Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 70585 | Forn de ciment del camí del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ciment-del-cami-del-cementiri | <p>PANAREDA I CLOPÉS JM (1996) Resum de geografia física de Catalunya. Ed.Eumo. RAURICH J. SANTACANA M (1982) L'activitat econòmica a l'àrea igualadina a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Estructura de planta rectangular semisoterrada, aixecada aprofitant el pendent natural de la muntanya. Ubicada a peu del camí del cementiri i antic camí de Montbui a Igualada, a escassos metres del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. Actualment l'estructura es troba abandonada i parcialment coberta per la vegetació, malgrat tot, s'aprecia una construcció feta en mur de parament irregular format per pedra i còdols de petites dimensions unides amb morter de calç, amb les arcades i obertures reforçades per maó. La part superior sembla coronada per una barana massissa, feta del mateix tipus de parament que la resta, que podria haver servit per protegir la part superior i crear una terrassa superior. L'estructura sembla orientada a ponent, mirant al camí. S'aprecia en el mur de ponent dues arcades de diafragma, una a nivell de terra - del camí - i a l'altra a sobre, a nivell del que seria un primer pis. L'arcada inferior deixa intuir part de les estructures del forn, principalment les cambres de combustió, reforçades amb morter de calç i maó, i les restes d'una canonada de ferro, utilitzada com a sortida de fums. L'arcada superior crea una volta de mig punt rebaixada i dóna lloc a petit balcó obert i protegir per un tram de maó, que forma part del mur. A aquesta galeria o balcó interior s'accedeix mitjançant una porta situada al mur del cantó nord. A l'interior s'aprecia una estructura quadrangular, la utilitat de la qual es desconeix. Al mur nord, només s'aprecia la porta d'accés a la galeria del primer pis, actualment tapiada. La part superior del forn es troba actualment molt malmesa i ocupada per la vegetació. Entre les restes, encara s'aprecien les restes d'un accés superior al forn, actualment tapiat amb formigó i protegit per una reixa. A tocar del forn, les marques del terreny deixen insinuen la presència de l'antiga guixera que ha donat lloc a una relleu en el terreny. Actualment la vegetació emmascara les possibles restes d'activitat antròpica.</p> | 08250-6 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aixecat com a forn de calç, fou reconvertit en forn de ciment a començaments del segle XX. El propietari era el senyor Permanyer. Va deixar de funcionar a començaments del 1930.</p> | 41.5570100,1.6091600 | 384017 | 4601527 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70585-foto-08250-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70585-foto-08250-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A tocar del forn, el terreny mostra les restes d'una antiga cantera de guix destinada a l'extracció de pedra de guix destinada al forn del costat. Es troba ubicada al peu de l'antic camí de Santa Margarida a Igualada, i actual camí del cementiri, al sector nord del forn. Actualment les restes de l'acció antròpica sobre el paisatge es troben molt esvaïts, i només s'aprecia una petita entrada en la muntanya en forma de relleu irregular. La vegetació i els arbres han cobert totalment aquest tall en la muntanya. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70587 | Capella de Santa Anna de Saió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-anna-de-saio | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. TORRAS I RIBÉ, J.M(1993). La Comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Zamora i altres descripcions 1790-1797, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona.</p> | XI-XVIII | <p>Capella de planta rectangular que conserva l'orientació tradicional amb l'absis a llevant i la capçalera a ponent. Es cobreix amb teulada a doble vessant feta amb teula. La construcció presenta un carreuat irregular però disposat ordenadament en fileres ordenades, i unit amb ciment, fruit d'una reparació efectuada les darreres dècades. Sobresurt de la façana nord el cos d'una sagristia quadrangular a la qual s'accedeix des de l'interior. Com a element constructiu destacable s'observa la presència de dos contraforts o ràfecs a la façana nord i dos més a la façana sud que reforcen l'edifici. La façana de ponent és molt senzilla i sense decoració afegida, presenta només un ull de bou i un campanar d'espadanya sobre la coberta. La porta d'accés a l'interior s'ha obert a la façana de migdia, entre contrafort i contrafort. Es tracta d'un porta formada per una arcada de mig punt reduïda construïda amb dovelles que es recolzen sobre carreus quadrangulars que fan de brancals. Com a element decoratiu destaca una motllura que ressegueix l'arcada del portal i els brancals. Sobre l'arcada destaca una petita fornícula oberta al mur on actualment es diposita una petita talla de la Mare de Déu contemporània. La capçalera és quadrangular, i actualment no es pot observar, ja que presenta el cementiri parroquial adossat directament al mur de la capçalera. A l'interior de l'església destaca la coberta feta amb una successió de voltes rebaixades pintades de color blanc. Als murs laterals s'observa el mur i la pedra vista. Com a element decoratiu destaca la presència d'un seguit de pilastres adossades al mur i unides per un fris corredís. Tant les pilastres com el fris han estat pintats en color marró, destacant cromàticament entre el blanc del sostre i la pedra del mur. L'absis es troba enguixat i decorat amb un tres fornícules afegides amb un petit pedestal sobresortint. La fornícula central acull la imatge de Santa Anna amb la Verge Maria nena. Es tracta d'una imatge feta en guix datada en la dècada de 1920-1930, sense policromia. La fornícula dreta es troba ocupada per la figura de Sant Antoni Abat i l'esquerra per la figura de Sant Isidre. Totes dues són figures reposades les darreres dècades. Al mur nord s'obre una porta allindada que dóna accés a la sagristia. La capella ha estat pintada i netejada els darrers anys. Actualment la capella continua oberta al culte i es fa missa el segon diumenge de cada mes.</p> | 08250-8 | El Saió (Crta. BV-2233. km. 1 . 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els orígens d'aquest conjunt arquitectònic cal cercar-los en la tasca repobladora i constructora duta a terme per Guillem de Mediona entorn al 1023, moment a partir del qual rebé l'infeudació dels castells de la Tossa, Tous i Saió. El nucli del Saió es troba estretament lligat a la presència de l'antic castell de Saió (Ocelló) i la que degué ser la seva capella castellera. Inicialment la capella estigué advocada a Sant Pere. L'organització i repoblació del territori va anar acompanyada d'un important programa constructiu, que va incloure l'aixecament del castell de la Tossa, l'església de Santa Maria de la Tossa, el castell de Saió i l'església de Sant Pere de Saió, que acompanyava la presència de castell de Saió. Donat que la parroquialitat del terme es va escaure en Santa Maria de la Tossa, la funció de Sant Pere de Saió no degué passar del de capella castellera, oferint un al·licient més als pobladors que s'assentessin a redós de la protecció del castells de Saió i per tant de l'església. Cal pensar que el 1032 es trobava conclosa, ja que al testament de Guillem de Mediona, mort aquell any, com a conseqüència d'una ràtzia contra els musulmans, es descriuen els seus castells i possessions, llegant una unça d'or a l'església de Santa Maria de la Tossa i una altra a la de Sant Pere del castell de Saió. TORRAS (1991: 17) La capella de Sant Pere per tant, estava destinada a convertir-se en el centre de l'espiritualitat dels veïns concentrats a Saió, però sempre amb caràcter de sufragània. Al capbreu del 1685 hi consten un total de 7 cases vinculades al nucli del Saió. TORRAS (1991: 29) Tot i els seus orígens pre-romànics i possiblement romànics, l'església fou profundament reconstruïda als segles XVII-XVIII i l'advocació canvià per passar a convertir-se en Santa Anna del Saió. La capella de Santa Anna apareix esmentada el 1790 a la descripció del terme efectuada per Francisco Zamora: 'En el castillo ay una capilla llamada Nª Sra. De Gracia , y mas distante ay otra llamada Sta. Anna del Saió'. TORRAS (1991: 31). El 1845 apareixia novament en una altra descripció efectuada per Pascual Madoz i recollida al seu 'Diccionario geográfico', on es deia: ' También se comprende en el término y su jurisdicción de la cuadra del Sayó, compuesta de 4 casas y una ermita titulada de Santa Ana'. TORRAS (1991: 32) Arquitectònicament, l'interior de l'església ha estat pintat i reformat a la dècada del 1990.</p> | 41.5769700,1.5639500 | 380284 | 4603805 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70587-foto-08250-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70587-foto-08250-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70587-foto-08250-8-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El seu entorn és l'espai on es celebra la Festa Major del Saió celebrada el dia de Sant Jaume (25 de juliol) | 92|94|99|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70603 | Molí de Baix de can Planell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-de-can-planell | <p>DOUET J. (2008) Memòria dels molins fariners del mas del Polvo. Arqueociència Serveis Culturals,SL. PALAU S. (1990) Els molins fariners hidràulics de Catalunya, 690 molins inventariats. Santa Coloma de Queralt.</p> | XV-XVII | <p>El molí de Baix de Can Planell consta actualment d'una sala quadrada amb teulada de quatre vessants i l'entrada a la façana de ponent. A l'interior es troba cobert per una volta esfèrica on s'aprecien els forats de les bigues del sostre, i una secció sobre l'entrada. La cúpula està construïda de pedres petites i la seva forma ve donada en pasta per un encofrat. Altres elements testimonis de l'ús domèstic d'aquest espai són un forn de pa, una aigüera i uns armaris dins del gruix dels murs perimetrals. Al vessant nord, una escala exterior baixa cap a l'entrada del semisoterrani, suposadament l'antic casal o sala de les moles, aquesta és actualment una sala amb volta de canó on s'hi troben indicacions d'una escala pujant a l'habitatge. Fins que no s'hagi realitzat l'excavació i la documentació dels nivells inferiors, la interpretació de les funcions dels diferents espais queda incompleta. No obstant això, sembla que hi hagi un carcabà on estava ubicat el rodet, i que l'aigua passava des de la bassa sota el molí a través del carcabà i que continuava cap al torrent a l'est. DOUET (2008:4). Les investigacions dutes a terme amb excavadora van posar al descobert els probables murs de retenció de dues basses. Un mur es troba paral·lel amb la façana de tramuntana del molí de Dalt. L'altre en la configuració d'U és al davant de la façana principal del molí de Baix, i forma part d'un dipòsit que l'avi de la propietària actual havia omplert fa anys amb terra. DOUET (2008:4)</p> | 08250-24 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La primera referència documental del molí pertany a una escriptura conservada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó de l'any 1640. La resta d'escriptures que tracten de la propietat es troben conservades a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. Els resultats de la intervenció va permetre conèixer el funcionament del molí de Baix. Un estudi previ indicava que el conjunt pertanyia al segle XVII, i la intervenció arqueològica ha deixat clar que no existeix cap altre conjunt d'aquestes característiques a Catalunya. Des de finals del segle XVIII es produí el pas dels molins fariners a les fàbriques de paper i més endavant a la tèxtil. El conjunt de Can Planell sembla que va patir l'oblit al llarg del segle XIX, l'explotació farinera es reconvertiria posteriorment en masia de caràcter agrícola, encara en ús. Les conclusions més destacades de l'estudi són, que l'espai original s'ha mantingut, i que tan sols destaca la transformació de la bassa del molí de Baix en un prat de conreu al segle XX. Durant el mes d'abril del 2008 es va dur a terme una intervenció arqueològica en el molí de Baix de Can Planell degut a la intenció per part dels propietaris de realitzar-hi una rehabilitació. La propietat tenia intenció de adequar i restaurar l'explotació farinera formada per un conjunt de dos molins construïts sobre un sistema hidràulic amb infraestructura subterrània (carcabans i mines) una resclosa, rec i pous. La finalitat d'aquesta rehabilitació és de convertir-ho en un espai de cara al públic.</p> | 41.5696300,1.6167000 | 384668 | 4602918 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70603-foto-08250-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70603-foto-08250-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70603-foto-08250-24-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El molí de Baix presenta una estructura arquitectònica força original i peculiar al disseny d'un molí fariner, per les seves mides, per la forma de la teulada i per tenir l'entrada a la façana de ponent. L'edifici constava de tres espais: el pis superior, la sala de les moles i el carcabà. A diferència del molí de Dalt no existia salt d'aigua, sinó que la canal estava situada a pocs centímetres d'alçada del rodet i en l'extrem del molí. El molí de Baix, representa una solució arquitectònica força original al disseny d'un molí fariner, per les seves mides i per la forma de la teulada. La construcció de la cúpula és especialment interessant i mereix una examinació detallada. Malgrat l'estat incomplet de les investigacions arqueològiques, sembla que consta d'un habitatge petit, la sala de moles i el carcabà amb rodet. Juntament amb el molí de dalt, el conjunt és conegut com a Molins del Polvo, Molins de Can Planell o Molins de la Font Trobada. | 94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70606 | Cisterna de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-la-tossa | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. CASANELLAS I SOLÉ J. (1998) 'Retalls d'història del poble i els seus barris'. Santa Margarida de Montbui.</p> | X-XXI | <p>Construcció situada a l'extrem del pla de la Tossa, a tocar del beneïdor. Exteriorment s'aprecia un mur realitzat en pedra seca, que aprofita una petita elevació del terreny en aquesta zona, i sobresurt com si fos un marge realitzant una forma corbada. Al centre de la paret s'observa una obertura quadrangular amb el perímetre reforçat per lloses de pedra i morter, que actualment es presenta protegida per una reixa pintada en color verd. L'interior de la cisterna es cobreix amb una volta de canó.</p> | 08250-27 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Molt possiblement l'origen d'aquesta cisterna es troba lligat a la presència del castell i de pobladors al cim de la Tossa. Segons Amenós una descripció feta per Amenós, la cisterna presentava aquest aspecte l'any 1949. 'Hi ha tres forats: un al costat de la volta, per donar entrada a l'aigua; un al mig de la volta, i un altre a la paret lateral; amb una escala de pedra que baixa fins al fons, que avui es troba ple de runa' AMENOS (1949: 129-163) El 1965 la cisterna fou netejada i rehabilitada i es van treure les escales perquè hi pogués haver més cabuda d'aigua. CASANELLAS (1998:10)</p> | 41.5559600,1.5740000 | 381083 | 4601459 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70606-foto-08250-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70606-foto-08250-27-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70613 | Els Fornots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-fornots | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | El procés de degradació de l'element és molt acusat i actualment es troba quasi cobert de vegetació. | <p>Antics forns de guix propers a la casa de Cal Casanelles, que exercia l'explotació fins al moment del seu tancament. Actualment es tracta d'una estructura de planta rectangular distribuïda en dos cossos, un a sobre de l'altre, aprofitant el desnivell de la muntanya. Una construcció feta en mur de mamposteria irregular unida amb ciment. Mentre que el cos inferior presenta unes dimensions considerables, el cos superior és de planta quadrangular i més petit. Com a obertures, actualment només s'aprecia una boca oberta al mur de llevant del cos inferior. No es descarta que originalment aquesta estructura comptes amb altres cossos afegits a la part superior, actualment desapareguts. Actualment, un dels angles del cos inferior es troba escantonat, i la vegetació impedeix apreciar l'estructura en el seu conjunt.</p> | 08250-34 | Coll del guix (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els fornots són un antic forn de guix propietat de Can Casanelles. El forn fou explotat durant la dècada del 1960-1970 per un guixotaire de Clariana anomenat Sr. Bassa. Com a cantera de material s'aprofitava la propera guixera de la Roureda. Amb tot, per la tipologia del parament no es descarta que es tracti d'una construcció anterior, possiblement de començaments del segle XX.</p> | 41.5695500,1.5538400 | 379427 | 4602995 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70613-foto-08250-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70613-foto-08250-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70613-foto-08250-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70621 | Barraca de vinya de la Mallola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-mallola | <p>RIPOLL MASFERRER R (2003)'Les construccions en paret seca a l'Anoia' . Actes del Congrés Els paisatges de la Vinya (Manresa, 2003). Centre d'Estudis del Bages. Manresa. SOLÉ BONET, J (1998) ' La tècnica de la pedra seca' a Dovella núm. 29. Manresa.</p> | XIX | Presenta mal estat | <p>Barraca de vinya de planta quadrangular aixecada a ponent de l'actual urbanització residencial de la Mallola, al peu d'un petit turó on es troba localitzat el jaciment arqueològic conegut com 'Jaciment a ponent de la Mallola'. Es tracta d'una construcció aixecada en pedra seca amb carreus de mida regular, rectangulars i quadrangulars, que formen fileres bastant ben ordenades. La tècnica constructiva de la pedra seca consisteix a col·locar, combinar i encaixar pedres, de mides diverses, sense cap altre material que les uneixi. L'estructura arquitectònica es troba reforçada al sector de les cantonades, on els carreus són de mida considerable i es troben disposats de forma molt ordenada. La barraca es troba orientada a migdia, i s'obre amb una porta quadrangular acabada a la part superior per una llinda monolítica que es recolza sobre uns brancals formats amb carreus quadrangulars ben disposats. Protegeix l'obertura una porta de fusta, actualment molt malmesa. La part superior de la barraca es troba coberta exteriorment per un gruix de terra que protegeix la pedra. Interiorment la barraca es cobreix amb una volta falsa formada per carreus de mida mitjana que es van disposant fins a tancar la superfície.</p> | 08250-42 | La Mallola (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La tècnica constructiva de la pedra seca és utilitzada des del neolític en construccions de caire popular. El seu màxim exponent en el medi rural són els murs i les barraques o cabanes, que en el cas de l'Anoia reben la denominació popular de 'barraques de vinya'. L'aixecament d'aquest tipus d'estructures es troba relacionada amb el període màxima explotació de la vinya a la comarca entre els segles XVIII, XIX- ,moment en el qual bona part de les terres de conreu foren ocupades per la vinya. Aquest període d'esplendor finalitzà a finals del segle XIX amb l'arribada de la plaga de la fil·loxera, que acabà amb totes les vinyes. Al terme de Santa Margarida de Montbui, el conreu de la vinya no estigué especialment estès, ja que històricament no hi hagué grans masies ni grans propietaris que invertissin en aquest conreu. Es tractava d'una producció de tipus mitjà i molt secundària darrera del conreu del cereal i l'explotació del bosc, principals activitats econòmiques. Amb tot, alguns propietaris, si que parcel·laren alguns trams de propietat i els destinaren a la vinya. És per aquest motiu que encara es conserva alguna d'aquestes construccions, destinada fonamentalment a guardar eines i estris destinats al camp, i evitar haver de traslladar-los.</p> | 41.5822600,1.5608700 | 380037 | 4604397 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70621-foto-08250-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70621-foto-08250-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70621-foto-08250-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70623 | Molí de Dalt de can Planell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-de-can-planell | <p>DOUET J. (2008) Memòria dels molins fariners del mas del Polvo. Arqueociència Serveis Culturals,SL. PALAU S. (1990) Els molins fariners hidràulics de Catalunya, 690 molins inventariats. Santa Coloma de Queralt.</p> | XVIII-XXI | Actualment l'estructura del molí ha estat reconstruïda i posada novament en funcionament pels propietaris de la casa amb finalitats educatives. | <p>El molí de Dalt forma part, juntament amb el molí de Baix, d'un conjunt de dos molins coneguts com a molins de Can Planell, molins del Polvo o molins de la Font Trobada, que comparteixen estructures. Un i altre es troben separats una seixantena de metres. Entre ells es situen les basses d'aigua que eren omplertes amb l'aigua sobrant del molí de Dalt. Aquest molí captava l'aigua d'una resclosa situada a escassos metres, entre el torrent de Garrigosa i el molí. L'aigua era dirigida vers la planta del soterrani de l'edifici actual, on es trobava situada la roda i l'eix del molí. La ubicació d'aquestes peces era en un espai rectangular allargat cobert amb volta de canó. Aquest eix es trobava connectat amb la sala de les moles que s'ubicava a la planta baixa de l'edifici. L'aigua sobrant del moviment de la roda era reconduïda a través d'un rec fins la bassa exterior de la casa. Sobre l'estructura del molí s'aixeca un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Exteriorment l'edifici es troba arrebossat amb ciment sense pintar, i el parament només s'observa en les estances interiors. Es tracta d'una construcció fet en mur de paredat irregular, tot i que no es descarta l'existència de maó en alguns trams superiors. L'edifici compta amb planta semi soterrada, planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba encarada a llevant i precedida d'un espai planer. L'accés a l'edifici es fa mitjançant un portal adovellat acabat en un arc escarser que es recolza sobre uns brancals fets amb carreus quadrangulars. L'estructura del portal en pedra vista sobresurt de l'arrebossat de la façana. A nivell de primer pis a la façana principal s'obre una finestra balconera, que s'escau sobre el portal, i dues finestres quadrangulars a banda i banda. Al pis de les golfes s'obren quatre finestres quadrangulars que s'escauen sota l'aler de la teulada. La façana de migdia s'obre a nivell de primer pis amb una finestra balconera i dos finestrals acabats amb arcs de mig punt. A nivell de golfes s'obren dues grans finestres rectangulars i una de més petita. L'edifici compta amb una sortida a la façana del darrera, orientada a ponent, formada per un portal adovellat acabat amb una arcada molt rebaixada. A ponent, s'adossen diversos cossos destinats a magatzems i feines auxiliars de la casa.</p> | 08250-44 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El Molí de Dalt es correspon a una cronologia del segle XVIII. L'any 1726 era propietat de Batista Freixes. Com a edifici, aquest podia haver estat originalment més petit, ja que a nivell de planta baixa, a l'interior, s'observa la presència d'un mur molt més gruix amb un portal que divideix l'espai de la planta baixa en dues grans sales. Podria ser que al finals del segle XIX l'edifici hagués sofert una ampliació considerable que afegís un altre cos a la part posterior de la casa i aixequés els dos pisos superiors. El nom de molí del Polvo és d'origen desconegut, ja que com a tal la seva funció era la de molí fariner. Al segle XIX fou propietat de l'amo de la torre Cabòries i desprès passa a ser propietat de les 'Aigües Artés'. L'any 1926 fou venut i encara continua en mans dels seus descendents.</p> | 41.5696800,1.6159900 | 384609 | 4602925 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70623-foto-08250-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70623-foto-08250-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70623-foto-08250-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70624 | Forns de guix del Vergès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-guix-del-verges | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | En runes | <p>Element arquitectònic aixecat al peu del camí que travessa el bosc i la muntanya de la Perera, al nord-oest del veïnat del Coll del Guix. Es tracta d'un seguit de tres forns de guix aixecats en maó, més un cos destinat a carbonera. Aquests elements es troben situats a llevant del camí, aprofitant el desnivell de la muntanya. Uns metres més endavant, a ponent del camí, destinades a aixopluc dels treballadors. Els forns, són una construcció aixecada en escala, aprofitant el desnivell de la muntanya. L'accés es realitzava pel pis inferior, on s'aprecien un cobert rectangular aixecat en maó i cobert amb bigues de ciment i teulada inclinada. Darrera d'aquest cobert d'accés, i una mica més elevat, destaca un altre cos rectangular, també fet en maó, l'accés al qual es realitza pel cobert primerenc. Aquest espai acollia la maquinària dels forns. Sobre aquest cos, i en un nivell superior, s'aixequen els forns. Es tracta de tres forns circulars, fets en maó, d'uns 5 metres de diàmetre i uns 20 metres de profunditat, oberts amb una porta formada per una arcada de mig punt feta també feta amb maons disposats verticalment. El conjunt d'aquests tres forns s'encabia en una estructura feta en maó i pedra i amb restes d'arrebossat. A migdia dels forns es disposava un cos quadrangular amb les mateixes mides que els forns aproximadament, fet amb les parets laterals de pedra i la frontal en maó, destinat a magatzem del carbó. Era evident doncs, que aquest espai s'omplia per la part superior, arribant els camions a peu del camí i descarregant. Tot sembla indicar que la part superior d'aquests forns era coberta amb un altre cos construït en maó, actualment desaparegut. Tot el conjunt es troba molt malmès i la vegetació el cobreix de forma accelerada impedint la visió complerta del conjunt i les autèntiques dimensions dels forns. A ponent del camí, s'aixeca una construcció de planta rectangular, planta baixa i coberta inclinada, feta en maó sense arrebossar. Es tracta d'un aixopluc construït pels treballadors de la fàbrica. No s'aprecia cap obertura constructiva, a excepció de tres portes d'accés al peu del camí.</p> | 08250-45 | Coll del guix (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els forns de Guix del Vergés foren aixecats pel Sr. Vergés, d'Igualada, entorn a l'any 1958. Es tractava d'una indústria de caràcter familiar on treballaven, a més dels propietaris, un màxim de 5 o 6 treballadors, alguns dels quals havien arribat al Coll del Guix durant els treballs de la carretera BV-2233. La producció era venuda a Igualada, per la qual cosa, el camí d'accés a aquests forns era freqüentat per camions mitjans que realitzaven el transport de carbó com a combustible pels forns i retornaven carregats de guix. En tant que indústria varen funcionar fins la dècada del 1970 , aquell any, un desgraciat accident familiar, causat per l'atrapament en una de les cintes trituradores del fill del propietari, va ser la causa de la seva mort i el conseqüent tancament de la fàbrica. Amb tot la guixera utilitzada com a cantera dels forns va seguir sent explotada per altres indústries fins a l'any 2000.</p> | 41.5659600,1.5576700 | 379740 | 4602592 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70624-foto-08250-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70624-foto-08250-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70624-foto-08250-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70625 | Molí de la Fàbrica o de cal Marxandones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-fabrica-o-de-cal-marxandones | <p>PALAU S. (1990) Els molins fariners hidràulics de Catalunya, 690 molins inventariats. Santa Coloma de Queralt.</p> | XIX | Parts desaparegudes | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a quatre aigües aixecat a tocar de la riera de Tous i el pont de la riera. L'edifici s'ha aixecat aprofitant el desnivell del terreny i compta amb planta baixa, primer, segon i tercer pis. La construcció és feta mur de paredat irregular a la planta baixa barrejat amb maó units amb ciment pòrtland de manera força barruera, i amb maó la resta de pisos de l'edifici. Tot el conjunt és arrebossat sense pintar, tot i que aquest arrebossat exterior es troba molt malmès en alguns trams, especialment al tercer pis. La façana principal es troba orientada a llevant, davant d'una petita explanada. A la planta baixa s'obre amb dos portals separats uns metres entre ells, acabats a la part superior amb un arc molt rebaixat. A banda i banda dels portals s'obren un seguit de petits finestres. El primer, segon i tercer pis s'obren un seguit de quatre finestres quadrangulars ordenades de forma regular, escaient les del segon i tercer pis sobre les del primer. La única excepció la presenten les dues finestres centrals del segon pis, que han estat unificades formant un sol finestral acabat en un arc rebaixat, i dividit en dos per un pilar de maó força ample. Aquesta excepció és fruit d'una reforma posterior de l'edifici feta pels actuals propietaris. També són excepció finestres del tercer pis que són lleugerament més petites que les de la resta de pisos. Les façanes nord i ponent guarden aquesta simetria d'obertures a nivell de segon i tercer pis, i són similars a la resta. Actualment no es conserva cap resta de la maquinària antiga, a excepció d'unes piques de pedra situades al pati davant del molí.</p> | 08250-46 | El Saió (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Va ser construït el 1807 com a molí fariner pel senyor Miquel Vilaseca Viver. A l'any 1819 va ser venut a Josep Font Comas. Aquest tingué una fàbrica de filats i un molí de ciment amb el seu forn, on coïen la pedra, la molien i l'envasaven. Aquesta indústria va funcionar fins que l'aiguat del 1926 s'emportà la resclosa i les parets del pati, quedant l'edifici inundat fins al primer pis. A mitjans del segle XX l'edifici fou ocupat per diverses famílies pageses. </p> | 41.5793900,1.5605800 | 380007 | 4604079 | 1807 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70625-foto-08250-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70625-foto-08250-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-06-30 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | També era conegut com a molí de les vídues, tot i que es desconeix l'origen d'aquest sobrenom. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||
| 70627 | Pou de la Gitana Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-gitana-blanca | XIX-XX | <p>Element arquitectònic que conforma un pou situat a migdia del nucli del Coll del Guix, en un camp conreat als Plans del Coll del Guix. Es tracta d'una estructura aixecada en mur de mamposteria irregular, unit amb ciment. La seva alçada és d'uns 2,8 metres aproximadament. La boca del pou es troba orientada a llevant, i s'obre a l'alçada del metre del terra. Es tracta d'una obertura rectangular reforçada amb maó i acabada a la part superior amb un arc molt rebaixat. Una porta de fusta cobreix l'obertura del pou impedint l'accés a l'interior. Tota l'estructura del pou es cobreix amb una teulada inclinada feta amb teules.</p> | 08250-48 | Coll del guix (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Es desconeix l'origen del nom i la data de construcció del pou. Estructuralment sembla un element aixecat a cavall entre els segles XIX i XX. La seva funció hauria estat la de subministrar aigua als habitants del Coll del Guix.</p> | 41.5723400,1.5604600 | 379984 | 4603296 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70627-foto-08250-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70627-foto-08250-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Proper al pou de la Gitana Blanca hi ha la font de la Gitana Blanca, avui desapareguda. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70629 | Centre de serveis municipals del nucli antic, les Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-de-serveis-municipals-del-nucli-antic-les-escoles | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular que estén en paral·lel la seva façana al llarg del carrer Anselm Clavé. Aixecat en mur de mamposteria irregular, arrebossat amb ciment pòrtland, i pintat actualment en estucat venecià ataronjat. Presenta com característica decorativa el maó vist, que reforça portes i finestres, i que sobresurt com a element arquitectònic i ornamental en obertures i en les motllures que recorren horitzontalment la façana principal. L'edifici es troba distribuït en tres cossos o crugies. Un cos central amb primer pis i golfes, rematat a la part superior per un frontó quadrangular amb el tram central sobreelevat. Aquest cos es cobreix a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'accés es realitza mitjançant dues portes acabades en un arc escarser, que s'escauen al centre d'aquest cos principal. Entre les dues portes d'entrada es situa un finestral acabat amb les mateixes característiques. L'accés a les portes de l'edifici devia fer-se originalment mitjançant escales que devien salvar el desnivell existent entre l'alçada de les portes i el nivell del carrer. Actualment les escales originals han estat substituïdes per una moderna rampa que discorre paral·lela al cos central de l'edifici. A nivell del primer pis destaca un seguit de tres finestrals, sent el central doble o geminat. A nivell de les golfes destaca una petita finestra geminada amb acabament superior inclinat, que actualment es troba tapiada. A banda i banda del cos central s'estenen dos cossos rectangulars de planta baixa, coberts a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Mentre que el situat al cantó dret de l'edifici s'obre amb un seguit de quatre finestrals d'idèntiques característiques acabats a la part superior amb un arc escarser, el del cantó esquerre s'obre amb un seguit de dos finestrals quadrangulars que semblem haver substituït els originals acabats en arc escarser. A nivell arquitectònic l'edifici manté una gran unitat estilística, mantinguda principalment per l'ornamentació feta en maó vist que sobresurt de l'arrebossat en arcs de les finestres, que recauen sobre impostes realitzades també amb una línia de maó prim, en els ampits i columnes de les finestres, també fets en maó; en les motllures que recorren horitzontalment la façana i en el regruix que cobreix la part superior del frontó. La façana posterior de l'edifici guarda les mateixes característiques arquitectòniques que la principal, però a diferència d'aquesta, s'observa el mur original. En aquest sector, el cos central s'ha reformat recentment.</p> | 08250-50 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Edifici aixecat en el que fou l'eixample urbanístic del nucli antic de Montbui, nascut arran de la construcció de la nova carretera C-37 d'Igualada a Valls. Amb motiu de l'obertura d'aquesta nova carretera el 1895, l'eix de gravetat del nucli antic del poble passa de ser el conjunt format per la Plaça de l'Església i el carrer Major, a ser la nova carretera, batejada al seu pas pel poble com a carrer Anselm Clavé. L'any 1923 el consistori municipal decidí la construcció del nou edifici que hauria d'acollir les escoles municipals i l'Ajuntament al peu de la carretera, en un lloc llavors situat a les afores del poble, però amb bones perspectives de creixement. L'edifici de les escoles fou l'antic Ajuntament fins a les darreries del 1990 en que el consistori traslladà les instal·lacions a l'edifici de la Vinícola. Actualment només acull algunes oficines municipals. El primer pis es troba adaptat com a sala polivalent, i la planta baixa com a escola bressol.</p> | 41.5569900,1.6034300 | 383539 | 4601533 | 1923 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70629-foto-08250-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70629-foto-08250-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70629-foto-08250-50-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70630 | Ateneu Cultural Recreatiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ateneu-cultural-recreatiu | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. GONZÁLEZ D. () http://historiamontbui.blogspot.com/ TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | Rehabilitat en el 2010 | <p>Edifici d'una sola planta rectangular, amb una façana simètrica que té tres obertures a cada banda de l'entrada principal. La façana principal de l'edifici es troba encarada al carrer Alfons Clavé, seguint la línia de la carretera C-37, i es troba precedida d'un espai format per una terrassa per damunt del nivell del carrer. L'accés a l'edifici es fa per tant ascendint un total de quatre graons situats a la part central del conjunt, just davant de la porta principal. Aquesta terrassa que precedeix l'edifici es tanca seguint la línia de carrer amb un mur que intercala trams massissos amb balustres. El portal del mur es troba emmarcat per dos pilars capçats per un element triangular, i s'escau a l'alçada de la porta principal de l'edifici. La construcció és feta en mur de parament irregular arrebossat i pintat en color blanc, destacant l'ús del maó vist en el frontó i en els arcs de les obertures. La coberta es troba construïda a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. La part superior de l'edifici es remata amb una faixa motllurada feta amb maó vist, que aporta horitzontalitat al conjunt. Sobre la motllura s'eleva una altre tram superior de mur de petites dimensions. La part central d'aquest tram es converteix en un frontó que s'alça quadrangular a la resta del conjunt i que es remata a la part superior amb un arc de mig punt. La part exterior del frontó es troba també reforçada amb maó vist, que destaca sobre el conjunt de la façana arrebossada de l'edifici. Un ull de bou cec s'obre al mig del frontó. La decoració interior de l'ull de bou ha estat feta amb la bandera catalana i dos elements de jocs de taula pintats. Aquests dos elements destaquen un ús lúdic i social de l'edifici. Com a element arquitectònic, el frontó recau sobre dues impostes de maó que s'uneixen amb la faixa motllurada de l'edifici i que també són fetes en maó vist. Com a element decoratiu superposat, destaca la presència d'un floró de pedra adossat a la part superior de les arcades que cobreixen les obertures de l'edifici, i calçant les impostes del frontó. La cantonada sud de l'edifici es tanca amb un edifici de planta baixa i pis que guarda les mateixes característiques decoratives de l'edifici. A la planta baixa havia estat situava la primitiva Cooperativa agrària de Montbui, i el primer pis era conegut amb el nom de Cal Barber, on hi vivia l'antic l barber del poble. A l'interior de l'edifici destaca actualment una sala de grans dimensions adequada com a bar i àrea de jocs.</p> | 08250-51 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El traçat de la nova carretera d'Igualada a Valls construïda el 1895 començà a deixar sentir la seva influència sobre el procés d'urbanització de Montbui, centrat fins al moment entorn al carrer Major i l'Església de Santa Margarida. A partir d'aquest moment, el centre de gravetat es començà a desviar vers a la nova via de comunicació, constituint-se en el nou eixample del poble, que s'estendrà a partir d'aquest moment cap a ponent. L'Entitat Agrícola Montbuienca va ser fundada l'any 1920, però no va ser fins el 1924 que es construïa l'edifici de l'Ateneu Agrícola Montbuienc, a tocar de la Cooperativa Agrícola. El 26 de setembre del 1920 es van firmar les escriptures del terreny. Aviat es convertiria en el lloc de trobada dels montbuiencs de dretes. El 1930 s'afegia la terrassa de l'entrada. Seguint el curs dels avatars històrics, entre el 1936 i el 1939 l'edifici és incautat. L'any 1941 es convertí en l'Ateneo Cultural Recreativo. El 1949 una empresa privada va llogar la Sala com a sala de projecció de cinema. Durant uns anys, cada diumenge o festiu hi havia una sessió de cinema on es projectaven dues pel·lícules. El teatre també ha estat una activitat molt lligada a l'Ateneu. El 1980 la sala central és novament reformada i convertida en saló de jocs i bar. Posteriorment l'edifici fou rebatejat com a Ateneu Cultural Recreatiu. El cafè ha estat la part més utilitzada de l'Ateneu, sent escenari fins i tot de casaments. Els cafeters són els personatges més populars de l'Ateneu. El 1987 es va restaurar la sala i l'escenari i es van eliminar els vestigis que quedaven de quan es feia cinema: la pantalla i el forat del projector. La sala, amb el temps ha esdevingut la sala d'actes del poble: sala de balls, escenari de casaments, teatre, local de reunions, menjador d'àpats, discoteca per a joves etc... L'edifici annex a l'Ateneu també té la seva història. La part de baix sempre ha estat coneguda com el 'sindicat', i va ser utilitzada durant molts anys com a local del Sindicat de pagesos de Montbui. Actualment s'utilitza com a magatzem pel Drac i Diables, el grup de teatre i la Comissió de festes. El pis de dalt, va funcionar inicialment com a botiga de la Cooperativa i més tard com a barberia. En l'actualitat s'utilitza com a club d'Escacs. Recentment s'han fet obres de rehabilitació que van ser inaugurades el 18 de juny del 2010</p> | 41.5570600,1.6038800 | 383577 | 4601540 | 1924 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70630-foto-08250-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70630-foto-08250-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70630-foto-08250-51-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 70631 | Cal Truco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-truco | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50</p> | XX | L'edifici corre el perill de degradar-se de manera ràpida | <p>Edifici industrial situat a la part superior del poble, al començament del pendent de la serra de Santa Margarida. Al sector Est del poble. A nivell arquitectònic, s'aprecien dues fases constructives ben clares, que cal descriure de manera diferent. Per un cantó, s'aprecia el que degué ser el conjunt original de la construcció. Es troba format per una nau industrial de planta rectangular, amb la façana principal encarada a ponent. Aquesta part, es cobreix amb una teulada a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana. La nau, forma part d'un conjunt més ampli i es troba envoltada per un pati interior i protegida del carrer per un mur de pedra exterior. A la cantonada nord-oest de la nau, però com un cos exterior, s'adossa una vivenda unifamiliar. La façana principal d'aquesta casa, suposa una continuació del mur de tancament de la fàbrica, en línia amb la façana exterior del carrer. La nau compta amb obertures al llarg de tot el primer pis. Es tracta de grans finestrals rectangulars, coberts de forma arquitravada, units en grups de dos, que es separen rítmicament de dos en dos per murets adossats de maó arrebossat, que sobresurten de la línia de façana de principal a l'estil de pilastres. Actualment el maó vist pot apreciar-se en alguns punts degut a la caiguda de l'arrebossat. Els grups de finestrals es troben decorats amb un marc de ciment que els envolta i agrupa, i que es converteix a la part superior en un petit guardapols. Sobre la línia de finestrals del primer pis, la façana és recorreguda per un fris exterior format per petits dentellons. La vivenda adossada a la nau manté les mateixes característiques constructives que la nau, i es cobreix amb una teulada inclinada. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba encarada a ponent, seguint la línia del carrer i formant una continuació amb el mur. Segurament devia tractar-se de la vivenda de la persona que vigilava el conjunt, i controlava l'accés dels treballadors a la fàbrica, ja que la porta de tancament del mur de la fàbrica es troba a tocar de la porta d'accés de la vivenda. La porta d'accés a la vivenda és una obertura allindada que se situa en un dels cantons de la façana. A nivell de primer pis, es distingeixen un seguit de quatre balcons, amb un ràfec molt escàs. A nivell de golfes, s'obren quatre petits ulls de bou, que es corresponen amb els balcons del primer pis. Un llistó fet amb maó recorre horitzontalment la façana i marca la diferència entre pisos. La façana de ponent de la vivenda, que s'escau dins del pati de la fàbrica, s'obre amb diverses finestres a l'alçada del primer pis i golfes. Actualment, la vegetació cobreix bona part de la façana de la casa i de les estructures de la fàbrica i impedeix una correcta visualització del conjunt. Per un altre cantó s'aprecia un altre cos de l'edifici, que es correspon a una segona fase constructiva més moderna, aixecada ja ben entrat el segle XX. Es tracta d'un cos format per una nau industrial adossada al sector sud-est de l'edifici, que degué suposar una ampliació de la nau primerenca. Es tracta d'una nau de planta rectangular, construïda amb totxana i pintada de color groguenc, aixecada aprofitant el desnivell del terreny i situada en sentit perpendicular a l'edifici original. Compta amb seguit de finestrals quadrangulars que permeten la il·luminació interior. L'accés es realitza des de l'interior del conjunt.</p> | 08250-52 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La proximitat del terme de Montbui al nucli d'Igualada afavorí la presència d'indústria tèxtil al nucli de Santa Margarida com a complement de la producció agrícola . A les acaballes del segle XVII era comú el treball aïllat del tèxtil a les cases del municipi. Aprofitant els períodes d'inactivitat agrícola els ingressos es complementaven amb petits treballs de teixit i filatura. Fins ben entrat el segle XIX no es produirà el canvi necessari entre aquest sistema i el modern sistema industrial. Així apareixeran tres fàbriques d'una certa entitat. La primera en instal·lar-se serà la de Cal Bas que inicia la seva activitat al segle XVIII amb capital montbuienc i igualadí; dedicada inicialment a la producció de filatures, acabarà absorbint tots els processos industrials tèxtils fins al producte final. La segona en aparèixer serà la fàbrica de fils del Molí del Marxantdones (també conegut molt significativament com a Molí de del Vídues), situat a la riera de Tous, aprofitarà a partir de mitjan segle XIX la força de l'aigua per moure la nova maquinària que substituirà les moles del molí fariner. El darrer establiment industrial amb una certa potència d'aquest període serà la fàbrica de Claramunt & Cia., més coneguda com Cal Truco. Aquesta, que neix a la dècada dels 70 del segle XIX es dedicarà a la producció tèxtil i serà la darrera a extingir-se. Així, mentre les dues anteriors no arriben a superar els anys 30 del segle XX, Cal Truco tancarà arrel de la crisi del tèxtil dels anys 80 del segle XX.</p> | 41.5553900,1.6054200 | 383702 | 4601353 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70631-foto-08250-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70631-foto-08250-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70631-foto-08250-52-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 120|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70632 | Antiga Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fonda | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular situat a la cantonada dels carrers Travessia Anselm Clavé i carrer Anselm Clavé o Carretera C-37. Es tracta d'un immoble amb planta baixa, primer pis i segon pis. La façana principal es troba encarada a ponent, seguint la línia de la carretera C-37, que al seu dia fou l'eixample del poble. La planta baixa s'obre amb dos portals principals a la façana de ponent, de cara a la carretera, que es situen de forma intercalada a la part central. Entre porta i porta s'obre una finestra quadrangular, que antigament podia haver estat una altre portal. Altres dues finestres més s'obren entre el portal situat més a la dreta i la cantonada de l'edifici. Les tres obertures centrals de la planta baixa - portals i finestra mitgera - guarden una similitud decorativa que es basa en un acabament superior fet amb un arc molt rebaixat, i la presència d'un guardapols exterior fet amb ciment que sobresurt uns centímetres de la línia de la façana i emmarca l'obertura. La porta situada més a migdia de la façana conserva encara escrit a la part superior de la porta la paraula QUEVIURES, que recorda el passat de la casa. Les dues finestres de l'altre extrem de la façana, entre el portal i la cantonada guarden similituds constructives i decoratives amb les obertures del primer pis. Al primer pis s'obren un seguit de cinc balcons protegits amb una reixa de ferro, sobre una peanya molt estreta. Com a element decoratiu, presenten un guardapols de ciment que envolta el perímetre exterior de l'obertura. A nivell de primer pis, s'obre cinc finestres rectangulars, que també presenten un guardapols envoltant l'obertura. La façana principal es remata a la part superior amb una cornisa esglaonada feta amb tres filets de maó, i coronada per petits frontons exempts, que s'intercalen als espais de façana no ocupats per les obertures. Com es pot apreciar, es tracta d'una façana amb una composició molt simètrica, on les obertures de la planta baixa es corresponen amb les del primer pis, i aquestes amb les del segon, disminuint en mida i proporció. La façana lateral exempta només s'obre amb un balcó i una porta a la planta baixa, que semblen haver estat producte d'una reforma posterior de la casa. Originalment no hi devien constar. Del mateix moment que aquestes obertures semblen els cossos afegits actualment a la casa, seguint la línia de la façana nord, paral·lela al carrer Travessia Anselm Clavé i que es prolonguen per tota la part posterior de la casa, ocupant el que devia ser l'antic pati posterior.</p> | 08250-53 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Segons informació oral facilitada per alguns veïns, el lloc on ara s'aixeca l'edifici conegut com l'Antic Hostal era antigament un adoberia propietat de la casa de Cal Guarro. L'edifici actual fou aixecat a la dècada del 1940 i a la planta baixa es va instal·lar una botiga i un cafè.</p> | 41.5568200,1.6029800 | 383501 | 4601515 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70632-foto-08250-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70632-foto-08250-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70632-foto-08250-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70633 | Cal Guarro o cal Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guarro-o-cal-dalmau | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50</p> | XX | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a quatre aigües, que omple la cantonada del carrer Major amb la Plaça de Catalunya i el carrer Travessia Anselm Clavé Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La construcció és feta amb mur de paredat irregular, arrebossada posteriorment amb ciment i pintada en color marró. A la part posterior de l'edifici s'adossa un cos quadrangular i un mur cobert amb teula, que protegeix un pati posterior de grans dimensions. La façana principal es troba encarada al carrer Major, i s'obre amb un portal central acabat amb un arc escarser, actualment desvirtuat pel balcó del primer pis. A banda i banda s'obren dues finestres adintellades, protegides amb reixes, i també desvirtuades pels balcons del primer pis, que s'escauen just a sobre de la llinda. Un sòcol recorre la planta baixa de l'edifici, sobresortint de la línia de façana. Al primer pis s'obren tres balcons de gran volada, producte d'una reforma posterior de la casa -1918-. Tots tres són acabats a la part superior de forma allindada i decorats amb un guardapols sobreposat que al centre de la llinda imita un petit arc conopial. Les dimensions d'aquests balcons, obra d'una reforma posterior de la casa, són el motiu del trencament de les llindes i arcs de les obertures de la planta baixa. El pis de les golfes s'obre amb tres petits ulls de bou, que s'escauen simètricament amb les obertures del primer pis i planta baixa. La façana lateral, encarada a la plaça Catalunya, manté la mateixa composició decorativa, obrint-se amb dues finestres quadrangulars a la planta baixa, que sobresurten enreixades, i tres obertures al primer pis. Les obertures del primer pis, són força irregulars, destacant-ne una rectangular de petites dimensions, una altre rectangular al centre, de majors dimensions, i un balcó amb dues mitges finestres corbades a banda i banda, que formen un conjunt unificat. Les obertures del primer pis són acabades amb llinda, que de forma similar a la façana principal es decoren amb un guardapols sobreposat ornamentat amb un petit arc conopial al centre. Per les similituds decoratives, aquestes obertures podrien ser obra també de la reforma del 1918. Al pis de les golfes s'obren dos ulls de bou de petites dimensions. El cos adossat al cantó de migdia de la casa, seguint la línia de carrer, sembla un afegit posterior. Es troba format per planta baixa i primer pis, i es troba acabat amb un terrat pla sobre la primera planta, que es protegeix amb balustres. La façana posterior de la casa compta amb obertures formades per finestres a l'alçada del primer pis, i ulls de bou al pis de les golfes. Com a elements decoratius destacables, l'edifici compta amb un seguit de culs de llàntia amb decoració vegetal concretament fulles - ubicats al final de cadascuna de les canaleres de plom que recorren la façana, i que semblen haver tingut al seu dia una altra funció. Destaca especialment el gran ràfec o barbacana de la teulada, que sobresurt en gran mesura vers al carrer.</p> | 08250-54 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquesta casa ha estat propietat de diferents famílies. El mot de Cal Guarro prové del masover. Una de les famílies foren grans propietaris de Montbui i la seva finca s'estenia a l'altra banda del carrer on avui dia resten uns edificis destinats al trull d'oli i també una sala de cafè</p> | 41.5564100,1.6037000 | 383561 | 4601468 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70633-foto-08250-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70633-foto-08250-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70633-foto-08250-54-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Vinculada històricament a la casa existeix la veïna Sala de Cal Guarro, que a la dècada del 1930 era un dels cafès més populars de Montbui i un dels llocs habituals de reunió dels veïns d'ideologia esquerrana. Actualment només s'aprecien els paraments exteriors, ja que l'interior es troba convertit en magatzem. La casa del Cal Guarro comptà amb un important trull d'oli que estigué en actiu fins a la dècada del 1970. Actualment els propietaris asseguren que no es conserva cap peça de l'antiga indústria. | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70634 | Cal Cadiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cadiu | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50</p> | XIX | L'edifici es troba molt degradat. | <p>Edifici de planta rectangular entre mitgeres, situat seguint la línia del carrer Major, dins del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'una construcció feta en mur de parament irregular, arrebossat amb ciment, tot i que alguns trams es troben molt malmesos. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes, i es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal es troba encarada a llevant, seguint la línia del carrer principal. A la planta baixa, destaca la presència, al cantó esquerre d'un pas cobert que permet l'accés des del carrer Major a un carreró interior entre les cases. Actualment, al sostre del pas cobert encara s'aprecia l'embigat de fusta que aguanta els pisos superiors de la casa. El portal d'accés a l'interior de l'edifici es situa al cantó dret de l'edifici, i es tracta d'una obertura molt senzilla acabada amb un arc rebaixat on es pot llegir l següent llegenda: ANY 1829. A nivell de primer pis destaquen dues finestres balconeres i un balcó amb una peanya molt estreta que s'escau sobre el pas cobert de la planta baixa. A nivell de golfes, destaca l'obertura d'un petit finestró i d'una eixida formada per dues grans obertures separades per un pilar central i acabades a la part superior per un arc molt rebaixat. Totes dues obertures compten amb la protecció d'una barana de ferro actualment molt malmesa. La façana lateral de la casa s'estén al llarg del carreró interior entre cases. Únicament s'aprecien algunes finestres a nivell de primer i segon pis. L'edifici mostra signes d'abandonament prolongat i de degradació molt acusada.</p> | 08250-55 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>No es tenen dades sobre aquesta casa, però podria tractar-se d'una de les més antigues del nucli de Santa Margarida. La seva estructura, dins l'entramat urbanístic del nucli antic, fa que una part dels baixos de la casa estiguin destinats a pas soterrat i permeti l'accés a un carreró posterior. Sobre el portal d'accés a la casa s'aprecia la data de 1824 que permet situar l'edifici actual a començaments del segle XIX, però no es pot descartar la resta d'algun edifici més antic.</p> | 41.5565200,1.6041600 | 383599 | 4601480 | 1829 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70634-foto-08250-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70634-foto-08250-55-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 70635 | Cal Beneficiat o cal Santdiumenge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-beneficiat-o-cal-santdiumenge | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50</p> | XVI-XX | L'edifici ha estat recentment restaurat | <p>Edifici de planta trapezoïdal unint dos casals, situat a bell mig del carrer Major, dins del nucli antic de Montbui. La forma de la planta bé donada pel fet de que la casa es troba situada just al punt on el carrer fa un petit angle convexa. La façana exterior mostra una construcció feta en parament de còdols i ciment, amb les cantonades i obertures reforçades amb ciment. Es tracta d'un edifici entre mitgeres, que compta amb planta baixa, primer i segon pis. Les obertures de l'edifici són totalment noves i corresponen a la darrera reconstrucció de la casa que es situa sobre el solar del vell edifici de Cal Beneficiat. Com a element antic només s'ha conservat un petit escut amb la data del 1688 encastat sota el balcó del primer pis.</p> | 08250-56 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquesta edificació es troba situada en un dels carrers originaris del poble de Montbui, i nucli embrionari de la trama urbana configurada entorn a l'església i a aquest carrer, que ja figura en un capbreu del 1520. Les cases es van anar alineant en el carrer Major on hi hagué la major densitat de població. Aquesta casa era propietat del bisbat de Vic que l'havia adquirit d'una donació. El nom antic de la casa Cal Beneficiat, pot trobar-se en estreta relació amb el fet de que la casa fos de propietat episcopal, destinada potser a acollir mossens dotats amb beneficis eclesiàstics. Al 1975 la compra l'actual propietari, passant a ser coneguda com Cal Santdiumenge.</p> | 41.5566800,1.6046000 | 383636 | 4601497 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70635-foto-08250-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70635-foto-08250-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70635-foto-08250-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70638 | Cal Martró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-martro | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XIX-XX | Molt reformada | <p>Edifici de planta rectangular entre mitgeres, situat al centre del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'una construcció feta en mur de paredat irregular, que ha estat arrebossat i pintat en color blanc, tot i que la pintura es troba ja molt esmorteïda. Compta amb planta baixa, primer i segon pis, i es cobreix a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal es troba orientada a llevant seguint la línia de cases del carrer Major. A nivell de planta baixa s'observa la presència d'un sòcol de ciment que sobresurt uns centímetres de la línia de la façana. Aquesta planta s'obre amb un portal d'accés de grans dimensions acabat amb un arc rebaixat, que possiblement ha estat eixamplat i que dóna accés als baixos de l'edifici. L'accés a l'interior de la vivenda es realitza a través d'una porta allindada situada en un extrem de la façana sense cap element ornamental. A nivell de primer pis, destaca un balcó protegit amb una barana exterior de ferro que s'escau sobre el portal de la planta baixa, i una finestra quadrangular, que s'escau sobre la porta d'accés a la vivenda. A nivell de segon pis s'obren dues finestres quadrangulars. Entre aquestes dues finestres, s'ha assenyalat un espai emmarcat a la paret, con es pot llegir AÑO 1927 J.S. Es tracta d'una incisió a l'arrebossat de la paret, i el marc que el protegeix és fet amb una faixa de ciment formant un quadrat. La part posterior de la casa és visible des del carreró posterior, al qual es té accés pel pas cobert que queda sota la casa veïna de Cal Cadiu. Com es pot observar, a la part del darrera de la casa s'ha afegit un cos rectangular de planta baixa, que es cobreix de forma plana i permet una terrassa a nivell de primer pis de la casa. Aquesta terrassa s'ha protegit amb una barana de ferro molt senzilla. A nivell de planta baixa, aquest cos es troba format per un mur que s'alça un tram i que continua amb pilars de maó a les cantonades i a mig tram de mur, sobre els quals es recolza. Aquest espai, que queda semiobert sembla destinat a tasques agrícoles.</p> | 08250-59 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Segons informació oral facilitada per alguns veïns del nucli antic, aquest edifici és dels més antics del carrer Major. La planta baixa estava destinada a escola de nenes, mentre que al primer pis s'ubicava l'Ajuntament. L'any de 1927 que s'observa a la façana correspon a una reforma. El nom de Cal Martró també és actual, ja que l'original Cal Martró es trobava a tocar de Cal Beneficiat.</p> | 41.5564900,1.6041000 | 383594 | 4601476 | 1927 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70638-foto-08250-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70638-foto-08250-59-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 70640 | Casa del carrer Major, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-10 | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular entre mitgeres situat dins del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'una construcció feta segurament en mur de paredat, arrebossada i pintada en color blanc i gris. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. La façana principal es troba orientada a llevant, seguint la línia de façanes del carrer Major. Com a obertures, a nivell de planta baixa destaca la presència de tres portals acabats amb un arc deprimit còncau. L'excepció la representa el portal central arquitravat, protegit per una persiana metàl·lica, producte d'una intervenció posterior. A nivell de primer pis, les obertures de la planta baixa es corresponen amb tres balcons protegits amb una reixa de ferro treballada, i a nivell de segon pis amb un balcó central i dues finestres quadrangulars als laterals, que podien haver estat balcons al seu dia, i haver estat tapiats durant alguna reforma. En línies generals, la façana de la casa es troba extraordinàriament ornamentada, i la part superior de l'edifici compta amb un entaulament molt treballat, que es recolza sobre una cornisa esglaonada, format per una barana de pedra a base de balustres i un frontó central obert amb un oval al centre i acompanyat de volutes invertides amb decoració de mosaic, i coronades per dos còdols de pedra. L'espai central de l'obertura del frontó es troba ocupat per una filigrana de ferro on es pot llegir la data 1928. Altre dels elements decoratius importants són les faixes verticals que recorren tota la façana de l'edifici al·ludint una separació de crugies. Aquest element de la faixa vertical es repeteix als extrems de l'edifici. Igualment es marca en gris l'entorn de les obertures de l'edifici.</p> | 08250-61 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquesta casa era tradicionalment coneguda com Cal Sabater. Es tractava d'una casa antiga i molt malmesa. La data de 1928 correspon a una reforma estructural de l'edifici, que lo va donar el seu aspecte actual.</p> | 41.5568200,1.6047600 | 383650 | 4601512 | 1927 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70640-foto-08250-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70640-foto-08250-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70640-foto-08250-61-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70641 | Casa del carrer Major, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-7-0 | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Edifici de planta trapezoïdal situat al carrer Major del nucli antic de Montbui, ocupant l'espai cantoner entre el carrer Major i la pujada cap a la Plaça. Es tracta d'una construcció aixecada segurament en mur de paredat irregular, arrebossada desprès en ciment pòrtland sense pintar. Com a edifici, aprofita el desnivell del terreny existent en aquesta zona del poble i compta, per tant, amb planta baixa, primer, segon i tercer pis, tot i que el primer pis es converteix en la planta baixa en la façana de migdia que dóna a la pujada de la plaça. La part superior de l'edifici es troba rematada amb una barana perimetral amb balustres que protegeix la part superior del terrat. A l'edifici s'observen tres façanes. La façana principal sembla ser la que es troba encarada a migdia, i s'obre amb un portal protegit per una doble fulla de fusta. A tocar d'aquest portal s'obre dues portes de diferents mides, una de les quals sembla més contemporània. Cal pensar que l'edifici fou concebut ja inicialment com un bloc de veïns, i compta, per tant, amb una altra entra d'accés a l'edifici per la façana de ponent que dóna al carrer Major. A nivell d'obertures, destaca la presència de balcons amb reixes de ferro treballades tant al primer, com al segon i tercer pis. A la façana de ponent que dóna al carrer Major, s'alternen finestres i balcons als pisos superiors. Com a element ornamental, destaca la presència d'un fris vertical que podria ser de ciment, que marca la divisió entre les tres façanes de l'edifici, la de migdia, a façana central S-O de l'edifici, i la façana de ponent.</p> | 08250-62 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquest edifici era conegut com Cal Comas. Als baixos hi havia tradicionalment una barberia i una espardenyeria. A la dècada del 1920 era un edifici molt més petit i antic, que fou reformat a començaments de la dècada del 1930 per un veí de Montbui arribat de Mèxic i la seva esposa.</p> | 41.5569800,1.6051100 | 383679 | 4601530 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70641-foto-08250-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70641-foto-08250-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70641-foto-08250-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70642 | Cal Carol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carol-0 | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Edifici de planta quadrangular situat al peu del carrer Anselm Clavé, dins del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'una construcció feta amb mur de paredat irregular, amb la façana principal arrebossada amb ciment i pintada de color marró. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes, i es troba cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal es troba orientada a llevant, seguint la línia del carrer, i s'obre a la planta baixa amb un portal arquitravat situat al mig i flanquejat a banda i banda per dues finestres rectangulars. En consonància amb les obertures de la planta baixa, al primer pis s'obre un balcó central protegit per una barana de ferro treballada i dues finestres a banda i banda. A nivell del pis de les golfes, la façana s'obre amb tres finestres quadrangulars. Com a element destacable, cal fer esment d'una cornisa esglaonada molt prominent a la part superior de l'edifici, sobre la qual reposa un coronament fet amb un mur massís que es corba lleugerament a la part superior, reforçat per pilastres quadrangulars de maó que sobresurten en alçada. Un altre efecte ornamental ve donat pel joc cromàtic que representa un marc blanc pintat al voltant de les obertures de la façana, que ofereix un contrast amb el fons marró del mur. La casa compta a la part del darrera i al costat de migdia que es troba exempt amb un petit jardí, i amb un mur perimetral que l'envolta i s'uneix al peu de la carretera amb l'edifici. L'accés es realitza mitjançant una porta de ferro treballada, ubicada al cantó de migdia de la casa. Les obertures de la façana lateral i posterior són totalment modernes.</p> | 08250-63 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Segons informació oral facilitada per alguns veïns, aquest edifici fou dels primers aixecats a la nova carretera de Valls, entre les dècades del 1910 i 1920.</p> | 41.5569700,1.6028900 | 383494 | 4601531 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70642-foto-08250-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70642-foto-08250-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70642-foto-08250-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70643 | Antic Centre Republicà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-centre-republica | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Es tracta d'un edifici orientat en sentit est-oest, amb la façana principal encarada a llevant, seguint la línia del carrer Anselm Clavé. No es pot apreciar el material constructiu, ja que l'edifici es troba arrebossat amb ciment. Almenys la part superior es feta en maó. Compta amb planta baixa i pis de golfes. L'estructura de l'edifici es troba organitzada com amb diverses obertures portes i finestres - que atenyen a una estructura interior dividida en diverses vivendes, cadascuna de les quals compta amb una porta d'entrada individual. En total es comptabilitzen tres portes d'accés a peu de carrer amb dos finestrals rectangulars a banda i banda de cada porta. La part superior de l'edifici es troba acabada amb una cornisa esglaonada molt prominent, sobre la qual descansa un coronament format per un mur massís. Del conjunt de l'edifici destaca la vivenda central, que sobresurt com un cos independent de les altres dues laterals sobre elevant-se en alçada. Aquesta alçada li permet tenir un primer pis, en comptes de golfes, que s'obre amb dos balcons. La part superior guarda les mateixes característiques que la resta de l'edifici, però resulta més elevada. Com a element singular destaca la part superior de la vivenda central de l'edifici, on la barana superior s'estilitza creant tres lòbuls. El central compta amb tres medallons verticals que sobresurten. En aquest sector de la façana part de l'arrebossat ha caigut i per tant no es pot apreciar si la decoració es completava amb més elements.</p> | 08250-64 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'Antic Centre Republicà, conegut popularment com El Centro instal·lat al carrer Anselm Clavé, just davant de l'antic Ajuntament i a pocs metres de distància de l'Ateneu. Va ser inaugurat el maig del 1931 amb l'objectiu de convertir-se en el centre de trobada dels grups d'esquerres del poble. Amb l'esclat de la Guerra Civil passarà a ser el centre de referència del poble. Originalment l'interior de l'edifici mantenia una estructura molt diferent. La distribució es feia en una sola nau, on es trobava el cafè, i les golfes, que donaven pas a una petita terrassa i balcó. El final de la guerra i la derrota republicana provoquen el tancament del 'Centro', que a partir de l'any 1943 es transforma en el que encara avui coneixem: diversos pisos de planta baixa, amb la compartimentació de la gran nau del cafè. GONZÁLEZ D. http://historiamontbui.blogspot.com/</p> | 41.5571300,1.6032000 | 383520 | 4601549 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70643-foto-08250-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70643-foto-08250-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70643-foto-08250-64-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70646 | Casa del carrer Mare de Déu de Gràcia, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-mare-de-deu-de-gracia-3 | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XIX | <p>Edifici de planta quadrangular entre mitgeres cobert a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Tot i que no s'aprecia el parament, podria tractar-se d'un mur de paredat irregular, que ha estat desprès arrebossat. La façana principal es troba encarada a llevant, seguint la línia de les cases del carrer Mare de Déu de Gràcia. La casa, compta amb planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baixa s'aprecia un portal principal realitzat en pedra, formant a la part superior un arc escarser. La dovella central o clau du esculpida la data de 1870, i les inicials T.A. a banda i banda. Aquesta arcada es recolza sobre carreus rectangulars, sent els últims de proporcions i amplada superior a la resta. Aquest portal deixa lloc a un espai entremig, a partir del qual s'obre les portes d'accés a la vivenda. A nivell de primer pis s'obre una finestra balconera i una finestra quadrangular, i a nivell de golfes les obertures es troben constituïdes en una doble arcada formant una eixida protegida per una barana de ferro.</p> | 08250-67 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquesta casa, forma, juntament amb la casa del costat que du el núm. 1, una unitat urbanística i constructiva de gran uniformitat. La casa du la data de 1870 a la llinda de l'arc d'entrada, i ben bé podria tractar-se de cases aixecades a finals del segle XIX.</p> | 41.5560700,1.6056700 | 383724 | 4601428 | 1870 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70646-foto-08250-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70646-foto-08250-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70646-foto-08250-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70647 | Casa del carrer Mare de Déu de Gràcia, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-mare-de-deu-de-gracia-1 | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XIX | <p>Edifici de planta quadrangular entre mitgeres cobert a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Tot i que no s'aprecia el parament, podria tractar-se d'un mur de paredat irregular, que ha estat desprès arrebossat i pintat en color blanc. La façana principal es troba encarada a llevant, seguint la línia de les cases del carrer Mare de Déu de Gràcia. La casa, compta amb planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baixa s'aprecia un portal principal realitzat en pedra, amb un graó monolític a la part inferior. A nivell de primer pis s'obre diferents finestres, i a nivell de golfes s'aprecia un seguit de tres arcades separades per pilastres, que conformen una eixida, protegida per baranes de ferro.</p> | 08250-68 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>No es tenen notícies sobre els orígens d'aquesta casa, però juntament amb la cada del costat (núm.3) formen una unitat constructiva i urbanística molt unitària. A nivell constructiu podria tractar-se de cases aixecades a finals del segle XIX. La casa amb el núm. 3 du la data gravada a la llinda del 1870. Com a edifici, s'aprecien reformes estructurals a finals del segle XX, possiblement per adaptar-la a les noves necessitats de la vivenda.</p> | 41.5562700,1.6054700 | 383708 | 4601450 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70647-foto-08250-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70647-foto-08250-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70647-foto-08250-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70648 | Cal Bas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bas | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | A tocar de Cal Bas s'aixeca un grup de cases unifamiliars, al solar de l'antiga fàbrica de Cal Bas, que trenquen totalment l'estructura arquitectònica del carrer. | <p>Edifici de planta rectangular entre mitgeres, situat al carrer Major 6 del nucli antic de Montbui. Es tracta d'un edifici amb el parament arrebossat. No es pot precisar, per tant, amb quin material són fets els murs. A la planta baixa sobre el ciment s'aprecia un fals carreuat. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. El pas d'un pis a l'altre es troba marcat exteriorment amb una banda decorativa de terra cuita formada per un mig bocell pintat en un to lleugerament més fosc. La façana principal es troba orientada a llevant, seguint la línia del carrer Major, i compta amb un sòcol elevat de ciment, que sobresurt uns centímetres de la línia de la façana. A nivell de planta baixa s'obre amb un portal principal situat al centre, acabat a la part superior amb un arc de mig punt lleugerament rebaixat. A banda i banda del portal s'obren altres dos portals rectangulars, que donen accés a dependències auxiliars de la planta baixa de la casa. A nivell de primer pis destaca una balconada central, situada sobre el portal principal de la planta baixa. Destaca per tenir una peanya molt estreta i obrir-se amb dues portes bessones. Entre les dues portes del balcó, aprofitant el mur de la façana es situa una fornícula de petites dimensions protegida amb un marc i una porta de vidre. A l'interior es situa una imatge del Sagrat Cor de Jesús. Com a element ornamental, l'arcada de la fornícula es veu reforçada visualment per un arc esglaonat afegit, que sobresurt de la línia de la façana. Aquest arc es recolza sobre uns capitells rectangulars, també afegits, que descanses sobre uns permòdols llisos. A banda i banda de la balconada central del primer pis s'obren dues finestres rectangulars, una per banda, protegides per una contrafinestra feta amb llistons de fusta. A nivell de segon pis s'obren dos balcons centrals, de les mateixes característiques que els del primer pis, però independents, i sengles finestres a banda i banda. L'edifici és acabat amb una cornisa esglaonada, sobre la qual recau una petita barana massissa. Com a element ornamental, a més de la fornícula central, les obertures han estat emmarcades amb un fals marc de ciment imitant llindes de pedra. La part posterior de l'edifici compta amb un pati afegit protegit per un mur perimetral de tancament.</p> | 08250-69 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La casa es troba lligada històricament a la fàbrica que hi havia al núm.6 i de la que es coneix una escriptura de compra d'una casa amb data del 20 d'abril del 1555 feta pel teixidor de draps de llana del lloc de Montbui. Posteriorment la fàbrica va ser adquirida per la família Jorba, teixidors de Terrassa. Des de mitjans del segle XVI els veïns es proveïen d'aigua en un pou situat en una finca del carrer Major, propietat de la família Bas. Per aquest motiu, eren motejats com els del Cal Bas del Pou. La fàbrica de Cal Bas serà la primera en iniciar al segle XVIII la industrialització en el terme de Montbui. Fundada amb capital montbuienc i igualadí, estigué dedicada inicialment a la producció de filatures, però acabà absorbint tots els processos industrials del tèxtil. L'edifici actual sembla aixecat a començaments del segle XX.</p> | 41.5569300,1.6048200 | 383655 | 4601524 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70648-foto-08250-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70648-foto-08250-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70648-foto-08250-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Els edificis a tocar de cal Bas- els núm. 2 i 4- són actualment unes modernes cases unifamiliars adossades. Antigament aquest espai era ocupat per l'antiga fàbrica de cal Bas i el pou de Cal Bas. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 70650 | Palau dels comtes de Plasència- la Casa Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-dels-comtes-de-plasencia-la-casa-gran | <p>CASTELLÀ Gabriel (1934) La casa dels senyors de Montbui i la llosa sepulcral dels comtes de Plasència. Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada. Núm. 31.pàg. 103-104. FERRER VIVES, F.d'A., Heràldica catalana, vol.2 Ed. Millà, Barcelona, 1995 GONZÁLEZ D. () http://historiamontbui.blogspot.com/ TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVII-XX | <p>Edifici de planta rectangular de grans proporcions que es cobreix a quatre aigües amb teula, i compta amb un seguit de cossos afegits a tres de les seves façanes. Es tracta d'una construcció feta possiblement en mur de paredat irregular amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars i rectangulars ben escairats. Actualment només s'aprecia l'arrebossat exterior en color gris i el carreuat de les cantonades. A nivell urbanístic, l'edifici ha estat aixecat davant de l'església de Santa Margarida, enfront de l'antiga porta del temple. L'espai que va quedar entre l'església i el Palau, es convertí amb el temps en l'actual Plaça Major del poble. La façana principal es troba encarada a migdia, i ocupa tota una línia de vorera de la Plaça Major. A la part posterior de la casa, en canvi, el palau compta amb un gran terreny associat, destinat a jardí i espais de lleure, que es troba delimitat de la resta de carrers i camps del poble per un mur de tancament fet amb maó i formigó. En tant que edifici, ha estat aixecat aprofitant un desnivell del terreny, de tal manera, que a nivell de façana principal de migdia s'aprecia la planta baixa, el primer i segon pis i les golfes, i en canvi, a nivell de façana posterior, la planta d'accés es correspondria al pis -2, i per sobre s'aprecien quatre pisos més les golfes. El nivell de la planta baixa de la façana principal es correspon al segon pis de la façana posterior. A la façana principal destaca la presència d'un gran portal adovellat, a nivell de planta baixa, situat al cantó de ponent. Les dovelles destaquen sobre el parament arrebossat. Deu tractar-se de l'entrada principal a l'edifici, i bé acompanyada d'un petit finestró i un portal rectangular acabat a la part superior amb una llinda monolítica. A nivell de primer i segon pis s'obren de forma ordenada un total de cinc finestres quadrades per planta de diverses mides. A diferència de la planta baixa, en aquestes no s'aprecia la pedra sobre l'arrebossat. La façana de llevant presenta una certa irregularitat, ja que la part central d'aquest sector només aixeca fins al segon pis en forma de galeria coberta, trencant la línia de la coberta superior, que resta oberta. En aquesta galeria s'ubicaria presumptament un oratori dedicat al Sagrat Cor de Jesús. A nivell de planta baixa s'adossa un cos rectangular, que es correspon a l'antic safareig de la casa, on desguassa el rec principal que du l'aigua al poble.La façana posterior presenta un portal adovellat a nivell de planta baixa, que dóna accés al pati posterior de la casa, i un seguit de sis finestres quadrangulars i rectangulars per planta, sense cap element decoratiu rellevant. Destaca la presència d'un petit cos quadrangular adossat al costat de ponent d'aquesta façana, que s'eleva fins al segon pis per acabar amb un terrat, i que a sota podria acollir algun tipus de pou o cisterna. La façana de ponent presenta diversos cossos auxiliars adossats.</p> | 08250-71 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La primera referència històrica que tenim de l'existència d'una casa fortificada o domus nobiliària al nucli de Santa Coloma de Montbui es remunta a l'any 1150. Aquesta es configura com el centre del domini dels Montbui sobre el terme i com a una de les seves bases d'operacions en els enfrontaments que sostenen ara contra els Cardona, ara contra els batlles d'Igualada. Aquesta anirà substituint la centralitat que, fins el segle XIII, ostentarà el castell de Montbui com a lloc central del domini del casal de Montbui, tant en el pla militar com en l'econòmic. L'edifici actual del Palau dels comtes de Plasència està lligat a l'evolució històrica de la família dels cavallers de Montbui entroncada amb els comtes de Plasència a començaments del segle XVI. La primera menció documental al llinatge dels Montbui data de l'any 1013, en que actuava com a veguer del comtat d'Osona Raimundus de castri Montis Boy. L'any 1166 apareix citat Berenguer de Montbui, castlà del terme de Montbui en nom del bisbe de Vic. Aquest llinatge es troba ben historiat fins al segle XVI. Època en que és un fet comú, l'entroncament de la noblesa catalana amb cases nobiliàries d'altres regnes peninsulars. En el cas dels Montbui, la unió va ser amb una branca de la família aragonesa dels Lanuza, que tenien la consideració honorífica de ricos hombres de Aragón i que havien ostentat hereditàriament el càrrec de Justícia Mayor de Aragón. La branca catalana del llinatge dels Lanuza s'origina amb Claudi de Lanuza i de Torrelles-Gurrea, que era gentilhome del rei Carles I i posseïa diverses baronies i dominis catalans. L'entroncament dels Lanuza amb Montbui es produí a inicis del segle XVI per mitjà del matrimoni entre Claudi de Lanuza i Anna de Montbui, hereva del llinatge. La titularitat del domini passà després al seu fill Claudi de Lanuza i Montbui, que l'any 1551 es casà amb Isabel de Grimalt. L'any 1611 el rei Felip III atorgà a la branca aragonesa de la família Lanuza el títol de comtes de Plasència, i al quedar aquesta branca sense successió, el títol passà el 1643 a la branca montbuienca. Un esdeveniment transcendental tingué lloc el 1633, arran de la transacció pactada entre Enric Folch de Cardona i Bonaventura de Lanuza i Montbui, per la qual fou adjudicada al comte de Plasència la jurisdicció alta o mer imperi sobre el castell i terme de Montbui. Aquesta època, al tombant dels segles XVII i XVIII fou sens dubte la de major presència i protagonisme dels comtes de Plasència sobre les terres del terme de Montbui. Hom atribueix a aquests anys (1633), la construcció de l'edifici de la Casa Gran, com a residència senyorial de la família, a la plaça Major, davant de l'església parroquial, sobre les restes d'una antiga domus senyorial. En el darrer terç del segle XVII es troben documentats diversos actes socials de la família, com patronatges, natalicis, etc. I és descrita l'existència a la casa d'un oratori i d'una presó. La seva utilització quotidiana degué decaure probablement després de la guerra de Successió, quan el domini feudal dels Montbui fou segrestat per la monarquia borbònica a causa de la filiació austriacista del comte de Plasència, que tingué un important paper en el setge de Barcelona. El darrer descendent masculí dels Lanuza fou Francesc Joan de Lanuza Montbui, qui havia acumulat un elevat nombre de títols i possessions, entre els quals el seu domini sobre Montbui havia quedat notablement desvaloritzat. La mort sense successió de Francesc Joan el 1754 va fer recaure el títol i les possessions en la seva germana Maria Helena Lanuza Montbui, marquesa vídua de Dos Aguas, llinatge originari del País Valencià. La titularitat dels marquesos de Dos Aguas es va mantenir fins al 1837 en que es produeix l'extinció dels drets senyorials i jurisdiccionals. Un cop abolides les jurisdiccions, la família restà com a propietària de la casa fins el 1886, any en el qual les darreres propietats de la família a Montbui foren venudes a Miquel Biosca d'Igualada.</p> | 41.5567600,1.6055500 | 383716 | 4601504 | 1633 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70650-foto-08250-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70650-foto-08250-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70650-foto-08250-71-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La família Biosca fou coneguda amb el malnom de 'Els Pèrrica'. La casa guanyà aquest apel·latiu, relativament desconegut per la magnificència de la Casa Gran. Els baixos de la casa es convertiren a començaments del segle XX en el Café de Cal Perrica, lloc d'oci i balls populars pels veïns de Santa Margarida. En la dècada del 1920 aquestes activitats foren fetes a la Sala de Cal Guarro. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 70652 | Santa Margarida de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-de-montbui | <p>CASTELLÀ Gabriel (1934) La casa dels senyors de Montbui i la llosa sepulcral dels comtes de Plasència. Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada. Núm. 31.pàg. 103-104. MARTINELL C (1934) Un altar i un crucifix de l'escultor Sunyer. Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada. Núm. 31. Igualada. Pàg. 105-107. FERRER VIVES, F.d'A., Heràldica catalana, vol.2 Ed. Millà, Barcelona, 1995 GONZÁLEZ D. () http://historiamontbui.blogspot.com/ TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVII | <p>L'Església Parroquial de Santa Margarida de Montbui fou construïda el 1614 prop de l'antiga església de Santa Coloma, a la qual substituí. Es tracta d'un edifici de planta basilical i nau única coberta a dues aigües, que manté l'orientació tradicional de les esglésies amb la capçalera situada a l'est i l'entrada a l'oest. La façana principal es troba orientada a ponent i manca totalment de decoració pictòrica o escultòrica, a excepció del portal d'accés. Un portal rematat a la part superior amb un arc escarser format per dovelles de mida mitjana i brancals formats també per carreus de mides diferents que sobresurten de l'arrebossat de la façana. Sobre la dovella central del porta es llegeix: en 1606 ce feu la iglesia/se muda lo portal en 1818. La façana nord compta amb l'obertura de tres petits rosetons a la part superior del mur, que es corresponent interiorment amb tres capelles laterals, i que proporcionen la il·luminació interior a l'església. Respecte a la façana nord, encara són visibles sota l'arrebossat del que devia ser el portal principal d'accés a l'edifici, i que fou tapiat el 1818, moment en el qual fou traslladat a la façana de ponent. Sobre les restes d'aquest antic portal s'aprecia la llinda amb la llegenda: sindicat agrícola. Aigües Bones de Montbui, molt esborrada, i que roman com a testimoni dels aldarulls del 1936. A nivell d'absis, destaquen dues obertures ogivals, que ocupen pràcticament tota la superfície dels murs nord i sud de l'absis. Com a element decoratiu, es troben reforçades amb maó que combina dues tonalitats cromàtiques. Com a fita visual destaca la presència del campanar, afegit el 1731 al cantó sud-oest de l'edifici. Es tracta d'un campanar de base quadrangular. A l'alçada del carener de l'edifici, dues motllures exteriors permeten el pas de la base quadrangular al cos octogonal amb el qual es perllonga. Aquest tambor octogonal superior es decora amb un seguit de finestrals cecs emmarcats amb arcs de mig punt. A nivell constructiu, es distingeixen clarament dues tipologies. Mentre que la base quadrangular del cos s'ha construït amb mur de paredat irregular amb les cantonades reforçades per carreus de mida més gran; el tambor octogonal del cos es troba construït amb carreus de mida mitjana ben treballats i disposats en fileres ordenades. Interiorment es tracta d'una església d'una sola nau amb tres altars laterals a cada cantó, presbiteri i cor. Al cantó de migdia les capelles es troben dedicats als Sant Crist, al Roser i a Sant Josep. Al cantó nord hi trobem el baptisteri, la capella de sant Maure i la del Sagrat Cor. L'advocació a aquestes capelles és posterior a la reforma del 1956. A nivell d'imatgeria destaca l'altar i imatges de la capella del Roser. Es tracta de l'antic altar major de la Tossa, i d'una talla del Roser del segle XVIII salvada de la destrucció de la guerra. A la capella de Sant Josep, l 'única que conserva la seva advocació original, destaca l'oli de la mort de Sant Josep, també del segle XVIII. També cal tenir en compte el trifori, un element poc habitual a les esglésies d'aquestes dimensions. El presbiteri és elevat amb quatre graons per sobre de la resta del sòl de l'església. Al terra del presbiteri, arran de les escales d'accés hi ha excavada la cripta dels comtes de Plasència en forma de creu grega. Tot l'interior de l'església ha estat arrebossat i pintat en un color clar on ressalten motllures daurades que recorren el tram superior com si fos un fris. Amb tot, part d'aquest cromatisme és fruit de la reforma posterior a la Guerra Civil, ja que a les fotografies antigues pot apreciar-se la pedra vista. Com a element destacat, cal fer esment de la presència d'una coberta interior formada per voltes d'aresta a la nau central i per una volta estrellada a l'absis de gran bellesa i perfecció. Les claus de volta, actualment pintades, també són les originals, destacant la de l'altar, amb la figura de santa Margarida.</p> | 08250-73 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'església parroquial de Santa Margarida de Montbui substituí la desapareguda església de Santa Coloma de Montbui, al voltant de la qual s'havia desenvolupat el nucli urbà de Montbui, conegut actualment com a nucli antic de Santa Margarida. L'anàlisi detallat de la documentació medieval dóna a entendre que l'antiga església de Santa Coloma estaria construïda en un indret proper, potser a tocar el carrer Major. L'església de Santa Margarida fou al seu moment, doncs, una construcció de nova planta, sense comptar amb les restes de l'antiga església a sota. L'inici de la construcció del temple de Santa Margarida pot datar-se del 15 de març del 1600 TORRAS (1991: 27) amb la solemne col·locació de la primera pedra. Aparentment les obres es perllongaren per espai de set anys, ja que en les dovelles de pedra de la porta d'entrada hi ha esculpida la inscripció en 1606 ce feu la iglesia. No adquirí la categoria parroquial fins l'any 1614 substituint l'antiga església de Santa Maria de la Tossa. La construcció del nou temple es troba en estreta relació amb una etapa de considerable desenvolupament demogràfic i urbanístic del poble, producte d'una bona conjuntura econòmica i social. Com es pot apreciar, l'església de Santa Margarida substituïa l'antiga església de Santa Coloma, que presumiblement havia quedat petita, i l'església parroquial de Santa Maria. Aquest fet ha estat interpretat com una consolidació del nucli poblacional de Santa Margarida i la potenciació d'aquest per part dels senyors de Montbui, en detriment del turó de la Tossa, que restaria abandonat. L'aposta de la família per la nova església i residència al poble es completà amb l'elecció d'aquesta com a lloc pels enterraments familiars i la construcció d'una cripta mortuòria a iniciativa de Josep Lanuza i Rocabertí, comte de Plasència a finals del segle XVII, i que es localitza sota les escales del presbiteri. Posteriorment se li han conegut diverses obres que han ajudat a dotar-la de la seva fisonomia actual. En concret, el 1731 es té notícia de l'afegit de l'actual campanar de planta octogonal. L'any 1800 el campanar fou dotat d'un rellotge mecànic, construït pel manyà i rellotger Antoni Ratera d'Igualada, per un preu de 150 lliures. Interiorment l'ornamentació es va completar al segle XVIII amb la fàbrica d'un gran retaule barroc, que fou encarregat el 1722 a l'escultor manresà Josep Sunyer, i que fou lamentablement destruït el 1936. L'any 1818 fou realitzada una reforma al portal d'accés a l'església, fins llavors amb sortida a la Plaça Major, el qual fou tapiat obrint-ne un de nou al final del temple encara en ús. Sobre les dovelles de la porta del portal nou fou esculpida la inscripció: ce mudà la porta en 1818. Durant el període de la Guerra Civil (1936-1939) va sofrir diversos saquejos i destruccions i fou utilitzada com a seu del sindicat agrícola, cosa que encara es reflecteix en les restes d'una retolació existent a la façana nord de l'església, de cara a la plaça.</p> | 41.5565600,1.6050200 | 383671 | 4601483 | 1600 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70652-foto-08250-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70652-foto-08250-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70652-foto-08250-73-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Cal dir que la patrona de l'església de Santa Margarida (segons la tradició) és la santa que domina el diable i els monstres infernals i per això es veu representada amb un drac sota els peus. També es veu esculpida la figura d'un drac en una de les claus de volta esculturades. La tradició popular atribueix el canvi de titularitat de l'església, de Santa Coloma a Santa Margarida, al patronatge exercit per una de les dones membres de la família Lanuza, anomenada Margarida, que hauria pagat l'altar major de l'església a canvi de l'advocació de la santa. Aquesta tradició no ha pogut ser contrastada documentalment. ALVAREZ (1986: 15) Deixant de banda la descripció dels elements arquitectònics i escultòrics de l'església encara avui conservats, els components ornamentals més valuosos del temple foren al seu dia els retaules barrocs dedicats a Sant Isidre i el Crist crucificat, ambdues obres de l'escultor manresà Josep Sunyer, autor juntament amb Josep Moragues de retaule de l'altar major de l'església de Santa Maria d'Igualada. El contracte de les obres data del 11 de gener del 1722 i permet conèixer els detalls. TORRAS (1991: 44). Ambdues obres foren destruïdes el 1936, restant només els clixés conservats a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia i la glossa estilística que en feu l'escultor Cesar Martinell l'any 1934. | 96|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 70654 | Castell de la Tossa de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-tossa-de-montbui | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. AMENÓS I ROCA Amadeu (1948) el abad-Obispo Oliva y los castillos de Montbui y Tous Vida. Núm. 28. pàg.3 AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. BOLÓS, J.; HURTADO, V.(2004) Atles del Comtat de Manresa (798-993), Rafael Dalmau editor, Barcelona. CABAÑERO SUBIZA B. (1987) 'Los castillos catalanes de los siglos IX i X: problemas de estructuras y técnicas constructivas' a XXXIV Corso di cultura sull'arte ravennate e bizantina. Ravena. Pàg. 85-117. CABAÑERO SUBIZA B. (1996) Los castillos catalanes del siglo X. Circunstáncias históricas y cuestiones arquitectónicas. Institución Fernando El Católico. Diputación de Zaragoza. CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui, CATALÀ I ROCA, P. (dir.), Els Castells Catalans, vol. 5, Dalmau Editors, Barcelona, 1990 CASTELLÀ Gabriel (1934) 'La casa dels senyors de Montbui i la llosa sepulcral dels comtes de Plasència Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada. Núm. 31.pàg. 103-104. IGLESIAS Josep. (1963) La reconquesta a les valls de l'Anoia i el Gaià. Episodis de la història. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. Pàg. 64 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | X-XVII | <p>Les restes actuals es troben formades per una construcció de planta rectangular amb els angles arrodonits, d'uns 12 metres d'amplada per 17 metres de llargada i uns 7 metres d'alçada. Els paraments externs configurats per uns murs d'uns 2 metres de gruix, han estat obrats en gran part amb un aparell irregular, de petits blocs de pedra tan sols desbastats, i units amb morter de calç. Com a característica destacable, cal fer esment de la presència de filades d'opus spicatum a la part inferior de la construcció, mentre que a les fileres de la part superior, es presenten molt més ordenades i regulars, i corresponen sens dubte, a una ampliació efectuada poc després. La façana principal de l'edifici es troba encarada a l'est, mirant vers l'església de Santa Maria. Destaca la presència d'un portal d'accés a nivell de planta baixa. Es tracta d'una obertura contemporània, que substituí la porta original del castell enlairada a nivell de primer pis, ara desclosa a manera de finestral. A més a més destaca a nivell de planta baixa, quasi bé arran de terra, destaca una altra obertura en forma de finestró. Totes les obertures són acabades en arcs de mig punt, refets en les restauracions, com també ho són cadascuna de les finestres distribuïdes a cada façana. A la façana de ponent, destaca la presència d'una altra porta, que no té res a veure amb les anteriors. A nivell constructiu s'aprecien clarament dues etapes. Una primera corresponent a la part inferior de l'edifici, i una segona corresponent a les darreres filades. L'any 1974 fou restaurat pel Patronat de la Muntanya de Tossa. A la part restaurada s'hi van habilitar dues sales, on s'exposa una col·lecció d'eines del camp i documentació referent a l'indret, i una sala per diversos actes. Cal suposar que inicialment aquesta construcció era dividida en diversos compartiments separats per trespols de fusta, tal i com ho demostren els forats que resten a les parets per encabir-hi les bigues dels empostissats. Ateses les modificacions introduïdes en les restauracions, interiorment ara s'organitza a partir d'una planta baixa, desdoblada en un rebedor i una sala coberta per una volta de pedra de mig punt amb una obertura situada al centre. El nivell superior immediat, parcialment malmès, ja no conté res més, llevat de les parets que tanquen l'estança.</p> | 08250-75 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els orígens del castell de la Tossa es troben estretament relacionats amb el procés de conquesta i repoblació de les terres de la Catalunya central, i concretament la conca d'Òdena, per part dels comtes catalans. Tot el sector de l'Anoia fou aprisiat teòricament per Guifré el Pilós i posseït pels seus successors, tot i que es tractà d'una ocupació molt precària. Els primers testimonis sobre el poblament alt-medieval de Montbui s'han de situar al segle X, si bé no pot ser descartada amb anterioritat la presència de grups de pagesos empesos per la necessitat de terres, amb caràcter esporàdic. De fet, el primer document en el qual s'esmenta el terme de Montbui, és un document de compravenda de terres del 936. No es descarta del tot que contemporàniament a aquesta primitiva colonització agrària del territori hagués existit alguna fortificació rudimentària al cim de la Tossa. L'any 960 el comte de Barcelona Borrell II atorgà els actuals termes de Montbui i Tous, situats llavors als confins del comtat d'Osona, al bisbe Ató de Vic. Ell i el seu successor Froià (972-995) promogueren la iniciativa repobladora de la zona. Fou precisament el bisbe Froià a qui s'atribueix la iniciativa de la construcció del castell de Montbui i de l'església de Santa Maria de la Tossa. Església i castell sofriren greument els avatars de les ràtzies musulmanes entre el 985 i el 1003, que devastà la comarca i possiblement també el conjunt defensiu de la Tossa. Els testimonis sobre la represa d'activitats a l'àrea de Montbui cal situar-los després de les diverses expedicions catalanes organitzades pel comte Ramon Borrell al califat de Còrdova entre els anys 1010 i 1018. El 1023 el bisbe Oliba de Vic infeudà els termes dels castells de Montbui, Saió i Tous a Guillem d'Oló o de Mediona. En l'acte de donació se li imposava l'obligació de repoblar els territoris i reconstruir els castells i temples. Cal suposar que al moment del seu testament, datat el 1032, aquests ja estaven reconstruïts. Des de l'any 1166 es té notícia de la presència de la família Montbui com a castlans del castell, ja sigui sota el domini del bisbe de Vic com del comte de Cardona, que s'atribuí el mer imperi des del 1187. Cal pensar que el castell de Montbui estigué en actiu de manera constant fins als segles XII-XIII, moment a partir del qual els Montbui anirien desplaçant el seu lloc de residència al pla, concretament a la domus o Casa Gran situada al nucli antic de Santa Margarida de Montbui. En el transcurs del segle XV el poble s'havia convertit en el centre del domini feudal, en lloc del castell. Així el 1444, Joan Berenguer de Montbui s'identificava com a senyor del lloc de Santa Coloma de Montbui, expressió que demostra que el poble havia assimilat la capitalitat jurisdiccional i el lloc de residència habitual del baró. Tot i la possible utilització esporàdica de la fortalesa en moments de guerra i enfrontament, la influència de l'edifici anà decaient i fou només mantinguda per la presència de la veïna parròquia de Santa Maria de la Tossa fins el 1614. Desprès de segles d'abandonament, el 1954 es va crear l'Associació d'Amics de la tossa, format per Mossèn Francesc Espinalt i Garriga, rector de Montbui i altres persones interessades en el tema. Aquesta entitat es va mobilitzar per recuperar el patrimoni aconseguint el suport de les administracions, especialment de la Diputació de Barcelona. El 1956 es va crear el Patronat de la Muntanya de la Tossa, que va comprar els terrenys que envoltaven l'església de Santa Maria i aconseguria l'obertura de la carretera que porta a dalt de la Tossa. L'any 1967 es consolidà el castell i es deixà obert com a sala d'exposicions. L'any 1994 el Patronat es va constituir legalment en la Fundació Tossa de Montbui. L'any 2004, per tal de gestionar millor les necessitats del conjunt es va constituir el Consorci de la Tossa de Montbui format per l'Ajuntament de Montbui i la Fundació.</p> | 41.5551900,1.5798300 | 381568 | 4601365 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70654-foto-08250-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70654-foto-08250-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70654-foto-08250-75-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70655 | Santa Maria de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-la-tossa | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. AMENÓS I ROCA Amadeu (1948) el abad-Obispo Oliva y los castillos de Montbui y Tous Vida. Núm. 28. pàg.3 AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. BOLÓS, J.; HURTADO, V.(2004) Atles del Comtat de Manresa (798-993), Rafael Dalmau editor, Barcelona. CABAÑERO SUBIZA B. (1996) Los castillos catalanes del siglo X. Circunstáncias históricas y cuestiones arquitectónicas. Institución Fernando El Católico. Diputación de Zaragoza. CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui, CASTELLÀ Gabriel (1934) La casa dels senyors de Montbui i la llosa sepulcral dels comtes de Plasència Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada. Núm. 31.pàg. 103-104. IGLESIAS Josep. (1963) La reconquesta a les valls de l'Anoia i el Gaià. Episodis de la història. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. Pàg. 64 TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | X-XI | <p>Església de planta basilical amb tres naus, capçades a llevant per tres absis semicirculars coberts amb voltes d'un quart d'esfera, que s'obren directament a aquestes naus, sense la interposició de cap arcada ni ressalt que faci la degradació entre aquests cossos d'edifici. Exteriorment l'edifici mostra una coberta a dues vessants amb lloses, que s'escampen per les teulades dels absis i formen filades concèntriques. Interiorment les naus es cobreixen amb volta. Cal destacar però, que les voltes de les naus són molt irregulars al llarg del seu recorregut, i segons el tram que ocupen adopten diferents perfils, que poden oscil·lar des d'un arc escarser, passant per un arc de mig punt, fins a convertir-se en segons quins trams en un arc de ferradura. Totes les voltes conserven perfectament les empremtes dels encanyissats de la cintra. Interiorment, les naus són separades per sis arcades de mig punt que es recolzen sobre columnes. Entre l'arc la columna s'interposen capitells tronco piramidals d'angles arrodonits, totalment llisos. A la capella del Roser es conserven les làpides sepulcrals de les antigues famílies de les cases Alemany i Vilaseca, dues de les masies més importants del terme. Es tracta de làpides que cobreixen vasos sepulcrals datats el 1705. El de la casa Alemany compta amb una decoració feta amb una calavera i ossos creuats. La il·luminació de l'església es realitza a través de finestres de doble esqueixada, coronades per arcs de mig punt, adovellats amb pedra tosca, i distribuïdes en nombre de quatre a la façana sud, dues a la nord, i una al centre de cada absis. El mur de ponent només compta amb una finestra cruciforme. La porta d'accés, oberta a la façana sud de l'edifici, correspon a una reforma efectuada al segle XVI, on aprofita l'obertura original. Es tracta d'un portal simple format per un gran arc de mig punt, format per grans dovelles, que es recolzen sobre impostes ornades amb motius geomètrics, possiblement aprofitades del portal alt-medieval. En contrast amb els murs de la nau, que són totalment llisos, la capçalera es mostra carregada de motius decoratius d'estil llombard, que es distribueixen al llarg dels tres absis en forma d'arcuacions cegues entre lesenes, fetes també amb pedra tosca, i repartides per parelles, llevat del compartiment central de l'absis principal, que en té tres. Les façanes de la nau compten amb contraforts atalussats, i amb l'afegit d'una capella moderna dedicada al Roser que s'adossa al mur nord, i que d'altra banda, és l'única ampliació que afecta la simplicitat estructural de l'edifici. L'element més airós de l'església és el campanar d'espadanya de dues obertures, erigit posteriorment sobre el mur de ponent.</p> | 08250-76 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El poblament actual del terme de Montbui té els seus orígens a l'alta edat mitjana, i està estretament lligat amb el procés de conquesta i repoblació de les terres de la Catalunya central, i concretament la conca d'Òdena, per part dels comtes catalans. Tot el sector de l'Anoia fou aprisiat teòricament per Guifré el Pilós i posseït pels seus successors, tot i que es tractà d'una ocupació molt precària. Els primers testimonis sobre el poblament alt-medieval de Montbui s'han de situar al segle X, si bé no pot ser descartada amb anterioritat la presència de grups de pagesos empesos per la necessitat de terres, amb caràcter esporàdic. La troballa d'un fons de cabana al sector de la Tossa així ho confirma. De fet, el primer document en el qual s'esmenta el terme de Montbui, és una compravenda de terres de l'any 936. No es descarta que contemporàniament a aquesta primitiva colonització agrària del territori hagués existit alguna fortificació rudimentària al cim de la Tossa, però no es tenen notícies de cap consagració eclesiàstica. L'any 960 el comte de Barcelona Borrell II atorgà els actuals termes de Montbui i Tous, situats llavors als confins del comtat d'Osona, al bisbe Ató de Vic. Ell i el seu successor Froià (972-995) promogueren la iniciativa repobladora de la zona. Fou precisament el bisbe Froià a qui s'atribueix la iniciativa de la construcció del castell de Montbui i de l'església de Santa Maria de la Tossa. Església i castell sofriren greument els avatars de les ràtzies musulmanes entre el 985 i el 1003, que devastà la comarca i possiblement també el conjunt defensiu de la Tossa. Els testimonis sobre la represa d'activitats a l'àrea de Montbui cal situar-los després de les diverses expedicions catalanes organitzades pel comte Ramon Borrell al califat de Còrdova entre els anys 1010 i 1018. El 1023 el bisbe Oliba de Vic infeudà els termes dels castells de Montbui, Saió i Tous a Guillem d'Oló o de Mediona. En l'acte de donació se li imposava l'obligació de repoblar els territoris i reconstruir els castells i temples. Cal suposar que al moment del seu testament, datat el 1032, aquests ja estaven reconstruïts. Alguns autors distingeixen dues etapes constructives força immediates, amb alguns remodelatge posteriors que no alteren substancialment les primitives estructures. La primera etapa la situen cap a finals del segle X, quan s'hauria aixecat el cos format per les tres naus. Històricament aquesta primera etapa es correspon al període del bisbe Froià. La segona etapa constructiva tindria lloc al primer terç del segle XI, quan s'hauria aixecat l'absis, amb característiques estilístiques clarament influenciades pel romànic llombard. Històricament aquesta etapa es correspondria a la reconstrucció del conjunt de la Tossa efectuada per Guillem Mediona entre el 1023 i el 1032. No obstant això, sembla imposar-se la idea que considera que tota l'obra respon a un projecte unitari fet a començaments del segle XI a instàncies de Guillem de Mediona. El que sí resulta clara és l'ampliació i modificació d'estructures que tingué lloc al segle XVI, obrint-se la capella al mur septentrional dedicada a la Mare de Déu del Roser. Aquesta modificació, si bé no representà una fet irreversible de l'estètica interior del temple, alterà durant segles la disposició origina dels elements de culte: dels dos primers arcs, se'n feu un de sol per banda, es posà la sagristia paredada a l'absis de la dreta i per simetria l'absis de l'esquerra restà tapat amb un retaule i un altar dedicat a sant Isidre. A l'altra banda de l'església, un decantament de la paret encarada a migdia féu que s'hi hagués d'afegir un contrafort exterior per reforçar-la. La construcció d'un campanar d'espadanya a la banda de ponent, en substitució d'un anterior que devia recaure sobre l'entrada del presbiteri, obligà a reforçar la paret del fons de l'església, doblant-ne l'amplada. Una escala desapareguda fa pocs anys, permetia l'accés al cloquer i a la coberta de l'església.</p> | 41.5552200,1.5804800 | 381622 | 4601368 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70655-foto-08250-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70655-foto-08250-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70655-foto-08250-76-3.jpg | Inexistent | Romànic|Pre-romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | (Continuació història) La construcció de la nova església parroquial de Santa Margarida de Montbui el 1614 va desvaloritzar el culte que es practicava a l'església de la Tossa, que es va veure relegada a segon terme. Si bé es va poder escapar relativament dels excessos del barroc, en èpoques més recents les parets interiors foren enguixades i les columnes, capitells i basaments de pedra arrebossats de morter i guix, en forma d'unes pilastres d'aspecte matusser, que amagaren qualsevol traça de pintura romànica que hagués pogut existir. L'any 1928 l'església de Santa Maria perdé el seu caràcter de sufragània, es suprimiren els cultes religiosos i es tancà el cementiri. A partir d'aquesta data les construccions del cim de la Tossa entraren en un llarg període d'abandó fins que el 1954 es constituí el Patronat de restauració de la Tossa de Montbui, filial del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Aquesta entitat, juntament amb la Diputació de Barcelona, emprengueren la tasca de restauració del temple, començant per l'eliminació dels altars afegits i les capes de guix que cobrien pilastres i parets, així com la renovació de la teulada i altres elements estructurals. El temple fou novament obert el 1961 i reconsagrat per l'abat de Montserrat Aureli Maria Escarré. TORRAS (1991 : 43) Actualment tenen lloc tres grans celebracions al llarg de l'any: La missa que acompanya a l'acte de Benedicció del terme al mes de maig. La celebració de Roser, també al mes de maig i la Festa de la Natura, celebrada el darrer diumenge del mes d'octubre. | 92|91 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70679 | Ca n'Alemany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nalemany | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII-XX | <p>Masia de planta quadrangular amb multitud de cossos adossats a banda i banda. El cos central és de planta quadrangular i es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La construcció de l'edifici no s'aprecia, ja que actualment es troba arrebossada i pintada en color blanc. Compta amb planta semisoterrada, planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba orientada a migdia, i resta tancada per un mur perimetral que tanca tot el sector de migdia i llevant. Es tracta d'un mur massís, que es resolt com una prolongació de la casa, i deixa un espai interior en forma de pati intern. Al cantó nord, la casa s'engrandeix amb un seguit de cossos adossats, un al costat de l'altre, destinats a coberts i auxiliars, que contribueixen a donar l'aparença d'una casa amb una planta molt irregular. L'accés a la casa es realitza mitjançant un portal allindat obert al mur de tanca del cantó de migdia. La façana principal, encarada a llevant, s'obre amb un portal adovellat. A la dovella central de la porta hi ha la data 1788. Al sector de llevant del nucli central de la casa s'adossa un altre cos rectangular que s'obre a migdia, i a nivell de primer pis, amb una galeria formada per arcs de mig punt. Totes les obertures són molt modernes i no guarden cap element ornamental. Destaca una finestra balconada oberta a l'alçada del primer pis, a la façana de ponent.</p> | 08250-100 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els orígens del poblament medieval de Santa Margarida de Montbui es troben lligats a la construcció del castell de la Tossa de Montbui i la que fou en aquells moments església parroquial de Santa Maria, a mitjans del segle X. La seguretat oferta pel conjunt militar i eclesiàstic de la Tossa, va permetre consolidar la població pagesa al pla. Tradicionalment el poblament de Montbui ha estat des dels seus orígens dispers, amb dues agrupacions principals situades al Saió i a l'actual poble de Santa Margarida de Montbui, i amb un nombre divers de masos escampats per la geografia del terme. Els testimonis documentals sobre el nombre i el nom de les masies del terme és escàs fins al començament dels fogatges a mitjans del segle XIV, però cal pensar que moltes d'elles ja es trobaven perfectament configurades com a unitats d'explotació agrícola familiar a mitjan segle XII. A partir del segle XVI l'existència de capbreus detallats permet ampliar el coneixement que d'elles es té. Actualment la casa ja no funciona com a explotació agrícola i és utilitzada com a residència familiar.</p> | 41.5499700,1.5914100 | 382524 | 4600770 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70679-foto-08250-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70679-foto-08250-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70679-foto-08250-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70680 | Can Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal-4 | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII-XXI | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Es tracta duna construcció aixecada en mur de mamposteria irregular arrebossada amb ciment pòrtland sense pintar en algunes parts. L'edifici es troba orientat amb la façana principal a llevant, però una part de la façana no es pot apreciar, ja que compta amb una petita capella dedicada a Sant Jaume adossada a llevant, ocupant la part nord de la façana principal. A continuació de la capella s'adossen dos cossos de planta rectangular disposats perpendicularment i coberts amb teulada inclinada, sent més alt el del cantó nord. Tots dos són fets en maó i de moderna construcció. D'aquestes dues naus sorgeix un mur de tancament que forma un petit angle i gira fins a trobar-se amb la cantonada sud-est de la casa creant un pati interior. A dita cantonada s'obre un portal d'accés al pati interior i a la casa. Part del mur es troba edificat en maó i es troba arrebossat. Modernament, al tram de mur de maó s'han obert un tram que es troba protegit amb una porta metàl·lica. El mur es troba protegit a la part superior per una teulada inclinada. La porta principal del mur, encarada a migdia és adovellada i la dovella central du la data del 1768. Es tracta d'un portal antic protegit també per una teulada inclinada. A migdia de la casa s'adossa una vivenda senzilla de planta quadrangular i coberta a dues aigües que era destinada als masovers. A migdia d'aquesta casa s'adossen uns coberts fets en paredat irregular i coberta inclinada destinats al bestiar, que actualment es troben molt malmesos. A la façana de ponent s'adossa un cos quadrangular que s'alça fins al primer pis i que es correspon a una cisterna. La façana principal compta amb diverses obertures a la planta baixa entre les quals destaca una porta allindada al centre, que és l'accés a la vivenda. La casa compta amb planta baixa, primer pis i golfes, i destaquen diverses obertures quadrangulars en els dos nivells disposades de forma lleugerament anàrquica, fruit de reformes contemporànies. Possiblement les obertures més antigues de la casa corresponguin a la façana nord, que són quadrangulars i petites. En aquesta façana nord també destaca un rafa o contrafort disposat al tocar de la cantonada nord-est, que arriba fins al primer pis. La capella de la casa és de planta rectangular i té l'alçada de la casa, resultant un edifici extraordinàriament alt i estret. Aquesta capella es cobreix exteriorment a dues aigües amb teula. Els murs es troben arrebossats i guarda una orientació nord-sud, amb l'absis encarat al nord. L'accés es realitza per la façana Sud, que és la que es troba encarada dins del pati de la casa. La porta principal d'accés és allindada i manca de decoració escultòrica o pictòrica. La il·luminació interior de la capella es fa mitjançant un seguit de finestres rectangulars, acabades amb un arc molt rebaixat, que s'ubiquen pràcticament sota l'aler de la teulada. També destaca un campanar d'espadanya sobre la façana principal. L'interior de la capella és molt senzill i es troba arrebossat i pintat en color crema. Darrera d'una ara de pedra es situa un pedestal encastat al mur de l'absis sobre el qual reposa una figura de Sant Jaume feta en fusta, feta els darrers anys. El sostre interior és a fet amb trams de volta a quatre vents. La capella es troba actualment dedicada a Sant Jaume i té un caràcter estrictament familiar.</p> | 08250-101 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Històricament l'actual mas de Can Vidal es correspon a l'antic mas de la Garrigosa, que a començaments del segle XIX canvià el nom per Can Vidal, en atenció al nou cognom dels seus propietaris. Els orígens del poblament medieval de Santa Margarida de Montbui es troben lligats a la construcció del castell de la Tossa de Montbui i la que fou en aquells moments església parroquial de Santa Maria, a mitjans del segle X. La seguretat oferta pel conjunt militar i eclesiàstic de la Tossa, va permetre consolidar la població pagesa al pla. Tradicionalment el poblament de Montbui ha estat des dels seus orígens dispers, amb dues agrupacions principals situades al Saió i a l'actual poble de Santa Margarida de Montbui, i amb un nombre divers de masos escampats per la geografia del terme. La documentació més antiga sobre aquest mas es remunta al 1346, i era la propietat més extensa del terme de Montbui. Aquell any la propietat i la casa eren venudes a Joan Vidal. La possessió era formada sobretot per boscos, i fou ampliada als segles XVI i XVII. TORRAS (1991: 30). Si bé no apareix esmentat al capbreu de l'any 1520 possiblement per problemes de la metodologia amb la qual és fet. Als capbreus dels anys 1635, 1685, 1727 i 1770 apareix amb el nom de Mas de la Garrigosa. El 1684, en un capbreu, Jaume Vidal Roca dóna compte de les seves possessions al procurador del comte de Plasència, qui tingué el domini baronial fins el 1750. A l'amillarament del 1851 ja apareix sota el nom de Can Vidal. TORRAS (1991: 31) A la capella existeix un document del 1827 en que el bisbe de Vic dóna el permís perquè la capella sigui d'ús públic. Arquitectònicament es tracta d'un edifici aixecat possiblement al segle XVIII tot i que no es descarta la presència d'algun mas precedent corresponent al mas documentat des del segle XIV. Tot i que podria ser del segle XVIII l'edifici ha patit moltes reformes posteriors, especialment en la façana principal. La capella podria ser un edifici aixecat a finals del segle XVIII o començaments del segle XIX. La principal font d'ingressos de la casa fins a mitjans del segle XX fou l'explotació del bosc i l'ofici de fogaire.</p> | 41.5407900,1.5658600 | 380376 | 4599786 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70680-foto-08250-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70680-foto-08250-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70680-foto-08250-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70681 | La Censada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-censada | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII-XXI | <p>Masia de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Es tracta d'un edifici aixecat en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades per carreus quadrangulars i rectangulars disposats regularment. La façana de llevant ha estat arrebossada i pintada durant la darrera reforma efectuada l'any 1980 per ser convertida en casa de colònies. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba encarada al nord, i s'obre, precedida d'una gran explanada, amb un portal situat al centre de la façana, format per una arcada de mig punt rebaixada, construïda amb dovelles de mida mitjana. Aquesta arcada es recolza sobre dos brancals formats per carreus quadrangulars, que destaquen sobre el parament irregular del mur. La dovella central du gravada la data de 1797. Els interiors de l'edifici han estat totalment transformats i adequats a l'ús de casa de colònies. Al darrera de l'edifici principal s'aixequen diversos edificis auxiliars més moderns.</p> | 08250-102 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els orígens del poblament medieval de Santa Margarida de Montbui es troben lligats a la construcció del castell de la Tossa de Montbui i la que fou en aquells moments església parroquial de Santa Maria, a mitjans del segle X. La seguretat oferta pel conjunt militar i eclesiàstic de la Tossa, va permetre consolidar la població pagesa al pla. Tradicionalment el poblament de Montbui ha estat des dels seus orígens dispers, amb dues agrupacions principals situades al Saió i a l'actual poble de Santa Margarida de Montbui, i amb un nombre divers de masos escampats per la geografia del terme. Tot i que cal pensar que entorn als segles XI-XII la majoria del territori ja es trobava repartit entre masos perfectament configurats com a unitats d'explotació agrícola familiar, l'augment de població i la bonança econòmica dels segles XVI-XVII va ocasionar que algunes d'aquestes grans explotacions medievals es disgreguessin apareixent nous masos on abans només hi havia masoveries. És per aquest motiu que alguns dels masos actuals tenen els seus orígens en aquest període. Al terme de Montbui l'estudi detallat dels capbreus fets entre el 1520 i el 1635 permet observar la duplicació del nombre de masies documentades, la qual cosa indica una colonització més intensa de l'espai agrari. Al capbreu del 1685 s'observa la presència d'un mas anomenat Mas de l'Assenssada, que es correspondria amb el mas actual. TORRAS (1991:30). A l'Amillarament del 1851 apareix censat com a Mas de la Sensada. TORRAS (1991:31). L'evolució etimològica del nom hauria esdevingut actualment en la forma La Censada. Al 1980 s'hi realitzaren obres de consolidació dels fonaments i adaptació per casa de colònies.</p> | 41.5323000,1.5407500 | 378266 | 4598878 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70681-foto-08250-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70681-foto-08250-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70681-foto-08250-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70682 | Cal Vilaseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilaseca | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII-XXI | Reformada | <p>A nivell arquitectònic, inicialment, el mas Torrents es devia trobar situat uns metres a llevant de l'actual casa de Can Vilaseca. En aquest indret es conserva actualment un grup de dues cases unides per unes quadres formant un petit carrer. En la primera casa s'observa actualment la dovella central del portal principal amb la data gravada del 1793 dins d'una orla encapçalada per una creu. Les quatre cantonades als extrems laterals de la dovella s'han omplert amb elements figuratius vinculats al treball de la terra, concretament amb eines del treball de la vinya. Aquests elements figuratius, donen idea segurament, de la importància que el conreu de la vinya va tenir en l'economia de la casa al segle XVIII. Aquest edifici és actualment una casa de planta quadrangular coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Es tracta d'una casa de planta baixa, primer pis i golfes. Les obertures de la façana principal, orientada a migdia, sobre el cingle del torrent d'en Feliu, podrien ser les originals de l'edifici, així com el portal principal, format per un arc rebaixat. Les llindes i ampits de les obertures de la façana principal són reforçats amb bigues de fusta. A ponent d'aquest nucli originari s'aixecà l'any 1802 la casa de Can Vilaseca. A nivell arquitectònic es tracta d'una casa de planta quadrangular de grans proporcions coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Al centre de la teulada s'aixeca un petit cos quadrangular cobert a quatre aigües destinat segurament a observatori. El conjunt de l'edifici és una construcció aixecada en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades per carreus quadrangulars ben disposats. Es tracta d'una casa formada per planta baixa, entresol, primer pis i golfes, i es prolonga al cantó de migdia i ponent amb un mur de tancament que crea un espai precedent a l'entrada de la casa destinat al sector de migdia, i un sector destinat a horts de la casa a llevant. Aquests dos espais de pati interior es troben diferenciats per situar-se a dos nivells diferents, trobant-se els horts a un nivell més elevat, i accedint mitjançant uns graons en forma d'escala. La façana principal es troba encarada a migdia i s'obre amb un portal central format per un arc escarser que recau sobre brancals formats per diverses lloses de pedra. Aquest portal central dóna accés a una gran sala rebedor, que conserva encara l'enllosat de rajola de terrissa. La dovella central del portal compta amb un element decoratiu afegit consistent en una voluta amb formes barroques encapçalada per una corona reial. No sembla cap escut, ja que no compta amb elements blasonats. A banda i banda s'obren dos portals més destinats als animals. A nivell de primer pis s'obren tres grans balcons protegits per un enreixat de ferro senzill. El central és de mida més gran que es laterals. A nivell de les golfes, la façana s'obre amb una galeria formada per un seguit de 6 arcuacions, tres de les quals es troben parcialment tapiades. Aquest conjunt devia ser creat com a eixida. A nivell arquitectònic, a l'exterior de la casa destaca la façana de llevant, reforçada per un seguit de tres ràfecs o contraforts, que s'alcen fins al nivell del primer pis. Interiorment, la sala- rebedor de la planta baixa, ofereix accés a una gran escala central, situada al sector N-E de la casa, que permet la distribució interior de l'edifici i l'accés a les diverses plantes. Dins de l'hort de la casa es conserva una mina i una font actualment encara en actiu. A tocar de la casa, adossada al mur exterior de tancament, orientada a migdia, existeix una font actualment seca feta amb rajoles blavoses i peu de ciment, segurament de la mateixa època de la casa.També conserva dos rellotges de sol molt deteriorats, un situat a la façana de la casa de Can Vilaseca, i un altre situat en la façana d'una de les cases de llevant, segurament la que es correspon a l'antic mas Torrents.</p> | 08250-103 | Coll del guix (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El mas Vilaseca es correspon històricament a l'antic mas conegut amb el nom de mas dels Torrents. D'orígens segurament medievals apareix esmentat al capbreu de l'any 1520 amb aquest nom, i així ho fa successivament als capbreus del 1635, 1685, 1727 i 1770. És molt possible que en aquest període, el mas Torrents es correspongués a una de les dues cases situades a llevant de l'actual mas Vilaseca. La llinda datada situada al portal principal d'una de les dues cases, (1793) així sembla indicar-ho. Tot i que caldria una recerca documental més complerta, cal suposar que a finals del segle XVIII i començaments del segle XIX tingué lloc un canvi en la successió del mas. Ja fos per via matrimonial o per via de compravenda, a començaments del segle XIX la propietat començà a ser coneguda com Can Vilaseca, i entorn al 1802 tingué lloc la construcció d'una nova casa, segurament per iniciativa de Miquel Vilaseca, tal i com es llegeix a l'oval encastat sobre el porta d'entrada. A l'amillarament del 1851 apareix sota el nou nom del Can Vilaseca. TORRAS (1991: 31) Amb la construcció de la nova casa, la família propietària del mas passà a residir a la nova casa, mentre que les altres dues foren destinades a les famílies de treballadors del mas. La casa de Can Vilaseca no fou pensada i construïda com una masia rural destinada a feines agrícoles, sinó com una casa residencial, destinada a vivenda d'una família de propietaris agrícoles benestants. Segons informació oral aportada per l'actual propietari, a començaments del segle XX formaven part del mas Vilaseca fins un total de 25 persones -entre la família propietària i famílies treballadores- i convertint-se en un nucli poblat tant important com el Saió o el Guix. Alguns diumenges, fins i tot, podien arribar a organitzar-se balls amb músics a la sala de l'entrada principal de Can Vilaseca, on anaven els veïns del Guix i del Saió. Els descendents de la família Vilaseca van emparentar-se amb la família Ricart, i van vendre la casa als propietaris actuals a mitjans del segle XX. Aquests darrers propietaris l'han conservat sense fer reformes i utilitzen la casa de Can Vilaseca com a segona residència.</p> | 41.5636800,1.5653100 | 380373 | 4602328 | 1793 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70682-foto-08250-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70682-foto-08250-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70682-foto-08250-103-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Una antiga història popular recull el passatge en el qual el propietari de Can Vilaseca anava a cavall i duia un pa rodó sota el braç. Aquest li va caure i no es va molestar a recollir-ho. Un pagès veí li va incitar a fer-ho. Ell va respondre dient que a Can Vilaseca no faltava mai el pa. La història diu que pocs anys desprès es va arruïnar. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||
| 70683 | Ca l'Amigó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamigo-0 | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVII-XXI | A la dècada del 1950 es realitzaren algunes reformes, i novament al 2007 per tan de convertir-la en casa de Turisme Rural. | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Es tracta d'un edifici aixecat en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades per carreus més ben tallats. Actualment algunes de les façanes han estat arrebossades i la pedra només s'observa a la façana principal. Compta amb planta baixa, primer i segon pis, tot i que el fet de trobar-se aixecada al vessant d'una petita elevació , aquesta ha estat aprofitada pel cantó de llevant de la casa per afegir algun altre cos i fer alguns pisos semi soterrats. La façana principal s'obre a migdia amb un portal precedit per una petita era. Es tracta d'un portal reforçat amb carreus quadrangulars ben tallats formant un arc escarser. A banda i banda s'obren dues petites finestres també reforçades amb una llinda monolítica a la part superior. A l'alçada del primer pis, sobre el portal principal s'obre un seguit de tres finestrals seguits acabats a la part superior amb un arc de mig punt. La façana de llevant permet accedit a nivell de planta baixa a una terrassa creada sobre els cossos adossats a la casa aprofitant el pendent de la muntanya, i que formen part dels pisos semi soterrats destinats antigament a la producció de vi. Al cantó de ponent de la casa s'adossa un petit aqüeducte que connecta amb una bassa actualment convertida en piscina. Uns metres a ponent de la casa s'aixeca una altra construcció de planta quadrangular i coberta a dues aigües. Es tracta de les antigues corts, actualment convertides en cases. L'interior de la casa ha estat restaurat conservant bona part dels terres i embigat originals, així com l'antic espai de la cuina i xemeneia. La casa conserva bona part dels baixos destinats antigament a feines agrícoles, una premsa de vi que ha estat recentment restaurada. En la part nord de la casa, en un espai a nivell de primer pis destinada al primer premsat del vi, es conserven dues grans tines quadrangulars revestides amb carreus envernissats, i actualment reutilitzades com a cisternes d'aigua. La seva capacitat és de 20.000 i 30.000 litres. Als baixos de la casa es conserven un conjunt de set botes de vi. Aquest és l'únic conjunt localitzat en tot el terme municipal relacionat amb les feines vitícoles. A l'interior de la casa, la família conserva el diploma que fou entregat com a premi a Miquel Amigó, durant l'Exposició Universal de l'Any 1929, com a resultat del premi obtingut per l'elaboració del millor vi de garnatxa de la província.</p> | 08250-104 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El mas Ca l'Amigo podria tractar-se d'un mas aparegut aprofitant la bonança econòmica i l'expansió demogràfica del segle XVII. La seva situació geogràfica permet apreciar perfectament que es tracta d'una explotació agrícola rompuda al mig del bosc, allunyada del camí principal de la Llacuna, és a dir, apareguda possiblement quan la plana es trobava ocupada. Les primeres referències documentals són del 1780 i apareix com a Mas Can Amigó a l'amillarament del 1851. TORRAS (1991:31). Al llarg del segle XIX i fins les primeres dècades del segle XX, la producció de vi i l'explotació del bosc per fabricar carbó devien constituir els principals ingressos de la casa. Al bosc proper a la casa foren localitzats restes d'antigues carboneres. En arribar al segle XIX era una masoveria propietat de la família dels Marquesos de Valls. A començaments del segle XX fou entregada com a dot matrimonial a Miquel Amigó que l'ha va transmetre als seus successors.</p> | 41.5395400,1.5408900 | 378291 | 4599682 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70683-foto-08250-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70683-foto-08250-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70683-foto-08250-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A nivell territorial la línia divisòria dels municipis de Santa Margarida i Tous passa sobre la casa, de tal manera que mitja casa es troba en terme de Santa Margarida i mitja casa en terme de Tous. Amb tot, la casa sempre s'ha considerat del terme de Santa Margarida. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 70684 | Mas del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-castell | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVII-XXI | <p>Edifici de planta rectangular aixecat al cim de la Tossa de Montbui, a migdia de l'església de Santa Maria. Es cobreix a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es tracta d'una construcció feta en mur de paredat irregular, amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars i rectangulars ben escairats. En tant que edifici, ha estat aixecat aprofitant el desnivell del terreny, que en aquest sector de la Tossa és molt fort, de tal manera que al sector de la façana principal compta amb planta baixa i primer pis, mentre que a la façana posterior només compta amb una planta. La porta posterior de l'edifici, permet accedir de peu pla al primer pis de la casa. La façana principal es troba orientada a llevant i s'obre a nivell de planta baixa amb un gran portal adovellat, del qual només s'aprecia l'arcada, ja que els brancals laterals han estat tapats per dos grans contraforts de pedra a banda i banda. Sens dubte, aquest és l'element més significatiu visualment de la masia. El del costat nord s'alça fins a la part superior del portal, i el del costat de migdia s'alça fins al primer pis. Precedeixen al portal, cinc graons de pedra. A continuació del contrafort del cantó de migdia s'obre un petit finestró protegit per un enreixat modern. A nivell de primer pis la façana s'obre amb un sol finestró quadrangular també protegit per un enreixat, que s'escau sobre el portal principal. La façana posterior de la casa s'obre amb una porta quadrangular reformada, que podria substituir a l'antiga obertura, i amb un petit finestró. Actualment, un cos rectangular, de la llargada de la masia s'adossa a la façana de migdia de l'edifici. Tot i que aquest cos podria ocupar l'espai d'algun antic cobert adossat a la casa destinat a tasques agrícoles i ramaderes, l'actual és totalment obrat de nou, i es cobreix amb una teulada inclinada. Les obertures i portes d'accés també són totalment noves i està destinat a sala auxiliar de l'edifici, que s'ha rehabilitat amb intenció de destinar-lo a restaurant.</p> | 08250-105 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Apareix relacionat al capbreu del 1635 com a Mas del Fortalesa del Castell. Als capbreus del 1685, 1727 i 1770 apareix com a Mas de la Fortalesa. TORRAS (1991:30). A l'Amillarament del 1851 havia canviat el nom i era conegut com a Mas del Castell. TORRAS (1991: 31). La casa estigué habitada fins el 1949 per la família Rosich, coneguda també com els castellers. Allà mantingué una petita explotació ramadera fins aquesta data. El 1954, un cop abandonada la casa, la propietat fou adquirida per l'entitat Amics del Castell de la Tossa, amb la intenció de rehabilitar-la.</p> | 41.5550800,1.5805500 | 381628 | 4601352 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70684-foto-08250-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70684-foto-08250-105-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El nom tradicional de l'edifici és mas Castell, però els darrers anys es coneix popularment com el Refugi de la Tossa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70686 | Molí de cal Massagué o de cal Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-massague-o-de-cal-mateu | <p>PALAU S. (1990) Els molins fariners hidràulics de Catalunya, 690 molins inventariats. Santa Coloma de Queralt.</p> | XVIII-XX | En runes | <p>Molí aixecat en terres que són propietat de la masia de Can Mateu, és visible des de la casa de Can Mateu, a l'altre costat de la carretera, a tocar de la font de Can Mateu. Actualment del molí només queden les restes dels murs del que degué ser una gran bassa i les restes del mur de dues construccions aixecades a tocar una de l'altre. Es tracta de murs aixecats amb un parament de pedra irregular unida amb morter de calç. El mur que pertany al que devia ser la bassa té una seixantena de metres i una alçada de 70 cm. Pocs metres a llevant es situen les restes d'un mur que s'aixeca uns 80 cm i que compta amb dos angles corresponents a dues de les cantonades de l'edifici. Com a obertura només s'aprecia el que devia haver estat una estança coberta amb volta de canó, i una petita finestra molt estreta. A llevant d'aquest es situa el que són les restes del que devia ser un altre edifici contigu, del qual només es conserva una part del mur de migdia i l'angle de llevant. Per les restes conservades no es poden oferir dades de com devia haver estat l'edifici.</p> | 08250-107 | La Mallola (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Al segle XVIII l'activitat farinera és substituïda en part per l'activitat paperera. Aquesta és una constant en molts molins d'arreu. Amb tot, la zona de major implantació paperera al terme de Montbui es situava sobre les aigües de la riera de Tous i del riu Anoia. El molí de Cal Mateu fou construït el 1790 per Mateu Boix, i el 1799 estava en mans de Josep Claramunt i Llorenç, veí de Carme. Segurament va funcionar com a molí paperer, ja que aquests dos propietaris es dedicaven a aquesta indústria. Amb tot, no es descarta que el molí fos més antic i inicialment fos un molí fariner. El que sí és cert, és que va funcionar com a molí de ciment ràpid. Segons Casanelles es tractava de dos edificis, un d'ells destinat a fàbrica amb la part alta rodejada de finestres segurament com a assecador de paper i d'un altre edifici de forma quadrangular amb baixos i dues plantes d'alçada. Tots dos estaven units per un tros del costat. Aquest segon edifici era usat com a vivenda. CASANELLES(2002: 4). Els darrers arrendataris foren els germans Servitge d'Igualada. El 1926 un gran aiguat va destruir les rescloses i va posar fi al molí. Durant la guerra del 1936 hi visqueren refugiats. Davant del perill que el molí es convertís en un indret ocupat per gent estranya els propietaris de la masia de Can Mateu l'enderrocaren. Actualment la bassa es troba reomplerta de terra i convertida en hort, i sobre les restes de l'edifici hi creix un bosc de pins.</p> | 41.5832700,1.5732800 | 381073 | 4604492 | 1790 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70686-foto-08250-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70686-foto-08250-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70686-foto-08250-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 70691 | Cal Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mateu-1 | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII-XX | <p>La masia de Can Mateu es troba situada sobre un promontori a tocar de la carretera d'Igualada a Santa Coloma de Queralt. La casa es troba formada per l'edifici antic de la masia de Can Mateu, i un cos nou afegit al sector de ponent de l'antic edifici. El mas antic de Can Mateu és un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües, amb el carener paral·lel al que era la façana principal. La construcció és feta en mur de mamposteria irregular amb les cantonades i les obertures reforçades per carreus de pedra ben escairats i disposats ordenadament. L'edifici compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal d'aquesta antiga masia es trobava orientada a migdia, i s'obre amb un portal format amb grans dovelles formant un arc de mig punt, i precedit per un seguit de quatre graons. Al cantó de llevant d'aquest portal, s'aprecia un contrafort o ràfec fet amb carreus de pedra quadrangulars ben treballats, que reforça la façana. A nivell de planta baixa, el porta s'acompanya d'un petit finestró rectangular reforçat amb carreus ben treballats, situat al cantó de llevant, passat el contrafort; i un finestral quadrangular al cantó de ponent del portal. A nivell de primer pis s'obren tres finestres quadrangulars amb ampits de pedra. Entre dues d'elles es situa un rellotge de sol. La façana posterior de la casa, així com les façanes de ponent i llevant es troben arrebossades amb ciment sense pintar, deixant a la vista les cantonades formades per carreus de pedra ben treballats. A la façana posterior, encarada al nord, s'obren a nivell de primer pis tres finestres quadrangulars i una finestra balconera, sense cap element decoratiu afegit. La façana principal de la casa es troba precedida pel que podia haver estat antigament una era limitada per una mur i una barana que s'escau arran del cingle de la carretera i protegeix l'espai tancant-lo. L'obertura d'aquest espai es realitza pel cantó de ponent, on s'obre un portal al centre del mur de tancament de l'espai. El mur es troba protegit per un teuladet a dos vessants. Actualment el mas ha estat engrandint afegint un seguit de cossos a ponent de l'antiga casa. Es tracta d'un cos quadrangular de la mateixa alçada que la casa, al qual s'adossa un altre cos format per una galeria oberta a nivell de primer pis i un altre cos, al nord d'aquest, format per una eixida a nivell de primer pis coberta amb una teulada inclinada.</p> | 08250-112 | La Mallola (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Can Mateu és una de les masies més antigues del terme de Montbui, aixecada possiblement en període medieval. Amb tot, el seu nom no figura als capbreus existents de Montbui, així que és molt possible que fos coneguda amb un altre nom. El primer esment que s'ha pogut localitzar amb el nom actual prové de l'Amillarament del 1851 on figura amb el nom de Cal Mateu del Pas, possiblement per la seva proximitat al camí-actual carretera- de Santa Coloma- . TORRAS (1991: 31) . Els propietaris actuals asseguren que també era coneguda amb el nom de Cal Mateu de les Alzines per la seva proximitat a un alzinar de gran extensió actualment desaparegut.</p> | 41.5840200,1.5733000 | 381076 | 4604575 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70691-foto-08250-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70691-foto-08250-112-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70717 | La Vinícola (edifici de l'Ajuntament) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vinicola-edifici-de-lajuntament | <p>CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. OLIVÉ I TOMÀS A (1982) 'Santa Margarida de Montbui. On posem l'Ajuntament?' a Anoia. Núm.3 (17 de setembre de 1982) pàg.3</p> | XX | <p>L'edifici de l'antiga Vinícola es troba format actualment per dues naus i una xemeneia situades a tocar del torrent de Torres o de Can Rafeques, i tancades parcialment per un mur que arrenca de la cantonada nord-est del conjunt, i que s'estén al llarg del sector est i sud de l'edifici. El mur de tancament arrenca presenta un portal format per una arcada feta amb fileres de maons disposats verticalment. El tram de mur que tanca el recinte pel sector est, sobre la riba del torrent, es presenta obert amb una seqüència de dobles finestres geminades, rematades a la part superior de forma arquitravada. Com a element decoratiu es juga amb l'efecte visual de l'arcada feta en maó sobre un mur de pedra fet amb parament irregular, amb la pilastra que gemina la finestra també feta en maó, i amb fileres de maó que omplen esgraonadament les cantonades superiors de l'obertura, com si es tractés de capitells. En l'interior del que devia ser el recinte de la vinícola s'aprecien actualment dues naus que guarden característiques similars. Una d'elles fou construïda en sentit nord- sud, mentre que l'altre va ser aixecada en sentit est-oest. Totes dues presenten una planta rectangular i s'adapten a les irregularitats del terreny. Ambdues presenten planta baixa, primer pis i un segon pis que sobresurt en alçada a la part central i que ofereix als dos edificis un aspecte basilical. Respecte a la coberta exterior, mentre la crugia central que s'aixeca amb el segon pis presenta una coberta a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. Les crugies laterals que s'aixequen fins al primer pis es cobreixen amb una teulada inclinada. Com a element decoratiu presenta un frontal rematat exteriorment de forma esglaonada amb maó, presentant una forma piramidal. Tot i que possiblement, la darrera reforma de l'edifici ha modificat parts d'aquesta façana, especialment a nivell de planta baixa, ha conservat com a element decoratiu les tres finestres dobles que s'obre a l'alçada del segon pis fetes amb maó, i que presenten una diferència d'alçada similar al del frontal de la façana, sent la central més alta que les laterals. Possiblement la façana que més conservi els elements decoratius originals, sigui la façana de la nau que s'aixeca en sentit nord-sud, on encara s'aprecien els frisos afegits de maó per sobre de l'arrebossat blanc, que recorren vertical i horitzontalment la façana, marcant les diferències entre pisos i espais. La nau que s'aixeca en sentit est-oest compta amb una façana posterior en la qual s'aprecia un pis soterrat que ha estat aixecat aprofitant el desnivell del terreny que s'observa en aquesta zona. Aquesta façana no guarda l'aspecte decoratiu de les altres façanes i es presenta oberta amb tres fileres de dos finestrals rectangulars, una per planta. La façana nord d'aquesta nau també presenta característiques pròpies, i roman oberta per dues sèries de finestrals rectangulars, un a l'alçada de la planta baixa i un altre a l'alçada del primer pis. En aquest sector de l'edifici s'aprecia el mur de mamposteria irregular, i la decoració ve donada pel maó, que reforça el perímetre de les obertures. Mentre que els finestrals de la planta baixa finalitzen a la part superior amb un arc escarser, els del primer pis guarden la similitud amb els dobles finestrals geminats del mur exterior Est. La façana sud d'aquesta nau fou totalment remodelada. Completa l'espai una xemeneia circular de maó vist que s'eleva entre les dues naus al sector Est de l'edifici. La part superior de la xemeneia compta amb elements decoratius florals fets amb el mateix maó. Tot i les reformes que l'edifici ha sofert, conserva l'aire modernista original, jugant amb la combinació entre maó vist i mur de paredat. A la planta semisoterrada es conserva encara l'antiga caldera de vapor de la fàbrica. Interiorment l'edifici ha estat totalment transformat i rehabilitat com a oficines destinades a acollir l'Ajuntament del Municipi.</p> | 08250-138 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Al 1904 la finca coneguda com La Falconera fou comprada per Joan Valls i Cos, banquer d'Igualada que junt amb tres socis construeix una fàbrica d'adobs. Al 1922 la finca i les edificacions són adquirides per la societat Canet i Sabater per a la fabricació d'alcohol, licors, compravenda de vins etc. La fàbrica en realitat era coneguda pels veïns de Santa Margarida com la 'Fassina del Canet'. La Vinícola era el nom que rebia la botiga que les propietaris tenien a Igualada. Al 1928 l'empresa passa a dir-se La Vinícola S.A. El 1942 B. Bassegoda dirigeix les obres de reforma d'una de les naus del complex. Des del 1980 l'empresa entrà en crisis i al 1988 fou adquirida per l'Ajuntament de Montbui. Al 1990-91 es realitzen les obres de rehabilitació per a destinar-ho com a seu de les dependències municipal. La nova portalada i el balcó són els elements més visibles d'aquesta nova adequació. Cal destacar la importància de tot el conjunt arquitectònic, entre la carretera de Valls i el Parc Central. Els arquitectes de la rehabilitació foren Miquel Adrià, Joan Fabregat, Ferran Bermejo.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 1904 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70717-foto-08250-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70717-foto-08250-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70717-foto-08250-138-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70719 | Sant Maure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-maure | <p>CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. DOMIGO SANTACANA Francisco de A. (1966) 'Emigración a Santa Margarida de Montbuy'. Fiesta Mayor. S.p. DOMINGO SANTACANA Francisco de A. (1957) 'Operación suburbios' a Igualada núms. 799, 800, 801, 804, 816. Igualada</p> | XX | <p>Església de planta de creu grega, amb les cantonades reforçades amb carreus de pedra més regulars i un sòcol perimetral fet amb lloses de pedra disposades verticalment sobre el parament original. L'edifici presenta una orientació invertida, amb la capçalera principal mirant a ponent i la porta principal oberta a llevant. Com a element destacat, cal fer esment de la presència d'un cos quadrangular de grans dimensions que s'alça un pis en la intersecció entre la nau principal i el creuer de l'edifici. La coberta es fa a dues aigües en cadascuna de les crugies, i a quatre aigües al cos central de l'edifici. La façana principal ha estat afegida, i s'obre amb un portal acabat a la part superior amb un arc de mig punt. Destaca una llinda arquitravada entre la part superior dels brancals i l'arrencada de l'arc, que emmarca la porta. Tot el portal destaca per ser especialment estret. Per tota decoració, sobre el portal s'ha obert un ull de bou. Altres obertures es troben localitzades als extrems del braç que fa de creuer. Es tracta de dues finestres rectangulars molt estretes acabades amb arc de mig punt. El cos central sobre el creuer compta amb un conjunt de tres finestres obertes a cada cara, que presenten diferents mides, ja que s'adapten a la inclinació de la coberta de l'edifici. Els angles laterals, entre el creuer i la capçalera han estat aprofitats afegint cossos de petites dimensions i coberta inclinada, que són aprofitats com a rectoria.</p> | 08250-140 | Barri de Sant Maure (08271 Santa Margarida de Montbui) | <p>La tradició al culte de Sant Maure es remunta al segle XVI. Aquest mateix segle es va produir un important creixement demogràfic que va ser esmorteït per diversos brots de pesta. Per guarir-se de les epidèmies Montbui va fer vot de poble per posar-se sota la protecció de Sant Maure el 1596. És per aquest motiu, que dins l'església de Santa Margarida, una de les capelles es trobava dedicada a Sant Maure. L'església actual de Sant Maure va ser aixecada l'any 1966 fruit de les necessitats de les persones que es van assentar al nou barri crescut vora el riu Anoia a la dècada dels 1950 i 1960. Es desconeix si fou l'advocació a l'església el que donà nom al barri de Sant Maure.</p> | 41.5723700,1.6101800 | 384130 | 4603231 | 1966 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70719-foto-08250-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70719-foto-08250-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70720 | Torre del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-pi-0 | <p>CARNER BORRÀS, A. (1969) L'entrada dels carlins a Igualada, 17 i 18 de juliol de 1873, Rafael Dalmau editor, Barcelona. Http://historiamontbui.blogspot.com/ http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-137.htm</p> | XIX | En runes | <p>Estructura d'antic us militar consistent en una construcció aixecada en mur de mamposteria irregular format per grans carreus sense tallar, units amb morter, i barrejant en ocasions fragments de maó. Actualment s'aprecien restes d'una muralla exterior que carenejava la part superior del turó, guardant una forma potser octogonal i delimitant un espai interior. Dins d'aquest espai, s'observa al centre una estructura circular, que s'eleva amb un sòcol de pedra, i que es prolonga a la part central amb restes de dos murs més prims- aixecats en sentit est-oest- que guarden les mateixes característiques constructives que la resta del conjunt. Les obertures dels murs, obertes a l'est i a l'oest, es troben reforçades amb fileres de maó. Ambdós murs creen un espai rectangular a l'interior, que es troba revestit amb rajoles de terra cuita. L'estat de degradació en el qual es troba el conjunt impedeix definir exactament l'ús de l'estructura i els espais interiors.</p> | 08250-141 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'estiu de 1871, durant la tercera Guerra Carlina, Montbui i Vilanova del Camí es convertiran, sense voler-ho, en els espais militars des d'on s'iniciarà la conquesta d'Igualada per part de les tropes carlines. Pel que fa a Montbui, els carlins es situaran a les immediacions de la vil·la d'Igualada i hi entraran finalment entre els dies 17 i 18 de juliol. Desplaçats aquests per les tropes regulars liberals, la Milícia Nacional dirigida pel Xic de la Barraqueta, acamparà a l'agost on primer es situaren les tropes carlines, això és a l'actual nucli de Sant Maure. La sagnant entrada de les tropes carlines a Igualada va fer que les autoritats militars recuperessin un vell projecte de fortificació militar de la vil·la, abandonat després de l'acabament de la primera carlinada. Aquest consistia en la construcció de dues fortificacions que tenien com a objectiu fer de guaita sobre els principals punts d'entrada a Igualada (això és el pla de Sant Magí i el riu Anoia) i de primera defensa davant de qualsevol atac. Així és com s'inicia la construcció del Fort de Sant Magí, al terme d'Òdena, i el més important fort d'Isabel II, dins del terme de Montbui. Aquest, constarà d'una torre octogonal situada a la muntanya del Pi, d'on obtindrà el nom amb que serà conegut popularment, i que estarà dotat d'artilleria i d'una petita tropa voluntària. Inaugurat l'abril de 1873 la seva importància militar serà escassa degut a l'acabament de la guerra el 1874. Una antiga fotografia conservada mostra una estructura sòlida, de planta circular i coronada amb troneres. A finals del segle XIX i començaments del segle XX fou utilitzada com a torre del telègraf. Al llistat de les torres del telègraf de Catalunya apareix com la núm. 9 de la línia Barcelona-Lleida i era coneguda amb el nom de Torre d'Igualada. El fort es mantindrà en un acceptable estat de conservació fins la dècada del 1960 en que un individu el desmuntarà pedra per pedra per tal d'obtenir materials de construcció barats, que aniran a parar a Igualada i també a Sant Maure.</p> | 41.5735300,1.6146600 | 384505 | 4603354 | 1873 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70720-foto-08250-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70720-foto-08250-141-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-12-19 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||
| 70726 | Casa del Carrer Anselm Clavé, 40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-anselm-clave-40 | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular situat a la cantonada del carrer Anselm Clavé i la Travessera Anselm Clavé. L'edifici es troba encarat a llevant, seguint la línia de façanes del carrer Anselm Clavé i compta amb planta baixa, primer pis i golfes. A nivell de planta baixa s'obre amb dos portals de mides diferents. Un dels portals dóna accés al primer pis destinat a vivenda, mentre que l'altre, de mida més gran i més ample, dóna accés a la planta baixa, destinada segurament a magatzem. Tots dos portals es troben acabats a la part superior amb un arc de mig punt. A nivell de primer pis destaca un balcó corregut protegit amb una barana de ferro i amb dues portes paral·leles. Aquestes, són dues obertures allindades sense cap decoració afegida. Les golfes de la casa ocupen la meitat posterior del segon pis, i es cobreixen amb un teulada a doble vessant. La meitat del segon pis es troba ocupada per un terrat que es protegeix amb un mur de mamposteria. El tram de mur que dóna al carrer Anselm Clavé és acabat amb un coronament inclinat a la part central. La façana lateral que dóna al carrer Travessera d'Anselm Clavé es troba sense arrebossar i s'obre a nivell de planta baixa i primer pis amb diverses finestres rectangulars sense cap decoració afegida. La part posterior de la casa es troba acompanyada per un pati posterior delimitat per un mur.</p> | 08250-147 | Nucli antic (08271 Santa Margarida de Montbui) | <p>El traçat de la nova carretera d'Igualada a Valls - construïda el 1895- feu, el centre de gravetat urbanístic del nucli de Santa Margarida comencés a desviar-se vers a la nova via de comunicació, constituint-se en el nou eixample del poble. A partir d'aquell moment, el poble s'estendrà cap a ponent. El 1923 es construïa el nou Ajuntament que contenia també les escoles públiques arran de la carretera, donant l'impuls definitiu a aquest sector. A tocar de l'anterior edifici, el 1924 es construïa l'Ateneu Agrícola Montbuienc. Tot i que no hi han dades al respecte, arquitectònicament, la casa és d'un estil similar a les del costat que conformen el carrer Anselm Clavé. Cal pensar que devia ser aixecada a l'entorn del 1930.</p> | 41.5570100,1.6029400 | 383498 | 4601536 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70726-foto-08250-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70726-foto-08250-147-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70731 | Barraca de vinya del Vinyeter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-vinyeter | <p>RIPOLL MASFERRER R (2003)'Les construccions en paret seca a l'Anoia' . Actes del Congrés Els paisatges de la Vinya (Manresa, 2003). Centre d'Estudis del Bages. Manresa. SOLÉ BONET, J (1998) ' La tècnica de la pedra seca' a Dovella núm. 29. Manresa.</p> | XIX | La volta es troba parcialment caiguda i en general tot el conjunt es troba envoltat de vegetació. | <p>Barraca de vinya de planta circular situada actualment al mig del bosc, a tocar del camí de les costes que ascendeix fins a la Tossa de Montbui. Es troba situada per tant al peu de la falda de la Tossa. Es tracta d'una construcció aixecada en pedra seca i coberta amb una falsa volta protegida amb terra, actualment mig esfondrada. L'element ha estat aixecat aprofitant el desnivell del terreny, de tal manera que una part de la construcció aprofita la falda de la muntanya. L'orientació de la barraca és cap a llevant.</p> | 08250-152 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El conreu de la vinya fou una de les activitats econòmiques practicades al terme de Montbui al llarg dels segles XIX i XX, estenent-se fins a les zones més planeres i fins la falda de la muntanya de la Tossa. La tècnica constructiva de la pedra seca és utilitzada des del neolític en construccions de caire popular. El seu màxim exponent en el medi rural són els murs i les barraques o cabanes, que en el cas de l'Anoia reben la denominació popular de 'barraques de vinya'. La construcció de barraques de vinya en pedra seca tenia com a objectiu la custòdia de les eines destinades al conreu. La dècada del 1940-1950 va motivar l'abandonament d'aquest conreu i de les construccions en pedra seca.</p> | 41.5541200,1.5841800 | 381929 | 4601240 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70731-foto-08250-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70731-foto-08250-152-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70741 | Molí de l'Escorça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lescorca | <p>CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. DOMIGO SANTACANA Francisco de A. (1966) 'Emigración a Santa Margarida de Montbuy'. Fiesta Mayor. S.p. DOMINGO SANTACANA Francisco de A. (1957) 'Operación suburbios' a Igualada núms. 799, 800, 801, 804, 816. Igualada</p> | XX | Molt reformat | <p>Edifici de planta rectangular situat a tocar la llera del riu Anoia. Es tracta d'un edifici aixecat en mur de mamposteria irregular, tot i que la planta baixa i algun tram del primer pis han estat arrebossats amb ciment. Es troba cobert a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal es troba orientada a migdia, seguint la línia del carrer de la Pau. Aquesta façana ha estat modificada recentment i es troba inacabada. La planta baixa s'obre amb una porta de garatge metàl·lica, mentre que l'accés al primer pis destinat a vivenda es fa mitjançant una porta allindada oberta a nivell de primer pis, que resta penjada, i a la qual no es té accés a peu pla des del carrer. L'edifici compta amb planta baixa, primer i segon pis. Com a elements interessants de l'edifici, a la façana de llevant que queda exempta a la plaça Finisterre, s'obren un seguit de finestres rectangulars a nivell de primer i segon pis. La part posterior de l'edifici, orientada a l riu Anoia permet observar el parament constructiu original de l'edifici format per un mur fet a base de carreus de mida grossa, disposats formant fileres més regulars a la planta baixa. En tant que edifici, cal pensar que l'interior ha sofert nombroses modificacions per tal d'adaptar-se a vivenda moderna.</p> | 08250-162 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Informació oral procedent d'alguns veïns ha permès identificar aquest edifici amb l'antic molí de l'escorça de Sant Maure, i per tant un dels edificis més antics del barri, anterior a l'edificació de l'actual barri de Sant Maure. Amb anterioritat al 1936, aquest edifici era el destí final de les tones d'escorça procedents dels boscos de Montbui, que eren transportades fins a l'esplanada situada a tocar de l'actual plaça de la Petanca, per tal de ser venudes a les adoberies d'Igualada. Aquest molí procedia a moldre l'escorça abans d'arribar a Igualada. L'explotació del bosc i de l'escorça era l'activitat econòmica més important dels veïns de Santa Margarida durant les primeres dècades del segle XX. Amb tot, la impossibilitat d'accedir a l'interior de l'edifici no ha permès comprovar si es conserva alguna resta de l'antic molí. Cal aclarir però, que a nivell constructiu, el parament de l'edifici i la seva ubicació, a tocar del riu Anoia i dels Tints, si que permet contemplar aquesta possibilitat com a certa, i restar a l'espera de nous estudis.</p> | 41.5767000,1.6102700 | 384145 | 4603712 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70741-foto-08250-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70741-foto-08250-162-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70588 | Nucli del Saió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-del-saio | <p>CATALÀ ROCA Pere (1976) Els castells catalans. Vol. V. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. pàg.1.119 ESPINALT F (1958) ' El Ceió' a Santa Margarida de Montbuy. Fiesta Mayor. Sp. GONZÁLEZ D. (2010, març) http://historiamontbui.blogspot.com/ TORRAS I RIBÉ, J.M(1993). La Comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Zamora i altres descripcions 1790-1797, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona.</p> | X-XXI | <p>Veïnat del municipi de Santa Margarida de Montbui (Anoia), a l'W del terme. Es tracta d'un nucli petit de cases aixecades als peus del turó de l'antic castell del Saió, entre aquest i la capella de Santa Anna. Actualment només hi consten dues cases habitades i una de recent construcció. Arquitectònicament les cases més antigues eren cal Parera, de grans dimensions, que es troba totalment enrunada, i una altra anomenada Cal Borràs, que ha estat recentment abandonada. Inicialment el nucli no sembla guardar cap indici d'urbanisme planificat i les cases han estat aixecades ocupant la petita planura sota els peus del castell. Pel mig travessa el camí del Saió a la Tossa.</p> | 08250-9 | El Saió (Crta. BV-2233. km. 1 . 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Les primeres notícies d'ocupació humana al Saió es remunten al Paleolític, les troballes realitzades al Saió i als seus voltants demostren que aquest fou un espai ocupat de forma temporal per comunitats humanes que no arribaren mai a configurar habitatges permanents. El poblament definitiu arribarà al període medieval. No serà fins al segle X que el Saió es convertirà en un espai d'ocupació permanent gràcies a la configuració del sistema de castells termenats fronterers de la Marca Hispànica. El terme de Montbui comptarà amb dos castells o punts forts de control del territori. Es tractarà del castell de la Tossa de Montbui, sobre el baluard geogràfic de la Tossa, i el castell d'Ocelló al lloc del Saió. Els primers indicis de població estable cal vincular-los a l'existència del castell d'Ocelló. La primera referència que tenim del castell d'Ocelló el data a partir de l'any 960, cosa que el fa contemporani al castell de la Tossa de Montbui. Inicialment aquest castell comptarà amb el seu propi terme que, finalment, quedarà vinculat al terme de Montbui, d'una forma gairebé immediata tot i que serà imfeudat alternativament per les famílies Ocelló i Castellolí. Mentre els primers mantindran una relació de vassallatge amb els Montbui, els Castellolí s'hi enfrontaran, cosa que portarà no pocs problemes en el futur. El nucli del Saió es desenvoluparà a les faldes del turó d'Ocelló (dominat pel castell) i a l'entorn de l'església de Sant Pere d'Ocelló, també contemporània del castell. Tot aquest espai s'acabarà configurant en fortalesa que tindrà nul·la rellevància en els afers fronterers però que ràpidament es configurarà com un espai estratègic en les lluites interfeudals dels segles XII a XIV. Aquest post avançat serà objecte de les cobdícies dels Tous, Montbui i Castellolí, que s'enfrontaran contínuament en la pràctica totalitat de la geografia de la Conca d'Òdena. Segons el Capbreu del 1685 el total de cases del terme de Montbui era de 61. Un total de 28 es trobaven al nucli de Santa Margarida, un total de 7 al del Saió, 2 al Coll de Guix. A aquest nombre s'havien d'afegir un total de 24 masies escampades pel terme. Com es pot apreciar, en aquesta data el nucli de Santa Margarida s'havia consolidat com el més important, i el del Saió prenia un caràcter secundari. TORRAS (1991: 29). Dels darrers anys del segle XVIII es conserva una descripció general del terme de Montbui al qüestionari presentat per Francisco Zamora, oïdor de la Reial Audiència de Barcelona, l'any 1790. En aquesta descripció només es fa referència a l'existència d'una capella llunyana anomenada Santa Anna. TORRAS (1991: 31). A mitjans del segle XIX disposem de la descripció recollida al 'Diccionario geografico' de Pascual Madoz, que data de l'any 1845: 'Situado en terreno montuoso con buena ventilación y clima sano (….)Tiene 84 casas y una iglesia parroquial (Santa Margarita) (…) También se comprende en el término y sujurisdicción de la cuadra del Sayó, compuesta por 4 casas y una ermita titulada de Santa Ana (..)' TORRAS (1991: 32) . L'any 1917 aquest nucli es dotarà d'un espai propi conegut com la Sala però que oficialment prendrà el nom d'Ateneu Agrícola del Saió, com podem suposar, aquest serà un espai vinculat ideològicament als sectors conservadors del nucli i aplegarà també els seus veïns del Coll del Guix. Constarà bàsicament, d'una única nau que feia les funcions de cafè del poble. La vida d'aquest centre però, serà bastant efímera i l'any 1936 serà incautat per les forces esquerranes que el convertiran en l'Escola Reagrupada de Montbui, aconseguint escolaritzar els infants del Saió, Coll del Guix i masies disperses. L'any 1939 es clausurarà aquesta escola i el local es convertirà en un corral, com ho és encara avui. GONZÁLEZ (2010, març). Actualment el procés de despoblació és molt acusat i només dues cases romanen obertes en tot el nucli. Una nova casa ha estat construïda aquests darrers anys en tant que segona residència.</p> | 41.5772600,1.5628100 | 380189 | 4603839 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70588-foto-08250-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70588-foto-08250-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70588-foto-08250-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Els entorns del nucli del Saió són un indret d'interès geològic on han estat recollits elements fòssils, alguns dels quals es troben dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. Es tracta de col·leccions de fauna marina rica en gasteròpodes, bivalves i corals, entre els quals figuren: - Caracol mesogastropodo - Cephalaspidae Bullidae - Mesogastropoda coleostynilidae - Staurida Axophyllidae - Favositida favositidae - Staurida Axophyllidae - Scleractinia favidiae - Staurida Lithostrotionidae - Scleractini Monlivaltiidae | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70628 | Nucli Antic de Santa Margarida de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-santa-margarida-de-montbui | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1923) El nom de Montbuy i posicions del poble. L'eco d'Igualada núm. 116. (27 de gener de 1923) pàg. 26. AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) 'Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida'. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. PANAREDA I CLOPÉS JM (1996) Resum de geografia física de Catalunya. Ed.Eumo. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVI-XXI | <p>El nucli antic de Santa Margarida de Montbui s'estén als peus de la Serra del mateix nom, i en direcció a ponent a tocar de la Rasa de la Clota i el camí de la Serra. Travessa el nucli, pel sector més planer, la carrera C-37 d'Igualada a Valls, convertida avui dia en el carrer d'Anselm Clavé, i en el principal eix vertebrador del municipi. El que és el nucli antic pròpiament dit s'estén al marge esquerre d'aquesta carretera, entre aquesta i els peus de la Serra de Santa Margarida. Urbanísticament el nucli antic es desenvolupa entorn a dos eixos centrals: la Plaça de l'Església, que fa les funcions del Plaça Major històrica del poble; i el carrer Major, situat als seus peus, i la seva prolongació del carrer Sant Magí. Tots dos discorren paral·lels a la C-37 pel casc antic i són l'autentica via de comunicació del nucli antic. Altra plaça més moderna: la Plaça de Catalunya, nascuda de l'expansió urbanística del segle XX entre el carrer Sant Magí i la C-37 es converteix en una sort de Plaça Major moderna i en lloc de trobada habitual dels veïns. Arquitectònicament, el nucli antic de Santa Margarida de Montbui queda definit per la presència innegable d'una fita visual tant important com és el campanar de l'Església de Santa Margarida. Tot i tractar-se d'un element afegit a l'església original al segle XVIII presideix la imatge del conjunt. Aquest fet ha estat possible, sens dubte, per la seva ubicació en un sector topogràficament elevat del poble, i per la permanència al llarg del temps d'una tipologia constructiva basada principalment en cases de planta baixa i un o dos pisos. Efectivament, el tipus d'habitatge que predomina en el nucli antic és la casa adossada entre mitgeres, conformant carrers, de planta baixa, un o dos pisos i golfes. Es tracta d'un habitatge que pot ser considerat dins de l'arquitectura popular catalana, amb la façana arrebossada i pintada, eixida a nivell de segon pis o golfes, i portals principals en algunes ocasions adovellats. A nivell de datació d'aquest tipus de construcció, algunes de les llindes localitzades als carrers Major i Plaça de l'Església, ofereixen una cronologia que ronda la segona meitat del segle XVIII. Amb tot, la majoria de les cases semblen haver patit reformes a nivell de primer i segon pis afegint balcons que, cronològicament, poden situar-se a començaments del segle XX. Un altre bloc constructiu amb certa unitat temporal és el conjunt de cases situats als voltants de la C-37 o carrer d'Anselm Clavé, que corresponen a l'eixample del segle XIX i que poden ser datats entorn al 1920-1930. Alguns d'ells presenten trets de caire modernista i eclèctic. El gruix de construccions de la segona meitat del segle XX que s'estenen principalment a migdia i a llevant del municipi, tot i no presentar una tipologia constructiva definida, ha respectat visualment la volumetria de les construccions tradicionals, de tal manera que no apareixen en el conjunt del nucli antic blocs de pisos d'elevades proporcions o edificis d'obra vista. Les restauracions de cases antigues efectuades han respectat també, dintre de la mesura, les línies de façanes tradicionals.</p> | 08250-49 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'actual distribució territorial del terme de Santa Margarida de Montbui té els seus orígens en el moviment repoblador empès pels comtes catalans als llarg dels segles IX, X i XI. Després d'infructuosos intents, a començaments del segle XI la línia fronterera amb l'Islam es desplaça cap al sud, alliberant els territoris de la Catalunya central del perill de les ràtzies i permetent a la població pagesa assentar-se definitivament en aquestes terres. El nucli de l'organització territorial del terme quedà centrat en el conjunt militar i eclesiàstic de la Tossa, però el gruix de la població camperola es distribuïa de forma dispersa en masies per tot el territori, amb l'excepció de dos petits nuclis concentrats com eren el del Saió i el de Santa Coloma de Montbui. La primera menció documental expressa l'existència d'un nucli habitat al lloc de l'actual poble de Montbui data de mitjans del segle XII, concretament del 1166. Es tracta del document que relata el plet mantingut entre Berenguer de Vilalta i l'abat Raimon del Monestir de Sant Cugat del Vallès. Al document s'al·ludeix a una propietat situada a les proximitats de Santa Coloma de Montbui. TORRAS (1991: 24). La primera visió íntegra del poble de Santa Coloma l'ofereix el capbreu del 1403, segons el qual apareix descrit l'embrió de la futura trama urbana, configurada al voltant de l'església i l'actual carrer Major. En total apareixen censades un total de vuit cases entorn a la Plaça de l'Església, el carrer de Fora o Major, i el carrer de Dalt. Possiblement el fet més significatiu fou ja al segle XV el nucli de Santa Coloma s'hagués convertit en el centre del domini feudal, substituint a la Tossa. Així, el 1444, Joan Berenguer de Montbui es feia anomenar senyor del lloc de Santa Coloma, lloc on devia residir de forma habitual. TORRAS (1991: 25). Malgrat els entrebancs polítics i demogràfics del segle XV, a partir del segle XVI el creixement humà i el desenvolupament urbanístic del nucli antic de Montbui entren en un procés imparable. Amb tot, fou la construcció de l'Església de Santa Margarida entre els anys 1600 i 1614 el que donà l'impuls definitiu a l'urbanisme del poble. L'estat de la urbanització de Santa Margarida segons els capbreus dels anys 1635 i 1685 revela l'existència d'un carrer Major, que s'ha convertit ja en carrer principal amb una mitjana de 22 - 24 cases; un altre carrer anomenat Pedret amb una o dues cases; la Plaça de Dalt o de Capdevila amb 3 cases, la Plaça de l'Església amb una casa segurament la Casa gran o casa Palau dels Plasència -; i el carrer de la Bassa, amb una casa. Com es pot apreciar el poble es consolida entorn al carrer Major, que sempre té el major nombre de cases, amb una progressiva extensió cap a l'est, pels carrers anomenats de Dalt o de Capdevila conegut al capbreu del 1520 com el carrer Corrible que va de Claramunt a Vilanova i de Pedret, dibuixant tots dos una forca amb arrencada al carrer Major i amb el vèrtex al temple de Santa Margarida. TORRES (1991: 28). A Mitjans del segle XIX disposem d'una informació més precisa procedent dels Amillaraments, informa de l'existència de 36 cases el 1819 i 50 cases el 1851. El gruix de cases semblava concentrar-se al carrer Major. Ja entrat el segle XX, el traçat de la nova carretera d'Igualada a Valls -construïda el 1895- començà a deixar sentir la seva influència sobre el procés d'urbanització de Montbui, centrat fins al moment entorn al carrer Major i l'Església de Santa Margarida. A partir d'aquest moment, el centre de gravetat es començà a desviar vers a la nova via de comunicació, constituint un nou eixample del poble, que s'estendrà a partir d'aquest moment cap a ponent. El 1923 es construïa el nou Ajuntament que contenia també les escoles públiques arran de la carretera, donant l'impuls definitiu a aquest sector. A tocar de l'anterior edifici, el 1924 es construïa l'Ateneu Agrícola Montbuienc.</p> | 41.5566200,1.6051600 | 383683 | 4601489 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70628-foto-08250-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70628-foto-08250-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70628-foto-08250-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70644 | Línia de façanes del carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/linia-de-facanes-del-carrer-major | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVII-XXI | Reformada | <p>Línia de façanes que forma el carrer Major del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. S'estén des de la Plaça de Catalunya fins al final del carrer, en direcció a l'església. El tipus d'edifici que conforma aquest carrer, pertany fonamentalment al que es coneix com arquitectura popular. Es tracta d'un edifici de caire pagès i menestral, de planta rectangular o quadrangular, entre mitgeres, cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, de planta baixa, primer i segon pis, o bé primer pis i golfes, i en ocasions golfes obertes a l'estil d'eixides. El tipus de construcció que predomina és fet amb mur de paredat irregular i desprès arrebossat. En ocasions amb pintura de color blanca o marró. No existeix un tipus de portal predominant, podent apreciar-se des de portals amb arcs adovellats de mig punt, a portals amb arcs rebaixats, escarsers, portals adintellats, fins i tot portals de nova fabricació. A nivell de primer pis predominen els balcons, amb peanyes, en la majoria dels casos molt estretes, i baranes de ferro treballat. En ocasions només s'aprecien finestres. Alguna d'aquestes cases compten amb portals de pas a les estances de treball de la planta baixa i portals d'accés a la vivenda, que acostuma a situar-se a nivell de primer pis. Juntament amb aquest tipus de vivenda popular, datable entre els segles XVIII-XIX i principis del XX, s'aprecien cases que han estat reformades aplicant nous estils d'obertura de finestres i balcons. Amb tot, es tracta de reformes de les darreres dècades del segle XX, que no han trencat massa la uniformitat general el carrer, respectant sobretot les alçades. Enmig, s'aprecien també algunes que sí han trencat la sintonia del conjunt de façanes del carrer.</p> | 08250-65 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La primera menció documental expressa l'existència d'un nucli habitat al lloc de l'actual poble de Montbui data de mitjans del segle XII, concretament del 1166. La primera visió íntegra del poble l'ofereix el capbreu del 1403, segons el qual apareix descrit l'embrió de la futura trama urbana, configurada al voltant de l'església i l'actual carrer Major. En total apareixen censades un total de vuit cases entorn a la plaça de l'església, el carrer de fora o Major, i el carrer de Dalt. Malgrat els entrebancs polítics i demogràfics del segle XV, a partir del segle XVI el creixement humà i el desenvolupament urbanístic del nucli antic de Montbui entren en un procés imparable. La construcció de l'església de Santa Margarida entre els anys 1600 i 1614 donà l'impuls definitiu a l'urbanisme del poble. L'estat de la urbanització de Santa Margarida segons els capbreus dels anys 1635 i 1685 revela l'existència d'un carrer Major, que s'ha convertit ja en carrer principal amb una mitjana de 22 - 24 cases; un altre carrer anomenat Pedret amb una o dues cases; la Plaça de Dalt o de Capdevila amb 3 cases, la Plaça de l'església amb una casa segurament la Casa gran o casa Palau dels Plasència -; i el carrer de la Bassa, amb una casa. Com es pot apreciar el poble es consolida entorn al carrer Major, que sempre té el major nombre de cases, amb una progressiva extensió cap a l'est, pels carrers anomenats de Dalt o de Capdevila, conegut al capbreu del 1520 com el carrer Corrible que va de Claramunt a Vilanova i de Pedret, dibuixant tots dos una forca amb arrencada al carrer Major i amb el vèrtex al temple de Santa Margarida. TORRES (1991: 28). D'aquest període data el testimoni més antic d'edifici del carrer Major encara conservat, com és l'escut de Cal Beneficiat, datat el 1688. A Mitjans del segle XIX el gruix de cases semblava concentrar-se al carrer Major. D'aquest període podrien ser la majoria de les cases encara existents. Algunes dates recollides mostren cases del 1829, com Cal Cadiu. Altres poden datar-se més entrat el segle XX, com Cal Martró(1927 )- , o la casa del Carrer Major, 10 (1926) -. Possiblement la casa del carrer Major 7 es troba en aquesta mateixes circumstàncies - entre 1920 i 1930. En algunes altres cases s'aprecien reformes de la dècada del 1970-1980, i alguna és de nova construcció, com la casa núm. 24.</p> | 41.5565500,1.6044100 | 383620 | 4601483 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70644-foto-08250-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70644-foto-08250-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70644-foto-08250-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70645 | Línia de façanes del carrer Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/linia-de-facanes-del-carrer-anselm-clave | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>El carrer Anselm Clavé, dins del nucli antic de Santa Margarida de Montbui, es correspon amb el pas de la carretera C-37 dins del terme, i al seu pas per la població. Els edificis d'aquest carrer van se aixecats a començaments del segle XX, un cop el carrer va quedar consolidat, aprofitant l'empenta econòmica que donava el pas de la carretera. Aquest sector del poble es va convertir doncs en el nou eixample urbà. Les cases i els edificis van ser aixecats arran de carretera, a banda i banda d'aquesta, i per cronologia i per context, guarden unes semblances estilístiques comunes, tot i que els interiors han sofert reformes i modificacions posteriors. Inicialment es tracta d'edificis adossats de plantes quadrangulars i rectangulars, que conserven una composició formada per planta baixa, primer pis, i segon i o golfes. En cap cas s'aixequen més. Les construccions poden ser en maó o en mamposteria irregular, però en tots els casos s'ha optat per arrebossat la façana, que ressalta pintada en colors cremes, blancs, taronges i marrons. En alguns casos no hi ha pintura. La majoria dels edificis compten amb portals rebaixats o allindats a l'entrada, protegits per portes de fusta de dos batents, i combinen balcons i finestres al primer pis. Els acabaments, en alguns casos, acostumen a comptar amb algun frontó decoratiu com és el cas de l'Ateneu Cultural Recreatiu o bé la casa de Cal Carol. Estilísticament es tracta d'un tipus d'arquitectura popular datada entre els anys 1920-1940, que incorpora en alguns edificis de caràcter públic, com les escoles o l'Ateneu Cultural Recreatiu, algun element ornamental procedent del modernisme. Amb tot, alguns edificis han estat aixecats o reformats amb posterioritat, però sempre guardant, a nivell de façanes, la mateixa composició arquitectònica a nivell d'alçades i materials constructius.</p> | 08250-66 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Tot i que el nucli antic de Santa Margarida remunta els seus orígens històrics al segle XII, aquest es troba organitzat urbanísticament entorn al carrer Major i a la plaça de l'església. Ja entrat el segle XX, el traçat de la nova carretera d'Igualada a Valls - construïda el 1895- començà a deixar sentir la seva influència sobre el procés d'urbanització de Montbui. A partir d'aquest moment, el centre de gravetat es començà a desviar vers a la nova via de comunicació, constituint-se en el nou eixample del poble, que s'estendrà a partir d'aquest moment cap a ponent. El 1923 es construïa el nou Ajuntament que contenia també les escoles públiques arran de la carretera, donant l'impuls definitiu a aquest sector. A tocar de l'anterior edifici, el 1924 es construïa l'Ateneu Agrícola Montbuienc. La majoria de les vivendes particulars es troben datades entre el 1920 i el 1940.</p> | 41.5567500,1.6028300 | 383489 | 4601507 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70645-foto-08250-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70645-foto-08250-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70645-foto-08250-66-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 102|119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70718 | Els Tints | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tints | <p>CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui.</p> | XIX-XX | Parts enrunades | <p>Conjunt industrial situat al barri de Sant Maure, a tocar del riu Anoia. Es troba format per un conjunt de dos naus industrials i alguns edificis annexos, envoltats perimetralment per un mur que els protegeix i que crea un espai interior que es converteix en pati i en espai de comunicació entre naus. El conjunt ocupa una important extensió dins el barri de Sant Maure, tenint com a limitació al nord el riu Anoia, a llevant el carrer del Pont, i a ponent el darrer tram del torrent d'en Rafeques, actualment cobert. Inicialment es poden distingir un conjunt de dos naus connectades entre elles mitjançant coberts, i orientades en sentit est-oest. Una d'elles es troba situada arran de la línia de façanes del carrer del Pont, i la façana forma part del mur exterior de protecció. La segona nau s'estén a continuació i arriba fins a l'extrem de ponent del conjunt industrial, formant part del mur de tancament de ponent, pel sector del torrent d'en Rafeques. Les dues naus es troben envoltades per pati a banda i banda i multitud de coberts auxiliars adossats entre les dues. Tot i els cossos annexos que en ocasions les distorsionen, les dues naus mantenen similituds constructives i arquitectòniques. Es tracta de naus de planta rectangular, cobertes a dues aigües amb teula, amb el carener paral·lel a les façanes. La construcció és feta en mur de mamposteria irregular, reforçada amb maó en alguns sectors, especialment als pisos superiors. Les dues compten amb planta baixa, primer i segon pis i s'obren amb un seguit de portes allindades a la planta baixa, que es corresponen amb finestres a nivell de primer i segon pis. Entre els dos edificis s'aixeca una xemeneia circular feta en maó. Respecte al mur perimetral, aquest ha estat alterat considerablement, mostrant obertures més recents que han estat tornades a tancar amb portes metàl·liques. L'accés al conjunt devia fer-se a través d'alguna d'aquestes portes, que permetia el pas al pati interior encimentat. Del mur destaquen especialment els trams nord i ponent, que segurament es corresponent als trams més antics. Es tracta d'un mur del qual forma part la façana d'una de les naus del conjunt, i és aixecat amb un parament fet a base de carreus de mida molt grossa disposats irregularment. Un seguit de quatre contraforts de ciment reforcen exteriorment l'estructura.</p> | 08250-139 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>No es tenen dades històriques sobre aquest conjunt industrial que inicialment no ha pogut ser associat a cap adoberia coneguda de l'entorn del riu Anoia. Cal pensar que fou aixecat a finals del segle XIX o començaments del segle XX com a fàbrica tèxtil i potser d'acabat de tints, d'on agafaria el nom popular amb el que es coneix. Possiblement, a nivell arquitectònic compta amb diverses fases constructives. A partir d'informació oral recollida s'ha pogut establir que abans de la Guerra Civil (1936-1939) ja era abandonat.</p> | 41.5762600,1.6111300 | 384216 | 4603662 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70718-foto-08250-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70718-foto-08250-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70735 | Nucli del Coll del Guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-del-coll-del-guix | <p>TORRAS I RIBÉ, J.M.(1991) Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494-1834), Rafael Dalmau Editors, Barcelona. TORRAS I RIBÉ, J. M.(1979) La revolució industrial a la comarca de l'Anoia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona. TORRAS I RIBÉ, J.M(1993). La Comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Zamora i altres descripcions 1790-1797, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVI-XXI | <p>Veïnat format per una desena de vivendes i algunes edificacions destinades coberts agrícoles, quadres d'animals i altres tasques de caràcter agrícola. Aquest veïnat es troba situat en un petit collet a banda i banda de la carretera BV-2233, al km. 2,8 aproximadament, aprofitant un petit coll i una plana agrícola situada entre la Serra de la Planella, la muntanya de la Perera i el Serral de les Onze. El tipus de construcció existent es troba format per cases aïllades envoltades d'espais i construccions d'ús agrícola i ramader. Es tracta de construccions modernes, totes elles aixecades en el decurs del segle XX, tot i que algunes d'elles puguin tenir precedents més antics. La tipologia de les construccions són de caire residencial, de plantes quadrangulars o rectangulars, planta baixa i primer pis, tot i que algunes, com Cal Perelló puguin tenir segon pis i golfes. Moltes d'elles es troben tancades per murs perimetrals, que aïllen la propietat de la resta de cases. La totalitat d'elles són construccions fetes en maó i arrebossades, tot i que quedi alguna encara aixecada en mur de mamposteria irregular. Urbanísticament no formen cap carrer ni plaça, ni es troba ordenades seguint cap disposició. Algunes masies properes com La Caseta, Cal Casanelles o Cal Vilaseca, tot i ser hàbitats dispersos, són considerades també com part del veïnat del Coll del Guix.</p> | 08250-156 | Coll del Guix (08271 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els orígens del poblament medieval de Santa Margarida de Montbui es troben lligats a la construcció del castell de la Tossa de Montbui i la que fou en aquells moments església parroquial de Santa Maria, a mitjans del segle X. La seguretat oferta pel conjunt militar i eclesiàstic de la Tossa, va permetre consolidar la població pagesa al pla. Tradicionalment el poblament de Montbui ha estat des dels seus orígens dispers, amb dues agrupacions principals situades al Saió i a l'actual poble de Santa Margarida de Montbui, i amb un nombre divers de masos escampats per la geografia del terme. Els testimonis documentals sobre el nombre i el nom de les masies del terme és escàs fins al començament dels fogatges a mitjans del segle XIV. El 1462 eren censats 20 focs a Montbui. En nucli de Santa Coloma i el del Saió concentraven la meitat dels focs. La resta devia constituir la població de les masies, entre les quals apareixen el mas Gili, del Coll, de la Falconera i de la Font del Llop. Aquesta referència és la primera en esmentar el lloc del Coll del Guix, i cal pensar que el mas del Coll, indica la presència d'un mas en aquest indret com a origen de la població del futur nucli. A partir dels segle XVI l'existència de capbreus detallats permet ampliar el coneixement que d'elles es té. El veïnat del Coll del guix devia ser el resultat de l'agrupament de diverses masies als voltants dels segles XVII-XVIII aparegudes al voltant del Coll i de l'antic mas del Coll. El 1635 apareix capbrevat el mas del Coll del Guix per primer cop amb aquest nom, i de forma sistemàtica ho torna a fer als capbreus del 1685, 1727 i 1770. TORRAS (1991:30). Al Capbreu del 1685 hi figuren 2 cases al nucli del Coll del Guix. Altres cases com Can Marsal semblen construccions aixecades a l'entorn dels segles XVIII-XIX. Aquest veïnat seria conegut com el Coll del Guix, segurament per la seva proximitat a canteres de guix i les característiques geològiques del sòl. Actualment el veïnat del Coll del Guix es troba format per un seguit de quatre cases totes elles aixecades en el decurs de les darreres dècades. Les restes més antigues de vivenda es troben just al centre del veïnat i s'han destinat a quadres d'animals. Les cases actuals del cal Perelló del Guix i la de cal Marsal són construccions de la dècada del 1940; i la resta pertanyen a les dècades finals del segle XX.</p> | 41.5649500,1.5611200 | 380026 | 4602475 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70735-foto-08250-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70735-foto-08250-156-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Els entorns del nucli del Coll de guix són un indret d'interès geològic on han estat recollits elements fòssils marins , alguns dels quals es troben dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia, entre els quals figuren: -Caragol mesogastropodo, Cephalaspidae Bullidae, Mesogastropoda coleostynilidae, Staurida Axophyllidae, Favositida favositidae, Staurida Axophyllidae, Scleractinia favidiae, Staurida Lithostrotionidae, Scleractini Monlivaltiidae. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70581 | Creu del Maginet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-maginet | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XIX | <p>Monument commemoratiu situat al marge dret del riu Anoia, a tocar de la llera del riu. El monument es troba format per un basament quadrangular, creat amb carreus de pedra rectangular units amb ciment, de 73 cm d'amplada per 120 cm d'alçada. Sobre aquest basament s'alça una estructura piramidal monolítica de 32 cm d'alçada per 36 cm d'amplada a la part superior. Sobre aquesta estructura s'alça un petita base, també monolítica, de 30 cm d'amplada per 15 cm d'alçada, sobre la qual recau una creu llatina de ferro de considerable alçada, pintada en color negre, amb els extrems dels braços treballats. A la cara de ponent del basament inferior es llegeix la següent inscripció: ' Teresa Lliró a su amado esposo Magín Rabell que murió en este lugar el 18 de enero de 1904. EL obispo de Vich Dr. José Torras y Bages concedió 50 dias de indulgencia por todo acto de piedad en sufragio del alma del difunto'.</p> | 08250-2 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El nom de la creu de Maginet ve perquè s'erigí en lloc on va morir d'accident Magí Rabell el 18 de gener de 1904. L'aixecament i consagració del monument devia produir-se poc desprès d'aquest esdeveniment. La iniciativa fou de la seva esposa Teresa Lliró.</p> | 41.5759600,1.6195800 | 384920 | 4603617 | 1904 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70581-foto-08250-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70581-foto-08250-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Històricament, Magí Rabell fou un veí d'Igualada que morí accidentalment mentre provava un arma de foc amb un altre veí. El lligam d'aquest personatge amb Santa Margarida de Montbui és nul, però l'accident tingué lloc en territori montbuienc, i actualment forma part del paisatge habitual de la llera del riu. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/