Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 70580 | Camí Vell de la Llacuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-la-llacuna | <p>MIRALLES I SABADELL F i altres (2002) Els camins ramaders del Vallès Occidental. Ponències Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. 2002. www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/70466/86565</p> | XIV-XXI | <p>Antic camí que des del nucli antic de Santa Margarida de Montbui es dirigia a la població de la Llacuna. Aquest camí seguia el curs del torrent de Garrigosa, als peus de la serra de Santa Margarida i travessava el terme municipal en sentit nord-sud. Dins del poble de Montbui enllaçava amb el camí que d'aquesta població menava a Igualada i es convertia, per tant, abans de la construcció de la C-37, en la principal via de connexió entre Igualada i el Penedès, passant per Santa Margarida de Montbui i la Llacuna. A l'alçada de la masia de Can Vidal es convertia en l'antiga carrerada ramadera de la Llacuna. Actualment es tracta d'un camí planer de terra, que discorre al peu de la Serra de Santa Margarida, entre aquesta i el torrent. La seva amplada és variable, entre els 3 i 4 metres, travessant en alguns sectors el bosc, a la part baixa de la Serra. Al marge dret del camí discorre, durant bona part del traçat el rec .</p> | 08250-1 | (08710 Santa Margarida de Montbui ) | <p>Aquest camí ha estat la principal ruta de comunicació del nucli de Montbui vers al sud. Històricament ha estat identificat com a part de l'antiga carrerada de la Llacuna, utilitzada en les rutes de transhumància dels ramats vers al Penedès. Segons Miralles, aquesta carrerada era un gran branc del camí de la Segarra que, a l'indret del cementiri de Pinós, trencava cap a l'Alt Penedès. El seu itinerari, a grans trets, segons Miralles, era el següent: el cementiri de Pinós, el castell de Boixadors, Can Verges, La Llavinera, Can Passada, Pedrafita, Briançó, Sant Genís, Cal Cansalada, els boscos del Vidal, Françola, la Llacuna, coll de la Barraca, Guardiola de Font Rubí, la Granada les Cabòries, Olesa de Bonesvalls i Begues. MIRALLES (2002:32) En tot cas no sabem exactament quin era el seu recorregut entre el mas Cal Cansalada i els boscos del Vidal, si el camí es feia a través del poble de Santa Margarida o devia passar als peus de la Tossa. Tot i que durant segles va ser la principal via de comunicació cap al sud, des de la construcció de la carretera C-37, a començaments del segle XX, va deixar de ser utilitzada. Actualment només és considerada com un espai de lleure per ciclistes i excursionistes.</p> | 41.5601700,1.6135900 | 384392 | 4601872 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70580-foto-08250-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70580-foto-08250-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70580-foto-08250-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Ferran Miralles opina que la via rebia el nom de via Mercadera i formava part del Camí de Sant Jaume. Aquest fet no ha pogut ser comprovat. | 85|94|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 70581 | Creu del Maginet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-maginet | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XIX | <p>Monument commemoratiu situat al marge dret del riu Anoia, a tocar de la llera del riu. El monument es troba format per un basament quadrangular, creat amb carreus de pedra rectangular units amb ciment, de 73 cm d'amplada per 120 cm d'alçada. Sobre aquest basament s'alça una estructura piramidal monolítica de 32 cm d'alçada per 36 cm d'amplada a la part superior. Sobre aquesta estructura s'alça un petita base, també monolítica, de 30 cm d'amplada per 15 cm d'alçada, sobre la qual recau una creu llatina de ferro de considerable alçada, pintada en color negre, amb els extrems dels braços treballats. A la cara de ponent del basament inferior es llegeix la següent inscripció: ' Teresa Lliró a su amado esposo Magín Rabell que murió en este lugar el 18 de enero de 1904. EL obispo de Vich Dr. José Torras y Bages concedió 50 dias de indulgencia por todo acto de piedad en sufragio del alma del difunto'.</p> | 08250-2 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El nom de la creu de Maginet ve perquè s'erigí en lloc on va morir d'accident Magí Rabell el 18 de gener de 1904. L'aixecament i consagració del monument devia produir-se poc desprès d'aquest esdeveniment. La iniciativa fou de la seva esposa Teresa Lliró.</p> | 41.5759600,1.6195800 | 384920 | 4603617 | 1904 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70581-foto-08250-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70581-foto-08250-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Històricament, Magí Rabell fou un veí d'Igualada que morí accidentalment mentre provava un arma de foc amb un altre veí. El lligam d'aquest personatge amb Santa Margarida de Montbui és nul, però l'accident tingué lloc en territori montbuienc, i actualment forma part del paisatge habitual de la llera del riu. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 70582 | Rec Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-comu | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. RAURICH J. SANTACANA M (1982) L'activitat econòmica a l'àrea igualadina a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XIV-XXI | <p>Rec de 5,5 km de llargada que canalitza les aigües al naixement del Torrent de la Garrigosa i discorre en direcció al nucli antic de Montbui. El curs del torrent és paral·lel al torrent i al vell camí de la Llacuna. La seva estructura està formada per un petit vall excavat al terra d'entre 20 i 25 cm de fondària i uns 20 cm d'amplada de mitjana. La construcció és feta amb lloses de pedra tot i que alguns trams ha estat reformat amb formigó. El rec omple al llarg del seu recorregut diverses basses destinades al rec d'horts. Un cop entrat dins del nucli de Montbui el rec omplia una bassa situada a tocar de l'església de Santa Margarida, per regar els horts de la rectoria, i dues basses dins la propietat de la Casa Gran, una per regar els horts i una altra per rentar la roba i per usos domèstics.</p> | 08250-3 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La historiografia tradicional atribueix la construcció d'aquest rec a una iniciativa dels comtes de Plasència, senyors de Montbui, i s'hauria convertit en un dels estímuls importants en la fixació de la població al nucli antic de Santa Margarida: 'El rec del Comú de Montbui va ser construït pel baró de Montbui, per a proveir-se de l'aigua necessària, des de Cal Alemany fins a la Casa Gran. Per tal motiu, els que utilitzaven l'aigua per regar, havien de dar-li parts dels fruits que collien. Ara aquest rec ha passat a domini públic i s'escura cada any al matí de Sant Isidre, prenent part en aquesta feina un de cada casa, cridats pel nunci; que a punta de dia segueix el poble trucant una planxa de ferro, que és el senyal de costum.'AMENOS (1949: 129-163) Tot i la presumpta autoria que la tradició popular atribueix als comtes de Plasència, el rec és una construcció documentada des del segle XIV, i es tractava d'un rec de caràcter comunal no subjecte a restriccions fiscals per part dels senyors del terme. Aquest fet no descarta modificacions i ampliacions fetes al segle XVII lligades a l'arribada de l'aigua a la Casa Gran, propietat dels comtes. També la creació de la primera Comunitat de regants als segle XVIII indica la titularitat pública d'aquesta infraestructura. La documentació municipal de finals del segle XIX descrivia el rec procedent 'de una presa construida de muchísimos años en el torrente Garrigosa, muy cerca del manatial de Can Alemany, para recoger sus aiguas y las del Grifol, fuentes que salen en el alveo del torrente, para llevarlas por medio de una acequia hasta una balsa, desde donde las utilizan los vecinos para riego y usos domésticos' TORRAS (1991: 35)</p> | 41.5544100,1.6022600 | 383437 | 4601248 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70582-foto-08250-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70582-foto-08250-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70582-foto-08250-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Actualment el rec continua regant els horts propers al nucli de Santa Margarida. | 98|119|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 70583 | Creu de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-tossa | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. VICTOR I AGUILERA F. (1974) La tossa de Montbui. Història i llegenda. C.E.C.I. Igualada.</p> | XX | <p>Creu situada al peu del camí que baixa del conjunt monumental de la Tossa, al marge dret després del primer revolt. Es tracta d'una senzilla creu llatina de quatre braços realitzada en ferro forjat, amb els extrems ornamentats amb dues volutes situades en paral·lel. La creu, pròpiament dita reposa sobre una base rectangular de ciment, que compta amb una inscripció a cada cara. A la cara nord es pot llegir: 'De la creu no fugis pas que per tot la trobaràs', a la cara oest es llegeix: ' Clau del cel', a la cara sud es llegeix: 'Roser de maig 1955', i a la cara Est es llegeix: 'Arbre de la vida'. Aquesta base rectangular reposa, al mateix temps, sobre un pedestal trapezoïdal fet amb carreus de pedra rectangulars units amb ciment. El pedestal s'ha assentat sobre una superfície planera feta amb petites lloses de pedra, que permet anivellar el terreny i fer-lo pla.</p> | 08250-4 | Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Es tracta d'una creu commemorativa aixecada l'any 1955 per iniciativa popular amb la idea de commemorar la festivitat del Roser. Actualment no és objecte de culte o de commemoració específica.</p> | 41.5548400,1.5796000 | 381548 | 4601327 | 1955 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70583-foto-08250-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70583-foto-08250-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70583-foto-08250-4-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 70584 | Pou de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-tossa | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163.</p> | <p>Estructura que acull un dels pous existents a la mola de la Tossa de Montbui. Es troba ubicat a la cara nord del castell de la Tossa, al peu del turonet on s'aixeca el castell. Es tracta d'una construcció de planta circular aixecada en mur de parament irregular a base de pedres escantonades de mides diferents unides amb morter de calç. La coberta es fa amb tres lloses de pedra circulars disposades una a sobre de l'altre. El pou s'obre de cara al nord-est amb una boca quadrangular oberta en vertical al mur, per la qual cosa aquest es rebaixa creant una banqueta a la part inferior. Actualment, la boca es troba protegida per un enreixat.</p> | 08250-5 | Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Mossèn Amenós aportava notícia de l'existència de dos pous d'aigua a la Tossa: ' un sota la part nord de la torre -que sempre tingué aigua-, i un altre al collet, camí de les antenes. Aquest últim fou excavat a roca viva.' AMENOS (1949: 129-163). Per la seva proximitat al castell no cal descartar que es tracti d'un pou d'origen medieval, reformat en període contemporani i utilitzat mentre els masovers del mas Castell estigueren al cim de la Tossa. L'estructura actual és obra del període contemporani. Actualment es troba en desús.</p> | 41.5555000,1.5791300 | 381510 | 4601401 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70584-foto-08250-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70584-foto-08250-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70584-foto-08250-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Més que pou, deu tractar-se d'una cisterna situada al peu del castell, de menor capacitat que la coneguda com a cisterna de la Tossa. | 98|119|85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||
| 70585 | Forn de ciment del camí del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ciment-del-cami-del-cementiri | <p>PANAREDA I CLOPÉS JM (1996) Resum de geografia física de Catalunya. Ed.Eumo. RAURICH J. SANTACANA M (1982) L'activitat econòmica a l'àrea igualadina a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Estructura de planta rectangular semisoterrada, aixecada aprofitant el pendent natural de la muntanya. Ubicada a peu del camí del cementiri i antic camí de Montbui a Igualada, a escassos metres del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. Actualment l'estructura es troba abandonada i parcialment coberta per la vegetació, malgrat tot, s'aprecia una construcció feta en mur de parament irregular format per pedra i còdols de petites dimensions unides amb morter de calç, amb les arcades i obertures reforçades per maó. La part superior sembla coronada per una barana massissa, feta del mateix tipus de parament que la resta, que podria haver servit per protegir la part superior i crear una terrassa superior. L'estructura sembla orientada a ponent, mirant al camí. S'aprecia en el mur de ponent dues arcades de diafragma, una a nivell de terra - del camí - i a l'altra a sobre, a nivell del que seria un primer pis. L'arcada inferior deixa intuir part de les estructures del forn, principalment les cambres de combustió, reforçades amb morter de calç i maó, i les restes d'una canonada de ferro, utilitzada com a sortida de fums. L'arcada superior crea una volta de mig punt rebaixada i dóna lloc a petit balcó obert i protegir per un tram de maó, que forma part del mur. A aquesta galeria o balcó interior s'accedeix mitjançant una porta situada al mur del cantó nord. A l'interior s'aprecia una estructura quadrangular, la utilitat de la qual es desconeix. Al mur nord, només s'aprecia la porta d'accés a la galeria del primer pis, actualment tapiada. La part superior del forn es troba actualment molt malmesa i ocupada per la vegetació. Entre les restes, encara s'aprecien les restes d'un accés superior al forn, actualment tapiat amb formigó i protegit per una reixa. A tocar del forn, les marques del terreny deixen insinuen la presència de l'antiga guixera que ha donat lloc a una relleu en el terreny. Actualment la vegetació emmascara les possibles restes d'activitat antròpica.</p> | 08250-6 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aixecat com a forn de calç, fou reconvertit en forn de ciment a començaments del segle XX. El propietari era el senyor Permanyer. Va deixar de funcionar a començaments del 1930.</p> | 41.5570100,1.6091600 | 384017 | 4601527 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70585-foto-08250-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70585-foto-08250-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A tocar del forn, el terreny mostra les restes d'una antiga cantera de guix destinada a l'extracció de pedra de guix destinada al forn del costat. Es troba ubicada al peu de l'antic camí de Santa Margarida a Igualada, i actual camí del cementiri, al sector nord del forn. Actualment les restes de l'acció antròpica sobre el paisatge es troben molt esvaïts, i només s'aprecia una petita entrada en la muntanya en forma de relleu irregular. La vegetació i els arbres han cobert totalment aquest tall en la muntanya. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 70586 | Pont Gran de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-gran-de-montbui | <p>LACUESTA R. GONZÁLEZ X. (2008) Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona. Pàg. 125-128.</p> | XIX | <p>El Pont Gran de Montbui, aixecat sobre el riu Anoia a la carretera d'Igualada a Valls, uneix el sector SO de la ciutat d'Igualada, a tocar del barri de les Adoberies amb el barri de Sant Maure de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'una estructura de rasant lineal de 160 metres de llarg per 12 d'ample, formada per 10 arcs de punt rodó que generen voltes i arcades de punt rodó. Els arcs s'agrupen en tres trams separats per contraforts que arriben fins a la mènsula del tauler. El primer tram (al cantó d'Igualada) i el tercer (a Santa Margarida de Montbui) estan formats per tres arcs i un arc, respectivament, amb volta de maó, i el central, per sis arcs amb volta de formigó, fruit de la reconstrucció portada a terme després de la Guerra Civil. La fàbrica original era carreuat regular, però els timpans del tram central, en reconstruir-los, es van fer amb un paredat de capserrat. Només els pilars d'aquest mateix tram, sobre el riu Anoia, tenen un tallamar a cada cara, que dibuixa una semicircumferència de grans carreus coronada per una cornisa imposta de pedra motllurada acabada en un element cònic. LACUESTA (2008:120)</p> | 08250-7 | Barri de Sant Maure (Crta. De Valls. C-37, km.0,5. 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La carretera d'Igualada a Valls va ser prevista als plans estatals de 1864 i 1877, però l'any 1900 encara estava en construcció. El pont de Montbui, conegut també com el Pont Gran es va projectar i bastir entre 1884 i 1895, a iniciativa del Centre Catalanista d'Igualada, en qual va promoure una subscripció popular que va encapçalar l'Ajuntament. Per la Guerra Civil Espanyola va patir diversos danys i va haver de ser reconstruït parcialment als anys quaranta. LACUESTA (2008:125)</p> | 41.5788900,1.6076700 | 383932 | 4603959 | 1895 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70586-foto-08250-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70586-foto-08250-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 70587 | Capella de Santa Anna de Saió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-anna-de-saio | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. TORRAS I RIBÉ, J.M(1993). La Comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Zamora i altres descripcions 1790-1797, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona.</p> | XI-XVIII | <p>Capella de planta rectangular que conserva l'orientació tradicional amb l'absis a llevant i la capçalera a ponent. Es cobreix amb teulada a doble vessant feta amb teula. La construcció presenta un carreuat irregular però disposat ordenadament en fileres ordenades, i unit amb ciment, fruit d'una reparació efectuada les darreres dècades. Sobresurt de la façana nord el cos d'una sagristia quadrangular a la qual s'accedeix des de l'interior. Com a element constructiu destacable s'observa la presència de dos contraforts o ràfecs a la façana nord i dos més a la façana sud que reforcen l'edifici. La façana de ponent és molt senzilla i sense decoració afegida, presenta només un ull de bou i un campanar d'espadanya sobre la coberta. La porta d'accés a l'interior s'ha obert a la façana de migdia, entre contrafort i contrafort. Es tracta d'un porta formada per una arcada de mig punt reduïda construïda amb dovelles que es recolzen sobre carreus quadrangulars que fan de brancals. Com a element decoratiu destaca una motllura que ressegueix l'arcada del portal i els brancals. Sobre l'arcada destaca una petita fornícula oberta al mur on actualment es diposita una petita talla de la Mare de Déu contemporània. La capçalera és quadrangular, i actualment no es pot observar, ja que presenta el cementiri parroquial adossat directament al mur de la capçalera. A l'interior de l'església destaca la coberta feta amb una successió de voltes rebaixades pintades de color blanc. Als murs laterals s'observa el mur i la pedra vista. Com a element decoratiu destaca la presència d'un seguit de pilastres adossades al mur i unides per un fris corredís. Tant les pilastres com el fris han estat pintats en color marró, destacant cromàticament entre el blanc del sostre i la pedra del mur. L'absis es troba enguixat i decorat amb un tres fornícules afegides amb un petit pedestal sobresortint. La fornícula central acull la imatge de Santa Anna amb la Verge Maria nena. Es tracta d'una imatge feta en guix datada en la dècada de 1920-1930, sense policromia. La fornícula dreta es troba ocupada per la figura de Sant Antoni Abat i l'esquerra per la figura de Sant Isidre. Totes dues són figures reposades les darreres dècades. Al mur nord s'obre una porta allindada que dóna accés a la sagristia. La capella ha estat pintada i netejada els darrers anys. Actualment la capella continua oberta al culte i es fa missa el segon diumenge de cada mes.</p> | 08250-8 | El Saió (Crta. BV-2233. km. 1 . 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els orígens d'aquest conjunt arquitectònic cal cercar-los en la tasca repobladora i constructora duta a terme per Guillem de Mediona entorn al 1023, moment a partir del qual rebé l'infeudació dels castells de la Tossa, Tous i Saió. El nucli del Saió es troba estretament lligat a la presència de l'antic castell de Saió (Ocelló) i la que degué ser la seva capella castellera. Inicialment la capella estigué advocada a Sant Pere. L'organització i repoblació del territori va anar acompanyada d'un important programa constructiu, que va incloure l'aixecament del castell de la Tossa, l'església de Santa Maria de la Tossa, el castell de Saió i l'església de Sant Pere de Saió, que acompanyava la presència de castell de Saió. Donat que la parroquialitat del terme es va escaure en Santa Maria de la Tossa, la funció de Sant Pere de Saió no degué passar del de capella castellera, oferint un al·licient més als pobladors que s'assentessin a redós de la protecció del castells de Saió i per tant de l'església. Cal pensar que el 1032 es trobava conclosa, ja que al testament de Guillem de Mediona, mort aquell any, com a conseqüència d'una ràtzia contra els musulmans, es descriuen els seus castells i possessions, llegant una unça d'or a l'església de Santa Maria de la Tossa i una altra a la de Sant Pere del castell de Saió. TORRAS (1991: 17) La capella de Sant Pere per tant, estava destinada a convertir-se en el centre de l'espiritualitat dels veïns concentrats a Saió, però sempre amb caràcter de sufragània. Al capbreu del 1685 hi consten un total de 7 cases vinculades al nucli del Saió. TORRAS (1991: 29) Tot i els seus orígens pre-romànics i possiblement romànics, l'església fou profundament reconstruïda als segles XVII-XVIII i l'advocació canvià per passar a convertir-se en Santa Anna del Saió. La capella de Santa Anna apareix esmentada el 1790 a la descripció del terme efectuada per Francisco Zamora: 'En el castillo ay una capilla llamada Nª Sra. De Gracia , y mas distante ay otra llamada Sta. Anna del Saió'. TORRAS (1991: 31). El 1845 apareixia novament en una altra descripció efectuada per Pascual Madoz i recollida al seu 'Diccionario geográfico', on es deia: ' También se comprende en el término y su jurisdicción de la cuadra del Sayó, compuesta de 4 casas y una ermita titulada de Santa Ana'. TORRAS (1991: 32) Arquitectònicament, l'interior de l'església ha estat pintat i reformat a la dècada del 1990.</p> | 41.5769700,1.5639500 | 380284 | 4603805 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70587-foto-08250-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70587-foto-08250-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70587-foto-08250-8-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El seu entorn és l'espai on es celebra la Festa Major del Saió celebrada el dia de Sant Jaume (25 de juliol) | 92|94|99|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 70588 | Nucli del Saió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-del-saio | <p>CATALÀ ROCA Pere (1976) Els castells catalans. Vol. V. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. pàg.1.119 ESPINALT F (1958) ' El Ceió' a Santa Margarida de Montbuy. Fiesta Mayor. Sp. GONZÁLEZ D. (2010, març) http://historiamontbui.blogspot.com/ TORRAS I RIBÉ, J.M(1993). La Comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Zamora i altres descripcions 1790-1797, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona.</p> | X-XXI | <p>Veïnat del municipi de Santa Margarida de Montbui (Anoia), a l'W del terme. Es tracta d'un nucli petit de cases aixecades als peus del turó de l'antic castell del Saió, entre aquest i la capella de Santa Anna. Actualment només hi consten dues cases habitades i una de recent construcció. Arquitectònicament les cases més antigues eren cal Parera, de grans dimensions, que es troba totalment enrunada, i una altra anomenada Cal Borràs, que ha estat recentment abandonada. Inicialment el nucli no sembla guardar cap indici d'urbanisme planificat i les cases han estat aixecades ocupant la petita planura sota els peus del castell. Pel mig travessa el camí del Saió a la Tossa.</p> | 08250-9 | El Saió (Crta. BV-2233. km. 1 . 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Les primeres notícies d'ocupació humana al Saió es remunten al Paleolític, les troballes realitzades al Saió i als seus voltants demostren que aquest fou un espai ocupat de forma temporal per comunitats humanes que no arribaren mai a configurar habitatges permanents. El poblament definitiu arribarà al període medieval. No serà fins al segle X que el Saió es convertirà en un espai d'ocupació permanent gràcies a la configuració del sistema de castells termenats fronterers de la Marca Hispànica. El terme de Montbui comptarà amb dos castells o punts forts de control del territori. Es tractarà del castell de la Tossa de Montbui, sobre el baluard geogràfic de la Tossa, i el castell d'Ocelló al lloc del Saió. Els primers indicis de població estable cal vincular-los a l'existència del castell d'Ocelló. La primera referència que tenim del castell d'Ocelló el data a partir de l'any 960, cosa que el fa contemporani al castell de la Tossa de Montbui. Inicialment aquest castell comptarà amb el seu propi terme que, finalment, quedarà vinculat al terme de Montbui, d'una forma gairebé immediata tot i que serà imfeudat alternativament per les famílies Ocelló i Castellolí. Mentre els primers mantindran una relació de vassallatge amb els Montbui, els Castellolí s'hi enfrontaran, cosa que portarà no pocs problemes en el futur. El nucli del Saió es desenvoluparà a les faldes del turó d'Ocelló (dominat pel castell) i a l'entorn de l'església de Sant Pere d'Ocelló, també contemporània del castell. Tot aquest espai s'acabarà configurant en fortalesa que tindrà nul·la rellevància en els afers fronterers però que ràpidament es configurarà com un espai estratègic en les lluites interfeudals dels segles XII a XIV. Aquest post avançat serà objecte de les cobdícies dels Tous, Montbui i Castellolí, que s'enfrontaran contínuament en la pràctica totalitat de la geografia de la Conca d'Òdena. Segons el Capbreu del 1685 el total de cases del terme de Montbui era de 61. Un total de 28 es trobaven al nucli de Santa Margarida, un total de 7 al del Saió, 2 al Coll de Guix. A aquest nombre s'havien d'afegir un total de 24 masies escampades pel terme. Com es pot apreciar, en aquesta data el nucli de Santa Margarida s'havia consolidat com el més important, i el del Saió prenia un caràcter secundari. TORRAS (1991: 29). Dels darrers anys del segle XVIII es conserva una descripció general del terme de Montbui al qüestionari presentat per Francisco Zamora, oïdor de la Reial Audiència de Barcelona, l'any 1790. En aquesta descripció només es fa referència a l'existència d'una capella llunyana anomenada Santa Anna. TORRAS (1991: 31). A mitjans del segle XIX disposem de la descripció recollida al 'Diccionario geografico' de Pascual Madoz, que data de l'any 1845: 'Situado en terreno montuoso con buena ventilación y clima sano (….)Tiene 84 casas y una iglesia parroquial (Santa Margarita) (…) También se comprende en el término y sujurisdicción de la cuadra del Sayó, compuesta por 4 casas y una ermita titulada de Santa Ana (..)' TORRAS (1991: 32) . L'any 1917 aquest nucli es dotarà d'un espai propi conegut com la Sala però que oficialment prendrà el nom d'Ateneu Agrícola del Saió, com podem suposar, aquest serà un espai vinculat ideològicament als sectors conservadors del nucli i aplegarà també els seus veïns del Coll del Guix. Constarà bàsicament, d'una única nau que feia les funcions de cafè del poble. La vida d'aquest centre però, serà bastant efímera i l'any 1936 serà incautat per les forces esquerranes que el convertiran en l'Escola Reagrupada de Montbui, aconseguint escolaritzar els infants del Saió, Coll del Guix i masies disperses. L'any 1939 es clausurarà aquesta escola i el local es convertirà en un corral, com ho és encara avui. GONZÁLEZ (2010, març). Actualment el procés de despoblació és molt acusat i només dues cases romanen obertes en tot el nucli. Una nova casa ha estat construïda aquests darrers anys en tant que segona residència.</p> | 41.5772600,1.5628100 | 380189 | 4603839 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70588-foto-08250-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70588-foto-08250-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70588-foto-08250-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Els entorns del nucli del Saió són un indret d'interès geològic on han estat recollits elements fòssils, alguns dels quals es troben dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. Es tracta de col·leccions de fauna marina rica en gasteròpodes, bivalves i corals, entre els quals figuren: - Caracol mesogastropodo - Cephalaspidae Bullidae - Mesogastropoda coleostynilidae - Staurida Axophyllidae - Favositida favositidae - Staurida Axophyllidae - Scleractinia favidiae - Staurida Lithostrotionidae - Scleractini Monlivaltiidae | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 70589 | Festa Major del Saió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-saio | <p>CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. ESPINALT F (1958) El Ceió a Santa Margarida de Montbuy. Fiesta Mayor. Sp.</p> | Tot i que semblava destinada a desaparèixer, la festivitat ha estat recuperada amb força a iniciativa dels veïns del Saió i les masies properes. | <p>La Festa Major del Saió és organitzada pels veïns del Saió i les masies lligades territorialment al sector del Saió, tot i que els veïns del Coll del Guix i les masies del seu entorn també participen fent-la seva.. Es celebra del dia 25 de Juliol per la festivitat de Sant Jaume. Tradicionalment es celebra una missa a la capella de Santa Anna seguida d'un vermut popular i desprès una arrossada popular entre els veïns. Darrerament la festa ha anat acompanyada d'una pujada en globus.</p> | 08250-10 | El Saió (Crta. BV-2233. km. 1 . 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Tradicionalment aquesta festa era freqüentada pels veïns del Saió, del Coll del Guix i del nucli antic de Santa Margarida. Tot i que durant molts anys semblava perduda, aquesta festivitat ha estat recuperada amb ganes per alguns veïns del Saió i del Coll del Guix. També aculen veïns de Santa Margarida i d'Igualada.</p> | 41.5772600,1.5628100 | 380189 | 4603839 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||||
| 70603 | Molí de Baix de can Planell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-de-can-planell | <p>DOUET J. (2008) Memòria dels molins fariners del mas del Polvo. Arqueociència Serveis Culturals,SL. PALAU S. (1990) Els molins fariners hidràulics de Catalunya, 690 molins inventariats. Santa Coloma de Queralt.</p> | XV-XVII | <p>El molí de Baix de Can Planell consta actualment d'una sala quadrada amb teulada de quatre vessants i l'entrada a la façana de ponent. A l'interior es troba cobert per una volta esfèrica on s'aprecien els forats de les bigues del sostre, i una secció sobre l'entrada. La cúpula està construïda de pedres petites i la seva forma ve donada en pasta per un encofrat. Altres elements testimonis de l'ús domèstic d'aquest espai són un forn de pa, una aigüera i uns armaris dins del gruix dels murs perimetrals. Al vessant nord, una escala exterior baixa cap a l'entrada del semisoterrani, suposadament l'antic casal o sala de les moles, aquesta és actualment una sala amb volta de canó on s'hi troben indicacions d'una escala pujant a l'habitatge. Fins que no s'hagi realitzat l'excavació i la documentació dels nivells inferiors, la interpretació de les funcions dels diferents espais queda incompleta. No obstant això, sembla que hi hagi un carcabà on estava ubicat el rodet, i que l'aigua passava des de la bassa sota el molí a través del carcabà i que continuava cap al torrent a l'est. DOUET (2008:4). Les investigacions dutes a terme amb excavadora van posar al descobert els probables murs de retenció de dues basses. Un mur es troba paral·lel amb la façana de tramuntana del molí de Dalt. L'altre en la configuració d'U és al davant de la façana principal del molí de Baix, i forma part d'un dipòsit que l'avi de la propietària actual havia omplert fa anys amb terra. DOUET (2008:4)</p> | 08250-24 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La primera referència documental del molí pertany a una escriptura conservada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó de l'any 1640. La resta d'escriptures que tracten de la propietat es troben conservades a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. Els resultats de la intervenció va permetre conèixer el funcionament del molí de Baix. Un estudi previ indicava que el conjunt pertanyia al segle XVII, i la intervenció arqueològica ha deixat clar que no existeix cap altre conjunt d'aquestes característiques a Catalunya. Des de finals del segle XVIII es produí el pas dels molins fariners a les fàbriques de paper i més endavant a la tèxtil. El conjunt de Can Planell sembla que va patir l'oblit al llarg del segle XIX, l'explotació farinera es reconvertiria posteriorment en masia de caràcter agrícola, encara en ús. Les conclusions més destacades de l'estudi són, que l'espai original s'ha mantingut, i que tan sols destaca la transformació de la bassa del molí de Baix en un prat de conreu al segle XX. Durant el mes d'abril del 2008 es va dur a terme una intervenció arqueològica en el molí de Baix de Can Planell degut a la intenció per part dels propietaris de realitzar-hi una rehabilitació. La propietat tenia intenció de adequar i restaurar l'explotació farinera formada per un conjunt de dos molins construïts sobre un sistema hidràulic amb infraestructura subterrània (carcabans i mines) una resclosa, rec i pous. La finalitat d'aquesta rehabilitació és de convertir-ho en un espai de cara al públic.</p> | 41.5696300,1.6167000 | 384668 | 4602918 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70603-foto-08250-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70603-foto-08250-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70603-foto-08250-24-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El molí de Baix presenta una estructura arquitectònica força original i peculiar al disseny d'un molí fariner, per les seves mides, per la forma de la teulada i per tenir l'entrada a la façana de ponent. L'edifici constava de tres espais: el pis superior, la sala de les moles i el carcabà. A diferència del molí de Dalt no existia salt d'aigua, sinó que la canal estava situada a pocs centímetres d'alçada del rodet i en l'extrem del molí. El molí de Baix, representa una solució arquitectònica força original al disseny d'un molí fariner, per les seves mides i per la forma de la teulada. La construcció de la cúpula és especialment interessant i mereix una examinació detallada. Malgrat l'estat incomplet de les investigacions arqueològiques, sembla que consta d'un habitatge petit, la sala de moles i el carcabà amb rodet. Juntament amb el molí de dalt, el conjunt és conegut com a Molins del Polvo, Molins de Can Planell o Molins de la Font Trobada. | 94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 70606 | Cisterna de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-la-tossa | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. CASANELLAS I SOLÉ J. (1998) 'Retalls d'història del poble i els seus barris'. Santa Margarida de Montbui.</p> | X-XXI | <p>Construcció situada a l'extrem del pla de la Tossa, a tocar del beneïdor. Exteriorment s'aprecia un mur realitzat en pedra seca, que aprofita una petita elevació del terreny en aquesta zona, i sobresurt com si fos un marge realitzant una forma corbada. Al centre de la paret s'observa una obertura quadrangular amb el perímetre reforçat per lloses de pedra i morter, que actualment es presenta protegida per una reixa pintada en color verd. L'interior de la cisterna es cobreix amb una volta de canó.</p> | 08250-27 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Molt possiblement l'origen d'aquesta cisterna es troba lligat a la presència del castell i de pobladors al cim de la Tossa. Segons Amenós una descripció feta per Amenós, la cisterna presentava aquest aspecte l'any 1949. 'Hi ha tres forats: un al costat de la volta, per donar entrada a l'aigua; un al mig de la volta, i un altre a la paret lateral; amb una escala de pedra que baixa fins al fons, que avui es troba ple de runa' AMENOS (1949: 129-163) El 1965 la cisterna fou netejada i rehabilitada i es van treure les escales perquè hi pogués haver més cabuda d'aigua. CASANELLAS (1998:10)</p> | 41.5559600,1.5740000 | 381083 | 4601459 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70606-foto-08250-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70606-foto-08250-27-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||
| 70608 | Font de can Bisbal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-bisbal | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) 'Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida'. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163.</p> | XX | Actualment és de les fonts més ben conservades del municipi. | <p>Coneguda també com la font del Moro o del Salvatge, la Font de Can Bisbal es troba situada a banda i banda del camí que du a la casa de Cal Bisbal. La font consta actualment d'un dipòsit tancat amb una porta de ferro que guarda una estructura acabada en volta. Sens dubte, es tracta de la mina que alimenta la font. L'estructura es troba arrebossada exteriorment amb ciment, però segons la descripció feta per Amenós l'any 1949 descriu les parets laterals i la del fons són de tosca natural. AMENÓS (1949: 129-163) Al peu de la porta de la cisterna s'observa el canyo que aboca l'aigua vers una altre dipòsit. A l'altra banda del camí la font es troba acompanyada de dues grans basses de formigó pintades de blanc, omplertes amb aigua de la font.</p> | 08250-29 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La història popular explica que en aquesta font hi tenia el senyor del castell de la Tossa unes banyeres. Amenós descrivia la font l'any 1949 : 'què revinguin les aigües, saltin tot de rajolins dels forats de la tosca, la qual cosa fa agradable impressió. Però el què més crida l'atenció és la forma antròpica de la paret del fons que recorda la forma d'un home ajagut; la qual cosa suposo que li haurà donat el nom de 'font del Salvatge'. AMENÓS (1949: 129-163) El 1994 es van construir les basses de 300.000 l com a reserva d'aigua en cas d'incendi.</p> | 41.5602100,1.5814500 | 381712 | 4601920 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70608-foto-08250-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70608-foto-08250-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70608-foto-08250-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 70611 | Pont Petit de la Palanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-petit-de-la-palanca | <p>GÓMEZ MENÉNDEZ J.L. (1970) Proyecto de construcción de un puente sobre el rio Anoia. Ayuntamiento de Santa Margarida de Montbui.</p> | XX | <p>Pont de tram recte de 3 metres d'ample format per dues arcades de 17,5 metres de llum cadascuna fetes en formigó. A més de l'amplada del vial, el pont compta amb voreres a banda i banda de 1,5 metres d'amplada. El pilar central del pont és d'un metre d'ample i 5,50 alçada.</p> | 08250-32 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els antecedents d'aquest pont es troben en una antiga passera de fusta de 6 metres de llargada seguit de pilones, que unia Igualada per la baixada de Sant Nicolau, amb el terme de Santa Margarida pel barri de Sant Maure. Aquesta passera es trobava a uns 430 metres riu avall sobre l'Anoia del pont de Montbui i la carretera C-37. En la dècada del 1970 el trànsit que suportava era molt gran degut al gran creixement que havia tingut el barri de Sant Maure i al fet de que la pràctica totalitat dels seus habitants treballaven a Igualada i feien ús diari de la passera. Aquesta passera els permetia el pas directe a Igualada sense haver de donar la volta pel pont de Montbui. A més a més, les riuades d'estiu i tardor acostumaven a fer-la malbé. El 1964 i 1966 es redactaren sengles projectes per la construcció d'un pont format per dues arcades de maó, però tots dos foren desestimats. L'any 1970, degut a l'increment d'indústries, es va considerar la construcció d'un pont pel transit de vianants i de camions lleugers.</p> | 41.5762300,1.6116700 | 384261 | 4603658 | 1970 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70611-foto-08250-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70611-foto-08250-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | José Luis Gómez Menéndez, enginyer de Camins i ponts. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 70612 | Font de Sanahuja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sanahuja | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | <p>La font de Sanahuja es troba situada prop del Nucli Antic sota la carretera de Valls, a uns 500 metres de l'escola Montbui. A la sortida del poble, tot seguint la carretera i passant per davant del camp de futbol, en el primer trencall a l'esquerra cal baixar per un pendent pronunciat, just pel costat de la carretera i casi sota el pont, s'arriba a la font. Arquitectònicament la font consta d'un mur aixecat en parament irregular a base de pedres grosses i escantellades, disposades d'una manera molt irregular i unides amb morter de calç. La part superior del mur es troba acabada amb una filera de maons. El mur té continuïtat al davant de la font creant un espai central en forma de placeta. Un banc corregut, fet amb maó i adossat al mur al voltant de la placeta. Al centre del mur principal, a la banda inferior, s'obre un petit arc de mig punt revocat amb ciment, al centre del qual surt el brollador. L'aigua cau en una petita pica molt malmesa. La seva estructura i construcció és similar a la de la Font de Bufó</p> | 08250-33 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Edificada en pedra el 1822 i reformada els anys 1908 i 1916. El 1926 va ser novament reformada per un veí de Santa Margarida conegut com 'El Mexicà'. Es tractava d'un veí que havia retornat a Santa Margarida desprès de viure molts anys a Mèxic i feia anar als seus criats a agafar aigua de la font per subministre de la casa. Amb un cabal de 500 litres per hora, ha esdevingut una de les fonts de proveïment habitual dels habitats de Montbui. A mitjans del segle XIX funcionaven cinc molins fariners moguts per les aigües procedents de la font de Sanahuja. [historiamontbui.blogspot.com/]. Segons informació oral aportada per alguns veïns de Santa Margarida era costum anar a la Font de Sanahuja a menjar anissos i a beure aigua el segon dia de la Festa Major de Santa Margarida, desprès del ball de la tarda. Actualment es troba adequada com a espai de lleure amb bancs al voltant.</p> | 41.5529200,1.5984200 | 383114 | 4601088 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70612-foto-08250-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70612-foto-08250-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70612-foto-08250-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Tot i trobar-se en bon estat de conservació la seva situació, al peu de la carretera C-37 la desllueix. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 70614 | Font de can Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-mateu | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | <p>Situada sota la masia de Cal Mateu a l'altra banda de la carretera. La font compta amb una estructura soterrada protegida per un mur de ciment pintat en color blanc amb una obertura central protegida per una porta metàl·lica. Darrera el mur s'ubica una petita cisterna que acumula l'aigua de la font. La porta es troba encarada a llevant. A continuació del mur de tancament, aprofitant el pendent del terreny s'aixeca un banc també fet en ciment, que crea una petita explanada davant de la porta d'accés a la font.</p> | 08250-35 | La Mallola (Can Mateu 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Situada sota la masia de Cal Mateu a l'altra banda de la carretera. La font compta amb una estructura soterrada protegida per un mur de ciment pintat en color blanc amb una obertura central protegida per una porta metàl·lica. Darrera el mur s'ubica una petita cisterna que acumula l'aigua de la font. La porta es troba encarada a llevant. A continuació del mur de tancament, aprofitant el pendent del terreny s'aixeca un banc també fet en ciment, que crea una petita explanada davant de la porta d'accés a la font.</p> | 41.5834800,1.5722100 | 380984 | 4604517 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70614-foto-08250-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70614-foto-08250-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70614-foto-08250-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||
| 70615 | Font del Safareig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-safareig-0 | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | <p>La font del Safareig, es troba ubicada al carrer de Sant Roc, 35 del nucli antic de Montbui, davant mateix de la plaça del Safareig i actualment està connectada a la xarxa pública d'abastament d'aigua potable. Es tracta d'una font formada per un peu de ciment rectangular de 160 cm d'alçada x 55 cm d'amplada x 56 cm de fons, acabat a la part superior en forma de deus aigües i acabat amb un teuladet ornamental. Aquest peu compta a la part inferior amb una pica molt simple feta amb maons. Tot el conjunt es troba assentat sobre un terra format per rajoles quadrangulars de terra cuita de color marró. Com a element decoratiu, la font compta amb una ornamentació situada a la part superior del peu consistent en un cercle motllurat amb una creu al centre. Sota aquest element, es situa l'aixeta metàl·lica que permet el pas de l'aigua. Tot el peu es troba pintat en color blau clar, ressaltant la creu central en una tonalitat més vistosa.</p> | 08250-36 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El nom de font de Safareig fa relacionar la font amb el proper safareig situat a uns metres de distància, a l'altra banda del carrer. Es tracta d'un dels safareigs omplerts amb aigua del rec, situats a l'entrada del nucli antic. Possiblement es tracti d'una font aixecada a començaments del segle XX.</p> | 41.5555500,1.6044100 | 383618 | 4601372 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70615-foto-08250-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70615-foto-08250-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70615-foto-08250-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||
| 70616 | Font de la Macària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-macaria | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | <p>La font de la Macaria es troba situada al carrer Major del nucli antic de Montbui, al costat de les escales de l'església. Es tracta d'un element format per un peu aixecat en maó rectangular unit amb ciment de 86 cm d'amplada per 155 cm d'alçada i acabat en forma de dues aigües amb un teuladet fet també en maó. Als peus d'aquest cos es situa una pica feta amb ciment de 30 cm d'alçada per 64 cm d'amplada per 36 cm de fons. Al centre del peu s'inserta una aixeta metàl·lica que permet el pas de l'aigua. Actualment es troba connectada a la xarxa pública.</p> | 08250-37 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La font fou construïda l'any 1903 per l'empresa Aigües Artés. L'any 1901 Aigües d'Artés canalitzà les aigües de les fonts de Ca l'Alemany, Can Rafeques i can Passanals i perforà nous pous al torrent de la Garrigosa, amb la finalitat d'obtenir aigua per proveir el municipi d'Igualada. La presa d'aigües del terme municipal de Montbui per part d'aquesta empresa s'havia iniciat el 1897, i havia estat la causa de diverses protestes per part dels veïns de Montbui. Finalment l'any 1901 el propietari i el consistori municipal arribaren a un acord que permetia la captació d'aigua a canvi del compromís de construir algunes fonts públiques al poble de Montbui. També és coneguda com a font de Cal Morgades, per la seva proximitat a la casa de Cal Morgades del Carrer Major.</p> | 41.5560800,1.6058100 | 383736 | 4601429 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70616-foto-08250-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70616-foto-08250-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70616-foto-08250-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||
| 70617 | Font del Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-comu | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | <p>Font construïda en ciment i es troba formada per un peu de 54 cm d'amplada per 95 cm d'alçada. L'acabament superior d'aquest peu es realitza amb una forma ondulada i arrodonida. Aquest peu, descansa sobre una aigüera semicircular, feta també en ciment, de 62 cm d'amplada per 30 cm d'alçada i 56 cm de fons. Al centre del peu s'inseria una aixeta metàl·lica daurada que permet el pas de l'aigua.</p> | 08250-38 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La font està situada al carrer de Sant Magí cruïlla amb de Sant Roc del poble antic. La seva situació actual no es correspon amb el lloc que ocupava originalment, al final del carrer Sant Magí, la cap de la plaça de l'església. Aquest era el motiu pel qual se la coneixia amb el nom de font de Sant Magí. A causa de la remodelació i asfaltat dels carrers la seva posició fou corregida i passà a ocupar el lloc actual. L'actual font és de l'any 1934 tal com indica el rètol de la pedra. Està connectada a la xarxa pública.</p> | 41.5544900,1.6023900 | 383448 | 4601257 | 1934 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70617-foto-08250-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70617-foto-08250-38-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 70618 | Font de la Mare de Déu de Gràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mare-de-deu-de-gracia | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | <p>Element arquitectònic format per un peu fet en maons rectangulars de 2,5 m d'alçada aproximadament, i 91 cm d'amplada. La part superior d'aquest peu es troba acabat amb una cornisa de ciment que sobresurt en forma de teuladet que s'alça a la part central amb una forma corbada. A la part superior del peu s'inseria un quadre format amb rajoles de ceràmica que representa la figura de la Mare de Déu de Gràcia sobre un fons blavós. A sota d'aquesta imatge es situa el brollador metàl·lic. A la part inferior del peu es situa una pica feta amb ciment de 50 cm d'alçada per 65 cm d'amplada per 50 cm de fons.</p> | 08250-39 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Situada a la cantonada de la Travessia Anselm Clavé i la Carretera, era una de les fonts mes concorregudes, pels caminants, els que anaven en bicicleta, per els veïns i pels automobilistes que passaven per la carretera. Fa uns anys que hi col·locaren un rètol que deia: 'Aigua no potable', des de aleshores ha deixat de ser utilitzada tot i que el rètol avui es il·legible.</p> | 41.5568900,1.6031800 | 383518 | 4601522 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70618-foto-08250-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70618-foto-08250-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70618-foto-08250-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||
| 70620 | Camí del Saió a la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-saio-a-la-tossa | <p>ESPINALT F (1958) El Ceió a Santa Margarida de Montbuy. Fiesta Mayor. Sp.</p> | XIV-XXI | Actualment aquests camins es mantenen com a pistes forestals i camins rurals. | <p>Aquest camí era utilitzat tradicionalment pels veïns del Coll del Guix i del Saió per ascendir a la Tossa el dia de la festivitat del Roser i el dia de la Benedicció del Terme. Aquest camí sortia del nucli del Saió fins a la casa actual de Ca l'Elvira, allà s'unia amb el camí que venia del Saió. Els dos camins s'unien i es dirigien en direcció a Can Bisbal fins a empalmar amb el camí de la Serreta.</p> | 08250-41 | El Saió (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquests camins foren utilitzats tradicionalment pels veïns d'aquests nuclis i les masies properes per ascendir a la Tossa els dies de les festivitats del Roser i de la Benedicció del Terme. A partir de la dècada del 1970 l'ascens es feia cada cop més en cotxe. L'obertura de la carretera d'ascens a la Tossa el 1976, així com la construcció de la BV-2233 entre Coll de Guix i Igualada permetien l'ascens a la Tossa i la comunicació entre el Coll del guix i el Saió, fent que s'abandonessin i actualment són camins de caire rural.</p> | 41.5742700,1.5651000 | 380375 | 4603504 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70620-foto-08250-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70620-foto-08250-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70620-foto-08250-41-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 70623 | Molí de Dalt de can Planell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-de-can-planell | <p>DOUET J. (2008) Memòria dels molins fariners del mas del Polvo. Arqueociència Serveis Culturals,SL. PALAU S. (1990) Els molins fariners hidràulics de Catalunya, 690 molins inventariats. Santa Coloma de Queralt.</p> | XVIII-XXI | Actualment l'estructura del molí ha estat reconstruïda i posada novament en funcionament pels propietaris de la casa amb finalitats educatives. | <p>El molí de Dalt forma part, juntament amb el molí de Baix, d'un conjunt de dos molins coneguts com a molins de Can Planell, molins del Polvo o molins de la Font Trobada, que comparteixen estructures. Un i altre es troben separats una seixantena de metres. Entre ells es situen les basses d'aigua que eren omplertes amb l'aigua sobrant del molí de Dalt. Aquest molí captava l'aigua d'una resclosa situada a escassos metres, entre el torrent de Garrigosa i el molí. L'aigua era dirigida vers la planta del soterrani de l'edifici actual, on es trobava situada la roda i l'eix del molí. La ubicació d'aquestes peces era en un espai rectangular allargat cobert amb volta de canó. Aquest eix es trobava connectat amb la sala de les moles que s'ubicava a la planta baixa de l'edifici. L'aigua sobrant del moviment de la roda era reconduïda a través d'un rec fins la bassa exterior de la casa. Sobre l'estructura del molí s'aixeca un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Exteriorment l'edifici es troba arrebossat amb ciment sense pintar, i el parament només s'observa en les estances interiors. Es tracta d'una construcció fet en mur de paredat irregular, tot i que no es descarta l'existència de maó en alguns trams superiors. L'edifici compta amb planta semi soterrada, planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba encarada a llevant i precedida d'un espai planer. L'accés a l'edifici es fa mitjançant un portal adovellat acabat en un arc escarser que es recolza sobre uns brancals fets amb carreus quadrangulars. L'estructura del portal en pedra vista sobresurt de l'arrebossat de la façana. A nivell de primer pis a la façana principal s'obre una finestra balconera, que s'escau sobre el portal, i dues finestres quadrangulars a banda i banda. Al pis de les golfes s'obren quatre finestres quadrangulars que s'escauen sota l'aler de la teulada. La façana de migdia s'obre a nivell de primer pis amb una finestra balconera i dos finestrals acabats amb arcs de mig punt. A nivell de golfes s'obren dues grans finestres rectangulars i una de més petita. L'edifici compta amb una sortida a la façana del darrera, orientada a ponent, formada per un portal adovellat acabat amb una arcada molt rebaixada. A ponent, s'adossen diversos cossos destinats a magatzems i feines auxiliars de la casa.</p> | 08250-44 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El Molí de Dalt es correspon a una cronologia del segle XVIII. L'any 1726 era propietat de Batista Freixes. Com a edifici, aquest podia haver estat originalment més petit, ja que a nivell de planta baixa, a l'interior, s'observa la presència d'un mur molt més gruix amb un portal que divideix l'espai de la planta baixa en dues grans sales. Podria ser que al finals del segle XIX l'edifici hagués sofert una ampliació considerable que afegís un altre cos a la part posterior de la casa i aixequés els dos pisos superiors. El nom de molí del Polvo és d'origen desconegut, ja que com a tal la seva funció era la de molí fariner. Al segle XIX fou propietat de l'amo de la torre Cabòries i desprès passa a ser propietat de les 'Aigües Artés'. L'any 1926 fou venut i encara continua en mans dels seus descendents.</p> | 41.5696800,1.6159900 | 384609 | 4602925 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70623-foto-08250-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70623-foto-08250-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70623-foto-08250-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 70626 | Pont de can Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-mateu | <p>LACUESTA R. GONZÁLEZ X. (2008) Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona. Pàg. 125-128.</p> | XIX | <p>Aixecat sobre la riera de Tous, entre els límits municipals de Santa Margarida de Montbui i Jorba, a l'antic camí veïnal de Santa Coloma de Queralt per Tous, al costat de la masia de Can Mateu. Es tracta d'una construcció feta en mur de maçoneria irregular, reforçat al sector de les arcades i els pilars de sustentació amb carreus més ben treballats. Compta amb cinc arcades que recauen sobre pilars elevats amb les cantonades arrodonides. L'alçada dels pilars va augmentant al sector de llevant per tal de salvar el desnivell del terreny. Sobre el pont passa la carretera d'Igualada a Santa Coloma.</p> | 08250-47 | La Mallola (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Les dues memòries descriptives referides a la construcció del pont, signades per l'enginyer director de Camins Veïnals, Josep M. De Casanova els anys 1864 i 1866, feia menció expressa del fet que 'cuando en el año 1861 la crisis industrial producida por la Guerra de los Estados Unidos afligia a la clase obrera de las fábricas, el Excmo. Señor Gobernador Civil de acuerdo con la Diputación Provincial, dispuso que se abrierancaminos en todos los distritos manufactureros de la provincia pata poder auxiliar á aquellos infelices que estaban sumidos en la mayor miseria'. El pont doncs, fou projectat pel mateix Casanova el 1865 i aixecat pels obrers de la fàbriques en atur. Tot i que inicialment havia de tenir set arcs i ser aixecat en maó. En un segon projecte, signat per Celso Xaudaró el 1870, es va substituir el maó per la pedra i els arcs es van reduir a cinc. Les obres es van iniciar el 1878 i es van acabar l'estiu del 1880. El 1939 va patir danys importants i va ser reconstruït el 1941, seguint el projecte de l'enginyer Eduardo Peña. LACUESTA (2008:127)</p> | 41.5849200,1.5749700 | 381217 | 4604673 | 1880 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70626-foto-08250-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70626-foto-08250-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70626-foto-08250-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Celso Xaudaró | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 70627 | Pou de la Gitana Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-gitana-blanca | XIX-XX | <p>Element arquitectònic que conforma un pou situat a migdia del nucli del Coll del Guix, en un camp conreat als Plans del Coll del Guix. Es tracta d'una estructura aixecada en mur de mamposteria irregular, unit amb ciment. La seva alçada és d'uns 2,8 metres aproximadament. La boca del pou es troba orientada a llevant, i s'obre a l'alçada del metre del terra. Es tracta d'una obertura rectangular reforçada amb maó i acabada a la part superior amb un arc molt rebaixat. Una porta de fusta cobreix l'obertura del pou impedint l'accés a l'interior. Tota l'estructura del pou es cobreix amb una teulada inclinada feta amb teules.</p> | 08250-48 | Coll del guix (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Es desconeix l'origen del nom i la data de construcció del pou. Estructuralment sembla un element aixecat a cavall entre els segles XIX i XX. La seva funció hauria estat la de subministrar aigua als habitants del Coll del Guix.</p> | 41.5723400,1.5604600 | 379984 | 4603296 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70627-foto-08250-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70627-foto-08250-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Proper al pou de la Gitana Blanca hi ha la font de la Gitana Blanca, avui desapareguda. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||
| 70628 | Nucli Antic de Santa Margarida de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-santa-margarida-de-montbui | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1923) El nom de Montbuy i posicions del poble. L'eco d'Igualada núm. 116. (27 de gener de 1923) pàg. 26. AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) 'Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida'. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. PANAREDA I CLOPÉS JM (1996) Resum de geografia física de Catalunya. Ed.Eumo. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVI-XXI | <p>El nucli antic de Santa Margarida de Montbui s'estén als peus de la Serra del mateix nom, i en direcció a ponent a tocar de la Rasa de la Clota i el camí de la Serra. Travessa el nucli, pel sector més planer, la carrera C-37 d'Igualada a Valls, convertida avui dia en el carrer d'Anselm Clavé, i en el principal eix vertebrador del municipi. El que és el nucli antic pròpiament dit s'estén al marge esquerre d'aquesta carretera, entre aquesta i els peus de la Serra de Santa Margarida. Urbanísticament el nucli antic es desenvolupa entorn a dos eixos centrals: la Plaça de l'Església, que fa les funcions del Plaça Major històrica del poble; i el carrer Major, situat als seus peus, i la seva prolongació del carrer Sant Magí. Tots dos discorren paral·lels a la C-37 pel casc antic i són l'autentica via de comunicació del nucli antic. Altra plaça més moderna: la Plaça de Catalunya, nascuda de l'expansió urbanística del segle XX entre el carrer Sant Magí i la C-37 es converteix en una sort de Plaça Major moderna i en lloc de trobada habitual dels veïns. Arquitectònicament, el nucli antic de Santa Margarida de Montbui queda definit per la presència innegable d'una fita visual tant important com és el campanar de l'Església de Santa Margarida. Tot i tractar-se d'un element afegit a l'església original al segle XVIII presideix la imatge del conjunt. Aquest fet ha estat possible, sens dubte, per la seva ubicació en un sector topogràficament elevat del poble, i per la permanència al llarg del temps d'una tipologia constructiva basada principalment en cases de planta baixa i un o dos pisos. Efectivament, el tipus d'habitatge que predomina en el nucli antic és la casa adossada entre mitgeres, conformant carrers, de planta baixa, un o dos pisos i golfes. Es tracta d'un habitatge que pot ser considerat dins de l'arquitectura popular catalana, amb la façana arrebossada i pintada, eixida a nivell de segon pis o golfes, i portals principals en algunes ocasions adovellats. A nivell de datació d'aquest tipus de construcció, algunes de les llindes localitzades als carrers Major i Plaça de l'Església, ofereixen una cronologia que ronda la segona meitat del segle XVIII. Amb tot, la majoria de les cases semblen haver patit reformes a nivell de primer i segon pis afegint balcons que, cronològicament, poden situar-se a començaments del segle XX. Un altre bloc constructiu amb certa unitat temporal és el conjunt de cases situats als voltants de la C-37 o carrer d'Anselm Clavé, que corresponen a l'eixample del segle XIX i que poden ser datats entorn al 1920-1930. Alguns d'ells presenten trets de caire modernista i eclèctic. El gruix de construccions de la segona meitat del segle XX que s'estenen principalment a migdia i a llevant del municipi, tot i no presentar una tipologia constructiva definida, ha respectat visualment la volumetria de les construccions tradicionals, de tal manera que no apareixen en el conjunt del nucli antic blocs de pisos d'elevades proporcions o edificis d'obra vista. Les restauracions de cases antigues efectuades han respectat també, dintre de la mesura, les línies de façanes tradicionals.</p> | 08250-49 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'actual distribució territorial del terme de Santa Margarida de Montbui té els seus orígens en el moviment repoblador empès pels comtes catalans als llarg dels segles IX, X i XI. Després d'infructuosos intents, a començaments del segle XI la línia fronterera amb l'Islam es desplaça cap al sud, alliberant els territoris de la Catalunya central del perill de les ràtzies i permetent a la població pagesa assentar-se definitivament en aquestes terres. El nucli de l'organització territorial del terme quedà centrat en el conjunt militar i eclesiàstic de la Tossa, però el gruix de la població camperola es distribuïa de forma dispersa en masies per tot el territori, amb l'excepció de dos petits nuclis concentrats com eren el del Saió i el de Santa Coloma de Montbui. La primera menció documental expressa l'existència d'un nucli habitat al lloc de l'actual poble de Montbui data de mitjans del segle XII, concretament del 1166. Es tracta del document que relata el plet mantingut entre Berenguer de Vilalta i l'abat Raimon del Monestir de Sant Cugat del Vallès. Al document s'al·ludeix a una propietat situada a les proximitats de Santa Coloma de Montbui. TORRAS (1991: 24). La primera visió íntegra del poble de Santa Coloma l'ofereix el capbreu del 1403, segons el qual apareix descrit l'embrió de la futura trama urbana, configurada al voltant de l'església i l'actual carrer Major. En total apareixen censades un total de vuit cases entorn a la Plaça de l'Església, el carrer de Fora o Major, i el carrer de Dalt. Possiblement el fet més significatiu fou ja al segle XV el nucli de Santa Coloma s'hagués convertit en el centre del domini feudal, substituint a la Tossa. Així, el 1444, Joan Berenguer de Montbui es feia anomenar senyor del lloc de Santa Coloma, lloc on devia residir de forma habitual. TORRAS (1991: 25). Malgrat els entrebancs polítics i demogràfics del segle XV, a partir del segle XVI el creixement humà i el desenvolupament urbanístic del nucli antic de Montbui entren en un procés imparable. Amb tot, fou la construcció de l'Església de Santa Margarida entre els anys 1600 i 1614 el que donà l'impuls definitiu a l'urbanisme del poble. L'estat de la urbanització de Santa Margarida segons els capbreus dels anys 1635 i 1685 revela l'existència d'un carrer Major, que s'ha convertit ja en carrer principal amb una mitjana de 22 - 24 cases; un altre carrer anomenat Pedret amb una o dues cases; la Plaça de Dalt o de Capdevila amb 3 cases, la Plaça de l'Església amb una casa segurament la Casa gran o casa Palau dels Plasència -; i el carrer de la Bassa, amb una casa. Com es pot apreciar el poble es consolida entorn al carrer Major, que sempre té el major nombre de cases, amb una progressiva extensió cap a l'est, pels carrers anomenats de Dalt o de Capdevila conegut al capbreu del 1520 com el carrer Corrible que va de Claramunt a Vilanova i de Pedret, dibuixant tots dos una forca amb arrencada al carrer Major i amb el vèrtex al temple de Santa Margarida. TORRES (1991: 28). A Mitjans del segle XIX disposem d'una informació més precisa procedent dels Amillaraments, informa de l'existència de 36 cases el 1819 i 50 cases el 1851. El gruix de cases semblava concentrar-se al carrer Major. Ja entrat el segle XX, el traçat de la nova carretera d'Igualada a Valls -construïda el 1895- començà a deixar sentir la seva influència sobre el procés d'urbanització de Montbui, centrat fins al moment entorn al carrer Major i l'Església de Santa Margarida. A partir d'aquest moment, el centre de gravetat es començà a desviar vers a la nova via de comunicació, constituint un nou eixample del poble, que s'estendrà a partir d'aquest moment cap a ponent. El 1923 es construïa el nou Ajuntament que contenia també les escoles públiques arran de la carretera, donant l'impuls definitiu a aquest sector. A tocar de l'anterior edifici, el 1924 es construïa l'Ateneu Agrícola Montbuienc.</p> | 41.5566200,1.6051600 | 383683 | 4601489 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70628-foto-08250-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70628-foto-08250-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70628-foto-08250-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||
| 70629 | Centre de serveis municipals del nucli antic, les Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-de-serveis-municipals-del-nucli-antic-les-escoles | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular que estén en paral·lel la seva façana al llarg del carrer Anselm Clavé. Aixecat en mur de mamposteria irregular, arrebossat amb ciment pòrtland, i pintat actualment en estucat venecià ataronjat. Presenta com característica decorativa el maó vist, que reforça portes i finestres, i que sobresurt com a element arquitectònic i ornamental en obertures i en les motllures que recorren horitzontalment la façana principal. L'edifici es troba distribuït en tres cossos o crugies. Un cos central amb primer pis i golfes, rematat a la part superior per un frontó quadrangular amb el tram central sobreelevat. Aquest cos es cobreix a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'accés es realitza mitjançant dues portes acabades en un arc escarser, que s'escauen al centre d'aquest cos principal. Entre les dues portes d'entrada es situa un finestral acabat amb les mateixes característiques. L'accés a les portes de l'edifici devia fer-se originalment mitjançant escales que devien salvar el desnivell existent entre l'alçada de les portes i el nivell del carrer. Actualment les escales originals han estat substituïdes per una moderna rampa que discorre paral·lela al cos central de l'edifici. A nivell del primer pis destaca un seguit de tres finestrals, sent el central doble o geminat. A nivell de les golfes destaca una petita finestra geminada amb acabament superior inclinat, que actualment es troba tapiada. A banda i banda del cos central s'estenen dos cossos rectangulars de planta baixa, coberts a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Mentre que el situat al cantó dret de l'edifici s'obre amb un seguit de quatre finestrals d'idèntiques característiques acabats a la part superior amb un arc escarser, el del cantó esquerre s'obre amb un seguit de dos finestrals quadrangulars que semblem haver substituït els originals acabats en arc escarser. A nivell arquitectònic l'edifici manté una gran unitat estilística, mantinguda principalment per l'ornamentació feta en maó vist que sobresurt de l'arrebossat en arcs de les finestres, que recauen sobre impostes realitzades també amb una línia de maó prim, en els ampits i columnes de les finestres, també fets en maó; en les motllures que recorren horitzontalment la façana i en el regruix que cobreix la part superior del frontó. La façana posterior de l'edifici guarda les mateixes característiques arquitectòniques que la principal, però a diferència d'aquesta, s'observa el mur original. En aquest sector, el cos central s'ha reformat recentment.</p> | 08250-50 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Edifici aixecat en el que fou l'eixample urbanístic del nucli antic de Montbui, nascut arran de la construcció de la nova carretera C-37 d'Igualada a Valls. Amb motiu de l'obertura d'aquesta nova carretera el 1895, l'eix de gravetat del nucli antic del poble passa de ser el conjunt format per la Plaça de l'Església i el carrer Major, a ser la nova carretera, batejada al seu pas pel poble com a carrer Anselm Clavé. L'any 1923 el consistori municipal decidí la construcció del nou edifici que hauria d'acollir les escoles municipals i l'Ajuntament al peu de la carretera, en un lloc llavors situat a les afores del poble, però amb bones perspectives de creixement. L'edifici de les escoles fou l'antic Ajuntament fins a les darreries del 1990 en que el consistori traslladà les instal·lacions a l'edifici de la Vinícola. Actualment només acull algunes oficines municipals. El primer pis es troba adaptat com a sala polivalent, i la planta baixa com a escola bressol.</p> | 41.5569900,1.6034300 | 383539 | 4601533 | 1923 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70629-foto-08250-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70629-foto-08250-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70629-foto-08250-50-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 70630 | Ateneu Cultural Recreatiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ateneu-cultural-recreatiu | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. GONZÁLEZ D. () http://historiamontbui.blogspot.com/ TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | Rehabilitat en el 2010 | <p>Edifici d'una sola planta rectangular, amb una façana simètrica que té tres obertures a cada banda de l'entrada principal. La façana principal de l'edifici es troba encarada al carrer Alfons Clavé, seguint la línia de la carretera C-37, i es troba precedida d'un espai format per una terrassa per damunt del nivell del carrer. L'accés a l'edifici es fa per tant ascendint un total de quatre graons situats a la part central del conjunt, just davant de la porta principal. Aquesta terrassa que precedeix l'edifici es tanca seguint la línia de carrer amb un mur que intercala trams massissos amb balustres. El portal del mur es troba emmarcat per dos pilars capçats per un element triangular, i s'escau a l'alçada de la porta principal de l'edifici. La construcció és feta en mur de parament irregular arrebossat i pintat en color blanc, destacant l'ús del maó vist en el frontó i en els arcs de les obertures. La coberta es troba construïda a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. La part superior de l'edifici es remata amb una faixa motllurada feta amb maó vist, que aporta horitzontalitat al conjunt. Sobre la motllura s'eleva una altre tram superior de mur de petites dimensions. La part central d'aquest tram es converteix en un frontó que s'alça quadrangular a la resta del conjunt i que es remata a la part superior amb un arc de mig punt. La part exterior del frontó es troba també reforçada amb maó vist, que destaca sobre el conjunt de la façana arrebossada de l'edifici. Un ull de bou cec s'obre al mig del frontó. La decoració interior de l'ull de bou ha estat feta amb la bandera catalana i dos elements de jocs de taula pintats. Aquests dos elements destaquen un ús lúdic i social de l'edifici. Com a element arquitectònic, el frontó recau sobre dues impostes de maó que s'uneixen amb la faixa motllurada de l'edifici i que també són fetes en maó vist. Com a element decoratiu superposat, destaca la presència d'un floró de pedra adossat a la part superior de les arcades que cobreixen les obertures de l'edifici, i calçant les impostes del frontó. La cantonada sud de l'edifici es tanca amb un edifici de planta baixa i pis que guarda les mateixes característiques decoratives de l'edifici. A la planta baixa havia estat situava la primitiva Cooperativa agrària de Montbui, i el primer pis era conegut amb el nom de Cal Barber, on hi vivia l'antic l barber del poble. A l'interior de l'edifici destaca actualment una sala de grans dimensions adequada com a bar i àrea de jocs.</p> | 08250-51 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El traçat de la nova carretera d'Igualada a Valls construïda el 1895 començà a deixar sentir la seva influència sobre el procés d'urbanització de Montbui, centrat fins al moment entorn al carrer Major i l'Església de Santa Margarida. A partir d'aquest moment, el centre de gravetat es començà a desviar vers a la nova via de comunicació, constituint-se en el nou eixample del poble, que s'estendrà a partir d'aquest moment cap a ponent. L'Entitat Agrícola Montbuienca va ser fundada l'any 1920, però no va ser fins el 1924 que es construïa l'edifici de l'Ateneu Agrícola Montbuienc, a tocar de la Cooperativa Agrícola. El 26 de setembre del 1920 es van firmar les escriptures del terreny. Aviat es convertiria en el lloc de trobada dels montbuiencs de dretes. El 1930 s'afegia la terrassa de l'entrada. Seguint el curs dels avatars històrics, entre el 1936 i el 1939 l'edifici és incautat. L'any 1941 es convertí en l'Ateneo Cultural Recreativo. El 1949 una empresa privada va llogar la Sala com a sala de projecció de cinema. Durant uns anys, cada diumenge o festiu hi havia una sessió de cinema on es projectaven dues pel·lícules. El teatre també ha estat una activitat molt lligada a l'Ateneu. El 1980 la sala central és novament reformada i convertida en saló de jocs i bar. Posteriorment l'edifici fou rebatejat com a Ateneu Cultural Recreatiu. El cafè ha estat la part més utilitzada de l'Ateneu, sent escenari fins i tot de casaments. Els cafeters són els personatges més populars de l'Ateneu. El 1987 es va restaurar la sala i l'escenari i es van eliminar els vestigis que quedaven de quan es feia cinema: la pantalla i el forat del projector. La sala, amb el temps ha esdevingut la sala d'actes del poble: sala de balls, escenari de casaments, teatre, local de reunions, menjador d'àpats, discoteca per a joves etc... L'edifici annex a l'Ateneu també té la seva història. La part de baix sempre ha estat coneguda com el 'sindicat', i va ser utilitzada durant molts anys com a local del Sindicat de pagesos de Montbui. Actualment s'utilitza com a magatzem pel Drac i Diables, el grup de teatre i la Comissió de festes. El pis de dalt, va funcionar inicialment com a botiga de la Cooperativa i més tard com a barberia. En l'actualitat s'utilitza com a club d'Escacs. Recentment s'han fet obres de rehabilitació que van ser inaugurades el 18 de juny del 2010</p> | 41.5570600,1.6038800 | 383577 | 4601540 | 1924 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70630-foto-08250-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70630-foto-08250-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70630-foto-08250-51-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 70632 | Antiga Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fonda | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular situat a la cantonada dels carrers Travessia Anselm Clavé i carrer Anselm Clavé o Carretera C-37. Es tracta d'un immoble amb planta baixa, primer pis i segon pis. La façana principal es troba encarada a ponent, seguint la línia de la carretera C-37, que al seu dia fou l'eixample del poble. La planta baixa s'obre amb dos portals principals a la façana de ponent, de cara a la carretera, que es situen de forma intercalada a la part central. Entre porta i porta s'obre una finestra quadrangular, que antigament podia haver estat una altre portal. Altres dues finestres més s'obren entre el portal situat més a la dreta i la cantonada de l'edifici. Les tres obertures centrals de la planta baixa - portals i finestra mitgera - guarden una similitud decorativa que es basa en un acabament superior fet amb un arc molt rebaixat, i la presència d'un guardapols exterior fet amb ciment que sobresurt uns centímetres de la línia de la façana i emmarca l'obertura. La porta situada més a migdia de la façana conserva encara escrit a la part superior de la porta la paraula QUEVIURES, que recorda el passat de la casa. Les dues finestres de l'altre extrem de la façana, entre el portal i la cantonada guarden similituds constructives i decoratives amb les obertures del primer pis. Al primer pis s'obren un seguit de cinc balcons protegits amb una reixa de ferro, sobre una peanya molt estreta. Com a element decoratiu, presenten un guardapols de ciment que envolta el perímetre exterior de l'obertura. A nivell de primer pis, s'obre cinc finestres rectangulars, que també presenten un guardapols envoltant l'obertura. La façana principal es remata a la part superior amb una cornisa esglaonada feta amb tres filets de maó, i coronada per petits frontons exempts, que s'intercalen als espais de façana no ocupats per les obertures. Com es pot apreciar, es tracta d'una façana amb una composició molt simètrica, on les obertures de la planta baixa es corresponen amb les del primer pis, i aquestes amb les del segon, disminuint en mida i proporció. La façana lateral exempta només s'obre amb un balcó i una porta a la planta baixa, que semblen haver estat producte d'una reforma posterior de la casa. Originalment no hi devien constar. Del mateix moment que aquestes obertures semblen els cossos afegits actualment a la casa, seguint la línia de la façana nord, paral·lela al carrer Travessia Anselm Clavé i que es prolonguen per tota la part posterior de la casa, ocupant el que devia ser l'antic pati posterior.</p> | 08250-53 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Segons informació oral facilitada per alguns veïns, el lloc on ara s'aixeca l'edifici conegut com l'Antic Hostal era antigament un adoberia propietat de la casa de Cal Guarro. L'edifici actual fou aixecat a la dècada del 1940 i a la planta baixa es va instal·lar una botiga i un cafè.</p> | 41.5568200,1.6029800 | 383501 | 4601515 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70632-foto-08250-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70632-foto-08250-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70632-foto-08250-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||
| 70633 | Cal Guarro o cal Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guarro-o-cal-dalmau | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50</p> | XX | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a quatre aigües, que omple la cantonada del carrer Major amb la Plaça de Catalunya i el carrer Travessia Anselm Clavé Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La construcció és feta amb mur de paredat irregular, arrebossada posteriorment amb ciment i pintada en color marró. A la part posterior de l'edifici s'adossa un cos quadrangular i un mur cobert amb teula, que protegeix un pati posterior de grans dimensions. La façana principal es troba encarada al carrer Major, i s'obre amb un portal central acabat amb un arc escarser, actualment desvirtuat pel balcó del primer pis. A banda i banda s'obren dues finestres adintellades, protegides amb reixes, i també desvirtuades pels balcons del primer pis, que s'escauen just a sobre de la llinda. Un sòcol recorre la planta baixa de l'edifici, sobresortint de la línia de façana. Al primer pis s'obren tres balcons de gran volada, producte d'una reforma posterior de la casa -1918-. Tots tres són acabats a la part superior de forma allindada i decorats amb un guardapols sobreposat que al centre de la llinda imita un petit arc conopial. Les dimensions d'aquests balcons, obra d'una reforma posterior de la casa, són el motiu del trencament de les llindes i arcs de les obertures de la planta baixa. El pis de les golfes s'obre amb tres petits ulls de bou, que s'escauen simètricament amb les obertures del primer pis i planta baixa. La façana lateral, encarada a la plaça Catalunya, manté la mateixa composició decorativa, obrint-se amb dues finestres quadrangulars a la planta baixa, que sobresurten enreixades, i tres obertures al primer pis. Les obertures del primer pis, són força irregulars, destacant-ne una rectangular de petites dimensions, una altre rectangular al centre, de majors dimensions, i un balcó amb dues mitges finestres corbades a banda i banda, que formen un conjunt unificat. Les obertures del primer pis són acabades amb llinda, que de forma similar a la façana principal es decoren amb un guardapols sobreposat ornamentat amb un petit arc conopial al centre. Per les similituds decoratives, aquestes obertures podrien ser obra també de la reforma del 1918. Al pis de les golfes s'obren dos ulls de bou de petites dimensions. El cos adossat al cantó de migdia de la casa, seguint la línia de carrer, sembla un afegit posterior. Es troba format per planta baixa i primer pis, i es troba acabat amb un terrat pla sobre la primera planta, que es protegeix amb balustres. La façana posterior de la casa compta amb obertures formades per finestres a l'alçada del primer pis, i ulls de bou al pis de les golfes. Com a elements decoratius destacables, l'edifici compta amb un seguit de culs de llàntia amb decoració vegetal concretament fulles - ubicats al final de cadascuna de les canaleres de plom que recorren la façana, i que semblen haver tingut al seu dia una altra funció. Destaca especialment el gran ràfec o barbacana de la teulada, que sobresurt en gran mesura vers al carrer.</p> | 08250-54 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquesta casa ha estat propietat de diferents famílies. El mot de Cal Guarro prové del masover. Una de les famílies foren grans propietaris de Montbui i la seva finca s'estenia a l'altra banda del carrer on avui dia resten uns edificis destinats al trull d'oli i també una sala de cafè</p> | 41.5564100,1.6037000 | 383561 | 4601468 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70633-foto-08250-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70633-foto-08250-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70633-foto-08250-54-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Vinculada històricament a la casa existeix la veïna Sala de Cal Guarro, que a la dècada del 1930 era un dels cafès més populars de Montbui i un dels llocs habituals de reunió dels veïns d'ideologia esquerrana. Actualment només s'aprecien els paraments exteriors, ja que l'interior es troba convertit en magatzem. La casa del Cal Guarro comptà amb un important trull d'oli que estigué en actiu fins a la dècada del 1970. Actualment els propietaris asseguren que no es conserva cap peça de l'antiga indústria. | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 70635 | Cal Beneficiat o cal Santdiumenge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-beneficiat-o-cal-santdiumenge | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50</p> | XVI-XX | L'edifici ha estat recentment restaurat | <p>Edifici de planta trapezoïdal unint dos casals, situat a bell mig del carrer Major, dins del nucli antic de Montbui. La forma de la planta bé donada pel fet de que la casa es troba situada just al punt on el carrer fa un petit angle convexa. La façana exterior mostra una construcció feta en parament de còdols i ciment, amb les cantonades i obertures reforçades amb ciment. Es tracta d'un edifici entre mitgeres, que compta amb planta baixa, primer i segon pis. Les obertures de l'edifici són totalment noves i corresponen a la darrera reconstrucció de la casa que es situa sobre el solar del vell edifici de Cal Beneficiat. Com a element antic només s'ha conservat un petit escut amb la data del 1688 encastat sota el balcó del primer pis.</p> | 08250-56 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquesta edificació es troba situada en un dels carrers originaris del poble de Montbui, i nucli embrionari de la trama urbana configurada entorn a l'església i a aquest carrer, que ja figura en un capbreu del 1520. Les cases es van anar alineant en el carrer Major on hi hagué la major densitat de població. Aquesta casa era propietat del bisbat de Vic que l'havia adquirit d'una donació. El nom antic de la casa Cal Beneficiat, pot trobar-se en estreta relació amb el fet de que la casa fos de propietat episcopal, destinada potser a acollir mossens dotats amb beneficis eclesiàstics. Al 1975 la compra l'actual propietari, passant a ser coneguda com Cal Santdiumenge.</p> | 41.5566800,1.6046000 | 383636 | 4601497 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70635-foto-08250-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70635-foto-08250-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70635-foto-08250-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 70636 | Escut de la casa de cal Beneficiat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-casa-de-cal-beneficiat | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50</p> | XVII | <p>Escut esculpit sobre la cara vista d'un carreu de forma trapezoïdal, que es troba encastat a nivell del primer pis de la casa coneguda com Cal Beneficiat o Cal Santdiumenge. Tot i que es troba molt erosionat s'aprecia un escut amb l'orla exterior del símbol cardenalici, que s'explica per la relació de la casa amb la propietat episcopal. L'interior de l'escut es troba quatripartit, alternant dos camps amb el que sembla el dibuix d'un castell amb altres dos camps amb aigües. Sobre l'escut es conserva la data de 1688. La ubicació actual de l'escut no es correspon amb la que devia ser original.</p> | 08250-57 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquesta edificació es troba situada en un dels carrers originaris del poble de Montbui, i nucli embrionari de la trama urbana configurada entorn a l'església i a aquest carrer, que ja figura en un capbreu del 1520. Les cases es van anar alineant en el carrer Major on hi hagué la major densitat de població. Aquesta casa era propietat del bisbat de Vic que l'havia adquirit d'una donació. El nom antic de la casa Cal Beneficiat, pot trobar-se en estreta relació amb el fet de que la casa fos de propietat episcopal, destinada potser a acollir mossens dotats amb beneficis eclesiàstics. L'escut du la data del 1688 i du l'emblema dels marquesos de Duesaigües i explicaria la vinculació del benefici fundat a l'església parroquial de Santa Margarida amb aquesta família nobiliària propietària de la Casa Gran.</p> | 41.5566800,1.6046000 | 383636 | 4601497 | 1688 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70636-foto-08250-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70636-foto-08250-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70636-foto-08250-57-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | 2025-06-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 96|94 | 47 | 1.3 | 2131 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||
| 70637 | Portal de la casa del carrer Major, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-la-casa-del-carrer-major-12 | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII | <p>Portal principal d'accés a la casa del carrer Major núm. 12, dins del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'un gran portal adovellat formant un arc de mig punt a partir de dovelles de mida mitjana, que es recolzen directament sobre dos brancals laterals monolítics, prescindint d'imposta. L'obertura del portal es troba protegida per una porta de dues fulles de fusta massissa i clapejada, també antiga. A la part inferior del portal, destaca un esglaó fet amb una llinda monolítica de pedra. Aquest element arquitectònic destaca sobre el fons de la façana de la casa pel seu cromatisme, ja que es tracta de pedra groguenca, que ressalta sobre una façana gris arrebossada en ciment pòrtland. El portal forma part d'un edifici de planta rectangular molt senzill, que compta amb planta baixa i primer pis. El portal adovellat sembla donar accés als baixos de la casa, mentre que una porta allindada permet l'accés a la vivenda del primer pis.</p> | 08250-58 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Segle XVIII, similar a la de Cal Cònsol. Aquesta casa era coneguda tradicionalment com Cal Fossalba.</p> | 41.5567400,1.6047000 | 383645 | 4601503 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70637-foto-08250-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70637-foto-08250-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70637-foto-08250-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Tot i que l'edifici sembla antic per la seva composició, manca totalment d'elements ornamentals significatius. Les obertures també són modernes. Sembla tractar-se d'una casa antiga, que ha guardat el seu cos volumètric i el portal adovellat, però la resta es troba totalment renovat. | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 70639 | Portal de cal Cònsul | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-cal-consul | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII | <p>Portal adovellat formant un arc de mig punt, que permet l'accés a l'edifici de la Plaça Major, núm. 4, dins del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'un portal format per dovelles de mida mitjana que es recolzen directament sobre dos brancals fets amb carreus de pedra quadrangulars, que suposen una continuació de les dovelles superiors. Només els carreus inferiors del portal són rectangulars i lleugerament més grossos que la resta. A la part inferior del portal destaca una llinda de pedra monolítica. Sobre la dovella central o clau s'ha inscrit la data 1781. Actualment aquest portal continua sent utilitzat com a obertura principal d'accés a la vivenda. L'interior es troba protegit per una doble porta de fusta envidrada. Com a element arquitectònic, aquest portal destaca sobre la resta de la edifici pel contrast cromàtic, ja que està fet en pedra groguenca, i destaca sobre el color blanc de l'arrebossat de la casa.</p> | 08250-60 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El portal es troba emmarcat en un edifici que ben bé podria datar-se del segle XVIII, tal i com indica la data de la dovella central. Es tracta d'un edifici senzill, de planta quadrangular, que destaca dels del costat, molt més moderns. Amb tot s'aprecia una reforma del segle i l'afegit del balcó del primer pis, que s'escau directament a sobre del portal, tot i que respectant-lo.</p> | 41.5565700,1.6055100 | 383712 | 4601483 | 1781 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70639-foto-08250-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70639-foto-08250-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70639-foto-08250-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Similar al del carrer Major, 12, dins del nucli antic de Santa Margarida. | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 70640 | Casa del carrer Major, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-10 | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular entre mitgeres situat dins del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'una construcció feta segurament en mur de paredat, arrebossada i pintada en color blanc i gris. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. La façana principal es troba orientada a llevant, seguint la línia de façanes del carrer Major. Com a obertures, a nivell de planta baixa destaca la presència de tres portals acabats amb un arc deprimit còncau. L'excepció la representa el portal central arquitravat, protegit per una persiana metàl·lica, producte d'una intervenció posterior. A nivell de primer pis, les obertures de la planta baixa es corresponen amb tres balcons protegits amb una reixa de ferro treballada, i a nivell de segon pis amb un balcó central i dues finestres quadrangulars als laterals, que podien haver estat balcons al seu dia, i haver estat tapiats durant alguna reforma. En línies generals, la façana de la casa es troba extraordinàriament ornamentada, i la part superior de l'edifici compta amb un entaulament molt treballat, que es recolza sobre una cornisa esglaonada, format per una barana de pedra a base de balustres i un frontó central obert amb un oval al centre i acompanyat de volutes invertides amb decoració de mosaic, i coronades per dos còdols de pedra. L'espai central de l'obertura del frontó es troba ocupat per una filigrana de ferro on es pot llegir la data 1928. Altre dels elements decoratius importants són les faixes verticals que recorren tota la façana de l'edifici al·ludint una separació de crugies. Aquest element de la faixa vertical es repeteix als extrems de l'edifici. Igualment es marca en gris l'entorn de les obertures de l'edifici.</p> | 08250-61 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquesta casa era tradicionalment coneguda com Cal Sabater. Es tractava d'una casa antiga i molt malmesa. La data de 1928 correspon a una reforma estructural de l'edifici, que lo va donar el seu aspecte actual.</p> | 41.5568200,1.6047600 | 383650 | 4601512 | 1927 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70640-foto-08250-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70640-foto-08250-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70640-foto-08250-61-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 70641 | Casa del carrer Major, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-7-0 | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Edifici de planta trapezoïdal situat al carrer Major del nucli antic de Montbui, ocupant l'espai cantoner entre el carrer Major i la pujada cap a la Plaça. Es tracta d'una construcció aixecada segurament en mur de paredat irregular, arrebossada desprès en ciment pòrtland sense pintar. Com a edifici, aprofita el desnivell del terreny existent en aquesta zona del poble i compta, per tant, amb planta baixa, primer, segon i tercer pis, tot i que el primer pis es converteix en la planta baixa en la façana de migdia que dóna a la pujada de la plaça. La part superior de l'edifici es troba rematada amb una barana perimetral amb balustres que protegeix la part superior del terrat. A l'edifici s'observen tres façanes. La façana principal sembla ser la que es troba encarada a migdia, i s'obre amb un portal protegit per una doble fulla de fusta. A tocar d'aquest portal s'obre dues portes de diferents mides, una de les quals sembla més contemporània. Cal pensar que l'edifici fou concebut ja inicialment com un bloc de veïns, i compta, per tant, amb una altra entra d'accés a l'edifici per la façana de ponent que dóna al carrer Major. A nivell d'obertures, destaca la presència de balcons amb reixes de ferro treballades tant al primer, com al segon i tercer pis. A la façana de ponent que dóna al carrer Major, s'alternen finestres i balcons als pisos superiors. Com a element ornamental, destaca la presència d'un fris vertical que podria ser de ciment, que marca la divisió entre les tres façanes de l'edifici, la de migdia, a façana central S-O de l'edifici, i la façana de ponent.</p> | 08250-62 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquest edifici era conegut com Cal Comas. Als baixos hi havia tradicionalment una barberia i una espardenyeria. A la dècada del 1920 era un edifici molt més petit i antic, que fou reformat a començaments de la dècada del 1930 per un veí de Montbui arribat de Mèxic i la seva esposa.</p> | 41.5569800,1.6051100 | 383679 | 4601530 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70641-foto-08250-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70641-foto-08250-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70641-foto-08250-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||
| 70642 | Cal Carol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carol-0 | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Edifici de planta quadrangular situat al peu del carrer Anselm Clavé, dins del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'una construcció feta amb mur de paredat irregular, amb la façana principal arrebossada amb ciment i pintada de color marró. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes, i es troba cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal es troba orientada a llevant, seguint la línia del carrer, i s'obre a la planta baixa amb un portal arquitravat situat al mig i flanquejat a banda i banda per dues finestres rectangulars. En consonància amb les obertures de la planta baixa, al primer pis s'obre un balcó central protegit per una barana de ferro treballada i dues finestres a banda i banda. A nivell del pis de les golfes, la façana s'obre amb tres finestres quadrangulars. Com a element destacable, cal fer esment d'una cornisa esglaonada molt prominent a la part superior de l'edifici, sobre la qual reposa un coronament fet amb un mur massís que es corba lleugerament a la part superior, reforçat per pilastres quadrangulars de maó que sobresurten en alçada. Un altre efecte ornamental ve donat pel joc cromàtic que representa un marc blanc pintat al voltant de les obertures de la façana, que ofereix un contrast amb el fons marró del mur. La casa compta a la part del darrera i al costat de migdia que es troba exempt amb un petit jardí, i amb un mur perimetral que l'envolta i s'uneix al peu de la carretera amb l'edifici. L'accés es realitza mitjançant una porta de ferro treballada, ubicada al cantó de migdia de la casa. Les obertures de la façana lateral i posterior són totalment modernes.</p> | 08250-63 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Segons informació oral facilitada per alguns veïns, aquest edifici fou dels primers aixecats a la nova carretera de Valls, entre les dècades del 1910 i 1920.</p> | 41.5569700,1.6028900 | 383494 | 4601531 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70642-foto-08250-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70642-foto-08250-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70642-foto-08250-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||
| 70643 | Antic Centre Republicà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-centre-republica | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Es tracta d'un edifici orientat en sentit est-oest, amb la façana principal encarada a llevant, seguint la línia del carrer Anselm Clavé. No es pot apreciar el material constructiu, ja que l'edifici es troba arrebossat amb ciment. Almenys la part superior es feta en maó. Compta amb planta baixa i pis de golfes. L'estructura de l'edifici es troba organitzada com amb diverses obertures portes i finestres - que atenyen a una estructura interior dividida en diverses vivendes, cadascuna de les quals compta amb una porta d'entrada individual. En total es comptabilitzen tres portes d'accés a peu de carrer amb dos finestrals rectangulars a banda i banda de cada porta. La part superior de l'edifici es troba acabada amb una cornisa esglaonada molt prominent, sobre la qual descansa un coronament format per un mur massís. Del conjunt de l'edifici destaca la vivenda central, que sobresurt com un cos independent de les altres dues laterals sobre elevant-se en alçada. Aquesta alçada li permet tenir un primer pis, en comptes de golfes, que s'obre amb dos balcons. La part superior guarda les mateixes característiques que la resta de l'edifici, però resulta més elevada. Com a element singular destaca la part superior de la vivenda central de l'edifici, on la barana superior s'estilitza creant tres lòbuls. El central compta amb tres medallons verticals que sobresurten. En aquest sector de la façana part de l'arrebossat ha caigut i per tant no es pot apreciar si la decoració es completava amb més elements.</p> | 08250-64 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'Antic Centre Republicà, conegut popularment com El Centro instal·lat al carrer Anselm Clavé, just davant de l'antic Ajuntament i a pocs metres de distància de l'Ateneu. Va ser inaugurat el maig del 1931 amb l'objectiu de convertir-se en el centre de trobada dels grups d'esquerres del poble. Amb l'esclat de la Guerra Civil passarà a ser el centre de referència del poble. Originalment l'interior de l'edifici mantenia una estructura molt diferent. La distribució es feia en una sola nau, on es trobava el cafè, i les golfes, que donaven pas a una petita terrassa i balcó. El final de la guerra i la derrota republicana provoquen el tancament del 'Centro', que a partir de l'any 1943 es transforma en el que encara avui coneixem: diversos pisos de planta baixa, amb la compartimentació de la gran nau del cafè. GONZÁLEZ D. http://historiamontbui.blogspot.com/</p> | 41.5571300,1.6032000 | 383520 | 4601549 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70643-foto-08250-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70643-foto-08250-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70643-foto-08250-64-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||
| 70645 | Línia de façanes del carrer Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/linia-de-facanes-del-carrer-anselm-clave | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>El carrer Anselm Clavé, dins del nucli antic de Santa Margarida de Montbui, es correspon amb el pas de la carretera C-37 dins del terme, i al seu pas per la població. Els edificis d'aquest carrer van se aixecats a començaments del segle XX, un cop el carrer va quedar consolidat, aprofitant l'empenta econòmica que donava el pas de la carretera. Aquest sector del poble es va convertir doncs en el nou eixample urbà. Les cases i els edificis van ser aixecats arran de carretera, a banda i banda d'aquesta, i per cronologia i per context, guarden unes semblances estilístiques comunes, tot i que els interiors han sofert reformes i modificacions posteriors. Inicialment es tracta d'edificis adossats de plantes quadrangulars i rectangulars, que conserven una composició formada per planta baixa, primer pis, i segon i o golfes. En cap cas s'aixequen més. Les construccions poden ser en maó o en mamposteria irregular, però en tots els casos s'ha optat per arrebossat la façana, que ressalta pintada en colors cremes, blancs, taronges i marrons. En alguns casos no hi ha pintura. La majoria dels edificis compten amb portals rebaixats o allindats a l'entrada, protegits per portes de fusta de dos batents, i combinen balcons i finestres al primer pis. Els acabaments, en alguns casos, acostumen a comptar amb algun frontó decoratiu com és el cas de l'Ateneu Cultural Recreatiu o bé la casa de Cal Carol. Estilísticament es tracta d'un tipus d'arquitectura popular datada entre els anys 1920-1940, que incorpora en alguns edificis de caràcter públic, com les escoles o l'Ateneu Cultural Recreatiu, algun element ornamental procedent del modernisme. Amb tot, alguns edificis han estat aixecats o reformats amb posterioritat, però sempre guardant, a nivell de façanes, la mateixa composició arquitectònica a nivell d'alçades i materials constructius.</p> | 08250-66 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Tot i que el nucli antic de Santa Margarida remunta els seus orígens històrics al segle XII, aquest es troba organitzat urbanísticament entorn al carrer Major i a la plaça de l'església. Ja entrat el segle XX, el traçat de la nova carretera d'Igualada a Valls - construïda el 1895- començà a deixar sentir la seva influència sobre el procés d'urbanització de Montbui. A partir d'aquest moment, el centre de gravetat es començà a desviar vers a la nova via de comunicació, constituint-se en el nou eixample del poble, que s'estendrà a partir d'aquest moment cap a ponent. El 1923 es construïa el nou Ajuntament que contenia també les escoles públiques arran de la carretera, donant l'impuls definitiu a aquest sector. A tocar de l'anterior edifici, el 1924 es construïa l'Ateneu Agrícola Montbuienc. La majoria de les vivendes particulars es troben datades entre el 1920 i el 1940.</p> | 41.5567500,1.6028300 | 383489 | 4601507 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70645-foto-08250-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70645-foto-08250-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70645-foto-08250-66-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 102|119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||
| 70646 | Casa del carrer Mare de Déu de Gràcia, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-mare-de-deu-de-gracia-3 | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XIX | <p>Edifici de planta quadrangular entre mitgeres cobert a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Tot i que no s'aprecia el parament, podria tractar-se d'un mur de paredat irregular, que ha estat desprès arrebossat. La façana principal es troba encarada a llevant, seguint la línia de les cases del carrer Mare de Déu de Gràcia. La casa, compta amb planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baixa s'aprecia un portal principal realitzat en pedra, formant a la part superior un arc escarser. La dovella central o clau du esculpida la data de 1870, i les inicials T.A. a banda i banda. Aquesta arcada es recolza sobre carreus rectangulars, sent els últims de proporcions i amplada superior a la resta. Aquest portal deixa lloc a un espai entremig, a partir del qual s'obre les portes d'accés a la vivenda. A nivell de primer pis s'obre una finestra balconera i una finestra quadrangular, i a nivell de golfes les obertures es troben constituïdes en una doble arcada formant una eixida protegida per una barana de ferro.</p> | 08250-67 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquesta casa, forma, juntament amb la casa del costat que du el núm. 1, una unitat urbanística i constructiva de gran uniformitat. La casa du la data de 1870 a la llinda de l'arc d'entrada, i ben bé podria tractar-se de cases aixecades a finals del segle XIX.</p> | 41.5560700,1.6056700 | 383724 | 4601428 | 1870 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70646-foto-08250-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70646-foto-08250-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70646-foto-08250-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 70647 | Casa del carrer Mare de Déu de Gràcia, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-mare-de-deu-de-gracia-1 | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XIX | <p>Edifici de planta quadrangular entre mitgeres cobert a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Tot i que no s'aprecia el parament, podria tractar-se d'un mur de paredat irregular, que ha estat desprès arrebossat i pintat en color blanc. La façana principal es troba encarada a llevant, seguint la línia de les cases del carrer Mare de Déu de Gràcia. La casa, compta amb planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baixa s'aprecia un portal principal realitzat en pedra, amb un graó monolític a la part inferior. A nivell de primer pis s'obre diferents finestres, i a nivell de golfes s'aprecia un seguit de tres arcades separades per pilastres, que conformen una eixida, protegida per baranes de ferro.</p> | 08250-68 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>No es tenen notícies sobre els orígens d'aquesta casa, però juntament amb la cada del costat (núm.3) formen una unitat constructiva i urbanística molt unitària. A nivell constructiu podria tractar-se de cases aixecades a finals del segle XIX. La casa amb el núm. 3 du la data gravada a la llinda del 1870. Com a edifici, s'aprecien reformes estructurals a finals del segle XX, possiblement per adaptar-la a les noves necessitats de la vivenda.</p> | 41.5562700,1.6054700 | 383708 | 4601450 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70647-foto-08250-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70647-foto-08250-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70647-foto-08250-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||
| 70648 | Cal Bas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bas | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | A tocar de Cal Bas s'aixeca un grup de cases unifamiliars, al solar de l'antiga fàbrica de Cal Bas, que trenquen totalment l'estructura arquitectònica del carrer. | <p>Edifici de planta rectangular entre mitgeres, situat al carrer Major 6 del nucli antic de Montbui. Es tracta d'un edifici amb el parament arrebossat. No es pot precisar, per tant, amb quin material són fets els murs. A la planta baixa sobre el ciment s'aprecia un fals carreuat. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. El pas d'un pis a l'altre es troba marcat exteriorment amb una banda decorativa de terra cuita formada per un mig bocell pintat en un to lleugerament més fosc. La façana principal es troba orientada a llevant, seguint la línia del carrer Major, i compta amb un sòcol elevat de ciment, que sobresurt uns centímetres de la línia de la façana. A nivell de planta baixa s'obre amb un portal principal situat al centre, acabat a la part superior amb un arc de mig punt lleugerament rebaixat. A banda i banda del portal s'obren altres dos portals rectangulars, que donen accés a dependències auxiliars de la planta baixa de la casa. A nivell de primer pis destaca una balconada central, situada sobre el portal principal de la planta baixa. Destaca per tenir una peanya molt estreta i obrir-se amb dues portes bessones. Entre les dues portes del balcó, aprofitant el mur de la façana es situa una fornícula de petites dimensions protegida amb un marc i una porta de vidre. A l'interior es situa una imatge del Sagrat Cor de Jesús. Com a element ornamental, l'arcada de la fornícula es veu reforçada visualment per un arc esglaonat afegit, que sobresurt de la línia de la façana. Aquest arc es recolza sobre uns capitells rectangulars, també afegits, que descanses sobre uns permòdols llisos. A banda i banda de la balconada central del primer pis s'obren dues finestres rectangulars, una per banda, protegides per una contrafinestra feta amb llistons de fusta. A nivell de segon pis s'obren dos balcons centrals, de les mateixes característiques que els del primer pis, però independents, i sengles finestres a banda i banda. L'edifici és acabat amb una cornisa esglaonada, sobre la qual recau una petita barana massissa. Com a element ornamental, a més de la fornícula central, les obertures han estat emmarcades amb un fals marc de ciment imitant llindes de pedra. La part posterior de l'edifici compta amb un pati afegit protegit per un mur perimetral de tancament.</p> | 08250-69 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La casa es troba lligada històricament a la fàbrica que hi havia al núm.6 i de la que es coneix una escriptura de compra d'una casa amb data del 20 d'abril del 1555 feta pel teixidor de draps de llana del lloc de Montbui. Posteriorment la fàbrica va ser adquirida per la família Jorba, teixidors de Terrassa. Des de mitjans del segle XVI els veïns es proveïen d'aigua en un pou situat en una finca del carrer Major, propietat de la família Bas. Per aquest motiu, eren motejats com els del Cal Bas del Pou. La fàbrica de Cal Bas serà la primera en iniciar al segle XVIII la industrialització en el terme de Montbui. Fundada amb capital montbuienc i igualadí, estigué dedicada inicialment a la producció de filatures, però acabà absorbint tots els processos industrials del tèxtil. L'edifici actual sembla aixecat a començaments del segle XX.</p> | 41.5569300,1.6048200 | 383655 | 4601524 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70648-foto-08250-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70648-foto-08250-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70648-foto-08250-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Els edificis a tocar de cal Bas- els núm. 2 i 4- són actualment unes modernes cases unifamiliars adossades. Antigament aquest espai era ocupat per l'antiga fàbrica de cal Bas i el pou de Cal Bas. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 70649 | Fornícula de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-de-sant-roc | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Fornícula dedicada a Sant Roc situada a la façana principal de la casa situada al carrer Sant Roc núm. 17, dins del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. Arquitectònicament, s'ubica a nivell de primer pis, sobre la porta principal d'accés a la casa. La fornícula pròpiament dita conté la figura de Sant Roc dempeus sobre un pedestal quadrat. Consisteix en una talla de guix policromada de petites dimensions que mostra al Sant vestit amb vestidures pobres, tocat amb un barret d'ala ampla i mostrant les llagues del genoll. Com a atribut s'acompanya d'un bastó d'on penja la carbassa d'aigua i gos fidel al cantó dret, que segons la tradició li llepava les ferides. La fornícula es troba protegida per un vidre exterior. L'obertura es troba emmarcada per un conjunt de rajoles ceràmiques quadrangulars que s'adossen a la façana principal de la casa i conformen un espai quadrangular, limitat per una vora també rodó de ceràmica blau marí. La decoració interior de les rajoles forma un conjunt floral fet per dos grans gerros de flors, a banda i banda de l'obertura de la fornícula, que tenen la seva continuació vegetal a la part superior de l'obertura. A nivell cromàtic, destaquen els colors blaus, grocs i grisos sobre el blanc de base de les rajoles. La part inferior del marc de rajoles, sota la fornícula es troba ocupada per un text d'advocació al sant. El text dedicat és el següent: EN LA CAPELLA GENTIL RECORDANT-NOS VOSTRES GESTES PRESIDIU LES NOSTRES GESTES EL TREBALL I EL VIURE HUMIL DEFENSEU D'AQUEST VEÏNAT POBRE I RIC, BO I PECADOR SIGUE NOSTRE PROTECTOR SANT ROC. SEMPRE VENERAT</p> | 08250-70 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Segons informació oral facilitada per alguns veïns, la casa on s'ubica actualment la fornícula era a mitjans del segle XX una casa de grans dimensions on els amos de la fàbrica de Cal Truco passaven l'estiu. La fornícula ja existia, tot i que ells l'habilitaren i li posaren les rajoles decoratives per embellir-la. Quan els propietaris es van vendre la casa, ja molt vella, es va adaptar a l'edifici actual, tot conservant la fornícula.</p> | 41.5557800,1.6053600 | 383698 | 4601396 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70649-foto-08250-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70649-foto-08250-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70649-foto-08250-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||
| 70650 | Palau dels comtes de Plasència- la Casa Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-dels-comtes-de-plasencia-la-casa-gran | <p>CASTELLÀ Gabriel (1934) La casa dels senyors de Montbui i la llosa sepulcral dels comtes de Plasència. Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada. Núm. 31.pàg. 103-104. FERRER VIVES, F.d'A., Heràldica catalana, vol.2 Ed. Millà, Barcelona, 1995 GONZÁLEZ D. () http://historiamontbui.blogspot.com/ TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVII-XX | <p>Edifici de planta rectangular de grans proporcions que es cobreix a quatre aigües amb teula, i compta amb un seguit de cossos afegits a tres de les seves façanes. Es tracta d'una construcció feta possiblement en mur de paredat irregular amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars i rectangulars ben escairats. Actualment només s'aprecia l'arrebossat exterior en color gris i el carreuat de les cantonades. A nivell urbanístic, l'edifici ha estat aixecat davant de l'església de Santa Margarida, enfront de l'antiga porta del temple. L'espai que va quedar entre l'església i el Palau, es convertí amb el temps en l'actual Plaça Major del poble. La façana principal es troba encarada a migdia, i ocupa tota una línia de vorera de la Plaça Major. A la part posterior de la casa, en canvi, el palau compta amb un gran terreny associat, destinat a jardí i espais de lleure, que es troba delimitat de la resta de carrers i camps del poble per un mur de tancament fet amb maó i formigó. En tant que edifici, ha estat aixecat aprofitant un desnivell del terreny, de tal manera, que a nivell de façana principal de migdia s'aprecia la planta baixa, el primer i segon pis i les golfes, i en canvi, a nivell de façana posterior, la planta d'accés es correspondria al pis -2, i per sobre s'aprecien quatre pisos més les golfes. El nivell de la planta baixa de la façana principal es correspon al segon pis de la façana posterior. A la façana principal destaca la presència d'un gran portal adovellat, a nivell de planta baixa, situat al cantó de ponent. Les dovelles destaquen sobre el parament arrebossat. Deu tractar-se de l'entrada principal a l'edifici, i bé acompanyada d'un petit finestró i un portal rectangular acabat a la part superior amb una llinda monolítica. A nivell de primer i segon pis s'obren de forma ordenada un total de cinc finestres quadrades per planta de diverses mides. A diferència de la planta baixa, en aquestes no s'aprecia la pedra sobre l'arrebossat. La façana de llevant presenta una certa irregularitat, ja que la part central d'aquest sector només aixeca fins al segon pis en forma de galeria coberta, trencant la línia de la coberta superior, que resta oberta. En aquesta galeria s'ubicaria presumptament un oratori dedicat al Sagrat Cor de Jesús. A nivell de planta baixa s'adossa un cos rectangular, que es correspon a l'antic safareig de la casa, on desguassa el rec principal que du l'aigua al poble.La façana posterior presenta un portal adovellat a nivell de planta baixa, que dóna accés al pati posterior de la casa, i un seguit de sis finestres quadrangulars i rectangulars per planta, sense cap element decoratiu rellevant. Destaca la presència d'un petit cos quadrangular adossat al costat de ponent d'aquesta façana, que s'eleva fins al segon pis per acabar amb un terrat, i que a sota podria acollir algun tipus de pou o cisterna. La façana de ponent presenta diversos cossos auxiliars adossats.</p> | 08250-71 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La primera referència històrica que tenim de l'existència d'una casa fortificada o domus nobiliària al nucli de Santa Coloma de Montbui es remunta a l'any 1150. Aquesta es configura com el centre del domini dels Montbui sobre el terme i com a una de les seves bases d'operacions en els enfrontaments que sostenen ara contra els Cardona, ara contra els batlles d'Igualada. Aquesta anirà substituint la centralitat que, fins el segle XIII, ostentarà el castell de Montbui com a lloc central del domini del casal de Montbui, tant en el pla militar com en l'econòmic. L'edifici actual del Palau dels comtes de Plasència està lligat a l'evolució històrica de la família dels cavallers de Montbui entroncada amb els comtes de Plasència a començaments del segle XVI. La primera menció documental al llinatge dels Montbui data de l'any 1013, en que actuava com a veguer del comtat d'Osona Raimundus de castri Montis Boy. L'any 1166 apareix citat Berenguer de Montbui, castlà del terme de Montbui en nom del bisbe de Vic. Aquest llinatge es troba ben historiat fins al segle XVI. Època en que és un fet comú, l'entroncament de la noblesa catalana amb cases nobiliàries d'altres regnes peninsulars. En el cas dels Montbui, la unió va ser amb una branca de la família aragonesa dels Lanuza, que tenien la consideració honorífica de ricos hombres de Aragón i que havien ostentat hereditàriament el càrrec de Justícia Mayor de Aragón. La branca catalana del llinatge dels Lanuza s'origina amb Claudi de Lanuza i de Torrelles-Gurrea, que era gentilhome del rei Carles I i posseïa diverses baronies i dominis catalans. L'entroncament dels Lanuza amb Montbui es produí a inicis del segle XVI per mitjà del matrimoni entre Claudi de Lanuza i Anna de Montbui, hereva del llinatge. La titularitat del domini passà després al seu fill Claudi de Lanuza i Montbui, que l'any 1551 es casà amb Isabel de Grimalt. L'any 1611 el rei Felip III atorgà a la branca aragonesa de la família Lanuza el títol de comtes de Plasència, i al quedar aquesta branca sense successió, el títol passà el 1643 a la branca montbuienca. Un esdeveniment transcendental tingué lloc el 1633, arran de la transacció pactada entre Enric Folch de Cardona i Bonaventura de Lanuza i Montbui, per la qual fou adjudicada al comte de Plasència la jurisdicció alta o mer imperi sobre el castell i terme de Montbui. Aquesta època, al tombant dels segles XVII i XVIII fou sens dubte la de major presència i protagonisme dels comtes de Plasència sobre les terres del terme de Montbui. Hom atribueix a aquests anys (1633), la construcció de l'edifici de la Casa Gran, com a residència senyorial de la família, a la plaça Major, davant de l'església parroquial, sobre les restes d'una antiga domus senyorial. En el darrer terç del segle XVII es troben documentats diversos actes socials de la família, com patronatges, natalicis, etc. I és descrita l'existència a la casa d'un oratori i d'una presó. La seva utilització quotidiana degué decaure probablement després de la guerra de Successió, quan el domini feudal dels Montbui fou segrestat per la monarquia borbònica a causa de la filiació austriacista del comte de Plasència, que tingué un important paper en el setge de Barcelona. El darrer descendent masculí dels Lanuza fou Francesc Joan de Lanuza Montbui, qui havia acumulat un elevat nombre de títols i possessions, entre els quals el seu domini sobre Montbui havia quedat notablement desvaloritzat. La mort sense successió de Francesc Joan el 1754 va fer recaure el títol i les possessions en la seva germana Maria Helena Lanuza Montbui, marquesa vídua de Dos Aguas, llinatge originari del País Valencià. La titularitat dels marquesos de Dos Aguas es va mantenir fins al 1837 en que es produeix l'extinció dels drets senyorials i jurisdiccionals. Un cop abolides les jurisdiccions, la família restà com a propietària de la casa fins el 1886, any en el qual les darreres propietats de la família a Montbui foren venudes a Miquel Biosca d'Igualada.</p> | 41.5567600,1.6055500 | 383716 | 4601504 | 1633 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70650-foto-08250-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70650-foto-08250-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70650-foto-08250-71-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La família Biosca fou coneguda amb el malnom de 'Els Pèrrica'. La casa guanyà aquest apel·latiu, relativament desconegut per la magnificència de la Casa Gran. Els baixos de la casa es convertiren a començaments del segle XX en el Café de Cal Perrica, lloc d'oci i balls populars pels veïns de Santa Margarida. En la dècada del 1920 aquestes activitats foren fetes a la Sala de Cal Guarro. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 70652 | Santa Margarida de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-de-montbui | <p>CASTELLÀ Gabriel (1934) La casa dels senyors de Montbui i la llosa sepulcral dels comtes de Plasència. Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada. Núm. 31.pàg. 103-104. MARTINELL C (1934) Un altar i un crucifix de l'escultor Sunyer. Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada. Núm. 31. Igualada. Pàg. 105-107. FERRER VIVES, F.d'A., Heràldica catalana, vol.2 Ed. Millà, Barcelona, 1995 GONZÁLEZ D. () http://historiamontbui.blogspot.com/ TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVII | <p>L'Església Parroquial de Santa Margarida de Montbui fou construïda el 1614 prop de l'antiga església de Santa Coloma, a la qual substituí. Es tracta d'un edifici de planta basilical i nau única coberta a dues aigües, que manté l'orientació tradicional de les esglésies amb la capçalera situada a l'est i l'entrada a l'oest. La façana principal es troba orientada a ponent i manca totalment de decoració pictòrica o escultòrica, a excepció del portal d'accés. Un portal rematat a la part superior amb un arc escarser format per dovelles de mida mitjana i brancals formats també per carreus de mides diferents que sobresurten de l'arrebossat de la façana. Sobre la dovella central del porta es llegeix: en 1606 ce feu la iglesia/se muda lo portal en 1818. La façana nord compta amb l'obertura de tres petits rosetons a la part superior del mur, que es corresponent interiorment amb tres capelles laterals, i que proporcionen la il·luminació interior a l'església. Respecte a la façana nord, encara són visibles sota l'arrebossat del que devia ser el portal principal d'accés a l'edifici, i que fou tapiat el 1818, moment en el qual fou traslladat a la façana de ponent. Sobre les restes d'aquest antic portal s'aprecia la llinda amb la llegenda: sindicat agrícola. Aigües Bones de Montbui, molt esborrada, i que roman com a testimoni dels aldarulls del 1936. A nivell d'absis, destaquen dues obertures ogivals, que ocupen pràcticament tota la superfície dels murs nord i sud de l'absis. Com a element decoratiu, es troben reforçades amb maó que combina dues tonalitats cromàtiques. Com a fita visual destaca la presència del campanar, afegit el 1731 al cantó sud-oest de l'edifici. Es tracta d'un campanar de base quadrangular. A l'alçada del carener de l'edifici, dues motllures exteriors permeten el pas de la base quadrangular al cos octogonal amb el qual es perllonga. Aquest tambor octogonal superior es decora amb un seguit de finestrals cecs emmarcats amb arcs de mig punt. A nivell constructiu, es distingeixen clarament dues tipologies. Mentre que la base quadrangular del cos s'ha construït amb mur de paredat irregular amb les cantonades reforçades per carreus de mida més gran; el tambor octogonal del cos es troba construït amb carreus de mida mitjana ben treballats i disposats en fileres ordenades. Interiorment es tracta d'una església d'una sola nau amb tres altars laterals a cada cantó, presbiteri i cor. Al cantó de migdia les capelles es troben dedicats als Sant Crist, al Roser i a Sant Josep. Al cantó nord hi trobem el baptisteri, la capella de sant Maure i la del Sagrat Cor. L'advocació a aquestes capelles és posterior a la reforma del 1956. A nivell d'imatgeria destaca l'altar i imatges de la capella del Roser. Es tracta de l'antic altar major de la Tossa, i d'una talla del Roser del segle XVIII salvada de la destrucció de la guerra. A la capella de Sant Josep, l 'única que conserva la seva advocació original, destaca l'oli de la mort de Sant Josep, també del segle XVIII. També cal tenir en compte el trifori, un element poc habitual a les esglésies d'aquestes dimensions. El presbiteri és elevat amb quatre graons per sobre de la resta del sòl de l'església. Al terra del presbiteri, arran de les escales d'accés hi ha excavada la cripta dels comtes de Plasència en forma de creu grega. Tot l'interior de l'església ha estat arrebossat i pintat en un color clar on ressalten motllures daurades que recorren el tram superior com si fos un fris. Amb tot, part d'aquest cromatisme és fruit de la reforma posterior a la Guerra Civil, ja que a les fotografies antigues pot apreciar-se la pedra vista. Com a element destacat, cal fer esment de la presència d'una coberta interior formada per voltes d'aresta a la nau central i per una volta estrellada a l'absis de gran bellesa i perfecció. Les claus de volta, actualment pintades, també són les originals, destacant la de l'altar, amb la figura de santa Margarida.</p> | 08250-73 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'església parroquial de Santa Margarida de Montbui substituí la desapareguda església de Santa Coloma de Montbui, al voltant de la qual s'havia desenvolupat el nucli urbà de Montbui, conegut actualment com a nucli antic de Santa Margarida. L'anàlisi detallat de la documentació medieval dóna a entendre que l'antiga església de Santa Coloma estaria construïda en un indret proper, potser a tocar el carrer Major. L'església de Santa Margarida fou al seu moment, doncs, una construcció de nova planta, sense comptar amb les restes de l'antiga església a sota. L'inici de la construcció del temple de Santa Margarida pot datar-se del 15 de març del 1600 TORRAS (1991: 27) amb la solemne col·locació de la primera pedra. Aparentment les obres es perllongaren per espai de set anys, ja que en les dovelles de pedra de la porta d'entrada hi ha esculpida la inscripció en 1606 ce feu la iglesia. No adquirí la categoria parroquial fins l'any 1614 substituint l'antiga església de Santa Maria de la Tossa. La construcció del nou temple es troba en estreta relació amb una etapa de considerable desenvolupament demogràfic i urbanístic del poble, producte d'una bona conjuntura econòmica i social. Com es pot apreciar, l'església de Santa Margarida substituïa l'antiga església de Santa Coloma, que presumiblement havia quedat petita, i l'església parroquial de Santa Maria. Aquest fet ha estat interpretat com una consolidació del nucli poblacional de Santa Margarida i la potenciació d'aquest per part dels senyors de Montbui, en detriment del turó de la Tossa, que restaria abandonat. L'aposta de la família per la nova església i residència al poble es completà amb l'elecció d'aquesta com a lloc pels enterraments familiars i la construcció d'una cripta mortuòria a iniciativa de Josep Lanuza i Rocabertí, comte de Plasència a finals del segle XVII, i que es localitza sota les escales del presbiteri. Posteriorment se li han conegut diverses obres que han ajudat a dotar-la de la seva fisonomia actual. En concret, el 1731 es té notícia de l'afegit de l'actual campanar de planta octogonal. L'any 1800 el campanar fou dotat d'un rellotge mecànic, construït pel manyà i rellotger Antoni Ratera d'Igualada, per un preu de 150 lliures. Interiorment l'ornamentació es va completar al segle XVIII amb la fàbrica d'un gran retaule barroc, que fou encarregat el 1722 a l'escultor manresà Josep Sunyer, i que fou lamentablement destruït el 1936. L'any 1818 fou realitzada una reforma al portal d'accés a l'església, fins llavors amb sortida a la Plaça Major, el qual fou tapiat obrint-ne un de nou al final del temple encara en ús. Sobre les dovelles de la porta del portal nou fou esculpida la inscripció: ce mudà la porta en 1818. Durant el període de la Guerra Civil (1936-1939) va sofrir diversos saquejos i destruccions i fou utilitzada com a seu del sindicat agrícola, cosa que encara es reflecteix en les restes d'una retolació existent a la façana nord de l'església, de cara a la plaça.</p> | 41.5565600,1.6050200 | 383671 | 4601483 | 1600 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70652-foto-08250-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70652-foto-08250-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70652-foto-08250-73-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Cal dir que la patrona de l'església de Santa Margarida (segons la tradició) és la santa que domina el diable i els monstres infernals i per això es veu representada amb un drac sota els peus. També es veu esculpida la figura d'un drac en una de les claus de volta esculturades. La tradició popular atribueix el canvi de titularitat de l'església, de Santa Coloma a Santa Margarida, al patronatge exercit per una de les dones membres de la família Lanuza, anomenada Margarida, que hauria pagat l'altar major de l'església a canvi de l'advocació de la santa. Aquesta tradició no ha pogut ser contrastada documentalment. ALVAREZ (1986: 15) Deixant de banda la descripció dels elements arquitectònics i escultòrics de l'església encara avui conservats, els components ornamentals més valuosos del temple foren al seu dia els retaules barrocs dedicats a Sant Isidre i el Crist crucificat, ambdues obres de l'escultor manresà Josep Sunyer, autor juntament amb Josep Moragues de retaule de l'altar major de l'església de Santa Maria d'Igualada. El contracte de les obres data del 11 de gener del 1722 i permet conèixer els detalls. TORRAS (1991: 44). Ambdues obres foren destruïdes el 1936, restant només els clixés conservats a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia i la glossa estilística que en feu l'escultor Cesar Martinell l'any 1934. | 96|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 70653 | Nom d'Aigües Bones de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nom-daigues-bones-de-montbui | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Al mur lateral de l'església parròquia de Santa Margarida de Montbui, situat a sobre d'una antiga porta tapiada es llegeix el rètol amb la següent inscripció: SINDICAT AGRICOLA, Aigües Bones de Montbui. Aquest rètol es troba pintat en lletres blanques que destaquen sobre un fons blavós, insertat sobre un fragment de ciment rectangular que s'encasta a la paret de l'església. Aquesta resta és l'únic testimoni conservat al poble del que fou el nom atorgat al poble durant el conflicte de la Guerra Civil Espanyola.</p> | 08250-74 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'església parroquial de Santa Margarida de Montbui fou confiscada durant el conflicte de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i convertida en la seu del Sindicat Agrícola de Montbui. Al mur del temple fou oberta una porta sobre la qual es situà el rètol que actualment es conserva.</p> | 41.5565900,1.6051000 | 383678 | 4601486 | 1936 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70653-foto-08250-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70653-foto-08250-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70653-foto-08250-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 70654 | Castell de la Tossa de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-tossa-de-montbui | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. AMENÓS I ROCA Amadeu (1948) el abad-Obispo Oliva y los castillos de Montbui y Tous Vida. Núm. 28. pàg.3 AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. BOLÓS, J.; HURTADO, V.(2004) Atles del Comtat de Manresa (798-993), Rafael Dalmau editor, Barcelona. CABAÑERO SUBIZA B. (1987) 'Los castillos catalanes de los siglos IX i X: problemas de estructuras y técnicas constructivas' a XXXIV Corso di cultura sull'arte ravennate e bizantina. Ravena. Pàg. 85-117. CABAÑERO SUBIZA B. (1996) Los castillos catalanes del siglo X. Circunstáncias históricas y cuestiones arquitectónicas. Institución Fernando El Católico. Diputación de Zaragoza. CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui, CATALÀ I ROCA, P. (dir.), Els Castells Catalans, vol. 5, Dalmau Editors, Barcelona, 1990 CASTELLÀ Gabriel (1934) 'La casa dels senyors de Montbui i la llosa sepulcral dels comtes de Plasència Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada. Núm. 31.pàg. 103-104. IGLESIAS Josep. (1963) La reconquesta a les valls de l'Anoia i el Gaià. Episodis de la història. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. Pàg. 64 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | X-XVII | <p>Les restes actuals es troben formades per una construcció de planta rectangular amb els angles arrodonits, d'uns 12 metres d'amplada per 17 metres de llargada i uns 7 metres d'alçada. Els paraments externs configurats per uns murs d'uns 2 metres de gruix, han estat obrats en gran part amb un aparell irregular, de petits blocs de pedra tan sols desbastats, i units amb morter de calç. Com a característica destacable, cal fer esment de la presència de filades d'opus spicatum a la part inferior de la construcció, mentre que a les fileres de la part superior, es presenten molt més ordenades i regulars, i corresponen sens dubte, a una ampliació efectuada poc després. La façana principal de l'edifici es troba encarada a l'est, mirant vers l'església de Santa Maria. Destaca la presència d'un portal d'accés a nivell de planta baixa. Es tracta d'una obertura contemporània, que substituí la porta original del castell enlairada a nivell de primer pis, ara desclosa a manera de finestral. A més a més destaca a nivell de planta baixa, quasi bé arran de terra, destaca una altra obertura en forma de finestró. Totes les obertures són acabades en arcs de mig punt, refets en les restauracions, com també ho són cadascuna de les finestres distribuïdes a cada façana. A la façana de ponent, destaca la presència d'una altra porta, que no té res a veure amb les anteriors. A nivell constructiu s'aprecien clarament dues etapes. Una primera corresponent a la part inferior de l'edifici, i una segona corresponent a les darreres filades. L'any 1974 fou restaurat pel Patronat de la Muntanya de Tossa. A la part restaurada s'hi van habilitar dues sales, on s'exposa una col·lecció d'eines del camp i documentació referent a l'indret, i una sala per diversos actes. Cal suposar que inicialment aquesta construcció era dividida en diversos compartiments separats per trespols de fusta, tal i com ho demostren els forats que resten a les parets per encabir-hi les bigues dels empostissats. Ateses les modificacions introduïdes en les restauracions, interiorment ara s'organitza a partir d'una planta baixa, desdoblada en un rebedor i una sala coberta per una volta de pedra de mig punt amb una obertura situada al centre. El nivell superior immediat, parcialment malmès, ja no conté res més, llevat de les parets que tanquen l'estança.</p> | 08250-75 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els orígens del castell de la Tossa es troben estretament relacionats amb el procés de conquesta i repoblació de les terres de la Catalunya central, i concretament la conca d'Òdena, per part dels comtes catalans. Tot el sector de l'Anoia fou aprisiat teòricament per Guifré el Pilós i posseït pels seus successors, tot i que es tractà d'una ocupació molt precària. Els primers testimonis sobre el poblament alt-medieval de Montbui s'han de situar al segle X, si bé no pot ser descartada amb anterioritat la presència de grups de pagesos empesos per la necessitat de terres, amb caràcter esporàdic. De fet, el primer document en el qual s'esmenta el terme de Montbui, és un document de compravenda de terres del 936. No es descarta del tot que contemporàniament a aquesta primitiva colonització agrària del territori hagués existit alguna fortificació rudimentària al cim de la Tossa. L'any 960 el comte de Barcelona Borrell II atorgà els actuals termes de Montbui i Tous, situats llavors als confins del comtat d'Osona, al bisbe Ató de Vic. Ell i el seu successor Froià (972-995) promogueren la iniciativa repobladora de la zona. Fou precisament el bisbe Froià a qui s'atribueix la iniciativa de la construcció del castell de Montbui i de l'església de Santa Maria de la Tossa. Església i castell sofriren greument els avatars de les ràtzies musulmanes entre el 985 i el 1003, que devastà la comarca i possiblement també el conjunt defensiu de la Tossa. Els testimonis sobre la represa d'activitats a l'àrea de Montbui cal situar-los després de les diverses expedicions catalanes organitzades pel comte Ramon Borrell al califat de Còrdova entre els anys 1010 i 1018. El 1023 el bisbe Oliba de Vic infeudà els termes dels castells de Montbui, Saió i Tous a Guillem d'Oló o de Mediona. En l'acte de donació se li imposava l'obligació de repoblar els territoris i reconstruir els castells i temples. Cal suposar que al moment del seu testament, datat el 1032, aquests ja estaven reconstruïts. Des de l'any 1166 es té notícia de la presència de la família Montbui com a castlans del castell, ja sigui sota el domini del bisbe de Vic com del comte de Cardona, que s'atribuí el mer imperi des del 1187. Cal pensar que el castell de Montbui estigué en actiu de manera constant fins als segles XII-XIII, moment a partir del qual els Montbui anirien desplaçant el seu lloc de residència al pla, concretament a la domus o Casa Gran situada al nucli antic de Santa Margarida de Montbui. En el transcurs del segle XV el poble s'havia convertit en el centre del domini feudal, en lloc del castell. Així el 1444, Joan Berenguer de Montbui s'identificava com a senyor del lloc de Santa Coloma de Montbui, expressió que demostra que el poble havia assimilat la capitalitat jurisdiccional i el lloc de residència habitual del baró. Tot i la possible utilització esporàdica de la fortalesa en moments de guerra i enfrontament, la influència de l'edifici anà decaient i fou només mantinguda per la presència de la veïna parròquia de Santa Maria de la Tossa fins el 1614. Desprès de segles d'abandonament, el 1954 es va crear l'Associació d'Amics de la tossa, format per Mossèn Francesc Espinalt i Garriga, rector de Montbui i altres persones interessades en el tema. Aquesta entitat es va mobilitzar per recuperar el patrimoni aconseguint el suport de les administracions, especialment de la Diputació de Barcelona. El 1956 es va crear el Patronat de la Muntanya de la Tossa, que va comprar els terrenys que envoltaven l'església de Santa Maria i aconseguria l'obertura de la carretera que porta a dalt de la Tossa. L'any 1967 es consolidà el castell i es deixà obert com a sala d'exposicions. L'any 1994 el Patronat es va constituir legalment en la Fundació Tossa de Montbui. L'any 2004, per tal de gestionar millor les necessitats del conjunt es va constituir el Consorci de la Tossa de Montbui format per l'Ajuntament de Montbui i la Fundació.</p> | 41.5551900,1.5798300 | 381568 | 4601365 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70654-foto-08250-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70654-foto-08250-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70654-foto-08250-75-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||
| 70655 | Santa Maria de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-la-tossa | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. AMENÓS I ROCA Amadeu (1948) el abad-Obispo Oliva y los castillos de Montbui y Tous Vida. Núm. 28. pàg.3 AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. BOLÓS, J.; HURTADO, V.(2004) Atles del Comtat de Manresa (798-993), Rafael Dalmau editor, Barcelona. CABAÑERO SUBIZA B. (1996) Los castillos catalanes del siglo X. Circunstáncias históricas y cuestiones arquitectónicas. Institución Fernando El Católico. Diputación de Zaragoza. CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui, CASTELLÀ Gabriel (1934) La casa dels senyors de Montbui i la llosa sepulcral dels comtes de Plasència Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada. Núm. 31.pàg. 103-104. IGLESIAS Josep. (1963) La reconquesta a les valls de l'Anoia i el Gaià. Episodis de la història. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. Pàg. 64 TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | X-XI | <p>Església de planta basilical amb tres naus, capçades a llevant per tres absis semicirculars coberts amb voltes d'un quart d'esfera, que s'obren directament a aquestes naus, sense la interposició de cap arcada ni ressalt que faci la degradació entre aquests cossos d'edifici. Exteriorment l'edifici mostra una coberta a dues vessants amb lloses, que s'escampen per les teulades dels absis i formen filades concèntriques. Interiorment les naus es cobreixen amb volta. Cal destacar però, que les voltes de les naus són molt irregulars al llarg del seu recorregut, i segons el tram que ocupen adopten diferents perfils, que poden oscil·lar des d'un arc escarser, passant per un arc de mig punt, fins a convertir-se en segons quins trams en un arc de ferradura. Totes les voltes conserven perfectament les empremtes dels encanyissats de la cintra. Interiorment, les naus són separades per sis arcades de mig punt que es recolzen sobre columnes. Entre l'arc la columna s'interposen capitells tronco piramidals d'angles arrodonits, totalment llisos. A la capella del Roser es conserven les làpides sepulcrals de les antigues famílies de les cases Alemany i Vilaseca, dues de les masies més importants del terme. Es tracta de làpides que cobreixen vasos sepulcrals datats el 1705. El de la casa Alemany compta amb una decoració feta amb una calavera i ossos creuats. La il·luminació de l'església es realitza a través de finestres de doble esqueixada, coronades per arcs de mig punt, adovellats amb pedra tosca, i distribuïdes en nombre de quatre a la façana sud, dues a la nord, i una al centre de cada absis. El mur de ponent només compta amb una finestra cruciforme. La porta d'accés, oberta a la façana sud de l'edifici, correspon a una reforma efectuada al segle XVI, on aprofita l'obertura original. Es tracta d'un portal simple format per un gran arc de mig punt, format per grans dovelles, que es recolzen sobre impostes ornades amb motius geomètrics, possiblement aprofitades del portal alt-medieval. En contrast amb els murs de la nau, que són totalment llisos, la capçalera es mostra carregada de motius decoratius d'estil llombard, que es distribueixen al llarg dels tres absis en forma d'arcuacions cegues entre lesenes, fetes també amb pedra tosca, i repartides per parelles, llevat del compartiment central de l'absis principal, que en té tres. Les façanes de la nau compten amb contraforts atalussats, i amb l'afegit d'una capella moderna dedicada al Roser que s'adossa al mur nord, i que d'altra banda, és l'única ampliació que afecta la simplicitat estructural de l'edifici. L'element més airós de l'església és el campanar d'espadanya de dues obertures, erigit posteriorment sobre el mur de ponent.</p> | 08250-76 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El poblament actual del terme de Montbui té els seus orígens a l'alta edat mitjana, i està estretament lligat amb el procés de conquesta i repoblació de les terres de la Catalunya central, i concretament la conca d'Òdena, per part dels comtes catalans. Tot el sector de l'Anoia fou aprisiat teòricament per Guifré el Pilós i posseït pels seus successors, tot i que es tractà d'una ocupació molt precària. Els primers testimonis sobre el poblament alt-medieval de Montbui s'han de situar al segle X, si bé no pot ser descartada amb anterioritat la presència de grups de pagesos empesos per la necessitat de terres, amb caràcter esporàdic. La troballa d'un fons de cabana al sector de la Tossa així ho confirma. De fet, el primer document en el qual s'esmenta el terme de Montbui, és una compravenda de terres de l'any 936. No es descarta que contemporàniament a aquesta primitiva colonització agrària del territori hagués existit alguna fortificació rudimentària al cim de la Tossa, però no es tenen notícies de cap consagració eclesiàstica. L'any 960 el comte de Barcelona Borrell II atorgà els actuals termes de Montbui i Tous, situats llavors als confins del comtat d'Osona, al bisbe Ató de Vic. Ell i el seu successor Froià (972-995) promogueren la iniciativa repobladora de la zona. Fou precisament el bisbe Froià a qui s'atribueix la iniciativa de la construcció del castell de Montbui i de l'església de Santa Maria de la Tossa. Església i castell sofriren greument els avatars de les ràtzies musulmanes entre el 985 i el 1003, que devastà la comarca i possiblement també el conjunt defensiu de la Tossa. Els testimonis sobre la represa d'activitats a l'àrea de Montbui cal situar-los després de les diverses expedicions catalanes organitzades pel comte Ramon Borrell al califat de Còrdova entre els anys 1010 i 1018. El 1023 el bisbe Oliba de Vic infeudà els termes dels castells de Montbui, Saió i Tous a Guillem d'Oló o de Mediona. En l'acte de donació se li imposava l'obligació de repoblar els territoris i reconstruir els castells i temples. Cal suposar que al moment del seu testament, datat el 1032, aquests ja estaven reconstruïts. Alguns autors distingeixen dues etapes constructives força immediates, amb alguns remodelatge posteriors que no alteren substancialment les primitives estructures. La primera etapa la situen cap a finals del segle X, quan s'hauria aixecat el cos format per les tres naus. Històricament aquesta primera etapa es correspon al període del bisbe Froià. La segona etapa constructiva tindria lloc al primer terç del segle XI, quan s'hauria aixecat l'absis, amb característiques estilístiques clarament influenciades pel romànic llombard. Històricament aquesta etapa es correspondria a la reconstrucció del conjunt de la Tossa efectuada per Guillem Mediona entre el 1023 i el 1032. No obstant això, sembla imposar-se la idea que considera que tota l'obra respon a un projecte unitari fet a començaments del segle XI a instàncies de Guillem de Mediona. El que sí resulta clara és l'ampliació i modificació d'estructures que tingué lloc al segle XVI, obrint-se la capella al mur septentrional dedicada a la Mare de Déu del Roser. Aquesta modificació, si bé no representà una fet irreversible de l'estètica interior del temple, alterà durant segles la disposició origina dels elements de culte: dels dos primers arcs, se'n feu un de sol per banda, es posà la sagristia paredada a l'absis de la dreta i per simetria l'absis de l'esquerra restà tapat amb un retaule i un altar dedicat a sant Isidre. A l'altra banda de l'església, un decantament de la paret encarada a migdia féu que s'hi hagués d'afegir un contrafort exterior per reforçar-la. La construcció d'un campanar d'espadanya a la banda de ponent, en substitució d'un anterior que devia recaure sobre l'entrada del presbiteri, obligà a reforçar la paret del fons de l'església, doblant-ne l'amplada. Una escala desapareguda fa pocs anys, permetia l'accés al cloquer i a la coberta de l'església.</p> | 41.5552200,1.5804800 | 381622 | 4601368 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70655-foto-08250-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70655-foto-08250-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70655-foto-08250-76-3.jpg | Inexistent | Romànic|Pre-romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | (Continuació història) La construcció de la nova església parroquial de Santa Margarida de Montbui el 1614 va desvaloritzar el culte que es practicava a l'església de la Tossa, que es va veure relegada a segon terme. Si bé es va poder escapar relativament dels excessos del barroc, en èpoques més recents les parets interiors foren enguixades i les columnes, capitells i basaments de pedra arrebossats de morter i guix, en forma d'unes pilastres d'aspecte matusser, que amagaren qualsevol traça de pintura romànica que hagués pogut existir. L'any 1928 l'església de Santa Maria perdé el seu caràcter de sufragània, es suprimiren els cultes religiosos i es tancà el cementiri. A partir d'aquesta data les construccions del cim de la Tossa entraren en un llarg període d'abandó fins que el 1954 es constituí el Patronat de restauració de la Tossa de Montbui, filial del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Aquesta entitat, juntament amb la Diputació de Barcelona, emprengueren la tasca de restauració del temple, començant per l'eliminació dels altars afegits i les capes de guix que cobrien pilastres i parets, així com la renovació de la teulada i altres elements estructurals. El temple fou novament obert el 1961 i reconsagrat per l'abat de Montserrat Aureli Maria Escarré. TORRAS (1991 : 43) Actualment tenen lloc tres grans celebracions al llarg de l'any: La missa que acompanya a l'acte de Benedicció del terme al mes de maig. La celebració de Roser, també al mes de maig i la Festa de la Natura, celebrada el darrer diumenge del mes d'octubre. | 92|91 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 70656 | Beneidor de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/beneidor-de-la-tossa | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. AMENÓS I ROCA Amadeu (1948) el abad-Obispo Oliva y los castillos de Montbui y Tous Vida. Núm. 28. pàg.3 AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. BOLÓS, J.; HURTADO, V.(2004) Atles del Comtat de Manresa (798-993), Rafael Dalmau editor, Barcelona. CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui, TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Situat a l'entorn de La Tossa, és un magnífic mirador de la Conca d'Òdena i de la comarca de l'Anoia en general. Actualment es tracta d'un espai d'uns 50 m2 situat al sector nord i sobre elevat, dins de la mola de la Tossa. Tot i tractar-se d'un lloc net de vegetació, no compta amb cap delimitació ni barrera de caràcter arquitectònic que marqui el perímetre de l'indret. Com a elements destacables que indiquen la presència d'aquest espai, actualment es localitzen un seguit de fites de pedra troncocòniques d'uns 35 dm d'alçada, una columna de ciment enclavada sobre una base quadrangular de ciment, i una estructura similar a un banc de ciment. També destaca la presència d'una creu de ciment, al sector més elevat del beneïdor, que es recolza sobre una base trapezoïdal de ciment, formant un únic bloc.</p> | 08250-77 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La festa de la benedicció del terme es feia tradicionalment el dia 3 de maig. Hi pujaven veïns de tot el terme. Des del nucli antic de Santa Margarida es pujava en processó resant pel camí de les Costes. Un cop al cim es feia una missa a l'església i desprès a la plaça del davant s'esmorzava. Des del beneïdor es feia la benedicció del terme i desprès es baixava pel camí de la Serreta. Mentre s'anava baixant, el campaner anava tocant les campanes de l'església de la Tossa per anunciar que es baixava. Un cop s'arribava al poble, a l'entrada es col·locava una creu i es resava, i finalment es feia una altra missa a Santa Margarida. A la dècada del 1980 es va deixar de celebrar. Tradicionalment no hi havia cap element que marqués aquest indret. La creu actual i les fites que delimiten l'espai foren implantades aquestes darreres dècades.</p> | 41.5561600,1.5810200 | 381669 | 4601471 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70656-foto-08250-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70656-foto-08250-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||
| 70657 | Fons d'imatges de la Fundació Tossa de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-la-fundacio-tossa-de-montbui | XX | <p>El fons d'Imatges de la Fundació La Tossa, de Santa Margarida de Montbui, es troba format per un conjunt de 914 fotografies inventariades més una aportació recent de 70 fotografies de diversa cronologia. En total formen un fons d'unes 1.000 imatges. Tot el conjunt es troba dipositat en dues capses d'arxivadors a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN). Cronològicament el fons s'estén entre la dècada del 1930 fins a la del 1980. El material del fons és bàsicament paper, a excepció de les fotografies classificades entre la 540 i la 572 en que només es conserven els negatius. Es tracta d'un fons on es barregen fotografies de qualitat artística i professional amb d'altres de caire més domèstic i familiar. La temàtica general és el conjunt monumental de la Tossa: interiors i exteriors de l'església, obres de restauració, el Castell, el turó etc. En ocasions aquest serveix de fons en fotografies centrades en activitats de caràcter lúdic i religiós: aplecs, misses, benediccions, inauguracions, trobades familiars etc. Algunes de les fotografies són obra de Salvador Masachs, fotògraf oficial de premsa de l'agència EFE , la gran majoria però, especialment aquelles que reflecteixen actes festius, semblen d'autors no professionals. Una altra de les temàtiques observades és la de la imatge de la Mare de Déu de Gràcia, que és objecte específic d'un petit grup de 3 fotografies (núm. 266-268) i que són obra de l'estudi de fotografia Paco d'Igualada</p> | 08250-78 | Arxiu Comarcal de l'Anoia (Pl. De la Creu, 18 -Cal Maco- 08700 Igualada) | <p>El fons és propietat de l'Associació Amics la Tossa que té com a eix central l'interés pel conjunt monumental de l'església i el Castell de la Tossa. Es tracta en la seva major part de fotografies efectuades pels mateixos membres de l'associació en moments de reunió o en excursions espontànies. Aquest fons es trobava en mans del president de l'entitat fins a la seva mort en la dècada del 1990. A començaments del segle XXI el fons fou entregat en dipòsit a l'ACAN on fou degudament classificat i arxivat.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'interès del fons radica en l'extensa informació que aporta sobre el conjunt monumental de la Tossa: Castell i església especialment, i que permeten una retrospectiva de l'evolució arquitectònica molt completa, des de la situació del conjunt en les dècades del 1930-1940, les obres de restauració i el resultat final. | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||||||
| 70658 | Fons documental de l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-episcopal-de-vic-4 | XIV-XIX | <p>El fons documental conservat a l'Arxiu Episcopal de Vic es troba format bàsicament per visites pastorals realitzades pel delegat del Bisbe de Vic a la parròquia de Santa Margarida de Montbui. L'àmbit cronològic és molt extens, i abraça des del 1331 fins el 1856. Cal pensar que fins el 1600 les visites es corresponen a l'església de Santa Coloma i a partir d'aquesta data a la nova església parroquial de Santa Margarida. Alguns dels volums han d'incloure notícies sobre l'església de Santa Maria del Castell, que figurava com a sufragània, així com de les esglésies de Sant Pere i Santa Anna del Saió, també sufragànies de la parroquial.</p> | 08250-79 | Bisbat de Vic (C/Santa Maria, 1 08500 Vic) | <p>Les visites pastorals són el recull informatiu que el visitador o delegat del Bisbe de Vic realitzava a totes les seves parròquies periòdicament. Les primeres visites pastorals daten del segle XIV, i la informació que aporten es troba sobre tot relacionada amb la vida espiritual dels feligresos i dels mossens que atenien les esglésies. A partir del segle XVII, coincidint amb l'aplicació del Concili de Trento, la informació es centra més a la situació material dels edificis de les esglésies i capelles sufragànies, al manteniment dels edificis de la rectoria i el cementiri, i al compliment de la normativa amb els llibres de registres parroquials (baptismes, casaments, defuncions etc..). La informació que aporten és de vital importància històrica per conèixer la vida espiritual de la parròquia i l'evolució constructiva dels temples.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 254,44 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.