Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 70683 | Ca l'Amigó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamigo-0 | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVII-XXI | A la dècada del 1950 es realitzaren algunes reformes, i novament al 2007 per tan de convertir-la en casa de Turisme Rural. | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Es tracta d'un edifici aixecat en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades per carreus més ben tallats. Actualment algunes de les façanes han estat arrebossades i la pedra només s'observa a la façana principal. Compta amb planta baixa, primer i segon pis, tot i que el fet de trobar-se aixecada al vessant d'una petita elevació , aquesta ha estat aprofitada pel cantó de llevant de la casa per afegir algun altre cos i fer alguns pisos semi soterrats. La façana principal s'obre a migdia amb un portal precedit per una petita era. Es tracta d'un portal reforçat amb carreus quadrangulars ben tallats formant un arc escarser. A banda i banda s'obren dues petites finestres també reforçades amb una llinda monolítica a la part superior. A l'alçada del primer pis, sobre el portal principal s'obre un seguit de tres finestrals seguits acabats a la part superior amb un arc de mig punt. La façana de llevant permet accedit a nivell de planta baixa a una terrassa creada sobre els cossos adossats a la casa aprofitant el pendent de la muntanya, i que formen part dels pisos semi soterrats destinats antigament a la producció de vi. Al cantó de ponent de la casa s'adossa un petit aqüeducte que connecta amb una bassa actualment convertida en piscina. Uns metres a ponent de la casa s'aixeca una altra construcció de planta quadrangular i coberta a dues aigües. Es tracta de les antigues corts, actualment convertides en cases. L'interior de la casa ha estat restaurat conservant bona part dels terres i embigat originals, així com l'antic espai de la cuina i xemeneia. La casa conserva bona part dels baixos destinats antigament a feines agrícoles, una premsa de vi que ha estat recentment restaurada. En la part nord de la casa, en un espai a nivell de primer pis destinada al primer premsat del vi, es conserven dues grans tines quadrangulars revestides amb carreus envernissats, i actualment reutilitzades com a cisternes d'aigua. La seva capacitat és de 20.000 i 30.000 litres. Als baixos de la casa es conserven un conjunt de set botes de vi. Aquest és l'únic conjunt localitzat en tot el terme municipal relacionat amb les feines vitícoles. A l'interior de la casa, la família conserva el diploma que fou entregat com a premi a Miquel Amigó, durant l'Exposició Universal de l'Any 1929, com a resultat del premi obtingut per l'elaboració del millor vi de garnatxa de la província.</p> | 08250-104 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El mas Ca l'Amigo podria tractar-se d'un mas aparegut aprofitant la bonança econòmica i l'expansió demogràfica del segle XVII. La seva situació geogràfica permet apreciar perfectament que es tracta d'una explotació agrícola rompuda al mig del bosc, allunyada del camí principal de la Llacuna, és a dir, apareguda possiblement quan la plana es trobava ocupada. Les primeres referències documentals són del 1780 i apareix com a Mas Can Amigó a l'amillarament del 1851. TORRAS (1991:31). Al llarg del segle XIX i fins les primeres dècades del segle XX, la producció de vi i l'explotació del bosc per fabricar carbó devien constituir els principals ingressos de la casa. Al bosc proper a la casa foren localitzats restes d'antigues carboneres. En arribar al segle XIX era una masoveria propietat de la família dels Marquesos de Valls. A començaments del segle XX fou entregada com a dot matrimonial a Miquel Amigó que l'ha va transmetre als seus successors.</p> | 41.5395400,1.5408900 | 378291 | 4599682 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70683-foto-08250-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70683-foto-08250-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70683-foto-08250-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A nivell territorial la línia divisòria dels municipis de Santa Margarida i Tous passa sobre la casa, de tal manera que mitja casa es troba en terme de Santa Margarida i mitja casa en terme de Tous. Amb tot, la casa sempre s'ha considerat del terme de Santa Margarida. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | |||||||
| 70684 | Mas del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-castell | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVII-XXI | <p>Edifici de planta rectangular aixecat al cim de la Tossa de Montbui, a migdia de l'església de Santa Maria. Es cobreix a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es tracta d'una construcció feta en mur de paredat irregular, amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars i rectangulars ben escairats. En tant que edifici, ha estat aixecat aprofitant el desnivell del terreny, que en aquest sector de la Tossa és molt fort, de tal manera que al sector de la façana principal compta amb planta baixa i primer pis, mentre que a la façana posterior només compta amb una planta. La porta posterior de l'edifici, permet accedir de peu pla al primer pis de la casa. La façana principal es troba orientada a llevant i s'obre a nivell de planta baixa amb un gran portal adovellat, del qual només s'aprecia l'arcada, ja que els brancals laterals han estat tapats per dos grans contraforts de pedra a banda i banda. Sens dubte, aquest és l'element més significatiu visualment de la masia. El del costat nord s'alça fins a la part superior del portal, i el del costat de migdia s'alça fins al primer pis. Precedeixen al portal, cinc graons de pedra. A continuació del contrafort del cantó de migdia s'obre un petit finestró protegit per un enreixat modern. A nivell de primer pis la façana s'obre amb un sol finestró quadrangular també protegit per un enreixat, que s'escau sobre el portal principal. La façana posterior de la casa s'obre amb una porta quadrangular reformada, que podria substituir a l'antiga obertura, i amb un petit finestró. Actualment, un cos rectangular, de la llargada de la masia s'adossa a la façana de migdia de l'edifici. Tot i que aquest cos podria ocupar l'espai d'algun antic cobert adossat a la casa destinat a tasques agrícoles i ramaderes, l'actual és totalment obrat de nou, i es cobreix amb una teulada inclinada. Les obertures i portes d'accés també són totalment noves i està destinat a sala auxiliar de l'edifici, que s'ha rehabilitat amb intenció de destinar-lo a restaurant.</p> | 08250-105 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Apareix relacionat al capbreu del 1635 com a Mas del Fortalesa del Castell. Als capbreus del 1685, 1727 i 1770 apareix com a Mas de la Fortalesa. TORRAS (1991:30). A l'Amillarament del 1851 havia canviat el nom i era conegut com a Mas del Castell. TORRAS (1991: 31). La casa estigué habitada fins el 1949 per la família Rosich, coneguda també com els castellers. Allà mantingué una petita explotació ramadera fins aquesta data. El 1954, un cop abandonada la casa, la propietat fou adquirida per l'entitat Amics del Castell de la Tossa, amb la intenció de rehabilitar-la.</p> | 41.5550800,1.5805500 | 381628 | 4601352 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70684-foto-08250-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70684-foto-08250-105-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El nom tradicional de l'edifici és mas Castell, però els darrers anys es coneix popularment com el Refugi de la Tossa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | ||||||||
| 70686 | Molí de cal Massagué o de cal Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-massague-o-de-cal-mateu | <p>PALAU S. (1990) Els molins fariners hidràulics de Catalunya, 690 molins inventariats. Santa Coloma de Queralt.</p> | XVIII-XX | En runes | <p>Molí aixecat en terres que són propietat de la masia de Can Mateu, és visible des de la casa de Can Mateu, a l'altre costat de la carretera, a tocar de la font de Can Mateu. Actualment del molí només queden les restes dels murs del que degué ser una gran bassa i les restes del mur de dues construccions aixecades a tocar una de l'altre. Es tracta de murs aixecats amb un parament de pedra irregular unida amb morter de calç. El mur que pertany al que devia ser la bassa té una seixantena de metres i una alçada de 70 cm. Pocs metres a llevant es situen les restes d'un mur que s'aixeca uns 80 cm i que compta amb dos angles corresponents a dues de les cantonades de l'edifici. Com a obertura només s'aprecia el que devia haver estat una estança coberta amb volta de canó, i una petita finestra molt estreta. A llevant d'aquest es situa el que són les restes del que devia ser un altre edifici contigu, del qual només es conserva una part del mur de migdia i l'angle de llevant. Per les restes conservades no es poden oferir dades de com devia haver estat l'edifici.</p> | 08250-107 | La Mallola (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Al segle XVIII l'activitat farinera és substituïda en part per l'activitat paperera. Aquesta és una constant en molts molins d'arreu. Amb tot, la zona de major implantació paperera al terme de Montbui es situava sobre les aigües de la riera de Tous i del riu Anoia. El molí de Cal Mateu fou construït el 1790 per Mateu Boix, i el 1799 estava en mans de Josep Claramunt i Llorenç, veí de Carme. Segurament va funcionar com a molí paperer, ja que aquests dos propietaris es dedicaven a aquesta indústria. Amb tot, no es descarta que el molí fos més antic i inicialment fos un molí fariner. El que sí és cert, és que va funcionar com a molí de ciment ràpid. Segons Casanelles es tractava de dos edificis, un d'ells destinat a fàbrica amb la part alta rodejada de finestres segurament com a assecador de paper i d'un altre edifici de forma quadrangular amb baixos i dues plantes d'alçada. Tots dos estaven units per un tros del costat. Aquest segon edifici era usat com a vivenda. CASANELLES(2002: 4). Els darrers arrendataris foren els germans Servitge d'Igualada. El 1926 un gran aiguat va destruir les rescloses i va posar fi al molí. Durant la guerra del 1936 hi visqueren refugiats. Davant del perill que el molí es convertís en un indret ocupat per gent estranya els propietaris de la masia de Can Mateu l'enderrocaren. Actualment la bassa es troba reomplerta de terra i convertida en hort, i sobre les restes de l'edifici hi creix un bosc de pins.</p> | 41.5832700,1.5732800 | 381073 | 4604492 | 1790 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70686-foto-08250-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70686-foto-08250-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70686-foto-08250-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | |||||||
| 70687 | Guixera de la Roureda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guixera-de-la-roureda | XX | Abandonada | <p>Situada a la Plana de la Tosquella, aquesta guixera era coneguda com la guixera de la Roureda, i es trobava dins de l'àrea territorial del Coll de Guix, ric en el sulfat de càlcic. Aquest element natural que ha de ser extret i refinat es feia servir per arrebossar parets i sostres així com, argamassa en determinades construccions. Actualment es tracta d'una superfície de grans dimensions que s'estén a la cara nord i cara de llevant de la Serra de la Planella. Les marques d'aquesta activitat industrial extractiva tan gran s'aprecien actualment en un relleu irregular format per turons tallats verticalment on encara s'aprecien les capes dels estrats geològics i els nivells d'explotació, i que es combinen amb planures, formades pel reompliment amb terra de superfícies excavades, on prèviament s'ha extret el guix. Tot aquesta varietat forma una paisatge amb aspecte de cantera abandonada. Els darrers anys, el creixement de la vegetació a sobre dels terrenys de l'antiga guixera ha contribuït a camuflar l'erosió del paisatge.</p> | 08250-108 | Coll del guix (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Possiblement l'explotació del guix en aquests terrenys es remunta als segles de l'ocupació medieval del territori de Montbui, ja que es tracta d'un aflorament de guix molt abundant a nivell de superfície. Una prova de l'antiguitat d'aquest explotació podria ser la fixació en topònims propers com el del Coll del Guix. Amb tot possiblement es tractava d'una explotació de caràcter artesanal i poc significativa. L'activitat d'extracció de guix no començà a ser important fins el segle XVIII i no fou fins el segle XX en que es feu de manera industrial, especialment a partir de l'aparició dels propers forns de guix del Vergés i del proper forn conegut com els Fornots. Un cop desapareguts aquests forns propers, l'explotació es va continuar fent amb l'objectiu només d'extreure material, que era transportats a altres forns de Catalunya. Fins a la dècada del 1970 la guixera estigué en mans del Sr.Vergés, propietari dels veïns forns. A partir de la dècada del 1970 la propietat de la guixera passà a mans de l'empresa Vilogits S.A., i durant la darrera dècada del 1990 a mans d'Iberyeso, que tancà l'explotació l'any 2000.</p> | 41.5681600,1.5564100 | 379639 | 4602838 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70687-foto-08250-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70687-foto-08250-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'antiga font de la roureda, situada als terrenys de la guixera, es troba totalment perduda. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | ||||||||
| 70689 | Predel·les de l'Altar de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/predelles-de-laltar-de-sant-isidre | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII | <p>Conjunt de tres predel·les de fusta treballades en un alt relleu i policromades. Totes tres formaven part del retaule de Sant Isidre, situat dins l'església de Santa Margarida de Montbui. La primera predel·la du el núm. 88 dins del registre d'objectes del Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. Al centre s'observa el Sant amb un ruc donant menjar als ocells. L'escena s'emmarca en un paisatge agrícola on s'observen algunes cases al cantó dret i una figura femenina al cantó esquerre. Les seves mides són 36 x 91 x 10 cm. La segona predel·la du el núm. 89 dins del registre d'objectes del Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. A la part dreta de la predel·la s'observen dos personatges drets amb un cavall i una altre agenollat. Al cantó esquerre apareix la figura de Sant Isidre fent sortir l'aigua d'una font miraculosa picant amb una rella. Al fons apareix un paisatge arquitectònic. Les seves mides són 44 x 76 x 14 cm. La tercera predel·la la du el núm. 90 dins del registre d'objectes del Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. A l'escena es representa el Sant agenollat mirant un àngel que està llaurant amb dos bous. Al fons s‘aprecia un paisatge agrícola. Les seves mides són 36 x 91 x 12 cm.</p> | 08250-110 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (C/Dr. Joan Mercader s/n 08700 Igualada) | <p>Es tracta de tres predel·les en alt relleu que formaven part del retaule de Sant Isidre existent a l'església parroquial de Santa Margarida de Montbui i que segons Mn. Amadeu eren 'sens dubte el més interessant d'aquest retaule, tres relleus representant els tres passos de la vida del model de bons pagesos ; donant menjar als ocells, fent sortir la font miraculosa picant amb la rella i els àngels llaurant. En ells tot és vida i moviment: les persones, els animals, les plantes, en tot porten impresa la semblança a la realitat' TORRAS (1991: 45). El retaule és atribuït a Josep Sunyer i com a data d'execució es creu que fou fet entre els anys 1722 i 1727. El retaule fou destruït el 1936.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 1722 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70689-foto-08250-110-1.jpg | Física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Josep Sunyer | 96 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | |||||||
| 70690 | Retaule de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-santa-margarida | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII | <p>Conjunt de 4 taules que pertanyien al retaule Major dedicat a Santa Margarida, que fins la dècada del 1930 presidia l'església parroquià del Santa Margarida de Montbui. Totes elles estan elaborades en fusta policromada i presenten en alt relleu episodis de la vida i el martiri de Santa Margarida. La primera taula du el núm.91. Les seves mides són 192 x 100 x 17 cm. Presenta una figura central, en aquest cas Santa Margarida, nua de cintura en amunt i vestida amb unes faldilles fins a mitja cama, lligada a un tronc amb els braços flexionats en amunt. Cinc personatges al voltant, dos a la seva dreta i tres a la seva esquerra l'estan martiritzant. Es tracta dels seus guardians, que la martiritzaren per ordre del governador Olibri. Tots cinc es troben disposats simulant una fila per tal d'encabir-se dins el marc de la taula, i són representats amb vestits militars de l'edat mitjana. A la part superior esquerra de la taula, un personatge assegut en un tron elevat contempla l'escena. Aquest personatge podria representar al governador Olibri, que la feu empresonar desprès de rebutjar-lo. El fons de la taula ha estat decorat amb un paisatge arquitectònic simulant el que podria ser una muralla. Santa Margarida du clavat una pinta de ferro el pit, explicant un dels episodis del seu martiri, desprès de vèncer al drac. La segona taula du el núm. 92. Les seves mides són 192 x 100 x 17 cm . S'aprecia la figura de Santa Margarida agenollada al centre, mentre que un dels seus guardians la flagel·la. La tercera taula du el núm. 93. Les seves mides són 100 x 85 x 5 cm. Presenta l'escena de l'Adoració dels Reis Mags amb la Mare de Déu asseguda amb el Nen Jesús a la falda. Al seu costat cinc personatges dempeus i un agenollat. Dos personatges porten una corona i un tercer l'ha posada als peus de la figura femenina. Possiblement es tracta dels Reis Mags. Com a decoració s'aprecia un fons arquitectònic i l'estel amb cua. La quarta taula du el núm. 94. Les seves mides són 101 x 87 x 5 cm. Presenta un altre escena de la Nativitat, amb el Nen Jesús al pessebre i quatre personatges al voltant.</p> | 08250-111 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (C/Dr. Joan Mercader s/n 08700 Igualada) | <p>La llegenda de Santa Margarida és una faula d'origen grec que va difondre a Occident La Leyenda Dorada de Santiago de la Vorágine. Es tractava d'una duplicació de Pelàgia, la santa grega i de Santa Marina. Filla d'un sacerdot pagà d'Antioquia, hauria estat convertida per la seva ama de llet, qui l'hauria posat a guardar ovelles. El governador Olibri hauria vist a la pastora i seduït per la seva bellesa l'hauria seduït. Davant de la negativa de la Santa, aquest l'hauria empresonat. Allà és on Santa Margarida és assaltada per Satan en forma d'un enorme drac, que ella combat i guanya. La versió popular afirmava que havia estat empassada pel drac i hauria sortit posteriorment. Després de vèncer al drac Santa Margarida hauria estat objecte de suplici per part dels seus guàrdies: flagel·lada, suspesa pels cabells, cremada amb torxes etc. La tradició popular aviat la va identificar amb la princesa que Sant Jordi va alliberar. És per aquest motiu que du, en ocasions, una corona al cap. La seva extrema popularitat a l'Edat Mitjana la va fer patrona de les parteres, que l'invocaven al moment de parir. També se li atribuïen poders curatius contra les hemorràgies. A partir de la Contrareforma el culte a aquesta Santa anà decaient. L'atribut característic és el drac, i en moltes ocasions és representada sorgint del seu ventre. En canvi, no és gaire freqüent veure-la amb altres atributs com les flors blanques. De forma excepcional, se la representa amb una torxa a la ma o una pinta de ferro, instruments del seu martiri.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70690-foto-08250-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70690-foto-08250-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70690-foto-08250-111-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 96|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | |||||||||
| 70691 | Cal Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mateu-1 | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII-XX | <p>La masia de Can Mateu es troba situada sobre un promontori a tocar de la carretera d'Igualada a Santa Coloma de Queralt. La casa es troba formada per l'edifici antic de la masia de Can Mateu, i un cos nou afegit al sector de ponent de l'antic edifici. El mas antic de Can Mateu és un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües, amb el carener paral·lel al que era la façana principal. La construcció és feta en mur de mamposteria irregular amb les cantonades i les obertures reforçades per carreus de pedra ben escairats i disposats ordenadament. L'edifici compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal d'aquesta antiga masia es trobava orientada a migdia, i s'obre amb un portal format amb grans dovelles formant un arc de mig punt, i precedit per un seguit de quatre graons. Al cantó de llevant d'aquest portal, s'aprecia un contrafort o ràfec fet amb carreus de pedra quadrangulars ben treballats, que reforça la façana. A nivell de planta baixa, el porta s'acompanya d'un petit finestró rectangular reforçat amb carreus ben treballats, situat al cantó de llevant, passat el contrafort; i un finestral quadrangular al cantó de ponent del portal. A nivell de primer pis s'obren tres finestres quadrangulars amb ampits de pedra. Entre dues d'elles es situa un rellotge de sol. La façana posterior de la casa, així com les façanes de ponent i llevant es troben arrebossades amb ciment sense pintar, deixant a la vista les cantonades formades per carreus de pedra ben treballats. A la façana posterior, encarada al nord, s'obren a nivell de primer pis tres finestres quadrangulars i una finestra balconera, sense cap element decoratiu afegit. La façana principal de la casa es troba precedida pel que podia haver estat antigament una era limitada per una mur i una barana que s'escau arran del cingle de la carretera i protegeix l'espai tancant-lo. L'obertura d'aquest espai es realitza pel cantó de ponent, on s'obre un portal al centre del mur de tancament de l'espai. El mur es troba protegit per un teuladet a dos vessants. Actualment el mas ha estat engrandint afegint un seguit de cossos a ponent de l'antiga casa. Es tracta d'un cos quadrangular de la mateixa alçada que la casa, al qual s'adossa un altre cos format per una galeria oberta a nivell de primer pis i un altre cos, al nord d'aquest, format per una eixida a nivell de primer pis coberta amb una teulada inclinada.</p> | 08250-112 | La Mallola (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Can Mateu és una de les masies més antigues del terme de Montbui, aixecada possiblement en període medieval. Amb tot, el seu nom no figura als capbreus existents de Montbui, així que és molt possible que fos coneguda amb un altre nom. El primer esment que s'ha pogut localitzar amb el nom actual prové de l'Amillarament del 1851 on figura amb el nom de Cal Mateu del Pas, possiblement per la seva proximitat al camí-actual carretera- de Santa Coloma- . TORRAS (1991: 31) . Els propietaris actuals asseguren que també era coneguda amb el nom de Cal Mateu de les Alzines per la seva proximitat a un alzinar de gran extensió actualment desaparegut.</p> | 41.5840200,1.5733000 | 381076 | 4604575 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70691-foto-08250-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70691-foto-08250-112-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | |||||||||
| 70695 | Drac de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac-de-montbui | <p>http://www.dracidiablesdemontbui.tk/</p> | XX | <p>El drac gran de Montbui és una imatge amb cos i cap de dragó, pintat de color vermellós, amb dues ales negres que sorgeixen del cos en perpendicular. Al cap destaca el seu aspecte ferotge remarcat per una boca oberta i una filera de dents esmolats.</p> | 08250-116 | Nucli antic (08271 Santa Margarida de Montbui) | <p>La iniciativa de la creació del drac va ser l'any 1983, per iniciativa d'un grup de persones que formaven part de l'Entitat Col·lectiu d'Artistes Locals, amb l'ajut del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Pel novembre de 1983 es va posar en marxa la realització d'un drac a imatge i semblança del que figurava a l'altar major de l'església de Santa Margarida. L'objectiu era l'estrena de la bèstia durant els actes de la Festa Major del 1984 com element històric i tradicional del poble. Aquest Drac, barreja de serp amb ales i també fesomia oriental, va ser el punt de sortida per dur a terme la idea de que Montbui tingués el seu bestiari i així participar en les trobades arreu del país. Per la seva construcció es van assessorar als constructors del Drac d'Igualada Emili Miramunt i Àlvar Ymbernon. A partir d'aquest punt, es van crear els esbossos inicials (Joan Torner), d'on va sortir la forma de l'estructura i d'aquí es realitzà un dibuix a escala (Toni Mula). La construcció pròpiament dita es va iniciar quan es construeix la estructura metàl·lica (Ferran Borrega i Toni Mula). Per la Festa Major de Santa Margarida de Montbui (Nucli Antic), el dia 21 de juliol 1984 va tenir lloc el bateig del Drac i paral·lelament també els grup de diables i el de música (gralles i tabals). Els padrins del nou Drac de Montbui van ser el Drac d'Igualada i el Drac de la Geltrú. Es decideix que el 'cap de colla' sigui en Joan Torner, ja que també fou l'ideòleg de la bèstia. Aquest càrrec l'ocuparà fins el 1993.</p> | 41.5570600,1.6038800 | 383577 | 4601540 | 1984 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70695-foto-08250-116-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El drac es portat per la colla de diables de Montbui que participen als correfocs. En els cercaviles és acompanyat pels grallers. | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | |||||||
| 70696 | Drac mitjà de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac-mitja-de-montbui | <p>http://www.dracidiablesdemontbui.tk/</p> | XX | <p>El drac mitjà de Montbui és una imatge amb cos i cap de dragó, pintat de color verd, amb el pit de color groc i tons més vermellosos i negres al voltant del cap. Destaca el seu aspecte ferotge i un parell de banyes i celles molt pronunciades al cap. També destaca una banya sobre el nas, encara de petites dimensions. A diferència del gran no du ales, només dues potes davanteres que es converteixen en urpes. La seva llargada és d'uns quatre metres.</p> | 08250-117 | Nucli antic (08271 Santa Margarida de Montbui) | <p>Fabricat el 1985 per l'entitat Col·lectiu d'Artistes Locals, que el 1983 havia tingut la iniciativa de construir el primer Drac de Montbui. El drac mitja de Montbui acompanya al drac gran a les seves sortides des de la seva estrena. Actualment aquest drac es troba desmuntat i s'està treballant per crear una estructura més lleugera i fàcil de portar. Molt possiblement la nova versió serà estrenada en el decurs de la Festa Major del 2010.</p> | 41.5570600,1.6038800 | 383577 | 4601540 | 1985 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70696-foto-08250-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70696-foto-08250-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | ||||||||
| 70697 | Gegants de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-la-tossa | XX | <p>Conjunt de gegant i geganta del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. Es tracta de dues figures amb una estructura metàl·lica folrada de fibra de vidre i porexpan a sobre i policromats. A sobre duen vestits fets amb roba de vellut i roba de diversos colors. La figura del gegant du un drac daurat al cap representant la vinculació de Santa Margarida i del poble amb els dracs. Cap de les dues figures fa al·lusió a cap personatge en particular sinó que es volia representar a la gent del poble com a veïns del nucli antic i de la Tossa.</p> | 08250-118 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els gegants van ser fets l'any 2007 per iniciativa de l' escultor local Rafel Vilella. Van sortir per primera vegada per la festivitat de Santa Margarida al nucli antic. Actualment surten el dia d'aquesta festivitat al nucli antic senser haver un grup estable de geganters.</p> | 41.5560300,1.6032400 | 383522 | 4601427 | 2007 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70697-foto-08250-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70697-foto-08250-118-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Rafel Vilella | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | ||||||||
| 70698 | Gegants de Sant Maure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-sant-maure | XX | <p>Parella de gegants que representen al pintor Velázquez i a una Menina. Estan fets sobre una estructura de fusta sobre la qual recau una estructura de reixa metàl·lica recoberta de fibra de vidre i porexpan, i policromada. Per cobrir el cos, duen vestits d'època.</p> | 08250-119 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El primer intent de fer gegants al barri de Sant Maure va tenir lloc a començaments de la dècada del 1980 i va anar a càrrec d'alguns membres de les Associacions de Veïns. El resultat van ser un gegants fets amb porexpan que van ser criticats pocs dies desprès per a la premsa local . Arran d'aquesta crítica, un grup de veïns de Sant Maure, encapçalats pel Sr. Pere Sánchez es van disposar a fer uns gegants d'envergadura. La idea de qui representar va venir donada per la propietària d'un bar veí que suggeria que els Austries havien estat uns bons reis per Catalunya. Arran d'això, els constructors dels gegants es van posar a mirar quadres de Velázquez i van tenir la idea de representar a Velázquez i a una Menina. El resultat van ser els gegants actuals inaugurats el dia de la festivitat de Santa Margarida del 1983. Actualment surten per la festivitat de Santa Margarida i la Fira del Bou.</p> | 41.5751800,1.6100500 | 384124 | 4603544 | 1983 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70698-foto-08250-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70698-foto-08250-119-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | |||||||||
| 70699 | Caldera de la Vinícola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caldera-de-la-vinicola | <p>DDAA, Complex la Vinícola, centenari 1903-2003 , Ajuntament de Santa Margarida de Montbui, Santa Margarida de Montbui, 2003</p> | XIX | L'element va ser restaurat el juliol del 1998 | <p>Caldera de bullidors construïda amb planxes de ferro i reblons. També hi ha elements de ferro colat com les dues plaques frontals, els encolatges, les portes, tapetes etc. Les aixetes i alguna conducció són de llautó o bronze. Les parts de ferro, en general, es troben molt deteriorades degut a la humitat i a la forta oxidació. La caldera es troba situada al seu lloc d'origen (la Vinícola) encastada dins el seu forro de toves, al soterrani de la construcció i té unes dimensions frontals de 3 x 2,35 m i 6,80 m de llargada. Actualment s'aprecia el cilindre superior metàl·lic amb l'indicador de pressió, que descansen sobre un llit de mamposteria, i a la part inferior les plaques frontals i el cendrer.</p> | 08250-120 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Datada l'últim quart del segle XIX, aquesta caldera de vapor permetia aportar energia a la fàbrica de la Vinícola. La fàbrica de la vinícola va començar la seva trajectòria el 1904 com a fàbrica d'adobs. Molt possiblement la caldera devia ser instal·lada en el moment de construcció de la fàbrica. Al 1922 la finca i les edificacions són adquirides per la societat Canet i Sabater per a la fabricació d'alcohol, licors, compravenda de vins etc. Al 1928 l'empresa passa a dir-se La Vinícola S.A. El 1942 B. Bassegoda dirigeix les obres de reforma d'una de les naus del complex. Des del 1980 l'empresa entrà en crisis i al 1988 fou adquirida per l'Ajuntament de Montbui. Al 1990-91 es realitzen les obres de rehabilitació per a destinar-ho a seu de les dependències municipal.</p> | 41.5750900,1.6087500 | 384015 | 4603535 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70699-foto-08250-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70699-foto-08250-120-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Destaca la placa frontal de ferro colat amb les inscripcions: DEÓ CANALS Y Cia. BARCELONA (Sn MARTIN) | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | |||||||
| 70700 | Col·lecció de quadres paisatgístics de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-quadres-paisatgistics-de-montbui | XX | <p>Col·lecció formada per un conjunt de pintures, dibuixos i un mosaic que tenen com a temàtica central paisatges i visions del terme municipal de Santa Margarida de Montbui. Tots ells es troben col·locats dins de l'edifici de la Vinícola. Quadre núm. 1. Oli representant una visió nevada de l'església de Santa Maria de Montbui vista des de la capçalera i l'angle N-E. 63 x 48. Signat per AVELINA. Quadre núm. 2. Oli representant un paisatge urbà d'un dels barris i carrers de Sant Maure. 72 x 46. Any 1986. Signat per [..] Mercat. Quadre núm. 3. Oli representant un paisatge urbà del barri de Sant Maure, concretament la carretera C-37 al seu pas per Sant Maure. 80 x 63. Quadre núm. 4. Aquarel·la representant de forma simbòlica i esquemàtica l'església de Sant Maure. 26 x 35. Quadre núm. 5 Aquarel·la representant de forma esquemàtica l'edifici de la Vinícola de sant Maure. 23 x 33. Quadre núm. 6. Oli representant una panoràmica del Pont Nou de Montbui. Any 2009. Fou un regal del Sr. Miquel Botarda a l'alcalde de Santa Margarida de Montbui. Quadre núm. 7. Oli representant l'església de Santa Margarida de Montbui des de ponent. En concret s'aprecia el campanar. 32 x 23. Signat per Padró R. Quadre núm. 8. Dibuix en tinta representant una visió de l'església de Santa Margarida de Montbui des del nord. S'aprecia la capella del Roser i el campanar especialment. 26 x 34. Any 1990. Quadre núm. 9. Mosaic representant el bou de Montbui. Bou de color negre sobre un fons blanc. 40 x 40. Any 1998. Signat per Botarda. Quadre núm.10. Oli representant una panoràmica del nucli antic de Santa Margarida des del nord. 80 x 63. Signat per Mariscal. Quadre núm. 11. Oli representant una panoràmica del nucli antic de Santa Margarida des de ponent. 72 x 58. 2º premi del concurs de pintura ràpida de l'Ajuntament de Montbui. Any 1996. Signat I. Guillem Quadre núm. 12. Oli representant una panoràmica dels carrers del nucli antic de Santa Margarida. 79 x 63. 1º premi del concurs de pintura ràpida de l'Ajuntament de Montbui. Any 1996. Quadre núm. 13. Oli representant una panoràmica dels carrers del nucli antic de Santa Margarida. 65 x 55. Signat per Josep Sorgan. Quadre núm. 14. Oli representant una panoràmica del pantà de l'Artés. 64 x 52. 3º premi del concurs de pintura ràpida de l'Ajuntament de Montbui. Any 1996. Quadre núm. 15. Oli representant una visió del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. 72 x 58. Quadre núm. 16. Mosaic representant l'escut de Montbui sobre un fons blanc. 40 x 40. Any 1998. Signat per Botarda.</p> | 08250-121 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>En línies generals la majoria de les obres provenen dels premis del Concurs de Pintura ràpida patrocinat per l'Ajuntament de Montbui amb motiu de la Festa Major. La majoria d'ells poden ser datats en la dècada del 1990. Altres, com és el cas del mosaic o la visió del pont Nou de Montbui són regals de particulars a l'Ajuntament. El cas de les aquarel·les es desconeix.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70700-foto-08250-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70700-foto-08250-121-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | ||||||||||
| 70701 | Pica baptismal de Santa Maria de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-santa-maria-de-la-tossa | <p>JUNYENT, Eduard; MAZCUÑAN A.(1975) Santa Margarida de Montbui a Catalunya romànica. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàg. 505-510.</p> | XII-XIII | <p>A l'interior de l'església de Santa Maria de la Tossa es conserva una pica baptismal, amb una estructura semblant a una mitja esfera, sostinguda per un curt peu cilíndric. Les proporcions són notables amb una alçada total de 72 cm, dels quals cal restar-ne 27 cm, que corresponen al peu. L'estructura de la pica compta amb un diàmetre extern de 102 cm i un gruix de pedra que ateny els 6 cm. La part més còncava de la pica té una obertura de 90 cm. Com a element decoratiu, destaca la presència d'una doble ziga-zaga estriada en paral·lel que ressegueix el contorn superior del vas.</p> | 08250-122 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Tot i la manca de dades concretes sembla que podria tractar-se d'una pica medieval, que podria ser datada entre els segles XII-XIII. El peu, d'altra banda, sembla un afegit posterior a pica pròpiament dita. A nivell de context històric cal relacionar la pica com un dels elements litúrgics propis del culte de l'església de Santa Maria de la Tossa, que al llarg de segles va exercir com a església parroquial del terme de Montbui.</p> | 41.5552200,1.5804800 | 381622 | 4601368 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70701-foto-08250-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70701-foto-08250-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70701-foto-08250-122-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 92|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | |||||||||
| 70702 | Pica beneitera de Santa Maria de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-beneitera-de-santa-maria-de-la-tossa | <p>JUNYENT, Eduard; MAZCUÑAN A.(1975) Santa Margarida de Montbui a Catalunya romànica. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàg. 505-510.</p> | XII-XIII | <p>Dins l'església de Santa Maria de la Tossa es localitza una peça utilitzada com a pica beneitera, que consisteix en un sol bloc de pedra dividit, mitjançant un motiu ornamental en forma de soga gruixuda, en dues parts be diferenciades, talment com si es tractés d'una capitell i un fust de columna. La part superior, que té forma d'una tassa, és ornada amb una cinta horitzontal que s'entrecreua amb unes altres col·locades verticalment, sota unes nanses massisses situades al capdamunt. L'alçada total d'aquest element és d'uns 56 cm, dels quals 25 corresponen al vas. La concavitat és configurada per un diàmetre extern d'uns 33 cm i un d'intern d'uns 25 cm. JUNYENT (1975: 511)</p> | 08250-123 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Diferents autors han suposat que aquesta peça singular podria procedir del castell, i haver estat aprofitada com a pica beneitera ja des d'antic. JUNYENT (1975: 511) L'existència d'un motiu ornamental com és el de la soga, indica la possibilitat de que pertanyi al període romànic, i sigui datable entorn als segles XII-XIII, tot i que també podria ser lleugerament posterior. Aquesta pica beneitera és col·locada damunt d'un bloc de pedra treballat que, per les seves característiques, podria tractar-se d'un suport d'altar també reaprofitat.</p> | 41.5552200,1.5804800 | 381622 | 4601368 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70702-foto-08250-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70702-foto-08250-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70702-foto-08250-123-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 92|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | |||||||||
| 70703 | Estela circular de Santa Maria de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estela-circular-de-santa-maria-de-la-tossa | <p>JUNYENT, Eduard; MAZCUÑAN A.(1975) Santa Margarida de Montbui a Catalunya romànica. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàg. 505-510.</p> | XII-XIII | <p>Dins l'edifici del castell, ara convertir en petit museu, es guarda una estela de pedra discoïdal amb base trapezoïdal i cap circular. Aquesta peça es troba decorada amb la incisió d'una creu de braços i uns ramets de sorgeixen de l'encreuament damunt del pal travesser. La peça es recolza sobre un pilar fet amb la mateixa pedra, que finalitza amb formes arrodonides. El pilar es recolza actualment sobre un basament quadrangular massís fet també en pedra i afegit posteriorment. La seva alçada és de 110 cm, dels quals 26 corresponen a la base, 54 al fust i 30 a l'estela. L'amplada del fust és de 19 cm i el de l'estela 27. El fons és variable, i és de 41 cm per la base, 19 pel fust i 6 per l'estela.</p> | 08250-124 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Alguns autors consideren que aquesta peça podria haver capçat el carener de la teulada de l'església, ja que s'uneix a un altre segment que havia de facilitar-ne l'encaix dins d'una estructura, o bé en el sòl. Tot i que resulta especialment difícil oferir una datació, sembla que es tractaria d'una peça de factura local que respon a un gust popular força arrelat en la tradició medieval.</p> | 41.5570700,1.5814600 | 381707 | 4601572 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70703-foto-08250-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70703-foto-08250-124-2.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al voltant de l'església resta una altra peça similar, més tosca i rudimentària i amb una aparença de major antiguitat. Bàsicament es reparteix l'estructura i l'ornamentació de l'anterior: cap circular formant una creu lleugerament patent i tronc trapezoïdal. Imita doncs, una tipologia medieval que perdurarà fins a èpoques modernes. Aquesta peça es troba clavada a terra. | 92|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | ||||||||
| 70704 | Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-2 | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII | <p>Imatge de la Mare de Déu del Roser dins l'església parroquial de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'una talla de fusta policromada que presenta la Mare de Déu dreta amb la imatge del nen Jesús agafat amb el braç esquerre. La Mare de Déu du un vestit llarg amb plecs de color rosat ornamentat amb una túnica que li penja del braç esquerre i li puja per la falda en color blau i daurat. Du el cap coronat per una petita corona sobre la qual es recolza l'aura platejada. La figura del Nen Jesús es presenta nua de cintura en amunt i en actitud de beneir.</p> | 08250-125 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Segons informació oral procedent del mossèn de la parròquia, es tracta d'una talla del segle XVIII que presidia l'antic altar de la Mare de Déu del Roser, situat al trifori de l'església, sobre les capelles laterals de sector nord. Estilísticament es podria correspondre a una talla de finals del segle XVIII o començaments del segle XIX.</p> | 41.5565600,1.6050200 | 383671 | 4601483 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70704-foto-08250-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70704-foto-08250-125-2.jpg | Física | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 96|98|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | |||||||||
| 70705 | Altar Major de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-la-tossa | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII | <p>Antic altar major de l'església de Santa Maria de la Tossa, ubicat actualment a la capella del Roser de l'església de Santa Margarida de Montbui, en substitució de l'antic altar de Sant Pau i Sant Pere, que fou destruït durant la Guerra Civil. Es troba format per un retaule de fusta d'uns tres metres d'alçada, que encaixa al centre un ara de pedra rectangular. L'ara es troba decorada amb tres bandes al front, simulant una decoració de marbre marró als costats i mantell ornamental al centre. Sobre aquesta ara es localitzen tres graons pintats amb color gris ornamentats amb un relleu floral daurat. Sobre el graó superior es troba la imatge de la Mare de Déu del Roser amb l'infant Jesús. Respecte al retaule de fons, es troba format per tres carrers. Els dos laterals compten amb una part inferior que acompanya a l'ara central. Aquesta part es troba pintada en color marró i decorada amb un relleu que forma un enreixat de rombes i sobresurt pintat en color daurat. La part superior d'aquests carrers centrals conserva el color marró del fons, i s'ha decorat amb una arcada que ressalta en daurat i que manté forma de mig punt a l'exterior i forma polilobulada a l'interior. L'arcada exterior es troba coronada per un frontó superior en forma de copa florida. El carrer central, és el doble d'ample que els carrers laterals i manté la simetria ornamental, conservant el color marró al fons i sent decorat amb una arcada que sobresurt del fons en color daurat. A l'igual que els laterals manté una forma d'arcada de mig punt a l'exterior i polilobulada a l'interior. La part superior del carrer central es corona amb una gran arcada de mig punt que s'estén cap als carrers laterals, ornamentada a la part superior amb palmes vegetals que sobresurten exemptes i amb una representació de l'Esperit Sant al centre, encapçalant tot l'altar. Tota aquesta ornamentació superior s'ha pintat en color daurat. Destaca la presència de dues columnes d'alabastre exemptes- una per banda- situades entre el carrer central i els laterals. El basament d'aquestes columnes presenta una petita porta, ja que s'utilitza com a sagrari. Aquestes columnes obliguen al coronament superior del carrer central a fer un reculat, trencat la línia del retaule, aportant-li volum. Sota l'arcada superior s'aprecia un fris que ressegueix la part interior pintat en color blau i decorat amb motius estrellats pintats en daurat. A nivell iconogràfic, l'altar ha estat reutilitzat i adaptat a les noves necessitats de l'església de Santa Margarida. Actualment es troba ubicat a la capella del Roser, i s'han aprofitat els pedestals dels carrers laterals i el central per presentar tota una iconografia de la Mare de Déu, que es presenta en les seves tres versions, soltera -Puríssima Concepció-, Mare- Mare de Déu del Roser- i Vídua - Mare de Déu de la Soledat-. De les tres imatges només la Mare de Déu del Roser és antiga.</p> | 08250-126 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Tot i la manca de dades concretes, la tradició oral afirma que es tractava de l'altar major de l'església de Santa Maria de la Tossa, que fou traslladat a l'església parroquial de Santa Margarida i aprofitat com a altar del Roser. Estilísticament pot ser datat a finals del segle XVIII.</p> | 41.5565600,1.6050200 | 383671 | 4601483 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70705-foto-08250-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70705-foto-08250-126-2.jpg | Física | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|99|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | |||||||||
| 70706 | Quadre de la mort de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadre-de-la-mort-de-sant-josep | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII | <p>Oli conservat a la capella de Sant Josep, dins de l'església parroquial de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'una pintura que representa la mort de Sant Josep, visible en estat d'ancià dins d'un llit, acompanyat per les figures de la Mare de Déu al cantó dret i de Jesús en estat d'adult, al cantó esquerre. Als peus de llit, contrapesant la importància de Jesús al quadre apareix l'arcàngel San Gabriel oferint una corona de flors al moribund. La part superior del quadre es troba ocupada per la figura de Déu envoltant d'àngels en un marc de núvols daurats. A nivell compositiu, l'artista a creat un marc triangular amb elements florals al centre del quadre, que envolten la Mare de Déu. A tocar de la Mare de Déu les flors són assutzenes, la flor que apareix com a atribut a la vara de Sant Josep, i que simbolitza la castedat masculina i el respecte i la protecció oferta a la Mare de Déu portadora del fill de Déu. Cromàticament, la pintura presenta una gran abundància de tons daurats, que s'observen al cel i a la túnica de l'arcàngel, així com de vermells, que apareixen especialment a les túniques. Aquesta dualitat cromàtica sobresurt d'un fons enfosquit i obscur al darrera. Al peu de la composició s'observa l'escut del terme municipal, amb els camps alternant un castell i les aigües.</p> | 08250-127 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'oli que es conserva a la capella de Sant Josep pot ser datat de forma aproximada al segle XVIII, i segurament fou fet la capella en la qual actualment es troba, i que es la única que conserva l'advocació original d'abans de la Guerra Civil. Actualment es desconeix el nom de l'autor del quadre.</p> | 41.5565600,1.6050200 | 383671 | 4601483 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70706-foto-08250-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70706-foto-08250-127-2.jpg | Física | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 96|98|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | |||||||||
| 70707 | Riu Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-anoia | <p>CALVO, A. M.; BARTROLÍ, M. GUARRO, J. (1983). Estudio de la microflora de las aguas superficíales del río Anoia. Col·lectanea Botànica, vol. 14.</p> | La degradació i la destrucció de la vegetació del riu Anoia es fa palesa en molts trams estudiats. Algunes de les causes d'aquesta són els horts i els camps de conreu que trobarem durant el recorregut, els dos marges, els incendis, etc, també la canalització de la zona del pont de can Mateu i l'extracció indiscriminada d'aigua.Tot i això, encara ens és possible trobar reductes amb la típica i característica vegetació palustre; molts d'aquests indrets s'han salvat de la seva degradació gràcies a la seva inaccessibilitat o a la impossibilitat d'ésser conreats. Per altra banda, el tram de llera entre la Creu del Maginet i vers llevant ha estat ordenat i arreglat recentment per convertir-se un passeig arbrat. | <p>El riu Anoia és la principal conca fluvial que travessa la Comarca de l'Anoia, a la qual dóna nom. El seu naixement es produeix en quatre deus entre Calaf i Argençola, i no és fins que no s'ajunten al municipi de Jorba, que es pot parlar pròpiament dit del riu Anoia. Desemboca al riu Llobregat al municipi de Martorell. La seva llargada és de 68 km., i recorre els municipis de Jorba, Igualada, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, la Pobla de Claramunt, Capellades, Sant Sadurní d'Anoia, Gelida i Martorell. El riu Anoia frega el terme de Santa Margarida de Montbui pel nord en sentit oest-est, i serveix per fer de línia fronterera entre aquest i el municipi d'Igualada. És a més a més, el destí de bona part dels torrents i rieres que travessen el terme. La vegetació està formada per espècies típiques d'aquest hàbitat com la canya (Arundo donax), el pollancre (Populus nigra), l'àlber (Populus alba), la freixa de fulla petita (Faxinus angustifolia), etc, que ocupen els marges dels rius i els torrents. A l'interior del riu trobem el canyís (Phragmatites australicus), la boga (Typhetum latifoliae i T. angustifolia) etc; també cal fer esment dels créixens (Apiuin nodiflorum, Nasturtiuin officinale), recol·lectats per fer amanides. També, dintre d'aquesta vegetació, ens cal fer esment de les espècies del gènere Cardus, de l'olivarda (Inula viscosa) i el llentiscle (Pistacia lendscus), totes elles productores de fruits i llavors tan importants per als ocells granívors i frugívors durant el seu pas postnupcial i a l'hivern.</p> | 08250-128 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Històricament el riu fou un dels eixos vertebradors de la comarca de l'Anoia, del qual rep el nom, i ha estat font d'aprofitament energètic, especialment per l'aprofitament del curs fluvial pel moviment dels molins fariners, paperers i bataners.</p> | 41.5798700,1.5987500 | 383190 | 4604079 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70707-foto-08250-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70707-foto-08250-128-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | |||||||||||
| 70708 | Torrent Garrigosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-garrigosa | <p>CALVO, A. M.; BARTROLÍ, M. GUARRO, J. (1983). Estudio de la microflora de las aguas superficíales del río Anoia. Col·lectanea Botànica, vol. 14. PALAU S. (1990) Els molins fariners hidráulics de Catalunya, 690 molins inventariats. Santa Coloma de Queralt.</p> | <p>El torrent Garrigosa és sens dubte el curs fluvial més important del terme de Santa Margarida de Montbui. Si bé el riu Anoia és més important i du més cabal, aquest només frega l'extrem nord del terme i serveix com a línia fronterera amb d'altres municipis. El torrent Garrigosa, en canvi, travessa el terme en sentit nord-sud, paral·lel a la serra de Miralles-Queralt, influint profundament en tot el paisatge i l'economia del sector de llevant del municipi, entre la Tossa de Montbui i la Serra de Santa Margarida. Pràcticament mai es queda sec si bé el seu cabal descendeix considerablement en els mesos més secs de l'any. Fortament aprofitat per l'ésser humà és d'aquest torrent que es va fer la captació, al segle XV, de l'aigua que transcorre pel rec que rega les hortes del nucli de Santa Margarida. També a les seves ribes s'instal·laren diversos molins. El seu naixement té lloc sota el Coll de la Portella i desemboca al riu Anoia però ja dins del terme municipal de Vilanova del Camí. A nivell paisatgístic és important, ja que per l'existència d'un bosc de ribera al llarg dels seu recorregut, es tracta principalment d'una verneda, amb albers, pollancres i altres espècies característiques, que destaquen enormement enmig d'un paisatge de conreus de blat. La verneda. És un bosc de ribera típic de torrents, i del curs alt i mig dels rius. Es troben a les riberes allà on la disponibilitat hídrica és sempre molt elevada i l'ambient és fresc. És un bosc dens on hi domina el vern (Alnus glutinosa) acompanyat del freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), l'avellaner (Corylus avellana) i de l'om (Ulmus minor). A l'estrat arbustiu hi trobem el saüc (Sambucus nigra) i el sanguinyol (Cornus sanguinea). La salzereda ocupa els marges dels rius i protegeix en els moments d'avingudes i la retenció del sòl, encara que també en pateix les conseqüències. Són representatius la sarga (Salix eleagnos), salze blanc (Salix alba), el saulic (Salix purpurea), etc. Es troba als rius i rieres de tots els estatges exceptuant el subalpí, quan la capa freàtica és molt fluctuant.</p> | 08250-129 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquest torrent ha estat ocasionalment aprofitat per la instal·lació d'indústria, especialment pel que fa als molins fariners. Al segle XVIII l'activitat farinera es substituïda en part per l'activitat paperera. Aquesta és una constant en molts molins d'arreu. A Montbui es té notícia del permís concedit el 1760 a Carles de Casanova, natural de Vilafranca, per procedir a construir un molí fariner, bataner o paperer en una propietat situada a les riberes de l'anomenada riera de Santa Margarida o torrent de la Garriogasa, en la proximitat del molí de l'Abadal. Els molins del polvo també eren moguts per l'aigua de la resclosa del torrent de la Garrigosa. A mitjans del segle XIX funcionaven encara un molí paperer mogut per les aigües del riu Anoia i altres cinc molins fariners moguts per les aigües procedents de la font de Sanahuja.</p> | 41.5567700,1.6007700 | 383317 | 4601512 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70708-foto-08250-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70708-foto-08250-129-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Just davant del nucli antic de Santa Margarida, en un sector entremig de pollandres, esbarzers, cues de cavalls i molses es troba la Font del Bufó. Altra de les fonts que neix al seu entorn és la Font Trobada. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | |||||||||||
| 70709 | Torrent d'en Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-den-feliu | <p>El torrent d'en Feliu és el de més llarg recorregut del terme de Santa Margarida de Monbui, recorre de sud a nord tot el cantó de ponent del terme municipal, entre la Tossa de Montbui i el seu límit ponentí. Neix als rodals de ca l'Amigó, on rep el nom de torrent de la Fou de Can Milà, i al seu pas per aquesta casa segueix el seu curs de sud a nord passant a tocar el veïnat del Coll de Guix, on passa a ser conegut com a torrent d'en Feliu, i fins a trobar-se amb la riera de Tous, una mica abans de que aquesta desemboqui a l'Anoia. Rep les aigües del torrent de Can Prim i del torrent del mas Boret. La vegetació característica del torrent és la verneda a la part més alta del torrent, entre el seu naixement i el Coll del Guix, i la gatelleda a mida que avança vers la riera de Tous, al seu darrer tram. La gatelleda es desenvolupa a la zona que pateix l'empenta de les avingudes i que s'inunda freqüentment. És formada pel gatell (Salix attrocinerea), el càrex (Carex pendula i Carex remota), i la cua de cavall (Equisetum telmateia) entre altres. És d'influència submediterrània i centreuropea.</p> | 08250-130 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La irregularitat i el poc cabal del torrent ha fet que tradicionalment no s'hagin instal·lat molins en aquest torrent.</p> | 41.5649700,1.5687800 | 380664 | 4602466 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70709-foto-08250-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70709-foto-08250-130-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | |||||||||||||
| 70710 | Torrent de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-les-bruixes-0 | <p>CALVO, A. M.; BARTROLÍ, M. GUARRO, J. (1983). Estudio de la microflora de las aguas superficíales del río Anoia. Col·lectanea Botànica, vol. 14.</p> | Pateix cert abandonament | <p>El torrent de les bruixes neix al sector nord del turó de la Tossa de Montbui, en una zona de bosquines de pi blanc, amb sotabosc de plantes aromàtiques . Prop de Can Bisbal rep les escorrialles del torrent de Can Bisbal i de la Rasa de la Font del Llop, formant un sol curs fluvial. Un cop passat Can Bisbal es dirigeix en sentit sudoest-nordest, on es troba lleugerament enfonsat provocant l'erosió de les margues toves i provocant la formació geològica coneguda com els Xaragalls de composició carbonàtica de color gris-blavós. Passat aquest tram es dirigeix al barri de Sant Maure, on entra ja canalitzat pel sector de ponent. És també conegut com a torrent Torres.</p> | 08250-131 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El cabal irregular d'aquest torrent no ha permès la ubicació d'indústries al voltant. Possiblement el nom de Torrent de les Bruixes li ha estat donat de manera popular pel fet de travessar una zona tant singular i geològicament excepcional com són els xaragalls amb les seves estranyes formes.</p> | 41.5678700,1.5915100 | 382565 | 4602757 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Conegut com a Torrent Torres | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | |||||||||||
| 70711 | Riera de Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-tous | <p>CALVO, A. M.; BARTROLÍ, M. GUARRO, J. (1983). Estudio de la microflora de las aguas superficíales del río Anoia. Col·lectanea Botànica, vol. 14. PALAU S. (1990) Els molins fariners hidráulics de Catalunya, 690 molins inventariats. Santa Coloma de Queralt.</p> | <p>La riera de Tous neix a Sant Martí de Tous i flueix separant els termes de Montbui i Tous i entre els nuclis del Saió i la Mallola, desembocant finalment en el riu Anoia. Les seves aigües foren aprofitades per a la instal·lació de molins fariners i paperers. El pas de la riera de Tous genera al seu entorn una vegetació formada per salzedes, pollancreres i vernedes. La verneda és un bosc de ribera típic dels torrents, i del curs alt i mig dels rius. Es troba on la disponibilitat hídrica és sempre molt elevada i l'ambient és fresc. És un bosc dens on hi domina el vern (Alnus glutinosa), acompanyat del freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), l'avellaner (Corylus avellana) i de l'om (Ulmus minor). A l'estrat arbustiu hi trobem el saüc (Sambucus nigra) i el sanguinyol (Cornus sanguinea). La pollancreda es troba a prop dels marges, on el nivell freàtic és molt alt. Apareixen el pollancre (Populus nigra), el freixe (Fraxinus angustifolia), i l'om (Ulmus minor). L'estrat arbustiu està dominat pels esbarzers (Rubus ulmifolius), l'arç blanc (Crataegus monogyna), etc.</p> | 08250-132 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El cabal de la riera de Tous ha fet que aquesta hagi estat aprofitada per a usos industrials, especialment pel que fa a la instal·lació de molins hidràulics. És conegut que al segle XVIII la zona de major implantació paperera al terme de Montbui es situava sobre les aigües de la riera de Tous i del riu Anoia. L'any 1790 Mateu Boix, fabricant de paper blanc de la Pobla de Claramunt, obtingué el permís per a construir dos molins, un de fariner i un altre de paperer, prop de la riera de Tous. Posteriorment, al 1800 el molí paperer fou venut a Francesc Romaní, fabricant de paper de Vilanova del Camí.</p> | 41.5818500,1.5685700 | 380678 | 4604341 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70711-foto-08250-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70711-foto-08250-132-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | ||||||||||||
| 70713 | Plana del Coll del Guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plana-del-coll-del-guix | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | <p>Planura agrícola que s'estén a ponent del terme de Santa Margarida de Montbui, al triangle que s'emmarca entre el nucli històric del Coll del Guix, el turó de la Tossa i el municipi de Sant Martí deTous. Es tracta d'una zona planera ocupada per camps de conreu, especialment de cereals, arbres fruiters i boscos de pi blanc. El valor paisatgístic d'aquest sector queda realçat per la seva presència propera a nuclis d'alta densitat de població com són el d'Igualada, i el barri de Sant Maure. Es tracta doncs, d'un paisatge humanitzat característic de les planes agrícoles de la Catalunya Central.</p> | 08250-134 | Coll del guix (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Al voltant del segle XV apareix esmentat l'existència d'un mas anomenat Coll del Guix. Amb tota seguretat el nom li devia ser donat per la seva ubicació geogràfica, un petit coll, i per les característiques geològiques dels sols del zona abundants en guix. Cal pensar que al voltant d'aquest primer mas s'aixecaren d'altres petites masoveries i que el conjunt seria l'origen del nucli veïnal del Coll del Guix, ja establert al voltant del segle XVII. Els plans del Coll del guix són el resultat paisatgístic de l'explotació de les terres del conreu dels voltants del nucli veïnal. A partir de la informació oral procedent dels veïns s'ha pogut precisar que les planes eren fins a mitjans de la dècada de 1950 ocupades per la vinya, lloc que actualment ocupa el cereal.</p> | 41.5633300,1.5625400 | 380141 | 4602293 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70713-foto-08250-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70713-foto-08250-134-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | ||||||||||||
| 70714 | Xaragalls de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xaragalls-de-la-tossa | <p>MASACHS V. (1981) Itineraris geològics per les comarques del Bages, Berguedà, Solsonès i Anoia. Pub. Del centre d'estudis geològics. Manresa. MATA PERELLÓ (1990) Inventari mineralògic de la comarca de l'Anoia. Revista Xaragall núm. 24. Manresa</p> | <p>Les formacions de xaragalls, en terme geològic badlands ( terres dolentes), ocupen una extensió considerable del municipi. Aquestes formes erosives generen un paisatge molt particular i de gran bellesa modelat a partir de l'erosió de materials més tous com lutites carbonatades o margues. Són dipòsits d'origen marí d'edat Eocè (Bartonià), propis de zones més profundes de l'antiga conca marina i proper a la línia d'esculls de la costa.</p> | 08250-135 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | 41.5690400,1.5918700 | 382597 | 4602886 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | ||||||||||||||
| 70715 | Fou de can Milà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fou-de-can-mila | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | <p>Barranc i avenc excavat per l'erosió ocasionada pel curs de l'aigua del Torrent d'en Feliu, que neix en aquest indret. L'erosió ve donada per l'alternança de capes dures de materials (terres calcàries) situades sobre capes més toves (margues), que són les que resulten afectades per l'erosió de l'aigua. El naixement del torrent dins l'avenc dóna lloc a una cascada d'aigua que es precipita pel barranc donant lloc al torrent. El cabal del torrent acostuma a ser estacional, sent més abundant en períodes de pluges intenses. La vegetació de l'entorn es troba formada per roures de fulla petita i pi blanc. A nivell de fauna, abunden els amfibis com la salamandra.</p> | 08250-136 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El nom de Fou de Cal Milà li ve donat per la presència propera de la casa de Cal Milà. Aquest mas apareix documentat als amillaraments del 1851 amb aquest nom, tot i que no es descarta que sigui més antic i fos capbrevat anteriorment amb un altre nom. TORRAS (1991: 31)</p> | 41.5462000,1.5493500 | 379009 | 4600409 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70715-foto-08250-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70715-foto-08250-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70715-foto-08250-136-3.jpg | Inexistent | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El torrent d'en Feliu és conegut al seu naixement com a torrent de Cal Milà, nom que també rep la fou. | 125|123 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | |||||||||
| 70716 | Fragment de retaule de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fragment-de-retaule-de-sant-antoni-abat | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XV | <p>Compartiment d'un retaule dedicat a Sant Antoni Abat de 143 x 51 cm. Es tracta de pintura al tremp feta sobre fusta.</p> | 08250-137 | Museu episcopal de Vic (08500 Vic) | <p>Aquest fragment de pintura hauria de tractar-se d'un retaule procedent d'algun altar dedicat a Sant Antoni Abat de l'antiga església de Santa Coloma, anterior a l'actual parroquial de Santa Margarida, que fou aixecada l'any 1600. Aquest retaule possiblement hauria estat ubicat en la nova església parròquia almenys fins a començaments del segle XIX. Ingressà al MEV abans de 1893.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70716-foto-08250-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70716-foto-08250-137-2.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Lluís Borrassà/Mateu Ortoneda | L'autoria del retaule no es clara. Mentre que tradicionalment s'ha atribuït a Lluís Borrassà, F. Ruiz Quesada ha suggerit que podria pertànyer a Mateu Ortoneda. | 93|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | |||||||
| 70717 | La Vinícola (edifici de l'Ajuntament) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vinicola-edifici-de-lajuntament | <p>CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. OLIVÉ I TOMÀS A (1982) 'Santa Margarida de Montbui. On posem l'Ajuntament?' a Anoia. Núm.3 (17 de setembre de 1982) pàg.3</p> | XX | <p>L'edifici de l'antiga Vinícola es troba format actualment per dues naus i una xemeneia situades a tocar del torrent de Torres o de Can Rafeques, i tancades parcialment per un mur que arrenca de la cantonada nord-est del conjunt, i que s'estén al llarg del sector est i sud de l'edifici. El mur de tancament arrenca presenta un portal format per una arcada feta amb fileres de maons disposats verticalment. El tram de mur que tanca el recinte pel sector est, sobre la riba del torrent, es presenta obert amb una seqüència de dobles finestres geminades, rematades a la part superior de forma arquitravada. Com a element decoratiu es juga amb l'efecte visual de l'arcada feta en maó sobre un mur de pedra fet amb parament irregular, amb la pilastra que gemina la finestra també feta en maó, i amb fileres de maó que omplen esgraonadament les cantonades superiors de l'obertura, com si es tractés de capitells. En l'interior del que devia ser el recinte de la vinícola s'aprecien actualment dues naus que guarden característiques similars. Una d'elles fou construïda en sentit nord- sud, mentre que l'altre va ser aixecada en sentit est-oest. Totes dues presenten una planta rectangular i s'adapten a les irregularitats del terreny. Ambdues presenten planta baixa, primer pis i un segon pis que sobresurt en alçada a la part central i que ofereix als dos edificis un aspecte basilical. Respecte a la coberta exterior, mentre la crugia central que s'aixeca amb el segon pis presenta una coberta a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. Les crugies laterals que s'aixequen fins al primer pis es cobreixen amb una teulada inclinada. Com a element decoratiu presenta un frontal rematat exteriorment de forma esglaonada amb maó, presentant una forma piramidal. Tot i que possiblement, la darrera reforma de l'edifici ha modificat parts d'aquesta façana, especialment a nivell de planta baixa, ha conservat com a element decoratiu les tres finestres dobles que s'obre a l'alçada del segon pis fetes amb maó, i que presenten una diferència d'alçada similar al del frontal de la façana, sent la central més alta que les laterals. Possiblement la façana que més conservi els elements decoratius originals, sigui la façana de la nau que s'aixeca en sentit nord-sud, on encara s'aprecien els frisos afegits de maó per sobre de l'arrebossat blanc, que recorren vertical i horitzontalment la façana, marcant les diferències entre pisos i espais. La nau que s'aixeca en sentit est-oest compta amb una façana posterior en la qual s'aprecia un pis soterrat que ha estat aixecat aprofitant el desnivell del terreny que s'observa en aquesta zona. Aquesta façana no guarda l'aspecte decoratiu de les altres façanes i es presenta oberta amb tres fileres de dos finestrals rectangulars, una per planta. La façana nord d'aquesta nau també presenta característiques pròpies, i roman oberta per dues sèries de finestrals rectangulars, un a l'alçada de la planta baixa i un altre a l'alçada del primer pis. En aquest sector de l'edifici s'aprecia el mur de mamposteria irregular, i la decoració ve donada pel maó, que reforça el perímetre de les obertures. Mentre que els finestrals de la planta baixa finalitzen a la part superior amb un arc escarser, els del primer pis guarden la similitud amb els dobles finestrals geminats del mur exterior Est. La façana sud d'aquesta nau fou totalment remodelada. Completa l'espai una xemeneia circular de maó vist que s'eleva entre les dues naus al sector Est de l'edifici. La part superior de la xemeneia compta amb elements decoratius florals fets amb el mateix maó. Tot i les reformes que l'edifici ha sofert, conserva l'aire modernista original, jugant amb la combinació entre maó vist i mur de paredat. A la planta semisoterrada es conserva encara l'antiga caldera de vapor de la fàbrica. Interiorment l'edifici ha estat totalment transformat i rehabilitat com a oficines destinades a acollir l'Ajuntament del Municipi.</p> | 08250-138 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Al 1904 la finca coneguda com La Falconera fou comprada per Joan Valls i Cos, banquer d'Igualada que junt amb tres socis construeix una fàbrica d'adobs. Al 1922 la finca i les edificacions són adquirides per la societat Canet i Sabater per a la fabricació d'alcohol, licors, compravenda de vins etc. La fàbrica en realitat era coneguda pels veïns de Santa Margarida com la 'Fassina del Canet'. La Vinícola era el nom que rebia la botiga que les propietaris tenien a Igualada. Al 1928 l'empresa passa a dir-se La Vinícola S.A. El 1942 B. Bassegoda dirigeix les obres de reforma d'una de les naus del complex. Des del 1980 l'empresa entrà en crisis i al 1988 fou adquirida per l'Ajuntament de Montbui. Al 1990-91 es realitzen les obres de rehabilitació per a destinar-ho com a seu de les dependències municipal. La nova portalada i el balcó són els elements més visibles d'aquesta nova adequació. Cal destacar la importància de tot el conjunt arquitectònic, entre la carretera de Valls i el Parc Central. Els arquitectes de la rehabilitació foren Miquel Adrià, Joan Fabregat, Ferran Bermejo.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 1904 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70717-foto-08250-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70717-foto-08250-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70717-foto-08250-138-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | ||||||||
| 70718 | Els Tints | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tints | <p>CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui.</p> | XIX-XX | Parts enrunades | <p>Conjunt industrial situat al barri de Sant Maure, a tocar del riu Anoia. Es troba format per un conjunt de dos naus industrials i alguns edificis annexos, envoltats perimetralment per un mur que els protegeix i que crea un espai interior que es converteix en pati i en espai de comunicació entre naus. El conjunt ocupa una important extensió dins el barri de Sant Maure, tenint com a limitació al nord el riu Anoia, a llevant el carrer del Pont, i a ponent el darrer tram del torrent d'en Rafeques, actualment cobert. Inicialment es poden distingir un conjunt de dos naus connectades entre elles mitjançant coberts, i orientades en sentit est-oest. Una d'elles es troba situada arran de la línia de façanes del carrer del Pont, i la façana forma part del mur exterior de protecció. La segona nau s'estén a continuació i arriba fins a l'extrem de ponent del conjunt industrial, formant part del mur de tancament de ponent, pel sector del torrent d'en Rafeques. Les dues naus es troben envoltades per pati a banda i banda i multitud de coberts auxiliars adossats entre les dues. Tot i els cossos annexos que en ocasions les distorsionen, les dues naus mantenen similituds constructives i arquitectòniques. Es tracta de naus de planta rectangular, cobertes a dues aigües amb teula, amb el carener paral·lel a les façanes. La construcció és feta en mur de mamposteria irregular, reforçada amb maó en alguns sectors, especialment als pisos superiors. Les dues compten amb planta baixa, primer i segon pis i s'obren amb un seguit de portes allindades a la planta baixa, que es corresponen amb finestres a nivell de primer i segon pis. Entre els dos edificis s'aixeca una xemeneia circular feta en maó. Respecte al mur perimetral, aquest ha estat alterat considerablement, mostrant obertures més recents que han estat tornades a tancar amb portes metàl·liques. L'accés al conjunt devia fer-se a través d'alguna d'aquestes portes, que permetia el pas al pati interior encimentat. Del mur destaquen especialment els trams nord i ponent, que segurament es corresponent als trams més antics. Es tracta d'un mur del qual forma part la façana d'una de les naus del conjunt, i és aixecat amb un parament fet a base de carreus de mida molt grossa disposats irregularment. Un seguit de quatre contraforts de ciment reforcen exteriorment l'estructura.</p> | 08250-139 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>No es tenen dades històriques sobre aquest conjunt industrial que inicialment no ha pogut ser associat a cap adoberia coneguda de l'entorn del riu Anoia. Cal pensar que fou aixecat a finals del segle XIX o començaments del segle XX com a fàbrica tèxtil i potser d'acabat de tints, d'on agafaria el nom popular amb el que es coneix. Possiblement, a nivell arquitectònic compta amb diverses fases constructives. A partir d'informació oral recollida s'ha pogut establir que abans de la Guerra Civil (1936-1939) ja era abandonat.</p> | 41.5762600,1.6111300 | 384216 | 4603662 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70718-foto-08250-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70718-foto-08250-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | ||||||||
| 70719 | Sant Maure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-maure | <p>CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. DOMIGO SANTACANA Francisco de A. (1966) 'Emigración a Santa Margarida de Montbuy'. Fiesta Mayor. S.p. DOMINGO SANTACANA Francisco de A. (1957) 'Operación suburbios' a Igualada núms. 799, 800, 801, 804, 816. Igualada</p> | XX | <p>Església de planta de creu grega, amb les cantonades reforçades amb carreus de pedra més regulars i un sòcol perimetral fet amb lloses de pedra disposades verticalment sobre el parament original. L'edifici presenta una orientació invertida, amb la capçalera principal mirant a ponent i la porta principal oberta a llevant. Com a element destacat, cal fer esment de la presència d'un cos quadrangular de grans dimensions que s'alça un pis en la intersecció entre la nau principal i el creuer de l'edifici. La coberta es fa a dues aigües en cadascuna de les crugies, i a quatre aigües al cos central de l'edifici. La façana principal ha estat afegida, i s'obre amb un portal acabat a la part superior amb un arc de mig punt. Destaca una llinda arquitravada entre la part superior dels brancals i l'arrencada de l'arc, que emmarca la porta. Tot el portal destaca per ser especialment estret. Per tota decoració, sobre el portal s'ha obert un ull de bou. Altres obertures es troben localitzades als extrems del braç que fa de creuer. Es tracta de dues finestres rectangulars molt estretes acabades amb arc de mig punt. El cos central sobre el creuer compta amb un conjunt de tres finestres obertes a cada cara, que presenten diferents mides, ja que s'adapten a la inclinació de la coberta de l'edifici. Els angles laterals, entre el creuer i la capçalera han estat aprofitats afegint cossos de petites dimensions i coberta inclinada, que són aprofitats com a rectoria.</p> | 08250-140 | Barri de Sant Maure (08271 Santa Margarida de Montbui) | <p>La tradició al culte de Sant Maure es remunta al segle XVI. Aquest mateix segle es va produir un important creixement demogràfic que va ser esmorteït per diversos brots de pesta. Per guarir-se de les epidèmies Montbui va fer vot de poble per posar-se sota la protecció de Sant Maure el 1596. És per aquest motiu, que dins l'església de Santa Margarida, una de les capelles es trobava dedicada a Sant Maure. L'església actual de Sant Maure va ser aixecada l'any 1966 fruit de les necessitats de les persones que es van assentar al nou barri crescut vora el riu Anoia a la dècada dels 1950 i 1960. Es desconeix si fou l'advocació a l'església el que donà nom al barri de Sant Maure.</p> | 41.5723700,1.6101800 | 384130 | 4603231 | 1966 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70719-foto-08250-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70719-foto-08250-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | ||||||||
| 70721 | Monument 'El bou de Montbui' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-el-bou-de-montbui | <p>CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. DOMIGO SANTACANA Francisco de A. (1966) 'Emigración a Santa Margarida de Montbuy'. Fiesta Mayor. S.p. DOMINGO SANTACANA Francisco de A. (1957) 'Operación suburbios' a Igualada núms. 799, 800, 801, 804, 816. Igualada</p> | XX | <p>Conjunt format per l'escultura d'un bou fet en fibra de vidre i acabat metal·litzat, de 3 metres d'alçada i 4 metres d'amplada, que s'aixeca sobre una base que és un casquet revestit en xapa d'un metre d'alçada. Totes dues peces tenen una estructura de tub de ferro imprimat. Quatre blocs de ciment sostenen el pes del conjunt. L'escultura es situa en una rotonda situada al mig del carrer central del barri de Sant Maure formant part de la carretera C-37 entre Igualada i el polígon industrial de la Tossa. En concret, a la rotonda existent a tocar de l'edifici de la Vinícola.</p> | 08250-142 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Dissenyat per l'escultor Manel Vidal i elaborat per l'empresa Futur. Vol representar la vinculació simbòlica entre el bou i la vila, considerat aquest com l'origen de la llegenda que dóna peu al nom de Montbui. En aquest sentit, es pretenia crear la identificació entre el bou i el municipi de Santa Margarida de Montbui. Va ser inaugurat per la fira del bou de l'any 2008.</p> | 41.5753900,1.6081200 | 383963 | 4603569 | 2008 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70721-foto-08250-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70721-foto-08250-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Manel Vidal | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | |||||||
| 70722 | Monument 'Cap del bou de Montbui' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-cap-del-bou-de-montbui | <p>CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. DOMIGO SANTACANA Francisco de A. (1966) 'Emigración a Santa Margarida de Montbuy'. Fiesta Mayor. S.p. DOMINGO SANTACANA Francisco de A. (1957) 'Operación suburbios' a Igualada núms. 799, 800, 801, 804, 816. Igualada</p> | XX | <p>Conjunt format pel perfil d'un cap de bou amb l'interior buit sobre el qual recauen unes banyes molt pronunciades. Reprodueix el perfil del bou que forma part de l'escut de Santa Margarida de Montbui, i simbolitza la vinculació del municipi amb els seu orígen etimològic, vinculat amb la llegenda del bou. Realitzat en ferro colat, es recolza sobre un basament quadrangular de pedra. L'escultura es situa sobre la rotonda que dóna accés al barri de Sant Maure a tocar del Pont Nou.</p> | 08250-143 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El monument fou encarregat pel consistori de Santa Margarida de Montbui a l'escultora igualadina Teresa Riba. Inaugurat temps després de la fira del Bou de l'any 2008.</p> | 41.5801700,1.6048700 | 383701 | 4604104 | 2008 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70722-foto-08250-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70722-foto-08250-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Teresa Riba | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | |||||||
| 70723 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-31 | XVII-XXI | <p>El diumenge de Pasqua a la sortida de la missa els nens de l'escola de primària de Santa Margarida de Montbui organitzen una cantada de caramelles basada en diverses cançons. En ocasions la cantada ha anat acompanyada d'alguns balls de caramelles.</p> | 08250-144 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Les caramelles eren organitzades antigament pel jovent de Santa Margarida de Montbui i es celebraven durant dos dies. El dissabte s'anava a cantar per les masies del terme, i el diumenge dins del nucli de Montbui. Actualment són organitzades per la parròquia de Santa Margarida pel diumenge de Pasqua, cantades a la sortida de la missa, a l'espai immediat a la plaça.</p> | 41.5565600,1.6050200 | 383671 | 4601483 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Difícil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | |||||||||||
| 70724 | Camí de la Serreta, de les Costes o de les Processons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-serreta-de-les-costes-o-de-les-processons | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. VICTORI I AGUILERA, F.; MARTÍ I FIGUERAS, J.(1974) La Tossa de Montbui, Història i llegenda, Patronat de La Tossa de Montbui, Igualada, 1974</p> | XV-XXI | <p>Conegut també com a camí de la Tossa, era camí que habitualment es feia servir per pujar al Turó. Es tractava d'un camí circular que sortia de la plaça de l'església del nucli antic de Montbui, i creuava l'actual carretera C-37. Des d'aquí s'iniciava l'ascensió pel primer tram conegut com a camí de les costes. Un cop a dalt, la tornada es feia baixant pel camí de la Serreta, que es troba situat a llevant de l'anterior, i per retornar a la plaça de l'església.</p> | 08250-145 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Possiblement es tracti del camí tradicional, tot i les possibles variants, que es feia servir des d'antic pels veïns del nucli antic de Montbui per accedir al cim de la Tossa i a l'església de Santa Maria de la Tossa. El caràcter d'església vinculada a la celebració del Roser fa que el camí hagués pres el nom de camí de les Processons, ja que es feia servir majoritàriament durant la processó d'aquesta festivitat. De forma habitual, permetia també la comunicació entre el nucli de Santa Margarida de Montbui i els camps de conreu situats al peu de la Tossa.</p> | 41.5526600,1.5872500 | 382182 | 4601074 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70724-foto-08250-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70724-foto-08250-145-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | |||||||||
| 70725 | Forn de ciment de cal Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ciment-de-cal-mateu | <p>PANAREDA I CLOPÉS JM (1996) Resum de geografia física de Catalunya. Ed.Eumo. RAURICH J. SANTACANA M (1982) L'activitat econòmica a l'àrea igualadina a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | La vegetació està cobrint de forma accelerada les estructures d'aquest antic forn, de tal manera que resulta difícil de veure. D'aquí uns anys corre el perill de perdre's definitivament. | <p>Restes d'una antiga estructura d'uns 4 m d'alçada corresponent a un antic forn de guix i finalment de ciment ràpid i de la cantera situada a la vora. Totes dues estructures es conserven a tocar de la riera de Tous, a l'altra banda de la carretera, davant de la casa de Can Mateu. Actualment, tot i la vegetació s'aprecien les restes d'una estructura quadrangular aixecada en mur de paredat irregular a base de pedra molt petita unida amb morter de calç. Al nord del cos principal s'adossa un altre cos semicircular aixecat també en pedra. La façana principal, sembla encarada a llevant on s'aprecia una obertura formada per una arcada apuntada reforçada en maó. A tocar d'aquesta estructura s'aprecia la cantera que talla verticalment la muntanya, deixant al descobert tota l'estructura geològica del turó.</p> | 08250-146 | La Mallola (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Al segle XIX havia estat un forn de calç reconvertit a forn industrial de guix. Tot i trobar-se en una propietat de la casa de Can Mateu, els propietaris de la masia no l'explotaven directament sinó que l'arrendaven a tercer a canvi d'un lloguer. Abandonat abans de la guerra civil.</p> | 41.5825300,1.5740700 | 381138 | 4604408 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70725-foto-08250-146-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | ||||||||
| 70726 | Casa del Carrer Anselm Clavé, 40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-anselm-clave-40 | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular situat a la cantonada del carrer Anselm Clavé i la Travessera Anselm Clavé. L'edifici es troba encarat a llevant, seguint la línia de façanes del carrer Anselm Clavé i compta amb planta baixa, primer pis i golfes. A nivell de planta baixa s'obre amb dos portals de mides diferents. Un dels portals dóna accés al primer pis destinat a vivenda, mentre que l'altre, de mida més gran i més ample, dóna accés a la planta baixa, destinada segurament a magatzem. Tots dos portals es troben acabats a la part superior amb un arc de mig punt. A nivell de primer pis destaca un balcó corregut protegit amb una barana de ferro i amb dues portes paral·leles. Aquestes, són dues obertures allindades sense cap decoració afegida. Les golfes de la casa ocupen la meitat posterior del segon pis, i es cobreixen amb un teulada a doble vessant. La meitat del segon pis es troba ocupada per un terrat que es protegeix amb un mur de mamposteria. El tram de mur que dóna al carrer Anselm Clavé és acabat amb un coronament inclinat a la part central. La façana lateral que dóna al carrer Travessera d'Anselm Clavé es troba sense arrebossar i s'obre a nivell de planta baixa i primer pis amb diverses finestres rectangulars sense cap decoració afegida. La part posterior de la casa es troba acompanyada per un pati posterior delimitat per un mur.</p> | 08250-147 | Nucli antic (08271 Santa Margarida de Montbui) | <p>El traçat de la nova carretera d'Igualada a Valls - construïda el 1895- feu, el centre de gravetat urbanístic del nucli de Santa Margarida comencés a desviar-se vers a la nova via de comunicació, constituint-se en el nou eixample del poble. A partir d'aquell moment, el poble s'estendrà cap a ponent. El 1923 es construïa el nou Ajuntament que contenia també les escoles públiques arran de la carretera, donant l'impuls definitiu a aquest sector. A tocar de l'anterior edifici, el 1924 es construïa l'Ateneu Agrícola Montbuienc. Tot i que no hi han dades al respecte, arquitectònicament, la casa és d'un estil similar a les del costat que conformen el carrer Anselm Clavé. Cal pensar que devia ser aixecada a l'entorn del 1930.</p> | 41.5570100,1.6029400 | 383498 | 4601536 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70726-foto-08250-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70726-foto-08250-147-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | |||||||||
| 70727 | Rellotge del campanar de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-del-campanar-de-santa-margarida | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XIX | <p>Mecanisme que formava part de l'antic rellotge del campanar de l'església de Santa Margarida conservat al Museu de la Pell d'Igualda i Comarcal de l'Anoia. Es tracta d'una caixa rectangular de ferro amb engranatges dentats i tres eixos dels quals pengen tres peces de pedra troncòniques lligades amb cordes. Les seves mides són 174 x 118 c 61 cm.</p> | 08250-148 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (C/Dr. Joan Mercader s/n 08700 Igualada) | <p>Aquest mecanisme fou introduït l'any 1800 al campanar de l'església, quan aquest fou dotat d'un rellotge mecànic. La construcció és atribuïda al manyà i rellotger Antoni Ratera d'Igualada, per un preu de 150 lliures. El mecanisme fou donat per Mossèn Francesc Espinal al Museu de la Pell d'Igualda i Comarcal de l'Anoia.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 1800 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Antoni Ratera | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | ||||||||||
| 70728 | Estela funerària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estela-funeraria | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1948) 'el abad-Obispo Oliva y los castillos de Montbui y Tous' Vida. Núm. 28. pàg.3 AMENÓS I ROCA Amadeu (1923) 'El nom de Montbuy i posicions del poble'. L'eco d'Igualada núm. 116. (27 de gener de 1923) pàg. 26. AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) 'Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida'. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163.</p> | XII-XIII | Molt erosionada | <p>Estela discoïdal de pedra amb base trapezoïdal i cap circular. Les seves mides són 91 x 34 x 20 cm. Compta amb una ornamentació a que omple el cap circular per un dels seus costats. Com a element decoratiu s'ha esculpit una creu grega actualment molt erosionada.</p> | 08250-149 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (C/Dr. Joan Mercader s/n 08700 Igualada) | <p>Es conserva al Museu de la Pell d'Igualda i Comarcal de l'Anoia. La seva procedència és desconeguda tot i que podria tenir a veure amb el conjunt monumental de la Tossa amb una datació medieval.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70728-foto-08250-149-1.jpg | Legal i física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 92 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | ||||||||
| 70729 | Bust de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bust-de-sant-pere | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1934) 'Dos retaules d'en Sunyer a Montbuy'. Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada. Núm.31. pàg. 108-110.</p> | XVIII | <p>Talla de fusta policromada representant un bust de Sant Pere, vestit de negre amb flors daurades i el cap girat cap a l'esquerra i una clau a la dreta. Les seves mides són 49 x 34 x 23 cm. Amb tota seguretat formava part d'un retaule o conjunt escultòric, potser de l'antiga capella dedicada a Sant Pere dins de l'església parròquia de Santa Margarida.</p> | 08250-150 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (C/Dr. Joan Mercader s/n 08700 Igualada) | <p>Es tracta d'una talla del segle XVIII, datada entre els anys 1718 i 1750, atribuïda a Josep Sunyer.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70729-foto-08250-150-1.jpg | Legal i física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Josep Sunyer | 96 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | ||||||||
| 70730 | Genollera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/genollera | XIX-XX | <p>Grup de dues genolleres utilitzades pel transport i realitzades en pell adobada i cosida. Es tracta de dos exemplars iguals, de forma triangular i angles arrodonits amb corretges per tal de ser lligades al cavall. Les seves mides són 21 x 26 cm.</p> | 08250-151 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (C/Dr. Joan Mercader s/n 08700 Igualada) | <p>Es tracta d'una donació efectuada pel Sr. Joan Vilaseca Soler al Museu del Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70730-foto-08250-151-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | ||||||||||
| 70731 | Barraca de vinya del Vinyeter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-vinyeter | <p>RIPOLL MASFERRER R (2003)'Les construccions en paret seca a l'Anoia' . Actes del Congrés Els paisatges de la Vinya (Manresa, 2003). Centre d'Estudis del Bages. Manresa. SOLÉ BONET, J (1998) ' La tècnica de la pedra seca' a Dovella núm. 29. Manresa.</p> | XIX | La volta es troba parcialment caiguda i en general tot el conjunt es troba envoltat de vegetació. | <p>Barraca de vinya de planta circular situada actualment al mig del bosc, a tocar del camí de les costes que ascendeix fins a la Tossa de Montbui. Es troba situada per tant al peu de la falda de la Tossa. Es tracta d'una construcció aixecada en pedra seca i coberta amb una falsa volta protegida amb terra, actualment mig esfondrada. L'element ha estat aixecat aprofitant el desnivell del terreny, de tal manera que una part de la construcció aprofita la falda de la muntanya. L'orientació de la barraca és cap a llevant.</p> | 08250-152 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El conreu de la vinya fou una de les activitats econòmiques practicades al terme de Montbui al llarg dels segles XIX i XX, estenent-se fins a les zones més planeres i fins la falda de la muntanya de la Tossa. La tècnica constructiva de la pedra seca és utilitzada des del neolític en construccions de caire popular. El seu màxim exponent en el medi rural són els murs i les barraques o cabanes, que en el cas de l'Anoia reben la denominació popular de 'barraques de vinya'. La construcció de barraques de vinya en pedra seca tenia com a objectiu la custòdia de les eines destinades al conreu. La dècada del 1940-1950 va motivar l'abandonament d'aquest conreu i de les construccions en pedra seca.</p> | 41.5541200,1.5841800 | 381929 | 4601240 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70731-foto-08250-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70731-foto-08250-152-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | ||||||||
| 70732 | Escultura 'L'Encisadora' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-lencisadora | <p>CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. DOMIGO SANTACANA Francisco de A. (1966) 'Emigración a Santa Margarida de Montbuy'. Fiesta Mayor. S.p. DOMINGO SANTACANA Francisco de A. (1957) 'Operación suburbios' a Igualada núms. 799, 800, 801, 804, 816. Igualada</p> | XX | <p>Escultura al començament del carrer Almeria representant la figura d'una noia jove encisada agafada d'una farola. La figura es troba realitzada en bronze amb la tècnica de la cera perduda. La seves proporcions són les d'una noia a mida natural.</p> | 08250-153 | Barri de Sant Maure (0871 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquesta escultura va ser realitzada per l'artista Manel Vidal als seus tallers de la Pobla de Claramunt i adquirida pel consistori de Santa Margarida de Montbui l'any 2007 amb l'objectiu d'ornamentar la zona del carrer Almeria. La figura no guarda cap simbolisme relacionat amb el municipi de Montbui, i el seu objectiu és purament figuratiu.</p> | 41.5788800,1.6049300 | 383704 | 4603961 | 2007 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70732-foto-08250-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70732-foto-08250-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Manel Vidal | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | |||||||
| 70733 | Bitllet d'Aigües Bones de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bitllet-daigues-bones-de-montbui | <p>http://www.recerques.iespana.es/documents/paper_moneda.pdf</p> | XX | <p>Conjunt de dos impresos de paper. Es tracta de dos vals d'una pesseta, sense numerar, emesos pel Consell Municipal d'Aigües Bones de Montbui. A l'anvers s'aprecia un cercle gris amb un cap de bou en relleu. Les seves mides són 5 x 7 cm.</p> | 08250-154 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (C/Dr. Joan Mercader s/n 08700 Igualada) | <p>L'alteració de les circumstàncies econòmiques, com a conseqüència de la guerra, afectaria en proporcions extraordinàries el ritme normal de l'activitat financera de Catalunya, que va derivar, entre altres coses, en una gran escassetat de moneda fraccionària. Aquesta escassetat s'observà ja des dels primers mesos del conflicte ja que hi hagué un intents atresorament de les monedes d'argent per part de particulars, que veien en la plata una seguretat davant la devaluació dels bens materials i la incertesa d'una guerra que es preveia llarga. Cal també assenyalar que el mateix govern contribuí a aquesta desaparició del numerari d'argent en retirar de la circulació totes les monedes que ingressaven a les seves arques, argent del qual tenien necessitat per a les compres de material a l'estranger. Aquesta situació va afectar tota la zona republicana de l'Estat Espanyol i a la totalitat del Principat de Catalunya. L'evident incapacitat del Ministeri d'Hisenda del Govern Republicà Espanyol, del que n'era titular a l'època Juan Negrín López, que pels motius que siguin no pogué complir amb la seva obligació, és a dir, dotar al territori republicà de moneda legal divisionària del Banc d'Espanya, provocà una greu pertorbació en la vida econòmica de cada dia, ja que esdevenia completament impossible poder tornar canvi o ajustar cap pagament a causa de la manca de moneda menuda. En canvi, la Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya, dirigida aquells mesos per Josep Terradelles i Joan, s'apressà a prendre una nova orientació, davant del caos que representava aquella manca de divisionari. Així, el mes de setembre de 1936 prengué la iniciativa de crear el Paper Moneda Nacional Català de curs legal a tot Catalunya, amb la mateixa consideració i poder liberatori que els bitllets del Banc d'Espanya, que fou molt ben acollit pel públic en general. Per part de la Generalitat, existí el propòsit de dotar a Catalunya de tot un sistema monetari propi que emetés paper moneda de tota l'escala de valors i es projectaren bitllets que anaven de les 1.000' - pessetes a 1 pesseta, passant per les de 25, 50, 100 i 500 pessetes de valor nominal, de les quals n'imprimiren diverses proves de colors i dissenys. Fou la persistència d'aquestes dificultats la que va originar el naixement i la proliferació d'un veritable allau de Vals i Bons particulars de baix valor intrínsec que gairebé la totalitat de comerços, botigues, entitats, sindicats, cooperatives, empreses, serveis públics de transport, etc. Es veieren obligats a crear per iniciativa pròpia per solucionar els seus problemes de canvi. Vals i bons que, naturalment, solament eren reconeguts com a tals pels particulars o corporacions que els havien creat. Així és que cada ciutadà tenia les butxaques plenes de paperetes o cartronets que l'obligaven a tornar a l'empresa que els hi havia donat si volien rescabalar el seu import i veient així anul·lada la seva llibertat comercial. Aquests vals, que adoptaren tota mena de formes i mides, eren generalment trossets de cartró amb el segell i/o signatura del qui els havia creat, amb el seu valor i raó social escrits mà o a màquina. Moltes entitats o comerços els feren imprimir, alguns força artísticament, i fins i tot estaven numerats i datats, donant-los així, un caràcter més 'legal'.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 1937 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | |||||||||||
| 70734 | Camí Vell d'Igualada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-digualada | <p>TORRAS I RIBÉ, J.M.(1991) Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494-1834), Rafael Dalmau Editors, Barcelona. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XV-XX | Parts desaparegudes | <p>Antic camí que des de la població d'Igualada menava al poble de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'una antiga via, actualment convertida en camí de terra que sortia del nucli antic d'Igualada i baixava recte fins al riu per la zona posterior de l'actual muntanya del Pi. Segurament el pont devia poder passar-se amb alguna antiga passarel·la fins a la zona on actualment es troba la Creu del Maginet. Des d'allà el camí ascendia per darrera de la muntanya del Pi seguint l'actual camí en direcció al molí del Polvo. A continuació el camí seguia proper al curs del torrent de Garrigosa fins a la zona propera a la Font Trobada, on devia travessar la riera. Actualment aquest tros de camí es troba interromput, en part per les obres de la nova variant d'Igualada- Vilanova del Camí. Des del sector de la Font Trobada es dirigia vers el Pla del Polvo i fins a empalmar amb l'actual camí de Vilanoveta o camí del Cementiri, entrant al nucli de Santa Margarida de Montbui pel carrer de Dalt. Des d'allà empalmava a la mateixa alçada amb el camí de la Llacuna. Actualment aquest camí es troba parcialment perdut, especialment al tros entre el molí del Polvo i la Font Trobada. El tros convertit en el camí del cementiri és una via de terra d'uns 3 metres d'amplada, que va fent-se més estreta i variable fins al sector de la Font Trobada. Al sector del molí del Polvo es torna a convertir en un camí ample fins a donar la volta al turó de la muntanya del Pi. Des d'aquest indret, el camí es converteix en un corriol que baixa fins a la creu del Maginet i fins al riu.</p> | 08250-155 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Tot i no tenir dades sobre aquest camí, podria tractar-se de l'antiga via de comunicació entre Igualada i Santa Margarida de Montbui, que servís per connectar des d'aquest sector amb l'antiga via de la Llacuna. Aquest era el camí més habitual utilitzat abans de l'obertura de la C-37, a finals del segle XIX . Testimonis orals consultats han confirmat que es tractava de l'antic camí utilitzat pels veïns per anar a Igualada, tot i que la majoria dels traginers que carregaven escorça i fusta per vendre a Igualada ho feien seguint la C-37 ja que era més fàcil dirigir-se vers Sant Maure i travessar el pont de Montbui. El camí va ser utilitzat per molts veïns fins a mitjans del segle XX. Els canvis en el traçat i les obres de la variant han desvirtuat bona part del traçat.</p> | 41.5569900,1.6090500 | 384008 | 4601525 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70734-foto-08250-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70734-foto-08250-155-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | ||||||||
| 70735 | Nucli del Coll del Guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-del-coll-del-guix | <p>TORRAS I RIBÉ, J.M.(1991) Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494-1834), Rafael Dalmau Editors, Barcelona. TORRAS I RIBÉ, J. M.(1979) La revolució industrial a la comarca de l'Anoia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona. TORRAS I RIBÉ, J.M(1993). La Comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Zamora i altres descripcions 1790-1797, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVI-XXI | <p>Veïnat format per una desena de vivendes i algunes edificacions destinades coberts agrícoles, quadres d'animals i altres tasques de caràcter agrícola. Aquest veïnat es troba situat en un petit collet a banda i banda de la carretera BV-2233, al km. 2,8 aproximadament, aprofitant un petit coll i una plana agrícola situada entre la Serra de la Planella, la muntanya de la Perera i el Serral de les Onze. El tipus de construcció existent es troba format per cases aïllades envoltades d'espais i construccions d'ús agrícola i ramader. Es tracta de construccions modernes, totes elles aixecades en el decurs del segle XX, tot i que algunes d'elles puguin tenir precedents més antics. La tipologia de les construccions són de caire residencial, de plantes quadrangulars o rectangulars, planta baixa i primer pis, tot i que algunes, com Cal Perelló puguin tenir segon pis i golfes. Moltes d'elles es troben tancades per murs perimetrals, que aïllen la propietat de la resta de cases. La totalitat d'elles són construccions fetes en maó i arrebossades, tot i que quedi alguna encara aixecada en mur de mamposteria irregular. Urbanísticament no formen cap carrer ni plaça, ni es troba ordenades seguint cap disposició. Algunes masies properes com La Caseta, Cal Casanelles o Cal Vilaseca, tot i ser hàbitats dispersos, són considerades també com part del veïnat del Coll del Guix.</p> | 08250-156 | Coll del Guix (08271 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els orígens del poblament medieval de Santa Margarida de Montbui es troben lligats a la construcció del castell de la Tossa de Montbui i la que fou en aquells moments església parroquial de Santa Maria, a mitjans del segle X. La seguretat oferta pel conjunt militar i eclesiàstic de la Tossa, va permetre consolidar la població pagesa al pla. Tradicionalment el poblament de Montbui ha estat des dels seus orígens dispers, amb dues agrupacions principals situades al Saió i a l'actual poble de Santa Margarida de Montbui, i amb un nombre divers de masos escampats per la geografia del terme. Els testimonis documentals sobre el nombre i el nom de les masies del terme és escàs fins al començament dels fogatges a mitjans del segle XIV. El 1462 eren censats 20 focs a Montbui. En nucli de Santa Coloma i el del Saió concentraven la meitat dels focs. La resta devia constituir la població de les masies, entre les quals apareixen el mas Gili, del Coll, de la Falconera i de la Font del Llop. Aquesta referència és la primera en esmentar el lloc del Coll del Guix, i cal pensar que el mas del Coll, indica la presència d'un mas en aquest indret com a origen de la població del futur nucli. A partir dels segle XVI l'existència de capbreus detallats permet ampliar el coneixement que d'elles es té. El veïnat del Coll del guix devia ser el resultat de l'agrupament de diverses masies als voltants dels segles XVII-XVIII aparegudes al voltant del Coll i de l'antic mas del Coll. El 1635 apareix capbrevat el mas del Coll del Guix per primer cop amb aquest nom, i de forma sistemàtica ho torna a fer als capbreus del 1685, 1727 i 1770. TORRAS (1991:30). Al Capbreu del 1685 hi figuren 2 cases al nucli del Coll del Guix. Altres cases com Can Marsal semblen construccions aixecades a l'entorn dels segles XVIII-XIX. Aquest veïnat seria conegut com el Coll del Guix, segurament per la seva proximitat a canteres de guix i les característiques geològiques del sòl. Actualment el veïnat del Coll del Guix es troba format per un seguit de quatre cases totes elles aixecades en el decurs de les darreres dècades. Les restes més antigues de vivenda es troben just al centre del veïnat i s'han destinat a quadres d'animals. Les cases actuals del cal Perelló del Guix i la de cal Marsal són construccions de la dècada del 1940; i la resta pertanyen a les dècades finals del segle XX.</p> | 41.5649500,1.5611200 | 380026 | 4602475 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70735-foto-08250-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70735-foto-08250-156-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Els entorns del nucli del Coll de guix són un indret d'interès geològic on han estat recollits elements fòssils marins , alguns dels quals es troben dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia, entre els quals figuren: -Caragol mesogastropodo, Cephalaspidae Bullidae, Mesogastropoda coleostynilidae, Staurida Axophyllidae, Favositida favositidae, Staurida Axophyllidae, Scleractinia favidiae, Staurida Lithostrotionidae, Scleractini Monlivaltiidae. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | ||||||||
| 70736 | Pont de la riera de Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-riera-de-tous | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991)'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Aixecat sobre la riera de Tous, a tocar del molí conegut com del Marxantdones o La Fabriqueta, és una estructura aixecada en mur de mamposteria irregular amb els extrems reforçats amb ciment. Compta amb cinc arcades de mig punt que es recolzen directament sobre pilars rectangulars. Sobre el pont passa la carretera que es dirigeix al Saió i al Coll del Guix.</p> | 08250-157 | La Mallola (Santa Margarida de Montbui) | <p>Tot i que no hi ha documentació al respecte possiblement es tracta d'un pont aixecat al mateix moment que el Pont de Montbui o el Pont de Can Mateu. Sembla que es va construir entre els anys 1960 i 1961.</p> | 41.5797300,1.5608000 | 380026 | 4604116 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70736-foto-08250-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70736-foto-08250-157-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-06-30 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | |||||||||
| 70737 | Tradició de lligar una cinta a Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-de-lligar-una-cinta-a-santa-anna | <p>ESPINALT F (1958) ' El Ceió' a Santa Margarida de Montbuy. Fiesta Mayor. Sp. GONZÁLEZ D. (2010, març) http://historiamontbui.blogspot.com/ TORRAS I RIBÉ, J.M(1993). La Comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Zamora i altres descripcions 1790-1797, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona.</p> | En desús | <p>Alguns veïns del Saió han recordat la vella tradició existent segons la qual les dones que desitjaven un embaràs i trigaven en aconseguir-ho anaven a la capella de Santa Anna del Saió i lligaven una cinta a la imatge de Santa Anna, desprès pregaven per que l'embaràs tingués lloc i es feia una ofrena, normalment uns grans de blat, fruits secs o pipes.</p> | 08250-158 | El Saió (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquesta tradició s'ha mantingut fins a les darreres dècades en que encara els veïns recorden algun cas. Les dones que hi anaven a pregar a Santa Anna del Saió no eren únicament veïnes de Montbui sinó també dels pobles veïns.</p> | 41.5769700,1.5639500 | 380284 | 4603805 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70737-foto-08250-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70737-foto-08250-158-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | |||||||||
| 70738 | Font de can Passanals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-passanals | <p>CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. DOMIGO SANTACANA Francisco de A. (1966) 'Emigración a Santa Margarida de Montbuy'. Fiesta Mayor. S.p. DOMINGO SANTACANA Francisco de A. (1957) 'Operación suburbios' a Igualada núms. 799, 800, 801, 804, 816. Igualada</p> | XX | <p>Font urbana situada a la cantonada del carrer del Pont, on aquest fa la corba que descendeix cap al riu, a la cruïlla amb el carrer Pare Maties i pujada Castella, dins del nucli urbà de Sant Maure. La font es troba orientada al sud-oest, al peu d'un espai sense urbanitzar i consta d'una estructura quadrangular formada per un dipòsit d'aigua a la part superior, i la pica a la part inferior. Arran de vorera, aquesta estructura presenta un frontó on destaca la part de la meitat superior fet amb maó on s'obre una doble porta metàl·lica que permet l'accés al dipòsit. La part inferior del frontó és feta en ciment i destaca una pica semicircular de 50 cm d'alçada que sobresurt. Aquesta pica es recolza sobre un peu estriat també de ciment. A banda i banda de la pica s'han adossats dos bancs correguts fets també amb ciment. El tram inferior del frontó es prolonga amb un mur de ciment que sobresurt pel cantó dret en direcció a ponent. Es crea així un petit angle que protegeix la font. Com a element decoratiu, l'acabament superior del frontó es corona amb un semicercle fet amb ciment, dins del qual s'ha inscrit la data de 1975.</p> | 08250-159 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La font actual va ser feta per la brigada municipal a la dècada del 1980, tot i que ja existia l'antecedent des del 1975. Al moment de la construcció era alimentada per un dipòsit situat a la part superior. L'any 1990 va ser connectada a la xarxa pública.</p> | 41.5739600,1.6105600 | 384164 | 4603407 | 1975 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70738-foto-08250-159-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 | ||||||||
| 70739 | Serra de Garrigosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-garrigosa | <p>TORRAS I RIBÉ, J.M.(1991) Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494-1834), Rafael Dalmau Editors, Barcelona. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | <p>Serra situada a l'extrem sud-est del terme de Santa Margarida de Montbui, entre la serra de Collbas i el torrent de la Garrigosa. Aquest accident geogràfic discorren en sentit nordest-sud-oest, a continuació de la serra de Santa Margarida i fins al Coll de la Portella. Es tracta d'un espai poblat principalment per un bosc de pi blanc i un sotabosc d'arbusts. També trobem grups boscosos com ara alzines i rouredes. Entre d'altres espais destaca l'Obaga de l'Alemany, vinculada a la propera casa de Ca l'Alemany. Al peu de la serra transcorre el camí de la Llacuna.</p> | 08250-160 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'abundància de pi blanc s'explica bàsicament per l'explotació intensiva que es va fer d'aquest bosc fins a la dècada del 1940-1950, associada a les tasques d'explotació del bosc: arrencament d'escorces, llenyataires, carboners etc.. Aquesta explotació intensiva del bosc, va ser la causa de la renovació constant de la vegetació, i del fet de no trobar arbres d'edat avançada. Al llarg de la dècada del 1950 i 1960 els treballs relacionats amb el bosc es van anar abandonant i va ser la causa del creixement del sotabosc.</p> | 41.5422500,1.5839500 | 381888 | 4599923 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70739-foto-08250-160-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 04:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 163,71 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/