Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 70737 | Tradició de lligar una cinta a Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-de-lligar-una-cinta-a-santa-anna | <p>ESPINALT F (1958) ' El Ceió' a Santa Margarida de Montbuy. Fiesta Mayor. Sp. GONZÁLEZ D. (2010, març) http://historiamontbui.blogspot.com/ TORRAS I RIBÉ, J.M(1993). La Comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Zamora i altres descripcions 1790-1797, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona.</p> | En desús | <p>Alguns veïns del Saió han recordat la vella tradició existent segons la qual les dones que desitjaven un embaràs i trigaven en aconseguir-ho anaven a la capella de Santa Anna del Saió i lligaven una cinta a la imatge de Santa Anna, desprès pregaven per que l'embaràs tingués lloc i es feia una ofrena, normalment uns grans de blat, fruits secs o pipes.</p> | 08250-158 | El Saió (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquesta tradició s'ha mantingut fins a les darreres dècades en que encara els veïns recorden algun cas. Les dones que hi anaven a pregar a Santa Anna del Saió no eren únicament veïnes de Montbui sinó també dels pobles veïns.</p> | 41.5769700,1.5639500 | 380284 | 4603805 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70737-foto-08250-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70737-foto-08250-158-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||
| 70738 | Font de can Passanals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-passanals | <p>CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. DOMIGO SANTACANA Francisco de A. (1966) 'Emigración a Santa Margarida de Montbuy'. Fiesta Mayor. S.p. DOMINGO SANTACANA Francisco de A. (1957) 'Operación suburbios' a Igualada núms. 799, 800, 801, 804, 816. Igualada</p> | XX | <p>Font urbana situada a la cantonada del carrer del Pont, on aquest fa la corba que descendeix cap al riu, a la cruïlla amb el carrer Pare Maties i pujada Castella, dins del nucli urbà de Sant Maure. La font es troba orientada al sud-oest, al peu d'un espai sense urbanitzar i consta d'una estructura quadrangular formada per un dipòsit d'aigua a la part superior, i la pica a la part inferior. Arran de vorera, aquesta estructura presenta un frontó on destaca la part de la meitat superior fet amb maó on s'obre una doble porta metàl·lica que permet l'accés al dipòsit. La part inferior del frontó és feta en ciment i destaca una pica semicircular de 50 cm d'alçada que sobresurt. Aquesta pica es recolza sobre un peu estriat també de ciment. A banda i banda de la pica s'han adossats dos bancs correguts fets també amb ciment. El tram inferior del frontó es prolonga amb un mur de ciment que sobresurt pel cantó dret en direcció a ponent. Es crea així un petit angle que protegeix la font. Com a element decoratiu, l'acabament superior del frontó es corona amb un semicercle fet amb ciment, dins del qual s'ha inscrit la data de 1975.</p> | 08250-159 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La font actual va ser feta per la brigada municipal a la dècada del 1980, tot i que ja existia l'antecedent des del 1975. Al moment de la construcció era alimentada per un dipòsit situat a la part superior. L'any 1990 va ser connectada a la xarxa pública.</p> | 41.5739600,1.6105600 | 384164 | 4603407 | 1975 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70738-foto-08250-159-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||
| 70739 | Serra de Garrigosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-garrigosa | <p>TORRAS I RIBÉ, J.M.(1991) Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494-1834), Rafael Dalmau Editors, Barcelona. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | <p>Serra situada a l'extrem sud-est del terme de Santa Margarida de Montbui, entre la serra de Collbas i el torrent de la Garrigosa. Aquest accident geogràfic discorren en sentit nordest-sud-oest, a continuació de la serra de Santa Margarida i fins al Coll de la Portella. Es tracta d'un espai poblat principalment per un bosc de pi blanc i un sotabosc d'arbusts. També trobem grups boscosos com ara alzines i rouredes. Entre d'altres espais destaca l'Obaga de l'Alemany, vinculada a la propera casa de Ca l'Alemany. Al peu de la serra transcorre el camí de la Llacuna.</p> | 08250-160 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'abundància de pi blanc s'explica bàsicament per l'explotació intensiva que es va fer d'aquest bosc fins a la dècada del 1940-1950, associada a les tasques d'explotació del bosc: arrencament d'escorces, llenyataires, carboners etc.. Aquesta explotació intensiva del bosc, va ser la causa de la renovació constant de la vegetació, i del fet de no trobar arbres d'edat avançada. Al llarg de la dècada del 1950 i 1960 els treballs relacionats amb el bosc es van anar abandonant i va ser la causa del creixement del sotabosc.</p> | 41.5422500,1.5839500 | 381888 | 4599923 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70739-foto-08250-160-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||||
| 70740 | Torrent de can Rafeques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-rafeques | <p>CALVO, A. M.; BARTROLÍ, M. GUARRO, J. (1983). Estudio de la microflora de las aguas superficíales del río Anoia. Col·lectanea Botànica, vol. 14.</p> | Zona amb moviments de terra | <p>Torrent que travessa el terme de Montbui en sentit oest-nordest. El seu naixement es produeix segurament als peus de la Tossa de Montbui, al sector de la font del Llop i emergeix a la partida coneguda com els Prats. Des d'allà el torrent gira en sentit nord, a tocar de la casa de Can Raquefes per entrar dins el nucli de Sant Maure i travessar-lo per desguassar al riu Anoia. Des del sector de la casa de Can Rafeques, i arran dels moviments de terra provocats per la construcció del nou polígon industrial de la Tossa, el torrent passa a tocar del pantà de l'Artés i queda canalitzat, i entra dins del nucli de Sant Maure dins del seu rec. Al seu pas per darrera de l'antic centre de la Vinícola (actual Ajuntament) les lleures del torrent han estat enjardinades i condicionades com a espai de lleure urbà. La vegetació que predomina en aquest indret està dominada per plantes herbàcies, pins i altres arbres de ribera.</p> | 08250-161 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El cabal irregular d'aquest torrent no ha permès l'aprofitament hidràulic. Amb tot, l'aixecament del barri de Sant Maure a la dècada del 1950-1960 va fer que la llera del torrent es convertís en un indret de lleure on les famílies organitzaven dinars els caps de setmana, especialment al darrera de la vinícola. Actualment l'adequació de la llera i l'enjardinament ha convertit el tram urbà dins del barri de sant Maure en un lloc de lleure popular.</p> | 41.5739300,1.6092500 | 384055 | 4603406 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70740-foto-08250-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70740-foto-08250-161-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||||
| 70741 | Molí de l'Escorça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lescorca | <p>CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. DOMIGO SANTACANA Francisco de A. (1966) 'Emigración a Santa Margarida de Montbuy'. Fiesta Mayor. S.p. DOMINGO SANTACANA Francisco de A. (1957) 'Operación suburbios' a Igualada núms. 799, 800, 801, 804, 816. Igualada</p> | XX | Molt reformat | <p>Edifici de planta rectangular situat a tocar la llera del riu Anoia. Es tracta d'un edifici aixecat en mur de mamposteria irregular, tot i que la planta baixa i algun tram del primer pis han estat arrebossats amb ciment. Es troba cobert a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal es troba orientada a migdia, seguint la línia del carrer de la Pau. Aquesta façana ha estat modificada recentment i es troba inacabada. La planta baixa s'obre amb una porta de garatge metàl·lica, mentre que l'accés al primer pis destinat a vivenda es fa mitjançant una porta allindada oberta a nivell de primer pis, que resta penjada, i a la qual no es té accés a peu pla des del carrer. L'edifici compta amb planta baixa, primer i segon pis. Com a elements interessants de l'edifici, a la façana de llevant que queda exempta a la plaça Finisterre, s'obren un seguit de finestres rectangulars a nivell de primer i segon pis. La part posterior de l'edifici, orientada a l riu Anoia permet observar el parament constructiu original de l'edifici format per un mur fet a base de carreus de mida grossa, disposats formant fileres més regulars a la planta baixa. En tant que edifici, cal pensar que l'interior ha sofert nombroses modificacions per tal d'adaptar-se a vivenda moderna.</p> | 08250-162 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Informació oral procedent d'alguns veïns ha permès identificar aquest edifici amb l'antic molí de l'escorça de Sant Maure, i per tant un dels edificis més antics del barri, anterior a l'edificació de l'actual barri de Sant Maure. Amb anterioritat al 1936, aquest edifici era el destí final de les tones d'escorça procedents dels boscos de Montbui, que eren transportades fins a l'esplanada situada a tocar de l'actual plaça de la Petanca, per tal de ser venudes a les adoberies d'Igualada. Aquest molí procedia a moldre l'escorça abans d'arribar a Igualada. L'explotació del bosc i de l'escorça era l'activitat econòmica més important dels veïns de Santa Margarida durant les primeres dècades del segle XX. Amb tot, la impossibilitat d'accedir a l'interior de l'edifici no ha permès comprovar si es conserva alguna resta de l'antic molí. Cal aclarir però, que a nivell constructiu, el parament de l'edifici i la seva ubicació, a tocar del riu Anoia i dels Tints, si que permet contemplar aquesta possibilitat com a certa, i restar a l'espera de nous estudis.</p> | 41.5767000,1.6102700 | 384145 | 4603712 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70741-foto-08250-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70741-foto-08250-162-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||
| 70742 | Rellotge de sol del cobert de l'era de can Vilaseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-cobert-de-lera-de-can-vilaseca | <p>http://www.gnomonica.cat</p> | XIX | Molt malmès i desdibuixat. | <p>Rellotge sol representant a la façana principal d'una de les dues cases situades a ponent de Can Vilaseca. En concret es tracta de la casa situada més a llevant, amb les obertures reforçades per llindes de fusta. El rellotge es troba a nivell de primer pis, entre les dues obertures del pis. Actualment es troba molt malmès i desdibuixat, i només s'aprecia que tenia originalment una forma rectangular i la part superior acabada amb una forma ondulada.</p> | 08250-163 | Coll del guix (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Tot i desconèixer quins deuen ser els orígens d'aquest element, cal pensar que la semblança amb el veí rellotge de la casa pairal de Can Vilaseca el fa tenir una cronologia similar, a l'entorn del començaments del segle XIX.</p> | 41.5634400,1.5656800 | 380403 | 4602301 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70742-foto-08250-163-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | En l'inventari de rellotges de sol de Catalunya realitzar per la societat de gnomònica du el núm. de registre 1151. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 70743 | Fita de terme 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-5 | <p>TORRAS I RIBÉ, J.M.(1991) Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494-1834), Rafael Dalmau Editors, Barcelona. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII-XIX | <p>Fita que marca les afrontacions entre el terme de Santa Margarida de Montbui i el de Jorba. Realitzada en pedra granítica, manté la base i el cos rectangular, i finalitza a la part superior amb formes arrodonides. Les seves mides són 20 cm d'amplada per 37 cm d'alçada x 14 cm d'amplada. Possiblement l'alçada és més gran, però es troba situada en el marge d'un camp una mica enterrada. Com a inscripcions, du la lletra M gravada a la cara de llevant indicant el terme de Montbui, i la J gravada a la cara de ponent indicant el terme de Jorba. Du gravat el núm 5.</p> | 08250-164 | La Mallola (Santa Margarida de Montbui) | <p>Per la tipologia i el material de la fita podria datar-se entre els segles XVIII-XIX</p> | 41.5805600,1.5490500 | 379048 | 4604225 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70743-foto-08250-164-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La situació de la fita no es correspon amb l'actual límit del terme municipal. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||
| 70744 | Fita de terme 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-4 | <p>TORRAS I RIBÉ, J.M.(1991) Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494-1834), Rafael Dalmau Editors, Barcelona. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII-XIX | <p>Fita que marca les afrontacions entre el terme de Santa Margarida de Montbui i el de Jorba. Realitzada en pedra granítica, manté la base i el cos rectangular, i finalitza a la part superior amb formes arrodonides. Les seves mides són 20 cm d'amplada per 37 cm d'alçada x 14 cm d'amplada. Com a inscripcions, du la lletra M gravada a la cara de migdia indicant el terme de Montbui, i la J gravada a la cara nord indicant el terme de Jorba. Du gravat el núm. 4</p> | 08250-165 | La Mallola (Santa Margarida de Montbui) | <p>Per la tipologia i el material de la fita podria datar-se entre els segles XVIII-XIX</p> | 41.5833500,1.5556400 | 379603 | 4604525 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70744-foto-08250-165-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La situació de la fita no es correspon amb l'actual límit del terme municipal. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||
| 70745 | Fita de terme 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-3 | <p>TORRAS I RIBÉ, J.M.(1991) Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494-1834), Rafael Dalmau Editors, Barcelona. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII-XIX | <p>Fita situada en un tram de bosc que marca les afrontacions entre el terme de Santa Margarida de Montbui i el de Jorba. Realitzada en pedra granítica, manté la base i el cos rectangular, i finalitza a la part superior amb formes arrodonides. Les seves mides són 20 cm d'amplada per 44 cm d'alçada x 14 cm d'amplada. Com a inscripcions, du la lletra M gravada a la cara de migdia indicant el terme de Montbui, i la J gravada a la cara nord indicant el terme de Jorba. Du gravat el núm. 3</p> | 08250-166 | La Mallola (Santa Margarida de Montbui) | <p>Per la tipologia i el material de la fita podria datar-se entre els segles XVIII-XIX</p> | 41.5833000,1.5574300 | 379752 | 4604517 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70745-foto-08250-166-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||
| 70746 | Fita de terme quadrangular | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-quadrangular | <p>TORRAS I RIBÉ, J.M.(1991) Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494-1834), Rafael Dalmau Editors, Barcelona. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVI-XVIII | <p>Fita quadrangular situada en l'afrontació dels termes de Santa Margarida de Montbui i Jorba. Situada en el marge d'un camp, s'aixeca des de la seva base en forma quadrangular i la manté al llarg de tot el seu cos. Les seves mides són 21 cm d'amplada x 37 cm d'alçada x 21 cm de fons. Està realitzada en pedra granítica i no du cap inscripció.</p> | 08250-167 | La Mallola (Santa Margarida de Montbui) | <p>Pel material, la forma i l'estat d'erosió, podria tractar-se d'una fita datada entre els segles XVI i XVIII.</p> | 41.5844100,1.5596500 | 379939 | 4604637 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70746-foto-08250-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70746-foto-08250-167-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La situació de la fita no es correspon amb l'actual límit del terme municipal. | 98|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||
| 70747 | Serra de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-santa-margarida | <p>TORRAS I RIBÉ, J.M.(1991) Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494-1834), Rafael Dalmau Editors, Barcelona. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | <p>Serra situada a l'extrem de llevant del terme de Santa Margarida de Montbui, a l'esquena del nucli antic de Santa Margarida de Montbui i la serra de Collbas, on es troba el límit del terme. Aquesta serra exerceix de marc paisatgístic del nucli antic de Montbui. Es tracta d'un espai poblat principalment per un bosc de pi blanc i un sotabosc d'arbusts. L'escassa explotació del bosc les darreres dècades ha afavorit la presència d'altres espècies mediterrànies que conviuen amb el pi blanc com són l'alzina i el pi negre.</p> | 08250-168 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'abundància de pi blanc s'explica bàsicament per l'explotació intensiva que es va fer d'aquest bosc fins a la dècada del 1940-1950, associada a les tasques d'explotació del bosc: arrencament d'escorces, llenyataires, carboners etc.. Aquesta explotació intensiva del bosc, va ser la causa de la renovació constant de la vegetació, i del fet de no trobar arbres d'edat avançada. Al llarg de la dècada del 1950 i 1960 els treballs relacionats amb el bosc es van anar abandonant i va ser la causa del creixement del sotabosc.</p> | 41.5551800,1.6075000 | 383875 | 4601326 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70747-foto-08250-168-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||||
| 70748 | Llegenda del salt de la donzella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-salt-de-la-donzella | <p>VICTORI I AGUILERA, F.; MARTÍ I FIGUERAS, J.(1974) La Tossa de Montbui, Història i llegenda, Patronat de La Tossa de Montbui, Igualada, 1974</p> | XVI-XXI | <p>Aquesta llegenda popular pren per escenari la muntanya de la Tossa, i concretament la zona situada més al nord del cim de la Tossa, on el cingle del turó és més vertical. Segons la tradició, d'allí es precipità cap el buit una donzella, que segons una versió fou una pastoreta, i segons una altra versió la filla del castlà, que encalçada per un àrab amb no gaire bones intencions, preferí la mort a caure a les seves mans. Altre versió explica que qui es va precipitar per la muntanya fou una fadrina mora, que en veure el castell assetjat pels cristians va optar per llançar-se. VICTOR I AGUILERA (1974: 19)</p> | 08250-169 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Tot i que no es pot precisar l'origen d'una llegenda d'aquest tipus, la majoria de llegendes similars s'emmarquen habitualment en el context històric i geogràfic proper a castells i fortificacions. La majoria d'elles tenen el seu entorn cronològic en època moderna i contemporània.</p> | 41.5573100,1.5816200 | 381721 | 4601598 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||
| 70749 | Jaciment paleontològic de la Tossa de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-tossa-de-montbui | <p>GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pàg. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona MASACHS, V. et altri (1981).- Itineraris Geològics per les comarques del Bages, Berguedà, Solsonès i Anoia. Pub. Centre d'Estudis Geològics - Caixa d'Estalvis de Manresa. 205 pàg. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (1996a).- Itinerari geològico - mineralògic per la comarca d'Anoia: des d'Òdena a la Tossa de Montbui, a Carme i a la Pobla de Claramunt. Inèdit. 12 pàg. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (1996d).- Recerca Geològica i Mineralògica per les comarques del Bages i d'Anoía: des de Manresa a Can Messana, i al Bruc. Apunts EUPM, 12 pàg. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (1998).- Itinerario geològico-mineralògic per la comarca d'Anoia: des d'Odena a la Tossa de Montbui, a Carme i a la Pobla de Claramunt. Inèdit, 14 pàg. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (2005).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca d'Anoia: des d'Òdena a la Pobla de Claramunt i al Bedorc / 15 de gener del 2005 10 pag RIBA,O. (1967).- Resultados de un estudio sobre el terciário continental de la parte Este de la Depresión Central Catalana. Acta Geológica Hispánica, t.. 2, Vol.1, pp. 3-8. Barcelona RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres, 254 pàgines. Barcelona http//:mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/sistema_informacio/inventair_interes_geologic/</p> | Aquest jaciment és força conegut arreu de la Comarca i són freqüents els aficionats a la paleontologia, la qual provoca danys al registre geològic. | <p>En el talús de la carrereta que puja a la Tossa des de Can Alemany es poden reconèixer fins a quatre etapes evolutives del desenvolupament d'una estructura de l'escull en franja, el qual barrava el pas de l'antic mar de l'Eocè, a un a zona interior tipus lagoon. La fauna fossilitzada recollida inclou restes marins molt variats dipositades al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia: - Cephalaspidal Bullidae - Mesogastrópoda Colostylinidos - Mesogastropoda Naticidae - Scleractinia Rhizangholae - Favositida fovositidae - Veneroida Arcticidae</p> | 08250-170 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | 41.5542700,1.5793000 | 381522 | 4601264 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70749-foto-08250-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70749-foto-08250-170-2.jpg | Inexistent | Cenozoic|Paleozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'interès de la Tossa de Montbui és remarcable des de la perspectiva geològica perquè mostra una de les millors seccions per estudiar el sistema d'esculls del Bartonià de l'antiga conca eocena. Aquests esculls es desenvoluparen en els marges de la conca durant els períodes en els quals no hi havia entrades de materials terrígens, alternant-se i adaptant-se a la paleotopografia dels lòbuls deltaics abandonats. A l'inventari d'Espais d'Interés Geològic del Departament de Mediambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya apareix classificat amb com el Geòtop 222. | 123|121 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||
| 70750 | Font de la plaça Finisterre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-finisterre | <p>CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. DOMIGO SANTACANA Francisco de A. (1966) 'Emigración a Santa Margarida de Montbuy'. Fiesta Mayor. S.p. DOMINGO SANTACANA Francisco de A. (1957) 'Operación suburbios' a Igualada núms. 799, 800, 801, 804, 816. Igualada</p> | XX | <p>Font situada a l'extrem de la placeta Finisterre que s'adossa al llarg de tot l'edifici corresponent a l'antic Molí de l'Escorça. La construcció és feta amb ciment i consisteix en un banc corregut que sobresurt de la paret encimentada a l'alçada de 50 cm. del terra. El banc és fet amb carreus de ciment de mida regular que es recolzen sobre una base també de ciment. Al centre de l'edifici, i formant part del mateix banc, l'estructura s'eixampla formant una pica de 2 m. d'amplada i 1,5 m de fons. El tram de paret que es correspon amb aquesta pica es decora amb un mural que s'emmarca dins d'una arcada de mig punt, feta també amb dovelles de ciment. L'espai interior, de 162 cm d'alçada, es decora amb una escena presidida per figures humanes en un paisatge arbrat i sobre un terra a tocar del riu, sota el qual es representen peixos. S'observen dues figures femenines al cantó dret i dues masculines al cantó esquerra, una de les quals s'ajup de terra. Al mig del frontó sobresurt el broc de la font. Aquest és un cap d'animal que acull a la seva boca el tub de sortida de la font.</p> | 08250-171 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La font va ser feta per la brigada municipal els anys 1985-1986. El frontó és obra de l'artista local Pepe Fernández 'El Bigotes'.</p> | 41.5766900,1.6103100 | 384148 | 4603711 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70750-foto-08250-171-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El nom de plaça Finisterre i del barri de Finisterre ve donat per les plaquetes metàl·liques que les cases aixecades al barri-entorn a les dècades del 1950-1960- tenien a les façanes de les cases, que senyalitzaven que estaven assegurades per la Companyia d'Assegurances Finisterre. | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||
| 70751 | Drac Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac-petit | <p>http://www.dracidiablesdemontbui.tk/</p> | XX | <p>El drac petit va ser construït amb una estructura de trenada de ferro i recobert de paper cartró, amb una tècnica molt semblant a la construcció del drac gran. La seva mida és poc més d'un metre i es troba pintat en color verd amb les potes del davant, el nas i el morro de color vermell. Destaca un clar de color daurat situar a sobre el front. Sobre el nas li surt una banya daurada.</p> | 08250-172 | Nucli antic (08271 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquest drac va ser construït per els nens del GEM (Grup d'Esplai Montbui) Actualment Agrupament Escolta Font del Bufó.</p> | 41.5570600,1.6038800 | 383577 | 4601540 | 1987 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70751-foto-08250-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70751-foto-08250-172-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||
| 70752 | Penell primitiu del campanar de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penell-primitiu-del-campanar-de-la-tossa | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. AMENÓS I ROCA Amadeu (1948) el abad-Obispo Oliva y los castillos de Montbui y Tous Vida. Núm. 28. pàg.3 AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. BOLÓS, J.; HURTADO, V.(2004) Atles del Comtat de Manresa (798-993), Rafael Dalmau editor, Barcelona. CABAÑERO SUBIZA B. (1987) 'Los castillos catalanes de los siglos IX i X: problemas de estructuras y técnicas constructivas' a XXXIV Corso di cultura sull'arte ravennate e bizantina. Ravena. Pàg. 85-117. CABAÑERO SUBIZA B. (1996) Los castillos catalanes del siglo X. Circunstáncias históricas y cuestiones arquitectónicas. Institución Fernando El Católico. Diputación de Zaragoza. CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui, CASTELLÀ Gabriel (1934) La casa dels senyors de Montbui i la llosa sepulcral dels comtes de Plasència Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada. Núm. 31.pàg. 103-104. CATALÀ I ROCA, P. (dir.), Els Castells Catalans, vol. 5, Dalmau Editors, Barcelona, 1990 IGLESIAS Josep. (1963) La reconquesta a les valls de l'Anoia i el Gaià. Episodis de la història. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. Pàg. 64 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XV-XVII | <p>Antic penell del campanar de l'església de Santa Maria de la Tossa que es guarda dins de la sala d'exposicions del castell de la Tossa. Es troba format per una creu de ferro de 57 cm d'alçada x 22 d'amplada, que s'inseria en un fust rectangular de pedra de 99 cm d'alçada x 31 d'amplada i 14 de fons, amb la part superior arrodonida. Actualment es recolza sobre un peu de pedra que ha estat afegit per poder integrar-se dins l'exposició.</p> | 08250-173 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquesta formar part d'exposició, juntament amb d'altres fou recollida per l'associació Amics de la Tossa. La seva datació ha de fer-se entorn als segles XV-XVII.</p> | 41.5570700,1.5814600 | 381707 | 4601572 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70752-foto-08250-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70752-foto-08250-173-2.jpg | Física | Modern|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||
| 70753 | Tombes medievals de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-medievals-de-la-tossa | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. AMENÓS I ROCA Amadeu (1948) el abad-Obispo Oliva y los castillos de Montbui y Tous Vida. Núm. 28. pàg.3 AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. BOLÓS, J.; HURTADO, V.(2004) Atles del Comtat de Manresa (798-993), Rafael Dalmau editor, Barcelona. CABAÑERO SUBIZA B. (1996) Los castillos catalanes del siglo X. Circunstáncias históricas y cuestiones arquitectónicas. Institución Fernando El Católico. Diputación de Zaragoza. CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui, CASTELLÀ Gabriel (1934) La casa dels senyors de Montbui i la llosa sepulcral dels comtes de Plasència Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada. Núm. 31.pàg. 103-104. IGLESIAS Josep. (1963) La reconquesta a les valls de l'Anoia i el Gaià. Episodis de la història. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. Pàg. 64 TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XII-XX | Han patit erosió i s'han desdibuixat algunes de les ornamentacions | <p>Conjunt ornamental de quatre tombes amb estela del període medieval enclavades al terra, a tocar de la capçalera de l'església de Santa Maria de la Tossa. Les tombes es destaquen per forma discoïdal, fetes en pedra amb base trapezoïdal i cap circular. Les seves mides són 21 x 144 x 10 cm. Aquestes esteles reposen sobre lloses de pedra trapezoïdals d'uns 35 cm de mitjana. Una de les esteles es troba escapçada, i una altra de les tombes ha estat reposada amb una estela reproduïda recentment amb un relleu interior en forma de castells. Les altres dues, que resten originals, es troben molt erosionades i han perdut l'ornamentació que omplia els caps circulars.</p> | 08250-174 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'existència de tombes situades a la capçalera de l'església de Santa Maria es troba relacionat amb l' ubicació de l'antic cementiri parroquial situat a llevant de l'actual església. La construcció de la nova església parroquial de Santa Margarida de Montbui el 1614 va desvaloritzar el culte que es practicava a l'església de la Tossa, que es va veure relegada a segon terme. El cementiri parroquial degué situar-se doncs a redós de la nova església, abandonant el costum d'enterrar-se a la vella. L'any 1928 l'església de Santa Maria perdé el seu caràcter de sufragània, es suprimiren els cultes religiosos i es tancà definitivament el cementiri.</p> | 41.5552200,1.5806000 | 381632 | 4601367 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70753-foto-08250-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70753-foto-08250-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70753-foto-08250-174-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest conjunt de tombes es troben relacionades contextualment amb l'església de Santa Maria de la Tossa, i és ben segur que devien trobar-se en les seves immediacions, ara bé, la seva ubicació actual no es correspon amb l'original, ja que l'antic cementiri parroquial fou eliminat i el seu espai l'espai transformat en jardí. La col·locació de les tombes en aquest indret respon a motius ornamentals. | 98|85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.