Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 70584 | Pou de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-tossa | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163.</p> | <p>Estructura que acull un dels pous existents a la mola de la Tossa de Montbui. Es troba ubicat a la cara nord del castell de la Tossa, al peu del turonet on s'aixeca el castell. Es tracta d'una construcció de planta circular aixecada en mur de parament irregular a base de pedres escantonades de mides diferents unides amb morter de calç. La coberta es fa amb tres lloses de pedra circulars disposades una a sobre de l'altre. El pou s'obre de cara al nord-est amb una boca quadrangular oberta en vertical al mur, per la qual cosa aquest es rebaixa creant una banqueta a la part inferior. Actualment, la boca es troba protegida per un enreixat.</p> | 08250-5 | Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Mossèn Amenós aportava notícia de l'existència de dos pous d'aigua a la Tossa: ' un sota la part nord de la torre -que sempre tingué aigua-, i un altre al collet, camí de les antenes. Aquest últim fou excavat a roca viva.' AMENOS (1949: 129-163). Per la seva proximitat al castell no cal descartar que es tracti d'un pou d'origen medieval, reformat en període contemporani i utilitzat mentre els masovers del mas Castell estigueren al cim de la Tossa. L'estructura actual és obra del període contemporani. Actualment es troba en desús.</p> | 41.5555000,1.5791300 | 381510 | 4601401 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70584-foto-08250-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70584-foto-08250-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70584-foto-08250-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Més que pou, deu tractar-se d'una cisterna situada al peu del castell, de menor capacitat que la coneguda com a cisterna de la Tossa. | 98|119|85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 70589 | Festa Major del Saió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-saio | <p>CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. ESPINALT F (1958) El Ceió a Santa Margarida de Montbuy. Fiesta Mayor. Sp.</p> | Tot i que semblava destinada a desaparèixer, la festivitat ha estat recuperada amb força a iniciativa dels veïns del Saió i les masies properes. | <p>La Festa Major del Saió és organitzada pels veïns del Saió i les masies lligades territorialment al sector del Saió, tot i que els veïns del Coll del Guix i les masies del seu entorn també participen fent-la seva.. Es celebra del dia 25 de Juliol per la festivitat de Sant Jaume. Tradicionalment es celebra una missa a la capella de Santa Anna seguida d'un vermut popular i desprès una arrossada popular entre els veïns. Darrerament la festa ha anat acompanyada d'una pujada en globus.</p> | 08250-10 | El Saió (Crta. BV-2233. km. 1 . 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Tradicionalment aquesta festa era freqüentada pels veïns del Saió, del Coll del Guix i del nucli antic de Santa Margarida. Tot i que durant molts anys semblava perduda, aquesta festivitat ha estat recuperada amb ganes per alguns veïns del Saió i del Coll del Guix. També aculen veïns de Santa Margarida i d'Igualada.</p> | 41.5772600,1.5628100 | 380189 | 4603839 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||||
| 70591 | A l'oest del Saió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-loest-del-saio | És un terreny conreat | <p>Jaciment situat a mà esquerra de la carretera del Saió, a prop del riu, conreat en vinya. En aquest indret van ser trobades restes que indicaven l'existència d'un lloc o centre de producció i explotació taller de sílex, datat al Paleolític Mig (-90.000 / - 33.000). Els materials trobats són restes de talla i peces de gran i mitjà mida.</p> | 08250-12 | El Saió (Crta. BV-2233. km. 1 . 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Descobert pel Centre d'Estudis Comarcal d'Igualada (CECI ), l'any 1986. Les restes es troben dipositades al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia, on es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment.</p> | 41.5786900,1.5590600 | 379879 | 4604003 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70591-foto-08250-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70591-foto-08250-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70591-foto-08250-12-3.jpg | Legal | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-15 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 77|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||||
| 70602 | Turó a ponent de la Mallola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-a-ponent-de-la-mallola | Superficial i molt exposat a l'erosió | <p>Jaciment arqueològic d'un antic taller de sílex, molt extens situat en els vessants de migdia i sol ixent d'un turó que hi ha a ponent de la urbanització « La Mallola », en un lloc ocupat per petites feixes abandonades i plantades d'ametllers. La seva cronologia va del Neolític Mig-recent -3500 -2500/ al ferro ibèric -650 -50. En aquest lloc s'han recollit nombroses restes de talla de sílex, la majoria de les quals estan molt patinades, a més d'alguns fragments de ceràmica feta a mà que, per les seves característiques, es podrien atribuir al Neolític Mig, així com varis fragments de ceràmica oxidada ibèrica i de ceràmica feta a mà. A part d'aquests materials, es van recollir en la part més alta i en un espai relativament reduït, 27 cargols marins i 15 petxines corresponents a espècies de Donax, Chamelea gallina i Columbela rústica, totes elles perforades per tècnica antròpica. La indústria lítica està formada per una gran percentatge d'ascles, esquerdills i fragments molt patinats, la major part dels quals són rebuig de talla. Només en tres casos s'han pogut identificar peces retocades, dues de les quals corresponen a petits rascadors, i la tercera és un fragment de làmina amb petits retocs bifacials en els dos bisells. Cal destacar que a mitja alçada del vessant hi ha tot un conjunt de petites balmes, les quals no van poder ser inspeccionades ja que en el seu interior hi havia ruscos d'abelles. Podria tractar-se d'un taller de sílex amb possible hàbitat a la balma.</p> | 08250-23 | La Mallola (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Descobert pel Centre d'Estudis Comarcal d'Igualada (CECI) l'any 1986.</p> | 41.5824700,1.5602800 | 379988 | 4604421 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70602-foto-08250-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70602-foto-08250-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70602-foto-08250-23-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven els materials procedents del jaciment. | 78|79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 70605 | Jaciment paleontològic de la Serra de Santa Margarida de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-serra-de-santa-margarida-de-montbui | Aquest jaciment és un indret força conegut arreu de la Comarca i són freqüents els buscadors de fòssils. | <p>Jaciment marí de l'era del Cenozoic, període del Paleogen, època de l'Eocè superior amb una edat compresa entre el Pribonià - Ludià, és a dir, constituït per material dipositats entre els 37,2 i 33,8 milions d'anys . Els afloraments consten d'una alternança de calcàries noduloses, margues i argiles Aquest jaciment s'estén al llarg de tota la Serra de Santa Margarida, darrera del nucli antic de Montbui, i especialment al llarg del camí del cementiri. La fauna fossilitzada recollida inclou gasteròpodes , coralls i bivalves. L'associació faunística dipositada al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia és la següent: - Harpatocarcinus punctulatus - Neptunus catalanicus - Porocidaris Schmideli - Milepora mammillaris - M. dalmatia - Actinis cognata - Astreopora tecta - Caulastrea pseudoflabellum - Careiphylia octopartita - Plascosmilopsis bibolatus - Stylophora contorta - Parisis d'achiardii - Acropora banchellsi - Cyclolitopsis patera - Dictyaraea octopartita - Stylocoenia taurinensis - Goniapora ameliana - Mesomorpha forojuliensis</p> | 08250-26 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La geologia d'aquesta zona és la pròpia de la Depressió Central, amb materials de l'era terciària i quaternària, els quals foren dipositats en un mar interior que ocupava avui el territori comprés entre els Pirineus i l'antic massís catalano-balear. El resultat va ser la formació d'unes capes eocèniques de sediments marins (calcàries i margues) i d'unes capes oligocèniques rogenques d'origen lacustre (conglomerats, gresos i argiles), i en alguns punts, sobretot a la zona central de la Depressió, d'importants dipòsits de sals i guixos. D'aquests darrers n'hi ha una representació al municipi de Sta. Margarida de Montbui on s'hi troben unes guixeres. Aquests materials, heterogenis, tenen la característica comuna d'ésser materials tous i fàcilment erosionables, fet que explica el relleu actual de la zona. En aquest ambient és típic el desenvolupament de xaragalls tipus badlands, que deixa al descober,t a més de les margues grises, els altres materials del substrat com els conglomerats, les argiles i els gresos de color rogenc. Dins de la geologia de la zona és remarcable l'escull de la Tossa de Montbui, essent aquesta una zona de contacte erosiu entre l'Oligocè continental i l'Eocè marí.</p> | 41.5549600,1.6053900 | 383699 | 4601305 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70605-foto-08250-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70605-foto-08250-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70605-foto-08250-26-3.jpg | Legal | Paleògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 124|123 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||||
| 70707 | Riu Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-anoia | <p>CALVO, A. M.; BARTROLÍ, M. GUARRO, J. (1983). Estudio de la microflora de las aguas superficíales del río Anoia. Col·lectanea Botànica, vol. 14.</p> | La degradació i la destrucció de la vegetació del riu Anoia es fa palesa en molts trams estudiats. Algunes de les causes d'aquesta són els horts i els camps de conreu que trobarem durant el recorregut, els dos marges, els incendis, etc, també la canalització de la zona del pont de can Mateu i l'extracció indiscriminada d'aigua.Tot i això, encara ens és possible trobar reductes amb la típica i característica vegetació palustre; molts d'aquests indrets s'han salvat de la seva degradació gràcies a la seva inaccessibilitat o a la impossibilitat d'ésser conreats. Per altra banda, el tram de llera entre la Creu del Maginet i vers llevant ha estat ordenat i arreglat recentment per convertir-se un passeig arbrat. | <p>El riu Anoia és la principal conca fluvial que travessa la Comarca de l'Anoia, a la qual dóna nom. El seu naixement es produeix en quatre deus entre Calaf i Argençola, i no és fins que no s'ajunten al municipi de Jorba, que es pot parlar pròpiament dit del riu Anoia. Desemboca al riu Llobregat al municipi de Martorell. La seva llargada és de 68 km., i recorre els municipis de Jorba, Igualada, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, la Pobla de Claramunt, Capellades, Sant Sadurní d'Anoia, Gelida i Martorell. El riu Anoia frega el terme de Santa Margarida de Montbui pel nord en sentit oest-est, i serveix per fer de línia fronterera entre aquest i el municipi d'Igualada. És a més a més, el destí de bona part dels torrents i rieres que travessen el terme. La vegetació està formada per espècies típiques d'aquest hàbitat com la canya (Arundo donax), el pollancre (Populus nigra), l'àlber (Populus alba), la freixa de fulla petita (Faxinus angustifolia), etc, que ocupen els marges dels rius i els torrents. A l'interior del riu trobem el canyís (Phragmatites australicus), la boga (Typhetum latifoliae i T. angustifolia) etc; també cal fer esment dels créixens (Apiuin nodiflorum, Nasturtiuin officinale), recol·lectats per fer amanides. També, dintre d'aquesta vegetació, ens cal fer esment de les espècies del gènere Cardus, de l'olivarda (Inula viscosa) i el llentiscle (Pistacia lendscus), totes elles productores de fruits i llavors tan importants per als ocells granívors i frugívors durant el seu pas postnupcial i a l'hivern.</p> | 08250-128 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Històricament el riu fou un dels eixos vertebradors de la comarca de l'Anoia, del qual rep el nom, i ha estat font d'aprofitament energètic, especialment per l'aprofitament del curs fluvial pel moviment dels molins fariners, paperers i bataners.</p> | 41.5798700,1.5987500 | 383190 | 4604079 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70707-foto-08250-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70707-foto-08250-128-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||||
| 70708 | Torrent Garrigosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-garrigosa | <p>CALVO, A. M.; BARTROLÍ, M. GUARRO, J. (1983). Estudio de la microflora de las aguas superficíales del río Anoia. Col·lectanea Botànica, vol. 14. PALAU S. (1990) Els molins fariners hidráulics de Catalunya, 690 molins inventariats. Santa Coloma de Queralt.</p> | <p>El torrent Garrigosa és sens dubte el curs fluvial més important del terme de Santa Margarida de Montbui. Si bé el riu Anoia és més important i du més cabal, aquest només frega l'extrem nord del terme i serveix com a línia fronterera amb d'altres municipis. El torrent Garrigosa, en canvi, travessa el terme en sentit nord-sud, paral·lel a la serra de Miralles-Queralt, influint profundament en tot el paisatge i l'economia del sector de llevant del municipi, entre la Tossa de Montbui i la Serra de Santa Margarida. Pràcticament mai es queda sec si bé el seu cabal descendeix considerablement en els mesos més secs de l'any. Fortament aprofitat per l'ésser humà és d'aquest torrent que es va fer la captació, al segle XV, de l'aigua que transcorre pel rec que rega les hortes del nucli de Santa Margarida. També a les seves ribes s'instal·laren diversos molins. El seu naixement té lloc sota el Coll de la Portella i desemboca al riu Anoia però ja dins del terme municipal de Vilanova del Camí. A nivell paisatgístic és important, ja que per l'existència d'un bosc de ribera al llarg dels seu recorregut, es tracta principalment d'una verneda, amb albers, pollancres i altres espècies característiques, que destaquen enormement enmig d'un paisatge de conreus de blat. La verneda. És un bosc de ribera típic de torrents, i del curs alt i mig dels rius. Es troben a les riberes allà on la disponibilitat hídrica és sempre molt elevada i l'ambient és fresc. És un bosc dens on hi domina el vern (Alnus glutinosa) acompanyat del freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), l'avellaner (Corylus avellana) i de l'om (Ulmus minor). A l'estrat arbustiu hi trobem el saüc (Sambucus nigra) i el sanguinyol (Cornus sanguinea). La salzereda ocupa els marges dels rius i protegeix en els moments d'avingudes i la retenció del sòl, encara que també en pateix les conseqüències. Són representatius la sarga (Salix eleagnos), salze blanc (Salix alba), el saulic (Salix purpurea), etc. Es troba als rius i rieres de tots els estatges exceptuant el subalpí, quan la capa freàtica és molt fluctuant.</p> | 08250-129 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquest torrent ha estat ocasionalment aprofitat per la instal·lació d'indústria, especialment pel que fa als molins fariners. Al segle XVIII l'activitat farinera es substituïda en part per l'activitat paperera. Aquesta és una constant en molts molins d'arreu. A Montbui es té notícia del permís concedit el 1760 a Carles de Casanova, natural de Vilafranca, per procedir a construir un molí fariner, bataner o paperer en una propietat situada a les riberes de l'anomenada riera de Santa Margarida o torrent de la Garriogasa, en la proximitat del molí de l'Abadal. Els molins del polvo també eren moguts per l'aigua de la resclosa del torrent de la Garrigosa. A mitjans del segle XIX funcionaven encara un molí paperer mogut per les aigües del riu Anoia i altres cinc molins fariners moguts per les aigües procedents de la font de Sanahuja.</p> | 41.5567700,1.6007700 | 383317 | 4601512 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70708-foto-08250-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70708-foto-08250-129-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Just davant del nucli antic de Santa Margarida, en un sector entremig de pollandres, esbarzers, cues de cavalls i molses es troba la Font del Bufó. Altra de les fonts que neix al seu entorn és la Font Trobada. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||||
| 70709 | Torrent d'en Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-den-feliu | <p>El torrent d'en Feliu és el de més llarg recorregut del terme de Santa Margarida de Monbui, recorre de sud a nord tot el cantó de ponent del terme municipal, entre la Tossa de Montbui i el seu límit ponentí. Neix als rodals de ca l'Amigó, on rep el nom de torrent de la Fou de Can Milà, i al seu pas per aquesta casa segueix el seu curs de sud a nord passant a tocar el veïnat del Coll de Guix, on passa a ser conegut com a torrent d'en Feliu, i fins a trobar-se amb la riera de Tous, una mica abans de que aquesta desemboqui a l'Anoia. Rep les aigües del torrent de Can Prim i del torrent del mas Boret. La vegetació característica del torrent és la verneda a la part més alta del torrent, entre el seu naixement i el Coll del Guix, i la gatelleda a mida que avança vers la riera de Tous, al seu darrer tram. La gatelleda es desenvolupa a la zona que pateix l'empenta de les avingudes i que s'inunda freqüentment. És formada pel gatell (Salix attrocinerea), el càrex (Carex pendula i Carex remota), i la cua de cavall (Equisetum telmateia) entre altres. És d'influència submediterrània i centreuropea.</p> | 08250-130 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La irregularitat i el poc cabal del torrent ha fet que tradicionalment no s'hagin instal·lat molins en aquest torrent.</p> | 41.5649700,1.5687800 | 380664 | 4602466 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70709-foto-08250-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70709-foto-08250-130-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||||||
| 70710 | Torrent de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-les-bruixes-0 | <p>CALVO, A. M.; BARTROLÍ, M. GUARRO, J. (1983). Estudio de la microflora de las aguas superficíales del río Anoia. Col·lectanea Botànica, vol. 14.</p> | Pateix cert abandonament | <p>El torrent de les bruixes neix al sector nord del turó de la Tossa de Montbui, en una zona de bosquines de pi blanc, amb sotabosc de plantes aromàtiques . Prop de Can Bisbal rep les escorrialles del torrent de Can Bisbal i de la Rasa de la Font del Llop, formant un sol curs fluvial. Un cop passat Can Bisbal es dirigeix en sentit sudoest-nordest, on es troba lleugerament enfonsat provocant l'erosió de les margues toves i provocant la formació geològica coneguda com els Xaragalls de composició carbonàtica de color gris-blavós. Passat aquest tram es dirigeix al barri de Sant Maure, on entra ja canalitzat pel sector de ponent. És també conegut com a torrent Torres.</p> | 08250-131 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El cabal irregular d'aquest torrent no ha permès la ubicació d'indústries al voltant. Possiblement el nom de Torrent de les Bruixes li ha estat donat de manera popular pel fet de travessar una zona tant singular i geològicament excepcional com són els xaragalls amb les seves estranyes formes.</p> | 41.5678700,1.5915100 | 382565 | 4602757 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Conegut com a Torrent Torres | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||||
| 70711 | Riera de Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-tous | <p>CALVO, A. M.; BARTROLÍ, M. GUARRO, J. (1983). Estudio de la microflora de las aguas superficíales del río Anoia. Col·lectanea Botànica, vol. 14. PALAU S. (1990) Els molins fariners hidráulics de Catalunya, 690 molins inventariats. Santa Coloma de Queralt.</p> | <p>La riera de Tous neix a Sant Martí de Tous i flueix separant els termes de Montbui i Tous i entre els nuclis del Saió i la Mallola, desembocant finalment en el riu Anoia. Les seves aigües foren aprofitades per a la instal·lació de molins fariners i paperers. El pas de la riera de Tous genera al seu entorn una vegetació formada per salzedes, pollancreres i vernedes. La verneda és un bosc de ribera típic dels torrents, i del curs alt i mig dels rius. Es troba on la disponibilitat hídrica és sempre molt elevada i l'ambient és fresc. És un bosc dens on hi domina el vern (Alnus glutinosa), acompanyat del freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), l'avellaner (Corylus avellana) i de l'om (Ulmus minor). A l'estrat arbustiu hi trobem el saüc (Sambucus nigra) i el sanguinyol (Cornus sanguinea). La pollancreda es troba a prop dels marges, on el nivell freàtic és molt alt. Apareixen el pollancre (Populus nigra), el freixe (Fraxinus angustifolia), i l'om (Ulmus minor). L'estrat arbustiu està dominat pels esbarzers (Rubus ulmifolius), l'arç blanc (Crataegus monogyna), etc.</p> | 08250-132 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El cabal de la riera de Tous ha fet que aquesta hagi estat aprofitada per a usos industrials, especialment pel que fa a la instal·lació de molins hidràulics. És conegut que al segle XVIII la zona de major implantació paperera al terme de Montbui es situava sobre les aigües de la riera de Tous i del riu Anoia. L'any 1790 Mateu Boix, fabricant de paper blanc de la Pobla de Claramunt, obtingué el permís per a construir dos molins, un de fariner i un altre de paperer, prop de la riera de Tous. Posteriorment, al 1800 el molí paperer fou venut a Francesc Romaní, fabricant de paper de Vilanova del Camí.</p> | 41.5818500,1.5685700 | 380678 | 4604341 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70711-foto-08250-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70711-foto-08250-132-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||||||
| 70712 | Serra de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-miralles | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | La conservació de l'espai és bona, però les ventades del gener del 2009 i les nevades del març de 2010 han fet malbé gran quantitat d'arbres que romanen arrencats al mig del bosc embrutant-lo considerablement i constituint un perill potencial cara a la propagació d'incendis forestals. | <p>La serra de Miralles situada al sud-oest del municipi destaca especialment com a patrimoni natural ja que es troba inclosa dins l'àrea de PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural) de la serra de Miralles - Queralt. Aquestes serres amb orientació nord-est sud-oest separen les conques del riu Anoia (Conca d'Òdena) i del Gaià. La serra de Miralles es rellevant com a espai de transició entre els altiplans centrals catalans i les serres pre-litorals centrals, alhora que el conjunt de la serra de Miralles - Queralt es considera un conjunt orogràfic d'especial interès per estar format per un vessant interior de caràcter continental i un altre de meridional amb matís marítim. La ubicació de la zona de PEIN serra de Miralles - Queralt present dins del municipi de Sta. Margarida de Montbui és descrita dins del Pla Especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Carbassí, Serra de Miralles-Queralt i Ancosa-Montagut. Sent la següent: Els límits en el terme de Santa Margarida de Montbui (que el separa del de Sant Martí de Tous), segueix el camí que envolta, pel trencament del pendent, l'obaga de cal Milà fins a interceptar el torrent de la Ferrona. Seguidament baixa pel torrent de la Ferrona en direcció nord. Més enllà, passa a ser el torrent d'en Feliu. El límit segueix pel torrent d'en Feliu en sentit descendent, incloent ambdós costats, fins el punt d'intercepció amb el torrent de can Prim. En aquest punt, el límit ascendeix pel torrent de can Prim fins a la part més alta, on troba el camí de can Prim. Tot seguit, el límit segueix cap a orient el camí de can Prim i més enllà el camí de Mas Boret, el qual també segueix fins a trobar el desviament cap el camí de can Bisbal. El límit pren aquest darrer camí i el segueix en direcció oest fins arribar a can Bisbal. El límit passa pel costat de can Bisbal continua fins a interceptar la rasa de la Font del Llop. Des d'aquest punt d'intersecció, el límit segueix la rasa de la Font del Llop cap el sudest, interceptant primerament l'extrem més al nord del camí de la Serra, seguidament passant per la Clota fins a trobar l'extrem més al nord del camí de les Costes. Des d'aquest punt traça una línia recta fins interceptar la carretera de la Tossa de Montbui (BV-2204) just a la cota de nivell (500m). A partir d'aquest punt, i en direcció a la Tossa de Montbui, segueix la carretera fins al punt més a l'oest de la mateixa (just en un revolt de 180 graus). Des d'aquest punt el límit segueix el límit superior dels camps de conreu, just en el canvi de pendent, fins a trobar el camí de can Vidal de la Tossa, el qual segueix en direcció oest, travessant la Solella de can Vidal, fins l'extrem més occidental. D'aquí, i en línia recta, travessa els camps del Vidal fins interceptar l'extrem més oriental del camí que porta als camps del Vidal des de la part més occidental. Segueix aquest camí fins la carretera d'Igualada a Querol (B-213). Tot seguit pren la carretera en direcció Querol i la segueix fins a trobar el desviament a mà dreta una pista forestal (uns 100 m més enllà del camí de la Carrerada). El límit pren aquesta pista i la segueix en direcció nord fins el tercer desviament a mà esquerra, el qual pren fins arribar a una cruïlla, la qual pren i segueix fins al primer desviament a mà dreta. Segueix uns metres i al trobar la següent cruïlla gira a l'esquerra, seguint aquesta darrera pista forestal, tot envoltant la Censada, fins a tornar a trobar la carretera C-37. El límit des d'aquest punt segueix la carretera C-37.</p> | 08250-133 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El Pla d'Espai Naturals (PEIN) estableix la xarxa d'espais naturals protegits de Catalunya, amb l'objectiu de conservar el patrimoni geològic, els hàbitats i els ecosistemes més representatius del país. El PEIN Ancosa-Montagut, Carbasí, Serra de Miralles, Queralt fou aprovat definitivament el 14/03/2000 i es correspon al núm. 42 del mapa dels espais inclosos al PEIN.</p> | 41.5500700,1.5669000 | 380480 | 4600815 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70712-foto-08250-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70712-foto-08250-133-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 70713 | Plana del Coll del Guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plana-del-coll-del-guix | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | <p>Planura agrícola que s'estén a ponent del terme de Santa Margarida de Montbui, al triangle que s'emmarca entre el nucli històric del Coll del Guix, el turó de la Tossa i el municipi de Sant Martí deTous. Es tracta d'una zona planera ocupada per camps de conreu, especialment de cereals, arbres fruiters i boscos de pi blanc. El valor paisatgístic d'aquest sector queda realçat per la seva presència propera a nuclis d'alta densitat de població com són el d'Igualada, i el barri de Sant Maure. Es tracta doncs, d'un paisatge humanitzat característic de les planes agrícoles de la Catalunya Central.</p> | 08250-134 | Coll del guix (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Al voltant del segle XV apareix esmentat l'existència d'un mas anomenat Coll del Guix. Amb tota seguretat el nom li devia ser donat per la seva ubicació geogràfica, un petit coll, i per les característiques geològiques dels sols del zona abundants en guix. Cal pensar que al voltant d'aquest primer mas s'aixecaren d'altres petites masoveries i que el conjunt seria l'origen del nucli veïnal del Coll del Guix, ja establert al voltant del segle XVII. Els plans del Coll del guix són el resultat paisatgístic de l'explotació de les terres del conreu dels voltants del nucli veïnal. A partir de la informació oral procedent dels veïns s'ha pogut precisar que les planes eren fins a mitjans de la dècada de 1950 ocupades per la vinya, lloc que actualment ocupa el cereal.</p> | 41.5633300,1.5625400 | 380141 | 4602293 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70713-foto-08250-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70713-foto-08250-134-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||||||
| 70714 | Xaragalls de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xaragalls-de-la-tossa | <p>MASACHS V. (1981) Itineraris geològics per les comarques del Bages, Berguedà, Solsonès i Anoia. Pub. Del centre d'estudis geològics. Manresa. MATA PERELLÓ (1990) Inventari mineralògic de la comarca de l'Anoia. Revista Xaragall núm. 24. Manresa</p> | <p>Les formacions de xaragalls, en terme geològic badlands ( terres dolentes), ocupen una extensió considerable del municipi. Aquestes formes erosives generen un paisatge molt particular i de gran bellesa modelat a partir de l'erosió de materials més tous com lutites carbonatades o margues. Són dipòsits d'origen marí d'edat Eocè (Bartonià), propis de zones més profundes de l'antiga conca marina i proper a la línia d'esculls de la costa.</p> | 08250-135 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | 41.5690400,1.5918700 | 382597 | 4602886 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||||||||
| 70715 | Fou de can Milà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fou-de-can-mila | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | <p>Barranc i avenc excavat per l'erosió ocasionada pel curs de l'aigua del Torrent d'en Feliu, que neix en aquest indret. L'erosió ve donada per l'alternança de capes dures de materials (terres calcàries) situades sobre capes més toves (margues), que són les que resulten afectades per l'erosió de l'aigua. El naixement del torrent dins l'avenc dóna lloc a una cascada d'aigua que es precipita pel barranc donant lloc al torrent. El cabal del torrent acostuma a ser estacional, sent més abundant en períodes de pluges intenses. La vegetació de l'entorn es troba formada per roures de fulla petita i pi blanc. A nivell de fauna, abunden els amfibis com la salamandra.</p> | 08250-136 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El nom de Fou de Cal Milà li ve donat per la presència propera de la casa de Cal Milà. Aquest mas apareix documentat als amillaraments del 1851 amb aquest nom, tot i que no es descarta que sigui més antic i fos capbrevat anteriorment amb un altre nom. TORRAS (1991: 31)</p> | 41.5462000,1.5493500 | 379009 | 4600409 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70715-foto-08250-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70715-foto-08250-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70715-foto-08250-136-3.jpg | Inexistent | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El torrent d'en Feliu és conegut al seu naixement com a torrent de Cal Milà, nom que també rep la fou. | 125|123 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 70737 | Tradició de lligar una cinta a Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-de-lligar-una-cinta-a-santa-anna | <p>ESPINALT F (1958) ' El Ceió' a Santa Margarida de Montbuy. Fiesta Mayor. Sp. GONZÁLEZ D. (2010, març) http://historiamontbui.blogspot.com/ TORRAS I RIBÉ, J.M(1993). La Comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Zamora i altres descripcions 1790-1797, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona.</p> | En desús | <p>Alguns veïns del Saió han recordat la vella tradició existent segons la qual les dones que desitjaven un embaràs i trigaven en aconseguir-ho anaven a la capella de Santa Anna del Saió i lligaven una cinta a la imatge de Santa Anna, desprès pregaven per que l'embaràs tingués lloc i es feia una ofrena, normalment uns grans de blat, fruits secs o pipes.</p> | 08250-158 | El Saió (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquesta tradició s'ha mantingut fins a les darreres dècades en que encara els veïns recorden algun cas. Les dones que hi anaven a pregar a Santa Anna del Saió no eren únicament veïnes de Montbui sinó també dels pobles veïns.</p> | 41.5769700,1.5639500 | 380284 | 4603805 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70737-foto-08250-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70737-foto-08250-158-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 70739 | Serra de Garrigosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-garrigosa | <p>TORRAS I RIBÉ, J.M.(1991) Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494-1834), Rafael Dalmau Editors, Barcelona. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | <p>Serra situada a l'extrem sud-est del terme de Santa Margarida de Montbui, entre la serra de Collbas i el torrent de la Garrigosa. Aquest accident geogràfic discorren en sentit nordest-sud-oest, a continuació de la serra de Santa Margarida i fins al Coll de la Portella. Es tracta d'un espai poblat principalment per un bosc de pi blanc i un sotabosc d'arbusts. També trobem grups boscosos com ara alzines i rouredes. Entre d'altres espais destaca l'Obaga de l'Alemany, vinculada a la propera casa de Ca l'Alemany. Al peu de la serra transcorre el camí de la Llacuna.</p> | 08250-160 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'abundància de pi blanc s'explica bàsicament per l'explotació intensiva que es va fer d'aquest bosc fins a la dècada del 1940-1950, associada a les tasques d'explotació del bosc: arrencament d'escorces, llenyataires, carboners etc.. Aquesta explotació intensiva del bosc, va ser la causa de la renovació constant de la vegetació, i del fet de no trobar arbres d'edat avançada. Al llarg de la dècada del 1950 i 1960 els treballs relacionats amb el bosc es van anar abandonant i va ser la causa del creixement del sotabosc.</p> | 41.5422500,1.5839500 | 381888 | 4599923 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70739-foto-08250-160-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||||||
| 70740 | Torrent de can Rafeques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-rafeques | <p>CALVO, A. M.; BARTROLÍ, M. GUARRO, J. (1983). Estudio de la microflora de las aguas superficíales del río Anoia. Col·lectanea Botànica, vol. 14.</p> | Zona amb moviments de terra | <p>Torrent que travessa el terme de Montbui en sentit oest-nordest. El seu naixement es produeix segurament als peus de la Tossa de Montbui, al sector de la font del Llop i emergeix a la partida coneguda com els Prats. Des d'allà el torrent gira en sentit nord, a tocar de la casa de Can Raquefes per entrar dins el nucli de Sant Maure i travessar-lo per desguassar al riu Anoia. Des del sector de la casa de Can Rafeques, i arran dels moviments de terra provocats per la construcció del nou polígon industrial de la Tossa, el torrent passa a tocar del pantà de l'Artés i queda canalitzat, i entra dins del nucli de Sant Maure dins del seu rec. Al seu pas per darrera de l'antic centre de la Vinícola (actual Ajuntament) les lleures del torrent han estat enjardinades i condicionades com a espai de lleure urbà. La vegetació que predomina en aquest indret està dominada per plantes herbàcies, pins i altres arbres de ribera.</p> | 08250-161 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El cabal irregular d'aquest torrent no ha permès l'aprofitament hidràulic. Amb tot, l'aixecament del barri de Sant Maure a la dècada del 1950-1960 va fer que la llera del torrent es convertís en un indret de lleure on les famílies organitzaven dinars els caps de setmana, especialment al darrera de la vinícola. Actualment l'adequació de la llera i l'enjardinament ha convertit el tram urbà dins del barri de sant Maure en un lloc de lleure popular.</p> | 41.5739300,1.6092500 | 384055 | 4603406 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70740-foto-08250-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70740-foto-08250-161-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||||
| 70747 | Serra de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-santa-margarida | <p>TORRAS I RIBÉ, J.M.(1991) Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494-1834), Rafael Dalmau Editors, Barcelona. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | <p>Serra situada a l'extrem de llevant del terme de Santa Margarida de Montbui, a l'esquena del nucli antic de Santa Margarida de Montbui i la serra de Collbas, on es troba el límit del terme. Aquesta serra exerceix de marc paisatgístic del nucli antic de Montbui. Es tracta d'un espai poblat principalment per un bosc de pi blanc i un sotabosc d'arbusts. L'escassa explotació del bosc les darreres dècades ha afavorit la presència d'altres espècies mediterrànies que conviuen amb el pi blanc com són l'alzina i el pi negre.</p> | 08250-168 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'abundància de pi blanc s'explica bàsicament per l'explotació intensiva que es va fer d'aquest bosc fins a la dècada del 1940-1950, associada a les tasques d'explotació del bosc: arrencament d'escorces, llenyataires, carboners etc.. Aquesta explotació intensiva del bosc, va ser la causa de la renovació constant de la vegetació, i del fet de no trobar arbres d'edat avançada. Al llarg de la dècada del 1950 i 1960 els treballs relacionats amb el bosc es van anar abandonant i va ser la causa del creixement del sotabosc.</p> | 41.5551800,1.6075000 | 383875 | 4601326 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70747-foto-08250-168-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||||||
| 70749 | Jaciment paleontològic de la Tossa de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-tossa-de-montbui | <p>GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pàg. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona MASACHS, V. et altri (1981).- Itineraris Geològics per les comarques del Bages, Berguedà, Solsonès i Anoia. Pub. Centre d'Estudis Geològics - Caixa d'Estalvis de Manresa. 205 pàg. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (1996a).- Itinerari geològico - mineralògic per la comarca d'Anoia: des d'Òdena a la Tossa de Montbui, a Carme i a la Pobla de Claramunt. Inèdit. 12 pàg. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (1996d).- Recerca Geològica i Mineralògica per les comarques del Bages i d'Anoía: des de Manresa a Can Messana, i al Bruc. Apunts EUPM, 12 pàg. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (1998).- Itinerario geològico-mineralògic per la comarca d'Anoia: des d'Odena a la Tossa de Montbui, a Carme i a la Pobla de Claramunt. Inèdit, 14 pàg. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (2005).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca d'Anoia: des d'Òdena a la Pobla de Claramunt i al Bedorc / 15 de gener del 2005 10 pag RIBA,O. (1967).- Resultados de un estudio sobre el terciário continental de la parte Este de la Depresión Central Catalana. Acta Geológica Hispánica, t.. 2, Vol.1, pp. 3-8. Barcelona RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres, 254 pàgines. Barcelona http//:mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/sistema_informacio/inventair_interes_geologic/</p> | Aquest jaciment és força conegut arreu de la Comarca i són freqüents els aficionats a la paleontologia, la qual provoca danys al registre geològic. | <p>En el talús de la carrereta que puja a la Tossa des de Can Alemany es poden reconèixer fins a quatre etapes evolutives del desenvolupament d'una estructura de l'escull en franja, el qual barrava el pas de l'antic mar de l'Eocè, a un a zona interior tipus lagoon. La fauna fossilitzada recollida inclou restes marins molt variats dipositades al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia: - Cephalaspidal Bullidae - Mesogastrópoda Colostylinidos - Mesogastropoda Naticidae - Scleractinia Rhizangholae - Favositida fovositidae - Veneroida Arcticidae</p> | 08250-170 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | 41.5542700,1.5793000 | 381522 | 4601264 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70749-foto-08250-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70749-foto-08250-170-2.jpg | Inexistent | Cenozoic|Paleozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'interès de la Tossa de Montbui és remarcable des de la perspectiva geològica perquè mostra una de les millors seccions per estudiar el sistema d'esculls del Bartonià de l'antiga conca eocena. Aquests esculls es desenvoluparen en els marges de la conca durant els períodes en els quals no hi havia entrades de materials terrígens, alternant-se i adaptant-se a la paleotopografia dels lòbuls deltaics abandonats. A l'inventari d'Espais d'Interés Geològic del Departament de Mediambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya apareix classificat amb com el Geòtop 222. | 123|121 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 70604 | Prats, Els | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prats-els | -VII-XVIII | És una zona per on passen carreteres | <p>Jaciment arqueològic de Els Parts. Durant el mes de novembre de 2004 es va dur a terme una prospecció superficial en l'àmbit de l'estudi d'impacte ambiental del Projecte de millora general de la Ronda sud d'Igualada (de la Carretera C-37, PK 62 +970 a la carretera C-15, PK 44 +285, tram: Santa Margarida de Montbui -Vilanova del Camí). Aquesta prospecció tenia la doble finalitat de delimitar sobre el terreny aquells elements del patrimoni arqueològic inventariats i per altra banda, documentar possibles nous jaciments o punts d'interès arqueològic. La prospecció ha permès localitzar diversos fragments de ceràmica. D'una banda, ceràmica moderna: blava catalana, Pickman i plats de dol, i de l'altra, ceràmica ibèrica, entre la que destaquen dos fragments informes de comuna ibèrica i una base també ibèrica que imita formes de ceràmica Campaniana.</p> | 08250-25 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Jaciment descobert durant la prospecció arqueològica superficial amb motiu del projecte de millora general de la Ronda sud d'Igualada.</p> | 41.5688100,1.6069300 | 383852 | 4602840 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70604-foto-08250-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70604-foto-08250-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70604-foto-08250-25-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Modern|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 79|80|94|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 70598 | Font del Bufó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bufo | I-V | En mal estat | <p>Jaciment romà . L'octubre de 1984, al llarg de la realització de la Carta Arqueològica no es va localitzar cap estructura arquitectònica. És possible afirmar però, que a més d'un lloc d'hàbitat també hi havia una necròpolis, ja que en el camp va ser localitzats ossos humans trencats. Devia ser la necròpolis de la vil·la romana del Pla de la Torre, amés d'un lloc habitat a període alt imperi. De l'estudi de materials superficials es pot apreciar l'existència de: Fragments de tegula, imbrex, dolium, pedres de molí circular, fragments d'opus testaceum. Un petit fragment de ceràmica « sigil·lada » hispànica inclassificable. Fragments d'olla de ceràmica de cuina, romana, de pasta grollera i porosa d'aspecte descuidat i de pasta de color gris fosc. Fragments de parets d'àmfores tipus romà amb abundant desgreixant que no donen orientació sobre la forma. Fragment d'una vora de terra sigil·lada clara A forma Lamboglia 8 (segle III dC ), de la segona etapa); del mateix tipus ceràmic, fragment d'una vora d'una peça forma 22ª de Lamboglia (primera meitat del segle III dC) i també un fragment d'una vora forma 41 Pallarés (primera meitat del segle III dC). Fragment d'una vora de terra sigill·lada clara C de la forma Lamboglia 40 (segle III dC). Fragment d'una vora d'un bol de parets fines i arenoses, forma 34 de M. Vegas. Fragment d'una peça de vora aplicada del tipus 5 de M. Vegas, de fons estriat. Dels materials recollits en superfície cal afegir els següents: Fragment de carena i part inferior de la vora d'un plat de sigil·lada africana D, que pot correspondre a la forma Hayes 58 o a la 59. Producció D1.Vora de sigil·lada africana D de la forma Hayes 61B- Deneauve 1972. Producció D. Fons de sigil·lada africana D, corresponent a es formes antigues de la producció D (Hayes 58 a 64). Producció D1 (segle IV a primera meitat del V dC). Fragment de fons de plat de « sigil·lada africana D, corresponent a una forma Hayes 67 o I 76. Producció D1 L'existència d'aquests materials permet assegurar la pervivència d'algun tipus d'hàbitat fins a finals del segle IV o principis del segle V.</p> | 08250-19 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Jaciment comprovat i confirmat per membres de la secció d'Arqueologia del CECI</p> | 41.5586100,1.6035700 | 383554 | 4601713 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70598-foto-08250-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70598-foto-08250-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70598-foto-08250-19-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 70601 | La Falconera, prop del barri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-falconera-prop-del-barri | III-I a.C | És un camp de conreu | <p>Jaciment arqueològic situat a prop del barri de La Falconera, en un camp de conreu al peu i a l'esquerra del camí de La Falconera. Concretament és el camp que hi ha abans d'arribar a la torre de l'Espatllera, i en el sector de ponent del camp hi ha un dipòsit d'aigua abandonat. L'any 1984, durant la visita efectuada al jaciment amb motiu de la realització de la carta Arqueològica, es va recollir superficialment alguns fragments de ceràmica. No s'aprecia cap tipus d'estructura. Només al peu del camí es comprovà l'existència d'una acumulació de pedres menudes i fragments de ceràmica ibèrica, que al mateix temps sortien superficialment en un camp de conreu. Cal destacar l'absència de ceràmica romana. El lloc té un suau declivi vers el torrent que circula pel seu costat esquerre i que mena a l'Anoia. Entre els materials apreciats en superfície, cal mencionar: - Fragments de vores de ceràmica ibèrica feta a mà de pasta grollera, amb desgreixant de quars. Fragments d'àmfora ibèrica de la costa catalana amb pasta bicolor i de bona cuita. Fragments de vores de ceràmica feta a torn de grans gerres, perfil globular, amb alguns llavis plans i en secció de coll de cigne.</p> | 08250-22 | Barri de Sant Maure. (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Descobert pel Centre d'Estudis Comarcal d'Igualada(CECI) a l'any 1976</p> | 41.5727600,1.5970100 | 383032 | 4603292 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70601-foto-08250-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70601-foto-08250-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70601-foto-08250-22-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven 9 fragments de ceràmica i 1 de pedra relacionats amb el jaciment. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 70600 | Can Juvé, prop de la Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-juve-prop-de-la-masia | III-I a.C. | Superficial i molt exposat a l'erosió | <p>Jaciment ibèric anomenat Prop de la Masia de Can Juvé. L'octubre del 1984, durant la prospecció superficial efectuada amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no s'aprecià cap tipus d'estructura, però es constatà la presència de varis fragments de ceràmica ibèrica i altres materials: Fragments escampats de pedres de molí de granit, encastat en els marges de conreu. Fragments de vores d'àmfores ibèriques de a costa catalana, pastes bicolors de bona cuita. Fragments d'àmfora ibèrica de pasta sorrenca - Vora d'un vas a torn tipus 'kalathos' - Vora d'una gran gerra de ceràmica ibèrica feta a torn, de pasta bicolor, ben depurada, dura i compacta - Fragments de ceràmica ibèrica feta a mà, pastes grolleres amb desgreixant de quars i mica, cuita poc acurada, parets gruixudes i fons pla. Un fragment està decorat amb un cordó horitzontal en relleu amb impressions digitals. Cal destacar l'absència de ceràmica romana. L'any 1991 durant la revisió de la CA., en el turó que hi ha per sobre del jaciment es varen localitzar algunes ascles i esquerdills de sílex sense retocs i molt patinats, els quals podien pertànyer a un petit taller de sílex.</p> | 08250-21 | El Saió (Masia de Can Juvé 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Descobert pel Centre d'Estudis Comarcal d'Igualada (CECI), l'any 1965</p> | 41.5702100,1.5816600 | 381748 | 4603030 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70600-foto-08250-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70600-foto-08250-21-2.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 70593 | Cal Jepet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jepet-2 | III-I aC | Es troba molt exposat | <p>El jaciment arqueològic de Cal Jepet fou un tantic taller de sílex i estació ibèrica ubicats a sol ixent, a uns 150 m de cal Jepet i una fàbrica de guix que hi ha al peu de a carretera d'Igualada a Santa Coloma de Queralt, a l'indret del camí que mena al castell de Can Joveró. El jaciment està ubicat al pendent d'un turó de 404 m d'altura que h ha en aquest lloc. L'any 1985 durant la realització de la Carta arqueològica no s'aprecià superficialment cap estructura. Però si diversos fragments de ceràmica ibèrica, un fragment de pedra de molí de granit, vàries peces, esclats, percussors i nuclis de sílex. Quant a la ceràmica esmentada, es tracta de ceràmica ibèrica feta a mà amb desgreixant calcari, algun decorat amb cordó incís. Varis fragments d'àmfores tipus púnic, de pasta de color groc - palla, amb els típics estriats, corrent en el segle II aC. Varis fragments d'àmfores ibèriques de la costa catalana amb pastes monocromes i bicolors. Vores planes i altres fragments pertanyent a gerres fetes a torn, també un fragment de vora d'un vas amb nansa horitzontal a la boca i algun fragment de ceràmica gris monocroma. Cal fer esment de l'absència de ceràmica romana. Superficialment van sortir restes de sílex. Les peces no estaven al seu lloc originari. Cal indicar certa quantitat de percutors i algun nucli, també ascles i fragments de diferents mides. Així, aquest jaciment s'identifica com un lloc de talla de sílex amb restes de ceràmica ibèrica.</p> | 08250-14 | La Mallola (Masia de Cal Jepet 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Descobert pel Centre d'Estudis Comarcal d'Igualada( CECI ) l'any 1983 L'any 991 durant la visita al jaciment amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica es pogué constatar que part del jaciment estava sent cobert pels residus d'una fàbrica de guix, així com la construcció d'una canalització semi-soterrada que afectava al jaciment. No es localitzaren materials en les terres extretes, per la qual cosa els materials localitzats en aquella zona provenen amb tota seguretat de la part superior.</p> | 41.5799800,1.5555400 | 379588 | 4604151 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70593-foto-08250-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70593-foto-08250-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70593-foto-08250-14-3.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment. | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 70595 | Camp de la Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-la-torra | <p>ENRICH I HOJA Jordi i Joan (1983) Un hipocaust a Santa Margarida de Montbui a Miscel·lània Aqualatensia. Núm. 3. C.E.C.i. pàg. 83-99.</p> | IIIa.C-XII | Són camps conreats | <p>Jaciment arqueològic del Camp de la Torra. L'excavació arqueològica duta a terme l'any 1978 va posar al descobert les estructures d'una vil·la romana. L'indret gaudeix d'unes condicions immillorables per l'existència d'una vila rural romana, amb un terreny adequat per al conreu i fonts proximes. Les estructures aparegudes pertanyien a un sistema típic de calefacció per hipocaust amb construccions annexes de menys importància. El praefurnium de calefacció estava delimitat per dues parets, una exterior de 0,54 m de gruix molt ben construïda i una interior formada per pedres irregulars, sense escairar i sense cap mena d'argamassa, un canal d'un 0,28 metres d'amplada travessava longitudinalment la paret oest del praefurnium. Per un curt i baix passadís, amb forta acumulació de cendres, que donaria pas a l'aire calent, d'uns 150 m de longitud, bastit sense argamassa, amb grans blocs de pedra carrada i altres elements de construcció aprofitats, arribem a un arc disminuït de mig punt de 0,60 m de llum, del qual només en queden les peces de terra cuita arrencada, enclavat en una paret de bona qualitat de 0,65 m d'amplada i opus vittattum que comunica amb una ampla zona, l'hipocaustum, d'uns 6,25 x 3,35 m, subdividida en dues àrees iguals per quatre pilastres, amb paviment de formigó lleugerament inclinat cap a la boca d'alimentació damunt del qual es conserven part del pilars, suspensurae, fets amb peces quadrades de terra cuita, separats per uns 0,35 m, disposats en quadrícula, que aguantarien un paviment superior desaparegut, a fi de donar pas a la calefacció. En el sector més proper a la boca d'alimentació, les suspensurae, en lloc d'estar constituïts a base de pilars de terra cuita, hi havia pedres grolleres superposades o verticals distribuïdes de manera anàrquica. En alguns sectors hi havia acumulada sobre el paviment una capa d'uns 30 cm de pols de cendra, i bocins d'estuc amb decoració geomètrica lineal de color blanc sobre blau, vermell i ocre. A més, en la mateixa cambra de l'hipocaust, recollírem diversos tubs de ceràmica amb forat central i amb un dels seus extrems més obert, en forma de trompeta. A l'interior de l'hipocaust només aparegueren diferents elements de mamposteria. En altres àmbits aparegueren nivells d'un possible lacus destruït i uns canals comunicats per a conducció d'aigua d'uns 0,30 m de mitjana d'amplada i 0,25 m de fondària, arrebossats amb picadís de ceràmica i morter i coberts en algun sector amb tegulae o lloses de pedra. Entre els materials localitzats destaquen: ceràmica ibèrica, ceràmica sudgàl·lica, sigil·lada hispànica, sigil·lada clara, ceràmica comuna, ceràmica alt-medieval, una agulla de bronze, una fíbula de bronze, una cullera de bronze, dues anelletes de bronze, claus de ferro, restes d'una cadena de ferro, clau de ferro d'un pany i fragments d'escòria de ferro i fragments de soldadura de plom. Possiblement l'element més destacat és el lot de tres monedes de bronze, una de les quals du el distintiu de KESE. ENRICH I HOJA J (1983: 85-91). Cronològicament, l'estudi de materials i llur cronologia, mostren l'existència d'un primer moment romà republicà representat per ceràmiques d'abans de l'Era, amb materials residuals preromans com la ceràmica Campaniana A, la del tipus gris emporità, la de tradició ibèrica i àmfora Dressel 1, a més de la moneda de KESE que corresponen als segles II-I aC. Els estucs de les parets, l'aigua corrent i el sistema de calefacció per hipocaust denoten un cert grau de benestar. Destaca l'absència de sigil·lades aretines i d'hispàniques antigues. El punt àlgid i de més esplendor seria el segle II dC amb persistència fins i tot en el segle III dC. Posteriorment l'estudi ceràmic demostra que la vila seria afectada per la crisi general del segle III fins al punt que deixaria de funcionar com a tal. Posteriorment, en la primera meitat del segle XII dC, el jaciment fou utilitzat, com ens ho indiquen les ceràmiques alt-medievals. ENRICH I HOJA J (1983: 92-93)</p> | 08250-16 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Pel setembre del 1978 van ser localitzades restes soterrades que afloraven prop d'un camp situat a tocar de la Central Elèctrica de Montbui, on en el curs dels treballs de conreu, la rella del tractor ensopegava i enderrocava parets, a causa de la feble potència de les terres i la degradació natural del terreny. En superfície es recollien restes de paviment opus testaceum, de mamposteria romana, dolium i tegulae. Amb aquests antecedents es realitzà una campanya de salvament a càrrec de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment. Entre els més destacats sobresurten dos plats de cuina i taula per servir aliments. Un d'ells realitzat en sigil·lata clara, de 11,5 cm de diàmetre, fet amb una cuita oxidant a torn i el segon d'ells és una ceràmica d'importació africana, de 22,5 cm, de diàmetre fet en cuita oxidant a torn. Una altra de les peces destacades és un gobelet de parets fines i forma globular de 13 cm, de diàmetre x 12 cm d'alçada.</p> | 41.5545900,1.5970300 | 383001 | 4601275 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70595-foto-08250-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70595-foto-08250-16-2.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Medieval|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 80|81|85|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 70594 | Cal Patufal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-patufal | V-I a.C. | S'han fet moviments de terra | <p>Jaciment arqueològic de l'edats dels metalls i restes ibèriques. Cal Patufal El 1984 durant la realització de la Carta Arqueològica no s'aprecià cap estructura. De l'estudi de materials superficials, així com dels que es conserven a l'Arxiu de la secció d'Arqueologia del CECI es pot esmentar l'existència de: Brocals i nanses, així com fragments d'àmfora ibèrica de la costa catalana, sense coll, pastes bicolors i compactes. - Un fragment amorf de ceràmica campaniana inclassificable. - Una vora de kalathos decorada amb ratlles de color vermell. També corresponent a un kalathos,, un fragment de vora amb nansa enganxada a la paret de vas i que conserva alguns pigments de pintura vermella. - Fragments de vores de grans gerres de ceràmica feta a torn, També un fragment amorf de ceràmica ibèrica a torn pintada amb dues ratlles paral·leles horitzontals de color vermellós. - Fragment d'una figureta humana masculina, de fang cuit, asseguda a terra, conservada de mig cos en avall i que conserva restes de pigment de color vermell. - Un fragment de pedra de molí rotatori; una peça de basalt, cilindroide i arrodonida a les puntes i polida e una d'elles, d'us desconegut, alguns trossos de destral de basalt, un percutor de sílex i vàries fulles del mateix material. Cal destacar l'absència de ceràmica romana. Un pagès indicà a l'arqueòleg Jordi Enrich Hoja, que realitzava la C.A. l'existència de murs de pedra seca en el subsòl. L'any 1991, durant la revisió de la Carta Arqueològica es comprovà que el jaciment havia estat molt modificat. S'havien desfet diversos marges que formaven feixes per convertir-lo en un sol camp, cosa que comportà un gran moviment de terres que sepultà el jaciment, dificultant la seva localització.</p> | 08250-15 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Descobert pel Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven setze peces de ceràmica i 14 de pedra relacionades amb el jaciment.</p> | 41.5824300,1.5899700 | 382463 | 4604376 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70594-foto-08250-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70594-foto-08250-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70594-foto-08250-15-3.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 70596 | La Tossa II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tossa-ii | V-I a.C. | Està en un pendent massa exposat a l'erosió | <p>El Jaciment de la Tossa II. Durant la visita efectuada a aquest jaciment l'any 1984, en el transcurs de la realització de la Carta Arqueològica, es constatà la presència de ceràmica ibèrica en un pendent orientat a ponent, vessant assolellat del sector anomenat 'el pou' i que probablement procedeix del cim de la Tossa. No es va apreciar l'existència de cap mena d'estructura. Només es van recollir materials molt rodats, com ara fragments de paret d'àmfora ibèrica , un petit fragment amorf de ceràmica campaniana i la vora d'un vas de ceràmica ibèrica feta a torn i de pasta bicolor. En aquest lloc no s'aprecia ceràmica romana. Tot això fa pensar que en diversos sectors del cim de la Tossa hi havia hagut hàbitats ibèrics, ja que també al costat de migdia es poden recollir varis fragments d'aquesta ceràmica, circumstància que s'aprecià quan s'excavà al fons de la cabana alt-medieval de la tossa.</p> | 08250-17 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Descobert pel Centre d'Estudis Comarcal d'Igualada (CECI), l'any 1975</p> | 41.5560900,1.5807600 | 381647 | 4601464 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70596-foto-08250-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70596-foto-08250-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70596-foto-08250-17-3.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment. | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 70599 | La Mallola, núm. 24 de la | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mallola-num-24-de-la | V-I a.C. | Molt exposat a l'erosió | <p>Jaciment arqueològic Núm. 24 de la Mallola. Els materials recollits a la parcel·la número 24 de la urbanització La Mallola format per uns pocs fragments de ceràmica oxidada ibèrica 'dolium' i un petit fragment informe de 'sigil·lata' hispànica. La majoria dels materials estan molt erosionats, essent possible que no es trobin en el seu lloc originari, sinó que el nucli estigui en una de les parcel·les més altes, ja que aquesta està situada al peu del turó. Aquesta hipòtesi, però, no s'ha pogut comprovar ja que la majoria de les parcel·les estan vallades.</p> | 08250-20 | La Mallola (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Estació descoberta pels membres de la secció Arqueològica del CECI l'any 1989</p> | 41.5822700,1.5638300 | 380284 | 4604394 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70599-foto-08250-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70599-foto-08250-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70599-foto-08250-20-3.jpg | Legal | Antic|Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment. | 80|83|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 70592 | Ca l'Elvira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lelvira | VII-I a.C. | Pateix molta erosió | <p>Tal i com es constatà el novembre del 1984 durant la visita realitzada al jaciment per la realització de la Carta Arqueològica. Aquest jaciment es tracta d'un petit taller de sílex, sense estructura de cap mena. Està situat a un centenar de metres a migdia de ca l'Elvira, a prop de Can Vilaseca i del coll de Guix, en una vinya de terreny molt pedregós i conreu d'ametllers i oliveres. El camp està situat entre ca l'Elvira i el barranc del torrent Feliu. D'una mostra de recollida superficial de 38 peces, és possible esmentar les característiques generals del jaciment: les peces no estaven al seu lloc originari car els treballs de conreu del lloc les havien desplaçades; és una indústria a base de sílex de color gris amb alguna peça amb vetes; el suport és a base de 19 ascles (9 són llevallois), 13 fragments i 6 nuclis; algunes peces presenten concreció calcària i una forta oxidació i deshidratació; no estan rodades; la pàtina hi és present en totes les peces; el 50% de les peces presenten restes de còrtex; quant a la tiponometria del material, cal destacar la longitud, amplada i espessor mitjà dels ascles o esclats és de 24,84 x 7,78mm, i les mides dels fragments són de 25,15 x 21,53 x 9,30 mm. Cal indicar que durant la vista només es va apreciar superficialment uns pocs fragments de ceràmica a torn, bicolor, ibèrica. A prop d'aquest petit taller, a la Fou de cal Milà, també s'apreciaren alguns esquerdills de sílex, però en molt poca quantitat.</p> | 08250-13 | Coll del guix (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Actualment la casa de ca l'Elvira és més coneguda com Can Josep o can Pineda El jaciment fou descobert per membres del Centre d'Estudis Comarcal d'Igualada (CECI), el 1973. Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven dues peces de ceràmica i 38 de pedra relacionades amb el jaciment</p> | 41.5695900,1.5723000 | 380966 | 4602974 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70592-foto-08250-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70592-foto-08250-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70592-foto-08250-13-3.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 70597 | La Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tossa | <p>ENRICH I HOJA Jordi i Joan (1978) Fons de cabanya alto-medievals a la Tossa de Montbui Informació arqueològica. Núm. 27-28. Barcelona. Pàgs 75-87.</p> | VIII-XII | El jaciment fou destruït pel pas de la carretera. | <p>Jaciment medieval de La Tossa. Les restes excavades, d'uns 12 m2 d'extensió, mostraven l'existència d'una cabanya, de la qual actualment no queda cap vestigi. Aquesta cabanya es trobava situada en un pendent a migdia del turó de la Tossa, tallada en argila descomposta, prop del conjunt format per l'església, el castell, la cisterna i les restes de muralla del cim de la muntanya. En el moment de la seva excavació restava poca superfície: conservava tres filades d'una paret de pedra seca d'uns 40 cm d'alçada i uns 2 m de llargada, amb un gruix que oscil·lava entre els 40 i els 20 cm, construïda de manera irregular amb pedra calcària sense desbastar. Van ser localitzats també restes d'una llar de foc quasi triangular, tres sitges per a emmagatzemar cereals; i en el paviment, diversos forats que probablement foren emprats per a col·locar-hi uns pilars de fusta per tal de sostenir la coberta. Hom desconeix la forma de la planta, però pot deduir-se que tenia forma rectangular o trapezoïdal. A més es trobaren alguns fragments de ceràmica ibèrica i romana, pertanyent a un poblament anterior, i ceràmica grisa medieval, que fou estudiada especialment. En l'estudi estratigràfic s'identificaren set estrats distints: el número IV era format per una capa molt definida de materials d'un incendi, amb restes carbonoses i cendroses, fragments de bigues de fusta carbonitzades i una paret de pedra seca afectada el foc; l'estrat V, d'habitacle, era constituït per cendres de la llar i ceràmica grisa dels segles XI la primera meitat del XIII; les capes anteriors eren de remocions posteriors; l'estrat VI es caracteritzava per una argila blanquinosa, estèril arqueològicament, que s'ha interpretat com un moment d'abandó de la cabanya i , per tant, que separa les dues fases en que fou habitada; a l'estrat VII, el més antic, va aparèixer una certa acumulació de cendres i restes carbonoses amb ceràmica del segle X i la primera meitat de l'XI, a més d'ossos de diversos animals. Tots aquests materials eren dipositats directament sobre la terra verge, amb les restes de les llars, sitges i els clots ja esmentats.Si comparem les dades històriques documentals de la Tossa de Montbui amb els resultats de la recerca arqueològica apreciarem una certa coincidència. Efectivament, la datació de la ceràmica grisa alt-medieval indica dues etapes distintes, separades per l'estrat VI d'abandonament. Així doncs, a datació grosso modo d'aquest fons de cabanya va des de la segona meitat del segle X fins a la primera meitat del XII amb diversos moments d'abandonament. Tot això fa pensar que es tracta de les restes d'un habitacle rudimentari pertanyent a l'etapa de repoblament de es terres catalanes, on uns camperols devien viure, en un determinat moment, a l'empara d'unes febles muralles, de la torre de defensa, i subjectes a les característiques pròpies del terreny. ENRICH J-ENRICH J (1978: 75-87)</p> | 08250-18 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'any 1976, durant els treballs de construcció de la carretera que puja al cim de la Tossa de Montbui, i en un terraplè de marge esquerre de darrer revolt pronunciat, van aparèixer restes de ceràmica grisa medieval. La construcció de la carretera d'accés al cim de la Tossa l'any 1976 va provocar gairebé la destrucció total del jaciment. Entre els mesos de gener i febrer del 1977 es va practicar una recerca arqueològica per tal de recuperar la poca informació que hi restava com a conseqüència de la construcció de la carretera. Durant la realització de la Carta Arqueològica l'any 1984 es pogué observar que ja no quedava cap resta i havia estat pràcticament destruït</p> | 41.5549500,1.5805300 | 381626 | 4601338 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70597-foto-08250-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70597-foto-08250-18-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 70655 | Santa Maria de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-la-tossa | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. AMENÓS I ROCA Amadeu (1948) el abad-Obispo Oliva y los castillos de Montbui y Tous Vida. Núm. 28. pàg.3 AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. BOLÓS, J.; HURTADO, V.(2004) Atles del Comtat de Manresa (798-993), Rafael Dalmau editor, Barcelona. CABAÑERO SUBIZA B. (1996) Los castillos catalanes del siglo X. Circunstáncias históricas y cuestiones arquitectónicas. Institución Fernando El Católico. Diputación de Zaragoza. CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui, CASTELLÀ Gabriel (1934) La casa dels senyors de Montbui i la llosa sepulcral dels comtes de Plasència Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada. Núm. 31.pàg. 103-104. IGLESIAS Josep. (1963) La reconquesta a les valls de l'Anoia i el Gaià. Episodis de la història. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. Pàg. 64 TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | X-XI | <p>Església de planta basilical amb tres naus, capçades a llevant per tres absis semicirculars coberts amb voltes d'un quart d'esfera, que s'obren directament a aquestes naus, sense la interposició de cap arcada ni ressalt que faci la degradació entre aquests cossos d'edifici. Exteriorment l'edifici mostra una coberta a dues vessants amb lloses, que s'escampen per les teulades dels absis i formen filades concèntriques. Interiorment les naus es cobreixen amb volta. Cal destacar però, que les voltes de les naus són molt irregulars al llarg del seu recorregut, i segons el tram que ocupen adopten diferents perfils, que poden oscil·lar des d'un arc escarser, passant per un arc de mig punt, fins a convertir-se en segons quins trams en un arc de ferradura. Totes les voltes conserven perfectament les empremtes dels encanyissats de la cintra. Interiorment, les naus són separades per sis arcades de mig punt que es recolzen sobre columnes. Entre l'arc la columna s'interposen capitells tronco piramidals d'angles arrodonits, totalment llisos. A la capella del Roser es conserven les làpides sepulcrals de les antigues famílies de les cases Alemany i Vilaseca, dues de les masies més importants del terme. Es tracta de làpides que cobreixen vasos sepulcrals datats el 1705. El de la casa Alemany compta amb una decoració feta amb una calavera i ossos creuats. La il·luminació de l'església es realitza a través de finestres de doble esqueixada, coronades per arcs de mig punt, adovellats amb pedra tosca, i distribuïdes en nombre de quatre a la façana sud, dues a la nord, i una al centre de cada absis. El mur de ponent només compta amb una finestra cruciforme. La porta d'accés, oberta a la façana sud de l'edifici, correspon a una reforma efectuada al segle XVI, on aprofita l'obertura original. Es tracta d'un portal simple format per un gran arc de mig punt, format per grans dovelles, que es recolzen sobre impostes ornades amb motius geomètrics, possiblement aprofitades del portal alt-medieval. En contrast amb els murs de la nau, que són totalment llisos, la capçalera es mostra carregada de motius decoratius d'estil llombard, que es distribueixen al llarg dels tres absis en forma d'arcuacions cegues entre lesenes, fetes també amb pedra tosca, i repartides per parelles, llevat del compartiment central de l'absis principal, que en té tres. Les façanes de la nau compten amb contraforts atalussats, i amb l'afegit d'una capella moderna dedicada al Roser que s'adossa al mur nord, i que d'altra banda, és l'única ampliació que afecta la simplicitat estructural de l'edifici. L'element més airós de l'església és el campanar d'espadanya de dues obertures, erigit posteriorment sobre el mur de ponent.</p> | 08250-76 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El poblament actual del terme de Montbui té els seus orígens a l'alta edat mitjana, i està estretament lligat amb el procés de conquesta i repoblació de les terres de la Catalunya central, i concretament la conca d'Òdena, per part dels comtes catalans. Tot el sector de l'Anoia fou aprisiat teòricament per Guifré el Pilós i posseït pels seus successors, tot i que es tractà d'una ocupació molt precària. Els primers testimonis sobre el poblament alt-medieval de Montbui s'han de situar al segle X, si bé no pot ser descartada amb anterioritat la presència de grups de pagesos empesos per la necessitat de terres, amb caràcter esporàdic. La troballa d'un fons de cabana al sector de la Tossa així ho confirma. De fet, el primer document en el qual s'esmenta el terme de Montbui, és una compravenda de terres de l'any 936. No es descarta que contemporàniament a aquesta primitiva colonització agrària del territori hagués existit alguna fortificació rudimentària al cim de la Tossa, però no es tenen notícies de cap consagració eclesiàstica. L'any 960 el comte de Barcelona Borrell II atorgà els actuals termes de Montbui i Tous, situats llavors als confins del comtat d'Osona, al bisbe Ató de Vic. Ell i el seu successor Froià (972-995) promogueren la iniciativa repobladora de la zona. Fou precisament el bisbe Froià a qui s'atribueix la iniciativa de la construcció del castell de Montbui i de l'església de Santa Maria de la Tossa. Església i castell sofriren greument els avatars de les ràtzies musulmanes entre el 985 i el 1003, que devastà la comarca i possiblement també el conjunt defensiu de la Tossa. Els testimonis sobre la represa d'activitats a l'àrea de Montbui cal situar-los després de les diverses expedicions catalanes organitzades pel comte Ramon Borrell al califat de Còrdova entre els anys 1010 i 1018. El 1023 el bisbe Oliba de Vic infeudà els termes dels castells de Montbui, Saió i Tous a Guillem d'Oló o de Mediona. En l'acte de donació se li imposava l'obligació de repoblar els territoris i reconstruir els castells i temples. Cal suposar que al moment del seu testament, datat el 1032, aquests ja estaven reconstruïts. Alguns autors distingeixen dues etapes constructives força immediates, amb alguns remodelatge posteriors que no alteren substancialment les primitives estructures. La primera etapa la situen cap a finals del segle X, quan s'hauria aixecat el cos format per les tres naus. Històricament aquesta primera etapa es correspon al període del bisbe Froià. La segona etapa constructiva tindria lloc al primer terç del segle XI, quan s'hauria aixecat l'absis, amb característiques estilístiques clarament influenciades pel romànic llombard. Històricament aquesta etapa es correspondria a la reconstrucció del conjunt de la Tossa efectuada per Guillem Mediona entre el 1023 i el 1032. No obstant això, sembla imposar-se la idea que considera que tota l'obra respon a un projecte unitari fet a començaments del segle XI a instàncies de Guillem de Mediona. El que sí resulta clara és l'ampliació i modificació d'estructures que tingué lloc al segle XVI, obrint-se la capella al mur septentrional dedicada a la Mare de Déu del Roser. Aquesta modificació, si bé no representà una fet irreversible de l'estètica interior del temple, alterà durant segles la disposició origina dels elements de culte: dels dos primers arcs, se'n feu un de sol per banda, es posà la sagristia paredada a l'absis de la dreta i per simetria l'absis de l'esquerra restà tapat amb un retaule i un altar dedicat a sant Isidre. A l'altra banda de l'església, un decantament de la paret encarada a migdia féu que s'hi hagués d'afegir un contrafort exterior per reforçar-la. La construcció d'un campanar d'espadanya a la banda de ponent, en substitució d'un anterior que devia recaure sobre l'entrada del presbiteri, obligà a reforçar la paret del fons de l'església, doblant-ne l'amplada. Una escala desapareguda fa pocs anys, permetia l'accés al cloquer i a la coberta de l'església.</p> | 41.5552200,1.5804800 | 381622 | 4601368 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70655-foto-08250-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70655-foto-08250-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70655-foto-08250-76-3.jpg | Inexistent | Romànic|Pre-romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | (Continuació història) La construcció de la nova església parroquial de Santa Margarida de Montbui el 1614 va desvaloritzar el culte que es practicava a l'església de la Tossa, que es va veure relegada a segon terme. Si bé es va poder escapar relativament dels excessos del barroc, en èpoques més recents les parets interiors foren enguixades i les columnes, capitells i basaments de pedra arrebossats de morter i guix, en forma d'unes pilastres d'aspecte matusser, que amagaren qualsevol traça de pintura romànica que hagués pogut existir. L'any 1928 l'església de Santa Maria perdé el seu caràcter de sufragània, es suprimiren els cultes religiosos i es tancà el cementiri. A partir d'aquesta data les construccions del cim de la Tossa entraren en un llarg període d'abandó fins que el 1954 es constituí el Patronat de restauració de la Tossa de Montbui, filial del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Aquesta entitat, juntament amb la Diputació de Barcelona, emprengueren la tasca de restauració del temple, començant per l'eliminació dels altars afegits i les capes de guix que cobrien pilastres i parets, així com la renovació de la teulada i altres elements estructurals. El temple fou novament obert el 1961 i reconsagrat per l'abat de Montserrat Aureli Maria Escarré. TORRAS (1991 : 43) Actualment tenen lloc tres grans celebracions al llarg de l'any: La missa que acompanya a l'acte de Benedicció del terme al mes de maig. La celebració de Roser, també al mes de maig i la Festa de la Natura, celebrada el darrer diumenge del mes d'octubre. | 92|91 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 70590 | Castell del Saió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-del-saio | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. AMENÓS I ROCA Amadeu (1948) el Abad - Obispo Oliva y los castillos de Montbui y Tous. Revista Vida. Núm. 28. pàg.3 CATALÀ ROCA Pere (1976) Els castells catalans. Vol. V. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. pàg.1.119 IGLESIAS Josep. (1963) La reconquesta a les valls de l'Anoia i el Gaià. Episodis de la història. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. Pàg. 64 JUNYENT, Eduard (1975) Catalunya romànica. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MADURELL I MARIMON JM (1972) El paper de les terres catalanes. Contribució a la seva història. Vol. I-II. Fundació Vives Casajoana. Barcelona.</p> | X-XIV | Les ruïnes del castell degueren ser aprofitades durant dècades pels habitants del nucli del Saió com a cantera, extraient la pedra per la construcció de les seves cases. Aquest fet ha de trobar-se entre les causes que han provocat que actualment el castell estigui pràcticament arrasat. D'altra banda, el creixement de la vegetació a sobre de les restes, tampoc no facilita una visió clara del conjunt. S'ha d'afegir també, que les ruïnes de les construccions del veïnat del Saió, que envolten el turó impedeixen accedir correctament. | <p>Actualment només es conserva el record del turó on s'assentava aquest castell, als peus del qual va créixer el nucli del Saió. Aquest turó mostra signes d'una erosió important del terreny i es troba cobert de vegetació fent impossible la vista de qualsevol resta de l'antic castell. Per la superfície observada aquest castell devia tractar-se d'alguna torre fortificada amb algunes dependències annexes, però en cap cas una gran construcció. Molt possiblement, bona part de les restes del castell foren aprofitades pels veïns del Saió per aixecar les cases i l'església de Santa Anna, fet poc probable l'existència de restes en superfície. Molt possiblement, només una excavació arqueològica possibilitaria la localització de restes arquitectòniques.</p> | 08250-11 | El Saió (Crta. BV-2233. km. 1 . 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els orígens i l'existència del Castell d'Ocelló o del Saió corren parells als del castell de la Tossa de Montbui, i es remunten al segle X. Tot el sector central de l'Anoia, d'Òdena al castell de Queralt, fou aprisiat teòricament per Guifré el Pilós i posseït pels seus successors, però no fou fàcil trobar gent que volgués residir en unes terres tan perilloses i frontereres. Tot i que cal suposar alguns intents d'establiment de terres anteriors, possiblement fracassats, no fou fins el temps del comte Sunyer (911-947) que hi trobem els primers indicis de poblament estable i d'organització del territori. El castell de Montbui, que comprenia els castells sufraganis de Saió i de Tous, consta organitzat el 936. Inicialment el castell de Saió va comptar amb el seu propi terme però finalment, quedarà vinculat al terme de Montbui, d'una forma gairebé immediata.Tanmateix, la vida en aquest sector tant fronterer no resultava fàcil, i fou per això, que el comte Borrell II va infeudar tot el territori de Montbui al bisbe Ató de Vic l'any 970. Una generació més tard el bisbe Òliba va voler endegar definitivament l'organització del territori i per això el 1023 va infeudar els castells de Montbui i de Saió al levita Guillem d'Oló o de Mediona, el mateix que havia impulsat el sector de Calaf a partir del 1015. Aquest infeudament va anar acompanyat d'una tasca de noves construccions i fortificacions. Possiblement entre les seves obres cal destacar l'impuls donat a la construcció definitiva del castell d'Ocelló i de l'església de Sant Pere de Saió (actual Santa Anna). El testament del levita Guillem de Mediona llegava els castells a un dels seus fills. El 1123 la castlania de Montbui havia passat a Berenguer Sendred. L'any 1187 és la data de la primera menció de la casa vescomtat de Cardona com a castlans de Montbui. En aquesta data, concretament, ho era Guillem, fill de Ramon Folc de Cardona, que prestava jurament de fidelitat al bisbe de Vic pels castells de Montbui, Saió i Calaf. TORRAS (1991: 17). El domini episcopal de Vic sobre el castell i el terme de Montbui acaba el 1319. Aquell any, el bisbe de Vic Berenguer de Guàrdia, amb el consentiment de papa, va vendre el domini directe dels castells de Montbui, de Saió, de Tous i de l'Espelt al rei Jaume II, contra el pagament d'una renda anual de 3.000 sous. Al document de venda, el rei prometia no separar mai aquest domini de la corona, però el 1322 el rei el venia el domini d'aquest grup de castells als Cardona, constituint-se en el centre del gran domini cardoní de la baronia d'Òdena. TORRAS (1991: 18). A partir del seu afermament com a senyors de Montbui, ratificat pel rei Pere III l'any 1375, assistim al relatiu distanciament dels Cardona respecte a les qüestions del terme. Aquest fet repercutí en una cada vegada més intensa presència de la família Montbui, convertits en castlans fidels dels castells i dominis de la Conca d'Òdena. El castell de Saió serà infeudat alternativament per les famílies Ocelló i Castellolí. Mentre els primers mantindran una relació de vassallatge amb els Montbui, els Castellolí s'hi enfrontaran, cosa que portarà no pocs problemes en el futur. Com a castell degué ser abandonat als vols del segle XIV. El domini feudal de la casa de Cardona sobre el terme de Montbui es mantingué fins l'any 1633 en que la jurisdicció fou cedida a Bonaventura de Lanuza, descendent dels Montbui. Les ruïnes del castell degueren ser aprofitades durant dècades pels habitants del nucli del Saió com a cantera, extraient la pedra per la construcció de les seves cases. Aquest fet ha de trobar-se entre les causes que han provocat que actualment el castell estigui pràcticament arrasat. D'altra banda, el creixement de la vegetació a sobre de les restes, tampoc no facilita una visió clara del conjunt.</p> | 41.5777500,1.5621600 | 380136 | 4603894 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70590-foto-08250-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70590-foto-08250-11-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 70654 | Castell de la Tossa de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-tossa-de-montbui | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. AMENÓS I ROCA Amadeu (1948) el abad-Obispo Oliva y los castillos de Montbui y Tous Vida. Núm. 28. pàg.3 AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. BOLÓS, J.; HURTADO, V.(2004) Atles del Comtat de Manresa (798-993), Rafael Dalmau editor, Barcelona. CABAÑERO SUBIZA B. (1987) 'Los castillos catalanes de los siglos IX i X: problemas de estructuras y técnicas constructivas' a XXXIV Corso di cultura sull'arte ravennate e bizantina. Ravena. Pàg. 85-117. CABAÑERO SUBIZA B. (1996) Los castillos catalanes del siglo X. Circunstáncias históricas y cuestiones arquitectónicas. Institución Fernando El Católico. Diputación de Zaragoza. CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui, CATALÀ I ROCA, P. (dir.), Els Castells Catalans, vol. 5, Dalmau Editors, Barcelona, 1990 CASTELLÀ Gabriel (1934) 'La casa dels senyors de Montbui i la llosa sepulcral dels comtes de Plasència Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada. Núm. 31.pàg. 103-104. IGLESIAS Josep. (1963) La reconquesta a les valls de l'Anoia i el Gaià. Episodis de la història. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. Pàg. 64 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | X-XVII | <p>Les restes actuals es troben formades per una construcció de planta rectangular amb els angles arrodonits, d'uns 12 metres d'amplada per 17 metres de llargada i uns 7 metres d'alçada. Els paraments externs configurats per uns murs d'uns 2 metres de gruix, han estat obrats en gran part amb un aparell irregular, de petits blocs de pedra tan sols desbastats, i units amb morter de calç. Com a característica destacable, cal fer esment de la presència de filades d'opus spicatum a la part inferior de la construcció, mentre que a les fileres de la part superior, es presenten molt més ordenades i regulars, i corresponen sens dubte, a una ampliació efectuada poc després. La façana principal de l'edifici es troba encarada a l'est, mirant vers l'església de Santa Maria. Destaca la presència d'un portal d'accés a nivell de planta baixa. Es tracta d'una obertura contemporània, que substituí la porta original del castell enlairada a nivell de primer pis, ara desclosa a manera de finestral. A més a més destaca a nivell de planta baixa, quasi bé arran de terra, destaca una altra obertura en forma de finestró. Totes les obertures són acabades en arcs de mig punt, refets en les restauracions, com també ho són cadascuna de les finestres distribuïdes a cada façana. A la façana de ponent, destaca la presència d'una altra porta, que no té res a veure amb les anteriors. A nivell constructiu s'aprecien clarament dues etapes. Una primera corresponent a la part inferior de l'edifici, i una segona corresponent a les darreres filades. L'any 1974 fou restaurat pel Patronat de la Muntanya de Tossa. A la part restaurada s'hi van habilitar dues sales, on s'exposa una col·lecció d'eines del camp i documentació referent a l'indret, i una sala per diversos actes. Cal suposar que inicialment aquesta construcció era dividida en diversos compartiments separats per trespols de fusta, tal i com ho demostren els forats que resten a les parets per encabir-hi les bigues dels empostissats. Ateses les modificacions introduïdes en les restauracions, interiorment ara s'organitza a partir d'una planta baixa, desdoblada en un rebedor i una sala coberta per una volta de pedra de mig punt amb una obertura situada al centre. El nivell superior immediat, parcialment malmès, ja no conté res més, llevat de les parets que tanquen l'estança.</p> | 08250-75 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els orígens del castell de la Tossa es troben estretament relacionats amb el procés de conquesta i repoblació de les terres de la Catalunya central, i concretament la conca d'Òdena, per part dels comtes catalans. Tot el sector de l'Anoia fou aprisiat teòricament per Guifré el Pilós i posseït pels seus successors, tot i que es tractà d'una ocupació molt precària. Els primers testimonis sobre el poblament alt-medieval de Montbui s'han de situar al segle X, si bé no pot ser descartada amb anterioritat la presència de grups de pagesos empesos per la necessitat de terres, amb caràcter esporàdic. De fet, el primer document en el qual s'esmenta el terme de Montbui, és un document de compravenda de terres del 936. No es descarta del tot que contemporàniament a aquesta primitiva colonització agrària del territori hagués existit alguna fortificació rudimentària al cim de la Tossa. L'any 960 el comte de Barcelona Borrell II atorgà els actuals termes de Montbui i Tous, situats llavors als confins del comtat d'Osona, al bisbe Ató de Vic. Ell i el seu successor Froià (972-995) promogueren la iniciativa repobladora de la zona. Fou precisament el bisbe Froià a qui s'atribueix la iniciativa de la construcció del castell de Montbui i de l'església de Santa Maria de la Tossa. Església i castell sofriren greument els avatars de les ràtzies musulmanes entre el 985 i el 1003, que devastà la comarca i possiblement també el conjunt defensiu de la Tossa. Els testimonis sobre la represa d'activitats a l'àrea de Montbui cal situar-los després de les diverses expedicions catalanes organitzades pel comte Ramon Borrell al califat de Còrdova entre els anys 1010 i 1018. El 1023 el bisbe Oliba de Vic infeudà els termes dels castells de Montbui, Saió i Tous a Guillem d'Oló o de Mediona. En l'acte de donació se li imposava l'obligació de repoblar els territoris i reconstruir els castells i temples. Cal suposar que al moment del seu testament, datat el 1032, aquests ja estaven reconstruïts. Des de l'any 1166 es té notícia de la presència de la família Montbui com a castlans del castell, ja sigui sota el domini del bisbe de Vic com del comte de Cardona, que s'atribuí el mer imperi des del 1187. Cal pensar que el castell de Montbui estigué en actiu de manera constant fins als segles XII-XIII, moment a partir del qual els Montbui anirien desplaçant el seu lloc de residència al pla, concretament a la domus o Casa Gran situada al nucli antic de Santa Margarida de Montbui. En el transcurs del segle XV el poble s'havia convertit en el centre del domini feudal, en lloc del castell. Així el 1444, Joan Berenguer de Montbui s'identificava com a senyor del lloc de Santa Coloma de Montbui, expressió que demostra que el poble havia assimilat la capitalitat jurisdiccional i el lloc de residència habitual del baró. Tot i la possible utilització esporàdica de la fortalesa en moments de guerra i enfrontament, la influència de l'edifici anà decaient i fou només mantinguda per la presència de la veïna parròquia de Santa Maria de la Tossa fins el 1614. Desprès de segles d'abandonament, el 1954 es va crear l'Associació d'Amics de la tossa, format per Mossèn Francesc Espinalt i Garriga, rector de Montbui i altres persones interessades en el tema. Aquesta entitat es va mobilitzar per recuperar el patrimoni aconseguint el suport de les administracions, especialment de la Diputació de Barcelona. El 1956 es va crear el Patronat de la Muntanya de la Tossa, que va comprar els terrenys que envoltaven l'església de Santa Maria i aconseguria l'obertura de la carretera que porta a dalt de la Tossa. L'any 1967 es consolidà el castell i es deixà obert com a sala d'exposicions. L'any 1994 el Patronat es va constituir legalment en la Fundació Tossa de Montbui. L'any 2004, per tal de gestionar millor les necessitats del conjunt es va constituir el Consorci de la Tossa de Montbui format per l'Ajuntament de Montbui i la Fundació.</p> | 41.5551900,1.5798300 | 381568 | 4601365 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70654-foto-08250-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70654-foto-08250-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70654-foto-08250-75-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 70588 | Nucli del Saió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-del-saio | <p>CATALÀ ROCA Pere (1976) Els castells catalans. Vol. V. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. pàg.1.119 ESPINALT F (1958) ' El Ceió' a Santa Margarida de Montbuy. Fiesta Mayor. Sp. GONZÁLEZ D. (2010, març) http://historiamontbui.blogspot.com/ TORRAS I RIBÉ, J.M(1993). La Comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Zamora i altres descripcions 1790-1797, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona.</p> | X-XXI | <p>Veïnat del municipi de Santa Margarida de Montbui (Anoia), a l'W del terme. Es tracta d'un nucli petit de cases aixecades als peus del turó de l'antic castell del Saió, entre aquest i la capella de Santa Anna. Actualment només hi consten dues cases habitades i una de recent construcció. Arquitectònicament les cases més antigues eren cal Parera, de grans dimensions, que es troba totalment enrunada, i una altra anomenada Cal Borràs, que ha estat recentment abandonada. Inicialment el nucli no sembla guardar cap indici d'urbanisme planificat i les cases han estat aixecades ocupant la petita planura sota els peus del castell. Pel mig travessa el camí del Saió a la Tossa.</p> | 08250-9 | El Saió (Crta. BV-2233. km. 1 . 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Les primeres notícies d'ocupació humana al Saió es remunten al Paleolític, les troballes realitzades al Saió i als seus voltants demostren que aquest fou un espai ocupat de forma temporal per comunitats humanes que no arribaren mai a configurar habitatges permanents. El poblament definitiu arribarà al període medieval. No serà fins al segle X que el Saió es convertirà en un espai d'ocupació permanent gràcies a la configuració del sistema de castells termenats fronterers de la Marca Hispànica. El terme de Montbui comptarà amb dos castells o punts forts de control del territori. Es tractarà del castell de la Tossa de Montbui, sobre el baluard geogràfic de la Tossa, i el castell d'Ocelló al lloc del Saió. Els primers indicis de població estable cal vincular-los a l'existència del castell d'Ocelló. La primera referència que tenim del castell d'Ocelló el data a partir de l'any 960, cosa que el fa contemporani al castell de la Tossa de Montbui. Inicialment aquest castell comptarà amb el seu propi terme que, finalment, quedarà vinculat al terme de Montbui, d'una forma gairebé immediata tot i que serà imfeudat alternativament per les famílies Ocelló i Castellolí. Mentre els primers mantindran una relació de vassallatge amb els Montbui, els Castellolí s'hi enfrontaran, cosa que portarà no pocs problemes en el futur. El nucli del Saió es desenvoluparà a les faldes del turó d'Ocelló (dominat pel castell) i a l'entorn de l'església de Sant Pere d'Ocelló, també contemporània del castell. Tot aquest espai s'acabarà configurant en fortalesa que tindrà nul·la rellevància en els afers fronterers però que ràpidament es configurarà com un espai estratègic en les lluites interfeudals dels segles XII a XIV. Aquest post avançat serà objecte de les cobdícies dels Tous, Montbui i Castellolí, que s'enfrontaran contínuament en la pràctica totalitat de la geografia de la Conca d'Òdena. Segons el Capbreu del 1685 el total de cases del terme de Montbui era de 61. Un total de 28 es trobaven al nucli de Santa Margarida, un total de 7 al del Saió, 2 al Coll de Guix. A aquest nombre s'havien d'afegir un total de 24 masies escampades pel terme. Com es pot apreciar, en aquesta data el nucli de Santa Margarida s'havia consolidat com el més important, i el del Saió prenia un caràcter secundari. TORRAS (1991: 29). Dels darrers anys del segle XVIII es conserva una descripció general del terme de Montbui al qüestionari presentat per Francisco Zamora, oïdor de la Reial Audiència de Barcelona, l'any 1790. En aquesta descripció només es fa referència a l'existència d'una capella llunyana anomenada Santa Anna. TORRAS (1991: 31). A mitjans del segle XIX disposem de la descripció recollida al 'Diccionario geografico' de Pascual Madoz, que data de l'any 1845: 'Situado en terreno montuoso con buena ventilación y clima sano (….)Tiene 84 casas y una iglesia parroquial (Santa Margarita) (…) También se comprende en el término y sujurisdicción de la cuadra del Sayó, compuesta por 4 casas y una ermita titulada de Santa Ana (..)' TORRAS (1991: 32) . L'any 1917 aquest nucli es dotarà d'un espai propi conegut com la Sala però que oficialment prendrà el nom d'Ateneu Agrícola del Saió, com podem suposar, aquest serà un espai vinculat ideològicament als sectors conservadors del nucli i aplegarà també els seus veïns del Coll del Guix. Constarà bàsicament, d'una única nau que feia les funcions de cafè del poble. La vida d'aquest centre però, serà bastant efímera i l'any 1936 serà incautat per les forces esquerranes que el convertiran en l'Escola Reagrupada de Montbui, aconseguint escolaritzar els infants del Saió, Coll del Guix i masies disperses. L'any 1939 es clausurarà aquesta escola i el local es convertirà en un corral, com ho és encara avui. GONZÁLEZ (2010, març). Actualment el procés de despoblació és molt acusat i només dues cases romanen obertes en tot el nucli. Una nova casa ha estat construïda aquests darrers anys en tant que segona residència.</p> | 41.5772600,1.5628100 | 380189 | 4603839 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70588-foto-08250-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70588-foto-08250-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70588-foto-08250-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Els entorns del nucli del Saió són un indret d'interès geològic on han estat recollits elements fòssils, alguns dels quals es troben dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. Es tracta de col·leccions de fauna marina rica en gasteròpodes, bivalves i corals, entre els quals figuren: - Caracol mesogastropodo - Cephalaspidae Bullidae - Mesogastropoda coleostynilidae - Staurida Axophyllidae - Favositida favositidae - Staurida Axophyllidae - Scleractinia favidiae - Staurida Lithostrotionidae - Scleractini Monlivaltiidae | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 70606 | Cisterna de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-la-tossa | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. CASANELLAS I SOLÉ J. (1998) 'Retalls d'història del poble i els seus barris'. Santa Margarida de Montbui.</p> | X-XXI | <p>Construcció situada a l'extrem del pla de la Tossa, a tocar del beneïdor. Exteriorment s'aprecia un mur realitzat en pedra seca, que aprofita una petita elevació del terreny en aquesta zona, i sobresurt com si fos un marge realitzant una forma corbada. Al centre de la paret s'observa una obertura quadrangular amb el perímetre reforçat per lloses de pedra i morter, que actualment es presenta protegida per una reixa pintada en color verd. L'interior de la cisterna es cobreix amb una volta de canó.</p> | 08250-27 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Molt possiblement l'origen d'aquesta cisterna es troba lligat a la presència del castell i de pobladors al cim de la Tossa. Segons Amenós una descripció feta per Amenós, la cisterna presentava aquest aspecte l'any 1949. 'Hi ha tres forats: un al costat de la volta, per donar entrada a l'aigua; un al mig de la volta, i un altre a la paret lateral; amb una escala de pedra que baixa fins al fons, que avui es troba ple de runa' AMENOS (1949: 129-163) El 1965 la cisterna fou netejada i rehabilitada i es van treure les escales perquè hi pogués haver més cabuda d'aigua. CASANELLAS (1998:10)</p> | 41.5559600,1.5740000 | 381083 | 4601459 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70606-foto-08250-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70606-foto-08250-27-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 70587 | Capella de Santa Anna de Saió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-anna-de-saio | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. TORRAS I RIBÉ, J.M(1993). La Comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Zamora i altres descripcions 1790-1797, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona.</p> | XI-XVIII | <p>Capella de planta rectangular que conserva l'orientació tradicional amb l'absis a llevant i la capçalera a ponent. Es cobreix amb teulada a doble vessant feta amb teula. La construcció presenta un carreuat irregular però disposat ordenadament en fileres ordenades, i unit amb ciment, fruit d'una reparació efectuada les darreres dècades. Sobresurt de la façana nord el cos d'una sagristia quadrangular a la qual s'accedeix des de l'interior. Com a element constructiu destacable s'observa la presència de dos contraforts o ràfecs a la façana nord i dos més a la façana sud que reforcen l'edifici. La façana de ponent és molt senzilla i sense decoració afegida, presenta només un ull de bou i un campanar d'espadanya sobre la coberta. La porta d'accés a l'interior s'ha obert a la façana de migdia, entre contrafort i contrafort. Es tracta d'un porta formada per una arcada de mig punt reduïda construïda amb dovelles que es recolzen sobre carreus quadrangulars que fan de brancals. Com a element decoratiu destaca una motllura que ressegueix l'arcada del portal i els brancals. Sobre l'arcada destaca una petita fornícula oberta al mur on actualment es diposita una petita talla de la Mare de Déu contemporània. La capçalera és quadrangular, i actualment no es pot observar, ja que presenta el cementiri parroquial adossat directament al mur de la capçalera. A l'interior de l'església destaca la coberta feta amb una successió de voltes rebaixades pintades de color blanc. Als murs laterals s'observa el mur i la pedra vista. Com a element decoratiu destaca la presència d'un seguit de pilastres adossades al mur i unides per un fris corredís. Tant les pilastres com el fris han estat pintats en color marró, destacant cromàticament entre el blanc del sostre i la pedra del mur. L'absis es troba enguixat i decorat amb un tres fornícules afegides amb un petit pedestal sobresortint. La fornícula central acull la imatge de Santa Anna amb la Verge Maria nena. Es tracta d'una imatge feta en guix datada en la dècada de 1920-1930, sense policromia. La fornícula dreta es troba ocupada per la figura de Sant Antoni Abat i l'esquerra per la figura de Sant Isidre. Totes dues són figures reposades les darreres dècades. Al mur nord s'obre una porta allindada que dóna accés a la sagristia. La capella ha estat pintada i netejada els darrers anys. Actualment la capella continua oberta al culte i es fa missa el segon diumenge de cada mes.</p> | 08250-8 | El Saió (Crta. BV-2233. km. 1 . 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els orígens d'aquest conjunt arquitectònic cal cercar-los en la tasca repobladora i constructora duta a terme per Guillem de Mediona entorn al 1023, moment a partir del qual rebé l'infeudació dels castells de la Tossa, Tous i Saió. El nucli del Saió es troba estretament lligat a la presència de l'antic castell de Saió (Ocelló) i la que degué ser la seva capella castellera. Inicialment la capella estigué advocada a Sant Pere. L'organització i repoblació del territori va anar acompanyada d'un important programa constructiu, que va incloure l'aixecament del castell de la Tossa, l'església de Santa Maria de la Tossa, el castell de Saió i l'església de Sant Pere de Saió, que acompanyava la presència de castell de Saió. Donat que la parroquialitat del terme es va escaure en Santa Maria de la Tossa, la funció de Sant Pere de Saió no degué passar del de capella castellera, oferint un al·licient més als pobladors que s'assentessin a redós de la protecció del castells de Saió i per tant de l'església. Cal pensar que el 1032 es trobava conclosa, ja que al testament de Guillem de Mediona, mort aquell any, com a conseqüència d'una ràtzia contra els musulmans, es descriuen els seus castells i possessions, llegant una unça d'or a l'església de Santa Maria de la Tossa i una altra a la de Sant Pere del castell de Saió. TORRAS (1991: 17) La capella de Sant Pere per tant, estava destinada a convertir-se en el centre de l'espiritualitat dels veïns concentrats a Saió, però sempre amb caràcter de sufragània. Al capbreu del 1685 hi consten un total de 7 cases vinculades al nucli del Saió. TORRAS (1991: 29) Tot i els seus orígens pre-romànics i possiblement romànics, l'església fou profundament reconstruïda als segles XVII-XVIII i l'advocació canvià per passar a convertir-se en Santa Anna del Saió. La capella de Santa Anna apareix esmentada el 1790 a la descripció del terme efectuada per Francisco Zamora: 'En el castillo ay una capilla llamada Nª Sra. De Gracia , y mas distante ay otra llamada Sta. Anna del Saió'. TORRAS (1991: 31). El 1845 apareixia novament en una altra descripció efectuada per Pascual Madoz i recollida al seu 'Diccionario geográfico', on es deia: ' También se comprende en el término y su jurisdicción de la cuadra del Sayó, compuesta de 4 casas y una ermita titulada de Santa Ana'. TORRAS (1991: 32) Arquitectònicament, l'interior de l'església ha estat pintat i reformat a la dècada del 1990.</p> | 41.5769700,1.5639500 | 380284 | 4603805 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70587-foto-08250-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70587-foto-08250-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70587-foto-08250-8-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El seu entorn és l'espai on es celebra la Festa Major del Saió celebrada el dia de Sant Jaume (25 de juliol) | 92|94|99|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 70701 | Pica baptismal de Santa Maria de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-santa-maria-de-la-tossa | <p>JUNYENT, Eduard; MAZCUÑAN A.(1975) Santa Margarida de Montbui a Catalunya romànica. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàg. 505-510.</p> | XII-XIII | <p>A l'interior de l'església de Santa Maria de la Tossa es conserva una pica baptismal, amb una estructura semblant a una mitja esfera, sostinguda per un curt peu cilíndric. Les proporcions són notables amb una alçada total de 72 cm, dels quals cal restar-ne 27 cm, que corresponen al peu. L'estructura de la pica compta amb un diàmetre extern de 102 cm i un gruix de pedra que ateny els 6 cm. La part més còncava de la pica té una obertura de 90 cm. Com a element decoratiu, destaca la presència d'una doble ziga-zaga estriada en paral·lel que ressegueix el contorn superior del vas.</p> | 08250-122 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Tot i la manca de dades concretes sembla que podria tractar-se d'una pica medieval, que podria ser datada entre els segles XII-XIII. El peu, d'altra banda, sembla un afegit posterior a pica pròpiament dita. A nivell de context històric cal relacionar la pica com un dels elements litúrgics propis del culte de l'església de Santa Maria de la Tossa, que al llarg de segles va exercir com a església parroquial del terme de Montbui.</p> | 41.5552200,1.5804800 | 381622 | 4601368 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70701-foto-08250-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70701-foto-08250-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70701-foto-08250-122-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 92|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 70702 | Pica beneitera de Santa Maria de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-beneitera-de-santa-maria-de-la-tossa | <p>JUNYENT, Eduard; MAZCUÑAN A.(1975) Santa Margarida de Montbui a Catalunya romànica. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàg. 505-510.</p> | XII-XIII | <p>Dins l'església de Santa Maria de la Tossa es localitza una peça utilitzada com a pica beneitera, que consisteix en un sol bloc de pedra dividit, mitjançant un motiu ornamental en forma de soga gruixuda, en dues parts be diferenciades, talment com si es tractés d'una capitell i un fust de columna. La part superior, que té forma d'una tassa, és ornada amb una cinta horitzontal que s'entrecreua amb unes altres col·locades verticalment, sota unes nanses massisses situades al capdamunt. L'alçada total d'aquest element és d'uns 56 cm, dels quals 25 corresponen al vas. La concavitat és configurada per un diàmetre extern d'uns 33 cm i un d'intern d'uns 25 cm. JUNYENT (1975: 511)</p> | 08250-123 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Diferents autors han suposat que aquesta peça singular podria procedir del castell, i haver estat aprofitada com a pica beneitera ja des d'antic. JUNYENT (1975: 511) L'existència d'un motiu ornamental com és el de la soga, indica la possibilitat de que pertanyi al període romànic, i sigui datable entorn als segles XII-XIII, tot i que també podria ser lleugerament posterior. Aquesta pica beneitera és col·locada damunt d'un bloc de pedra treballat que, per les seves característiques, podria tractar-se d'un suport d'altar també reaprofitat.</p> | 41.5552200,1.5804800 | 381622 | 4601368 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70702-foto-08250-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70702-foto-08250-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70702-foto-08250-123-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 92|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 70703 | Estela circular de Santa Maria de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estela-circular-de-santa-maria-de-la-tossa | <p>JUNYENT, Eduard; MAZCUÑAN A.(1975) Santa Margarida de Montbui a Catalunya romànica. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàg. 505-510.</p> | XII-XIII | <p>Dins l'edifici del castell, ara convertir en petit museu, es guarda una estela de pedra discoïdal amb base trapezoïdal i cap circular. Aquesta peça es troba decorada amb la incisió d'una creu de braços i uns ramets de sorgeixen de l'encreuament damunt del pal travesser. La peça es recolza sobre un pilar fet amb la mateixa pedra, que finalitza amb formes arrodonides. El pilar es recolza actualment sobre un basament quadrangular massís fet també en pedra i afegit posteriorment. La seva alçada és de 110 cm, dels quals 26 corresponen a la base, 54 al fust i 30 a l'estela. L'amplada del fust és de 19 cm i el de l'estela 27. El fons és variable, i és de 41 cm per la base, 19 pel fust i 6 per l'estela.</p> | 08250-124 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Alguns autors consideren que aquesta peça podria haver capçat el carener de la teulada de l'església, ja que s'uneix a un altre segment que havia de facilitar-ne l'encaix dins d'una estructura, o bé en el sòl. Tot i que resulta especialment difícil oferir una datació, sembla que es tractaria d'una peça de factura local que respon a un gust popular força arrelat en la tradició medieval.</p> | 41.5570700,1.5814600 | 381707 | 4601572 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70703-foto-08250-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70703-foto-08250-124-2.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al voltant de l'església resta una altra peça similar, més tosca i rudimentària i amb una aparença de major antiguitat. Bàsicament es reparteix l'estructura i l'ornamentació de l'anterior: cap circular formant una creu lleugerament patent i tronc trapezoïdal. Imita doncs, una tipologia medieval que perdurarà fins a èpoques modernes. Aquesta peça es troba clavada a terra. | 92|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 70728 | Estela funerària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estela-funeraria | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1948) 'el abad-Obispo Oliva y los castillos de Montbui y Tous' Vida. Núm. 28. pàg.3 AMENÓS I ROCA Amadeu (1923) 'El nom de Montbuy i posicions del poble'. L'eco d'Igualada núm. 116. (27 de gener de 1923) pàg. 26. AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) 'Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida'. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163.</p> | XII-XIII | Molt erosionada | <p>Estela discoïdal de pedra amb base trapezoïdal i cap circular. Les seves mides són 91 x 34 x 20 cm. Compta amb una ornamentació a que omple el cap circular per un dels seus costats. Com a element decoratiu s'ha esculpit una creu grega actualment molt erosionada.</p> | 08250-149 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (C/Dr. Joan Mercader s/n 08700 Igualada) | <p>Es conserva al Museu de la Pell d'Igualda i Comarcal de l'Anoia. La seva procedència és desconeguda tot i que podria tenir a veure amb el conjunt monumental de la Tossa amb una datació medieval.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70728-foto-08250-149-1.jpg | Legal i física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 92 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 70753 | Tombes medievals de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-medievals-de-la-tossa | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. AMENÓS I ROCA Amadeu (1948) el abad-Obispo Oliva y los castillos de Montbui y Tous Vida. Núm. 28. pàg.3 AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. BOLÓS, J.; HURTADO, V.(2004) Atles del Comtat de Manresa (798-993), Rafael Dalmau editor, Barcelona. CABAÑERO SUBIZA B. (1996) Los castillos catalanes del siglo X. Circunstáncias históricas y cuestiones arquitectónicas. Institución Fernando El Católico. Diputación de Zaragoza. CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui, CASTELLÀ Gabriel (1934) La casa dels senyors de Montbui i la llosa sepulcral dels comtes de Plasència Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada. Núm. 31.pàg. 103-104. IGLESIAS Josep. (1963) La reconquesta a les valls de l'Anoia i el Gaià. Episodis de la història. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. Pàg. 64 TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XII-XX | Han patit erosió i s'han desdibuixat algunes de les ornamentacions | <p>Conjunt ornamental de quatre tombes amb estela del període medieval enclavades al terra, a tocar de la capçalera de l'església de Santa Maria de la Tossa. Les tombes es destaquen per forma discoïdal, fetes en pedra amb base trapezoïdal i cap circular. Les seves mides són 21 x 144 x 10 cm. Aquestes esteles reposen sobre lloses de pedra trapezoïdals d'uns 35 cm de mitjana. Una de les esteles es troba escapçada, i una altra de les tombes ha estat reposada amb una estela reproduïda recentment amb un relleu interior en forma de castells. Les altres dues, que resten originals, es troben molt erosionades i han perdut l'ornamentació que omplia els caps circulars.</p> | 08250-174 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'existència de tombes situades a la capçalera de l'església de Santa Maria es troba relacionat amb l' ubicació de l'antic cementiri parroquial situat a llevant de l'actual església. La construcció de la nova església parroquial de Santa Margarida de Montbui el 1614 va desvaloritzar el culte que es practicava a l'església de la Tossa, que es va veure relegada a segon terme. El cementiri parroquial degué situar-se doncs a redós de la nova església, abandonant el costum d'enterrar-se a la vella. L'any 1928 l'església de Santa Maria perdé el seu caràcter de sufragània, es suprimiren els cultes religiosos i es tancà definitivament el cementiri.</p> | 41.5552200,1.5806000 | 381632 | 4601367 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70753-foto-08250-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70753-foto-08250-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70753-foto-08250-174-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest conjunt de tombes es troben relacionades contextualment amb l'església de Santa Maria de la Tossa, i és ben segur que devien trobar-se en les seves immediacions, ara bé, la seva ubicació actual no es correspon amb l'original, ja que l'antic cementiri parroquial fou eliminat i el seu espai l'espai transformat en jardí. La col·locació de les tombes en aquest indret respon a motius ornamentals. | 98|85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 70658 | Fons documental de l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-episcopal-de-vic-4 | XIV-XIX | <p>El fons documental conservat a l'Arxiu Episcopal de Vic es troba format bàsicament per visites pastorals realitzades pel delegat del Bisbe de Vic a la parròquia de Santa Margarida de Montbui. L'àmbit cronològic és molt extens, i abraça des del 1331 fins el 1856. Cal pensar que fins el 1600 les visites es corresponen a l'església de Santa Coloma i a partir d'aquesta data a la nova església parroquial de Santa Margarida. Alguns dels volums han d'incloure notícies sobre l'església de Santa Maria del Castell, que figurava com a sufragània, així com de les esglésies de Sant Pere i Santa Anna del Saió, també sufragànies de la parroquial.</p> | 08250-79 | Bisbat de Vic (C/Santa Maria, 1 08500 Vic) | <p>Les visites pastorals són el recull informatiu que el visitador o delegat del Bisbe de Vic realitzava a totes les seves parròquies periòdicament. Les primeres visites pastorals daten del segle XIV, i la informació que aporten es troba sobre tot relacionada amb la vida espiritual dels feligresos i dels mossens que atenien les esglésies. A partir del segle XVII, coincidint amb l'aplicació del Concili de Trento, la informació es centra més a la situació material dels edificis de les esglésies i capelles sufragànies, al manteniment dels edificis de la rectoria i el cementiri, i al compliment de la normativa amb els llibres de registres parroquials (baptismes, casaments, defuncions etc..). La informació que aporten és de vital importància històrica per conèixer la vida espiritual de la parròquia i l'evolució constructiva dels temples.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||||
| 70580 | Camí Vell de la Llacuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-la-llacuna | <p>MIRALLES I SABADELL F i altres (2002) Els camins ramaders del Vallès Occidental. Ponències Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. 2002. www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/70466/86565</p> | XIV-XXI | <p>Antic camí que des del nucli antic de Santa Margarida de Montbui es dirigia a la població de la Llacuna. Aquest camí seguia el curs del torrent de Garrigosa, als peus de la serra de Santa Margarida i travessava el terme municipal en sentit nord-sud. Dins del poble de Montbui enllaçava amb el camí que d'aquesta població menava a Igualada i es convertia, per tant, abans de la construcció de la C-37, en la principal via de connexió entre Igualada i el Penedès, passant per Santa Margarida de Montbui i la Llacuna. A l'alçada de la masia de Can Vidal es convertia en l'antiga carrerada ramadera de la Llacuna. Actualment es tracta d'un camí planer de terra, que discorre al peu de la Serra de Santa Margarida, entre aquesta i el torrent. La seva amplada és variable, entre els 3 i 4 metres, travessant en alguns sectors el bosc, a la part baixa de la Serra. Al marge dret del camí discorre, durant bona part del traçat el rec .</p> | 08250-1 | (08710 Santa Margarida de Montbui ) | <p>Aquest camí ha estat la principal ruta de comunicació del nucli de Montbui vers al sud. Històricament ha estat identificat com a part de l'antiga carrerada de la Llacuna, utilitzada en les rutes de transhumància dels ramats vers al Penedès. Segons Miralles, aquesta carrerada era un gran branc del camí de la Segarra que, a l'indret del cementiri de Pinós, trencava cap a l'Alt Penedès. El seu itinerari, a grans trets, segons Miralles, era el següent: el cementiri de Pinós, el castell de Boixadors, Can Verges, La Llavinera, Can Passada, Pedrafita, Briançó, Sant Genís, Cal Cansalada, els boscos del Vidal, Françola, la Llacuna, coll de la Barraca, Guardiola de Font Rubí, la Granada les Cabòries, Olesa de Bonesvalls i Begues. MIRALLES (2002:32) En tot cas no sabem exactament quin era el seu recorregut entre el mas Cal Cansalada i els boscos del Vidal, si el camí es feia a través del poble de Santa Margarida o devia passar als peus de la Tossa. Tot i que durant segles va ser la principal via de comunicació cap al sud, des de la construcció de la carretera C-37, a començaments del segle XX, va deixar de ser utilitzada. Actualment només és considerada com un espai de lleure per ciclistes i excursionistes.</p> | 41.5601700,1.6135900 | 384392 | 4601872 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70580-foto-08250-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70580-foto-08250-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70580-foto-08250-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Ferran Miralles opina que la via rebia el nom de via Mercadera i formava part del Camí de Sant Jaume. Aquest fet no ha pogut ser comprovat. | 85|94|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 70582 | Rec Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-comu | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. RAURICH J. SANTACANA M (1982) L'activitat econòmica a l'àrea igualadina a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XIV-XXI | <p>Rec de 5,5 km de llargada que canalitza les aigües al naixement del Torrent de la Garrigosa i discorre en direcció al nucli antic de Montbui. El curs del torrent és paral·lel al torrent i al vell camí de la Llacuna. La seva estructura està formada per un petit vall excavat al terra d'entre 20 i 25 cm de fondària i uns 20 cm d'amplada de mitjana. La construcció és feta amb lloses de pedra tot i que alguns trams ha estat reformat amb formigó. El rec omple al llarg del seu recorregut diverses basses destinades al rec d'horts. Un cop entrat dins del nucli de Montbui el rec omplia una bassa situada a tocar de l'església de Santa Margarida, per regar els horts de la rectoria, i dues basses dins la propietat de la Casa Gran, una per regar els horts i una altra per rentar la roba i per usos domèstics.</p> | 08250-3 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La historiografia tradicional atribueix la construcció d'aquest rec a una iniciativa dels comtes de Plasència, senyors de Montbui, i s'hauria convertit en un dels estímuls importants en la fixació de la població al nucli antic de Santa Margarida: 'El rec del Comú de Montbui va ser construït pel baró de Montbui, per a proveir-se de l'aigua necessària, des de Cal Alemany fins a la Casa Gran. Per tal motiu, els que utilitzaven l'aigua per regar, havien de dar-li parts dels fruits que collien. Ara aquest rec ha passat a domini públic i s'escura cada any al matí de Sant Isidre, prenent part en aquesta feina un de cada casa, cridats pel nunci; que a punta de dia segueix el poble trucant una planxa de ferro, que és el senyal de costum.'AMENOS (1949: 129-163) Tot i la presumpta autoria que la tradició popular atribueix als comtes de Plasència, el rec és una construcció documentada des del segle XIV, i es tractava d'un rec de caràcter comunal no subjecte a restriccions fiscals per part dels senyors del terme. Aquest fet no descarta modificacions i ampliacions fetes al segle XVII lligades a l'arribada de l'aigua a la Casa Gran, propietat dels comtes. També la creació de la primera Comunitat de regants als segle XVIII indica la titularitat pública d'aquesta infraestructura. La documentació municipal de finals del segle XIX descrivia el rec procedent 'de una presa construida de muchísimos años en el torrente Garrigosa, muy cerca del manatial de Can Alemany, para recoger sus aiguas y las del Grifol, fuentes que salen en el alveo del torrente, para llevarlas por medio de una acequia hasta una balsa, desde donde las utilizan los vecinos para riego y usos domésticos' TORRAS (1991: 35)</p> | 41.5544100,1.6022600 | 383437 | 4601248 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70582-foto-08250-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70582-foto-08250-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70582-foto-08250-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Actualment el rec continua regant els horts propers al nucli de Santa Margarida. | 98|119|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 70620 | Camí del Saió a la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-saio-a-la-tossa | <p>ESPINALT F (1958) El Ceió a Santa Margarida de Montbuy. Fiesta Mayor. Sp.</p> | XIV-XXI | Actualment aquests camins es mantenen com a pistes forestals i camins rurals. | <p>Aquest camí era utilitzat tradicionalment pels veïns del Coll del Guix i del Saió per ascendir a la Tossa el dia de la festivitat del Roser i el dia de la Benedicció del Terme. Aquest camí sortia del nucli del Saió fins a la casa actual de Ca l'Elvira, allà s'unia amb el camí que venia del Saió. Els dos camins s'unien i es dirigien en direcció a Can Bisbal fins a empalmar amb el camí de la Serreta.</p> | 08250-41 | El Saió (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquests camins foren utilitzats tradicionalment pels veïns d'aquests nuclis i les masies properes per ascendir a la Tossa els dies de les festivitats del Roser i de la Benedicció del Terme. A partir de la dècada del 1970 l'ascens es feia cada cop més en cotxe. L'obertura de la carretera d'ascens a la Tossa el 1976, així com la construcció de la BV-2233 entre Coll de Guix i Igualada permetien l'ascens a la Tossa i la comunicació entre el Coll del guix i el Saió, fent que s'abandonessin i actualment són camins de caire rural.</p> | 41.5742700,1.5651000 | 380375 | 4603504 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70620-foto-08250-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70620-foto-08250-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70620-foto-08250-41-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 70581 | Creu del Maginet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-maginet | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XIX | <p>Monument commemoratiu situat al marge dret del riu Anoia, a tocar de la llera del riu. El monument es troba format per un basament quadrangular, creat amb carreus de pedra rectangular units amb ciment, de 73 cm d'amplada per 120 cm d'alçada. Sobre aquest basament s'alça una estructura piramidal monolítica de 32 cm d'alçada per 36 cm d'amplada a la part superior. Sobre aquesta estructura s'alça un petita base, també monolítica, de 30 cm d'amplada per 15 cm d'alçada, sobre la qual recau una creu llatina de ferro de considerable alçada, pintada en color negre, amb els extrems dels braços treballats. A la cara de ponent del basament inferior es llegeix la següent inscripció: ' Teresa Lliró a su amado esposo Magín Rabell que murió en este lugar el 18 de enero de 1904. EL obispo de Vich Dr. José Torras y Bages concedió 50 dias de indulgencia por todo acto de piedad en sufragio del alma del difunto'.</p> | 08250-2 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El nom de la creu de Maginet ve perquè s'erigí en lloc on va morir d'accident Magí Rabell el 18 de gener de 1904. L'aixecament i consagració del monument devia produir-se poc desprès d'aquest esdeveniment. La iniciativa fou de la seva esposa Teresa Lliró.</p> | 41.5759600,1.6195800 | 384920 | 4603617 | 1904 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70581-foto-08250-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70581-foto-08250-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Històricament, Magí Rabell fou un veí d'Igualada que morí accidentalment mentre provava un arma de foc amb un altre veí. El lligam d'aquest personatge amb Santa Margarida de Montbui és nul, però l'accident tingué lloc en territori montbuienc, i actualment forma part del paisatge habitual de la llera del riu. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 70586 | Pont Gran de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-gran-de-montbui | <p>LACUESTA R. GONZÁLEZ X. (2008) Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona. Pàg. 125-128.</p> | XIX | <p>El Pont Gran de Montbui, aixecat sobre el riu Anoia a la carretera d'Igualada a Valls, uneix el sector SO de la ciutat d'Igualada, a tocar del barri de les Adoberies amb el barri de Sant Maure de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'una estructura de rasant lineal de 160 metres de llarg per 12 d'ample, formada per 10 arcs de punt rodó que generen voltes i arcades de punt rodó. Els arcs s'agrupen en tres trams separats per contraforts que arriben fins a la mènsula del tauler. El primer tram (al cantó d'Igualada) i el tercer (a Santa Margarida de Montbui) estan formats per tres arcs i un arc, respectivament, amb volta de maó, i el central, per sis arcs amb volta de formigó, fruit de la reconstrucció portada a terme després de la Guerra Civil. La fàbrica original era carreuat regular, però els timpans del tram central, en reconstruir-los, es van fer amb un paredat de capserrat. Només els pilars d'aquest mateix tram, sobre el riu Anoia, tenen un tallamar a cada cara, que dibuixa una semicircumferència de grans carreus coronada per una cornisa imposta de pedra motllurada acabada en un element cònic. LACUESTA (2008:120)</p> | 08250-7 | Barri de Sant Maure (Crta. De Valls. C-37, km.0,5. 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La carretera d'Igualada a Valls va ser prevista als plans estatals de 1864 i 1877, però l'any 1900 encara estava en construcció. El pont de Montbui, conegut també com el Pont Gran es va projectar i bastir entre 1884 i 1895, a iniciativa del Centre Catalanista d'Igualada, en qual va promoure una subscripció popular que va encapçalar l'Ajuntament. Per la Guerra Civil Espanyola va patir diversos danys i va haver de ser reconstruït parcialment als anys quaranta. LACUESTA (2008:125)</p> | 41.5788900,1.6076700 | 383932 | 4603959 | 1895 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70586-foto-08250-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70586-foto-08250-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 70621 | Barraca de vinya de la Mallola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-mallola | <p>RIPOLL MASFERRER R (2003)'Les construccions en paret seca a l'Anoia' . Actes del Congrés Els paisatges de la Vinya (Manresa, 2003). Centre d'Estudis del Bages. Manresa. SOLÉ BONET, J (1998) ' La tècnica de la pedra seca' a Dovella núm. 29. Manresa.</p> | XIX | Presenta mal estat | <p>Barraca de vinya de planta quadrangular aixecada a ponent de l'actual urbanització residencial de la Mallola, al peu d'un petit turó on es troba localitzat el jaciment arqueològic conegut com 'Jaciment a ponent de la Mallola'. Es tracta d'una construcció aixecada en pedra seca amb carreus de mida regular, rectangulars i quadrangulars, que formen fileres bastant ben ordenades. La tècnica constructiva de la pedra seca consisteix a col·locar, combinar i encaixar pedres, de mides diverses, sense cap altre material que les uneixi. L'estructura arquitectònica es troba reforçada al sector de les cantonades, on els carreus són de mida considerable i es troben disposats de forma molt ordenada. La barraca es troba orientada a migdia, i s'obre amb una porta quadrangular acabada a la part superior per una llinda monolítica que es recolza sobre uns brancals formats amb carreus quadrangulars ben disposats. Protegeix l'obertura una porta de fusta, actualment molt malmesa. La part superior de la barraca es troba coberta exteriorment per un gruix de terra que protegeix la pedra. Interiorment la barraca es cobreix amb una volta falsa formada per carreus de mida mitjana que es van disposant fins a tancar la superfície.</p> | 08250-42 | La Mallola (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La tècnica constructiva de la pedra seca és utilitzada des del neolític en construccions de caire popular. El seu màxim exponent en el medi rural són els murs i les barraques o cabanes, que en el cas de l'Anoia reben la denominació popular de 'barraques de vinya'. L'aixecament d'aquest tipus d'estructures es troba relacionada amb el període màxima explotació de la vinya a la comarca entre els segles XVIII, XIX- ,moment en el qual bona part de les terres de conreu foren ocupades per la vinya. Aquest període d'esplendor finalitzà a finals del segle XIX amb l'arribada de la plaga de la fil·loxera, que acabà amb totes les vinyes. Al terme de Santa Margarida de Montbui, el conreu de la vinya no estigué especialment estès, ja que històricament no hi hagué grans masies ni grans propietaris que invertissin en aquest conreu. Es tractava d'una producció de tipus mitjà i molt secundària darrera del conreu del cereal i l'explotació del bosc, principals activitats econòmiques. Amb tot, alguns propietaris, si que parcel·laren alguns trams de propietat i els destinaren a la vinya. És per aquest motiu que encara es conserva alguna d'aquestes construccions, destinada fonamentalment a guardar eines i estris destinats al camp, i evitar haver de traslladar-los.</p> | 41.5822600,1.5608700 | 380037 | 4604397 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70621-foto-08250-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70621-foto-08250-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70621-foto-08250-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 70625 | Molí de la Fàbrica o de cal Marxandones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-fabrica-o-de-cal-marxandones | <p>PALAU S. (1990) Els molins fariners hidràulics de Catalunya, 690 molins inventariats. Santa Coloma de Queralt.</p> | XIX | Parts desaparegudes | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a quatre aigües aixecat a tocar de la riera de Tous i el pont de la riera. L'edifici s'ha aixecat aprofitant el desnivell del terreny i compta amb planta baixa, primer, segon i tercer pis. La construcció és feta mur de paredat irregular a la planta baixa barrejat amb maó units amb ciment pòrtland de manera força barruera, i amb maó la resta de pisos de l'edifici. Tot el conjunt és arrebossat sense pintar, tot i que aquest arrebossat exterior es troba molt malmès en alguns trams, especialment al tercer pis. La façana principal es troba orientada a llevant, davant d'una petita explanada. A la planta baixa s'obre amb dos portals separats uns metres entre ells, acabats a la part superior amb un arc molt rebaixat. A banda i banda dels portals s'obren un seguit de petits finestres. El primer, segon i tercer pis s'obren un seguit de quatre finestres quadrangulars ordenades de forma regular, escaient les del segon i tercer pis sobre les del primer. La única excepció la presenten les dues finestres centrals del segon pis, que han estat unificades formant un sol finestral acabat en un arc rebaixat, i dividit en dos per un pilar de maó força ample. Aquesta excepció és fruit d'una reforma posterior de l'edifici feta pels actuals propietaris. També són excepció finestres del tercer pis que són lleugerament més petites que les de la resta de pisos. Les façanes nord i ponent guarden aquesta simetria d'obertures a nivell de segon i tercer pis, i són similars a la resta. Actualment no es conserva cap resta de la maquinària antiga, a excepció d'unes piques de pedra situades al pati davant del molí.</p> | 08250-46 | El Saió (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Va ser construït el 1807 com a molí fariner pel senyor Miquel Vilaseca Viver. A l'any 1819 va ser venut a Josep Font Comas. Aquest tingué una fàbrica de filats i un molí de ciment amb el seu forn, on coïen la pedra, la molien i l'envasaven. Aquesta indústria va funcionar fins que l'aiguat del 1926 s'emportà la resclosa i les parets del pati, quedant l'edifici inundat fins al primer pis. A mitjans del segle XX l'edifici fou ocupat per diverses famílies pageses. </p> | 41.5793900,1.5605800 | 380007 | 4604079 | 1807 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70625-foto-08250-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70625-foto-08250-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-06-30 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | També era conegut com a molí de les vídues, tot i que es desconeix l'origen d'aquest sobrenom. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 70626 | Pont de can Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-mateu | <p>LACUESTA R. GONZÁLEZ X. (2008) Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona. Pàg. 125-128.</p> | XIX | <p>Aixecat sobre la riera de Tous, entre els límits municipals de Santa Margarida de Montbui i Jorba, a l'antic camí veïnal de Santa Coloma de Queralt per Tous, al costat de la masia de Can Mateu. Es tracta d'una construcció feta en mur de maçoneria irregular, reforçat al sector de les arcades i els pilars de sustentació amb carreus més ben treballats. Compta amb cinc arcades que recauen sobre pilars elevats amb les cantonades arrodonides. L'alçada dels pilars va augmentant al sector de llevant per tal de salvar el desnivell del terreny. Sobre el pont passa la carretera d'Igualada a Santa Coloma.</p> | 08250-47 | La Mallola (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Les dues memòries descriptives referides a la construcció del pont, signades per l'enginyer director de Camins Veïnals, Josep M. De Casanova els anys 1864 i 1866, feia menció expressa del fet que 'cuando en el año 1861 la crisis industrial producida por la Guerra de los Estados Unidos afligia a la clase obrera de las fábricas, el Excmo. Señor Gobernador Civil de acuerdo con la Diputación Provincial, dispuso que se abrierancaminos en todos los distritos manufactureros de la provincia pata poder auxiliar á aquellos infelices que estaban sumidos en la mayor miseria'. El pont doncs, fou projectat pel mateix Casanova el 1865 i aixecat pels obrers de la fàbriques en atur. Tot i que inicialment havia de tenir set arcs i ser aixecat en maó. En un segon projecte, signat per Celso Xaudaró el 1870, es va substituir el maó per la pedra i els arcs es van reduir a cinc. Les obres es van iniciar el 1878 i es van acabar l'estiu del 1880. El 1939 va patir danys importants i va ser reconstruït el 1941, seguint el projecte de l'enginyer Eduardo Peña. LACUESTA (2008:127)</p> | 41.5849200,1.5749700 | 381217 | 4604673 | 1880 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70626-foto-08250-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70626-foto-08250-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70626-foto-08250-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Celso Xaudaró | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 50,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/