Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 70657 | Fons d'imatges de la Fundació Tossa de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-la-fundacio-tossa-de-montbui | XX | <p>El fons d'Imatges de la Fundació La Tossa, de Santa Margarida de Montbui, es troba format per un conjunt de 914 fotografies inventariades més una aportació recent de 70 fotografies de diversa cronologia. En total formen un fons d'unes 1.000 imatges. Tot el conjunt es troba dipositat en dues capses d'arxivadors a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN). Cronològicament el fons s'estén entre la dècada del 1930 fins a la del 1980. El material del fons és bàsicament paper, a excepció de les fotografies classificades entre la 540 i la 572 en que només es conserven els negatius. Es tracta d'un fons on es barregen fotografies de qualitat artística i professional amb d'altres de caire més domèstic i familiar. La temàtica general és el conjunt monumental de la Tossa: interiors i exteriors de l'església, obres de restauració, el Castell, el turó etc. En ocasions aquest serveix de fons en fotografies centrades en activitats de caràcter lúdic i religiós: aplecs, misses, benediccions, inauguracions, trobades familiars etc. Algunes de les fotografies són obra de Salvador Masachs, fotògraf oficial de premsa de l'agència EFE , la gran majoria però, especialment aquelles que reflecteixen actes festius, semblen d'autors no professionals. Una altra de les temàtiques observades és la de la imatge de la Mare de Déu de Gràcia, que és objecte específic d'un petit grup de 3 fotografies (núm. 266-268) i que són obra de l'estudi de fotografia Paco d'Igualada</p> | 08250-78 | Arxiu Comarcal de l'Anoia (Pl. De la Creu, 18 -Cal Maco- 08700 Igualada) | <p>El fons és propietat de l'Associació Amics la Tossa que té com a eix central l'interés pel conjunt monumental de l'església i el Castell de la Tossa. Es tracta en la seva major part de fotografies efectuades pels mateixos membres de l'associació en moments de reunió o en excursions espontànies. Aquest fons es trobava en mans del president de l'entitat fins a la seva mort en la dècada del 1990. A començaments del segle XXI el fons fou entregat en dipòsit a l'ACAN on fou degudament classificat i arxivat.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'interès del fons radica en l'extensa informació que aporta sobre el conjunt monumental de la Tossa: Castell i església especialment, i que permeten una retrospectiva de l'evolució arquitectònica molt completa, des de la situació del conjunt en les dècades del 1930-1940, les obres de restauració i el resultat final. | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||||||
| 70660 | Fons del Centre de Documental de la Memòria Històrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-centre-de-documental-de-la-memoria-historica | <p>htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html</p> | XX | <p>Al Centro documental de la Memoria Histórica es conserva el fons de la 'Delegación Nacional de Servicios Documentales de la Presidencia del Gobierno'. Aquest fons es troba estructurat d'acord amb les dependències administratives que es van formar al seu dia, uns serveis generals com Secretaria i Administració, i dos seccions, l'Especial i la Político-Social. La primera es troba formada per documentació relacionada amb la Maçoneria i altres societats teosòfiques. La segona abraça tot tipus d'associacions i persones que lluitaren a favor de la causa republicana i tots els expedients informatius d'elles. Amb la informació extreta dels documents de la Secció Político-Social es va formar un gran fitxer onomàstic i geogràfic. Directament relacionats amb Santa Margarida de Montbui es localitza el següent expedient dins de la Secció Político-Social: Expedientes de asuntos municipales de la comarca de Anoia. Cabrera de Igualada-Santa Margarida de Montbui. (1936-1937). PS-Barcelona-Generalitat, 307,5.</p> | 08250-81 | Centro documental de la Memoria Histórica .C/Expolio, 2 ( Salamanca) | <p>El fons de la Delegació Nacional de la Presidència del Govern fou creat el 1944. La seva funció consistia en continuar les tasques de classificació documental i en facilitar a les dependències oficials antecedents sobre les persones físiques i jurídiques. El fons bàsic procedeix dels organismes creats en plena guerra pel general Franco, i integrats després en l'Administració General de l'Estat, acabarien anomenant-se Servicios Documentales de la Presidencia del Gobierno. La seva funció era proporcionar informació sobre les línies enemigues. Eren l'Oficina de Investigación y propaganda anticomunista (1937), y la Delegación del Estado para la recuperación de Documentos (1938). Els dos darrers treballarien especialment a partir del 1940. La Secció Político-Social té el seu origen en les instàncies creades el 1937 al sí del quartell general de Franco a Salamanca. La documentació incautada era enviada a Salamanca, si bé hi va haver oficines de preselecció: Barcelona, Alacant, València etc. El 1968 va perdre el seu caràcter administratiu, passant a anomenar-se Servícios Documentales de la Presidencia del Gobierno. La documentació de l'Arxiu de la Delegación Nacional de Servicios Documentales, es va generar, acumular i custodiar en la seu central de la mateixa ciutat de Salamanca i en les oficines del Delegat a Madrid, fins que una vegada liquidada es va traslladar tot el conjunt a Madrid. A Salamanca, la Delegació va tenir diverses seus, fonamentalment al Seminari, on fins el 1968 va ser físicament a la Secció Especial, el Noviciat dels Jesuïtes i el Col·legi de Sant Ambrosi. El 1969 s'abandona el Seminari i s'instal·la tota al col·legi de Sant Ambrosi, on va romandre fins el 1998, quan va ser traslladada a l'edifici del costat.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 1936-37 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Existeixen còpies microfilmades en diversos arxius repartits per la geografia espanyola. A Catalunya en concret existeix la PS Barcelona-Generalitat (consultar el programa PARES del Ministerio de Cultura). | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||||
| 70662 | Fons documental de l'ajuntament de Santa Margarida de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lajuntament-de-santa-margarida-de-montbui | <p>OLIVÉ I TOMÀS A (1982) Santa Margarida de Montbui. On posem l'Ajuntament? A Anoia. Núm.3 (17 de setembre de 1982) pàg.3</p> | XVIII-XXI | <p>El fons de l'arxiu administratiu del municipi de Santa Margarida de Montbui prové de l'activitat quotidiana i administrativa i la gestió del terme municipal. Els seus orígens es remunten al segle XVIII, i es troben catalogats fins a l'actualitat, tot i que l'inventari només és públic fins el 1990. Molt possiblement aquest fons patí algunes mancances durant el trasllat de l'Ajuntament des del nucli antic de Santa Margarida al nou edifici de la Vinícola a la dècada del 1980.</p> | 08250-83 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | 41.5747200,1.6087400 | 384014 | 4603494 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||||||
| 70663 | Fons documental de la parròquia de Sant Maure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-maure | <p>DOMINGO SANTACANA Francisco de A. (1957) Operación suburbios a Igualada núms. 799, 800, 801, 804, 816. Igualada DOMIGO SANTACANA Francisco de A. (1966) 'Emigración a Santa Margarida de Montbuy'. Fiesta Major. S.p.</p> | XX | <p>Els fons documental conservat a la parròquia de Santa Margarida de Montbui es troba format per les següents sèries: Baptismes. 1966 en endavant Matrimonis. 1966 en endavant Defuncions. 1966 en endavant Escriptura de constitució del temple. 1966</p> | 08250-84 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El fons parròquia de Sant Maure és conseqüència de l'activitat que quotidianament du a terme la parròquia des del moment de la seva creació l'any 1966. Es troba format bàsicament pels llibres de registre de baptismes, casaments i defuncions de la parròquia.</p> | 41.5723700,1.6101800 | 384130 | 4603231 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||||||
| 70666 | Festa Major d'Hivern de Sant Maure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-de-sant-maure | XX | <p>Celebrada entre els dies 15 i 20 de gener i dedicada a Sant Maure. És una festa eminentment cultural on hi destaca el lliurament dels Premis Bou. Aquests premis reconeixen aquelles persones o entitats que s'han dedicat al món cultural, lúdic i associatiu montbuienc. Durant la Festa es celebren activitats lúdiques, culturals, presentacions de llibres, conferències, mercat de productes culturals, activitats lúdiques etc. La Policia Local organitza diferents activitats en honor al patró Sant Maure.</p> | 08250-87 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La Festa Major d'Hivern de Sant Maure es feia tradicionalment al Nucli Antic per commemorar la tradició del culte a Sant Maure. Era una festivitat de caràcter religiós celebrada el dia 15 de gener, on es feia una missa i desprès un vermut popular. Al barri antic es va continua realitzant aquesta celebració de forma tradicional i independent al barri de Sant Maure. Serà a la dècada dels anys vuitanta quan se celebra al barri de Sant Moure. L'any 1.996, desprès d'anys de no celebrar-se es va tornar a recuperar novament, l'organització de la qual corre a càrrec de l'Ajuntament. Els premis Bou van ser creats el 1999 per tal de premiar la tasca cultural, associativa i esportiva de les entitats montbuienques.</p> | 41.5754300,1.6087200 | 384013 | 4603573 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||||||
| 70667 | Festa de la Bicicleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-bicicleta | XX | <p>Celebrada el dia 20 d'abril aprofitant l'arribada del bon temps. Es tracta d'una jornada organitzada per l'Ajuntament i consisteix en la celebració d'una jornada esportiva. Els ciclistes acostumen a sortir del nucli de Sant Maure, i per camins s'arriba al nucli antic de Santa Margarida, desprès es torna per la carretera C-37 al nucli de Sant Maure. Durant la jornada es poden veure exhibicions, i s'atorguen premis als participants.</p> | 08250-88 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Es celebra des de l'any 1995-1996 per iniciativa de l'Ajuntament de Santa Margarida.</p> | 41.5747500,1.6083100 | 383978 | 4603498 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||||||
| 70668 | Fira del Bou, Multicultura i el Comerç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-del-bou-multicultura-i-el-comerc | XX | <p>Es celebra del 1 al 4 de maig als dos nuclis (antic i barri de Sant Maure). Aquesta fira està orientada a manifestacions culturals relacionades amb el bou: cercaviles, bous de foc etc.. Un dels punts fonts de la Fira del Bou és el comerç format per parades de venda de productes naturals i artesanals.</p> | 08250-89 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Es celebra per iniciativa de l'Ajuntament de Montbui des del 1995-1996. Aquesta festivitat va néixer com una mostra de les tradicions, folklore, gastronomia i costums de diferents pobles agermanats i estretament lligats a Montbui, especialment a Sant Maure, però amb catorze edicions ja celebrades s'ha orientat més cap a la figura del bou i les activitats relacionades.</p> | 41.5754300,1.6087200 | 384013 | 4603573 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||||||
| 70671 | Festa del barri de Vista Alegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-barri-de-vista-alegre | <p>DOMINGO SANTACANA Francisco de A. (1957) 'Operación suburbios' a Igualada núms. 799, 800, 801, 804, 816. Igualada DOMIGO SANTACANA Francisco de A. (1966)'Emigración a Santa Margarida de Montbuy'. Fiesta Mayor. S.p.</p> | XX | <p>Festa popular mantinguda fins els darrers anys el tercer cap de setmana de mes de juny, malgrat que amb algunes edicions de parèntesi. La festa aglutina els veïns del barri de Vista Alegre, tot i que en línies generals l'assistència de públic prové de tot el barri de Sant Maure.</p> | 08250-92 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Es celebra per iniciativa de l'Ajuntament de Santa Margarida des dels anys 1995-1996.</p> | 41.5755200,1.6047200 | 383680 | 4603588 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||||||
| 70672 | Festa de Sant Joan del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-joan-del-pi | <p>DOMINGO SANTACANA Francisco de A. (1957) 'Operación suburbios' a Igualada núms. 799, 800, 801, 804, 816. Igualada DOMIGO SANTACANA Francisco de A. (1966) Emigración a Santa Margarida de Montbuy. Fiesta Mayor. S.p.</p> | XX | <p>Coincidint amb la festivitat de Sant Joan, dia 24 de juny, el barri del Pi de Montbui celebra la seva Festa Major, organitzada per l'Ateneu del Pi i l'Ajuntament. La festivitat inclou activitats esportives, espectacles per a grans i petits i culmina amb una arrossada popular.</p> | 08250-93 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | 41.5749000,1.6121900 | 384302 | 4603510 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||||||
| 70673 | Festa Major de la Mallola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-mallola | XX | <p>El nucli residencial de La Mallola celebra la seva Festa Major a l'entorn de l'Alzina el primer cap de setmana del mes de setembre. Cal destacar l'arrossada, exposicions, xocolatades, balls i diferents jocs i competicions per a la mainada.</p> | 08250-94 | La Mallola (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'organitza l'Associació de Veïns de la Mallola des de la dècada de 1990. Festivitat en relació a la suposada llegenda amb l'indret de La Mallola. La llegenda relacionava la presència de l'apòstol Sant Jaume, que al seu pas per la Península Ibèrica, es va aturar a descansar en una alzina situada a la finca de la Mallola. Aquesta suposada història va ser introduïda pels veïns de la Mallola durant els primers anys de celebració de la seva Festa Major, en un intent de donar més significat a la seva festa, i justificar l'entorn històric de l'Alzina al voltant de la qual es celebra la festa.</p> | 41.5827100,1.5627500 | 380194 | 4604444 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||||||
| 70676 | Llegenda de la font del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-font-del-moro | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) 'Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida'. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. VICTORI I AGUILERA, F.; MARTÍ I FIGUERAS, J.(1974) La Tossa de Montbui, Història i llegenda, Patronat de La Tossa de Montbui, Igualada, 1974</p> | XVIIIXXI | <p>La llegenda fa referència a la Font de Cal Bisbal, també coneguda com a font del Moro o del Salvatge. Una versió de la llegenda explica que, el senyor expulsat del castell, que segons la versió és el senyor cristià del castell que el recupera gràcies a l'estratègia dels bous, o segons altres l'àrab. Aquest es refugia a l'entorn d'aquesta font situada a la falda de la Tossa, sol o en companyia de la seva dona, i esdevé una mena d'home dels boscos', completament salvatge. Altra versió explica l'existència d'unes banyeres propietat del senyor del castell. Mn. Amenós explicava: 'La font del Moro o del Salvatge, comunament anomenada 'de cal Bisbal, és un altre record del Feudalisme. En aquesta font, per cert molt abundant, hi tenia el senyor unes banyeres. Avui sols queda la font, consistent en un dipòsit tancat amb una porta de ferro, finint amb volta, del mateix material i construcció que l'Església, el Castell i la Cisterna. De mig en avall les parets laterals i la del fons son de tosca natural; lo que fa que en temps en què revinguin les aigües, saltin tot de rajolins dels forats de la tosca, la qual cosa fa agradable impressió. Però el què més crida l'atenció és un tros que surt de la paret del fons i estirant-se sobre l'aigua té la forma d'un home ajagut; la qual cosa suposo que li haurà donat el nom de Font del Salvatge. AMENÓS (1949: 129-163)</p> | 08250-97 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Tot i que es desconeixen els orígens d'aquesta llegenda, com moltes altres similars, els seus orígens podrien situar-se en període modern-contemporani.</p> | 41.5602100,1.5814500 | 381712 | 4601920 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||||||
| 70678 | Goigs de la Mare de Déu de Gràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-gracia | <p>VICTORI I AGUILERA, F.; MARTÍ I FIGUERAS, J.(1974) La Tossa de Montbui, Història i llegenda, Patronat de La Tossa de Montbui, Igualada, 1974</p> | XX | <p>La descripció és la següent :GOIGS A LLAOR DE NTRA. SRA. DE GRÀCIA VENERADA EN L'ERMITA DE LA TOSSA, DE STA. MARGARIDA DE MONTBUI Entrada:VII Puix del místic Sol Més tard get impia/Vos fóreu l'Aurora profanà el lloc sant/De Gràcia Senyora la Pàtria sofria/Doneu-nos consol. En guerra sagnant/El poble us enyora Estrofa:en mig d'aquell dol VIII/Aquesta muntanya. La pau sospirada/ De Montbui-Queralt, un jorn retornà/ De la Marca-Espanya vostra Ermita amada/ n'era termenal l'amor restaurà/ i de la gent mora cada cop Pastora/ terrible control. D'un més gran estol IX- Als bisbes d'Ausona. Segles us coronen/ Dóna aquest castell, al cim de Montbui/ Des de Barcelona bells esplets us donen/ Gran comte Borrell com ahir avuí/ Que fos fita/ alhora ram que mai s'esflora/ Del seu bisbat vol de bondats gresol. IIIX- En ell hi tenia. La més bona Mare/ Des de temps ignot sou pels vostres fills/ Ja Santa Maria mantell que els empara/ Un temple devot, en tots els perills/ Tron que d'allau mora si el mal ens ancora/ Destruí el revolt. Si el dol ens molt IV, XI- Amb l'Abat Oliva, Des del tossal vostre/ Bisbe que us té amor, guaita secular,/ Un nou temps arriba tota la gent nostra/ Pel vostre esplendor volgué Vos guardar./ Refer en bona hora De la vida en l'hora/ El temple resol. De pondre's el sol. V Tornada: Deixa senyoria. Puix de l'humà estol/ Tots els seus Barons sou la guiadora/ De Santa Maria De la Gràcia Senyora/ Foren uns fills bons, donen-nos-consol./ Cadascun l'adora/ Des del seu bressol VI- El gavatx un dia/ Volgueren cremar/ Vostre imatge pia/ En un gros fogar/ Del vestit la vora/ Ni es rostí tan sols</p> | 08250-99 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Després de la guerra, la diada del Roser de 1940, tingué lloc l'entronització de la Mare de Déu, que fou portada en processó des de Montbui. Allà fou col·locada en un altar provisional als murs del castell i durant la celebració foren estrenats els nous Goigs de la Mare de Déu de Gràcia, escrits per Mn. Francesc A. Espinalt, qui va perfilar els antics goigs que escrigué Mn. Amadeu, i que foren musicats pel mestre director del Schola, Joan Just i Bertran. Com a cloenda la Mare de Déu va entrar dins l'església. Actualment són cantats en celebracions litúrgiques especials com la Mare de Déu del Roser. VICTOR I AGUILERA (1974: 22)</p> | 41.5552100,1.5804100 | 381616 | 4601367 | 1940 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||||
| 70707 | Riu Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-anoia | <p>CALVO, A. M.; BARTROLÍ, M. GUARRO, J. (1983). Estudio de la microflora de las aguas superficíales del río Anoia. Col·lectanea Botànica, vol. 14.</p> | La degradació i la destrucció de la vegetació del riu Anoia es fa palesa en molts trams estudiats. Algunes de les causes d'aquesta són els horts i els camps de conreu que trobarem durant el recorregut, els dos marges, els incendis, etc, també la canalització de la zona del pont de can Mateu i l'extracció indiscriminada d'aigua.Tot i això, encara ens és possible trobar reductes amb la típica i característica vegetació palustre; molts d'aquests indrets s'han salvat de la seva degradació gràcies a la seva inaccessibilitat o a la impossibilitat d'ésser conreats. Per altra banda, el tram de llera entre la Creu del Maginet i vers llevant ha estat ordenat i arreglat recentment per convertir-se un passeig arbrat. | <p>El riu Anoia és la principal conca fluvial que travessa la Comarca de l'Anoia, a la qual dóna nom. El seu naixement es produeix en quatre deus entre Calaf i Argençola, i no és fins que no s'ajunten al municipi de Jorba, que es pot parlar pròpiament dit del riu Anoia. Desemboca al riu Llobregat al municipi de Martorell. La seva llargada és de 68 km., i recorre els municipis de Jorba, Igualada, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, la Pobla de Claramunt, Capellades, Sant Sadurní d'Anoia, Gelida i Martorell. El riu Anoia frega el terme de Santa Margarida de Montbui pel nord en sentit oest-est, i serveix per fer de línia fronterera entre aquest i el municipi d'Igualada. És a més a més, el destí de bona part dels torrents i rieres que travessen el terme. La vegetació està formada per espècies típiques d'aquest hàbitat com la canya (Arundo donax), el pollancre (Populus nigra), l'àlber (Populus alba), la freixa de fulla petita (Faxinus angustifolia), etc, que ocupen els marges dels rius i els torrents. A l'interior del riu trobem el canyís (Phragmatites australicus), la boga (Typhetum latifoliae i T. angustifolia) etc; també cal fer esment dels créixens (Apiuin nodiflorum, Nasturtiuin officinale), recol·lectats per fer amanides. També, dintre d'aquesta vegetació, ens cal fer esment de les espècies del gènere Cardus, de l'olivarda (Inula viscosa) i el llentiscle (Pistacia lendscus), totes elles productores de fruits i llavors tan importants per als ocells granívors i frugívors durant el seu pas postnupcial i a l'hivern.</p> | 08250-128 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Històricament el riu fou un dels eixos vertebradors de la comarca de l'Anoia, del qual rep el nom, i ha estat font d'aprofitament energètic, especialment per l'aprofitament del curs fluvial pel moviment dels molins fariners, paperers i bataners.</p> | 41.5798700,1.5987500 | 383190 | 4604079 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70707-foto-08250-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70707-foto-08250-128-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||||
| 70708 | Torrent Garrigosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-garrigosa | <p>CALVO, A. M.; BARTROLÍ, M. GUARRO, J. (1983). Estudio de la microflora de las aguas superficíales del río Anoia. Col·lectanea Botànica, vol. 14. PALAU S. (1990) Els molins fariners hidráulics de Catalunya, 690 molins inventariats. Santa Coloma de Queralt.</p> | <p>El torrent Garrigosa és sens dubte el curs fluvial més important del terme de Santa Margarida de Montbui. Si bé el riu Anoia és més important i du més cabal, aquest només frega l'extrem nord del terme i serveix com a línia fronterera amb d'altres municipis. El torrent Garrigosa, en canvi, travessa el terme en sentit nord-sud, paral·lel a la serra de Miralles-Queralt, influint profundament en tot el paisatge i l'economia del sector de llevant del municipi, entre la Tossa de Montbui i la Serra de Santa Margarida. Pràcticament mai es queda sec si bé el seu cabal descendeix considerablement en els mesos més secs de l'any. Fortament aprofitat per l'ésser humà és d'aquest torrent que es va fer la captació, al segle XV, de l'aigua que transcorre pel rec que rega les hortes del nucli de Santa Margarida. També a les seves ribes s'instal·laren diversos molins. El seu naixement té lloc sota el Coll de la Portella i desemboca al riu Anoia però ja dins del terme municipal de Vilanova del Camí. A nivell paisatgístic és important, ja que per l'existència d'un bosc de ribera al llarg dels seu recorregut, es tracta principalment d'una verneda, amb albers, pollancres i altres espècies característiques, que destaquen enormement enmig d'un paisatge de conreus de blat. La verneda. És un bosc de ribera típic de torrents, i del curs alt i mig dels rius. Es troben a les riberes allà on la disponibilitat hídrica és sempre molt elevada i l'ambient és fresc. És un bosc dens on hi domina el vern (Alnus glutinosa) acompanyat del freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), l'avellaner (Corylus avellana) i de l'om (Ulmus minor). A l'estrat arbustiu hi trobem el saüc (Sambucus nigra) i el sanguinyol (Cornus sanguinea). La salzereda ocupa els marges dels rius i protegeix en els moments d'avingudes i la retenció del sòl, encara que també en pateix les conseqüències. Són representatius la sarga (Salix eleagnos), salze blanc (Salix alba), el saulic (Salix purpurea), etc. Es troba als rius i rieres de tots els estatges exceptuant el subalpí, quan la capa freàtica és molt fluctuant.</p> | 08250-129 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquest torrent ha estat ocasionalment aprofitat per la instal·lació d'indústria, especialment pel que fa als molins fariners. Al segle XVIII l'activitat farinera es substituïda en part per l'activitat paperera. Aquesta és una constant en molts molins d'arreu. A Montbui es té notícia del permís concedit el 1760 a Carles de Casanova, natural de Vilafranca, per procedir a construir un molí fariner, bataner o paperer en una propietat situada a les riberes de l'anomenada riera de Santa Margarida o torrent de la Garriogasa, en la proximitat del molí de l'Abadal. Els molins del polvo també eren moguts per l'aigua de la resclosa del torrent de la Garrigosa. A mitjans del segle XIX funcionaven encara un molí paperer mogut per les aigües del riu Anoia i altres cinc molins fariners moguts per les aigües procedents de la font de Sanahuja.</p> | 41.5567700,1.6007700 | 383317 | 4601512 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70708-foto-08250-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70708-foto-08250-129-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Just davant del nucli antic de Santa Margarida, en un sector entremig de pollandres, esbarzers, cues de cavalls i molses es troba la Font del Bufó. Altra de les fonts que neix al seu entorn és la Font Trobada. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||||
| 70709 | Torrent d'en Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-den-feliu | <p>El torrent d'en Feliu és el de més llarg recorregut del terme de Santa Margarida de Monbui, recorre de sud a nord tot el cantó de ponent del terme municipal, entre la Tossa de Montbui i el seu límit ponentí. Neix als rodals de ca l'Amigó, on rep el nom de torrent de la Fou de Can Milà, i al seu pas per aquesta casa segueix el seu curs de sud a nord passant a tocar el veïnat del Coll de Guix, on passa a ser conegut com a torrent d'en Feliu, i fins a trobar-se amb la riera de Tous, una mica abans de que aquesta desemboqui a l'Anoia. Rep les aigües del torrent de Can Prim i del torrent del mas Boret. La vegetació característica del torrent és la verneda a la part més alta del torrent, entre el seu naixement i el Coll del Guix, i la gatelleda a mida que avança vers la riera de Tous, al seu darrer tram. La gatelleda es desenvolupa a la zona que pateix l'empenta de les avingudes i que s'inunda freqüentment. És formada pel gatell (Salix attrocinerea), el càrex (Carex pendula i Carex remota), i la cua de cavall (Equisetum telmateia) entre altres. És d'influència submediterrània i centreuropea.</p> | 08250-130 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La irregularitat i el poc cabal del torrent ha fet que tradicionalment no s'hagin instal·lat molins en aquest torrent.</p> | 41.5649700,1.5687800 | 380664 | 4602466 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70709-foto-08250-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70709-foto-08250-130-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||||||
| 70710 | Torrent de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-les-bruixes-0 | <p>CALVO, A. M.; BARTROLÍ, M. GUARRO, J. (1983). Estudio de la microflora de las aguas superficíales del río Anoia. Col·lectanea Botànica, vol. 14.</p> | Pateix cert abandonament | <p>El torrent de les bruixes neix al sector nord del turó de la Tossa de Montbui, en una zona de bosquines de pi blanc, amb sotabosc de plantes aromàtiques . Prop de Can Bisbal rep les escorrialles del torrent de Can Bisbal i de la Rasa de la Font del Llop, formant un sol curs fluvial. Un cop passat Can Bisbal es dirigeix en sentit sudoest-nordest, on es troba lleugerament enfonsat provocant l'erosió de les margues toves i provocant la formació geològica coneguda com els Xaragalls de composició carbonàtica de color gris-blavós. Passat aquest tram es dirigeix al barri de Sant Maure, on entra ja canalitzat pel sector de ponent. És també conegut com a torrent Torres.</p> | 08250-131 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El cabal irregular d'aquest torrent no ha permès la ubicació d'indústries al voltant. Possiblement el nom de Torrent de les Bruixes li ha estat donat de manera popular pel fet de travessar una zona tant singular i geològicament excepcional com són els xaragalls amb les seves estranyes formes.</p> | 41.5678700,1.5915100 | 382565 | 4602757 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Conegut com a Torrent Torres | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||||
| 70711 | Riera de Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-tous | <p>CALVO, A. M.; BARTROLÍ, M. GUARRO, J. (1983). Estudio de la microflora de las aguas superficíales del río Anoia. Col·lectanea Botànica, vol. 14. PALAU S. (1990) Els molins fariners hidráulics de Catalunya, 690 molins inventariats. Santa Coloma de Queralt.</p> | <p>La riera de Tous neix a Sant Martí de Tous i flueix separant els termes de Montbui i Tous i entre els nuclis del Saió i la Mallola, desembocant finalment en el riu Anoia. Les seves aigües foren aprofitades per a la instal·lació de molins fariners i paperers. El pas de la riera de Tous genera al seu entorn una vegetació formada per salzedes, pollancreres i vernedes. La verneda és un bosc de ribera típic dels torrents, i del curs alt i mig dels rius. Es troba on la disponibilitat hídrica és sempre molt elevada i l'ambient és fresc. És un bosc dens on hi domina el vern (Alnus glutinosa), acompanyat del freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), l'avellaner (Corylus avellana) i de l'om (Ulmus minor). A l'estrat arbustiu hi trobem el saüc (Sambucus nigra) i el sanguinyol (Cornus sanguinea). La pollancreda es troba a prop dels marges, on el nivell freàtic és molt alt. Apareixen el pollancre (Populus nigra), el freixe (Fraxinus angustifolia), i l'om (Ulmus minor). L'estrat arbustiu està dominat pels esbarzers (Rubus ulmifolius), l'arç blanc (Crataegus monogyna), etc.</p> | 08250-132 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El cabal de la riera de Tous ha fet que aquesta hagi estat aprofitada per a usos industrials, especialment pel que fa a la instal·lació de molins hidràulics. És conegut que al segle XVIII la zona de major implantació paperera al terme de Montbui es situava sobre les aigües de la riera de Tous i del riu Anoia. L'any 1790 Mateu Boix, fabricant de paper blanc de la Pobla de Claramunt, obtingué el permís per a construir dos molins, un de fariner i un altre de paperer, prop de la riera de Tous. Posteriorment, al 1800 el molí paperer fou venut a Francesc Romaní, fabricant de paper de Vilanova del Camí.</p> | 41.5818500,1.5685700 | 380678 | 4604341 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70711-foto-08250-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70711-foto-08250-132-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||||||
| 70712 | Serra de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-miralles | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | La conservació de l'espai és bona, però les ventades del gener del 2009 i les nevades del març de 2010 han fet malbé gran quantitat d'arbres que romanen arrencats al mig del bosc embrutant-lo considerablement i constituint un perill potencial cara a la propagació d'incendis forestals. | <p>La serra de Miralles situada al sud-oest del municipi destaca especialment com a patrimoni natural ja que es troba inclosa dins l'àrea de PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural) de la serra de Miralles - Queralt. Aquestes serres amb orientació nord-est sud-oest separen les conques del riu Anoia (Conca d'Òdena) i del Gaià. La serra de Miralles es rellevant com a espai de transició entre els altiplans centrals catalans i les serres pre-litorals centrals, alhora que el conjunt de la serra de Miralles - Queralt es considera un conjunt orogràfic d'especial interès per estar format per un vessant interior de caràcter continental i un altre de meridional amb matís marítim. La ubicació de la zona de PEIN serra de Miralles - Queralt present dins del municipi de Sta. Margarida de Montbui és descrita dins del Pla Especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Carbassí, Serra de Miralles-Queralt i Ancosa-Montagut. Sent la següent: Els límits en el terme de Santa Margarida de Montbui (que el separa del de Sant Martí de Tous), segueix el camí que envolta, pel trencament del pendent, l'obaga de cal Milà fins a interceptar el torrent de la Ferrona. Seguidament baixa pel torrent de la Ferrona en direcció nord. Més enllà, passa a ser el torrent d'en Feliu. El límit segueix pel torrent d'en Feliu en sentit descendent, incloent ambdós costats, fins el punt d'intercepció amb el torrent de can Prim. En aquest punt, el límit ascendeix pel torrent de can Prim fins a la part més alta, on troba el camí de can Prim. Tot seguit, el límit segueix cap a orient el camí de can Prim i més enllà el camí de Mas Boret, el qual també segueix fins a trobar el desviament cap el camí de can Bisbal. El límit pren aquest darrer camí i el segueix en direcció oest fins arribar a can Bisbal. El límit passa pel costat de can Bisbal continua fins a interceptar la rasa de la Font del Llop. Des d'aquest punt d'intersecció, el límit segueix la rasa de la Font del Llop cap el sudest, interceptant primerament l'extrem més al nord del camí de la Serra, seguidament passant per la Clota fins a trobar l'extrem més al nord del camí de les Costes. Des d'aquest punt traça una línia recta fins interceptar la carretera de la Tossa de Montbui (BV-2204) just a la cota de nivell (500m). A partir d'aquest punt, i en direcció a la Tossa de Montbui, segueix la carretera fins al punt més a l'oest de la mateixa (just en un revolt de 180 graus). Des d'aquest punt el límit segueix el límit superior dels camps de conreu, just en el canvi de pendent, fins a trobar el camí de can Vidal de la Tossa, el qual segueix en direcció oest, travessant la Solella de can Vidal, fins l'extrem més occidental. D'aquí, i en línia recta, travessa els camps del Vidal fins interceptar l'extrem més oriental del camí que porta als camps del Vidal des de la part més occidental. Segueix aquest camí fins la carretera d'Igualada a Querol (B-213). Tot seguit pren la carretera en direcció Querol i la segueix fins a trobar el desviament a mà dreta una pista forestal (uns 100 m més enllà del camí de la Carrerada). El límit pren aquesta pista i la segueix en direcció nord fins el tercer desviament a mà esquerra, el qual pren fins arribar a una cruïlla, la qual pren i segueix fins al primer desviament a mà dreta. Segueix uns metres i al trobar la següent cruïlla gira a l'esquerra, seguint aquesta darrera pista forestal, tot envoltant la Censada, fins a tornar a trobar la carretera C-37. El límit des d'aquest punt segueix la carretera C-37.</p> | 08250-133 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El Pla d'Espai Naturals (PEIN) estableix la xarxa d'espais naturals protegits de Catalunya, amb l'objectiu de conservar el patrimoni geològic, els hàbitats i els ecosistemes més representatius del país. El PEIN Ancosa-Montagut, Carbasí, Serra de Miralles, Queralt fou aprovat definitivament el 14/03/2000 i es correspon al núm. 42 del mapa dels espais inclosos al PEIN.</p> | 41.5500700,1.5669000 | 380480 | 4600815 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70712-foto-08250-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70712-foto-08250-133-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||
| 70713 | Plana del Coll del Guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plana-del-coll-del-guix | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | <p>Planura agrícola que s'estén a ponent del terme de Santa Margarida de Montbui, al triangle que s'emmarca entre el nucli històric del Coll del Guix, el turó de la Tossa i el municipi de Sant Martí deTous. Es tracta d'una zona planera ocupada per camps de conreu, especialment de cereals, arbres fruiters i boscos de pi blanc. El valor paisatgístic d'aquest sector queda realçat per la seva presència propera a nuclis d'alta densitat de població com són el d'Igualada, i el barri de Sant Maure. Es tracta doncs, d'un paisatge humanitzat característic de les planes agrícoles de la Catalunya Central.</p> | 08250-134 | Coll del guix (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Al voltant del segle XV apareix esmentat l'existència d'un mas anomenat Coll del Guix. Amb tota seguretat el nom li devia ser donat per la seva ubicació geogràfica, un petit coll, i per les característiques geològiques dels sols del zona abundants en guix. Cal pensar que al voltant d'aquest primer mas s'aixecaren d'altres petites masoveries i que el conjunt seria l'origen del nucli veïnal del Coll del Guix, ja establert al voltant del segle XVII. Els plans del Coll del guix són el resultat paisatgístic de l'explotació de les terres del conreu dels voltants del nucli veïnal. A partir de la informació oral procedent dels veïns s'ha pogut precisar que les planes eren fins a mitjans de la dècada de 1950 ocupades per la vinya, lloc que actualment ocupa el cereal.</p> | 41.5633300,1.5625400 | 380141 | 4602293 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70713-foto-08250-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70713-foto-08250-134-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||||||
| 70714 | Xaragalls de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xaragalls-de-la-tossa | <p>MASACHS V. (1981) Itineraris geològics per les comarques del Bages, Berguedà, Solsonès i Anoia. Pub. Del centre d'estudis geològics. Manresa. MATA PERELLÓ (1990) Inventari mineralògic de la comarca de l'Anoia. Revista Xaragall núm. 24. Manresa</p> | <p>Les formacions de xaragalls, en terme geològic badlands ( terres dolentes), ocupen una extensió considerable del municipi. Aquestes formes erosives generen un paisatge molt particular i de gran bellesa modelat a partir de l'erosió de materials més tous com lutites carbonatades o margues. Són dipòsits d'origen marí d'edat Eocè (Bartonià), propis de zones més profundes de l'antiga conca marina i proper a la línia d'esculls de la costa.</p> | 08250-135 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | 41.5690400,1.5918700 | 382597 | 4602886 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||||||||
| 70727 | Rellotge del campanar de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-del-campanar-de-santa-margarida | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XIX | <p>Mecanisme que formava part de l'antic rellotge del campanar de l'església de Santa Margarida conservat al Museu de la Pell d'Igualda i Comarcal de l'Anoia. Es tracta d'una caixa rectangular de ferro amb engranatges dentats i tres eixos dels quals pengen tres peces de pedra troncòniques lligades amb cordes. Les seves mides són 174 x 118 c 61 cm.</p> | 08250-148 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (C/Dr. Joan Mercader s/n 08700 Igualada) | <p>Aquest mecanisme fou introduït l'any 1800 al campanar de l'església, quan aquest fou dotat d'un rellotge mecànic. La construcció és atribuïda al manyà i rellotger Antoni Ratera d'Igualada, per un preu de 150 lliures. El mecanisme fou donat per Mossèn Francesc Espinal al Museu de la Pell d'Igualda i Comarcal de l'Anoia.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 1800 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Antoni Ratera | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||||
| 70733 | Bitllet d'Aigües Bones de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bitllet-daigues-bones-de-montbui | <p>http://www.recerques.iespana.es/documents/paper_moneda.pdf</p> | XX | <p>Conjunt de dos impresos de paper. Es tracta de dos vals d'una pesseta, sense numerar, emesos pel Consell Municipal d'Aigües Bones de Montbui. A l'anvers s'aprecia un cercle gris amb un cap de bou en relleu. Les seves mides són 5 x 7 cm.</p> | 08250-154 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (C/Dr. Joan Mercader s/n 08700 Igualada) | <p>L'alteració de les circumstàncies econòmiques, com a conseqüència de la guerra, afectaria en proporcions extraordinàries el ritme normal de l'activitat financera de Catalunya, que va derivar, entre altres coses, en una gran escassetat de moneda fraccionària. Aquesta escassetat s'observà ja des dels primers mesos del conflicte ja que hi hagué un intents atresorament de les monedes d'argent per part de particulars, que veien en la plata una seguretat davant la devaluació dels bens materials i la incertesa d'una guerra que es preveia llarga. Cal també assenyalar que el mateix govern contribuí a aquesta desaparició del numerari d'argent en retirar de la circulació totes les monedes que ingressaven a les seves arques, argent del qual tenien necessitat per a les compres de material a l'estranger. Aquesta situació va afectar tota la zona republicana de l'Estat Espanyol i a la totalitat del Principat de Catalunya. L'evident incapacitat del Ministeri d'Hisenda del Govern Republicà Espanyol, del que n'era titular a l'època Juan Negrín López, que pels motius que siguin no pogué complir amb la seva obligació, és a dir, dotar al territori republicà de moneda legal divisionària del Banc d'Espanya, provocà una greu pertorbació en la vida econòmica de cada dia, ja que esdevenia completament impossible poder tornar canvi o ajustar cap pagament a causa de la manca de moneda menuda. En canvi, la Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya, dirigida aquells mesos per Josep Terradelles i Joan, s'apressà a prendre una nova orientació, davant del caos que representava aquella manca de divisionari. Així, el mes de setembre de 1936 prengué la iniciativa de crear el Paper Moneda Nacional Català de curs legal a tot Catalunya, amb la mateixa consideració i poder liberatori que els bitllets del Banc d'Espanya, que fou molt ben acollit pel públic en general. Per part de la Generalitat, existí el propòsit de dotar a Catalunya de tot un sistema monetari propi que emetés paper moneda de tota l'escala de valors i es projectaren bitllets que anaven de les 1.000' - pessetes a 1 pesseta, passant per les de 25, 50, 100 i 500 pessetes de valor nominal, de les quals n'imprimiren diverses proves de colors i dissenys. Fou la persistència d'aquestes dificultats la que va originar el naixement i la proliferació d'un veritable allau de Vals i Bons particulars de baix valor intrínsec que gairebé la totalitat de comerços, botigues, entitats, sindicats, cooperatives, empreses, serveis públics de transport, etc. Es veieren obligats a crear per iniciativa pròpia per solucionar els seus problemes de canvi. Vals i bons que, naturalment, solament eren reconeguts com a tals pels particulars o corporacions que els havien creat. Així és que cada ciutadà tenia les butxaques plenes de paperetes o cartronets que l'obligaven a tornar a l'empresa que els hi havia donat si volien rescabalar el seu import i veient així anul·lada la seva llibertat comercial. Aquests vals, que adoptaren tota mena de formes i mides, eren generalment trossets de cartró amb el segell i/o signatura del qui els havia creat, amb el seu valor i raó social escrits mà o a màquina. Moltes entitats o comerços els feren imprimir, alguns força artísticament, i fins i tot estaven numerats i datats, donant-los així, un caràcter més 'legal'.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 1937 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||||
| 70739 | Serra de Garrigosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-garrigosa | <p>TORRAS I RIBÉ, J.M.(1991) Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494-1834), Rafael Dalmau Editors, Barcelona. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | <p>Serra situada a l'extrem sud-est del terme de Santa Margarida de Montbui, entre la serra de Collbas i el torrent de la Garrigosa. Aquest accident geogràfic discorren en sentit nordest-sud-oest, a continuació de la serra de Santa Margarida i fins al Coll de la Portella. Es tracta d'un espai poblat principalment per un bosc de pi blanc i un sotabosc d'arbusts. També trobem grups boscosos com ara alzines i rouredes. Entre d'altres espais destaca l'Obaga de l'Alemany, vinculada a la propera casa de Ca l'Alemany. Al peu de la serra transcorre el camí de la Llacuna.</p> | 08250-160 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'abundància de pi blanc s'explica bàsicament per l'explotació intensiva que es va fer d'aquest bosc fins a la dècada del 1940-1950, associada a les tasques d'explotació del bosc: arrencament d'escorces, llenyataires, carboners etc.. Aquesta explotació intensiva del bosc, va ser la causa de la renovació constant de la vegetació, i del fet de no trobar arbres d'edat avançada. Al llarg de la dècada del 1950 i 1960 els treballs relacionats amb el bosc es van anar abandonant i va ser la causa del creixement del sotabosc.</p> | 41.5422500,1.5839500 | 381888 | 4599923 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70739-foto-08250-160-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||||||
| 70740 | Torrent de can Rafeques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-rafeques | <p>CALVO, A. M.; BARTROLÍ, M. GUARRO, J. (1983). Estudio de la microflora de las aguas superficíales del río Anoia. Col·lectanea Botànica, vol. 14.</p> | Zona amb moviments de terra | <p>Torrent que travessa el terme de Montbui en sentit oest-nordest. El seu naixement es produeix segurament als peus de la Tossa de Montbui, al sector de la font del Llop i emergeix a la partida coneguda com els Prats. Des d'allà el torrent gira en sentit nord, a tocar de la casa de Can Raquefes per entrar dins el nucli de Sant Maure i travessar-lo per desguassar al riu Anoia. Des del sector de la casa de Can Rafeques, i arran dels moviments de terra provocats per la construcció del nou polígon industrial de la Tossa, el torrent passa a tocar del pantà de l'Artés i queda canalitzat, i entra dins del nucli de Sant Maure dins del seu rec. Al seu pas per darrera de l'antic centre de la Vinícola (actual Ajuntament) les lleures del torrent han estat enjardinades i condicionades com a espai de lleure urbà. La vegetació que predomina en aquest indret està dominada per plantes herbàcies, pins i altres arbres de ribera.</p> | 08250-161 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El cabal irregular d'aquest torrent no ha permès l'aprofitament hidràulic. Amb tot, l'aixecament del barri de Sant Maure a la dècada del 1950-1960 va fer que la llera del torrent es convertís en un indret de lleure on les famílies organitzaven dinars els caps de setmana, especialment al darrera de la vinícola. Actualment l'adequació de la llera i l'enjardinament ha convertit el tram urbà dins del barri de sant Maure en un lloc de lleure popular.</p> | 41.5739300,1.6092500 | 384055 | 4603406 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70740-foto-08250-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70740-foto-08250-161-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||||
| 70747 | Serra de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-santa-margarida | <p>TORRAS I RIBÉ, J.M.(1991) Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494-1834), Rafael Dalmau Editors, Barcelona. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | <p>Serra situada a l'extrem de llevant del terme de Santa Margarida de Montbui, a l'esquena del nucli antic de Santa Margarida de Montbui i la serra de Collbas, on es troba el límit del terme. Aquesta serra exerceix de marc paisatgístic del nucli antic de Montbui. Es tracta d'un espai poblat principalment per un bosc de pi blanc i un sotabosc d'arbusts. L'escassa explotació del bosc les darreres dècades ha afavorit la presència d'altres espècies mediterrànies que conviuen amb el pi blanc com són l'alzina i el pi negre.</p> | 08250-168 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'abundància de pi blanc s'explica bàsicament per l'explotació intensiva que es va fer d'aquest bosc fins a la dècada del 1940-1950, associada a les tasques d'explotació del bosc: arrencament d'escorces, llenyataires, carboners etc.. Aquesta explotació intensiva del bosc, va ser la causa de la renovació constant de la vegetació, i del fet de no trobar arbres d'edat avançada. Al llarg de la dècada del 1950 i 1960 els treballs relacionats amb el bosc es van anar abandonant i va ser la causa del creixement del sotabosc.</p> | 41.5551800,1.6075000 | 383875 | 4601326 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70747-foto-08250-168-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||||||
| 70645 | Línia de façanes del carrer Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/linia-de-facanes-del-carrer-anselm-clave | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>El carrer Anselm Clavé, dins del nucli antic de Santa Margarida de Montbui, es correspon amb el pas de la carretera C-37 dins del terme, i al seu pas per la població. Els edificis d'aquest carrer van se aixecats a començaments del segle XX, un cop el carrer va quedar consolidat, aprofitant l'empenta econòmica que donava el pas de la carretera. Aquest sector del poble es va convertir doncs en el nou eixample urbà. Les cases i els edificis van ser aixecats arran de carretera, a banda i banda d'aquesta, i per cronologia i per context, guarden unes semblances estilístiques comunes, tot i que els interiors han sofert reformes i modificacions posteriors. Inicialment es tracta d'edificis adossats de plantes quadrangulars i rectangulars, que conserven una composició formada per planta baixa, primer pis, i segon i o golfes. En cap cas s'aixequen més. Les construccions poden ser en maó o en mamposteria irregular, però en tots els casos s'ha optat per arrebossat la façana, que ressalta pintada en colors cremes, blancs, taronges i marrons. En alguns casos no hi ha pintura. La majoria dels edificis compten amb portals rebaixats o allindats a l'entrada, protegits per portes de fusta de dos batents, i combinen balcons i finestres al primer pis. Els acabaments, en alguns casos, acostumen a comptar amb algun frontó decoratiu com és el cas de l'Ateneu Cultural Recreatiu o bé la casa de Cal Carol. Estilísticament es tracta d'un tipus d'arquitectura popular datada entre els anys 1920-1940, que incorpora en alguns edificis de caràcter públic, com les escoles o l'Ateneu Cultural Recreatiu, algun element ornamental procedent del modernisme. Amb tot, alguns edificis han estat aixecats o reformats amb posterioritat, però sempre guardant, a nivell de façanes, la mateixa composició arquitectònica a nivell d'alçades i materials constructius.</p> | 08250-66 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Tot i que el nucli antic de Santa Margarida remunta els seus orígens històrics al segle XII, aquest es troba organitzat urbanísticament entorn al carrer Major i a la plaça de l'església. Ja entrat el segle XX, el traçat de la nova carretera d'Igualada a Valls - construïda el 1895- començà a deixar sentir la seva influència sobre el procés d'urbanització de Montbui. A partir d'aquest moment, el centre de gravetat es començà a desviar vers a la nova via de comunicació, constituint-se en el nou eixample del poble, que s'estendrà a partir d'aquest moment cap a ponent. El 1923 es construïa el nou Ajuntament que contenia també les escoles públiques arran de la carretera, donant l'impuls definitiu a aquest sector. A tocar de l'anterior edifici, el 1924 es construïa l'Ateneu Agrícola Montbuienc. La majoria de les vivendes particulars es troben datades entre el 1920 i el 1940.</p> | 41.5567500,1.6028300 | 383489 | 4601507 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70645-foto-08250-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70645-foto-08250-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70645-foto-08250-66-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 102|119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||
| 70633 | Cal Guarro o cal Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guarro-o-cal-dalmau | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50</p> | XX | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a quatre aigües, que omple la cantonada del carrer Major amb la Plaça de Catalunya i el carrer Travessia Anselm Clavé Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La construcció és feta amb mur de paredat irregular, arrebossada posteriorment amb ciment i pintada en color marró. A la part posterior de l'edifici s'adossa un cos quadrangular i un mur cobert amb teula, que protegeix un pati posterior de grans dimensions. La façana principal es troba encarada al carrer Major, i s'obre amb un portal central acabat amb un arc escarser, actualment desvirtuat pel balcó del primer pis. A banda i banda s'obren dues finestres adintellades, protegides amb reixes, i també desvirtuades pels balcons del primer pis, que s'escauen just a sobre de la llinda. Un sòcol recorre la planta baixa de l'edifici, sobresortint de la línia de façana. Al primer pis s'obren tres balcons de gran volada, producte d'una reforma posterior de la casa -1918-. Tots tres són acabats a la part superior de forma allindada i decorats amb un guardapols sobreposat que al centre de la llinda imita un petit arc conopial. Les dimensions d'aquests balcons, obra d'una reforma posterior de la casa, són el motiu del trencament de les llindes i arcs de les obertures de la planta baixa. El pis de les golfes s'obre amb tres petits ulls de bou, que s'escauen simètricament amb les obertures del primer pis i planta baixa. La façana lateral, encarada a la plaça Catalunya, manté la mateixa composició decorativa, obrint-se amb dues finestres quadrangulars a la planta baixa, que sobresurten enreixades, i tres obertures al primer pis. Les obertures del primer pis, són força irregulars, destacant-ne una rectangular de petites dimensions, una altre rectangular al centre, de majors dimensions, i un balcó amb dues mitges finestres corbades a banda i banda, que formen un conjunt unificat. Les obertures del primer pis són acabades amb llinda, que de forma similar a la façana principal es decoren amb un guardapols sobreposat ornamentat amb un petit arc conopial al centre. Per les similituds decoratives, aquestes obertures podrien ser obra també de la reforma del 1918. Al pis de les golfes s'obren dos ulls de bou de petites dimensions. El cos adossat al cantó de migdia de la casa, seguint la línia de carrer, sembla un afegit posterior. Es troba format per planta baixa i primer pis, i es troba acabat amb un terrat pla sobre la primera planta, que es protegeix amb balustres. La façana posterior de la casa compta amb obertures formades per finestres a l'alçada del primer pis, i ulls de bou al pis de les golfes. Com a elements decoratius destacables, l'edifici compta amb un seguit de culs de llàntia amb decoració vegetal concretament fulles - ubicats al final de cadascuna de les canaleres de plom que recorren la façana, i que semblen haver tingut al seu dia una altra funció. Destaca especialment el gran ràfec o barbacana de la teulada, que sobresurt en gran mesura vers al carrer.</p> | 08250-54 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquesta casa ha estat propietat de diferents famílies. El mot de Cal Guarro prové del masover. Una de les famílies foren grans propietaris de Montbui i la seva finca s'estenia a l'altra banda del carrer on avui dia resten uns edificis destinats al trull d'oli i també una sala de cafè</p> | 41.5564100,1.6037000 | 383561 | 4601468 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70633-foto-08250-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70633-foto-08250-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70633-foto-08250-54-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Vinculada històricament a la casa existeix la veïna Sala de Cal Guarro, que a la dècada del 1930 era un dels cafès més populars de Montbui i un dels llocs habituals de reunió dels veïns d'ideologia esquerrana. Actualment només s'aprecien els paraments exteriors, ja que l'interior es troba convertit en magatzem. La casa del Cal Guarro comptà amb un important trull d'oli que estigué en actiu fins a la dècada del 1970. Actualment els propietaris asseguren que no es conserva cap peça de l'antiga indústria. | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 70643 | Antic Centre Republicà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-centre-republica | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Es tracta d'un edifici orientat en sentit est-oest, amb la façana principal encarada a llevant, seguint la línia del carrer Anselm Clavé. No es pot apreciar el material constructiu, ja que l'edifici es troba arrebossat amb ciment. Almenys la part superior es feta en maó. Compta amb planta baixa i pis de golfes. L'estructura de l'edifici es troba organitzada com amb diverses obertures portes i finestres - que atenyen a una estructura interior dividida en diverses vivendes, cadascuna de les quals compta amb una porta d'entrada individual. En total es comptabilitzen tres portes d'accés a peu de carrer amb dos finestrals rectangulars a banda i banda de cada porta. La part superior de l'edifici es troba acabada amb una cornisa esglaonada molt prominent, sobre la qual descansa un coronament format per un mur massís. Del conjunt de l'edifici destaca la vivenda central, que sobresurt com un cos independent de les altres dues laterals sobre elevant-se en alçada. Aquesta alçada li permet tenir un primer pis, en comptes de golfes, que s'obre amb dos balcons. La part superior guarda les mateixes característiques que la resta de l'edifici, però resulta més elevada. Com a element singular destaca la part superior de la vivenda central de l'edifici, on la barana superior s'estilitza creant tres lòbuls. El central compta amb tres medallons verticals que sobresurten. En aquest sector de la façana part de l'arrebossat ha caigut i per tant no es pot apreciar si la decoració es completava amb més elements.</p> | 08250-64 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'Antic Centre Republicà, conegut popularment com El Centro instal·lat al carrer Anselm Clavé, just davant de l'antic Ajuntament i a pocs metres de distància de l'Ateneu. Va ser inaugurat el maig del 1931 amb l'objectiu de convertir-se en el centre de trobada dels grups d'esquerres del poble. Amb l'esclat de la Guerra Civil passarà a ser el centre de referència del poble. Originalment l'interior de l'edifici mantenia una estructura molt diferent. La distribució es feia en una sola nau, on es trobava el cafè, i les golfes, que donaven pas a una petita terrassa i balcó. El final de la guerra i la derrota republicana provoquen el tancament del 'Centro', que a partir de l'any 1943 es transforma en el que encara avui coneixem: diversos pisos de planta baixa, amb la compartimentació de la gran nau del cafè. GONZÁLEZ D. http://historiamontbui.blogspot.com/</p> | 41.5571300,1.6032000 | 383520 | 4601549 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70643-foto-08250-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70643-foto-08250-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70643-foto-08250-64-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||
| 70717 | La Vinícola (edifici de l'Ajuntament) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vinicola-edifici-de-lajuntament | <p>CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. OLIVÉ I TOMÀS A (1982) 'Santa Margarida de Montbui. On posem l'Ajuntament?' a Anoia. Núm.3 (17 de setembre de 1982) pàg.3</p> | XX | <p>L'edifici de l'antiga Vinícola es troba format actualment per dues naus i una xemeneia situades a tocar del torrent de Torres o de Can Rafeques, i tancades parcialment per un mur que arrenca de la cantonada nord-est del conjunt, i que s'estén al llarg del sector est i sud de l'edifici. El mur de tancament arrenca presenta un portal format per una arcada feta amb fileres de maons disposats verticalment. El tram de mur que tanca el recinte pel sector est, sobre la riba del torrent, es presenta obert amb una seqüència de dobles finestres geminades, rematades a la part superior de forma arquitravada. Com a element decoratiu es juga amb l'efecte visual de l'arcada feta en maó sobre un mur de pedra fet amb parament irregular, amb la pilastra que gemina la finestra també feta en maó, i amb fileres de maó que omplen esgraonadament les cantonades superiors de l'obertura, com si es tractés de capitells. En l'interior del que devia ser el recinte de la vinícola s'aprecien actualment dues naus que guarden característiques similars. Una d'elles fou construïda en sentit nord- sud, mentre que l'altre va ser aixecada en sentit est-oest. Totes dues presenten una planta rectangular i s'adapten a les irregularitats del terreny. Ambdues presenten planta baixa, primer pis i un segon pis que sobresurt en alçada a la part central i que ofereix als dos edificis un aspecte basilical. Respecte a la coberta exterior, mentre la crugia central que s'aixeca amb el segon pis presenta una coberta a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. Les crugies laterals que s'aixequen fins al primer pis es cobreixen amb una teulada inclinada. Com a element decoratiu presenta un frontal rematat exteriorment de forma esglaonada amb maó, presentant una forma piramidal. Tot i que possiblement, la darrera reforma de l'edifici ha modificat parts d'aquesta façana, especialment a nivell de planta baixa, ha conservat com a element decoratiu les tres finestres dobles que s'obre a l'alçada del segon pis fetes amb maó, i que presenten una diferència d'alçada similar al del frontal de la façana, sent la central més alta que les laterals. Possiblement la façana que més conservi els elements decoratius originals, sigui la façana de la nau que s'aixeca en sentit nord-sud, on encara s'aprecien els frisos afegits de maó per sobre de l'arrebossat blanc, que recorren vertical i horitzontalment la façana, marcant les diferències entre pisos i espais. La nau que s'aixeca en sentit est-oest compta amb una façana posterior en la qual s'aprecia un pis soterrat que ha estat aixecat aprofitant el desnivell del terreny que s'observa en aquesta zona. Aquesta façana no guarda l'aspecte decoratiu de les altres façanes i es presenta oberta amb tres fileres de dos finestrals rectangulars, una per planta. La façana nord d'aquesta nau també presenta característiques pròpies, i roman oberta per dues sèries de finestrals rectangulars, un a l'alçada de la planta baixa i un altre a l'alçada del primer pis. En aquest sector de l'edifici s'aprecia el mur de mamposteria irregular, i la decoració ve donada pel maó, que reforça el perímetre de les obertures. Mentre que els finestrals de la planta baixa finalitzen a la part superior amb un arc escarser, els del primer pis guarden la similitud amb els dobles finestrals geminats del mur exterior Est. La façana sud d'aquesta nau fou totalment remodelada. Completa l'espai una xemeneia circular de maó vist que s'eleva entre les dues naus al sector Est de l'edifici. La part superior de la xemeneia compta amb elements decoratius florals fets amb el mateix maó. Tot i les reformes que l'edifici ha sofert, conserva l'aire modernista original, jugant amb la combinació entre maó vist i mur de paredat. A la planta semisoterrada es conserva encara l'antiga caldera de vapor de la fàbrica. Interiorment l'edifici ha estat totalment transformat i rehabilitat com a oficines destinades a acollir l'Ajuntament del Municipi.</p> | 08250-138 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Al 1904 la finca coneguda com La Falconera fou comprada per Joan Valls i Cos, banquer d'Igualada que junt amb tres socis construeix una fàbrica d'adobs. Al 1922 la finca i les edificacions són adquirides per la societat Canet i Sabater per a la fabricació d'alcohol, licors, compravenda de vins etc. La fàbrica en realitat era coneguda pels veïns de Santa Margarida com la 'Fassina del Canet'. La Vinícola era el nom que rebia la botiga que les propietaris tenien a Igualada. Al 1928 l'empresa passa a dir-se La Vinícola S.A. El 1942 B. Bassegoda dirigeix les obres de reforma d'una de les naus del complex. Des del 1980 l'empresa entrà en crisis i al 1988 fou adquirida per l'Ajuntament de Montbui. Al 1990-91 es realitzen les obres de rehabilitació per a destinar-ho com a seu de les dependències municipal. La nova portalada i el balcó són els elements més visibles d'aquesta nova adequació. Cal destacar la importància de tot el conjunt arquitectònic, entre la carretera de Valls i el Parc Central. Els arquitectes de la rehabilitació foren Miquel Adrià, Joan Fabregat, Ferran Bermejo.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 1904 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70717-foto-08250-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70717-foto-08250-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70717-foto-08250-138-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 70629 | Centre de serveis municipals del nucli antic, les Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-de-serveis-municipals-del-nucli-antic-les-escoles | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular que estén en paral·lel la seva façana al llarg del carrer Anselm Clavé. Aixecat en mur de mamposteria irregular, arrebossat amb ciment pòrtland, i pintat actualment en estucat venecià ataronjat. Presenta com característica decorativa el maó vist, que reforça portes i finestres, i que sobresurt com a element arquitectònic i ornamental en obertures i en les motllures que recorren horitzontalment la façana principal. L'edifici es troba distribuït en tres cossos o crugies. Un cos central amb primer pis i golfes, rematat a la part superior per un frontó quadrangular amb el tram central sobreelevat. Aquest cos es cobreix a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'accés es realitza mitjançant dues portes acabades en un arc escarser, que s'escauen al centre d'aquest cos principal. Entre les dues portes d'entrada es situa un finestral acabat amb les mateixes característiques. L'accés a les portes de l'edifici devia fer-se originalment mitjançant escales que devien salvar el desnivell existent entre l'alçada de les portes i el nivell del carrer. Actualment les escales originals han estat substituïdes per una moderna rampa que discorre paral·lela al cos central de l'edifici. A nivell del primer pis destaca un seguit de tres finestrals, sent el central doble o geminat. A nivell de les golfes destaca una petita finestra geminada amb acabament superior inclinat, que actualment es troba tapiada. A banda i banda del cos central s'estenen dos cossos rectangulars de planta baixa, coberts a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Mentre que el situat al cantó dret de l'edifici s'obre amb un seguit de quatre finestrals d'idèntiques característiques acabats a la part superior amb un arc escarser, el del cantó esquerre s'obre amb un seguit de dos finestrals quadrangulars que semblem haver substituït els originals acabats en arc escarser. A nivell arquitectònic l'edifici manté una gran unitat estilística, mantinguda principalment per l'ornamentació feta en maó vist que sobresurt de l'arrebossat en arcs de les finestres, que recauen sobre impostes realitzades també amb una línia de maó prim, en els ampits i columnes de les finestres, també fets en maó; en les motllures que recorren horitzontalment la façana i en el regruix que cobreix la part superior del frontó. La façana posterior de l'edifici guarda les mateixes característiques arquitectòniques que la principal, però a diferència d'aquesta, s'observa el mur original. En aquest sector, el cos central s'ha reformat recentment.</p> | 08250-50 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Edifici aixecat en el que fou l'eixample urbanístic del nucli antic de Montbui, nascut arran de la construcció de la nova carretera C-37 d'Igualada a Valls. Amb motiu de l'obertura d'aquesta nova carretera el 1895, l'eix de gravetat del nucli antic del poble passa de ser el conjunt format per la Plaça de l'Església i el carrer Major, a ser la nova carretera, batejada al seu pas pel poble com a carrer Anselm Clavé. L'any 1923 el consistori municipal decidí la construcció del nou edifici que hauria d'acollir les escoles municipals i l'Ajuntament al peu de la carretera, en un lloc llavors situat a les afores del poble, però amb bones perspectives de creixement. L'edifici de les escoles fou l'antic Ajuntament fins a les darreries del 1990 en que el consistori traslladà les instal·lacions a l'edifici de la Vinícola. Actualment només acull algunes oficines municipals. El primer pis es troba adaptat com a sala polivalent, i la planta baixa com a escola bressol.</p> | 41.5569900,1.6034300 | 383539 | 4601533 | 1923 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70629-foto-08250-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70629-foto-08250-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70629-foto-08250-50-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 70630 | Ateneu Cultural Recreatiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ateneu-cultural-recreatiu | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. GONZÁLEZ D. () http://historiamontbui.blogspot.com/ TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | Rehabilitat en el 2010 | <p>Edifici d'una sola planta rectangular, amb una façana simètrica que té tres obertures a cada banda de l'entrada principal. La façana principal de l'edifici es troba encarada al carrer Alfons Clavé, seguint la línia de la carretera C-37, i es troba precedida d'un espai format per una terrassa per damunt del nivell del carrer. L'accés a l'edifici es fa per tant ascendint un total de quatre graons situats a la part central del conjunt, just davant de la porta principal. Aquesta terrassa que precedeix l'edifici es tanca seguint la línia de carrer amb un mur que intercala trams massissos amb balustres. El portal del mur es troba emmarcat per dos pilars capçats per un element triangular, i s'escau a l'alçada de la porta principal de l'edifici. La construcció és feta en mur de parament irregular arrebossat i pintat en color blanc, destacant l'ús del maó vist en el frontó i en els arcs de les obertures. La coberta es troba construïda a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. La part superior de l'edifici es remata amb una faixa motllurada feta amb maó vist, que aporta horitzontalitat al conjunt. Sobre la motllura s'eleva una altre tram superior de mur de petites dimensions. La part central d'aquest tram es converteix en un frontó que s'alça quadrangular a la resta del conjunt i que es remata a la part superior amb un arc de mig punt. La part exterior del frontó es troba també reforçada amb maó vist, que destaca sobre el conjunt de la façana arrebossada de l'edifici. Un ull de bou cec s'obre al mig del frontó. La decoració interior de l'ull de bou ha estat feta amb la bandera catalana i dos elements de jocs de taula pintats. Aquests dos elements destaquen un ús lúdic i social de l'edifici. Com a element arquitectònic, el frontó recau sobre dues impostes de maó que s'uneixen amb la faixa motllurada de l'edifici i que també són fetes en maó vist. Com a element decoratiu superposat, destaca la presència d'un floró de pedra adossat a la part superior de les arcades que cobreixen les obertures de l'edifici, i calçant les impostes del frontó. La cantonada sud de l'edifici es tanca amb un edifici de planta baixa i pis que guarda les mateixes característiques decoratives de l'edifici. A la planta baixa havia estat situava la primitiva Cooperativa agrària de Montbui, i el primer pis era conegut amb el nom de Cal Barber, on hi vivia l'antic l barber del poble. A l'interior de l'edifici destaca actualment una sala de grans dimensions adequada com a bar i àrea de jocs.</p> | 08250-51 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El traçat de la nova carretera d'Igualada a Valls construïda el 1895 començà a deixar sentir la seva influència sobre el procés d'urbanització de Montbui, centrat fins al moment entorn al carrer Major i l'Església de Santa Margarida. A partir d'aquest moment, el centre de gravetat es començà a desviar vers a la nova via de comunicació, constituint-se en el nou eixample del poble, que s'estendrà a partir d'aquest moment cap a ponent. L'Entitat Agrícola Montbuienca va ser fundada l'any 1920, però no va ser fins el 1924 que es construïa l'edifici de l'Ateneu Agrícola Montbuienc, a tocar de la Cooperativa Agrícola. El 26 de setembre del 1920 es van firmar les escriptures del terreny. Aviat es convertiria en el lloc de trobada dels montbuiencs de dretes. El 1930 s'afegia la terrassa de l'entrada. Seguint el curs dels avatars històrics, entre el 1936 i el 1939 l'edifici és incautat. L'any 1941 es convertí en l'Ateneo Cultural Recreativo. El 1949 una empresa privada va llogar la Sala com a sala de projecció de cinema. Durant uns anys, cada diumenge o festiu hi havia una sessió de cinema on es projectaven dues pel·lícules. El teatre també ha estat una activitat molt lligada a l'Ateneu. El 1980 la sala central és novament reformada i convertida en saló de jocs i bar. Posteriorment l'edifici fou rebatejat com a Ateneu Cultural Recreatiu. El cafè ha estat la part més utilitzada de l'Ateneu, sent escenari fins i tot de casaments. Els cafeters són els personatges més populars de l'Ateneu. El 1987 es va restaurar la sala i l'escenari i es van eliminar els vestigis que quedaven de quan es feia cinema: la pantalla i el forat del projector. La sala, amb el temps ha esdevingut la sala d'actes del poble: sala de balls, escenari de casaments, teatre, local de reunions, menjador d'àpats, discoteca per a joves etc... L'edifici annex a l'Ateneu també té la seva història. La part de baix sempre ha estat coneguda com el 'sindicat', i va ser utilitzada durant molts anys com a local del Sindicat de pagesos de Montbui. Actualment s'utilitza com a magatzem pel Drac i Diables, el grup de teatre i la Comissió de festes. El pis de dalt, va funcionar inicialment com a botiga de la Cooperativa i més tard com a barberia. En l'actualitat s'utilitza com a club d'Escacs. Recentment s'han fet obres de rehabilitació que van ser inaugurades el 18 de juny del 2010</p> | 41.5570600,1.6038800 | 383577 | 4601540 | 1924 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70630-foto-08250-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70630-foto-08250-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70630-foto-08250-51-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||
| 70637 | Portal de la casa del carrer Major, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-la-casa-del-carrer-major-12 | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII | <p>Portal principal d'accés a la casa del carrer Major núm. 12, dins del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'un gran portal adovellat formant un arc de mig punt a partir de dovelles de mida mitjana, que es recolzen directament sobre dos brancals laterals monolítics, prescindint d'imposta. L'obertura del portal es troba protegida per una porta de dues fulles de fusta massissa i clapejada, també antiga. A la part inferior del portal, destaca un esglaó fet amb una llinda monolítica de pedra. Aquest element arquitectònic destaca sobre el fons de la façana de la casa pel seu cromatisme, ja que es tracta de pedra groguenca, que ressalta sobre una façana gris arrebossada en ciment pòrtland. El portal forma part d'un edifici de planta rectangular molt senzill, que compta amb planta baixa i primer pis. El portal adovellat sembla donar accés als baixos de la casa, mentre que una porta allindada permet l'accés a la vivenda del primer pis.</p> | 08250-58 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Segle XVIII, similar a la de Cal Cònsol. Aquesta casa era coneguda tradicionalment com Cal Fossalba.</p> | 41.5567400,1.6047000 | 383645 | 4601503 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70637-foto-08250-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70637-foto-08250-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70637-foto-08250-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Tot i que l'edifici sembla antic per la seva composició, manca totalment d'elements ornamentals significatius. Les obertures també són modernes. Sembla tractar-se d'una casa antiga, que ha guardat el seu cos volumètric i el portal adovellat, però la resta es troba totalment renovat. | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 70639 | Portal de cal Cònsul | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-cal-consul | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII | <p>Portal adovellat formant un arc de mig punt, que permet l'accés a l'edifici de la Plaça Major, núm. 4, dins del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'un portal format per dovelles de mida mitjana que es recolzen directament sobre dos brancals fets amb carreus de pedra quadrangulars, que suposen una continuació de les dovelles superiors. Només els carreus inferiors del portal són rectangulars i lleugerament més grossos que la resta. A la part inferior del portal destaca una llinda de pedra monolítica. Sobre la dovella central o clau s'ha inscrit la data 1781. Actualment aquest portal continua sent utilitzat com a obertura principal d'accés a la vivenda. L'interior es troba protegit per una doble porta de fusta envidrada. Com a element arquitectònic, aquest portal destaca sobre la resta de la edifici pel contrast cromàtic, ja que està fet en pedra groguenca, i destaca sobre el color blanc de l'arrebossat de la casa.</p> | 08250-60 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El portal es troba emmarcat en un edifici que ben bé podria datar-se del segle XVIII, tal i com indica la data de la dovella central. Es tracta d'un edifici senzill, de planta quadrangular, que destaca dels del costat, molt més moderns. Amb tot s'aprecia una reforma del segle i l'afegit del balcó del primer pis, que s'escau directament a sobre del portal, tot i que respectant-lo.</p> | 41.5565700,1.6055100 | 383712 | 4601483 | 1781 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70639-foto-08250-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70639-foto-08250-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70639-foto-08250-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Similar al del carrer Major, 12, dins del nucli antic de Santa Margarida. | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||
| 70583 | Creu de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-tossa | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. VICTOR I AGUILERA F. (1974) La tossa de Montbui. Història i llegenda. C.E.C.I. Igualada.</p> | XX | <p>Creu situada al peu del camí que baixa del conjunt monumental de la Tossa, al marge dret després del primer revolt. Es tracta d'una senzilla creu llatina de quatre braços realitzada en ferro forjat, amb els extrems ornamentats amb dues volutes situades en paral·lel. La creu, pròpiament dita reposa sobre una base rectangular de ciment, que compta amb una inscripció a cada cara. A la cara nord es pot llegir: 'De la creu no fugis pas que per tot la trobaràs', a la cara oest es llegeix: ' Clau del cel', a la cara sud es llegeix: 'Roser de maig 1955', i a la cara Est es llegeix: 'Arbre de la vida'. Aquesta base rectangular reposa, al mateix temps, sobre un pedestal trapezoïdal fet amb carreus de pedra rectangulars units amb ciment. El pedestal s'ha assentat sobre una superfície planera feta amb petites lloses de pedra, que permet anivellar el terreny i fer-lo pla.</p> | 08250-4 | Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Es tracta d'una creu commemorativa aixecada l'any 1955 per iniciativa popular amb la idea de commemorar la festivitat del Roser. Actualment no és objecte de culte o de commemoració específica.</p> | 41.5548400,1.5796000 | 381548 | 4601327 | 1955 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70583-foto-08250-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70583-foto-08250-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70583-foto-08250-4-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 70588 | Nucli del Saió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-del-saio | <p>CATALÀ ROCA Pere (1976) Els castells catalans. Vol. V. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. pàg.1.119 ESPINALT F (1958) ' El Ceió' a Santa Margarida de Montbuy. Fiesta Mayor. Sp. GONZÁLEZ D. (2010, març) http://historiamontbui.blogspot.com/ TORRAS I RIBÉ, J.M(1993). La Comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Zamora i altres descripcions 1790-1797, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona.</p> | X-XXI | <p>Veïnat del municipi de Santa Margarida de Montbui (Anoia), a l'W del terme. Es tracta d'un nucli petit de cases aixecades als peus del turó de l'antic castell del Saió, entre aquest i la capella de Santa Anna. Actualment només hi consten dues cases habitades i una de recent construcció. Arquitectònicament les cases més antigues eren cal Parera, de grans dimensions, que es troba totalment enrunada, i una altra anomenada Cal Borràs, que ha estat recentment abandonada. Inicialment el nucli no sembla guardar cap indici d'urbanisme planificat i les cases han estat aixecades ocupant la petita planura sota els peus del castell. Pel mig travessa el camí del Saió a la Tossa.</p> | 08250-9 | El Saió (Crta. BV-2233. km. 1 . 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Les primeres notícies d'ocupació humana al Saió es remunten al Paleolític, les troballes realitzades al Saió i als seus voltants demostren que aquest fou un espai ocupat de forma temporal per comunitats humanes que no arribaren mai a configurar habitatges permanents. El poblament definitiu arribarà al període medieval. No serà fins al segle X que el Saió es convertirà en un espai d'ocupació permanent gràcies a la configuració del sistema de castells termenats fronterers de la Marca Hispànica. El terme de Montbui comptarà amb dos castells o punts forts de control del territori. Es tractarà del castell de la Tossa de Montbui, sobre el baluard geogràfic de la Tossa, i el castell d'Ocelló al lloc del Saió. Els primers indicis de població estable cal vincular-los a l'existència del castell d'Ocelló. La primera referència que tenim del castell d'Ocelló el data a partir de l'any 960, cosa que el fa contemporani al castell de la Tossa de Montbui. Inicialment aquest castell comptarà amb el seu propi terme que, finalment, quedarà vinculat al terme de Montbui, d'una forma gairebé immediata tot i que serà imfeudat alternativament per les famílies Ocelló i Castellolí. Mentre els primers mantindran una relació de vassallatge amb els Montbui, els Castellolí s'hi enfrontaran, cosa que portarà no pocs problemes en el futur. El nucli del Saió es desenvoluparà a les faldes del turó d'Ocelló (dominat pel castell) i a l'entorn de l'església de Sant Pere d'Ocelló, també contemporània del castell. Tot aquest espai s'acabarà configurant en fortalesa que tindrà nul·la rellevància en els afers fronterers però que ràpidament es configurarà com un espai estratègic en les lluites interfeudals dels segles XII a XIV. Aquest post avançat serà objecte de les cobdícies dels Tous, Montbui i Castellolí, que s'enfrontaran contínuament en la pràctica totalitat de la geografia de la Conca d'Òdena. Segons el Capbreu del 1685 el total de cases del terme de Montbui era de 61. Un total de 28 es trobaven al nucli de Santa Margarida, un total de 7 al del Saió, 2 al Coll de Guix. A aquest nombre s'havien d'afegir un total de 24 masies escampades pel terme. Com es pot apreciar, en aquesta data el nucli de Santa Margarida s'havia consolidat com el més important, i el del Saió prenia un caràcter secundari. TORRAS (1991: 29). Dels darrers anys del segle XVIII es conserva una descripció general del terme de Montbui al qüestionari presentat per Francisco Zamora, oïdor de la Reial Audiència de Barcelona, l'any 1790. En aquesta descripció només es fa referència a l'existència d'una capella llunyana anomenada Santa Anna. TORRAS (1991: 31). A mitjans del segle XIX disposem de la descripció recollida al 'Diccionario geografico' de Pascual Madoz, que data de l'any 1845: 'Situado en terreno montuoso con buena ventilación y clima sano (….)Tiene 84 casas y una iglesia parroquial (Santa Margarita) (…) También se comprende en el término y sujurisdicción de la cuadra del Sayó, compuesta por 4 casas y una ermita titulada de Santa Ana (..)' TORRAS (1991: 32) . L'any 1917 aquest nucli es dotarà d'un espai propi conegut com la Sala però que oficialment prendrà el nom d'Ateneu Agrícola del Saió, com podem suposar, aquest serà un espai vinculat ideològicament als sectors conservadors del nucli i aplegarà també els seus veïns del Coll del Guix. Constarà bàsicament, d'una única nau que feia les funcions de cafè del poble. La vida d'aquest centre però, serà bastant efímera i l'any 1936 serà incautat per les forces esquerranes que el convertiran en l'Escola Reagrupada de Montbui, aconseguint escolaritzar els infants del Saió, Coll del Guix i masies disperses. L'any 1939 es clausurarà aquesta escola i el local es convertirà en un corral, com ho és encara avui. GONZÁLEZ (2010, març). Actualment el procés de despoblació és molt acusat i només dues cases romanen obertes en tot el nucli. Una nova casa ha estat construïda aquests darrers anys en tant que segona residència.</p> | 41.5772600,1.5628100 | 380189 | 4603839 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70588-foto-08250-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70588-foto-08250-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70588-foto-08250-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Els entorns del nucli del Saió són un indret d'interès geològic on han estat recollits elements fòssils, alguns dels quals es troben dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. Es tracta de col·leccions de fauna marina rica en gasteròpodes, bivalves i corals, entre els quals figuren: - Caracol mesogastropodo - Cephalaspidae Bullidae - Mesogastropoda coleostynilidae - Staurida Axophyllidae - Favositida favositidae - Staurida Axophyllidae - Scleractinia favidiae - Staurida Lithostrotionidae - Scleractini Monlivaltiidae | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 70607 | Font del Bufó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bufo-0 | <p>CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui.</p> | XX | Contorn molt descuidat | <p>Font situada al peu del torrent Garrigosa, molt a prop del nucli antic de Montbui, envoltada d'un bosc de ribera actualment molt descuidat. A nivell arquitectònic la font es troba formada per un mur de pedra aixecat en paredat antic amb la part superior lleugerament corbada. L'extrem superior del mur es troba acabat amb una filera de maó que reforça i al mateix temps ressalta dit mur. A la part inferior del mur, i de forma paral·lela, s'obren dues voltes dobles de mig punt amb arcades reforçades també amb maó. D'aquestes dues voltes sorgien els dos canyos que rajaven l'aigua de la font. L'aigua, s'emmagatzemava en un safareig creat davant del mur. Aquest safareig es troba fet en ciment i limitat perimetralment per un banc corregut d'uns 70 cm d'alçada, actualment no es visible per la vegetació que el cobreix . A la paret de la font s'observa una llosa que du gravada la següent llegenda: Font del Bufó fou arranjada per B.C.S. l'any 1950</p> | 08250-28 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Arquitectònicament es tracta d'una font aixecada entorn a l'any 1950, tal i com la llegenda de la llosa indica, segurament sobre els precedents d'una font antiga tradicional i propera al nucli de Santa Margarida. Històricament es tracta d'una font situada en terres que són propietat privada de la Casa Gran, els propietaris de la qual s'encarreguen del seu manteniment. Actualment està pràcticament perduda, degut a la vegetació que ha anat envaint aquest espai. Havia estat la més popular i freqüentada. Al seu voltant hi ha pollancres, cues de cavall i esbarzers</p> | 41.5588600,1.6041500 | 383603 | 4601740 | 1950 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70607-foto-08250-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70607-foto-08250-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70607-foto-08250-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||
| 70608 | Font de can Bisbal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-bisbal | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) 'Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida'. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163.</p> | XX | Actualment és de les fonts més ben conservades del municipi. | <p>Coneguda també com la font del Moro o del Salvatge, la Font de Can Bisbal es troba situada a banda i banda del camí que du a la casa de Cal Bisbal. La font consta actualment d'un dipòsit tancat amb una porta de ferro que guarda una estructura acabada en volta. Sens dubte, es tracta de la mina que alimenta la font. L'estructura es troba arrebossada exteriorment amb ciment, però segons la descripció feta per Amenós l'any 1949 descriu les parets laterals i la del fons són de tosca natural. AMENÓS (1949: 129-163) Al peu de la porta de la cisterna s'observa el canyo que aboca l'aigua vers una altre dipòsit. A l'altra banda del camí la font es troba acompanyada de dues grans basses de formigó pintades de blanc, omplertes amb aigua de la font.</p> | 08250-29 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La història popular explica que en aquesta font hi tenia el senyor del castell de la Tossa unes banyeres. Amenós descrivia la font l'any 1949 : 'què revinguin les aigües, saltin tot de rajolins dels forats de la tosca, la qual cosa fa agradable impressió. Però el què més crida l'atenció és la forma antròpica de la paret del fons que recorda la forma d'un home ajagut; la qual cosa suposo que li haurà donat el nom de 'font del Salvatge'. AMENÓS (1949: 129-163) El 1994 es van construir les basses de 300.000 l com a reserva d'aigua en cas d'incendi.</p> | 41.5602100,1.5814500 | 381712 | 4601920 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70608-foto-08250-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70608-foto-08250-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70608-foto-08250-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 70609 | Font de cal Prim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-prim | XX | Molt mal estat | <p>Situada al peu del camí de Can Prim, a pocs metres del torrent del mateix nom. Es tracta d'una petita font formada per una aixeta actualment tancada encastada en una pedra rectangular que aboca l'aigua en una pila feta amb formigó que guarda una forma arrodonida. Actualment es troba molt malmesa i la pica coberta per la vegetació. Uns metres més amunt del torrent una petita estructura en forma de caseta recorda l'existència de la mina que segurament recull l'aigua de la font.</p> | 08250-30 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Es desconeixen les dades sobre l'origen d'aquesta font, que segurament es troben lligats a l'existència de la veïna casa de Can Prim. Les restes observades actualment són producte d'una actuació de la dècada del 1990-2000.</p> | 41.5587600,1.5718500 | 380909 | 4601772 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70609-foto-08250-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70609-foto-08250-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70609-foto-08250-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||
| 70610 | Font Trobada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-trobada | XX | En mal estat | <p>A la Font Trobada s'hi arriba des del Nucli Antic i des del Nucli Urbà pel camí del cementiri, equidistant de cada nucli. Actualment la font consta d'un canyo encastat en un carreu rectangular, que juntament amb altres forma una petita resclosa al mig del mateix torrent Garrigosa.</p> | 08250-31 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Podria tractar-se d'una de les fonts tradicionals de Santa Margarida. Amb tot, l'estructura és molt contemporània. Actualment es troba lligada a la propietat del molí del Polvo. Aquesta font tenia un gran desmai al costat però recentment es va morir. Actualment les properes obres de la variant d'Igualada han fet més difícil l'accés i han modificat el paisatge de l'entorn.</p> | 41.5646600,1.6122000 | 384284 | 4602373 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70610-foto-08250-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70610-foto-08250-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70610-foto-08250-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Per la seva proximitat al barri de Sant Maure, els darrers anys, la font s'ha convertit en un lloc habitual de passeig i caminades. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 70612 | Font de Sanahuja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sanahuja | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | <p>La font de Sanahuja es troba situada prop del Nucli Antic sota la carretera de Valls, a uns 500 metres de l'escola Montbui. A la sortida del poble, tot seguint la carretera i passant per davant del camp de futbol, en el primer trencall a l'esquerra cal baixar per un pendent pronunciat, just pel costat de la carretera i casi sota el pont, s'arriba a la font. Arquitectònicament la font consta d'un mur aixecat en parament irregular a base de pedres grosses i escantellades, disposades d'una manera molt irregular i unides amb morter de calç. La part superior del mur es troba acabada amb una filera de maons. El mur té continuïtat al davant de la font creant un espai central en forma de placeta. Un banc corregut, fet amb maó i adossat al mur al voltant de la placeta. Al centre del mur principal, a la banda inferior, s'obre un petit arc de mig punt revocat amb ciment, al centre del qual surt el brollador. L'aigua cau en una petita pica molt malmesa. La seva estructura i construcció és similar a la de la Font de Bufó</p> | 08250-33 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Edificada en pedra el 1822 i reformada els anys 1908 i 1916. El 1926 va ser novament reformada per un veí de Santa Margarida conegut com 'El Mexicà'. Es tractava d'un veí que havia retornat a Santa Margarida desprès de viure molts anys a Mèxic i feia anar als seus criats a agafar aigua de la font per subministre de la casa. Amb un cabal de 500 litres per hora, ha esdevingut una de les fonts de proveïment habitual dels habitats de Montbui. A mitjans del segle XIX funcionaven cinc molins fariners moguts per les aigües procedents de la font de Sanahuja. [historiamontbui.blogspot.com/]. Segons informació oral aportada per alguns veïns de Santa Margarida era costum anar a la Font de Sanahuja a menjar anissos i a beure aigua el segon dia de la Festa Major de Santa Margarida, desprès del ball de la tarda. Actualment es troba adequada com a espai de lleure amb bancs al voltant.</p> | 41.5529200,1.5984200 | 383114 | 4601088 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70612-foto-08250-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70612-foto-08250-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70612-foto-08250-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Tot i trobar-se en bon estat de conservació la seva situació, al peu de la carretera C-37 la desllueix. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 70613 | Els Fornots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-fornots | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | El procés de degradació de l'element és molt acusat i actualment es troba quasi cobert de vegetació. | <p>Antics forns de guix propers a la casa de Cal Casanelles, que exercia l'explotació fins al moment del seu tancament. Actualment es tracta d'una estructura de planta rectangular distribuïda en dos cossos, un a sobre de l'altre, aprofitant el desnivell de la muntanya. Una construcció feta en mur de mamposteria irregular unida amb ciment. Mentre que el cos inferior presenta unes dimensions considerables, el cos superior és de planta quadrangular i més petit. Com a obertures, actualment només s'aprecia una boca oberta al mur de llevant del cos inferior. No es descarta que originalment aquesta estructura comptes amb altres cossos afegits a la part superior, actualment desapareguts. Actualment, un dels angles del cos inferior es troba escantonat, i la vegetació impedeix apreciar l'estructura en el seu conjunt.</p> | 08250-34 | Coll del guix (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els fornots són un antic forn de guix propietat de Can Casanelles. El forn fou explotat durant la dècada del 1960-1970 per un guixotaire de Clariana anomenat Sr. Bassa. Com a cantera de material s'aprofitava la propera guixera de la Roureda. Amb tot, per la tipologia del parament no es descarta que es tracti d'una construcció anterior, possiblement de començaments del segle XX.</p> | 41.5695500,1.5538400 | 379427 | 4602995 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70613-foto-08250-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70613-foto-08250-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70613-foto-08250-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 70614 | Font de can Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-mateu | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | <p>Situada sota la masia de Cal Mateu a l'altra banda de la carretera. La font compta amb una estructura soterrada protegida per un mur de ciment pintat en color blanc amb una obertura central protegida per una porta metàl·lica. Darrera el mur s'ubica una petita cisterna que acumula l'aigua de la font. La porta es troba encarada a llevant. A continuació del mur de tancament, aprofitant el pendent del terreny s'aixeca un banc també fet en ciment, que crea una petita explanada davant de la porta d'accés a la font.</p> | 08250-35 | La Mallola (Can Mateu 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Situada sota la masia de Cal Mateu a l'altra banda de la carretera. La font compta amb una estructura soterrada protegida per un mur de ciment pintat en color blanc amb una obertura central protegida per una porta metàl·lica. Darrera el mur s'ubica una petita cisterna que acumula l'aigua de la font. La porta es troba encarada a llevant. A continuació del mur de tancament, aprofitant el pendent del terreny s'aixeca un banc també fet en ciment, que crea una petita explanada davant de la porta d'accés a la font.</p> | 41.5834800,1.5722100 | 380984 | 4604517 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70614-foto-08250-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70614-foto-08250-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70614-foto-08250-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||
| 70615 | Font del Safareig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-safareig-0 | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | <p>La font del Safareig, es troba ubicada al carrer de Sant Roc, 35 del nucli antic de Montbui, davant mateix de la plaça del Safareig i actualment està connectada a la xarxa pública d'abastament d'aigua potable. Es tracta d'una font formada per un peu de ciment rectangular de 160 cm d'alçada x 55 cm d'amplada x 56 cm de fons, acabat a la part superior en forma de deus aigües i acabat amb un teuladet ornamental. Aquest peu compta a la part inferior amb una pica molt simple feta amb maons. Tot el conjunt es troba assentat sobre un terra format per rajoles quadrangulars de terra cuita de color marró. Com a element decoratiu, la font compta amb una ornamentació situada a la part superior del peu consistent en un cercle motllurat amb una creu al centre. Sota aquest element, es situa l'aixeta metàl·lica que permet el pas de l'aigua. Tot el peu es troba pintat en color blau clar, ressaltant la creu central en una tonalitat més vistosa.</p> | 08250-36 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El nom de font de Safareig fa relacionar la font amb el proper safareig situat a uns metres de distància, a l'altra banda del carrer. Es tracta d'un dels safareigs omplerts amb aigua del rec, situats a l'entrada del nucli antic. Possiblement es tracti d'una font aixecada a començaments del segle XX.</p> | 41.5555500,1.6044100 | 383618 | 4601372 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70615-foto-08250-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70615-foto-08250-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70615-foto-08250-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||
| 70616 | Font de la Macària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-macaria | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | <p>La font de la Macaria es troba situada al carrer Major del nucli antic de Montbui, al costat de les escales de l'església. Es tracta d'un element format per un peu aixecat en maó rectangular unit amb ciment de 86 cm d'amplada per 155 cm d'alçada i acabat en forma de dues aigües amb un teuladet fet també en maó. Als peus d'aquest cos es situa una pica feta amb ciment de 30 cm d'alçada per 64 cm d'amplada per 36 cm de fons. Al centre del peu s'inserta una aixeta metàl·lica que permet el pas de l'aigua. Actualment es troba connectada a la xarxa pública.</p> | 08250-37 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La font fou construïda l'any 1903 per l'empresa Aigües Artés. L'any 1901 Aigües d'Artés canalitzà les aigües de les fonts de Ca l'Alemany, Can Rafeques i can Passanals i perforà nous pous al torrent de la Garrigosa, amb la finalitat d'obtenir aigua per proveir el municipi d'Igualada. La presa d'aigües del terme municipal de Montbui per part d'aquesta empresa s'havia iniciat el 1897, i havia estat la causa de diverses protestes per part dels veïns de Montbui. Finalment l'any 1901 el propietari i el consistori municipal arribaren a un acord que permetia la captació d'aigua a canvi del compromís de construir algunes fonts públiques al poble de Montbui. També és coneguda com a font de Cal Morgades, per la seva proximitat a la casa de Cal Morgades del Carrer Major.</p> | 41.5560800,1.6058100 | 383736 | 4601429 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70616-foto-08250-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70616-foto-08250-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70616-foto-08250-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||
| 70617 | Font del Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-comu | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | <p>Font construïda en ciment i es troba formada per un peu de 54 cm d'amplada per 95 cm d'alçada. L'acabament superior d'aquest peu es realitza amb una forma ondulada i arrodonida. Aquest peu, descansa sobre una aigüera semicircular, feta també en ciment, de 62 cm d'amplada per 30 cm d'alçada i 56 cm de fons. Al centre del peu s'inseria una aixeta metàl·lica daurada que permet el pas de l'aigua.</p> | 08250-38 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La font està situada al carrer de Sant Magí cruïlla amb de Sant Roc del poble antic. La seva situació actual no es correspon amb el lloc que ocupava originalment, al final del carrer Sant Magí, la cap de la plaça de l'església. Aquest era el motiu pel qual se la coneixia amb el nom de font de Sant Magí. A causa de la remodelació i asfaltat dels carrers la seva posició fou corregida i passà a ocupar el lloc actual. L'actual font és de l'any 1934 tal com indica el rètol de la pedra. Està connectada a la xarxa pública.</p> | 41.5544900,1.6023900 | 383448 | 4601257 | 1934 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70617-foto-08250-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70617-foto-08250-38-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 70618 | Font de la Mare de Déu de Gràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mare-de-deu-de-gracia | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | <p>Element arquitectònic format per un peu fet en maons rectangulars de 2,5 m d'alçada aproximadament, i 91 cm d'amplada. La part superior d'aquest peu es troba acabat amb una cornisa de ciment que sobresurt en forma de teuladet que s'alça a la part central amb una forma corbada. A la part superior del peu s'inseria un quadre format amb rajoles de ceràmica que representa la figura de la Mare de Déu de Gràcia sobre un fons blavós. A sota d'aquesta imatge es situa el brollador metàl·lic. A la part inferior del peu es situa una pica feta amb ciment de 50 cm d'alçada per 65 cm d'amplada per 50 cm de fons.</p> | 08250-39 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Situada a la cantonada de la Travessia Anselm Clavé i la Carretera, era una de les fonts mes concorregudes, pels caminants, els que anaven en bicicleta, per els veïns i pels automobilistes que passaven per la carretera. Fa uns anys que hi col·locaren un rètol que deia: 'Aigua no potable', des de aleshores ha deixat de ser utilitzada tot i que el rètol avui es il·legible.</p> | 41.5568900,1.6031800 | 383518 | 4601522 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70618-foto-08250-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70618-foto-08250-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70618-foto-08250-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | |||||||||
| 70619 | Font del Carol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carol | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | Actualment seca | <p>La Font del Carol es situa al peu del camí del Coll-Bas, al cim de la Serra de Santa Margarida. Actualment es troba seca i abandonada però encara s'aprecien les estructures més bàsiques. El naixement devia trobar-se en un indret al peu del camí on no en queden restes, tan sols la vegetació més humida al voltant, del naixement arrencava un canal que baixa uns 20m fins a una bassa que encara es manté visible. Es tracta d'una bassa semicircular de gran capacitat, feta amb un mur de formigó de 50 cm d'alçada amb un acarament inclinat. L'entrada de l'aigua a la bassa es feia mitjançant una boca quadrangular. La bassa desguassava vers un petit rec que es dirigeix al torrent Can Bernades.</p> | 08250-40 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Es desconeix els orígens d'aquesta font, que devia tenir com a finalitat omplir la bassa i regar els camps d'aquesta petita vall. L'estructura actual és contemporània, podent ser datada a la dècada del 1950-1960. Devia quedar abandonada poc desprès.</p> | 41.5530800,1.6054100 | 383697 | 4601096 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70619-foto-08250-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70619-foto-08250-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70619-foto-08250-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 70621 | Barraca de vinya de la Mallola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-mallola | <p>RIPOLL MASFERRER R (2003)'Les construccions en paret seca a l'Anoia' . Actes del Congrés Els paisatges de la Vinya (Manresa, 2003). Centre d'Estudis del Bages. Manresa. SOLÉ BONET, J (1998) ' La tècnica de la pedra seca' a Dovella núm. 29. Manresa.</p> | XIX | Presenta mal estat | <p>Barraca de vinya de planta quadrangular aixecada a ponent de l'actual urbanització residencial de la Mallola, al peu d'un petit turó on es troba localitzat el jaciment arqueològic conegut com 'Jaciment a ponent de la Mallola'. Es tracta d'una construcció aixecada en pedra seca amb carreus de mida regular, rectangulars i quadrangulars, que formen fileres bastant ben ordenades. La tècnica constructiva de la pedra seca consisteix a col·locar, combinar i encaixar pedres, de mides diverses, sense cap altre material que les uneixi. L'estructura arquitectònica es troba reforçada al sector de les cantonades, on els carreus són de mida considerable i es troben disposats de forma molt ordenada. La barraca es troba orientada a migdia, i s'obre amb una porta quadrangular acabada a la part superior per una llinda monolítica que es recolza sobre uns brancals formats amb carreus quadrangulars ben disposats. Protegeix l'obertura una porta de fusta, actualment molt malmesa. La part superior de la barraca es troba coberta exteriorment per un gruix de terra que protegeix la pedra. Interiorment la barraca es cobreix amb una volta falsa formada per carreus de mida mitjana que es van disposant fins a tancar la superfície.</p> | 08250-42 | La Mallola (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La tècnica constructiva de la pedra seca és utilitzada des del neolític en construccions de caire popular. El seu màxim exponent en el medi rural són els murs i les barraques o cabanes, que en el cas de l'Anoia reben la denominació popular de 'barraques de vinya'. L'aixecament d'aquest tipus d'estructures es troba relacionada amb el període màxima explotació de la vinya a la comarca entre els segles XVIII, XIX- ,moment en el qual bona part de les terres de conreu foren ocupades per la vinya. Aquest període d'esplendor finalitzà a finals del segle XIX amb l'arribada de la plaga de la fil·loxera, que acabà amb totes les vinyes. Al terme de Santa Margarida de Montbui, el conreu de la vinya no estigué especialment estès, ja que històricament no hi hagué grans masies ni grans propietaris que invertissin en aquest conreu. Es tractava d'una producció de tipus mitjà i molt secundària darrera del conreu del cereal i l'explotació del bosc, principals activitats econòmiques. Amb tot, alguns propietaris, si que parcel·laren alguns trams de propietat i els destinaren a la vinya. És per aquest motiu que encara es conserva alguna d'aquestes construccions, destinada fonamentalment a guardar eines i estris destinats al camp, i evitar haver de traslladar-los.</p> | 41.5822600,1.5608700 | 380037 | 4604397 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70621-foto-08250-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70621-foto-08250-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70621-foto-08250-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 70624 | Forns de guix del Vergès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-guix-del-verges | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | En runes | <p>Element arquitectònic aixecat al peu del camí que travessa el bosc i la muntanya de la Perera, al nord-oest del veïnat del Coll del Guix. Es tracta d'un seguit de tres forns de guix aixecats en maó, més un cos destinat a carbonera. Aquests elements es troben situats a llevant del camí, aprofitant el desnivell de la muntanya. Uns metres més endavant, a ponent del camí, destinades a aixopluc dels treballadors. Els forns, són una construcció aixecada en escala, aprofitant el desnivell de la muntanya. L'accés es realitzava pel pis inferior, on s'aprecien un cobert rectangular aixecat en maó i cobert amb bigues de ciment i teulada inclinada. Darrera d'aquest cobert d'accés, i una mica més elevat, destaca un altre cos rectangular, també fet en maó, l'accés al qual es realitza pel cobert primerenc. Aquest espai acollia la maquinària dels forns. Sobre aquest cos, i en un nivell superior, s'aixequen els forns. Es tracta de tres forns circulars, fets en maó, d'uns 5 metres de diàmetre i uns 20 metres de profunditat, oberts amb una porta formada per una arcada de mig punt feta també feta amb maons disposats verticalment. El conjunt d'aquests tres forns s'encabia en una estructura feta en maó i pedra i amb restes d'arrebossat. A migdia dels forns es disposava un cos quadrangular amb les mateixes mides que els forns aproximadament, fet amb les parets laterals de pedra i la frontal en maó, destinat a magatzem del carbó. Era evident doncs, que aquest espai s'omplia per la part superior, arribant els camions a peu del camí i descarregant. Tot sembla indicar que la part superior d'aquests forns era coberta amb un altre cos construït en maó, actualment desaparegut. Tot el conjunt es troba molt malmès i la vegetació el cobreix de forma accelerada impedint la visió complerta del conjunt i les autèntiques dimensions dels forns. A ponent del camí, s'aixeca una construcció de planta rectangular, planta baixa i coberta inclinada, feta en maó sense arrebossar. Es tracta d'un aixopluc construït pels treballadors de la fàbrica. No s'aprecia cap obertura constructiva, a excepció de tres portes d'accés al peu del camí.</p> | 08250-45 | Coll del guix (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els forns de Guix del Vergés foren aixecats pel Sr. Vergés, d'Igualada, entorn a l'any 1958. Es tractava d'una indústria de caràcter familiar on treballaven, a més dels propietaris, un màxim de 5 o 6 treballadors, alguns dels quals havien arribat al Coll del Guix durant els treballs de la carretera BV-2233. La producció era venuda a Igualada, per la qual cosa, el camí d'accés a aquests forns era freqüentat per camions mitjans que realitzaven el transport de carbó com a combustible pels forns i retornaven carregats de guix. En tant que indústria varen funcionar fins la dècada del 1970 , aquell any, un desgraciat accident familiar, causat per l'atrapament en una de les cintes trituradores del fill del propietari, va ser la causa de la seva mort i el conseqüent tancament de la fàbrica. Amb tot la guixera utilitzada com a cantera dels forns va seguir sent explotada per altres indústries fins a l'any 2000.</p> | 41.5659600,1.5576700 | 379740 | 4602592 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70624-foto-08250-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70624-foto-08250-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70624-foto-08250-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 | ||||||||
| 70626 | Pont de can Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-mateu | <p>LACUESTA R. GONZÁLEZ X. (2008) Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona. Pàg. 125-128.</p> | XIX | <p>Aixecat sobre la riera de Tous, entre els límits municipals de Santa Margarida de Montbui i Jorba, a l'antic camí veïnal de Santa Coloma de Queralt per Tous, al costat de la masia de Can Mateu. Es tracta d'una construcció feta en mur de maçoneria irregular, reforçat al sector de les arcades i els pilars de sustentació amb carreus més ben treballats. Compta amb cinc arcades que recauen sobre pilars elevats amb les cantonades arrodonides. L'alçada dels pilars va augmentant al sector de llevant per tal de salvar el desnivell del terreny. Sobre el pont passa la carretera d'Igualada a Santa Coloma.</p> | 08250-47 | La Mallola (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Les dues memòries descriptives referides a la construcció del pont, signades per l'enginyer director de Camins Veïnals, Josep M. De Casanova els anys 1864 i 1866, feia menció expressa del fet que 'cuando en el año 1861 la crisis industrial producida por la Guerra de los Estados Unidos afligia a la clase obrera de las fábricas, el Excmo. Señor Gobernador Civil de acuerdo con la Diputación Provincial, dispuso que se abrierancaminos en todos los distritos manufactureros de la provincia pata poder auxiliar á aquellos infelices que estaban sumidos en la mayor miseria'. El pont doncs, fou projectat pel mateix Casanova el 1865 i aixecat pels obrers de la fàbriques en atur. Tot i que inicialment havia de tenir set arcs i ser aixecat en maó. En un segon projecte, signat per Celso Xaudaró el 1870, es va substituir el maó per la pedra i els arcs es van reduir a cinc. Les obres es van iniciar el 1878 i es van acabar l'estiu del 1880. El 1939 va patir danys importants i va ser reconstruït el 1941, seguint el projecte de l'enginyer Eduardo Peña. LACUESTA (2008:127)</p> | 41.5849200,1.5749700 | 381217 | 4604673 | 1880 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70626-foto-08250-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70626-foto-08250-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70626-foto-08250-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Celso Xaudaró | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 145,18 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.