Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 70657 | Fons d'imatges de la Fundació Tossa de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-la-fundacio-tossa-de-montbui | XX | <p>El fons d'Imatges de la Fundació La Tossa, de Santa Margarida de Montbui, es troba format per un conjunt de 914 fotografies inventariades més una aportació recent de 70 fotografies de diversa cronologia. En total formen un fons d'unes 1.000 imatges. Tot el conjunt es troba dipositat en dues capses d'arxivadors a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN). Cronològicament el fons s'estén entre la dècada del 1930 fins a la del 1980. El material del fons és bàsicament paper, a excepció de les fotografies classificades entre la 540 i la 572 en que només es conserven els negatius. Es tracta d'un fons on es barregen fotografies de qualitat artística i professional amb d'altres de caire més domèstic i familiar. La temàtica general és el conjunt monumental de la Tossa: interiors i exteriors de l'església, obres de restauració, el Castell, el turó etc. En ocasions aquest serveix de fons en fotografies centrades en activitats de caràcter lúdic i religiós: aplecs, misses, benediccions, inauguracions, trobades familiars etc. Algunes de les fotografies són obra de Salvador Masachs, fotògraf oficial de premsa de l'agència EFE , la gran majoria però, especialment aquelles que reflecteixen actes festius, semblen d'autors no professionals. Una altra de les temàtiques observades és la de la imatge de la Mare de Déu de Gràcia, que és objecte específic d'un petit grup de 3 fotografies (núm. 266-268) i que són obra de l'estudi de fotografia Paco d'Igualada</p> | 08250-78 | Arxiu Comarcal de l'Anoia (Pl. De la Creu, 18 -Cal Maco- 08700 Igualada) | <p>El fons és propietat de l'Associació Amics la Tossa que té com a eix central l'interés pel conjunt monumental de l'església i el Castell de la Tossa. Es tracta en la seva major part de fotografies efectuades pels mateixos membres de l'associació en moments de reunió o en excursions espontànies. Aquest fons es trobava en mans del president de l'entitat fins a la seva mort en la dècada del 1990. A començaments del segle XXI el fons fou entregat en dipòsit a l'ACAN on fou degudament classificat i arxivat.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'interès del fons radica en l'extensa informació que aporta sobre el conjunt monumental de la Tossa: Castell i església especialment, i que permeten una retrospectiva de l'evolució arquitectònica molt completa, des de la situació del conjunt en les dècades del 1930-1940, les obres de restauració i el resultat final. | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||
| 70658 | Fons documental de l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-episcopal-de-vic-4 | XIV-XIX | <p>El fons documental conservat a l'Arxiu Episcopal de Vic es troba format bàsicament per visites pastorals realitzades pel delegat del Bisbe de Vic a la parròquia de Santa Margarida de Montbui. L'àmbit cronològic és molt extens, i abraça des del 1331 fins el 1856. Cal pensar que fins el 1600 les visites es corresponen a l'església de Santa Coloma i a partir d'aquesta data a la nova església parroquial de Santa Margarida. Alguns dels volums han d'incloure notícies sobre l'església de Santa Maria del Castell, que figurava com a sufragània, així com de les esglésies de Sant Pere i Santa Anna del Saió, també sufragànies de la parroquial.</p> | 08250-79 | Bisbat de Vic (C/Santa Maria, 1 08500 Vic) | <p>Les visites pastorals són el recull informatiu que el visitador o delegat del Bisbe de Vic realitzava a totes les seves parròquies periòdicament. Les primeres visites pastorals daten del segle XIV, i la informació que aporten es troba sobre tot relacionada amb la vida espiritual dels feligresos i dels mossens que atenien les esglésies. A partir del segle XVII, coincidint amb l'aplicació del Concili de Trento, la informació es centra més a la situació material dels edificis de les esglésies i capelles sufragànies, al manteniment dels edificis de la rectoria i el cementiri, i al compliment de la normativa amb els llibres de registres parroquials (baptismes, casaments, defuncions etc..). La informació que aporten és de vital importància històrica per conèixer la vida espiritual de la parròquia i l'evolució constructiva dels temples.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
| 70659 | Fons documental de l'ACA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-laca | <p>htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html</p> | XV-XX | <p>A l'arxiu de la Corona d'Aragó es conserven dos fons documentals directament relacionats amb el municipi de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'un fons notarial i d'un fons d'hisenda pública que inclou amillaraments. A continuació es detalla la documentació que inclouen: Fons notarial: La major part de la documentació correspon als notaris d'Igualada, especialment dels segles XVI i XVII. Fons Hisenda pública: el fons reuneix documentació produïda per les oficines provincials de l'hisenda pública (Administracions, Comptadories, Tresoreries..) anteriors a la creació de les Delegacions provincials (1881). La documentació és de tipus fiscal, contable i cadastral, i es refereix a la gestió de tributs i a la gestió de propietats de l'Estat.</p> | 08250-80 | Arxiu Corona d'Aragó (C(Almogàvers, 77 08010 Barcelona) | <p>La documentació històrica de les notaries d'Igualada i el seu districte va ser recollida parcialment durant la guerra civil de 1936-1939 i dipositada al monestir de Pedralbes de Barcelona. El 1940 va ser entregada a l'ACA. Respecte als amillaraments, el 1962 s'inicia la transferència de documentació més antiga de l'Arxiu Provincial d'Hisenda a l'ACA, tant de la seva seu de Barcelona com la de Cervera.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 70660 | Fons del Centre de Documental de la Memòria Històrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-centre-de-documental-de-la-memoria-historica | <p>htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html</p> | XX | <p>Al Centro documental de la Memoria Histórica es conserva el fons de la 'Delegación Nacional de Servicios Documentales de la Presidencia del Gobierno'. Aquest fons es troba estructurat d'acord amb les dependències administratives que es van formar al seu dia, uns serveis generals com Secretaria i Administració, i dos seccions, l'Especial i la Político-Social. La primera es troba formada per documentació relacionada amb la Maçoneria i altres societats teosòfiques. La segona abraça tot tipus d'associacions i persones que lluitaren a favor de la causa republicana i tots els expedients informatius d'elles. Amb la informació extreta dels documents de la Secció Político-Social es va formar un gran fitxer onomàstic i geogràfic. Directament relacionats amb Santa Margarida de Montbui es localitza el següent expedient dins de la Secció Político-Social: Expedientes de asuntos municipales de la comarca de Anoia. Cabrera de Igualada-Santa Margarida de Montbui. (1936-1937). PS-Barcelona-Generalitat, 307,5.</p> | 08250-81 | Centro documental de la Memoria Histórica .C/Expolio, 2 ( Salamanca) | <p>El fons de la Delegació Nacional de la Presidència del Govern fou creat el 1944. La seva funció consistia en continuar les tasques de classificació documental i en facilitar a les dependències oficials antecedents sobre les persones físiques i jurídiques. El fons bàsic procedeix dels organismes creats en plena guerra pel general Franco, i integrats després en l'Administració General de l'Estat, acabarien anomenant-se Servicios Documentales de la Presidencia del Gobierno. La seva funció era proporcionar informació sobre les línies enemigues. Eren l'Oficina de Investigación y propaganda anticomunista (1937), y la Delegación del Estado para la recuperación de Documentos (1938). Els dos darrers treballarien especialment a partir del 1940. La Secció Político-Social té el seu origen en les instàncies creades el 1937 al sí del quartell general de Franco a Salamanca. La documentació incautada era enviada a Salamanca, si bé hi va haver oficines de preselecció: Barcelona, Alacant, València etc. El 1968 va perdre el seu caràcter administratiu, passant a anomenar-se Servícios Documentales de la Presidencia del Gobierno. La documentació de l'Arxiu de la Delegación Nacional de Servicios Documentales, es va generar, acumular i custodiar en la seu central de la mateixa ciutat de Salamanca i en les oficines del Delegat a Madrid, fins que una vegada liquidada es va traslladar tot el conjunt a Madrid. A Salamanca, la Delegació va tenir diverses seus, fonamentalment al Seminari, on fins el 1968 va ser físicament a la Secció Especial, el Noviciat dels Jesuïtes i el Col·legi de Sant Ambrosi. El 1969 s'abandona el Seminari i s'instal·la tota al col·legi de Sant Ambrosi, on va romandre fins el 1998, quan va ser traslladada a l'edifici del costat.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 1936-37 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Existeixen còpies microfilmades en diversos arxius repartits per la geografia espanyola. A Catalunya en concret existeix la PS Barcelona-Generalitat (consultar el programa PARES del Ministerio de Cultura). | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 70661 | Fons documental de la Parròquia de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-santa-margarida | XVII-XX | <p>Els fons documental conservat a la parròquia de Santa Margarida de Montbui es troba format per les següents sèries: Obits 1661- 1747; Defuncions I. 1939 en endavant; Enterraments. 1894- 1935; Baptismes. Llibre 3º. 1660-1687 fins el. Llibre IV. 2002 en endavant ; Matrimonis. 1939- 1971 fins Matrimonis.1997 en endavant.; Ressolució del plet entre el regidor de Montbui i el benefici de Sant Josep sobre els censos pendents de l'any 1715 i altres endarreriments. 1715-1755 i 1799. Cens parroquial de Santa Margarida de Montbui 1956-1957 (redactat per Mossèn Francesc d'Assis Espinalt) - Libro de cuentas. 1939 - Libro de Acción católica. 1940 - Statum animarum 1939- 1943 i 1950-1954 - Cofradia de la Doctrina Cristiana. 1939-1950 - Salpàs de la parròquia de Santa Margarida de Montbui. 1939 (de Mossèn Amadeu Amenós) - Consueta de la parròquia. 1952-1959 - Confraria del Santo Sacramento. 1950-1952 - Inventari de la sagristia i l'arxiu parroquial. 1957 - Llibreta de recaudación de los bancos de la iglesia de Montbui (1943) Carpeta de testaments - Testaments. 1934-1945. Fons fotogràfic de la parròquia format per esdeveniments relacionats amb l'església i les festivitats locals: - Caramelles, coral, corpus, processons, visites del bisbe etc.. entre els anys 1950 i 2000. - Fotografies dels altars Sant Maure, de Sant Isidre i Sant Josep anteriors al 1936 - Fotografies del retaule de Sant Maure (1920-1930) - Fotografies de l'església amb obres (1956) - Fotografia de Sant Maure - Fotografies de l'altar Major (anys 1950-1955) - Fotografia de l'altar Major i retaule de Santa Margarida (1920-1930) - Fotografia de l'escut dels Marquesos de Dos aigües. - Fotografia del campanar exterior (1950) - Fotografia de l'altar de Sant Isidre (1920-1930)</p> | 08250-82 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els registres parroquials són recollits a partir del 1563, moment que coincideix amb la finalització del Concili de Trento. Aquest concili va imposar obligatòriament a totes les parròquies la recollida de registres ordenats de tot els seus feligresos, així com dels baptismes, matrimonis i òbits que es celebraven a la parròquia. Poc temps desprès, aquesta documentació es veié enriquida amb l'aparició de les consuetes i llibres d'adminsitració interna de les parròquies. El llibre parroquia més antic conservat al fons parroquial de Santa Margarida data del 1661, i es tracta d'un llibre d'òbits. A partir d'aquí, les sèries sagramentals es conserven quasi bé íntegres fins a l'actualitat. Un gruix important el forma la documentació del segle XX formada per inventaris, llibres de comptes, i un llibre del salpàs. Un altre gruix important és el fons gràfic format per esdeveniments relacionats amb l'església i les festivitats locals al llarg de les darreres dècades.</p> | 41.5565600,1.6050200 | 383671 | 4601483 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
| 70662 | Fons documental de l'ajuntament de Santa Margarida de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lajuntament-de-santa-margarida-de-montbui | <p>OLIVÉ I TOMÀS A (1982) Santa Margarida de Montbui. On posem l'Ajuntament? A Anoia. Núm.3 (17 de setembre de 1982) pàg.3</p> | XVIII-XXI | <p>El fons de l'arxiu administratiu del municipi de Santa Margarida de Montbui prové de l'activitat quotidiana i administrativa i la gestió del terme municipal. Els seus orígens es remunten al segle XVIII, i es troben catalogats fins a l'actualitat, tot i que l'inventari només és públic fins el 1990. Molt possiblement aquest fons patí algunes mancances durant el trasllat de l'Ajuntament des del nucli antic de Santa Margarida al nou edifici de la Vinícola a la dècada del 1980.</p> | 08250-83 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | 41.5747200,1.6087400 | 384014 | 4603494 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||||
| 70663 | Fons documental de la parròquia de Sant Maure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-maure | <p>DOMINGO SANTACANA Francisco de A. (1957) Operación suburbios a Igualada núms. 799, 800, 801, 804, 816. Igualada DOMIGO SANTACANA Francisco de A. (1966) 'Emigración a Santa Margarida de Montbuy'. Fiesta Major. S.p.</p> | XX | <p>Els fons documental conservat a la parròquia de Santa Margarida de Montbui es troba format per les següents sèries: Baptismes. 1966 en endavant Matrimonis. 1966 en endavant Defuncions. 1966 en endavant Escriptura de constitució del temple. 1966</p> | 08250-84 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El fons parròquia de Sant Maure és conseqüència de l'activitat que quotidianament du a terme la parròquia des del moment de la seva creació l'any 1966. Es troba format bàsicament pels llibres de registre de baptismes, casaments i defuncions de la parròquia.</p> | 41.5723700,1.6101800 | 384130 | 4603231 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||
| 70589 | Festa Major del Saió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-saio | <p>CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. ESPINALT F (1958) El Ceió a Santa Margarida de Montbuy. Fiesta Mayor. Sp.</p> | Tot i que semblava destinada a desaparèixer, la festivitat ha estat recuperada amb força a iniciativa dels veïns del Saió i les masies properes. | <p>La Festa Major del Saió és organitzada pels veïns del Saió i les masies lligades territorialment al sector del Saió, tot i que els veïns del Coll del Guix i les masies del seu entorn també participen fent-la seva.. Es celebra del dia 25 de Juliol per la festivitat de Sant Jaume. Tradicionalment es celebra una missa a la capella de Santa Anna seguida d'un vermut popular i desprès una arrossada popular entre els veïns. Darrerament la festa ha anat acompanyada d'una pujada en globus.</p> | 08250-10 | El Saió (Crta. BV-2233. km. 1 . 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Tradicionalment aquesta festa era freqüentada pels veïns del Saió, del Coll del Guix i del nucli antic de Santa Margarida. Tot i que durant molts anys semblava perduda, aquesta festivitat ha estat recuperada amb ganes per alguns veïns del Saió i del Coll del Guix. També aculen veïns de Santa Margarida i d'Igualada.</p> | 41.5772600,1.5628100 | 380189 | 4603839 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 70622 | Antics oficis de treballar el bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-oficis-de-treballar-el-bosc | XVII-XX | En desús | <p>Una de les principals activitats econòmiques del terme de Montbui eren els treballs relacionats amb l'explotació del bosc. La proximitat del nucli d'Igualada i les indústries adoberes demanaven gran quantitat de fusta i sobretot de escorça de pi, imprescindible per la feina d'adob de les pells. La majoria dels homes de Montbui combinava les tasques agrícoles amb les del bosc, i algunes de les masies del terme comptaven amb colles d'homes procedents d'altres termes que una part de l'any residien a la casa i ajudaven a canvi d'un sou als treballs del bosc. L'escorça dels arbres es treia amb un eixoll i a continuació les escorces es traslladaven en carruatge al barri de Sant Maure, a un espai planer situat al costat de la Vinícola - actual plaça de la petanca - . Allà s'acumulaven grans quantitats d'escorça que eren venudes als tractants d'Igualada. A continuació l'escorça era portada al molí de l'escorça, situat vora el riu Anoia on era triturada. Juntament amb els escorçaires també eren importants els carboners, que treballaven el carbó al bosc i desprès el venien a les adoberies d'Igualada. Un altra activitat relacionada amb el bosc eren els fogaires, que recollien llenya i l'apilaven fogots (manats grossos) i en feixines (manats de branquetes) i que eren destinats al consum particular de les cases d'Igualada. Aquestes feines del bosc eren la causa de la presència de població itinerant a les masies de Montbui i al poble mateix, formada per colles d'homes que ajudaven a l'explotació del bosc i vivien a temporades dins del terme. La majoria dels boscos eren d'explotació particular. Cada veí explotava la seva propietat, però en el cas de grans propietaris, alguns d'ells absents del terme, els boscos podien ser arrendats.</p> | 08250-43 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>A partir de la dècada del 1940 totes aquestes activitats relacionades amb el bosc van desaparèixer. Només la feina de carboner va sobreviure alguns anys més. Totes aquestes feines foren substituïdes per la indústria a partir de la dècada del 1950.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 60 | 4.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 70666 | Festa Major d'Hivern de Sant Maure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-de-sant-maure | XX | <p>Celebrada entre els dies 15 i 20 de gener i dedicada a Sant Maure. És una festa eminentment cultural on hi destaca el lliurament dels Premis Bou. Aquests premis reconeixen aquelles persones o entitats que s'han dedicat al món cultural, lúdic i associatiu montbuienc. Durant la Festa es celebren activitats lúdiques, culturals, presentacions de llibres, conferències, mercat de productes culturals, activitats lúdiques etc. La Policia Local organitza diferents activitats en honor al patró Sant Maure.</p> | 08250-87 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La Festa Major d'Hivern de Sant Maure es feia tradicionalment al Nucli Antic per commemorar la tradició del culte a Sant Maure. Era una festivitat de caràcter religiós celebrada el dia 15 de gener, on es feia una missa i desprès un vermut popular. Al barri antic es va continua realitzant aquesta celebració de forma tradicional i independent al barri de Sant Maure. Serà a la dècada dels anys vuitanta quan se celebra al barri de Sant Moure. L'any 1.996, desprès d'anys de no celebrar-se es va tornar a recuperar novament, l'organització de la qual corre a càrrec de l'Ajuntament. Els premis Bou van ser creats el 1999 per tal de premiar la tasca cultural, associativa i esportiva de les entitats montbuienques.</p> | 41.5754300,1.6087200 | 384013 | 4603573 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||||
| 70667 | Festa de la Bicicleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-bicicleta | XX | <p>Celebrada el dia 20 d'abril aprofitant l'arribada del bon temps. Es tracta d'una jornada organitzada per l'Ajuntament i consisteix en la celebració d'una jornada esportiva. Els ciclistes acostumen a sortir del nucli de Sant Maure, i per camins s'arriba al nucli antic de Santa Margarida, desprès es torna per la carretera C-37 al nucli de Sant Maure. Durant la jornada es poden veure exhibicions, i s'atorguen premis als participants.</p> | 08250-88 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Es celebra des de l'any 1995-1996 per iniciativa de l'Ajuntament de Santa Margarida.</p> | 41.5747500,1.6083100 | 383978 | 4603498 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||||
| 70668 | Fira del Bou, Multicultura i el Comerç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-del-bou-multicultura-i-el-comerc | XX | <p>Es celebra del 1 al 4 de maig als dos nuclis (antic i barri de Sant Maure). Aquesta fira està orientada a manifestacions culturals relacionades amb el bou: cercaviles, bous de foc etc.. Un dels punts fonts de la Fira del Bou és el comerç format per parades de venda de productes naturals i artesanals.</p> | 08250-89 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Es celebra per iniciativa de l'Ajuntament de Montbui des del 1995-1996. Aquesta festivitat va néixer com una mostra de les tradicions, folklore, gastronomia i costums de diferents pobles agermanats i estretament lligats a Montbui, especialment a Sant Maure, però amb catorze edicions ja celebrades s'ha orientat més cap a la figura del bou i les activitats relacionades.</p> | 41.5754300,1.6087200 | 384013 | 4603573 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||||
| 70669 | Festa del Roser de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-roser-de-la-tossa | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. VICTORI I AGUILERA, F.; MARTÍ I FIGUERAS, J.(1974) La Tossa de Montbui, Història i llegenda, Patronat de La Tossa de Montbui, Igualada, 1974</p> | XVII-XXI | <p>La festivitat del Roser té els seus orígens entre els segles XVI i XVII. La participació és bàsicament de persones del nucli antic i es pujava al maig i al setembre. Tradicionalment la processó es feia a peu i es passava el dia. Pujaven veïns del nucli antic i també de les masies de Coll de Guix i del Saió. Era la festivitat que tots els nuclis del terme tenien en comú i els aplegava a tots. Actualment s'acostuma a fer el recorregut en cotxe. Des del nucli antic, la processó del Roser es feia tradicionalment pel camí conegut com a camí de les processons, que era el camí tradicional per pujar a la Tossa. Sortint del nucli antic de Montbui, es pujava pel camí de les costes i es baixava pel camí de la Serreta. Des del Saió es pujava pel camí del Saió fins a Can Bisbal, i des d'allà es donava la volta al turó i es pujava pel camí de la Serreta.</p> | 08250-90 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Actualment es celebra el tercer diumenge del mes de maig. La Festa del Roser es realitza al Pla del Castell, al turó de la Tossa, i és l'autentica festa major de La Tossa, on continua pujant gent del nucli antic i de les masies. Des del barri de Sant Maure no es té el costum de pujar. La Fundació La Tossa, amb la col·laboració de l'Ajuntament montbuienc i l'Associació de Veïns La Margarida organitza una matinal festiva on no hi falta una arengada popular, música tradicional, el repic de campanes, la missa i un posterior sorteig entre els presents.</p> | 41.5550900,1.5802400 | 381602 | 4601353 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 70670 | Festa Major de Santa Margarida de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-margarida-de-montbui | XVIII-XXI | <p>La Festa Major de Santa Margarida de Montbui és la manifestació festiva més important que es realitza al municipi. La festa es celebra a l'entorn del dia 20 de juliol, festivitat local de Santa Margarida. Entre els actes tradicionals de la Festa Major destaquem l'elecció de la Pubilla i les Dames d'Honor de Montbui (les quals són les representants de les activitats festives durant un any). La Festa Major inclou cercaviles, activitats religioses, tradicions, esports, concursos, exposicions, dinars popular. L'Ajuntament de Montbui organitza la Festa Major al Nucli de Sant Maure.</p> | 08250-91 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Històricament es té constància de la celebració de les Festes Majors des del segle XIX. Tradicionalment es feien dos dies de festa on es combinaven actes religiosos amb actes lúdics, aquests últims es concentraven principalment a la tarda de ball. El segon dia, desprès del ball, era costum anar fins a la font de Sanahuja a menjar anissos i beure aigua.</p> | 41.5566400,1.6052700 | 383692 | 4601492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
| 70671 | Festa del barri de Vista Alegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-barri-de-vista-alegre | <p>DOMINGO SANTACANA Francisco de A. (1957) 'Operación suburbios' a Igualada núms. 799, 800, 801, 804, 816. Igualada DOMIGO SANTACANA Francisco de A. (1966)'Emigración a Santa Margarida de Montbuy'. Fiesta Mayor. S.p.</p> | XX | <p>Festa popular mantinguda fins els darrers anys el tercer cap de setmana de mes de juny, malgrat que amb algunes edicions de parèntesi. La festa aglutina els veïns del barri de Vista Alegre, tot i que en línies generals l'assistència de públic prové de tot el barri de Sant Maure.</p> | 08250-92 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Es celebra per iniciativa de l'Ajuntament de Santa Margarida des dels anys 1995-1996.</p> | 41.5755200,1.6047200 | 383680 | 4603588 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||
| 70672 | Festa de Sant Joan del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-joan-del-pi | <p>DOMINGO SANTACANA Francisco de A. (1957) 'Operación suburbios' a Igualada núms. 799, 800, 801, 804, 816. Igualada DOMIGO SANTACANA Francisco de A. (1966) Emigración a Santa Margarida de Montbuy. Fiesta Mayor. S.p.</p> | XX | <p>Coincidint amb la festivitat de Sant Joan, dia 24 de juny, el barri del Pi de Montbui celebra la seva Festa Major, organitzada per l'Ateneu del Pi i l'Ajuntament. La festivitat inclou activitats esportives, espectacles per a grans i petits i culmina amb una arrossada popular.</p> | 08250-93 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | 41.5749000,1.6121900 | 384302 | 4603510 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||||
| 70673 | Festa Major de la Mallola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-mallola | XX | <p>El nucli residencial de La Mallola celebra la seva Festa Major a l'entorn de l'Alzina el primer cap de setmana del mes de setembre. Cal destacar l'arrossada, exposicions, xocolatades, balls i diferents jocs i competicions per a la mainada.</p> | 08250-94 | La Mallola (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'organitza l'Associació de Veïns de la Mallola des de la dècada de 1990. Festivitat en relació a la suposada llegenda amb l'indret de La Mallola. La llegenda relacionava la presència de l'apòstol Sant Jaume, que al seu pas per la Península Ibèrica, es va aturar a descansar en una alzina situada a la finca de la Mallola. Aquesta suposada història va ser introduïda pels veïns de la Mallola durant els primers anys de celebració de la seva Festa Major, en un intent de donar més significat a la seva festa, i justificar l'entorn històric de l'Alzina al voltant de la qual es celebra la festa.</p> | 41.5827100,1.5627500 | 380194 | 4604444 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||||
| 70674 | Llegenda del bou ibèric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-bou-iberic | <p>VICTORI I AGUILERA, F.; MARTÍ I FIGUERAS, J.(1974) La Tossa de Montbui, Història i llegenda, Patronat de La Tossa de Montbui, Igualada, 1974</p> | XVII-XXI | <p>La tradició ha fet derivar el nom de Montbui del llatí, amb un suposadament original 'monte bovino', és a dir, la Muntanya del bou. Aquesta suposició ha estat la base d'algunes llegendes relacionades amb la Tossa, amb la possible relació amb els bous, i amb l'origen etimològic del nom del poble. Una d'elles explica l'existència d'un Bou d'or, ídol ibèric, que es trobaria a la muntanya, o bé en el suposat hipogeu que connectava La Tossa amb la Casa Gran i que provoca diversos infortunis a tot aquell que prova de cercar-lo.</p> | 08250-95 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Es tracta d'una llegenda de caràcter popular que vincula els propietaris de la Casa Gran amb les antigues dependències senyorials de la Tossa. Molt possiblement degué ser elaborada entorn als segles XVII-XVIII, i s'ha transmès fins als nostres dies.</p> | 41.5570700,1.5814600 | 381707 | 4601572 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 70675 | Llegenda de la conquesta del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-conquesta-del-castell | <p>VICTORI I AGUILERA, F.; MARTÍ I FIGUERAS, J.(1974) La Tossa de Montbui, Història i llegenda, Patronat de La Tossa de Montbui, Igualada, 1974</p> | XVI-XXI | <p>La tradició ha fet derivar el nom de Montbui del llatí, amb un suposadament original 'monte bovino', és a dir, la muntanya del bou. Aquesta suposició ha estat la base d'algunes llegendes relacionades amb la Tossa, amb la possible relació amb els bous, i amb l'origen etimològic del nom del poble. Una de les llegenda explica la conquesta del castell per part dels cristians fent servir l'estratègia d'atiar bous amb teies a les banyes durant la nit. Aquesta estratagema hauria fet pensar als ocupants àrabs del castell de l'existència d'un gran exèrcit que els atacava, i hauria fet que aquests haguessin fugit sense prestar resistència, per ser, finalment reconquerit pels cristians sense haver de lluita. L'episodi dels bous hauria fet que la muntanya s'hagués conegut com a Mont des bous.</p> | 08250-96 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>No hi ha proves històriques que es produís una ocupació militar de la Tossa per contingents àrabs en cap moment i les restes del castell de la Tossa, així com l'església de la Mare de Déu de Gràcia, només ens indiquen presència feudal al cim de la muntanya. Possiblement es tracta d'una llegenda elaborada en període modern, a partir de l'abandonament del castell.</p> | 41.5570700,1.5814600 | 381707 | 4601572 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 70676 | Llegenda de la font del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-font-del-moro | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) 'Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida'. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. VICTORI I AGUILERA, F.; MARTÍ I FIGUERAS, J.(1974) La Tossa de Montbui, Història i llegenda, Patronat de La Tossa de Montbui, Igualada, 1974</p> | XVIIIXXI | <p>La llegenda fa referència a la Font de Cal Bisbal, també coneguda com a font del Moro o del Salvatge. Una versió de la llegenda explica que, el senyor expulsat del castell, que segons la versió és el senyor cristià del castell que el recupera gràcies a l'estratègia dels bous, o segons altres l'àrab. Aquest es refugia a l'entorn d'aquesta font situada a la falda de la Tossa, sol o en companyia de la seva dona, i esdevé una mena d'home dels boscos', completament salvatge. Altra versió explica l'existència d'unes banyeres propietat del senyor del castell. Mn. Amenós explicava: 'La font del Moro o del Salvatge, comunament anomenada 'de cal Bisbal, és un altre record del Feudalisme. En aquesta font, per cert molt abundant, hi tenia el senyor unes banyeres. Avui sols queda la font, consistent en un dipòsit tancat amb una porta de ferro, finint amb volta, del mateix material i construcció que l'Església, el Castell i la Cisterna. De mig en avall les parets laterals i la del fons son de tosca natural; lo que fa que en temps en què revinguin les aigües, saltin tot de rajolins dels forats de la tosca, la qual cosa fa agradable impressió. Però el què més crida l'atenció és un tros que surt de la paret del fons i estirant-se sobre l'aigua té la forma d'un home ajagut; la qual cosa suposo que li haurà donat el nom de Font del Salvatge. AMENÓS (1949: 129-163)</p> | 08250-97 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Tot i que es desconeixen els orígens d'aquesta llegenda, com moltes altres similars, els seus orígens podrien situar-se en període modern-contemporani.</p> | 41.5602100,1.5814500 | 381712 | 4601920 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||
| 70677 | Llegenda sobre les campanes de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-sobre-les-campanes-de-la-tossa | <p>VICTORI I AGUILERA, F.; MARTÍ I FIGUERAS, J.(1974) La Tossa de Montbui, Història i llegenda, Patronat de La Tossa de Montbui, Igualada, 1974</p> | XVIII-XXI | <p>Víctor Aguilera recollia una creença existent sobre les campanes que hi havia a la Tossa, abans del 1936. Segons ells, era una creença arrelada en la gent del país que si aquestes tocaven a bon temps, les tempestes s'allunyaven i salvaven així de les pedregades les collites dels contorns. VICTOR I AGUILERA (1974: 23)</p> | 08250-98 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Tot i que es desconeixen els orígens d'aquesta llegenda, com moltes altres similars, els seus orígens podrien situar-se en període modern-contemporani.</p> | 41.5552100,1.5804100 | 381616 | 4601367 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 70678 | Goigs de la Mare de Déu de Gràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-gracia | <p>VICTORI I AGUILERA, F.; MARTÍ I FIGUERAS, J.(1974) La Tossa de Montbui, Història i llegenda, Patronat de La Tossa de Montbui, Igualada, 1974</p> | XX | <p>La descripció és la següent :GOIGS A LLAOR DE NTRA. SRA. DE GRÀCIA VENERADA EN L'ERMITA DE LA TOSSA, DE STA. MARGARIDA DE MONTBUI Entrada:VII Puix del místic Sol Més tard get impia/Vos fóreu l'Aurora profanà el lloc sant/De Gràcia Senyora la Pàtria sofria/Doneu-nos consol. En guerra sagnant/El poble us enyora Estrofa:en mig d'aquell dol VIII/Aquesta muntanya. La pau sospirada/ De Montbui-Queralt, un jorn retornà/ De la Marca-Espanya vostra Ermita amada/ n'era termenal l'amor restaurà/ i de la gent mora cada cop Pastora/ terrible control. D'un més gran estol IX- Als bisbes d'Ausona. Segles us coronen/ Dóna aquest castell, al cim de Montbui/ Des de Barcelona bells esplets us donen/ Gran comte Borrell com ahir avuí/ Que fos fita/ alhora ram que mai s'esflora/ Del seu bisbat vol de bondats gresol. IIIX- En ell hi tenia. La més bona Mare/ Des de temps ignot sou pels vostres fills/ Ja Santa Maria mantell que els empara/ Un temple devot, en tots els perills/ Tron que d'allau mora si el mal ens ancora/ Destruí el revolt. Si el dol ens molt IV, XI- Amb l'Abat Oliva, Des del tossal vostre/ Bisbe que us té amor, guaita secular,/ Un nou temps arriba tota la gent nostra/ Pel vostre esplendor volgué Vos guardar./ Refer en bona hora De la vida en l'hora/ El temple resol. De pondre's el sol. V Tornada: Deixa senyoria. Puix de l'humà estol/ Tots els seus Barons sou la guiadora/ De Santa Maria De la Gràcia Senyora/ Foren uns fills bons, donen-nos-consol./ Cadascun l'adora/ Des del seu bressol VI- El gavatx un dia/ Volgueren cremar/ Vostre imatge pia/ En un gros fogar/ Del vestit la vora/ Ni es rostí tan sols</p> | 08250-99 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Després de la guerra, la diada del Roser de 1940, tingué lloc l'entronització de la Mare de Déu, que fou portada en processó des de Montbui. Allà fou col·locada en un altar provisional als murs del castell i durant la celebració foren estrenats els nous Goigs de la Mare de Déu de Gràcia, escrits per Mn. Francesc A. Espinalt, qui va perfilar els antics goigs que escrigué Mn. Amadeu, i que foren musicats pel mestre director del Schola, Joan Just i Bertran. Com a cloenda la Mare de Déu va entrar dins l'església. Actualment són cantats en celebracions litúrgiques especials com la Mare de Déu del Roser. VICTOR I AGUILERA (1974: 22)</p> | 41.5552100,1.5804100 | 381616 | 4601367 | 1940 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
| 70723 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-31 | XVII-XXI | <p>El diumenge de Pasqua a la sortida de la missa els nens de l'escola de primària de Santa Margarida de Montbui organitzen una cantada de caramelles basada en diverses cançons. En ocasions la cantada ha anat acompanyada d'alguns balls de caramelles.</p> | 08250-144 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Les caramelles eren organitzades antigament pel jovent de Santa Margarida de Montbui i es celebraven durant dos dies. El dissabte s'anava a cantar per les masies del terme, i el diumenge dins del nucli de Montbui. Actualment són organitzades per la parròquia de Santa Margarida pel diumenge de Pasqua, cantades a la sortida de la missa, a l'espai immediat a la plaça.</p> | 41.5565600,1.6050200 | 383671 | 4601483 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Difícil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
| 70737 | Tradició de lligar una cinta a Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-de-lligar-una-cinta-a-santa-anna | <p>ESPINALT F (1958) ' El Ceió' a Santa Margarida de Montbuy. Fiesta Mayor. Sp. GONZÁLEZ D. (2010, març) http://historiamontbui.blogspot.com/ TORRAS I RIBÉ, J.M(1993). La Comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Zamora i altres descripcions 1790-1797, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona.</p> | En desús | <p>Alguns veïns del Saió han recordat la vella tradició existent segons la qual les dones que desitjaven un embaràs i trigaven en aconseguir-ho anaven a la capella de Santa Anna del Saió i lligaven una cinta a la imatge de Santa Anna, desprès pregaven per que l'embaràs tingués lloc i es feia una ofrena, normalment uns grans de blat, fruits secs o pipes.</p> | 08250-158 | El Saió (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquesta tradició s'ha mantingut fins a les darreres dècades en que encara els veïns recorden algun cas. Les dones que hi anaven a pregar a Santa Anna del Saió no eren únicament veïnes de Montbui sinó també dels pobles veïns.</p> | 41.5769700,1.5639500 | 380284 | 4603805 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70737-foto-08250-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70737-foto-08250-158-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70748 | Llegenda del salt de la donzella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-salt-de-la-donzella | <p>VICTORI I AGUILERA, F.; MARTÍ I FIGUERAS, J.(1974) La Tossa de Montbui, Història i llegenda, Patronat de La Tossa de Montbui, Igualada, 1974</p> | XVI-XXI | <p>Aquesta llegenda popular pren per escenari la muntanya de la Tossa, i concretament la zona situada més al nord del cim de la Tossa, on el cingle del turó és més vertical. Segons la tradició, d'allí es precipità cap el buit una donzella, que segons una versió fou una pastoreta, i segons una altra versió la filla del castlà, que encalçada per un àrab amb no gaire bones intencions, preferí la mort a caure a les seves mans. Altre versió explica que qui es va precipitar per la muntanya fou una fadrina mora, que en veure el castell assetjat pels cristians va optar per llançar-se. VICTOR I AGUILERA (1974: 19)</p> | 08250-169 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Tot i que no es pot precisar l'origen d'una llegenda d'aquest tipus, la majoria de llegendes similars s'emmarquen habitualment en el context històric i geogràfic proper a castells i fortificacions. La majoria d'elles tenen el seu entorn cronològic en època moderna i contemporània.</p> | 41.5573100,1.5816200 | 381721 | 4601598 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 70580 | Camí Vell de la Llacuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-la-llacuna | <p>MIRALLES I SABADELL F i altres (2002) Els camins ramaders del Vallès Occidental. Ponències Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. 2002. www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/70466/86565</p> | XIV-XXI | <p>Antic camí que des del nucli antic de Santa Margarida de Montbui es dirigia a la població de la Llacuna. Aquest camí seguia el curs del torrent de Garrigosa, als peus de la serra de Santa Margarida i travessava el terme municipal en sentit nord-sud. Dins del poble de Montbui enllaçava amb el camí que d'aquesta població menava a Igualada i es convertia, per tant, abans de la construcció de la C-37, en la principal via de connexió entre Igualada i el Penedès, passant per Santa Margarida de Montbui i la Llacuna. A l'alçada de la masia de Can Vidal es convertia en l'antiga carrerada ramadera de la Llacuna. Actualment es tracta d'un camí planer de terra, que discorre al peu de la Serra de Santa Margarida, entre aquesta i el torrent. La seva amplada és variable, entre els 3 i 4 metres, travessant en alguns sectors el bosc, a la part baixa de la Serra. Al marge dret del camí discorre, durant bona part del traçat el rec .</p> | 08250-1 | (08710 Santa Margarida de Montbui ) | <p>Aquest camí ha estat la principal ruta de comunicació del nucli de Montbui vers al sud. Històricament ha estat identificat com a part de l'antiga carrerada de la Llacuna, utilitzada en les rutes de transhumància dels ramats vers al Penedès. Segons Miralles, aquesta carrerada era un gran branc del camí de la Segarra que, a l'indret del cementiri de Pinós, trencava cap a l'Alt Penedès. El seu itinerari, a grans trets, segons Miralles, era el següent: el cementiri de Pinós, el castell de Boixadors, Can Verges, La Llavinera, Can Passada, Pedrafita, Briançó, Sant Genís, Cal Cansalada, els boscos del Vidal, Françola, la Llacuna, coll de la Barraca, Guardiola de Font Rubí, la Granada les Cabòries, Olesa de Bonesvalls i Begues. MIRALLES (2002:32) En tot cas no sabem exactament quin era el seu recorregut entre el mas Cal Cansalada i els boscos del Vidal, si el camí es feia a través del poble de Santa Margarida o devia passar als peus de la Tossa. Tot i que durant segles va ser la principal via de comunicació cap al sud, des de la construcció de la carretera C-37, a començaments del segle XX, va deixar de ser utilitzada. Actualment només és considerada com un espai de lleure per ciclistes i excursionistes.</p> | 41.5601700,1.6135900 | 384392 | 4601872 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70580-foto-08250-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70580-foto-08250-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70580-foto-08250-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Ferran Miralles opina que la via rebia el nom de via Mercadera i formava part del Camí de Sant Jaume. Aquest fet no ha pogut ser comprovat. | 85|94|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70581 | Creu del Maginet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-maginet | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XIX | <p>Monument commemoratiu situat al marge dret del riu Anoia, a tocar de la llera del riu. El monument es troba format per un basament quadrangular, creat amb carreus de pedra rectangular units amb ciment, de 73 cm d'amplada per 120 cm d'alçada. Sobre aquest basament s'alça una estructura piramidal monolítica de 32 cm d'alçada per 36 cm d'amplada a la part superior. Sobre aquesta estructura s'alça un petita base, també monolítica, de 30 cm d'amplada per 15 cm d'alçada, sobre la qual recau una creu llatina de ferro de considerable alçada, pintada en color negre, amb els extrems dels braços treballats. A la cara de ponent del basament inferior es llegeix la següent inscripció: ' Teresa Lliró a su amado esposo Magín Rabell que murió en este lugar el 18 de enero de 1904. EL obispo de Vich Dr. José Torras y Bages concedió 50 dias de indulgencia por todo acto de piedad en sufragio del alma del difunto'.</p> | 08250-2 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El nom de la creu de Maginet ve perquè s'erigí en lloc on va morir d'accident Magí Rabell el 18 de gener de 1904. L'aixecament i consagració del monument devia produir-se poc desprès d'aquest esdeveniment. La iniciativa fou de la seva esposa Teresa Lliró.</p> | 41.5759600,1.6195800 | 384920 | 4603617 | 1904 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70581-foto-08250-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70581-foto-08250-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Històricament, Magí Rabell fou un veí d'Igualada que morí accidentalment mentre provava un arma de foc amb un altre veí. El lligam d'aquest personatge amb Santa Margarida de Montbui és nul, però l'accident tingué lloc en territori montbuienc, i actualment forma part del paisatge habitual de la llera del riu. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 70582 | Rec Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-comu | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. RAURICH J. SANTACANA M (1982) L'activitat econòmica a l'àrea igualadina a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XIV-XXI | <p>Rec de 5,5 km de llargada que canalitza les aigües al naixement del Torrent de la Garrigosa i discorre en direcció al nucli antic de Montbui. El curs del torrent és paral·lel al torrent i al vell camí de la Llacuna. La seva estructura està formada per un petit vall excavat al terra d'entre 20 i 25 cm de fondària i uns 20 cm d'amplada de mitjana. La construcció és feta amb lloses de pedra tot i que alguns trams ha estat reformat amb formigó. El rec omple al llarg del seu recorregut diverses basses destinades al rec d'horts. Un cop entrat dins del nucli de Montbui el rec omplia una bassa situada a tocar de l'església de Santa Margarida, per regar els horts de la rectoria, i dues basses dins la propietat de la Casa Gran, una per regar els horts i una altra per rentar la roba i per usos domèstics.</p> | 08250-3 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La historiografia tradicional atribueix la construcció d'aquest rec a una iniciativa dels comtes de Plasència, senyors de Montbui, i s'hauria convertit en un dels estímuls importants en la fixació de la població al nucli antic de Santa Margarida: 'El rec del Comú de Montbui va ser construït pel baró de Montbui, per a proveir-se de l'aigua necessària, des de Cal Alemany fins a la Casa Gran. Per tal motiu, els que utilitzaven l'aigua per regar, havien de dar-li parts dels fruits que collien. Ara aquest rec ha passat a domini públic i s'escura cada any al matí de Sant Isidre, prenent part en aquesta feina un de cada casa, cridats pel nunci; que a punta de dia segueix el poble trucant una planxa de ferro, que és el senyal de costum.'AMENOS (1949: 129-163) Tot i la presumpta autoria que la tradició popular atribueix als comtes de Plasència, el rec és una construcció documentada des del segle XIV, i es tractava d'un rec de caràcter comunal no subjecte a restriccions fiscals per part dels senyors del terme. Aquest fet no descarta modificacions i ampliacions fetes al segle XVII lligades a l'arribada de l'aigua a la Casa Gran, propietat dels comtes. També la creació de la primera Comunitat de regants als segle XVIII indica la titularitat pública d'aquesta infraestructura. La documentació municipal de finals del segle XIX descrivia el rec procedent 'de una presa construida de muchísimos años en el torrente Garrigosa, muy cerca del manatial de Can Alemany, para recoger sus aiguas y las del Grifol, fuentes que salen en el alveo del torrente, para llevarlas por medio de una acequia hasta una balsa, desde donde las utilizan los vecinos para riego y usos domésticos' TORRAS (1991: 35)</p> | 41.5544100,1.6022600 | 383437 | 4601248 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70582-foto-08250-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70582-foto-08250-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70582-foto-08250-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Actualment el rec continua regant els horts propers al nucli de Santa Margarida. | 98|119|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70583 | Creu de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-tossa | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. VICTOR I AGUILERA F. (1974) La tossa de Montbui. Història i llegenda. C.E.C.I. Igualada.</p> | XX | <p>Creu situada al peu del camí que baixa del conjunt monumental de la Tossa, al marge dret després del primer revolt. Es tracta d'una senzilla creu llatina de quatre braços realitzada en ferro forjat, amb els extrems ornamentats amb dues volutes situades en paral·lel. La creu, pròpiament dita reposa sobre una base rectangular de ciment, que compta amb una inscripció a cada cara. A la cara nord es pot llegir: 'De la creu no fugis pas que per tot la trobaràs', a la cara oest es llegeix: ' Clau del cel', a la cara sud es llegeix: 'Roser de maig 1955', i a la cara Est es llegeix: 'Arbre de la vida'. Aquesta base rectangular reposa, al mateix temps, sobre un pedestal trapezoïdal fet amb carreus de pedra rectangulars units amb ciment. El pedestal s'ha assentat sobre una superfície planera feta amb petites lloses de pedra, que permet anivellar el terreny i fer-lo pla.</p> | 08250-4 | Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Es tracta d'una creu commemorativa aixecada l'any 1955 per iniciativa popular amb la idea de commemorar la festivitat del Roser. Actualment no és objecte de culte o de commemoració específica.</p> | 41.5548400,1.5796000 | 381548 | 4601327 | 1955 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70583-foto-08250-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70583-foto-08250-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70583-foto-08250-4-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70584 | Pou de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-tossa | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163.</p> | <p>Estructura que acull un dels pous existents a la mola de la Tossa de Montbui. Es troba ubicat a la cara nord del castell de la Tossa, al peu del turonet on s'aixeca el castell. Es tracta d'una construcció de planta circular aixecada en mur de parament irregular a base de pedres escantonades de mides diferents unides amb morter de calç. La coberta es fa amb tres lloses de pedra circulars disposades una a sobre de l'altre. El pou s'obre de cara al nord-est amb una boca quadrangular oberta en vertical al mur, per la qual cosa aquest es rebaixa creant una banqueta a la part inferior. Actualment, la boca es troba protegida per un enreixat.</p> | 08250-5 | Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Mossèn Amenós aportava notícia de l'existència de dos pous d'aigua a la Tossa: ' un sota la part nord de la torre -que sempre tingué aigua-, i un altre al collet, camí de les antenes. Aquest últim fou excavat a roca viva.' AMENOS (1949: 129-163). Per la seva proximitat al castell no cal descartar que es tracti d'un pou d'origen medieval, reformat en període contemporani i utilitzat mentre els masovers del mas Castell estigueren al cim de la Tossa. L'estructura actual és obra del període contemporani. Actualment es troba en desús.</p> | 41.5555000,1.5791300 | 381510 | 4601401 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70584-foto-08250-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70584-foto-08250-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70584-foto-08250-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Més que pou, deu tractar-se d'una cisterna situada al peu del castell, de menor capacitat que la coneguda com a cisterna de la Tossa. | 98|119|85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70585 | Forn de ciment del camí del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ciment-del-cami-del-cementiri | <p>PANAREDA I CLOPÉS JM (1996) Resum de geografia física de Catalunya. Ed.Eumo. RAURICH J. SANTACANA M (1982) L'activitat econòmica a l'àrea igualadina a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Estructura de planta rectangular semisoterrada, aixecada aprofitant el pendent natural de la muntanya. Ubicada a peu del camí del cementiri i antic camí de Montbui a Igualada, a escassos metres del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. Actualment l'estructura es troba abandonada i parcialment coberta per la vegetació, malgrat tot, s'aprecia una construcció feta en mur de parament irregular format per pedra i còdols de petites dimensions unides amb morter de calç, amb les arcades i obertures reforçades per maó. La part superior sembla coronada per una barana massissa, feta del mateix tipus de parament que la resta, que podria haver servit per protegir la part superior i crear una terrassa superior. L'estructura sembla orientada a ponent, mirant al camí. S'aprecia en el mur de ponent dues arcades de diafragma, una a nivell de terra - del camí - i a l'altra a sobre, a nivell del que seria un primer pis. L'arcada inferior deixa intuir part de les estructures del forn, principalment les cambres de combustió, reforçades amb morter de calç i maó, i les restes d'una canonada de ferro, utilitzada com a sortida de fums. L'arcada superior crea una volta de mig punt rebaixada i dóna lloc a petit balcó obert i protegir per un tram de maó, que forma part del mur. A aquesta galeria o balcó interior s'accedeix mitjançant una porta situada al mur del cantó nord. A l'interior s'aprecia una estructura quadrangular, la utilitat de la qual es desconeix. Al mur nord, només s'aprecia la porta d'accés a la galeria del primer pis, actualment tapiada. La part superior del forn es troba actualment molt malmesa i ocupada per la vegetació. Entre les restes, encara s'aprecien les restes d'un accés superior al forn, actualment tapiat amb formigó i protegit per una reixa. A tocar del forn, les marques del terreny deixen insinuen la presència de l'antiga guixera que ha donat lloc a una relleu en el terreny. Actualment la vegetació emmascara les possibles restes d'activitat antròpica.</p> | 08250-6 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aixecat com a forn de calç, fou reconvertit en forn de ciment a començaments del segle XX. El propietari era el senyor Permanyer. Va deixar de funcionar a començaments del 1930.</p> | 41.5570100,1.6091600 | 384017 | 4601527 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70585-foto-08250-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70585-foto-08250-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A tocar del forn, el terreny mostra les restes d'una antiga cantera de guix destinada a l'extracció de pedra de guix destinada al forn del costat. Es troba ubicada al peu de l'antic camí de Santa Margarida a Igualada, i actual camí del cementiri, al sector nord del forn. Actualment les restes de l'acció antròpica sobre el paisatge es troben molt esvaïts, i només s'aprecia una petita entrada en la muntanya en forma de relleu irregular. La vegetació i els arbres han cobert totalment aquest tall en la muntanya. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70586 | Pont Gran de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-gran-de-montbui | <p>LACUESTA R. GONZÁLEZ X. (2008) Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona. Pàg. 125-128.</p> | XIX | <p>El Pont Gran de Montbui, aixecat sobre el riu Anoia a la carretera d'Igualada a Valls, uneix el sector SO de la ciutat d'Igualada, a tocar del barri de les Adoberies amb el barri de Sant Maure de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'una estructura de rasant lineal de 160 metres de llarg per 12 d'ample, formada per 10 arcs de punt rodó que generen voltes i arcades de punt rodó. Els arcs s'agrupen en tres trams separats per contraforts que arriben fins a la mènsula del tauler. El primer tram (al cantó d'Igualada) i el tercer (a Santa Margarida de Montbui) estan formats per tres arcs i un arc, respectivament, amb volta de maó, i el central, per sis arcs amb volta de formigó, fruit de la reconstrucció portada a terme després de la Guerra Civil. La fàbrica original era carreuat regular, però els timpans del tram central, en reconstruir-los, es van fer amb un paredat de capserrat. Només els pilars d'aquest mateix tram, sobre el riu Anoia, tenen un tallamar a cada cara, que dibuixa una semicircumferència de grans carreus coronada per una cornisa imposta de pedra motllurada acabada en un element cònic. LACUESTA (2008:120)</p> | 08250-7 | Barri de Sant Maure (Crta. De Valls. C-37, km.0,5. 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La carretera d'Igualada a Valls va ser prevista als plans estatals de 1864 i 1877, però l'any 1900 encara estava en construcció. El pont de Montbui, conegut també com el Pont Gran es va projectar i bastir entre 1884 i 1895, a iniciativa del Centre Catalanista d'Igualada, en qual va promoure una subscripció popular que va encapçalar l'Ajuntament. Per la Guerra Civil Espanyola va patir diversos danys i va haver de ser reconstruït parcialment als anys quaranta. LACUESTA (2008:125)</p> | 41.5788900,1.6076700 | 383932 | 4603959 | 1895 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70586-foto-08250-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70586-foto-08250-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70587 | Capella de Santa Anna de Saió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-anna-de-saio | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. TORRAS I RIBÉ, J.M(1993). La Comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Zamora i altres descripcions 1790-1797, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona.</p> | XI-XVIII | <p>Capella de planta rectangular que conserva l'orientació tradicional amb l'absis a llevant i la capçalera a ponent. Es cobreix amb teulada a doble vessant feta amb teula. La construcció presenta un carreuat irregular però disposat ordenadament en fileres ordenades, i unit amb ciment, fruit d'una reparació efectuada les darreres dècades. Sobresurt de la façana nord el cos d'una sagristia quadrangular a la qual s'accedeix des de l'interior. Com a element constructiu destacable s'observa la presència de dos contraforts o ràfecs a la façana nord i dos més a la façana sud que reforcen l'edifici. La façana de ponent és molt senzilla i sense decoració afegida, presenta només un ull de bou i un campanar d'espadanya sobre la coberta. La porta d'accés a l'interior s'ha obert a la façana de migdia, entre contrafort i contrafort. Es tracta d'un porta formada per una arcada de mig punt reduïda construïda amb dovelles que es recolzen sobre carreus quadrangulars que fan de brancals. Com a element decoratiu destaca una motllura que ressegueix l'arcada del portal i els brancals. Sobre l'arcada destaca una petita fornícula oberta al mur on actualment es diposita una petita talla de la Mare de Déu contemporània. La capçalera és quadrangular, i actualment no es pot observar, ja que presenta el cementiri parroquial adossat directament al mur de la capçalera. A l'interior de l'església destaca la coberta feta amb una successió de voltes rebaixades pintades de color blanc. Als murs laterals s'observa el mur i la pedra vista. Com a element decoratiu destaca la presència d'un seguit de pilastres adossades al mur i unides per un fris corredís. Tant les pilastres com el fris han estat pintats en color marró, destacant cromàticament entre el blanc del sostre i la pedra del mur. L'absis es troba enguixat i decorat amb un tres fornícules afegides amb un petit pedestal sobresortint. La fornícula central acull la imatge de Santa Anna amb la Verge Maria nena. Es tracta d'una imatge feta en guix datada en la dècada de 1920-1930, sense policromia. La fornícula dreta es troba ocupada per la figura de Sant Antoni Abat i l'esquerra per la figura de Sant Isidre. Totes dues són figures reposades les darreres dècades. Al mur nord s'obre una porta allindada que dóna accés a la sagristia. La capella ha estat pintada i netejada els darrers anys. Actualment la capella continua oberta al culte i es fa missa el segon diumenge de cada mes.</p> | 08250-8 | El Saió (Crta. BV-2233. km. 1 . 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els orígens d'aquest conjunt arquitectònic cal cercar-los en la tasca repobladora i constructora duta a terme per Guillem de Mediona entorn al 1023, moment a partir del qual rebé l'infeudació dels castells de la Tossa, Tous i Saió. El nucli del Saió es troba estretament lligat a la presència de l'antic castell de Saió (Ocelló) i la que degué ser la seva capella castellera. Inicialment la capella estigué advocada a Sant Pere. L'organització i repoblació del territori va anar acompanyada d'un important programa constructiu, que va incloure l'aixecament del castell de la Tossa, l'església de Santa Maria de la Tossa, el castell de Saió i l'església de Sant Pere de Saió, que acompanyava la presència de castell de Saió. Donat que la parroquialitat del terme es va escaure en Santa Maria de la Tossa, la funció de Sant Pere de Saió no degué passar del de capella castellera, oferint un al·licient més als pobladors que s'assentessin a redós de la protecció del castells de Saió i per tant de l'església. Cal pensar que el 1032 es trobava conclosa, ja que al testament de Guillem de Mediona, mort aquell any, com a conseqüència d'una ràtzia contra els musulmans, es descriuen els seus castells i possessions, llegant una unça d'or a l'església de Santa Maria de la Tossa i una altra a la de Sant Pere del castell de Saió. TORRAS (1991: 17) La capella de Sant Pere per tant, estava destinada a convertir-se en el centre de l'espiritualitat dels veïns concentrats a Saió, però sempre amb caràcter de sufragània. Al capbreu del 1685 hi consten un total de 7 cases vinculades al nucli del Saió. TORRAS (1991: 29) Tot i els seus orígens pre-romànics i possiblement romànics, l'església fou profundament reconstruïda als segles XVII-XVIII i l'advocació canvià per passar a convertir-se en Santa Anna del Saió. La capella de Santa Anna apareix esmentada el 1790 a la descripció del terme efectuada per Francisco Zamora: 'En el castillo ay una capilla llamada Nª Sra. De Gracia , y mas distante ay otra llamada Sta. Anna del Saió'. TORRAS (1991: 31). El 1845 apareixia novament en una altra descripció efectuada per Pascual Madoz i recollida al seu 'Diccionario geográfico', on es deia: ' También se comprende en el término y su jurisdicción de la cuadra del Sayó, compuesta de 4 casas y una ermita titulada de Santa Ana'. TORRAS (1991: 32) Arquitectònicament, l'interior de l'església ha estat pintat i reformat a la dècada del 1990.</p> | 41.5769700,1.5639500 | 380284 | 4603805 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70587-foto-08250-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70587-foto-08250-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70587-foto-08250-8-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El seu entorn és l'espai on es celebra la Festa Major del Saió celebrada el dia de Sant Jaume (25 de juliol) | 92|94|99|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70588 | Nucli del Saió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-del-saio | <p>CATALÀ ROCA Pere (1976) Els castells catalans. Vol. V. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. pàg.1.119 ESPINALT F (1958) ' El Ceió' a Santa Margarida de Montbuy. Fiesta Mayor. Sp. GONZÁLEZ D. (2010, març) http://historiamontbui.blogspot.com/ TORRAS I RIBÉ, J.M(1993). La Comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Zamora i altres descripcions 1790-1797, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona.</p> | X-XXI | <p>Veïnat del municipi de Santa Margarida de Montbui (Anoia), a l'W del terme. Es tracta d'un nucli petit de cases aixecades als peus del turó de l'antic castell del Saió, entre aquest i la capella de Santa Anna. Actualment només hi consten dues cases habitades i una de recent construcció. Arquitectònicament les cases més antigues eren cal Parera, de grans dimensions, que es troba totalment enrunada, i una altra anomenada Cal Borràs, que ha estat recentment abandonada. Inicialment el nucli no sembla guardar cap indici d'urbanisme planificat i les cases han estat aixecades ocupant la petita planura sota els peus del castell. Pel mig travessa el camí del Saió a la Tossa.</p> | 08250-9 | El Saió (Crta. BV-2233. km. 1 . 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Les primeres notícies d'ocupació humana al Saió es remunten al Paleolític, les troballes realitzades al Saió i als seus voltants demostren que aquest fou un espai ocupat de forma temporal per comunitats humanes que no arribaren mai a configurar habitatges permanents. El poblament definitiu arribarà al període medieval. No serà fins al segle X que el Saió es convertirà en un espai d'ocupació permanent gràcies a la configuració del sistema de castells termenats fronterers de la Marca Hispànica. El terme de Montbui comptarà amb dos castells o punts forts de control del territori. Es tractarà del castell de la Tossa de Montbui, sobre el baluard geogràfic de la Tossa, i el castell d'Ocelló al lloc del Saió. Els primers indicis de població estable cal vincular-los a l'existència del castell d'Ocelló. La primera referència que tenim del castell d'Ocelló el data a partir de l'any 960, cosa que el fa contemporani al castell de la Tossa de Montbui. Inicialment aquest castell comptarà amb el seu propi terme que, finalment, quedarà vinculat al terme de Montbui, d'una forma gairebé immediata tot i que serà imfeudat alternativament per les famílies Ocelló i Castellolí. Mentre els primers mantindran una relació de vassallatge amb els Montbui, els Castellolí s'hi enfrontaran, cosa que portarà no pocs problemes en el futur. El nucli del Saió es desenvoluparà a les faldes del turó d'Ocelló (dominat pel castell) i a l'entorn de l'església de Sant Pere d'Ocelló, també contemporània del castell. Tot aquest espai s'acabarà configurant en fortalesa que tindrà nul·la rellevància en els afers fronterers però que ràpidament es configurarà com un espai estratègic en les lluites interfeudals dels segles XII a XIV. Aquest post avançat serà objecte de les cobdícies dels Tous, Montbui i Castellolí, que s'enfrontaran contínuament en la pràctica totalitat de la geografia de la Conca d'Òdena. Segons el Capbreu del 1685 el total de cases del terme de Montbui era de 61. Un total de 28 es trobaven al nucli de Santa Margarida, un total de 7 al del Saió, 2 al Coll de Guix. A aquest nombre s'havien d'afegir un total de 24 masies escampades pel terme. Com es pot apreciar, en aquesta data el nucli de Santa Margarida s'havia consolidat com el més important, i el del Saió prenia un caràcter secundari. TORRAS (1991: 29). Dels darrers anys del segle XVIII es conserva una descripció general del terme de Montbui al qüestionari presentat per Francisco Zamora, oïdor de la Reial Audiència de Barcelona, l'any 1790. En aquesta descripció només es fa referència a l'existència d'una capella llunyana anomenada Santa Anna. TORRAS (1991: 31). A mitjans del segle XIX disposem de la descripció recollida al 'Diccionario geografico' de Pascual Madoz, que data de l'any 1845: 'Situado en terreno montuoso con buena ventilación y clima sano (….)Tiene 84 casas y una iglesia parroquial (Santa Margarita) (…) También se comprende en el término y sujurisdicción de la cuadra del Sayó, compuesta por 4 casas y una ermita titulada de Santa Ana (..)' TORRAS (1991: 32) . L'any 1917 aquest nucli es dotarà d'un espai propi conegut com la Sala però que oficialment prendrà el nom d'Ateneu Agrícola del Saió, com podem suposar, aquest serà un espai vinculat ideològicament als sectors conservadors del nucli i aplegarà també els seus veïns del Coll del Guix. Constarà bàsicament, d'una única nau que feia les funcions de cafè del poble. La vida d'aquest centre però, serà bastant efímera i l'any 1936 serà incautat per les forces esquerranes que el convertiran en l'Escola Reagrupada de Montbui, aconseguint escolaritzar els infants del Saió, Coll del Guix i masies disperses. L'any 1939 es clausurarà aquesta escola i el local es convertirà en un corral, com ho és encara avui. GONZÁLEZ (2010, març). Actualment el procés de despoblació és molt acusat i només dues cases romanen obertes en tot el nucli. Una nova casa ha estat construïda aquests darrers anys en tant que segona residència.</p> | 41.5772600,1.5628100 | 380189 | 4603839 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70588-foto-08250-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70588-foto-08250-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70588-foto-08250-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Els entorns del nucli del Saió són un indret d'interès geològic on han estat recollits elements fòssils, alguns dels quals es troben dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. Es tracta de col·leccions de fauna marina rica en gasteròpodes, bivalves i corals, entre els quals figuren: - Caracol mesogastropodo - Cephalaspidae Bullidae - Mesogastropoda coleostynilidae - Staurida Axophyllidae - Favositida favositidae - Staurida Axophyllidae - Scleractinia favidiae - Staurida Lithostrotionidae - Scleractini Monlivaltiidae | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70590 | Castell del Saió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-del-saio | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. AMENÓS I ROCA Amadeu (1948) el Abad - Obispo Oliva y los castillos de Montbui y Tous. Revista Vida. Núm. 28. pàg.3 CATALÀ ROCA Pere (1976) Els castells catalans. Vol. V. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. pàg.1.119 IGLESIAS Josep. (1963) La reconquesta a les valls de l'Anoia i el Gaià. Episodis de la història. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. Pàg. 64 JUNYENT, Eduard (1975) Catalunya romànica. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MADURELL I MARIMON JM (1972) El paper de les terres catalanes. Contribució a la seva història. Vol. I-II. Fundació Vives Casajoana. Barcelona.</p> | X-XIV | Les ruïnes del castell degueren ser aprofitades durant dècades pels habitants del nucli del Saió com a cantera, extraient la pedra per la construcció de les seves cases. Aquest fet ha de trobar-se entre les causes que han provocat que actualment el castell estigui pràcticament arrasat. D'altra banda, el creixement de la vegetació a sobre de les restes, tampoc no facilita una visió clara del conjunt. S'ha d'afegir també, que les ruïnes de les construccions del veïnat del Saió, que envolten el turó impedeixen accedir correctament. | <p>Actualment només es conserva el record del turó on s'assentava aquest castell, als peus del qual va créixer el nucli del Saió. Aquest turó mostra signes d'una erosió important del terreny i es troba cobert de vegetació fent impossible la vista de qualsevol resta de l'antic castell. Per la superfície observada aquest castell devia tractar-se d'alguna torre fortificada amb algunes dependències annexes, però en cap cas una gran construcció. Molt possiblement, bona part de les restes del castell foren aprofitades pels veïns del Saió per aixecar les cases i l'església de Santa Anna, fet poc probable l'existència de restes en superfície. Molt possiblement, només una excavació arqueològica possibilitaria la localització de restes arquitectòniques.</p> | 08250-11 | El Saió (Crta. BV-2233. km. 1 . 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els orígens i l'existència del Castell d'Ocelló o del Saió corren parells als del castell de la Tossa de Montbui, i es remunten al segle X. Tot el sector central de l'Anoia, d'Òdena al castell de Queralt, fou aprisiat teòricament per Guifré el Pilós i posseït pels seus successors, però no fou fàcil trobar gent que volgués residir en unes terres tan perilloses i frontereres. Tot i que cal suposar alguns intents d'establiment de terres anteriors, possiblement fracassats, no fou fins el temps del comte Sunyer (911-947) que hi trobem els primers indicis de poblament estable i d'organització del territori. El castell de Montbui, que comprenia els castells sufraganis de Saió i de Tous, consta organitzat el 936. Inicialment el castell de Saió va comptar amb el seu propi terme però finalment, quedarà vinculat al terme de Montbui, d'una forma gairebé immediata.Tanmateix, la vida en aquest sector tant fronterer no resultava fàcil, i fou per això, que el comte Borrell II va infeudar tot el territori de Montbui al bisbe Ató de Vic l'any 970. Una generació més tard el bisbe Òliba va voler endegar definitivament l'organització del territori i per això el 1023 va infeudar els castells de Montbui i de Saió al levita Guillem d'Oló o de Mediona, el mateix que havia impulsat el sector de Calaf a partir del 1015. Aquest infeudament va anar acompanyat d'una tasca de noves construccions i fortificacions. Possiblement entre les seves obres cal destacar l'impuls donat a la construcció definitiva del castell d'Ocelló i de l'església de Sant Pere de Saió (actual Santa Anna). El testament del levita Guillem de Mediona llegava els castells a un dels seus fills. El 1123 la castlania de Montbui havia passat a Berenguer Sendred. L'any 1187 és la data de la primera menció de la casa vescomtat de Cardona com a castlans de Montbui. En aquesta data, concretament, ho era Guillem, fill de Ramon Folc de Cardona, que prestava jurament de fidelitat al bisbe de Vic pels castells de Montbui, Saió i Calaf. TORRAS (1991: 17). El domini episcopal de Vic sobre el castell i el terme de Montbui acaba el 1319. Aquell any, el bisbe de Vic Berenguer de Guàrdia, amb el consentiment de papa, va vendre el domini directe dels castells de Montbui, de Saió, de Tous i de l'Espelt al rei Jaume II, contra el pagament d'una renda anual de 3.000 sous. Al document de venda, el rei prometia no separar mai aquest domini de la corona, però el 1322 el rei el venia el domini d'aquest grup de castells als Cardona, constituint-se en el centre del gran domini cardoní de la baronia d'Òdena. TORRAS (1991: 18). A partir del seu afermament com a senyors de Montbui, ratificat pel rei Pere III l'any 1375, assistim al relatiu distanciament dels Cardona respecte a les qüestions del terme. Aquest fet repercutí en una cada vegada més intensa presència de la família Montbui, convertits en castlans fidels dels castells i dominis de la Conca d'Òdena. El castell de Saió serà infeudat alternativament per les famílies Ocelló i Castellolí. Mentre els primers mantindran una relació de vassallatge amb els Montbui, els Castellolí s'hi enfrontaran, cosa que portarà no pocs problemes en el futur. Com a castell degué ser abandonat als vols del segle XIV. El domini feudal de la casa de Cardona sobre el terme de Montbui es mantingué fins l'any 1633 en que la jurisdicció fou cedida a Bonaventura de Lanuza, descendent dels Montbui. Les ruïnes del castell degueren ser aprofitades durant dècades pels habitants del nucli del Saió com a cantera, extraient la pedra per la construcció de les seves cases. Aquest fet ha de trobar-se entre les causes que han provocat que actualment el castell estigui pràcticament arrasat. D'altra banda, el creixement de la vegetació a sobre de les restes, tampoc no facilita una visió clara del conjunt.</p> | 41.5777500,1.5621600 | 380136 | 4603894 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70590-foto-08250-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70590-foto-08250-11-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70591 | A l'oest del Saió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-loest-del-saio | És un terreny conreat | <p>Jaciment situat a mà esquerra de la carretera del Saió, a prop del riu, conreat en vinya. En aquest indret van ser trobades restes que indicaven l'existència d'un lloc o centre de producció i explotació taller de sílex, datat al Paleolític Mig (-90.000 / - 33.000). Els materials trobats són restes de talla i peces de gran i mitjà mida.</p> | 08250-12 | El Saió (Crta. BV-2233. km. 1 . 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Descobert pel Centre d'Estudis Comarcal d'Igualada (CECI ), l'any 1986. Les restes es troben dipositades al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia, on es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment.</p> | 41.5786900,1.5590600 | 379879 | 4604003 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70591-foto-08250-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70591-foto-08250-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70591-foto-08250-12-3.jpg | Legal | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-15 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 77|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 70592 | Ca l'Elvira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lelvira | VII-I a.C. | Pateix molta erosió | <p>Tal i com es constatà el novembre del 1984 durant la visita realitzada al jaciment per la realització de la Carta Arqueològica. Aquest jaciment es tracta d'un petit taller de sílex, sense estructura de cap mena. Està situat a un centenar de metres a migdia de ca l'Elvira, a prop de Can Vilaseca i del coll de Guix, en una vinya de terreny molt pedregós i conreu d'ametllers i oliveres. El camp està situat entre ca l'Elvira i el barranc del torrent Feliu. D'una mostra de recollida superficial de 38 peces, és possible esmentar les característiques generals del jaciment: les peces no estaven al seu lloc originari car els treballs de conreu del lloc les havien desplaçades; és una indústria a base de sílex de color gris amb alguna peça amb vetes; el suport és a base de 19 ascles (9 són llevallois), 13 fragments i 6 nuclis; algunes peces presenten concreció calcària i una forta oxidació i deshidratació; no estan rodades; la pàtina hi és present en totes les peces; el 50% de les peces presenten restes de còrtex; quant a la tiponometria del material, cal destacar la longitud, amplada i espessor mitjà dels ascles o esclats és de 24,84 x 7,78mm, i les mides dels fragments són de 25,15 x 21,53 x 9,30 mm. Cal indicar que durant la vista només es va apreciar superficialment uns pocs fragments de ceràmica a torn, bicolor, ibèrica. A prop d'aquest petit taller, a la Fou de cal Milà, també s'apreciaren alguns esquerdills de sílex, però en molt poca quantitat.</p> | 08250-13 | Coll del guix (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Actualment la casa de ca l'Elvira és més coneguda com Can Josep o can Pineda El jaciment fou descobert per membres del Centre d'Estudis Comarcal d'Igualada (CECI), el 1973. Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven dues peces de ceràmica i 38 de pedra relacionades amb el jaciment</p> | 41.5695900,1.5723000 | 380966 | 4602974 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70592-foto-08250-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70592-foto-08250-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70592-foto-08250-13-3.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70593 | Cal Jepet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jepet-2 | III-I aC | Es troba molt exposat | <p>El jaciment arqueològic de Cal Jepet fou un tantic taller de sílex i estació ibèrica ubicats a sol ixent, a uns 150 m de cal Jepet i una fàbrica de guix que hi ha al peu de a carretera d'Igualada a Santa Coloma de Queralt, a l'indret del camí que mena al castell de Can Joveró. El jaciment està ubicat al pendent d'un turó de 404 m d'altura que h ha en aquest lloc. L'any 1985 durant la realització de la Carta arqueològica no s'aprecià superficialment cap estructura. Però si diversos fragments de ceràmica ibèrica, un fragment de pedra de molí de granit, vàries peces, esclats, percussors i nuclis de sílex. Quant a la ceràmica esmentada, es tracta de ceràmica ibèrica feta a mà amb desgreixant calcari, algun decorat amb cordó incís. Varis fragments d'àmfores tipus púnic, de pasta de color groc - palla, amb els típics estriats, corrent en el segle II aC. Varis fragments d'àmfores ibèriques de la costa catalana amb pastes monocromes i bicolors. Vores planes i altres fragments pertanyent a gerres fetes a torn, també un fragment de vora d'un vas amb nansa horitzontal a la boca i algun fragment de ceràmica gris monocroma. Cal fer esment de l'absència de ceràmica romana. Superficialment van sortir restes de sílex. Les peces no estaven al seu lloc originari. Cal indicar certa quantitat de percutors i algun nucli, també ascles i fragments de diferents mides. Així, aquest jaciment s'identifica com un lloc de talla de sílex amb restes de ceràmica ibèrica.</p> | 08250-14 | La Mallola (Masia de Cal Jepet 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Descobert pel Centre d'Estudis Comarcal d'Igualada( CECI ) l'any 1983 L'any 991 durant la visita al jaciment amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica es pogué constatar que part del jaciment estava sent cobert pels residus d'una fàbrica de guix, així com la construcció d'una canalització semi-soterrada que afectava al jaciment. No es localitzaren materials en les terres extretes, per la qual cosa els materials localitzats en aquella zona provenen amb tota seguretat de la part superior.</p> | 41.5799800,1.5555400 | 379588 | 4604151 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70593-foto-08250-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70593-foto-08250-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70593-foto-08250-14-3.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment. | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70594 | Cal Patufal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-patufal | V-I a.C. | S'han fet moviments de terra | <p>Jaciment arqueològic de l'edats dels metalls i restes ibèriques. Cal Patufal El 1984 durant la realització de la Carta Arqueològica no s'aprecià cap estructura. De l'estudi de materials superficials, així com dels que es conserven a l'Arxiu de la secció d'Arqueologia del CECI es pot esmentar l'existència de: Brocals i nanses, així com fragments d'àmfora ibèrica de la costa catalana, sense coll, pastes bicolors i compactes. - Un fragment amorf de ceràmica campaniana inclassificable. - Una vora de kalathos decorada amb ratlles de color vermell. També corresponent a un kalathos,, un fragment de vora amb nansa enganxada a la paret de vas i que conserva alguns pigments de pintura vermella. - Fragments de vores de grans gerres de ceràmica feta a torn, També un fragment amorf de ceràmica ibèrica a torn pintada amb dues ratlles paral·leles horitzontals de color vermellós. - Fragment d'una figureta humana masculina, de fang cuit, asseguda a terra, conservada de mig cos en avall i que conserva restes de pigment de color vermell. - Un fragment de pedra de molí rotatori; una peça de basalt, cilindroide i arrodonida a les puntes i polida e una d'elles, d'us desconegut, alguns trossos de destral de basalt, un percutor de sílex i vàries fulles del mateix material. Cal destacar l'absència de ceràmica romana. Un pagès indicà a l'arqueòleg Jordi Enrich Hoja, que realitzava la C.A. l'existència de murs de pedra seca en el subsòl. L'any 1991, durant la revisió de la Carta Arqueològica es comprovà que el jaciment havia estat molt modificat. S'havien desfet diversos marges que formaven feixes per convertir-lo en un sol camp, cosa que comportà un gran moviment de terres que sepultà el jaciment, dificultant la seva localització.</p> | 08250-15 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Descobert pel Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven setze peces de ceràmica i 14 de pedra relacionades amb el jaciment.</p> | 41.5824300,1.5899700 | 382463 | 4604376 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70594-foto-08250-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70594-foto-08250-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70594-foto-08250-15-3.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70595 | Camp de la Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-la-torra | <p>ENRICH I HOJA Jordi i Joan (1983) Un hipocaust a Santa Margarida de Montbui a Miscel·lània Aqualatensia. Núm. 3. C.E.C.i. pàg. 83-99.</p> | IIIa.C-XII | Són camps conreats | <p>Jaciment arqueològic del Camp de la Torra. L'excavació arqueològica duta a terme l'any 1978 va posar al descobert les estructures d'una vil·la romana. L'indret gaudeix d'unes condicions immillorables per l'existència d'una vila rural romana, amb un terreny adequat per al conreu i fonts proximes. Les estructures aparegudes pertanyien a un sistema típic de calefacció per hipocaust amb construccions annexes de menys importància. El praefurnium de calefacció estava delimitat per dues parets, una exterior de 0,54 m de gruix molt ben construïda i una interior formada per pedres irregulars, sense escairar i sense cap mena d'argamassa, un canal d'un 0,28 metres d'amplada travessava longitudinalment la paret oest del praefurnium. Per un curt i baix passadís, amb forta acumulació de cendres, que donaria pas a l'aire calent, d'uns 150 m de longitud, bastit sense argamassa, amb grans blocs de pedra carrada i altres elements de construcció aprofitats, arribem a un arc disminuït de mig punt de 0,60 m de llum, del qual només en queden les peces de terra cuita arrencada, enclavat en una paret de bona qualitat de 0,65 m d'amplada i opus vittattum que comunica amb una ampla zona, l'hipocaustum, d'uns 6,25 x 3,35 m, subdividida en dues àrees iguals per quatre pilastres, amb paviment de formigó lleugerament inclinat cap a la boca d'alimentació damunt del qual es conserven part del pilars, suspensurae, fets amb peces quadrades de terra cuita, separats per uns 0,35 m, disposats en quadrícula, que aguantarien un paviment superior desaparegut, a fi de donar pas a la calefacció. En el sector més proper a la boca d'alimentació, les suspensurae, en lloc d'estar constituïts a base de pilars de terra cuita, hi havia pedres grolleres superposades o verticals distribuïdes de manera anàrquica. En alguns sectors hi havia acumulada sobre el paviment una capa d'uns 30 cm de pols de cendra, i bocins d'estuc amb decoració geomètrica lineal de color blanc sobre blau, vermell i ocre. A més, en la mateixa cambra de l'hipocaust, recollírem diversos tubs de ceràmica amb forat central i amb un dels seus extrems més obert, en forma de trompeta. A l'interior de l'hipocaust només aparegueren diferents elements de mamposteria. En altres àmbits aparegueren nivells d'un possible lacus destruït i uns canals comunicats per a conducció d'aigua d'uns 0,30 m de mitjana d'amplada i 0,25 m de fondària, arrebossats amb picadís de ceràmica i morter i coberts en algun sector amb tegulae o lloses de pedra. Entre els materials localitzats destaquen: ceràmica ibèrica, ceràmica sudgàl·lica, sigil·lada hispànica, sigil·lada clara, ceràmica comuna, ceràmica alt-medieval, una agulla de bronze, una fíbula de bronze, una cullera de bronze, dues anelletes de bronze, claus de ferro, restes d'una cadena de ferro, clau de ferro d'un pany i fragments d'escòria de ferro i fragments de soldadura de plom. Possiblement l'element més destacat és el lot de tres monedes de bronze, una de les quals du el distintiu de KESE. ENRICH I HOJA J (1983: 85-91). Cronològicament, l'estudi de materials i llur cronologia, mostren l'existència d'un primer moment romà republicà representat per ceràmiques d'abans de l'Era, amb materials residuals preromans com la ceràmica Campaniana A, la del tipus gris emporità, la de tradició ibèrica i àmfora Dressel 1, a més de la moneda de KESE que corresponen als segles II-I aC. Els estucs de les parets, l'aigua corrent i el sistema de calefacció per hipocaust denoten un cert grau de benestar. Destaca l'absència de sigil·lades aretines i d'hispàniques antigues. El punt àlgid i de més esplendor seria el segle II dC amb persistència fins i tot en el segle III dC. Posteriorment l'estudi ceràmic demostra que la vila seria afectada per la crisi general del segle III fins al punt que deixaria de funcionar com a tal. Posteriorment, en la primera meitat del segle XII dC, el jaciment fou utilitzat, com ens ho indiquen les ceràmiques alt-medievals. ENRICH I HOJA J (1983: 92-93)</p> | 08250-16 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Pel setembre del 1978 van ser localitzades restes soterrades que afloraven prop d'un camp situat a tocar de la Central Elèctrica de Montbui, on en el curs dels treballs de conreu, la rella del tractor ensopegava i enderrocava parets, a causa de la feble potència de les terres i la degradació natural del terreny. En superfície es recollien restes de paviment opus testaceum, de mamposteria romana, dolium i tegulae. Amb aquests antecedents es realitzà una campanya de salvament a càrrec de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment. Entre els més destacats sobresurten dos plats de cuina i taula per servir aliments. Un d'ells realitzat en sigil·lata clara, de 11,5 cm de diàmetre, fet amb una cuita oxidant a torn i el segon d'ells és una ceràmica d'importació africana, de 22,5 cm, de diàmetre fet en cuita oxidant a torn. Una altra de les peces destacades és un gobelet de parets fines i forma globular de 13 cm, de diàmetre x 12 cm d'alçada.</p> | 41.5545900,1.5970300 | 383001 | 4601275 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70595-foto-08250-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70595-foto-08250-16-2.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Medieval|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 80|81|85|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70596 | La Tossa II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tossa-ii | V-I a.C. | Està en un pendent massa exposat a l'erosió | <p>El Jaciment de la Tossa II. Durant la visita efectuada a aquest jaciment l'any 1984, en el transcurs de la realització de la Carta Arqueològica, es constatà la presència de ceràmica ibèrica en un pendent orientat a ponent, vessant assolellat del sector anomenat 'el pou' i que probablement procedeix del cim de la Tossa. No es va apreciar l'existència de cap mena d'estructura. Només es van recollir materials molt rodats, com ara fragments de paret d'àmfora ibèrica , un petit fragment amorf de ceràmica campaniana i la vora d'un vas de ceràmica ibèrica feta a torn i de pasta bicolor. En aquest lloc no s'aprecia ceràmica romana. Tot això fa pensar que en diversos sectors del cim de la Tossa hi havia hagut hàbitats ibèrics, ja que també al costat de migdia es poden recollir varis fragments d'aquesta ceràmica, circumstància que s'aprecià quan s'excavà al fons de la cabana alt-medieval de la tossa.</p> | 08250-17 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Descobert pel Centre d'Estudis Comarcal d'Igualada (CECI), l'any 1975</p> | 41.5560900,1.5807600 | 381647 | 4601464 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70596-foto-08250-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70596-foto-08250-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70596-foto-08250-17-3.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment. | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70597 | La Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tossa | <p>ENRICH I HOJA Jordi i Joan (1978) Fons de cabanya alto-medievals a la Tossa de Montbui Informació arqueològica. Núm. 27-28. Barcelona. Pàgs 75-87.</p> | VIII-XII | El jaciment fou destruït pel pas de la carretera. | <p>Jaciment medieval de La Tossa. Les restes excavades, d'uns 12 m2 d'extensió, mostraven l'existència d'una cabanya, de la qual actualment no queda cap vestigi. Aquesta cabanya es trobava situada en un pendent a migdia del turó de la Tossa, tallada en argila descomposta, prop del conjunt format per l'església, el castell, la cisterna i les restes de muralla del cim de la muntanya. En el moment de la seva excavació restava poca superfície: conservava tres filades d'una paret de pedra seca d'uns 40 cm d'alçada i uns 2 m de llargada, amb un gruix que oscil·lava entre els 40 i els 20 cm, construïda de manera irregular amb pedra calcària sense desbastar. Van ser localitzats també restes d'una llar de foc quasi triangular, tres sitges per a emmagatzemar cereals; i en el paviment, diversos forats que probablement foren emprats per a col·locar-hi uns pilars de fusta per tal de sostenir la coberta. Hom desconeix la forma de la planta, però pot deduir-se que tenia forma rectangular o trapezoïdal. A més es trobaren alguns fragments de ceràmica ibèrica i romana, pertanyent a un poblament anterior, i ceràmica grisa medieval, que fou estudiada especialment. En l'estudi estratigràfic s'identificaren set estrats distints: el número IV era format per una capa molt definida de materials d'un incendi, amb restes carbonoses i cendroses, fragments de bigues de fusta carbonitzades i una paret de pedra seca afectada el foc; l'estrat V, d'habitacle, era constituït per cendres de la llar i ceràmica grisa dels segles XI la primera meitat del XIII; les capes anteriors eren de remocions posteriors; l'estrat VI es caracteritzava per una argila blanquinosa, estèril arqueològicament, que s'ha interpretat com un moment d'abandó de la cabanya i , per tant, que separa les dues fases en que fou habitada; a l'estrat VII, el més antic, va aparèixer una certa acumulació de cendres i restes carbonoses amb ceràmica del segle X i la primera meitat de l'XI, a més d'ossos de diversos animals. Tots aquests materials eren dipositats directament sobre la terra verge, amb les restes de les llars, sitges i els clots ja esmentats.Si comparem les dades històriques documentals de la Tossa de Montbui amb els resultats de la recerca arqueològica apreciarem una certa coincidència. Efectivament, la datació de la ceràmica grisa alt-medieval indica dues etapes distintes, separades per l'estrat VI d'abandonament. Així doncs, a datació grosso modo d'aquest fons de cabanya va des de la segona meitat del segle X fins a la primera meitat del XII amb diversos moments d'abandonament. Tot això fa pensar que es tracta de les restes d'un habitacle rudimentari pertanyent a l'etapa de repoblament de es terres catalanes, on uns camperols devien viure, en un determinat moment, a l'empara d'unes febles muralles, de la torre de defensa, i subjectes a les característiques pròpies del terreny. ENRICH J-ENRICH J (1978: 75-87)</p> | 08250-18 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'any 1976, durant els treballs de construcció de la carretera que puja al cim de la Tossa de Montbui, i en un terraplè de marge esquerre de darrer revolt pronunciat, van aparèixer restes de ceràmica grisa medieval. La construcció de la carretera d'accés al cim de la Tossa l'any 1976 va provocar gairebé la destrucció total del jaciment. Entre els mesos de gener i febrer del 1977 es va practicar una recerca arqueològica per tal de recuperar la poca informació que hi restava com a conseqüència de la construcció de la carretera. Durant la realització de la Carta Arqueològica l'any 1984 es pogué observar que ja no quedava cap resta i havia estat pràcticament destruït</p> | 41.5549500,1.5805300 | 381626 | 4601338 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70597-foto-08250-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70597-foto-08250-18-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 70598 | Font del Bufó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bufo | I-V | En mal estat | <p>Jaciment romà . L'octubre de 1984, al llarg de la realització de la Carta Arqueològica no es va localitzar cap estructura arquitectònica. És possible afirmar però, que a més d'un lloc d'hàbitat també hi havia una necròpolis, ja que en el camp va ser localitzats ossos humans trencats. Devia ser la necròpolis de la vil·la romana del Pla de la Torre, amés d'un lloc habitat a període alt imperi. De l'estudi de materials superficials es pot apreciar l'existència de: Fragments de tegula, imbrex, dolium, pedres de molí circular, fragments d'opus testaceum. Un petit fragment de ceràmica « sigil·lada » hispànica inclassificable. Fragments d'olla de ceràmica de cuina, romana, de pasta grollera i porosa d'aspecte descuidat i de pasta de color gris fosc. Fragments de parets d'àmfores tipus romà amb abundant desgreixant que no donen orientació sobre la forma. Fragment d'una vora de terra sigil·lada clara A forma Lamboglia 8 (segle III dC ), de la segona etapa); del mateix tipus ceràmic, fragment d'una vora d'una peça forma 22ª de Lamboglia (primera meitat del segle III dC) i també un fragment d'una vora forma 41 Pallarés (primera meitat del segle III dC). Fragment d'una vora de terra sigill·lada clara C de la forma Lamboglia 40 (segle III dC). Fragment d'una vora d'un bol de parets fines i arenoses, forma 34 de M. Vegas. Fragment d'una peça de vora aplicada del tipus 5 de M. Vegas, de fons estriat. Dels materials recollits en superfície cal afegir els següents: Fragment de carena i part inferior de la vora d'un plat de sigil·lada africana D, que pot correspondre a la forma Hayes 58 o a la 59. Producció D1.Vora de sigil·lada africana D de la forma Hayes 61B- Deneauve 1972. Producció D. Fons de sigil·lada africana D, corresponent a es formes antigues de la producció D (Hayes 58 a 64). Producció D1 (segle IV a primera meitat del V dC). Fragment de fons de plat de « sigil·lada africana D, corresponent a una forma Hayes 67 o I 76. Producció D1 L'existència d'aquests materials permet assegurar la pervivència d'algun tipus d'hàbitat fins a finals del segle IV o principis del segle V.</p> | 08250-19 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Jaciment comprovat i confirmat per membres de la secció d'Arqueologia del CECI</p> | 41.5586100,1.6035700 | 383554 | 4601713 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70598-foto-08250-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70598-foto-08250-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70598-foto-08250-19-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70599 | La Mallola, núm. 24 de la | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mallola-num-24-de-la | V-I a.C. | Molt exposat a l'erosió | <p>Jaciment arqueològic Núm. 24 de la Mallola. Els materials recollits a la parcel·la número 24 de la urbanització La Mallola format per uns pocs fragments de ceràmica oxidada ibèrica 'dolium' i un petit fragment informe de 'sigil·lata' hispànica. La majoria dels materials estan molt erosionats, essent possible que no es trobin en el seu lloc originari, sinó que el nucli estigui en una de les parcel·les més altes, ja que aquesta està situada al peu del turó. Aquesta hipòtesi, però, no s'ha pogut comprovar ja que la majoria de les parcel·les estan vallades.</p> | 08250-20 | La Mallola (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Estació descoberta pels membres de la secció Arqueològica del CECI l'any 1989</p> | 41.5822700,1.5638300 | 380284 | 4604394 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70599-foto-08250-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70599-foto-08250-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70599-foto-08250-20-3.jpg | Legal | Antic|Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment. | 80|83|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70600 | Can Juvé, prop de la Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-juve-prop-de-la-masia | III-I a.C. | Superficial i molt exposat a l'erosió | <p>Jaciment ibèric anomenat Prop de la Masia de Can Juvé. L'octubre del 1984, durant la prospecció superficial efectuada amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no s'aprecià cap tipus d'estructura, però es constatà la presència de varis fragments de ceràmica ibèrica i altres materials: Fragments escampats de pedres de molí de granit, encastat en els marges de conreu. Fragments de vores d'àmfores ibèriques de a costa catalana, pastes bicolors de bona cuita. Fragments d'àmfora ibèrica de pasta sorrenca - Vora d'un vas a torn tipus 'kalathos' - Vora d'una gran gerra de ceràmica ibèrica feta a torn, de pasta bicolor, ben depurada, dura i compacta - Fragments de ceràmica ibèrica feta a mà, pastes grolleres amb desgreixant de quars i mica, cuita poc acurada, parets gruixudes i fons pla. Un fragment està decorat amb un cordó horitzontal en relleu amb impressions digitals. Cal destacar l'absència de ceràmica romana. L'any 1991 durant la revisió de la CA., en el turó que hi ha per sobre del jaciment es varen localitzar algunes ascles i esquerdills de sílex sense retocs i molt patinats, els quals podien pertànyer a un petit taller de sílex.</p> | 08250-21 | El Saió (Masia de Can Juvé 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Descobert pel Centre d'Estudis Comarcal d'Igualada (CECI), l'any 1965</p> | 41.5702100,1.5816600 | 381748 | 4603030 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70600-foto-08250-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70600-foto-08250-21-2.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70601 | La Falconera, prop del barri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-falconera-prop-del-barri | III-I a.C | És un camp de conreu | <p>Jaciment arqueològic situat a prop del barri de La Falconera, en un camp de conreu al peu i a l'esquerra del camí de La Falconera. Concretament és el camp que hi ha abans d'arribar a la torre de l'Espatllera, i en el sector de ponent del camp hi ha un dipòsit d'aigua abandonat. L'any 1984, durant la visita efectuada al jaciment amb motiu de la realització de la carta Arqueològica, es va recollir superficialment alguns fragments de ceràmica. No s'aprecia cap tipus d'estructura. Només al peu del camí es comprovà l'existència d'una acumulació de pedres menudes i fragments de ceràmica ibèrica, que al mateix temps sortien superficialment en un camp de conreu. Cal destacar l'absència de ceràmica romana. El lloc té un suau declivi vers el torrent que circula pel seu costat esquerre i que mena a l'Anoia. Entre els materials apreciats en superfície, cal mencionar: - Fragments de vores de ceràmica ibèrica feta a mà de pasta grollera, amb desgreixant de quars. Fragments d'àmfora ibèrica de la costa catalana amb pasta bicolor i de bona cuita. Fragments de vores de ceràmica feta a torn de grans gerres, perfil globular, amb alguns llavis plans i en secció de coll de cigne.</p> | 08250-22 | Barri de Sant Maure. (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Descobert pel Centre d'Estudis Comarcal d'Igualada(CECI) a l'any 1976</p> | 41.5727600,1.5970100 | 383032 | 4603292 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70601-foto-08250-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70601-foto-08250-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70601-foto-08250-22-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven 9 fragments de ceràmica i 1 de pedra relacionats amb el jaciment. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70602 | Turó a ponent de la Mallola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-a-ponent-de-la-mallola | Superficial i molt exposat a l'erosió | <p>Jaciment arqueològic d'un antic taller de sílex, molt extens situat en els vessants de migdia i sol ixent d'un turó que hi ha a ponent de la urbanització « La Mallola », en un lloc ocupat per petites feixes abandonades i plantades d'ametllers. La seva cronologia va del Neolític Mig-recent -3500 -2500/ al ferro ibèric -650 -50. En aquest lloc s'han recollit nombroses restes de talla de sílex, la majoria de les quals estan molt patinades, a més d'alguns fragments de ceràmica feta a mà que, per les seves característiques, es podrien atribuir al Neolític Mig, així com varis fragments de ceràmica oxidada ibèrica i de ceràmica feta a mà. A part d'aquests materials, es van recollir en la part més alta i en un espai relativament reduït, 27 cargols marins i 15 petxines corresponents a espècies de Donax, Chamelea gallina i Columbela rústica, totes elles perforades per tècnica antròpica. La indústria lítica està formada per una gran percentatge d'ascles, esquerdills i fragments molt patinats, la major part dels quals són rebuig de talla. Només en tres casos s'han pogut identificar peces retocades, dues de les quals corresponen a petits rascadors, i la tercera és un fragment de làmina amb petits retocs bifacials en els dos bisells. Cal destacar que a mitja alçada del vessant hi ha tot un conjunt de petites balmes, les quals no van poder ser inspeccionades ja que en el seu interior hi havia ruscos d'abelles. Podria tractar-se d'un taller de sílex amb possible hàbitat a la balma.</p> | 08250-23 | La Mallola (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Descobert pel Centre d'Estudis Comarcal d'Igualada (CECI) l'any 1986.</p> | 41.5824700,1.5602800 | 379988 | 4604421 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70602-foto-08250-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70602-foto-08250-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70602-foto-08250-23-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven els materials procedents del jaciment. | 78|79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70603 | Molí de Baix de can Planell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-de-can-planell | <p>DOUET J. (2008) Memòria dels molins fariners del mas del Polvo. Arqueociència Serveis Culturals,SL. PALAU S. (1990) Els molins fariners hidràulics de Catalunya, 690 molins inventariats. Santa Coloma de Queralt.</p> | XV-XVII | <p>El molí de Baix de Can Planell consta actualment d'una sala quadrada amb teulada de quatre vessants i l'entrada a la façana de ponent. A l'interior es troba cobert per una volta esfèrica on s'aprecien els forats de les bigues del sostre, i una secció sobre l'entrada. La cúpula està construïda de pedres petites i la seva forma ve donada en pasta per un encofrat. Altres elements testimonis de l'ús domèstic d'aquest espai són un forn de pa, una aigüera i uns armaris dins del gruix dels murs perimetrals. Al vessant nord, una escala exterior baixa cap a l'entrada del semisoterrani, suposadament l'antic casal o sala de les moles, aquesta és actualment una sala amb volta de canó on s'hi troben indicacions d'una escala pujant a l'habitatge. Fins que no s'hagi realitzat l'excavació i la documentació dels nivells inferiors, la interpretació de les funcions dels diferents espais queda incompleta. No obstant això, sembla que hi hagi un carcabà on estava ubicat el rodet, i que l'aigua passava des de la bassa sota el molí a través del carcabà i que continuava cap al torrent a l'est. DOUET (2008:4). Les investigacions dutes a terme amb excavadora van posar al descobert els probables murs de retenció de dues basses. Un mur es troba paral·lel amb la façana de tramuntana del molí de Dalt. L'altre en la configuració d'U és al davant de la façana principal del molí de Baix, i forma part d'un dipòsit que l'avi de la propietària actual havia omplert fa anys amb terra. DOUET (2008:4)</p> | 08250-24 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La primera referència documental del molí pertany a una escriptura conservada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó de l'any 1640. La resta d'escriptures que tracten de la propietat es troben conservades a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. Els resultats de la intervenció va permetre conèixer el funcionament del molí de Baix. Un estudi previ indicava que el conjunt pertanyia al segle XVII, i la intervenció arqueològica ha deixat clar que no existeix cap altre conjunt d'aquestes característiques a Catalunya. Des de finals del segle XVIII es produí el pas dels molins fariners a les fàbriques de paper i més endavant a la tèxtil. El conjunt de Can Planell sembla que va patir l'oblit al llarg del segle XIX, l'explotació farinera es reconvertiria posteriorment en masia de caràcter agrícola, encara en ús. Les conclusions més destacades de l'estudi són, que l'espai original s'ha mantingut, i que tan sols destaca la transformació de la bassa del molí de Baix en un prat de conreu al segle XX. Durant el mes d'abril del 2008 es va dur a terme una intervenció arqueològica en el molí de Baix de Can Planell degut a la intenció per part dels propietaris de realitzar-hi una rehabilitació. La propietat tenia intenció de adequar i restaurar l'explotació farinera formada per un conjunt de dos molins construïts sobre un sistema hidràulic amb infraestructura subterrània (carcabans i mines) una resclosa, rec i pous. La finalitat d'aquesta rehabilitació és de convertir-ho en un espai de cara al públic.</p> | 41.5696300,1.6167000 | 384668 | 4602918 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70603-foto-08250-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70603-foto-08250-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70603-foto-08250-24-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El molí de Baix presenta una estructura arquitectònica força original i peculiar al disseny d'un molí fariner, per les seves mides, per la forma de la teulada i per tenir l'entrada a la façana de ponent. L'edifici constava de tres espais: el pis superior, la sala de les moles i el carcabà. A diferència del molí de Dalt no existia salt d'aigua, sinó que la canal estava situada a pocs centímetres d'alçada del rodet i en l'extrem del molí. El molí de Baix, representa una solució arquitectònica força original al disseny d'un molí fariner, per les seves mides i per la forma de la teulada. La construcció de la cúpula és especialment interessant i mereix una examinació detallada. Malgrat l'estat incomplet de les investigacions arqueològiques, sembla que consta d'un habitatge petit, la sala de moles i el carcabà amb rodet. Juntament amb el molí de dalt, el conjunt és conegut com a Molins del Polvo, Molins de Can Planell o Molins de la Font Trobada. | 94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70604 | Prats, Els | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prats-els | -VII-XVIII | És una zona per on passen carreteres | <p>Jaciment arqueològic de Els Parts. Durant el mes de novembre de 2004 es va dur a terme una prospecció superficial en l'àmbit de l'estudi d'impacte ambiental del Projecte de millora general de la Ronda sud d'Igualada (de la Carretera C-37, PK 62 +970 a la carretera C-15, PK 44 +285, tram: Santa Margarida de Montbui -Vilanova del Camí). Aquesta prospecció tenia la doble finalitat de delimitar sobre el terreny aquells elements del patrimoni arqueològic inventariats i per altra banda, documentar possibles nous jaciments o punts d'interès arqueològic. La prospecció ha permès localitzar diversos fragments de ceràmica. D'una banda, ceràmica moderna: blava catalana, Pickman i plats de dol, i de l'altra, ceràmica ibèrica, entre la que destaquen dos fragments informes de comuna ibèrica i una base també ibèrica que imita formes de ceràmica Campaniana.</p> | 08250-25 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Jaciment descobert durant la prospecció arqueològica superficial amb motiu del projecte de millora general de la Ronda sud d'Igualada.</p> | 41.5688100,1.6069300 | 383852 | 4602840 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70604-foto-08250-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70604-foto-08250-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70604-foto-08250-25-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Modern|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 79|80|94|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70606 | Cisterna de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-la-tossa | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. CASANELLAS I SOLÉ J. (1998) 'Retalls d'història del poble i els seus barris'. Santa Margarida de Montbui.</p> | X-XXI | <p>Construcció situada a l'extrem del pla de la Tossa, a tocar del beneïdor. Exteriorment s'aprecia un mur realitzat en pedra seca, que aprofita una petita elevació del terreny en aquesta zona, i sobresurt com si fos un marge realitzant una forma corbada. Al centre de la paret s'observa una obertura quadrangular amb el perímetre reforçat per lloses de pedra i morter, que actualment es presenta protegida per una reixa pintada en color verd. L'interior de la cisterna es cobreix amb una volta de canó.</p> | 08250-27 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Molt possiblement l'origen d'aquesta cisterna es troba lligat a la presència del castell i de pobladors al cim de la Tossa. Segons Amenós una descripció feta per Amenós, la cisterna presentava aquest aspecte l'any 1949. 'Hi ha tres forats: un al costat de la volta, per donar entrada a l'aigua; un al mig de la volta, i un altre a la paret lateral; amb una escala de pedra que baixa fins al fons, que avui es troba ple de runa' AMENOS (1949: 129-163) El 1965 la cisterna fou netejada i rehabilitada i es van treure les escales perquè hi pogués haver més cabuda d'aigua. CASANELLAS (1998:10)</p> | 41.5559600,1.5740000 | 381083 | 4601459 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70606-foto-08250-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70606-foto-08250-27-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml