Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 70581 | Creu del Maginet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-maginet | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XIX | <p>Monument commemoratiu situat al marge dret del riu Anoia, a tocar de la llera del riu. El monument es troba format per un basament quadrangular, creat amb carreus de pedra rectangular units amb ciment, de 73 cm d'amplada per 120 cm d'alçada. Sobre aquest basament s'alça una estructura piramidal monolítica de 32 cm d'alçada per 36 cm d'amplada a la part superior. Sobre aquesta estructura s'alça un petita base, també monolítica, de 30 cm d'amplada per 15 cm d'alçada, sobre la qual recau una creu llatina de ferro de considerable alçada, pintada en color negre, amb els extrems dels braços treballats. A la cara de ponent del basament inferior es llegeix la següent inscripció: ' Teresa Lliró a su amado esposo Magín Rabell que murió en este lugar el 18 de enero de 1904. EL obispo de Vich Dr. José Torras y Bages concedió 50 dias de indulgencia por todo acto de piedad en sufragio del alma del difunto'.</p> | 08250-2 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El nom de la creu de Maginet ve perquè s'erigí en lloc on va morir d'accident Magí Rabell el 18 de gener de 1904. L'aixecament i consagració del monument devia produir-se poc desprès d'aquest esdeveniment. La iniciativa fou de la seva esposa Teresa Lliró.</p> | 41.5759600,1.6195800 | 384920 | 4603617 | 1904 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70581-foto-08250-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70581-foto-08250-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Històricament, Magí Rabell fou un veí d'Igualada que morí accidentalment mentre provava un arma de foc amb un altre veí. El lligam d'aquest personatge amb Santa Margarida de Montbui és nul, però l'accident tingué lloc en territori montbuienc, i actualment forma part del paisatge habitual de la llera del riu. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||
| 70603 | Molí de Baix de can Planell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-de-can-planell | <p>DOUET J. (2008) Memòria dels molins fariners del mas del Polvo. Arqueociència Serveis Culturals,SL. PALAU S. (1990) Els molins fariners hidràulics de Catalunya, 690 molins inventariats. Santa Coloma de Queralt.</p> | XV-XVII | <p>El molí de Baix de Can Planell consta actualment d'una sala quadrada amb teulada de quatre vessants i l'entrada a la façana de ponent. A l'interior es troba cobert per una volta esfèrica on s'aprecien els forats de les bigues del sostre, i una secció sobre l'entrada. La cúpula està construïda de pedres petites i la seva forma ve donada en pasta per un encofrat. Altres elements testimonis de l'ús domèstic d'aquest espai són un forn de pa, una aigüera i uns armaris dins del gruix dels murs perimetrals. Al vessant nord, una escala exterior baixa cap a l'entrada del semisoterrani, suposadament l'antic casal o sala de les moles, aquesta és actualment una sala amb volta de canó on s'hi troben indicacions d'una escala pujant a l'habitatge. Fins que no s'hagi realitzat l'excavació i la documentació dels nivells inferiors, la interpretació de les funcions dels diferents espais queda incompleta. No obstant això, sembla que hi hagi un carcabà on estava ubicat el rodet, i que l'aigua passava des de la bassa sota el molí a través del carcabà i que continuava cap al torrent a l'est. DOUET (2008:4). Les investigacions dutes a terme amb excavadora van posar al descobert els probables murs de retenció de dues basses. Un mur es troba paral·lel amb la façana de tramuntana del molí de Dalt. L'altre en la configuració d'U és al davant de la façana principal del molí de Baix, i forma part d'un dipòsit que l'avi de la propietària actual havia omplert fa anys amb terra. DOUET (2008:4)</p> | 08250-24 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La primera referència documental del molí pertany a una escriptura conservada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó de l'any 1640. La resta d'escriptures que tracten de la propietat es troben conservades a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. Els resultats de la intervenció va permetre conèixer el funcionament del molí de Baix. Un estudi previ indicava que el conjunt pertanyia al segle XVII, i la intervenció arqueològica ha deixat clar que no existeix cap altre conjunt d'aquestes característiques a Catalunya. Des de finals del segle XVIII es produí el pas dels molins fariners a les fàbriques de paper i més endavant a la tèxtil. El conjunt de Can Planell sembla que va patir l'oblit al llarg del segle XIX, l'explotació farinera es reconvertiria posteriorment en masia de caràcter agrícola, encara en ús. Les conclusions més destacades de l'estudi són, que l'espai original s'ha mantingut, i que tan sols destaca la transformació de la bassa del molí de Baix en un prat de conreu al segle XX. Durant el mes d'abril del 2008 es va dur a terme una intervenció arqueològica en el molí de Baix de Can Planell degut a la intenció per part dels propietaris de realitzar-hi una rehabilitació. La propietat tenia intenció de adequar i restaurar l'explotació farinera formada per un conjunt de dos molins construïts sobre un sistema hidràulic amb infraestructura subterrània (carcabans i mines) una resclosa, rec i pous. La finalitat d'aquesta rehabilitació és de convertir-ho en un espai de cara al públic.</p> | 41.5696300,1.6167000 | 384668 | 4602918 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70603-foto-08250-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70603-foto-08250-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70603-foto-08250-24-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El molí de Baix presenta una estructura arquitectònica força original i peculiar al disseny d'un molí fariner, per les seves mides, per la forma de la teulada i per tenir l'entrada a la façana de ponent. L'edifici constava de tres espais: el pis superior, la sala de les moles i el carcabà. A diferència del molí de Dalt no existia salt d'aigua, sinó que la canal estava situada a pocs centímetres d'alçada del rodet i en l'extrem del molí. El molí de Baix, representa una solució arquitectònica força original al disseny d'un molí fariner, per les seves mides i per la forma de la teulada. La construcció de la cúpula és especialment interessant i mereix una examinació detallada. Malgrat l'estat incomplet de les investigacions arqueològiques, sembla que consta d'un habitatge petit, la sala de moles i el carcabà amb rodet. Juntament amb el molí de dalt, el conjunt és conegut com a Molins del Polvo, Molins de Can Planell o Molins de la Font Trobada. | 94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||
| 70623 | Molí de Dalt de can Planell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-de-can-planell | <p>DOUET J. (2008) Memòria dels molins fariners del mas del Polvo. Arqueociència Serveis Culturals,SL. PALAU S. (1990) Els molins fariners hidràulics de Catalunya, 690 molins inventariats. Santa Coloma de Queralt.</p> | XVIII-XXI | Actualment l'estructura del molí ha estat reconstruïda i posada novament en funcionament pels propietaris de la casa amb finalitats educatives. | <p>El molí de Dalt forma part, juntament amb el molí de Baix, d'un conjunt de dos molins coneguts com a molins de Can Planell, molins del Polvo o molins de la Font Trobada, que comparteixen estructures. Un i altre es troben separats una seixantena de metres. Entre ells es situen les basses d'aigua que eren omplertes amb l'aigua sobrant del molí de Dalt. Aquest molí captava l'aigua d'una resclosa situada a escassos metres, entre el torrent de Garrigosa i el molí. L'aigua era dirigida vers la planta del soterrani de l'edifici actual, on es trobava situada la roda i l'eix del molí. La ubicació d'aquestes peces era en un espai rectangular allargat cobert amb volta de canó. Aquest eix es trobava connectat amb la sala de les moles que s'ubicava a la planta baixa de l'edifici. L'aigua sobrant del moviment de la roda era reconduïda a través d'un rec fins la bassa exterior de la casa. Sobre l'estructura del molí s'aixeca un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Exteriorment l'edifici es troba arrebossat amb ciment sense pintar, i el parament només s'observa en les estances interiors. Es tracta d'una construcció fet en mur de paredat irregular, tot i que no es descarta l'existència de maó en alguns trams superiors. L'edifici compta amb planta semi soterrada, planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba encarada a llevant i precedida d'un espai planer. L'accés a l'edifici es fa mitjançant un portal adovellat acabat en un arc escarser que es recolza sobre uns brancals fets amb carreus quadrangulars. L'estructura del portal en pedra vista sobresurt de l'arrebossat de la façana. A nivell de primer pis a la façana principal s'obre una finestra balconera, que s'escau sobre el portal, i dues finestres quadrangulars a banda i banda. Al pis de les golfes s'obren quatre finestres quadrangulars que s'escauen sota l'aler de la teulada. La façana de migdia s'obre a nivell de primer pis amb una finestra balconera i dos finestrals acabats amb arcs de mig punt. A nivell de golfes s'obren dues grans finestres rectangulars i una de més petita. L'edifici compta amb una sortida a la façana del darrera, orientada a ponent, formada per un portal adovellat acabat amb una arcada molt rebaixada. A ponent, s'adossen diversos cossos destinats a magatzems i feines auxiliars de la casa.</p> | 08250-44 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El Molí de Dalt es correspon a una cronologia del segle XVIII. L'any 1726 era propietat de Batista Freixes. Com a edifici, aquest podia haver estat originalment més petit, ja que a nivell de planta baixa, a l'interior, s'observa la presència d'un mur molt més gruix amb un portal que divideix l'espai de la planta baixa en dues grans sales. Podria ser que al finals del segle XIX l'edifici hagués sofert una ampliació considerable que afegís un altre cos a la part posterior de la casa i aixequés els dos pisos superiors. El nom de molí del Polvo és d'origen desconegut, ja que com a tal la seva funció era la de molí fariner. Al segle XIX fou propietat de l'amo de la torre Cabòries i desprès passa a ser propietat de les 'Aigües Artés'. L'any 1926 fou venut i encara continua en mans dels seus descendents.</p> | 41.5696800,1.6159900 | 384609 | 4602925 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70623-foto-08250-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70623-foto-08250-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70623-foto-08250-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||
| 70720 | Torre del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-pi-0 | <p>CARNER BORRÀS, A. (1969) L'entrada dels carlins a Igualada, 17 i 18 de juliol de 1873, Rafael Dalmau editor, Barcelona. Http://historiamontbui.blogspot.com/ http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-137.htm</p> | XIX | En runes | <p>Estructura d'antic us militar consistent en una construcció aixecada en mur de mamposteria irregular format per grans carreus sense tallar, units amb morter, i barrejant en ocasions fragments de maó. Actualment s'aprecien restes d'una muralla exterior que carenejava la part superior del turó, guardant una forma potser octogonal i delimitant un espai interior. Dins d'aquest espai, s'observa al centre una estructura circular, que s'eleva amb un sòcol de pedra, i que es prolonga a la part central amb restes de dos murs més prims- aixecats en sentit est-oest- que guarden les mateixes característiques constructives que la resta del conjunt. Les obertures dels murs, obertes a l'est i a l'oest, es troben reforçades amb fileres de maó. Ambdós murs creen un espai rectangular a l'interior, que es troba revestit amb rajoles de terra cuita. L'estat de degradació en el qual es troba el conjunt impedeix definir exactament l'ús de l'estructura i els espais interiors.</p> | 08250-141 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'estiu de 1871, durant la tercera Guerra Carlina, Montbui i Vilanova del Camí es convertiran, sense voler-ho, en els espais militars des d'on s'iniciarà la conquesta d'Igualada per part de les tropes carlines. Pel que fa a Montbui, els carlins es situaran a les immediacions de la vil·la d'Igualada i hi entraran finalment entre els dies 17 i 18 de juliol. Desplaçats aquests per les tropes regulars liberals, la Milícia Nacional dirigida pel Xic de la Barraqueta, acamparà a l'agost on primer es situaren les tropes carlines, això és a l'actual nucli de Sant Maure. La sagnant entrada de les tropes carlines a Igualada va fer que les autoritats militars recuperessin un vell projecte de fortificació militar de la vil·la, abandonat després de l'acabament de la primera carlinada. Aquest consistia en la construcció de dues fortificacions que tenien com a objectiu fer de guaita sobre els principals punts d'entrada a Igualada (això és el pla de Sant Magí i el riu Anoia) i de primera defensa davant de qualsevol atac. Així és com s'inicia la construcció del Fort de Sant Magí, al terme d'Òdena, i el més important fort d'Isabel II, dins del terme de Montbui. Aquest, constarà d'una torre octogonal situada a la muntanya del Pi, d'on obtindrà el nom amb que serà conegut popularment, i que estarà dotat d'artilleria i d'una petita tropa voluntària. Inaugurat l'abril de 1873 la seva importància militar serà escassa degut a l'acabament de la guerra el 1874. Una antiga fotografia conservada mostra una estructura sòlida, de planta circular i coronada amb troneres. A finals del segle XIX i començaments del segle XX fou utilitzada com a torre del telègraf. Al llistat de les torres del telègraf de Catalunya apareix com la núm. 9 de la línia Barcelona-Lleida i era coneguda amb el nom de Torre d'Igualada. El fort es mantindrà en un acceptable estat de conservació fins la dècada del 1960 en que un individu el desmuntarà pedra per pedra per tal d'obtenir materials de construcció barats, que aniran a parar a Igualada i també a Sant Maure.</p> | 41.5735300,1.6146600 | 384505 | 4603354 | 1873 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70720-foto-08250-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70720-foto-08250-141-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-12-19 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||
| 70580 | Camí Vell de la Llacuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-la-llacuna | <p>MIRALLES I SABADELL F i altres (2002) Els camins ramaders del Vallès Occidental. Ponències Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. 2002. www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/70466/86565</p> | XIV-XXI | <p>Antic camí que des del nucli antic de Santa Margarida de Montbui es dirigia a la població de la Llacuna. Aquest camí seguia el curs del torrent de Garrigosa, als peus de la serra de Santa Margarida i travessava el terme municipal en sentit nord-sud. Dins del poble de Montbui enllaçava amb el camí que d'aquesta població menava a Igualada i es convertia, per tant, abans de la construcció de la C-37, en la principal via de connexió entre Igualada i el Penedès, passant per Santa Margarida de Montbui i la Llacuna. A l'alçada de la masia de Can Vidal es convertia en l'antiga carrerada ramadera de la Llacuna. Actualment es tracta d'un camí planer de terra, que discorre al peu de la Serra de Santa Margarida, entre aquesta i el torrent. La seva amplada és variable, entre els 3 i 4 metres, travessant en alguns sectors el bosc, a la part baixa de la Serra. Al marge dret del camí discorre, durant bona part del traçat el rec .</p> | 08250-1 | (08710 Santa Margarida de Montbui ) | <p>Aquest camí ha estat la principal ruta de comunicació del nucli de Montbui vers al sud. Històricament ha estat identificat com a part de l'antiga carrerada de la Llacuna, utilitzada en les rutes de transhumància dels ramats vers al Penedès. Segons Miralles, aquesta carrerada era un gran branc del camí de la Segarra que, a l'indret del cementiri de Pinós, trencava cap a l'Alt Penedès. El seu itinerari, a grans trets, segons Miralles, era el següent: el cementiri de Pinós, el castell de Boixadors, Can Verges, La Llavinera, Can Passada, Pedrafita, Briançó, Sant Genís, Cal Cansalada, els boscos del Vidal, Françola, la Llacuna, coll de la Barraca, Guardiola de Font Rubí, la Granada les Cabòries, Olesa de Bonesvalls i Begues. MIRALLES (2002:32) En tot cas no sabem exactament quin era el seu recorregut entre el mas Cal Cansalada i els boscos del Vidal, si el camí es feia a través del poble de Santa Margarida o devia passar als peus de la Tossa. Tot i que durant segles va ser la principal via de comunicació cap al sud, des de la construcció de la carretera C-37, a començaments del segle XX, va deixar de ser utilitzada. Actualment només és considerada com un espai de lleure per ciclistes i excursionistes.</p> | 41.5601700,1.6135900 | 384392 | 4601872 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70580-foto-08250-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70580-foto-08250-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70580-foto-08250-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Ferran Miralles opina que la via rebia el nom de via Mercadera i formava part del Camí de Sant Jaume. Aquest fet no ha pogut ser comprovat. | 85|94|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||
| 70672 | Festa de Sant Joan del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-joan-del-pi | <p>DOMINGO SANTACANA Francisco de A. (1957) 'Operación suburbios' a Igualada núms. 799, 800, 801, 804, 816. Igualada DOMIGO SANTACANA Francisco de A. (1966) Emigración a Santa Margarida de Montbuy. Fiesta Mayor. S.p.</p> | XX | <p>Coincidint amb la festivitat de Sant Joan, dia 24 de juny, el barri del Pi de Montbui celebra la seva Festa Major, organitzada per l'Ateneu del Pi i l'Ajuntament. La festivitat inclou activitats esportives, espectacles per a grans i petits i culmina amb una arrossada popular.</p> | 08250-93 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | 41.5749000,1.6121900 | 384302 | 4603510 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||||||
| 70610 | Font Trobada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-trobada | XX | En mal estat | <p>A la Font Trobada s'hi arriba des del Nucli Antic i des del Nucli Urbà pel camí del cementiri, equidistant de cada nucli. Actualment la font consta d'un canyo encastat en un carreu rectangular, que juntament amb altres forma una petita resclosa al mig del mateix torrent Garrigosa.</p> | 08250-31 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Podria tractar-se d'una de les fonts tradicionals de Santa Margarida. Amb tot, l'estructura és molt contemporània. Actualment es troba lligada a la propietat del molí del Polvo. Aquesta font tenia un gran desmai al costat però recentment es va morir. Actualment les properes obres de la variant d'Igualada han fet més difícil l'accés i han modificat el paisatge de l'entorn.</p> | 41.5646600,1.6122000 | 384284 | 4602373 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70610-foto-08250-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70610-foto-08250-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70610-foto-08250-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Per la seva proximitat al barri de Sant Maure, els darrers anys, la font s'ha convertit en un lloc habitual de passeig i caminades. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||
| 70611 | Pont Petit de la Palanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-petit-de-la-palanca | <p>GÓMEZ MENÉNDEZ J.L. (1970) Proyecto de construcción de un puente sobre el rio Anoia. Ayuntamiento de Santa Margarida de Montbui.</p> | XX | <p>Pont de tram recte de 3 metres d'ample format per dues arcades de 17,5 metres de llum cadascuna fetes en formigó. A més de l'amplada del vial, el pont compta amb voreres a banda i banda de 1,5 metres d'amplada. El pilar central del pont és d'un metre d'ample i 5,50 alçada.</p> | 08250-32 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els antecedents d'aquest pont es troben en una antiga passera de fusta de 6 metres de llargada seguit de pilones, que unia Igualada per la baixada de Sant Nicolau, amb el terme de Santa Margarida pel barri de Sant Maure. Aquesta passera es trobava a uns 430 metres riu avall sobre l'Anoia del pont de Montbui i la carretera C-37. En la dècada del 1970 el trànsit que suportava era molt gran degut al gran creixement que havia tingut el barri de Sant Maure i al fet de que la pràctica totalitat dels seus habitants treballaven a Igualada i feien ús diari de la passera. Aquesta passera els permetia el pas directe a Igualada sense haver de donar la volta pel pont de Montbui. A més a més, les riuades d'estiu i tardor acostumaven a fer-la malbé. El 1964 i 1966 es redactaren sengles projectes per la construcció d'un pont format per dues arcades de maó, però tots dos foren desestimats. L'any 1970, degut a l'increment d'indústries, es va considerar la construcció d'un pont pel transit de vianants i de camions lleugers.</p> | 41.5762300,1.6116700 | 384261 | 4603658 | 1970 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70611-foto-08250-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70611-foto-08250-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | José Luis Gómez Menéndez, enginyer de Camins i ponts. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||
| 70718 | Els Tints | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tints | <p>CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui.</p> | XIX-XX | Parts enrunades | <p>Conjunt industrial situat al barri de Sant Maure, a tocar del riu Anoia. Es troba format per un conjunt de dos naus industrials i alguns edificis annexos, envoltats perimetralment per un mur que els protegeix i que crea un espai interior que es converteix en pati i en espai de comunicació entre naus. El conjunt ocupa una important extensió dins el barri de Sant Maure, tenint com a limitació al nord el riu Anoia, a llevant el carrer del Pont, i a ponent el darrer tram del torrent d'en Rafeques, actualment cobert. Inicialment es poden distingir un conjunt de dos naus connectades entre elles mitjançant coberts, i orientades en sentit est-oest. Una d'elles es troba situada arran de la línia de façanes del carrer del Pont, i la façana forma part del mur exterior de protecció. La segona nau s'estén a continuació i arriba fins a l'extrem de ponent del conjunt industrial, formant part del mur de tancament de ponent, pel sector del torrent d'en Rafeques. Les dues naus es troben envoltades per pati a banda i banda i multitud de coberts auxiliars adossats entre les dues. Tot i els cossos annexos que en ocasions les distorsionen, les dues naus mantenen similituds constructives i arquitectòniques. Es tracta de naus de planta rectangular, cobertes a dues aigües amb teula, amb el carener paral·lel a les façanes. La construcció és feta en mur de mamposteria irregular, reforçada amb maó en alguns sectors, especialment als pisos superiors. Les dues compten amb planta baixa, primer i segon pis i s'obren amb un seguit de portes allindades a la planta baixa, que es corresponen amb finestres a nivell de primer i segon pis. Entre els dos edificis s'aixeca una xemeneia circular feta en maó. Respecte al mur perimetral, aquest ha estat alterat considerablement, mostrant obertures més recents que han estat tornades a tancar amb portes metàl·liques. L'accés al conjunt devia fer-se a través d'alguna d'aquestes portes, que permetia el pas al pati interior encimentat. Del mur destaquen especialment els trams nord i ponent, que segurament es corresponent als trams més antics. Es tracta d'un mur del qual forma part la façana d'una de les naus del conjunt, i és aixecat amb un parament fet a base de carreus de mida molt grossa disposats irregularment. Un seguit de quatre contraforts de ciment reforcen exteriorment l'estructura.</p> | 08250-139 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>No es tenen dades històriques sobre aquest conjunt industrial que inicialment no ha pogut ser associat a cap adoberia coneguda de l'entorn del riu Anoia. Cal pensar que fou aixecat a finals del segle XIX o començaments del segle XX com a fàbrica tèxtil i potser d'acabat de tints, d'on agafaria el nom popular amb el que es coneix. Possiblement, a nivell arquitectònic compta amb diverses fases constructives. A partir d'informació oral recollida s'ha pogut establir que abans de la Guerra Civil (1936-1939) ja era abandonat.</p> | 41.5762600,1.6111300 | 384216 | 4603662 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70718-foto-08250-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70718-foto-08250-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||
| 70738 | Font de can Passanals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-passanals | <p>CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. DOMIGO SANTACANA Francisco de A. (1966) 'Emigración a Santa Margarida de Montbuy'. Fiesta Mayor. S.p. DOMINGO SANTACANA Francisco de A. (1957) 'Operación suburbios' a Igualada núms. 799, 800, 801, 804, 816. Igualada</p> | XX | <p>Font urbana situada a la cantonada del carrer del Pont, on aquest fa la corba que descendeix cap al riu, a la cruïlla amb el carrer Pare Maties i pujada Castella, dins del nucli urbà de Sant Maure. La font es troba orientada al sud-oest, al peu d'un espai sense urbanitzar i consta d'una estructura quadrangular formada per un dipòsit d'aigua a la part superior, i la pica a la part inferior. Arran de vorera, aquesta estructura presenta un frontó on destaca la part de la meitat superior fet amb maó on s'obre una doble porta metàl·lica que permet l'accés al dipòsit. La part inferior del frontó és feta en ciment i destaca una pica semicircular de 50 cm d'alçada que sobresurt. Aquesta pica es recolza sobre un peu estriat també de ciment. A banda i banda de la pica s'han adossats dos bancs correguts fets també amb ciment. El tram inferior del frontó es prolonga amb un mur de ciment que sobresurt pel cantó dret en direcció a ponent. Es crea així un petit angle que protegeix la font. Com a element decoratiu, l'acabament superior del frontó es corona amb un semicercle fet amb ciment, dins del qual s'ha inscrit la data de 1975.</p> | 08250-159 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La font actual va ser feta per la brigada municipal a la dècada del 1980, tot i que ja existia l'antecedent des del 1975. Al moment de la construcció era alimentada per un dipòsit situat a la part superior. L'any 1990 va ser connectada a la xarxa pública.</p> | 41.5739600,1.6105600 | 384164 | 4603407 | 1975 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70738-foto-08250-159-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||
| 70750 | Font de la plaça Finisterre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-finisterre | <p>CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. DOMIGO SANTACANA Francisco de A. (1966) 'Emigración a Santa Margarida de Montbuy'. Fiesta Mayor. S.p. DOMINGO SANTACANA Francisco de A. (1957) 'Operación suburbios' a Igualada núms. 799, 800, 801, 804, 816. Igualada</p> | XX | <p>Font situada a l'extrem de la placeta Finisterre que s'adossa al llarg de tot l'edifici corresponent a l'antic Molí de l'Escorça. La construcció és feta amb ciment i consisteix en un banc corregut que sobresurt de la paret encimentada a l'alçada de 50 cm. del terra. El banc és fet amb carreus de ciment de mida regular que es recolzen sobre una base també de ciment. Al centre de l'edifici, i formant part del mateix banc, l'estructura s'eixampla formant una pica de 2 m. d'amplada i 1,5 m de fons. El tram de paret que es correspon amb aquesta pica es decora amb un mural que s'emmarca dins d'una arcada de mig punt, feta també amb dovelles de ciment. L'espai interior, de 162 cm d'alçada, es decora amb una escena presidida per figures humanes en un paisatge arbrat i sobre un terra a tocar del riu, sota el qual es representen peixos. S'observen dues figures femenines al cantó dret i dues masculines al cantó esquerra, una de les quals s'ajup de terra. Al mig del frontó sobresurt el broc de la font. Aquest és un cap d'animal que acull a la seva boca el tub de sortida de la font.</p> | 08250-171 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La font va ser feta per la brigada municipal els anys 1985-1986. El frontó és obra de l'artista local Pepe Fernández 'El Bigotes'.</p> | 41.5766900,1.6103100 | 384148 | 4603711 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70750-foto-08250-171-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El nom de plaça Finisterre i del barri de Finisterre ve donat per les plaquetes metàl·liques que les cases aixecades al barri-entorn a les dècades del 1950-1960- tenien a les façanes de les cases, que senyalitzaven que estaven assegurades per la Companyia d'Assegurances Finisterre. | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||
| 70741 | Molí de l'Escorça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lescorca | <p>CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. DOMIGO SANTACANA Francisco de A. (1966) 'Emigración a Santa Margarida de Montbuy'. Fiesta Mayor. S.p. DOMINGO SANTACANA Francisco de A. (1957) 'Operación suburbios' a Igualada núms. 799, 800, 801, 804, 816. Igualada</p> | XX | Molt reformat | <p>Edifici de planta rectangular situat a tocar la llera del riu Anoia. Es tracta d'un edifici aixecat en mur de mamposteria irregular, tot i que la planta baixa i algun tram del primer pis han estat arrebossats amb ciment. Es troba cobert a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal es troba orientada a migdia, seguint la línia del carrer de la Pau. Aquesta façana ha estat modificada recentment i es troba inacabada. La planta baixa s'obre amb una porta de garatge metàl·lica, mentre que l'accés al primer pis destinat a vivenda es fa mitjançant una porta allindada oberta a nivell de primer pis, que resta penjada, i a la qual no es té accés a peu pla des del carrer. L'edifici compta amb planta baixa, primer i segon pis. Com a elements interessants de l'edifici, a la façana de llevant que queda exempta a la plaça Finisterre, s'obren un seguit de finestres rectangulars a nivell de primer i segon pis. La part posterior de l'edifici, orientada a l riu Anoia permet observar el parament constructiu original de l'edifici format per un mur fet a base de carreus de mida grossa, disposats formant fileres més regulars a la planta baixa. En tant que edifici, cal pensar que l'interior ha sofert nombroses modificacions per tal d'adaptar-se a vivenda moderna.</p> | 08250-162 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Informació oral procedent d'alguns veïns ha permès identificar aquest edifici amb l'antic molí de l'escorça de Sant Maure, i per tant un dels edificis més antics del barri, anterior a l'edificació de l'actual barri de Sant Maure. Amb anterioritat al 1936, aquest edifici era el destí final de les tones d'escorça procedents dels boscos de Montbui, que eren transportades fins a l'esplanada situada a tocar de l'actual plaça de la Petanca, per tal de ser venudes a les adoberies d'Igualada. Aquest molí procedia a moldre l'escorça abans d'arribar a Igualada. L'explotació del bosc i de l'escorça era l'activitat econòmica més important dels veïns de Santa Margarida durant les primeres dècades del segle XX. Amb tot, la impossibilitat d'accedir a l'interior de l'edifici no ha permès comprovar si es conserva alguna resta de l'antic molí. Cal aclarir però, que a nivell constructiu, el parament de l'edifici i la seva ubicació, a tocar del riu Anoia i dels Tints, si que permet contemplar aquesta possibilitat com a certa, i restar a l'espera de nous estudis.</p> | 41.5767000,1.6102700 | 384145 | 4603712 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70741-foto-08250-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70741-foto-08250-162-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||
| 70663 | Fons documental de la parròquia de Sant Maure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-maure | <p>DOMINGO SANTACANA Francisco de A. (1957) Operación suburbios a Igualada núms. 799, 800, 801, 804, 816. Igualada DOMIGO SANTACANA Francisco de A. (1966) 'Emigración a Santa Margarida de Montbuy'. Fiesta Major. S.p.</p> | XX | <p>Els fons documental conservat a la parròquia de Santa Margarida de Montbui es troba format per les següents sèries: Baptismes. 1966 en endavant Matrimonis. 1966 en endavant Defuncions. 1966 en endavant Escriptura de constitució del temple. 1966</p> | 08250-84 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El fons parròquia de Sant Maure és conseqüència de l'activitat que quotidianament du a terme la parròquia des del moment de la seva creació l'any 1966. Es troba format bàsicament pels llibres de registre de baptismes, casaments i defuncions de la parròquia.</p> | 41.5723700,1.6101800 | 384130 | 4603231 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||||||
| 70719 | Sant Maure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-maure | <p>CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. DOMIGO SANTACANA Francisco de A. (1966) 'Emigración a Santa Margarida de Montbuy'. Fiesta Mayor. S.p. DOMINGO SANTACANA Francisco de A. (1957) 'Operación suburbios' a Igualada núms. 799, 800, 801, 804, 816. Igualada</p> | XX | <p>Església de planta de creu grega, amb les cantonades reforçades amb carreus de pedra més regulars i un sòcol perimetral fet amb lloses de pedra disposades verticalment sobre el parament original. L'edifici presenta una orientació invertida, amb la capçalera principal mirant a ponent i la porta principal oberta a llevant. Com a element destacat, cal fer esment de la presència d'un cos quadrangular de grans dimensions que s'alça un pis en la intersecció entre la nau principal i el creuer de l'edifici. La coberta es fa a dues aigües en cadascuna de les crugies, i a quatre aigües al cos central de l'edifici. La façana principal ha estat afegida, i s'obre amb un portal acabat a la part superior amb un arc de mig punt. Destaca una llinda arquitravada entre la part superior dels brancals i l'arrencada de l'arc, que emmarca la porta. Tot el portal destaca per ser especialment estret. Per tota decoració, sobre el portal s'ha obert un ull de bou. Altres obertures es troben localitzades als extrems del braç que fa de creuer. Es tracta de dues finestres rectangulars molt estretes acabades amb arc de mig punt. El cos central sobre el creuer compta amb un conjunt de tres finestres obertes a cada cara, que presenten diferents mides, ja que s'adapten a la inclinació de la coberta de l'edifici. Els angles laterals, entre el creuer i la capçalera han estat aprofitats afegint cossos de petites dimensions i coberta inclinada, que són aprofitats com a rectoria.</p> | 08250-140 | Barri de Sant Maure (08271 Santa Margarida de Montbui) | <p>La tradició al culte de Sant Maure es remunta al segle XVI. Aquest mateix segle es va produir un important creixement demogràfic que va ser esmorteït per diversos brots de pesta. Per guarir-se de les epidèmies Montbui va fer vot de poble per posar-se sota la protecció de Sant Maure el 1596. És per aquest motiu, que dins l'església de Santa Margarida, una de les capelles es trobava dedicada a Sant Maure. L'església actual de Sant Maure va ser aixecada l'any 1966 fruit de les necessitats de les persones que es van assentar al nou barri crescut vora el riu Anoia a la dècada dels 1950 i 1960. Es desconeix si fou l'advocació a l'església el que donà nom al barri de Sant Maure.</p> | 41.5723700,1.6101800 | 384130 | 4603231 | 1966 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70719-foto-08250-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70719-foto-08250-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||
| 70698 | Gegants de Sant Maure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-sant-maure | XX | <p>Parella de gegants que representen al pintor Velázquez i a una Menina. Estan fets sobre una estructura de fusta sobre la qual recau una estructura de reixa metàl·lica recoberta de fibra de vidre i porexpan, i policromada. Per cobrir el cos, duen vestits d'època.</p> | 08250-119 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El primer intent de fer gegants al barri de Sant Maure va tenir lloc a començaments de la dècada del 1980 i va anar a càrrec d'alguns membres de les Associacions de Veïns. El resultat van ser un gegants fets amb porexpan que van ser criticats pocs dies desprès per a la premsa local . Arran d'aquesta crítica, un grup de veïns de Sant Maure, encapçalats pel Sr. Pere Sánchez es van disposar a fer uns gegants d'envergadura. La idea de qui representar va venir donada per la propietària d'un bar veí que suggeria que els Austries havien estat uns bons reis per Catalunya. Arran d'això, els constructors dels gegants es van posar a mirar quadres de Velázquez i van tenir la idea de representar a Velázquez i a una Menina. El resultat van ser els gegants actuals inaugurats el dia de la festivitat de Santa Margarida del 1983. Actualment surten per la festivitat de Santa Margarida i la Fira del Bou.</p> | 41.5751800,1.6100500 | 384124 | 4603544 | 1983 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70698-foto-08250-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70698-foto-08250-119-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||
| 70740 | Torrent de can Rafeques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-rafeques | <p>CALVO, A. M.; BARTROLÍ, M. GUARRO, J. (1983). Estudio de la microflora de las aguas superficíales del río Anoia. Col·lectanea Botànica, vol. 14.</p> | Zona amb moviments de terra | <p>Torrent que travessa el terme de Montbui en sentit oest-nordest. El seu naixement es produeix segurament als peus de la Tossa de Montbui, al sector de la font del Llop i emergeix a la partida coneguda com els Prats. Des d'allà el torrent gira en sentit nord, a tocar de la casa de Can Raquefes per entrar dins el nucli de Sant Maure i travessar-lo per desguassar al riu Anoia. Des del sector de la casa de Can Rafeques, i arran dels moviments de terra provocats per la construcció del nou polígon industrial de la Tossa, el torrent passa a tocar del pantà de l'Artés i queda canalitzat, i entra dins del nucli de Sant Maure dins del seu rec. Al seu pas per darrera de l'antic centre de la Vinícola (actual Ajuntament) les lleures del torrent han estat enjardinades i condicionades com a espai de lleure urbà. La vegetació que predomina en aquest indret està dominada per plantes herbàcies, pins i altres arbres de ribera.</p> | 08250-161 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El cabal irregular d'aquest torrent no ha permès l'aprofitament hidràulic. Amb tot, l'aixecament del barri de Sant Maure a la dècada del 1950-1960 va fer que la llera del torrent es convertís en un indret de lleure on les famílies organitzaven dinars els caps de setmana, especialment al darrera de la vinícola. Actualment l'adequació de la llera i l'enjardinament ha convertit el tram urbà dins del barri de sant Maure en un lloc de lleure popular.</p> | 41.5739300,1.6092500 | 384055 | 4603406 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70740-foto-08250-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70740-foto-08250-161-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||||
| 70585 | Forn de ciment del camí del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ciment-del-cami-del-cementiri | <p>PANAREDA I CLOPÉS JM (1996) Resum de geografia física de Catalunya. Ed.Eumo. RAURICH J. SANTACANA M (1982) L'activitat econòmica a l'àrea igualadina a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Estructura de planta rectangular semisoterrada, aixecada aprofitant el pendent natural de la muntanya. Ubicada a peu del camí del cementiri i antic camí de Montbui a Igualada, a escassos metres del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. Actualment l'estructura es troba abandonada i parcialment coberta per la vegetació, malgrat tot, s'aprecia una construcció feta en mur de parament irregular format per pedra i còdols de petites dimensions unides amb morter de calç, amb les arcades i obertures reforçades per maó. La part superior sembla coronada per una barana massissa, feta del mateix tipus de parament que la resta, que podria haver servit per protegir la part superior i crear una terrassa superior. L'estructura sembla orientada a ponent, mirant al camí. S'aprecia en el mur de ponent dues arcades de diafragma, una a nivell de terra - del camí - i a l'altra a sobre, a nivell del que seria un primer pis. L'arcada inferior deixa intuir part de les estructures del forn, principalment les cambres de combustió, reforçades amb morter de calç i maó, i les restes d'una canonada de ferro, utilitzada com a sortida de fums. L'arcada superior crea una volta de mig punt rebaixada i dóna lloc a petit balcó obert i protegir per un tram de maó, que forma part del mur. A aquesta galeria o balcó interior s'accedeix mitjançant una porta situada al mur del cantó nord. A l'interior s'aprecia una estructura quadrangular, la utilitat de la qual es desconeix. Al mur nord, només s'aprecia la porta d'accés a la galeria del primer pis, actualment tapiada. La part superior del forn es troba actualment molt malmesa i ocupada per la vegetació. Entre les restes, encara s'aprecien les restes d'un accés superior al forn, actualment tapiat amb formigó i protegit per una reixa. A tocar del forn, les marques del terreny deixen insinuen la presència de l'antiga guixera que ha donat lloc a una relleu en el terreny. Actualment la vegetació emmascara les possibles restes d'activitat antròpica.</p> | 08250-6 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aixecat com a forn de calç, fou reconvertit en forn de ciment a començaments del segle XX. El propietari era el senyor Permanyer. Va deixar de funcionar a començaments del 1930.</p> | 41.5570100,1.6091600 | 384017 | 4601527 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70585-foto-08250-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70585-foto-08250-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A tocar del forn, el terreny mostra les restes d'una antiga cantera de guix destinada a l'extracció de pedra de guix destinada al forn del costat. Es troba ubicada al peu de l'antic camí de Santa Margarida a Igualada, i actual camí del cementiri, al sector nord del forn. Actualment les restes de l'acció antròpica sobre el paisatge es troben molt esvaïts, i només s'aprecia una petita entrada en la muntanya en forma de relleu irregular. La vegetació i els arbres han cobert totalment aquest tall en la muntanya. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||
| 70622 | Antics oficis de treballar el bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-oficis-de-treballar-el-bosc | XVII-XX | En desús | <p>Una de les principals activitats econòmiques del terme de Montbui eren els treballs relacionats amb l'explotació del bosc. La proximitat del nucli d'Igualada i les indústries adoberes demanaven gran quantitat de fusta i sobretot de escorça de pi, imprescindible per la feina d'adob de les pells. La majoria dels homes de Montbui combinava les tasques agrícoles amb les del bosc, i algunes de les masies del terme comptaven amb colles d'homes procedents d'altres termes que una part de l'any residien a la casa i ajudaven a canvi d'un sou als treballs del bosc. L'escorça dels arbres es treia amb un eixoll i a continuació les escorces es traslladaven en carruatge al barri de Sant Maure, a un espai planer situat al costat de la Vinícola - actual plaça de la petanca - . Allà s'acumulaven grans quantitats d'escorça que eren venudes als tractants d'Igualada. A continuació l'escorça era portada al molí de l'escorça, situat vora el riu Anoia on era triturada. Juntament amb els escorçaires també eren importants els carboners, que treballaven el carbó al bosc i desprès el venien a les adoberies d'Igualada. Un altra activitat relacionada amb el bosc eren els fogaires, que recollien llenya i l'apilaven fogots (manats grossos) i en feixines (manats de branquetes) i que eren destinats al consum particular de les cases d'Igualada. Aquestes feines del bosc eren la causa de la presència de població itinerant a les masies de Montbui i al poble mateix, formada per colles d'homes que ajudaven a l'explotació del bosc i vivien a temporades dins del terme. La majoria dels boscos eren d'explotació particular. Cada veí explotava la seva propietat, però en el cas de grans propietaris, alguns d'ells absents del terme, els boscos podien ser arrendats.</p> | 08250-43 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>A partir de la dècada del 1940 totes aquestes activitats relacionades amb el bosc van desaparèixer. Només la feina de carboner va sobreviure alguns anys més. Totes aquestes feines foren substituïdes per la indústria a partir de la dècada del 1950.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 60 | 4.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||||
| 70657 | Fons d'imatges de la Fundació Tossa de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-la-fundacio-tossa-de-montbui | XX | <p>El fons d'Imatges de la Fundació La Tossa, de Santa Margarida de Montbui, es troba format per un conjunt de 914 fotografies inventariades més una aportació recent de 70 fotografies de diversa cronologia. En total formen un fons d'unes 1.000 imatges. Tot el conjunt es troba dipositat en dues capses d'arxivadors a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN). Cronològicament el fons s'estén entre la dècada del 1930 fins a la del 1980. El material del fons és bàsicament paper, a excepció de les fotografies classificades entre la 540 i la 572 en que només es conserven els negatius. Es tracta d'un fons on es barregen fotografies de qualitat artística i professional amb d'altres de caire més domèstic i familiar. La temàtica general és el conjunt monumental de la Tossa: interiors i exteriors de l'església, obres de restauració, el Castell, el turó etc. En ocasions aquest serveix de fons en fotografies centrades en activitats de caràcter lúdic i religiós: aplecs, misses, benediccions, inauguracions, trobades familiars etc. Algunes de les fotografies són obra de Salvador Masachs, fotògraf oficial de premsa de l'agència EFE , la gran majoria però, especialment aquelles que reflecteixen actes festius, semblen d'autors no professionals. Una altra de les temàtiques observades és la de la imatge de la Mare de Déu de Gràcia, que és objecte específic d'un petit grup de 3 fotografies (núm. 266-268) i que són obra de l'estudi de fotografia Paco d'Igualada</p> | 08250-78 | Arxiu Comarcal de l'Anoia (Pl. De la Creu, 18 -Cal Maco- 08700 Igualada) | <p>El fons és propietat de l'Associació Amics la Tossa que té com a eix central l'interés pel conjunt monumental de l'església i el Castell de la Tossa. Es tracta en la seva major part de fotografies efectuades pels mateixos membres de l'associació en moments de reunió o en excursions espontànies. Aquest fons es trobava en mans del president de l'entitat fins a la seva mort en la dècada del 1990. A començaments del segle XXI el fons fou entregat en dipòsit a l'ACAN on fou degudament classificat i arxivat.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'interès del fons radica en l'extensa informació que aporta sobre el conjunt monumental de la Tossa: Castell i església especialment, i que permeten una retrospectiva de l'evolució arquitectònica molt completa, des de la situació del conjunt en les dècades del 1930-1940, les obres de restauració i el resultat final. | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||||||
| 70658 | Fons documental de l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-episcopal-de-vic-4 | XIV-XIX | <p>El fons documental conservat a l'Arxiu Episcopal de Vic es troba format bàsicament per visites pastorals realitzades pel delegat del Bisbe de Vic a la parròquia de Santa Margarida de Montbui. L'àmbit cronològic és molt extens, i abraça des del 1331 fins el 1856. Cal pensar que fins el 1600 les visites es corresponen a l'església de Santa Coloma i a partir d'aquesta data a la nova església parroquial de Santa Margarida. Alguns dels volums han d'incloure notícies sobre l'església de Santa Maria del Castell, que figurava com a sufragània, així com de les esglésies de Sant Pere i Santa Anna del Saió, també sufragànies de la parroquial.</p> | 08250-79 | Bisbat de Vic (C/Santa Maria, 1 08500 Vic) | <p>Les visites pastorals són el recull informatiu que el visitador o delegat del Bisbe de Vic realitzava a totes les seves parròquies periòdicament. Les primeres visites pastorals daten del segle XIV, i la informació que aporten es troba sobre tot relacionada amb la vida espiritual dels feligresos i dels mossens que atenien les esglésies. A partir del segle XVII, coincidint amb l'aplicació del Concili de Trento, la informació es centra més a la situació material dels edificis de les esglésies i capelles sufragànies, al manteniment dels edificis de la rectoria i el cementiri, i al compliment de la normativa amb els llibres de registres parroquials (baptismes, casaments, defuncions etc..). La informació que aporten és de vital importància històrica per conèixer la vida espiritual de la parròquia i l'evolució constructiva dels temples.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||||
| 70659 | Fons documental de l'ACA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-laca | <p>htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html</p> | XV-XX | <p>A l'arxiu de la Corona d'Aragó es conserven dos fons documentals directament relacionats amb el municipi de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'un fons notarial i d'un fons d'hisenda pública que inclou amillaraments. A continuació es detalla la documentació que inclouen: Fons notarial: La major part de la documentació correspon als notaris d'Igualada, especialment dels segles XVI i XVII. Fons Hisenda pública: el fons reuneix documentació produïda per les oficines provincials de l'hisenda pública (Administracions, Comptadories, Tresoreries..) anteriors a la creació de les Delegacions provincials (1881). La documentació és de tipus fiscal, contable i cadastral, i es refereix a la gestió de tributs i a la gestió de propietats de l'Estat.</p> | 08250-80 | Arxiu Corona d'Aragó (C(Almogàvers, 77 08010 Barcelona) | <p>La documentació històrica de les notaries d'Igualada i el seu districte va ser recollida parcialment durant la guerra civil de 1936-1939 i dipositada al monestir de Pedralbes de Barcelona. El 1940 va ser entregada a l'ACA. Respecte als amillaraments, el 1962 s'inicia la transferència de documentació més antiga de l'Arxiu Provincial d'Hisenda a l'ACA, tant de la seva seu de Barcelona com la de Cervera.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||||
| 70660 | Fons del Centre de Documental de la Memòria Històrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-centre-de-documental-de-la-memoria-historica | <p>htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html</p> | XX | <p>Al Centro documental de la Memoria Histórica es conserva el fons de la 'Delegación Nacional de Servicios Documentales de la Presidencia del Gobierno'. Aquest fons es troba estructurat d'acord amb les dependències administratives que es van formar al seu dia, uns serveis generals com Secretaria i Administració, i dos seccions, l'Especial i la Político-Social. La primera es troba formada per documentació relacionada amb la Maçoneria i altres societats teosòfiques. La segona abraça tot tipus d'associacions i persones que lluitaren a favor de la causa republicana i tots els expedients informatius d'elles. Amb la informació extreta dels documents de la Secció Político-Social es va formar un gran fitxer onomàstic i geogràfic. Directament relacionats amb Santa Margarida de Montbui es localitza el següent expedient dins de la Secció Político-Social: Expedientes de asuntos municipales de la comarca de Anoia. Cabrera de Igualada-Santa Margarida de Montbui. (1936-1937). PS-Barcelona-Generalitat, 307,5.</p> | 08250-81 | Centro documental de la Memoria Histórica .C/Expolio, 2 ( Salamanca) | <p>El fons de la Delegació Nacional de la Presidència del Govern fou creat el 1944. La seva funció consistia en continuar les tasques de classificació documental i en facilitar a les dependències oficials antecedents sobre les persones físiques i jurídiques. El fons bàsic procedeix dels organismes creats en plena guerra pel general Franco, i integrats després en l'Administració General de l'Estat, acabarien anomenant-se Servicios Documentales de la Presidencia del Gobierno. La seva funció era proporcionar informació sobre les línies enemigues. Eren l'Oficina de Investigación y propaganda anticomunista (1937), y la Delegación del Estado para la recuperación de Documentos (1938). Els dos darrers treballarien especialment a partir del 1940. La Secció Político-Social té el seu origen en les instàncies creades el 1937 al sí del quartell general de Franco a Salamanca. La documentació incautada era enviada a Salamanca, si bé hi va haver oficines de preselecció: Barcelona, Alacant, València etc. El 1968 va perdre el seu caràcter administratiu, passant a anomenar-se Servícios Documentales de la Presidencia del Gobierno. La documentació de l'Arxiu de la Delegación Nacional de Servicios Documentales, es va generar, acumular i custodiar en la seu central de la mateixa ciutat de Salamanca i en les oficines del Delegat a Madrid, fins que una vegada liquidada es va traslladar tot el conjunt a Madrid. A Salamanca, la Delegació va tenir diverses seus, fonamentalment al Seminari, on fins el 1968 va ser físicament a la Secció Especial, el Noviciat dels Jesuïtes i el Col·legi de Sant Ambrosi. El 1969 s'abandona el Seminari i s'instal·la tota al col·legi de Sant Ambrosi, on va romandre fins el 1998, quan va ser traslladada a l'edifici del costat.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 1936-37 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Existeixen còpies microfilmades en diversos arxius repartits per la geografia espanyola. A Catalunya en concret existeix la PS Barcelona-Generalitat (consultar el programa PARES del Ministerio de Cultura). | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||||
| 70689 | Predel·les de l'Altar de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/predelles-de-laltar-de-sant-isidre | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII | <p>Conjunt de tres predel·les de fusta treballades en un alt relleu i policromades. Totes tres formaven part del retaule de Sant Isidre, situat dins l'església de Santa Margarida de Montbui. La primera predel·la du el núm. 88 dins del registre d'objectes del Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. Al centre s'observa el Sant amb un ruc donant menjar als ocells. L'escena s'emmarca en un paisatge agrícola on s'observen algunes cases al cantó dret i una figura femenina al cantó esquerre. Les seves mides són 36 x 91 x 10 cm. La segona predel·la du el núm. 89 dins del registre d'objectes del Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. A la part dreta de la predel·la s'observen dos personatges drets amb un cavall i una altre agenollat. Al cantó esquerre apareix la figura de Sant Isidre fent sortir l'aigua d'una font miraculosa picant amb una rella. Al fons apareix un paisatge arquitectònic. Les seves mides són 44 x 76 x 14 cm. La tercera predel·la la du el núm. 90 dins del registre d'objectes del Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. A l'escena es representa el Sant agenollat mirant un àngel que està llaurant amb dos bous. Al fons s‘aprecia un paisatge agrícola. Les seves mides són 36 x 91 x 12 cm.</p> | 08250-110 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (C/Dr. Joan Mercader s/n 08700 Igualada) | <p>Es tracta de tres predel·les en alt relleu que formaven part del retaule de Sant Isidre existent a l'església parroquial de Santa Margarida de Montbui i que segons Mn. Amadeu eren 'sens dubte el més interessant d'aquest retaule, tres relleus representant els tres passos de la vida del model de bons pagesos ; donant menjar als ocells, fent sortir la font miraculosa picant amb la rella i els àngels llaurant. En ells tot és vida i moviment: les persones, els animals, les plantes, en tot porten impresa la semblança a la realitat' TORRAS (1991: 45). El retaule és atribuït a Josep Sunyer i com a data d'execució es creu que fou fet entre els anys 1722 i 1727. El retaule fou destruït el 1936.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 1722 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70689-foto-08250-110-1.jpg | Física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Josep Sunyer | 96 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||
| 70690 | Retaule de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-santa-margarida | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII | <p>Conjunt de 4 taules que pertanyien al retaule Major dedicat a Santa Margarida, que fins la dècada del 1930 presidia l'església parroquià del Santa Margarida de Montbui. Totes elles estan elaborades en fusta policromada i presenten en alt relleu episodis de la vida i el martiri de Santa Margarida. La primera taula du el núm.91. Les seves mides són 192 x 100 x 17 cm. Presenta una figura central, en aquest cas Santa Margarida, nua de cintura en amunt i vestida amb unes faldilles fins a mitja cama, lligada a un tronc amb els braços flexionats en amunt. Cinc personatges al voltant, dos a la seva dreta i tres a la seva esquerra l'estan martiritzant. Es tracta dels seus guardians, que la martiritzaren per ordre del governador Olibri. Tots cinc es troben disposats simulant una fila per tal d'encabir-se dins el marc de la taula, i són representats amb vestits militars de l'edat mitjana. A la part superior esquerra de la taula, un personatge assegut en un tron elevat contempla l'escena. Aquest personatge podria representar al governador Olibri, que la feu empresonar desprès de rebutjar-lo. El fons de la taula ha estat decorat amb un paisatge arquitectònic simulant el que podria ser una muralla. Santa Margarida du clavat una pinta de ferro el pit, explicant un dels episodis del seu martiri, desprès de vèncer al drac. La segona taula du el núm. 92. Les seves mides són 192 x 100 x 17 cm . S'aprecia la figura de Santa Margarida agenollada al centre, mentre que un dels seus guardians la flagel·la. La tercera taula du el núm. 93. Les seves mides són 100 x 85 x 5 cm. Presenta l'escena de l'Adoració dels Reis Mags amb la Mare de Déu asseguda amb el Nen Jesús a la falda. Al seu costat cinc personatges dempeus i un agenollat. Dos personatges porten una corona i un tercer l'ha posada als peus de la figura femenina. Possiblement es tracta dels Reis Mags. Com a decoració s'aprecia un fons arquitectònic i l'estel amb cua. La quarta taula du el núm. 94. Les seves mides són 101 x 87 x 5 cm. Presenta un altre escena de la Nativitat, amb el Nen Jesús al pessebre i quatre personatges al voltant.</p> | 08250-111 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (C/Dr. Joan Mercader s/n 08700 Igualada) | <p>La llegenda de Santa Margarida és una faula d'origen grec que va difondre a Occident La Leyenda Dorada de Santiago de la Vorágine. Es tractava d'una duplicació de Pelàgia, la santa grega i de Santa Marina. Filla d'un sacerdot pagà d'Antioquia, hauria estat convertida per la seva ama de llet, qui l'hauria posat a guardar ovelles. El governador Olibri hauria vist a la pastora i seduït per la seva bellesa l'hauria seduït. Davant de la negativa de la Santa, aquest l'hauria empresonat. Allà és on Santa Margarida és assaltada per Satan en forma d'un enorme drac, que ella combat i guanya. La versió popular afirmava que havia estat empassada pel drac i hauria sortit posteriorment. Després de vèncer al drac Santa Margarida hauria estat objecte de suplici per part dels seus guàrdies: flagel·lada, suspesa pels cabells, cremada amb torxes etc. La tradició popular aviat la va identificar amb la princesa que Sant Jordi va alliberar. És per aquest motiu que du, en ocasions, una corona al cap. La seva extrema popularitat a l'Edat Mitjana la va fer patrona de les parteres, que l'invocaven al moment de parir. També se li atribuïen poders curatius contra les hemorràgies. A partir de la Contrareforma el culte a aquesta Santa anà decaient. L'atribut característic és el drac, i en moltes ocasions és representada sorgint del seu ventre. En canvi, no és gaire freqüent veure-la amb altres atributs com les flors blanques. De forma excepcional, se la representa amb una torxa a la ma o una pinta de ferro, instruments del seu martiri.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70690-foto-08250-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70690-foto-08250-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70690-foto-08250-111-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 96|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||
| 70700 | Col·lecció de quadres paisatgístics de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-quadres-paisatgistics-de-montbui | XX | <p>Col·lecció formada per un conjunt de pintures, dibuixos i un mosaic que tenen com a temàtica central paisatges i visions del terme municipal de Santa Margarida de Montbui. Tots ells es troben col·locats dins de l'edifici de la Vinícola. Quadre núm. 1. Oli representant una visió nevada de l'església de Santa Maria de Montbui vista des de la capçalera i l'angle N-E. 63 x 48. Signat per AVELINA. Quadre núm. 2. Oli representant un paisatge urbà d'un dels barris i carrers de Sant Maure. 72 x 46. Any 1986. Signat per [..] Mercat. Quadre núm. 3. Oli representant un paisatge urbà del barri de Sant Maure, concretament la carretera C-37 al seu pas per Sant Maure. 80 x 63. Quadre núm. 4. Aquarel·la representant de forma simbòlica i esquemàtica l'església de Sant Maure. 26 x 35. Quadre núm. 5 Aquarel·la representant de forma esquemàtica l'edifici de la Vinícola de sant Maure. 23 x 33. Quadre núm. 6. Oli representant una panoràmica del Pont Nou de Montbui. Any 2009. Fou un regal del Sr. Miquel Botarda a l'alcalde de Santa Margarida de Montbui. Quadre núm. 7. Oli representant l'església de Santa Margarida de Montbui des de ponent. En concret s'aprecia el campanar. 32 x 23. Signat per Padró R. Quadre núm. 8. Dibuix en tinta representant una visió de l'església de Santa Margarida de Montbui des del nord. S'aprecia la capella del Roser i el campanar especialment. 26 x 34. Any 1990. Quadre núm. 9. Mosaic representant el bou de Montbui. Bou de color negre sobre un fons blanc. 40 x 40. Any 1998. Signat per Botarda. Quadre núm.10. Oli representant una panoràmica del nucli antic de Santa Margarida des del nord. 80 x 63. Signat per Mariscal. Quadre núm. 11. Oli representant una panoràmica del nucli antic de Santa Margarida des de ponent. 72 x 58. 2º premi del concurs de pintura ràpida de l'Ajuntament de Montbui. Any 1996. Signat I. Guillem Quadre núm. 12. Oli representant una panoràmica dels carrers del nucli antic de Santa Margarida. 79 x 63. 1º premi del concurs de pintura ràpida de l'Ajuntament de Montbui. Any 1996. Quadre núm. 13. Oli representant una panoràmica dels carrers del nucli antic de Santa Margarida. 65 x 55. Signat per Josep Sorgan. Quadre núm. 14. Oli representant una panoràmica del pantà de l'Artés. 64 x 52. 3º premi del concurs de pintura ràpida de l'Ajuntament de Montbui. Any 1996. Quadre núm. 15. Oli representant una visió del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. 72 x 58. Quadre núm. 16. Mosaic representant l'escut de Montbui sobre un fons blanc. 40 x 40. Any 1998. Signat per Botarda.</p> | 08250-121 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>En línies generals la majoria de les obres provenen dels premis del Concurs de Pintura ràpida patrocinat per l'Ajuntament de Montbui amb motiu de la Festa Major. La majoria d'ells poden ser datats en la dècada del 1990. Altres, com és el cas del mosaic o la visió del pont Nou de Montbui són regals de particulars a l'Ajuntament. El cas de les aquarel·les es desconeix.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70700-foto-08250-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70700-foto-08250-121-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||||
| 70716 | Fragment de retaule de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fragment-de-retaule-de-sant-antoni-abat | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XV | <p>Compartiment d'un retaule dedicat a Sant Antoni Abat de 143 x 51 cm. Es tracta de pintura al tremp feta sobre fusta.</p> | 08250-137 | Museu episcopal de Vic (08500 Vic) | <p>Aquest fragment de pintura hauria de tractar-se d'un retaule procedent d'algun altar dedicat a Sant Antoni Abat de l'antiga església de Santa Coloma, anterior a l'actual parroquial de Santa Margarida, que fou aixecada l'any 1600. Aquest retaule possiblement hauria estat ubicat en la nova església parròquia almenys fins a començaments del segle XIX. Ingressà al MEV abans de 1893.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70716-foto-08250-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70716-foto-08250-137-2.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Lluís Borrassà/Mateu Ortoneda | L'autoria del retaule no es clara. Mentre que tradicionalment s'ha atribuït a Lluís Borrassà, F. Ruiz Quesada ha suggerit que podria pertànyer a Mateu Ortoneda. | 93|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||
| 70717 | La Vinícola (edifici de l'Ajuntament) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vinicola-edifici-de-lajuntament | <p>CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. OLIVÉ I TOMÀS A (1982) 'Santa Margarida de Montbui. On posem l'Ajuntament?' a Anoia. Núm.3 (17 de setembre de 1982) pàg.3</p> | XX | <p>L'edifici de l'antiga Vinícola es troba format actualment per dues naus i una xemeneia situades a tocar del torrent de Torres o de Can Rafeques, i tancades parcialment per un mur que arrenca de la cantonada nord-est del conjunt, i que s'estén al llarg del sector est i sud de l'edifici. El mur de tancament arrenca presenta un portal format per una arcada feta amb fileres de maons disposats verticalment. El tram de mur que tanca el recinte pel sector est, sobre la riba del torrent, es presenta obert amb una seqüència de dobles finestres geminades, rematades a la part superior de forma arquitravada. Com a element decoratiu es juga amb l'efecte visual de l'arcada feta en maó sobre un mur de pedra fet amb parament irregular, amb la pilastra que gemina la finestra també feta en maó, i amb fileres de maó que omplen esgraonadament les cantonades superiors de l'obertura, com si es tractés de capitells. En l'interior del que devia ser el recinte de la vinícola s'aprecien actualment dues naus que guarden característiques similars. Una d'elles fou construïda en sentit nord- sud, mentre que l'altre va ser aixecada en sentit est-oest. Totes dues presenten una planta rectangular i s'adapten a les irregularitats del terreny. Ambdues presenten planta baixa, primer pis i un segon pis que sobresurt en alçada a la part central i que ofereix als dos edificis un aspecte basilical. Respecte a la coberta exterior, mentre la crugia central que s'aixeca amb el segon pis presenta una coberta a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. Les crugies laterals que s'aixequen fins al primer pis es cobreixen amb una teulada inclinada. Com a element decoratiu presenta un frontal rematat exteriorment de forma esglaonada amb maó, presentant una forma piramidal. Tot i que possiblement, la darrera reforma de l'edifici ha modificat parts d'aquesta façana, especialment a nivell de planta baixa, ha conservat com a element decoratiu les tres finestres dobles que s'obre a l'alçada del segon pis fetes amb maó, i que presenten una diferència d'alçada similar al del frontal de la façana, sent la central més alta que les laterals. Possiblement la façana que més conservi els elements decoratius originals, sigui la façana de la nau que s'aixeca en sentit nord-sud, on encara s'aprecien els frisos afegits de maó per sobre de l'arrebossat blanc, que recorren vertical i horitzontalment la façana, marcant les diferències entre pisos i espais. La nau que s'aixeca en sentit est-oest compta amb una façana posterior en la qual s'aprecia un pis soterrat que ha estat aixecat aprofitant el desnivell del terreny que s'observa en aquesta zona. Aquesta façana no guarda l'aspecte decoratiu de les altres façanes i es presenta oberta amb tres fileres de dos finestrals rectangulars, una per planta. La façana nord d'aquesta nau també presenta característiques pròpies, i roman oberta per dues sèries de finestrals rectangulars, un a l'alçada de la planta baixa i un altre a l'alçada del primer pis. En aquest sector de l'edifici s'aprecia el mur de mamposteria irregular, i la decoració ve donada pel maó, que reforça el perímetre de les obertures. Mentre que els finestrals de la planta baixa finalitzen a la part superior amb un arc escarser, els del primer pis guarden la similitud amb els dobles finestrals geminats del mur exterior Est. La façana sud d'aquesta nau fou totalment remodelada. Completa l'espai una xemeneia circular de maó vist que s'eleva entre les dues naus al sector Est de l'edifici. La part superior de la xemeneia compta amb elements decoratius florals fets amb el mateix maó. Tot i les reformes que l'edifici ha sofert, conserva l'aire modernista original, jugant amb la combinació entre maó vist i mur de paredat. A la planta semisoterrada es conserva encara l'antiga caldera de vapor de la fàbrica. Interiorment l'edifici ha estat totalment transformat i rehabilitat com a oficines destinades a acollir l'Ajuntament del Municipi.</p> | 08250-138 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Al 1904 la finca coneguda com La Falconera fou comprada per Joan Valls i Cos, banquer d'Igualada que junt amb tres socis construeix una fàbrica d'adobs. Al 1922 la finca i les edificacions són adquirides per la societat Canet i Sabater per a la fabricació d'alcohol, licors, compravenda de vins etc. La fàbrica en realitat era coneguda pels veïns de Santa Margarida com la 'Fassina del Canet'. La Vinícola era el nom que rebia la botiga que les propietaris tenien a Igualada. Al 1928 l'empresa passa a dir-se La Vinícola S.A. El 1942 B. Bassegoda dirigeix les obres de reforma d'una de les naus del complex. Des del 1980 l'empresa entrà en crisis i al 1988 fou adquirida per l'Ajuntament de Montbui. Al 1990-91 es realitzen les obres de rehabilitació per a destinar-ho com a seu de les dependències municipal. La nova portalada i el balcó són els elements més visibles d'aquesta nova adequació. Cal destacar la importància de tot el conjunt arquitectònic, entre la carretera de Valls i el Parc Central. Els arquitectes de la rehabilitació foren Miquel Adrià, Joan Fabregat, Ferran Bermejo.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 1904 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70717-foto-08250-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70717-foto-08250-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70717-foto-08250-138-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||
| 70727 | Rellotge del campanar de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-del-campanar-de-santa-margarida | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XIX | <p>Mecanisme que formava part de l'antic rellotge del campanar de l'església de Santa Margarida conservat al Museu de la Pell d'Igualda i Comarcal de l'Anoia. Es tracta d'una caixa rectangular de ferro amb engranatges dentats i tres eixos dels quals pengen tres peces de pedra troncòniques lligades amb cordes. Les seves mides són 174 x 118 c 61 cm.</p> | 08250-148 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (C/Dr. Joan Mercader s/n 08700 Igualada) | <p>Aquest mecanisme fou introduït l'any 1800 al campanar de l'església, quan aquest fou dotat d'un rellotge mecànic. La construcció és atribuïda al manyà i rellotger Antoni Ratera d'Igualada, per un preu de 150 lliures. El mecanisme fou donat per Mossèn Francesc Espinal al Museu de la Pell d'Igualda i Comarcal de l'Anoia.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 1800 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Antoni Ratera | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||||
| 70728 | Estela funerària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estela-funeraria | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1948) 'el abad-Obispo Oliva y los castillos de Montbui y Tous' Vida. Núm. 28. pàg.3 AMENÓS I ROCA Amadeu (1923) 'El nom de Montbuy i posicions del poble'. L'eco d'Igualada núm. 116. (27 de gener de 1923) pàg. 26. AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) 'Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida'. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163.</p> | XII-XIII | Molt erosionada | <p>Estela discoïdal de pedra amb base trapezoïdal i cap circular. Les seves mides són 91 x 34 x 20 cm. Compta amb una ornamentació a que omple el cap circular per un dels seus costats. Com a element decoratiu s'ha esculpit una creu grega actualment molt erosionada.</p> | 08250-149 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (C/Dr. Joan Mercader s/n 08700 Igualada) | <p>Es conserva al Museu de la Pell d'Igualda i Comarcal de l'Anoia. La seva procedència és desconeguda tot i que podria tenir a veure amb el conjunt monumental de la Tossa amb una datació medieval.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70728-foto-08250-149-1.jpg | Legal i física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 92 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||
| 70729 | Bust de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bust-de-sant-pere | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1934) 'Dos retaules d'en Sunyer a Montbuy'. Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada. Núm.31. pàg. 108-110.</p> | XVIII | <p>Talla de fusta policromada representant un bust de Sant Pere, vestit de negre amb flors daurades i el cap girat cap a l'esquerra i una clau a la dreta. Les seves mides són 49 x 34 x 23 cm. Amb tota seguretat formava part d'un retaule o conjunt escultòric, potser de l'antiga capella dedicada a Sant Pere dins de l'església parròquia de Santa Margarida.</p> | 08250-150 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (C/Dr. Joan Mercader s/n 08700 Igualada) | <p>Es tracta d'una talla del segle XVIII, datada entre els anys 1718 i 1750, atribuïda a Josep Sunyer.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70729-foto-08250-150-1.jpg | Legal i física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Josep Sunyer | 96 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||
| 70730 | Genollera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/genollera | XIX-XX | <p>Grup de dues genolleres utilitzades pel transport i realitzades en pell adobada i cosida. Es tracta de dos exemplars iguals, de forma triangular i angles arrodonits amb corretges per tal de ser lligades al cavall. Les seves mides són 21 x 26 cm.</p> | 08250-151 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (C/Dr. Joan Mercader s/n 08700 Igualada) | <p>Es tracta d'una donació efectuada pel Sr. Joan Vilaseca Soler al Museu del Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70730-foto-08250-151-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||||
| 70733 | Bitllet d'Aigües Bones de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bitllet-daigues-bones-de-montbui | <p>http://www.recerques.iespana.es/documents/paper_moneda.pdf</p> | XX | <p>Conjunt de dos impresos de paper. Es tracta de dos vals d'una pesseta, sense numerar, emesos pel Consell Municipal d'Aigües Bones de Montbui. A l'anvers s'aprecia un cercle gris amb un cap de bou en relleu. Les seves mides són 5 x 7 cm.</p> | 08250-154 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (C/Dr. Joan Mercader s/n 08700 Igualada) | <p>L'alteració de les circumstàncies econòmiques, com a conseqüència de la guerra, afectaria en proporcions extraordinàries el ritme normal de l'activitat financera de Catalunya, que va derivar, entre altres coses, en una gran escassetat de moneda fraccionària. Aquesta escassetat s'observà ja des dels primers mesos del conflicte ja que hi hagué un intents atresorament de les monedes d'argent per part de particulars, que veien en la plata una seguretat davant la devaluació dels bens materials i la incertesa d'una guerra que es preveia llarga. Cal també assenyalar que el mateix govern contribuí a aquesta desaparició del numerari d'argent en retirar de la circulació totes les monedes que ingressaven a les seves arques, argent del qual tenien necessitat per a les compres de material a l'estranger. Aquesta situació va afectar tota la zona republicana de l'Estat Espanyol i a la totalitat del Principat de Catalunya. L'evident incapacitat del Ministeri d'Hisenda del Govern Republicà Espanyol, del que n'era titular a l'època Juan Negrín López, que pels motius que siguin no pogué complir amb la seva obligació, és a dir, dotar al territori republicà de moneda legal divisionària del Banc d'Espanya, provocà una greu pertorbació en la vida econòmica de cada dia, ja que esdevenia completament impossible poder tornar canvi o ajustar cap pagament a causa de la manca de moneda menuda. En canvi, la Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya, dirigida aquells mesos per Josep Terradelles i Joan, s'apressà a prendre una nova orientació, davant del caos que representava aquella manca de divisionari. Així, el mes de setembre de 1936 prengué la iniciativa de crear el Paper Moneda Nacional Català de curs legal a tot Catalunya, amb la mateixa consideració i poder liberatori que els bitllets del Banc d'Espanya, que fou molt ben acollit pel públic en general. Per part de la Generalitat, existí el propòsit de dotar a Catalunya de tot un sistema monetari propi que emetés paper moneda de tota l'escala de valors i es projectaren bitllets que anaven de les 1.000' - pessetes a 1 pesseta, passant per les de 25, 50, 100 i 500 pessetes de valor nominal, de les quals n'imprimiren diverses proves de colors i dissenys. Fou la persistència d'aquestes dificultats la que va originar el naixement i la proliferació d'un veritable allau de Vals i Bons particulars de baix valor intrínsec que gairebé la totalitat de comerços, botigues, entitats, sindicats, cooperatives, empreses, serveis públics de transport, etc. Es veieren obligats a crear per iniciativa pròpia per solucionar els seus problemes de canvi. Vals i bons que, naturalment, solament eren reconeguts com a tals pels particulars o corporacions que els havien creat. Així és que cada ciutadà tenia les butxaques plenes de paperetes o cartronets que l'obligaven a tornar a l'empresa que els hi havia donat si volien rescabalar el seu import i veient així anul·lada la seva llibertat comercial. Aquests vals, que adoptaren tota mena de formes i mides, eren generalment trossets de cartró amb el segell i/o signatura del qui els havia creat, amb el seu valor i raó social escrits mà o a màquina. Moltes entitats o comerços els feren imprimir, alguns força artísticament, i fins i tot estaven numerats i datats, donant-los així, un caràcter més 'legal'.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 1937 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||||
| 70699 | Caldera de la Vinícola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caldera-de-la-vinicola | <p>DDAA, Complex la Vinícola, centenari 1903-2003 , Ajuntament de Santa Margarida de Montbui, Santa Margarida de Montbui, 2003</p> | XIX | L'element va ser restaurat el juliol del 1998 | <p>Caldera de bullidors construïda amb planxes de ferro i reblons. També hi ha elements de ferro colat com les dues plaques frontals, els encolatges, les portes, tapetes etc. Les aixetes i alguna conducció són de llautó o bronze. Les parts de ferro, en general, es troben molt deteriorades degut a la humitat i a la forta oxidació. La caldera es troba situada al seu lloc d'origen (la Vinícola) encastada dins el seu forro de toves, al soterrani de la construcció i té unes dimensions frontals de 3 x 2,35 m i 6,80 m de llargada. Actualment s'aprecia el cilindre superior metàl·lic amb l'indicador de pressió, que descansen sobre un llit de mamposteria, i a la part inferior les plaques frontals i el cendrer.</p> | 08250-120 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Datada l'últim quart del segle XIX, aquesta caldera de vapor permetia aportar energia a la fàbrica de la Vinícola. La fàbrica de la vinícola va començar la seva trajectòria el 1904 com a fàbrica d'adobs. Molt possiblement la caldera devia ser instal·lada en el moment de construcció de la fàbrica. Al 1922 la finca i les edificacions són adquirides per la societat Canet i Sabater per a la fabricació d'alcohol, licors, compravenda de vins etc. Al 1928 l'empresa passa a dir-se La Vinícola S.A. El 1942 B. Bassegoda dirigeix les obres de reforma d'una de les naus del complex. Des del 1980 l'empresa entrà en crisis i al 1988 fou adquirida per l'Ajuntament de Montbui. Al 1990-91 es realitzen les obres de rehabilitació per a destinar-ho a seu de les dependències municipal.</p> | 41.5750900,1.6087500 | 384015 | 4603535 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70699-foto-08250-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70699-foto-08250-120-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Destaca la placa frontal de ferro colat amb les inscripcions: DEÓ CANALS Y Cia. BARCELONA (Sn MARTIN) | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||
| 70662 | Fons documental de l'ajuntament de Santa Margarida de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lajuntament-de-santa-margarida-de-montbui | <p>OLIVÉ I TOMÀS A (1982) Santa Margarida de Montbui. On posem l'Ajuntament? A Anoia. Núm.3 (17 de setembre de 1982) pàg.3</p> | XVIII-XXI | <p>El fons de l'arxiu administratiu del municipi de Santa Margarida de Montbui prové de l'activitat quotidiana i administrativa i la gestió del terme municipal. Els seus orígens es remunten al segle XVIII, i es troben catalogats fins a l'actualitat, tot i que l'inventari només és públic fins el 1990. Molt possiblement aquest fons patí algunes mancances durant el trasllat de l'Ajuntament des del nucli antic de Santa Margarida al nou edifici de la Vinícola a la dècada del 1980.</p> | 08250-83 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | 41.5747200,1.6087400 | 384014 | 4603494 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||||||
| 70666 | Festa Major d'Hivern de Sant Maure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-de-sant-maure | XX | <p>Celebrada entre els dies 15 i 20 de gener i dedicada a Sant Maure. És una festa eminentment cultural on hi destaca el lliurament dels Premis Bou. Aquests premis reconeixen aquelles persones o entitats que s'han dedicat al món cultural, lúdic i associatiu montbuienc. Durant la Festa es celebren activitats lúdiques, culturals, presentacions de llibres, conferències, mercat de productes culturals, activitats lúdiques etc. La Policia Local organitza diferents activitats en honor al patró Sant Maure.</p> | 08250-87 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La Festa Major d'Hivern de Sant Maure es feia tradicionalment al Nucli Antic per commemorar la tradició del culte a Sant Maure. Era una festivitat de caràcter religiós celebrada el dia 15 de gener, on es feia una missa i desprès un vermut popular. Al barri antic es va continua realitzant aquesta celebració de forma tradicional i independent al barri de Sant Maure. Serà a la dècada dels anys vuitanta quan se celebra al barri de Sant Moure. L'any 1.996, desprès d'anys de no celebrar-se es va tornar a recuperar novament, l'organització de la qual corre a càrrec de l'Ajuntament. Els premis Bou van ser creats el 1999 per tal de premiar la tasca cultural, associativa i esportiva de les entitats montbuienques.</p> | 41.5754300,1.6087200 | 384013 | 4603573 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||||||
| 70668 | Fira del Bou, Multicultura i el Comerç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-del-bou-multicultura-i-el-comerc | XX | <p>Es celebra del 1 al 4 de maig als dos nuclis (antic i barri de Sant Maure). Aquesta fira està orientada a manifestacions culturals relacionades amb el bou: cercaviles, bous de foc etc.. Un dels punts fonts de la Fira del Bou és el comerç format per parades de venda de productes naturals i artesanals.</p> | 08250-89 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Es celebra per iniciativa de l'Ajuntament de Montbui des del 1995-1996. Aquesta festivitat va néixer com una mostra de les tradicions, folklore, gastronomia i costums de diferents pobles agermanats i estretament lligats a Montbui, especialment a Sant Maure, però amb catorze edicions ja celebrades s'ha orientat més cap a la figura del bou i les activitats relacionades.</p> | 41.5754300,1.6087200 | 384013 | 4603573 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||||||
| 70734 | Camí Vell d'Igualada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-digualada | <p>TORRAS I RIBÉ, J.M.(1991) Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494-1834), Rafael Dalmau Editors, Barcelona. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XV-XX | Parts desaparegudes | <p>Antic camí que des de la població d'Igualada menava al poble de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'una antiga via, actualment convertida en camí de terra que sortia del nucli antic d'Igualada i baixava recte fins al riu per la zona posterior de l'actual muntanya del Pi. Segurament el pont devia poder passar-se amb alguna antiga passarel·la fins a la zona on actualment es troba la Creu del Maginet. Des d'allà el camí ascendia per darrera de la muntanya del Pi seguint l'actual camí en direcció al molí del Polvo. A continuació el camí seguia proper al curs del torrent de Garrigosa fins a la zona propera a la Font Trobada, on devia travessar la riera. Actualment aquest tros de camí es troba interromput, en part per les obres de la nova variant d'Igualada- Vilanova del Camí. Des del sector de la Font Trobada es dirigia vers el Pla del Polvo i fins a empalmar amb l'actual camí de Vilanoveta o camí del Cementiri, entrant al nucli de Santa Margarida de Montbui pel carrer de Dalt. Des d'allà empalmava a la mateixa alçada amb el camí de la Llacuna. Actualment aquest camí es troba parcialment perdut, especialment al tros entre el molí del Polvo i la Font Trobada. El tros convertit en el camí del cementiri és una via de terra d'uns 3 metres d'amplada, que va fent-se més estreta i variable fins al sector de la Font Trobada. Al sector del molí del Polvo es torna a convertir en un camí ample fins a donar la volta al turó de la muntanya del Pi. Des d'aquest indret, el camí es converteix en un corriol que baixa fins a la creu del Maginet i fins al riu.</p> | 08250-155 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Tot i no tenir dades sobre aquest camí, podria tractar-se de l'antiga via de comunicació entre Igualada i Santa Margarida de Montbui, que servís per connectar des d'aquest sector amb l'antiga via de la Llacuna. Aquest era el camí més habitual utilitzat abans de l'obertura de la C-37, a finals del segle XIX . Testimonis orals consultats han confirmat que es tractava de l'antic camí utilitzat pels veïns per anar a Igualada, tot i que la majoria dels traginers que carregaven escorça i fusta per vendre a Igualada ho feien seguint la C-37 ja que era més fàcil dirigir-se vers Sant Maure i travessar el pont de Montbui. El camí va ser utilitzat per molts veïns fins a mitjans del segle XX. Els canvis en el traçat i les obres de la variant han desvirtuat bona part del traçat.</p> | 41.5569900,1.6090500 | 384008 | 4601525 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70734-foto-08250-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70734-foto-08250-155-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||
| 70667 | Festa de la Bicicleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-bicicleta | XX | <p>Celebrada el dia 20 d'abril aprofitant l'arribada del bon temps. Es tracta d'una jornada organitzada per l'Ajuntament i consisteix en la celebració d'una jornada esportiva. Els ciclistes acostumen a sortir del nucli de Sant Maure, i per camins s'arriba al nucli antic de Santa Margarida, desprès es torna per la carretera C-37 al nucli de Sant Maure. Durant la jornada es poden veure exhibicions, i s'atorguen premis als participants.</p> | 08250-88 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Es celebra des de l'any 1995-1996 per iniciativa de l'Ajuntament de Santa Margarida.</p> | 41.5747500,1.6083100 | 383978 | 4603498 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||||||
| 70721 | Monument 'El bou de Montbui' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-el-bou-de-montbui | <p>CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. DOMIGO SANTACANA Francisco de A. (1966) 'Emigración a Santa Margarida de Montbuy'. Fiesta Mayor. S.p. DOMINGO SANTACANA Francisco de A. (1957) 'Operación suburbios' a Igualada núms. 799, 800, 801, 804, 816. Igualada</p> | XX | <p>Conjunt format per l'escultura d'un bou fet en fibra de vidre i acabat metal·litzat, de 3 metres d'alçada i 4 metres d'amplada, que s'aixeca sobre una base que és un casquet revestit en xapa d'un metre d'alçada. Totes dues peces tenen una estructura de tub de ferro imprimat. Quatre blocs de ciment sostenen el pes del conjunt. L'escultura es situa en una rotonda situada al mig del carrer central del barri de Sant Maure formant part de la carretera C-37 entre Igualada i el polígon industrial de la Tossa. En concret, a la rotonda existent a tocar de l'edifici de la Vinícola.</p> | 08250-142 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Dissenyat per l'escultor Manel Vidal i elaborat per l'empresa Futur. Vol representar la vinculació simbòlica entre el bou i la vila, considerat aquest com l'origen de la llegenda que dóna peu al nom de Montbui. En aquest sentit, es pretenia crear la identificació entre el bou i el municipi de Santa Margarida de Montbui. Va ser inaugurat per la fira del bou de l'any 2008.</p> | 41.5753900,1.6081200 | 383963 | 4603569 | 2008 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70721-foto-08250-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70721-foto-08250-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Manel Vidal | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||
| 70586 | Pont Gran de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-gran-de-montbui | <p>LACUESTA R. GONZÁLEZ X. (2008) Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona. Pàg. 125-128.</p> | XIX | <p>El Pont Gran de Montbui, aixecat sobre el riu Anoia a la carretera d'Igualada a Valls, uneix el sector SO de la ciutat d'Igualada, a tocar del barri de les Adoberies amb el barri de Sant Maure de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'una estructura de rasant lineal de 160 metres de llarg per 12 d'ample, formada per 10 arcs de punt rodó que generen voltes i arcades de punt rodó. Els arcs s'agrupen en tres trams separats per contraforts que arriben fins a la mènsula del tauler. El primer tram (al cantó d'Igualada) i el tercer (a Santa Margarida de Montbui) estan formats per tres arcs i un arc, respectivament, amb volta de maó, i el central, per sis arcs amb volta de formigó, fruit de la reconstrucció portada a terme després de la Guerra Civil. La fàbrica original era carreuat regular, però els timpans del tram central, en reconstruir-los, es van fer amb un paredat de capserrat. Només els pilars d'aquest mateix tram, sobre el riu Anoia, tenen un tallamar a cada cara, que dibuixa una semicircumferència de grans carreus coronada per una cornisa imposta de pedra motllurada acabada en un element cònic. LACUESTA (2008:120)</p> | 08250-7 | Barri de Sant Maure (Crta. De Valls. C-37, km.0,5. 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La carretera d'Igualada a Valls va ser prevista als plans estatals de 1864 i 1877, però l'any 1900 encara estava en construcció. El pont de Montbui, conegut també com el Pont Gran es va projectar i bastir entre 1884 i 1895, a iniciativa del Centre Catalanista d'Igualada, en qual va promoure una subscripció popular que va encapçalar l'Ajuntament. Per la Guerra Civil Espanyola va patir diversos danys i va haver de ser reconstruït parcialment als anys quaranta. LACUESTA (2008:125)</p> | 41.5788900,1.6076700 | 383932 | 4603959 | 1895 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70586-foto-08250-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70586-foto-08250-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||
| 70747 | Serra de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-santa-margarida | <p>TORRAS I RIBÉ, J.M.(1991) Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494-1834), Rafael Dalmau Editors, Barcelona. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | <p>Serra situada a l'extrem de llevant del terme de Santa Margarida de Montbui, a l'esquena del nucli antic de Santa Margarida de Montbui i la serra de Collbas, on es troba el límit del terme. Aquesta serra exerceix de marc paisatgístic del nucli antic de Montbui. Es tracta d'un espai poblat principalment per un bosc de pi blanc i un sotabosc d'arbusts. L'escassa explotació del bosc les darreres dècades ha afavorit la presència d'altres espècies mediterrànies que conviuen amb el pi blanc com són l'alzina i el pi negre.</p> | 08250-168 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'abundància de pi blanc s'explica bàsicament per l'explotació intensiva que es va fer d'aquest bosc fins a la dècada del 1940-1950, associada a les tasques d'explotació del bosc: arrencament d'escorces, llenyataires, carboners etc.. Aquesta explotació intensiva del bosc, va ser la causa de la renovació constant de la vegetació, i del fet de no trobar arbres d'edat avançada. Al llarg de la dècada del 1950 i 1960 els treballs relacionats amb el bosc es van anar abandonant i va ser la causa del creixement del sotabosc.</p> | 41.5551800,1.6075000 | 383875 | 4601326 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70747-foto-08250-168-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||||||
| 70604 | Prats, Els | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prats-els | -VII-XVIII | És una zona per on passen carreteres | <p>Jaciment arqueològic de Els Parts. Durant el mes de novembre de 2004 es va dur a terme una prospecció superficial en l'àmbit de l'estudi d'impacte ambiental del Projecte de millora general de la Ronda sud d'Igualada (de la Carretera C-37, PK 62 +970 a la carretera C-15, PK 44 +285, tram: Santa Margarida de Montbui -Vilanova del Camí). Aquesta prospecció tenia la doble finalitat de delimitar sobre el terreny aquells elements del patrimoni arqueològic inventariats i per altra banda, documentar possibles nous jaciments o punts d'interès arqueològic. La prospecció ha permès localitzar diversos fragments de ceràmica. D'una banda, ceràmica moderna: blava catalana, Pickman i plats de dol, i de l'altra, ceràmica ibèrica, entre la que destaquen dos fragments informes de comuna ibèrica i una base també ibèrica que imita formes de ceràmica Campaniana.</p> | 08250-25 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Jaciment descobert durant la prospecció arqueològica superficial amb motiu del projecte de millora general de la Ronda sud d'Igualada.</p> | 41.5688100,1.6069300 | 383852 | 4602840 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70604-foto-08250-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70604-foto-08250-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70604-foto-08250-25-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Modern|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 79|80|94|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||
| 70616 | Font de la Macària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-macaria | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | <p>La font de la Macaria es troba situada al carrer Major del nucli antic de Montbui, al costat de les escales de l'església. Es tracta d'un element format per un peu aixecat en maó rectangular unit amb ciment de 86 cm d'amplada per 155 cm d'alçada i acabat en forma de dues aigües amb un teuladet fet també en maó. Als peus d'aquest cos es situa una pica feta amb ciment de 30 cm d'alçada per 64 cm d'amplada per 36 cm de fons. Al centre del peu s'inserta una aixeta metàl·lica que permet el pas de l'aigua. Actualment es troba connectada a la xarxa pública.</p> | 08250-37 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La font fou construïda l'any 1903 per l'empresa Aigües Artés. L'any 1901 Aigües d'Artés canalitzà les aigües de les fonts de Ca l'Alemany, Can Rafeques i can Passanals i perforà nous pous al torrent de la Garrigosa, amb la finalitat d'obtenir aigua per proveir el municipi d'Igualada. La presa d'aigües del terme municipal de Montbui per part d'aquesta empresa s'havia iniciat el 1897, i havia estat la causa de diverses protestes per part dels veïns de Montbui. Finalment l'any 1901 el propietari i el consistori municipal arribaren a un acord que permetia la captació d'aigua a canvi del compromís de construir algunes fonts públiques al poble de Montbui. També és coneguda com a font de Cal Morgades, per la seva proximitat a la casa de Cal Morgades del Carrer Major.</p> | 41.5560800,1.6058100 | 383736 | 4601429 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70616-foto-08250-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70616-foto-08250-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70616-foto-08250-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||
| 70646 | Casa del carrer Mare de Déu de Gràcia, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-mare-de-deu-de-gracia-3 | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XIX | <p>Edifici de planta quadrangular entre mitgeres cobert a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Tot i que no s'aprecia el parament, podria tractar-se d'un mur de paredat irregular, que ha estat desprès arrebossat. La façana principal es troba encarada a llevant, seguint la línia de les cases del carrer Mare de Déu de Gràcia. La casa, compta amb planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baixa s'aprecia un portal principal realitzat en pedra, formant a la part superior un arc escarser. La dovella central o clau du esculpida la data de 1870, i les inicials T.A. a banda i banda. Aquesta arcada es recolza sobre carreus rectangulars, sent els últims de proporcions i amplada superior a la resta. Aquest portal deixa lloc a un espai entremig, a partir del qual s'obre les portes d'accés a la vivenda. A nivell de primer pis s'obre una finestra balconera i una finestra quadrangular, i a nivell de golfes les obertures es troben constituïdes en una doble arcada formant una eixida protegida per una barana de ferro.</p> | 08250-67 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquesta casa, forma, juntament amb la casa del costat que du el núm. 1, una unitat urbanística i constructiva de gran uniformitat. La casa du la data de 1870 a la llinda de l'arc d'entrada, i ben bé podria tractar-se de cases aixecades a finals del segle XIX.</p> | 41.5560700,1.6056700 | 383724 | 4601428 | 1870 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70646-foto-08250-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70646-foto-08250-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70646-foto-08250-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||
| 70650 | Palau dels comtes de Plasència- la Casa Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-dels-comtes-de-plasencia-la-casa-gran | <p>CASTELLÀ Gabriel (1934) La casa dels senyors de Montbui i la llosa sepulcral dels comtes de Plasència. Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada. Núm. 31.pàg. 103-104. FERRER VIVES, F.d'A., Heràldica catalana, vol.2 Ed. Millà, Barcelona, 1995 GONZÁLEZ D. () http://historiamontbui.blogspot.com/ TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVII-XX | <p>Edifici de planta rectangular de grans proporcions que es cobreix a quatre aigües amb teula, i compta amb un seguit de cossos afegits a tres de les seves façanes. Es tracta d'una construcció feta possiblement en mur de paredat irregular amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars i rectangulars ben escairats. Actualment només s'aprecia l'arrebossat exterior en color gris i el carreuat de les cantonades. A nivell urbanístic, l'edifici ha estat aixecat davant de l'església de Santa Margarida, enfront de l'antiga porta del temple. L'espai que va quedar entre l'església i el Palau, es convertí amb el temps en l'actual Plaça Major del poble. La façana principal es troba encarada a migdia, i ocupa tota una línia de vorera de la Plaça Major. A la part posterior de la casa, en canvi, el palau compta amb un gran terreny associat, destinat a jardí i espais de lleure, que es troba delimitat de la resta de carrers i camps del poble per un mur de tancament fet amb maó i formigó. En tant que edifici, ha estat aixecat aprofitant un desnivell del terreny, de tal manera, que a nivell de façana principal de migdia s'aprecia la planta baixa, el primer i segon pis i les golfes, i en canvi, a nivell de façana posterior, la planta d'accés es correspondria al pis -2, i per sobre s'aprecien quatre pisos més les golfes. El nivell de la planta baixa de la façana principal es correspon al segon pis de la façana posterior. A la façana principal destaca la presència d'un gran portal adovellat, a nivell de planta baixa, situat al cantó de ponent. Les dovelles destaquen sobre el parament arrebossat. Deu tractar-se de l'entrada principal a l'edifici, i bé acompanyada d'un petit finestró i un portal rectangular acabat a la part superior amb una llinda monolítica. A nivell de primer i segon pis s'obren de forma ordenada un total de cinc finestres quadrades per planta de diverses mides. A diferència de la planta baixa, en aquestes no s'aprecia la pedra sobre l'arrebossat. La façana de llevant presenta una certa irregularitat, ja que la part central d'aquest sector només aixeca fins al segon pis en forma de galeria coberta, trencant la línia de la coberta superior, que resta oberta. En aquesta galeria s'ubicaria presumptament un oratori dedicat al Sagrat Cor de Jesús. A nivell de planta baixa s'adossa un cos rectangular, que es correspon a l'antic safareig de la casa, on desguassa el rec principal que du l'aigua al poble.La façana posterior presenta un portal adovellat a nivell de planta baixa, que dóna accés al pati posterior de la casa, i un seguit de sis finestres quadrangulars i rectangulars per planta, sense cap element decoratiu rellevant. Destaca la presència d'un petit cos quadrangular adossat al costat de ponent d'aquesta façana, que s'eleva fins al segon pis per acabar amb un terrat, i que a sota podria acollir algun tipus de pou o cisterna. La façana de ponent presenta diversos cossos auxiliars adossats.</p> | 08250-71 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La primera referència històrica que tenim de l'existència d'una casa fortificada o domus nobiliària al nucli de Santa Coloma de Montbui es remunta a l'any 1150. Aquesta es configura com el centre del domini dels Montbui sobre el terme i com a una de les seves bases d'operacions en els enfrontaments que sostenen ara contra els Cardona, ara contra els batlles d'Igualada. Aquesta anirà substituint la centralitat que, fins el segle XIII, ostentarà el castell de Montbui com a lloc central del domini del casal de Montbui, tant en el pla militar com en l'econòmic. L'edifici actual del Palau dels comtes de Plasència està lligat a l'evolució històrica de la família dels cavallers de Montbui entroncada amb els comtes de Plasència a començaments del segle XVI. La primera menció documental al llinatge dels Montbui data de l'any 1013, en que actuava com a veguer del comtat d'Osona Raimundus de castri Montis Boy. L'any 1166 apareix citat Berenguer de Montbui, castlà del terme de Montbui en nom del bisbe de Vic. Aquest llinatge es troba ben historiat fins al segle XVI. Època en que és un fet comú, l'entroncament de la noblesa catalana amb cases nobiliàries d'altres regnes peninsulars. En el cas dels Montbui, la unió va ser amb una branca de la família aragonesa dels Lanuza, que tenien la consideració honorífica de ricos hombres de Aragón i que havien ostentat hereditàriament el càrrec de Justícia Mayor de Aragón. La branca catalana del llinatge dels Lanuza s'origina amb Claudi de Lanuza i de Torrelles-Gurrea, que era gentilhome del rei Carles I i posseïa diverses baronies i dominis catalans. L'entroncament dels Lanuza amb Montbui es produí a inicis del segle XVI per mitjà del matrimoni entre Claudi de Lanuza i Anna de Montbui, hereva del llinatge. La titularitat del domini passà després al seu fill Claudi de Lanuza i Montbui, que l'any 1551 es casà amb Isabel de Grimalt. L'any 1611 el rei Felip III atorgà a la branca aragonesa de la família Lanuza el títol de comtes de Plasència, i al quedar aquesta branca sense successió, el títol passà el 1643 a la branca montbuienca. Un esdeveniment transcendental tingué lloc el 1633, arran de la transacció pactada entre Enric Folch de Cardona i Bonaventura de Lanuza i Montbui, per la qual fou adjudicada al comte de Plasència la jurisdicció alta o mer imperi sobre el castell i terme de Montbui. Aquesta època, al tombant dels segles XVII i XVIII fou sens dubte la de major presència i protagonisme dels comtes de Plasència sobre les terres del terme de Montbui. Hom atribueix a aquests anys (1633), la construcció de l'edifici de la Casa Gran, com a residència senyorial de la família, a la plaça Major, davant de l'església parroquial, sobre les restes d'una antiga domus senyorial. En el darrer terç del segle XVII es troben documentats diversos actes socials de la família, com patronatges, natalicis, etc. I és descrita l'existència a la casa d'un oratori i d'una presó. La seva utilització quotidiana degué decaure probablement després de la guerra de Successió, quan el domini feudal dels Montbui fou segrestat per la monarquia borbònica a causa de la filiació austriacista del comte de Plasència, que tingué un important paper en el setge de Barcelona. El darrer descendent masculí dels Lanuza fou Francesc Joan de Lanuza Montbui, qui havia acumulat un elevat nombre de títols i possessions, entre els quals el seu domini sobre Montbui havia quedat notablement desvaloritzat. La mort sense successió de Francesc Joan el 1754 va fer recaure el títol i les possessions en la seva germana Maria Helena Lanuza Montbui, marquesa vídua de Dos Aguas, llinatge originari del País Valencià. La titularitat dels marquesos de Dos Aguas es va mantenir fins al 1837 en que es produeix l'extinció dels drets senyorials i jurisdiccionals. Un cop abolides les jurisdiccions, la família restà com a propietària de la casa fins el 1886, any en el qual les darreres propietats de la família a Montbui foren venudes a Miquel Biosca d'Igualada.</p> | 41.5567600,1.6055500 | 383716 | 4601504 | 1633 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70650-foto-08250-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70650-foto-08250-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70650-foto-08250-71-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La família Biosca fou coneguda amb el malnom de 'Els Pèrrica'. La casa guanyà aquest apel·latiu, relativament desconegut per la magnificència de la Casa Gran. Els baixos de la casa es convertiren a començaments del segle XX en el Café de Cal Perrica, lloc d'oci i balls populars pels veïns de Santa Margarida. En la dècada del 1920 aquestes activitats foren fetes a la Sala de Cal Guarro. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||
| 70639 | Portal de cal Cònsul | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-cal-consul | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII | <p>Portal adovellat formant un arc de mig punt, que permet l'accés a l'edifici de la Plaça Major, núm. 4, dins del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'un portal format per dovelles de mida mitjana que es recolzen directament sobre dos brancals fets amb carreus de pedra quadrangulars, que suposen una continuació de les dovelles superiors. Només els carreus inferiors del portal són rectangulars i lleugerament més grossos que la resta. A la part inferior del portal destaca una llinda de pedra monolítica. Sobre la dovella central o clau s'ha inscrit la data 1781. Actualment aquest portal continua sent utilitzat com a obertura principal d'accés a la vivenda. L'interior es troba protegit per una doble porta de fusta envidrada. Com a element arquitectònic, aquest portal destaca sobre la resta de la edifici pel contrast cromàtic, ja que està fet en pedra groguenca, i destaca sobre el color blanc de l'arrebossat de la casa.</p> | 08250-60 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El portal es troba emmarcat en un edifici que ben bé podria datar-se del segle XVIII, tal i com indica la data de la dovella central. Es tracta d'un edifici senzill, de planta quadrangular, que destaca dels del costat, molt més moderns. Amb tot s'aprecia una reforma del segle i l'afegit del balcó del primer pis, que s'escau directament a sobre del portal, tot i que respectant-lo.</p> | 41.5565700,1.6055100 | 383712 | 4601483 | 1781 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70639-foto-08250-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70639-foto-08250-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70639-foto-08250-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Similar al del carrer Major, 12, dins del nucli antic de Santa Margarida. | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||
| 70647 | Casa del carrer Mare de Déu de Gràcia, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-mare-de-deu-de-gracia-1 | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XIX | <p>Edifici de planta quadrangular entre mitgeres cobert a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Tot i que no s'aprecia el parament, podria tractar-se d'un mur de paredat irregular, que ha estat desprès arrebossat i pintat en color blanc. La façana principal es troba encarada a llevant, seguint la línia de les cases del carrer Mare de Déu de Gràcia. La casa, compta amb planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baixa s'aprecia un portal principal realitzat en pedra, amb un graó monolític a la part inferior. A nivell de primer pis s'obre diferents finestres, i a nivell de golfes s'aprecia un seguit de tres arcades separades per pilastres, que conformen una eixida, protegida per baranes de ferro.</p> | 08250-68 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>No es tenen notícies sobre els orígens d'aquesta casa, però juntament amb la cada del costat (núm.3) formen una unitat constructiva i urbanística molt unitària. A nivell constructiu podria tractar-se de cases aixecades a finals del segle XIX. La casa amb el núm. 3 du la data gravada a la llinda del 1870. Com a edifici, s'aprecien reformes estructurals a finals del segle XX, possiblement per adaptar-la a les noves necessitats de la vivenda.</p> | 41.5562700,1.6054700 | 383708 | 4601450 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70647-foto-08250-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70647-foto-08250-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70647-foto-08250-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||||
| 70732 | Escultura 'L'Encisadora' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-lencisadora | <p>CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. DOMIGO SANTACANA Francisco de A. (1966) 'Emigración a Santa Margarida de Montbuy'. Fiesta Mayor. S.p. DOMINGO SANTACANA Francisco de A. (1957) 'Operación suburbios' a Igualada núms. 799, 800, 801, 804, 816. Igualada</p> | XX | <p>Escultura al començament del carrer Almeria representant la figura d'una noia jove encisada agafada d'una farola. La figura es troba realitzada en bronze amb la tècnica de la cera perduda. La seves proporcions són les d'una noia a mida natural.</p> | 08250-153 | Barri de Sant Maure (0871 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquesta escultura va ser realitzada per l'artista Manel Vidal als seus tallers de la Pobla de Claramunt i adquirida pel consistori de Santa Margarida de Montbui l'any 2007 amb l'objectiu d'ornamentar la zona del carrer Almeria. La figura no guarda cap simbolisme relacionat amb el municipi de Montbui, i el seu objectiu és purament figuratiu.</p> | 41.5788800,1.6049300 | 383704 | 4603961 | 2007 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70732-foto-08250-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70732-foto-08250-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Manel Vidal | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | |||||||
| 70631 | Cal Truco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-truco | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50</p> | XX | L'edifici corre el perill de degradar-se de manera ràpida | <p>Edifici industrial situat a la part superior del poble, al començament del pendent de la serra de Santa Margarida. Al sector Est del poble. A nivell arquitectònic, s'aprecien dues fases constructives ben clares, que cal descriure de manera diferent. Per un cantó, s'aprecia el que degué ser el conjunt original de la construcció. Es troba format per una nau industrial de planta rectangular, amb la façana principal encarada a ponent. Aquesta part, es cobreix amb una teulada a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana. La nau, forma part d'un conjunt més ampli i es troba envoltada per un pati interior i protegida del carrer per un mur de pedra exterior. A la cantonada nord-oest de la nau, però com un cos exterior, s'adossa una vivenda unifamiliar. La façana principal d'aquesta casa, suposa una continuació del mur de tancament de la fàbrica, en línia amb la façana exterior del carrer. La nau compta amb obertures al llarg de tot el primer pis. Es tracta de grans finestrals rectangulars, coberts de forma arquitravada, units en grups de dos, que es separen rítmicament de dos en dos per murets adossats de maó arrebossat, que sobresurten de la línia de façana de principal a l'estil de pilastres. Actualment el maó vist pot apreciar-se en alguns punts degut a la caiguda de l'arrebossat. Els grups de finestrals es troben decorats amb un marc de ciment que els envolta i agrupa, i que es converteix a la part superior en un petit guardapols. Sobre la línia de finestrals del primer pis, la façana és recorreguda per un fris exterior format per petits dentellons. La vivenda adossada a la nau manté les mateixes característiques constructives que la nau, i es cobreix amb una teulada inclinada. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba encarada a ponent, seguint la línia del carrer i formant una continuació amb el mur. Segurament devia tractar-se de la vivenda de la persona que vigilava el conjunt, i controlava l'accés dels treballadors a la fàbrica, ja que la porta de tancament del mur de la fàbrica es troba a tocar de la porta d'accés de la vivenda. La porta d'accés a la vivenda és una obertura allindada que se situa en un dels cantons de la façana. A nivell de primer pis, es distingeixen un seguit de quatre balcons, amb un ràfec molt escàs. A nivell de golfes, s'obren quatre petits ulls de bou, que es corresponen amb els balcons del primer pis. Un llistó fet amb maó recorre horitzontalment la façana i marca la diferència entre pisos. La façana de ponent de la vivenda, que s'escau dins del pati de la fàbrica, s'obre amb diverses finestres a l'alçada del primer pis i golfes. Actualment, la vegetació cobreix bona part de la façana de la casa i de les estructures de la fàbrica i impedeix una correcta visualització del conjunt. Per un altre cantó s'aprecia un altre cos de l'edifici, que es correspon a una segona fase constructiva més moderna, aixecada ja ben entrat el segle XX. Es tracta d'un cos format per una nau industrial adossada al sector sud-est de l'edifici, que degué suposar una ampliació de la nau primerenca. Es tracta d'una nau de planta rectangular, construïda amb totxana i pintada de color groguenc, aixecada aprofitant el desnivell del terreny i situada en sentit perpendicular a l'edifici original. Compta amb seguit de finestrals quadrangulars que permeten la il·luminació interior. L'accés es realitza des de l'interior del conjunt.</p> | 08250-52 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La proximitat del terme de Montbui al nucli d'Igualada afavorí la presència d'indústria tèxtil al nucli de Santa Margarida com a complement de la producció agrícola . A les acaballes del segle XVII era comú el treball aïllat del tèxtil a les cases del municipi. Aprofitant els períodes d'inactivitat agrícola els ingressos es complementaven amb petits treballs de teixit i filatura. Fins ben entrat el segle XIX no es produirà el canvi necessari entre aquest sistema i el modern sistema industrial. Així apareixeran tres fàbriques d'una certa entitat. La primera en instal·lar-se serà la de Cal Bas que inicia la seva activitat al segle XVIII amb capital montbuienc i igualadí; dedicada inicialment a la producció de filatures, acabarà absorbint tots els processos industrials tèxtils fins al producte final. La segona en aparèixer serà la fàbrica de fils del Molí del Marxantdones (també conegut molt significativament com a Molí de del Vídues), situat a la riera de Tous, aprofitarà a partir de mitjan segle XIX la força de l'aigua per moure la nova maquinària que substituirà les moles del molí fariner. El darrer establiment industrial amb una certa potència d'aquest període serà la fàbrica de Claramunt & Cia., més coneguda com Cal Truco. Aquesta, que neix a la dècada dels 70 del segle XIX es dedicarà a la producció tèxtil i serà la darrera a extingir-se. Així, mentre les dues anteriors no arriben a superar els anys 30 del segle XX, Cal Truco tancarà arrel de la crisi del tèxtil dels anys 80 del segle XX.</p> | 41.5553900,1.6054200 | 383702 | 4601353 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70631-foto-08250-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70631-foto-08250-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70631-foto-08250-52-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 120|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 | ||||||||
| 70722 | Monument 'Cap del bou de Montbui' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-cap-del-bou-de-montbui | <p>CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. DOMIGO SANTACANA Francisco de A. (1966) 'Emigración a Santa Margarida de Montbuy'. Fiesta Mayor. S.p. DOMINGO SANTACANA Francisco de A. (1957) 'Operación suburbios' a Igualada núms. 799, 800, 801, 804, 816. Igualada</p> | XX | <p>Conjunt format pel perfil d'un cap de bou amb l'interior buit sobre el qual recauen unes banyes molt pronunciades. Reprodueix el perfil del bou que forma part de l'escut de Santa Margarida de Montbui, i simbolitza la vinculació del municipi amb els seu orígen etimològic, vinculat amb la llegenda del bou. Realitzat en ferro colat, es recolza sobre un basament quadrangular de pedra. L'escultura es situa sobre la rotonda que dóna accés al barri de Sant Maure a tocar del Pont Nou.</p> | 08250-143 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El monument fou encarregat pel consistori de Santa Margarida de Montbui a l'escultora igualadina Teresa Riba. Inaugurat temps després de la fira del Bou de l'any 2008.</p> | 41.5801700,1.6048700 | 383701 | 4604104 | 2008 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70722-foto-08250-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70722-foto-08250-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Teresa Riba | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 03:17 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 56,50 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml