Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 70727 | Rellotge del campanar de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-del-campanar-de-santa-margarida | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XIX | <p>Mecanisme que formava part de l'antic rellotge del campanar de l'església de Santa Margarida conservat al Museu de la Pell d'Igualda i Comarcal de l'Anoia. Es tracta d'una caixa rectangular de ferro amb engranatges dentats i tres eixos dels quals pengen tres peces de pedra troncòniques lligades amb cordes. Les seves mides són 174 x 118 c 61 cm.</p> | 08250-148 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (C/Dr. Joan Mercader s/n 08700 Igualada) | <p>Aquest mecanisme fou introduït l'any 1800 al campanar de l'església, quan aquest fou dotat d'un rellotge mecànic. La construcció és atribuïda al manyà i rellotger Antoni Ratera d'Igualada, per un preu de 150 lliures. El mecanisme fou donat per Mossèn Francesc Espinal al Museu de la Pell d'Igualda i Comarcal de l'Anoia.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 1800 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Antoni Ratera | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 70728 | Estela funerària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estela-funeraria | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1948) 'el abad-Obispo Oliva y los castillos de Montbui y Tous' Vida. Núm. 28. pàg.3 AMENÓS I ROCA Amadeu (1923) 'El nom de Montbuy i posicions del poble'. L'eco d'Igualada núm. 116. (27 de gener de 1923) pàg. 26. AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) 'Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida'. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163.</p> | XII-XIII | Molt erosionada | <p>Estela discoïdal de pedra amb base trapezoïdal i cap circular. Les seves mides són 91 x 34 x 20 cm. Compta amb una ornamentació a que omple el cap circular per un dels seus costats. Com a element decoratiu s'ha esculpit una creu grega actualment molt erosionada.</p> | 08250-149 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (C/Dr. Joan Mercader s/n 08700 Igualada) | <p>Es conserva al Museu de la Pell d'Igualda i Comarcal de l'Anoia. La seva procedència és desconeguda tot i que podria tenir a veure amb el conjunt monumental de la Tossa amb una datació medieval.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70728-foto-08250-149-1.jpg | Legal i física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 92 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 70729 | Bust de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bust-de-sant-pere | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1934) 'Dos retaules d'en Sunyer a Montbuy'. Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada. Núm.31. pàg. 108-110.</p> | XVIII | <p>Talla de fusta policromada representant un bust de Sant Pere, vestit de negre amb flors daurades i el cap girat cap a l'esquerra i una clau a la dreta. Les seves mides són 49 x 34 x 23 cm. Amb tota seguretat formava part d'un retaule o conjunt escultòric, potser de l'antiga capella dedicada a Sant Pere dins de l'església parròquia de Santa Margarida.</p> | 08250-150 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (C/Dr. Joan Mercader s/n 08700 Igualada) | <p>Es tracta d'una talla del segle XVIII, datada entre els anys 1718 i 1750, atribuïda a Josep Sunyer.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70729-foto-08250-150-1.jpg | Legal i física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Josep Sunyer | 96 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 70730 | Genollera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/genollera | XIX-XX | <p>Grup de dues genolleres utilitzades pel transport i realitzades en pell adobada i cosida. Es tracta de dos exemplars iguals, de forma triangular i angles arrodonits amb corretges per tal de ser lligades al cavall. Les seves mides són 21 x 26 cm.</p> | 08250-151 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (C/Dr. Joan Mercader s/n 08700 Igualada) | <p>Es tracta d'una donació efectuada pel Sr. Joan Vilaseca Soler al Museu del Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70730-foto-08250-151-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 70590 | Castell del Saió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-del-saio | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. AMENÓS I ROCA Amadeu (1948) el Abad - Obispo Oliva y los castillos de Montbui y Tous. Revista Vida. Núm. 28. pàg.3 CATALÀ ROCA Pere (1976) Els castells catalans. Vol. V. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. pàg.1.119 IGLESIAS Josep. (1963) La reconquesta a les valls de l'Anoia i el Gaià. Episodis de la història. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. Pàg. 64 JUNYENT, Eduard (1975) Catalunya romànica. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MADURELL I MARIMON JM (1972) El paper de les terres catalanes. Contribució a la seva història. Vol. I-II. Fundació Vives Casajoana. Barcelona.</p> | X-XIV | Les ruïnes del castell degueren ser aprofitades durant dècades pels habitants del nucli del Saió com a cantera, extraient la pedra per la construcció de les seves cases. Aquest fet ha de trobar-se entre les causes que han provocat que actualment el castell estigui pràcticament arrasat. D'altra banda, el creixement de la vegetació a sobre de les restes, tampoc no facilita una visió clara del conjunt. S'ha d'afegir també, que les ruïnes de les construccions del veïnat del Saió, que envolten el turó impedeixen accedir correctament. | <p>Actualment només es conserva el record del turó on s'assentava aquest castell, als peus del qual va créixer el nucli del Saió. Aquest turó mostra signes d'una erosió important del terreny i es troba cobert de vegetació fent impossible la vista de qualsevol resta de l'antic castell. Per la superfície observada aquest castell devia tractar-se d'alguna torre fortificada amb algunes dependències annexes, però en cap cas una gran construcció. Molt possiblement, bona part de les restes del castell foren aprofitades pels veïns del Saió per aixecar les cases i l'església de Santa Anna, fet poc probable l'existència de restes en superfície. Molt possiblement, només una excavació arqueològica possibilitaria la localització de restes arquitectòniques.</p> | 08250-11 | El Saió (Crta. BV-2233. km. 1 . 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els orígens i l'existència del Castell d'Ocelló o del Saió corren parells als del castell de la Tossa de Montbui, i es remunten al segle X. Tot el sector central de l'Anoia, d'Òdena al castell de Queralt, fou aprisiat teòricament per Guifré el Pilós i posseït pels seus successors, però no fou fàcil trobar gent que volgués residir en unes terres tan perilloses i frontereres. Tot i que cal suposar alguns intents d'establiment de terres anteriors, possiblement fracassats, no fou fins el temps del comte Sunyer (911-947) que hi trobem els primers indicis de poblament estable i d'organització del territori. El castell de Montbui, que comprenia els castells sufraganis de Saió i de Tous, consta organitzat el 936. Inicialment el castell de Saió va comptar amb el seu propi terme però finalment, quedarà vinculat al terme de Montbui, d'una forma gairebé immediata.Tanmateix, la vida en aquest sector tant fronterer no resultava fàcil, i fou per això, que el comte Borrell II va infeudar tot el territori de Montbui al bisbe Ató de Vic l'any 970. Una generació més tard el bisbe Òliba va voler endegar definitivament l'organització del territori i per això el 1023 va infeudar els castells de Montbui i de Saió al levita Guillem d'Oló o de Mediona, el mateix que havia impulsat el sector de Calaf a partir del 1015. Aquest infeudament va anar acompanyat d'una tasca de noves construccions i fortificacions. Possiblement entre les seves obres cal destacar l'impuls donat a la construcció definitiva del castell d'Ocelló i de l'església de Sant Pere de Saió (actual Santa Anna). El testament del levita Guillem de Mediona llegava els castells a un dels seus fills. El 1123 la castlania de Montbui havia passat a Berenguer Sendred. L'any 1187 és la data de la primera menció de la casa vescomtat de Cardona com a castlans de Montbui. En aquesta data, concretament, ho era Guillem, fill de Ramon Folc de Cardona, que prestava jurament de fidelitat al bisbe de Vic pels castells de Montbui, Saió i Calaf. TORRAS (1991: 17). El domini episcopal de Vic sobre el castell i el terme de Montbui acaba el 1319. Aquell any, el bisbe de Vic Berenguer de Guàrdia, amb el consentiment de papa, va vendre el domini directe dels castells de Montbui, de Saió, de Tous i de l'Espelt al rei Jaume II, contra el pagament d'una renda anual de 3.000 sous. Al document de venda, el rei prometia no separar mai aquest domini de la corona, però el 1322 el rei el venia el domini d'aquest grup de castells als Cardona, constituint-se en el centre del gran domini cardoní de la baronia d'Òdena. TORRAS (1991: 18). A partir del seu afermament com a senyors de Montbui, ratificat pel rei Pere III l'any 1375, assistim al relatiu distanciament dels Cardona respecte a les qüestions del terme. Aquest fet repercutí en una cada vegada més intensa presència de la família Montbui, convertits en castlans fidels dels castells i dominis de la Conca d'Òdena. El castell de Saió serà infeudat alternativament per les famílies Ocelló i Castellolí. Mentre els primers mantindran una relació de vassallatge amb els Montbui, els Castellolí s'hi enfrontaran, cosa que portarà no pocs problemes en el futur. Com a castell degué ser abandonat als vols del segle XIV. El domini feudal de la casa de Cardona sobre el terme de Montbui es mantingué fins l'any 1633 en que la jurisdicció fou cedida a Bonaventura de Lanuza, descendent dels Montbui. Les ruïnes del castell degueren ser aprofitades durant dècades pels habitants del nucli del Saió com a cantera, extraient la pedra per la construcció de les seves cases. Aquest fet ha de trobar-se entre les causes que han provocat que actualment el castell estigui pràcticament arrasat. D'altra banda, el creixement de la vegetació a sobre de les restes, tampoc no facilita una visió clara del conjunt.</p> | 41.5777500,1.5621600 | 380136 | 4603894 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70590-foto-08250-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70590-foto-08250-11-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 70591 | A l'oest del Saió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-loest-del-saio | És un terreny conreat | <p>Jaciment situat a mà esquerra de la carretera del Saió, a prop del riu, conreat en vinya. En aquest indret van ser trobades restes que indicaven l'existència d'un lloc o centre de producció i explotació taller de sílex, datat al Paleolític Mig (-90.000 / - 33.000). Els materials trobats són restes de talla i peces de gran i mitjà mida.</p> | 08250-12 | El Saió (Crta. BV-2233. km. 1 . 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Descobert pel Centre d'Estudis Comarcal d'Igualada (CECI ), l'any 1986. Les restes es troben dipositades al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia, on es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment.</p> | 41.5786900,1.5590600 | 379879 | 4604003 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70591-foto-08250-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70591-foto-08250-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70591-foto-08250-12-3.jpg | Legal | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-15 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 77|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 70592 | Ca l'Elvira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lelvira | VII-I a.C. | Pateix molta erosió | <p>Tal i com es constatà el novembre del 1984 durant la visita realitzada al jaciment per la realització de la Carta Arqueològica. Aquest jaciment es tracta d'un petit taller de sílex, sense estructura de cap mena. Està situat a un centenar de metres a migdia de ca l'Elvira, a prop de Can Vilaseca i del coll de Guix, en una vinya de terreny molt pedregós i conreu d'ametllers i oliveres. El camp està situat entre ca l'Elvira i el barranc del torrent Feliu. D'una mostra de recollida superficial de 38 peces, és possible esmentar les característiques generals del jaciment: les peces no estaven al seu lloc originari car els treballs de conreu del lloc les havien desplaçades; és una indústria a base de sílex de color gris amb alguna peça amb vetes; el suport és a base de 19 ascles (9 són llevallois), 13 fragments i 6 nuclis; algunes peces presenten concreció calcària i una forta oxidació i deshidratació; no estan rodades; la pàtina hi és present en totes les peces; el 50% de les peces presenten restes de còrtex; quant a la tiponometria del material, cal destacar la longitud, amplada i espessor mitjà dels ascles o esclats és de 24,84 x 7,78mm, i les mides dels fragments són de 25,15 x 21,53 x 9,30 mm. Cal indicar que durant la vista només es va apreciar superficialment uns pocs fragments de ceràmica a torn, bicolor, ibèrica. A prop d'aquest petit taller, a la Fou de cal Milà, també s'apreciaren alguns esquerdills de sílex, però en molt poca quantitat.</p> | 08250-13 | Coll del guix (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Actualment la casa de ca l'Elvira és més coneguda com Can Josep o can Pineda El jaciment fou descobert per membres del Centre d'Estudis Comarcal d'Igualada (CECI), el 1973. Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven dues peces de ceràmica i 38 de pedra relacionades amb el jaciment</p> | 41.5695900,1.5723000 | 380966 | 4602974 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70592-foto-08250-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70592-foto-08250-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70592-foto-08250-13-3.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 70593 | Cal Jepet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jepet-2 | III-I aC | Es troba molt exposat | <p>El jaciment arqueològic de Cal Jepet fou un tantic taller de sílex i estació ibèrica ubicats a sol ixent, a uns 150 m de cal Jepet i una fàbrica de guix que hi ha al peu de a carretera d'Igualada a Santa Coloma de Queralt, a l'indret del camí que mena al castell de Can Joveró. El jaciment està ubicat al pendent d'un turó de 404 m d'altura que h ha en aquest lloc. L'any 1985 durant la realització de la Carta arqueològica no s'aprecià superficialment cap estructura. Però si diversos fragments de ceràmica ibèrica, un fragment de pedra de molí de granit, vàries peces, esclats, percussors i nuclis de sílex. Quant a la ceràmica esmentada, es tracta de ceràmica ibèrica feta a mà amb desgreixant calcari, algun decorat amb cordó incís. Varis fragments d'àmfores tipus púnic, de pasta de color groc - palla, amb els típics estriats, corrent en el segle II aC. Varis fragments d'àmfores ibèriques de la costa catalana amb pastes monocromes i bicolors. Vores planes i altres fragments pertanyent a gerres fetes a torn, també un fragment de vora d'un vas amb nansa horitzontal a la boca i algun fragment de ceràmica gris monocroma. Cal fer esment de l'absència de ceràmica romana. Superficialment van sortir restes de sílex. Les peces no estaven al seu lloc originari. Cal indicar certa quantitat de percutors i algun nucli, també ascles i fragments de diferents mides. Així, aquest jaciment s'identifica com un lloc de talla de sílex amb restes de ceràmica ibèrica.</p> | 08250-14 | La Mallola (Masia de Cal Jepet 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Descobert pel Centre d'Estudis Comarcal d'Igualada( CECI ) l'any 1983 L'any 991 durant la visita al jaciment amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica es pogué constatar que part del jaciment estava sent cobert pels residus d'una fàbrica de guix, així com la construcció d'una canalització semi-soterrada que afectava al jaciment. No es localitzaren materials en les terres extretes, per la qual cosa els materials localitzats en aquella zona provenen amb tota seguretat de la part superior.</p> | 41.5799800,1.5555400 | 379588 | 4604151 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70593-foto-08250-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70593-foto-08250-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70593-foto-08250-14-3.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment. | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 70594 | Cal Patufal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-patufal | V-I a.C. | S'han fet moviments de terra | <p>Jaciment arqueològic de l'edats dels metalls i restes ibèriques. Cal Patufal El 1984 durant la realització de la Carta Arqueològica no s'aprecià cap estructura. De l'estudi de materials superficials, així com dels que es conserven a l'Arxiu de la secció d'Arqueologia del CECI es pot esmentar l'existència de: Brocals i nanses, així com fragments d'àmfora ibèrica de la costa catalana, sense coll, pastes bicolors i compactes. - Un fragment amorf de ceràmica campaniana inclassificable. - Una vora de kalathos decorada amb ratlles de color vermell. També corresponent a un kalathos,, un fragment de vora amb nansa enganxada a la paret de vas i que conserva alguns pigments de pintura vermella. - Fragments de vores de grans gerres de ceràmica feta a torn, També un fragment amorf de ceràmica ibèrica a torn pintada amb dues ratlles paral·leles horitzontals de color vermellós. - Fragment d'una figureta humana masculina, de fang cuit, asseguda a terra, conservada de mig cos en avall i que conserva restes de pigment de color vermell. - Un fragment de pedra de molí rotatori; una peça de basalt, cilindroide i arrodonida a les puntes i polida e una d'elles, d'us desconegut, alguns trossos de destral de basalt, un percutor de sílex i vàries fulles del mateix material. Cal destacar l'absència de ceràmica romana. Un pagès indicà a l'arqueòleg Jordi Enrich Hoja, que realitzava la C.A. l'existència de murs de pedra seca en el subsòl. L'any 1991, durant la revisió de la Carta Arqueològica es comprovà que el jaciment havia estat molt modificat. S'havien desfet diversos marges que formaven feixes per convertir-lo en un sol camp, cosa que comportà un gran moviment de terres que sepultà el jaciment, dificultant la seva localització.</p> | 08250-15 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Descobert pel Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven setze peces de ceràmica i 14 de pedra relacionades amb el jaciment.</p> | 41.5824300,1.5899700 | 382463 | 4604376 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70594-foto-08250-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70594-foto-08250-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70594-foto-08250-15-3.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 70595 | Camp de la Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-la-torra | <p>ENRICH I HOJA Jordi i Joan (1983) Un hipocaust a Santa Margarida de Montbui a Miscel·lània Aqualatensia. Núm. 3. C.E.C.i. pàg. 83-99.</p> | IIIa.C-XII | Són camps conreats | <p>Jaciment arqueològic del Camp de la Torra. L'excavació arqueològica duta a terme l'any 1978 va posar al descobert les estructures d'una vil·la romana. L'indret gaudeix d'unes condicions immillorables per l'existència d'una vila rural romana, amb un terreny adequat per al conreu i fonts proximes. Les estructures aparegudes pertanyien a un sistema típic de calefacció per hipocaust amb construccions annexes de menys importància. El praefurnium de calefacció estava delimitat per dues parets, una exterior de 0,54 m de gruix molt ben construïda i una interior formada per pedres irregulars, sense escairar i sense cap mena d'argamassa, un canal d'un 0,28 metres d'amplada travessava longitudinalment la paret oest del praefurnium. Per un curt i baix passadís, amb forta acumulació de cendres, que donaria pas a l'aire calent, d'uns 150 m de longitud, bastit sense argamassa, amb grans blocs de pedra carrada i altres elements de construcció aprofitats, arribem a un arc disminuït de mig punt de 0,60 m de llum, del qual només en queden les peces de terra cuita arrencada, enclavat en una paret de bona qualitat de 0,65 m d'amplada i opus vittattum que comunica amb una ampla zona, l'hipocaustum, d'uns 6,25 x 3,35 m, subdividida en dues àrees iguals per quatre pilastres, amb paviment de formigó lleugerament inclinat cap a la boca d'alimentació damunt del qual es conserven part del pilars, suspensurae, fets amb peces quadrades de terra cuita, separats per uns 0,35 m, disposats en quadrícula, que aguantarien un paviment superior desaparegut, a fi de donar pas a la calefacció. En el sector més proper a la boca d'alimentació, les suspensurae, en lloc d'estar constituïts a base de pilars de terra cuita, hi havia pedres grolleres superposades o verticals distribuïdes de manera anàrquica. En alguns sectors hi havia acumulada sobre el paviment una capa d'uns 30 cm de pols de cendra, i bocins d'estuc amb decoració geomètrica lineal de color blanc sobre blau, vermell i ocre. A més, en la mateixa cambra de l'hipocaust, recollírem diversos tubs de ceràmica amb forat central i amb un dels seus extrems més obert, en forma de trompeta. A l'interior de l'hipocaust només aparegueren diferents elements de mamposteria. En altres àmbits aparegueren nivells d'un possible lacus destruït i uns canals comunicats per a conducció d'aigua d'uns 0,30 m de mitjana d'amplada i 0,25 m de fondària, arrebossats amb picadís de ceràmica i morter i coberts en algun sector amb tegulae o lloses de pedra. Entre els materials localitzats destaquen: ceràmica ibèrica, ceràmica sudgàl·lica, sigil·lada hispànica, sigil·lada clara, ceràmica comuna, ceràmica alt-medieval, una agulla de bronze, una fíbula de bronze, una cullera de bronze, dues anelletes de bronze, claus de ferro, restes d'una cadena de ferro, clau de ferro d'un pany i fragments d'escòria de ferro i fragments de soldadura de plom. Possiblement l'element més destacat és el lot de tres monedes de bronze, una de les quals du el distintiu de KESE. ENRICH I HOJA J (1983: 85-91). Cronològicament, l'estudi de materials i llur cronologia, mostren l'existència d'un primer moment romà republicà representat per ceràmiques d'abans de l'Era, amb materials residuals preromans com la ceràmica Campaniana A, la del tipus gris emporità, la de tradició ibèrica i àmfora Dressel 1, a més de la moneda de KESE que corresponen als segles II-I aC. Els estucs de les parets, l'aigua corrent i el sistema de calefacció per hipocaust denoten un cert grau de benestar. Destaca l'absència de sigil·lades aretines i d'hispàniques antigues. El punt àlgid i de més esplendor seria el segle II dC amb persistència fins i tot en el segle III dC. Posteriorment l'estudi ceràmic demostra que la vila seria afectada per la crisi general del segle III fins al punt que deixaria de funcionar com a tal. Posteriorment, en la primera meitat del segle XII dC, el jaciment fou utilitzat, com ens ho indiquen les ceràmiques alt-medievals. ENRICH I HOJA J (1983: 92-93)</p> | 08250-16 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Pel setembre del 1978 van ser localitzades restes soterrades que afloraven prop d'un camp situat a tocar de la Central Elèctrica de Montbui, on en el curs dels treballs de conreu, la rella del tractor ensopegava i enderrocava parets, a causa de la feble potència de les terres i la degradació natural del terreny. En superfície es recollien restes de paviment opus testaceum, de mamposteria romana, dolium i tegulae. Amb aquests antecedents es realitzà una campanya de salvament a càrrec de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment. Entre els més destacats sobresurten dos plats de cuina i taula per servir aliments. Un d'ells realitzat en sigil·lata clara, de 11,5 cm de diàmetre, fet amb una cuita oxidant a torn i el segon d'ells és una ceràmica d'importació africana, de 22,5 cm, de diàmetre fet en cuita oxidant a torn. Una altra de les peces destacades és un gobelet de parets fines i forma globular de 13 cm, de diàmetre x 12 cm d'alçada.</p> | 41.5545900,1.5970300 | 383001 | 4601275 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70595-foto-08250-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70595-foto-08250-16-2.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Medieval|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 80|81|85|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 70596 | La Tossa II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tossa-ii | V-I a.C. | Està en un pendent massa exposat a l'erosió | <p>El Jaciment de la Tossa II. Durant la visita efectuada a aquest jaciment l'any 1984, en el transcurs de la realització de la Carta Arqueològica, es constatà la presència de ceràmica ibèrica en un pendent orientat a ponent, vessant assolellat del sector anomenat 'el pou' i que probablement procedeix del cim de la Tossa. No es va apreciar l'existència de cap mena d'estructura. Només es van recollir materials molt rodats, com ara fragments de paret d'àmfora ibèrica , un petit fragment amorf de ceràmica campaniana i la vora d'un vas de ceràmica ibèrica feta a torn i de pasta bicolor. En aquest lloc no s'aprecia ceràmica romana. Tot això fa pensar que en diversos sectors del cim de la Tossa hi havia hagut hàbitats ibèrics, ja que també al costat de migdia es poden recollir varis fragments d'aquesta ceràmica, circumstància que s'aprecià quan s'excavà al fons de la cabana alt-medieval de la tossa.</p> | 08250-17 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Descobert pel Centre d'Estudis Comarcal d'Igualada (CECI), l'any 1975</p> | 41.5560900,1.5807600 | 381647 | 4601464 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70596-foto-08250-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70596-foto-08250-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70596-foto-08250-17-3.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment. | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 70597 | La Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tossa | <p>ENRICH I HOJA Jordi i Joan (1978) Fons de cabanya alto-medievals a la Tossa de Montbui Informació arqueològica. Núm. 27-28. Barcelona. Pàgs 75-87.</p> | VIII-XII | El jaciment fou destruït pel pas de la carretera. | <p>Jaciment medieval de La Tossa. Les restes excavades, d'uns 12 m2 d'extensió, mostraven l'existència d'una cabanya, de la qual actualment no queda cap vestigi. Aquesta cabanya es trobava situada en un pendent a migdia del turó de la Tossa, tallada en argila descomposta, prop del conjunt format per l'església, el castell, la cisterna i les restes de muralla del cim de la muntanya. En el moment de la seva excavació restava poca superfície: conservava tres filades d'una paret de pedra seca d'uns 40 cm d'alçada i uns 2 m de llargada, amb un gruix que oscil·lava entre els 40 i els 20 cm, construïda de manera irregular amb pedra calcària sense desbastar. Van ser localitzats també restes d'una llar de foc quasi triangular, tres sitges per a emmagatzemar cereals; i en el paviment, diversos forats que probablement foren emprats per a col·locar-hi uns pilars de fusta per tal de sostenir la coberta. Hom desconeix la forma de la planta, però pot deduir-se que tenia forma rectangular o trapezoïdal. A més es trobaren alguns fragments de ceràmica ibèrica i romana, pertanyent a un poblament anterior, i ceràmica grisa medieval, que fou estudiada especialment. En l'estudi estratigràfic s'identificaren set estrats distints: el número IV era format per una capa molt definida de materials d'un incendi, amb restes carbonoses i cendroses, fragments de bigues de fusta carbonitzades i una paret de pedra seca afectada el foc; l'estrat V, d'habitacle, era constituït per cendres de la llar i ceràmica grisa dels segles XI la primera meitat del XIII; les capes anteriors eren de remocions posteriors; l'estrat VI es caracteritzava per una argila blanquinosa, estèril arqueològicament, que s'ha interpretat com un moment d'abandó de la cabanya i , per tant, que separa les dues fases en que fou habitada; a l'estrat VII, el més antic, va aparèixer una certa acumulació de cendres i restes carbonoses amb ceràmica del segle X i la primera meitat de l'XI, a més d'ossos de diversos animals. Tots aquests materials eren dipositats directament sobre la terra verge, amb les restes de les llars, sitges i els clots ja esmentats.Si comparem les dades històriques documentals de la Tossa de Montbui amb els resultats de la recerca arqueològica apreciarem una certa coincidència. Efectivament, la datació de la ceràmica grisa alt-medieval indica dues etapes distintes, separades per l'estrat VI d'abandonament. Així doncs, a datació grosso modo d'aquest fons de cabanya va des de la segona meitat del segle X fins a la primera meitat del XII amb diversos moments d'abandonament. Tot això fa pensar que es tracta de les restes d'un habitacle rudimentari pertanyent a l'etapa de repoblament de es terres catalanes, on uns camperols devien viure, en un determinat moment, a l'empara d'unes febles muralles, de la torre de defensa, i subjectes a les característiques pròpies del terreny. ENRICH J-ENRICH J (1978: 75-87)</p> | 08250-18 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'any 1976, durant els treballs de construcció de la carretera que puja al cim de la Tossa de Montbui, i en un terraplè de marge esquerre de darrer revolt pronunciat, van aparèixer restes de ceràmica grisa medieval. La construcció de la carretera d'accés al cim de la Tossa l'any 1976 va provocar gairebé la destrucció total del jaciment. Entre els mesos de gener i febrer del 1977 es va practicar una recerca arqueològica per tal de recuperar la poca informació que hi restava com a conseqüència de la construcció de la carretera. Durant la realització de la Carta Arqueològica l'any 1984 es pogué observar que ja no quedava cap resta i havia estat pràcticament destruït</p> | 41.5549500,1.5805300 | 381626 | 4601338 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70597-foto-08250-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70597-foto-08250-18-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 70598 | Font del Bufó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bufo | I-V | En mal estat | <p>Jaciment romà . L'octubre de 1984, al llarg de la realització de la Carta Arqueològica no es va localitzar cap estructura arquitectònica. És possible afirmar però, que a més d'un lloc d'hàbitat també hi havia una necròpolis, ja que en el camp va ser localitzats ossos humans trencats. Devia ser la necròpolis de la vil·la romana del Pla de la Torre, amés d'un lloc habitat a període alt imperi. De l'estudi de materials superficials es pot apreciar l'existència de: Fragments de tegula, imbrex, dolium, pedres de molí circular, fragments d'opus testaceum. Un petit fragment de ceràmica « sigil·lada » hispànica inclassificable. Fragments d'olla de ceràmica de cuina, romana, de pasta grollera i porosa d'aspecte descuidat i de pasta de color gris fosc. Fragments de parets d'àmfores tipus romà amb abundant desgreixant que no donen orientació sobre la forma. Fragment d'una vora de terra sigil·lada clara A forma Lamboglia 8 (segle III dC ), de la segona etapa); del mateix tipus ceràmic, fragment d'una vora d'una peça forma 22ª de Lamboglia (primera meitat del segle III dC) i també un fragment d'una vora forma 41 Pallarés (primera meitat del segle III dC). Fragment d'una vora de terra sigill·lada clara C de la forma Lamboglia 40 (segle III dC). Fragment d'una vora d'un bol de parets fines i arenoses, forma 34 de M. Vegas. Fragment d'una peça de vora aplicada del tipus 5 de M. Vegas, de fons estriat. Dels materials recollits en superfície cal afegir els següents: Fragment de carena i part inferior de la vora d'un plat de sigil·lada africana D, que pot correspondre a la forma Hayes 58 o a la 59. Producció D1.Vora de sigil·lada africana D de la forma Hayes 61B- Deneauve 1972. Producció D. Fons de sigil·lada africana D, corresponent a es formes antigues de la producció D (Hayes 58 a 64). Producció D1 (segle IV a primera meitat del V dC). Fragment de fons de plat de « sigil·lada africana D, corresponent a una forma Hayes 67 o I 76. Producció D1 L'existència d'aquests materials permet assegurar la pervivència d'algun tipus d'hàbitat fins a finals del segle IV o principis del segle V.</p> | 08250-19 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Jaciment comprovat i confirmat per membres de la secció d'Arqueologia del CECI</p> | 41.5586100,1.6035700 | 383554 | 4601713 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70598-foto-08250-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70598-foto-08250-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70598-foto-08250-19-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 70599 | La Mallola, núm. 24 de la | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mallola-num-24-de-la | V-I a.C. | Molt exposat a l'erosió | <p>Jaciment arqueològic Núm. 24 de la Mallola. Els materials recollits a la parcel·la número 24 de la urbanització La Mallola format per uns pocs fragments de ceràmica oxidada ibèrica 'dolium' i un petit fragment informe de 'sigil·lata' hispànica. La majoria dels materials estan molt erosionats, essent possible que no es trobin en el seu lloc originari, sinó que el nucli estigui en una de les parcel·les més altes, ja que aquesta està situada al peu del turó. Aquesta hipòtesi, però, no s'ha pogut comprovar ja que la majoria de les parcel·les estan vallades.</p> | 08250-20 | La Mallola (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Estació descoberta pels membres de la secció Arqueològica del CECI l'any 1989</p> | 41.5822700,1.5638300 | 380284 | 4604394 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70599-foto-08250-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70599-foto-08250-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70599-foto-08250-20-3.jpg | Legal | Antic|Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment. | 80|83|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 70600 | Can Juvé, prop de la Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-juve-prop-de-la-masia | III-I a.C. | Superficial i molt exposat a l'erosió | <p>Jaciment ibèric anomenat Prop de la Masia de Can Juvé. L'octubre del 1984, durant la prospecció superficial efectuada amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no s'aprecià cap tipus d'estructura, però es constatà la presència de varis fragments de ceràmica ibèrica i altres materials: Fragments escampats de pedres de molí de granit, encastat en els marges de conreu. Fragments de vores d'àmfores ibèriques de a costa catalana, pastes bicolors de bona cuita. Fragments d'àmfora ibèrica de pasta sorrenca - Vora d'un vas a torn tipus 'kalathos' - Vora d'una gran gerra de ceràmica ibèrica feta a torn, de pasta bicolor, ben depurada, dura i compacta - Fragments de ceràmica ibèrica feta a mà, pastes grolleres amb desgreixant de quars i mica, cuita poc acurada, parets gruixudes i fons pla. Un fragment està decorat amb un cordó horitzontal en relleu amb impressions digitals. Cal destacar l'absència de ceràmica romana. L'any 1991 durant la revisió de la CA., en el turó que hi ha per sobre del jaciment es varen localitzar algunes ascles i esquerdills de sílex sense retocs i molt patinats, els quals podien pertànyer a un petit taller de sílex.</p> | 08250-21 | El Saió (Masia de Can Juvé 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Descobert pel Centre d'Estudis Comarcal d'Igualada (CECI), l'any 1965</p> | 41.5702100,1.5816600 | 381748 | 4603030 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70600-foto-08250-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70600-foto-08250-21-2.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 70601 | La Falconera, prop del barri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-falconera-prop-del-barri | III-I a.C | És un camp de conreu | <p>Jaciment arqueològic situat a prop del barri de La Falconera, en un camp de conreu al peu i a l'esquerra del camí de La Falconera. Concretament és el camp que hi ha abans d'arribar a la torre de l'Espatllera, i en el sector de ponent del camp hi ha un dipòsit d'aigua abandonat. L'any 1984, durant la visita efectuada al jaciment amb motiu de la realització de la carta Arqueològica, es va recollir superficialment alguns fragments de ceràmica. No s'aprecia cap tipus d'estructura. Només al peu del camí es comprovà l'existència d'una acumulació de pedres menudes i fragments de ceràmica ibèrica, que al mateix temps sortien superficialment en un camp de conreu. Cal destacar l'absència de ceràmica romana. El lloc té un suau declivi vers el torrent que circula pel seu costat esquerre i que mena a l'Anoia. Entre els materials apreciats en superfície, cal mencionar: - Fragments de vores de ceràmica ibèrica feta a mà de pasta grollera, amb desgreixant de quars. Fragments d'àmfora ibèrica de la costa catalana amb pasta bicolor i de bona cuita. Fragments de vores de ceràmica feta a torn de grans gerres, perfil globular, amb alguns llavis plans i en secció de coll de cigne.</p> | 08250-22 | Barri de Sant Maure. (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Descobert pel Centre d'Estudis Comarcal d'Igualada(CECI) a l'any 1976</p> | 41.5727600,1.5970100 | 383032 | 4603292 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70601-foto-08250-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70601-foto-08250-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70601-foto-08250-22-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven 9 fragments de ceràmica i 1 de pedra relacionats amb el jaciment. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 70602 | Turó a ponent de la Mallola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-a-ponent-de-la-mallola | Superficial i molt exposat a l'erosió | <p>Jaciment arqueològic d'un antic taller de sílex, molt extens situat en els vessants de migdia i sol ixent d'un turó que hi ha a ponent de la urbanització « La Mallola », en un lloc ocupat per petites feixes abandonades i plantades d'ametllers. La seva cronologia va del Neolític Mig-recent -3500 -2500/ al ferro ibèric -650 -50. En aquest lloc s'han recollit nombroses restes de talla de sílex, la majoria de les quals estan molt patinades, a més d'alguns fragments de ceràmica feta a mà que, per les seves característiques, es podrien atribuir al Neolític Mig, així com varis fragments de ceràmica oxidada ibèrica i de ceràmica feta a mà. A part d'aquests materials, es van recollir en la part més alta i en un espai relativament reduït, 27 cargols marins i 15 petxines corresponents a espècies de Donax, Chamelea gallina i Columbela rústica, totes elles perforades per tècnica antròpica. La indústria lítica està formada per una gran percentatge d'ascles, esquerdills i fragments molt patinats, la major part dels quals són rebuig de talla. Només en tres casos s'han pogut identificar peces retocades, dues de les quals corresponen a petits rascadors, i la tercera és un fragment de làmina amb petits retocs bifacials en els dos bisells. Cal destacar que a mitja alçada del vessant hi ha tot un conjunt de petites balmes, les quals no van poder ser inspeccionades ja que en el seu interior hi havia ruscos d'abelles. Podria tractar-se d'un taller de sílex amb possible hàbitat a la balma.</p> | 08250-23 | La Mallola (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Descobert pel Centre d'Estudis Comarcal d'Igualada (CECI) l'any 1986.</p> | 41.5824700,1.5602800 | 379988 | 4604421 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70602-foto-08250-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70602-foto-08250-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70602-foto-08250-23-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven els materials procedents del jaciment. | 78|79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 70603 | Molí de Baix de can Planell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-de-can-planell | <p>DOUET J. (2008) Memòria dels molins fariners del mas del Polvo. Arqueociència Serveis Culturals,SL. PALAU S. (1990) Els molins fariners hidràulics de Catalunya, 690 molins inventariats. Santa Coloma de Queralt.</p> | XV-XVII | <p>El molí de Baix de Can Planell consta actualment d'una sala quadrada amb teulada de quatre vessants i l'entrada a la façana de ponent. A l'interior es troba cobert per una volta esfèrica on s'aprecien els forats de les bigues del sostre, i una secció sobre l'entrada. La cúpula està construïda de pedres petites i la seva forma ve donada en pasta per un encofrat. Altres elements testimonis de l'ús domèstic d'aquest espai són un forn de pa, una aigüera i uns armaris dins del gruix dels murs perimetrals. Al vessant nord, una escala exterior baixa cap a l'entrada del semisoterrani, suposadament l'antic casal o sala de les moles, aquesta és actualment una sala amb volta de canó on s'hi troben indicacions d'una escala pujant a l'habitatge. Fins que no s'hagi realitzat l'excavació i la documentació dels nivells inferiors, la interpretació de les funcions dels diferents espais queda incompleta. No obstant això, sembla que hi hagi un carcabà on estava ubicat el rodet, i que l'aigua passava des de la bassa sota el molí a través del carcabà i que continuava cap al torrent a l'est. DOUET (2008:4). Les investigacions dutes a terme amb excavadora van posar al descobert els probables murs de retenció de dues basses. Un mur es troba paral·lel amb la façana de tramuntana del molí de Dalt. L'altre en la configuració d'U és al davant de la façana principal del molí de Baix, i forma part d'un dipòsit que l'avi de la propietària actual havia omplert fa anys amb terra. DOUET (2008:4)</p> | 08250-24 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La primera referència documental del molí pertany a una escriptura conservada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó de l'any 1640. La resta d'escriptures que tracten de la propietat es troben conservades a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. Els resultats de la intervenció va permetre conèixer el funcionament del molí de Baix. Un estudi previ indicava que el conjunt pertanyia al segle XVII, i la intervenció arqueològica ha deixat clar que no existeix cap altre conjunt d'aquestes característiques a Catalunya. Des de finals del segle XVIII es produí el pas dels molins fariners a les fàbriques de paper i més endavant a la tèxtil. El conjunt de Can Planell sembla que va patir l'oblit al llarg del segle XIX, l'explotació farinera es reconvertiria posteriorment en masia de caràcter agrícola, encara en ús. Les conclusions més destacades de l'estudi són, que l'espai original s'ha mantingut, i que tan sols destaca la transformació de la bassa del molí de Baix en un prat de conreu al segle XX. Durant el mes d'abril del 2008 es va dur a terme una intervenció arqueològica en el molí de Baix de Can Planell degut a la intenció per part dels propietaris de realitzar-hi una rehabilitació. La propietat tenia intenció de adequar i restaurar l'explotació farinera formada per un conjunt de dos molins construïts sobre un sistema hidràulic amb infraestructura subterrània (carcabans i mines) una resclosa, rec i pous. La finalitat d'aquesta rehabilitació és de convertir-ho en un espai de cara al públic.</p> | 41.5696300,1.6167000 | 384668 | 4602918 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70603-foto-08250-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70603-foto-08250-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70603-foto-08250-24-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El molí de Baix presenta una estructura arquitectònica força original i peculiar al disseny d'un molí fariner, per les seves mides, per la forma de la teulada i per tenir l'entrada a la façana de ponent. L'edifici constava de tres espais: el pis superior, la sala de les moles i el carcabà. A diferència del molí de Dalt no existia salt d'aigua, sinó que la canal estava situada a pocs centímetres d'alçada del rodet i en l'extrem del molí. El molí de Baix, representa una solució arquitectònica força original al disseny d'un molí fariner, per les seves mides i per la forma de la teulada. La construcció de la cúpula és especialment interessant i mereix una examinació detallada. Malgrat l'estat incomplet de les investigacions arqueològiques, sembla que consta d'un habitatge petit, la sala de moles i el carcabà amb rodet. Juntament amb el molí de dalt, el conjunt és conegut com a Molins del Polvo, Molins de Can Planell o Molins de la Font Trobada. | 94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 70604 | Prats, Els | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prats-els | -VII-XVIII | És una zona per on passen carreteres | <p>Jaciment arqueològic de Els Parts. Durant el mes de novembre de 2004 es va dur a terme una prospecció superficial en l'àmbit de l'estudi d'impacte ambiental del Projecte de millora general de la Ronda sud d'Igualada (de la Carretera C-37, PK 62 +970 a la carretera C-15, PK 44 +285, tram: Santa Margarida de Montbui -Vilanova del Camí). Aquesta prospecció tenia la doble finalitat de delimitar sobre el terreny aquells elements del patrimoni arqueològic inventariats i per altra banda, documentar possibles nous jaciments o punts d'interès arqueològic. La prospecció ha permès localitzar diversos fragments de ceràmica. D'una banda, ceràmica moderna: blava catalana, Pickman i plats de dol, i de l'altra, ceràmica ibèrica, entre la que destaquen dos fragments informes de comuna ibèrica i una base també ibèrica que imita formes de ceràmica Campaniana.</p> | 08250-25 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Jaciment descobert durant la prospecció arqueològica superficial amb motiu del projecte de millora general de la Ronda sud d'Igualada.</p> | 41.5688100,1.6069300 | 383852 | 4602840 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70604-foto-08250-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70604-foto-08250-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70604-foto-08250-25-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Modern|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 79|80|94|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 70605 | Jaciment paleontològic de la Serra de Santa Margarida de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-serra-de-santa-margarida-de-montbui | Aquest jaciment és un indret força conegut arreu de la Comarca i són freqüents els buscadors de fòssils. | <p>Jaciment marí de l'era del Cenozoic, període del Paleogen, època de l'Eocè superior amb una edat compresa entre el Pribonià - Ludià, és a dir, constituït per material dipositats entre els 37,2 i 33,8 milions d'anys . Els afloraments consten d'una alternança de calcàries noduloses, margues i argiles Aquest jaciment s'estén al llarg de tota la Serra de Santa Margarida, darrera del nucli antic de Montbui, i especialment al llarg del camí del cementiri. La fauna fossilitzada recollida inclou gasteròpodes , coralls i bivalves. L'associació faunística dipositada al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia és la següent: - Harpatocarcinus punctulatus - Neptunus catalanicus - Porocidaris Schmideli - Milepora mammillaris - M. dalmatia - Actinis cognata - Astreopora tecta - Caulastrea pseudoflabellum - Careiphylia octopartita - Plascosmilopsis bibolatus - Stylophora contorta - Parisis d'achiardii - Acropora banchellsi - Cyclolitopsis patera - Dictyaraea octopartita - Stylocoenia taurinensis - Goniapora ameliana - Mesomorpha forojuliensis</p> | 08250-26 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La geologia d'aquesta zona és la pròpia de la Depressió Central, amb materials de l'era terciària i quaternària, els quals foren dipositats en un mar interior que ocupava avui el territori comprés entre els Pirineus i l'antic massís catalano-balear. El resultat va ser la formació d'unes capes eocèniques de sediments marins (calcàries i margues) i d'unes capes oligocèniques rogenques d'origen lacustre (conglomerats, gresos i argiles), i en alguns punts, sobretot a la zona central de la Depressió, d'importants dipòsits de sals i guixos. D'aquests darrers n'hi ha una representació al municipi de Sta. Margarida de Montbui on s'hi troben unes guixeres. Aquests materials, heterogenis, tenen la característica comuna d'ésser materials tous i fàcilment erosionables, fet que explica el relleu actual de la zona. En aquest ambient és típic el desenvolupament de xaragalls tipus badlands, que deixa al descober,t a més de les margues grises, els altres materials del substrat com els conglomerats, les argiles i els gresos de color rogenc. Dins de la geologia de la zona és remarcable l'escull de la Tossa de Montbui, essent aquesta una zona de contacte erosiu entre l'Oligocè continental i l'Eocè marí.</p> | 41.5549600,1.6053900 | 383699 | 4601305 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70605-foto-08250-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70605-foto-08250-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70605-foto-08250-26-3.jpg | Legal | Paleògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 124|123 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 70650 | Palau dels comtes de Plasència- la Casa Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-dels-comtes-de-plasencia-la-casa-gran | <p>CASTELLÀ Gabriel (1934) La casa dels senyors de Montbui i la llosa sepulcral dels comtes de Plasència. Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada. Núm. 31.pàg. 103-104. FERRER VIVES, F.d'A., Heràldica catalana, vol.2 Ed. Millà, Barcelona, 1995 GONZÁLEZ D. () http://historiamontbui.blogspot.com/ TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVII-XX | <p>Edifici de planta rectangular de grans proporcions que es cobreix a quatre aigües amb teula, i compta amb un seguit de cossos afegits a tres de les seves façanes. Es tracta d'una construcció feta possiblement en mur de paredat irregular amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars i rectangulars ben escairats. Actualment només s'aprecia l'arrebossat exterior en color gris i el carreuat de les cantonades. A nivell urbanístic, l'edifici ha estat aixecat davant de l'església de Santa Margarida, enfront de l'antiga porta del temple. L'espai que va quedar entre l'església i el Palau, es convertí amb el temps en l'actual Plaça Major del poble. La façana principal es troba encarada a migdia, i ocupa tota una línia de vorera de la Plaça Major. A la part posterior de la casa, en canvi, el palau compta amb un gran terreny associat, destinat a jardí i espais de lleure, que es troba delimitat de la resta de carrers i camps del poble per un mur de tancament fet amb maó i formigó. En tant que edifici, ha estat aixecat aprofitant un desnivell del terreny, de tal manera, que a nivell de façana principal de migdia s'aprecia la planta baixa, el primer i segon pis i les golfes, i en canvi, a nivell de façana posterior, la planta d'accés es correspondria al pis -2, i per sobre s'aprecien quatre pisos més les golfes. El nivell de la planta baixa de la façana principal es correspon al segon pis de la façana posterior. A la façana principal destaca la presència d'un gran portal adovellat, a nivell de planta baixa, situat al cantó de ponent. Les dovelles destaquen sobre el parament arrebossat. Deu tractar-se de l'entrada principal a l'edifici, i bé acompanyada d'un petit finestró i un portal rectangular acabat a la part superior amb una llinda monolítica. A nivell de primer i segon pis s'obren de forma ordenada un total de cinc finestres quadrades per planta de diverses mides. A diferència de la planta baixa, en aquestes no s'aprecia la pedra sobre l'arrebossat. La façana de llevant presenta una certa irregularitat, ja que la part central d'aquest sector només aixeca fins al segon pis en forma de galeria coberta, trencant la línia de la coberta superior, que resta oberta. En aquesta galeria s'ubicaria presumptament un oratori dedicat al Sagrat Cor de Jesús. A nivell de planta baixa s'adossa un cos rectangular, que es correspon a l'antic safareig de la casa, on desguassa el rec principal que du l'aigua al poble.La façana posterior presenta un portal adovellat a nivell de planta baixa, que dóna accés al pati posterior de la casa, i un seguit de sis finestres quadrangulars i rectangulars per planta, sense cap element decoratiu rellevant. Destaca la presència d'un petit cos quadrangular adossat al costat de ponent d'aquesta façana, que s'eleva fins al segon pis per acabar amb un terrat, i que a sota podria acollir algun tipus de pou o cisterna. La façana de ponent presenta diversos cossos auxiliars adossats.</p> | 08250-71 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La primera referència històrica que tenim de l'existència d'una casa fortificada o domus nobiliària al nucli de Santa Coloma de Montbui es remunta a l'any 1150. Aquesta es configura com el centre del domini dels Montbui sobre el terme i com a una de les seves bases d'operacions en els enfrontaments que sostenen ara contra els Cardona, ara contra els batlles d'Igualada. Aquesta anirà substituint la centralitat que, fins el segle XIII, ostentarà el castell de Montbui com a lloc central del domini del casal de Montbui, tant en el pla militar com en l'econòmic. L'edifici actual del Palau dels comtes de Plasència està lligat a l'evolució històrica de la família dels cavallers de Montbui entroncada amb els comtes de Plasència a començaments del segle XVI. La primera menció documental al llinatge dels Montbui data de l'any 1013, en que actuava com a veguer del comtat d'Osona Raimundus de castri Montis Boy. L'any 1166 apareix citat Berenguer de Montbui, castlà del terme de Montbui en nom del bisbe de Vic. Aquest llinatge es troba ben historiat fins al segle XVI. Època en que és un fet comú, l'entroncament de la noblesa catalana amb cases nobiliàries d'altres regnes peninsulars. En el cas dels Montbui, la unió va ser amb una branca de la família aragonesa dels Lanuza, que tenien la consideració honorífica de ricos hombres de Aragón i que havien ostentat hereditàriament el càrrec de Justícia Mayor de Aragón. La branca catalana del llinatge dels Lanuza s'origina amb Claudi de Lanuza i de Torrelles-Gurrea, que era gentilhome del rei Carles I i posseïa diverses baronies i dominis catalans. L'entroncament dels Lanuza amb Montbui es produí a inicis del segle XVI per mitjà del matrimoni entre Claudi de Lanuza i Anna de Montbui, hereva del llinatge. La titularitat del domini passà després al seu fill Claudi de Lanuza i Montbui, que l'any 1551 es casà amb Isabel de Grimalt. L'any 1611 el rei Felip III atorgà a la branca aragonesa de la família Lanuza el títol de comtes de Plasència, i al quedar aquesta branca sense successió, el títol passà el 1643 a la branca montbuienca. Un esdeveniment transcendental tingué lloc el 1633, arran de la transacció pactada entre Enric Folch de Cardona i Bonaventura de Lanuza i Montbui, per la qual fou adjudicada al comte de Plasència la jurisdicció alta o mer imperi sobre el castell i terme de Montbui. Aquesta època, al tombant dels segles XVII i XVIII fou sens dubte la de major presència i protagonisme dels comtes de Plasència sobre les terres del terme de Montbui. Hom atribueix a aquests anys (1633), la construcció de l'edifici de la Casa Gran, com a residència senyorial de la família, a la plaça Major, davant de l'església parroquial, sobre les restes d'una antiga domus senyorial. En el darrer terç del segle XVII es troben documentats diversos actes socials de la família, com patronatges, natalicis, etc. I és descrita l'existència a la casa d'un oratori i d'una presó. La seva utilització quotidiana degué decaure probablement després de la guerra de Successió, quan el domini feudal dels Montbui fou segrestat per la monarquia borbònica a causa de la filiació austriacista del comte de Plasència, que tingué un important paper en el setge de Barcelona. El darrer descendent masculí dels Lanuza fou Francesc Joan de Lanuza Montbui, qui havia acumulat un elevat nombre de títols i possessions, entre els quals el seu domini sobre Montbui havia quedat notablement desvaloritzat. La mort sense successió de Francesc Joan el 1754 va fer recaure el títol i les possessions en la seva germana Maria Helena Lanuza Montbui, marquesa vídua de Dos Aguas, llinatge originari del País Valencià. La titularitat dels marquesos de Dos Aguas es va mantenir fins al 1837 en que es produeix l'extinció dels drets senyorials i jurisdiccionals. Un cop abolides les jurisdiccions, la família restà com a propietària de la casa fins el 1886, any en el qual les darreres propietats de la família a Montbui foren venudes a Miquel Biosca d'Igualada.</p> | 41.5567600,1.6055500 | 383716 | 4601504 | 1633 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70650-foto-08250-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70650-foto-08250-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70650-foto-08250-71-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La família Biosca fou coneguda amb el malnom de 'Els Pèrrica'. La casa guanyà aquest apel·latiu, relativament desconegut per la magnificència de la Casa Gran. Els baixos de la casa es convertiren a començaments del segle XX en el Café de Cal Perrica, lloc d'oci i balls populars pels veïns de Santa Margarida. En la dècada del 1920 aquestes activitats foren fetes a la Sala de Cal Guarro. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 70654 | Castell de la Tossa de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-tossa-de-montbui | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. AMENÓS I ROCA Amadeu (1948) el abad-Obispo Oliva y los castillos de Montbui y Tous Vida. Núm. 28. pàg.3 AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. BOLÓS, J.; HURTADO, V.(2004) Atles del Comtat de Manresa (798-993), Rafael Dalmau editor, Barcelona. CABAÑERO SUBIZA B. (1987) 'Los castillos catalanes de los siglos IX i X: problemas de estructuras y técnicas constructivas' a XXXIV Corso di cultura sull'arte ravennate e bizantina. Ravena. Pàg. 85-117. CABAÑERO SUBIZA B. (1996) Los castillos catalanes del siglo X. Circunstáncias históricas y cuestiones arquitectónicas. Institución Fernando El Católico. Diputación de Zaragoza. CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui, CATALÀ I ROCA, P. (dir.), Els Castells Catalans, vol. 5, Dalmau Editors, Barcelona, 1990 CASTELLÀ Gabriel (1934) 'La casa dels senyors de Montbui i la llosa sepulcral dels comtes de Plasència Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada. Núm. 31.pàg. 103-104. IGLESIAS Josep. (1963) La reconquesta a les valls de l'Anoia i el Gaià. Episodis de la història. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. Pàg. 64 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | X-XVII | <p>Les restes actuals es troben formades per una construcció de planta rectangular amb els angles arrodonits, d'uns 12 metres d'amplada per 17 metres de llargada i uns 7 metres d'alçada. Els paraments externs configurats per uns murs d'uns 2 metres de gruix, han estat obrats en gran part amb un aparell irregular, de petits blocs de pedra tan sols desbastats, i units amb morter de calç. Com a característica destacable, cal fer esment de la presència de filades d'opus spicatum a la part inferior de la construcció, mentre que a les fileres de la part superior, es presenten molt més ordenades i regulars, i corresponen sens dubte, a una ampliació efectuada poc després. La façana principal de l'edifici es troba encarada a l'est, mirant vers l'església de Santa Maria. Destaca la presència d'un portal d'accés a nivell de planta baixa. Es tracta d'una obertura contemporània, que substituí la porta original del castell enlairada a nivell de primer pis, ara desclosa a manera de finestral. A més a més destaca a nivell de planta baixa, quasi bé arran de terra, destaca una altra obertura en forma de finestró. Totes les obertures són acabades en arcs de mig punt, refets en les restauracions, com també ho són cadascuna de les finestres distribuïdes a cada façana. A la façana de ponent, destaca la presència d'una altra porta, que no té res a veure amb les anteriors. A nivell constructiu s'aprecien clarament dues etapes. Una primera corresponent a la part inferior de l'edifici, i una segona corresponent a les darreres filades. L'any 1974 fou restaurat pel Patronat de la Muntanya de Tossa. A la part restaurada s'hi van habilitar dues sales, on s'exposa una col·lecció d'eines del camp i documentació referent a l'indret, i una sala per diversos actes. Cal suposar que inicialment aquesta construcció era dividida en diversos compartiments separats per trespols de fusta, tal i com ho demostren els forats que resten a les parets per encabir-hi les bigues dels empostissats. Ateses les modificacions introduïdes en les restauracions, interiorment ara s'organitza a partir d'una planta baixa, desdoblada en un rebedor i una sala coberta per una volta de pedra de mig punt amb una obertura situada al centre. El nivell superior immediat, parcialment malmès, ja no conté res més, llevat de les parets que tanquen l'estança.</p> | 08250-75 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els orígens del castell de la Tossa es troben estretament relacionats amb el procés de conquesta i repoblació de les terres de la Catalunya central, i concretament la conca d'Òdena, per part dels comtes catalans. Tot el sector de l'Anoia fou aprisiat teòricament per Guifré el Pilós i posseït pels seus successors, tot i que es tractà d'una ocupació molt precària. Els primers testimonis sobre el poblament alt-medieval de Montbui s'han de situar al segle X, si bé no pot ser descartada amb anterioritat la presència de grups de pagesos empesos per la necessitat de terres, amb caràcter esporàdic. De fet, el primer document en el qual s'esmenta el terme de Montbui, és un document de compravenda de terres del 936. No es descarta del tot que contemporàniament a aquesta primitiva colonització agrària del territori hagués existit alguna fortificació rudimentària al cim de la Tossa. L'any 960 el comte de Barcelona Borrell II atorgà els actuals termes de Montbui i Tous, situats llavors als confins del comtat d'Osona, al bisbe Ató de Vic. Ell i el seu successor Froià (972-995) promogueren la iniciativa repobladora de la zona. Fou precisament el bisbe Froià a qui s'atribueix la iniciativa de la construcció del castell de Montbui i de l'església de Santa Maria de la Tossa. Església i castell sofriren greument els avatars de les ràtzies musulmanes entre el 985 i el 1003, que devastà la comarca i possiblement també el conjunt defensiu de la Tossa. Els testimonis sobre la represa d'activitats a l'àrea de Montbui cal situar-los després de les diverses expedicions catalanes organitzades pel comte Ramon Borrell al califat de Còrdova entre els anys 1010 i 1018. El 1023 el bisbe Oliba de Vic infeudà els termes dels castells de Montbui, Saió i Tous a Guillem d'Oló o de Mediona. En l'acte de donació se li imposava l'obligació de repoblar els territoris i reconstruir els castells i temples. Cal suposar que al moment del seu testament, datat el 1032, aquests ja estaven reconstruïts. Des de l'any 1166 es té notícia de la presència de la família Montbui com a castlans del castell, ja sigui sota el domini del bisbe de Vic com del comte de Cardona, que s'atribuí el mer imperi des del 1187. Cal pensar que el castell de Montbui estigué en actiu de manera constant fins als segles XII-XIII, moment a partir del qual els Montbui anirien desplaçant el seu lloc de residència al pla, concretament a la domus o Casa Gran situada al nucli antic de Santa Margarida de Montbui. En el transcurs del segle XV el poble s'havia convertit en el centre del domini feudal, en lloc del castell. Així el 1444, Joan Berenguer de Montbui s'identificava com a senyor del lloc de Santa Coloma de Montbui, expressió que demostra que el poble havia assimilat la capitalitat jurisdiccional i el lloc de residència habitual del baró. Tot i la possible utilització esporàdica de la fortalesa en moments de guerra i enfrontament, la influència de l'edifici anà decaient i fou només mantinguda per la presència de la veïna parròquia de Santa Maria de la Tossa fins el 1614. Desprès de segles d'abandonament, el 1954 es va crear l'Associació d'Amics de la tossa, format per Mossèn Francesc Espinalt i Garriga, rector de Montbui i altres persones interessades en el tema. Aquesta entitat es va mobilitzar per recuperar el patrimoni aconseguint el suport de les administracions, especialment de la Diputació de Barcelona. El 1956 es va crear el Patronat de la Muntanya de la Tossa, que va comprar els terrenys que envoltaven l'església de Santa Maria i aconseguria l'obertura de la carretera que porta a dalt de la Tossa. L'any 1967 es consolidà el castell i es deixà obert com a sala d'exposicions. L'any 1994 el Patronat es va constituir legalment en la Fundació Tossa de Montbui. L'any 2004, per tal de gestionar millor les necessitats del conjunt es va constituir el Consorci de la Tossa de Montbui format per l'Ajuntament de Montbui i la Fundació.</p> | 41.5551900,1.5798300 | 381568 | 4601365 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70654-foto-08250-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70654-foto-08250-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70654-foto-08250-75-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 70691 | Cal Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mateu-1 | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII-XX | <p>La masia de Can Mateu es troba situada sobre un promontori a tocar de la carretera d'Igualada a Santa Coloma de Queralt. La casa es troba formada per l'edifici antic de la masia de Can Mateu, i un cos nou afegit al sector de ponent de l'antic edifici. El mas antic de Can Mateu és un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües, amb el carener paral·lel al que era la façana principal. La construcció és feta en mur de mamposteria irregular amb les cantonades i les obertures reforçades per carreus de pedra ben escairats i disposats ordenadament. L'edifici compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal d'aquesta antiga masia es trobava orientada a migdia, i s'obre amb un portal format amb grans dovelles formant un arc de mig punt, i precedit per un seguit de quatre graons. Al cantó de llevant d'aquest portal, s'aprecia un contrafort o ràfec fet amb carreus de pedra quadrangulars ben treballats, que reforça la façana. A nivell de planta baixa, el porta s'acompanya d'un petit finestró rectangular reforçat amb carreus ben treballats, situat al cantó de llevant, passat el contrafort; i un finestral quadrangular al cantó de ponent del portal. A nivell de primer pis s'obren tres finestres quadrangulars amb ampits de pedra. Entre dues d'elles es situa un rellotge de sol. La façana posterior de la casa, així com les façanes de ponent i llevant es troben arrebossades amb ciment sense pintar, deixant a la vista les cantonades formades per carreus de pedra ben treballats. A la façana posterior, encarada al nord, s'obren a nivell de primer pis tres finestres quadrangulars i una finestra balconera, sense cap element decoratiu afegit. La façana principal de la casa es troba precedida pel que podia haver estat antigament una era limitada per una mur i una barana que s'escau arran del cingle de la carretera i protegeix l'espai tancant-lo. L'obertura d'aquest espai es realitza pel cantó de ponent, on s'obre un portal al centre del mur de tancament de l'espai. El mur es troba protegit per un teuladet a dos vessants. Actualment el mas ha estat engrandint afegint un seguit de cossos a ponent de l'antiga casa. Es tracta d'un cos quadrangular de la mateixa alçada que la casa, al qual s'adossa un altre cos format per una galeria oberta a nivell de primer pis i un altre cos, al nord d'aquest, format per una eixida a nivell de primer pis coberta amb una teulada inclinada.</p> | 08250-112 | La Mallola (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Can Mateu és una de les masies més antigues del terme de Montbui, aixecada possiblement en període medieval. Amb tot, el seu nom no figura als capbreus existents de Montbui, així que és molt possible que fos coneguda amb un altre nom. El primer esment que s'ha pogut localitzar amb el nom actual prové de l'Amillarament del 1851 on figura amb el nom de Cal Mateu del Pas, possiblement per la seva proximitat al camí-actual carretera- de Santa Coloma- . TORRAS (1991: 31) . Els propietaris actuals asseguren que també era coneguda amb el nom de Cal Mateu de les Alzines per la seva proximitat a un alzinar de gran extensió actualment desaparegut.</p> | 41.5840200,1.5733000 | 381076 | 4604575 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70691-foto-08250-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70691-foto-08250-112-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 70712 | Serra de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-miralles | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | La conservació de l'espai és bona, però les ventades del gener del 2009 i les nevades del març de 2010 han fet malbé gran quantitat d'arbres que romanen arrencats al mig del bosc embrutant-lo considerablement i constituint un perill potencial cara a la propagació d'incendis forestals. | <p>La serra de Miralles situada al sud-oest del municipi destaca especialment com a patrimoni natural ja que es troba inclosa dins l'àrea de PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural) de la serra de Miralles - Queralt. Aquestes serres amb orientació nord-est sud-oest separen les conques del riu Anoia (Conca d'Òdena) i del Gaià. La serra de Miralles es rellevant com a espai de transició entre els altiplans centrals catalans i les serres pre-litorals centrals, alhora que el conjunt de la serra de Miralles - Queralt es considera un conjunt orogràfic d'especial interès per estar format per un vessant interior de caràcter continental i un altre de meridional amb matís marítim. La ubicació de la zona de PEIN serra de Miralles - Queralt present dins del municipi de Sta. Margarida de Montbui és descrita dins del Pla Especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Carbassí, Serra de Miralles-Queralt i Ancosa-Montagut. Sent la següent: Els límits en el terme de Santa Margarida de Montbui (que el separa del de Sant Martí de Tous), segueix el camí que envolta, pel trencament del pendent, l'obaga de cal Milà fins a interceptar el torrent de la Ferrona. Seguidament baixa pel torrent de la Ferrona en direcció nord. Més enllà, passa a ser el torrent d'en Feliu. El límit segueix pel torrent d'en Feliu en sentit descendent, incloent ambdós costats, fins el punt d'intercepció amb el torrent de can Prim. En aquest punt, el límit ascendeix pel torrent de can Prim fins a la part més alta, on troba el camí de can Prim. Tot seguit, el límit segueix cap a orient el camí de can Prim i més enllà el camí de Mas Boret, el qual també segueix fins a trobar el desviament cap el camí de can Bisbal. El límit pren aquest darrer camí i el segueix en direcció oest fins arribar a can Bisbal. El límit passa pel costat de can Bisbal continua fins a interceptar la rasa de la Font del Llop. Des d'aquest punt d'intersecció, el límit segueix la rasa de la Font del Llop cap el sudest, interceptant primerament l'extrem més al nord del camí de la Serra, seguidament passant per la Clota fins a trobar l'extrem més al nord del camí de les Costes. Des d'aquest punt traça una línia recta fins interceptar la carretera de la Tossa de Montbui (BV-2204) just a la cota de nivell (500m). A partir d'aquest punt, i en direcció a la Tossa de Montbui, segueix la carretera fins al punt més a l'oest de la mateixa (just en un revolt de 180 graus). Des d'aquest punt el límit segueix el límit superior dels camps de conreu, just en el canvi de pendent, fins a trobar el camí de can Vidal de la Tossa, el qual segueix en direcció oest, travessant la Solella de can Vidal, fins l'extrem més occidental. D'aquí, i en línia recta, travessa els camps del Vidal fins interceptar l'extrem més oriental del camí que porta als camps del Vidal des de la part més occidental. Segueix aquest camí fins la carretera d'Igualada a Querol (B-213). Tot seguit pren la carretera en direcció Querol i la segueix fins a trobar el desviament a mà dreta una pista forestal (uns 100 m més enllà del camí de la Carrerada). El límit pren aquesta pista i la segueix en direcció nord fins el tercer desviament a mà esquerra, el qual pren fins arribar a una cruïlla, la qual pren i segueix fins al primer desviament a mà dreta. Segueix uns metres i al trobar la següent cruïlla gira a l'esquerra, seguint aquesta darrera pista forestal, tot envoltant la Censada, fins a tornar a trobar la carretera C-37. El límit des d'aquest punt segueix la carretera C-37.</p> | 08250-133 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El Pla d'Espai Naturals (PEIN) estableix la xarxa d'espais naturals protegits de Catalunya, amb l'objectiu de conservar el patrimoni geològic, els hàbitats i els ecosistemes més representatius del país. El PEIN Ancosa-Montagut, Carbasí, Serra de Miralles, Queralt fou aprovat definitivament el 14/03/2000 i es correspon al núm. 42 del mapa dels espais inclosos al PEIN.</p> | 41.5500700,1.5669000 | 380480 | 4600815 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70712-foto-08250-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70712-foto-08250-133-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 70717 | La Vinícola (edifici de l'Ajuntament) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vinicola-edifici-de-lajuntament | <p>CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. OLIVÉ I TOMÀS A (1982) 'Santa Margarida de Montbui. On posem l'Ajuntament?' a Anoia. Núm.3 (17 de setembre de 1982) pàg.3</p> | XX | <p>L'edifici de l'antiga Vinícola es troba format actualment per dues naus i una xemeneia situades a tocar del torrent de Torres o de Can Rafeques, i tancades parcialment per un mur que arrenca de la cantonada nord-est del conjunt, i que s'estén al llarg del sector est i sud de l'edifici. El mur de tancament arrenca presenta un portal format per una arcada feta amb fileres de maons disposats verticalment. El tram de mur que tanca el recinte pel sector est, sobre la riba del torrent, es presenta obert amb una seqüència de dobles finestres geminades, rematades a la part superior de forma arquitravada. Com a element decoratiu es juga amb l'efecte visual de l'arcada feta en maó sobre un mur de pedra fet amb parament irregular, amb la pilastra que gemina la finestra també feta en maó, i amb fileres de maó que omplen esgraonadament les cantonades superiors de l'obertura, com si es tractés de capitells. En l'interior del que devia ser el recinte de la vinícola s'aprecien actualment dues naus que guarden característiques similars. Una d'elles fou construïda en sentit nord- sud, mentre que l'altre va ser aixecada en sentit est-oest. Totes dues presenten una planta rectangular i s'adapten a les irregularitats del terreny. Ambdues presenten planta baixa, primer pis i un segon pis que sobresurt en alçada a la part central i que ofereix als dos edificis un aspecte basilical. Respecte a la coberta exterior, mentre la crugia central que s'aixeca amb el segon pis presenta una coberta a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. Les crugies laterals que s'aixequen fins al primer pis es cobreixen amb una teulada inclinada. Com a element decoratiu presenta un frontal rematat exteriorment de forma esglaonada amb maó, presentant una forma piramidal. Tot i que possiblement, la darrera reforma de l'edifici ha modificat parts d'aquesta façana, especialment a nivell de planta baixa, ha conservat com a element decoratiu les tres finestres dobles que s'obre a l'alçada del segon pis fetes amb maó, i que presenten una diferència d'alçada similar al del frontal de la façana, sent la central més alta que les laterals. Possiblement la façana que més conservi els elements decoratius originals, sigui la façana de la nau que s'aixeca en sentit nord-sud, on encara s'aprecien els frisos afegits de maó per sobre de l'arrebossat blanc, que recorren vertical i horitzontalment la façana, marcant les diferències entre pisos i espais. La nau que s'aixeca en sentit est-oest compta amb una façana posterior en la qual s'aprecia un pis soterrat que ha estat aixecat aprofitant el desnivell del terreny que s'observa en aquesta zona. Aquesta façana no guarda l'aspecte decoratiu de les altres façanes i es presenta oberta amb tres fileres de dos finestrals rectangulars, una per planta. La façana nord d'aquesta nau també presenta característiques pròpies, i roman oberta per dues sèries de finestrals rectangulars, un a l'alçada de la planta baixa i un altre a l'alçada del primer pis. En aquest sector de l'edifici s'aprecia el mur de mamposteria irregular, i la decoració ve donada pel maó, que reforça el perímetre de les obertures. Mentre que els finestrals de la planta baixa finalitzen a la part superior amb un arc escarser, els del primer pis guarden la similitud amb els dobles finestrals geminats del mur exterior Est. La façana sud d'aquesta nau fou totalment remodelada. Completa l'espai una xemeneia circular de maó vist que s'eleva entre les dues naus al sector Est de l'edifici. La part superior de la xemeneia compta amb elements decoratius florals fets amb el mateix maó. Tot i les reformes que l'edifici ha sofert, conserva l'aire modernista original, jugant amb la combinació entre maó vist i mur de paredat. A la planta semisoterrada es conserva encara l'antiga caldera de vapor de la fàbrica. Interiorment l'edifici ha estat totalment transformat i rehabilitat com a oficines destinades a acollir l'Ajuntament del Municipi.</p> | 08250-138 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Al 1904 la finca coneguda com La Falconera fou comprada per Joan Valls i Cos, banquer d'Igualada que junt amb tres socis construeix una fàbrica d'adobs. Al 1922 la finca i les edificacions són adquirides per la societat Canet i Sabater per a la fabricació d'alcohol, licors, compravenda de vins etc. La fàbrica en realitat era coneguda pels veïns de Santa Margarida com la 'Fassina del Canet'. La Vinícola era el nom que rebia la botiga que les propietaris tenien a Igualada. Al 1928 l'empresa passa a dir-se La Vinícola S.A. El 1942 B. Bassegoda dirigeix les obres de reforma d'una de les naus del complex. Des del 1980 l'empresa entrà en crisis i al 1988 fou adquirida per l'Ajuntament de Montbui. Al 1990-91 es realitzen les obres de rehabilitació per a destinar-ho com a seu de les dependències municipal. La nova portalada i el balcó són els elements més visibles d'aquesta nova adequació. Cal destacar la importància de tot el conjunt arquitectònic, entre la carretera de Valls i el Parc Central. Els arquitectes de la rehabilitació foren Miquel Adrià, Joan Fabregat, Ferran Bermejo.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 1904 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70717-foto-08250-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70717-foto-08250-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70717-foto-08250-138-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 70720 | Torre del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-pi-0 | <p>CARNER BORRÀS, A. (1969) L'entrada dels carlins a Igualada, 17 i 18 de juliol de 1873, Rafael Dalmau editor, Barcelona. Http://historiamontbui.blogspot.com/ http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-137.htm</p> | XIX | En runes | <p>Estructura d'antic us militar consistent en una construcció aixecada en mur de mamposteria irregular format per grans carreus sense tallar, units amb morter, i barrejant en ocasions fragments de maó. Actualment s'aprecien restes d'una muralla exterior que carenejava la part superior del turó, guardant una forma potser octogonal i delimitant un espai interior. Dins d'aquest espai, s'observa al centre una estructura circular, que s'eleva amb un sòcol de pedra, i que es prolonga a la part central amb restes de dos murs més prims- aixecats en sentit est-oest- que guarden les mateixes característiques constructives que la resta del conjunt. Les obertures dels murs, obertes a l'est i a l'oest, es troben reforçades amb fileres de maó. Ambdós murs creen un espai rectangular a l'interior, que es troba revestit amb rajoles de terra cuita. L'estat de degradació en el qual es troba el conjunt impedeix definir exactament l'ús de l'estructura i els espais interiors.</p> | 08250-141 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'estiu de 1871, durant la tercera Guerra Carlina, Montbui i Vilanova del Camí es convertiran, sense voler-ho, en els espais militars des d'on s'iniciarà la conquesta d'Igualada per part de les tropes carlines. Pel que fa a Montbui, els carlins es situaran a les immediacions de la vil·la d'Igualada i hi entraran finalment entre els dies 17 i 18 de juliol. Desplaçats aquests per les tropes regulars liberals, la Milícia Nacional dirigida pel Xic de la Barraqueta, acamparà a l'agost on primer es situaren les tropes carlines, això és a l'actual nucli de Sant Maure. La sagnant entrada de les tropes carlines a Igualada va fer que les autoritats militars recuperessin un vell projecte de fortificació militar de la vil·la, abandonat després de l'acabament de la primera carlinada. Aquest consistia en la construcció de dues fortificacions que tenien com a objectiu fer de guaita sobre els principals punts d'entrada a Igualada (això és el pla de Sant Magí i el riu Anoia) i de primera defensa davant de qualsevol atac. Així és com s'inicia la construcció del Fort de Sant Magí, al terme d'Òdena, i el més important fort d'Isabel II, dins del terme de Montbui. Aquest, constarà d'una torre octogonal situada a la muntanya del Pi, d'on obtindrà el nom amb que serà conegut popularment, i que estarà dotat d'artilleria i d'una petita tropa voluntària. Inaugurat l'abril de 1873 la seva importància militar serà escassa degut a l'acabament de la guerra el 1874. Una antiga fotografia conservada mostra una estructura sòlida, de planta circular i coronada amb troneres. A finals del segle XIX i començaments del segle XX fou utilitzada com a torre del telègraf. Al llistat de les torres del telègraf de Catalunya apareix com la núm. 9 de la línia Barcelona-Lleida i era coneguda amb el nom de Torre d'Igualada. El fort es mantindrà en un acceptable estat de conservació fins la dècada del 1960 en que un individu el desmuntarà pedra per pedra per tal d'obtenir materials de construcció barats, que aniran a parar a Igualada i també a Sant Maure.</p> | 41.5735300,1.6146600 | 384505 | 4603354 | 1873 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70720-foto-08250-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70720-foto-08250-141-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-12-19 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||
| 70580 | Camí Vell de la Llacuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-la-llacuna | <p>MIRALLES I SABADELL F i altres (2002) Els camins ramaders del Vallès Occidental. Ponències Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. 2002. www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/70466/86565</p> | XIV-XXI | <p>Antic camí que des del nucli antic de Santa Margarida de Montbui es dirigia a la població de la Llacuna. Aquest camí seguia el curs del torrent de Garrigosa, als peus de la serra de Santa Margarida i travessava el terme municipal en sentit nord-sud. Dins del poble de Montbui enllaçava amb el camí que d'aquesta població menava a Igualada i es convertia, per tant, abans de la construcció de la C-37, en la principal via de connexió entre Igualada i el Penedès, passant per Santa Margarida de Montbui i la Llacuna. A l'alçada de la masia de Can Vidal es convertia en l'antiga carrerada ramadera de la Llacuna. Actualment es tracta d'un camí planer de terra, que discorre al peu de la Serra de Santa Margarida, entre aquesta i el torrent. La seva amplada és variable, entre els 3 i 4 metres, travessant en alguns sectors el bosc, a la part baixa de la Serra. Al marge dret del camí discorre, durant bona part del traçat el rec .</p> | 08250-1 | (08710 Santa Margarida de Montbui ) | <p>Aquest camí ha estat la principal ruta de comunicació del nucli de Montbui vers al sud. Històricament ha estat identificat com a part de l'antiga carrerada de la Llacuna, utilitzada en les rutes de transhumància dels ramats vers al Penedès. Segons Miralles, aquesta carrerada era un gran branc del camí de la Segarra que, a l'indret del cementiri de Pinós, trencava cap a l'Alt Penedès. El seu itinerari, a grans trets, segons Miralles, era el següent: el cementiri de Pinós, el castell de Boixadors, Can Verges, La Llavinera, Can Passada, Pedrafita, Briançó, Sant Genís, Cal Cansalada, els boscos del Vidal, Françola, la Llacuna, coll de la Barraca, Guardiola de Font Rubí, la Granada les Cabòries, Olesa de Bonesvalls i Begues. MIRALLES (2002:32) En tot cas no sabem exactament quin era el seu recorregut entre el mas Cal Cansalada i els boscos del Vidal, si el camí es feia a través del poble de Santa Margarida o devia passar als peus de la Tossa. Tot i que durant segles va ser la principal via de comunicació cap al sud, des de la construcció de la carretera C-37, a començaments del segle XX, va deixar de ser utilitzada. Actualment només és considerada com un espai de lleure per ciclistes i excursionistes.</p> | 41.5601700,1.6135900 | 384392 | 4601872 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70580-foto-08250-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70580-foto-08250-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70580-foto-08250-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Ferran Miralles opina que la via rebia el nom de via Mercadera i formava part del Camí de Sant Jaume. Aquest fet no ha pogut ser comprovat. | 85|94|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 70581 | Creu del Maginet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-maginet | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XIX | <p>Monument commemoratiu situat al marge dret del riu Anoia, a tocar de la llera del riu. El monument es troba format per un basament quadrangular, creat amb carreus de pedra rectangular units amb ciment, de 73 cm d'amplada per 120 cm d'alçada. Sobre aquest basament s'alça una estructura piramidal monolítica de 32 cm d'alçada per 36 cm d'amplada a la part superior. Sobre aquesta estructura s'alça un petita base, també monolítica, de 30 cm d'amplada per 15 cm d'alçada, sobre la qual recau una creu llatina de ferro de considerable alçada, pintada en color negre, amb els extrems dels braços treballats. A la cara de ponent del basament inferior es llegeix la següent inscripció: ' Teresa Lliró a su amado esposo Magín Rabell que murió en este lugar el 18 de enero de 1904. EL obispo de Vich Dr. José Torras y Bages concedió 50 dias de indulgencia por todo acto de piedad en sufragio del alma del difunto'.</p> | 08250-2 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El nom de la creu de Maginet ve perquè s'erigí en lloc on va morir d'accident Magí Rabell el 18 de gener de 1904. L'aixecament i consagració del monument devia produir-se poc desprès d'aquest esdeveniment. La iniciativa fou de la seva esposa Teresa Lliró.</p> | 41.5759600,1.6195800 | 384920 | 4603617 | 1904 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70581-foto-08250-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70581-foto-08250-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Històricament, Magí Rabell fou un veí d'Igualada que morí accidentalment mentre provava un arma de foc amb un altre veí. El lligam d'aquest personatge amb Santa Margarida de Montbui és nul, però l'accident tingué lloc en territori montbuienc, i actualment forma part del paisatge habitual de la llera del riu. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 70582 | Rec Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-comu | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. RAURICH J. SANTACANA M (1982) L'activitat econòmica a l'àrea igualadina a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XIV-XXI | <p>Rec de 5,5 km de llargada que canalitza les aigües al naixement del Torrent de la Garrigosa i discorre en direcció al nucli antic de Montbui. El curs del torrent és paral·lel al torrent i al vell camí de la Llacuna. La seva estructura està formada per un petit vall excavat al terra d'entre 20 i 25 cm de fondària i uns 20 cm d'amplada de mitjana. La construcció és feta amb lloses de pedra tot i que alguns trams ha estat reformat amb formigó. El rec omple al llarg del seu recorregut diverses basses destinades al rec d'horts. Un cop entrat dins del nucli de Montbui el rec omplia una bassa situada a tocar de l'església de Santa Margarida, per regar els horts de la rectoria, i dues basses dins la propietat de la Casa Gran, una per regar els horts i una altra per rentar la roba i per usos domèstics.</p> | 08250-3 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La historiografia tradicional atribueix la construcció d'aquest rec a una iniciativa dels comtes de Plasència, senyors de Montbui, i s'hauria convertit en un dels estímuls importants en la fixació de la població al nucli antic de Santa Margarida: 'El rec del Comú de Montbui va ser construït pel baró de Montbui, per a proveir-se de l'aigua necessària, des de Cal Alemany fins a la Casa Gran. Per tal motiu, els que utilitzaven l'aigua per regar, havien de dar-li parts dels fruits que collien. Ara aquest rec ha passat a domini públic i s'escura cada any al matí de Sant Isidre, prenent part en aquesta feina un de cada casa, cridats pel nunci; que a punta de dia segueix el poble trucant una planxa de ferro, que és el senyal de costum.'AMENOS (1949: 129-163) Tot i la presumpta autoria que la tradició popular atribueix als comtes de Plasència, el rec és una construcció documentada des del segle XIV, i es tractava d'un rec de caràcter comunal no subjecte a restriccions fiscals per part dels senyors del terme. Aquest fet no descarta modificacions i ampliacions fetes al segle XVII lligades a l'arribada de l'aigua a la Casa Gran, propietat dels comtes. També la creació de la primera Comunitat de regants als segle XVIII indica la titularitat pública d'aquesta infraestructura. La documentació municipal de finals del segle XIX descrivia el rec procedent 'de una presa construida de muchísimos años en el torrente Garrigosa, muy cerca del manatial de Can Alemany, para recoger sus aiguas y las del Grifol, fuentes que salen en el alveo del torrente, para llevarlas por medio de una acequia hasta una balsa, desde donde las utilizan los vecinos para riego y usos domésticos' TORRAS (1991: 35)</p> | 41.5544100,1.6022600 | 383437 | 4601248 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70582-foto-08250-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70582-foto-08250-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70582-foto-08250-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Actualment el rec continua regant els horts propers al nucli de Santa Margarida. | 98|119|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 70583 | Creu de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-tossa | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. VICTOR I AGUILERA F. (1974) La tossa de Montbui. Història i llegenda. C.E.C.I. Igualada.</p> | XX | <p>Creu situada al peu del camí que baixa del conjunt monumental de la Tossa, al marge dret després del primer revolt. Es tracta d'una senzilla creu llatina de quatre braços realitzada en ferro forjat, amb els extrems ornamentats amb dues volutes situades en paral·lel. La creu, pròpiament dita reposa sobre una base rectangular de ciment, que compta amb una inscripció a cada cara. A la cara nord es pot llegir: 'De la creu no fugis pas que per tot la trobaràs', a la cara oest es llegeix: ' Clau del cel', a la cara sud es llegeix: 'Roser de maig 1955', i a la cara Est es llegeix: 'Arbre de la vida'. Aquesta base rectangular reposa, al mateix temps, sobre un pedestal trapezoïdal fet amb carreus de pedra rectangulars units amb ciment. El pedestal s'ha assentat sobre una superfície planera feta amb petites lloses de pedra, que permet anivellar el terreny i fer-lo pla.</p> | 08250-4 | Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Es tracta d'una creu commemorativa aixecada l'any 1955 per iniciativa popular amb la idea de commemorar la festivitat del Roser. Actualment no és objecte de culte o de commemoració específica.</p> | 41.5548400,1.5796000 | 381548 | 4601327 | 1955 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70583-foto-08250-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70583-foto-08250-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70583-foto-08250-4-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 70584 | Pou de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-tossa | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163.</p> | <p>Estructura que acull un dels pous existents a la mola de la Tossa de Montbui. Es troba ubicat a la cara nord del castell de la Tossa, al peu del turonet on s'aixeca el castell. Es tracta d'una construcció de planta circular aixecada en mur de parament irregular a base de pedres escantonades de mides diferents unides amb morter de calç. La coberta es fa amb tres lloses de pedra circulars disposades una a sobre de l'altre. El pou s'obre de cara al nord-est amb una boca quadrangular oberta en vertical al mur, per la qual cosa aquest es rebaixa creant una banqueta a la part inferior. Actualment, la boca es troba protegida per un enreixat.</p> | 08250-5 | Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Mossèn Amenós aportava notícia de l'existència de dos pous d'aigua a la Tossa: ' un sota la part nord de la torre -que sempre tingué aigua-, i un altre al collet, camí de les antenes. Aquest últim fou excavat a roca viva.' AMENOS (1949: 129-163). Per la seva proximitat al castell no cal descartar que es tracti d'un pou d'origen medieval, reformat en període contemporani i utilitzat mentre els masovers del mas Castell estigueren al cim de la Tossa. L'estructura actual és obra del període contemporani. Actualment es troba en desús.</p> | 41.5555000,1.5791300 | 381510 | 4601401 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70584-foto-08250-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70584-foto-08250-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70584-foto-08250-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Més que pou, deu tractar-se d'una cisterna situada al peu del castell, de menor capacitat que la coneguda com a cisterna de la Tossa. | 98|119|85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 70585 | Forn de ciment del camí del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ciment-del-cami-del-cementiri | <p>PANAREDA I CLOPÉS JM (1996) Resum de geografia física de Catalunya. Ed.Eumo. RAURICH J. SANTACANA M (1982) L'activitat econòmica a l'àrea igualadina a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Estructura de planta rectangular semisoterrada, aixecada aprofitant el pendent natural de la muntanya. Ubicada a peu del camí del cementiri i antic camí de Montbui a Igualada, a escassos metres del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. Actualment l'estructura es troba abandonada i parcialment coberta per la vegetació, malgrat tot, s'aprecia una construcció feta en mur de parament irregular format per pedra i còdols de petites dimensions unides amb morter de calç, amb les arcades i obertures reforçades per maó. La part superior sembla coronada per una barana massissa, feta del mateix tipus de parament que la resta, que podria haver servit per protegir la part superior i crear una terrassa superior. L'estructura sembla orientada a ponent, mirant al camí. S'aprecia en el mur de ponent dues arcades de diafragma, una a nivell de terra - del camí - i a l'altra a sobre, a nivell del que seria un primer pis. L'arcada inferior deixa intuir part de les estructures del forn, principalment les cambres de combustió, reforçades amb morter de calç i maó, i les restes d'una canonada de ferro, utilitzada com a sortida de fums. L'arcada superior crea una volta de mig punt rebaixada i dóna lloc a petit balcó obert i protegir per un tram de maó, que forma part del mur. A aquesta galeria o balcó interior s'accedeix mitjançant una porta situada al mur del cantó nord. A l'interior s'aprecia una estructura quadrangular, la utilitat de la qual es desconeix. Al mur nord, només s'aprecia la porta d'accés a la galeria del primer pis, actualment tapiada. La part superior del forn es troba actualment molt malmesa i ocupada per la vegetació. Entre les restes, encara s'aprecien les restes d'un accés superior al forn, actualment tapiat amb formigó i protegit per una reixa. A tocar del forn, les marques del terreny deixen insinuen la presència de l'antiga guixera que ha donat lloc a una relleu en el terreny. Actualment la vegetació emmascara les possibles restes d'activitat antròpica.</p> | 08250-6 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aixecat com a forn de calç, fou reconvertit en forn de ciment a començaments del segle XX. El propietari era el senyor Permanyer. Va deixar de funcionar a començaments del 1930.</p> | 41.5570100,1.6091600 | 384017 | 4601527 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70585-foto-08250-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70585-foto-08250-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A tocar del forn, el terreny mostra les restes d'una antiga cantera de guix destinada a l'extracció de pedra de guix destinada al forn del costat. Es troba ubicada al peu de l'antic camí de Santa Margarida a Igualada, i actual camí del cementiri, al sector nord del forn. Actualment les restes de l'acció antròpica sobre el paisatge es troben molt esvaïts, i només s'aprecia una petita entrada en la muntanya en forma de relleu irregular. La vegetació i els arbres han cobert totalment aquest tall en la muntanya. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 70586 | Pont Gran de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-gran-de-montbui | <p>LACUESTA R. GONZÁLEZ X. (2008) Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona. Pàg. 125-128.</p> | XIX | <p>El Pont Gran de Montbui, aixecat sobre el riu Anoia a la carretera d'Igualada a Valls, uneix el sector SO de la ciutat d'Igualada, a tocar del barri de les Adoberies amb el barri de Sant Maure de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'una estructura de rasant lineal de 160 metres de llarg per 12 d'ample, formada per 10 arcs de punt rodó que generen voltes i arcades de punt rodó. Els arcs s'agrupen en tres trams separats per contraforts que arriben fins a la mènsula del tauler. El primer tram (al cantó d'Igualada) i el tercer (a Santa Margarida de Montbui) estan formats per tres arcs i un arc, respectivament, amb volta de maó, i el central, per sis arcs amb volta de formigó, fruit de la reconstrucció portada a terme després de la Guerra Civil. La fàbrica original era carreuat regular, però els timpans del tram central, en reconstruir-los, es van fer amb un paredat de capserrat. Només els pilars d'aquest mateix tram, sobre el riu Anoia, tenen un tallamar a cada cara, que dibuixa una semicircumferència de grans carreus coronada per una cornisa imposta de pedra motllurada acabada en un element cònic. LACUESTA (2008:120)</p> | 08250-7 | Barri de Sant Maure (Crta. De Valls. C-37, km.0,5. 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La carretera d'Igualada a Valls va ser prevista als plans estatals de 1864 i 1877, però l'any 1900 encara estava en construcció. El pont de Montbui, conegut també com el Pont Gran es va projectar i bastir entre 1884 i 1895, a iniciativa del Centre Catalanista d'Igualada, en qual va promoure una subscripció popular que va encapçalar l'Ajuntament. Per la Guerra Civil Espanyola va patir diversos danys i va haver de ser reconstruït parcialment als anys quaranta. LACUESTA (2008:125)</p> | 41.5788900,1.6076700 | 383932 | 4603959 | 1895 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70586-foto-08250-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70586-foto-08250-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 70587 | Capella de Santa Anna de Saió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-anna-de-saio | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. TORRAS I RIBÉ, J.M(1993). La Comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Zamora i altres descripcions 1790-1797, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona.</p> | XI-XVIII | <p>Capella de planta rectangular que conserva l'orientació tradicional amb l'absis a llevant i la capçalera a ponent. Es cobreix amb teulada a doble vessant feta amb teula. La construcció presenta un carreuat irregular però disposat ordenadament en fileres ordenades, i unit amb ciment, fruit d'una reparació efectuada les darreres dècades. Sobresurt de la façana nord el cos d'una sagristia quadrangular a la qual s'accedeix des de l'interior. Com a element constructiu destacable s'observa la presència de dos contraforts o ràfecs a la façana nord i dos més a la façana sud que reforcen l'edifici. La façana de ponent és molt senzilla i sense decoració afegida, presenta només un ull de bou i un campanar d'espadanya sobre la coberta. La porta d'accés a l'interior s'ha obert a la façana de migdia, entre contrafort i contrafort. Es tracta d'un porta formada per una arcada de mig punt reduïda construïda amb dovelles que es recolzen sobre carreus quadrangulars que fan de brancals. Com a element decoratiu destaca una motllura que ressegueix l'arcada del portal i els brancals. Sobre l'arcada destaca una petita fornícula oberta al mur on actualment es diposita una petita talla de la Mare de Déu contemporània. La capçalera és quadrangular, i actualment no es pot observar, ja que presenta el cementiri parroquial adossat directament al mur de la capçalera. A l'interior de l'església destaca la coberta feta amb una successió de voltes rebaixades pintades de color blanc. Als murs laterals s'observa el mur i la pedra vista. Com a element decoratiu destaca la presència d'un seguit de pilastres adossades al mur i unides per un fris corredís. Tant les pilastres com el fris han estat pintats en color marró, destacant cromàticament entre el blanc del sostre i la pedra del mur. L'absis es troba enguixat i decorat amb un tres fornícules afegides amb un petit pedestal sobresortint. La fornícula central acull la imatge de Santa Anna amb la Verge Maria nena. Es tracta d'una imatge feta en guix datada en la dècada de 1920-1930, sense policromia. La fornícula dreta es troba ocupada per la figura de Sant Antoni Abat i l'esquerra per la figura de Sant Isidre. Totes dues són figures reposades les darreres dècades. Al mur nord s'obre una porta allindada que dóna accés a la sagristia. La capella ha estat pintada i netejada els darrers anys. Actualment la capella continua oberta al culte i es fa missa el segon diumenge de cada mes.</p> | 08250-8 | El Saió (Crta. BV-2233. km. 1 . 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els orígens d'aquest conjunt arquitectònic cal cercar-los en la tasca repobladora i constructora duta a terme per Guillem de Mediona entorn al 1023, moment a partir del qual rebé l'infeudació dels castells de la Tossa, Tous i Saió. El nucli del Saió es troba estretament lligat a la presència de l'antic castell de Saió (Ocelló) i la que degué ser la seva capella castellera. Inicialment la capella estigué advocada a Sant Pere. L'organització i repoblació del territori va anar acompanyada d'un important programa constructiu, que va incloure l'aixecament del castell de la Tossa, l'església de Santa Maria de la Tossa, el castell de Saió i l'església de Sant Pere de Saió, que acompanyava la presència de castell de Saió. Donat que la parroquialitat del terme es va escaure en Santa Maria de la Tossa, la funció de Sant Pere de Saió no degué passar del de capella castellera, oferint un al·licient més als pobladors que s'assentessin a redós de la protecció del castells de Saió i per tant de l'església. Cal pensar que el 1032 es trobava conclosa, ja que al testament de Guillem de Mediona, mort aquell any, com a conseqüència d'una ràtzia contra els musulmans, es descriuen els seus castells i possessions, llegant una unça d'or a l'església de Santa Maria de la Tossa i una altra a la de Sant Pere del castell de Saió. TORRAS (1991: 17) La capella de Sant Pere per tant, estava destinada a convertir-se en el centre de l'espiritualitat dels veïns concentrats a Saió, però sempre amb caràcter de sufragània. Al capbreu del 1685 hi consten un total de 7 cases vinculades al nucli del Saió. TORRAS (1991: 29) Tot i els seus orígens pre-romànics i possiblement romànics, l'església fou profundament reconstruïda als segles XVII-XVIII i l'advocació canvià per passar a convertir-se en Santa Anna del Saió. La capella de Santa Anna apareix esmentada el 1790 a la descripció del terme efectuada per Francisco Zamora: 'En el castillo ay una capilla llamada Nª Sra. De Gracia , y mas distante ay otra llamada Sta. Anna del Saió'. TORRAS (1991: 31). El 1845 apareixia novament en una altra descripció efectuada per Pascual Madoz i recollida al seu 'Diccionario geográfico', on es deia: ' También se comprende en el término y su jurisdicción de la cuadra del Sayó, compuesta de 4 casas y una ermita titulada de Santa Ana'. TORRAS (1991: 32) Arquitectònicament, l'interior de l'església ha estat pintat i reformat a la dècada del 1990.</p> | 41.5769700,1.5639500 | 380284 | 4603805 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70587-foto-08250-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70587-foto-08250-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70587-foto-08250-8-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El seu entorn és l'espai on es celebra la Festa Major del Saió celebrada el dia de Sant Jaume (25 de juliol) | 92|94|99|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 70588 | Nucli del Saió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-del-saio | <p>CATALÀ ROCA Pere (1976) Els castells catalans. Vol. V. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. pàg.1.119 ESPINALT F (1958) ' El Ceió' a Santa Margarida de Montbuy. Fiesta Mayor. Sp. GONZÁLEZ D. (2010, març) http://historiamontbui.blogspot.com/ TORRAS I RIBÉ, J.M(1993). La Comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Zamora i altres descripcions 1790-1797, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona.</p> | X-XXI | <p>Veïnat del municipi de Santa Margarida de Montbui (Anoia), a l'W del terme. Es tracta d'un nucli petit de cases aixecades als peus del turó de l'antic castell del Saió, entre aquest i la capella de Santa Anna. Actualment només hi consten dues cases habitades i una de recent construcció. Arquitectònicament les cases més antigues eren cal Parera, de grans dimensions, que es troba totalment enrunada, i una altra anomenada Cal Borràs, que ha estat recentment abandonada. Inicialment el nucli no sembla guardar cap indici d'urbanisme planificat i les cases han estat aixecades ocupant la petita planura sota els peus del castell. Pel mig travessa el camí del Saió a la Tossa.</p> | 08250-9 | El Saió (Crta. BV-2233. km. 1 . 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Les primeres notícies d'ocupació humana al Saió es remunten al Paleolític, les troballes realitzades al Saió i als seus voltants demostren que aquest fou un espai ocupat de forma temporal per comunitats humanes que no arribaren mai a configurar habitatges permanents. El poblament definitiu arribarà al període medieval. No serà fins al segle X que el Saió es convertirà en un espai d'ocupació permanent gràcies a la configuració del sistema de castells termenats fronterers de la Marca Hispànica. El terme de Montbui comptarà amb dos castells o punts forts de control del territori. Es tractarà del castell de la Tossa de Montbui, sobre el baluard geogràfic de la Tossa, i el castell d'Ocelló al lloc del Saió. Els primers indicis de població estable cal vincular-los a l'existència del castell d'Ocelló. La primera referència que tenim del castell d'Ocelló el data a partir de l'any 960, cosa que el fa contemporani al castell de la Tossa de Montbui. Inicialment aquest castell comptarà amb el seu propi terme que, finalment, quedarà vinculat al terme de Montbui, d'una forma gairebé immediata tot i que serà imfeudat alternativament per les famílies Ocelló i Castellolí. Mentre els primers mantindran una relació de vassallatge amb els Montbui, els Castellolí s'hi enfrontaran, cosa que portarà no pocs problemes en el futur. El nucli del Saió es desenvoluparà a les faldes del turó d'Ocelló (dominat pel castell) i a l'entorn de l'església de Sant Pere d'Ocelló, també contemporània del castell. Tot aquest espai s'acabarà configurant en fortalesa que tindrà nul·la rellevància en els afers fronterers però que ràpidament es configurarà com un espai estratègic en les lluites interfeudals dels segles XII a XIV. Aquest post avançat serà objecte de les cobdícies dels Tous, Montbui i Castellolí, que s'enfrontaran contínuament en la pràctica totalitat de la geografia de la Conca d'Òdena. Segons el Capbreu del 1685 el total de cases del terme de Montbui era de 61. Un total de 28 es trobaven al nucli de Santa Margarida, un total de 7 al del Saió, 2 al Coll de Guix. A aquest nombre s'havien d'afegir un total de 24 masies escampades pel terme. Com es pot apreciar, en aquesta data el nucli de Santa Margarida s'havia consolidat com el més important, i el del Saió prenia un caràcter secundari. TORRAS (1991: 29). Dels darrers anys del segle XVIII es conserva una descripció general del terme de Montbui al qüestionari presentat per Francisco Zamora, oïdor de la Reial Audiència de Barcelona, l'any 1790. En aquesta descripció només es fa referència a l'existència d'una capella llunyana anomenada Santa Anna. TORRAS (1991: 31). A mitjans del segle XIX disposem de la descripció recollida al 'Diccionario geografico' de Pascual Madoz, que data de l'any 1845: 'Situado en terreno montuoso con buena ventilación y clima sano (….)Tiene 84 casas y una iglesia parroquial (Santa Margarita) (…) También se comprende en el término y sujurisdicción de la cuadra del Sayó, compuesta por 4 casas y una ermita titulada de Santa Ana (..)' TORRAS (1991: 32) . L'any 1917 aquest nucli es dotarà d'un espai propi conegut com la Sala però que oficialment prendrà el nom d'Ateneu Agrícola del Saió, com podem suposar, aquest serà un espai vinculat ideològicament als sectors conservadors del nucli i aplegarà també els seus veïns del Coll del Guix. Constarà bàsicament, d'una única nau que feia les funcions de cafè del poble. La vida d'aquest centre però, serà bastant efímera i l'any 1936 serà incautat per les forces esquerranes que el convertiran en l'Escola Reagrupada de Montbui, aconseguint escolaritzar els infants del Saió, Coll del Guix i masies disperses. L'any 1939 es clausurarà aquesta escola i el local es convertirà en un corral, com ho és encara avui. GONZÁLEZ (2010, març). Actualment el procés de despoblació és molt acusat i només dues cases romanen obertes en tot el nucli. Una nova casa ha estat construïda aquests darrers anys en tant que segona residència.</p> | 41.5772600,1.5628100 | 380189 | 4603839 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70588-foto-08250-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70588-foto-08250-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70588-foto-08250-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Els entorns del nucli del Saió són un indret d'interès geològic on han estat recollits elements fòssils, alguns dels quals es troben dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. Es tracta de col·leccions de fauna marina rica en gasteròpodes, bivalves i corals, entre els quals figuren: - Caracol mesogastropodo - Cephalaspidae Bullidae - Mesogastropoda coleostynilidae - Staurida Axophyllidae - Favositida favositidae - Staurida Axophyllidae - Scleractinia favidiae - Staurida Lithostrotionidae - Scleractini Monlivaltiidae | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 70589 | Festa Major del Saió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-saio | <p>CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. ESPINALT F (1958) El Ceió a Santa Margarida de Montbuy. Fiesta Mayor. Sp.</p> | Tot i que semblava destinada a desaparèixer, la festivitat ha estat recuperada amb força a iniciativa dels veïns del Saió i les masies properes. | <p>La Festa Major del Saió és organitzada pels veïns del Saió i les masies lligades territorialment al sector del Saió, tot i que els veïns del Coll del Guix i les masies del seu entorn també participen fent-la seva.. Es celebra del dia 25 de Juliol per la festivitat de Sant Jaume. Tradicionalment es celebra una missa a la capella de Santa Anna seguida d'un vermut popular i desprès una arrossada popular entre els veïns. Darrerament la festa ha anat acompanyada d'una pujada en globus.</p> | 08250-10 | El Saió (Crta. BV-2233. km. 1 . 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Tradicionalment aquesta festa era freqüentada pels veïns del Saió, del Coll del Guix i del nucli antic de Santa Margarida. Tot i que durant molts anys semblava perduda, aquesta festivitat ha estat recuperada amb ganes per alguns veïns del Saió i del Coll del Guix. També aculen veïns de Santa Margarida i d'Igualada.</p> | 41.5772600,1.5628100 | 380189 | 4603839 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||||
| 70606 | Cisterna de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-la-tossa | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. CASANELLAS I SOLÉ J. (1998) 'Retalls d'història del poble i els seus barris'. Santa Margarida de Montbui.</p> | X-XXI | <p>Construcció situada a l'extrem del pla de la Tossa, a tocar del beneïdor. Exteriorment s'aprecia un mur realitzat en pedra seca, que aprofita una petita elevació del terreny en aquesta zona, i sobresurt com si fos un marge realitzant una forma corbada. Al centre de la paret s'observa una obertura quadrangular amb el perímetre reforçat per lloses de pedra i morter, que actualment es presenta protegida per una reixa pintada en color verd. L'interior de la cisterna es cobreix amb una volta de canó.</p> | 08250-27 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Molt possiblement l'origen d'aquesta cisterna es troba lligat a la presència del castell i de pobladors al cim de la Tossa. Segons Amenós una descripció feta per Amenós, la cisterna presentava aquest aspecte l'any 1949. 'Hi ha tres forats: un al costat de la volta, per donar entrada a l'aigua; un al mig de la volta, i un altre a la paret lateral; amb una escala de pedra que baixa fins al fons, que avui es troba ple de runa' AMENOS (1949: 129-163) El 1965 la cisterna fou netejada i rehabilitada i es van treure les escales perquè hi pogués haver més cabuda d'aigua. CASANELLAS (1998:10)</p> | 41.5559600,1.5740000 | 381083 | 4601459 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70606-foto-08250-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70606-foto-08250-27-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 70607 | Font del Bufó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bufo-0 | <p>CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui.</p> | XX | Contorn molt descuidat | <p>Font situada al peu del torrent Garrigosa, molt a prop del nucli antic de Montbui, envoltada d'un bosc de ribera actualment molt descuidat. A nivell arquitectònic la font es troba formada per un mur de pedra aixecat en paredat antic amb la part superior lleugerament corbada. L'extrem superior del mur es troba acabat amb una filera de maó que reforça i al mateix temps ressalta dit mur. A la part inferior del mur, i de forma paral·lela, s'obren dues voltes dobles de mig punt amb arcades reforçades també amb maó. D'aquestes dues voltes sorgien els dos canyos que rajaven l'aigua de la font. L'aigua, s'emmagatzemava en un safareig creat davant del mur. Aquest safareig es troba fet en ciment i limitat perimetralment per un banc corregut d'uns 70 cm d'alçada, actualment no es visible per la vegetació que el cobreix . A la paret de la font s'observa una llosa que du gravada la següent llegenda: Font del Bufó fou arranjada per B.C.S. l'any 1950</p> | 08250-28 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Arquitectònicament es tracta d'una font aixecada entorn a l'any 1950, tal i com la llegenda de la llosa indica, segurament sobre els precedents d'una font antiga tradicional i propera al nucli de Santa Margarida. Històricament es tracta d'una font situada en terres que són propietat privada de la Casa Gran, els propietaris de la qual s'encarreguen del seu manteniment. Actualment està pràcticament perduda, degut a la vegetació que ha anat envaint aquest espai. Havia estat la més popular i freqüentada. Al seu voltant hi ha pollancres, cues de cavall i esbarzers</p> | 41.5588600,1.6041500 | 383603 | 4601740 | 1950 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70607-foto-08250-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70607-foto-08250-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70607-foto-08250-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 70608 | Font de can Bisbal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-bisbal | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) 'Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida'. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163.</p> | XX | Actualment és de les fonts més ben conservades del municipi. | <p>Coneguda també com la font del Moro o del Salvatge, la Font de Can Bisbal es troba situada a banda i banda del camí que du a la casa de Cal Bisbal. La font consta actualment d'un dipòsit tancat amb una porta de ferro que guarda una estructura acabada en volta. Sens dubte, es tracta de la mina que alimenta la font. L'estructura es troba arrebossada exteriorment amb ciment, però segons la descripció feta per Amenós l'any 1949 descriu les parets laterals i la del fons són de tosca natural. AMENÓS (1949: 129-163) Al peu de la porta de la cisterna s'observa el canyo que aboca l'aigua vers una altre dipòsit. A l'altra banda del camí la font es troba acompanyada de dues grans basses de formigó pintades de blanc, omplertes amb aigua de la font.</p> | 08250-29 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La història popular explica que en aquesta font hi tenia el senyor del castell de la Tossa unes banyeres. Amenós descrivia la font l'any 1949 : 'què revinguin les aigües, saltin tot de rajolins dels forats de la tosca, la qual cosa fa agradable impressió. Però el què més crida l'atenció és la forma antròpica de la paret del fons que recorda la forma d'un home ajagut; la qual cosa suposo que li haurà donat el nom de 'font del Salvatge'. AMENÓS (1949: 129-163) El 1994 es van construir les basses de 300.000 l com a reserva d'aigua en cas d'incendi.</p> | 41.5602100,1.5814500 | 381712 | 4601920 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70608-foto-08250-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70608-foto-08250-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70608-foto-08250-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 70609 | Font de cal Prim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-prim | XX | Molt mal estat | <p>Situada al peu del camí de Can Prim, a pocs metres del torrent del mateix nom. Es tracta d'una petita font formada per una aixeta actualment tancada encastada en una pedra rectangular que aboca l'aigua en una pila feta amb formigó que guarda una forma arrodonida. Actualment es troba molt malmesa i la pica coberta per la vegetació. Uns metres més amunt del torrent una petita estructura en forma de caseta recorda l'existència de la mina que segurament recull l'aigua de la font.</p> | 08250-30 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Es desconeixen les dades sobre l'origen d'aquesta font, que segurament es troben lligats a l'existència de la veïna casa de Can Prim. Les restes observades actualment són producte d'una actuació de la dècada del 1990-2000.</p> | 41.5587600,1.5718500 | 380909 | 4601772 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70609-foto-08250-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70609-foto-08250-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70609-foto-08250-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 70610 | Font Trobada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-trobada | XX | En mal estat | <p>A la Font Trobada s'hi arriba des del Nucli Antic i des del Nucli Urbà pel camí del cementiri, equidistant de cada nucli. Actualment la font consta d'un canyo encastat en un carreu rectangular, que juntament amb altres forma una petita resclosa al mig del mateix torrent Garrigosa.</p> | 08250-31 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Podria tractar-se d'una de les fonts tradicionals de Santa Margarida. Amb tot, l'estructura és molt contemporània. Actualment es troba lligada a la propietat del molí del Polvo. Aquesta font tenia un gran desmai al costat però recentment es va morir. Actualment les properes obres de la variant d'Igualada han fet més difícil l'accés i han modificat el paisatge de l'entorn.</p> | 41.5646600,1.6122000 | 384284 | 4602373 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70610-foto-08250-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70610-foto-08250-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70610-foto-08250-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Per la seva proximitat al barri de Sant Maure, els darrers anys, la font s'ha convertit en un lloc habitual de passeig i caminades. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 70611 | Pont Petit de la Palanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-petit-de-la-palanca | <p>GÓMEZ MENÉNDEZ J.L. (1970) Proyecto de construcción de un puente sobre el rio Anoia. Ayuntamiento de Santa Margarida de Montbui.</p> | XX | <p>Pont de tram recte de 3 metres d'ample format per dues arcades de 17,5 metres de llum cadascuna fetes en formigó. A més de l'amplada del vial, el pont compta amb voreres a banda i banda de 1,5 metres d'amplada. El pilar central del pont és d'un metre d'ample i 5,50 alçada.</p> | 08250-32 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els antecedents d'aquest pont es troben en una antiga passera de fusta de 6 metres de llargada seguit de pilones, que unia Igualada per la baixada de Sant Nicolau, amb el terme de Santa Margarida pel barri de Sant Maure. Aquesta passera es trobava a uns 430 metres riu avall sobre l'Anoia del pont de Montbui i la carretera C-37. En la dècada del 1970 el trànsit que suportava era molt gran degut al gran creixement que havia tingut el barri de Sant Maure i al fet de que la pràctica totalitat dels seus habitants treballaven a Igualada i feien ús diari de la passera. Aquesta passera els permetia el pas directe a Igualada sense haver de donar la volta pel pont de Montbui. A més a més, les riuades d'estiu i tardor acostumaven a fer-la malbé. El 1964 i 1966 es redactaren sengles projectes per la construcció d'un pont format per dues arcades de maó, però tots dos foren desestimats. L'any 1970, degut a l'increment d'indústries, es va considerar la construcció d'un pont pel transit de vianants i de camions lleugers.</p> | 41.5762300,1.6116700 | 384261 | 4603658 | 1970 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70611-foto-08250-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70611-foto-08250-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | José Luis Gómez Menéndez, enginyer de Camins i ponts. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||
| 70612 | Font de Sanahuja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sanahuja | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | <p>La font de Sanahuja es troba situada prop del Nucli Antic sota la carretera de Valls, a uns 500 metres de l'escola Montbui. A la sortida del poble, tot seguint la carretera i passant per davant del camp de futbol, en el primer trencall a l'esquerra cal baixar per un pendent pronunciat, just pel costat de la carretera i casi sota el pont, s'arriba a la font. Arquitectònicament la font consta d'un mur aixecat en parament irregular a base de pedres grosses i escantellades, disposades d'una manera molt irregular i unides amb morter de calç. La part superior del mur es troba acabada amb una filera de maons. El mur té continuïtat al davant de la font creant un espai central en forma de placeta. Un banc corregut, fet amb maó i adossat al mur al voltant de la placeta. Al centre del mur principal, a la banda inferior, s'obre un petit arc de mig punt revocat amb ciment, al centre del qual surt el brollador. L'aigua cau en una petita pica molt malmesa. La seva estructura i construcció és similar a la de la Font de Bufó</p> | 08250-33 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Edificada en pedra el 1822 i reformada els anys 1908 i 1916. El 1926 va ser novament reformada per un veí de Santa Margarida conegut com 'El Mexicà'. Es tractava d'un veí que havia retornat a Santa Margarida desprès de viure molts anys a Mèxic i feia anar als seus criats a agafar aigua de la font per subministre de la casa. Amb un cabal de 500 litres per hora, ha esdevingut una de les fonts de proveïment habitual dels habitats de Montbui. A mitjans del segle XIX funcionaven cinc molins fariners moguts per les aigües procedents de la font de Sanahuja. [historiamontbui.blogspot.com/]. Segons informació oral aportada per alguns veïns de Santa Margarida era costum anar a la Font de Sanahuja a menjar anissos i a beure aigua el segon dia de la Festa Major de Santa Margarida, desprès del ball de la tarda. Actualment es troba adequada com a espai de lleure amb bancs al voltant.</p> | 41.5529200,1.5984200 | 383114 | 4601088 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70612-foto-08250-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70612-foto-08250-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70612-foto-08250-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Tot i trobar-se en bon estat de conservació la seva situació, al peu de la carretera C-37 la desllueix. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 70613 | Els Fornots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-fornots | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | El procés de degradació de l'element és molt acusat i actualment es troba quasi cobert de vegetació. | <p>Antics forns de guix propers a la casa de Cal Casanelles, que exercia l'explotació fins al moment del seu tancament. Actualment es tracta d'una estructura de planta rectangular distribuïda en dos cossos, un a sobre de l'altre, aprofitant el desnivell de la muntanya. Una construcció feta en mur de mamposteria irregular unida amb ciment. Mentre que el cos inferior presenta unes dimensions considerables, el cos superior és de planta quadrangular i més petit. Com a obertures, actualment només s'aprecia una boca oberta al mur de llevant del cos inferior. No es descarta que originalment aquesta estructura comptes amb altres cossos afegits a la part superior, actualment desapareguts. Actualment, un dels angles del cos inferior es troba escantonat, i la vegetació impedeix apreciar l'estructura en el seu conjunt.</p> | 08250-34 | Coll del guix (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els fornots són un antic forn de guix propietat de Can Casanelles. El forn fou explotat durant la dècada del 1960-1970 per un guixotaire de Clariana anomenat Sr. Bassa. Com a cantera de material s'aprofitava la propera guixera de la Roureda. Amb tot, per la tipologia del parament no es descarta que es tracti d'una construcció anterior, possiblement de començaments del segle XX.</p> | 41.5695500,1.5538400 | 379427 | 4602995 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70613-foto-08250-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70613-foto-08250-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70613-foto-08250-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 70614 | Font de can Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-mateu | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | <p>Situada sota la masia de Cal Mateu a l'altra banda de la carretera. La font compta amb una estructura soterrada protegida per un mur de ciment pintat en color blanc amb una obertura central protegida per una porta metàl·lica. Darrera el mur s'ubica una petita cisterna que acumula l'aigua de la font. La porta es troba encarada a llevant. A continuació del mur de tancament, aprofitant el pendent del terreny s'aixeca un banc també fet en ciment, que crea una petita explanada davant de la porta d'accés a la font.</p> | 08250-35 | La Mallola (Can Mateu 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Situada sota la masia de Cal Mateu a l'altra banda de la carretera. La font compta amb una estructura soterrada protegida per un mur de ciment pintat en color blanc amb una obertura central protegida per una porta metàl·lica. Darrera el mur s'ubica una petita cisterna que acumula l'aigua de la font. La porta es troba encarada a llevant. A continuació del mur de tancament, aprofitant el pendent del terreny s'aixeca un banc també fet en ciment, que crea una petita explanada davant de la porta d'accés a la font.</p> | 41.5834800,1.5722100 | 380984 | 4604517 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70614-foto-08250-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70614-foto-08250-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70614-foto-08250-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 70615 | Font del Safareig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-safareig-0 | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | <p>La font del Safareig, es troba ubicada al carrer de Sant Roc, 35 del nucli antic de Montbui, davant mateix de la plaça del Safareig i actualment està connectada a la xarxa pública d'abastament d'aigua potable. Es tracta d'una font formada per un peu de ciment rectangular de 160 cm d'alçada x 55 cm d'amplada x 56 cm de fons, acabat a la part superior en forma de deus aigües i acabat amb un teuladet ornamental. Aquest peu compta a la part inferior amb una pica molt simple feta amb maons. Tot el conjunt es troba assentat sobre un terra format per rajoles quadrangulars de terra cuita de color marró. Com a element decoratiu, la font compta amb una ornamentació situada a la part superior del peu consistent en un cercle motllurat amb una creu al centre. Sota aquest element, es situa l'aixeta metàl·lica que permet el pas de l'aigua. Tot el peu es troba pintat en color blau clar, ressaltant la creu central en una tonalitat més vistosa.</p> | 08250-36 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El nom de font de Safareig fa relacionar la font amb el proper safareig situat a uns metres de distància, a l'altra banda del carrer. Es tracta d'un dels safareigs omplerts amb aigua del rec, situats a l'entrada del nucli antic. Possiblement es tracti d'una font aixecada a començaments del segle XX.</p> | 41.5555500,1.6044100 | 383618 | 4601372 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70615-foto-08250-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70615-foto-08250-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70615-foto-08250-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 70616 | Font de la Macària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-macaria | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | <p>La font de la Macaria es troba situada al carrer Major del nucli antic de Montbui, al costat de les escales de l'església. Es tracta d'un element format per un peu aixecat en maó rectangular unit amb ciment de 86 cm d'amplada per 155 cm d'alçada i acabat en forma de dues aigües amb un teuladet fet també en maó. Als peus d'aquest cos es situa una pica feta amb ciment de 30 cm d'alçada per 64 cm d'amplada per 36 cm de fons. Al centre del peu s'inserta una aixeta metàl·lica que permet el pas de l'aigua. Actualment es troba connectada a la xarxa pública.</p> | 08250-37 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La font fou construïda l'any 1903 per l'empresa Aigües Artés. L'any 1901 Aigües d'Artés canalitzà les aigües de les fonts de Ca l'Alemany, Can Rafeques i can Passanals i perforà nous pous al torrent de la Garrigosa, amb la finalitat d'obtenir aigua per proveir el municipi d'Igualada. La presa d'aigües del terme municipal de Montbui per part d'aquesta empresa s'havia iniciat el 1897, i havia estat la causa de diverses protestes per part dels veïns de Montbui. Finalment l'any 1901 el propietari i el consistori municipal arribaren a un acord que permetia la captació d'aigua a canvi del compromís de construir algunes fonts públiques al poble de Montbui. També és coneguda com a font de Cal Morgades, per la seva proximitat a la casa de Cal Morgades del Carrer Major.</p> | 41.5560800,1.6058100 | 383736 | 4601429 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70616-foto-08250-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70616-foto-08250-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70616-foto-08250-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 70617 | Font del Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-comu | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | <p>Font construïda en ciment i es troba formada per un peu de 54 cm d'amplada per 95 cm d'alçada. L'acabament superior d'aquest peu es realitza amb una forma ondulada i arrodonida. Aquest peu, descansa sobre una aigüera semicircular, feta també en ciment, de 62 cm d'amplada per 30 cm d'alçada i 56 cm de fons. Al centre del peu s'inseria una aixeta metàl·lica daurada que permet el pas de l'aigua.</p> | 08250-38 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La font està situada al carrer de Sant Magí cruïlla amb de Sant Roc del poble antic. La seva situació actual no es correspon amb el lloc que ocupava originalment, al final del carrer Sant Magí, la cap de la plaça de l'església. Aquest era el motiu pel qual se la coneixia amb el nom de font de Sant Magí. A causa de la remodelació i asfaltat dels carrers la seva posició fou corregida i passà a ocupar el lloc actual. L'actual font és de l'any 1934 tal com indica el rètol de la pedra. Està connectada a la xarxa pública.</p> | 41.5544900,1.6023900 | 383448 | 4601257 | 1934 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70617-foto-08250-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70617-foto-08250-38-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | ||||||||
| 70618 | Font de la Mare de Déu de Gràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mare-de-deu-de-gracia | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | <p>Element arquitectònic format per un peu fet en maons rectangulars de 2,5 m d'alçada aproximadament, i 91 cm d'amplada. La part superior d'aquest peu es troba acabat amb una cornisa de ciment que sobresurt en forma de teuladet que s'alça a la part central amb una forma corbada. A la part superior del peu s'inseria un quadre format amb rajoles de ceràmica que representa la figura de la Mare de Déu de Gràcia sobre un fons blavós. A sota d'aquesta imatge es situa el brollador metàl·lic. A la part inferior del peu es situa una pica feta amb ciment de 50 cm d'alçada per 65 cm d'amplada per 50 cm de fons.</p> | 08250-39 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Situada a la cantonada de la Travessia Anselm Clavé i la Carretera, era una de les fonts mes concorregudes, pels caminants, els que anaven en bicicleta, per els veïns i pels automobilistes que passaven per la carretera. Fa uns anys que hi col·locaren un rètol que deia: 'Aigua no potable', des de aleshores ha deixat de ser utilitzada tot i que el rètol avui es il·legible.</p> | 41.5568900,1.6031800 | 383518 | 4601522 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70618-foto-08250-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70618-foto-08250-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70618-foto-08250-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 | |||||||||
| 70619 | Font del Carol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carol | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | Actualment seca | <p>La Font del Carol es situa al peu del camí del Coll-Bas, al cim de la Serra de Santa Margarida. Actualment es troba seca i abandonada però encara s'aprecien les estructures més bàsiques. El naixement devia trobar-se en un indret al peu del camí on no en queden restes, tan sols la vegetació més humida al voltant, del naixement arrencava un canal que baixa uns 20m fins a una bassa que encara es manté visible. Es tracta d'una bassa semicircular de gran capacitat, feta amb un mur de formigó de 50 cm d'alçada amb un acarament inclinat. L'entrada de l'aigua a la bassa es feia mitjançant una boca quadrangular. La bassa desguassava vers un petit rec que es dirigeix al torrent Can Bernades.</p> | 08250-40 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Es desconeix els orígens d'aquesta font, que devia tenir com a finalitat omplir la bassa i regar els camps d'aquesta petita vall. L'estructura actual és contemporània, podent ser datada a la dècada del 1950-1960. Devia quedar abandonada poc desprès.</p> | 41.5530800,1.6054100 | 383697 | 4601096 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70619-foto-08250-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70619-foto-08250-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70619-foto-08250-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.