Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 70580 | Camí Vell de la Llacuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-la-llacuna | <p>MIRALLES I SABADELL F i altres (2002) Els camins ramaders del Vallès Occidental. Ponències Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. 2002. www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/70466/86565</p> | XIV-XXI | <p>Antic camí que des del nucli antic de Santa Margarida de Montbui es dirigia a la població de la Llacuna. Aquest camí seguia el curs del torrent de Garrigosa, als peus de la serra de Santa Margarida i travessava el terme municipal en sentit nord-sud. Dins del poble de Montbui enllaçava amb el camí que d'aquesta població menava a Igualada i es convertia, per tant, abans de la construcció de la C-37, en la principal via de connexió entre Igualada i el Penedès, passant per Santa Margarida de Montbui i la Llacuna. A l'alçada de la masia de Can Vidal es convertia en l'antiga carrerada ramadera de la Llacuna. Actualment es tracta d'un camí planer de terra, que discorre al peu de la Serra de Santa Margarida, entre aquesta i el torrent. La seva amplada és variable, entre els 3 i 4 metres, travessant en alguns sectors el bosc, a la part baixa de la Serra. Al marge dret del camí discorre, durant bona part del traçat el rec .</p> | 08250-1 | (08710 Santa Margarida de Montbui ) | <p>Aquest camí ha estat la principal ruta de comunicació del nucli de Montbui vers al sud. Històricament ha estat identificat com a part de l'antiga carrerada de la Llacuna, utilitzada en les rutes de transhumància dels ramats vers al Penedès. Segons Miralles, aquesta carrerada era un gran branc del camí de la Segarra que, a l'indret del cementiri de Pinós, trencava cap a l'Alt Penedès. El seu itinerari, a grans trets, segons Miralles, era el següent: el cementiri de Pinós, el castell de Boixadors, Can Verges, La Llavinera, Can Passada, Pedrafita, Briançó, Sant Genís, Cal Cansalada, els boscos del Vidal, Françola, la Llacuna, coll de la Barraca, Guardiola de Font Rubí, la Granada les Cabòries, Olesa de Bonesvalls i Begues. MIRALLES (2002:32) En tot cas no sabem exactament quin era el seu recorregut entre el mas Cal Cansalada i els boscos del Vidal, si el camí es feia a través del poble de Santa Margarida o devia passar als peus de la Tossa. Tot i que durant segles va ser la principal via de comunicació cap al sud, des de la construcció de la carretera C-37, a començaments del segle XX, va deixar de ser utilitzada. Actualment només és considerada com un espai de lleure per ciclistes i excursionistes.</p> | 41.5601700,1.6135900 | 384392 | 4601872 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70580-foto-08250-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70580-foto-08250-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70580-foto-08250-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Ferran Miralles opina que la via rebia el nom de via Mercadera i formava part del Camí de Sant Jaume. Aquest fet no ha pogut ser comprovat. | 85|94|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 70589 | Festa Major del Saió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-saio | <p>CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. ESPINALT F (1958) El Ceió a Santa Margarida de Montbuy. Fiesta Mayor. Sp.</p> | Tot i que semblava destinada a desaparèixer, la festivitat ha estat recuperada amb força a iniciativa dels veïns del Saió i les masies properes. | <p>La Festa Major del Saió és organitzada pels veïns del Saió i les masies lligades territorialment al sector del Saió, tot i que els veïns del Coll del Guix i les masies del seu entorn també participen fent-la seva.. Es celebra del dia 25 de Juliol per la festivitat de Sant Jaume. Tradicionalment es celebra una missa a la capella de Santa Anna seguida d'un vermut popular i desprès una arrossada popular entre els veïns. Darrerament la festa ha anat acompanyada d'una pujada en globus.</p> | 08250-10 | El Saió (Crta. BV-2233. km. 1 . 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Tradicionalment aquesta festa era freqüentada pels veïns del Saió, del Coll del Guix i del nucli antic de Santa Margarida. Tot i que durant molts anys semblava perduda, aquesta festivitat ha estat recuperada amb ganes per alguns veïns del Saió i del Coll del Guix. També aculen veïns de Santa Margarida i d'Igualada.</p> | 41.5772600,1.5628100 | 380189 | 4603839 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||||
| 70679 | Ca n'Alemany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nalemany | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII-XX | <p>Masia de planta quadrangular amb multitud de cossos adossats a banda i banda. El cos central és de planta quadrangular i es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La construcció de l'edifici no s'aprecia, ja que actualment es troba arrebossada i pintada en color blanc. Compta amb planta semisoterrada, planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba orientada a migdia, i resta tancada per un mur perimetral que tanca tot el sector de migdia i llevant. Es tracta d'un mur massís, que es resolt com una prolongació de la casa, i deixa un espai interior en forma de pati intern. Al cantó nord, la casa s'engrandeix amb un seguit de cossos adossats, un al costat de l'altre, destinats a coberts i auxiliars, que contribueixen a donar l'aparença d'una casa amb una planta molt irregular. L'accés a la casa es realitza mitjançant un portal allindat obert al mur de tanca del cantó de migdia. La façana principal, encarada a llevant, s'obre amb un portal adovellat. A la dovella central de la porta hi ha la data 1788. Al sector de llevant del nucli central de la casa s'adossa un altre cos rectangular que s'obre a migdia, i a nivell de primer pis, amb una galeria formada per arcs de mig punt. Totes les obertures són molt modernes i no guarden cap element ornamental. Destaca una finestra balconada oberta a l'alçada del primer pis, a la façana de ponent.</p> | 08250-100 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els orígens del poblament medieval de Santa Margarida de Montbui es troben lligats a la construcció del castell de la Tossa de Montbui i la que fou en aquells moments església parroquial de Santa Maria, a mitjans del segle X. La seguretat oferta pel conjunt militar i eclesiàstic de la Tossa, va permetre consolidar la població pagesa al pla. Tradicionalment el poblament de Montbui ha estat des dels seus orígens dispers, amb dues agrupacions principals situades al Saió i a l'actual poble de Santa Margarida de Montbui, i amb un nombre divers de masos escampats per la geografia del terme. Els testimonis documentals sobre el nombre i el nom de les masies del terme és escàs fins al començament dels fogatges a mitjans del segle XIV, però cal pensar que moltes d'elles ja es trobaven perfectament configurades com a unitats d'explotació agrícola familiar a mitjan segle XII. A partir del segle XVI l'existència de capbreus detallats permet ampliar el coneixement que d'elles es té. Actualment la casa ja no funciona com a explotació agrícola i és utilitzada com a residència familiar.</p> | 41.5499700,1.5914100 | 382524 | 4600770 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70679-foto-08250-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70679-foto-08250-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70679-foto-08250-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 70680 | Can Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal-4 | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII-XXI | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Es tracta duna construcció aixecada en mur de mamposteria irregular arrebossada amb ciment pòrtland sense pintar en algunes parts. L'edifici es troba orientat amb la façana principal a llevant, però una part de la façana no es pot apreciar, ja que compta amb una petita capella dedicada a Sant Jaume adossada a llevant, ocupant la part nord de la façana principal. A continuació de la capella s'adossen dos cossos de planta rectangular disposats perpendicularment i coberts amb teulada inclinada, sent més alt el del cantó nord. Tots dos són fets en maó i de moderna construcció. D'aquestes dues naus sorgeix un mur de tancament que forma un petit angle i gira fins a trobar-se amb la cantonada sud-est de la casa creant un pati interior. A dita cantonada s'obre un portal d'accés al pati interior i a la casa. Part del mur es troba edificat en maó i es troba arrebossat. Modernament, al tram de mur de maó s'han obert un tram que es troba protegit amb una porta metàl·lica. El mur es troba protegit a la part superior per una teulada inclinada. La porta principal del mur, encarada a migdia és adovellada i la dovella central du la data del 1768. Es tracta d'un portal antic protegit també per una teulada inclinada. A migdia de la casa s'adossa una vivenda senzilla de planta quadrangular i coberta a dues aigües que era destinada als masovers. A migdia d'aquesta casa s'adossen uns coberts fets en paredat irregular i coberta inclinada destinats al bestiar, que actualment es troben molt malmesos. A la façana de ponent s'adossa un cos quadrangular que s'alça fins al primer pis i que es correspon a una cisterna. La façana principal compta amb diverses obertures a la planta baixa entre les quals destaca una porta allindada al centre, que és l'accés a la vivenda. La casa compta amb planta baixa, primer pis i golfes, i destaquen diverses obertures quadrangulars en els dos nivells disposades de forma lleugerament anàrquica, fruit de reformes contemporànies. Possiblement les obertures més antigues de la casa corresponguin a la façana nord, que són quadrangulars i petites. En aquesta façana nord també destaca un rafa o contrafort disposat al tocar de la cantonada nord-est, que arriba fins al primer pis. La capella de la casa és de planta rectangular i té l'alçada de la casa, resultant un edifici extraordinàriament alt i estret. Aquesta capella es cobreix exteriorment a dues aigües amb teula. Els murs es troben arrebossats i guarda una orientació nord-sud, amb l'absis encarat al nord. L'accés es realitza per la façana Sud, que és la que es troba encarada dins del pati de la casa. La porta principal d'accés és allindada i manca de decoració escultòrica o pictòrica. La il·luminació interior de la capella es fa mitjançant un seguit de finestres rectangulars, acabades amb un arc molt rebaixat, que s'ubiquen pràcticament sota l'aler de la teulada. També destaca un campanar d'espadanya sobre la façana principal. L'interior de la capella és molt senzill i es troba arrebossat i pintat en color crema. Darrera d'una ara de pedra es situa un pedestal encastat al mur de l'absis sobre el qual reposa una figura de Sant Jaume feta en fusta, feta els darrers anys. El sostre interior és a fet amb trams de volta a quatre vents. La capella es troba actualment dedicada a Sant Jaume i té un caràcter estrictament familiar.</p> | 08250-101 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Històricament l'actual mas de Can Vidal es correspon a l'antic mas de la Garrigosa, que a començaments del segle XIX canvià el nom per Can Vidal, en atenció al nou cognom dels seus propietaris. Els orígens del poblament medieval de Santa Margarida de Montbui es troben lligats a la construcció del castell de la Tossa de Montbui i la que fou en aquells moments església parroquial de Santa Maria, a mitjans del segle X. La seguretat oferta pel conjunt militar i eclesiàstic de la Tossa, va permetre consolidar la població pagesa al pla. Tradicionalment el poblament de Montbui ha estat des dels seus orígens dispers, amb dues agrupacions principals situades al Saió i a l'actual poble de Santa Margarida de Montbui, i amb un nombre divers de masos escampats per la geografia del terme. La documentació més antiga sobre aquest mas es remunta al 1346, i era la propietat més extensa del terme de Montbui. Aquell any la propietat i la casa eren venudes a Joan Vidal. La possessió era formada sobretot per boscos, i fou ampliada als segles XVI i XVII. TORRAS (1991: 30). Si bé no apareix esmentat al capbreu de l'any 1520 possiblement per problemes de la metodologia amb la qual és fet. Als capbreus dels anys 1635, 1685, 1727 i 1770 apareix amb el nom de Mas de la Garrigosa. El 1684, en un capbreu, Jaume Vidal Roca dóna compte de les seves possessions al procurador del comte de Plasència, qui tingué el domini baronial fins el 1750. A l'amillarament del 1851 ja apareix sota el nom de Can Vidal. TORRAS (1991: 31) A la capella existeix un document del 1827 en que el bisbe de Vic dóna el permís perquè la capella sigui d'ús públic. Arquitectònicament es tracta d'un edifici aixecat possiblement al segle XVIII tot i que no es descarta la presència d'algun mas precedent corresponent al mas documentat des del segle XIV. Tot i que podria ser del segle XVIII l'edifici ha patit moltes reformes posteriors, especialment en la façana principal. La capella podria ser un edifici aixecat a finals del segle XVIII o començaments del segle XIX. La principal font d'ingressos de la casa fins a mitjans del segle XX fou l'explotació del bosc i l'ofici de fogaire.</p> | 41.5407900,1.5658600 | 380376 | 4599786 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70680-foto-08250-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70680-foto-08250-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70680-foto-08250-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 70681 | La Censada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-censada | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII-XXI | <p>Masia de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Es tracta d'un edifici aixecat en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades per carreus quadrangulars i rectangulars disposats regularment. La façana de llevant ha estat arrebossada i pintada durant la darrera reforma efectuada l'any 1980 per ser convertida en casa de colònies. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba encarada al nord, i s'obre, precedida d'una gran explanada, amb un portal situat al centre de la façana, format per una arcada de mig punt rebaixada, construïda amb dovelles de mida mitjana. Aquesta arcada es recolza sobre dos brancals formats per carreus quadrangulars, que destaquen sobre el parament irregular del mur. La dovella central du gravada la data de 1797. Els interiors de l'edifici han estat totalment transformats i adequats a l'ús de casa de colònies. Al darrera de l'edifici principal s'aixequen diversos edificis auxiliars més moderns.</p> | 08250-102 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els orígens del poblament medieval de Santa Margarida de Montbui es troben lligats a la construcció del castell de la Tossa de Montbui i la que fou en aquells moments església parroquial de Santa Maria, a mitjans del segle X. La seguretat oferta pel conjunt militar i eclesiàstic de la Tossa, va permetre consolidar la població pagesa al pla. Tradicionalment el poblament de Montbui ha estat des dels seus orígens dispers, amb dues agrupacions principals situades al Saió i a l'actual poble de Santa Margarida de Montbui, i amb un nombre divers de masos escampats per la geografia del terme. Tot i que cal pensar que entorn als segles XI-XII la majoria del territori ja es trobava repartit entre masos perfectament configurats com a unitats d'explotació agrícola familiar, l'augment de població i la bonança econòmica dels segles XVI-XVII va ocasionar que algunes d'aquestes grans explotacions medievals es disgreguessin apareixent nous masos on abans només hi havia masoveries. És per aquest motiu que alguns dels masos actuals tenen els seus orígens en aquest període. Al terme de Montbui l'estudi detallat dels capbreus fets entre el 1520 i el 1635 permet observar la duplicació del nombre de masies documentades, la qual cosa indica una colonització més intensa de l'espai agrari. Al capbreu del 1685 s'observa la presència d'un mas anomenat Mas de l'Assenssada, que es correspondria amb el mas actual. TORRAS (1991:30). A l'Amillarament del 1851 apareix censat com a Mas de la Sensada. TORRAS (1991:31). L'evolució etimològica del nom hauria esdevingut actualment en la forma La Censada. Al 1980 s'hi realitzaren obres de consolidació dels fonaments i adaptació per casa de colònies.</p> | 41.5323000,1.5407500 | 378266 | 4598878 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70681-foto-08250-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70681-foto-08250-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70681-foto-08250-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 70682 | Cal Vilaseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilaseca | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII-XXI | Reformada | <p>A nivell arquitectònic, inicialment, el mas Torrents es devia trobar situat uns metres a llevant de l'actual casa de Can Vilaseca. En aquest indret es conserva actualment un grup de dues cases unides per unes quadres formant un petit carrer. En la primera casa s'observa actualment la dovella central del portal principal amb la data gravada del 1793 dins d'una orla encapçalada per una creu. Les quatre cantonades als extrems laterals de la dovella s'han omplert amb elements figuratius vinculats al treball de la terra, concretament amb eines del treball de la vinya. Aquests elements figuratius, donen idea segurament, de la importància que el conreu de la vinya va tenir en l'economia de la casa al segle XVIII. Aquest edifici és actualment una casa de planta quadrangular coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Es tracta d'una casa de planta baixa, primer pis i golfes. Les obertures de la façana principal, orientada a migdia, sobre el cingle del torrent d'en Feliu, podrien ser les originals de l'edifici, així com el portal principal, format per un arc rebaixat. Les llindes i ampits de les obertures de la façana principal són reforçats amb bigues de fusta. A ponent d'aquest nucli originari s'aixecà l'any 1802 la casa de Can Vilaseca. A nivell arquitectònic es tracta d'una casa de planta quadrangular de grans proporcions coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Al centre de la teulada s'aixeca un petit cos quadrangular cobert a quatre aigües destinat segurament a observatori. El conjunt de l'edifici és una construcció aixecada en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades per carreus quadrangulars ben disposats. Es tracta d'una casa formada per planta baixa, entresol, primer pis i golfes, i es prolonga al cantó de migdia i ponent amb un mur de tancament que crea un espai precedent a l'entrada de la casa destinat al sector de migdia, i un sector destinat a horts de la casa a llevant. Aquests dos espais de pati interior es troben diferenciats per situar-se a dos nivells diferents, trobant-se els horts a un nivell més elevat, i accedint mitjançant uns graons en forma d'escala. La façana principal es troba encarada a migdia i s'obre amb un portal central format per un arc escarser que recau sobre brancals formats per diverses lloses de pedra. Aquest portal central dóna accés a una gran sala rebedor, que conserva encara l'enllosat de rajola de terrissa. La dovella central del portal compta amb un element decoratiu afegit consistent en una voluta amb formes barroques encapçalada per una corona reial. No sembla cap escut, ja que no compta amb elements blasonats. A banda i banda s'obren dos portals més destinats als animals. A nivell de primer pis s'obren tres grans balcons protegits per un enreixat de ferro senzill. El central és de mida més gran que es laterals. A nivell de les golfes, la façana s'obre amb una galeria formada per un seguit de 6 arcuacions, tres de les quals es troben parcialment tapiades. Aquest conjunt devia ser creat com a eixida. A nivell arquitectònic, a l'exterior de la casa destaca la façana de llevant, reforçada per un seguit de tres ràfecs o contraforts, que s'alcen fins al nivell del primer pis. Interiorment, la sala- rebedor de la planta baixa, ofereix accés a una gran escala central, situada al sector N-E de la casa, que permet la distribució interior de l'edifici i l'accés a les diverses plantes. Dins de l'hort de la casa es conserva una mina i una font actualment encara en actiu. A tocar de la casa, adossada al mur exterior de tancament, orientada a migdia, existeix una font actualment seca feta amb rajoles blavoses i peu de ciment, segurament de la mateixa època de la casa.També conserva dos rellotges de sol molt deteriorats, un situat a la façana de la casa de Can Vilaseca, i un altre situat en la façana d'una de les cases de llevant, segurament la que es correspon a l'antic mas Torrents.</p> | 08250-103 | Coll del guix (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El mas Vilaseca es correspon històricament a l'antic mas conegut amb el nom de mas dels Torrents. D'orígens segurament medievals apareix esmentat al capbreu de l'any 1520 amb aquest nom, i així ho fa successivament als capbreus del 1635, 1685, 1727 i 1770. És molt possible que en aquest període, el mas Torrents es correspongués a una de les dues cases situades a llevant de l'actual mas Vilaseca. La llinda datada situada al portal principal d'una de les dues cases, (1793) així sembla indicar-ho. Tot i que caldria una recerca documental més complerta, cal suposar que a finals del segle XVIII i començaments del segle XIX tingué lloc un canvi en la successió del mas. Ja fos per via matrimonial o per via de compravenda, a començaments del segle XIX la propietat començà a ser coneguda com Can Vilaseca, i entorn al 1802 tingué lloc la construcció d'una nova casa, segurament per iniciativa de Miquel Vilaseca, tal i com es llegeix a l'oval encastat sobre el porta d'entrada. A l'amillarament del 1851 apareix sota el nou nom del Can Vilaseca. TORRAS (1991: 31) Amb la construcció de la nova casa, la família propietària del mas passà a residir a la nova casa, mentre que les altres dues foren destinades a les famílies de treballadors del mas. La casa de Can Vilaseca no fou pensada i construïda com una masia rural destinada a feines agrícoles, sinó com una casa residencial, destinada a vivenda d'una família de propietaris agrícoles benestants. Segons informació oral aportada per l'actual propietari, a començaments del segle XX formaven part del mas Vilaseca fins un total de 25 persones -entre la família propietària i famílies treballadores- i convertint-se en un nucli poblat tant important com el Saió o el Guix. Alguns diumenges, fins i tot, podien arribar a organitzar-se balls amb músics a la sala de l'entrada principal de Can Vilaseca, on anaven els veïns del Guix i del Saió. Els descendents de la família Vilaseca van emparentar-se amb la família Ricart, i van vendre la casa als propietaris actuals a mitjans del segle XX. Aquests darrers propietaris l'han conservat sense fer reformes i utilitzen la casa de Can Vilaseca com a segona residència.</p> | 41.5636800,1.5653100 | 380373 | 4602328 | 1793 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70682-foto-08250-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70682-foto-08250-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70682-foto-08250-103-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Una antiga història popular recull el passatge en el qual el propietari de Can Vilaseca anava a cavall i duia un pa rodó sota el braç. Aquest li va caure i no es va molestar a recollir-ho. Un pagès veí li va incitar a fer-ho. Ell va respondre dient que a Can Vilaseca no faltava mai el pa. La història diu que pocs anys desprès es va arruïnar. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||
| 70683 | Ca l'Amigó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamigo-0 | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVII-XXI | A la dècada del 1950 es realitzaren algunes reformes, i novament al 2007 per tan de convertir-la en casa de Turisme Rural. | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Es tracta d'un edifici aixecat en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades per carreus més ben tallats. Actualment algunes de les façanes han estat arrebossades i la pedra només s'observa a la façana principal. Compta amb planta baixa, primer i segon pis, tot i que el fet de trobar-se aixecada al vessant d'una petita elevació , aquesta ha estat aprofitada pel cantó de llevant de la casa per afegir algun altre cos i fer alguns pisos semi soterrats. La façana principal s'obre a migdia amb un portal precedit per una petita era. Es tracta d'un portal reforçat amb carreus quadrangulars ben tallats formant un arc escarser. A banda i banda s'obren dues petites finestres també reforçades amb una llinda monolítica a la part superior. A l'alçada del primer pis, sobre el portal principal s'obre un seguit de tres finestrals seguits acabats a la part superior amb un arc de mig punt. La façana de llevant permet accedit a nivell de planta baixa a una terrassa creada sobre els cossos adossats a la casa aprofitant el pendent de la muntanya, i que formen part dels pisos semi soterrats destinats antigament a la producció de vi. Al cantó de ponent de la casa s'adossa un petit aqüeducte que connecta amb una bassa actualment convertida en piscina. Uns metres a ponent de la casa s'aixeca una altra construcció de planta quadrangular i coberta a dues aigües. Es tracta de les antigues corts, actualment convertides en cases. L'interior de la casa ha estat restaurat conservant bona part dels terres i embigat originals, així com l'antic espai de la cuina i xemeneia. La casa conserva bona part dels baixos destinats antigament a feines agrícoles, una premsa de vi que ha estat recentment restaurada. En la part nord de la casa, en un espai a nivell de primer pis destinada al primer premsat del vi, es conserven dues grans tines quadrangulars revestides amb carreus envernissats, i actualment reutilitzades com a cisternes d'aigua. La seva capacitat és de 20.000 i 30.000 litres. Als baixos de la casa es conserven un conjunt de set botes de vi. Aquest és l'únic conjunt localitzat en tot el terme municipal relacionat amb les feines vitícoles. A l'interior de la casa, la família conserva el diploma que fou entregat com a premi a Miquel Amigó, durant l'Exposició Universal de l'Any 1929, com a resultat del premi obtingut per l'elaboració del millor vi de garnatxa de la província.</p> | 08250-104 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El mas Ca l'Amigo podria tractar-se d'un mas aparegut aprofitant la bonança econòmica i l'expansió demogràfica del segle XVII. La seva situació geogràfica permet apreciar perfectament que es tracta d'una explotació agrícola rompuda al mig del bosc, allunyada del camí principal de la Llacuna, és a dir, apareguda possiblement quan la plana es trobava ocupada. Les primeres referències documentals són del 1780 i apareix com a Mas Can Amigó a l'amillarament del 1851. TORRAS (1991:31). Al llarg del segle XIX i fins les primeres dècades del segle XX, la producció de vi i l'explotació del bosc per fabricar carbó devien constituir els principals ingressos de la casa. Al bosc proper a la casa foren localitzats restes d'antigues carboneres. En arribar al segle XIX era una masoveria propietat de la família dels Marquesos de Valls. A començaments del segle XX fou entregada com a dot matrimonial a Miquel Amigó que l'ha va transmetre als seus successors.</p> | 41.5395400,1.5408900 | 378291 | 4599682 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70683-foto-08250-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70683-foto-08250-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70683-foto-08250-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A nivell territorial la línia divisòria dels municipis de Santa Margarida i Tous passa sobre la casa, de tal manera que mitja casa es troba en terme de Santa Margarida i mitja casa en terme de Tous. Amb tot, la casa sempre s'ha considerat del terme de Santa Margarida. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 70684 | Mas del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-castell | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVII-XXI | <p>Edifici de planta rectangular aixecat al cim de la Tossa de Montbui, a migdia de l'església de Santa Maria. Es cobreix a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es tracta d'una construcció feta en mur de paredat irregular, amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars i rectangulars ben escairats. En tant que edifici, ha estat aixecat aprofitant el desnivell del terreny, que en aquest sector de la Tossa és molt fort, de tal manera que al sector de la façana principal compta amb planta baixa i primer pis, mentre que a la façana posterior només compta amb una planta. La porta posterior de l'edifici, permet accedir de peu pla al primer pis de la casa. La façana principal es troba orientada a llevant i s'obre a nivell de planta baixa amb un gran portal adovellat, del qual només s'aprecia l'arcada, ja que els brancals laterals han estat tapats per dos grans contraforts de pedra a banda i banda. Sens dubte, aquest és l'element més significatiu visualment de la masia. El del costat nord s'alça fins a la part superior del portal, i el del costat de migdia s'alça fins al primer pis. Precedeixen al portal, cinc graons de pedra. A continuació del contrafort del cantó de migdia s'obre un petit finestró protegit per un enreixat modern. A nivell de primer pis la façana s'obre amb un sol finestró quadrangular també protegit per un enreixat, que s'escau sobre el portal principal. La façana posterior de la casa s'obre amb una porta quadrangular reformada, que podria substituir a l'antiga obertura, i amb un petit finestró. Actualment, un cos rectangular, de la llargada de la masia s'adossa a la façana de migdia de l'edifici. Tot i que aquest cos podria ocupar l'espai d'algun antic cobert adossat a la casa destinat a tasques agrícoles i ramaderes, l'actual és totalment obrat de nou, i es cobreix amb una teulada inclinada. Les obertures i portes d'accés també són totalment noves i està destinat a sala auxiliar de l'edifici, que s'ha rehabilitat amb intenció de destinar-lo a restaurant.</p> | 08250-105 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Apareix relacionat al capbreu del 1635 com a Mas del Fortalesa del Castell. Als capbreus del 1685, 1727 i 1770 apareix com a Mas de la Fortalesa. TORRAS (1991:30). A l'Amillarament del 1851 havia canviat el nom i era conegut com a Mas del Castell. TORRAS (1991: 31). La casa estigué habitada fins el 1949 per la família Rosich, coneguda també com els castellers. Allà mantingué una petita explotació ramadera fins aquesta data. El 1954, un cop abandonada la casa, la propietat fou adquirida per l'entitat Amics del Castell de la Tossa, amb la intenció de rehabilitar-la.</p> | 41.5550800,1.5805500 | 381628 | 4601352 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70684-foto-08250-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70684-foto-08250-105-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El nom tradicional de l'edifici és mas Castell, però els darrers anys es coneix popularment com el Refugi de la Tossa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 70686 | Molí de cal Massagué o de cal Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-massague-o-de-cal-mateu | <p>PALAU S. (1990) Els molins fariners hidràulics de Catalunya, 690 molins inventariats. Santa Coloma de Queralt.</p> | XVIII-XX | En runes | <p>Molí aixecat en terres que són propietat de la masia de Can Mateu, és visible des de la casa de Can Mateu, a l'altre costat de la carretera, a tocar de la font de Can Mateu. Actualment del molí només queden les restes dels murs del que degué ser una gran bassa i les restes del mur de dues construccions aixecades a tocar una de l'altre. Es tracta de murs aixecats amb un parament de pedra irregular unida amb morter de calç. El mur que pertany al que devia ser la bassa té una seixantena de metres i una alçada de 70 cm. Pocs metres a llevant es situen les restes d'un mur que s'aixeca uns 80 cm i que compta amb dos angles corresponents a dues de les cantonades de l'edifici. Com a obertura només s'aprecia el que devia haver estat una estança coberta amb volta de canó, i una petita finestra molt estreta. A llevant d'aquest es situa el que són les restes del que devia ser un altre edifici contigu, del qual només es conserva una part del mur de migdia i l'angle de llevant. Per les restes conservades no es poden oferir dades de com devia haver estat l'edifici.</p> | 08250-107 | La Mallola (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Al segle XVIII l'activitat farinera és substituïda en part per l'activitat paperera. Aquesta és una constant en molts molins d'arreu. Amb tot, la zona de major implantació paperera al terme de Montbui es situava sobre les aigües de la riera de Tous i del riu Anoia. El molí de Cal Mateu fou construït el 1790 per Mateu Boix, i el 1799 estava en mans de Josep Claramunt i Llorenç, veí de Carme. Segurament va funcionar com a molí paperer, ja que aquests dos propietaris es dedicaven a aquesta indústria. Amb tot, no es descarta que el molí fos més antic i inicialment fos un molí fariner. El que sí és cert, és que va funcionar com a molí de ciment ràpid. Segons Casanelles es tractava de dos edificis, un d'ells destinat a fàbrica amb la part alta rodejada de finestres segurament com a assecador de paper i d'un altre edifici de forma quadrangular amb baixos i dues plantes d'alçada. Tots dos estaven units per un tros del costat. Aquest segon edifici era usat com a vivenda. CASANELLES(2002: 4). Els darrers arrendataris foren els germans Servitge d'Igualada. El 1926 un gran aiguat va destruir les rescloses i va posar fi al molí. Durant la guerra del 1936 hi visqueren refugiats. Davant del perill que el molí es convertís en un indret ocupat per gent estranya els propietaris de la masia de Can Mateu l'enderrocaren. Actualment la bassa es troba reomplerta de terra i convertida en hort, i sobre les restes de l'edifici hi creix un bosc de pins.</p> | 41.5832700,1.5732800 | 381073 | 4604492 | 1790 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70686-foto-08250-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70686-foto-08250-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70686-foto-08250-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 70687 | Guixera de la Roureda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guixera-de-la-roureda | XX | Abandonada | <p>Situada a la Plana de la Tosquella, aquesta guixera era coneguda com la guixera de la Roureda, i es trobava dins de l'àrea territorial del Coll de Guix, ric en el sulfat de càlcic. Aquest element natural que ha de ser extret i refinat es feia servir per arrebossar parets i sostres així com, argamassa en determinades construccions. Actualment es tracta d'una superfície de grans dimensions que s'estén a la cara nord i cara de llevant de la Serra de la Planella. Les marques d'aquesta activitat industrial extractiva tan gran s'aprecien actualment en un relleu irregular format per turons tallats verticalment on encara s'aprecien les capes dels estrats geològics i els nivells d'explotació, i que es combinen amb planures, formades pel reompliment amb terra de superfícies excavades, on prèviament s'ha extret el guix. Tot aquesta varietat forma una paisatge amb aspecte de cantera abandonada. Els darrers anys, el creixement de la vegetació a sobre dels terrenys de l'antiga guixera ha contribuït a camuflar l'erosió del paisatge.</p> | 08250-108 | Coll del guix (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Possiblement l'explotació del guix en aquests terrenys es remunta als segles de l'ocupació medieval del territori de Montbui, ja que es tracta d'un aflorament de guix molt abundant a nivell de superfície. Una prova de l'antiguitat d'aquest explotació podria ser la fixació en topònims propers com el del Coll del Guix. Amb tot possiblement es tractava d'una explotació de caràcter artesanal i poc significativa. L'activitat d'extracció de guix no començà a ser important fins el segle XVIII i no fou fins el segle XX en que es feu de manera industrial, especialment a partir de l'aparició dels propers forns de guix del Vergés i del proper forn conegut com els Fornots. Un cop desapareguts aquests forns propers, l'explotació es va continuar fent amb l'objectiu només d'extreure material, que era transportats a altres forns de Catalunya. Fins a la dècada del 1970 la guixera estigué en mans del Sr.Vergés, propietari dels veïns forns. A partir de la dècada del 1970 la propietat de la guixera passà a mans de l'empresa Vilogits S.A., i durant la darrera dècada del 1990 a mans d'Iberyeso, que tancà l'explotació l'any 2000.</p> | 41.5681600,1.5564100 | 379639 | 4602838 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70687-foto-08250-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70687-foto-08250-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'antiga font de la roureda, situada als terrenys de la guixera, es troba totalment perduda. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 70590 | Castell del Saió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-del-saio | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. AMENÓS I ROCA Amadeu (1948) el Abad - Obispo Oliva y los castillos de Montbui y Tous. Revista Vida. Núm. 28. pàg.3 CATALÀ ROCA Pere (1976) Els castells catalans. Vol. V. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. pàg.1.119 IGLESIAS Josep. (1963) La reconquesta a les valls de l'Anoia i el Gaià. Episodis de la història. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. Pàg. 64 JUNYENT, Eduard (1975) Catalunya romànica. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MADURELL I MARIMON JM (1972) El paper de les terres catalanes. Contribució a la seva història. Vol. I-II. Fundació Vives Casajoana. Barcelona.</p> | X-XIV | Les ruïnes del castell degueren ser aprofitades durant dècades pels habitants del nucli del Saió com a cantera, extraient la pedra per la construcció de les seves cases. Aquest fet ha de trobar-se entre les causes que han provocat que actualment el castell estigui pràcticament arrasat. D'altra banda, el creixement de la vegetació a sobre de les restes, tampoc no facilita una visió clara del conjunt. S'ha d'afegir també, que les ruïnes de les construccions del veïnat del Saió, que envolten el turó impedeixen accedir correctament. | <p>Actualment només es conserva el record del turó on s'assentava aquest castell, als peus del qual va créixer el nucli del Saió. Aquest turó mostra signes d'una erosió important del terreny i es troba cobert de vegetació fent impossible la vista de qualsevol resta de l'antic castell. Per la superfície observada aquest castell devia tractar-se d'alguna torre fortificada amb algunes dependències annexes, però en cap cas una gran construcció. Molt possiblement, bona part de les restes del castell foren aprofitades pels veïns del Saió per aixecar les cases i l'església de Santa Anna, fet poc probable l'existència de restes en superfície. Molt possiblement, només una excavació arqueològica possibilitaria la localització de restes arquitectòniques.</p> | 08250-11 | El Saió (Crta. BV-2233. km. 1 . 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els orígens i l'existència del Castell d'Ocelló o del Saió corren parells als del castell de la Tossa de Montbui, i es remunten al segle X. Tot el sector central de l'Anoia, d'Òdena al castell de Queralt, fou aprisiat teòricament per Guifré el Pilós i posseït pels seus successors, però no fou fàcil trobar gent que volgués residir en unes terres tan perilloses i frontereres. Tot i que cal suposar alguns intents d'establiment de terres anteriors, possiblement fracassats, no fou fins el temps del comte Sunyer (911-947) que hi trobem els primers indicis de poblament estable i d'organització del territori. El castell de Montbui, que comprenia els castells sufraganis de Saió i de Tous, consta organitzat el 936. Inicialment el castell de Saió va comptar amb el seu propi terme però finalment, quedarà vinculat al terme de Montbui, d'una forma gairebé immediata.Tanmateix, la vida en aquest sector tant fronterer no resultava fàcil, i fou per això, que el comte Borrell II va infeudar tot el territori de Montbui al bisbe Ató de Vic l'any 970. Una generació més tard el bisbe Òliba va voler endegar definitivament l'organització del territori i per això el 1023 va infeudar els castells de Montbui i de Saió al levita Guillem d'Oló o de Mediona, el mateix que havia impulsat el sector de Calaf a partir del 1015. Aquest infeudament va anar acompanyat d'una tasca de noves construccions i fortificacions. Possiblement entre les seves obres cal destacar l'impuls donat a la construcció definitiva del castell d'Ocelló i de l'església de Sant Pere de Saió (actual Santa Anna). El testament del levita Guillem de Mediona llegava els castells a un dels seus fills. El 1123 la castlania de Montbui havia passat a Berenguer Sendred. L'any 1187 és la data de la primera menció de la casa vescomtat de Cardona com a castlans de Montbui. En aquesta data, concretament, ho era Guillem, fill de Ramon Folc de Cardona, que prestava jurament de fidelitat al bisbe de Vic pels castells de Montbui, Saió i Calaf. TORRAS (1991: 17). El domini episcopal de Vic sobre el castell i el terme de Montbui acaba el 1319. Aquell any, el bisbe de Vic Berenguer de Guàrdia, amb el consentiment de papa, va vendre el domini directe dels castells de Montbui, de Saió, de Tous i de l'Espelt al rei Jaume II, contra el pagament d'una renda anual de 3.000 sous. Al document de venda, el rei prometia no separar mai aquest domini de la corona, però el 1322 el rei el venia el domini d'aquest grup de castells als Cardona, constituint-se en el centre del gran domini cardoní de la baronia d'Òdena. TORRAS (1991: 18). A partir del seu afermament com a senyors de Montbui, ratificat pel rei Pere III l'any 1375, assistim al relatiu distanciament dels Cardona respecte a les qüestions del terme. Aquest fet repercutí en una cada vegada més intensa presència de la família Montbui, convertits en castlans fidels dels castells i dominis de la Conca d'Òdena. El castell de Saió serà infeudat alternativament per les famílies Ocelló i Castellolí. Mentre els primers mantindran una relació de vassallatge amb els Montbui, els Castellolí s'hi enfrontaran, cosa que portarà no pocs problemes en el futur. Com a castell degué ser abandonat als vols del segle XIV. El domini feudal de la casa de Cardona sobre el terme de Montbui es mantingué fins l'any 1633 en que la jurisdicció fou cedida a Bonaventura de Lanuza, descendent dels Montbui. Les ruïnes del castell degueren ser aprofitades durant dècades pels habitants del nucli del Saió com a cantera, extraient la pedra per la construcció de les seves cases. Aquest fet ha de trobar-se entre les causes que han provocat que actualment el castell estigui pràcticament arrasat. D'altra banda, el creixement de la vegetació a sobre de les restes, tampoc no facilita una visió clara del conjunt.</p> | 41.5777500,1.5621600 | 380136 | 4603894 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70590-foto-08250-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70590-foto-08250-11-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 70689 | Predel·les de l'Altar de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/predelles-de-laltar-de-sant-isidre | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII | <p>Conjunt de tres predel·les de fusta treballades en un alt relleu i policromades. Totes tres formaven part del retaule de Sant Isidre, situat dins l'església de Santa Margarida de Montbui. La primera predel·la du el núm. 88 dins del registre d'objectes del Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. Al centre s'observa el Sant amb un ruc donant menjar als ocells. L'escena s'emmarca en un paisatge agrícola on s'observen algunes cases al cantó dret i una figura femenina al cantó esquerre. Les seves mides són 36 x 91 x 10 cm. La segona predel·la du el núm. 89 dins del registre d'objectes del Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. A la part dreta de la predel·la s'observen dos personatges drets amb un cavall i una altre agenollat. Al cantó esquerre apareix la figura de Sant Isidre fent sortir l'aigua d'una font miraculosa picant amb una rella. Al fons apareix un paisatge arquitectònic. Les seves mides són 44 x 76 x 14 cm. La tercera predel·la la du el núm. 90 dins del registre d'objectes del Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. A l'escena es representa el Sant agenollat mirant un àngel que està llaurant amb dos bous. Al fons s‘aprecia un paisatge agrícola. Les seves mides són 36 x 91 x 12 cm.</p> | 08250-110 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (C/Dr. Joan Mercader s/n 08700 Igualada) | <p>Es tracta de tres predel·les en alt relleu que formaven part del retaule de Sant Isidre existent a l'església parroquial de Santa Margarida de Montbui i que segons Mn. Amadeu eren 'sens dubte el més interessant d'aquest retaule, tres relleus representant els tres passos de la vida del model de bons pagesos ; donant menjar als ocells, fent sortir la font miraculosa picant amb la rella i els àngels llaurant. En ells tot és vida i moviment: les persones, els animals, les plantes, en tot porten impresa la semblança a la realitat' TORRAS (1991: 45). El retaule és atribuït a Josep Sunyer i com a data d'execució es creu que fou fet entre els anys 1722 i 1727. El retaule fou destruït el 1936.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 1722 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70689-foto-08250-110-1.jpg | Física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Josep Sunyer | 96 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 70690 | Retaule de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-santa-margarida | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII | <p>Conjunt de 4 taules que pertanyien al retaule Major dedicat a Santa Margarida, que fins la dècada del 1930 presidia l'església parroquià del Santa Margarida de Montbui. Totes elles estan elaborades en fusta policromada i presenten en alt relleu episodis de la vida i el martiri de Santa Margarida. La primera taula du el núm.91. Les seves mides són 192 x 100 x 17 cm. Presenta una figura central, en aquest cas Santa Margarida, nua de cintura en amunt i vestida amb unes faldilles fins a mitja cama, lligada a un tronc amb els braços flexionats en amunt. Cinc personatges al voltant, dos a la seva dreta i tres a la seva esquerra l'estan martiritzant. Es tracta dels seus guardians, que la martiritzaren per ordre del governador Olibri. Tots cinc es troben disposats simulant una fila per tal d'encabir-se dins el marc de la taula, i són representats amb vestits militars de l'edat mitjana. A la part superior esquerra de la taula, un personatge assegut en un tron elevat contempla l'escena. Aquest personatge podria representar al governador Olibri, que la feu empresonar desprès de rebutjar-lo. El fons de la taula ha estat decorat amb un paisatge arquitectònic simulant el que podria ser una muralla. Santa Margarida du clavat una pinta de ferro el pit, explicant un dels episodis del seu martiri, desprès de vèncer al drac. La segona taula du el núm. 92. Les seves mides són 192 x 100 x 17 cm . S'aprecia la figura de Santa Margarida agenollada al centre, mentre que un dels seus guardians la flagel·la. La tercera taula du el núm. 93. Les seves mides són 100 x 85 x 5 cm. Presenta l'escena de l'Adoració dels Reis Mags amb la Mare de Déu asseguda amb el Nen Jesús a la falda. Al seu costat cinc personatges dempeus i un agenollat. Dos personatges porten una corona i un tercer l'ha posada als peus de la figura femenina. Possiblement es tracta dels Reis Mags. Com a decoració s'aprecia un fons arquitectònic i l'estel amb cua. La quarta taula du el núm. 94. Les seves mides són 101 x 87 x 5 cm. Presenta un altre escena de la Nativitat, amb el Nen Jesús al pessebre i quatre personatges al voltant.</p> | 08250-111 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (C/Dr. Joan Mercader s/n 08700 Igualada) | <p>La llegenda de Santa Margarida és una faula d'origen grec que va difondre a Occident La Leyenda Dorada de Santiago de la Vorágine. Es tractava d'una duplicació de Pelàgia, la santa grega i de Santa Marina. Filla d'un sacerdot pagà d'Antioquia, hauria estat convertida per la seva ama de llet, qui l'hauria posat a guardar ovelles. El governador Olibri hauria vist a la pastora i seduït per la seva bellesa l'hauria seduït. Davant de la negativa de la Santa, aquest l'hauria empresonat. Allà és on Santa Margarida és assaltada per Satan en forma d'un enorme drac, que ella combat i guanya. La versió popular afirmava que havia estat empassada pel drac i hauria sortit posteriorment. Després de vèncer al drac Santa Margarida hauria estat objecte de suplici per part dels seus guàrdies: flagel·lada, suspesa pels cabells, cremada amb torxes etc. La tradició popular aviat la va identificar amb la princesa que Sant Jordi va alliberar. És per aquest motiu que du, en ocasions, una corona al cap. La seva extrema popularitat a l'Edat Mitjana la va fer patrona de les parteres, que l'invocaven al moment de parir. També se li atribuïen poders curatius contra les hemorràgies. A partir de la Contrareforma el culte a aquesta Santa anà decaient. L'atribut característic és el drac, i en moltes ocasions és representada sorgint del seu ventre. En canvi, no és gaire freqüent veure-la amb altres atributs com les flors blanques. De forma excepcional, se la representa amb una torxa a la ma o una pinta de ferro, instruments del seu martiri.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70690-foto-08250-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70690-foto-08250-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70690-foto-08250-111-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 96|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 70691 | Cal Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mateu-1 | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII-XX | <p>La masia de Can Mateu es troba situada sobre un promontori a tocar de la carretera d'Igualada a Santa Coloma de Queralt. La casa es troba formada per l'edifici antic de la masia de Can Mateu, i un cos nou afegit al sector de ponent de l'antic edifici. El mas antic de Can Mateu és un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües, amb el carener paral·lel al que era la façana principal. La construcció és feta en mur de mamposteria irregular amb les cantonades i les obertures reforçades per carreus de pedra ben escairats i disposats ordenadament. L'edifici compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal d'aquesta antiga masia es trobava orientada a migdia, i s'obre amb un portal format amb grans dovelles formant un arc de mig punt, i precedit per un seguit de quatre graons. Al cantó de llevant d'aquest portal, s'aprecia un contrafort o ràfec fet amb carreus de pedra quadrangulars ben treballats, que reforça la façana. A nivell de planta baixa, el porta s'acompanya d'un petit finestró rectangular reforçat amb carreus ben treballats, situat al cantó de llevant, passat el contrafort; i un finestral quadrangular al cantó de ponent del portal. A nivell de primer pis s'obren tres finestres quadrangulars amb ampits de pedra. Entre dues d'elles es situa un rellotge de sol. La façana posterior de la casa, així com les façanes de ponent i llevant es troben arrebossades amb ciment sense pintar, deixant a la vista les cantonades formades per carreus de pedra ben treballats. A la façana posterior, encarada al nord, s'obren a nivell de primer pis tres finestres quadrangulars i una finestra balconera, sense cap element decoratiu afegit. La façana principal de la casa es troba precedida pel que podia haver estat antigament una era limitada per una mur i una barana que s'escau arran del cingle de la carretera i protegeix l'espai tancant-lo. L'obertura d'aquest espai es realitza pel cantó de ponent, on s'obre un portal al centre del mur de tancament de l'espai. El mur es troba protegit per un teuladet a dos vessants. Actualment el mas ha estat engrandint afegint un seguit de cossos a ponent de l'antiga casa. Es tracta d'un cos quadrangular de la mateixa alçada que la casa, al qual s'adossa un altre cos format per una galeria oberta a nivell de primer pis i un altre cos, al nord d'aquest, format per una eixida a nivell de primer pis coberta amb una teulada inclinada.</p> | 08250-112 | La Mallola (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Can Mateu és una de les masies més antigues del terme de Montbui, aixecada possiblement en període medieval. Amb tot, el seu nom no figura als capbreus existents de Montbui, així que és molt possible que fos coneguda amb un altre nom. El primer esment que s'ha pogut localitzar amb el nom actual prové de l'Amillarament del 1851 on figura amb el nom de Cal Mateu del Pas, possiblement per la seva proximitat al camí-actual carretera- de Santa Coloma- . TORRAS (1991: 31) . Els propietaris actuals asseguren que també era coneguda amb el nom de Cal Mateu de les Alzines per la seva proximitat a un alzinar de gran extensió actualment desaparegut.</p> | 41.5840200,1.5733000 | 381076 | 4604575 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70691-foto-08250-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70691-foto-08250-112-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 70695 | Drac de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac-de-montbui | <p>http://www.dracidiablesdemontbui.tk/</p> | XX | <p>El drac gran de Montbui és una imatge amb cos i cap de dragó, pintat de color vermellós, amb dues ales negres que sorgeixen del cos en perpendicular. Al cap destaca el seu aspecte ferotge remarcat per una boca oberta i una filera de dents esmolats.</p> | 08250-116 | Nucli antic (08271 Santa Margarida de Montbui) | <p>La iniciativa de la creació del drac va ser l'any 1983, per iniciativa d'un grup de persones que formaven part de l'Entitat Col·lectiu d'Artistes Locals, amb l'ajut del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Pel novembre de 1983 es va posar en marxa la realització d'un drac a imatge i semblança del que figurava a l'altar major de l'església de Santa Margarida. L'objectiu era l'estrena de la bèstia durant els actes de la Festa Major del 1984 com element històric i tradicional del poble. Aquest Drac, barreja de serp amb ales i també fesomia oriental, va ser el punt de sortida per dur a terme la idea de que Montbui tingués el seu bestiari i així participar en les trobades arreu del país. Per la seva construcció es van assessorar als constructors del Drac d'Igualada Emili Miramunt i Àlvar Ymbernon. A partir d'aquest punt, es van crear els esbossos inicials (Joan Torner), d'on va sortir la forma de l'estructura i d'aquí es realitzà un dibuix a escala (Toni Mula). La construcció pròpiament dita es va iniciar quan es construeix la estructura metàl·lica (Ferran Borrega i Toni Mula). Per la Festa Major de Santa Margarida de Montbui (Nucli Antic), el dia 21 de juliol 1984 va tenir lloc el bateig del Drac i paral·lelament també els grup de diables i el de música (gralles i tabals). Els padrins del nou Drac de Montbui van ser el Drac d'Igualada i el Drac de la Geltrú. Es decideix que el 'cap de colla' sigui en Joan Torner, ja que també fou l'ideòleg de la bèstia. Aquest càrrec l'ocuparà fins el 1993.</p> | 41.5570600,1.6038800 | 383577 | 4601540 | 1984 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70695-foto-08250-116-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El drac es portat per la colla de diables de Montbui que participen als correfocs. En els cercaviles és acompanyat pels grallers. | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 70696 | Drac mitjà de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac-mitja-de-montbui | <p>http://www.dracidiablesdemontbui.tk/</p> | XX | <p>El drac mitjà de Montbui és una imatge amb cos i cap de dragó, pintat de color verd, amb el pit de color groc i tons més vermellosos i negres al voltant del cap. Destaca el seu aspecte ferotge i un parell de banyes i celles molt pronunciades al cap. També destaca una banya sobre el nas, encara de petites dimensions. A diferència del gran no du ales, només dues potes davanteres que es converteixen en urpes. La seva llargada és d'uns quatre metres.</p> | 08250-117 | Nucli antic (08271 Santa Margarida de Montbui) | <p>Fabricat el 1985 per l'entitat Col·lectiu d'Artistes Locals, que el 1983 havia tingut la iniciativa de construir el primer Drac de Montbui. El drac mitja de Montbui acompanya al drac gran a les seves sortides des de la seva estrena. Actualment aquest drac es troba desmuntat i s'està treballant per crear una estructura més lleugera i fàcil de portar. Molt possiblement la nova versió serà estrenada en el decurs de la Festa Major del 2010.</p> | 41.5570600,1.6038800 | 383577 | 4601540 | 1985 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70696-foto-08250-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70696-foto-08250-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 70697 | Gegants de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-la-tossa | XX | <p>Conjunt de gegant i geganta del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. Es tracta de dues figures amb una estructura metàl·lica folrada de fibra de vidre i porexpan a sobre i policromats. A sobre duen vestits fets amb roba de vellut i roba de diversos colors. La figura del gegant du un drac daurat al cap representant la vinculació de Santa Margarida i del poble amb els dracs. Cap de les dues figures fa al·lusió a cap personatge en particular sinó que es volia representar a la gent del poble com a veïns del nucli antic i de la Tossa.</p> | 08250-118 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els gegants van ser fets l'any 2007 per iniciativa de l' escultor local Rafel Vilella. Van sortir per primera vegada per la festivitat de Santa Margarida al nucli antic. Actualment surten el dia d'aquesta festivitat al nucli antic senser haver un grup estable de geganters.</p> | 41.5560300,1.6032400 | 383522 | 4601427 | 2007 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70697-foto-08250-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70697-foto-08250-118-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Rafel Vilella | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 70698 | Gegants de Sant Maure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-sant-maure | XX | <p>Parella de gegants que representen al pintor Velázquez i a una Menina. Estan fets sobre una estructura de fusta sobre la qual recau una estructura de reixa metàl·lica recoberta de fibra de vidre i porexpan, i policromada. Per cobrir el cos, duen vestits d'època.</p> | 08250-119 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El primer intent de fer gegants al barri de Sant Maure va tenir lloc a començaments de la dècada del 1980 i va anar a càrrec d'alguns membres de les Associacions de Veïns. El resultat van ser un gegants fets amb porexpan que van ser criticats pocs dies desprès per a la premsa local . Arran d'aquesta crítica, un grup de veïns de Sant Maure, encapçalats pel Sr. Pere Sánchez es van disposar a fer uns gegants d'envergadura. La idea de qui representar va venir donada per la propietària d'un bar veí que suggeria que els Austries havien estat uns bons reis per Catalunya. Arran d'això, els constructors dels gegants es van posar a mirar quadres de Velázquez i van tenir la idea de representar a Velázquez i a una Menina. El resultat van ser els gegants actuals inaugurats el dia de la festivitat de Santa Margarida del 1983. Actualment surten per la festivitat de Santa Margarida i la Fira del Bou.</p> | 41.5751800,1.6100500 | 384124 | 4603544 | 1983 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70698-foto-08250-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70698-foto-08250-119-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 70591 | A l'oest del Saió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-loest-del-saio | És un terreny conreat | <p>Jaciment situat a mà esquerra de la carretera del Saió, a prop del riu, conreat en vinya. En aquest indret van ser trobades restes que indicaven l'existència d'un lloc o centre de producció i explotació taller de sílex, datat al Paleolític Mig (-90.000 / - 33.000). Els materials trobats són restes de talla i peces de gran i mitjà mida.</p> | 08250-12 | El Saió (Crta. BV-2233. km. 1 . 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Descobert pel Centre d'Estudis Comarcal d'Igualada (CECI ), l'any 1986. Les restes es troben dipositades al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia, on es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment.</p> | 41.5786900,1.5590600 | 379879 | 4604003 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70591-foto-08250-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70591-foto-08250-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70591-foto-08250-12-3.jpg | Legal | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-15 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 77|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||||
| 70699 | Caldera de la Vinícola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caldera-de-la-vinicola | <p>DDAA, Complex la Vinícola, centenari 1903-2003 , Ajuntament de Santa Margarida de Montbui, Santa Margarida de Montbui, 2003</p> | XIX | L'element va ser restaurat el juliol del 1998 | <p>Caldera de bullidors construïda amb planxes de ferro i reblons. També hi ha elements de ferro colat com les dues plaques frontals, els encolatges, les portes, tapetes etc. Les aixetes i alguna conducció són de llautó o bronze. Les parts de ferro, en general, es troben molt deteriorades degut a la humitat i a la forta oxidació. La caldera es troba situada al seu lloc d'origen (la Vinícola) encastada dins el seu forro de toves, al soterrani de la construcció i té unes dimensions frontals de 3 x 2,35 m i 6,80 m de llargada. Actualment s'aprecia el cilindre superior metàl·lic amb l'indicador de pressió, que descansen sobre un llit de mamposteria, i a la part inferior les plaques frontals i el cendrer.</p> | 08250-120 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Datada l'últim quart del segle XIX, aquesta caldera de vapor permetia aportar energia a la fàbrica de la Vinícola. La fàbrica de la vinícola va començar la seva trajectòria el 1904 com a fàbrica d'adobs. Molt possiblement la caldera devia ser instal·lada en el moment de construcció de la fàbrica. Al 1922 la finca i les edificacions són adquirides per la societat Canet i Sabater per a la fabricació d'alcohol, licors, compravenda de vins etc. Al 1928 l'empresa passa a dir-se La Vinícola S.A. El 1942 B. Bassegoda dirigeix les obres de reforma d'una de les naus del complex. Des del 1980 l'empresa entrà en crisis i al 1988 fou adquirida per l'Ajuntament de Montbui. Al 1990-91 es realitzen les obres de rehabilitació per a destinar-ho a seu de les dependències municipal.</p> | 41.5750900,1.6087500 | 384015 | 4603535 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70699-foto-08250-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70699-foto-08250-120-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Destaca la placa frontal de ferro colat amb les inscripcions: DEÓ CANALS Y Cia. BARCELONA (Sn MARTIN) | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 70700 | Col·lecció de quadres paisatgístics de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-quadres-paisatgistics-de-montbui | XX | <p>Col·lecció formada per un conjunt de pintures, dibuixos i un mosaic que tenen com a temàtica central paisatges i visions del terme municipal de Santa Margarida de Montbui. Tots ells es troben col·locats dins de l'edifici de la Vinícola. Quadre núm. 1. Oli representant una visió nevada de l'església de Santa Maria de Montbui vista des de la capçalera i l'angle N-E. 63 x 48. Signat per AVELINA. Quadre núm. 2. Oli representant un paisatge urbà d'un dels barris i carrers de Sant Maure. 72 x 46. Any 1986. Signat per [..] Mercat. Quadre núm. 3. Oli representant un paisatge urbà del barri de Sant Maure, concretament la carretera C-37 al seu pas per Sant Maure. 80 x 63. Quadre núm. 4. Aquarel·la representant de forma simbòlica i esquemàtica l'església de Sant Maure. 26 x 35. Quadre núm. 5 Aquarel·la representant de forma esquemàtica l'edifici de la Vinícola de sant Maure. 23 x 33. Quadre núm. 6. Oli representant una panoràmica del Pont Nou de Montbui. Any 2009. Fou un regal del Sr. Miquel Botarda a l'alcalde de Santa Margarida de Montbui. Quadre núm. 7. Oli representant l'església de Santa Margarida de Montbui des de ponent. En concret s'aprecia el campanar. 32 x 23. Signat per Padró R. Quadre núm. 8. Dibuix en tinta representant una visió de l'església de Santa Margarida de Montbui des del nord. S'aprecia la capella del Roser i el campanar especialment. 26 x 34. Any 1990. Quadre núm. 9. Mosaic representant el bou de Montbui. Bou de color negre sobre un fons blanc. 40 x 40. Any 1998. Signat per Botarda. Quadre núm.10. Oli representant una panoràmica del nucli antic de Santa Margarida des del nord. 80 x 63. Signat per Mariscal. Quadre núm. 11. Oli representant una panoràmica del nucli antic de Santa Margarida des de ponent. 72 x 58. 2º premi del concurs de pintura ràpida de l'Ajuntament de Montbui. Any 1996. Signat I. Guillem Quadre núm. 12. Oli representant una panoràmica dels carrers del nucli antic de Santa Margarida. 79 x 63. 1º premi del concurs de pintura ràpida de l'Ajuntament de Montbui. Any 1996. Quadre núm. 13. Oli representant una panoràmica dels carrers del nucli antic de Santa Margarida. 65 x 55. Signat per Josep Sorgan. Quadre núm. 14. Oli representant una panoràmica del pantà de l'Artés. 64 x 52. 3º premi del concurs de pintura ràpida de l'Ajuntament de Montbui. Any 1996. Quadre núm. 15. Oli representant una visió del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. 72 x 58. Quadre núm. 16. Mosaic representant l'escut de Montbui sobre un fons blanc. 40 x 40. Any 1998. Signat per Botarda.</p> | 08250-121 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>En línies generals la majoria de les obres provenen dels premis del Concurs de Pintura ràpida patrocinat per l'Ajuntament de Montbui amb motiu de la Festa Major. La majoria d'ells poden ser datats en la dècada del 1990. Altres, com és el cas del mosaic o la visió del pont Nou de Montbui són regals de particulars a l'Ajuntament. El cas de les aquarel·les es desconeix.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70700-foto-08250-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70700-foto-08250-121-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||||
| 70701 | Pica baptismal de Santa Maria de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-santa-maria-de-la-tossa | <p>JUNYENT, Eduard; MAZCUÑAN A.(1975) Santa Margarida de Montbui a Catalunya romànica. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàg. 505-510.</p> | XII-XIII | <p>A l'interior de l'església de Santa Maria de la Tossa es conserva una pica baptismal, amb una estructura semblant a una mitja esfera, sostinguda per un curt peu cilíndric. Les proporcions són notables amb una alçada total de 72 cm, dels quals cal restar-ne 27 cm, que corresponen al peu. L'estructura de la pica compta amb un diàmetre extern de 102 cm i un gruix de pedra que ateny els 6 cm. La part més còncava de la pica té una obertura de 90 cm. Com a element decoratiu, destaca la presència d'una doble ziga-zaga estriada en paral·lel que ressegueix el contorn superior del vas.</p> | 08250-122 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Tot i la manca de dades concretes sembla que podria tractar-se d'una pica medieval, que podria ser datada entre els segles XII-XIII. El peu, d'altra banda, sembla un afegit posterior a pica pròpiament dita. A nivell de context històric cal relacionar la pica com un dels elements litúrgics propis del culte de l'església de Santa Maria de la Tossa, que al llarg de segles va exercir com a església parroquial del terme de Montbui.</p> | 41.5552200,1.5804800 | 381622 | 4601368 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70701-foto-08250-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70701-foto-08250-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70701-foto-08250-122-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 92|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 70702 | Pica beneitera de Santa Maria de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-beneitera-de-santa-maria-de-la-tossa | <p>JUNYENT, Eduard; MAZCUÑAN A.(1975) Santa Margarida de Montbui a Catalunya romànica. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàg. 505-510.</p> | XII-XIII | <p>Dins l'església de Santa Maria de la Tossa es localitza una peça utilitzada com a pica beneitera, que consisteix en un sol bloc de pedra dividit, mitjançant un motiu ornamental en forma de soga gruixuda, en dues parts be diferenciades, talment com si es tractés d'una capitell i un fust de columna. La part superior, que té forma d'una tassa, és ornada amb una cinta horitzontal que s'entrecreua amb unes altres col·locades verticalment, sota unes nanses massisses situades al capdamunt. L'alçada total d'aquest element és d'uns 56 cm, dels quals 25 corresponen al vas. La concavitat és configurada per un diàmetre extern d'uns 33 cm i un d'intern d'uns 25 cm. JUNYENT (1975: 511)</p> | 08250-123 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Diferents autors han suposat que aquesta peça singular podria procedir del castell, i haver estat aprofitada com a pica beneitera ja des d'antic. JUNYENT (1975: 511) L'existència d'un motiu ornamental com és el de la soga, indica la possibilitat de que pertanyi al període romànic, i sigui datable entorn als segles XII-XIII, tot i que també podria ser lleugerament posterior. Aquesta pica beneitera és col·locada damunt d'un bloc de pedra treballat que, per les seves característiques, podria tractar-se d'un suport d'altar també reaprofitat.</p> | 41.5552200,1.5804800 | 381622 | 4601368 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70702-foto-08250-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70702-foto-08250-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70702-foto-08250-123-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 92|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 70703 | Estela circular de Santa Maria de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estela-circular-de-santa-maria-de-la-tossa | <p>JUNYENT, Eduard; MAZCUÑAN A.(1975) Santa Margarida de Montbui a Catalunya romànica. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàg. 505-510.</p> | XII-XIII | <p>Dins l'edifici del castell, ara convertir en petit museu, es guarda una estela de pedra discoïdal amb base trapezoïdal i cap circular. Aquesta peça es troba decorada amb la incisió d'una creu de braços i uns ramets de sorgeixen de l'encreuament damunt del pal travesser. La peça es recolza sobre un pilar fet amb la mateixa pedra, que finalitza amb formes arrodonides. El pilar es recolza actualment sobre un basament quadrangular massís fet també en pedra i afegit posteriorment. La seva alçada és de 110 cm, dels quals 26 corresponen a la base, 54 al fust i 30 a l'estela. L'amplada del fust és de 19 cm i el de l'estela 27. El fons és variable, i és de 41 cm per la base, 19 pel fust i 6 per l'estela.</p> | 08250-124 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Alguns autors consideren que aquesta peça podria haver capçat el carener de la teulada de l'església, ja que s'uneix a un altre segment que havia de facilitar-ne l'encaix dins d'una estructura, o bé en el sòl. Tot i que resulta especialment difícil oferir una datació, sembla que es tractaria d'una peça de factura local que respon a un gust popular força arrelat en la tradició medieval.</p> | 41.5570700,1.5814600 | 381707 | 4601572 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70703-foto-08250-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70703-foto-08250-124-2.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al voltant de l'església resta una altra peça similar, més tosca i rudimentària i amb una aparença de major antiguitat. Bàsicament es reparteix l'estructura i l'ornamentació de l'anterior: cap circular formant una creu lleugerament patent i tronc trapezoïdal. Imita doncs, una tipologia medieval que perdurarà fins a èpoques modernes. Aquesta peça es troba clavada a terra. | 92|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 70704 | Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-2 | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII | <p>Imatge de la Mare de Déu del Roser dins l'església parroquial de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'una talla de fusta policromada que presenta la Mare de Déu dreta amb la imatge del nen Jesús agafat amb el braç esquerre. La Mare de Déu du un vestit llarg amb plecs de color rosat ornamentat amb una túnica que li penja del braç esquerre i li puja per la falda en color blau i daurat. Du el cap coronat per una petita corona sobre la qual es recolza l'aura platejada. La figura del Nen Jesús es presenta nua de cintura en amunt i en actitud de beneir.</p> | 08250-125 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Segons informació oral procedent del mossèn de la parròquia, es tracta d'una talla del segle XVIII que presidia l'antic altar de la Mare de Déu del Roser, situat al trifori de l'església, sobre les capelles laterals de sector nord. Estilísticament es podria correspondre a una talla de finals del segle XVIII o començaments del segle XIX.</p> | 41.5565600,1.6050200 | 383671 | 4601483 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70704-foto-08250-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70704-foto-08250-125-2.jpg | Física | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 96|98|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 70705 | Altar Major de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-la-tossa | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII | <p>Antic altar major de l'església de Santa Maria de la Tossa, ubicat actualment a la capella del Roser de l'església de Santa Margarida de Montbui, en substitució de l'antic altar de Sant Pau i Sant Pere, que fou destruït durant la Guerra Civil. Es troba format per un retaule de fusta d'uns tres metres d'alçada, que encaixa al centre un ara de pedra rectangular. L'ara es troba decorada amb tres bandes al front, simulant una decoració de marbre marró als costats i mantell ornamental al centre. Sobre aquesta ara es localitzen tres graons pintats amb color gris ornamentats amb un relleu floral daurat. Sobre el graó superior es troba la imatge de la Mare de Déu del Roser amb l'infant Jesús. Respecte al retaule de fons, es troba format per tres carrers. Els dos laterals compten amb una part inferior que acompanya a l'ara central. Aquesta part es troba pintada en color marró i decorada amb un relleu que forma un enreixat de rombes i sobresurt pintat en color daurat. La part superior d'aquests carrers centrals conserva el color marró del fons, i s'ha decorat amb una arcada que ressalta en daurat i que manté forma de mig punt a l'exterior i forma polilobulada a l'interior. L'arcada exterior es troba coronada per un frontó superior en forma de copa florida. El carrer central, és el doble d'ample que els carrers laterals i manté la simetria ornamental, conservant el color marró al fons i sent decorat amb una arcada que sobresurt del fons en color daurat. A l'igual que els laterals manté una forma d'arcada de mig punt a l'exterior i polilobulada a l'interior. La part superior del carrer central es corona amb una gran arcada de mig punt que s'estén cap als carrers laterals, ornamentada a la part superior amb palmes vegetals que sobresurten exemptes i amb una representació de l'Esperit Sant al centre, encapçalant tot l'altar. Tota aquesta ornamentació superior s'ha pintat en color daurat. Destaca la presència de dues columnes d'alabastre exemptes- una per banda- situades entre el carrer central i els laterals. El basament d'aquestes columnes presenta una petita porta, ja que s'utilitza com a sagrari. Aquestes columnes obliguen al coronament superior del carrer central a fer un reculat, trencat la línia del retaule, aportant-li volum. Sota l'arcada superior s'aprecia un fris que ressegueix la part interior pintat en color blau i decorat amb motius estrellats pintats en daurat. A nivell iconogràfic, l'altar ha estat reutilitzat i adaptat a les noves necessitats de l'església de Santa Margarida. Actualment es troba ubicat a la capella del Roser, i s'han aprofitat els pedestals dels carrers laterals i el central per presentar tota una iconografia de la Mare de Déu, que es presenta en les seves tres versions, soltera -Puríssima Concepció-, Mare- Mare de Déu del Roser- i Vídua - Mare de Déu de la Soledat-. De les tres imatges només la Mare de Déu del Roser és antiga.</p> | 08250-126 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Tot i la manca de dades concretes, la tradició oral afirma que es tractava de l'altar major de l'església de Santa Maria de la Tossa, que fou traslladat a l'església parroquial de Santa Margarida i aprofitat com a altar del Roser. Estilísticament pot ser datat a finals del segle XVIII.</p> | 41.5565600,1.6050200 | 383671 | 4601483 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70705-foto-08250-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70705-foto-08250-126-2.jpg | Física | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|99|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 70706 | Quadre de la mort de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadre-de-la-mort-de-sant-josep | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII | <p>Oli conservat a la capella de Sant Josep, dins de l'església parroquial de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'una pintura que representa la mort de Sant Josep, visible en estat d'ancià dins d'un llit, acompanyat per les figures de la Mare de Déu al cantó dret i de Jesús en estat d'adult, al cantó esquerre. Als peus de llit, contrapesant la importància de Jesús al quadre apareix l'arcàngel San Gabriel oferint una corona de flors al moribund. La part superior del quadre es troba ocupada per la figura de Déu envoltant d'àngels en un marc de núvols daurats. A nivell compositiu, l'artista a creat un marc triangular amb elements florals al centre del quadre, que envolten la Mare de Déu. A tocar de la Mare de Déu les flors són assutzenes, la flor que apareix com a atribut a la vara de Sant Josep, i que simbolitza la castedat masculina i el respecte i la protecció oferta a la Mare de Déu portadora del fill de Déu. Cromàticament, la pintura presenta una gran abundància de tons daurats, que s'observen al cel i a la túnica de l'arcàngel, així com de vermells, que apareixen especialment a les túniques. Aquesta dualitat cromàtica sobresurt d'un fons enfosquit i obscur al darrera. Al peu de la composició s'observa l'escut del terme municipal, amb els camps alternant un castell i les aigües.</p> | 08250-127 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'oli que es conserva a la capella de Sant Josep pot ser datat de forma aproximada al segle XVIII, i segurament fou fet la capella en la qual actualment es troba, i que es la única que conserva l'advocació original d'abans de la Guerra Civil. Actualment es desconeix el nom de l'autor del quadre.</p> | 41.5565600,1.6050200 | 383671 | 4601483 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70706-foto-08250-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70706-foto-08250-127-2.jpg | Física | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 96|98|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 70707 | Riu Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-anoia | <p>CALVO, A. M.; BARTROLÍ, M. GUARRO, J. (1983). Estudio de la microflora de las aguas superficíales del río Anoia. Col·lectanea Botànica, vol. 14.</p> | La degradació i la destrucció de la vegetació del riu Anoia es fa palesa en molts trams estudiats. Algunes de les causes d'aquesta són els horts i els camps de conreu que trobarem durant el recorregut, els dos marges, els incendis, etc, també la canalització de la zona del pont de can Mateu i l'extracció indiscriminada d'aigua.Tot i això, encara ens és possible trobar reductes amb la típica i característica vegetació palustre; molts d'aquests indrets s'han salvat de la seva degradació gràcies a la seva inaccessibilitat o a la impossibilitat d'ésser conreats. Per altra banda, el tram de llera entre la Creu del Maginet i vers llevant ha estat ordenat i arreglat recentment per convertir-se un passeig arbrat. | <p>El riu Anoia és la principal conca fluvial que travessa la Comarca de l'Anoia, a la qual dóna nom. El seu naixement es produeix en quatre deus entre Calaf i Argençola, i no és fins que no s'ajunten al municipi de Jorba, que es pot parlar pròpiament dit del riu Anoia. Desemboca al riu Llobregat al municipi de Martorell. La seva llargada és de 68 km., i recorre els municipis de Jorba, Igualada, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, la Pobla de Claramunt, Capellades, Sant Sadurní d'Anoia, Gelida i Martorell. El riu Anoia frega el terme de Santa Margarida de Montbui pel nord en sentit oest-est, i serveix per fer de línia fronterera entre aquest i el municipi d'Igualada. És a més a més, el destí de bona part dels torrents i rieres que travessen el terme. La vegetació està formada per espècies típiques d'aquest hàbitat com la canya (Arundo donax), el pollancre (Populus nigra), l'àlber (Populus alba), la freixa de fulla petita (Faxinus angustifolia), etc, que ocupen els marges dels rius i els torrents. A l'interior del riu trobem el canyís (Phragmatites australicus), la boga (Typhetum latifoliae i T. angustifolia) etc; també cal fer esment dels créixens (Apiuin nodiflorum, Nasturtiuin officinale), recol·lectats per fer amanides. També, dintre d'aquesta vegetació, ens cal fer esment de les espècies del gènere Cardus, de l'olivarda (Inula viscosa) i el llentiscle (Pistacia lendscus), totes elles productores de fruits i llavors tan importants per als ocells granívors i frugívors durant el seu pas postnupcial i a l'hivern.</p> | 08250-128 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Històricament el riu fou un dels eixos vertebradors de la comarca de l'Anoia, del qual rep el nom, i ha estat font d'aprofitament energètic, especialment per l'aprofitament del curs fluvial pel moviment dels molins fariners, paperers i bataners.</p> | 41.5798700,1.5987500 | 383190 | 4604079 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70707-foto-08250-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70707-foto-08250-128-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||||
| 70708 | Torrent Garrigosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-garrigosa | <p>CALVO, A. M.; BARTROLÍ, M. GUARRO, J. (1983). Estudio de la microflora de las aguas superficíales del río Anoia. Col·lectanea Botànica, vol. 14. PALAU S. (1990) Els molins fariners hidráulics de Catalunya, 690 molins inventariats. Santa Coloma de Queralt.</p> | <p>El torrent Garrigosa és sens dubte el curs fluvial més important del terme de Santa Margarida de Montbui. Si bé el riu Anoia és més important i du més cabal, aquest només frega l'extrem nord del terme i serveix com a línia fronterera amb d'altres municipis. El torrent Garrigosa, en canvi, travessa el terme en sentit nord-sud, paral·lel a la serra de Miralles-Queralt, influint profundament en tot el paisatge i l'economia del sector de llevant del municipi, entre la Tossa de Montbui i la Serra de Santa Margarida. Pràcticament mai es queda sec si bé el seu cabal descendeix considerablement en els mesos més secs de l'any. Fortament aprofitat per l'ésser humà és d'aquest torrent que es va fer la captació, al segle XV, de l'aigua que transcorre pel rec que rega les hortes del nucli de Santa Margarida. També a les seves ribes s'instal·laren diversos molins. El seu naixement té lloc sota el Coll de la Portella i desemboca al riu Anoia però ja dins del terme municipal de Vilanova del Camí. A nivell paisatgístic és important, ja que per l'existència d'un bosc de ribera al llarg dels seu recorregut, es tracta principalment d'una verneda, amb albers, pollancres i altres espècies característiques, que destaquen enormement enmig d'un paisatge de conreus de blat. La verneda. És un bosc de ribera típic de torrents, i del curs alt i mig dels rius. Es troben a les riberes allà on la disponibilitat hídrica és sempre molt elevada i l'ambient és fresc. És un bosc dens on hi domina el vern (Alnus glutinosa) acompanyat del freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), l'avellaner (Corylus avellana) i de l'om (Ulmus minor). A l'estrat arbustiu hi trobem el saüc (Sambucus nigra) i el sanguinyol (Cornus sanguinea). La salzereda ocupa els marges dels rius i protegeix en els moments d'avingudes i la retenció del sòl, encara que també en pateix les conseqüències. Són representatius la sarga (Salix eleagnos), salze blanc (Salix alba), el saulic (Salix purpurea), etc. Es troba als rius i rieres de tots els estatges exceptuant el subalpí, quan la capa freàtica és molt fluctuant.</p> | 08250-129 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquest torrent ha estat ocasionalment aprofitat per la instal·lació d'indústria, especialment pel que fa als molins fariners. Al segle XVIII l'activitat farinera es substituïda en part per l'activitat paperera. Aquesta és una constant en molts molins d'arreu. A Montbui es té notícia del permís concedit el 1760 a Carles de Casanova, natural de Vilafranca, per procedir a construir un molí fariner, bataner o paperer en una propietat situada a les riberes de l'anomenada riera de Santa Margarida o torrent de la Garriogasa, en la proximitat del molí de l'Abadal. Els molins del polvo també eren moguts per l'aigua de la resclosa del torrent de la Garrigosa. A mitjans del segle XIX funcionaven encara un molí paperer mogut per les aigües del riu Anoia i altres cinc molins fariners moguts per les aigües procedents de la font de Sanahuja.</p> | 41.5567700,1.6007700 | 383317 | 4601512 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70708-foto-08250-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70708-foto-08250-129-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Just davant del nucli antic de Santa Margarida, en un sector entremig de pollandres, esbarzers, cues de cavalls i molses es troba la Font del Bufó. Altra de les fonts que neix al seu entorn és la Font Trobada. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||||
| 70592 | Ca l'Elvira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lelvira | VII-I a.C. | Pateix molta erosió | <p>Tal i com es constatà el novembre del 1984 durant la visita realitzada al jaciment per la realització de la Carta Arqueològica. Aquest jaciment es tracta d'un petit taller de sílex, sense estructura de cap mena. Està situat a un centenar de metres a migdia de ca l'Elvira, a prop de Can Vilaseca i del coll de Guix, en una vinya de terreny molt pedregós i conreu d'ametllers i oliveres. El camp està situat entre ca l'Elvira i el barranc del torrent Feliu. D'una mostra de recollida superficial de 38 peces, és possible esmentar les característiques generals del jaciment: les peces no estaven al seu lloc originari car els treballs de conreu del lloc les havien desplaçades; és una indústria a base de sílex de color gris amb alguna peça amb vetes; el suport és a base de 19 ascles (9 són llevallois), 13 fragments i 6 nuclis; algunes peces presenten concreció calcària i una forta oxidació i deshidratació; no estan rodades; la pàtina hi és present en totes les peces; el 50% de les peces presenten restes de còrtex; quant a la tiponometria del material, cal destacar la longitud, amplada i espessor mitjà dels ascles o esclats és de 24,84 x 7,78mm, i les mides dels fragments són de 25,15 x 21,53 x 9,30 mm. Cal indicar que durant la vista només es va apreciar superficialment uns pocs fragments de ceràmica a torn, bicolor, ibèrica. A prop d'aquest petit taller, a la Fou de cal Milà, també s'apreciaren alguns esquerdills de sílex, però en molt poca quantitat.</p> | 08250-13 | Coll del guix (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Actualment la casa de ca l'Elvira és més coneguda com Can Josep o can Pineda El jaciment fou descobert per membres del Centre d'Estudis Comarcal d'Igualada (CECI), el 1973. Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven dues peces de ceràmica i 38 de pedra relacionades amb el jaciment</p> | 41.5695900,1.5723000 | 380966 | 4602974 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70592-foto-08250-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70592-foto-08250-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70592-foto-08250-13-3.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 70709 | Torrent d'en Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-den-feliu | <p>El torrent d'en Feliu és el de més llarg recorregut del terme de Santa Margarida de Monbui, recorre de sud a nord tot el cantó de ponent del terme municipal, entre la Tossa de Montbui i el seu límit ponentí. Neix als rodals de ca l'Amigó, on rep el nom de torrent de la Fou de Can Milà, i al seu pas per aquesta casa segueix el seu curs de sud a nord passant a tocar el veïnat del Coll de Guix, on passa a ser conegut com a torrent d'en Feliu, i fins a trobar-se amb la riera de Tous, una mica abans de que aquesta desemboqui a l'Anoia. Rep les aigües del torrent de Can Prim i del torrent del mas Boret. La vegetació característica del torrent és la verneda a la part més alta del torrent, entre el seu naixement i el Coll del Guix, i la gatelleda a mida que avança vers la riera de Tous, al seu darrer tram. La gatelleda es desenvolupa a la zona que pateix l'empenta de les avingudes i que s'inunda freqüentment. És formada pel gatell (Salix attrocinerea), el càrex (Carex pendula i Carex remota), i la cua de cavall (Equisetum telmateia) entre altres. És d'influència submediterrània i centreuropea.</p> | 08250-130 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La irregularitat i el poc cabal del torrent ha fet que tradicionalment no s'hagin instal·lat molins en aquest torrent.</p> | 41.5649700,1.5687800 | 380664 | 4602466 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70709-foto-08250-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70709-foto-08250-130-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||||||
| 70710 | Torrent de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-les-bruixes-0 | <p>CALVO, A. M.; BARTROLÍ, M. GUARRO, J. (1983). Estudio de la microflora de las aguas superficíales del río Anoia. Col·lectanea Botànica, vol. 14.</p> | Pateix cert abandonament | <p>El torrent de les bruixes neix al sector nord del turó de la Tossa de Montbui, en una zona de bosquines de pi blanc, amb sotabosc de plantes aromàtiques . Prop de Can Bisbal rep les escorrialles del torrent de Can Bisbal i de la Rasa de la Font del Llop, formant un sol curs fluvial. Un cop passat Can Bisbal es dirigeix en sentit sudoest-nordest, on es troba lleugerament enfonsat provocant l'erosió de les margues toves i provocant la formació geològica coneguda com els Xaragalls de composició carbonàtica de color gris-blavós. Passat aquest tram es dirigeix al barri de Sant Maure, on entra ja canalitzat pel sector de ponent. És també conegut com a torrent Torres.</p> | 08250-131 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El cabal irregular d'aquest torrent no ha permès la ubicació d'indústries al voltant. Possiblement el nom de Torrent de les Bruixes li ha estat donat de manera popular pel fet de travessar una zona tant singular i geològicament excepcional com són els xaragalls amb les seves estranyes formes.</p> | 41.5678700,1.5915100 | 382565 | 4602757 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Conegut com a Torrent Torres | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||||
| 70711 | Riera de Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-tous | <p>CALVO, A. M.; BARTROLÍ, M. GUARRO, J. (1983). Estudio de la microflora de las aguas superficíales del río Anoia. Col·lectanea Botànica, vol. 14. PALAU S. (1990) Els molins fariners hidráulics de Catalunya, 690 molins inventariats. Santa Coloma de Queralt.</p> | <p>La riera de Tous neix a Sant Martí de Tous i flueix separant els termes de Montbui i Tous i entre els nuclis del Saió i la Mallola, desembocant finalment en el riu Anoia. Les seves aigües foren aprofitades per a la instal·lació de molins fariners i paperers. El pas de la riera de Tous genera al seu entorn una vegetació formada per salzedes, pollancreres i vernedes. La verneda és un bosc de ribera típic dels torrents, i del curs alt i mig dels rius. Es troba on la disponibilitat hídrica és sempre molt elevada i l'ambient és fresc. És un bosc dens on hi domina el vern (Alnus glutinosa), acompanyat del freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), l'avellaner (Corylus avellana) i de l'om (Ulmus minor). A l'estrat arbustiu hi trobem el saüc (Sambucus nigra) i el sanguinyol (Cornus sanguinea). La pollancreda es troba a prop dels marges, on el nivell freàtic és molt alt. Apareixen el pollancre (Populus nigra), el freixe (Fraxinus angustifolia), i l'om (Ulmus minor). L'estrat arbustiu està dominat pels esbarzers (Rubus ulmifolius), l'arç blanc (Crataegus monogyna), etc.</p> | 08250-132 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El cabal de la riera de Tous ha fet que aquesta hagi estat aprofitada per a usos industrials, especialment pel que fa a la instal·lació de molins hidràulics. És conegut que al segle XVIII la zona de major implantació paperera al terme de Montbui es situava sobre les aigües de la riera de Tous i del riu Anoia. L'any 1790 Mateu Boix, fabricant de paper blanc de la Pobla de Claramunt, obtingué el permís per a construir dos molins, un de fariner i un altre de paperer, prop de la riera de Tous. Posteriorment, al 1800 el molí paperer fou venut a Francesc Romaní, fabricant de paper de Vilanova del Camí.</p> | 41.5818500,1.5685700 | 380678 | 4604341 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70711-foto-08250-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70711-foto-08250-132-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||||||
| 70712 | Serra de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-miralles | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | La conservació de l'espai és bona, però les ventades del gener del 2009 i les nevades del març de 2010 han fet malbé gran quantitat d'arbres que romanen arrencats al mig del bosc embrutant-lo considerablement i constituint un perill potencial cara a la propagació d'incendis forestals. | <p>La serra de Miralles situada al sud-oest del municipi destaca especialment com a patrimoni natural ja que es troba inclosa dins l'àrea de PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural) de la serra de Miralles - Queralt. Aquestes serres amb orientació nord-est sud-oest separen les conques del riu Anoia (Conca d'Òdena) i del Gaià. La serra de Miralles es rellevant com a espai de transició entre els altiplans centrals catalans i les serres pre-litorals centrals, alhora que el conjunt de la serra de Miralles - Queralt es considera un conjunt orogràfic d'especial interès per estar format per un vessant interior de caràcter continental i un altre de meridional amb matís marítim. La ubicació de la zona de PEIN serra de Miralles - Queralt present dins del municipi de Sta. Margarida de Montbui és descrita dins del Pla Especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Carbassí, Serra de Miralles-Queralt i Ancosa-Montagut. Sent la següent: Els límits en el terme de Santa Margarida de Montbui (que el separa del de Sant Martí de Tous), segueix el camí que envolta, pel trencament del pendent, l'obaga de cal Milà fins a interceptar el torrent de la Ferrona. Seguidament baixa pel torrent de la Ferrona en direcció nord. Més enllà, passa a ser el torrent d'en Feliu. El límit segueix pel torrent d'en Feliu en sentit descendent, incloent ambdós costats, fins el punt d'intercepció amb el torrent de can Prim. En aquest punt, el límit ascendeix pel torrent de can Prim fins a la part més alta, on troba el camí de can Prim. Tot seguit, el límit segueix cap a orient el camí de can Prim i més enllà el camí de Mas Boret, el qual també segueix fins a trobar el desviament cap el camí de can Bisbal. El límit pren aquest darrer camí i el segueix en direcció oest fins arribar a can Bisbal. El límit passa pel costat de can Bisbal continua fins a interceptar la rasa de la Font del Llop. Des d'aquest punt d'intersecció, el límit segueix la rasa de la Font del Llop cap el sudest, interceptant primerament l'extrem més al nord del camí de la Serra, seguidament passant per la Clota fins a trobar l'extrem més al nord del camí de les Costes. Des d'aquest punt traça una línia recta fins interceptar la carretera de la Tossa de Montbui (BV-2204) just a la cota de nivell (500m). A partir d'aquest punt, i en direcció a la Tossa de Montbui, segueix la carretera fins al punt més a l'oest de la mateixa (just en un revolt de 180 graus). Des d'aquest punt el límit segueix el límit superior dels camps de conreu, just en el canvi de pendent, fins a trobar el camí de can Vidal de la Tossa, el qual segueix en direcció oest, travessant la Solella de can Vidal, fins l'extrem més occidental. D'aquí, i en línia recta, travessa els camps del Vidal fins interceptar l'extrem més oriental del camí que porta als camps del Vidal des de la part més occidental. Segueix aquest camí fins la carretera d'Igualada a Querol (B-213). Tot seguit pren la carretera en direcció Querol i la segueix fins a trobar el desviament a mà dreta una pista forestal (uns 100 m més enllà del camí de la Carrerada). El límit pren aquesta pista i la segueix en direcció nord fins el tercer desviament a mà esquerra, el qual pren fins arribar a una cruïlla, la qual pren i segueix fins al primer desviament a mà dreta. Segueix uns metres i al trobar la següent cruïlla gira a l'esquerra, seguint aquesta darrera pista forestal, tot envoltant la Censada, fins a tornar a trobar la carretera C-37. El límit des d'aquest punt segueix la carretera C-37.</p> | 08250-133 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El Pla d'Espai Naturals (PEIN) estableix la xarxa d'espais naturals protegits de Catalunya, amb l'objectiu de conservar el patrimoni geològic, els hàbitats i els ecosistemes més representatius del país. El PEIN Ancosa-Montagut, Carbasí, Serra de Miralles, Queralt fou aprovat definitivament el 14/03/2000 i es correspon al núm. 42 del mapa dels espais inclosos al PEIN.</p> | 41.5500700,1.5669000 | 380480 | 4600815 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70712-foto-08250-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70712-foto-08250-133-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 70713 | Plana del Coll del Guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plana-del-coll-del-guix | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | <p>Planura agrícola que s'estén a ponent del terme de Santa Margarida de Montbui, al triangle que s'emmarca entre el nucli històric del Coll del Guix, el turó de la Tossa i el municipi de Sant Martí deTous. Es tracta d'una zona planera ocupada per camps de conreu, especialment de cereals, arbres fruiters i boscos de pi blanc. El valor paisatgístic d'aquest sector queda realçat per la seva presència propera a nuclis d'alta densitat de població com són el d'Igualada, i el barri de Sant Maure. Es tracta doncs, d'un paisatge humanitzat característic de les planes agrícoles de la Catalunya Central.</p> | 08250-134 | Coll del guix (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Al voltant del segle XV apareix esmentat l'existència d'un mas anomenat Coll del Guix. Amb tota seguretat el nom li devia ser donat per la seva ubicació geogràfica, un petit coll, i per les característiques geològiques dels sols del zona abundants en guix. Cal pensar que al voltant d'aquest primer mas s'aixecaren d'altres petites masoveries i que el conjunt seria l'origen del nucli veïnal del Coll del Guix, ja establert al voltant del segle XVII. Els plans del Coll del guix són el resultat paisatgístic de l'explotació de les terres del conreu dels voltants del nucli veïnal. A partir de la informació oral procedent dels veïns s'ha pogut precisar que les planes eren fins a mitjans de la dècada de 1950 ocupades per la vinya, lloc que actualment ocupa el cereal.</p> | 41.5633300,1.5625400 | 380141 | 4602293 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70713-foto-08250-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70713-foto-08250-134-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||||||
| 70714 | Xaragalls de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xaragalls-de-la-tossa | <p>MASACHS V. (1981) Itineraris geològics per les comarques del Bages, Berguedà, Solsonès i Anoia. Pub. Del centre d'estudis geològics. Manresa. MATA PERELLÓ (1990) Inventari mineralògic de la comarca de l'Anoia. Revista Xaragall núm. 24. Manresa</p> | <p>Les formacions de xaragalls, en terme geològic badlands ( terres dolentes), ocupen una extensió considerable del municipi. Aquestes formes erosives generen un paisatge molt particular i de gran bellesa modelat a partir de l'erosió de materials més tous com lutites carbonatades o margues. Són dipòsits d'origen marí d'edat Eocè (Bartonià), propis de zones més profundes de l'antiga conca marina i proper a la línia d'esculls de la costa.</p> | 08250-135 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | 41.5690400,1.5918700 | 382597 | 4602886 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||||||||
| 70715 | Fou de can Milà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fou-de-can-mila | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | <p>Barranc i avenc excavat per l'erosió ocasionada pel curs de l'aigua del Torrent d'en Feliu, que neix en aquest indret. L'erosió ve donada per l'alternança de capes dures de materials (terres calcàries) situades sobre capes més toves (margues), que són les que resulten afectades per l'erosió de l'aigua. El naixement del torrent dins l'avenc dóna lloc a una cascada d'aigua que es precipita pel barranc donant lloc al torrent. El cabal del torrent acostuma a ser estacional, sent més abundant en períodes de pluges intenses. La vegetació de l'entorn es troba formada per roures de fulla petita i pi blanc. A nivell de fauna, abunden els amfibis com la salamandra.</p> | 08250-136 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El nom de Fou de Cal Milà li ve donat per la presència propera de la casa de Cal Milà. Aquest mas apareix documentat als amillaraments del 1851 amb aquest nom, tot i que no es descarta que sigui més antic i fos capbrevat anteriorment amb un altre nom. TORRAS (1991: 31)</p> | 41.5462000,1.5493500 | 379009 | 4600409 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70715-foto-08250-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70715-foto-08250-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70715-foto-08250-136-3.jpg | Inexistent | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El torrent d'en Feliu és conegut al seu naixement com a torrent de Cal Milà, nom que també rep la fou. | 125|123 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 70716 | Fragment de retaule de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fragment-de-retaule-de-sant-antoni-abat | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XV | <p>Compartiment d'un retaule dedicat a Sant Antoni Abat de 143 x 51 cm. Es tracta de pintura al tremp feta sobre fusta.</p> | 08250-137 | Museu episcopal de Vic (08500 Vic) | <p>Aquest fragment de pintura hauria de tractar-se d'un retaule procedent d'algun altar dedicat a Sant Antoni Abat de l'antiga església de Santa Coloma, anterior a l'actual parroquial de Santa Margarida, que fou aixecada l'any 1600. Aquest retaule possiblement hauria estat ubicat en la nova església parròquia almenys fins a començaments del segle XIX. Ingressà al MEV abans de 1893.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70716-foto-08250-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70716-foto-08250-137-2.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Lluís Borrassà/Mateu Ortoneda | L'autoria del retaule no es clara. Mentre que tradicionalment s'ha atribuït a Lluís Borrassà, F. Ruiz Quesada ha suggerit que podria pertànyer a Mateu Ortoneda. | 93|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 70717 | La Vinícola (edifici de l'Ajuntament) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vinicola-edifici-de-lajuntament | <p>CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. OLIVÉ I TOMÀS A (1982) 'Santa Margarida de Montbui. On posem l'Ajuntament?' a Anoia. Núm.3 (17 de setembre de 1982) pàg.3</p> | XX | <p>L'edifici de l'antiga Vinícola es troba format actualment per dues naus i una xemeneia situades a tocar del torrent de Torres o de Can Rafeques, i tancades parcialment per un mur que arrenca de la cantonada nord-est del conjunt, i que s'estén al llarg del sector est i sud de l'edifici. El mur de tancament arrenca presenta un portal format per una arcada feta amb fileres de maons disposats verticalment. El tram de mur que tanca el recinte pel sector est, sobre la riba del torrent, es presenta obert amb una seqüència de dobles finestres geminades, rematades a la part superior de forma arquitravada. Com a element decoratiu es juga amb l'efecte visual de l'arcada feta en maó sobre un mur de pedra fet amb parament irregular, amb la pilastra que gemina la finestra també feta en maó, i amb fileres de maó que omplen esgraonadament les cantonades superiors de l'obertura, com si es tractés de capitells. En l'interior del que devia ser el recinte de la vinícola s'aprecien actualment dues naus que guarden característiques similars. Una d'elles fou construïda en sentit nord- sud, mentre que l'altre va ser aixecada en sentit est-oest. Totes dues presenten una planta rectangular i s'adapten a les irregularitats del terreny. Ambdues presenten planta baixa, primer pis i un segon pis que sobresurt en alçada a la part central i que ofereix als dos edificis un aspecte basilical. Respecte a la coberta exterior, mentre la crugia central que s'aixeca amb el segon pis presenta una coberta a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. Les crugies laterals que s'aixequen fins al primer pis es cobreixen amb una teulada inclinada. Com a element decoratiu presenta un frontal rematat exteriorment de forma esglaonada amb maó, presentant una forma piramidal. Tot i que possiblement, la darrera reforma de l'edifici ha modificat parts d'aquesta façana, especialment a nivell de planta baixa, ha conservat com a element decoratiu les tres finestres dobles que s'obre a l'alçada del segon pis fetes amb maó, i que presenten una diferència d'alçada similar al del frontal de la façana, sent la central més alta que les laterals. Possiblement la façana que més conservi els elements decoratius originals, sigui la façana de la nau que s'aixeca en sentit nord-sud, on encara s'aprecien els frisos afegits de maó per sobre de l'arrebossat blanc, que recorren vertical i horitzontalment la façana, marcant les diferències entre pisos i espais. La nau que s'aixeca en sentit est-oest compta amb una façana posterior en la qual s'aprecia un pis soterrat que ha estat aixecat aprofitant el desnivell del terreny que s'observa en aquesta zona. Aquesta façana no guarda l'aspecte decoratiu de les altres façanes i es presenta oberta amb tres fileres de dos finestrals rectangulars, una per planta. La façana nord d'aquesta nau també presenta característiques pròpies, i roman oberta per dues sèries de finestrals rectangulars, un a l'alçada de la planta baixa i un altre a l'alçada del primer pis. En aquest sector de l'edifici s'aprecia el mur de mamposteria irregular, i la decoració ve donada pel maó, que reforça el perímetre de les obertures. Mentre que els finestrals de la planta baixa finalitzen a la part superior amb un arc escarser, els del primer pis guarden la similitud amb els dobles finestrals geminats del mur exterior Est. La façana sud d'aquesta nau fou totalment remodelada. Completa l'espai una xemeneia circular de maó vist que s'eleva entre les dues naus al sector Est de l'edifici. La part superior de la xemeneia compta amb elements decoratius florals fets amb el mateix maó. Tot i les reformes que l'edifici ha sofert, conserva l'aire modernista original, jugant amb la combinació entre maó vist i mur de paredat. A la planta semisoterrada es conserva encara l'antiga caldera de vapor de la fàbrica. Interiorment l'edifici ha estat totalment transformat i rehabilitat com a oficines destinades a acollir l'Ajuntament del Municipi.</p> | 08250-138 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Al 1904 la finca coneguda com La Falconera fou comprada per Joan Valls i Cos, banquer d'Igualada que junt amb tres socis construeix una fàbrica d'adobs. Al 1922 la finca i les edificacions són adquirides per la societat Canet i Sabater per a la fabricació d'alcohol, licors, compravenda de vins etc. La fàbrica en realitat era coneguda pels veïns de Santa Margarida com la 'Fassina del Canet'. La Vinícola era el nom que rebia la botiga que les propietaris tenien a Igualada. Al 1928 l'empresa passa a dir-se La Vinícola S.A. El 1942 B. Bassegoda dirigeix les obres de reforma d'una de les naus del complex. Des del 1980 l'empresa entrà en crisis i al 1988 fou adquirida per l'Ajuntament de Montbui. Al 1990-91 es realitzen les obres de rehabilitació per a destinar-ho com a seu de les dependències municipal. La nova portalada i el balcó són els elements més visibles d'aquesta nova adequació. Cal destacar la importància de tot el conjunt arquitectònic, entre la carretera de Valls i el Parc Central. Els arquitectes de la rehabilitació foren Miquel Adrià, Joan Fabregat, Ferran Bermejo.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 1904 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70717-foto-08250-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70717-foto-08250-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70717-foto-08250-138-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 70718 | Els Tints | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tints | <p>CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui.</p> | XIX-XX | Parts enrunades | <p>Conjunt industrial situat al barri de Sant Maure, a tocar del riu Anoia. Es troba format per un conjunt de dos naus industrials i alguns edificis annexos, envoltats perimetralment per un mur que els protegeix i que crea un espai interior que es converteix en pati i en espai de comunicació entre naus. El conjunt ocupa una important extensió dins el barri de Sant Maure, tenint com a limitació al nord el riu Anoia, a llevant el carrer del Pont, i a ponent el darrer tram del torrent d'en Rafeques, actualment cobert. Inicialment es poden distingir un conjunt de dos naus connectades entre elles mitjançant coberts, i orientades en sentit est-oest. Una d'elles es troba situada arran de la línia de façanes del carrer del Pont, i la façana forma part del mur exterior de protecció. La segona nau s'estén a continuació i arriba fins a l'extrem de ponent del conjunt industrial, formant part del mur de tancament de ponent, pel sector del torrent d'en Rafeques. Les dues naus es troben envoltades per pati a banda i banda i multitud de coberts auxiliars adossats entre les dues. Tot i els cossos annexos que en ocasions les distorsionen, les dues naus mantenen similituds constructives i arquitectòniques. Es tracta de naus de planta rectangular, cobertes a dues aigües amb teula, amb el carener paral·lel a les façanes. La construcció és feta en mur de mamposteria irregular, reforçada amb maó en alguns sectors, especialment als pisos superiors. Les dues compten amb planta baixa, primer i segon pis i s'obren amb un seguit de portes allindades a la planta baixa, que es corresponen amb finestres a nivell de primer i segon pis. Entre els dos edificis s'aixeca una xemeneia circular feta en maó. Respecte al mur perimetral, aquest ha estat alterat considerablement, mostrant obertures més recents que han estat tornades a tancar amb portes metàl·liques. L'accés al conjunt devia fer-se a través d'alguna d'aquestes portes, que permetia el pas al pati interior encimentat. Del mur destaquen especialment els trams nord i ponent, que segurament es corresponent als trams més antics. Es tracta d'un mur del qual forma part la façana d'una de les naus del conjunt, i és aixecat amb un parament fet a base de carreus de mida molt grossa disposats irregularment. Un seguit de quatre contraforts de ciment reforcen exteriorment l'estructura.</p> | 08250-139 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>No es tenen dades històriques sobre aquest conjunt industrial que inicialment no ha pogut ser associat a cap adoberia coneguda de l'entorn del riu Anoia. Cal pensar que fou aixecat a finals del segle XIX o començaments del segle XX com a fàbrica tèxtil i potser d'acabat de tints, d'on agafaria el nom popular amb el que es coneix. Possiblement, a nivell arquitectònic compta amb diverses fases constructives. A partir d'informació oral recollida s'ha pogut establir que abans de la Guerra Civil (1936-1939) ja era abandonat.</p> | 41.5762600,1.6111300 | 384216 | 4603662 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70718-foto-08250-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70718-foto-08250-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 70593 | Cal Jepet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jepet-2 | III-I aC | Es troba molt exposat | <p>El jaciment arqueològic de Cal Jepet fou un tantic taller de sílex i estació ibèrica ubicats a sol ixent, a uns 150 m de cal Jepet i una fàbrica de guix que hi ha al peu de a carretera d'Igualada a Santa Coloma de Queralt, a l'indret del camí que mena al castell de Can Joveró. El jaciment està ubicat al pendent d'un turó de 404 m d'altura que h ha en aquest lloc. L'any 1985 durant la realització de la Carta arqueològica no s'aprecià superficialment cap estructura. Però si diversos fragments de ceràmica ibèrica, un fragment de pedra de molí de granit, vàries peces, esclats, percussors i nuclis de sílex. Quant a la ceràmica esmentada, es tracta de ceràmica ibèrica feta a mà amb desgreixant calcari, algun decorat amb cordó incís. Varis fragments d'àmfores tipus púnic, de pasta de color groc - palla, amb els típics estriats, corrent en el segle II aC. Varis fragments d'àmfores ibèriques de la costa catalana amb pastes monocromes i bicolors. Vores planes i altres fragments pertanyent a gerres fetes a torn, també un fragment de vora d'un vas amb nansa horitzontal a la boca i algun fragment de ceràmica gris monocroma. Cal fer esment de l'absència de ceràmica romana. Superficialment van sortir restes de sílex. Les peces no estaven al seu lloc originari. Cal indicar certa quantitat de percutors i algun nucli, també ascles i fragments de diferents mides. Així, aquest jaciment s'identifica com un lloc de talla de sílex amb restes de ceràmica ibèrica.</p> | 08250-14 | La Mallola (Masia de Cal Jepet 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Descobert pel Centre d'Estudis Comarcal d'Igualada( CECI ) l'any 1983 L'any 991 durant la visita al jaciment amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica es pogué constatar que part del jaciment estava sent cobert pels residus d'una fàbrica de guix, així com la construcció d'una canalització semi-soterrada que afectava al jaciment. No es localitzaren materials en les terres extretes, per la qual cosa els materials localitzats en aquella zona provenen amb tota seguretat de la part superior.</p> | 41.5799800,1.5555400 | 379588 | 4604151 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70593-foto-08250-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70593-foto-08250-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70593-foto-08250-14-3.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment. | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 70719 | Sant Maure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-maure | <p>CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. DOMIGO SANTACANA Francisco de A. (1966) 'Emigración a Santa Margarida de Montbuy'. Fiesta Mayor. S.p. DOMINGO SANTACANA Francisco de A. (1957) 'Operación suburbios' a Igualada núms. 799, 800, 801, 804, 816. Igualada</p> | XX | <p>Església de planta de creu grega, amb les cantonades reforçades amb carreus de pedra més regulars i un sòcol perimetral fet amb lloses de pedra disposades verticalment sobre el parament original. L'edifici presenta una orientació invertida, amb la capçalera principal mirant a ponent i la porta principal oberta a llevant. Com a element destacat, cal fer esment de la presència d'un cos quadrangular de grans dimensions que s'alça un pis en la intersecció entre la nau principal i el creuer de l'edifici. La coberta es fa a dues aigües en cadascuna de les crugies, i a quatre aigües al cos central de l'edifici. La façana principal ha estat afegida, i s'obre amb un portal acabat a la part superior amb un arc de mig punt. Destaca una llinda arquitravada entre la part superior dels brancals i l'arrencada de l'arc, que emmarca la porta. Tot el portal destaca per ser especialment estret. Per tota decoració, sobre el portal s'ha obert un ull de bou. Altres obertures es troben localitzades als extrems del braç que fa de creuer. Es tracta de dues finestres rectangulars molt estretes acabades amb arc de mig punt. El cos central sobre el creuer compta amb un conjunt de tres finestres obertes a cada cara, que presenten diferents mides, ja que s'adapten a la inclinació de la coberta de l'edifici. Els angles laterals, entre el creuer i la capçalera han estat aprofitats afegint cossos de petites dimensions i coberta inclinada, que són aprofitats com a rectoria.</p> | 08250-140 | Barri de Sant Maure (08271 Santa Margarida de Montbui) | <p>La tradició al culte de Sant Maure es remunta al segle XVI. Aquest mateix segle es va produir un important creixement demogràfic que va ser esmorteït per diversos brots de pesta. Per guarir-se de les epidèmies Montbui va fer vot de poble per posar-se sota la protecció de Sant Maure el 1596. És per aquest motiu, que dins l'església de Santa Margarida, una de les capelles es trobava dedicada a Sant Maure. L'església actual de Sant Maure va ser aixecada l'any 1966 fruit de les necessitats de les persones que es van assentar al nou barri crescut vora el riu Anoia a la dècada dels 1950 i 1960. Es desconeix si fou l'advocació a l'església el que donà nom al barri de Sant Maure.</p> | 41.5723700,1.6101800 | 384130 | 4603231 | 1966 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70719-foto-08250-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70719-foto-08250-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 70720 | Torre del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-pi-0 | <p>CARNER BORRÀS, A. (1969) L'entrada dels carlins a Igualada, 17 i 18 de juliol de 1873, Rafael Dalmau editor, Barcelona. Http://historiamontbui.blogspot.com/ http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-137.htm</p> | XIX | En runes | <p>Estructura d'antic us militar consistent en una construcció aixecada en mur de mamposteria irregular format per grans carreus sense tallar, units amb morter, i barrejant en ocasions fragments de maó. Actualment s'aprecien restes d'una muralla exterior que carenejava la part superior del turó, guardant una forma potser octogonal i delimitant un espai interior. Dins d'aquest espai, s'observa al centre una estructura circular, que s'eleva amb un sòcol de pedra, i que es prolonga a la part central amb restes de dos murs més prims- aixecats en sentit est-oest- que guarden les mateixes característiques constructives que la resta del conjunt. Les obertures dels murs, obertes a l'est i a l'oest, es troben reforçades amb fileres de maó. Ambdós murs creen un espai rectangular a l'interior, que es troba revestit amb rajoles de terra cuita. L'estat de degradació en el qual es troba el conjunt impedeix definir exactament l'ús de l'estructura i els espais interiors.</p> | 08250-141 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'estiu de 1871, durant la tercera Guerra Carlina, Montbui i Vilanova del Camí es convertiran, sense voler-ho, en els espais militars des d'on s'iniciarà la conquesta d'Igualada per part de les tropes carlines. Pel que fa a Montbui, els carlins es situaran a les immediacions de la vil·la d'Igualada i hi entraran finalment entre els dies 17 i 18 de juliol. Desplaçats aquests per les tropes regulars liberals, la Milícia Nacional dirigida pel Xic de la Barraqueta, acamparà a l'agost on primer es situaren les tropes carlines, això és a l'actual nucli de Sant Maure. La sagnant entrada de les tropes carlines a Igualada va fer que les autoritats militars recuperessin un vell projecte de fortificació militar de la vil·la, abandonat després de l'acabament de la primera carlinada. Aquest consistia en la construcció de dues fortificacions que tenien com a objectiu fer de guaita sobre els principals punts d'entrada a Igualada (això és el pla de Sant Magí i el riu Anoia) i de primera defensa davant de qualsevol atac. Així és com s'inicia la construcció del Fort de Sant Magí, al terme d'Òdena, i el més important fort d'Isabel II, dins del terme de Montbui. Aquest, constarà d'una torre octogonal situada a la muntanya del Pi, d'on obtindrà el nom amb que serà conegut popularment, i que estarà dotat d'artilleria i d'una petita tropa voluntària. Inaugurat l'abril de 1873 la seva importància militar serà escassa degut a l'acabament de la guerra el 1874. Una antiga fotografia conservada mostra una estructura sòlida, de planta circular i coronada amb troneres. A finals del segle XIX i començaments del segle XX fou utilitzada com a torre del telègraf. Al llistat de les torres del telègraf de Catalunya apareix com la núm. 9 de la línia Barcelona-Lleida i era coneguda amb el nom de Torre d'Igualada. El fort es mantindrà en un acceptable estat de conservació fins la dècada del 1960 en que un individu el desmuntarà pedra per pedra per tal d'obtenir materials de construcció barats, que aniran a parar a Igualada i també a Sant Maure.</p> | 41.5735300,1.6146600 | 384505 | 4603354 | 1873 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70720-foto-08250-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70720-foto-08250-141-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-12-19 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||
| 70721 | Monument 'El bou de Montbui' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-el-bou-de-montbui | <p>CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. DOMIGO SANTACANA Francisco de A. (1966) 'Emigración a Santa Margarida de Montbuy'. Fiesta Mayor. S.p. DOMINGO SANTACANA Francisco de A. (1957) 'Operación suburbios' a Igualada núms. 799, 800, 801, 804, 816. Igualada</p> | XX | <p>Conjunt format per l'escultura d'un bou fet en fibra de vidre i acabat metal·litzat, de 3 metres d'alçada i 4 metres d'amplada, que s'aixeca sobre una base que és un casquet revestit en xapa d'un metre d'alçada. Totes dues peces tenen una estructura de tub de ferro imprimat. Quatre blocs de ciment sostenen el pes del conjunt. L'escultura es situa en una rotonda situada al mig del carrer central del barri de Sant Maure formant part de la carretera C-37 entre Igualada i el polígon industrial de la Tossa. En concret, a la rotonda existent a tocar de l'edifici de la Vinícola.</p> | 08250-142 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Dissenyat per l'escultor Manel Vidal i elaborat per l'empresa Futur. Vol representar la vinculació simbòlica entre el bou i la vila, considerat aquest com l'origen de la llegenda que dóna peu al nom de Montbui. En aquest sentit, es pretenia crear la identificació entre el bou i el municipi de Santa Margarida de Montbui. Va ser inaugurat per la fira del bou de l'any 2008.</p> | 41.5753900,1.6081200 | 383963 | 4603569 | 2008 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70721-foto-08250-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70721-foto-08250-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Manel Vidal | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 70722 | Monument 'Cap del bou de Montbui' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-cap-del-bou-de-montbui | <p>CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. DOMIGO SANTACANA Francisco de A. (1966) 'Emigración a Santa Margarida de Montbuy'. Fiesta Mayor. S.p. DOMINGO SANTACANA Francisco de A. (1957) 'Operación suburbios' a Igualada núms. 799, 800, 801, 804, 816. Igualada</p> | XX | <p>Conjunt format pel perfil d'un cap de bou amb l'interior buit sobre el qual recauen unes banyes molt pronunciades. Reprodueix el perfil del bou que forma part de l'escut de Santa Margarida de Montbui, i simbolitza la vinculació del municipi amb els seu orígen etimològic, vinculat amb la llegenda del bou. Realitzat en ferro colat, es recolza sobre un basament quadrangular de pedra. L'escultura es situa sobre la rotonda que dóna accés al barri de Sant Maure a tocar del Pont Nou.</p> | 08250-143 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El monument fou encarregat pel consistori de Santa Margarida de Montbui a l'escultora igualadina Teresa Riba. Inaugurat temps després de la fira del Bou de l'any 2008.</p> | 41.5801700,1.6048700 | 383701 | 4604104 | 2008 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70722-foto-08250-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70722-foto-08250-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Teresa Riba | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 70723 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-31 | XVII-XXI | <p>El diumenge de Pasqua a la sortida de la missa els nens de l'escola de primària de Santa Margarida de Montbui organitzen una cantada de caramelles basada en diverses cançons. En ocasions la cantada ha anat acompanyada d'alguns balls de caramelles.</p> | 08250-144 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Les caramelles eren organitzades antigament pel jovent de Santa Margarida de Montbui i es celebraven durant dos dies. El dissabte s'anava a cantar per les masies del terme, i el diumenge dins del nucli de Montbui. Actualment són organitzades per la parròquia de Santa Margarida pel diumenge de Pasqua, cantades a la sortida de la missa, a l'espai immediat a la plaça.</p> | 41.5565600,1.6050200 | 383671 | 4601483 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Difícil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||||
| 70724 | Camí de la Serreta, de les Costes o de les Processons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-serreta-de-les-costes-o-de-les-processons | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. VICTORI I AGUILERA, F.; MARTÍ I FIGUERAS, J.(1974) La Tossa de Montbui, Història i llegenda, Patronat de La Tossa de Montbui, Igualada, 1974</p> | XV-XXI | <p>Conegut també com a camí de la Tossa, era camí que habitualment es feia servir per pujar al Turó. Es tractava d'un camí circular que sortia de la plaça de l'església del nucli antic de Montbui, i creuava l'actual carretera C-37. Des d'aquí s'iniciava l'ascensió pel primer tram conegut com a camí de les costes. Un cop a dalt, la tornada es feia baixant pel camí de la Serreta, que es troba situat a llevant de l'anterior, i per retornar a la plaça de l'església.</p> | 08250-145 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Possiblement es tracti del camí tradicional, tot i les possibles variants, que es feia servir des d'antic pels veïns del nucli antic de Montbui per accedir al cim de la Tossa i a l'església de Santa Maria de la Tossa. El caràcter d'església vinculada a la celebració del Roser fa que el camí hagués pres el nom de camí de les Processons, ja que es feia servir majoritàriament durant la processó d'aquesta festivitat. De forma habitual, permetia també la comunicació entre el nucli de Santa Margarida de Montbui i els camps de conreu situats al peu de la Tossa.</p> | 41.5526600,1.5872500 | 382182 | 4601074 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70724-foto-08250-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70724-foto-08250-145-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 70725 | Forn de ciment de cal Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ciment-de-cal-mateu | <p>PANAREDA I CLOPÉS JM (1996) Resum de geografia física de Catalunya. Ed.Eumo. RAURICH J. SANTACANA M (1982) L'activitat econòmica a l'àrea igualadina a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | La vegetació està cobrint de forma accelerada les estructures d'aquest antic forn, de tal manera que resulta difícil de veure. D'aquí uns anys corre el perill de perdre's definitivament. | <p>Restes d'una antiga estructura d'uns 4 m d'alçada corresponent a un antic forn de guix i finalment de ciment ràpid i de la cantera situada a la vora. Totes dues estructures es conserven a tocar de la riera de Tous, a l'altra banda de la carretera, davant de la casa de Can Mateu. Actualment, tot i la vegetació s'aprecien les restes d'una estructura quadrangular aixecada en mur de paredat irregular a base de pedra molt petita unida amb morter de calç. Al nord del cos principal s'adossa un altre cos semicircular aixecat també en pedra. La façana principal, sembla encarada a llevant on s'aprecia una obertura formada per una arcada apuntada reforçada en maó. A tocar d'aquesta estructura s'aprecia la cantera que talla verticalment la muntanya, deixant al descobert tota l'estructura geològica del turó.</p> | 08250-146 | La Mallola (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Al segle XIX havia estat un forn de calç reconvertit a forn industrial de guix. Tot i trobar-se en una propietat de la casa de Can Mateu, els propietaris de la masia no l'explotaven directament sinó que l'arrendaven a tercer a canvi d'un lloguer. Abandonat abans de la guerra civil.</p> | 41.5825300,1.5740700 | 381138 | 4604408 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70725-foto-08250-146-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 70726 | Casa del Carrer Anselm Clavé, 40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-anselm-clave-40 | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular situat a la cantonada del carrer Anselm Clavé i la Travessera Anselm Clavé. L'edifici es troba encarat a llevant, seguint la línia de façanes del carrer Anselm Clavé i compta amb planta baixa, primer pis i golfes. A nivell de planta baixa s'obre amb dos portals de mides diferents. Un dels portals dóna accés al primer pis destinat a vivenda, mentre que l'altre, de mida més gran i més ample, dóna accés a la planta baixa, destinada segurament a magatzem. Tots dos portals es troben acabats a la part superior amb un arc de mig punt. A nivell de primer pis destaca un balcó corregut protegit amb una barana de ferro i amb dues portes paral·leles. Aquestes, són dues obertures allindades sense cap decoració afegida. Les golfes de la casa ocupen la meitat posterior del segon pis, i es cobreixen amb un teulada a doble vessant. La meitat del segon pis es troba ocupada per un terrat que es protegeix amb un mur de mamposteria. El tram de mur que dóna al carrer Anselm Clavé és acabat amb un coronament inclinat a la part central. La façana lateral que dóna al carrer Travessera d'Anselm Clavé es troba sense arrebossar i s'obre a nivell de planta baixa i primer pis amb diverses finestres rectangulars sense cap decoració afegida. La part posterior de la casa es troba acompanyada per un pati posterior delimitat per un mur.</p> | 08250-147 | Nucli antic (08271 Santa Margarida de Montbui) | <p>El traçat de la nova carretera d'Igualada a Valls - construïda el 1895- feu, el centre de gravetat urbanístic del nucli de Santa Margarida comencés a desviar-se vers a la nova via de comunicació, constituint-se en el nou eixample del poble. A partir d'aquell moment, el poble s'estendrà cap a ponent. El 1923 es construïa el nou Ajuntament que contenia també les escoles públiques arran de la carretera, donant l'impuls definitiu a aquest sector. A tocar de l'anterior edifici, el 1924 es construïa l'Ateneu Agrícola Montbuienc. Tot i que no hi han dades al respecte, arquitectònicament, la casa és d'un estil similar a les del costat que conformen el carrer Anselm Clavé. Cal pensar que devia ser aixecada a l'entorn del 1930.</p> | 41.5570100,1.6029400 | 383498 | 4601536 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70726-foto-08250-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70726-foto-08250-147-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 70727 | Rellotge del campanar de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-del-campanar-de-santa-margarida | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XIX | <p>Mecanisme que formava part de l'antic rellotge del campanar de l'església de Santa Margarida conservat al Museu de la Pell d'Igualda i Comarcal de l'Anoia. Es tracta d'una caixa rectangular de ferro amb engranatges dentats i tres eixos dels quals pengen tres peces de pedra troncòniques lligades amb cordes. Les seves mides són 174 x 118 c 61 cm.</p> | 08250-148 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (C/Dr. Joan Mercader s/n 08700 Igualada) | <p>Aquest mecanisme fou introduït l'any 1800 al campanar de l'església, quan aquest fou dotat d'un rellotge mecànic. La construcció és atribuïda al manyà i rellotger Antoni Ratera d'Igualada, per un preu de 150 lliures. El mecanisme fou donat per Mossèn Francesc Espinal al Museu de la Pell d'Igualda i Comarcal de l'Anoia.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 1800 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Antoni Ratera | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 50,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc