Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 70630 | Ateneu Cultural Recreatiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ateneu-cultural-recreatiu | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. GONZÁLEZ D. () http://historiamontbui.blogspot.com/ TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | Rehabilitat en el 2010 | <p>Edifici d'una sola planta rectangular, amb una façana simètrica que té tres obertures a cada banda de l'entrada principal. La façana principal de l'edifici es troba encarada al carrer Alfons Clavé, seguint la línia de la carretera C-37, i es troba precedida d'un espai format per una terrassa per damunt del nivell del carrer. L'accés a l'edifici es fa per tant ascendint un total de quatre graons situats a la part central del conjunt, just davant de la porta principal. Aquesta terrassa que precedeix l'edifici es tanca seguint la línia de carrer amb un mur que intercala trams massissos amb balustres. El portal del mur es troba emmarcat per dos pilars capçats per un element triangular, i s'escau a l'alçada de la porta principal de l'edifici. La construcció és feta en mur de parament irregular arrebossat i pintat en color blanc, destacant l'ús del maó vist en el frontó i en els arcs de les obertures. La coberta es troba construïda a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. La part superior de l'edifici es remata amb una faixa motllurada feta amb maó vist, que aporta horitzontalitat al conjunt. Sobre la motllura s'eleva una altre tram superior de mur de petites dimensions. La part central d'aquest tram es converteix en un frontó que s'alça quadrangular a la resta del conjunt i que es remata a la part superior amb un arc de mig punt. La part exterior del frontó es troba també reforçada amb maó vist, que destaca sobre el conjunt de la façana arrebossada de l'edifici. Un ull de bou cec s'obre al mig del frontó. La decoració interior de l'ull de bou ha estat feta amb la bandera catalana i dos elements de jocs de taula pintats. Aquests dos elements destaquen un ús lúdic i social de l'edifici. Com a element arquitectònic, el frontó recau sobre dues impostes de maó que s'uneixen amb la faixa motllurada de l'edifici i que també són fetes en maó vist. Com a element decoratiu superposat, destaca la presència d'un floró de pedra adossat a la part superior de les arcades que cobreixen les obertures de l'edifici, i calçant les impostes del frontó. La cantonada sud de l'edifici es tanca amb un edifici de planta baixa i pis que guarda les mateixes característiques decoratives de l'edifici. A la planta baixa havia estat situava la primitiva Cooperativa agrària de Montbui, i el primer pis era conegut amb el nom de Cal Barber, on hi vivia l'antic l barber del poble. A l'interior de l'edifici destaca actualment una sala de grans dimensions adequada com a bar i àrea de jocs.</p> | 08250-51 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El traçat de la nova carretera d'Igualada a Valls construïda el 1895 començà a deixar sentir la seva influència sobre el procés d'urbanització de Montbui, centrat fins al moment entorn al carrer Major i l'Església de Santa Margarida. A partir d'aquest moment, el centre de gravetat es començà a desviar vers a la nova via de comunicació, constituint-se en el nou eixample del poble, que s'estendrà a partir d'aquest moment cap a ponent. L'Entitat Agrícola Montbuienca va ser fundada l'any 1920, però no va ser fins el 1924 que es construïa l'edifici de l'Ateneu Agrícola Montbuienc, a tocar de la Cooperativa Agrícola. El 26 de setembre del 1920 es van firmar les escriptures del terreny. Aviat es convertiria en el lloc de trobada dels montbuiencs de dretes. El 1930 s'afegia la terrassa de l'entrada. Seguint el curs dels avatars històrics, entre el 1936 i el 1939 l'edifici és incautat. L'any 1941 es convertí en l'Ateneo Cultural Recreativo. El 1949 una empresa privada va llogar la Sala com a sala de projecció de cinema. Durant uns anys, cada diumenge o festiu hi havia una sessió de cinema on es projectaven dues pel·lícules. El teatre també ha estat una activitat molt lligada a l'Ateneu. El 1980 la sala central és novament reformada i convertida en saló de jocs i bar. Posteriorment l'edifici fou rebatejat com a Ateneu Cultural Recreatiu. El cafè ha estat la part més utilitzada de l'Ateneu, sent escenari fins i tot de casaments. Els cafeters són els personatges més populars de l'Ateneu. El 1987 es va restaurar la sala i l'escenari i es van eliminar els vestigis que quedaven de quan es feia cinema: la pantalla i el forat del projector. La sala, amb el temps ha esdevingut la sala d'actes del poble: sala de balls, escenari de casaments, teatre, local de reunions, menjador d'àpats, discoteca per a joves etc... L'edifici annex a l'Ateneu també té la seva història. La part de baix sempre ha estat coneguda com el 'sindicat', i va ser utilitzada durant molts anys com a local del Sindicat de pagesos de Montbui. Actualment s'utilitza com a magatzem pel Drac i Diables, el grup de teatre i la Comissió de festes. El pis de dalt, va funcionar inicialment com a botiga de la Cooperativa i més tard com a barberia. En l'actualitat s'utilitza com a club d'Escacs. Recentment s'han fet obres de rehabilitació que van ser inaugurades el 18 de juny del 2010</p> | 41.5570600,1.6038800 | 383577 | 4601540 | 1924 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70630-foto-08250-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70630-foto-08250-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70630-foto-08250-51-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 70631 | Cal Truco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-truco | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50</p> | XX | L'edifici corre el perill de degradar-se de manera ràpida | <p>Edifici industrial situat a la part superior del poble, al començament del pendent de la serra de Santa Margarida. Al sector Est del poble. A nivell arquitectònic, s'aprecien dues fases constructives ben clares, que cal descriure de manera diferent. Per un cantó, s'aprecia el que degué ser el conjunt original de la construcció. Es troba format per una nau industrial de planta rectangular, amb la façana principal encarada a ponent. Aquesta part, es cobreix amb una teulada a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana. La nau, forma part d'un conjunt més ampli i es troba envoltada per un pati interior i protegida del carrer per un mur de pedra exterior. A la cantonada nord-oest de la nau, però com un cos exterior, s'adossa una vivenda unifamiliar. La façana principal d'aquesta casa, suposa una continuació del mur de tancament de la fàbrica, en línia amb la façana exterior del carrer. La nau compta amb obertures al llarg de tot el primer pis. Es tracta de grans finestrals rectangulars, coberts de forma arquitravada, units en grups de dos, que es separen rítmicament de dos en dos per murets adossats de maó arrebossat, que sobresurten de la línia de façana de principal a l'estil de pilastres. Actualment el maó vist pot apreciar-se en alguns punts degut a la caiguda de l'arrebossat. Els grups de finestrals es troben decorats amb un marc de ciment que els envolta i agrupa, i que es converteix a la part superior en un petit guardapols. Sobre la línia de finestrals del primer pis, la façana és recorreguda per un fris exterior format per petits dentellons. La vivenda adossada a la nau manté les mateixes característiques constructives que la nau, i es cobreix amb una teulada inclinada. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba encarada a ponent, seguint la línia del carrer i formant una continuació amb el mur. Segurament devia tractar-se de la vivenda de la persona que vigilava el conjunt, i controlava l'accés dels treballadors a la fàbrica, ja que la porta de tancament del mur de la fàbrica es troba a tocar de la porta d'accés de la vivenda. La porta d'accés a la vivenda és una obertura allindada que se situa en un dels cantons de la façana. A nivell de primer pis, es distingeixen un seguit de quatre balcons, amb un ràfec molt escàs. A nivell de golfes, s'obren quatre petits ulls de bou, que es corresponen amb els balcons del primer pis. Un llistó fet amb maó recorre horitzontalment la façana i marca la diferència entre pisos. La façana de ponent de la vivenda, que s'escau dins del pati de la fàbrica, s'obre amb diverses finestres a l'alçada del primer pis i golfes. Actualment, la vegetació cobreix bona part de la façana de la casa i de les estructures de la fàbrica i impedeix una correcta visualització del conjunt. Per un altre cantó s'aprecia un altre cos de l'edifici, que es correspon a una segona fase constructiva més moderna, aixecada ja ben entrat el segle XX. Es tracta d'un cos format per una nau industrial adossada al sector sud-est de l'edifici, que degué suposar una ampliació de la nau primerenca. Es tracta d'una nau de planta rectangular, construïda amb totxana i pintada de color groguenc, aixecada aprofitant el desnivell del terreny i situada en sentit perpendicular a l'edifici original. Compta amb seguit de finestrals quadrangulars que permeten la il·luminació interior. L'accés es realitza des de l'interior del conjunt.</p> | 08250-52 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La proximitat del terme de Montbui al nucli d'Igualada afavorí la presència d'indústria tèxtil al nucli de Santa Margarida com a complement de la producció agrícola . A les acaballes del segle XVII era comú el treball aïllat del tèxtil a les cases del municipi. Aprofitant els períodes d'inactivitat agrícola els ingressos es complementaven amb petits treballs de teixit i filatura. Fins ben entrat el segle XIX no es produirà el canvi necessari entre aquest sistema i el modern sistema industrial. Així apareixeran tres fàbriques d'una certa entitat. La primera en instal·lar-se serà la de Cal Bas que inicia la seva activitat al segle XVIII amb capital montbuienc i igualadí; dedicada inicialment a la producció de filatures, acabarà absorbint tots els processos industrials tèxtils fins al producte final. La segona en aparèixer serà la fàbrica de fils del Molí del Marxantdones (també conegut molt significativament com a Molí de del Vídues), situat a la riera de Tous, aprofitarà a partir de mitjan segle XIX la força de l'aigua per moure la nova maquinària que substituirà les moles del molí fariner. El darrer establiment industrial amb una certa potència d'aquest període serà la fàbrica de Claramunt & Cia., més coneguda com Cal Truco. Aquesta, que neix a la dècada dels 70 del segle XIX es dedicarà a la producció tèxtil i serà la darrera a extingir-se. Així, mentre les dues anteriors no arriben a superar els anys 30 del segle XX, Cal Truco tancarà arrel de la crisi del tèxtil dels anys 80 del segle XX.</p> | 41.5553900,1.6054200 | 383702 | 4601353 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70631-foto-08250-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70631-foto-08250-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70631-foto-08250-52-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 120|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||
| 70632 | Antiga Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fonda | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular situat a la cantonada dels carrers Travessia Anselm Clavé i carrer Anselm Clavé o Carretera C-37. Es tracta d'un immoble amb planta baixa, primer pis i segon pis. La façana principal es troba encarada a ponent, seguint la línia de la carretera C-37, que al seu dia fou l'eixample del poble. La planta baixa s'obre amb dos portals principals a la façana de ponent, de cara a la carretera, que es situen de forma intercalada a la part central. Entre porta i porta s'obre una finestra quadrangular, que antigament podia haver estat una altre portal. Altres dues finestres més s'obren entre el portal situat més a la dreta i la cantonada de l'edifici. Les tres obertures centrals de la planta baixa - portals i finestra mitgera - guarden una similitud decorativa que es basa en un acabament superior fet amb un arc molt rebaixat, i la presència d'un guardapols exterior fet amb ciment que sobresurt uns centímetres de la línia de la façana i emmarca l'obertura. La porta situada més a migdia de la façana conserva encara escrit a la part superior de la porta la paraula QUEVIURES, que recorda el passat de la casa. Les dues finestres de l'altre extrem de la façana, entre el portal i la cantonada guarden similituds constructives i decoratives amb les obertures del primer pis. Al primer pis s'obren un seguit de cinc balcons protegits amb una reixa de ferro, sobre una peanya molt estreta. Com a element decoratiu, presenten un guardapols de ciment que envolta el perímetre exterior de l'obertura. A nivell de primer pis, s'obre cinc finestres rectangulars, que també presenten un guardapols envoltant l'obertura. La façana principal es remata a la part superior amb una cornisa esglaonada feta amb tres filets de maó, i coronada per petits frontons exempts, que s'intercalen als espais de façana no ocupats per les obertures. Com es pot apreciar, es tracta d'una façana amb una composició molt simètrica, on les obertures de la planta baixa es corresponen amb les del primer pis, i aquestes amb les del segon, disminuint en mida i proporció. La façana lateral exempta només s'obre amb un balcó i una porta a la planta baixa, que semblen haver estat producte d'una reforma posterior de la casa. Originalment no hi devien constar. Del mateix moment que aquestes obertures semblen els cossos afegits actualment a la casa, seguint la línia de la façana nord, paral·lela al carrer Travessia Anselm Clavé i que es prolonguen per tota la part posterior de la casa, ocupant el que devia ser l'antic pati posterior.</p> | 08250-53 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Segons informació oral facilitada per alguns veïns, el lloc on ara s'aixeca l'edifici conegut com l'Antic Hostal era antigament un adoberia propietat de la casa de Cal Guarro. L'edifici actual fou aixecat a la dècada del 1940 i a la planta baixa es va instal·lar una botiga i un cafè.</p> | 41.5568200,1.6029800 | 383501 | 4601515 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70632-foto-08250-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70632-foto-08250-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70632-foto-08250-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||
| 70633 | Cal Guarro o cal Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guarro-o-cal-dalmau | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50</p> | XX | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a quatre aigües, que omple la cantonada del carrer Major amb la Plaça de Catalunya i el carrer Travessia Anselm Clavé Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La construcció és feta amb mur de paredat irregular, arrebossada posteriorment amb ciment i pintada en color marró. A la part posterior de l'edifici s'adossa un cos quadrangular i un mur cobert amb teula, que protegeix un pati posterior de grans dimensions. La façana principal es troba encarada al carrer Major, i s'obre amb un portal central acabat amb un arc escarser, actualment desvirtuat pel balcó del primer pis. A banda i banda s'obren dues finestres adintellades, protegides amb reixes, i també desvirtuades pels balcons del primer pis, que s'escauen just a sobre de la llinda. Un sòcol recorre la planta baixa de l'edifici, sobresortint de la línia de façana. Al primer pis s'obren tres balcons de gran volada, producte d'una reforma posterior de la casa -1918-. Tots tres són acabats a la part superior de forma allindada i decorats amb un guardapols sobreposat que al centre de la llinda imita un petit arc conopial. Les dimensions d'aquests balcons, obra d'una reforma posterior de la casa, són el motiu del trencament de les llindes i arcs de les obertures de la planta baixa. El pis de les golfes s'obre amb tres petits ulls de bou, que s'escauen simètricament amb les obertures del primer pis i planta baixa. La façana lateral, encarada a la plaça Catalunya, manté la mateixa composició decorativa, obrint-se amb dues finestres quadrangulars a la planta baixa, que sobresurten enreixades, i tres obertures al primer pis. Les obertures del primer pis, són força irregulars, destacant-ne una rectangular de petites dimensions, una altre rectangular al centre, de majors dimensions, i un balcó amb dues mitges finestres corbades a banda i banda, que formen un conjunt unificat. Les obertures del primer pis són acabades amb llinda, que de forma similar a la façana principal es decoren amb un guardapols sobreposat ornamentat amb un petit arc conopial al centre. Per les similituds decoratives, aquestes obertures podrien ser obra també de la reforma del 1918. Al pis de les golfes s'obren dos ulls de bou de petites dimensions. El cos adossat al cantó de migdia de la casa, seguint la línia de carrer, sembla un afegit posterior. Es troba format per planta baixa i primer pis, i es troba acabat amb un terrat pla sobre la primera planta, que es protegeix amb balustres. La façana posterior de la casa compta amb obertures formades per finestres a l'alçada del primer pis, i ulls de bou al pis de les golfes. Com a elements decoratius destacables, l'edifici compta amb un seguit de culs de llàntia amb decoració vegetal concretament fulles - ubicats al final de cadascuna de les canaleres de plom que recorren la façana, i que semblen haver tingut al seu dia una altra funció. Destaca especialment el gran ràfec o barbacana de la teulada, que sobresurt en gran mesura vers al carrer.</p> | 08250-54 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquesta casa ha estat propietat de diferents famílies. El mot de Cal Guarro prové del masover. Una de les famílies foren grans propietaris de Montbui i la seva finca s'estenia a l'altra banda del carrer on avui dia resten uns edificis destinats al trull d'oli i també una sala de cafè</p> | 41.5564100,1.6037000 | 383561 | 4601468 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70633-foto-08250-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70633-foto-08250-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70633-foto-08250-54-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Vinculada històricament a la casa existeix la veïna Sala de Cal Guarro, que a la dècada del 1930 era un dels cafès més populars de Montbui i un dels llocs habituals de reunió dels veïns d'ideologia esquerrana. Actualment només s'aprecien els paraments exteriors, ja que l'interior es troba convertit en magatzem. La casa del Cal Guarro comptà amb un important trull d'oli que estigué en actiu fins a la dècada del 1970. Actualment els propietaris asseguren que no es conserva cap peça de l'antiga indústria. | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||
| 70634 | Cal Cadiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cadiu | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50</p> | XIX | L'edifici es troba molt degradat. | <p>Edifici de planta rectangular entre mitgeres, situat seguint la línia del carrer Major, dins del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'una construcció feta en mur de parament irregular, arrebossat amb ciment, tot i que alguns trams es troben molt malmesos. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes, i es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal es troba encarada a llevant, seguint la línia del carrer principal. A la planta baixa, destaca la presència, al cantó esquerre d'un pas cobert que permet l'accés des del carrer Major a un carreró interior entre les cases. Actualment, al sostre del pas cobert encara s'aprecia l'embigat de fusta que aguanta els pisos superiors de la casa. El portal d'accés a l'interior de l'edifici es situa al cantó dret de l'edifici, i es tracta d'una obertura molt senzilla acabada amb un arc rebaixat on es pot llegir l següent llegenda: ANY 1829. A nivell de primer pis destaquen dues finestres balconeres i un balcó amb una peanya molt estreta que s'escau sobre el pas cobert de la planta baixa. A nivell de golfes, destaca l'obertura d'un petit finestró i d'una eixida formada per dues grans obertures separades per un pilar central i acabades a la part superior per un arc molt rebaixat. Totes dues obertures compten amb la protecció d'una barana de ferro actualment molt malmesa. La façana lateral de la casa s'estén al llarg del carreró interior entre cases. Únicament s'aprecien algunes finestres a nivell de primer i segon pis. L'edifici mostra signes d'abandonament prolongat i de degradació molt acusada.</p> | 08250-55 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>No es tenen dades sobre aquesta casa, però podria tractar-se d'una de les més antigues del nucli de Santa Margarida. La seva estructura, dins l'entramat urbanístic del nucli antic, fa que una part dels baixos de la casa estiguin destinats a pas soterrat i permeti l'accés a un carreró posterior. Sobre el portal d'accés a la casa s'aprecia la data de 1824 que permet situar l'edifici actual a començaments del segle XIX, però no es pot descartar la resta d'algun edifici més antic.</p> | 41.5565200,1.6041600 | 383599 | 4601480 | 1829 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70634-foto-08250-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70634-foto-08250-55-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 70635 | Cal Beneficiat o cal Santdiumenge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-beneficiat-o-cal-santdiumenge | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50</p> | XVI-XX | L'edifici ha estat recentment restaurat | <p>Edifici de planta trapezoïdal unint dos casals, situat a bell mig del carrer Major, dins del nucli antic de Montbui. La forma de la planta bé donada pel fet de que la casa es troba situada just al punt on el carrer fa un petit angle convexa. La façana exterior mostra una construcció feta en parament de còdols i ciment, amb les cantonades i obertures reforçades amb ciment. Es tracta d'un edifici entre mitgeres, que compta amb planta baixa, primer i segon pis. Les obertures de l'edifici són totalment noves i corresponen a la darrera reconstrucció de la casa que es situa sobre el solar del vell edifici de Cal Beneficiat. Com a element antic només s'ha conservat un petit escut amb la data del 1688 encastat sota el balcó del primer pis.</p> | 08250-56 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquesta edificació es troba situada en un dels carrers originaris del poble de Montbui, i nucli embrionari de la trama urbana configurada entorn a l'església i a aquest carrer, que ja figura en un capbreu del 1520. Les cases es van anar alineant en el carrer Major on hi hagué la major densitat de població. Aquesta casa era propietat del bisbat de Vic que l'havia adquirit d'una donació. El nom antic de la casa Cal Beneficiat, pot trobar-se en estreta relació amb el fet de que la casa fos de propietat episcopal, destinada potser a acollir mossens dotats amb beneficis eclesiàstics. Al 1975 la compra l'actual propietari, passant a ser coneguda com Cal Santdiumenge.</p> | 41.5566800,1.6046000 | 383636 | 4601497 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70635-foto-08250-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70635-foto-08250-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70635-foto-08250-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||
| 70636 | Escut de la casa de cal Beneficiat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-casa-de-cal-beneficiat | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50</p> | XVII | <p>Escut esculpit sobre la cara vista d'un carreu de forma trapezoïdal, que es troba encastat a nivell del primer pis de la casa coneguda com Cal Beneficiat o Cal Santdiumenge. Tot i que es troba molt erosionat s'aprecia un escut amb l'orla exterior del símbol cardenalici, que s'explica per la relació de la casa amb la propietat episcopal. L'interior de l'escut es troba quatripartit, alternant dos camps amb el que sembla el dibuix d'un castell amb altres dos camps amb aigües. Sobre l'escut es conserva la data de 1688. La ubicació actual de l'escut no es correspon amb la que devia ser original.</p> | 08250-57 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquesta edificació es troba situada en un dels carrers originaris del poble de Montbui, i nucli embrionari de la trama urbana configurada entorn a l'església i a aquest carrer, que ja figura en un capbreu del 1520. Les cases es van anar alineant en el carrer Major on hi hagué la major densitat de població. Aquesta casa era propietat del bisbat de Vic que l'havia adquirit d'una donació. El nom antic de la casa Cal Beneficiat, pot trobar-se en estreta relació amb el fet de que la casa fos de propietat episcopal, destinada potser a acollir mossens dotats amb beneficis eclesiàstics. L'escut du la data del 1688 i du l'emblema dels marquesos de Duesaigües i explicaria la vinculació del benefici fundat a l'església parroquial de Santa Margarida amb aquesta família nobiliària propietària de la Casa Gran.</p> | 41.5566800,1.6046000 | 383636 | 4601497 | 1688 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70636-foto-08250-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70636-foto-08250-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70636-foto-08250-57-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | 2025-06-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 96|94 | 47 | 1.3 | 2131 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||
| 70637 | Portal de la casa del carrer Major, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-la-casa-del-carrer-major-12 | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII | <p>Portal principal d'accés a la casa del carrer Major núm. 12, dins del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'un gran portal adovellat formant un arc de mig punt a partir de dovelles de mida mitjana, que es recolzen directament sobre dos brancals laterals monolítics, prescindint d'imposta. L'obertura del portal es troba protegida per una porta de dues fulles de fusta massissa i clapejada, també antiga. A la part inferior del portal, destaca un esglaó fet amb una llinda monolítica de pedra. Aquest element arquitectònic destaca sobre el fons de la façana de la casa pel seu cromatisme, ja que es tracta de pedra groguenca, que ressalta sobre una façana gris arrebossada en ciment pòrtland. El portal forma part d'un edifici de planta rectangular molt senzill, que compta amb planta baixa i primer pis. El portal adovellat sembla donar accés als baixos de la casa, mentre que una porta allindada permet l'accés a la vivenda del primer pis.</p> | 08250-58 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Segle XVIII, similar a la de Cal Cònsol. Aquesta casa era coneguda tradicionalment com Cal Fossalba.</p> | 41.5567400,1.6047000 | 383645 | 4601503 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70637-foto-08250-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70637-foto-08250-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70637-foto-08250-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Tot i que l'edifici sembla antic per la seva composició, manca totalment d'elements ornamentals significatius. Les obertures també són modernes. Sembla tractar-se d'una casa antiga, que ha guardat el seu cos volumètric i el portal adovellat, però la resta es troba totalment renovat. | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||
| 70638 | Cal Martró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-martro | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XIX-XX | Molt reformada | <p>Edifici de planta rectangular entre mitgeres, situat al centre del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'una construcció feta en mur de paredat irregular, que ha estat arrebossat i pintat en color blanc, tot i que la pintura es troba ja molt esmorteïda. Compta amb planta baixa, primer i segon pis, i es cobreix a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal es troba orientada a llevant seguint la línia de cases del carrer Major. A nivell de planta baixa s'observa la presència d'un sòcol de ciment que sobresurt uns centímetres de la línia de la façana. Aquesta planta s'obre amb un portal d'accés de grans dimensions acabat amb un arc rebaixat, que possiblement ha estat eixamplat i que dóna accés als baixos de l'edifici. L'accés a l'interior de la vivenda es realitza a través d'una porta allindada situada en un extrem de la façana sense cap element ornamental. A nivell de primer pis, destaca un balcó protegit amb una barana exterior de ferro que s'escau sobre el portal de la planta baixa, i una finestra quadrangular, que s'escau sobre la porta d'accés a la vivenda. A nivell de segon pis s'obren dues finestres quadrangulars. Entre aquestes dues finestres, s'ha assenyalat un espai emmarcat a la paret, con es pot llegir AÑO 1927 J.S. Es tracta d'una incisió a l'arrebossat de la paret, i el marc que el protegeix és fet amb una faixa de ciment formant un quadrat. La part posterior de la casa és visible des del carreró posterior, al qual es té accés pel pas cobert que queda sota la casa veïna de Cal Cadiu. Com es pot observar, a la part del darrera de la casa s'ha afegit un cos rectangular de planta baixa, que es cobreix de forma plana i permet una terrassa a nivell de primer pis de la casa. Aquesta terrassa s'ha protegit amb una barana de ferro molt senzilla. A nivell de planta baixa, aquest cos es troba format per un mur que s'alça un tram i que continua amb pilars de maó a les cantonades i a mig tram de mur, sobre els quals es recolza. Aquest espai, que queda semiobert sembla destinat a tasques agrícoles.</p> | 08250-59 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Segons informació oral facilitada per alguns veïns del nucli antic, aquest edifici és dels més antics del carrer Major. La planta baixa estava destinada a escola de nenes, mentre que al primer pis s'ubicava l'Ajuntament. L'any de 1927 que s'observa a la façana correspon a una reforma. El nom de Cal Martró també és actual, ja que l'original Cal Martró es trobava a tocar de Cal Beneficiat.</p> | 41.5564900,1.6041000 | 383594 | 4601476 | 1927 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70638-foto-08250-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70638-foto-08250-59-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 70639 | Portal de cal Cònsul | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-cal-consul | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII | <p>Portal adovellat formant un arc de mig punt, que permet l'accés a l'edifici de la Plaça Major, núm. 4, dins del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'un portal format per dovelles de mida mitjana que es recolzen directament sobre dos brancals fets amb carreus de pedra quadrangulars, que suposen una continuació de les dovelles superiors. Només els carreus inferiors del portal són rectangulars i lleugerament més grossos que la resta. A la part inferior del portal destaca una llinda de pedra monolítica. Sobre la dovella central o clau s'ha inscrit la data 1781. Actualment aquest portal continua sent utilitzat com a obertura principal d'accés a la vivenda. L'interior es troba protegit per una doble porta de fusta envidrada. Com a element arquitectònic, aquest portal destaca sobre la resta de la edifici pel contrast cromàtic, ja que està fet en pedra groguenca, i destaca sobre el color blanc de l'arrebossat de la casa.</p> | 08250-60 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El portal es troba emmarcat en un edifici que ben bé podria datar-se del segle XVIII, tal i com indica la data de la dovella central. Es tracta d'un edifici senzill, de planta quadrangular, que destaca dels del costat, molt més moderns. Amb tot s'aprecia una reforma del segle i l'afegit del balcó del primer pis, que s'escau directament a sobre del portal, tot i que respectant-lo.</p> | 41.5565700,1.6055100 | 383712 | 4601483 | 1781 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70639-foto-08250-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70639-foto-08250-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70639-foto-08250-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Similar al del carrer Major, 12, dins del nucli antic de Santa Margarida. | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 70640 | Casa del carrer Major, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-10 | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular entre mitgeres situat dins del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'una construcció feta segurament en mur de paredat, arrebossada i pintada en color blanc i gris. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. La façana principal es troba orientada a llevant, seguint la línia de façanes del carrer Major. Com a obertures, a nivell de planta baixa destaca la presència de tres portals acabats amb un arc deprimit còncau. L'excepció la representa el portal central arquitravat, protegit per una persiana metàl·lica, producte d'una intervenció posterior. A nivell de primer pis, les obertures de la planta baixa es corresponen amb tres balcons protegits amb una reixa de ferro treballada, i a nivell de segon pis amb un balcó central i dues finestres quadrangulars als laterals, que podien haver estat balcons al seu dia, i haver estat tapiats durant alguna reforma. En línies generals, la façana de la casa es troba extraordinàriament ornamentada, i la part superior de l'edifici compta amb un entaulament molt treballat, que es recolza sobre una cornisa esglaonada, format per una barana de pedra a base de balustres i un frontó central obert amb un oval al centre i acompanyat de volutes invertides amb decoració de mosaic, i coronades per dos còdols de pedra. L'espai central de l'obertura del frontó es troba ocupat per una filigrana de ferro on es pot llegir la data 1928. Altre dels elements decoratius importants són les faixes verticals que recorren tota la façana de l'edifici al·ludint una separació de crugies. Aquest element de la faixa vertical es repeteix als extrems de l'edifici. Igualment es marca en gris l'entorn de les obertures de l'edifici.</p> | 08250-61 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquesta casa era tradicionalment coneguda com Cal Sabater. Es tractava d'una casa antiga i molt malmesa. La data de 1928 correspon a una reforma estructural de l'edifici, que lo va donar el seu aspecte actual.</p> | 41.5568200,1.6047600 | 383650 | 4601512 | 1927 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70640-foto-08250-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70640-foto-08250-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70640-foto-08250-61-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||
| 70641 | Casa del carrer Major, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-7-0 | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Edifici de planta trapezoïdal situat al carrer Major del nucli antic de Montbui, ocupant l'espai cantoner entre el carrer Major i la pujada cap a la Plaça. Es tracta d'una construcció aixecada segurament en mur de paredat irregular, arrebossada desprès en ciment pòrtland sense pintar. Com a edifici, aprofita el desnivell del terreny existent en aquesta zona del poble i compta, per tant, amb planta baixa, primer, segon i tercer pis, tot i que el primer pis es converteix en la planta baixa en la façana de migdia que dóna a la pujada de la plaça. La part superior de l'edifici es troba rematada amb una barana perimetral amb balustres que protegeix la part superior del terrat. A l'edifici s'observen tres façanes. La façana principal sembla ser la que es troba encarada a migdia, i s'obre amb un portal protegit per una doble fulla de fusta. A tocar d'aquest portal s'obre dues portes de diferents mides, una de les quals sembla més contemporània. Cal pensar que l'edifici fou concebut ja inicialment com un bloc de veïns, i compta, per tant, amb una altra entra d'accés a l'edifici per la façana de ponent que dóna al carrer Major. A nivell d'obertures, destaca la presència de balcons amb reixes de ferro treballades tant al primer, com al segon i tercer pis. A la façana de ponent que dóna al carrer Major, s'alternen finestres i balcons als pisos superiors. Com a element ornamental, destaca la presència d'un fris vertical que podria ser de ciment, que marca la divisió entre les tres façanes de l'edifici, la de migdia, a façana central S-O de l'edifici, i la façana de ponent.</p> | 08250-62 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquest edifici era conegut com Cal Comas. Als baixos hi havia tradicionalment una barberia i una espardenyeria. A la dècada del 1920 era un edifici molt més petit i antic, que fou reformat a començaments de la dècada del 1930 per un veí de Montbui arribat de Mèxic i la seva esposa.</p> | 41.5569800,1.6051100 | 383679 | 4601530 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70641-foto-08250-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70641-foto-08250-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70641-foto-08250-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||
| 70642 | Cal Carol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carol-0 | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Edifici de planta quadrangular situat al peu del carrer Anselm Clavé, dins del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'una construcció feta amb mur de paredat irregular, amb la façana principal arrebossada amb ciment i pintada de color marró. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes, i es troba cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal es troba orientada a llevant, seguint la línia del carrer, i s'obre a la planta baixa amb un portal arquitravat situat al mig i flanquejat a banda i banda per dues finestres rectangulars. En consonància amb les obertures de la planta baixa, al primer pis s'obre un balcó central protegit per una barana de ferro treballada i dues finestres a banda i banda. A nivell del pis de les golfes, la façana s'obre amb tres finestres quadrangulars. Com a element destacable, cal fer esment d'una cornisa esglaonada molt prominent a la part superior de l'edifici, sobre la qual reposa un coronament fet amb un mur massís que es corba lleugerament a la part superior, reforçat per pilastres quadrangulars de maó que sobresurten en alçada. Un altre efecte ornamental ve donat pel joc cromàtic que representa un marc blanc pintat al voltant de les obertures de la façana, que ofereix un contrast amb el fons marró del mur. La casa compta a la part del darrera i al costat de migdia que es troba exempt amb un petit jardí, i amb un mur perimetral que l'envolta i s'uneix al peu de la carretera amb l'edifici. L'accés es realitza mitjançant una porta de ferro treballada, ubicada al cantó de migdia de la casa. Les obertures de la façana lateral i posterior són totalment modernes.</p> | 08250-63 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Segons informació oral facilitada per alguns veïns, aquest edifici fou dels primers aixecats a la nova carretera de Valls, entre les dècades del 1910 i 1920.</p> | 41.5569700,1.6028900 | 383494 | 4601531 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70642-foto-08250-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70642-foto-08250-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70642-foto-08250-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||
| 70643 | Antic Centre Republicà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-centre-republica | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Es tracta d'un edifici orientat en sentit est-oest, amb la façana principal encarada a llevant, seguint la línia del carrer Anselm Clavé. No es pot apreciar el material constructiu, ja que l'edifici es troba arrebossat amb ciment. Almenys la part superior es feta en maó. Compta amb planta baixa i pis de golfes. L'estructura de l'edifici es troba organitzada com amb diverses obertures portes i finestres - que atenyen a una estructura interior dividida en diverses vivendes, cadascuna de les quals compta amb una porta d'entrada individual. En total es comptabilitzen tres portes d'accés a peu de carrer amb dos finestrals rectangulars a banda i banda de cada porta. La part superior de l'edifici es troba acabada amb una cornisa esglaonada molt prominent, sobre la qual descansa un coronament format per un mur massís. Del conjunt de l'edifici destaca la vivenda central, que sobresurt com un cos independent de les altres dues laterals sobre elevant-se en alçada. Aquesta alçada li permet tenir un primer pis, en comptes de golfes, que s'obre amb dos balcons. La part superior guarda les mateixes característiques que la resta de l'edifici, però resulta més elevada. Com a element singular destaca la part superior de la vivenda central de l'edifici, on la barana superior s'estilitza creant tres lòbuls. El central compta amb tres medallons verticals que sobresurten. En aquest sector de la façana part de l'arrebossat ha caigut i per tant no es pot apreciar si la decoració es completava amb més elements.</p> | 08250-64 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'Antic Centre Republicà, conegut popularment com El Centro instal·lat al carrer Anselm Clavé, just davant de l'antic Ajuntament i a pocs metres de distància de l'Ateneu. Va ser inaugurat el maig del 1931 amb l'objectiu de convertir-se en el centre de trobada dels grups d'esquerres del poble. Amb l'esclat de la Guerra Civil passarà a ser el centre de referència del poble. Originalment l'interior de l'edifici mantenia una estructura molt diferent. La distribució es feia en una sola nau, on es trobava el cafè, i les golfes, que donaven pas a una petita terrassa i balcó. El final de la guerra i la derrota republicana provoquen el tancament del 'Centro', que a partir de l'any 1943 es transforma en el que encara avui coneixem: diversos pisos de planta baixa, amb la compartimentació de la gran nau del cafè. GONZÁLEZ D. http://historiamontbui.blogspot.com/</p> | 41.5571300,1.6032000 | 383520 | 4601549 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70643-foto-08250-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70643-foto-08250-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70643-foto-08250-64-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||
| 70644 | Línia de façanes del carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/linia-de-facanes-del-carrer-major | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVII-XXI | Reformada | <p>Línia de façanes que forma el carrer Major del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. S'estén des de la Plaça de Catalunya fins al final del carrer, en direcció a l'església. El tipus d'edifici que conforma aquest carrer, pertany fonamentalment al que es coneix com arquitectura popular. Es tracta d'un edifici de caire pagès i menestral, de planta rectangular o quadrangular, entre mitgeres, cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, de planta baixa, primer i segon pis, o bé primer pis i golfes, i en ocasions golfes obertes a l'estil d'eixides. El tipus de construcció que predomina és fet amb mur de paredat irregular i desprès arrebossat. En ocasions amb pintura de color blanca o marró. No existeix un tipus de portal predominant, podent apreciar-se des de portals amb arcs adovellats de mig punt, a portals amb arcs rebaixats, escarsers, portals adintellats, fins i tot portals de nova fabricació. A nivell de primer pis predominen els balcons, amb peanyes, en la majoria dels casos molt estretes, i baranes de ferro treballat. En ocasions només s'aprecien finestres. Alguna d'aquestes cases compten amb portals de pas a les estances de treball de la planta baixa i portals d'accés a la vivenda, que acostuma a situar-se a nivell de primer pis. Juntament amb aquest tipus de vivenda popular, datable entre els segles XVIII-XIX i principis del XX, s'aprecien cases que han estat reformades aplicant nous estils d'obertura de finestres i balcons. Amb tot, es tracta de reformes de les darreres dècades del segle XX, que no han trencat massa la uniformitat general el carrer, respectant sobretot les alçades. Enmig, s'aprecien també algunes que sí han trencat la sintonia del conjunt de façanes del carrer.</p> | 08250-65 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La primera menció documental expressa l'existència d'un nucli habitat al lloc de l'actual poble de Montbui data de mitjans del segle XII, concretament del 1166. La primera visió íntegra del poble l'ofereix el capbreu del 1403, segons el qual apareix descrit l'embrió de la futura trama urbana, configurada al voltant de l'església i l'actual carrer Major. En total apareixen censades un total de vuit cases entorn a la plaça de l'església, el carrer de fora o Major, i el carrer de Dalt. Malgrat els entrebancs polítics i demogràfics del segle XV, a partir del segle XVI el creixement humà i el desenvolupament urbanístic del nucli antic de Montbui entren en un procés imparable. La construcció de l'església de Santa Margarida entre els anys 1600 i 1614 donà l'impuls definitiu a l'urbanisme del poble. L'estat de la urbanització de Santa Margarida segons els capbreus dels anys 1635 i 1685 revela l'existència d'un carrer Major, que s'ha convertit ja en carrer principal amb una mitjana de 22 - 24 cases; un altre carrer anomenat Pedret amb una o dues cases; la Plaça de Dalt o de Capdevila amb 3 cases, la Plaça de l'església amb una casa segurament la Casa gran o casa Palau dels Plasència -; i el carrer de la Bassa, amb una casa. Com es pot apreciar el poble es consolida entorn al carrer Major, que sempre té el major nombre de cases, amb una progressiva extensió cap a l'est, pels carrers anomenats de Dalt o de Capdevila, conegut al capbreu del 1520 com el carrer Corrible que va de Claramunt a Vilanova i de Pedret, dibuixant tots dos una forca amb arrencada al carrer Major i amb el vèrtex al temple de Santa Margarida. TORRES (1991: 28). D'aquest període data el testimoni més antic d'edifici del carrer Major encara conservat, com és l'escut de Cal Beneficiat, datat el 1688. A Mitjans del segle XIX el gruix de cases semblava concentrar-se al carrer Major. D'aquest període podrien ser la majoria de les cases encara existents. Algunes dates recollides mostren cases del 1829, com Cal Cadiu. Altres poden datar-se més entrat el segle XX, com Cal Martró(1927 )- , o la casa del Carrer Major, 10 (1926) -. Possiblement la casa del carrer Major 7 es troba en aquesta mateixes circumstàncies - entre 1920 i 1930. En algunes altres cases s'aprecien reformes de la dècada del 1970-1980, i alguna és de nova construcció, com la casa núm. 24.</p> | 41.5565500,1.6044100 | 383620 | 4601483 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70644-foto-08250-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70644-foto-08250-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70644-foto-08250-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||
| 70645 | Línia de façanes del carrer Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/linia-de-facanes-del-carrer-anselm-clave | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>El carrer Anselm Clavé, dins del nucli antic de Santa Margarida de Montbui, es correspon amb el pas de la carretera C-37 dins del terme, i al seu pas per la població. Els edificis d'aquest carrer van se aixecats a començaments del segle XX, un cop el carrer va quedar consolidat, aprofitant l'empenta econòmica que donava el pas de la carretera. Aquest sector del poble es va convertir doncs en el nou eixample urbà. Les cases i els edificis van ser aixecats arran de carretera, a banda i banda d'aquesta, i per cronologia i per context, guarden unes semblances estilístiques comunes, tot i que els interiors han sofert reformes i modificacions posteriors. Inicialment es tracta d'edificis adossats de plantes quadrangulars i rectangulars, que conserven una composició formada per planta baixa, primer pis, i segon i o golfes. En cap cas s'aixequen més. Les construccions poden ser en maó o en mamposteria irregular, però en tots els casos s'ha optat per arrebossat la façana, que ressalta pintada en colors cremes, blancs, taronges i marrons. En alguns casos no hi ha pintura. La majoria dels edificis compten amb portals rebaixats o allindats a l'entrada, protegits per portes de fusta de dos batents, i combinen balcons i finestres al primer pis. Els acabaments, en alguns casos, acostumen a comptar amb algun frontó decoratiu com és el cas de l'Ateneu Cultural Recreatiu o bé la casa de Cal Carol. Estilísticament es tracta d'un tipus d'arquitectura popular datada entre els anys 1920-1940, que incorpora en alguns edificis de caràcter públic, com les escoles o l'Ateneu Cultural Recreatiu, algun element ornamental procedent del modernisme. Amb tot, alguns edificis han estat aixecats o reformats amb posterioritat, però sempre guardant, a nivell de façanes, la mateixa composició arquitectònica a nivell d'alçades i materials constructius.</p> | 08250-66 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Tot i que el nucli antic de Santa Margarida remunta els seus orígens històrics al segle XII, aquest es troba organitzat urbanísticament entorn al carrer Major i a la plaça de l'església. Ja entrat el segle XX, el traçat de la nova carretera d'Igualada a Valls - construïda el 1895- començà a deixar sentir la seva influència sobre el procés d'urbanització de Montbui. A partir d'aquest moment, el centre de gravetat es començà a desviar vers a la nova via de comunicació, constituint-se en el nou eixample del poble, que s'estendrà a partir d'aquest moment cap a ponent. El 1923 es construïa el nou Ajuntament que contenia també les escoles públiques arran de la carretera, donant l'impuls definitiu a aquest sector. A tocar de l'anterior edifici, el 1924 es construïa l'Ateneu Agrícola Montbuienc. La majoria de les vivendes particulars es troben datades entre el 1920 i el 1940.</p> | 41.5567500,1.6028300 | 383489 | 4601507 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70645-foto-08250-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70645-foto-08250-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70645-foto-08250-66-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 102|119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||
| 70646 | Casa del carrer Mare de Déu de Gràcia, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-mare-de-deu-de-gracia-3 | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XIX | <p>Edifici de planta quadrangular entre mitgeres cobert a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Tot i que no s'aprecia el parament, podria tractar-se d'un mur de paredat irregular, que ha estat desprès arrebossat. La façana principal es troba encarada a llevant, seguint la línia de les cases del carrer Mare de Déu de Gràcia. La casa, compta amb planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baixa s'aprecia un portal principal realitzat en pedra, formant a la part superior un arc escarser. La dovella central o clau du esculpida la data de 1870, i les inicials T.A. a banda i banda. Aquesta arcada es recolza sobre carreus rectangulars, sent els últims de proporcions i amplada superior a la resta. Aquest portal deixa lloc a un espai entremig, a partir del qual s'obre les portes d'accés a la vivenda. A nivell de primer pis s'obre una finestra balconera i una finestra quadrangular, i a nivell de golfes les obertures es troben constituïdes en una doble arcada formant una eixida protegida per una barana de ferro.</p> | 08250-67 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquesta casa, forma, juntament amb la casa del costat que du el núm. 1, una unitat urbanística i constructiva de gran uniformitat. La casa du la data de 1870 a la llinda de l'arc d'entrada, i ben bé podria tractar-se de cases aixecades a finals del segle XIX.</p> | 41.5560700,1.6056700 | 383724 | 4601428 | 1870 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70646-foto-08250-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70646-foto-08250-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70646-foto-08250-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||
| 70647 | Casa del carrer Mare de Déu de Gràcia, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-mare-de-deu-de-gracia-1 | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XIX | <p>Edifici de planta quadrangular entre mitgeres cobert a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Tot i que no s'aprecia el parament, podria tractar-se d'un mur de paredat irregular, que ha estat desprès arrebossat i pintat en color blanc. La façana principal es troba encarada a llevant, seguint la línia de les cases del carrer Mare de Déu de Gràcia. La casa, compta amb planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baixa s'aprecia un portal principal realitzat en pedra, amb un graó monolític a la part inferior. A nivell de primer pis s'obre diferents finestres, i a nivell de golfes s'aprecia un seguit de tres arcades separades per pilastres, que conformen una eixida, protegida per baranes de ferro.</p> | 08250-68 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>No es tenen notícies sobre els orígens d'aquesta casa, però juntament amb la cada del costat (núm.3) formen una unitat constructiva i urbanística molt unitària. A nivell constructiu podria tractar-se de cases aixecades a finals del segle XIX. La casa amb el núm. 3 du la data gravada a la llinda del 1870. Com a edifici, s'aprecien reformes estructurals a finals del segle XX, possiblement per adaptar-la a les noves necessitats de la vivenda.</p> | 41.5562700,1.6054700 | 383708 | 4601450 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70647-foto-08250-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70647-foto-08250-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70647-foto-08250-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||
| 70648 | Cal Bas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bas | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | A tocar de Cal Bas s'aixeca un grup de cases unifamiliars, al solar de l'antiga fàbrica de Cal Bas, que trenquen totalment l'estructura arquitectònica del carrer. | <p>Edifici de planta rectangular entre mitgeres, situat al carrer Major 6 del nucli antic de Montbui. Es tracta d'un edifici amb el parament arrebossat. No es pot precisar, per tant, amb quin material són fets els murs. A la planta baixa sobre el ciment s'aprecia un fals carreuat. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. El pas d'un pis a l'altre es troba marcat exteriorment amb una banda decorativa de terra cuita formada per un mig bocell pintat en un to lleugerament més fosc. La façana principal es troba orientada a llevant, seguint la línia del carrer Major, i compta amb un sòcol elevat de ciment, que sobresurt uns centímetres de la línia de la façana. A nivell de planta baixa s'obre amb un portal principal situat al centre, acabat a la part superior amb un arc de mig punt lleugerament rebaixat. A banda i banda del portal s'obren altres dos portals rectangulars, que donen accés a dependències auxiliars de la planta baixa de la casa. A nivell de primer pis destaca una balconada central, situada sobre el portal principal de la planta baixa. Destaca per tenir una peanya molt estreta i obrir-se amb dues portes bessones. Entre les dues portes del balcó, aprofitant el mur de la façana es situa una fornícula de petites dimensions protegida amb un marc i una porta de vidre. A l'interior es situa una imatge del Sagrat Cor de Jesús. Com a element ornamental, l'arcada de la fornícula es veu reforçada visualment per un arc esglaonat afegit, que sobresurt de la línia de la façana. Aquest arc es recolza sobre uns capitells rectangulars, també afegits, que descanses sobre uns permòdols llisos. A banda i banda de la balconada central del primer pis s'obren dues finestres rectangulars, una per banda, protegides per una contrafinestra feta amb llistons de fusta. A nivell de segon pis s'obren dos balcons centrals, de les mateixes característiques que els del primer pis, però independents, i sengles finestres a banda i banda. L'edifici és acabat amb una cornisa esglaonada, sobre la qual recau una petita barana massissa. Com a element ornamental, a més de la fornícula central, les obertures han estat emmarcades amb un fals marc de ciment imitant llindes de pedra. La part posterior de l'edifici compta amb un pati afegit protegit per un mur perimetral de tancament.</p> | 08250-69 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La casa es troba lligada històricament a la fàbrica que hi havia al núm.6 i de la que es coneix una escriptura de compra d'una casa amb data del 20 d'abril del 1555 feta pel teixidor de draps de llana del lloc de Montbui. Posteriorment la fàbrica va ser adquirida per la família Jorba, teixidors de Terrassa. Des de mitjans del segle XVI els veïns es proveïen d'aigua en un pou situat en una finca del carrer Major, propietat de la família Bas. Per aquest motiu, eren motejats com els del Cal Bas del Pou. La fàbrica de Cal Bas serà la primera en iniciar al segle XVIII la industrialització en el terme de Montbui. Fundada amb capital montbuienc i igualadí, estigué dedicada inicialment a la producció de filatures, però acabà absorbint tots els processos industrials del tèxtil. L'edifici actual sembla aixecat a començaments del segle XX.</p> | 41.5569300,1.6048200 | 383655 | 4601524 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70648-foto-08250-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70648-foto-08250-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70648-foto-08250-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Els edificis a tocar de cal Bas- els núm. 2 i 4- són actualment unes modernes cases unifamiliars adossades. Antigament aquest espai era ocupat per l'antiga fàbrica de cal Bas i el pou de Cal Bas. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 70649 | Fornícula de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-de-sant-roc | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Fornícula dedicada a Sant Roc situada a la façana principal de la casa situada al carrer Sant Roc núm. 17, dins del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. Arquitectònicament, s'ubica a nivell de primer pis, sobre la porta principal d'accés a la casa. La fornícula pròpiament dita conté la figura de Sant Roc dempeus sobre un pedestal quadrat. Consisteix en una talla de guix policromada de petites dimensions que mostra al Sant vestit amb vestidures pobres, tocat amb un barret d'ala ampla i mostrant les llagues del genoll. Com a atribut s'acompanya d'un bastó d'on penja la carbassa d'aigua i gos fidel al cantó dret, que segons la tradició li llepava les ferides. La fornícula es troba protegida per un vidre exterior. L'obertura es troba emmarcada per un conjunt de rajoles ceràmiques quadrangulars que s'adossen a la façana principal de la casa i conformen un espai quadrangular, limitat per una vora també rodó de ceràmica blau marí. La decoració interior de les rajoles forma un conjunt floral fet per dos grans gerros de flors, a banda i banda de l'obertura de la fornícula, que tenen la seva continuació vegetal a la part superior de l'obertura. A nivell cromàtic, destaquen els colors blaus, grocs i grisos sobre el blanc de base de les rajoles. La part inferior del marc de rajoles, sota la fornícula es troba ocupada per un text d'advocació al sant. El text dedicat és el següent: EN LA CAPELLA GENTIL RECORDANT-NOS VOSTRES GESTES PRESIDIU LES NOSTRES GESTES EL TREBALL I EL VIURE HUMIL DEFENSEU D'AQUEST VEÏNAT POBRE I RIC, BO I PECADOR SIGUE NOSTRE PROTECTOR SANT ROC. SEMPRE VENERAT</p> | 08250-70 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Segons informació oral facilitada per alguns veïns, la casa on s'ubica actualment la fornícula era a mitjans del segle XX una casa de grans dimensions on els amos de la fàbrica de Cal Truco passaven l'estiu. La fornícula ja existia, tot i que ells l'habilitaren i li posaren les rajoles decoratives per embellir-la. Quan els propietaris es van vendre la casa, ja molt vella, es va adaptar a l'edifici actual, tot conservant la fornícula.</p> | 41.5557800,1.6053600 | 383698 | 4601396 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70649-foto-08250-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70649-foto-08250-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70649-foto-08250-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||
| 70650 | Palau dels comtes de Plasència- la Casa Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-dels-comtes-de-plasencia-la-casa-gran | <p>CASTELLÀ Gabriel (1934) La casa dels senyors de Montbui i la llosa sepulcral dels comtes de Plasència. Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada. Núm. 31.pàg. 103-104. FERRER VIVES, F.d'A., Heràldica catalana, vol.2 Ed. Millà, Barcelona, 1995 GONZÁLEZ D. () http://historiamontbui.blogspot.com/ TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVII-XX | <p>Edifici de planta rectangular de grans proporcions que es cobreix a quatre aigües amb teula, i compta amb un seguit de cossos afegits a tres de les seves façanes. Es tracta d'una construcció feta possiblement en mur de paredat irregular amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars i rectangulars ben escairats. Actualment només s'aprecia l'arrebossat exterior en color gris i el carreuat de les cantonades. A nivell urbanístic, l'edifici ha estat aixecat davant de l'església de Santa Margarida, enfront de l'antiga porta del temple. L'espai que va quedar entre l'església i el Palau, es convertí amb el temps en l'actual Plaça Major del poble. La façana principal es troba encarada a migdia, i ocupa tota una línia de vorera de la Plaça Major. A la part posterior de la casa, en canvi, el palau compta amb un gran terreny associat, destinat a jardí i espais de lleure, que es troba delimitat de la resta de carrers i camps del poble per un mur de tancament fet amb maó i formigó. En tant que edifici, ha estat aixecat aprofitant un desnivell del terreny, de tal manera, que a nivell de façana principal de migdia s'aprecia la planta baixa, el primer i segon pis i les golfes, i en canvi, a nivell de façana posterior, la planta d'accés es correspondria al pis -2, i per sobre s'aprecien quatre pisos més les golfes. El nivell de la planta baixa de la façana principal es correspon al segon pis de la façana posterior. A la façana principal destaca la presència d'un gran portal adovellat, a nivell de planta baixa, situat al cantó de ponent. Les dovelles destaquen sobre el parament arrebossat. Deu tractar-se de l'entrada principal a l'edifici, i bé acompanyada d'un petit finestró i un portal rectangular acabat a la part superior amb una llinda monolítica. A nivell de primer i segon pis s'obren de forma ordenada un total de cinc finestres quadrades per planta de diverses mides. A diferència de la planta baixa, en aquestes no s'aprecia la pedra sobre l'arrebossat. La façana de llevant presenta una certa irregularitat, ja que la part central d'aquest sector només aixeca fins al segon pis en forma de galeria coberta, trencant la línia de la coberta superior, que resta oberta. En aquesta galeria s'ubicaria presumptament un oratori dedicat al Sagrat Cor de Jesús. A nivell de planta baixa s'adossa un cos rectangular, que es correspon a l'antic safareig de la casa, on desguassa el rec principal que du l'aigua al poble.La façana posterior presenta un portal adovellat a nivell de planta baixa, que dóna accés al pati posterior de la casa, i un seguit de sis finestres quadrangulars i rectangulars per planta, sense cap element decoratiu rellevant. Destaca la presència d'un petit cos quadrangular adossat al costat de ponent d'aquesta façana, que s'eleva fins al segon pis per acabar amb un terrat, i que a sota podria acollir algun tipus de pou o cisterna. La façana de ponent presenta diversos cossos auxiliars adossats.</p> | 08250-71 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La primera referència històrica que tenim de l'existència d'una casa fortificada o domus nobiliària al nucli de Santa Coloma de Montbui es remunta a l'any 1150. Aquesta es configura com el centre del domini dels Montbui sobre el terme i com a una de les seves bases d'operacions en els enfrontaments que sostenen ara contra els Cardona, ara contra els batlles d'Igualada. Aquesta anirà substituint la centralitat que, fins el segle XIII, ostentarà el castell de Montbui com a lloc central del domini del casal de Montbui, tant en el pla militar com en l'econòmic. L'edifici actual del Palau dels comtes de Plasència està lligat a l'evolució històrica de la família dels cavallers de Montbui entroncada amb els comtes de Plasència a començaments del segle XVI. La primera menció documental al llinatge dels Montbui data de l'any 1013, en que actuava com a veguer del comtat d'Osona Raimundus de castri Montis Boy. L'any 1166 apareix citat Berenguer de Montbui, castlà del terme de Montbui en nom del bisbe de Vic. Aquest llinatge es troba ben historiat fins al segle XVI. Època en que és un fet comú, l'entroncament de la noblesa catalana amb cases nobiliàries d'altres regnes peninsulars. En el cas dels Montbui, la unió va ser amb una branca de la família aragonesa dels Lanuza, que tenien la consideració honorífica de ricos hombres de Aragón i que havien ostentat hereditàriament el càrrec de Justícia Mayor de Aragón. La branca catalana del llinatge dels Lanuza s'origina amb Claudi de Lanuza i de Torrelles-Gurrea, que era gentilhome del rei Carles I i posseïa diverses baronies i dominis catalans. L'entroncament dels Lanuza amb Montbui es produí a inicis del segle XVI per mitjà del matrimoni entre Claudi de Lanuza i Anna de Montbui, hereva del llinatge. La titularitat del domini passà després al seu fill Claudi de Lanuza i Montbui, que l'any 1551 es casà amb Isabel de Grimalt. L'any 1611 el rei Felip III atorgà a la branca aragonesa de la família Lanuza el títol de comtes de Plasència, i al quedar aquesta branca sense successió, el títol passà el 1643 a la branca montbuienca. Un esdeveniment transcendental tingué lloc el 1633, arran de la transacció pactada entre Enric Folch de Cardona i Bonaventura de Lanuza i Montbui, per la qual fou adjudicada al comte de Plasència la jurisdicció alta o mer imperi sobre el castell i terme de Montbui. Aquesta època, al tombant dels segles XVII i XVIII fou sens dubte la de major presència i protagonisme dels comtes de Plasència sobre les terres del terme de Montbui. Hom atribueix a aquests anys (1633), la construcció de l'edifici de la Casa Gran, com a residència senyorial de la família, a la plaça Major, davant de l'església parroquial, sobre les restes d'una antiga domus senyorial. En el darrer terç del segle XVII es troben documentats diversos actes socials de la família, com patronatges, natalicis, etc. I és descrita l'existència a la casa d'un oratori i d'una presó. La seva utilització quotidiana degué decaure probablement després de la guerra de Successió, quan el domini feudal dels Montbui fou segrestat per la monarquia borbònica a causa de la filiació austriacista del comte de Plasència, que tingué un important paper en el setge de Barcelona. El darrer descendent masculí dels Lanuza fou Francesc Joan de Lanuza Montbui, qui havia acumulat un elevat nombre de títols i possessions, entre els quals el seu domini sobre Montbui havia quedat notablement desvaloritzat. La mort sense successió de Francesc Joan el 1754 va fer recaure el títol i les possessions en la seva germana Maria Helena Lanuza Montbui, marquesa vídua de Dos Aguas, llinatge originari del País Valencià. La titularitat dels marquesos de Dos Aguas es va mantenir fins al 1837 en que es produeix l'extinció dels drets senyorials i jurisdiccionals. Un cop abolides les jurisdiccions, la família restà com a propietària de la casa fins el 1886, any en el qual les darreres propietats de la família a Montbui foren venudes a Miquel Biosca d'Igualada.</p> | 41.5567600,1.6055500 | 383716 | 4601504 | 1633 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70650-foto-08250-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70650-foto-08250-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70650-foto-08250-71-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La família Biosca fou coneguda amb el malnom de 'Els Pèrrica'. La casa guanyà aquest apel·latiu, relativament desconegut per la magnificència de la Casa Gran. Els baixos de la casa es convertiren a començaments del segle XX en el Café de Cal Perrica, lloc d'oci i balls populars pels veïns de Santa Margarida. En la dècada del 1920 aquestes activitats foren fetes a la Sala de Cal Guarro. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 70651 | Làpida sepulcral del panteó dels comtes de Plasència | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-sepulcral-del-panteo-dels-comtes-de-plasencia | <p>CASTELLÀ Gabriel (1934) La casa dels senyors de Montbui i la llosa sepulcral dels comtes de Plasència. Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada. Núm. 31.pàg. 103-104. FERRER VIVES, F.d'A., Heràldica catalana, vol.2 Ed. Millà, Barcelona, 1995 GONZÁLEZ D. () http://historiamontbui.blogspot.com/ TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVII | Molt reformada | <p>Làpida sepulcral situada al terra del presbiteri, arran de les escales d'accés, en l'interior de la nau central de l'església de Santa Margarida de Montbui. La làpida cobreix una tomba o cripta en forma de creu grega. El centre es troba format per un cub de 280 cm d'amplada i els braços de la creu fan 115 cm de fons per 200 cm de llargada. La làpida és realitzada en pedra i es troba esculpida amb elements decoratius diversos. La làpida es troba formada en realitat per tres lloses rectangulars disposades una al costat de l'altre, que contenen inscripcions commemoratives sobre diferents membres de la família, entre ells Josep Lanuza i Rocabertí. Les tres lloses es troben envoltades cadascuna per un marc decorat amb elements florals i vegetals. A l'hora, les tres es troben encabides en un altre marc decorat amb un alt relleu, que conté diversos quadres on es poden distingir els atributs heràldics de la casa comtal de Plasència i d'altres elements ornamentals al·legòrics de la seva condició militar i nobiliària. S'aprecien dos dels quadres decorats amb pedrenyals i escopetes, un altre amb escenes rurals pageses i una altre amb la representació un rostre.</p> | 08250-72 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El sepulcre familiar dels comtes de Plasència a l'església de Santa Margarida de Montbui manté estreta relació amb la presència de la residència senyorial de la família a l'altre costat de la Plaça Major del poble, coneguda també com a Casa Gran. La família dels comtes de Plasència es trobava formada pels descendents de les nissagues de Montbui, originaris del terme, que a mitjans del segle XVI s'entroncaren amb la família nobiliària originària d'Aragó dels Lanuza. L'entroncament de famílies catalanes ennoblides amb nissagues nobles d'altres regnes peninsulars és un fet molt comú al llarg d'aquest segle. En aquest cas concret, es produí mitjançant el casament de Claudi de Lanuza amb Anna de Montbui, hereva de les possessions dels Montbui. El seu fill i successor fou Claudi Lanuza i Montbui, que el 1551 es casava amb Isabel de Grimalt. L'any 1611 el rei Felip III atorgava a la branca aragonesa de la família el títol de comtes de Plasència. El 1643 el títol passava a la branca catalana en esgotar-se la línia familiar aragonesa. Els segles XVII i XVIII els comtes de Plasència tingueren una gran presència i protagonisme sobre les terres del terme de Montbui construint un casal senyorial a la plaça de la vila, davant de l'església, que serví de residència familiar en les seves estades a Montbui. La tomba va ser construïda a iniciativa de Josep Lanuza i Rocabertí, comte de Plasència, possiblement a finals del segle XVII, i serví de sepultura a diversos membres de la família, que foren enterrats al panteó familiar. Hi figuren entre d'altres membres: Gerónima de Lanuza de Perellós i Vilarig morta el 27 de juny de 1679, Gertrudis d'Homs i de Vilanova, morta el 4 de juliol de 1682, Maria de Lanuza i d'Homs, morta el 10 de juliol de 1719, Antoni de Lanuza i d'Homs, mort el 4 d'agost de 1731, Bonaventura de Lanuza i d'Homs, degà de la catedral de Tarragona, mort el 4 d'agost de 1743, i Josep Lanuza i Monbuí Vilarig, comte de Plasència, vescomte de Rueda i Perellós i senyor de Ceret, mort el 13 de desembre de 1688. Existeix constància documental que la tomba fou profanada en dues ocasions: durant la guerra del Francès, i l'any 1936, quan fou espoliada tota l'església.</p> | 41.5565100,1.6050600 | 383674 | 4601477 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70651-foto-08250-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70651-foto-08250-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70651-foto-08250-72-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Part de la làpida es troba sota l'actual altar major de l'església. Durant la darrera reforma de l'església-l'any 1956- no es respectà l'espai de la llosa i el pedestal fou col·locat a sobre. | 96|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 70652 | Santa Margarida de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-de-montbui | <p>CASTELLÀ Gabriel (1934) La casa dels senyors de Montbui i la llosa sepulcral dels comtes de Plasència. Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada. Núm. 31.pàg. 103-104. MARTINELL C (1934) Un altar i un crucifix de l'escultor Sunyer. Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada. Núm. 31. Igualada. Pàg. 105-107. FERRER VIVES, F.d'A., Heràldica catalana, vol.2 Ed. Millà, Barcelona, 1995 GONZÁLEZ D. () http://historiamontbui.blogspot.com/ TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVII | <p>L'Església Parroquial de Santa Margarida de Montbui fou construïda el 1614 prop de l'antiga església de Santa Coloma, a la qual substituí. Es tracta d'un edifici de planta basilical i nau única coberta a dues aigües, que manté l'orientació tradicional de les esglésies amb la capçalera situada a l'est i l'entrada a l'oest. La façana principal es troba orientada a ponent i manca totalment de decoració pictòrica o escultòrica, a excepció del portal d'accés. Un portal rematat a la part superior amb un arc escarser format per dovelles de mida mitjana i brancals formats també per carreus de mides diferents que sobresurten de l'arrebossat de la façana. Sobre la dovella central del porta es llegeix: en 1606 ce feu la iglesia/se muda lo portal en 1818. La façana nord compta amb l'obertura de tres petits rosetons a la part superior del mur, que es corresponent interiorment amb tres capelles laterals, i que proporcionen la il·luminació interior a l'església. Respecte a la façana nord, encara són visibles sota l'arrebossat del que devia ser el portal principal d'accés a l'edifici, i que fou tapiat el 1818, moment en el qual fou traslladat a la façana de ponent. Sobre les restes d'aquest antic portal s'aprecia la llinda amb la llegenda: sindicat agrícola. Aigües Bones de Montbui, molt esborrada, i que roman com a testimoni dels aldarulls del 1936. A nivell d'absis, destaquen dues obertures ogivals, que ocupen pràcticament tota la superfície dels murs nord i sud de l'absis. Com a element decoratiu, es troben reforçades amb maó que combina dues tonalitats cromàtiques. Com a fita visual destaca la presència del campanar, afegit el 1731 al cantó sud-oest de l'edifici. Es tracta d'un campanar de base quadrangular. A l'alçada del carener de l'edifici, dues motllures exteriors permeten el pas de la base quadrangular al cos octogonal amb el qual es perllonga. Aquest tambor octogonal superior es decora amb un seguit de finestrals cecs emmarcats amb arcs de mig punt. A nivell constructiu, es distingeixen clarament dues tipologies. Mentre que la base quadrangular del cos s'ha construït amb mur de paredat irregular amb les cantonades reforçades per carreus de mida més gran; el tambor octogonal del cos es troba construït amb carreus de mida mitjana ben treballats i disposats en fileres ordenades. Interiorment es tracta d'una església d'una sola nau amb tres altars laterals a cada cantó, presbiteri i cor. Al cantó de migdia les capelles es troben dedicats als Sant Crist, al Roser i a Sant Josep. Al cantó nord hi trobem el baptisteri, la capella de sant Maure i la del Sagrat Cor. L'advocació a aquestes capelles és posterior a la reforma del 1956. A nivell d'imatgeria destaca l'altar i imatges de la capella del Roser. Es tracta de l'antic altar major de la Tossa, i d'una talla del Roser del segle XVIII salvada de la destrucció de la guerra. A la capella de Sant Josep, l 'única que conserva la seva advocació original, destaca l'oli de la mort de Sant Josep, també del segle XVIII. També cal tenir en compte el trifori, un element poc habitual a les esglésies d'aquestes dimensions. El presbiteri és elevat amb quatre graons per sobre de la resta del sòl de l'església. Al terra del presbiteri, arran de les escales d'accés hi ha excavada la cripta dels comtes de Plasència en forma de creu grega. Tot l'interior de l'església ha estat arrebossat i pintat en un color clar on ressalten motllures daurades que recorren el tram superior com si fos un fris. Amb tot, part d'aquest cromatisme és fruit de la reforma posterior a la Guerra Civil, ja que a les fotografies antigues pot apreciar-se la pedra vista. Com a element destacat, cal fer esment de la presència d'una coberta interior formada per voltes d'aresta a la nau central i per una volta estrellada a l'absis de gran bellesa i perfecció. Les claus de volta, actualment pintades, també són les originals, destacant la de l'altar, amb la figura de santa Margarida.</p> | 08250-73 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'església parroquial de Santa Margarida de Montbui substituí la desapareguda església de Santa Coloma de Montbui, al voltant de la qual s'havia desenvolupat el nucli urbà de Montbui, conegut actualment com a nucli antic de Santa Margarida. L'anàlisi detallat de la documentació medieval dóna a entendre que l'antiga església de Santa Coloma estaria construïda en un indret proper, potser a tocar el carrer Major. L'església de Santa Margarida fou al seu moment, doncs, una construcció de nova planta, sense comptar amb les restes de l'antiga església a sota. L'inici de la construcció del temple de Santa Margarida pot datar-se del 15 de març del 1600 TORRAS (1991: 27) amb la solemne col·locació de la primera pedra. Aparentment les obres es perllongaren per espai de set anys, ja que en les dovelles de pedra de la porta d'entrada hi ha esculpida la inscripció en 1606 ce feu la iglesia. No adquirí la categoria parroquial fins l'any 1614 substituint l'antiga església de Santa Maria de la Tossa. La construcció del nou temple es troba en estreta relació amb una etapa de considerable desenvolupament demogràfic i urbanístic del poble, producte d'una bona conjuntura econòmica i social. Com es pot apreciar, l'església de Santa Margarida substituïa l'antiga església de Santa Coloma, que presumiblement havia quedat petita, i l'església parroquial de Santa Maria. Aquest fet ha estat interpretat com una consolidació del nucli poblacional de Santa Margarida i la potenciació d'aquest per part dels senyors de Montbui, en detriment del turó de la Tossa, que restaria abandonat. L'aposta de la família per la nova església i residència al poble es completà amb l'elecció d'aquesta com a lloc pels enterraments familiars i la construcció d'una cripta mortuòria a iniciativa de Josep Lanuza i Rocabertí, comte de Plasència a finals del segle XVII, i que es localitza sota les escales del presbiteri. Posteriorment se li han conegut diverses obres que han ajudat a dotar-la de la seva fisonomia actual. En concret, el 1731 es té notícia de l'afegit de l'actual campanar de planta octogonal. L'any 1800 el campanar fou dotat d'un rellotge mecànic, construït pel manyà i rellotger Antoni Ratera d'Igualada, per un preu de 150 lliures. Interiorment l'ornamentació es va completar al segle XVIII amb la fàbrica d'un gran retaule barroc, que fou encarregat el 1722 a l'escultor manresà Josep Sunyer, i que fou lamentablement destruït el 1936. L'any 1818 fou realitzada una reforma al portal d'accés a l'església, fins llavors amb sortida a la Plaça Major, el qual fou tapiat obrint-ne un de nou al final del temple encara en ús. Sobre les dovelles de la porta del portal nou fou esculpida la inscripció: ce mudà la porta en 1818. Durant el període de la Guerra Civil (1936-1939) va sofrir diversos saquejos i destruccions i fou utilitzada com a seu del sindicat agrícola, cosa que encara es reflecteix en les restes d'una retolació existent a la façana nord de l'església, de cara a la plaça.</p> | 41.5565600,1.6050200 | 383671 | 4601483 | 1600 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70652-foto-08250-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70652-foto-08250-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70652-foto-08250-73-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Cal dir que la patrona de l'església de Santa Margarida (segons la tradició) és la santa que domina el diable i els monstres infernals i per això es veu representada amb un drac sota els peus. També es veu esculpida la figura d'un drac en una de les claus de volta esculturades. La tradició popular atribueix el canvi de titularitat de l'església, de Santa Coloma a Santa Margarida, al patronatge exercit per una de les dones membres de la família Lanuza, anomenada Margarida, que hauria pagat l'altar major de l'església a canvi de l'advocació de la santa. Aquesta tradició no ha pogut ser contrastada documentalment. ALVAREZ (1986: 15) Deixant de banda la descripció dels elements arquitectònics i escultòrics de l'església encara avui conservats, els components ornamentals més valuosos del temple foren al seu dia els retaules barrocs dedicats a Sant Isidre i el Crist crucificat, ambdues obres de l'escultor manresà Josep Sunyer, autor juntament amb Josep Moragues de retaule de l'altar major de l'església de Santa Maria d'Igualada. El contracte de les obres data del 11 de gener del 1722 i permet conèixer els detalls. TORRAS (1991: 44). Ambdues obres foren destruïdes el 1936, restant només els clixés conservats a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia i la glossa estilística que en feu l'escultor Cesar Martinell l'any 1934. | 96|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 70653 | Nom d'Aigües Bones de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nom-daigues-bones-de-montbui | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Al mur lateral de l'església parròquia de Santa Margarida de Montbui, situat a sobre d'una antiga porta tapiada es llegeix el rètol amb la següent inscripció: SINDICAT AGRICOLA, Aigües Bones de Montbui. Aquest rètol es troba pintat en lletres blanques que destaquen sobre un fons blavós, insertat sobre un fragment de ciment rectangular que s'encasta a la paret de l'església. Aquesta resta és l'únic testimoni conservat al poble del que fou el nom atorgat al poble durant el conflicte de la Guerra Civil Espanyola.</p> | 08250-74 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'església parroquial de Santa Margarida de Montbui fou confiscada durant el conflicte de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i convertida en la seu del Sindicat Agrícola de Montbui. Al mur del temple fou oberta una porta sobre la qual es situà el rètol que actualment es conserva.</p> | 41.5565900,1.6051000 | 383678 | 4601486 | 1936 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70653-foto-08250-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70653-foto-08250-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70653-foto-08250-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||
| 70654 | Castell de la Tossa de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-tossa-de-montbui | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. AMENÓS I ROCA Amadeu (1948) el abad-Obispo Oliva y los castillos de Montbui y Tous Vida. Núm. 28. pàg.3 AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. BOLÓS, J.; HURTADO, V.(2004) Atles del Comtat de Manresa (798-993), Rafael Dalmau editor, Barcelona. CABAÑERO SUBIZA B. (1987) 'Los castillos catalanes de los siglos IX i X: problemas de estructuras y técnicas constructivas' a XXXIV Corso di cultura sull'arte ravennate e bizantina. Ravena. Pàg. 85-117. CABAÑERO SUBIZA B. (1996) Los castillos catalanes del siglo X. Circunstáncias históricas y cuestiones arquitectónicas. Institución Fernando El Católico. Diputación de Zaragoza. CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui, CATALÀ I ROCA, P. (dir.), Els Castells Catalans, vol. 5, Dalmau Editors, Barcelona, 1990 CASTELLÀ Gabriel (1934) 'La casa dels senyors de Montbui i la llosa sepulcral dels comtes de Plasència Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada. Núm. 31.pàg. 103-104. IGLESIAS Josep. (1963) La reconquesta a les valls de l'Anoia i el Gaià. Episodis de la història. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. Pàg. 64 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | X-XVII | <p>Les restes actuals es troben formades per una construcció de planta rectangular amb els angles arrodonits, d'uns 12 metres d'amplada per 17 metres de llargada i uns 7 metres d'alçada. Els paraments externs configurats per uns murs d'uns 2 metres de gruix, han estat obrats en gran part amb un aparell irregular, de petits blocs de pedra tan sols desbastats, i units amb morter de calç. Com a característica destacable, cal fer esment de la presència de filades d'opus spicatum a la part inferior de la construcció, mentre que a les fileres de la part superior, es presenten molt més ordenades i regulars, i corresponen sens dubte, a una ampliació efectuada poc després. La façana principal de l'edifici es troba encarada a l'est, mirant vers l'església de Santa Maria. Destaca la presència d'un portal d'accés a nivell de planta baixa. Es tracta d'una obertura contemporània, que substituí la porta original del castell enlairada a nivell de primer pis, ara desclosa a manera de finestral. A més a més destaca a nivell de planta baixa, quasi bé arran de terra, destaca una altra obertura en forma de finestró. Totes les obertures són acabades en arcs de mig punt, refets en les restauracions, com també ho són cadascuna de les finestres distribuïdes a cada façana. A la façana de ponent, destaca la presència d'una altra porta, que no té res a veure amb les anteriors. A nivell constructiu s'aprecien clarament dues etapes. Una primera corresponent a la part inferior de l'edifici, i una segona corresponent a les darreres filades. L'any 1974 fou restaurat pel Patronat de la Muntanya de Tossa. A la part restaurada s'hi van habilitar dues sales, on s'exposa una col·lecció d'eines del camp i documentació referent a l'indret, i una sala per diversos actes. Cal suposar que inicialment aquesta construcció era dividida en diversos compartiments separats per trespols de fusta, tal i com ho demostren els forats que resten a les parets per encabir-hi les bigues dels empostissats. Ateses les modificacions introduïdes en les restauracions, interiorment ara s'organitza a partir d'una planta baixa, desdoblada en un rebedor i una sala coberta per una volta de pedra de mig punt amb una obertura situada al centre. El nivell superior immediat, parcialment malmès, ja no conté res més, llevat de les parets que tanquen l'estança.</p> | 08250-75 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els orígens del castell de la Tossa es troben estretament relacionats amb el procés de conquesta i repoblació de les terres de la Catalunya central, i concretament la conca d'Òdena, per part dels comtes catalans. Tot el sector de l'Anoia fou aprisiat teòricament per Guifré el Pilós i posseït pels seus successors, tot i que es tractà d'una ocupació molt precària. Els primers testimonis sobre el poblament alt-medieval de Montbui s'han de situar al segle X, si bé no pot ser descartada amb anterioritat la presència de grups de pagesos empesos per la necessitat de terres, amb caràcter esporàdic. De fet, el primer document en el qual s'esmenta el terme de Montbui, és un document de compravenda de terres del 936. No es descarta del tot que contemporàniament a aquesta primitiva colonització agrària del territori hagués existit alguna fortificació rudimentària al cim de la Tossa. L'any 960 el comte de Barcelona Borrell II atorgà els actuals termes de Montbui i Tous, situats llavors als confins del comtat d'Osona, al bisbe Ató de Vic. Ell i el seu successor Froià (972-995) promogueren la iniciativa repobladora de la zona. Fou precisament el bisbe Froià a qui s'atribueix la iniciativa de la construcció del castell de Montbui i de l'església de Santa Maria de la Tossa. Església i castell sofriren greument els avatars de les ràtzies musulmanes entre el 985 i el 1003, que devastà la comarca i possiblement també el conjunt defensiu de la Tossa. Els testimonis sobre la represa d'activitats a l'àrea de Montbui cal situar-los després de les diverses expedicions catalanes organitzades pel comte Ramon Borrell al califat de Còrdova entre els anys 1010 i 1018. El 1023 el bisbe Oliba de Vic infeudà els termes dels castells de Montbui, Saió i Tous a Guillem d'Oló o de Mediona. En l'acte de donació se li imposava l'obligació de repoblar els territoris i reconstruir els castells i temples. Cal suposar que al moment del seu testament, datat el 1032, aquests ja estaven reconstruïts. Des de l'any 1166 es té notícia de la presència de la família Montbui com a castlans del castell, ja sigui sota el domini del bisbe de Vic com del comte de Cardona, que s'atribuí el mer imperi des del 1187. Cal pensar que el castell de Montbui estigué en actiu de manera constant fins als segles XII-XIII, moment a partir del qual els Montbui anirien desplaçant el seu lloc de residència al pla, concretament a la domus o Casa Gran situada al nucli antic de Santa Margarida de Montbui. En el transcurs del segle XV el poble s'havia convertit en el centre del domini feudal, en lloc del castell. Així el 1444, Joan Berenguer de Montbui s'identificava com a senyor del lloc de Santa Coloma de Montbui, expressió que demostra que el poble havia assimilat la capitalitat jurisdiccional i el lloc de residència habitual del baró. Tot i la possible utilització esporàdica de la fortalesa en moments de guerra i enfrontament, la influència de l'edifici anà decaient i fou només mantinguda per la presència de la veïna parròquia de Santa Maria de la Tossa fins el 1614. Desprès de segles d'abandonament, el 1954 es va crear l'Associació d'Amics de la tossa, format per Mossèn Francesc Espinalt i Garriga, rector de Montbui i altres persones interessades en el tema. Aquesta entitat es va mobilitzar per recuperar el patrimoni aconseguint el suport de les administracions, especialment de la Diputació de Barcelona. El 1956 es va crear el Patronat de la Muntanya de la Tossa, que va comprar els terrenys que envoltaven l'església de Santa Maria i aconseguria l'obertura de la carretera que porta a dalt de la Tossa. L'any 1967 es consolidà el castell i es deixà obert com a sala d'exposicions. L'any 1994 el Patronat es va constituir legalment en la Fundació Tossa de Montbui. L'any 2004, per tal de gestionar millor les necessitats del conjunt es va constituir el Consorci de la Tossa de Montbui format per l'Ajuntament de Montbui i la Fundació.</p> | 41.5551900,1.5798300 | 381568 | 4601365 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70654-foto-08250-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70654-foto-08250-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70654-foto-08250-75-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||
| 70655 | Santa Maria de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-la-tossa | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. AMENÓS I ROCA Amadeu (1948) el abad-Obispo Oliva y los castillos de Montbui y Tous Vida. Núm. 28. pàg.3 AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. BOLÓS, J.; HURTADO, V.(2004) Atles del Comtat de Manresa (798-993), Rafael Dalmau editor, Barcelona. CABAÑERO SUBIZA B. (1996) Los castillos catalanes del siglo X. Circunstáncias históricas y cuestiones arquitectónicas. Institución Fernando El Católico. Diputación de Zaragoza. CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui, CASTELLÀ Gabriel (1934) La casa dels senyors de Montbui i la llosa sepulcral dels comtes de Plasència Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada. Núm. 31.pàg. 103-104. IGLESIAS Josep. (1963) La reconquesta a les valls de l'Anoia i el Gaià. Episodis de la història. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. Pàg. 64 TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | X-XI | <p>Església de planta basilical amb tres naus, capçades a llevant per tres absis semicirculars coberts amb voltes d'un quart d'esfera, que s'obren directament a aquestes naus, sense la interposició de cap arcada ni ressalt que faci la degradació entre aquests cossos d'edifici. Exteriorment l'edifici mostra una coberta a dues vessants amb lloses, que s'escampen per les teulades dels absis i formen filades concèntriques. Interiorment les naus es cobreixen amb volta. Cal destacar però, que les voltes de les naus són molt irregulars al llarg del seu recorregut, i segons el tram que ocupen adopten diferents perfils, que poden oscil·lar des d'un arc escarser, passant per un arc de mig punt, fins a convertir-se en segons quins trams en un arc de ferradura. Totes les voltes conserven perfectament les empremtes dels encanyissats de la cintra. Interiorment, les naus són separades per sis arcades de mig punt que es recolzen sobre columnes. Entre l'arc la columna s'interposen capitells tronco piramidals d'angles arrodonits, totalment llisos. A la capella del Roser es conserven les làpides sepulcrals de les antigues famílies de les cases Alemany i Vilaseca, dues de les masies més importants del terme. Es tracta de làpides que cobreixen vasos sepulcrals datats el 1705. El de la casa Alemany compta amb una decoració feta amb una calavera i ossos creuats. La il·luminació de l'església es realitza a través de finestres de doble esqueixada, coronades per arcs de mig punt, adovellats amb pedra tosca, i distribuïdes en nombre de quatre a la façana sud, dues a la nord, i una al centre de cada absis. El mur de ponent només compta amb una finestra cruciforme. La porta d'accés, oberta a la façana sud de l'edifici, correspon a una reforma efectuada al segle XVI, on aprofita l'obertura original. Es tracta d'un portal simple format per un gran arc de mig punt, format per grans dovelles, que es recolzen sobre impostes ornades amb motius geomètrics, possiblement aprofitades del portal alt-medieval. En contrast amb els murs de la nau, que són totalment llisos, la capçalera es mostra carregada de motius decoratius d'estil llombard, que es distribueixen al llarg dels tres absis en forma d'arcuacions cegues entre lesenes, fetes també amb pedra tosca, i repartides per parelles, llevat del compartiment central de l'absis principal, que en té tres. Les façanes de la nau compten amb contraforts atalussats, i amb l'afegit d'una capella moderna dedicada al Roser que s'adossa al mur nord, i que d'altra banda, és l'única ampliació que afecta la simplicitat estructural de l'edifici. L'element més airós de l'església és el campanar d'espadanya de dues obertures, erigit posteriorment sobre el mur de ponent.</p> | 08250-76 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El poblament actual del terme de Montbui té els seus orígens a l'alta edat mitjana, i està estretament lligat amb el procés de conquesta i repoblació de les terres de la Catalunya central, i concretament la conca d'Òdena, per part dels comtes catalans. Tot el sector de l'Anoia fou aprisiat teòricament per Guifré el Pilós i posseït pels seus successors, tot i que es tractà d'una ocupació molt precària. Els primers testimonis sobre el poblament alt-medieval de Montbui s'han de situar al segle X, si bé no pot ser descartada amb anterioritat la presència de grups de pagesos empesos per la necessitat de terres, amb caràcter esporàdic. La troballa d'un fons de cabana al sector de la Tossa així ho confirma. De fet, el primer document en el qual s'esmenta el terme de Montbui, és una compravenda de terres de l'any 936. No es descarta que contemporàniament a aquesta primitiva colonització agrària del territori hagués existit alguna fortificació rudimentària al cim de la Tossa, però no es tenen notícies de cap consagració eclesiàstica. L'any 960 el comte de Barcelona Borrell II atorgà els actuals termes de Montbui i Tous, situats llavors als confins del comtat d'Osona, al bisbe Ató de Vic. Ell i el seu successor Froià (972-995) promogueren la iniciativa repobladora de la zona. Fou precisament el bisbe Froià a qui s'atribueix la iniciativa de la construcció del castell de Montbui i de l'església de Santa Maria de la Tossa. Església i castell sofriren greument els avatars de les ràtzies musulmanes entre el 985 i el 1003, que devastà la comarca i possiblement també el conjunt defensiu de la Tossa. Els testimonis sobre la represa d'activitats a l'àrea de Montbui cal situar-los després de les diverses expedicions catalanes organitzades pel comte Ramon Borrell al califat de Còrdova entre els anys 1010 i 1018. El 1023 el bisbe Oliba de Vic infeudà els termes dels castells de Montbui, Saió i Tous a Guillem d'Oló o de Mediona. En l'acte de donació se li imposava l'obligació de repoblar els territoris i reconstruir els castells i temples. Cal suposar que al moment del seu testament, datat el 1032, aquests ja estaven reconstruïts. Alguns autors distingeixen dues etapes constructives força immediates, amb alguns remodelatge posteriors que no alteren substancialment les primitives estructures. La primera etapa la situen cap a finals del segle X, quan s'hauria aixecat el cos format per les tres naus. Històricament aquesta primera etapa es correspon al període del bisbe Froià. La segona etapa constructiva tindria lloc al primer terç del segle XI, quan s'hauria aixecat l'absis, amb característiques estilístiques clarament influenciades pel romànic llombard. Històricament aquesta etapa es correspondria a la reconstrucció del conjunt de la Tossa efectuada per Guillem Mediona entre el 1023 i el 1032. No obstant això, sembla imposar-se la idea que considera que tota l'obra respon a un projecte unitari fet a començaments del segle XI a instàncies de Guillem de Mediona. El que sí resulta clara és l'ampliació i modificació d'estructures que tingué lloc al segle XVI, obrint-se la capella al mur septentrional dedicada a la Mare de Déu del Roser. Aquesta modificació, si bé no representà una fet irreversible de l'estètica interior del temple, alterà durant segles la disposició origina dels elements de culte: dels dos primers arcs, se'n feu un de sol per banda, es posà la sagristia paredada a l'absis de la dreta i per simetria l'absis de l'esquerra restà tapat amb un retaule i un altar dedicat a sant Isidre. A l'altra banda de l'església, un decantament de la paret encarada a migdia féu que s'hi hagués d'afegir un contrafort exterior per reforçar-la. La construcció d'un campanar d'espadanya a la banda de ponent, en substitució d'un anterior que devia recaure sobre l'entrada del presbiteri, obligà a reforçar la paret del fons de l'església, doblant-ne l'amplada. Una escala desapareguda fa pocs anys, permetia l'accés al cloquer i a la coberta de l'església.</p> | 41.5552200,1.5804800 | 381622 | 4601368 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70655-foto-08250-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70655-foto-08250-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70655-foto-08250-76-3.jpg | Inexistent | Romànic|Pre-romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | (Continuació història) La construcció de la nova església parroquial de Santa Margarida de Montbui el 1614 va desvaloritzar el culte que es practicava a l'església de la Tossa, que es va veure relegada a segon terme. Si bé es va poder escapar relativament dels excessos del barroc, en èpoques més recents les parets interiors foren enguixades i les columnes, capitells i basaments de pedra arrebossats de morter i guix, en forma d'unes pilastres d'aspecte matusser, que amagaren qualsevol traça de pintura romànica que hagués pogut existir. L'any 1928 l'església de Santa Maria perdé el seu caràcter de sufragània, es suprimiren els cultes religiosos i es tancà el cementiri. A partir d'aquesta data les construccions del cim de la Tossa entraren en un llarg període d'abandó fins que el 1954 es constituí el Patronat de restauració de la Tossa de Montbui, filial del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Aquesta entitat, juntament amb la Diputació de Barcelona, emprengueren la tasca de restauració del temple, començant per l'eliminació dels altars afegits i les capes de guix que cobrien pilastres i parets, així com la renovació de la teulada i altres elements estructurals. El temple fou novament obert el 1961 i reconsagrat per l'abat de Montserrat Aureli Maria Escarré. TORRAS (1991 : 43) Actualment tenen lloc tres grans celebracions al llarg de l'any: La missa que acompanya a l'acte de Benedicció del terme al mes de maig. La celebració de Roser, també al mes de maig i la Festa de la Natura, celebrada el darrer diumenge del mes d'octubre. | 92|91 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||
| 70656 | Beneidor de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/beneidor-de-la-tossa | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. AMENÓS I ROCA Amadeu (1948) el abad-Obispo Oliva y los castillos de Montbui y Tous Vida. Núm. 28. pàg.3 AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. BOLÓS, J.; HURTADO, V.(2004) Atles del Comtat de Manresa (798-993), Rafael Dalmau editor, Barcelona. CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui, TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Situat a l'entorn de La Tossa, és un magnífic mirador de la Conca d'Òdena i de la comarca de l'Anoia en general. Actualment es tracta d'un espai d'uns 50 m2 situat al sector nord i sobre elevat, dins de la mola de la Tossa. Tot i tractar-se d'un lloc net de vegetació, no compta amb cap delimitació ni barrera de caràcter arquitectònic que marqui el perímetre de l'indret. Com a elements destacables que indiquen la presència d'aquest espai, actualment es localitzen un seguit de fites de pedra troncocòniques d'uns 35 dm d'alçada, una columna de ciment enclavada sobre una base quadrangular de ciment, i una estructura similar a un banc de ciment. També destaca la presència d'una creu de ciment, al sector més elevat del beneïdor, que es recolza sobre una base trapezoïdal de ciment, formant un únic bloc.</p> | 08250-77 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La festa de la benedicció del terme es feia tradicionalment el dia 3 de maig. Hi pujaven veïns de tot el terme. Des del nucli antic de Santa Margarida es pujava en processó resant pel camí de les Costes. Un cop al cim es feia una missa a l'església i desprès a la plaça del davant s'esmorzava. Des del beneïdor es feia la benedicció del terme i desprès es baixava pel camí de la Serreta. Mentre s'anava baixant, el campaner anava tocant les campanes de l'església de la Tossa per anunciar que es baixava. Un cop s'arribava al poble, a l'entrada es col·locava una creu i es resava, i finalment es feia una altra missa a Santa Margarida. A la dècada del 1980 es va deixar de celebrar. Tradicionalment no hi havia cap element que marqués aquest indret. La creu actual i les fites que delimiten l'espai foren implantades aquestes darreres dècades.</p> | 41.5561600,1.5810200 | 381669 | 4601471 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70656-foto-08250-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70656-foto-08250-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||
| 70657 | Fons d'imatges de la Fundació Tossa de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-la-fundacio-tossa-de-montbui | XX | <p>El fons d'Imatges de la Fundació La Tossa, de Santa Margarida de Montbui, es troba format per un conjunt de 914 fotografies inventariades més una aportació recent de 70 fotografies de diversa cronologia. En total formen un fons d'unes 1.000 imatges. Tot el conjunt es troba dipositat en dues capses d'arxivadors a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN). Cronològicament el fons s'estén entre la dècada del 1930 fins a la del 1980. El material del fons és bàsicament paper, a excepció de les fotografies classificades entre la 540 i la 572 en que només es conserven els negatius. Es tracta d'un fons on es barregen fotografies de qualitat artística i professional amb d'altres de caire més domèstic i familiar. La temàtica general és el conjunt monumental de la Tossa: interiors i exteriors de l'església, obres de restauració, el Castell, el turó etc. En ocasions aquest serveix de fons en fotografies centrades en activitats de caràcter lúdic i religiós: aplecs, misses, benediccions, inauguracions, trobades familiars etc. Algunes de les fotografies són obra de Salvador Masachs, fotògraf oficial de premsa de l'agència EFE , la gran majoria però, especialment aquelles que reflecteixen actes festius, semblen d'autors no professionals. Una altra de les temàtiques observades és la de la imatge de la Mare de Déu de Gràcia, que és objecte específic d'un petit grup de 3 fotografies (núm. 266-268) i que són obra de l'estudi de fotografia Paco d'Igualada</p> | 08250-78 | Arxiu Comarcal de l'Anoia (Pl. De la Creu, 18 -Cal Maco- 08700 Igualada) | <p>El fons és propietat de l'Associació Amics la Tossa que té com a eix central l'interés pel conjunt monumental de l'església i el Castell de la Tossa. Es tracta en la seva major part de fotografies efectuades pels mateixos membres de l'associació en moments de reunió o en excursions espontànies. Aquest fons es trobava en mans del president de l'entitat fins a la seva mort en la dècada del 1990. A començaments del segle XXI el fons fou entregat en dipòsit a l'ACAN on fou degudament classificat i arxivat.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'interès del fons radica en l'extensa informació que aporta sobre el conjunt monumental de la Tossa: Castell i església especialment, i que permeten una retrospectiva de l'evolució arquitectònica molt completa, des de la situació del conjunt en les dècades del 1930-1940, les obres de restauració i el resultat final. | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||||
| 70658 | Fons documental de l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-episcopal-de-vic-4 | XIV-XIX | <p>El fons documental conservat a l'Arxiu Episcopal de Vic es troba format bàsicament per visites pastorals realitzades pel delegat del Bisbe de Vic a la parròquia de Santa Margarida de Montbui. L'àmbit cronològic és molt extens, i abraça des del 1331 fins el 1856. Cal pensar que fins el 1600 les visites es corresponen a l'església de Santa Coloma i a partir d'aquesta data a la nova església parroquial de Santa Margarida. Alguns dels volums han d'incloure notícies sobre l'església de Santa Maria del Castell, que figurava com a sufragània, així com de les esglésies de Sant Pere i Santa Anna del Saió, també sufragànies de la parroquial.</p> | 08250-79 | Bisbat de Vic (C/Santa Maria, 1 08500 Vic) | <p>Les visites pastorals són el recull informatiu que el visitador o delegat del Bisbe de Vic realitzava a totes les seves parròquies periòdicament. Les primeres visites pastorals daten del segle XIV, i la informació que aporten es troba sobre tot relacionada amb la vida espiritual dels feligresos i dels mossens que atenien les esglésies. A partir del segle XVII, coincidint amb l'aplicació del Concili de Trento, la informació es centra més a la situació material dels edificis de les esglésies i capelles sufragànies, al manteniment dels edificis de la rectoria i el cementiri, i al compliment de la normativa amb els llibres de registres parroquials (baptismes, casaments, defuncions etc..). La informació que aporten és de vital importància històrica per conèixer la vida espiritual de la parròquia i l'evolució constructiva dels temples.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||||
| 70659 | Fons documental de l'ACA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-laca | <p>htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html</p> | XV-XX | <p>A l'arxiu de la Corona d'Aragó es conserven dos fons documentals directament relacionats amb el municipi de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'un fons notarial i d'un fons d'hisenda pública que inclou amillaraments. A continuació es detalla la documentació que inclouen: Fons notarial: La major part de la documentació correspon als notaris d'Igualada, especialment dels segles XVI i XVII. Fons Hisenda pública: el fons reuneix documentació produïda per les oficines provincials de l'hisenda pública (Administracions, Comptadories, Tresoreries..) anteriors a la creació de les Delegacions provincials (1881). La documentació és de tipus fiscal, contable i cadastral, i es refereix a la gestió de tributs i a la gestió de propietats de l'Estat.</p> | 08250-80 | Arxiu Corona d'Aragó (C(Almogàvers, 77 08010 Barcelona) | <p>La documentació històrica de les notaries d'Igualada i el seu districte va ser recollida parcialment durant la guerra civil de 1936-1939 i dipositada al monestir de Pedralbes de Barcelona. El 1940 va ser entregada a l'ACA. Respecte als amillaraments, el 1962 s'inicia la transferència de documentació més antiga de l'Arxiu Provincial d'Hisenda a l'ACA, tant de la seva seu de Barcelona com la de Cervera.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||
| 70660 | Fons del Centre de Documental de la Memòria Històrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-centre-de-documental-de-la-memoria-historica | <p>htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html</p> | XX | <p>Al Centro documental de la Memoria Histórica es conserva el fons de la 'Delegación Nacional de Servicios Documentales de la Presidencia del Gobierno'. Aquest fons es troba estructurat d'acord amb les dependències administratives que es van formar al seu dia, uns serveis generals com Secretaria i Administració, i dos seccions, l'Especial i la Político-Social. La primera es troba formada per documentació relacionada amb la Maçoneria i altres societats teosòfiques. La segona abraça tot tipus d'associacions i persones que lluitaren a favor de la causa republicana i tots els expedients informatius d'elles. Amb la informació extreta dels documents de la Secció Político-Social es va formar un gran fitxer onomàstic i geogràfic. Directament relacionats amb Santa Margarida de Montbui es localitza el següent expedient dins de la Secció Político-Social: Expedientes de asuntos municipales de la comarca de Anoia. Cabrera de Igualada-Santa Margarida de Montbui. (1936-1937). PS-Barcelona-Generalitat, 307,5.</p> | 08250-81 | Centro documental de la Memoria Histórica .C/Expolio, 2 ( Salamanca) | <p>El fons de la Delegació Nacional de la Presidència del Govern fou creat el 1944. La seva funció consistia en continuar les tasques de classificació documental i en facilitar a les dependències oficials antecedents sobre les persones físiques i jurídiques. El fons bàsic procedeix dels organismes creats en plena guerra pel general Franco, i integrats després en l'Administració General de l'Estat, acabarien anomenant-se Servicios Documentales de la Presidencia del Gobierno. La seva funció era proporcionar informació sobre les línies enemigues. Eren l'Oficina de Investigación y propaganda anticomunista (1937), y la Delegación del Estado para la recuperación de Documentos (1938). Els dos darrers treballarien especialment a partir del 1940. La Secció Político-Social té el seu origen en les instàncies creades el 1937 al sí del quartell general de Franco a Salamanca. La documentació incautada era enviada a Salamanca, si bé hi va haver oficines de preselecció: Barcelona, Alacant, València etc. El 1968 va perdre el seu caràcter administratiu, passant a anomenar-se Servícios Documentales de la Presidencia del Gobierno. La documentació de l'Arxiu de la Delegación Nacional de Servicios Documentales, es va generar, acumular i custodiar en la seu central de la mateixa ciutat de Salamanca i en les oficines del Delegat a Madrid, fins que una vegada liquidada es va traslladar tot el conjunt a Madrid. A Salamanca, la Delegació va tenir diverses seus, fonamentalment al Seminari, on fins el 1968 va ser físicament a la Secció Especial, el Noviciat dels Jesuïtes i el Col·legi de Sant Ambrosi. El 1969 s'abandona el Seminari i s'instal·la tota al col·legi de Sant Ambrosi, on va romandre fins el 1998, quan va ser traslladada a l'edifici del costat.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 1936-37 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Existeixen còpies microfilmades en diversos arxius repartits per la geografia espanyola. A Catalunya en concret existeix la PS Barcelona-Generalitat (consultar el programa PARES del Ministerio de Cultura). | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||
| 70661 | Fons documental de la Parròquia de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-santa-margarida | XVII-XX | <p>Els fons documental conservat a la parròquia de Santa Margarida de Montbui es troba format per les següents sèries: Obits 1661- 1747; Defuncions I. 1939 en endavant; Enterraments. 1894- 1935; Baptismes. Llibre 3º. 1660-1687 fins el. Llibre IV. 2002 en endavant ; Matrimonis. 1939- 1971 fins Matrimonis.1997 en endavant.; Ressolució del plet entre el regidor de Montbui i el benefici de Sant Josep sobre els censos pendents de l'any 1715 i altres endarreriments. 1715-1755 i 1799. Cens parroquial de Santa Margarida de Montbui 1956-1957 (redactat per Mossèn Francesc d'Assis Espinalt) - Libro de cuentas. 1939 - Libro de Acción católica. 1940 - Statum animarum 1939- 1943 i 1950-1954 - Cofradia de la Doctrina Cristiana. 1939-1950 - Salpàs de la parròquia de Santa Margarida de Montbui. 1939 (de Mossèn Amadeu Amenós) - Consueta de la parròquia. 1952-1959 - Confraria del Santo Sacramento. 1950-1952 - Inventari de la sagristia i l'arxiu parroquial. 1957 - Llibreta de recaudación de los bancos de la iglesia de Montbui (1943) Carpeta de testaments - Testaments. 1934-1945. Fons fotogràfic de la parròquia format per esdeveniments relacionats amb l'església i les festivitats locals: - Caramelles, coral, corpus, processons, visites del bisbe etc.. entre els anys 1950 i 2000. - Fotografies dels altars Sant Maure, de Sant Isidre i Sant Josep anteriors al 1936 - Fotografies del retaule de Sant Maure (1920-1930) - Fotografies de l'església amb obres (1956) - Fotografia de Sant Maure - Fotografies de l'altar Major (anys 1950-1955) - Fotografia de l'altar Major i retaule de Santa Margarida (1920-1930) - Fotografia de l'escut dels Marquesos de Dos aigües. - Fotografia del campanar exterior (1950) - Fotografia de l'altar de Sant Isidre (1920-1930)</p> | 08250-82 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els registres parroquials són recollits a partir del 1563, moment que coincideix amb la finalització del Concili de Trento. Aquest concili va imposar obligatòriament a totes les parròquies la recollida de registres ordenats de tot els seus feligresos, així com dels baptismes, matrimonis i òbits que es celebraven a la parròquia. Poc temps desprès, aquesta documentació es veié enriquida amb l'aparició de les consuetes i llibres d'adminsitració interna de les parròquies. El llibre parroquia més antic conservat al fons parroquial de Santa Margarida data del 1661, i es tracta d'un llibre d'òbits. A partir d'aquí, les sèries sagramentals es conserven quasi bé íntegres fins a l'actualitat. Un gruix important el forma la documentació del segle XX formada per inventaris, llibres de comptes, i un llibre del salpàs. Un altre gruix important és el fons gràfic format per esdeveniments relacionats amb l'església i les festivitats locals al llarg de les darreres dècades.</p> | 41.5565600,1.6050200 | 383671 | 4601483 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||||
| 70662 | Fons documental de l'ajuntament de Santa Margarida de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lajuntament-de-santa-margarida-de-montbui | <p>OLIVÉ I TOMÀS A (1982) Santa Margarida de Montbui. On posem l'Ajuntament? A Anoia. Núm.3 (17 de setembre de 1982) pàg.3</p> | XVIII-XXI | <p>El fons de l'arxiu administratiu del municipi de Santa Margarida de Montbui prové de l'activitat quotidiana i administrativa i la gestió del terme municipal. Els seus orígens es remunten al segle XVIII, i es troben catalogats fins a l'actualitat, tot i que l'inventari només és públic fins el 1990. Molt possiblement aquest fons patí algunes mancances durant el trasllat de l'Ajuntament des del nucli antic de Santa Margarida al nou edifici de la Vinícola a la dècada del 1980.</p> | 08250-83 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | 41.5747200,1.6087400 | 384014 | 4603494 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||||||
| 70663 | Fons documental de la parròquia de Sant Maure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-maure | <p>DOMINGO SANTACANA Francisco de A. (1957) Operación suburbios a Igualada núms. 799, 800, 801, 804, 816. Igualada DOMIGO SANTACANA Francisco de A. (1966) 'Emigración a Santa Margarida de Montbuy'. Fiesta Major. S.p.</p> | XX | <p>Els fons documental conservat a la parròquia de Santa Margarida de Montbui es troba format per les següents sèries: Baptismes. 1966 en endavant Matrimonis. 1966 en endavant Defuncions. 1966 en endavant Escriptura de constitució del temple. 1966</p> | 08250-84 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El fons parròquia de Sant Maure és conseqüència de l'activitat que quotidianament du a terme la parròquia des del moment de la seva creació l'any 1966. Es troba format bàsicament pels llibres de registre de baptismes, casaments i defuncions de la parròquia.</p> | 41.5723700,1.6101800 | 384130 | 4603231 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||||
| 70666 | Festa Major d'Hivern de Sant Maure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-de-sant-maure | XX | <p>Celebrada entre els dies 15 i 20 de gener i dedicada a Sant Maure. És una festa eminentment cultural on hi destaca el lliurament dels Premis Bou. Aquests premis reconeixen aquelles persones o entitats que s'han dedicat al món cultural, lúdic i associatiu montbuienc. Durant la Festa es celebren activitats lúdiques, culturals, presentacions de llibres, conferències, mercat de productes culturals, activitats lúdiques etc. La Policia Local organitza diferents activitats en honor al patró Sant Maure.</p> | 08250-87 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La Festa Major d'Hivern de Sant Maure es feia tradicionalment al Nucli Antic per commemorar la tradició del culte a Sant Maure. Era una festivitat de caràcter religiós celebrada el dia 15 de gener, on es feia una missa i desprès un vermut popular. Al barri antic es va continua realitzant aquesta celebració de forma tradicional i independent al barri de Sant Maure. Serà a la dècada dels anys vuitanta quan se celebra al barri de Sant Moure. L'any 1.996, desprès d'anys de no celebrar-se es va tornar a recuperar novament, l'organització de la qual corre a càrrec de l'Ajuntament. Els premis Bou van ser creats el 1999 per tal de premiar la tasca cultural, associativa i esportiva de les entitats montbuienques.</p> | 41.5754300,1.6087200 | 384013 | 4603573 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||||||
| 70667 | Festa de la Bicicleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-bicicleta | XX | <p>Celebrada el dia 20 d'abril aprofitant l'arribada del bon temps. Es tracta d'una jornada organitzada per l'Ajuntament i consisteix en la celebració d'una jornada esportiva. Els ciclistes acostumen a sortir del nucli de Sant Maure, i per camins s'arriba al nucli antic de Santa Margarida, desprès es torna per la carretera C-37 al nucli de Sant Maure. Durant la jornada es poden veure exhibicions, i s'atorguen premis als participants.</p> | 08250-88 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Es celebra des de l'any 1995-1996 per iniciativa de l'Ajuntament de Santa Margarida.</p> | 41.5747500,1.6083100 | 383978 | 4603498 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||||||
| 70668 | Fira del Bou, Multicultura i el Comerç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-del-bou-multicultura-i-el-comerc | XX | <p>Es celebra del 1 al 4 de maig als dos nuclis (antic i barri de Sant Maure). Aquesta fira està orientada a manifestacions culturals relacionades amb el bou: cercaviles, bous de foc etc.. Un dels punts fonts de la Fira del Bou és el comerç format per parades de venda de productes naturals i artesanals.</p> | 08250-89 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Es celebra per iniciativa de l'Ajuntament de Montbui des del 1995-1996. Aquesta festivitat va néixer com una mostra de les tradicions, folklore, gastronomia i costums de diferents pobles agermanats i estretament lligats a Montbui, especialment a Sant Maure, però amb catorze edicions ja celebrades s'ha orientat més cap a la figura del bou i les activitats relacionades.</p> | 41.5754300,1.6087200 | 384013 | 4603573 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||||||
| 70669 | Festa del Roser de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-roser-de-la-tossa | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. VICTORI I AGUILERA, F.; MARTÍ I FIGUERAS, J.(1974) La Tossa de Montbui, Història i llegenda, Patronat de La Tossa de Montbui, Igualada, 1974</p> | XVII-XXI | <p>La festivitat del Roser té els seus orígens entre els segles XVI i XVII. La participació és bàsicament de persones del nucli antic i es pujava al maig i al setembre. Tradicionalment la processó es feia a peu i es passava el dia. Pujaven veïns del nucli antic i també de les masies de Coll de Guix i del Saió. Era la festivitat que tots els nuclis del terme tenien en comú i els aplegava a tots. Actualment s'acostuma a fer el recorregut en cotxe. Des del nucli antic, la processó del Roser es feia tradicionalment pel camí conegut com a camí de les processons, que era el camí tradicional per pujar a la Tossa. Sortint del nucli antic de Montbui, es pujava pel camí de les costes i es baixava pel camí de la Serreta. Des del Saió es pujava pel camí del Saió fins a Can Bisbal, i des d'allà es donava la volta al turó i es pujava pel camí de la Serreta.</p> | 08250-90 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Actualment es celebra el tercer diumenge del mes de maig. La Festa del Roser es realitza al Pla del Castell, al turó de la Tossa, i és l'autentica festa major de La Tossa, on continua pujant gent del nucli antic i de les masies. Des del barri de Sant Maure no es té el costum de pujar. La Fundació La Tossa, amb la col·laboració de l'Ajuntament montbuienc i l'Associació de Veïns La Margarida organitza una matinal festiva on no hi falta una arengada popular, música tradicional, el repic de campanes, la missa i un posterior sorteig entre els presents.</p> | 41.5550900,1.5802400 | 381602 | 4601353 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||
| 70670 | Festa Major de Santa Margarida de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-margarida-de-montbui | XVIII-XXI | <p>La Festa Major de Santa Margarida de Montbui és la manifestació festiva més important que es realitza al municipi. La festa es celebra a l'entorn del dia 20 de juliol, festivitat local de Santa Margarida. Entre els actes tradicionals de la Festa Major destaquem l'elecció de la Pubilla i les Dames d'Honor de Montbui (les quals són les representants de les activitats festives durant un any). La Festa Major inclou cercaviles, activitats religioses, tradicions, esports, concursos, exposicions, dinars popular. L'Ajuntament de Montbui organitza la Festa Major al Nucli de Sant Maure.</p> | 08250-91 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Històricament es té constància de la celebració de les Festes Majors des del segle XIX. Tradicionalment es feien dos dies de festa on es combinaven actes religiosos amb actes lúdics, aquests últims es concentraven principalment a la tarda de ball. El segon dia, desprès del ball, era costum anar fins a la font de Sanahuja a menjar anissos i beure aigua.</p> | 41.5566400,1.6052700 | 383692 | 4601492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||||
| 70671 | Festa del barri de Vista Alegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-barri-de-vista-alegre | <p>DOMINGO SANTACANA Francisco de A. (1957) 'Operación suburbios' a Igualada núms. 799, 800, 801, 804, 816. Igualada DOMIGO SANTACANA Francisco de A. (1966)'Emigración a Santa Margarida de Montbuy'. Fiesta Mayor. S.p.</p> | XX | <p>Festa popular mantinguda fins els darrers anys el tercer cap de setmana de mes de juny, malgrat que amb algunes edicions de parèntesi. La festa aglutina els veïns del barri de Vista Alegre, tot i que en línies generals l'assistència de públic prové de tot el barri de Sant Maure.</p> | 08250-92 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Es celebra per iniciativa de l'Ajuntament de Santa Margarida des dels anys 1995-1996.</p> | 41.5755200,1.6047200 | 383680 | 4603588 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||||
| 70672 | Festa de Sant Joan del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-joan-del-pi | <p>DOMINGO SANTACANA Francisco de A. (1957) 'Operación suburbios' a Igualada núms. 799, 800, 801, 804, 816. Igualada DOMIGO SANTACANA Francisco de A. (1966) Emigración a Santa Margarida de Montbuy. Fiesta Mayor. S.p.</p> | XX | <p>Coincidint amb la festivitat de Sant Joan, dia 24 de juny, el barri del Pi de Montbui celebra la seva Festa Major, organitzada per l'Ateneu del Pi i l'Ajuntament. La festivitat inclou activitats esportives, espectacles per a grans i petits i culmina amb una arrossada popular.</p> | 08250-93 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | 41.5749000,1.6121900 | 384302 | 4603510 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||||||
| 70673 | Festa Major de la Mallola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-mallola | XX | <p>El nucli residencial de La Mallola celebra la seva Festa Major a l'entorn de l'Alzina el primer cap de setmana del mes de setembre. Cal destacar l'arrossada, exposicions, xocolatades, balls i diferents jocs i competicions per a la mainada.</p> | 08250-94 | La Mallola (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'organitza l'Associació de Veïns de la Mallola des de la dècada de 1990. Festivitat en relació a la suposada llegenda amb l'indret de La Mallola. La llegenda relacionava la presència de l'apòstol Sant Jaume, que al seu pas per la Península Ibèrica, es va aturar a descansar en una alzina situada a la finca de la Mallola. Aquesta suposada història va ser introduïda pels veïns de la Mallola durant els primers anys de celebració de la seva Festa Major, en un intent de donar més significat a la seva festa, i justificar l'entorn històric de l'Alzina al voltant de la qual es celebra la festa.</p> | 41.5827100,1.5627500 | 380194 | 4604444 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||||||
| 70674 | Llegenda del bou ibèric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-bou-iberic | <p>VICTORI I AGUILERA, F.; MARTÍ I FIGUERAS, J.(1974) La Tossa de Montbui, Història i llegenda, Patronat de La Tossa de Montbui, Igualada, 1974</p> | XVII-XXI | <p>La tradició ha fet derivar el nom de Montbui del llatí, amb un suposadament original 'monte bovino', és a dir, la Muntanya del bou. Aquesta suposició ha estat la base d'algunes llegendes relacionades amb la Tossa, amb la possible relació amb els bous, i amb l'origen etimològic del nom del poble. Una d'elles explica l'existència d'un Bou d'or, ídol ibèric, que es trobaria a la muntanya, o bé en el suposat hipogeu que connectava La Tossa amb la Casa Gran i que provoca diversos infortunis a tot aquell que prova de cercar-lo.</p> | 08250-95 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Es tracta d'una llegenda de caràcter popular que vincula els propietaris de la Casa Gran amb les antigues dependències senyorials de la Tossa. Molt possiblement degué ser elaborada entorn als segles XVII-XVIII, i s'ha transmès fins als nostres dies.</p> | 41.5570700,1.5814600 | 381707 | 4601572 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||
| 70675 | Llegenda de la conquesta del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-conquesta-del-castell | <p>VICTORI I AGUILERA, F.; MARTÍ I FIGUERAS, J.(1974) La Tossa de Montbui, Història i llegenda, Patronat de La Tossa de Montbui, Igualada, 1974</p> | XVI-XXI | <p>La tradició ha fet derivar el nom de Montbui del llatí, amb un suposadament original 'monte bovino', és a dir, la muntanya del bou. Aquesta suposició ha estat la base d'algunes llegendes relacionades amb la Tossa, amb la possible relació amb els bous, i amb l'origen etimològic del nom del poble. Una de les llegenda explica la conquesta del castell per part dels cristians fent servir l'estratègia d'atiar bous amb teies a les banyes durant la nit. Aquesta estratagema hauria fet pensar als ocupants àrabs del castell de l'existència d'un gran exèrcit que els atacava, i hauria fet que aquests haguessin fugit sense prestar resistència, per ser, finalment reconquerit pels cristians sense haver de lluita. L'episodi dels bous hauria fet que la muntanya s'hagués conegut com a Mont des bous.</p> | 08250-96 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>No hi ha proves històriques que es produís una ocupació militar de la Tossa per contingents àrabs en cap moment i les restes del castell de la Tossa, així com l'església de la Mare de Déu de Gràcia, només ens indiquen presència feudal al cim de la muntanya. Possiblement es tracta d'una llegenda elaborada en període modern, a partir de l'abandonament del castell.</p> | 41.5570700,1.5814600 | 381707 | 4601572 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||
| 70676 | Llegenda de la font del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-font-del-moro | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) 'Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida'. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. VICTORI I AGUILERA, F.; MARTÍ I FIGUERAS, J.(1974) La Tossa de Montbui, Història i llegenda, Patronat de La Tossa de Montbui, Igualada, 1974</p> | XVIIIXXI | <p>La llegenda fa referència a la Font de Cal Bisbal, també coneguda com a font del Moro o del Salvatge. Una versió de la llegenda explica que, el senyor expulsat del castell, que segons la versió és el senyor cristià del castell que el recupera gràcies a l'estratègia dels bous, o segons altres l'àrab. Aquest es refugia a l'entorn d'aquesta font situada a la falda de la Tossa, sol o en companyia de la seva dona, i esdevé una mena d'home dels boscos', completament salvatge. Altra versió explica l'existència d'unes banyeres propietat del senyor del castell. Mn. Amenós explicava: 'La font del Moro o del Salvatge, comunament anomenada 'de cal Bisbal, és un altre record del Feudalisme. En aquesta font, per cert molt abundant, hi tenia el senyor unes banyeres. Avui sols queda la font, consistent en un dipòsit tancat amb una porta de ferro, finint amb volta, del mateix material i construcció que l'Església, el Castell i la Cisterna. De mig en avall les parets laterals i la del fons son de tosca natural; lo que fa que en temps en què revinguin les aigües, saltin tot de rajolins dels forats de la tosca, la qual cosa fa agradable impressió. Però el què més crida l'atenció és un tros que surt de la paret del fons i estirant-se sobre l'aigua té la forma d'un home ajagut; la qual cosa suposo que li haurà donat el nom de Font del Salvatge. AMENÓS (1949: 129-163)</p> | 08250-97 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Tot i que es desconeixen els orígens d'aquesta llegenda, com moltes altres similars, els seus orígens podrien situar-se en període modern-contemporani.</p> | 41.5602100,1.5814500 | 381712 | 4601920 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||||
| 70677 | Llegenda sobre les campanes de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-sobre-les-campanes-de-la-tossa | <p>VICTORI I AGUILERA, F.; MARTÍ I FIGUERAS, J.(1974) La Tossa de Montbui, Història i llegenda, Patronat de La Tossa de Montbui, Igualada, 1974</p> | XVIII-XXI | <p>Víctor Aguilera recollia una creença existent sobre les campanes que hi havia a la Tossa, abans del 1936. Segons ells, era una creença arrelada en la gent del país que si aquestes tocaven a bon temps, les tempestes s'allunyaven i salvaven així de les pedregades les collites dels contorns. VICTOR I AGUILERA (1974: 23)</p> | 08250-98 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Tot i que es desconeixen els orígens d'aquesta llegenda, com moltes altres similars, els seus orígens podrien situar-se en període modern-contemporani.</p> | 41.5552100,1.5804100 | 381616 | 4601367 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||
| 70678 | Goigs de la Mare de Déu de Gràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-gracia | <p>VICTORI I AGUILERA, F.; MARTÍ I FIGUERAS, J.(1974) La Tossa de Montbui, Història i llegenda, Patronat de La Tossa de Montbui, Igualada, 1974</p> | XX | <p>La descripció és la següent :GOIGS A LLAOR DE NTRA. SRA. DE GRÀCIA VENERADA EN L'ERMITA DE LA TOSSA, DE STA. MARGARIDA DE MONTBUI Entrada:VII Puix del místic Sol Més tard get impia/Vos fóreu l'Aurora profanà el lloc sant/De Gràcia Senyora la Pàtria sofria/Doneu-nos consol. En guerra sagnant/El poble us enyora Estrofa:en mig d'aquell dol VIII/Aquesta muntanya. La pau sospirada/ De Montbui-Queralt, un jorn retornà/ De la Marca-Espanya vostra Ermita amada/ n'era termenal l'amor restaurà/ i de la gent mora cada cop Pastora/ terrible control. D'un més gran estol IX- Als bisbes d'Ausona. Segles us coronen/ Dóna aquest castell, al cim de Montbui/ Des de Barcelona bells esplets us donen/ Gran comte Borrell com ahir avuí/ Que fos fita/ alhora ram que mai s'esflora/ Del seu bisbat vol de bondats gresol. IIIX- En ell hi tenia. La més bona Mare/ Des de temps ignot sou pels vostres fills/ Ja Santa Maria mantell que els empara/ Un temple devot, en tots els perills/ Tron que d'allau mora si el mal ens ancora/ Destruí el revolt. Si el dol ens molt IV, XI- Amb l'Abat Oliva, Des del tossal vostre/ Bisbe que us té amor, guaita secular,/ Un nou temps arriba tota la gent nostra/ Pel vostre esplendor volgué Vos guardar./ Refer en bona hora De la vida en l'hora/ El temple resol. De pondre's el sol. V Tornada: Deixa senyoria. Puix de l'humà estol/ Tots els seus Barons sou la guiadora/ De Santa Maria De la Gràcia Senyora/ Foren uns fills bons, donen-nos-consol./ Cadascun l'adora/ Des del seu bressol VI- El gavatx un dia/ Volgueren cremar/ Vostre imatge pia/ En un gros fogar/ Del vestit la vora/ Ni es rostí tan sols</p> | 08250-99 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Després de la guerra, la diada del Roser de 1940, tingué lloc l'entronització de la Mare de Déu, que fou portada en processó des de Montbui. Allà fou col·locada en un altar provisional als murs del castell i durant la celebració foren estrenats els nous Goigs de la Mare de Déu de Gràcia, escrits per Mn. Francesc A. Espinalt, qui va perfilar els antics goigs que escrigué Mn. Amadeu, i que foren musicats pel mestre director del Schola, Joan Just i Bertran. Com a cloenda la Mare de Déu va entrar dins l'església. Actualment són cantats en celebracions litúrgiques especials com la Mare de Déu del Roser. VICTOR I AGUILERA (1974: 22)</p> | 41.5552100,1.5804100 | 381616 | 4601367 | 1940 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||||
| 70679 | Ca n'Alemany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nalemany | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII-XX | <p>Masia de planta quadrangular amb multitud de cossos adossats a banda i banda. El cos central és de planta quadrangular i es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La construcció de l'edifici no s'aprecia, ja que actualment es troba arrebossada i pintada en color blanc. Compta amb planta semisoterrada, planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba orientada a migdia, i resta tancada per un mur perimetral que tanca tot el sector de migdia i llevant. Es tracta d'un mur massís, que es resolt com una prolongació de la casa, i deixa un espai interior en forma de pati intern. Al cantó nord, la casa s'engrandeix amb un seguit de cossos adossats, un al costat de l'altre, destinats a coberts i auxiliars, que contribueixen a donar l'aparença d'una casa amb una planta molt irregular. L'accés a la casa es realitza mitjançant un portal allindat obert al mur de tanca del cantó de migdia. La façana principal, encarada a llevant, s'obre amb un portal adovellat. A la dovella central de la porta hi ha la data 1788. Al sector de llevant del nucli central de la casa s'adossa un altre cos rectangular que s'obre a migdia, i a nivell de primer pis, amb una galeria formada per arcs de mig punt. Totes les obertures són molt modernes i no guarden cap element ornamental. Destaca una finestra balconada oberta a l'alçada del primer pis, a la façana de ponent.</p> | 08250-100 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els orígens del poblament medieval de Santa Margarida de Montbui es troben lligats a la construcció del castell de la Tossa de Montbui i la que fou en aquells moments església parroquial de Santa Maria, a mitjans del segle X. La seguretat oferta pel conjunt militar i eclesiàstic de la Tossa, va permetre consolidar la població pagesa al pla. Tradicionalment el poblament de Montbui ha estat des dels seus orígens dispers, amb dues agrupacions principals situades al Saió i a l'actual poble de Santa Margarida de Montbui, i amb un nombre divers de masos escampats per la geografia del terme. Els testimonis documentals sobre el nombre i el nom de les masies del terme és escàs fins al començament dels fogatges a mitjans del segle XIV, però cal pensar que moltes d'elles ja es trobaven perfectament configurades com a unitats d'explotació agrícola familiar a mitjan segle XII. A partir del segle XVI l'existència de capbreus detallats permet ampliar el coneixement que d'elles es té. Actualment la casa ja no funciona com a explotació agrícola i és utilitzada com a residència familiar.</p> | 41.5499700,1.5914100 | 382524 | 4600770 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70679-foto-08250-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70679-foto-08250-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70679-foto-08250-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||
| 70680 | Can Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal-4 | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII-XXI | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Es tracta duna construcció aixecada en mur de mamposteria irregular arrebossada amb ciment pòrtland sense pintar en algunes parts. L'edifici es troba orientat amb la façana principal a llevant, però una part de la façana no es pot apreciar, ja que compta amb una petita capella dedicada a Sant Jaume adossada a llevant, ocupant la part nord de la façana principal. A continuació de la capella s'adossen dos cossos de planta rectangular disposats perpendicularment i coberts amb teulada inclinada, sent més alt el del cantó nord. Tots dos són fets en maó i de moderna construcció. D'aquestes dues naus sorgeix un mur de tancament que forma un petit angle i gira fins a trobar-se amb la cantonada sud-est de la casa creant un pati interior. A dita cantonada s'obre un portal d'accés al pati interior i a la casa. Part del mur es troba edificat en maó i es troba arrebossat. Modernament, al tram de mur de maó s'han obert un tram que es troba protegit amb una porta metàl·lica. El mur es troba protegit a la part superior per una teulada inclinada. La porta principal del mur, encarada a migdia és adovellada i la dovella central du la data del 1768. Es tracta d'un portal antic protegit també per una teulada inclinada. A migdia de la casa s'adossa una vivenda senzilla de planta quadrangular i coberta a dues aigües que era destinada als masovers. A migdia d'aquesta casa s'adossen uns coberts fets en paredat irregular i coberta inclinada destinats al bestiar, que actualment es troben molt malmesos. A la façana de ponent s'adossa un cos quadrangular que s'alça fins al primer pis i que es correspon a una cisterna. La façana principal compta amb diverses obertures a la planta baixa entre les quals destaca una porta allindada al centre, que és l'accés a la vivenda. La casa compta amb planta baixa, primer pis i golfes, i destaquen diverses obertures quadrangulars en els dos nivells disposades de forma lleugerament anàrquica, fruit de reformes contemporànies. Possiblement les obertures més antigues de la casa corresponguin a la façana nord, que són quadrangulars i petites. En aquesta façana nord també destaca un rafa o contrafort disposat al tocar de la cantonada nord-est, que arriba fins al primer pis. La capella de la casa és de planta rectangular i té l'alçada de la casa, resultant un edifici extraordinàriament alt i estret. Aquesta capella es cobreix exteriorment a dues aigües amb teula. Els murs es troben arrebossats i guarda una orientació nord-sud, amb l'absis encarat al nord. L'accés es realitza per la façana Sud, que és la que es troba encarada dins del pati de la casa. La porta principal d'accés és allindada i manca de decoració escultòrica o pictòrica. La il·luminació interior de la capella es fa mitjançant un seguit de finestres rectangulars, acabades amb un arc molt rebaixat, que s'ubiquen pràcticament sota l'aler de la teulada. També destaca un campanar d'espadanya sobre la façana principal. L'interior de la capella és molt senzill i es troba arrebossat i pintat en color crema. Darrera d'una ara de pedra es situa un pedestal encastat al mur de l'absis sobre el qual reposa una figura de Sant Jaume feta en fusta, feta els darrers anys. El sostre interior és a fet amb trams de volta a quatre vents. La capella es troba actualment dedicada a Sant Jaume i té un caràcter estrictament familiar.</p> | 08250-101 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Històricament l'actual mas de Can Vidal es correspon a l'antic mas de la Garrigosa, que a començaments del segle XIX canvià el nom per Can Vidal, en atenció al nou cognom dels seus propietaris. Els orígens del poblament medieval de Santa Margarida de Montbui es troben lligats a la construcció del castell de la Tossa de Montbui i la que fou en aquells moments església parroquial de Santa Maria, a mitjans del segle X. La seguretat oferta pel conjunt militar i eclesiàstic de la Tossa, va permetre consolidar la població pagesa al pla. Tradicionalment el poblament de Montbui ha estat des dels seus orígens dispers, amb dues agrupacions principals situades al Saió i a l'actual poble de Santa Margarida de Montbui, i amb un nombre divers de masos escampats per la geografia del terme. La documentació més antiga sobre aquest mas es remunta al 1346, i era la propietat més extensa del terme de Montbui. Aquell any la propietat i la casa eren venudes a Joan Vidal. La possessió era formada sobretot per boscos, i fou ampliada als segles XVI i XVII. TORRAS (1991: 30). Si bé no apareix esmentat al capbreu de l'any 1520 possiblement per problemes de la metodologia amb la qual és fet. Als capbreus dels anys 1635, 1685, 1727 i 1770 apareix amb el nom de Mas de la Garrigosa. El 1684, en un capbreu, Jaume Vidal Roca dóna compte de les seves possessions al procurador del comte de Plasència, qui tingué el domini baronial fins el 1750. A l'amillarament del 1851 ja apareix sota el nom de Can Vidal. TORRAS (1991: 31) A la capella existeix un document del 1827 en que el bisbe de Vic dóna el permís perquè la capella sigui d'ús públic. Arquitectònicament es tracta d'un edifici aixecat possiblement al segle XVIII tot i que no es descarta la presència d'algun mas precedent corresponent al mas documentat des del segle XIV. Tot i que podria ser del segle XVIII l'edifici ha patit moltes reformes posteriors, especialment en la façana principal. La capella podria ser un edifici aixecat a finals del segle XVIII o començaments del segle XIX. La principal font d'ingressos de la casa fins a mitjans del segle XX fou l'explotació del bosc i l'ofici de fogaire.</p> | 41.5407900,1.5658600 | 380376 | 4599786 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70680-foto-08250-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70680-foto-08250-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70680-foto-08250-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||
| 70681 | La Censada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-censada | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII-XXI | <p>Masia de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Es tracta d'un edifici aixecat en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades per carreus quadrangulars i rectangulars disposats regularment. La façana de llevant ha estat arrebossada i pintada durant la darrera reforma efectuada l'any 1980 per ser convertida en casa de colònies. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba encarada al nord, i s'obre, precedida d'una gran explanada, amb un portal situat al centre de la façana, format per una arcada de mig punt rebaixada, construïda amb dovelles de mida mitjana. Aquesta arcada es recolza sobre dos brancals formats per carreus quadrangulars, que destaquen sobre el parament irregular del mur. La dovella central du gravada la data de 1797. Els interiors de l'edifici han estat totalment transformats i adequats a l'ús de casa de colònies. Al darrera de l'edifici principal s'aixequen diversos edificis auxiliars més moderns.</p> | 08250-102 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els orígens del poblament medieval de Santa Margarida de Montbui es troben lligats a la construcció del castell de la Tossa de Montbui i la que fou en aquells moments església parroquial de Santa Maria, a mitjans del segle X. La seguretat oferta pel conjunt militar i eclesiàstic de la Tossa, va permetre consolidar la població pagesa al pla. Tradicionalment el poblament de Montbui ha estat des dels seus orígens dispers, amb dues agrupacions principals situades al Saió i a l'actual poble de Santa Margarida de Montbui, i amb un nombre divers de masos escampats per la geografia del terme. Tot i que cal pensar que entorn als segles XI-XII la majoria del territori ja es trobava repartit entre masos perfectament configurats com a unitats d'explotació agrícola familiar, l'augment de població i la bonança econòmica dels segles XVI-XVII va ocasionar que algunes d'aquestes grans explotacions medievals es disgreguessin apareixent nous masos on abans només hi havia masoveries. És per aquest motiu que alguns dels masos actuals tenen els seus orígens en aquest període. Al terme de Montbui l'estudi detallat dels capbreus fets entre el 1520 i el 1635 permet observar la duplicació del nombre de masies documentades, la qual cosa indica una colonització més intensa de l'espai agrari. Al capbreu del 1685 s'observa la presència d'un mas anomenat Mas de l'Assenssada, que es correspondria amb el mas actual. TORRAS (1991:30). A l'Amillarament del 1851 apareix censat com a Mas de la Sensada. TORRAS (1991:31). L'evolució etimològica del nom hauria esdevingut actualment en la forma La Censada. Al 1980 s'hi realitzaren obres de consolidació dels fonaments i adaptació per casa de colònies.</p> | 41.5323000,1.5407500 | 378266 | 4598878 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70681-foto-08250-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70681-foto-08250-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70681-foto-08250-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/