Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 70681 | La Censada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-censada | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII-XXI | <p>Masia de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Es tracta d'un edifici aixecat en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades per carreus quadrangulars i rectangulars disposats regularment. La façana de llevant ha estat arrebossada i pintada durant la darrera reforma efectuada l'any 1980 per ser convertida en casa de colònies. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba encarada al nord, i s'obre, precedida d'una gran explanada, amb un portal situat al centre de la façana, format per una arcada de mig punt rebaixada, construïda amb dovelles de mida mitjana. Aquesta arcada es recolza sobre dos brancals formats per carreus quadrangulars, que destaquen sobre el parament irregular del mur. La dovella central du gravada la data de 1797. Els interiors de l'edifici han estat totalment transformats i adequats a l'ús de casa de colònies. Al darrera de l'edifici principal s'aixequen diversos edificis auxiliars més moderns.</p> | 08250-102 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els orígens del poblament medieval de Santa Margarida de Montbui es troben lligats a la construcció del castell de la Tossa de Montbui i la que fou en aquells moments església parroquial de Santa Maria, a mitjans del segle X. La seguretat oferta pel conjunt militar i eclesiàstic de la Tossa, va permetre consolidar la població pagesa al pla. Tradicionalment el poblament de Montbui ha estat des dels seus orígens dispers, amb dues agrupacions principals situades al Saió i a l'actual poble de Santa Margarida de Montbui, i amb un nombre divers de masos escampats per la geografia del terme. Tot i que cal pensar que entorn als segles XI-XII la majoria del territori ja es trobava repartit entre masos perfectament configurats com a unitats d'explotació agrícola familiar, l'augment de població i la bonança econòmica dels segles XVI-XVII va ocasionar que algunes d'aquestes grans explotacions medievals es disgreguessin apareixent nous masos on abans només hi havia masoveries. És per aquest motiu que alguns dels masos actuals tenen els seus orígens en aquest període. Al terme de Montbui l'estudi detallat dels capbreus fets entre el 1520 i el 1635 permet observar la duplicació del nombre de masies documentades, la qual cosa indica una colonització més intensa de l'espai agrari. Al capbreu del 1685 s'observa la presència d'un mas anomenat Mas de l'Assenssada, que es correspondria amb el mas actual. TORRAS (1991:30). A l'Amillarament del 1851 apareix censat com a Mas de la Sensada. TORRAS (1991:31). L'evolució etimològica del nom hauria esdevingut actualment en la forma La Censada. Al 1980 s'hi realitzaren obres de consolidació dels fonaments i adaptació per casa de colònies.</p> | 41.5323000,1.5407500 | 378266 | 4598878 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70681-foto-08250-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70681-foto-08250-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70681-foto-08250-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 70683 | Ca l'Amigó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamigo-0 | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVII-XXI | A la dècada del 1950 es realitzaren algunes reformes, i novament al 2007 per tan de convertir-la en casa de Turisme Rural. | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Es tracta d'un edifici aixecat en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades per carreus més ben tallats. Actualment algunes de les façanes han estat arrebossades i la pedra només s'observa a la façana principal. Compta amb planta baixa, primer i segon pis, tot i que el fet de trobar-se aixecada al vessant d'una petita elevació , aquesta ha estat aprofitada pel cantó de llevant de la casa per afegir algun altre cos i fer alguns pisos semi soterrats. La façana principal s'obre a migdia amb un portal precedit per una petita era. Es tracta d'un portal reforçat amb carreus quadrangulars ben tallats formant un arc escarser. A banda i banda s'obren dues petites finestres també reforçades amb una llinda monolítica a la part superior. A l'alçada del primer pis, sobre el portal principal s'obre un seguit de tres finestrals seguits acabats a la part superior amb un arc de mig punt. La façana de llevant permet accedit a nivell de planta baixa a una terrassa creada sobre els cossos adossats a la casa aprofitant el pendent de la muntanya, i que formen part dels pisos semi soterrats destinats antigament a la producció de vi. Al cantó de ponent de la casa s'adossa un petit aqüeducte que connecta amb una bassa actualment convertida en piscina. Uns metres a ponent de la casa s'aixeca una altra construcció de planta quadrangular i coberta a dues aigües. Es tracta de les antigues corts, actualment convertides en cases. L'interior de la casa ha estat restaurat conservant bona part dels terres i embigat originals, així com l'antic espai de la cuina i xemeneia. La casa conserva bona part dels baixos destinats antigament a feines agrícoles, una premsa de vi que ha estat recentment restaurada. En la part nord de la casa, en un espai a nivell de primer pis destinada al primer premsat del vi, es conserven dues grans tines quadrangulars revestides amb carreus envernissats, i actualment reutilitzades com a cisternes d'aigua. La seva capacitat és de 20.000 i 30.000 litres. Als baixos de la casa es conserven un conjunt de set botes de vi. Aquest és l'únic conjunt localitzat en tot el terme municipal relacionat amb les feines vitícoles. A l'interior de la casa, la família conserva el diploma que fou entregat com a premi a Miquel Amigó, durant l'Exposició Universal de l'Any 1929, com a resultat del premi obtingut per l'elaboració del millor vi de garnatxa de la província.</p> | 08250-104 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El mas Ca l'Amigo podria tractar-se d'un mas aparegut aprofitant la bonança econòmica i l'expansió demogràfica del segle XVII. La seva situació geogràfica permet apreciar perfectament que es tracta d'una explotació agrícola rompuda al mig del bosc, allunyada del camí principal de la Llacuna, és a dir, apareguda possiblement quan la plana es trobava ocupada. Les primeres referències documentals són del 1780 i apareix com a Mas Can Amigó a l'amillarament del 1851. TORRAS (1991:31). Al llarg del segle XIX i fins les primeres dècades del segle XX, la producció de vi i l'explotació del bosc per fabricar carbó devien constituir els principals ingressos de la casa. Al bosc proper a la casa foren localitzats restes d'antigues carboneres. En arribar al segle XIX era una masoveria propietat de la família dels Marquesos de Valls. A començaments del segle XX fou entregada com a dot matrimonial a Miquel Amigó que l'ha va transmetre als seus successors.</p> | 41.5395400,1.5408900 | 378291 | 4599682 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70683-foto-08250-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70683-foto-08250-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70683-foto-08250-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A nivell territorial la línia divisòria dels municipis de Santa Margarida i Tous passa sobre la casa, de tal manera que mitja casa es troba en terme de Santa Margarida i mitja casa en terme de Tous. Amb tot, la casa sempre s'ha considerat del terme de Santa Margarida. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 70680 | Can Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal-4 | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII-XXI | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Es tracta duna construcció aixecada en mur de mamposteria irregular arrebossada amb ciment pòrtland sense pintar en algunes parts. L'edifici es troba orientat amb la façana principal a llevant, però una part de la façana no es pot apreciar, ja que compta amb una petita capella dedicada a Sant Jaume adossada a llevant, ocupant la part nord de la façana principal. A continuació de la capella s'adossen dos cossos de planta rectangular disposats perpendicularment i coberts amb teulada inclinada, sent més alt el del cantó nord. Tots dos són fets en maó i de moderna construcció. D'aquestes dues naus sorgeix un mur de tancament que forma un petit angle i gira fins a trobar-se amb la cantonada sud-est de la casa creant un pati interior. A dita cantonada s'obre un portal d'accés al pati interior i a la casa. Part del mur es troba edificat en maó i es troba arrebossat. Modernament, al tram de mur de maó s'han obert un tram que es troba protegit amb una porta metàl·lica. El mur es troba protegit a la part superior per una teulada inclinada. La porta principal del mur, encarada a migdia és adovellada i la dovella central du la data del 1768. Es tracta d'un portal antic protegit també per una teulada inclinada. A migdia de la casa s'adossa una vivenda senzilla de planta quadrangular i coberta a dues aigües que era destinada als masovers. A migdia d'aquesta casa s'adossen uns coberts fets en paredat irregular i coberta inclinada destinats al bestiar, que actualment es troben molt malmesos. A la façana de ponent s'adossa un cos quadrangular que s'alça fins al primer pis i que es correspon a una cisterna. La façana principal compta amb diverses obertures a la planta baixa entre les quals destaca una porta allindada al centre, que és l'accés a la vivenda. La casa compta amb planta baixa, primer pis i golfes, i destaquen diverses obertures quadrangulars en els dos nivells disposades de forma lleugerament anàrquica, fruit de reformes contemporànies. Possiblement les obertures més antigues de la casa corresponguin a la façana nord, que són quadrangulars i petites. En aquesta façana nord també destaca un rafa o contrafort disposat al tocar de la cantonada nord-est, que arriba fins al primer pis. La capella de la casa és de planta rectangular i té l'alçada de la casa, resultant un edifici extraordinàriament alt i estret. Aquesta capella es cobreix exteriorment a dues aigües amb teula. Els murs es troben arrebossats i guarda una orientació nord-sud, amb l'absis encarat al nord. L'accés es realitza per la façana Sud, que és la que es troba encarada dins del pati de la casa. La porta principal d'accés és allindada i manca de decoració escultòrica o pictòrica. La il·luminació interior de la capella es fa mitjançant un seguit de finestres rectangulars, acabades amb un arc molt rebaixat, que s'ubiquen pràcticament sota l'aler de la teulada. També destaca un campanar d'espadanya sobre la façana principal. L'interior de la capella és molt senzill i es troba arrebossat i pintat en color crema. Darrera d'una ara de pedra es situa un pedestal encastat al mur de l'absis sobre el qual reposa una figura de Sant Jaume feta en fusta, feta els darrers anys. El sostre interior és a fet amb trams de volta a quatre vents. La capella es troba actualment dedicada a Sant Jaume i té un caràcter estrictament familiar.</p> | 08250-101 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Històricament l'actual mas de Can Vidal es correspon a l'antic mas de la Garrigosa, que a començaments del segle XIX canvià el nom per Can Vidal, en atenció al nou cognom dels seus propietaris. Els orígens del poblament medieval de Santa Margarida de Montbui es troben lligats a la construcció del castell de la Tossa de Montbui i la que fou en aquells moments església parroquial de Santa Maria, a mitjans del segle X. La seguretat oferta pel conjunt militar i eclesiàstic de la Tossa, va permetre consolidar la població pagesa al pla. Tradicionalment el poblament de Montbui ha estat des dels seus orígens dispers, amb dues agrupacions principals situades al Saió i a l'actual poble de Santa Margarida de Montbui, i amb un nombre divers de masos escampats per la geografia del terme. La documentació més antiga sobre aquest mas es remunta al 1346, i era la propietat més extensa del terme de Montbui. Aquell any la propietat i la casa eren venudes a Joan Vidal. La possessió era formada sobretot per boscos, i fou ampliada als segles XVI i XVII. TORRAS (1991: 30). Si bé no apareix esmentat al capbreu de l'any 1520 possiblement per problemes de la metodologia amb la qual és fet. Als capbreus dels anys 1635, 1685, 1727 i 1770 apareix amb el nom de Mas de la Garrigosa. El 1684, en un capbreu, Jaume Vidal Roca dóna compte de les seves possessions al procurador del comte de Plasència, qui tingué el domini baronial fins el 1750. A l'amillarament del 1851 ja apareix sota el nom de Can Vidal. TORRAS (1991: 31) A la capella existeix un document del 1827 en que el bisbe de Vic dóna el permís perquè la capella sigui d'ús públic. Arquitectònicament es tracta d'un edifici aixecat possiblement al segle XVIII tot i que no es descarta la presència d'algun mas precedent corresponent al mas documentat des del segle XIV. Tot i que podria ser del segle XVIII l'edifici ha patit moltes reformes posteriors, especialment en la façana principal. La capella podria ser un edifici aixecat a finals del segle XVIII o començaments del segle XIX. La principal font d'ingressos de la casa fins a mitjans del segle XX fou l'explotació del bosc i l'ofici de fogaire.</p> | 41.5407900,1.5658600 | 380376 | 4599786 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70680-foto-08250-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70680-foto-08250-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70680-foto-08250-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 70739 | Serra de Garrigosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-garrigosa | <p>TORRAS I RIBÉ, J.M.(1991) Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494-1834), Rafael Dalmau Editors, Barcelona. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | <p>Serra situada a l'extrem sud-est del terme de Santa Margarida de Montbui, entre la serra de Collbas i el torrent de la Garrigosa. Aquest accident geogràfic discorren en sentit nordest-sud-oest, a continuació de la serra de Santa Margarida i fins al Coll de la Portella. Es tracta d'un espai poblat principalment per un bosc de pi blanc i un sotabosc d'arbusts. També trobem grups boscosos com ara alzines i rouredes. Entre d'altres espais destaca l'Obaga de l'Alemany, vinculada a la propera casa de Ca l'Alemany. Al peu de la serra transcorre el camí de la Llacuna.</p> | 08250-160 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'abundància de pi blanc s'explica bàsicament per l'explotació intensiva que es va fer d'aquest bosc fins a la dècada del 1940-1950, associada a les tasques d'explotació del bosc: arrencament d'escorces, llenyataires, carboners etc.. Aquesta explotació intensiva del bosc, va ser la causa de la renovació constant de la vegetació, i del fet de no trobar arbres d'edat avançada. Al llarg de la dècada del 1950 i 1960 els treballs relacionats amb el bosc es van anar abandonant i va ser la causa del creixement del sotabosc.</p> | 41.5422500,1.5839500 | 381888 | 4599923 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70739-foto-08250-160-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||||||
| 70715 | Fou de can Milà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fou-de-can-mila | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | <p>Barranc i avenc excavat per l'erosió ocasionada pel curs de l'aigua del Torrent d'en Feliu, que neix en aquest indret. L'erosió ve donada per l'alternança de capes dures de materials (terres calcàries) situades sobre capes més toves (margues), que són les que resulten afectades per l'erosió de l'aigua. El naixement del torrent dins l'avenc dóna lloc a una cascada d'aigua que es precipita pel barranc donant lloc al torrent. El cabal del torrent acostuma a ser estacional, sent més abundant en períodes de pluges intenses. La vegetació de l'entorn es troba formada per roures de fulla petita i pi blanc. A nivell de fauna, abunden els amfibis com la salamandra.</p> | 08250-136 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El nom de Fou de Cal Milà li ve donat per la presència propera de la casa de Cal Milà. Aquest mas apareix documentat als amillaraments del 1851 amb aquest nom, tot i que no es descarta que sigui més antic i fos capbrevat anteriorment amb un altre nom. TORRAS (1991: 31)</p> | 41.5462000,1.5493500 | 379009 | 4600409 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70715-foto-08250-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70715-foto-08250-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70715-foto-08250-136-3.jpg | Inexistent | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El torrent d'en Feliu és conegut al seu naixement com a torrent de Cal Milà, nom que també rep la fou. | 125|123 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 70679 | Ca n'Alemany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nalemany | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII-XX | <p>Masia de planta quadrangular amb multitud de cossos adossats a banda i banda. El cos central és de planta quadrangular i es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La construcció de l'edifici no s'aprecia, ja que actualment es troba arrebossada i pintada en color blanc. Compta amb planta semisoterrada, planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba orientada a migdia, i resta tancada per un mur perimetral que tanca tot el sector de migdia i llevant. Es tracta d'un mur massís, que es resolt com una prolongació de la casa, i deixa un espai interior en forma de pati intern. Al cantó nord, la casa s'engrandeix amb un seguit de cossos adossats, un al costat de l'altre, destinats a coberts i auxiliars, que contribueixen a donar l'aparença d'una casa amb una planta molt irregular. L'accés a la casa es realitza mitjançant un portal allindat obert al mur de tanca del cantó de migdia. La façana principal, encarada a llevant, s'obre amb un portal adovellat. A la dovella central de la porta hi ha la data 1788. Al sector de llevant del nucli central de la casa s'adossa un altre cos rectangular que s'obre a migdia, i a nivell de primer pis, amb una galeria formada per arcs de mig punt. Totes les obertures són molt modernes i no guarden cap element ornamental. Destaca una finestra balconada oberta a l'alçada del primer pis, a la façana de ponent.</p> | 08250-100 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els orígens del poblament medieval de Santa Margarida de Montbui es troben lligats a la construcció del castell de la Tossa de Montbui i la que fou en aquells moments església parroquial de Santa Maria, a mitjans del segle X. La seguretat oferta pel conjunt militar i eclesiàstic de la Tossa, va permetre consolidar la població pagesa al pla. Tradicionalment el poblament de Montbui ha estat des dels seus orígens dispers, amb dues agrupacions principals situades al Saió i a l'actual poble de Santa Margarida de Montbui, i amb un nombre divers de masos escampats per la geografia del terme. Els testimonis documentals sobre el nombre i el nom de les masies del terme és escàs fins al començament dels fogatges a mitjans del segle XIV, però cal pensar que moltes d'elles ja es trobaven perfectament configurades com a unitats d'explotació agrícola familiar a mitjan segle XII. A partir del segle XVI l'existència de capbreus detallats permet ampliar el coneixement que d'elles es té. Actualment la casa ja no funciona com a explotació agrícola i és utilitzada com a residència familiar.</p> | 41.5499700,1.5914100 | 382524 | 4600770 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70679-foto-08250-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70679-foto-08250-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70679-foto-08250-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 70712 | Serra de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-miralles | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | La conservació de l'espai és bona, però les ventades del gener del 2009 i les nevades del març de 2010 han fet malbé gran quantitat d'arbres que romanen arrencats al mig del bosc embrutant-lo considerablement i constituint un perill potencial cara a la propagació d'incendis forestals. | <p>La serra de Miralles situada al sud-oest del municipi destaca especialment com a patrimoni natural ja que es troba inclosa dins l'àrea de PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural) de la serra de Miralles - Queralt. Aquestes serres amb orientació nord-est sud-oest separen les conques del riu Anoia (Conca d'Òdena) i del Gaià. La serra de Miralles es rellevant com a espai de transició entre els altiplans centrals catalans i les serres pre-litorals centrals, alhora que el conjunt de la serra de Miralles - Queralt es considera un conjunt orogràfic d'especial interès per estar format per un vessant interior de caràcter continental i un altre de meridional amb matís marítim. La ubicació de la zona de PEIN serra de Miralles - Queralt present dins del municipi de Sta. Margarida de Montbui és descrita dins del Pla Especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Carbassí, Serra de Miralles-Queralt i Ancosa-Montagut. Sent la següent: Els límits en el terme de Santa Margarida de Montbui (que el separa del de Sant Martí de Tous), segueix el camí que envolta, pel trencament del pendent, l'obaga de cal Milà fins a interceptar el torrent de la Ferrona. Seguidament baixa pel torrent de la Ferrona en direcció nord. Més enllà, passa a ser el torrent d'en Feliu. El límit segueix pel torrent d'en Feliu en sentit descendent, incloent ambdós costats, fins el punt d'intercepció amb el torrent de can Prim. En aquest punt, el límit ascendeix pel torrent de can Prim fins a la part més alta, on troba el camí de can Prim. Tot seguit, el límit segueix cap a orient el camí de can Prim i més enllà el camí de Mas Boret, el qual també segueix fins a trobar el desviament cap el camí de can Bisbal. El límit pren aquest darrer camí i el segueix en direcció oest fins arribar a can Bisbal. El límit passa pel costat de can Bisbal continua fins a interceptar la rasa de la Font del Llop. Des d'aquest punt d'intersecció, el límit segueix la rasa de la Font del Llop cap el sudest, interceptant primerament l'extrem més al nord del camí de la Serra, seguidament passant per la Clota fins a trobar l'extrem més al nord del camí de les Costes. Des d'aquest punt traça una línia recta fins interceptar la carretera de la Tossa de Montbui (BV-2204) just a la cota de nivell (500m). A partir d'aquest punt, i en direcció a la Tossa de Montbui, segueix la carretera fins al punt més a l'oest de la mateixa (just en un revolt de 180 graus). Des d'aquest punt el límit segueix el límit superior dels camps de conreu, just en el canvi de pendent, fins a trobar el camí de can Vidal de la Tossa, el qual segueix en direcció oest, travessant la Solella de can Vidal, fins l'extrem més occidental. D'aquí, i en línia recta, travessa els camps del Vidal fins interceptar l'extrem més oriental del camí que porta als camps del Vidal des de la part més occidental. Segueix aquest camí fins la carretera d'Igualada a Querol (B-213). Tot seguit pren la carretera en direcció Querol i la segueix fins a trobar el desviament a mà dreta una pista forestal (uns 100 m més enllà del camí de la Carrerada). El límit pren aquesta pista i la segueix en direcció nord fins el tercer desviament a mà esquerra, el qual pren fins arribar a una cruïlla, la qual pren i segueix fins al primer desviament a mà dreta. Segueix uns metres i al trobar la següent cruïlla gira a l'esquerra, seguint aquesta darrera pista forestal, tot envoltant la Censada, fins a tornar a trobar la carretera C-37. El límit des d'aquest punt segueix la carretera C-37.</p> | 08250-133 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El Pla d'Espai Naturals (PEIN) estableix la xarxa d'espais naturals protegits de Catalunya, amb l'objectiu de conservar el patrimoni geològic, els hàbitats i els ecosistemes més representatius del país. El PEIN Ancosa-Montagut, Carbasí, Serra de Miralles, Queralt fou aprovat definitivament el 14/03/2000 i es correspon al núm. 42 del mapa dels espais inclosos al PEIN.</p> | 41.5500700,1.5669000 | 380480 | 4600815 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70712-foto-08250-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70712-foto-08250-133-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 70724 | Camí de la Serreta, de les Costes o de les Processons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-serreta-de-les-costes-o-de-les-processons | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. VICTORI I AGUILERA, F.; MARTÍ I FIGUERAS, J.(1974) La Tossa de Montbui, Història i llegenda, Patronat de La Tossa de Montbui, Igualada, 1974</p> | XV-XXI | <p>Conegut també com a camí de la Tossa, era camí que habitualment es feia servir per pujar al Turó. Es tractava d'un camí circular que sortia de la plaça de l'església del nucli antic de Montbui, i creuava l'actual carretera C-37. Des d'aquí s'iniciava l'ascensió pel primer tram conegut com a camí de les costes. Un cop a dalt, la tornada es feia baixant pel camí de la Serreta, que es troba situat a llevant de l'anterior, i per retornar a la plaça de l'església.</p> | 08250-145 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Possiblement es tracti del camí tradicional, tot i les possibles variants, que es feia servir des d'antic pels veïns del nucli antic de Montbui per accedir al cim de la Tossa i a l'església de Santa Maria de la Tossa. El caràcter d'església vinculada a la celebració del Roser fa que el camí hagués pres el nom de camí de les Processons, ja que es feia servir majoritàriament durant la processó d'aquesta festivitat. De forma habitual, permetia també la comunicació entre el nucli de Santa Margarida de Montbui i els camps de conreu situats al peu de la Tossa.</p> | 41.5526600,1.5872500 | 382182 | 4601074 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70724-foto-08250-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70724-foto-08250-145-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 70612 | Font de Sanahuja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sanahuja | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | <p>La font de Sanahuja es troba situada prop del Nucli Antic sota la carretera de Valls, a uns 500 metres de l'escola Montbui. A la sortida del poble, tot seguint la carretera i passant per davant del camp de futbol, en el primer trencall a l'esquerra cal baixar per un pendent pronunciat, just pel costat de la carretera i casi sota el pont, s'arriba a la font. Arquitectònicament la font consta d'un mur aixecat en parament irregular a base de pedres grosses i escantellades, disposades d'una manera molt irregular i unides amb morter de calç. La part superior del mur es troba acabada amb una filera de maons. El mur té continuïtat al davant de la font creant un espai central en forma de placeta. Un banc corregut, fet amb maó i adossat al mur al voltant de la placeta. Al centre del mur principal, a la banda inferior, s'obre un petit arc de mig punt revocat amb ciment, al centre del qual surt el brollador. L'aigua cau en una petita pica molt malmesa. La seva estructura i construcció és similar a la de la Font de Bufó</p> | 08250-33 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Edificada en pedra el 1822 i reformada els anys 1908 i 1916. El 1926 va ser novament reformada per un veí de Santa Margarida conegut com 'El Mexicà'. Es tractava d'un veí que havia retornat a Santa Margarida desprès de viure molts anys a Mèxic i feia anar als seus criats a agafar aigua de la font per subministre de la casa. Amb un cabal de 500 litres per hora, ha esdevingut una de les fonts de proveïment habitual dels habitats de Montbui. A mitjans del segle XIX funcionaven cinc molins fariners moguts per les aigües procedents de la font de Sanahuja. [historiamontbui.blogspot.com/]. Segons informació oral aportada per alguns veïns de Santa Margarida era costum anar a la Font de Sanahuja a menjar anissos i a beure aigua el segon dia de la Festa Major de Santa Margarida, desprès del ball de la tarda. Actualment es troba adequada com a espai de lleure amb bancs al voltant.</p> | 41.5529200,1.5984200 | 383114 | 4601088 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70612-foto-08250-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70612-foto-08250-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70612-foto-08250-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Tot i trobar-se en bon estat de conservació la seva situació, al peu de la carretera C-37 la desllueix. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 70619 | Font del Carol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carol | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | Actualment seca | <p>La Font del Carol es situa al peu del camí del Coll-Bas, al cim de la Serra de Santa Margarida. Actualment es troba seca i abandonada però encara s'aprecien les estructures més bàsiques. El naixement devia trobar-se en un indret al peu del camí on no en queden restes, tan sols la vegetació més humida al voltant, del naixement arrencava un canal que baixa uns 20m fins a una bassa que encara es manté visible. Es tracta d'una bassa semicircular de gran capacitat, feta amb un mur de formigó de 50 cm d'alçada amb un acarament inclinat. L'entrada de l'aigua a la bassa es feia mitjançant una boca quadrangular. La bassa desguassava vers un petit rec que es dirigeix al torrent Can Bernades.</p> | 08250-40 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Es desconeix els orígens d'aquesta font, que devia tenir com a finalitat omplir la bassa i regar els camps d'aquesta petita vall. L'estructura actual és contemporània, podent ser datada a la dècada del 1950-1960. Devia quedar abandonada poc desprès.</p> | 41.5530800,1.6054100 | 383697 | 4601096 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70619-foto-08250-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70619-foto-08250-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70619-foto-08250-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 70731 | Barraca de vinya del Vinyeter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-vinyeter | <p>RIPOLL MASFERRER R (2003)'Les construccions en paret seca a l'Anoia' . Actes del Congrés Els paisatges de la Vinya (Manresa, 2003). Centre d'Estudis del Bages. Manresa. SOLÉ BONET, J (1998) ' La tècnica de la pedra seca' a Dovella núm. 29. Manresa.</p> | XIX | La volta es troba parcialment caiguda i en general tot el conjunt es troba envoltat de vegetació. | <p>Barraca de vinya de planta circular situada actualment al mig del bosc, a tocar del camí de les costes que ascendeix fins a la Tossa de Montbui. Es troba situada per tant al peu de la falda de la Tossa. Es tracta d'una construcció aixecada en pedra seca i coberta amb una falsa volta protegida amb terra, actualment mig esfondrada. L'element ha estat aixecat aprofitant el desnivell del terreny, de tal manera que una part de la construcció aprofita la falda de la muntanya. L'orientació de la barraca és cap a llevant.</p> | 08250-152 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El conreu de la vinya fou una de les activitats econòmiques practicades al terme de Montbui al llarg dels segles XIX i XX, estenent-se fins a les zones més planeres i fins la falda de la muntanya de la Tossa. La tècnica constructiva de la pedra seca és utilitzada des del neolític en construccions de caire popular. El seu màxim exponent en el medi rural són els murs i les barraques o cabanes, que en el cas de l'Anoia reben la denominació popular de 'barraques de vinya'. La construcció de barraques de vinya en pedra seca tenia com a objectiu la custòdia de les eines destinades al conreu. La dècada del 1940-1950 va motivar l'abandonament d'aquest conreu i de les construccions en pedra seca.</p> | 41.5541200,1.5841800 | 381929 | 4601240 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70731-foto-08250-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70731-foto-08250-152-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 70749 | Jaciment paleontològic de la Tossa de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-tossa-de-montbui | <p>GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pàg. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona MASACHS, V. et altri (1981).- Itineraris Geològics per les comarques del Bages, Berguedà, Solsonès i Anoia. Pub. Centre d'Estudis Geològics - Caixa d'Estalvis de Manresa. 205 pàg. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (1996a).- Itinerari geològico - mineralògic per la comarca d'Anoia: des d'Òdena a la Tossa de Montbui, a Carme i a la Pobla de Claramunt. Inèdit. 12 pàg. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (1996d).- Recerca Geològica i Mineralògica per les comarques del Bages i d'Anoía: des de Manresa a Can Messana, i al Bruc. Apunts EUPM, 12 pàg. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (1998).- Itinerario geològico-mineralògic per la comarca d'Anoia: des d'Odena a la Tossa de Montbui, a Carme i a la Pobla de Claramunt. Inèdit, 14 pàg. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (2005).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca d'Anoia: des d'Òdena a la Pobla de Claramunt i al Bedorc / 15 de gener del 2005 10 pag RIBA,O. (1967).- Resultados de un estudio sobre el terciário continental de la parte Este de la Depresión Central Catalana. Acta Geológica Hispánica, t.. 2, Vol.1, pp. 3-8. Barcelona RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres, 254 pàgines. Barcelona http//:mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/sistema_informacio/inventair_interes_geologic/</p> | Aquest jaciment és força conegut arreu de la Comarca i són freqüents els aficionats a la paleontologia, la qual provoca danys al registre geològic. | <p>En el talús de la carrereta que puja a la Tossa des de Can Alemany es poden reconèixer fins a quatre etapes evolutives del desenvolupament d'una estructura de l'escull en franja, el qual barrava el pas de l'antic mar de l'Eocè, a un a zona interior tipus lagoon. La fauna fossilitzada recollida inclou restes marins molt variats dipositades al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia: - Cephalaspidal Bullidae - Mesogastrópoda Colostylinidos - Mesogastropoda Naticidae - Scleractinia Rhizangholae - Favositida fovositidae - Veneroida Arcticidae</p> | 08250-170 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | 41.5542700,1.5793000 | 381522 | 4601264 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70749-foto-08250-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70749-foto-08250-170-2.jpg | Inexistent | Cenozoic|Paleozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'interès de la Tossa de Montbui és remarcable des de la perspectiva geològica perquè mostra una de les millors seccions per estudiar el sistema d'esculls del Bartonià de l'antiga conca eocena. Aquests esculls es desenvoluparen en els marges de la conca durant els períodes en els quals no hi havia entrades de materials terrígens, alternant-se i adaptant-se a la paleotopografia dels lòbuls deltaics abandonats. A l'inventari d'Espais d'Interés Geològic del Departament de Mediambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya apareix classificat amb com el Geòtop 222. | 123|121 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 70582 | Rec Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-comu | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. RAURICH J. SANTACANA M (1982) L'activitat econòmica a l'àrea igualadina a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XIV-XXI | <p>Rec de 5,5 km de llargada que canalitza les aigües al naixement del Torrent de la Garrigosa i discorre en direcció al nucli antic de Montbui. El curs del torrent és paral·lel al torrent i al vell camí de la Llacuna. La seva estructura està formada per un petit vall excavat al terra d'entre 20 i 25 cm de fondària i uns 20 cm d'amplada de mitjana. La construcció és feta amb lloses de pedra tot i que alguns trams ha estat reformat amb formigó. El rec omple al llarg del seu recorregut diverses basses destinades al rec d'horts. Un cop entrat dins del nucli de Montbui el rec omplia una bassa situada a tocar de l'església de Santa Margarida, per regar els horts de la rectoria, i dues basses dins la propietat de la Casa Gran, una per regar els horts i una altra per rentar la roba i per usos domèstics.</p> | 08250-3 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La historiografia tradicional atribueix la construcció d'aquest rec a una iniciativa dels comtes de Plasència, senyors de Montbui, i s'hauria convertit en un dels estímuls importants en la fixació de la població al nucli antic de Santa Margarida: 'El rec del Comú de Montbui va ser construït pel baró de Montbui, per a proveir-se de l'aigua necessària, des de Cal Alemany fins a la Casa Gran. Per tal motiu, els que utilitzaven l'aigua per regar, havien de dar-li parts dels fruits que collien. Ara aquest rec ha passat a domini públic i s'escura cada any al matí de Sant Isidre, prenent part en aquesta feina un de cada casa, cridats pel nunci; que a punta de dia segueix el poble trucant una planxa de ferro, que és el senyal de costum.'AMENOS (1949: 129-163) Tot i la presumpta autoria que la tradició popular atribueix als comtes de Plasència, el rec és una construcció documentada des del segle XIV, i es tractava d'un rec de caràcter comunal no subjecte a restriccions fiscals per part dels senyors del terme. Aquest fet no descarta modificacions i ampliacions fetes al segle XVII lligades a l'arribada de l'aigua a la Casa Gran, propietat dels comtes. També la creació de la primera Comunitat de regants als segle XVIII indica la titularitat pública d'aquesta infraestructura. La documentació municipal de finals del segle XIX descrivia el rec procedent 'de una presa construida de muchísimos años en el torrente Garrigosa, muy cerca del manatial de Can Alemany, para recoger sus aiguas y las del Grifol, fuentes que salen en el alveo del torrente, para llevarlas por medio de una acequia hasta una balsa, desde donde las utilizan los vecinos para riego y usos domésticos' TORRAS (1991: 35)</p> | 41.5544100,1.6022600 | 383437 | 4601248 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70582-foto-08250-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70582-foto-08250-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70582-foto-08250-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Actualment el rec continua regant els horts propers al nucli de Santa Margarida. | 98|119|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 70617 | Font del Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-comu | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | <p>Font construïda en ciment i es troba formada per un peu de 54 cm d'amplada per 95 cm d'alçada. L'acabament superior d'aquest peu es realitza amb una forma ondulada i arrodonida. Aquest peu, descansa sobre una aigüera semicircular, feta també en ciment, de 62 cm d'amplada per 30 cm d'alçada i 56 cm de fons. Al centre del peu s'inseria una aixeta metàl·lica daurada que permet el pas de l'aigua.</p> | 08250-38 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La font està situada al carrer de Sant Magí cruïlla amb de Sant Roc del poble antic. La seva situació actual no es correspon amb el lloc que ocupava originalment, al final del carrer Sant Magí, la cap de la plaça de l'església. Aquest era el motiu pel qual se la coneixia amb el nom de font de Sant Magí. A causa de la remodelació i asfaltat dels carrers la seva posició fou corregida i passà a ocupar el lloc actual. L'actual font és de l'any 1934 tal com indica el rètol de la pedra. Està connectada a la xarxa pública.</p> | 41.5544900,1.6023900 | 383448 | 4601257 | 1934 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70617-foto-08250-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70617-foto-08250-38-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 70595 | Camp de la Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-la-torra | <p>ENRICH I HOJA Jordi i Joan (1983) Un hipocaust a Santa Margarida de Montbui a Miscel·lània Aqualatensia. Núm. 3. C.E.C.i. pàg. 83-99.</p> | IIIa.C-XII | Són camps conreats | <p>Jaciment arqueològic del Camp de la Torra. L'excavació arqueològica duta a terme l'any 1978 va posar al descobert les estructures d'una vil·la romana. L'indret gaudeix d'unes condicions immillorables per l'existència d'una vila rural romana, amb un terreny adequat per al conreu i fonts proximes. Les estructures aparegudes pertanyien a un sistema típic de calefacció per hipocaust amb construccions annexes de menys importància. El praefurnium de calefacció estava delimitat per dues parets, una exterior de 0,54 m de gruix molt ben construïda i una interior formada per pedres irregulars, sense escairar i sense cap mena d'argamassa, un canal d'un 0,28 metres d'amplada travessava longitudinalment la paret oest del praefurnium. Per un curt i baix passadís, amb forta acumulació de cendres, que donaria pas a l'aire calent, d'uns 150 m de longitud, bastit sense argamassa, amb grans blocs de pedra carrada i altres elements de construcció aprofitats, arribem a un arc disminuït de mig punt de 0,60 m de llum, del qual només en queden les peces de terra cuita arrencada, enclavat en una paret de bona qualitat de 0,65 m d'amplada i opus vittattum que comunica amb una ampla zona, l'hipocaustum, d'uns 6,25 x 3,35 m, subdividida en dues àrees iguals per quatre pilastres, amb paviment de formigó lleugerament inclinat cap a la boca d'alimentació damunt del qual es conserven part del pilars, suspensurae, fets amb peces quadrades de terra cuita, separats per uns 0,35 m, disposats en quadrícula, que aguantarien un paviment superior desaparegut, a fi de donar pas a la calefacció. En el sector més proper a la boca d'alimentació, les suspensurae, en lloc d'estar constituïts a base de pilars de terra cuita, hi havia pedres grolleres superposades o verticals distribuïdes de manera anàrquica. En alguns sectors hi havia acumulada sobre el paviment una capa d'uns 30 cm de pols de cendra, i bocins d'estuc amb decoració geomètrica lineal de color blanc sobre blau, vermell i ocre. A més, en la mateixa cambra de l'hipocaust, recollírem diversos tubs de ceràmica amb forat central i amb un dels seus extrems més obert, en forma de trompeta. A l'interior de l'hipocaust només aparegueren diferents elements de mamposteria. En altres àmbits aparegueren nivells d'un possible lacus destruït i uns canals comunicats per a conducció d'aigua d'uns 0,30 m de mitjana d'amplada i 0,25 m de fondària, arrebossats amb picadís de ceràmica i morter i coberts en algun sector amb tegulae o lloses de pedra. Entre els materials localitzats destaquen: ceràmica ibèrica, ceràmica sudgàl·lica, sigil·lada hispànica, sigil·lada clara, ceràmica comuna, ceràmica alt-medieval, una agulla de bronze, una fíbula de bronze, una cullera de bronze, dues anelletes de bronze, claus de ferro, restes d'una cadena de ferro, clau de ferro d'un pany i fragments d'escòria de ferro i fragments de soldadura de plom. Possiblement l'element més destacat és el lot de tres monedes de bronze, una de les quals du el distintiu de KESE. ENRICH I HOJA J (1983: 85-91). Cronològicament, l'estudi de materials i llur cronologia, mostren l'existència d'un primer moment romà republicà representat per ceràmiques d'abans de l'Era, amb materials residuals preromans com la ceràmica Campaniana A, la del tipus gris emporità, la de tradició ibèrica i àmfora Dressel 1, a més de la moneda de KESE que corresponen als segles II-I aC. Els estucs de les parets, l'aigua corrent i el sistema de calefacció per hipocaust denoten un cert grau de benestar. Destaca l'absència de sigil·lades aretines i d'hispàniques antigues. El punt àlgid i de més esplendor seria el segle II dC amb persistència fins i tot en el segle III dC. Posteriorment l'estudi ceràmic demostra que la vila seria afectada per la crisi general del segle III fins al punt que deixaria de funcionar com a tal. Posteriorment, en la primera meitat del segle XII dC, el jaciment fou utilitzat, com ens ho indiquen les ceràmiques alt-medievals. ENRICH I HOJA J (1983: 92-93)</p> | 08250-16 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Pel setembre del 1978 van ser localitzades restes soterrades que afloraven prop d'un camp situat a tocar de la Central Elèctrica de Montbui, on en el curs dels treballs de conreu, la rella del tractor ensopegava i enderrocava parets, a causa de la feble potència de les terres i la degradació natural del terreny. En superfície es recollien restes de paviment opus testaceum, de mamposteria romana, dolium i tegulae. Amb aquests antecedents es realitzà una campanya de salvament a càrrec de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment. Entre els més destacats sobresurten dos plats de cuina i taula per servir aliments. Un d'ells realitzat en sigil·lata clara, de 11,5 cm de diàmetre, fet amb una cuita oxidant a torn i el segon d'ells és una ceràmica d'importació africana, de 22,5 cm, de diàmetre fet en cuita oxidant a torn. Una altra de les peces destacades és un gobelet de parets fines i forma globular de 13 cm, de diàmetre x 12 cm d'alçada.</p> | 41.5545900,1.5970300 | 383001 | 4601275 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70595-foto-08250-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70595-foto-08250-16-2.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Medieval|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 80|81|85|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 70583 | Creu de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-tossa | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. VICTOR I AGUILERA F. (1974) La tossa de Montbui. Història i llegenda. C.E.C.I. Igualada.</p> | XX | <p>Creu situada al peu del camí que baixa del conjunt monumental de la Tossa, al marge dret després del primer revolt. Es tracta d'una senzilla creu llatina de quatre braços realitzada en ferro forjat, amb els extrems ornamentats amb dues volutes situades en paral·lel. La creu, pròpiament dita reposa sobre una base rectangular de ciment, que compta amb una inscripció a cada cara. A la cara nord es pot llegir: 'De la creu no fugis pas que per tot la trobaràs', a la cara oest es llegeix: ' Clau del cel', a la cara sud es llegeix: 'Roser de maig 1955', i a la cara Est es llegeix: 'Arbre de la vida'. Aquesta base rectangular reposa, al mateix temps, sobre un pedestal trapezoïdal fet amb carreus de pedra rectangulars units amb ciment. El pedestal s'ha assentat sobre una superfície planera feta amb petites lloses de pedra, que permet anivellar el terreny i fer-lo pla.</p> | 08250-4 | Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Es tracta d'una creu commemorativa aixecada l'any 1955 per iniciativa popular amb la idea de commemorar la festivitat del Roser. Actualment no és objecte de culte o de commemoració específica.</p> | 41.5548400,1.5796000 | 381548 | 4601327 | 1955 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70583-foto-08250-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70583-foto-08250-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70583-foto-08250-4-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 70597 | La Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tossa | <p>ENRICH I HOJA Jordi i Joan (1978) Fons de cabanya alto-medievals a la Tossa de Montbui Informació arqueològica. Núm. 27-28. Barcelona. Pàgs 75-87.</p> | VIII-XII | El jaciment fou destruït pel pas de la carretera. | <p>Jaciment medieval de La Tossa. Les restes excavades, d'uns 12 m2 d'extensió, mostraven l'existència d'una cabanya, de la qual actualment no queda cap vestigi. Aquesta cabanya es trobava situada en un pendent a migdia del turó de la Tossa, tallada en argila descomposta, prop del conjunt format per l'església, el castell, la cisterna i les restes de muralla del cim de la muntanya. En el moment de la seva excavació restava poca superfície: conservava tres filades d'una paret de pedra seca d'uns 40 cm d'alçada i uns 2 m de llargada, amb un gruix que oscil·lava entre els 40 i els 20 cm, construïda de manera irregular amb pedra calcària sense desbastar. Van ser localitzats també restes d'una llar de foc quasi triangular, tres sitges per a emmagatzemar cereals; i en el paviment, diversos forats que probablement foren emprats per a col·locar-hi uns pilars de fusta per tal de sostenir la coberta. Hom desconeix la forma de la planta, però pot deduir-se que tenia forma rectangular o trapezoïdal. A més es trobaren alguns fragments de ceràmica ibèrica i romana, pertanyent a un poblament anterior, i ceràmica grisa medieval, que fou estudiada especialment. En l'estudi estratigràfic s'identificaren set estrats distints: el número IV era format per una capa molt definida de materials d'un incendi, amb restes carbonoses i cendroses, fragments de bigues de fusta carbonitzades i una paret de pedra seca afectada el foc; l'estrat V, d'habitacle, era constituït per cendres de la llar i ceràmica grisa dels segles XI la primera meitat del XIII; les capes anteriors eren de remocions posteriors; l'estrat VI es caracteritzava per una argila blanquinosa, estèril arqueològicament, que s'ha interpretat com un moment d'abandó de la cabanya i , per tant, que separa les dues fases en que fou habitada; a l'estrat VII, el més antic, va aparèixer una certa acumulació de cendres i restes carbonoses amb ceràmica del segle X i la primera meitat de l'XI, a més d'ossos de diversos animals. Tots aquests materials eren dipositats directament sobre la terra verge, amb les restes de les llars, sitges i els clots ja esmentats.Si comparem les dades històriques documentals de la Tossa de Montbui amb els resultats de la recerca arqueològica apreciarem una certa coincidència. Efectivament, la datació de la ceràmica grisa alt-medieval indica dues etapes distintes, separades per l'estrat VI d'abandonament. Així doncs, a datació grosso modo d'aquest fons de cabanya va des de la segona meitat del segle X fins a la primera meitat del XII amb diversos moments d'abandonament. Tot això fa pensar que es tracta de les restes d'un habitacle rudimentari pertanyent a l'etapa de repoblament de es terres catalanes, on uns camperols devien viure, en un determinat moment, a l'empara d'unes febles muralles, de la torre de defensa, i subjectes a les característiques pròpies del terreny. ENRICH J-ENRICH J (1978: 75-87)</p> | 08250-18 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'any 1976, durant els treballs de construcció de la carretera que puja al cim de la Tossa de Montbui, i en un terraplè de marge esquerre de darrer revolt pronunciat, van aparèixer restes de ceràmica grisa medieval. La construcció de la carretera d'accés al cim de la Tossa l'any 1976 va provocar gairebé la destrucció total del jaciment. Entre els mesos de gener i febrer del 1977 es va practicar una recerca arqueològica per tal de recuperar la poca informació que hi restava com a conseqüència de la construcció de la carretera. Durant la realització de la Carta Arqueològica l'any 1984 es pogué observar que ja no quedava cap resta i havia estat pràcticament destruït</p> | 41.5549500,1.5805300 | 381626 | 4601338 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70597-foto-08250-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70597-foto-08250-18-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 70605 | Jaciment paleontològic de la Serra de Santa Margarida de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-serra-de-santa-margarida-de-montbui | Aquest jaciment és un indret força conegut arreu de la Comarca i són freqüents els buscadors de fòssils. | <p>Jaciment marí de l'era del Cenozoic, període del Paleogen, època de l'Eocè superior amb una edat compresa entre el Pribonià - Ludià, és a dir, constituït per material dipositats entre els 37,2 i 33,8 milions d'anys . Els afloraments consten d'una alternança de calcàries noduloses, margues i argiles Aquest jaciment s'estén al llarg de tota la Serra de Santa Margarida, darrera del nucli antic de Montbui, i especialment al llarg del camí del cementiri. La fauna fossilitzada recollida inclou gasteròpodes , coralls i bivalves. L'associació faunística dipositada al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia és la següent: - Harpatocarcinus punctulatus - Neptunus catalanicus - Porocidaris Schmideli - Milepora mammillaris - M. dalmatia - Actinis cognata - Astreopora tecta - Caulastrea pseudoflabellum - Careiphylia octopartita - Plascosmilopsis bibolatus - Stylophora contorta - Parisis d'achiardii - Acropora banchellsi - Cyclolitopsis patera - Dictyaraea octopartita - Stylocoenia taurinensis - Goniapora ameliana - Mesomorpha forojuliensis</p> | 08250-26 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La geologia d'aquesta zona és la pròpia de la Depressió Central, amb materials de l'era terciària i quaternària, els quals foren dipositats en un mar interior que ocupava avui el territori comprés entre els Pirineus i l'antic massís catalano-balear. El resultat va ser la formació d'unes capes eocèniques de sediments marins (calcàries i margues) i d'unes capes oligocèniques rogenques d'origen lacustre (conglomerats, gresos i argiles), i en alguns punts, sobretot a la zona central de la Depressió, d'importants dipòsits de sals i guixos. D'aquests darrers n'hi ha una representació al municipi de Sta. Margarida de Montbui on s'hi troben unes guixeres. Aquests materials, heterogenis, tenen la característica comuna d'ésser materials tous i fàcilment erosionables, fet que explica el relleu actual de la zona. En aquest ambient és típic el desenvolupament de xaragalls tipus badlands, que deixa al descober,t a més de les margues grises, els altres materials del substrat com els conglomerats, les argiles i els gresos de color rogenc. Dins de la geologia de la zona és remarcable l'escull de la Tossa de Montbui, essent aquesta una zona de contacte erosiu entre l'Oligocè continental i l'Eocè marí.</p> | 41.5549600,1.6053900 | 383699 | 4601305 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70605-foto-08250-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70605-foto-08250-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70605-foto-08250-26-3.jpg | Legal | Paleògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 124|123 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||||
| 70684 | Mas del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-castell | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVII-XXI | <p>Edifici de planta rectangular aixecat al cim de la Tossa de Montbui, a migdia de l'església de Santa Maria. Es cobreix a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es tracta d'una construcció feta en mur de paredat irregular, amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars i rectangulars ben escairats. En tant que edifici, ha estat aixecat aprofitant el desnivell del terreny, que en aquest sector de la Tossa és molt fort, de tal manera que al sector de la façana principal compta amb planta baixa i primer pis, mentre que a la façana posterior només compta amb una planta. La porta posterior de l'edifici, permet accedir de peu pla al primer pis de la casa. La façana principal es troba orientada a llevant i s'obre a nivell de planta baixa amb un gran portal adovellat, del qual només s'aprecia l'arcada, ja que els brancals laterals han estat tapats per dos grans contraforts de pedra a banda i banda. Sens dubte, aquest és l'element més significatiu visualment de la masia. El del costat nord s'alça fins a la part superior del portal, i el del costat de migdia s'alça fins al primer pis. Precedeixen al portal, cinc graons de pedra. A continuació del contrafort del cantó de migdia s'obre un petit finestró protegit per un enreixat modern. A nivell de primer pis la façana s'obre amb un sol finestró quadrangular també protegit per un enreixat, que s'escau sobre el portal principal. La façana posterior de la casa s'obre amb una porta quadrangular reformada, que podria substituir a l'antiga obertura, i amb un petit finestró. Actualment, un cos rectangular, de la llargada de la masia s'adossa a la façana de migdia de l'edifici. Tot i que aquest cos podria ocupar l'espai d'algun antic cobert adossat a la casa destinat a tasques agrícoles i ramaderes, l'actual és totalment obrat de nou, i es cobreix amb una teulada inclinada. Les obertures i portes d'accés també són totalment noves i està destinat a sala auxiliar de l'edifici, que s'ha rehabilitat amb intenció de destinar-lo a restaurant.</p> | 08250-105 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Apareix relacionat al capbreu del 1635 com a Mas del Fortalesa del Castell. Als capbreus del 1685, 1727 i 1770 apareix com a Mas de la Fortalesa. TORRAS (1991:30). A l'Amillarament del 1851 havia canviat el nom i era conegut com a Mas del Castell. TORRAS (1991: 31). La casa estigué habitada fins el 1949 per la família Rosich, coneguda també com els castellers. Allà mantingué una petita explotació ramadera fins aquesta data. El 1954, un cop abandonada la casa, la propietat fou adquirida per l'entitat Amics del Castell de la Tossa, amb la intenció de rehabilitar-la.</p> | 41.5550800,1.5805500 | 381628 | 4601352 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70684-foto-08250-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70684-foto-08250-105-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El nom tradicional de l'edifici és mas Castell, però els darrers anys es coneix popularment com el Refugi de la Tossa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 70669 | Festa del Roser de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-roser-de-la-tossa | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. VICTORI I AGUILERA, F.; MARTÍ I FIGUERAS, J.(1974) La Tossa de Montbui, Història i llegenda, Patronat de La Tossa de Montbui, Igualada, 1974</p> | XVII-XXI | <p>La festivitat del Roser té els seus orígens entre els segles XVI i XVII. La participació és bàsicament de persones del nucli antic i es pujava al maig i al setembre. Tradicionalment la processó es feia a peu i es passava el dia. Pujaven veïns del nucli antic i també de les masies de Coll de Guix i del Saió. Era la festivitat que tots els nuclis del terme tenien en comú i els aplegava a tots. Actualment s'acostuma a fer el recorregut en cotxe. Des del nucli antic, la processó del Roser es feia tradicionalment pel camí conegut com a camí de les processons, que era el camí tradicional per pujar a la Tossa. Sortint del nucli antic de Montbui, es pujava pel camí de les costes i es baixava pel camí de la Serreta. Des del Saió es pujava pel camí del Saió fins a Can Bisbal, i des d'allà es donava la volta al turó i es pujava pel camí de la Serreta.</p> | 08250-90 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Actualment es celebra el tercer diumenge del mes de maig. La Festa del Roser es realitza al Pla del Castell, al turó de la Tossa, i és l'autentica festa major de La Tossa, on continua pujant gent del nucli antic i de les masies. Des del barri de Sant Maure no es té el costum de pujar. La Fundació La Tossa, amb la col·laboració de l'Ajuntament montbuienc i l'Associació de Veïns La Margarida organitza una matinal festiva on no hi falta una arengada popular, música tradicional, el repic de campanes, la missa i un posterior sorteig entre els presents.</p> | 41.5550900,1.5802400 | 381602 | 4601353 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||||
| 70747 | Serra de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-santa-margarida | <p>TORRAS I RIBÉ, J.M.(1991) Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494-1834), Rafael Dalmau Editors, Barcelona. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | <p>Serra situada a l'extrem de llevant del terme de Santa Margarida de Montbui, a l'esquena del nucli antic de Santa Margarida de Montbui i la serra de Collbas, on es troba el límit del terme. Aquesta serra exerceix de marc paisatgístic del nucli antic de Montbui. Es tracta d'un espai poblat principalment per un bosc de pi blanc i un sotabosc d'arbusts. L'escassa explotació del bosc les darreres dècades ha afavorit la presència d'altres espècies mediterrànies que conviuen amb el pi blanc com són l'alzina i el pi negre.</p> | 08250-168 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'abundància de pi blanc s'explica bàsicament per l'explotació intensiva que es va fer d'aquest bosc fins a la dècada del 1940-1950, associada a les tasques d'explotació del bosc: arrencament d'escorces, llenyataires, carboners etc.. Aquesta explotació intensiva del bosc, va ser la causa de la renovació constant de la vegetació, i del fet de no trobar arbres d'edat avançada. Al llarg de la dècada del 1950 i 1960 els treballs relacionats amb el bosc es van anar abandonant i va ser la causa del creixement del sotabosc.</p> | 41.5551800,1.6075000 | 383875 | 4601326 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70747-foto-08250-168-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||||||
| 70654 | Castell de la Tossa de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-tossa-de-montbui | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. AMENÓS I ROCA Amadeu (1948) el abad-Obispo Oliva y los castillos de Montbui y Tous Vida. Núm. 28. pàg.3 AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. BOLÓS, J.; HURTADO, V.(2004) Atles del Comtat de Manresa (798-993), Rafael Dalmau editor, Barcelona. CABAÑERO SUBIZA B. (1987) 'Los castillos catalanes de los siglos IX i X: problemas de estructuras y técnicas constructivas' a XXXIV Corso di cultura sull'arte ravennate e bizantina. Ravena. Pàg. 85-117. CABAÑERO SUBIZA B. (1996) Los castillos catalanes del siglo X. Circunstáncias históricas y cuestiones arquitectónicas. Institución Fernando El Católico. Diputación de Zaragoza. CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui, CATALÀ I ROCA, P. (dir.), Els Castells Catalans, vol. 5, Dalmau Editors, Barcelona, 1990 CASTELLÀ Gabriel (1934) 'La casa dels senyors de Montbui i la llosa sepulcral dels comtes de Plasència Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada. Núm. 31.pàg. 103-104. IGLESIAS Josep. (1963) La reconquesta a les valls de l'Anoia i el Gaià. Episodis de la història. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. Pàg. 64 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | X-XVII | <p>Les restes actuals es troben formades per una construcció de planta rectangular amb els angles arrodonits, d'uns 12 metres d'amplada per 17 metres de llargada i uns 7 metres d'alçada. Els paraments externs configurats per uns murs d'uns 2 metres de gruix, han estat obrats en gran part amb un aparell irregular, de petits blocs de pedra tan sols desbastats, i units amb morter de calç. Com a característica destacable, cal fer esment de la presència de filades d'opus spicatum a la part inferior de la construcció, mentre que a les fileres de la part superior, es presenten molt més ordenades i regulars, i corresponen sens dubte, a una ampliació efectuada poc després. La façana principal de l'edifici es troba encarada a l'est, mirant vers l'església de Santa Maria. Destaca la presència d'un portal d'accés a nivell de planta baixa. Es tracta d'una obertura contemporània, que substituí la porta original del castell enlairada a nivell de primer pis, ara desclosa a manera de finestral. A més a més destaca a nivell de planta baixa, quasi bé arran de terra, destaca una altra obertura en forma de finestró. Totes les obertures són acabades en arcs de mig punt, refets en les restauracions, com també ho són cadascuna de les finestres distribuïdes a cada façana. A la façana de ponent, destaca la presència d'una altra porta, que no té res a veure amb les anteriors. A nivell constructiu s'aprecien clarament dues etapes. Una primera corresponent a la part inferior de l'edifici, i una segona corresponent a les darreres filades. L'any 1974 fou restaurat pel Patronat de la Muntanya de Tossa. A la part restaurada s'hi van habilitar dues sales, on s'exposa una col·lecció d'eines del camp i documentació referent a l'indret, i una sala per diversos actes. Cal suposar que inicialment aquesta construcció era dividida en diversos compartiments separats per trespols de fusta, tal i com ho demostren els forats que resten a les parets per encabir-hi les bigues dels empostissats. Ateses les modificacions introduïdes en les restauracions, interiorment ara s'organitza a partir d'una planta baixa, desdoblada en un rebedor i una sala coberta per una volta de pedra de mig punt amb una obertura situada al centre. El nivell superior immediat, parcialment malmès, ja no conté res més, llevat de les parets que tanquen l'estança.</p> | 08250-75 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els orígens del castell de la Tossa es troben estretament relacionats amb el procés de conquesta i repoblació de les terres de la Catalunya central, i concretament la conca d'Òdena, per part dels comtes catalans. Tot el sector de l'Anoia fou aprisiat teòricament per Guifré el Pilós i posseït pels seus successors, tot i que es tractà d'una ocupació molt precària. Els primers testimonis sobre el poblament alt-medieval de Montbui s'han de situar al segle X, si bé no pot ser descartada amb anterioritat la presència de grups de pagesos empesos per la necessitat de terres, amb caràcter esporàdic. De fet, el primer document en el qual s'esmenta el terme de Montbui, és un document de compravenda de terres del 936. No es descarta del tot que contemporàniament a aquesta primitiva colonització agrària del territori hagués existit alguna fortificació rudimentària al cim de la Tossa. L'any 960 el comte de Barcelona Borrell II atorgà els actuals termes de Montbui i Tous, situats llavors als confins del comtat d'Osona, al bisbe Ató de Vic. Ell i el seu successor Froià (972-995) promogueren la iniciativa repobladora de la zona. Fou precisament el bisbe Froià a qui s'atribueix la iniciativa de la construcció del castell de Montbui i de l'església de Santa Maria de la Tossa. Església i castell sofriren greument els avatars de les ràtzies musulmanes entre el 985 i el 1003, que devastà la comarca i possiblement també el conjunt defensiu de la Tossa. Els testimonis sobre la represa d'activitats a l'àrea de Montbui cal situar-los després de les diverses expedicions catalanes organitzades pel comte Ramon Borrell al califat de Còrdova entre els anys 1010 i 1018. El 1023 el bisbe Oliba de Vic infeudà els termes dels castells de Montbui, Saió i Tous a Guillem d'Oló o de Mediona. En l'acte de donació se li imposava l'obligació de repoblar els territoris i reconstruir els castells i temples. Cal suposar que al moment del seu testament, datat el 1032, aquests ja estaven reconstruïts. Des de l'any 1166 es té notícia de la presència de la família Montbui com a castlans del castell, ja sigui sota el domini del bisbe de Vic com del comte de Cardona, que s'atribuí el mer imperi des del 1187. Cal pensar que el castell de Montbui estigué en actiu de manera constant fins als segles XII-XIII, moment a partir del qual els Montbui anirien desplaçant el seu lloc de residència al pla, concretament a la domus o Casa Gran situada al nucli antic de Santa Margarida de Montbui. En el transcurs del segle XV el poble s'havia convertit en el centre del domini feudal, en lloc del castell. Així el 1444, Joan Berenguer de Montbui s'identificava com a senyor del lloc de Santa Coloma de Montbui, expressió que demostra que el poble havia assimilat la capitalitat jurisdiccional i el lloc de residència habitual del baró. Tot i la possible utilització esporàdica de la fortalesa en moments de guerra i enfrontament, la influència de l'edifici anà decaient i fou només mantinguda per la presència de la veïna parròquia de Santa Maria de la Tossa fins el 1614. Desprès de segles d'abandonament, el 1954 es va crear l'Associació d'Amics de la tossa, format per Mossèn Francesc Espinalt i Garriga, rector de Montbui i altres persones interessades en el tema. Aquesta entitat es va mobilitzar per recuperar el patrimoni aconseguint el suport de les administracions, especialment de la Diputació de Barcelona. El 1956 es va crear el Patronat de la Muntanya de la Tossa, que va comprar els terrenys que envoltaven l'església de Santa Maria i aconseguria l'obertura de la carretera que porta a dalt de la Tossa. L'any 1967 es consolidà el castell i es deixà obert com a sala d'exposicions. L'any 1994 el Patronat es va constituir legalment en la Fundació Tossa de Montbui. L'any 2004, per tal de gestionar millor les necessitats del conjunt es va constituir el Consorci de la Tossa de Montbui format per l'Ajuntament de Montbui i la Fundació.</p> | 41.5551900,1.5798300 | 381568 | 4601365 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70654-foto-08250-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70654-foto-08250-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70654-foto-08250-75-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 70677 | Llegenda sobre les campanes de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-sobre-les-campanes-de-la-tossa | <p>VICTORI I AGUILERA, F.; MARTÍ I FIGUERAS, J.(1974) La Tossa de Montbui, Història i llegenda, Patronat de La Tossa de Montbui, Igualada, 1974</p> | XVIII-XXI | <p>Víctor Aguilera recollia una creença existent sobre les campanes que hi havia a la Tossa, abans del 1936. Segons ells, era una creença arrelada en la gent del país que si aquestes tocaven a bon temps, les tempestes s'allunyaven i salvaven així de les pedregades les collites dels contorns. VICTOR I AGUILERA (1974: 23)</p> | 08250-98 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Tot i que es desconeixen els orígens d'aquesta llegenda, com moltes altres similars, els seus orígens podrien situar-se en període modern-contemporani.</p> | 41.5552100,1.5804100 | 381616 | 4601367 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||||
| 70678 | Goigs de la Mare de Déu de Gràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-gracia | <p>VICTORI I AGUILERA, F.; MARTÍ I FIGUERAS, J.(1974) La Tossa de Montbui, Història i llegenda, Patronat de La Tossa de Montbui, Igualada, 1974</p> | XX | <p>La descripció és la següent :GOIGS A LLAOR DE NTRA. SRA. DE GRÀCIA VENERADA EN L'ERMITA DE LA TOSSA, DE STA. MARGARIDA DE MONTBUI Entrada:VII Puix del místic Sol Més tard get impia/Vos fóreu l'Aurora profanà el lloc sant/De Gràcia Senyora la Pàtria sofria/Doneu-nos consol. En guerra sagnant/El poble us enyora Estrofa:en mig d'aquell dol VIII/Aquesta muntanya. La pau sospirada/ De Montbui-Queralt, un jorn retornà/ De la Marca-Espanya vostra Ermita amada/ n'era termenal l'amor restaurà/ i de la gent mora cada cop Pastora/ terrible control. D'un més gran estol IX- Als bisbes d'Ausona. Segles us coronen/ Dóna aquest castell, al cim de Montbui/ Des de Barcelona bells esplets us donen/ Gran comte Borrell com ahir avuí/ Que fos fita/ alhora ram que mai s'esflora/ Del seu bisbat vol de bondats gresol. IIIX- En ell hi tenia. La més bona Mare/ Des de temps ignot sou pels vostres fills/ Ja Santa Maria mantell que els empara/ Un temple devot, en tots els perills/ Tron que d'allau mora si el mal ens ancora/ Destruí el revolt. Si el dol ens molt IV, XI- Amb l'Abat Oliva, Des del tossal vostre/ Bisbe que us té amor, guaita secular,/ Un nou temps arriba tota la gent nostra/ Pel vostre esplendor volgué Vos guardar./ Refer en bona hora De la vida en l'hora/ El temple resol. De pondre's el sol. V Tornada: Deixa senyoria. Puix de l'humà estol/ Tots els seus Barons sou la guiadora/ De Santa Maria De la Gràcia Senyora/ Foren uns fills bons, donen-nos-consol./ Cadascun l'adora/ Des del seu bressol VI- El gavatx un dia/ Volgueren cremar/ Vostre imatge pia/ En un gros fogar/ Del vestit la vora/ Ni es rostí tan sols</p> | 08250-99 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Després de la guerra, la diada del Roser de 1940, tingué lloc l'entronització de la Mare de Déu, que fou portada en processó des de Montbui. Allà fou col·locada en un altar provisional als murs del castell i durant la celebració foren estrenats els nous Goigs de la Mare de Déu de Gràcia, escrits per Mn. Francesc A. Espinalt, qui va perfilar els antics goigs que escrigué Mn. Amadeu, i que foren musicats pel mestre director del Schola, Joan Just i Bertran. Com a cloenda la Mare de Déu va entrar dins l'església. Actualment són cantats en celebracions litúrgiques especials com la Mare de Déu del Roser. VICTOR I AGUILERA (1974: 22)</p> | 41.5552100,1.5804100 | 381616 | 4601367 | 1940 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||||
| 70655 | Santa Maria de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-la-tossa | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. AMENÓS I ROCA Amadeu (1948) el abad-Obispo Oliva y los castillos de Montbui y Tous Vida. Núm. 28. pàg.3 AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. BOLÓS, J.; HURTADO, V.(2004) Atles del Comtat de Manresa (798-993), Rafael Dalmau editor, Barcelona. CABAÑERO SUBIZA B. (1996) Los castillos catalanes del siglo X. Circunstáncias históricas y cuestiones arquitectónicas. Institución Fernando El Católico. Diputación de Zaragoza. CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui, CASTELLÀ Gabriel (1934) La casa dels senyors de Montbui i la llosa sepulcral dels comtes de Plasència Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada. Núm. 31.pàg. 103-104. IGLESIAS Josep. (1963) La reconquesta a les valls de l'Anoia i el Gaià. Episodis de la història. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. Pàg. 64 TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | X-XI | <p>Església de planta basilical amb tres naus, capçades a llevant per tres absis semicirculars coberts amb voltes d'un quart d'esfera, que s'obren directament a aquestes naus, sense la interposició de cap arcada ni ressalt que faci la degradació entre aquests cossos d'edifici. Exteriorment l'edifici mostra una coberta a dues vessants amb lloses, que s'escampen per les teulades dels absis i formen filades concèntriques. Interiorment les naus es cobreixen amb volta. Cal destacar però, que les voltes de les naus són molt irregulars al llarg del seu recorregut, i segons el tram que ocupen adopten diferents perfils, que poden oscil·lar des d'un arc escarser, passant per un arc de mig punt, fins a convertir-se en segons quins trams en un arc de ferradura. Totes les voltes conserven perfectament les empremtes dels encanyissats de la cintra. Interiorment, les naus són separades per sis arcades de mig punt que es recolzen sobre columnes. Entre l'arc la columna s'interposen capitells tronco piramidals d'angles arrodonits, totalment llisos. A la capella del Roser es conserven les làpides sepulcrals de les antigues famílies de les cases Alemany i Vilaseca, dues de les masies més importants del terme. Es tracta de làpides que cobreixen vasos sepulcrals datats el 1705. El de la casa Alemany compta amb una decoració feta amb una calavera i ossos creuats. La il·luminació de l'església es realitza a través de finestres de doble esqueixada, coronades per arcs de mig punt, adovellats amb pedra tosca, i distribuïdes en nombre de quatre a la façana sud, dues a la nord, i una al centre de cada absis. El mur de ponent només compta amb una finestra cruciforme. La porta d'accés, oberta a la façana sud de l'edifici, correspon a una reforma efectuada al segle XVI, on aprofita l'obertura original. Es tracta d'un portal simple format per un gran arc de mig punt, format per grans dovelles, que es recolzen sobre impostes ornades amb motius geomètrics, possiblement aprofitades del portal alt-medieval. En contrast amb els murs de la nau, que són totalment llisos, la capçalera es mostra carregada de motius decoratius d'estil llombard, que es distribueixen al llarg dels tres absis en forma d'arcuacions cegues entre lesenes, fetes també amb pedra tosca, i repartides per parelles, llevat del compartiment central de l'absis principal, que en té tres. Les façanes de la nau compten amb contraforts atalussats, i amb l'afegit d'una capella moderna dedicada al Roser que s'adossa al mur nord, i que d'altra banda, és l'única ampliació que afecta la simplicitat estructural de l'edifici. L'element més airós de l'església és el campanar d'espadanya de dues obertures, erigit posteriorment sobre el mur de ponent.</p> | 08250-76 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El poblament actual del terme de Montbui té els seus orígens a l'alta edat mitjana, i està estretament lligat amb el procés de conquesta i repoblació de les terres de la Catalunya central, i concretament la conca d'Òdena, per part dels comtes catalans. Tot el sector de l'Anoia fou aprisiat teòricament per Guifré el Pilós i posseït pels seus successors, tot i que es tractà d'una ocupació molt precària. Els primers testimonis sobre el poblament alt-medieval de Montbui s'han de situar al segle X, si bé no pot ser descartada amb anterioritat la presència de grups de pagesos empesos per la necessitat de terres, amb caràcter esporàdic. La troballa d'un fons de cabana al sector de la Tossa així ho confirma. De fet, el primer document en el qual s'esmenta el terme de Montbui, és una compravenda de terres de l'any 936. No es descarta que contemporàniament a aquesta primitiva colonització agrària del territori hagués existit alguna fortificació rudimentària al cim de la Tossa, però no es tenen notícies de cap consagració eclesiàstica. L'any 960 el comte de Barcelona Borrell II atorgà els actuals termes de Montbui i Tous, situats llavors als confins del comtat d'Osona, al bisbe Ató de Vic. Ell i el seu successor Froià (972-995) promogueren la iniciativa repobladora de la zona. Fou precisament el bisbe Froià a qui s'atribueix la iniciativa de la construcció del castell de Montbui i de l'església de Santa Maria de la Tossa. Església i castell sofriren greument els avatars de les ràtzies musulmanes entre el 985 i el 1003, que devastà la comarca i possiblement també el conjunt defensiu de la Tossa. Els testimonis sobre la represa d'activitats a l'àrea de Montbui cal situar-los després de les diverses expedicions catalanes organitzades pel comte Ramon Borrell al califat de Còrdova entre els anys 1010 i 1018. El 1023 el bisbe Oliba de Vic infeudà els termes dels castells de Montbui, Saió i Tous a Guillem d'Oló o de Mediona. En l'acte de donació se li imposava l'obligació de repoblar els territoris i reconstruir els castells i temples. Cal suposar que al moment del seu testament, datat el 1032, aquests ja estaven reconstruïts. Alguns autors distingeixen dues etapes constructives força immediates, amb alguns remodelatge posteriors que no alteren substancialment les primitives estructures. La primera etapa la situen cap a finals del segle X, quan s'hauria aixecat el cos format per les tres naus. Històricament aquesta primera etapa es correspon al període del bisbe Froià. La segona etapa constructiva tindria lloc al primer terç del segle XI, quan s'hauria aixecat l'absis, amb característiques estilístiques clarament influenciades pel romànic llombard. Històricament aquesta etapa es correspondria a la reconstrucció del conjunt de la Tossa efectuada per Guillem Mediona entre el 1023 i el 1032. No obstant això, sembla imposar-se la idea que considera que tota l'obra respon a un projecte unitari fet a començaments del segle XI a instàncies de Guillem de Mediona. El que sí resulta clara és l'ampliació i modificació d'estructures que tingué lloc al segle XVI, obrint-se la capella al mur septentrional dedicada a la Mare de Déu del Roser. Aquesta modificació, si bé no representà una fet irreversible de l'estètica interior del temple, alterà durant segles la disposició origina dels elements de culte: dels dos primers arcs, se'n feu un de sol per banda, es posà la sagristia paredada a l'absis de la dreta i per simetria l'absis de l'esquerra restà tapat amb un retaule i un altar dedicat a sant Isidre. A l'altra banda de l'església, un decantament de la paret encarada a migdia féu que s'hi hagués d'afegir un contrafort exterior per reforçar-la. La construcció d'un campanar d'espadanya a la banda de ponent, en substitució d'un anterior que devia recaure sobre l'entrada del presbiteri, obligà a reforçar la paret del fons de l'església, doblant-ne l'amplada. Una escala desapareguda fa pocs anys, permetia l'accés al cloquer i a la coberta de l'església.</p> | 41.5552200,1.5804800 | 381622 | 4601368 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70655-foto-08250-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70655-foto-08250-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70655-foto-08250-76-3.jpg | Inexistent | Romànic|Pre-romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | (Continuació història) La construcció de la nova església parroquial de Santa Margarida de Montbui el 1614 va desvaloritzar el culte que es practicava a l'església de la Tossa, que es va veure relegada a segon terme. Si bé es va poder escapar relativament dels excessos del barroc, en èpoques més recents les parets interiors foren enguixades i les columnes, capitells i basaments de pedra arrebossats de morter i guix, en forma d'unes pilastres d'aspecte matusser, que amagaren qualsevol traça de pintura romànica que hagués pogut existir. L'any 1928 l'església de Santa Maria perdé el seu caràcter de sufragània, es suprimiren els cultes religiosos i es tancà el cementiri. A partir d'aquesta data les construccions del cim de la Tossa entraren en un llarg període d'abandó fins que el 1954 es constituí el Patronat de restauració de la Tossa de Montbui, filial del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Aquesta entitat, juntament amb la Diputació de Barcelona, emprengueren la tasca de restauració del temple, començant per l'eliminació dels altars afegits i les capes de guix que cobrien pilastres i parets, així com la renovació de la teulada i altres elements estructurals. El temple fou novament obert el 1961 i reconsagrat per l'abat de Montserrat Aureli Maria Escarré. TORRAS (1991 : 43) Actualment tenen lloc tres grans celebracions al llarg de l'any: La missa que acompanya a l'acte de Benedicció del terme al mes de maig. La celebració de Roser, també al mes de maig i la Festa de la Natura, celebrada el darrer diumenge del mes d'octubre. | 92|91 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 70701 | Pica baptismal de Santa Maria de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-santa-maria-de-la-tossa | <p>JUNYENT, Eduard; MAZCUÑAN A.(1975) Santa Margarida de Montbui a Catalunya romànica. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàg. 505-510.</p> | XII-XIII | <p>A l'interior de l'església de Santa Maria de la Tossa es conserva una pica baptismal, amb una estructura semblant a una mitja esfera, sostinguda per un curt peu cilíndric. Les proporcions són notables amb una alçada total de 72 cm, dels quals cal restar-ne 27 cm, que corresponen al peu. L'estructura de la pica compta amb un diàmetre extern de 102 cm i un gruix de pedra que ateny els 6 cm. La part més còncava de la pica té una obertura de 90 cm. Com a element decoratiu, destaca la presència d'una doble ziga-zaga estriada en paral·lel que ressegueix el contorn superior del vas.</p> | 08250-122 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Tot i la manca de dades concretes sembla que podria tractar-se d'una pica medieval, que podria ser datada entre els segles XII-XIII. El peu, d'altra banda, sembla un afegit posterior a pica pròpiament dita. A nivell de context històric cal relacionar la pica com un dels elements litúrgics propis del culte de l'església de Santa Maria de la Tossa, que al llarg de segles va exercir com a església parroquial del terme de Montbui.</p> | 41.5552200,1.5804800 | 381622 | 4601368 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70701-foto-08250-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70701-foto-08250-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70701-foto-08250-122-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 92|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 70702 | Pica beneitera de Santa Maria de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-beneitera-de-santa-maria-de-la-tossa | <p>JUNYENT, Eduard; MAZCUÑAN A.(1975) Santa Margarida de Montbui a Catalunya romànica. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàg. 505-510.</p> | XII-XIII | <p>Dins l'església de Santa Maria de la Tossa es localitza una peça utilitzada com a pica beneitera, que consisteix en un sol bloc de pedra dividit, mitjançant un motiu ornamental en forma de soga gruixuda, en dues parts be diferenciades, talment com si es tractés d'una capitell i un fust de columna. La part superior, que té forma d'una tassa, és ornada amb una cinta horitzontal que s'entrecreua amb unes altres col·locades verticalment, sota unes nanses massisses situades al capdamunt. L'alçada total d'aquest element és d'uns 56 cm, dels quals 25 corresponen al vas. La concavitat és configurada per un diàmetre extern d'uns 33 cm i un d'intern d'uns 25 cm. JUNYENT (1975: 511)</p> | 08250-123 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Diferents autors han suposat que aquesta peça singular podria procedir del castell, i haver estat aprofitada com a pica beneitera ja des d'antic. JUNYENT (1975: 511) L'existència d'un motiu ornamental com és el de la soga, indica la possibilitat de que pertanyi al període romànic, i sigui datable entorn als segles XII-XIII, tot i que també podria ser lleugerament posterior. Aquesta pica beneitera és col·locada damunt d'un bloc de pedra treballat que, per les seves característiques, podria tractar-se d'un suport d'altar també reaprofitat.</p> | 41.5552200,1.5804800 | 381622 | 4601368 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70702-foto-08250-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70702-foto-08250-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70702-foto-08250-123-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 92|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 70753 | Tombes medievals de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-medievals-de-la-tossa | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. AMENÓS I ROCA Amadeu (1948) el abad-Obispo Oliva y los castillos de Montbui y Tous Vida. Núm. 28. pàg.3 AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. BOLÓS, J.; HURTADO, V.(2004) Atles del Comtat de Manresa (798-993), Rafael Dalmau editor, Barcelona. CABAÑERO SUBIZA B. (1996) Los castillos catalanes del siglo X. Circunstáncias históricas y cuestiones arquitectónicas. Institución Fernando El Católico. Diputación de Zaragoza. CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui, CASTELLÀ Gabriel (1934) La casa dels senyors de Montbui i la llosa sepulcral dels comtes de Plasència Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada. Núm. 31.pàg. 103-104. IGLESIAS Josep. (1963) La reconquesta a les valls de l'Anoia i el Gaià. Episodis de la història. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. Pàg. 64 TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XII-XX | Han patit erosió i s'han desdibuixat algunes de les ornamentacions | <p>Conjunt ornamental de quatre tombes amb estela del període medieval enclavades al terra, a tocar de la capçalera de l'església de Santa Maria de la Tossa. Les tombes es destaquen per forma discoïdal, fetes en pedra amb base trapezoïdal i cap circular. Les seves mides són 21 x 144 x 10 cm. Aquestes esteles reposen sobre lloses de pedra trapezoïdals d'uns 35 cm de mitjana. Una de les esteles es troba escapçada, i una altra de les tombes ha estat reposada amb una estela reproduïda recentment amb un relleu interior en forma de castells. Les altres dues, que resten originals, es troben molt erosionades i han perdut l'ornamentació que omplia els caps circulars.</p> | 08250-174 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'existència de tombes situades a la capçalera de l'església de Santa Maria es troba relacionat amb l' ubicació de l'antic cementiri parroquial situat a llevant de l'actual església. La construcció de la nova església parroquial de Santa Margarida de Montbui el 1614 va desvaloritzar el culte que es practicava a l'església de la Tossa, que es va veure relegada a segon terme. El cementiri parroquial degué situar-se doncs a redós de la nova església, abandonant el costum d'enterrar-se a la vella. L'any 1928 l'església de Santa Maria perdé el seu caràcter de sufragània, es suprimiren els cultes religiosos i es tancà definitivament el cementiri.</p> | 41.5552200,1.5806000 | 381632 | 4601367 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70753-foto-08250-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70753-foto-08250-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70753-foto-08250-174-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest conjunt de tombes es troben relacionades contextualment amb l'església de Santa Maria de la Tossa, i és ben segur que devien trobar-se en les seves immediacions, ara bé, la seva ubicació actual no es correspon amb l'original, ja que l'antic cementiri parroquial fou eliminat i el seu espai l'espai transformat en jardí. La col·locació de les tombes en aquest indret respon a motius ornamentals. | 98|85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 70631 | Cal Truco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-truco | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50</p> | XX | L'edifici corre el perill de degradar-se de manera ràpida | <p>Edifici industrial situat a la part superior del poble, al començament del pendent de la serra de Santa Margarida. Al sector Est del poble. A nivell arquitectònic, s'aprecien dues fases constructives ben clares, que cal descriure de manera diferent. Per un cantó, s'aprecia el que degué ser el conjunt original de la construcció. Es troba format per una nau industrial de planta rectangular, amb la façana principal encarada a ponent. Aquesta part, es cobreix amb una teulada a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana. La nau, forma part d'un conjunt més ampli i es troba envoltada per un pati interior i protegida del carrer per un mur de pedra exterior. A la cantonada nord-oest de la nau, però com un cos exterior, s'adossa una vivenda unifamiliar. La façana principal d'aquesta casa, suposa una continuació del mur de tancament de la fàbrica, en línia amb la façana exterior del carrer. La nau compta amb obertures al llarg de tot el primer pis. Es tracta de grans finestrals rectangulars, coberts de forma arquitravada, units en grups de dos, que es separen rítmicament de dos en dos per murets adossats de maó arrebossat, que sobresurten de la línia de façana de principal a l'estil de pilastres. Actualment el maó vist pot apreciar-se en alguns punts degut a la caiguda de l'arrebossat. Els grups de finestrals es troben decorats amb un marc de ciment que els envolta i agrupa, i que es converteix a la part superior en un petit guardapols. Sobre la línia de finestrals del primer pis, la façana és recorreguda per un fris exterior format per petits dentellons. La vivenda adossada a la nau manté les mateixes característiques constructives que la nau, i es cobreix amb una teulada inclinada. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba encarada a ponent, seguint la línia del carrer i formant una continuació amb el mur. Segurament devia tractar-se de la vivenda de la persona que vigilava el conjunt, i controlava l'accés dels treballadors a la fàbrica, ja que la porta de tancament del mur de la fàbrica es troba a tocar de la porta d'accés de la vivenda. La porta d'accés a la vivenda és una obertura allindada que se situa en un dels cantons de la façana. A nivell de primer pis, es distingeixen un seguit de quatre balcons, amb un ràfec molt escàs. A nivell de golfes, s'obren quatre petits ulls de bou, que es corresponen amb els balcons del primer pis. Un llistó fet amb maó recorre horitzontalment la façana i marca la diferència entre pisos. La façana de ponent de la vivenda, que s'escau dins del pati de la fàbrica, s'obre amb diverses finestres a l'alçada del primer pis i golfes. Actualment, la vegetació cobreix bona part de la façana de la casa i de les estructures de la fàbrica i impedeix una correcta visualització del conjunt. Per un altre cantó s'aprecia un altre cos de l'edifici, que es correspon a una segona fase constructiva més moderna, aixecada ja ben entrat el segle XX. Es tracta d'un cos format per una nau industrial adossada al sector sud-est de l'edifici, que degué suposar una ampliació de la nau primerenca. Es tracta d'una nau de planta rectangular, construïda amb totxana i pintada de color groguenc, aixecada aprofitant el desnivell del terreny i situada en sentit perpendicular a l'edifici original. Compta amb seguit de finestrals quadrangulars que permeten la il·luminació interior. L'accés es realitza des de l'interior del conjunt.</p> | 08250-52 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La proximitat del terme de Montbui al nucli d'Igualada afavorí la presència d'indústria tèxtil al nucli de Santa Margarida com a complement de la producció agrícola . A les acaballes del segle XVII era comú el treball aïllat del tèxtil a les cases del municipi. Aprofitant els períodes d'inactivitat agrícola els ingressos es complementaven amb petits treballs de teixit i filatura. Fins ben entrat el segle XIX no es produirà el canvi necessari entre aquest sistema i el modern sistema industrial. Així apareixeran tres fàbriques d'una certa entitat. La primera en instal·lar-se serà la de Cal Bas que inicia la seva activitat al segle XVIII amb capital montbuienc i igualadí; dedicada inicialment a la producció de filatures, acabarà absorbint tots els processos industrials tèxtils fins al producte final. La segona en aparèixer serà la fàbrica de fils del Molí del Marxantdones (també conegut molt significativament com a Molí de del Vídues), situat a la riera de Tous, aprofitarà a partir de mitjan segle XIX la força de l'aigua per moure la nova maquinària que substituirà les moles del molí fariner. El darrer establiment industrial amb una certa potència d'aquest període serà la fàbrica de Claramunt & Cia., més coneguda com Cal Truco. Aquesta, que neix a la dècada dels 70 del segle XIX es dedicarà a la producció tèxtil i serà la darrera a extingir-se. Així, mentre les dues anteriors no arriben a superar els anys 30 del segle XX, Cal Truco tancarà arrel de la crisi del tèxtil dels anys 80 del segle XX.</p> | 41.5553900,1.6054200 | 383702 | 4601353 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70631-foto-08250-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70631-foto-08250-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70631-foto-08250-52-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 120|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 70584 | Pou de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-tossa | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163.</p> | <p>Estructura que acull un dels pous existents a la mola de la Tossa de Montbui. Es troba ubicat a la cara nord del castell de la Tossa, al peu del turonet on s'aixeca el castell. Es tracta d'una construcció de planta circular aixecada en mur de parament irregular a base de pedres escantonades de mides diferents unides amb morter de calç. La coberta es fa amb tres lloses de pedra circulars disposades una a sobre de l'altre. El pou s'obre de cara al nord-est amb una boca quadrangular oberta en vertical al mur, per la qual cosa aquest es rebaixa creant una banqueta a la part inferior. Actualment, la boca es troba protegida per un enreixat.</p> | 08250-5 | Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Mossèn Amenós aportava notícia de l'existència de dos pous d'aigua a la Tossa: ' un sota la part nord de la torre -que sempre tingué aigua-, i un altre al collet, camí de les antenes. Aquest últim fou excavat a roca viva.' AMENOS (1949: 129-163). Per la seva proximitat al castell no cal descartar que es tracti d'un pou d'origen medieval, reformat en període contemporani i utilitzat mentre els masovers del mas Castell estigueren al cim de la Tossa. L'estructura actual és obra del període contemporani. Actualment es troba en desús.</p> | 41.5555000,1.5791300 | 381510 | 4601401 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70584-foto-08250-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70584-foto-08250-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70584-foto-08250-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Més que pou, deu tractar-se d'una cisterna situada al peu del castell, de menor capacitat que la coneguda com a cisterna de la Tossa. | 98|119|85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 70615 | Font del Safareig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-safareig-0 | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | <p>La font del Safareig, es troba ubicada al carrer de Sant Roc, 35 del nucli antic de Montbui, davant mateix de la plaça del Safareig i actualment està connectada a la xarxa pública d'abastament d'aigua potable. Es tracta d'una font formada per un peu de ciment rectangular de 160 cm d'alçada x 55 cm d'amplada x 56 cm de fons, acabat a la part superior en forma de deus aigües i acabat amb un teuladet ornamental. Aquest peu compta a la part inferior amb una pica molt simple feta amb maons. Tot el conjunt es troba assentat sobre un terra format per rajoles quadrangulars de terra cuita de color marró. Com a element decoratiu, la font compta amb una ornamentació situada a la part superior del peu consistent en un cercle motllurat amb una creu al centre. Sota aquest element, es situa l'aixeta metàl·lica que permet el pas de l'aigua. Tot el peu es troba pintat en color blau clar, ressaltant la creu central en una tonalitat més vistosa.</p> | 08250-36 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El nom de font de Safareig fa relacionar la font amb el proper safareig situat a uns metres de distància, a l'altra banda del carrer. Es tracta d'un dels safareigs omplerts amb aigua del rec, situats a l'entrada del nucli antic. Possiblement es tracti d'una font aixecada a començaments del segle XX.</p> | 41.5555500,1.6044100 | 383618 | 4601372 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70615-foto-08250-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70615-foto-08250-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70615-foto-08250-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 70649 | Fornícula de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-de-sant-roc | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Fornícula dedicada a Sant Roc situada a la façana principal de la casa situada al carrer Sant Roc núm. 17, dins del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. Arquitectònicament, s'ubica a nivell de primer pis, sobre la porta principal d'accés a la casa. La fornícula pròpiament dita conté la figura de Sant Roc dempeus sobre un pedestal quadrat. Consisteix en una talla de guix policromada de petites dimensions que mostra al Sant vestit amb vestidures pobres, tocat amb un barret d'ala ampla i mostrant les llagues del genoll. Com a atribut s'acompanya d'un bastó d'on penja la carbassa d'aigua i gos fidel al cantó dret, que segons la tradició li llepava les ferides. La fornícula es troba protegida per un vidre exterior. L'obertura es troba emmarcada per un conjunt de rajoles ceràmiques quadrangulars que s'adossen a la façana principal de la casa i conformen un espai quadrangular, limitat per una vora també rodó de ceràmica blau marí. La decoració interior de les rajoles forma un conjunt floral fet per dos grans gerros de flors, a banda i banda de l'obertura de la fornícula, que tenen la seva continuació vegetal a la part superior de l'obertura. A nivell cromàtic, destaquen els colors blaus, grocs i grisos sobre el blanc de base de les rajoles. La part inferior del marc de rajoles, sota la fornícula es troba ocupada per un text d'advocació al sant. El text dedicat és el següent: EN LA CAPELLA GENTIL RECORDANT-NOS VOSTRES GESTES PRESIDIU LES NOSTRES GESTES EL TREBALL I EL VIURE HUMIL DEFENSEU D'AQUEST VEÏNAT POBRE I RIC, BO I PECADOR SIGUE NOSTRE PROTECTOR SANT ROC. SEMPRE VENERAT</p> | 08250-70 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Segons informació oral facilitada per alguns veïns, la casa on s'ubica actualment la fornícula era a mitjans del segle XX una casa de grans dimensions on els amos de la fàbrica de Cal Truco passaven l'estiu. La fornícula ja existia, tot i que ells l'habilitaren i li posaren les rajoles decoratives per embellir-la. Quan els propietaris es van vendre la casa, ja molt vella, es va adaptar a l'edifici actual, tot conservant la fornícula.</p> | 41.5557800,1.6053600 | 383698 | 4601396 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70649-foto-08250-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70649-foto-08250-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70649-foto-08250-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 70606 | Cisterna de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-la-tossa | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. CASANELLAS I SOLÉ J. (1998) 'Retalls d'història del poble i els seus barris'. Santa Margarida de Montbui.</p> | X-XXI | <p>Construcció situada a l'extrem del pla de la Tossa, a tocar del beneïdor. Exteriorment s'aprecia un mur realitzat en pedra seca, que aprofita una petita elevació del terreny en aquesta zona, i sobresurt com si fos un marge realitzant una forma corbada. Al centre de la paret s'observa una obertura quadrangular amb el perímetre reforçat per lloses de pedra i morter, que actualment es presenta protegida per una reixa pintada en color verd. L'interior de la cisterna es cobreix amb una volta de canó.</p> | 08250-27 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Molt possiblement l'origen d'aquesta cisterna es troba lligat a la presència del castell i de pobladors al cim de la Tossa. Segons Amenós una descripció feta per Amenós, la cisterna presentava aquest aspecte l'any 1949. 'Hi ha tres forats: un al costat de la volta, per donar entrada a l'aigua; un al mig de la volta, i un altre a la paret lateral; amb una escala de pedra que baixa fins al fons, que avui es troba ple de runa' AMENOS (1949: 129-163) El 1965 la cisterna fou netejada i rehabilitada i es van treure les escales perquè hi pogués haver més cabuda d'aigua. CASANELLAS (1998:10)</p> | 41.5559600,1.5740000 | 381083 | 4601459 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70606-foto-08250-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70606-foto-08250-27-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 70697 | Gegants de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-la-tossa | XX | <p>Conjunt de gegant i geganta del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. Es tracta de dues figures amb una estructura metàl·lica folrada de fibra de vidre i porexpan a sobre i policromats. A sobre duen vestits fets amb roba de vellut i roba de diversos colors. La figura del gegant du un drac daurat al cap representant la vinculació de Santa Margarida i del poble amb els dracs. Cap de les dues figures fa al·lusió a cap personatge en particular sinó que es volia representar a la gent del poble com a veïns del nucli antic i de la Tossa.</p> | 08250-118 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els gegants van ser fets l'any 2007 per iniciativa de l' escultor local Rafel Vilella. Van sortir per primera vegada per la festivitat de Santa Margarida al nucli antic. Actualment surten el dia d'aquesta festivitat al nucli antic senser haver un grup estable de geganters.</p> | 41.5560300,1.6032400 | 383522 | 4601427 | 2007 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70697-foto-08250-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70697-foto-08250-118-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Rafel Vilella | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 70646 | Casa del carrer Mare de Déu de Gràcia, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-mare-de-deu-de-gracia-3 | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XIX | <p>Edifici de planta quadrangular entre mitgeres cobert a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Tot i que no s'aprecia el parament, podria tractar-se d'un mur de paredat irregular, que ha estat desprès arrebossat. La façana principal es troba encarada a llevant, seguint la línia de les cases del carrer Mare de Déu de Gràcia. La casa, compta amb planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baixa s'aprecia un portal principal realitzat en pedra, formant a la part superior un arc escarser. La dovella central o clau du esculpida la data de 1870, i les inicials T.A. a banda i banda. Aquesta arcada es recolza sobre carreus rectangulars, sent els últims de proporcions i amplada superior a la resta. Aquest portal deixa lloc a un espai entremig, a partir del qual s'obre les portes d'accés a la vivenda. A nivell de primer pis s'obre una finestra balconera i una finestra quadrangular, i a nivell de golfes les obertures es troben constituïdes en una doble arcada formant una eixida protegida per una barana de ferro.</p> | 08250-67 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquesta casa, forma, juntament amb la casa del costat que du el núm. 1, una unitat urbanística i constructiva de gran uniformitat. La casa du la data de 1870 a la llinda de l'arc d'entrada, i ben bé podria tractar-se de cases aixecades a finals del segle XIX.</p> | 41.5560700,1.6056700 | 383724 | 4601428 | 1870 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70646-foto-08250-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70646-foto-08250-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70646-foto-08250-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 70616 | Font de la Macària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-macaria | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | <p>La font de la Macaria es troba situada al carrer Major del nucli antic de Montbui, al costat de les escales de l'església. Es tracta d'un element format per un peu aixecat en maó rectangular unit amb ciment de 86 cm d'amplada per 155 cm d'alçada i acabat en forma de dues aigües amb un teuladet fet també en maó. Als peus d'aquest cos es situa una pica feta amb ciment de 30 cm d'alçada per 64 cm d'amplada per 36 cm de fons. Al centre del peu s'inserta una aixeta metàl·lica que permet el pas de l'aigua. Actualment es troba connectada a la xarxa pública.</p> | 08250-37 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La font fou construïda l'any 1903 per l'empresa Aigües Artés. L'any 1901 Aigües d'Artés canalitzà les aigües de les fonts de Ca l'Alemany, Can Rafeques i can Passanals i perforà nous pous al torrent de la Garrigosa, amb la finalitat d'obtenir aigua per proveir el municipi d'Igualada. La presa d'aigües del terme municipal de Montbui per part d'aquesta empresa s'havia iniciat el 1897, i havia estat la causa de diverses protestes per part dels veïns de Montbui. Finalment l'any 1901 el propietari i el consistori municipal arribaren a un acord que permetia la captació d'aigua a canvi del compromís de construir algunes fonts públiques al poble de Montbui. També és coneguda com a font de Cal Morgades, per la seva proximitat a la casa de Cal Morgades del Carrer Major.</p> | 41.5560800,1.6058100 | 383736 | 4601429 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70616-foto-08250-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70616-foto-08250-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70616-foto-08250-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 70596 | La Tossa II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tossa-ii | V-I a.C. | Està en un pendent massa exposat a l'erosió | <p>El Jaciment de la Tossa II. Durant la visita efectuada a aquest jaciment l'any 1984, en el transcurs de la realització de la Carta Arqueològica, es constatà la presència de ceràmica ibèrica en un pendent orientat a ponent, vessant assolellat del sector anomenat 'el pou' i que probablement procedeix del cim de la Tossa. No es va apreciar l'existència de cap mena d'estructura. Només es van recollir materials molt rodats, com ara fragments de paret d'àmfora ibèrica , un petit fragment amorf de ceràmica campaniana i la vora d'un vas de ceràmica ibèrica feta a torn i de pasta bicolor. En aquest lloc no s'aprecia ceràmica romana. Tot això fa pensar que en diversos sectors del cim de la Tossa hi havia hagut hàbitats ibèrics, ja que també al costat de migdia es poden recollir varis fragments d'aquesta ceràmica, circumstància que s'aprecià quan s'excavà al fons de la cabana alt-medieval de la tossa.</p> | 08250-17 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Descobert pel Centre d'Estudis Comarcal d'Igualada (CECI), l'any 1975</p> | 41.5560900,1.5807600 | 381647 | 4601464 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70596-foto-08250-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70596-foto-08250-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70596-foto-08250-17-3.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment. | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 70656 | Beneidor de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/beneidor-de-la-tossa | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. AMENÓS I ROCA Amadeu (1948) el abad-Obispo Oliva y los castillos de Montbui y Tous Vida. Núm. 28. pàg.3 AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. BOLÓS, J.; HURTADO, V.(2004) Atles del Comtat de Manresa (798-993), Rafael Dalmau editor, Barcelona. CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui, TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Situat a l'entorn de La Tossa, és un magnífic mirador de la Conca d'Òdena i de la comarca de l'Anoia en general. Actualment es tracta d'un espai d'uns 50 m2 situat al sector nord i sobre elevat, dins de la mola de la Tossa. Tot i tractar-se d'un lloc net de vegetació, no compta amb cap delimitació ni barrera de caràcter arquitectònic que marqui el perímetre de l'indret. Com a elements destacables que indiquen la presència d'aquest espai, actualment es localitzen un seguit de fites de pedra troncocòniques d'uns 35 dm d'alçada, una columna de ciment enclavada sobre una base quadrangular de ciment, i una estructura similar a un banc de ciment. També destaca la presència d'una creu de ciment, al sector més elevat del beneïdor, que es recolza sobre una base trapezoïdal de ciment, formant un únic bloc.</p> | 08250-77 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La festa de la benedicció del terme es feia tradicionalment el dia 3 de maig. Hi pujaven veïns de tot el terme. Des del nucli antic de Santa Margarida es pujava en processó resant pel camí de les Costes. Un cop al cim es feia una missa a l'església i desprès a la plaça del davant s'esmorzava. Des del beneïdor es feia la benedicció del terme i desprès es baixava pel camí de la Serreta. Mentre s'anava baixant, el campaner anava tocant les campanes de l'església de la Tossa per anunciar que es baixava. Un cop s'arribava al poble, a l'entrada es col·locava una creu i es resava, i finalment es feia una altra missa a Santa Margarida. A la dècada del 1980 es va deixar de celebrar. Tradicionalment no hi havia cap element que marqués aquest indret. La creu actual i les fites que delimiten l'espai foren implantades aquestes darreres dècades.</p> | 41.5561600,1.5810200 | 381669 | 4601471 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70656-foto-08250-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70656-foto-08250-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 70647 | Casa del carrer Mare de Déu de Gràcia, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-mare-de-deu-de-gracia-1 | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XIX | <p>Edifici de planta quadrangular entre mitgeres cobert a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Tot i que no s'aprecia el parament, podria tractar-se d'un mur de paredat irregular, que ha estat desprès arrebossat i pintat en color blanc. La façana principal es troba encarada a llevant, seguint la línia de les cases del carrer Mare de Déu de Gràcia. La casa, compta amb planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baixa s'aprecia un portal principal realitzat en pedra, amb un graó monolític a la part inferior. A nivell de primer pis s'obre diferents finestres, i a nivell de golfes s'aprecia un seguit de tres arcades separades per pilastres, que conformen una eixida, protegida per baranes de ferro.</p> | 08250-68 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>No es tenen notícies sobre els orígens d'aquesta casa, però juntament amb la cada del costat (núm.3) formen una unitat constructiva i urbanística molt unitària. A nivell constructiu podria tractar-se de cases aixecades a finals del segle XIX. La casa amb el núm. 3 du la data gravada a la llinda del 1870. Com a edifici, s'aprecien reformes estructurals a finals del segle XX, possiblement per adaptar-la a les noves necessitats de la vivenda.</p> | 41.5562700,1.6054700 | 383708 | 4601450 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70647-foto-08250-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70647-foto-08250-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70647-foto-08250-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 70633 | Cal Guarro o cal Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guarro-o-cal-dalmau | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50</p> | XX | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a quatre aigües, que omple la cantonada del carrer Major amb la Plaça de Catalunya i el carrer Travessia Anselm Clavé Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La construcció és feta amb mur de paredat irregular, arrebossada posteriorment amb ciment i pintada en color marró. A la part posterior de l'edifici s'adossa un cos quadrangular i un mur cobert amb teula, que protegeix un pati posterior de grans dimensions. La façana principal es troba encarada al carrer Major, i s'obre amb un portal central acabat amb un arc escarser, actualment desvirtuat pel balcó del primer pis. A banda i banda s'obren dues finestres adintellades, protegides amb reixes, i també desvirtuades pels balcons del primer pis, que s'escauen just a sobre de la llinda. Un sòcol recorre la planta baixa de l'edifici, sobresortint de la línia de façana. Al primer pis s'obren tres balcons de gran volada, producte d'una reforma posterior de la casa -1918-. Tots tres són acabats a la part superior de forma allindada i decorats amb un guardapols sobreposat que al centre de la llinda imita un petit arc conopial. Les dimensions d'aquests balcons, obra d'una reforma posterior de la casa, són el motiu del trencament de les llindes i arcs de les obertures de la planta baixa. El pis de les golfes s'obre amb tres petits ulls de bou, que s'escauen simètricament amb les obertures del primer pis i planta baixa. La façana lateral, encarada a la plaça Catalunya, manté la mateixa composició decorativa, obrint-se amb dues finestres quadrangulars a la planta baixa, que sobresurten enreixades, i tres obertures al primer pis. Les obertures del primer pis, són força irregulars, destacant-ne una rectangular de petites dimensions, una altre rectangular al centre, de majors dimensions, i un balcó amb dues mitges finestres corbades a banda i banda, que formen un conjunt unificat. Les obertures del primer pis són acabades amb llinda, que de forma similar a la façana principal es decoren amb un guardapols sobreposat ornamentat amb un petit arc conopial al centre. Per les similituds decoratives, aquestes obertures podrien ser obra també de la reforma del 1918. Al pis de les golfes s'obren dos ulls de bou de petites dimensions. El cos adossat al cantó de migdia de la casa, seguint la línia de carrer, sembla un afegit posterior. Es troba format per planta baixa i primer pis, i es troba acabat amb un terrat pla sobre la primera planta, que es protegeix amb balustres. La façana posterior de la casa compta amb obertures formades per finestres a l'alçada del primer pis, i ulls de bou al pis de les golfes. Com a elements decoratius destacables, l'edifici compta amb un seguit de culs de llàntia amb decoració vegetal concretament fulles - ubicats al final de cadascuna de les canaleres de plom que recorren la façana, i que semblen haver tingut al seu dia una altra funció. Destaca especialment el gran ràfec o barbacana de la teulada, que sobresurt en gran mesura vers al carrer.</p> | 08250-54 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquesta casa ha estat propietat de diferents famílies. El mot de Cal Guarro prové del masover. Una de les famílies foren grans propietaris de Montbui i la seva finca s'estenia a l'altra banda del carrer on avui dia resten uns edificis destinats al trull d'oli i també una sala de cafè</p> | 41.5564100,1.6037000 | 383561 | 4601468 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70633-foto-08250-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70633-foto-08250-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70633-foto-08250-54-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Vinculada històricament a la casa existeix la veïna Sala de Cal Guarro, que a la dècada del 1930 era un dels cafès més populars de Montbui i un dels llocs habituals de reunió dels veïns d'ideologia esquerrana. Actualment només s'aprecien els paraments exteriors, ja que l'interior es troba convertit en magatzem. La casa del Cal Guarro comptà amb un important trull d'oli que estigué en actiu fins a la dècada del 1970. Actualment els propietaris asseguren que no es conserva cap peça de l'antiga indústria. | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 70638 | Cal Martró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-martro | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XIX-XX | Molt reformada | <p>Edifici de planta rectangular entre mitgeres, situat al centre del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'una construcció feta en mur de paredat irregular, que ha estat arrebossat i pintat en color blanc, tot i que la pintura es troba ja molt esmorteïda. Compta amb planta baixa, primer i segon pis, i es cobreix a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal es troba orientada a llevant seguint la línia de cases del carrer Major. A nivell de planta baixa s'observa la presència d'un sòcol de ciment que sobresurt uns centímetres de la línia de la façana. Aquesta planta s'obre amb un portal d'accés de grans dimensions acabat amb un arc rebaixat, que possiblement ha estat eixamplat i que dóna accés als baixos de l'edifici. L'accés a l'interior de la vivenda es realitza a través d'una porta allindada situada en un extrem de la façana sense cap element ornamental. A nivell de primer pis, destaca un balcó protegit amb una barana exterior de ferro que s'escau sobre el portal de la planta baixa, i una finestra quadrangular, que s'escau sobre la porta d'accés a la vivenda. A nivell de segon pis s'obren dues finestres quadrangulars. Entre aquestes dues finestres, s'ha assenyalat un espai emmarcat a la paret, con es pot llegir AÑO 1927 J.S. Es tracta d'una incisió a l'arrebossat de la paret, i el marc que el protegeix és fet amb una faixa de ciment formant un quadrat. La part posterior de la casa és visible des del carreró posterior, al qual es té accés pel pas cobert que queda sota la casa veïna de Cal Cadiu. Com es pot observar, a la part del darrera de la casa s'ha afegit un cos rectangular de planta baixa, que es cobreix de forma plana i permet una terrassa a nivell de primer pis de la casa. Aquesta terrassa s'ha protegit amb una barana de ferro molt senzilla. A nivell de planta baixa, aquest cos es troba format per un mur que s'alça un tram i que continua amb pilars de maó a les cantonades i a mig tram de mur, sobre els quals es recolza. Aquest espai, que queda semiobert sembla destinat a tasques agrícoles.</p> | 08250-59 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Segons informació oral facilitada per alguns veïns del nucli antic, aquest edifici és dels més antics del carrer Major. La planta baixa estava destinada a escola de nenes, mentre que al primer pis s'ubicava l'Ajuntament. L'any de 1927 que s'observa a la façana correspon a una reforma. El nom de Cal Martró també és actual, ja que l'original Cal Martró es trobava a tocar de Cal Beneficiat.</p> | 41.5564900,1.6041000 | 383594 | 4601476 | 1927 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70638-foto-08250-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70638-foto-08250-59-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 70651 | Làpida sepulcral del panteó dels comtes de Plasència | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-sepulcral-del-panteo-dels-comtes-de-plasencia | <p>CASTELLÀ Gabriel (1934) La casa dels senyors de Montbui i la llosa sepulcral dels comtes de Plasència. Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada. Núm. 31.pàg. 103-104. FERRER VIVES, F.d'A., Heràldica catalana, vol.2 Ed. Millà, Barcelona, 1995 GONZÁLEZ D. () http://historiamontbui.blogspot.com/ TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVII | Molt reformada | <p>Làpida sepulcral situada al terra del presbiteri, arran de les escales d'accés, en l'interior de la nau central de l'església de Santa Margarida de Montbui. La làpida cobreix una tomba o cripta en forma de creu grega. El centre es troba format per un cub de 280 cm d'amplada i els braços de la creu fan 115 cm de fons per 200 cm de llargada. La làpida és realitzada en pedra i es troba esculpida amb elements decoratius diversos. La làpida es troba formada en realitat per tres lloses rectangulars disposades una al costat de l'altre, que contenen inscripcions commemoratives sobre diferents membres de la família, entre ells Josep Lanuza i Rocabertí. Les tres lloses es troben envoltades cadascuna per un marc decorat amb elements florals i vegetals. A l'hora, les tres es troben encabides en un altre marc decorat amb un alt relleu, que conté diversos quadres on es poden distingir els atributs heràldics de la casa comtal de Plasència i d'altres elements ornamentals al·legòrics de la seva condició militar i nobiliària. S'aprecien dos dels quadres decorats amb pedrenyals i escopetes, un altre amb escenes rurals pageses i una altre amb la representació un rostre.</p> | 08250-72 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El sepulcre familiar dels comtes de Plasència a l'església de Santa Margarida de Montbui manté estreta relació amb la presència de la residència senyorial de la família a l'altre costat de la Plaça Major del poble, coneguda també com a Casa Gran. La família dels comtes de Plasència es trobava formada pels descendents de les nissagues de Montbui, originaris del terme, que a mitjans del segle XVI s'entroncaren amb la família nobiliària originària d'Aragó dels Lanuza. L'entroncament de famílies catalanes ennoblides amb nissagues nobles d'altres regnes peninsulars és un fet molt comú al llarg d'aquest segle. En aquest cas concret, es produí mitjançant el casament de Claudi de Lanuza amb Anna de Montbui, hereva de les possessions dels Montbui. El seu fill i successor fou Claudi Lanuza i Montbui, que el 1551 es casava amb Isabel de Grimalt. L'any 1611 el rei Felip III atorgava a la branca aragonesa de la família el títol de comtes de Plasència. El 1643 el títol passava a la branca catalana en esgotar-se la línia familiar aragonesa. Els segles XVII i XVIII els comtes de Plasència tingueren una gran presència i protagonisme sobre les terres del terme de Montbui construint un casal senyorial a la plaça de la vila, davant de l'església, que serví de residència familiar en les seves estades a Montbui. La tomba va ser construïda a iniciativa de Josep Lanuza i Rocabertí, comte de Plasència, possiblement a finals del segle XVII, i serví de sepultura a diversos membres de la família, que foren enterrats al panteó familiar. Hi figuren entre d'altres membres: Gerónima de Lanuza de Perellós i Vilarig morta el 27 de juny de 1679, Gertrudis d'Homs i de Vilanova, morta el 4 de juliol de 1682, Maria de Lanuza i d'Homs, morta el 10 de juliol de 1719, Antoni de Lanuza i d'Homs, mort el 4 d'agost de 1731, Bonaventura de Lanuza i d'Homs, degà de la catedral de Tarragona, mort el 4 d'agost de 1743, i Josep Lanuza i Monbuí Vilarig, comte de Plasència, vescomte de Rueda i Perellós i senyor de Ceret, mort el 13 de desembre de 1688. Existeix constància documental que la tomba fou profanada en dues ocasions: durant la guerra del Francès, i l'any 1936, quan fou espoliada tota l'església.</p> | 41.5565100,1.6050600 | 383674 | 4601477 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70651-foto-08250-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70651-foto-08250-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70651-foto-08250-72-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Part de la làpida es troba sota l'actual altar major de l'església. Durant la darrera reforma de l'església-l'any 1956- no es respectà l'espai de la llosa i el pedestal fou col·locat a sobre. | 96|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 70634 | Cal Cadiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cadiu | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50</p> | XIX | L'edifici es troba molt degradat. | <p>Edifici de planta rectangular entre mitgeres, situat seguint la línia del carrer Major, dins del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'una construcció feta en mur de parament irregular, arrebossat amb ciment, tot i que alguns trams es troben molt malmesos. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes, i es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal es troba encarada a llevant, seguint la línia del carrer principal. A la planta baixa, destaca la presència, al cantó esquerre d'un pas cobert que permet l'accés des del carrer Major a un carreró interior entre les cases. Actualment, al sostre del pas cobert encara s'aprecia l'embigat de fusta que aguanta els pisos superiors de la casa. El portal d'accés a l'interior de l'edifici es situa al cantó dret de l'edifici, i es tracta d'una obertura molt senzilla acabada amb un arc rebaixat on es pot llegir l següent llegenda: ANY 1829. A nivell de primer pis destaquen dues finestres balconeres i un balcó amb una peanya molt estreta que s'escau sobre el pas cobert de la planta baixa. A nivell de golfes, destaca l'obertura d'un petit finestró i d'una eixida formada per dues grans obertures separades per un pilar central i acabades a la part superior per un arc molt rebaixat. Totes dues obertures compten amb la protecció d'una barana de ferro actualment molt malmesa. La façana lateral de la casa s'estén al llarg del carreró interior entre cases. Únicament s'aprecien algunes finestres a nivell de primer i segon pis. L'edifici mostra signes d'abandonament prolongat i de degradació molt acusada.</p> | 08250-55 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>No es tenen dades sobre aquesta casa, però podria tractar-se d'una de les més antigues del nucli de Santa Margarida. La seva estructura, dins l'entramat urbanístic del nucli antic, fa que una part dels baixos de la casa estiguin destinats a pas soterrat i permeti l'accés a un carreró posterior. Sobre el portal d'accés a la casa s'aprecia la data de 1824 que permet situar l'edifici actual a començaments del segle XIX, però no es pot descartar la resta d'algun edifici més antic.</p> | 41.5565200,1.6041600 | 383599 | 4601480 | 1829 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70634-foto-08250-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70634-foto-08250-55-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 70644 | Línia de façanes del carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/linia-de-facanes-del-carrer-major | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVII-XXI | Reformada | <p>Línia de façanes que forma el carrer Major del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. S'estén des de la Plaça de Catalunya fins al final del carrer, en direcció a l'església. El tipus d'edifici que conforma aquest carrer, pertany fonamentalment al que es coneix com arquitectura popular. Es tracta d'un edifici de caire pagès i menestral, de planta rectangular o quadrangular, entre mitgeres, cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, de planta baixa, primer i segon pis, o bé primer pis i golfes, i en ocasions golfes obertes a l'estil d'eixides. El tipus de construcció que predomina és fet amb mur de paredat irregular i desprès arrebossat. En ocasions amb pintura de color blanca o marró. No existeix un tipus de portal predominant, podent apreciar-se des de portals amb arcs adovellats de mig punt, a portals amb arcs rebaixats, escarsers, portals adintellats, fins i tot portals de nova fabricació. A nivell de primer pis predominen els balcons, amb peanyes, en la majoria dels casos molt estretes, i baranes de ferro treballat. En ocasions només s'aprecien finestres. Alguna d'aquestes cases compten amb portals de pas a les estances de treball de la planta baixa i portals d'accés a la vivenda, que acostuma a situar-se a nivell de primer pis. Juntament amb aquest tipus de vivenda popular, datable entre els segles XVIII-XIX i principis del XX, s'aprecien cases que han estat reformades aplicant nous estils d'obertura de finestres i balcons. Amb tot, es tracta de reformes de les darreres dècades del segle XX, que no han trencat massa la uniformitat general el carrer, respectant sobretot les alçades. Enmig, s'aprecien també algunes que sí han trencat la sintonia del conjunt de façanes del carrer.</p> | 08250-65 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La primera menció documental expressa l'existència d'un nucli habitat al lloc de l'actual poble de Montbui data de mitjans del segle XII, concretament del 1166. La primera visió íntegra del poble l'ofereix el capbreu del 1403, segons el qual apareix descrit l'embrió de la futura trama urbana, configurada al voltant de l'església i l'actual carrer Major. En total apareixen censades un total de vuit cases entorn a la plaça de l'església, el carrer de fora o Major, i el carrer de Dalt. Malgrat els entrebancs polítics i demogràfics del segle XV, a partir del segle XVI el creixement humà i el desenvolupament urbanístic del nucli antic de Montbui entren en un procés imparable. La construcció de l'església de Santa Margarida entre els anys 1600 i 1614 donà l'impuls definitiu a l'urbanisme del poble. L'estat de la urbanització de Santa Margarida segons els capbreus dels anys 1635 i 1685 revela l'existència d'un carrer Major, que s'ha convertit ja en carrer principal amb una mitjana de 22 - 24 cases; un altre carrer anomenat Pedret amb una o dues cases; la Plaça de Dalt o de Capdevila amb 3 cases, la Plaça de l'església amb una casa segurament la Casa gran o casa Palau dels Plasència -; i el carrer de la Bassa, amb una casa. Com es pot apreciar el poble es consolida entorn al carrer Major, que sempre té el major nombre de cases, amb una progressiva extensió cap a l'est, pels carrers anomenats de Dalt o de Capdevila, conegut al capbreu del 1520 com el carrer Corrible que va de Claramunt a Vilanova i de Pedret, dibuixant tots dos una forca amb arrencada al carrer Major i amb el vèrtex al temple de Santa Margarida. TORRES (1991: 28). D'aquest període data el testimoni més antic d'edifici del carrer Major encara conservat, com és l'escut de Cal Beneficiat, datat el 1688. A Mitjans del segle XIX el gruix de cases semblava concentrar-se al carrer Major. D'aquest període podrien ser la majoria de les cases encara existents. Algunes dates recollides mostren cases del 1829, com Cal Cadiu. Altres poden datar-se més entrat el segle XX, com Cal Martró(1927 )- , o la casa del Carrer Major, 10 (1926) -. Possiblement la casa del carrer Major 7 es troba en aquesta mateixes circumstàncies - entre 1920 i 1930. En algunes altres cases s'aprecien reformes de la dècada del 1970-1980, i alguna és de nova construcció, com la casa núm. 24.</p> | 41.5565500,1.6044100 | 383620 | 4601483 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70644-foto-08250-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70644-foto-08250-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70644-foto-08250-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | ||||||||
| 70652 | Santa Margarida de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-de-montbui | <p>CASTELLÀ Gabriel (1934) La casa dels senyors de Montbui i la llosa sepulcral dels comtes de Plasència. Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada. Núm. 31.pàg. 103-104. MARTINELL C (1934) Un altar i un crucifix de l'escultor Sunyer. Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada. Núm. 31. Igualada. Pàg. 105-107. FERRER VIVES, F.d'A., Heràldica catalana, vol.2 Ed. Millà, Barcelona, 1995 GONZÁLEZ D. () http://historiamontbui.blogspot.com/ TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVII | <p>L'Església Parroquial de Santa Margarida de Montbui fou construïda el 1614 prop de l'antiga església de Santa Coloma, a la qual substituí. Es tracta d'un edifici de planta basilical i nau única coberta a dues aigües, que manté l'orientació tradicional de les esglésies amb la capçalera situada a l'est i l'entrada a l'oest. La façana principal es troba orientada a ponent i manca totalment de decoració pictòrica o escultòrica, a excepció del portal d'accés. Un portal rematat a la part superior amb un arc escarser format per dovelles de mida mitjana i brancals formats també per carreus de mides diferents que sobresurten de l'arrebossat de la façana. Sobre la dovella central del porta es llegeix: en 1606 ce feu la iglesia/se muda lo portal en 1818. La façana nord compta amb l'obertura de tres petits rosetons a la part superior del mur, que es corresponent interiorment amb tres capelles laterals, i que proporcionen la il·luminació interior a l'església. Respecte a la façana nord, encara són visibles sota l'arrebossat del que devia ser el portal principal d'accés a l'edifici, i que fou tapiat el 1818, moment en el qual fou traslladat a la façana de ponent. Sobre les restes d'aquest antic portal s'aprecia la llinda amb la llegenda: sindicat agrícola. Aigües Bones de Montbui, molt esborrada, i que roman com a testimoni dels aldarulls del 1936. A nivell d'absis, destaquen dues obertures ogivals, que ocupen pràcticament tota la superfície dels murs nord i sud de l'absis. Com a element decoratiu, es troben reforçades amb maó que combina dues tonalitats cromàtiques. Com a fita visual destaca la presència del campanar, afegit el 1731 al cantó sud-oest de l'edifici. Es tracta d'un campanar de base quadrangular. A l'alçada del carener de l'edifici, dues motllures exteriors permeten el pas de la base quadrangular al cos octogonal amb el qual es perllonga. Aquest tambor octogonal superior es decora amb un seguit de finestrals cecs emmarcats amb arcs de mig punt. A nivell constructiu, es distingeixen clarament dues tipologies. Mentre que la base quadrangular del cos s'ha construït amb mur de paredat irregular amb les cantonades reforçades per carreus de mida més gran; el tambor octogonal del cos es troba construït amb carreus de mida mitjana ben treballats i disposats en fileres ordenades. Interiorment es tracta d'una església d'una sola nau amb tres altars laterals a cada cantó, presbiteri i cor. Al cantó de migdia les capelles es troben dedicats als Sant Crist, al Roser i a Sant Josep. Al cantó nord hi trobem el baptisteri, la capella de sant Maure i la del Sagrat Cor. L'advocació a aquestes capelles és posterior a la reforma del 1956. A nivell d'imatgeria destaca l'altar i imatges de la capella del Roser. Es tracta de l'antic altar major de la Tossa, i d'una talla del Roser del segle XVIII salvada de la destrucció de la guerra. A la capella de Sant Josep, l 'única que conserva la seva advocació original, destaca l'oli de la mort de Sant Josep, també del segle XVIII. També cal tenir en compte el trifori, un element poc habitual a les esglésies d'aquestes dimensions. El presbiteri és elevat amb quatre graons per sobre de la resta del sòl de l'església. Al terra del presbiteri, arran de les escales d'accés hi ha excavada la cripta dels comtes de Plasència en forma de creu grega. Tot l'interior de l'església ha estat arrebossat i pintat en un color clar on ressalten motllures daurades que recorren el tram superior com si fos un fris. Amb tot, part d'aquest cromatisme és fruit de la reforma posterior a la Guerra Civil, ja que a les fotografies antigues pot apreciar-se la pedra vista. Com a element destacat, cal fer esment de la presència d'una coberta interior formada per voltes d'aresta a la nau central i per una volta estrellada a l'absis de gran bellesa i perfecció. Les claus de volta, actualment pintades, també són les originals, destacant la de l'altar, amb la figura de santa Margarida.</p> | 08250-73 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'església parroquial de Santa Margarida de Montbui substituí la desapareguda església de Santa Coloma de Montbui, al voltant de la qual s'havia desenvolupat el nucli urbà de Montbui, conegut actualment com a nucli antic de Santa Margarida. L'anàlisi detallat de la documentació medieval dóna a entendre que l'antiga església de Santa Coloma estaria construïda en un indret proper, potser a tocar el carrer Major. L'església de Santa Margarida fou al seu moment, doncs, una construcció de nova planta, sense comptar amb les restes de l'antiga església a sota. L'inici de la construcció del temple de Santa Margarida pot datar-se del 15 de març del 1600 TORRAS (1991: 27) amb la solemne col·locació de la primera pedra. Aparentment les obres es perllongaren per espai de set anys, ja que en les dovelles de pedra de la porta d'entrada hi ha esculpida la inscripció en 1606 ce feu la iglesia. No adquirí la categoria parroquial fins l'any 1614 substituint l'antiga església de Santa Maria de la Tossa. La construcció del nou temple es troba en estreta relació amb una etapa de considerable desenvolupament demogràfic i urbanístic del poble, producte d'una bona conjuntura econòmica i social. Com es pot apreciar, l'església de Santa Margarida substituïa l'antiga església de Santa Coloma, que presumiblement havia quedat petita, i l'església parroquial de Santa Maria. Aquest fet ha estat interpretat com una consolidació del nucli poblacional de Santa Margarida i la potenciació d'aquest per part dels senyors de Montbui, en detriment del turó de la Tossa, que restaria abandonat. L'aposta de la família per la nova església i residència al poble es completà amb l'elecció d'aquesta com a lloc pels enterraments familiars i la construcció d'una cripta mortuòria a iniciativa de Josep Lanuza i Rocabertí, comte de Plasència a finals del segle XVII, i que es localitza sota les escales del presbiteri. Posteriorment se li han conegut diverses obres que han ajudat a dotar-la de la seva fisonomia actual. En concret, el 1731 es té notícia de l'afegit de l'actual campanar de planta octogonal. L'any 1800 el campanar fou dotat d'un rellotge mecànic, construït pel manyà i rellotger Antoni Ratera d'Igualada, per un preu de 150 lliures. Interiorment l'ornamentació es va completar al segle XVIII amb la fàbrica d'un gran retaule barroc, que fou encarregat el 1722 a l'escultor manresà Josep Sunyer, i que fou lamentablement destruït el 1936. L'any 1818 fou realitzada una reforma al portal d'accés a l'església, fins llavors amb sortida a la Plaça Major, el qual fou tapiat obrint-ne un de nou al final del temple encara en ús. Sobre les dovelles de la porta del portal nou fou esculpida la inscripció: ce mudà la porta en 1818. Durant el període de la Guerra Civil (1936-1939) va sofrir diversos saquejos i destruccions i fou utilitzada com a seu del sindicat agrícola, cosa que encara es reflecteix en les restes d'una retolació existent a la façana nord de l'església, de cara a la plaça.</p> | 41.5565600,1.6050200 | 383671 | 4601483 | 1600 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70652-foto-08250-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70652-foto-08250-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70652-foto-08250-73-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Cal dir que la patrona de l'església de Santa Margarida (segons la tradició) és la santa que domina el diable i els monstres infernals i per això es veu representada amb un drac sota els peus. També es veu esculpida la figura d'un drac en una de les claus de volta esculturades. La tradició popular atribueix el canvi de titularitat de l'església, de Santa Coloma a Santa Margarida, al patronatge exercit per una de les dones membres de la família Lanuza, anomenada Margarida, que hauria pagat l'altar major de l'església a canvi de l'advocació de la santa. Aquesta tradició no ha pogut ser contrastada documentalment. ALVAREZ (1986: 15) Deixant de banda la descripció dels elements arquitectònics i escultòrics de l'església encara avui conservats, els components ornamentals més valuosos del temple foren al seu dia els retaules barrocs dedicats a Sant Isidre i el Crist crucificat, ambdues obres de l'escultor manresà Josep Sunyer, autor juntament amb Josep Moragues de retaule de l'altar major de l'església de Santa Maria d'Igualada. El contracte de les obres data del 11 de gener del 1722 i permet conèixer els detalls. TORRAS (1991: 44). Ambdues obres foren destruïdes el 1936, restant només els clixés conservats a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia i la glossa estilística que en feu l'escultor Cesar Martinell l'any 1934. | 96|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||
| 70661 | Fons documental de la Parròquia de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-santa-margarida | XVII-XX | <p>Els fons documental conservat a la parròquia de Santa Margarida de Montbui es troba format per les següents sèries: Obits 1661- 1747; Defuncions I. 1939 en endavant; Enterraments. 1894- 1935; Baptismes. Llibre 3º. 1660-1687 fins el. Llibre IV. 2002 en endavant ; Matrimonis. 1939- 1971 fins Matrimonis.1997 en endavant.; Ressolució del plet entre el regidor de Montbui i el benefici de Sant Josep sobre els censos pendents de l'any 1715 i altres endarreriments. 1715-1755 i 1799. Cens parroquial de Santa Margarida de Montbui 1956-1957 (redactat per Mossèn Francesc d'Assis Espinalt) - Libro de cuentas. 1939 - Libro de Acción católica. 1940 - Statum animarum 1939- 1943 i 1950-1954 - Cofradia de la Doctrina Cristiana. 1939-1950 - Salpàs de la parròquia de Santa Margarida de Montbui. 1939 (de Mossèn Amadeu Amenós) - Consueta de la parròquia. 1952-1959 - Confraria del Santo Sacramento. 1950-1952 - Inventari de la sagristia i l'arxiu parroquial. 1957 - Llibreta de recaudación de los bancos de la iglesia de Montbui (1943) Carpeta de testaments - Testaments. 1934-1945. Fons fotogràfic de la parròquia format per esdeveniments relacionats amb l'església i les festivitats locals: - Caramelles, coral, corpus, processons, visites del bisbe etc.. entre els anys 1950 i 2000. - Fotografies dels altars Sant Maure, de Sant Isidre i Sant Josep anteriors al 1936 - Fotografies del retaule de Sant Maure (1920-1930) - Fotografies de l'església amb obres (1956) - Fotografia de Sant Maure - Fotografies de l'altar Major (anys 1950-1955) - Fotografia de l'altar Major i retaule de Santa Margarida (1920-1930) - Fotografia de l'escut dels Marquesos de Dos aigües. - Fotografia del campanar exterior (1950) - Fotografia de l'altar de Sant Isidre (1920-1930)</p> | 08250-82 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els registres parroquials són recollits a partir del 1563, moment que coincideix amb la finalització del Concili de Trento. Aquest concili va imposar obligatòriament a totes les parròquies la recollida de registres ordenats de tot els seus feligresos, així com dels baptismes, matrimonis i òbits que es celebraven a la parròquia. Poc temps desprès, aquesta documentació es veié enriquida amb l'aparició de les consuetes i llibres d'adminsitració interna de les parròquies. El llibre parroquia més antic conservat al fons parroquial de Santa Margarida data del 1661, i es tracta d'un llibre d'òbits. A partir d'aquí, les sèries sagramentals es conserven quasi bé íntegres fins a l'actualitat. Un gruix important el forma la documentació del segle XX formada per inventaris, llibres de comptes, i un llibre del salpàs. Un altre gruix important és el fons gràfic format per esdeveniments relacionats amb l'església i les festivitats locals al llarg de les darreres dècades.</p> | 41.5565600,1.6050200 | 383671 | 4601483 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||||
| 70704 | Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-2 | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII | <p>Imatge de la Mare de Déu del Roser dins l'església parroquial de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'una talla de fusta policromada que presenta la Mare de Déu dreta amb la imatge del nen Jesús agafat amb el braç esquerre. La Mare de Déu du un vestit llarg amb plecs de color rosat ornamentat amb una túnica que li penja del braç esquerre i li puja per la falda en color blau i daurat. Du el cap coronat per una petita corona sobre la qual es recolza l'aura platejada. La figura del Nen Jesús es presenta nua de cintura en amunt i en actitud de beneir.</p> | 08250-125 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Segons informació oral procedent del mossèn de la parròquia, es tracta d'una talla del segle XVIII que presidia l'antic altar de la Mare de Déu del Roser, situat al trifori de l'església, sobre les capelles laterals de sector nord. Estilísticament es podria correspondre a una talla de finals del segle XVIII o començaments del segle XIX.</p> | 41.5565600,1.6050200 | 383671 | 4601483 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70704-foto-08250-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70704-foto-08250-125-2.jpg | Física | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 96|98|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 70705 | Altar Major de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-la-tossa | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII | <p>Antic altar major de l'església de Santa Maria de la Tossa, ubicat actualment a la capella del Roser de l'església de Santa Margarida de Montbui, en substitució de l'antic altar de Sant Pau i Sant Pere, que fou destruït durant la Guerra Civil. Es troba format per un retaule de fusta d'uns tres metres d'alçada, que encaixa al centre un ara de pedra rectangular. L'ara es troba decorada amb tres bandes al front, simulant una decoració de marbre marró als costats i mantell ornamental al centre. Sobre aquesta ara es localitzen tres graons pintats amb color gris ornamentats amb un relleu floral daurat. Sobre el graó superior es troba la imatge de la Mare de Déu del Roser amb l'infant Jesús. Respecte al retaule de fons, es troba format per tres carrers. Els dos laterals compten amb una part inferior que acompanya a l'ara central. Aquesta part es troba pintada en color marró i decorada amb un relleu que forma un enreixat de rombes i sobresurt pintat en color daurat. La part superior d'aquests carrers centrals conserva el color marró del fons, i s'ha decorat amb una arcada que ressalta en daurat i que manté forma de mig punt a l'exterior i forma polilobulada a l'interior. L'arcada exterior es troba coronada per un frontó superior en forma de copa florida. El carrer central, és el doble d'ample que els carrers laterals i manté la simetria ornamental, conservant el color marró al fons i sent decorat amb una arcada que sobresurt del fons en color daurat. A l'igual que els laterals manté una forma d'arcada de mig punt a l'exterior i polilobulada a l'interior. La part superior del carrer central es corona amb una gran arcada de mig punt que s'estén cap als carrers laterals, ornamentada a la part superior amb palmes vegetals que sobresurten exemptes i amb una representació de l'Esperit Sant al centre, encapçalant tot l'altar. Tota aquesta ornamentació superior s'ha pintat en color daurat. Destaca la presència de dues columnes d'alabastre exemptes- una per banda- situades entre el carrer central i els laterals. El basament d'aquestes columnes presenta una petita porta, ja que s'utilitza com a sagrari. Aquestes columnes obliguen al coronament superior del carrer central a fer un reculat, trencat la línia del retaule, aportant-li volum. Sota l'arcada superior s'aprecia un fris que ressegueix la part interior pintat en color blau i decorat amb motius estrellats pintats en daurat. A nivell iconogràfic, l'altar ha estat reutilitzat i adaptat a les noves necessitats de l'església de Santa Margarida. Actualment es troba ubicat a la capella del Roser, i s'han aprofitat els pedestals dels carrers laterals i el central per presentar tota una iconografia de la Mare de Déu, que es presenta en les seves tres versions, soltera -Puríssima Concepció-, Mare- Mare de Déu del Roser- i Vídua - Mare de Déu de la Soledat-. De les tres imatges només la Mare de Déu del Roser és antiga.</p> | 08250-126 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Tot i la manca de dades concretes, la tradició oral afirma que es tractava de l'altar major de l'església de Santa Maria de la Tossa, que fou traslladat a l'església parroquial de Santa Margarida i aprofitat com a altar del Roser. Estilísticament pot ser datat a finals del segle XVIII.</p> | 41.5565600,1.6050200 | 383671 | 4601483 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70705-foto-08250-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70705-foto-08250-126-2.jpg | Física | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|99|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 70706 | Quadre de la mort de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadre-de-la-mort-de-sant-josep | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII | <p>Oli conservat a la capella de Sant Josep, dins de l'església parroquial de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'una pintura que representa la mort de Sant Josep, visible en estat d'ancià dins d'un llit, acompanyat per les figures de la Mare de Déu al cantó dret i de Jesús en estat d'adult, al cantó esquerre. Als peus de llit, contrapesant la importància de Jesús al quadre apareix l'arcàngel San Gabriel oferint una corona de flors al moribund. La part superior del quadre es troba ocupada per la figura de Déu envoltant d'àngels en un marc de núvols daurats. A nivell compositiu, l'artista a creat un marc triangular amb elements florals al centre del quadre, que envolten la Mare de Déu. A tocar de la Mare de Déu les flors són assutzenes, la flor que apareix com a atribut a la vara de Sant Josep, i que simbolitza la castedat masculina i el respecte i la protecció oferta a la Mare de Déu portadora del fill de Déu. Cromàticament, la pintura presenta una gran abundància de tons daurats, que s'observen al cel i a la túnica de l'arcàngel, així com de vermells, que apareixen especialment a les túniques. Aquesta dualitat cromàtica sobresurt d'un fons enfosquit i obscur al darrera. Al peu de la composició s'observa l'escut del terme municipal, amb els camps alternant un castell i les aigües.</p> | 08250-127 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'oli que es conserva a la capella de Sant Josep pot ser datat de forma aproximada al segle XVIII, i segurament fou fet la capella en la qual actualment es troba, i que es la única que conserva l'advocació original d'abans de la Guerra Civil. Actualment es desconeix el nom de l'autor del quadre.</p> | 41.5565600,1.6050200 | 383671 | 4601483 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70706-foto-08250-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70706-foto-08250-127-2.jpg | Física | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 96|98|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 | |||||||||
| 70723 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-31 | XVII-XXI | <p>El diumenge de Pasqua a la sortida de la missa els nens de l'escola de primària de Santa Margarida de Montbui organitzen una cantada de caramelles basada en diverses cançons. En ocasions la cantada ha anat acompanyada d'alguns balls de caramelles.</p> | 08250-144 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Les caramelles eren organitzades antigament pel jovent de Santa Margarida de Montbui i es celebraven durant dos dies. El dissabte s'anava a cantar per les masies del terme, i el diumenge dins del nucli de Montbui. Actualment són organitzades per la parròquia de Santa Margarida pel diumenge de Pasqua, cantades a la sortida de la missa, a l'espai immediat a la plaça.</p> | 41.5565600,1.6050200 | 383671 | 4601483 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Difícil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 50,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc