Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 70657 | Fons d'imatges de la Fundació Tossa de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-la-fundacio-tossa-de-montbui | XX | <p>El fons d'Imatges de la Fundació La Tossa, de Santa Margarida de Montbui, es troba format per un conjunt de 914 fotografies inventariades més una aportació recent de 70 fotografies de diversa cronologia. En total formen un fons d'unes 1.000 imatges. Tot el conjunt es troba dipositat en dues capses d'arxivadors a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN). Cronològicament el fons s'estén entre la dècada del 1930 fins a la del 1980. El material del fons és bàsicament paper, a excepció de les fotografies classificades entre la 540 i la 572 en que només es conserven els negatius. Es tracta d'un fons on es barregen fotografies de qualitat artística i professional amb d'altres de caire més domèstic i familiar. La temàtica general és el conjunt monumental de la Tossa: interiors i exteriors de l'església, obres de restauració, el Castell, el turó etc. En ocasions aquest serveix de fons en fotografies centrades en activitats de caràcter lúdic i religiós: aplecs, misses, benediccions, inauguracions, trobades familiars etc. Algunes de les fotografies són obra de Salvador Masachs, fotògraf oficial de premsa de l'agència EFE , la gran majoria però, especialment aquelles que reflecteixen actes festius, semblen d'autors no professionals. Una altra de les temàtiques observades és la de la imatge de la Mare de Déu de Gràcia, que és objecte específic d'un petit grup de 3 fotografies (núm. 266-268) i que són obra de l'estudi de fotografia Paco d'Igualada</p> | 08250-78 | Arxiu Comarcal de l'Anoia (Pl. De la Creu, 18 -Cal Maco- 08700 Igualada) | <p>El fons és propietat de l'Associació Amics la Tossa que té com a eix central l'interés pel conjunt monumental de l'església i el Castell de la Tossa. Es tracta en la seva major part de fotografies efectuades pels mateixos membres de l'associació en moments de reunió o en excursions espontànies. Aquest fons es trobava en mans del president de l'entitat fins a la seva mort en la dècada del 1990. A començaments del segle XXI el fons fou entregat en dipòsit a l'ACAN on fou degudament classificat i arxivat.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'interès del fons radica en l'extensa informació que aporta sobre el conjunt monumental de la Tossa: Castell i església especialment, i que permeten una retrospectiva de l'evolució arquitectònica molt completa, des de la situació del conjunt en les dècades del 1930-1940, les obres de restauració i el resultat final. | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||
| 70658 | Fons documental de l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-episcopal-de-vic-4 | XIV-XIX | <p>El fons documental conservat a l'Arxiu Episcopal de Vic es troba format bàsicament per visites pastorals realitzades pel delegat del Bisbe de Vic a la parròquia de Santa Margarida de Montbui. L'àmbit cronològic és molt extens, i abraça des del 1331 fins el 1856. Cal pensar que fins el 1600 les visites es corresponen a l'església de Santa Coloma i a partir d'aquesta data a la nova església parroquial de Santa Margarida. Alguns dels volums han d'incloure notícies sobre l'església de Santa Maria del Castell, que figurava com a sufragània, així com de les esglésies de Sant Pere i Santa Anna del Saió, també sufragànies de la parroquial.</p> | 08250-79 | Bisbat de Vic (C/Santa Maria, 1 08500 Vic) | <p>Les visites pastorals són el recull informatiu que el visitador o delegat del Bisbe de Vic realitzava a totes les seves parròquies periòdicament. Les primeres visites pastorals daten del segle XIV, i la informació que aporten es troba sobre tot relacionada amb la vida espiritual dels feligresos i dels mossens que atenien les esglésies. A partir del segle XVII, coincidint amb l'aplicació del Concili de Trento, la informació es centra més a la situació material dels edificis de les esglésies i capelles sufragànies, al manteniment dels edificis de la rectoria i el cementiri, i al compliment de la normativa amb els llibres de registres parroquials (baptismes, casaments, defuncions etc..). La informació que aporten és de vital importància històrica per conèixer la vida espiritual de la parròquia i l'evolució constructiva dels temples.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
| 70659 | Fons documental de l'ACA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-laca | <p>htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html</p> | XV-XX | <p>A l'arxiu de la Corona d'Aragó es conserven dos fons documentals directament relacionats amb el municipi de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'un fons notarial i d'un fons d'hisenda pública que inclou amillaraments. A continuació es detalla la documentació que inclouen: Fons notarial: La major part de la documentació correspon als notaris d'Igualada, especialment dels segles XVI i XVII. Fons Hisenda pública: el fons reuneix documentació produïda per les oficines provincials de l'hisenda pública (Administracions, Comptadories, Tresoreries..) anteriors a la creació de les Delegacions provincials (1881). La documentació és de tipus fiscal, contable i cadastral, i es refereix a la gestió de tributs i a la gestió de propietats de l'Estat.</p> | 08250-80 | Arxiu Corona d'Aragó (C(Almogàvers, 77 08010 Barcelona) | <p>La documentació històrica de les notaries d'Igualada i el seu districte va ser recollida parcialment durant la guerra civil de 1936-1939 i dipositada al monestir de Pedralbes de Barcelona. El 1940 va ser entregada a l'ACA. Respecte als amillaraments, el 1962 s'inicia la transferència de documentació més antiga de l'Arxiu Provincial d'Hisenda a l'ACA, tant de la seva seu de Barcelona com la de Cervera.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 70660 | Fons del Centre de Documental de la Memòria Històrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-centre-de-documental-de-la-memoria-historica | <p>htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html</p> | XX | <p>Al Centro documental de la Memoria Histórica es conserva el fons de la 'Delegación Nacional de Servicios Documentales de la Presidencia del Gobierno'. Aquest fons es troba estructurat d'acord amb les dependències administratives que es van formar al seu dia, uns serveis generals com Secretaria i Administració, i dos seccions, l'Especial i la Político-Social. La primera es troba formada per documentació relacionada amb la Maçoneria i altres societats teosòfiques. La segona abraça tot tipus d'associacions i persones que lluitaren a favor de la causa republicana i tots els expedients informatius d'elles. Amb la informació extreta dels documents de la Secció Político-Social es va formar un gran fitxer onomàstic i geogràfic. Directament relacionats amb Santa Margarida de Montbui es localitza el següent expedient dins de la Secció Político-Social: Expedientes de asuntos municipales de la comarca de Anoia. Cabrera de Igualada-Santa Margarida de Montbui. (1936-1937). PS-Barcelona-Generalitat, 307,5.</p> | 08250-81 | Centro documental de la Memoria Histórica .C/Expolio, 2 ( Salamanca) | <p>El fons de la Delegació Nacional de la Presidència del Govern fou creat el 1944. La seva funció consistia en continuar les tasques de classificació documental i en facilitar a les dependències oficials antecedents sobre les persones físiques i jurídiques. El fons bàsic procedeix dels organismes creats en plena guerra pel general Franco, i integrats després en l'Administració General de l'Estat, acabarien anomenant-se Servicios Documentales de la Presidencia del Gobierno. La seva funció era proporcionar informació sobre les línies enemigues. Eren l'Oficina de Investigación y propaganda anticomunista (1937), y la Delegación del Estado para la recuperación de Documentos (1938). Els dos darrers treballarien especialment a partir del 1940. La Secció Político-Social té el seu origen en les instàncies creades el 1937 al sí del quartell general de Franco a Salamanca. La documentació incautada era enviada a Salamanca, si bé hi va haver oficines de preselecció: Barcelona, Alacant, València etc. El 1968 va perdre el seu caràcter administratiu, passant a anomenar-se Servícios Documentales de la Presidencia del Gobierno. La documentació de l'Arxiu de la Delegación Nacional de Servicios Documentales, es va generar, acumular i custodiar en la seu central de la mateixa ciutat de Salamanca i en les oficines del Delegat a Madrid, fins que una vegada liquidada es va traslladar tot el conjunt a Madrid. A Salamanca, la Delegació va tenir diverses seus, fonamentalment al Seminari, on fins el 1968 va ser físicament a la Secció Especial, el Noviciat dels Jesuïtes i el Col·legi de Sant Ambrosi. El 1969 s'abandona el Seminari i s'instal·la tota al col·legi de Sant Ambrosi, on va romandre fins el 1998, quan va ser traslladada a l'edifici del costat.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 1936-37 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Existeixen còpies microfilmades en diversos arxius repartits per la geografia espanyola. A Catalunya en concret existeix la PS Barcelona-Generalitat (consultar el programa PARES del Ministerio de Cultura). | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 70661 | Fons documental de la Parròquia de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-santa-margarida | XVII-XX | <p>Els fons documental conservat a la parròquia de Santa Margarida de Montbui es troba format per les següents sèries: Obits 1661- 1747; Defuncions I. 1939 en endavant; Enterraments. 1894- 1935; Baptismes. Llibre 3º. 1660-1687 fins el. Llibre IV. 2002 en endavant ; Matrimonis. 1939- 1971 fins Matrimonis.1997 en endavant.; Ressolució del plet entre el regidor de Montbui i el benefici de Sant Josep sobre els censos pendents de l'any 1715 i altres endarreriments. 1715-1755 i 1799. Cens parroquial de Santa Margarida de Montbui 1956-1957 (redactat per Mossèn Francesc d'Assis Espinalt) - Libro de cuentas. 1939 - Libro de Acción católica. 1940 - Statum animarum 1939- 1943 i 1950-1954 - Cofradia de la Doctrina Cristiana. 1939-1950 - Salpàs de la parròquia de Santa Margarida de Montbui. 1939 (de Mossèn Amadeu Amenós) - Consueta de la parròquia. 1952-1959 - Confraria del Santo Sacramento. 1950-1952 - Inventari de la sagristia i l'arxiu parroquial. 1957 - Llibreta de recaudación de los bancos de la iglesia de Montbui (1943) Carpeta de testaments - Testaments. 1934-1945. Fons fotogràfic de la parròquia format per esdeveniments relacionats amb l'església i les festivitats locals: - Caramelles, coral, corpus, processons, visites del bisbe etc.. entre els anys 1950 i 2000. - Fotografies dels altars Sant Maure, de Sant Isidre i Sant Josep anteriors al 1936 - Fotografies del retaule de Sant Maure (1920-1930) - Fotografies de l'església amb obres (1956) - Fotografia de Sant Maure - Fotografies de l'altar Major (anys 1950-1955) - Fotografia de l'altar Major i retaule de Santa Margarida (1920-1930) - Fotografia de l'escut dels Marquesos de Dos aigües. - Fotografia del campanar exterior (1950) - Fotografia de l'altar de Sant Isidre (1920-1930)</p> | 08250-82 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els registres parroquials són recollits a partir del 1563, moment que coincideix amb la finalització del Concili de Trento. Aquest concili va imposar obligatòriament a totes les parròquies la recollida de registres ordenats de tot els seus feligresos, així com dels baptismes, matrimonis i òbits que es celebraven a la parròquia. Poc temps desprès, aquesta documentació es veié enriquida amb l'aparició de les consuetes i llibres d'adminsitració interna de les parròquies. El llibre parroquia més antic conservat al fons parroquial de Santa Margarida data del 1661, i es tracta d'un llibre d'òbits. A partir d'aquí, les sèries sagramentals es conserven quasi bé íntegres fins a l'actualitat. Un gruix important el forma la documentació del segle XX formada per inventaris, llibres de comptes, i un llibre del salpàs. Un altre gruix important és el fons gràfic format per esdeveniments relacionats amb l'església i les festivitats locals al llarg de les darreres dècades.</p> | 41.5565600,1.6050200 | 383671 | 4601483 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
| 70662 | Fons documental de l'ajuntament de Santa Margarida de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lajuntament-de-santa-margarida-de-montbui | <p>OLIVÉ I TOMÀS A (1982) Santa Margarida de Montbui. On posem l'Ajuntament? A Anoia. Núm.3 (17 de setembre de 1982) pàg.3</p> | XVIII-XXI | <p>El fons de l'arxiu administratiu del municipi de Santa Margarida de Montbui prové de l'activitat quotidiana i administrativa i la gestió del terme municipal. Els seus orígens es remunten al segle XVIII, i es troben catalogats fins a l'actualitat, tot i que l'inventari només és públic fins el 1990. Molt possiblement aquest fons patí algunes mancances durant el trasllat de l'Ajuntament des del nucli antic de Santa Margarida al nou edifici de la Vinícola a la dècada del 1980.</p> | 08250-83 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | 41.5747200,1.6087400 | 384014 | 4603494 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||||
| 70663 | Fons documental de la parròquia de Sant Maure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-maure | <p>DOMINGO SANTACANA Francisco de A. (1957) Operación suburbios a Igualada núms. 799, 800, 801, 804, 816. Igualada DOMIGO SANTACANA Francisco de A. (1966) 'Emigración a Santa Margarida de Montbuy'. Fiesta Major. S.p.</p> | XX | <p>Els fons documental conservat a la parròquia de Santa Margarida de Montbui es troba format per les següents sèries: Baptismes. 1966 en endavant Matrimonis. 1966 en endavant Defuncions. 1966 en endavant Escriptura de constitució del temple. 1966</p> | 08250-84 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El fons parròquia de Sant Maure és conseqüència de l'activitat que quotidianament du a terme la parròquia des del moment de la seva creació l'any 1966. Es troba format bàsicament pels llibres de registre de baptismes, casaments i defuncions de la parròquia.</p> | 41.5723700,1.6101800 | 384130 | 4603231 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||
| 70689 | Predel·les de l'Altar de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/predelles-de-laltar-de-sant-isidre | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII | <p>Conjunt de tres predel·les de fusta treballades en un alt relleu i policromades. Totes tres formaven part del retaule de Sant Isidre, situat dins l'església de Santa Margarida de Montbui. La primera predel·la du el núm. 88 dins del registre d'objectes del Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. Al centre s'observa el Sant amb un ruc donant menjar als ocells. L'escena s'emmarca en un paisatge agrícola on s'observen algunes cases al cantó dret i una figura femenina al cantó esquerre. Les seves mides són 36 x 91 x 10 cm. La segona predel·la du el núm. 89 dins del registre d'objectes del Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. A la part dreta de la predel·la s'observen dos personatges drets amb un cavall i una altre agenollat. Al cantó esquerre apareix la figura de Sant Isidre fent sortir l'aigua d'una font miraculosa picant amb una rella. Al fons apareix un paisatge arquitectònic. Les seves mides són 44 x 76 x 14 cm. La tercera predel·la la du el núm. 90 dins del registre d'objectes del Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. A l'escena es representa el Sant agenollat mirant un àngel que està llaurant amb dos bous. Al fons s‘aprecia un paisatge agrícola. Les seves mides són 36 x 91 x 12 cm.</p> | 08250-110 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (C/Dr. Joan Mercader s/n 08700 Igualada) | <p>Es tracta de tres predel·les en alt relleu que formaven part del retaule de Sant Isidre existent a l'església parroquial de Santa Margarida de Montbui i que segons Mn. Amadeu eren 'sens dubte el més interessant d'aquest retaule, tres relleus representant els tres passos de la vida del model de bons pagesos ; donant menjar als ocells, fent sortir la font miraculosa picant amb la rella i els àngels llaurant. En ells tot és vida i moviment: les persones, els animals, les plantes, en tot porten impresa la semblança a la realitat' TORRAS (1991: 45). El retaule és atribuït a Josep Sunyer i com a data d'execució es creu que fou fet entre els anys 1722 i 1727. El retaule fou destruït el 1936.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 1722 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70689-foto-08250-110-1.jpg | Física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Josep Sunyer | 96 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 70690 | Retaule de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-santa-margarida | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII | <p>Conjunt de 4 taules que pertanyien al retaule Major dedicat a Santa Margarida, que fins la dècada del 1930 presidia l'església parroquià del Santa Margarida de Montbui. Totes elles estan elaborades en fusta policromada i presenten en alt relleu episodis de la vida i el martiri de Santa Margarida. La primera taula du el núm.91. Les seves mides són 192 x 100 x 17 cm. Presenta una figura central, en aquest cas Santa Margarida, nua de cintura en amunt i vestida amb unes faldilles fins a mitja cama, lligada a un tronc amb els braços flexionats en amunt. Cinc personatges al voltant, dos a la seva dreta i tres a la seva esquerra l'estan martiritzant. Es tracta dels seus guardians, que la martiritzaren per ordre del governador Olibri. Tots cinc es troben disposats simulant una fila per tal d'encabir-se dins el marc de la taula, i són representats amb vestits militars de l'edat mitjana. A la part superior esquerra de la taula, un personatge assegut en un tron elevat contempla l'escena. Aquest personatge podria representar al governador Olibri, que la feu empresonar desprès de rebutjar-lo. El fons de la taula ha estat decorat amb un paisatge arquitectònic simulant el que podria ser una muralla. Santa Margarida du clavat una pinta de ferro el pit, explicant un dels episodis del seu martiri, desprès de vèncer al drac. La segona taula du el núm. 92. Les seves mides són 192 x 100 x 17 cm . S'aprecia la figura de Santa Margarida agenollada al centre, mentre que un dels seus guardians la flagel·la. La tercera taula du el núm. 93. Les seves mides són 100 x 85 x 5 cm. Presenta l'escena de l'Adoració dels Reis Mags amb la Mare de Déu asseguda amb el Nen Jesús a la falda. Al seu costat cinc personatges dempeus i un agenollat. Dos personatges porten una corona i un tercer l'ha posada als peus de la figura femenina. Possiblement es tracta dels Reis Mags. Com a decoració s'aprecia un fons arquitectònic i l'estel amb cua. La quarta taula du el núm. 94. Les seves mides són 101 x 87 x 5 cm. Presenta un altre escena de la Nativitat, amb el Nen Jesús al pessebre i quatre personatges al voltant.</p> | 08250-111 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (C/Dr. Joan Mercader s/n 08700 Igualada) | <p>La llegenda de Santa Margarida és una faula d'origen grec que va difondre a Occident La Leyenda Dorada de Santiago de la Vorágine. Es tractava d'una duplicació de Pelàgia, la santa grega i de Santa Marina. Filla d'un sacerdot pagà d'Antioquia, hauria estat convertida per la seva ama de llet, qui l'hauria posat a guardar ovelles. El governador Olibri hauria vist a la pastora i seduït per la seva bellesa l'hauria seduït. Davant de la negativa de la Santa, aquest l'hauria empresonat. Allà és on Santa Margarida és assaltada per Satan en forma d'un enorme drac, que ella combat i guanya. La versió popular afirmava que havia estat empassada pel drac i hauria sortit posteriorment. Després de vèncer al drac Santa Margarida hauria estat objecte de suplici per part dels seus guàrdies: flagel·lada, suspesa pels cabells, cremada amb torxes etc. La tradició popular aviat la va identificar amb la princesa que Sant Jordi va alliberar. És per aquest motiu que du, en ocasions, una corona al cap. La seva extrema popularitat a l'Edat Mitjana la va fer patrona de les parteres, que l'invocaven al moment de parir. També se li atribuïen poders curatius contra les hemorràgies. A partir de la Contrareforma el culte a aquesta Santa anà decaient. L'atribut característic és el drac, i en moltes ocasions és representada sorgint del seu ventre. En canvi, no és gaire freqüent veure-la amb altres atributs com les flors blanques. De forma excepcional, se la representa amb una torxa a la ma o una pinta de ferro, instruments del seu martiri.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70690-foto-08250-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70690-foto-08250-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70690-foto-08250-111-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 96|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70697 | Gegants de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-la-tossa | XX | <p>Conjunt de gegant i geganta del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. Es tracta de dues figures amb una estructura metàl·lica folrada de fibra de vidre i porexpan a sobre i policromats. A sobre duen vestits fets amb roba de vellut i roba de diversos colors. La figura del gegant du un drac daurat al cap representant la vinculació de Santa Margarida i del poble amb els dracs. Cap de les dues figures fa al·lusió a cap personatge en particular sinó que es volia representar a la gent del poble com a veïns del nucli antic i de la Tossa.</p> | 08250-118 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els gegants van ser fets l'any 2007 per iniciativa de l' escultor local Rafel Vilella. Van sortir per primera vegada per la festivitat de Santa Margarida al nucli antic. Actualment surten el dia d'aquesta festivitat al nucli antic senser haver un grup estable de geganters.</p> | 41.5560300,1.6032400 | 383522 | 4601427 | 2007 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70697-foto-08250-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70697-foto-08250-118-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Rafel Vilella | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70698 | Gegants de Sant Maure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-sant-maure | XX | <p>Parella de gegants que representen al pintor Velázquez i a una Menina. Estan fets sobre una estructura de fusta sobre la qual recau una estructura de reixa metàl·lica recoberta de fibra de vidre i porexpan, i policromada. Per cobrir el cos, duen vestits d'època.</p> | 08250-119 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El primer intent de fer gegants al barri de Sant Maure va tenir lloc a començaments de la dècada del 1980 i va anar a càrrec d'alguns membres de les Associacions de Veïns. El resultat van ser un gegants fets amb porexpan que van ser criticats pocs dies desprès per a la premsa local . Arran d'aquesta crítica, un grup de veïns de Sant Maure, encapçalats pel Sr. Pere Sánchez es van disposar a fer uns gegants d'envergadura. La idea de qui representar va venir donada per la propietària d'un bar veí que suggeria que els Austries havien estat uns bons reis per Catalunya. Arran d'això, els constructors dels gegants es van posar a mirar quadres de Velázquez i van tenir la idea de representar a Velázquez i a una Menina. El resultat van ser els gegants actuals inaugurats el dia de la festivitat de Santa Margarida del 1983. Actualment surten per la festivitat de Santa Margarida i la Fira del Bou.</p> | 41.5751800,1.6100500 | 384124 | 4603544 | 1983 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70698-foto-08250-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70698-foto-08250-119-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70699 | Caldera de la Vinícola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caldera-de-la-vinicola | <p>DDAA, Complex la Vinícola, centenari 1903-2003 , Ajuntament de Santa Margarida de Montbui, Santa Margarida de Montbui, 2003</p> | XIX | L'element va ser restaurat el juliol del 1998 | <p>Caldera de bullidors construïda amb planxes de ferro i reblons. També hi ha elements de ferro colat com les dues plaques frontals, els encolatges, les portes, tapetes etc. Les aixetes i alguna conducció són de llautó o bronze. Les parts de ferro, en general, es troben molt deteriorades degut a la humitat i a la forta oxidació. La caldera es troba situada al seu lloc d'origen (la Vinícola) encastada dins el seu forro de toves, al soterrani de la construcció i té unes dimensions frontals de 3 x 2,35 m i 6,80 m de llargada. Actualment s'aprecia el cilindre superior metàl·lic amb l'indicador de pressió, que descansen sobre un llit de mamposteria, i a la part inferior les plaques frontals i el cendrer.</p> | 08250-120 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Datada l'últim quart del segle XIX, aquesta caldera de vapor permetia aportar energia a la fàbrica de la Vinícola. La fàbrica de la vinícola va començar la seva trajectòria el 1904 com a fàbrica d'adobs. Molt possiblement la caldera devia ser instal·lada en el moment de construcció de la fàbrica. Al 1922 la finca i les edificacions són adquirides per la societat Canet i Sabater per a la fabricació d'alcohol, licors, compravenda de vins etc. Al 1928 l'empresa passa a dir-se La Vinícola S.A. El 1942 B. Bassegoda dirigeix les obres de reforma d'una de les naus del complex. Des del 1980 l'empresa entrà en crisis i al 1988 fou adquirida per l'Ajuntament de Montbui. Al 1990-91 es realitzen les obres de rehabilitació per a destinar-ho a seu de les dependències municipal.</p> | 41.5750900,1.6087500 | 384015 | 4603535 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70699-foto-08250-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70699-foto-08250-120-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Destaca la placa frontal de ferro colat amb les inscripcions: DEÓ CANALS Y Cia. BARCELONA (Sn MARTIN) | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 70700 | Col·lecció de quadres paisatgístics de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-quadres-paisatgistics-de-montbui | XX | <p>Col·lecció formada per un conjunt de pintures, dibuixos i un mosaic que tenen com a temàtica central paisatges i visions del terme municipal de Santa Margarida de Montbui. Tots ells es troben col·locats dins de l'edifici de la Vinícola. Quadre núm. 1. Oli representant una visió nevada de l'església de Santa Maria de Montbui vista des de la capçalera i l'angle N-E. 63 x 48. Signat per AVELINA. Quadre núm. 2. Oli representant un paisatge urbà d'un dels barris i carrers de Sant Maure. 72 x 46. Any 1986. Signat per [..] Mercat. Quadre núm. 3. Oli representant un paisatge urbà del barri de Sant Maure, concretament la carretera C-37 al seu pas per Sant Maure. 80 x 63. Quadre núm. 4. Aquarel·la representant de forma simbòlica i esquemàtica l'església de Sant Maure. 26 x 35. Quadre núm. 5 Aquarel·la representant de forma esquemàtica l'edifici de la Vinícola de sant Maure. 23 x 33. Quadre núm. 6. Oli representant una panoràmica del Pont Nou de Montbui. Any 2009. Fou un regal del Sr. Miquel Botarda a l'alcalde de Santa Margarida de Montbui. Quadre núm. 7. Oli representant l'església de Santa Margarida de Montbui des de ponent. En concret s'aprecia el campanar. 32 x 23. Signat per Padró R. Quadre núm. 8. Dibuix en tinta representant una visió de l'església de Santa Margarida de Montbui des del nord. S'aprecia la capella del Roser i el campanar especialment. 26 x 34. Any 1990. Quadre núm. 9. Mosaic representant el bou de Montbui. Bou de color negre sobre un fons blanc. 40 x 40. Any 1998. Signat per Botarda. Quadre núm.10. Oli representant una panoràmica del nucli antic de Santa Margarida des del nord. 80 x 63. Signat per Mariscal. Quadre núm. 11. Oli representant una panoràmica del nucli antic de Santa Margarida des de ponent. 72 x 58. 2º premi del concurs de pintura ràpida de l'Ajuntament de Montbui. Any 1996. Signat I. Guillem Quadre núm. 12. Oli representant una panoràmica dels carrers del nucli antic de Santa Margarida. 79 x 63. 1º premi del concurs de pintura ràpida de l'Ajuntament de Montbui. Any 1996. Quadre núm. 13. Oli representant una panoràmica dels carrers del nucli antic de Santa Margarida. 65 x 55. Signat per Josep Sorgan. Quadre núm. 14. Oli representant una panoràmica del pantà de l'Artés. 64 x 52. 3º premi del concurs de pintura ràpida de l'Ajuntament de Montbui. Any 1996. Quadre núm. 15. Oli representant una visió del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. 72 x 58. Quadre núm. 16. Mosaic representant l'escut de Montbui sobre un fons blanc. 40 x 40. Any 1998. Signat per Botarda.</p> | 08250-121 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>En línies generals la majoria de les obres provenen dels premis del Concurs de Pintura ràpida patrocinat per l'Ajuntament de Montbui amb motiu de la Festa Major. La majoria d'ells poden ser datats en la dècada del 1990. Altres, com és el cas del mosaic o la visió del pont Nou de Montbui són regals de particulars a l'Ajuntament. El cas de les aquarel·les es desconeix.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70700-foto-08250-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70700-foto-08250-121-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 70701 | Pica baptismal de Santa Maria de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-santa-maria-de-la-tossa | <p>JUNYENT, Eduard; MAZCUÑAN A.(1975) Santa Margarida de Montbui a Catalunya romànica. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàg. 505-510.</p> | XII-XIII | <p>A l'interior de l'església de Santa Maria de la Tossa es conserva una pica baptismal, amb una estructura semblant a una mitja esfera, sostinguda per un curt peu cilíndric. Les proporcions són notables amb una alçada total de 72 cm, dels quals cal restar-ne 27 cm, que corresponen al peu. L'estructura de la pica compta amb un diàmetre extern de 102 cm i un gruix de pedra que ateny els 6 cm. La part més còncava de la pica té una obertura de 90 cm. Com a element decoratiu, destaca la presència d'una doble ziga-zaga estriada en paral·lel que ressegueix el contorn superior del vas.</p> | 08250-122 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Tot i la manca de dades concretes sembla que podria tractar-se d'una pica medieval, que podria ser datada entre els segles XII-XIII. El peu, d'altra banda, sembla un afegit posterior a pica pròpiament dita. A nivell de context històric cal relacionar la pica com un dels elements litúrgics propis del culte de l'església de Santa Maria de la Tossa, que al llarg de segles va exercir com a església parroquial del terme de Montbui.</p> | 41.5552200,1.5804800 | 381622 | 4601368 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70701-foto-08250-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70701-foto-08250-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70701-foto-08250-122-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 92|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70702 | Pica beneitera de Santa Maria de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-beneitera-de-santa-maria-de-la-tossa | <p>JUNYENT, Eduard; MAZCUÑAN A.(1975) Santa Margarida de Montbui a Catalunya romànica. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàg. 505-510.</p> | XII-XIII | <p>Dins l'església de Santa Maria de la Tossa es localitza una peça utilitzada com a pica beneitera, que consisteix en un sol bloc de pedra dividit, mitjançant un motiu ornamental en forma de soga gruixuda, en dues parts be diferenciades, talment com si es tractés d'una capitell i un fust de columna. La part superior, que té forma d'una tassa, és ornada amb una cinta horitzontal que s'entrecreua amb unes altres col·locades verticalment, sota unes nanses massisses situades al capdamunt. L'alçada total d'aquest element és d'uns 56 cm, dels quals 25 corresponen al vas. La concavitat és configurada per un diàmetre extern d'uns 33 cm i un d'intern d'uns 25 cm. JUNYENT (1975: 511)</p> | 08250-123 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Diferents autors han suposat que aquesta peça singular podria procedir del castell, i haver estat aprofitada com a pica beneitera ja des d'antic. JUNYENT (1975: 511) L'existència d'un motiu ornamental com és el de la soga, indica la possibilitat de que pertanyi al període romànic, i sigui datable entorn als segles XII-XIII, tot i que també podria ser lleugerament posterior. Aquesta pica beneitera és col·locada damunt d'un bloc de pedra treballat que, per les seves característiques, podria tractar-se d'un suport d'altar també reaprofitat.</p> | 41.5552200,1.5804800 | 381622 | 4601368 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70702-foto-08250-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70702-foto-08250-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70702-foto-08250-123-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 92|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70703 | Estela circular de Santa Maria de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estela-circular-de-santa-maria-de-la-tossa | <p>JUNYENT, Eduard; MAZCUÑAN A.(1975) Santa Margarida de Montbui a Catalunya romànica. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàg. 505-510.</p> | XII-XIII | <p>Dins l'edifici del castell, ara convertir en petit museu, es guarda una estela de pedra discoïdal amb base trapezoïdal i cap circular. Aquesta peça es troba decorada amb la incisió d'una creu de braços i uns ramets de sorgeixen de l'encreuament damunt del pal travesser. La peça es recolza sobre un pilar fet amb la mateixa pedra, que finalitza amb formes arrodonides. El pilar es recolza actualment sobre un basament quadrangular massís fet també en pedra i afegit posteriorment. La seva alçada és de 110 cm, dels quals 26 corresponen a la base, 54 al fust i 30 a l'estela. L'amplada del fust és de 19 cm i el de l'estela 27. El fons és variable, i és de 41 cm per la base, 19 pel fust i 6 per l'estela.</p> | 08250-124 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Alguns autors consideren que aquesta peça podria haver capçat el carener de la teulada de l'església, ja que s'uneix a un altre segment que havia de facilitar-ne l'encaix dins d'una estructura, o bé en el sòl. Tot i que resulta especialment difícil oferir una datació, sembla que es tractaria d'una peça de factura local que respon a un gust popular força arrelat en la tradició medieval.</p> | 41.5570700,1.5814600 | 381707 | 4601572 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70703-foto-08250-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70703-foto-08250-124-2.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al voltant de l'església resta una altra peça similar, més tosca i rudimentària i amb una aparença de major antiguitat. Bàsicament es reparteix l'estructura i l'ornamentació de l'anterior: cap circular formant una creu lleugerament patent i tronc trapezoïdal. Imita doncs, una tipologia medieval que perdurarà fins a èpoques modernes. Aquesta peça es troba clavada a terra. | 92|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70704 | Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-2 | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII | <p>Imatge de la Mare de Déu del Roser dins l'església parroquial de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'una talla de fusta policromada que presenta la Mare de Déu dreta amb la imatge del nen Jesús agafat amb el braç esquerre. La Mare de Déu du un vestit llarg amb plecs de color rosat ornamentat amb una túnica que li penja del braç esquerre i li puja per la falda en color blau i daurat. Du el cap coronat per una petita corona sobre la qual es recolza l'aura platejada. La figura del Nen Jesús es presenta nua de cintura en amunt i en actitud de beneir.</p> | 08250-125 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Segons informació oral procedent del mossèn de la parròquia, es tracta d'una talla del segle XVIII que presidia l'antic altar de la Mare de Déu del Roser, situat al trifori de l'església, sobre les capelles laterals de sector nord. Estilísticament es podria correspondre a una talla de finals del segle XVIII o començaments del segle XIX.</p> | 41.5565600,1.6050200 | 383671 | 4601483 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70704-foto-08250-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70704-foto-08250-125-2.jpg | Física | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 96|98|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70705 | Altar Major de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-la-tossa | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII | <p>Antic altar major de l'església de Santa Maria de la Tossa, ubicat actualment a la capella del Roser de l'església de Santa Margarida de Montbui, en substitució de l'antic altar de Sant Pau i Sant Pere, que fou destruït durant la Guerra Civil. Es troba format per un retaule de fusta d'uns tres metres d'alçada, que encaixa al centre un ara de pedra rectangular. L'ara es troba decorada amb tres bandes al front, simulant una decoració de marbre marró als costats i mantell ornamental al centre. Sobre aquesta ara es localitzen tres graons pintats amb color gris ornamentats amb un relleu floral daurat. Sobre el graó superior es troba la imatge de la Mare de Déu del Roser amb l'infant Jesús. Respecte al retaule de fons, es troba format per tres carrers. Els dos laterals compten amb una part inferior que acompanya a l'ara central. Aquesta part es troba pintada en color marró i decorada amb un relleu que forma un enreixat de rombes i sobresurt pintat en color daurat. La part superior d'aquests carrers centrals conserva el color marró del fons, i s'ha decorat amb una arcada que ressalta en daurat i que manté forma de mig punt a l'exterior i forma polilobulada a l'interior. L'arcada exterior es troba coronada per un frontó superior en forma de copa florida. El carrer central, és el doble d'ample que els carrers laterals i manté la simetria ornamental, conservant el color marró al fons i sent decorat amb una arcada que sobresurt del fons en color daurat. A l'igual que els laterals manté una forma d'arcada de mig punt a l'exterior i polilobulada a l'interior. La part superior del carrer central es corona amb una gran arcada de mig punt que s'estén cap als carrers laterals, ornamentada a la part superior amb palmes vegetals que sobresurten exemptes i amb una representació de l'Esperit Sant al centre, encapçalant tot l'altar. Tota aquesta ornamentació superior s'ha pintat en color daurat. Destaca la presència de dues columnes d'alabastre exemptes- una per banda- situades entre el carrer central i els laterals. El basament d'aquestes columnes presenta una petita porta, ja que s'utilitza com a sagrari. Aquestes columnes obliguen al coronament superior del carrer central a fer un reculat, trencat la línia del retaule, aportant-li volum. Sota l'arcada superior s'aprecia un fris que ressegueix la part interior pintat en color blau i decorat amb motius estrellats pintats en daurat. A nivell iconogràfic, l'altar ha estat reutilitzat i adaptat a les noves necessitats de l'església de Santa Margarida. Actualment es troba ubicat a la capella del Roser, i s'han aprofitat els pedestals dels carrers laterals i el central per presentar tota una iconografia de la Mare de Déu, que es presenta en les seves tres versions, soltera -Puríssima Concepció-, Mare- Mare de Déu del Roser- i Vídua - Mare de Déu de la Soledat-. De les tres imatges només la Mare de Déu del Roser és antiga.</p> | 08250-126 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Tot i la manca de dades concretes, la tradició oral afirma que es tractava de l'altar major de l'església de Santa Maria de la Tossa, que fou traslladat a l'església parroquial de Santa Margarida i aprofitat com a altar del Roser. Estilísticament pot ser datat a finals del segle XVIII.</p> | 41.5565600,1.6050200 | 383671 | 4601483 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70705-foto-08250-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70705-foto-08250-126-2.jpg | Física | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|99|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70706 | Quadre de la mort de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadre-de-la-mort-de-sant-josep | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII | <p>Oli conservat a la capella de Sant Josep, dins de l'església parroquial de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'una pintura que representa la mort de Sant Josep, visible en estat d'ancià dins d'un llit, acompanyat per les figures de la Mare de Déu al cantó dret i de Jesús en estat d'adult, al cantó esquerre. Als peus de llit, contrapesant la importància de Jesús al quadre apareix l'arcàngel San Gabriel oferint una corona de flors al moribund. La part superior del quadre es troba ocupada per la figura de Déu envoltant d'àngels en un marc de núvols daurats. A nivell compositiu, l'artista a creat un marc triangular amb elements florals al centre del quadre, que envolten la Mare de Déu. A tocar de la Mare de Déu les flors són assutzenes, la flor que apareix com a atribut a la vara de Sant Josep, i que simbolitza la castedat masculina i el respecte i la protecció oferta a la Mare de Déu portadora del fill de Déu. Cromàticament, la pintura presenta una gran abundància de tons daurats, que s'observen al cel i a la túnica de l'arcàngel, així com de vermells, que apareixen especialment a les túniques. Aquesta dualitat cromàtica sobresurt d'un fons enfosquit i obscur al darrera. Al peu de la composició s'observa l'escut del terme municipal, amb els camps alternant un castell i les aigües.</p> | 08250-127 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'oli que es conserva a la capella de Sant Josep pot ser datat de forma aproximada al segle XVIII, i segurament fou fet la capella en la qual actualment es troba, i que es la única que conserva l'advocació original d'abans de la Guerra Civil. Actualment es desconeix el nom de l'autor del quadre.</p> | 41.5565600,1.6050200 | 383671 | 4601483 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70706-foto-08250-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70706-foto-08250-127-2.jpg | Física | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 96|98|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70716 | Fragment de retaule de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fragment-de-retaule-de-sant-antoni-abat | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XV | <p>Compartiment d'un retaule dedicat a Sant Antoni Abat de 143 x 51 cm. Es tracta de pintura al tremp feta sobre fusta.</p> | 08250-137 | Museu episcopal de Vic (08500 Vic) | <p>Aquest fragment de pintura hauria de tractar-se d'un retaule procedent d'algun altar dedicat a Sant Antoni Abat de l'antiga església de Santa Coloma, anterior a l'actual parroquial de Santa Margarida, que fou aixecada l'any 1600. Aquest retaule possiblement hauria estat ubicat en la nova església parròquia almenys fins a començaments del segle XIX. Ingressà al MEV abans de 1893.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70716-foto-08250-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70716-foto-08250-137-2.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Lluís Borrassà/Mateu Ortoneda | L'autoria del retaule no es clara. Mentre que tradicionalment s'ha atribuït a Lluís Borrassà, F. Ruiz Quesada ha suggerit que podria pertànyer a Mateu Ortoneda. | 93|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 70733 | Bitllet d'Aigües Bones de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bitllet-daigues-bones-de-montbui | <p>http://www.recerques.iespana.es/documents/paper_moneda.pdf</p> | XX | <p>Conjunt de dos impresos de paper. Es tracta de dos vals d'una pesseta, sense numerar, emesos pel Consell Municipal d'Aigües Bones de Montbui. A l'anvers s'aprecia un cercle gris amb un cap de bou en relleu. Les seves mides són 5 x 7 cm.</p> | 08250-154 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (C/Dr. Joan Mercader s/n 08700 Igualada) | <p>L'alteració de les circumstàncies econòmiques, com a conseqüència de la guerra, afectaria en proporcions extraordinàries el ritme normal de l'activitat financera de Catalunya, que va derivar, entre altres coses, en una gran escassetat de moneda fraccionària. Aquesta escassetat s'observà ja des dels primers mesos del conflicte ja que hi hagué un intents atresorament de les monedes d'argent per part de particulars, que veien en la plata una seguretat davant la devaluació dels bens materials i la incertesa d'una guerra que es preveia llarga. Cal també assenyalar que el mateix govern contribuí a aquesta desaparició del numerari d'argent en retirar de la circulació totes les monedes que ingressaven a les seves arques, argent del qual tenien necessitat per a les compres de material a l'estranger. Aquesta situació va afectar tota la zona republicana de l'Estat Espanyol i a la totalitat del Principat de Catalunya. L'evident incapacitat del Ministeri d'Hisenda del Govern Republicà Espanyol, del que n'era titular a l'època Juan Negrín López, que pels motius que siguin no pogué complir amb la seva obligació, és a dir, dotar al territori republicà de moneda legal divisionària del Banc d'Espanya, provocà una greu pertorbació en la vida econòmica de cada dia, ja que esdevenia completament impossible poder tornar canvi o ajustar cap pagament a causa de la manca de moneda menuda. En canvi, la Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya, dirigida aquells mesos per Josep Terradelles i Joan, s'apressà a prendre una nova orientació, davant del caos que representava aquella manca de divisionari. Així, el mes de setembre de 1936 prengué la iniciativa de crear el Paper Moneda Nacional Català de curs legal a tot Catalunya, amb la mateixa consideració i poder liberatori que els bitllets del Banc d'Espanya, que fou molt ben acollit pel públic en general. Per part de la Generalitat, existí el propòsit de dotar a Catalunya de tot un sistema monetari propi que emetés paper moneda de tota l'escala de valors i es projectaren bitllets que anaven de les 1.000' - pessetes a 1 pesseta, passant per les de 25, 50, 100 i 500 pessetes de valor nominal, de les quals n'imprimiren diverses proves de colors i dissenys. Fou la persistència d'aquestes dificultats la que va originar el naixement i la proliferació d'un veritable allau de Vals i Bons particulars de baix valor intrínsec que gairebé la totalitat de comerços, botigues, entitats, sindicats, cooperatives, empreses, serveis públics de transport, etc. Es veieren obligats a crear per iniciativa pròpia per solucionar els seus problemes de canvi. Vals i bons que, naturalment, solament eren reconeguts com a tals pels particulars o corporacions que els havien creat. Així és que cada ciutadà tenia les butxaques plenes de paperetes o cartronets que l'obligaven a tornar a l'empresa que els hi havia donat si volien rescabalar el seu import i veient així anul·lada la seva llibertat comercial. Aquests vals, que adoptaren tota mena de formes i mides, eren generalment trossets de cartró amb el segell i/o signatura del qui els havia creat, amb el seu valor i raó social escrits mà o a màquina. Moltes entitats o comerços els feren imprimir, alguns força artísticament, i fins i tot estaven numerats i datats, donant-los així, un caràcter més 'legal'.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 1937 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
| 70752 | Penell primitiu del campanar de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penell-primitiu-del-campanar-de-la-tossa | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. AMENÓS I ROCA Amadeu (1948) el abad-Obispo Oliva y los castillos de Montbui y Tous Vida. Núm. 28. pàg.3 AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. BOLÓS, J.; HURTADO, V.(2004) Atles del Comtat de Manresa (798-993), Rafael Dalmau editor, Barcelona. CABAÑERO SUBIZA B. (1987) 'Los castillos catalanes de los siglos IX i X: problemas de estructuras y técnicas constructivas' a XXXIV Corso di cultura sull'arte ravennate e bizantina. Ravena. Pàg. 85-117. CABAÑERO SUBIZA B. (1996) Los castillos catalanes del siglo X. Circunstáncias históricas y cuestiones arquitectónicas. Institución Fernando El Católico. Diputación de Zaragoza. CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui, CASTELLÀ Gabriel (1934) La casa dels senyors de Montbui i la llosa sepulcral dels comtes de Plasència Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada. Núm. 31.pàg. 103-104. CATALÀ I ROCA, P. (dir.), Els Castells Catalans, vol. 5, Dalmau Editors, Barcelona, 1990 IGLESIAS Josep. (1963) La reconquesta a les valls de l'Anoia i el Gaià. Episodis de la història. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. Pàg. 64 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XV-XVII | <p>Antic penell del campanar de l'església de Santa Maria de la Tossa que es guarda dins de la sala d'exposicions del castell de la Tossa. Es troba format per una creu de ferro de 57 cm d'alçada x 22 d'amplada, que s'inseria en un fust rectangular de pedra de 99 cm d'alçada x 31 d'amplada i 14 de fons, amb la part superior arrodonida. Actualment es recolza sobre un peu de pedra que ha estat afegit per poder integrar-se dins l'exposició.</p> | 08250-173 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquesta formar part d'exposició, juntament amb d'altres fou recollida per l'associació Amics de la Tossa. La seva datació ha de fer-se entorn als segles XV-XVII.</p> | 41.5570700,1.5814600 | 381707 | 4601572 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70752-foto-08250-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70752-foto-08250-173-2.jpg | Física | Modern|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70580 | Camí Vell de la Llacuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-la-llacuna | <p>MIRALLES I SABADELL F i altres (2002) Els camins ramaders del Vallès Occidental. Ponències Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. 2002. www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/70466/86565</p> | XIV-XXI | <p>Antic camí que des del nucli antic de Santa Margarida de Montbui es dirigia a la població de la Llacuna. Aquest camí seguia el curs del torrent de Garrigosa, als peus de la serra de Santa Margarida i travessava el terme municipal en sentit nord-sud. Dins del poble de Montbui enllaçava amb el camí que d'aquesta població menava a Igualada i es convertia, per tant, abans de la construcció de la C-37, en la principal via de connexió entre Igualada i el Penedès, passant per Santa Margarida de Montbui i la Llacuna. A l'alçada de la masia de Can Vidal es convertia en l'antiga carrerada ramadera de la Llacuna. Actualment es tracta d'un camí planer de terra, que discorre al peu de la Serra de Santa Margarida, entre aquesta i el torrent. La seva amplada és variable, entre els 3 i 4 metres, travessant en alguns sectors el bosc, a la part baixa de la Serra. Al marge dret del camí discorre, durant bona part del traçat el rec .</p> | 08250-1 | (08710 Santa Margarida de Montbui ) | <p>Aquest camí ha estat la principal ruta de comunicació del nucli de Montbui vers al sud. Històricament ha estat identificat com a part de l'antiga carrerada de la Llacuna, utilitzada en les rutes de transhumància dels ramats vers al Penedès. Segons Miralles, aquesta carrerada era un gran branc del camí de la Segarra que, a l'indret del cementiri de Pinós, trencava cap a l'Alt Penedès. El seu itinerari, a grans trets, segons Miralles, era el següent: el cementiri de Pinós, el castell de Boixadors, Can Verges, La Llavinera, Can Passada, Pedrafita, Briançó, Sant Genís, Cal Cansalada, els boscos del Vidal, Françola, la Llacuna, coll de la Barraca, Guardiola de Font Rubí, la Granada les Cabòries, Olesa de Bonesvalls i Begues. MIRALLES (2002:32) En tot cas no sabem exactament quin era el seu recorregut entre el mas Cal Cansalada i els boscos del Vidal, si el camí es feia a través del poble de Santa Margarida o devia passar als peus de la Tossa. Tot i que durant segles va ser la principal via de comunicació cap al sud, des de la construcció de la carretera C-37, a començaments del segle XX, va deixar de ser utilitzada. Actualment només és considerada com un espai de lleure per ciclistes i excursionistes.</p> | 41.5601700,1.6135900 | 384392 | 4601872 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70580-foto-08250-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70580-foto-08250-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70580-foto-08250-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Ferran Miralles opina que la via rebia el nom de via Mercadera i formava part del Camí de Sant Jaume. Aquest fet no ha pogut ser comprovat. | 85|94|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70581 | Creu del Maginet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-maginet | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XIX | <p>Monument commemoratiu situat al marge dret del riu Anoia, a tocar de la llera del riu. El monument es troba format per un basament quadrangular, creat amb carreus de pedra rectangular units amb ciment, de 73 cm d'amplada per 120 cm d'alçada. Sobre aquest basament s'alça una estructura piramidal monolítica de 32 cm d'alçada per 36 cm d'amplada a la part superior. Sobre aquesta estructura s'alça un petita base, també monolítica, de 30 cm d'amplada per 15 cm d'alçada, sobre la qual recau una creu llatina de ferro de considerable alçada, pintada en color negre, amb els extrems dels braços treballats. A la cara de ponent del basament inferior es llegeix la següent inscripció: ' Teresa Lliró a su amado esposo Magín Rabell que murió en este lugar el 18 de enero de 1904. EL obispo de Vich Dr. José Torras y Bages concedió 50 dias de indulgencia por todo acto de piedad en sufragio del alma del difunto'.</p> | 08250-2 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El nom de la creu de Maginet ve perquè s'erigí en lloc on va morir d'accident Magí Rabell el 18 de gener de 1904. L'aixecament i consagració del monument devia produir-se poc desprès d'aquest esdeveniment. La iniciativa fou de la seva esposa Teresa Lliró.</p> | 41.5759600,1.6195800 | 384920 | 4603617 | 1904 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70581-foto-08250-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70581-foto-08250-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Històricament, Magí Rabell fou un veí d'Igualada que morí accidentalment mentre provava un arma de foc amb un altre veí. El lligam d'aquest personatge amb Santa Margarida de Montbui és nul, però l'accident tingué lloc en territori montbuienc, i actualment forma part del paisatge habitual de la llera del riu. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 70582 | Rec Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-comu | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. RAURICH J. SANTACANA M (1982) L'activitat econòmica a l'àrea igualadina a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XIV-XXI | <p>Rec de 5,5 km de llargada que canalitza les aigües al naixement del Torrent de la Garrigosa i discorre en direcció al nucli antic de Montbui. El curs del torrent és paral·lel al torrent i al vell camí de la Llacuna. La seva estructura està formada per un petit vall excavat al terra d'entre 20 i 25 cm de fondària i uns 20 cm d'amplada de mitjana. La construcció és feta amb lloses de pedra tot i que alguns trams ha estat reformat amb formigó. El rec omple al llarg del seu recorregut diverses basses destinades al rec d'horts. Un cop entrat dins del nucli de Montbui el rec omplia una bassa situada a tocar de l'església de Santa Margarida, per regar els horts de la rectoria, i dues basses dins la propietat de la Casa Gran, una per regar els horts i una altra per rentar la roba i per usos domèstics.</p> | 08250-3 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La historiografia tradicional atribueix la construcció d'aquest rec a una iniciativa dels comtes de Plasència, senyors de Montbui, i s'hauria convertit en un dels estímuls importants en la fixació de la població al nucli antic de Santa Margarida: 'El rec del Comú de Montbui va ser construït pel baró de Montbui, per a proveir-se de l'aigua necessària, des de Cal Alemany fins a la Casa Gran. Per tal motiu, els que utilitzaven l'aigua per regar, havien de dar-li parts dels fruits que collien. Ara aquest rec ha passat a domini públic i s'escura cada any al matí de Sant Isidre, prenent part en aquesta feina un de cada casa, cridats pel nunci; que a punta de dia segueix el poble trucant una planxa de ferro, que és el senyal de costum.'AMENOS (1949: 129-163) Tot i la presumpta autoria que la tradició popular atribueix als comtes de Plasència, el rec és una construcció documentada des del segle XIV, i es tractava d'un rec de caràcter comunal no subjecte a restriccions fiscals per part dels senyors del terme. Aquest fet no descarta modificacions i ampliacions fetes al segle XVII lligades a l'arribada de l'aigua a la Casa Gran, propietat dels comtes. També la creació de la primera Comunitat de regants als segle XVIII indica la titularitat pública d'aquesta infraestructura. La documentació municipal de finals del segle XIX descrivia el rec procedent 'de una presa construida de muchísimos años en el torrente Garrigosa, muy cerca del manatial de Can Alemany, para recoger sus aiguas y las del Grifol, fuentes que salen en el alveo del torrente, para llevarlas por medio de una acequia hasta una balsa, desde donde las utilizan los vecinos para riego y usos domésticos' TORRAS (1991: 35)</p> | 41.5544100,1.6022600 | 383437 | 4601248 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70582-foto-08250-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70582-foto-08250-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70582-foto-08250-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Actualment el rec continua regant els horts propers al nucli de Santa Margarida. | 98|119|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70583 | Creu de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-tossa | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. VICTOR I AGUILERA F. (1974) La tossa de Montbui. Història i llegenda. C.E.C.I. Igualada.</p> | XX | <p>Creu situada al peu del camí que baixa del conjunt monumental de la Tossa, al marge dret després del primer revolt. Es tracta d'una senzilla creu llatina de quatre braços realitzada en ferro forjat, amb els extrems ornamentats amb dues volutes situades en paral·lel. La creu, pròpiament dita reposa sobre una base rectangular de ciment, que compta amb una inscripció a cada cara. A la cara nord es pot llegir: 'De la creu no fugis pas que per tot la trobaràs', a la cara oest es llegeix: ' Clau del cel', a la cara sud es llegeix: 'Roser de maig 1955', i a la cara Est es llegeix: 'Arbre de la vida'. Aquesta base rectangular reposa, al mateix temps, sobre un pedestal trapezoïdal fet amb carreus de pedra rectangulars units amb ciment. El pedestal s'ha assentat sobre una superfície planera feta amb petites lloses de pedra, que permet anivellar el terreny i fer-lo pla.</p> | 08250-4 | Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Es tracta d'una creu commemorativa aixecada l'any 1955 per iniciativa popular amb la idea de commemorar la festivitat del Roser. Actualment no és objecte de culte o de commemoració específica.</p> | 41.5548400,1.5796000 | 381548 | 4601327 | 1955 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70583-foto-08250-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70583-foto-08250-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70583-foto-08250-4-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70584 | Pou de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-tossa | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163.</p> | <p>Estructura que acull un dels pous existents a la mola de la Tossa de Montbui. Es troba ubicat a la cara nord del castell de la Tossa, al peu del turonet on s'aixeca el castell. Es tracta d'una construcció de planta circular aixecada en mur de parament irregular a base de pedres escantonades de mides diferents unides amb morter de calç. La coberta es fa amb tres lloses de pedra circulars disposades una a sobre de l'altre. El pou s'obre de cara al nord-est amb una boca quadrangular oberta en vertical al mur, per la qual cosa aquest es rebaixa creant una banqueta a la part inferior. Actualment, la boca es troba protegida per un enreixat.</p> | 08250-5 | Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Mossèn Amenós aportava notícia de l'existència de dos pous d'aigua a la Tossa: ' un sota la part nord de la torre -que sempre tingué aigua-, i un altre al collet, camí de les antenes. Aquest últim fou excavat a roca viva.' AMENOS (1949: 129-163). Per la seva proximitat al castell no cal descartar que es tracti d'un pou d'origen medieval, reformat en període contemporani i utilitzat mentre els masovers del mas Castell estigueren al cim de la Tossa. L'estructura actual és obra del període contemporani. Actualment es troba en desús.</p> | 41.5555000,1.5791300 | 381510 | 4601401 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70584-foto-08250-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70584-foto-08250-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70584-foto-08250-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Més que pou, deu tractar-se d'una cisterna situada al peu del castell, de menor capacitat que la coneguda com a cisterna de la Tossa. | 98|119|85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70585 | Forn de ciment del camí del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ciment-del-cami-del-cementiri | <p>PANAREDA I CLOPÉS JM (1996) Resum de geografia física de Catalunya. Ed.Eumo. RAURICH J. SANTACANA M (1982) L'activitat econòmica a l'àrea igualadina a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Estructura de planta rectangular semisoterrada, aixecada aprofitant el pendent natural de la muntanya. Ubicada a peu del camí del cementiri i antic camí de Montbui a Igualada, a escassos metres del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. Actualment l'estructura es troba abandonada i parcialment coberta per la vegetació, malgrat tot, s'aprecia una construcció feta en mur de parament irregular format per pedra i còdols de petites dimensions unides amb morter de calç, amb les arcades i obertures reforçades per maó. La part superior sembla coronada per una barana massissa, feta del mateix tipus de parament que la resta, que podria haver servit per protegir la part superior i crear una terrassa superior. L'estructura sembla orientada a ponent, mirant al camí. S'aprecia en el mur de ponent dues arcades de diafragma, una a nivell de terra - del camí - i a l'altra a sobre, a nivell del que seria un primer pis. L'arcada inferior deixa intuir part de les estructures del forn, principalment les cambres de combustió, reforçades amb morter de calç i maó, i les restes d'una canonada de ferro, utilitzada com a sortida de fums. L'arcada superior crea una volta de mig punt rebaixada i dóna lloc a petit balcó obert i protegir per un tram de maó, que forma part del mur. A aquesta galeria o balcó interior s'accedeix mitjançant una porta situada al mur del cantó nord. A l'interior s'aprecia una estructura quadrangular, la utilitat de la qual es desconeix. Al mur nord, només s'aprecia la porta d'accés a la galeria del primer pis, actualment tapiada. La part superior del forn es troba actualment molt malmesa i ocupada per la vegetació. Entre les restes, encara s'aprecien les restes d'un accés superior al forn, actualment tapiat amb formigó i protegit per una reixa. A tocar del forn, les marques del terreny deixen insinuen la presència de l'antiga guixera que ha donat lloc a una relleu en el terreny. Actualment la vegetació emmascara les possibles restes d'activitat antròpica.</p> | 08250-6 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aixecat com a forn de calç, fou reconvertit en forn de ciment a començaments del segle XX. El propietari era el senyor Permanyer. Va deixar de funcionar a començaments del 1930.</p> | 41.5570100,1.6091600 | 384017 | 4601527 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70585-foto-08250-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70585-foto-08250-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A tocar del forn, el terreny mostra les restes d'una antiga cantera de guix destinada a l'extracció de pedra de guix destinada al forn del costat. Es troba ubicada al peu de l'antic camí de Santa Margarida a Igualada, i actual camí del cementiri, al sector nord del forn. Actualment les restes de l'acció antròpica sobre el paisatge es troben molt esvaïts, i només s'aprecia una petita entrada en la muntanya en forma de relleu irregular. La vegetació i els arbres han cobert totalment aquest tall en la muntanya. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70586 | Pont Gran de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-gran-de-montbui | <p>LACUESTA R. GONZÁLEZ X. (2008) Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona. Pàg. 125-128.</p> | XIX | <p>El Pont Gran de Montbui, aixecat sobre el riu Anoia a la carretera d'Igualada a Valls, uneix el sector SO de la ciutat d'Igualada, a tocar del barri de les Adoberies amb el barri de Sant Maure de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'una estructura de rasant lineal de 160 metres de llarg per 12 d'ample, formada per 10 arcs de punt rodó que generen voltes i arcades de punt rodó. Els arcs s'agrupen en tres trams separats per contraforts que arriben fins a la mènsula del tauler. El primer tram (al cantó d'Igualada) i el tercer (a Santa Margarida de Montbui) estan formats per tres arcs i un arc, respectivament, amb volta de maó, i el central, per sis arcs amb volta de formigó, fruit de la reconstrucció portada a terme després de la Guerra Civil. La fàbrica original era carreuat regular, però els timpans del tram central, en reconstruir-los, es van fer amb un paredat de capserrat. Només els pilars d'aquest mateix tram, sobre el riu Anoia, tenen un tallamar a cada cara, que dibuixa una semicircumferència de grans carreus coronada per una cornisa imposta de pedra motllurada acabada en un element cònic. LACUESTA (2008:120)</p> | 08250-7 | Barri de Sant Maure (Crta. De Valls. C-37, km.0,5. 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La carretera d'Igualada a Valls va ser prevista als plans estatals de 1864 i 1877, però l'any 1900 encara estava en construcció. El pont de Montbui, conegut també com el Pont Gran es va projectar i bastir entre 1884 i 1895, a iniciativa del Centre Catalanista d'Igualada, en qual va promoure una subscripció popular que va encapçalar l'Ajuntament. Per la Guerra Civil Espanyola va patir diversos danys i va haver de ser reconstruït parcialment als anys quaranta. LACUESTA (2008:125)</p> | 41.5788900,1.6076700 | 383932 | 4603959 | 1895 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70586-foto-08250-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70586-foto-08250-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70587 | Capella de Santa Anna de Saió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-anna-de-saio | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. TORRAS I RIBÉ, J.M(1993). La Comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Zamora i altres descripcions 1790-1797, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona.</p> | XI-XVIII | <p>Capella de planta rectangular que conserva l'orientació tradicional amb l'absis a llevant i la capçalera a ponent. Es cobreix amb teulada a doble vessant feta amb teula. La construcció presenta un carreuat irregular però disposat ordenadament en fileres ordenades, i unit amb ciment, fruit d'una reparació efectuada les darreres dècades. Sobresurt de la façana nord el cos d'una sagristia quadrangular a la qual s'accedeix des de l'interior. Com a element constructiu destacable s'observa la presència de dos contraforts o ràfecs a la façana nord i dos més a la façana sud que reforcen l'edifici. La façana de ponent és molt senzilla i sense decoració afegida, presenta només un ull de bou i un campanar d'espadanya sobre la coberta. La porta d'accés a l'interior s'ha obert a la façana de migdia, entre contrafort i contrafort. Es tracta d'un porta formada per una arcada de mig punt reduïda construïda amb dovelles que es recolzen sobre carreus quadrangulars que fan de brancals. Com a element decoratiu destaca una motllura que ressegueix l'arcada del portal i els brancals. Sobre l'arcada destaca una petita fornícula oberta al mur on actualment es diposita una petita talla de la Mare de Déu contemporània. La capçalera és quadrangular, i actualment no es pot observar, ja que presenta el cementiri parroquial adossat directament al mur de la capçalera. A l'interior de l'església destaca la coberta feta amb una successió de voltes rebaixades pintades de color blanc. Als murs laterals s'observa el mur i la pedra vista. Com a element decoratiu destaca la presència d'un seguit de pilastres adossades al mur i unides per un fris corredís. Tant les pilastres com el fris han estat pintats en color marró, destacant cromàticament entre el blanc del sostre i la pedra del mur. L'absis es troba enguixat i decorat amb un tres fornícules afegides amb un petit pedestal sobresortint. La fornícula central acull la imatge de Santa Anna amb la Verge Maria nena. Es tracta d'una imatge feta en guix datada en la dècada de 1920-1930, sense policromia. La fornícula dreta es troba ocupada per la figura de Sant Antoni Abat i l'esquerra per la figura de Sant Isidre. Totes dues són figures reposades les darreres dècades. Al mur nord s'obre una porta allindada que dóna accés a la sagristia. La capella ha estat pintada i netejada els darrers anys. Actualment la capella continua oberta al culte i es fa missa el segon diumenge de cada mes.</p> | 08250-8 | El Saió (Crta. BV-2233. km. 1 . 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els orígens d'aquest conjunt arquitectònic cal cercar-los en la tasca repobladora i constructora duta a terme per Guillem de Mediona entorn al 1023, moment a partir del qual rebé l'infeudació dels castells de la Tossa, Tous i Saió. El nucli del Saió es troba estretament lligat a la presència de l'antic castell de Saió (Ocelló) i la que degué ser la seva capella castellera. Inicialment la capella estigué advocada a Sant Pere. L'organització i repoblació del territori va anar acompanyada d'un important programa constructiu, que va incloure l'aixecament del castell de la Tossa, l'església de Santa Maria de la Tossa, el castell de Saió i l'església de Sant Pere de Saió, que acompanyava la presència de castell de Saió. Donat que la parroquialitat del terme es va escaure en Santa Maria de la Tossa, la funció de Sant Pere de Saió no degué passar del de capella castellera, oferint un al·licient més als pobladors que s'assentessin a redós de la protecció del castells de Saió i per tant de l'església. Cal pensar que el 1032 es trobava conclosa, ja que al testament de Guillem de Mediona, mort aquell any, com a conseqüència d'una ràtzia contra els musulmans, es descriuen els seus castells i possessions, llegant una unça d'or a l'església de Santa Maria de la Tossa i una altra a la de Sant Pere del castell de Saió. TORRAS (1991: 17) La capella de Sant Pere per tant, estava destinada a convertir-se en el centre de l'espiritualitat dels veïns concentrats a Saió, però sempre amb caràcter de sufragània. Al capbreu del 1685 hi consten un total de 7 cases vinculades al nucli del Saió. TORRAS (1991: 29) Tot i els seus orígens pre-romànics i possiblement romànics, l'església fou profundament reconstruïda als segles XVII-XVIII i l'advocació canvià per passar a convertir-se en Santa Anna del Saió. La capella de Santa Anna apareix esmentada el 1790 a la descripció del terme efectuada per Francisco Zamora: 'En el castillo ay una capilla llamada Nª Sra. De Gracia , y mas distante ay otra llamada Sta. Anna del Saió'. TORRAS (1991: 31). El 1845 apareixia novament en una altra descripció efectuada per Pascual Madoz i recollida al seu 'Diccionario geográfico', on es deia: ' También se comprende en el término y su jurisdicción de la cuadra del Sayó, compuesta de 4 casas y una ermita titulada de Santa Ana'. TORRAS (1991: 32) Arquitectònicament, l'interior de l'església ha estat pintat i reformat a la dècada del 1990.</p> | 41.5769700,1.5639500 | 380284 | 4603805 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70587-foto-08250-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70587-foto-08250-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70587-foto-08250-8-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El seu entorn és l'espai on es celebra la Festa Major del Saió celebrada el dia de Sant Jaume (25 de juliol) | 92|94|99|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70588 | Nucli del Saió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-del-saio | <p>CATALÀ ROCA Pere (1976) Els castells catalans. Vol. V. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. pàg.1.119 ESPINALT F (1958) ' El Ceió' a Santa Margarida de Montbuy. Fiesta Mayor. Sp. GONZÁLEZ D. (2010, març) http://historiamontbui.blogspot.com/ TORRAS I RIBÉ, J.M(1993). La Comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Zamora i altres descripcions 1790-1797, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona.</p> | X-XXI | <p>Veïnat del municipi de Santa Margarida de Montbui (Anoia), a l'W del terme. Es tracta d'un nucli petit de cases aixecades als peus del turó de l'antic castell del Saió, entre aquest i la capella de Santa Anna. Actualment només hi consten dues cases habitades i una de recent construcció. Arquitectònicament les cases més antigues eren cal Parera, de grans dimensions, que es troba totalment enrunada, i una altra anomenada Cal Borràs, que ha estat recentment abandonada. Inicialment el nucli no sembla guardar cap indici d'urbanisme planificat i les cases han estat aixecades ocupant la petita planura sota els peus del castell. Pel mig travessa el camí del Saió a la Tossa.</p> | 08250-9 | El Saió (Crta. BV-2233. km. 1 . 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Les primeres notícies d'ocupació humana al Saió es remunten al Paleolític, les troballes realitzades al Saió i als seus voltants demostren que aquest fou un espai ocupat de forma temporal per comunitats humanes que no arribaren mai a configurar habitatges permanents. El poblament definitiu arribarà al període medieval. No serà fins al segle X que el Saió es convertirà en un espai d'ocupació permanent gràcies a la configuració del sistema de castells termenats fronterers de la Marca Hispànica. El terme de Montbui comptarà amb dos castells o punts forts de control del territori. Es tractarà del castell de la Tossa de Montbui, sobre el baluard geogràfic de la Tossa, i el castell d'Ocelló al lloc del Saió. Els primers indicis de població estable cal vincular-los a l'existència del castell d'Ocelló. La primera referència que tenim del castell d'Ocelló el data a partir de l'any 960, cosa que el fa contemporani al castell de la Tossa de Montbui. Inicialment aquest castell comptarà amb el seu propi terme que, finalment, quedarà vinculat al terme de Montbui, d'una forma gairebé immediata tot i que serà imfeudat alternativament per les famílies Ocelló i Castellolí. Mentre els primers mantindran una relació de vassallatge amb els Montbui, els Castellolí s'hi enfrontaran, cosa que portarà no pocs problemes en el futur. El nucli del Saió es desenvoluparà a les faldes del turó d'Ocelló (dominat pel castell) i a l'entorn de l'església de Sant Pere d'Ocelló, també contemporània del castell. Tot aquest espai s'acabarà configurant en fortalesa que tindrà nul·la rellevància en els afers fronterers però que ràpidament es configurarà com un espai estratègic en les lluites interfeudals dels segles XII a XIV. Aquest post avançat serà objecte de les cobdícies dels Tous, Montbui i Castellolí, que s'enfrontaran contínuament en la pràctica totalitat de la geografia de la Conca d'Òdena. Segons el Capbreu del 1685 el total de cases del terme de Montbui era de 61. Un total de 28 es trobaven al nucli de Santa Margarida, un total de 7 al del Saió, 2 al Coll de Guix. A aquest nombre s'havien d'afegir un total de 24 masies escampades pel terme. Com es pot apreciar, en aquesta data el nucli de Santa Margarida s'havia consolidat com el més important, i el del Saió prenia un caràcter secundari. TORRAS (1991: 29). Dels darrers anys del segle XVIII es conserva una descripció general del terme de Montbui al qüestionari presentat per Francisco Zamora, oïdor de la Reial Audiència de Barcelona, l'any 1790. En aquesta descripció només es fa referència a l'existència d'una capella llunyana anomenada Santa Anna. TORRAS (1991: 31). A mitjans del segle XIX disposem de la descripció recollida al 'Diccionario geografico' de Pascual Madoz, que data de l'any 1845: 'Situado en terreno montuoso con buena ventilación y clima sano (….)Tiene 84 casas y una iglesia parroquial (Santa Margarita) (…) También se comprende en el término y sujurisdicción de la cuadra del Sayó, compuesta por 4 casas y una ermita titulada de Santa Ana (..)' TORRAS (1991: 32) . L'any 1917 aquest nucli es dotarà d'un espai propi conegut com la Sala però que oficialment prendrà el nom d'Ateneu Agrícola del Saió, com podem suposar, aquest serà un espai vinculat ideològicament als sectors conservadors del nucli i aplegarà també els seus veïns del Coll del Guix. Constarà bàsicament, d'una única nau que feia les funcions de cafè del poble. La vida d'aquest centre però, serà bastant efímera i l'any 1936 serà incautat per les forces esquerranes que el convertiran en l'Escola Reagrupada de Montbui, aconseguint escolaritzar els infants del Saió, Coll del Guix i masies disperses. L'any 1939 es clausurarà aquesta escola i el local es convertirà en un corral, com ho és encara avui. GONZÁLEZ (2010, març). Actualment el procés de despoblació és molt acusat i només dues cases romanen obertes en tot el nucli. Una nova casa ha estat construïda aquests darrers anys en tant que segona residència.</p> | 41.5772600,1.5628100 | 380189 | 4603839 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70588-foto-08250-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70588-foto-08250-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70588-foto-08250-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Els entorns del nucli del Saió són un indret d'interès geològic on han estat recollits elements fòssils, alguns dels quals es troben dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. Es tracta de col·leccions de fauna marina rica en gasteròpodes, bivalves i corals, entre els quals figuren: - Caracol mesogastropodo - Cephalaspidae Bullidae - Mesogastropoda coleostynilidae - Staurida Axophyllidae - Favositida favositidae - Staurida Axophyllidae - Scleractinia favidiae - Staurida Lithostrotionidae - Scleractini Monlivaltiidae | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70589 | Festa Major del Saió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-saio | <p>CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. ESPINALT F (1958) El Ceió a Santa Margarida de Montbuy. Fiesta Mayor. Sp.</p> | Tot i que semblava destinada a desaparèixer, la festivitat ha estat recuperada amb força a iniciativa dels veïns del Saió i les masies properes. | <p>La Festa Major del Saió és organitzada pels veïns del Saió i les masies lligades territorialment al sector del Saió, tot i que els veïns del Coll del Guix i les masies del seu entorn també participen fent-la seva.. Es celebra del dia 25 de Juliol per la festivitat de Sant Jaume. Tradicionalment es celebra una missa a la capella de Santa Anna seguida d'un vermut popular i desprès una arrossada popular entre els veïns. Darrerament la festa ha anat acompanyada d'una pujada en globus.</p> | 08250-10 | El Saió (Crta. BV-2233. km. 1 . 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Tradicionalment aquesta festa era freqüentada pels veïns del Saió, del Coll del Guix i del nucli antic de Santa Margarida. Tot i que durant molts anys semblava perduda, aquesta festivitat ha estat recuperada amb ganes per alguns veïns del Saió i del Coll del Guix. També aculen veïns de Santa Margarida i d'Igualada.</p> | 41.5772600,1.5628100 | 380189 | 4603839 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 70606 | Cisterna de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-la-tossa | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. CASANELLAS I SOLÉ J. (1998) 'Retalls d'història del poble i els seus barris'. Santa Margarida de Montbui.</p> | X-XXI | <p>Construcció situada a l'extrem del pla de la Tossa, a tocar del beneïdor. Exteriorment s'aprecia un mur realitzat en pedra seca, que aprofita una petita elevació del terreny en aquesta zona, i sobresurt com si fos un marge realitzant una forma corbada. Al centre de la paret s'observa una obertura quadrangular amb el perímetre reforçat per lloses de pedra i morter, que actualment es presenta protegida per una reixa pintada en color verd. L'interior de la cisterna es cobreix amb una volta de canó.</p> | 08250-27 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Molt possiblement l'origen d'aquesta cisterna es troba lligat a la presència del castell i de pobladors al cim de la Tossa. Segons Amenós una descripció feta per Amenós, la cisterna presentava aquest aspecte l'any 1949. 'Hi ha tres forats: un al costat de la volta, per donar entrada a l'aigua; un al mig de la volta, i un altre a la paret lateral; amb una escala de pedra que baixa fins al fons, que avui es troba ple de runa' AMENOS (1949: 129-163) El 1965 la cisterna fou netejada i rehabilitada i es van treure les escales perquè hi pogués haver més cabuda d'aigua. CASANELLAS (1998:10)</p> | 41.5559600,1.5740000 | 381083 | 4601459 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70606-foto-08250-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70606-foto-08250-27-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70607 | Font del Bufó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bufo-0 | <p>CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui.</p> | XX | Contorn molt descuidat | <p>Font situada al peu del torrent Garrigosa, molt a prop del nucli antic de Montbui, envoltada d'un bosc de ribera actualment molt descuidat. A nivell arquitectònic la font es troba formada per un mur de pedra aixecat en paredat antic amb la part superior lleugerament corbada. L'extrem superior del mur es troba acabat amb una filera de maó que reforça i al mateix temps ressalta dit mur. A la part inferior del mur, i de forma paral·lela, s'obren dues voltes dobles de mig punt amb arcades reforçades també amb maó. D'aquestes dues voltes sorgien els dos canyos que rajaven l'aigua de la font. L'aigua, s'emmagatzemava en un safareig creat davant del mur. Aquest safareig es troba fet en ciment i limitat perimetralment per un banc corregut d'uns 70 cm d'alçada, actualment no es visible per la vegetació que el cobreix . A la paret de la font s'observa una llosa que du gravada la següent llegenda: Font del Bufó fou arranjada per B.C.S. l'any 1950</p> | 08250-28 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Arquitectònicament es tracta d'una font aixecada entorn a l'any 1950, tal i com la llegenda de la llosa indica, segurament sobre els precedents d'una font antiga tradicional i propera al nucli de Santa Margarida. Històricament es tracta d'una font situada en terres que són propietat privada de la Casa Gran, els propietaris de la qual s'encarreguen del seu manteniment. Actualment està pràcticament perduda, degut a la vegetació que ha anat envaint aquest espai. Havia estat la més popular i freqüentada. Al seu voltant hi ha pollancres, cues de cavall i esbarzers</p> | 41.5588600,1.6041500 | 383603 | 4601740 | 1950 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70607-foto-08250-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70607-foto-08250-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70607-foto-08250-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 70608 | Font de can Bisbal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-bisbal | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) 'Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida'. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163.</p> | XX | Actualment és de les fonts més ben conservades del municipi. | <p>Coneguda també com la font del Moro o del Salvatge, la Font de Can Bisbal es troba situada a banda i banda del camí que du a la casa de Cal Bisbal. La font consta actualment d'un dipòsit tancat amb una porta de ferro que guarda una estructura acabada en volta. Sens dubte, es tracta de la mina que alimenta la font. L'estructura es troba arrebossada exteriorment amb ciment, però segons la descripció feta per Amenós l'any 1949 descriu les parets laterals i la del fons són de tosca natural. AMENÓS (1949: 129-163) Al peu de la porta de la cisterna s'observa el canyo que aboca l'aigua vers una altre dipòsit. A l'altra banda del camí la font es troba acompanyada de dues grans basses de formigó pintades de blanc, omplertes amb aigua de la font.</p> | 08250-29 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La història popular explica que en aquesta font hi tenia el senyor del castell de la Tossa unes banyeres. Amenós descrivia la font l'any 1949 : 'què revinguin les aigües, saltin tot de rajolins dels forats de la tosca, la qual cosa fa agradable impressió. Però el què més crida l'atenció és la forma antròpica de la paret del fons que recorda la forma d'un home ajagut; la qual cosa suposo que li haurà donat el nom de 'font del Salvatge'. AMENÓS (1949: 129-163) El 1994 es van construir les basses de 300.000 l com a reserva d'aigua en cas d'incendi.</p> | 41.5602100,1.5814500 | 381712 | 4601920 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70608-foto-08250-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70608-foto-08250-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70608-foto-08250-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70609 | Font de cal Prim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-prim | XX | Molt mal estat | <p>Situada al peu del camí de Can Prim, a pocs metres del torrent del mateix nom. Es tracta d'una petita font formada per una aixeta actualment tancada encastada en una pedra rectangular que aboca l'aigua en una pila feta amb formigó que guarda una forma arrodonida. Actualment es troba molt malmesa i la pica coberta per la vegetació. Uns metres més amunt del torrent una petita estructura en forma de caseta recorda l'existència de la mina que segurament recull l'aigua de la font.</p> | 08250-30 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Es desconeixen les dades sobre l'origen d'aquesta font, que segurament es troben lligats a l'existència de la veïna casa de Can Prim. Les restes observades actualment són producte d'una actuació de la dècada del 1990-2000.</p> | 41.5587600,1.5718500 | 380909 | 4601772 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70609-foto-08250-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70609-foto-08250-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70609-foto-08250-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70610 | Font Trobada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-trobada | XX | En mal estat | <p>A la Font Trobada s'hi arriba des del Nucli Antic i des del Nucli Urbà pel camí del cementiri, equidistant de cada nucli. Actualment la font consta d'un canyo encastat en un carreu rectangular, que juntament amb altres forma una petita resclosa al mig del mateix torrent Garrigosa.</p> | 08250-31 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Podria tractar-se d'una de les fonts tradicionals de Santa Margarida. Amb tot, l'estructura és molt contemporània. Actualment es troba lligada a la propietat del molí del Polvo. Aquesta font tenia un gran desmai al costat però recentment es va morir. Actualment les properes obres de la variant d'Igualada han fet més difícil l'accés i han modificat el paisatge de l'entorn.</p> | 41.5646600,1.6122000 | 384284 | 4602373 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70610-foto-08250-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70610-foto-08250-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70610-foto-08250-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Per la seva proximitat al barri de Sant Maure, els darrers anys, la font s'ha convertit en un lloc habitual de passeig i caminades. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70611 | Pont Petit de la Palanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-petit-de-la-palanca | <p>GÓMEZ MENÉNDEZ J.L. (1970) Proyecto de construcción de un puente sobre el rio Anoia. Ayuntamiento de Santa Margarida de Montbui.</p> | XX | <p>Pont de tram recte de 3 metres d'ample format per dues arcades de 17,5 metres de llum cadascuna fetes en formigó. A més de l'amplada del vial, el pont compta amb voreres a banda i banda de 1,5 metres d'amplada. El pilar central del pont és d'un metre d'ample i 5,50 alçada.</p> | 08250-32 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els antecedents d'aquest pont es troben en una antiga passera de fusta de 6 metres de llargada seguit de pilones, que unia Igualada per la baixada de Sant Nicolau, amb el terme de Santa Margarida pel barri de Sant Maure. Aquesta passera es trobava a uns 430 metres riu avall sobre l'Anoia del pont de Montbui i la carretera C-37. En la dècada del 1970 el trànsit que suportava era molt gran degut al gran creixement que havia tingut el barri de Sant Maure i al fet de que la pràctica totalitat dels seus habitants treballaven a Igualada i feien ús diari de la passera. Aquesta passera els permetia el pas directe a Igualada sense haver de donar la volta pel pont de Montbui. A més a més, les riuades d'estiu i tardor acostumaven a fer-la malbé. El 1964 i 1966 es redactaren sengles projectes per la construcció d'un pont format per dues arcades de maó, però tots dos foren desestimats. L'any 1970, degut a l'increment d'indústries, es va considerar la construcció d'un pont pel transit de vianants i de camions lleugers.</p> | 41.5762300,1.6116700 | 384261 | 4603658 | 1970 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70611-foto-08250-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70611-foto-08250-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | José Luis Gómez Menéndez, enginyer de Camins i ponts. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 70612 | Font de Sanahuja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sanahuja | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | <p>La font de Sanahuja es troba situada prop del Nucli Antic sota la carretera de Valls, a uns 500 metres de l'escola Montbui. A la sortida del poble, tot seguint la carretera i passant per davant del camp de futbol, en el primer trencall a l'esquerra cal baixar per un pendent pronunciat, just pel costat de la carretera i casi sota el pont, s'arriba a la font. Arquitectònicament la font consta d'un mur aixecat en parament irregular a base de pedres grosses i escantellades, disposades d'una manera molt irregular i unides amb morter de calç. La part superior del mur es troba acabada amb una filera de maons. El mur té continuïtat al davant de la font creant un espai central en forma de placeta. Un banc corregut, fet amb maó i adossat al mur al voltant de la placeta. Al centre del mur principal, a la banda inferior, s'obre un petit arc de mig punt revocat amb ciment, al centre del qual surt el brollador. L'aigua cau en una petita pica molt malmesa. La seva estructura i construcció és similar a la de la Font de Bufó</p> | 08250-33 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Edificada en pedra el 1822 i reformada els anys 1908 i 1916. El 1926 va ser novament reformada per un veí de Santa Margarida conegut com 'El Mexicà'. Es tractava d'un veí que havia retornat a Santa Margarida desprès de viure molts anys a Mèxic i feia anar als seus criats a agafar aigua de la font per subministre de la casa. Amb un cabal de 500 litres per hora, ha esdevingut una de les fonts de proveïment habitual dels habitats de Montbui. A mitjans del segle XIX funcionaven cinc molins fariners moguts per les aigües procedents de la font de Sanahuja. [historiamontbui.blogspot.com/]. Segons informació oral aportada per alguns veïns de Santa Margarida era costum anar a la Font de Sanahuja a menjar anissos i a beure aigua el segon dia de la Festa Major de Santa Margarida, desprès del ball de la tarda. Actualment es troba adequada com a espai de lleure amb bancs al voltant.</p> | 41.5529200,1.5984200 | 383114 | 4601088 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70612-foto-08250-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70612-foto-08250-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70612-foto-08250-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Tot i trobar-se en bon estat de conservació la seva situació, al peu de la carretera C-37 la desllueix. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70613 | Els Fornots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-fornots | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | El procés de degradació de l'element és molt acusat i actualment es troba quasi cobert de vegetació. | <p>Antics forns de guix propers a la casa de Cal Casanelles, que exercia l'explotació fins al moment del seu tancament. Actualment es tracta d'una estructura de planta rectangular distribuïda en dos cossos, un a sobre de l'altre, aprofitant el desnivell de la muntanya. Una construcció feta en mur de mamposteria irregular unida amb ciment. Mentre que el cos inferior presenta unes dimensions considerables, el cos superior és de planta quadrangular i més petit. Com a obertures, actualment només s'aprecia una boca oberta al mur de llevant del cos inferior. No es descarta que originalment aquesta estructura comptes amb altres cossos afegits a la part superior, actualment desapareguts. Actualment, un dels angles del cos inferior es troba escantonat, i la vegetació impedeix apreciar l'estructura en el seu conjunt.</p> | 08250-34 | Coll del guix (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els fornots són un antic forn de guix propietat de Can Casanelles. El forn fou explotat durant la dècada del 1960-1970 per un guixotaire de Clariana anomenat Sr. Bassa. Com a cantera de material s'aprofitava la propera guixera de la Roureda. Amb tot, per la tipologia del parament no es descarta que es tracti d'una construcció anterior, possiblement de començaments del segle XX.</p> | 41.5695500,1.5538400 | 379427 | 4602995 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70613-foto-08250-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70613-foto-08250-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70613-foto-08250-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70614 | Font de can Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-mateu | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | <p>Situada sota la masia de Cal Mateu a l'altra banda de la carretera. La font compta amb una estructura soterrada protegida per un mur de ciment pintat en color blanc amb una obertura central protegida per una porta metàl·lica. Darrera el mur s'ubica una petita cisterna que acumula l'aigua de la font. La porta es troba encarada a llevant. A continuació del mur de tancament, aprofitant el pendent del terreny s'aixeca un banc també fet en ciment, que crea una petita explanada davant de la porta d'accés a la font.</p> | 08250-35 | La Mallola (Can Mateu 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Situada sota la masia de Cal Mateu a l'altra banda de la carretera. La font compta amb una estructura soterrada protegida per un mur de ciment pintat en color blanc amb una obertura central protegida per una porta metàl·lica. Darrera el mur s'ubica una petita cisterna que acumula l'aigua de la font. La porta es troba encarada a llevant. A continuació del mur de tancament, aprofitant el pendent del terreny s'aixeca un banc també fet en ciment, que crea una petita explanada davant de la porta d'accés a la font.</p> | 41.5834800,1.5722100 | 380984 | 4604517 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70614-foto-08250-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70614-foto-08250-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70614-foto-08250-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70615 | Font del Safareig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-safareig-0 | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | <p>La font del Safareig, es troba ubicada al carrer de Sant Roc, 35 del nucli antic de Montbui, davant mateix de la plaça del Safareig i actualment està connectada a la xarxa pública d'abastament d'aigua potable. Es tracta d'una font formada per un peu de ciment rectangular de 160 cm d'alçada x 55 cm d'amplada x 56 cm de fons, acabat a la part superior en forma de deus aigües i acabat amb un teuladet ornamental. Aquest peu compta a la part inferior amb una pica molt simple feta amb maons. Tot el conjunt es troba assentat sobre un terra format per rajoles quadrangulars de terra cuita de color marró. Com a element decoratiu, la font compta amb una ornamentació situada a la part superior del peu consistent en un cercle motllurat amb una creu al centre. Sota aquest element, es situa l'aixeta metàl·lica que permet el pas de l'aigua. Tot el peu es troba pintat en color blau clar, ressaltant la creu central en una tonalitat més vistosa.</p> | 08250-36 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El nom de font de Safareig fa relacionar la font amb el proper safareig situat a uns metres de distància, a l'altra banda del carrer. Es tracta d'un dels safareigs omplerts amb aigua del rec, situats a l'entrada del nucli antic. Possiblement es tracti d'una font aixecada a començaments del segle XX.</p> | 41.5555500,1.6044100 | 383618 | 4601372 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70615-foto-08250-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70615-foto-08250-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70615-foto-08250-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70616 | Font de la Macària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-macaria | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | <p>La font de la Macaria es troba situada al carrer Major del nucli antic de Montbui, al costat de les escales de l'església. Es tracta d'un element format per un peu aixecat en maó rectangular unit amb ciment de 86 cm d'amplada per 155 cm d'alçada i acabat en forma de dues aigües amb un teuladet fet també en maó. Als peus d'aquest cos es situa una pica feta amb ciment de 30 cm d'alçada per 64 cm d'amplada per 36 cm de fons. Al centre del peu s'inserta una aixeta metàl·lica que permet el pas de l'aigua. Actualment es troba connectada a la xarxa pública.</p> | 08250-37 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La font fou construïda l'any 1903 per l'empresa Aigües Artés. L'any 1901 Aigües d'Artés canalitzà les aigües de les fonts de Ca l'Alemany, Can Rafeques i can Passanals i perforà nous pous al torrent de la Garrigosa, amb la finalitat d'obtenir aigua per proveir el municipi d'Igualada. La presa d'aigües del terme municipal de Montbui per part d'aquesta empresa s'havia iniciat el 1897, i havia estat la causa de diverses protestes per part dels veïns de Montbui. Finalment l'any 1901 el propietari i el consistori municipal arribaren a un acord que permetia la captació d'aigua a canvi del compromís de construir algunes fonts públiques al poble de Montbui. També és coneguda com a font de Cal Morgades, per la seva proximitat a la casa de Cal Morgades del Carrer Major.</p> | 41.5560800,1.6058100 | 383736 | 4601429 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70616-foto-08250-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70616-foto-08250-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70616-foto-08250-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70617 | Font del Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-comu | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | <p>Font construïda en ciment i es troba formada per un peu de 54 cm d'amplada per 95 cm d'alçada. L'acabament superior d'aquest peu es realitza amb una forma ondulada i arrodonida. Aquest peu, descansa sobre una aigüera semicircular, feta també en ciment, de 62 cm d'amplada per 30 cm d'alçada i 56 cm de fons. Al centre del peu s'inseria una aixeta metàl·lica daurada que permet el pas de l'aigua.</p> | 08250-38 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La font està situada al carrer de Sant Magí cruïlla amb de Sant Roc del poble antic. La seva situació actual no es correspon amb el lloc que ocupava originalment, al final del carrer Sant Magí, la cap de la plaça de l'església. Aquest era el motiu pel qual se la coneixia amb el nom de font de Sant Magí. A causa de la remodelació i asfaltat dels carrers la seva posició fou corregida i passà a ocupar el lloc actual. L'actual font és de l'any 1934 tal com indica el rètol de la pedra. Està connectada a la xarxa pública.</p> | 41.5544900,1.6023900 | 383448 | 4601257 | 1934 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70617-foto-08250-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70617-foto-08250-38-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70618 | Font de la Mare de Déu de Gràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mare-de-deu-de-gracia | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | <p>Element arquitectònic format per un peu fet en maons rectangulars de 2,5 m d'alçada aproximadament, i 91 cm d'amplada. La part superior d'aquest peu es troba acabat amb una cornisa de ciment que sobresurt en forma de teuladet que s'alça a la part central amb una forma corbada. A la part superior del peu s'inseria un quadre format amb rajoles de ceràmica que representa la figura de la Mare de Déu de Gràcia sobre un fons blavós. A sota d'aquesta imatge es situa el brollador metàl·lic. A la part inferior del peu es situa una pica feta amb ciment de 50 cm d'alçada per 65 cm d'amplada per 50 cm de fons.</p> | 08250-39 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Situada a la cantonada de la Travessia Anselm Clavé i la Carretera, era una de les fonts mes concorregudes, pels caminants, els que anaven en bicicleta, per els veïns i pels automobilistes que passaven per la carretera. Fa uns anys que hi col·locaren un rètol que deia: 'Aigua no potable', des de aleshores ha deixat de ser utilitzada tot i que el rètol avui es il·legible.</p> | 41.5568900,1.6031800 | 383518 | 4601522 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70618-foto-08250-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70618-foto-08250-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70618-foto-08250-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70619 | Font del Carol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carol | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | Actualment seca | <p>La Font del Carol es situa al peu del camí del Coll-Bas, al cim de la Serra de Santa Margarida. Actualment es troba seca i abandonada però encara s'aprecien les estructures més bàsiques. El naixement devia trobar-se en un indret al peu del camí on no en queden restes, tan sols la vegetació més humida al voltant, del naixement arrencava un canal que baixa uns 20m fins a una bassa que encara es manté visible. Es tracta d'una bassa semicircular de gran capacitat, feta amb un mur de formigó de 50 cm d'alçada amb un acarament inclinat. L'entrada de l'aigua a la bassa es feia mitjançant una boca quadrangular. La bassa desguassava vers un petit rec que es dirigeix al torrent Can Bernades.</p> | 08250-40 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Es desconeix els orígens d'aquesta font, que devia tenir com a finalitat omplir la bassa i regar els camps d'aquesta petita vall. L'estructura actual és contemporània, podent ser datada a la dècada del 1950-1960. Devia quedar abandonada poc desprès.</p> | 41.5530800,1.6054100 | 383697 | 4601096 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70619-foto-08250-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70619-foto-08250-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70619-foto-08250-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70620 | Camí del Saió a la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-saio-a-la-tossa | <p>ESPINALT F (1958) El Ceió a Santa Margarida de Montbuy. Fiesta Mayor. Sp.</p> | XIV-XXI | Actualment aquests camins es mantenen com a pistes forestals i camins rurals. | <p>Aquest camí era utilitzat tradicionalment pels veïns del Coll del Guix i del Saió per ascendir a la Tossa el dia de la festivitat del Roser i el dia de la Benedicció del Terme. Aquest camí sortia del nucli del Saió fins a la casa actual de Ca l'Elvira, allà s'unia amb el camí que venia del Saió. Els dos camins s'unien i es dirigien en direcció a Can Bisbal fins a empalmar amb el camí de la Serreta.</p> | 08250-41 | El Saió (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquests camins foren utilitzats tradicionalment pels veïns d'aquests nuclis i les masies properes per ascendir a la Tossa els dies de les festivitats del Roser i de la Benedicció del Terme. A partir de la dècada del 1970 l'ascens es feia cada cop més en cotxe. L'obertura de la carretera d'ascens a la Tossa el 1976, així com la construcció de la BV-2233 entre Coll de Guix i Igualada permetien l'ascens a la Tossa i la comunicació entre el Coll del guix i el Saió, fent que s'abandonessin i actualment són camins de caire rural.</p> | 41.5742700,1.5651000 | 380375 | 4603504 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70620-foto-08250-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70620-foto-08250-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70620-foto-08250-41-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70621 | Barraca de vinya de la Mallola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-mallola | <p>RIPOLL MASFERRER R (2003)'Les construccions en paret seca a l'Anoia' . Actes del Congrés Els paisatges de la Vinya (Manresa, 2003). Centre d'Estudis del Bages. Manresa. SOLÉ BONET, J (1998) ' La tècnica de la pedra seca' a Dovella núm. 29. Manresa.</p> | XIX | Presenta mal estat | <p>Barraca de vinya de planta quadrangular aixecada a ponent de l'actual urbanització residencial de la Mallola, al peu d'un petit turó on es troba localitzat el jaciment arqueològic conegut com 'Jaciment a ponent de la Mallola'. Es tracta d'una construcció aixecada en pedra seca amb carreus de mida regular, rectangulars i quadrangulars, que formen fileres bastant ben ordenades. La tècnica constructiva de la pedra seca consisteix a col·locar, combinar i encaixar pedres, de mides diverses, sense cap altre material que les uneixi. L'estructura arquitectònica es troba reforçada al sector de les cantonades, on els carreus són de mida considerable i es troben disposats de forma molt ordenada. La barraca es troba orientada a migdia, i s'obre amb una porta quadrangular acabada a la part superior per una llinda monolítica que es recolza sobre uns brancals formats amb carreus quadrangulars ben disposats. Protegeix l'obertura una porta de fusta, actualment molt malmesa. La part superior de la barraca es troba coberta exteriorment per un gruix de terra que protegeix la pedra. Interiorment la barraca es cobreix amb una volta falsa formada per carreus de mida mitjana que es van disposant fins a tancar la superfície.</p> | 08250-42 | La Mallola (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La tècnica constructiva de la pedra seca és utilitzada des del neolític en construccions de caire popular. El seu màxim exponent en el medi rural són els murs i les barraques o cabanes, que en el cas de l'Anoia reben la denominació popular de 'barraques de vinya'. L'aixecament d'aquest tipus d'estructures es troba relacionada amb el període màxima explotació de la vinya a la comarca entre els segles XVIII, XIX- ,moment en el qual bona part de les terres de conreu foren ocupades per la vinya. Aquest període d'esplendor finalitzà a finals del segle XIX amb l'arribada de la plaga de la fil·loxera, que acabà amb totes les vinyes. Al terme de Santa Margarida de Montbui, el conreu de la vinya no estigué especialment estès, ja que històricament no hi hagué grans masies ni grans propietaris que invertissin en aquest conreu. Es tractava d'una producció de tipus mitjà i molt secundària darrera del conreu del cereal i l'explotació del bosc, principals activitats econòmiques. Amb tot, alguns propietaris, si que parcel·laren alguns trams de propietat i els destinaren a la vinya. És per aquest motiu que encara es conserva alguna d'aquestes construccions, destinada fonamentalment a guardar eines i estris destinats al camp, i evitar haver de traslladar-los.</p> | 41.5822600,1.5608700 | 380037 | 4604397 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70621-foto-08250-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70621-foto-08250-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70621-foto-08250-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70622 | Antics oficis de treballar el bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-oficis-de-treballar-el-bosc | XVII-XX | En desús | <p>Una de les principals activitats econòmiques del terme de Montbui eren els treballs relacionats amb l'explotació del bosc. La proximitat del nucli d'Igualada i les indústries adoberes demanaven gran quantitat de fusta i sobretot de escorça de pi, imprescindible per la feina d'adob de les pells. La majoria dels homes de Montbui combinava les tasques agrícoles amb les del bosc, i algunes de les masies del terme comptaven amb colles d'homes procedents d'altres termes que una part de l'any residien a la casa i ajudaven a canvi d'un sou als treballs del bosc. L'escorça dels arbres es treia amb un eixoll i a continuació les escorces es traslladaven en carruatge al barri de Sant Maure, a un espai planer situat al costat de la Vinícola - actual plaça de la petanca - . Allà s'acumulaven grans quantitats d'escorça que eren venudes als tractants d'Igualada. A continuació l'escorça era portada al molí de l'escorça, situat vora el riu Anoia on era triturada. Juntament amb els escorçaires també eren importants els carboners, que treballaven el carbó al bosc i desprès el venien a les adoberies d'Igualada. Un altra activitat relacionada amb el bosc eren els fogaires, que recollien llenya i l'apilaven fogots (manats grossos) i en feixines (manats de branquetes) i que eren destinats al consum particular de les cases d'Igualada. Aquestes feines del bosc eren la causa de la presència de població itinerant a les masies de Montbui i al poble mateix, formada per colles d'homes que ajudaven a l'explotació del bosc i vivien a temporades dins del terme. La majoria dels boscos eren d'explotació particular. Cada veí explotava la seva propietat, però en el cas de grans propietaris, alguns d'ells absents del terme, els boscos podien ser arrendats.</p> | 08250-43 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>A partir de la dècada del 1940 totes aquestes activitats relacionades amb el bosc van desaparèixer. Només la feina de carboner va sobreviure alguns anys més. Totes aquestes feines foren substituïdes per la indústria a partir de la dècada del 1950.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 60 | 4.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 70623 | Molí de Dalt de can Planell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-de-can-planell | <p>DOUET J. (2008) Memòria dels molins fariners del mas del Polvo. Arqueociència Serveis Culturals,SL. PALAU S. (1990) Els molins fariners hidràulics de Catalunya, 690 molins inventariats. Santa Coloma de Queralt.</p> | XVIII-XXI | Actualment l'estructura del molí ha estat reconstruïda i posada novament en funcionament pels propietaris de la casa amb finalitats educatives. | <p>El molí de Dalt forma part, juntament amb el molí de Baix, d'un conjunt de dos molins coneguts com a molins de Can Planell, molins del Polvo o molins de la Font Trobada, que comparteixen estructures. Un i altre es troben separats una seixantena de metres. Entre ells es situen les basses d'aigua que eren omplertes amb l'aigua sobrant del molí de Dalt. Aquest molí captava l'aigua d'una resclosa situada a escassos metres, entre el torrent de Garrigosa i el molí. L'aigua era dirigida vers la planta del soterrani de l'edifici actual, on es trobava situada la roda i l'eix del molí. La ubicació d'aquestes peces era en un espai rectangular allargat cobert amb volta de canó. Aquest eix es trobava connectat amb la sala de les moles que s'ubicava a la planta baixa de l'edifici. L'aigua sobrant del moviment de la roda era reconduïda a través d'un rec fins la bassa exterior de la casa. Sobre l'estructura del molí s'aixeca un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Exteriorment l'edifici es troba arrebossat amb ciment sense pintar, i el parament només s'observa en les estances interiors. Es tracta d'una construcció fet en mur de paredat irregular, tot i que no es descarta l'existència de maó en alguns trams superiors. L'edifici compta amb planta semi soterrada, planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba encarada a llevant i precedida d'un espai planer. L'accés a l'edifici es fa mitjançant un portal adovellat acabat en un arc escarser que es recolza sobre uns brancals fets amb carreus quadrangulars. L'estructura del portal en pedra vista sobresurt de l'arrebossat de la façana. A nivell de primer pis a la façana principal s'obre una finestra balconera, que s'escau sobre el portal, i dues finestres quadrangulars a banda i banda. Al pis de les golfes s'obren quatre finestres quadrangulars que s'escauen sota l'aler de la teulada. La façana de migdia s'obre a nivell de primer pis amb una finestra balconera i dos finestrals acabats amb arcs de mig punt. A nivell de golfes s'obren dues grans finestres rectangulars i una de més petita. L'edifici compta amb una sortida a la façana del darrera, orientada a ponent, formada per un portal adovellat acabat amb una arcada molt rebaixada. A ponent, s'adossen diversos cossos destinats a magatzems i feines auxiliars de la casa.</p> | 08250-44 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El Molí de Dalt es correspon a una cronologia del segle XVIII. L'any 1726 era propietat de Batista Freixes. Com a edifici, aquest podia haver estat originalment més petit, ja que a nivell de planta baixa, a l'interior, s'observa la presència d'un mur molt més gruix amb un portal que divideix l'espai de la planta baixa en dues grans sales. Podria ser que al finals del segle XIX l'edifici hagués sofert una ampliació considerable que afegís un altre cos a la part posterior de la casa i aixequés els dos pisos superiors. El nom de molí del Polvo és d'origen desconegut, ja que com a tal la seva funció era la de molí fariner. Al segle XIX fou propietat de l'amo de la torre Cabòries i desprès passa a ser propietat de les 'Aigües Artés'. L'any 1926 fou venut i encara continua en mans dels seus descendents.</p> | 41.5696800,1.6159900 | 384609 | 4602925 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70623-foto-08250-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70623-foto-08250-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70623-foto-08250-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/