superior amb un arc escarser, el del cantó esquerre s'obre amb un seguit de dos finestrals quadrangulars que semblem haver substituït els originals acabats en arc escarser. A nivell arquitectònic l'edifici manté una gran unitat estilística, mantinguda principalment per l'ornamentació feta en maó vist que sobresurt de l'arrebossat en arcs de les finestres, que recauen sobre impostes realitzades també amb una línia de maó prim, en els ampits i columnes de les finestres, també fets en maó; en les motllures que recorren horitzontalment la façana i en el regruix que cobreix la part superior del frontó. La façana posterior de l'edifici guarda les mateixes característiques arquitectòniques que la principal, però a diferència d'aquesta, s'observa el mur original. En aquest sector, el cos central s'ha reformat recentment.</p> | 08250-50 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Edifici aixecat en el que fou l'eixample urbanístic del nucli antic de Montbui, nascut arran de la construcció de la nova carretera C-37 d'Igualada a Valls. Amb motiu de l'obertura d'aquesta nova carretera el 1895, l'eix de gravetat del nucli antic del poble passa de ser el conjunt format per la Plaça de l'Església i el carrer Major, a ser la nova carretera, batejada al seu pas pel poble com a carrer Anselm Clavé. L'any 1923 el consistori municipal decidí la construcció del nou edifici que hauria d'acollir les escoles municipals i l'Ajuntament al peu de la carretera, en un lloc llavors situat a les afores del poble, però amb bones perspectives de creixement. L'edifici de les escoles fou l'antic Ajuntament fins a les darreries del 1990 en que el consistori traslladà les instal·lacions a l'edifici de la Vinícola. Actualment només acull algunes oficines municipals. El primer pis es troba adaptat com a sala polivalent, i la planta baixa com a escola bressol.</p> | 41.5569900,1.6034300 | 383539 | 4601533 | 1923 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70629-foto-08250-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70629-foto-08250-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70629-foto-08250-50-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,63 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml