Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78583 | Molí de vent de mas Catarro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-mas-catarro | XX | <p>Estructura metàl·lica en forma de torre amb perfils metàl·lic de base quadrada que disminueix de mida segons s'acosta a la part més alta, on hi ha una plataforma circular amb una barana metàl·lica i coronada per un molí o roda d'aspes amb un contrapès a mode de cua que permet alinear les aspes cara al vent per poder aprofitar la força eòlica i mitjançant un sistema de bombeig extreure aigua de les vetes subterrànies. Tota l'estructura està pintada de color blanc i està situada sobre una plataforma de formigó enmig d'un estany artificial voltat de marquesines fetes amb pilastres de formigó i biguetes de fusta.</p> | 08251-46 | Els Monjos. Plaça del Molí de Vent. | <p>Havia estat utilitzat per extreure aigua del subsòl. Actualment té una funció estrictament ornamental. És la peça principal de la plaça del molí de vent, que està al costat de la masia de Mas Catarro.</p> | 41.3254300,1.6632300 | 388129 | 4575746 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78583-foto-08251-46-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 98|119 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||
| 78584 | Molí del Macià / Molí del Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-macia-moli-del-foix | <p>MAURI, A i SOLER, M. (1999) 'El molí medieval de Sta Margarida i els Monjos. Estudi històric i arqueològic.' SGP. PALAU RAFECAS, SALVADOR (1990). Fitxa de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. PALAU, Salvador 'el Galo' (1990) 'Inventari de molins fariners al riu Foix.' dins Miscel·lània Penedesenca XII 1988, pp.255 -286, IEP. Sant Sadurní d'Anoia. SOLER, M. I REDONDO, S. (2000) 'Memòria dels treballs d'investigació arqueològica al Molí dels Monjos. Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès' Gelida.</p> | XII-XIII | Ha estat modificat diverses vegades: s.XIII, 1829, finals s. XIX, anys 30 del s. XX, 1999. | <p>Edifici que fou construït com a molí fariner. El cos principal és de planta quadrangular. Consta de dues plantes i soterrani. A la part occidental exterior es poden observar part de les rescloses i la bassa on s'acumulava l'aigua per a impulsar el molí. A l'interior es conserven els arcs diafragma que suporten el sistema de bigues. A la planta baixa és on hi hauria la sala de moles, de planta rectangular de 16 x 5,7 metres, amb volta gòtica construïda en dos tipus de material diferents: la part oriental amb carreus exquadrats (medievals) i la part occidental amb volta de canó pla de (finals del s.XIX). A la planta baixa, comunicant amb el soterrani hi ha una sèrie de forats que formaven part dels mecanismes de funcionament del molí, actualment es poden observar perquè hi ha un vidre que permet passar pel damunt i poder veure'ls a la vegada. Les façanes no són simètriques i estan fetes de mamposteria, excepte a la part soterrania que es pot observar a la cara sud del cos principal, amb les cantoneres de carreus de pedra calcària enquadrat. A la coberta hi ha coronaments de merlets de maó i a la façana lateral dos portals emmarcats en pedra amb arc de mig punt rebaixat. Les façanes d'un cos adossat utilitzen revestiments de fusta.</p> | 08251-47 | Els Monjos. c/Farigola nº 2-8 | <p>Tot i la possibilitat de que l'origen del molí pugui ser del segle X, la primera constància clara al registre arqueològic és del segle XIII, quan estaria format per un cos de planta baixa i una bassa a la part posterior una mica més elevada. Dins el mateix segle es remodelà i es va fer una terrassa sobre la volta gòtica i una torre quadrangular. Al 1829 s'edifiquen nous cossos a l'edifici. S'afegeix un nou espai adossat a la torre i per sobre de la sala de moles per a col·locar el mecanisme de roda vertical. A finals del s. XIX s'instal·la una farinera amb un canvi tecnològic. La volta gòtica es foradà per passar les canalitzacions per on passava el gra i la farina. En aquesta època s'anomena el Molí d'en Macià. Cap als anys 30 del segle XX es transformà en habitatge. Segons el registre de la propietat de 1941 es coneix com la casa Gran, possiblement un annex de la mateixa. A meitat del segle XX, l'edifici deixa d'estar habitat i passa a ser un magatzem vinícola. Es tancaren les escales que anaven al primer pis, es feren canals per al vi al mur est tot afectant als arcs medievals. Al 1999 l'Escola Taller municipal practica una remodelació i rehabilitació per a convertir el Molí en un espai d'equipament municipal i els seus voltants en jardí botànic.</p> | 41.3204200,1.6612600 | 387956 | 4575192 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78584-foto-08251-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78584-foto-08251-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78584-foto-08251-47-3.jpg | Física | Romànic|Gòtic|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 92|93|98|119|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 78585 | Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-24 | Caldria una catalogació amb criteris moderns | <p>L'arxiu compta amb un nombre important de documents, el qual és difícil de precisar ja que aquest fons no està catalogat. Per la mateixa raó, no se sap amb exactitud els tipus de documents que hi ha, a part dels documents propis de la parròquia (llibres de baptismes, matrimons...) Entre allò que s'ha pogut identificar, en destaquen alguns llibres que relaten els costums religiosos del poble.</p> | 08251-48 | Plaça de l'església (nucli dels Monjos) | 41.3199900,1.6624300 | 388053 | 4575143 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||||||
| 78586 | Espitlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espitlles | <p>GIRÓ, P. (1969) 'Quaderns de camp.' Vol.9, 1969-1978. (inèdit) RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès.</p> | IV-I aC. | Les estructures que es veuen estan en mal estat, però conserven sediment, si hi haguessin més estructures podrien estar ben conservades. | <p>Sitges excavades al subsòl i colmatades seccionades i posades al descobert per les tasques agrícoles. S'hi observen fragments de ceràmica ibèrica a torn i a mà i sílex. Al camp superior s'hi localitzen vàries pedres tallades, un carreu i un morter. Al camí que puja al recte de Penyafel hi ha un molí barquiforme de calcària assenyalant el camí juntament amb altres pedres informes.</p> | 08251-49 | Turó d'Espitlles | <p>L'any 1969 en Josep Mestres i Mercadé, hi localitzà materials ceràmics en superfície i va detectar dues sitges al marge. Tot i efectuar-se nous treballs d'explanació, encara es conserven, al tall, restes de les sitges.</p> | 41.3161200,1.6794500 | 389471 | 4574691 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78586-foto-08251-49-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Al camp superior, on es conserven les sitges podria conservar altres estructures del mateix tipus en bon estat de conservació. | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||
| 78587 | Camí de les Masses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-masses | <p>GIRÓ, P. (1937) 'Quaderns de camp.' Vol.1, 1932-1945. (inèdit) RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès.</p> | <p>Jaciment situat en dos camps d'explotació agrícola a banda i banda del camí que condueix de la Ràpita a la masia de les Masses. En el moment de la prospecció visual realitzada no s'hi han apreciat elements en superfície.</p> | 08251-50 | Camí de les Masses | <p>El 1937, en Pere Giró hi va localitzar una sèrie de restes de fauna, concretament d'èquid, i d'ocre roig, que li feu pensar en un context neolític. Els autors de la Carta Arqueològica varen proposar la possibilitat que les restes fossin adscrites a l'edat del ferro o bé que estessin relacionades amb la propera vil·la romana de Santa Tecla - La Gravosa.</p> | 41.3096300,1.6527800 | 387227 | 4574005 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78587-foto-08251-50-1.jpg | Inexistent | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | Actualment l'espai delimitat com a jaciment arqueològic per la Carta Arqueològica ha estat afectat per les obres d'instal·lació del AVE. | 80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 78588 | La Sanabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sanabra | <p>ALMAGRO, M.; SERRA, C. i COLOMINAS, J. (1945): 'Carta Arqueológica de España, Barcelona.' Madrid. CSIC, Instituto Diego Velazquez. P.162. ESTRADA, J. (1969): ' Vias y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona.' Comisión de Urbanismo B65. Barcelona. P.66. GIRÓ, P. (1937) 'Quaderns de camp.' Vol.1, 1932-1945. (inèdit). GIRÓ, P. (1947) 'Los vestigios ibero-romanos de Santa Margarita y els Monjos'. Acción Católica. Vilafranca del Penedès: Suplemento de las Hojas Parroquiales, any VII, nº24. GIRONA, J. i VALLS, J. (1985): 'Les nostres masies - Festa Major 1985. Santa Margarida i els Monjos. Del 18 al 20 de juliol.' Santa Margarida i els Monjos. Programa Festa Major. P.9. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès.</p> | III-I aC | No es pot saber l'estat exacte de conservació. Manca una excavació arqueològica. | <p>Jaciment situat en un camp d'explotació vitícola al sud-est de l'ermita de Santa Maria de la Sanabra. En aquests camps s'hi han localitzat fragments de ceràmica comuna d'època romana i ibèrica. A la prospecció visual realitzada també s'ha localitzat algun fragment d'àmfora ibèrica, al camp que hi ha al començament del fondal de Borrelleres.</p> | 08251-51 | Turó de la Sanabra | <p>L'any 1937 Pere Giró hi va efectuar una prospecció i hi localitzà restes de ceràmica comuna ibèrica i romana. S'hi efectuà una nova prospecció amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, amb el mateix resultat: troballa de ceràmica comuna ibèrica, àmfora, ceràmica campaniana, sigillata i fragments de tègula.</p> | 41.2977800,1.6634800 | 388103 | 4572676 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78588-foto-08251-51-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Per la presència de material arqueològic a un camp que no havia estat delimitat per la Carta Arqueològica, caldria ampliar la zona de control o prevenció d'aparició d'estructures arqueològiques. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||
| 78589 | El Bellestar / El Ballestar / El Ballestà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bellestar-el-ballestar-el-ballesta | <p>AUGUET, J. (1967): 'Importantes hallazgos arqueológicos. Se trata de varios monumentos y de un poblado ibero-romano.' Diario de Barcelona. (10 desembre). ESTRADA, J. (1969): ' Vias y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona.' Comisión de Urbanismo B65. Barcelona. P.66. GIRÓ, P. (1967) 'Quaderns de camp.' Vol.8, 1964-1969. (inèdit). RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. TORRES, J. i ROCA, R. (1990): 'Les masies del nostre entorn (II): Mas Ballestar'. Antistiana. Grup d'Estudis Rapitencs. La Ràpita, Santa Margarida i els Monjos.</p> | I aC-II dC | Afectat per les tasques agrícoles. Per poder determinar el nivell exacte d'afectació s'hauria d'efectuar una excavació arqueològica. | <p>Jaciment dispers, delimitat en quatre sectors definits com a A, B, C i D. El sector A està a 150m. Al nord de la masia, en una vinya d'una superfície de 300 x 100 metres on s'hi van trobar molts fragments ceràmics d'època ibèrica i romana. El sector B es troba al costat nord - est de la masia on van apareixen el mateix tipus de materials, actualment, però no hem localitzat cap material en superfície. El sector C està a 150 m al sud - est de la casa, ha estat rebaixat recentment fins arribar al nivell de subsòl natural i no s'hi localitzen restes. El sector D està a 15 metres al nord - oest de la masia on hi ha una sitja buidada i seccionada, però no hem localitzat cap material en superfície</p> | 08251-52 | Masia del Ballestar. | <p>A l'agost de 1967, en Pere Giró i un col·laborador de la secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca varen rebre notícies de la troballa de restes ceràmiques al voltant de la masia. El mateix Giró va notificar l'existència d'una sitja i la possibilitat que n'hi hagués més, per la qual cosa recomanà d'excavar. Des dels anys 60 del segle XX es coneixia l'existència d'unes ruïnes i una sitja oberta al marge, a uns 15 metres de la masia. Durant la confecció de la Carta Arqueològica es delimitaren dos sectors més i se'ls donà el nom d'A, B, C i D.</p> | 41.2949900,1.6559800 | 387470 | 4572376 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78589-foto-08251-52-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 81|83|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 78590 | Camp d'aviació dels Monjos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-daviacio-dels-monjos | <p>ALMAGRO, M.; SERRA, C. i COLOMINAS, J. (1945): 'Carta Arqueológica de España, Barcelona.' Madrid. CSIC, Instituto Diego Velazquez. P.142. ESTRADA, J. (1969): ' Vias y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona.' Comisión de Urbanismo B65. Barcelona. P.66. GIRÓ, P. (1939) 'Quaderns de camp.' Vol.1, 1932-1945. (inèdit). GIRÓ, P. (1947) 'Los vestigios ibero-romanos de Santa Margarita y els Monjos'. Acción Católica. Vilafranca del Penedès: Suplemento de las Hojas Parroquiales, any VII, nº24. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. SOLÉ, J. (1948): 'Bisbal histórica. Resumen histórico del Panadés.' Tarragona. 2ª edició. P.108.</p> | IIIaC-IdC | Afectat per les tasques agrícoles i constructives. Per poder determinar el nivell exacte d'afectació s'hauria d'efectuar una excavació arqueològica. | <p>Restes situades a una zona ocupada en bona part per l'edifici de l'IES del Foix i edificis adjacents. També ocuparia part d'un camp erm, al costat de l'IES. La prospecció visual no ens ha permès localitzar cap resta arqueològica en aquest camp erm.</p> | 08251-53 | Els Monjos. Avinguda de Cal Rubió. | <p>L'any 1937 es va explanar la zona per a ubicar-hi un camp d'aviació per a l'exèrcit republicà en el context de la Guerra Civil Espanyola. Durant aquesta explanació es posaren al descobert restes d'un assentament romà que foren utilitzades per a l'explanació. Fins l'any 1939 Pere Giró no va anar-hi a inspeccionar la zona, que s'estava condicionant per a ús agrícola. Hi localitzà restes d'estructures i elements constructius. Al 1990, els membres del grup d'elaboració de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès van saber, per Josep Mestres Mercader, que en unes obres dutes a terme a les instal·lacions de l'empresa Sylvalac SA s'excavà un forat per instal·lar una sitja industrial i s'hi trobaren vuit o nou àmfores que el propietari de l'empresa s'endugué a la seva residència de Santander sense donar notícies a ningú. Totes les restes localitzades fan pensar en una gran i important vil·la romana, amb una opulenta part urbana i una extensa part rústica.</p> | 41.3221900,1.6581100 | 387695 | 4575393 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78590-foto-08251-53-1.jpg | Inexistent | Romà|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 83|98 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 78591 | Cal Claramunt / L'Aranya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-claramunt-laranya | <p>ESTRADA, J. : (1969) 'Vias y poblados romanos en el área metropolitana de Barcelona.' Ed. Comissió d'Urbanisme de Barcelona B65, Barcelona. P.66. GIRÓ, ROMEU, P.: (1950) 'Identificación de algunas vias romanas del Penedés.' dins 'Actas y comunicaciones de la 1ª asamblea Internacional de Investigadores del Panadés y conca d'Odena.' Martorell. GIRÓ, ROMEU, P: (Inèdit) 'Catálogo arqueológico del Panadés.' Museu de Vilafranca, Vilafranca del Penedès, fitxa nº55. GIRONA, J.: (1985) 'Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985'. Ed. Ajuntament de Snta. Margarida i els Monjos. Sta. Margarida i els Monjos. P.9. MAÑÉ GUILLAUMES, J.: (1988) 'Antistiana' dins 'Antistiana' nº1. La Ràpita, (Santa Margarida i els Monjos). Ed. Grup d'Estudis Rapitencs. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès.</p> | Desconeixem l'estat actual en no poder accedir-hi. | <p>Restes romanes conservades al soterrani de la casa de Cal Claramunt. Un mur de carreus i tègules.</p> | 08251-54 | Barriada de l'Aranya | <p>A una de les fitxes arqueològiques del Museu de Vilafranca, Pere Giró notificà la troballa, l'any 1948, al soterrani de la casa esmentada, d'un mur fet amb carreus de pedra i restes de tègula. Els membres de l'equip d'elaboració de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès (al 1990) especulen amb la possibilitat de que el mur documentat per Giró pogués ser medieval.</p> | 41.3036900,1.6429200 | 386392 | 4573359 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78591-foto-08251-54-1.jpg | Inexistent | Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | No hi podem accedir. | 83|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 78592 | La Sanabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sanabra-0 | <p>GIRONA GALIMANY, Jaume (1985). Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985. Sta. Margarida i els Monjos. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XII-XVII | <p>Conjunt de construccions al voltant d'una masia. L'edifici principal és de planta quadrangular amb planta baixa, pis i golfes, coberta a dos vessants. El portal d'entrada és d'arc de mig punt dovellat i les finestres estan emmarcades en pedra. Les cantoneres són de pedra i a un angle de l'edifici hi ha un contrafort. A una llinda de pedra dels finestrals hi ha esculpida la data 1674. D'entre tots els edificis que hi ha al voltant de la masia el més interessant és la capella de Sta. Maria de la Sanabra. Es tracta d'una capella d'una sola nau amb absis semicircular i coberta a dos vessants amb embigat de fusta. Els murs estan fets amb petits carreus de pedra. A l'interior hi ha un fris i un arc toral que aguantava l'antiga volta de canó, que va ser destruïda i substituïda per un embigat de fusta amb teulada a dos vessants. A la façana principal destaca la porta dovellada i un petit rosetó al damunt. L'absis té una finestra de doble esqueixada i el ràfec de la coberta és fet amb carreus motllurats.</p> | 08251-1 | El topònim de la Sanabra ja determina una zona de referència al municipi | <p>Les primeres referències al lloc daten de l'any 992 i 993. L'estructura gòtica data del segle XVII i la seva fesomia actual es deu a la reconstrucció feta l'any 1985. La capella es va construir al segle XII.</p> | 41.2982400,1.6626700 | 388036 | 4572728 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78592-foto-08251-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78592-foto-08251-1-2.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Els usos actuals són diversos: habitatge, agropecuari, i a la capella, culte ocasional. | 92|93|94|98|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 78593 | Capta de la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capta-de-la-confraria-de-la-mare-de-deu-dels-dolors | <p>ARASA FERRER, JOSEP (1991) 'Aquell poble que el temps s'endugué.' Ed Comissió de festes Sta. Margarida i els Monjos, Santa Margarida i els Monjos.</p> | XX | <p>Capta que es duia a terme als bateigs i els casaments per part de la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors: es passava una morratxa o càntir amb quatre brocs plena d'aigua de roses sobre una safata amb la imatge de la Mare de Déu de Fàtima. Els padrins o els nuvis perfumaven als convidats que posaven el seu donatiu a la safata.</p> | 08251-2 | 41.3210900,1.6628600 | 388091 | 4575264 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | Actualment no es realitza. | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||||||||
| 78594 | Santa Maria de Penafel / Santa Maria de Penyafel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-penafel-santa-maria-de-penyafel | <p>GIRONA, J.: (1980) 'Santa Margarida i els Monjos. Passeig per la nostra història.' Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. P.91. GIRONA GALIMANY, Jaume (1985). Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985. Sta. Margarida i els Monjos. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XVII | <p>Capella originàriament d'una sola nau. Avui hi ha un cos lateral i un porxo d'accés, edificats posteriorment. Les cantonades de l'edifici estan fetes de carreus de pedra. Destaca l'absis de la capella, que té una forma semicircular per dintre i octagonal a l'exterior. De la primitiva fàbrica romànica en resten només fragments de murs i la portalada lateral de mig punt -orientada al Nord- amb dues arquivoltes, un anell toral llis i dos capitells a banda i banda, també llisos. A la part superior de la façana principal hi ha un campanar d'espadanya de dos arcs que no contenen campanes i una creu. A l'interior destaca l'altar barroc de 1754.</p> | 08251-3 | El topònim de Penafel ja determina una zona de referència al municipi | <p>La primera referència documental de la capella data de 1097, on una notícia diu que ja estava construïda - 'una fortificació i probablement al costat, una església' -. Altres document de 1131 i 1300 citen la capella. L'any 1577 hi havia 4 altars a l'interior de la capella. Els anys 1662 i 1668 es realitzen obres de consolidació. L'any 1676 es fan obres d'ampliació dirigides per Pere Blanc (mestre de cases). Una nova ampliació es va produir l'any 1749, de la mà de Josep Blanc i Fèlix Luem. De l'obra de fusta s'encarregà Josep Camp. L'altar actual és de1754, està fet per l'escultor Antonio Ochando i va ser donat per Josep Puig l'any 1772. Se sap que fins a començament del segle XX hi havia hagut dos retaules gòtics del segle XV.</p> | 41.3161400,1.6835400 | 389813 | 4574688 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78594-foto-08251-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78594-foto-08251-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78594-foto-08251-3-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 92|93|94|96|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 78595 | Penafel / Penyafel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penafel-penyafel | <p>GIRONA GALIMANY, Jaume (1985). Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985. Sta. Margarida i els Monjos. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XIII-XVII | <p>Edifici de grans dimensions situat a pocs metres de la capella de la Mare de Déu de Penafel. És compost de planta baixa, un pis amb finestrals de pedra picada, i golfes sota coberta a quatre vessants. Una galeria d'arquets de mig punt ressegueix tot el perímetre de les golfes sota el ràfec. La façana presenta una composició asimètrica, amb un portal d'arc rebaixat i guardapols enmig, i una porta a la seva dreta oberta a mitja alçada. A sobre d'aquesta, hi ha una fornícula que conté una creu de pedra esculpida amb la Mare de Déu, on es pot llegir amb dificultat una data: 170?. Les cantonades de l'edifici estan fetes amb carreus escairats. L'edificació té alguns annexes amb entrada per un baluard. A la part de la façana que dóna a l'interior hi ha unes gàrgoles cilíndriques i de pedra.</p> | 08251-4 | El topònim de Penafel ja determina una zona de referència al municipi | <p>Documentalment, la casa s'esmenta el segle XIII (1226), tot i que en el segle XII (1131) s'esmenta el nom de 'Penna Fedel' en algun document.</p> | 41.3167500,1.6836500 | 389823 | 4574756 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78595-foto-08251-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78595-foto-08251-4-2.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 92|94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 1772 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||
| 78596 | Castell de la Bleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-bleda | <p>CATALÀ ROCA, P. (1971). Els castells catalans. Rafael Dalmau. Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. VIRELLA, J. (1968): 'El castell de la Bleda' dins 'Butlletí excursionista Agrupació Atalaia.' Vilanova i la Geltrú.</p> | XII | rehabilitat al segle XX. | <p>Casa senyorial de planta quadrangular amb planta baixa, un pis i golfes amb cinc obertures: la central d'arc de mig punt i d'arc rebaixat les laterals. Les cantoneres son fetes amb carreus de pedra calcària i al capdamunt merlets de maó en forma esglaonada. Coberta a quatre vessants. Part de les façanes de la part nord i oest són construïdes amb grossos carreus de pedra. Davant la casa hi ha un gran baluard enjardinat i amb sectors d'horta, i una escalinata d'accés a la casa.</p> | 08251-5 | A l'extrem N del terme | <p>Documentada des de 1121 com a castell i molí de la Bleda al 'Liber Feudorum'. Al segle XII són esmentats diversos individus del llinatge Bleda, relacionats amb el 'castrum de Ipsa Bleda'. A principis del segle XVI la baronia de la Bleda pertanyia als Avinyó - Icard, alhora que titulaven senyors de la torre d'Enveja i castlans de Cubelles. Cap al 1606, la baronia de la Bleda va passar als Vilafranca - Sabastida i, més tard, als Grimau, als Fennández de Córdoba (Comtes de Torralba) al 1690 i als Salvador.</p> | 41.3444500,1.6611100 | 387984 | 4577860 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78596-foto-08251-5-1.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | El baluard està molt ben cuidat i la masia està recentment restaurada. | 93|94|96|98|116 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||
| 78597 | Capella de la Bleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-bleda | <p>AA.VV. (1992): 'Catalunya romànica. XIX Penedès i l'Anoia'. Ed. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. CATALÀ ROCA, P. (1971). Els castells catalans. Rafael Dalmau. Barcelona. CRUAÑES, E. (1980). Esglésies romàniques del Penedès. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. GAVIN I BARCELÓ, J.Mª. (1981): 'Inventari d'esglésies. Alt Penedès, Baix penedès i Garraf.' Vol.10. Ed. Artestudi. Barcelona. GIRONA, J.: (1980) 'Santa Margarida i els Monjos. Passeig per la nostra història.' Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. P.103. LLORACH I SANTÍS, S.(1984): 'El Penedès durant el període romànic'. Ed. Llorach. S. Sant Sadurní d'Anoia. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XII-XVII | Ha estat objectes de moltes remodelacions. Una d'elles gairebé fou total l'any 1683. | <p>Capella d'una sola nau quadrangular, ampliada al nord per una segona i capgirada en enderrocar-ne l'absis. S'allargà una nau a ponent per a la construcció d'un nou santuari. A una finestra de la cara sud hi ha gravada la data 1683 i hi ha adossats dos contraforts. A l'angle sud est sembla haver-hi hagut un presbiteri. Al mur sud hi ha vestigis de fonaments, segurament de l'edifici alt medieval. Presenta un campanar d'espadanya de dos arcs simètrics i un de petit per sobre que sosté una petita campana. La paret nord està compartida amb el cementiri que se li adossa. Davant de la porta hi ha un porxo en forma de glorieta amb tres arcs de mig punt. El principal és més gran que els dos laterals. Aquest porxo està coronat per una teulada a dos vessants i s'hi accedeix per tres petites escales de quatre graons, una per cada obertura. Les parets estan arrebossades amb ciment modern. A l'interior hi ha una pica baptismal i un sarcòfag medievals. La pica té forma troncocònica irregular, de parets llises sense motius ornamentals. Està feta sobre pedra calcària i té una alçada de 60 cm i un diàmetre de boca de 83 cm. El sarcòfag té una forma de paral·lelepípede de 105 x 50 cm de base i 48 cm d'alçada, amb una tapa de dos vessants. És llisa, amb unes motllures. El sarcòfag és un bloc calcari buit.</p> | 08251-6 | A l'extrem N del terme | <p>L'ermita és esmentada per primera vegada l'any 1032. Al segle XII era parròquia. Al 1247 estava unida al monestir de Sant Pere de Casserres del bisbat de Vic. A finals del segle XVI el papa Sixt V uneix l'església a la comunitat de Vilafranca. Es realitzà una reforma molt important el 1683, i al 1825 fou feta sufragària de Sant Genis de Pacs a la qual encara pertany.</p> | 41.3435600,1.6608500 | 387961 | 4577762 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78597-foto-08251-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78597-foto-08251-6-2.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | Als voltants de l'església hi ha restes òssies humanes, segurament provinents de remodelacions del cementiri. L'entorn està descuidat i amb deixalles. Proposat com a BCIL al Catàleg d'immobles de l'avanç del Pla General d'Ordenació Urbanística de Santa Margarida i els Monjos. La pica baptismal i el sarcòfag de l'interior de la capella estan fitxats pel Servei Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els números: 15947 (pica) i 15948 (sarcòfag). | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||
| 78598 | Espitlles (masia) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espitlles-masia | <p>ARNABAT, Ramon (1993) 'La gent i el seu temps. Història de Santa Margarida i els Monjos. De la Filoxera a la Guerra Civil. 1890-1940.' Ed. Ajuntament de S.M. i els Monjos, Col·lecció: Quaderns de divulgació local. Nº5. CAHNER, Max (1992) Gran enciclopèdia Comarcal de Catalunya. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i Anoia. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. P.45. PUIGCORBÉ, Ramon (1987). Toponimia penedesenca. Assaig etimològic. Vol I. Alt Penedès. Ed. IEP. Sant Sadurní d'Anoia. P.135. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1983) Fitxa de l'arxiu del Servei Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.</p> | XII-XIX | Diverses restauracions i condicionaments. | <p>Conjunt d'edificacions afegides a una masia, sobre una elevació del terreny. El nucli és una masia de façana simètrica amb un portal amb arc rebaixat, fet de maons, al centre amb la data 1859. A banda i banda una finestra quadrangular. Al primer pis una balconera al centre i a cada costat una finestra quadrangular. A la part superior de la façana hi ha un ràfec de peces ceràmiques. Al costat esquerre un cos annex utilitzat com a garatge, amb la façana enretirada i la part davantera tancada formant un petit jardinet. Al costat dret del cos central un celler de planta quadrangular cobert amb teulada a dues vessants. A la planta baixa una porta amb arc rebaixat al costat esquerre de la façana, al centre i a la dreta dues entrades elevades, també amb arc rebaixat. A una alçada superior i al centre de la façana un ull de bou. A la part del darrera d'aquest conjunt hi ha altres cossos i una galeria coberta amb arcs de mig punt elevada. Tot el conjunt està tancat per un baluard d'obra i als voltants hi ha altres construccions: corrals, garatges i un conjunt de cases adossades, algunes de les quals només conserven la façana.</p> | 08251-7 | Caseria d'Espitlles | <p>El primer esment del lloc d'Espitlles data de l'any 933 com a castell. Al 974 consta com a possessió del monestir de Sant Pere de Rodes dins la jurisdicció d'Olèrdola. Al 1466 Gaspar Despitlles es titulava senyor de Santa Margarida. Al 1574 la casa pertanyia a Jaume de Copons i durant el s. XVII fou dels seus descendents. Al 1758 hi ha la primera notícia del Castell d'Espitlles, una probable fortalesa tardana. Una de les quatre cases que formen Espitlles s'anomena ' el Castell ' . Segons els veïns aquesta casa del 1859 substituí un edifici fortificat anterior.</p> | 41.3159800,1.6776300 | 389318 | 4574678 | 1859 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78598-foto-08251-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78598-foto-08251-7-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Eclecticisme|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | A la part exterior del baluard, al sud est hi ha una màquina de segar abandonada. | 94|98|102|119|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||
| 78599 | Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-1 | <p>AA.VV. (1992): 'Catalunya romànica. XIX Penedès i l'Anoia'. Ed. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. CRUAÑES, E. (1980). Esglésies romàniques del Penedès. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. GAVIN I BARCELÓ, J.Mª. (1981): 'Inventari d'esglésies. Alt Penedès, Baix penedès i Garraf.' Vol.10. Ed. Artestudi. Barcelona. GIRONA, J.: (1980) 'Santa Margarida i els Monjos. Passeig per la nostra història.' Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. LLORACH I SANTÍS, S.(1984): 'El Penedès durant el període romànic'. Ed. Llorach. S. Sant Sadurní d'Anoia. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XII-XVII | Es troba mig derruïda, la vegetació ha envaït una part important de l'edifici. Es utilitzada parcialment com a cementiri, amb nínxols fins i tot dins la nau. | <p>Església de planta rectangular, amb una gran nau central i sis capelles laterals. La nau central era coberta a dos vessants, sobre arcades ogivals, i es comunica amb les laterals a través d'arcs de mig punt sobre pilastres clàssiques. El portal frontal és romànic, amb arquivolta, columnes i capitells. Hi ha una inscripció moderna: 'Iglésia parroquial de Sta. Margarita, n. 80'. L'església era precedida d'un porxo, sostingut per arcs marcadament ultrapassats, del qual resta només l'entrada, aquests amb arc de mig punt, i un gran campanar d'espadanya d'arcs asimètrics al damunt, que s'aguanta gràcies a una paret de totxos moderns. De l'obra romànica original resta només la porta i el campanar de la paret; la resta, de tradició encara gòtica però feta ja al segle XVII, té profusió d'elements esculpits, escuts de Catalunya i motllures als capitells i impostes.</p> | 08251-8 | Nucli de Sta. Margarida. | <p>La parròquia té el seu primer esment en la documentació escrita al 1126 dins la jurisdicció d'Olèrdola, tot i que s'esmenta el lloc de Santa Margarida en documents del segle X. Segons la tradició, al 1175 hi fou batejat Sant Ramon de Penyafort. Fou restaurada profundament a principis del segle XVII i al segle XIX entra en desús i s'utilitzà com a lloc d'enterrament col·locant nínxols a l'interior. Hi ha una descripció de 1891 que la mesura en 20 metres de llarg, 16 metres d'alçada i amb 8 capelles laterals.</p> | 41.3127500,1.6674900 | 388464 | 4574333 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78599-foto-08251-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78599-foto-08251-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78599-foto-08251-8-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Actualment està tancada per evitar accidents degut al seu estat ruïnós. | 92|93|94|96|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||
| 78600 | La Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riba-3 | <p>ARNABAT, Ramon (1993) 'La gent i el seu temps. Història de Santa Margarida i els Monjos. De la Filoxera a la Guerra Civil. 1890-1940.' Ed. Ajuntament de S.M. i els Monjos, Col·lecció: Quaderns de divulgació local. Nº5. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XVIII | <p>Masia de planta rectangular. S'estructura en dos pisos i golfes. La porta principal és d'arc rebaixat de pedra. Les cantoneres són de pedra i algunes finestres estan emmarcades també en pedra. La façana principal s'estructura amb el portal central, balcó a la primera planta, finestra a un costat i galeria amb tres arcades de mig punt a l'altre. A la part superior destaca la galeria de finestres, a l'alçada de les golfes. És destacable el celler de planta rectangular i coberta a dues vessants. Presenta tres portes ovalades fetes en maons. Al voltant, ceràmica verda vidriada col·locada a trencadís serveix de marc. Les portes estan enlairades respecte al terra per facilitar la càrrega i descàrrega. La Masia està tancada per un baluard que també protegeix una pineda i algunes oliveres. També hi ha alguns annexes, corrals o granges, sense interès arquitectònic.</p> | 08251-9 | Al camí de Cal Salines. Entre el barri de Puigdesser i Cal Salines. | 41.3339500,1.6624600 | 388079 | 4576693 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78600-foto-08251-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78600-foto-08251-9-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Tot i que la masia data del segle XVIII, la seva imatge actual correspon a modificacions i ampliacions posteriors. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 78601 | Església parroquial dels Monjos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-dels-monjos | <p>ARNABAT, Ramon (1993) 'La gent i el seu temps. Història de Santa Margarida i els Monjos. De la Filoxera a la Guerra Civil. 1890-1940.' Ed. Ajuntament de S.M. i els Monjos, Col·lecció: Quaderns de divulgació local. Nº5. GIRONA, J.: (1980) 'Santa Margarida i els Monjos. Passeig per la nostra història.' Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>Església de tres naus i absis semicircular. La nau central és de volta de canó seguit. La façana principal presenta elements neogòtics. Destaca el portal d'arc tudor, una rosassa i a la part superior una sèrie d'arcuacions ogivals de caire neogòtic i un ràfec amb motllures. Una creu de pedra es situa a la part més elevada de la façana. Les naus laterals també destaquen a la façana per les seves finestres ogivals neogòtiques. Des d'una de les naus laterals s'alça el campanar de planta quadrada on hi ha ubicat un rellotge. A l'espai que ocupen les dues campanes que hi ha a l'actualitat s'obren dues obertures apuntades en cadascuna de les cares. L'obra està feta de mamposteria. En la mateixa nau on està el campanar hi ha també dues capelles adossades que sobresurten de la nau amb una forma semicircular. A la part de darrera de l'església hi ha dos finestres d'arc apuntat tapiades. En aquesta part hi ha també una casa adossada amb un parament molt similar al que presenta l'església i un petit jardinet al davant. A l'altre nau també s'adossa una edificació, el despatx parroquial, precedit d'un gran pati. L'interior de l'església és igualment de caire neoclàssic. Destaca la volta de canó seguit.</p> | 08251-10 | Plaça de l'església (nucli dels Monjos) | <p>S'inicien les obres al 1920, amb la primera pedra l'any 1932, es va començar a bastir la façana i el campanar. Entre 1950 i 1951 es feren reformes a l'interior a càrrec de l'arquitecte Fèlix Mestre i el constructor Ramon Vinyals.</p> | 41.3199400,1.6625100 | 388059 | 4575137 | 1920 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78601-foto-08251-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78601-foto-08251-10-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | L'entorn de l'església està força degradat, sobretot la banda que dóna al riu Foix. | 99|116|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||
| 78602 | Sant Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-domenec | <p>Església d'una sola nau rectangular, a la qual s'afegí l'absis poligonal a l'any 1990. L'església es caracteritza per reproduir molts elements modernitzats del romànic: arcs de mig punt, arqueries llombardes. Als costats de la nau, dues arcades de mig punt donen accés a la capella del Santíssim (dreta) i a la Sagristia (esquerra). La nau té una llargada de 17 m, als que sumar els 4,20 m. Que mesura l'absis. L'amplada és de sis m. La portalada principal imita una portalada romànica amb tres arcs en degradació d'obra vista. Per sobre hi ha una rosassa d'1,60 m. de diàmetre, i dalt un campanar petit amb una sola campana. Les parets exteriors estan arrebossades amb terra, calç, i pedra. Són destacables els vitralls que presenten motius decoratius relacionats amb llocs geogràfics, símbols d'entitats locals o balls de festa major, entre d'altres temes, del municipi.</p> | 08251-11 | Avda. del Penedès n. 3 (la Ràpita) | <p>L'any 1885 una carta signada per 65 veïns de la Ràpita demanava al Bisbe de Barcelona una església, ja que el nucli quedava molt lluny de l'església parroquial de Sta. Margarida. L'any 1924 Maria Teresa Cases y de Ayxemús, propietària de la finca de la Tallada, cedeix a un terreny de 1800 metres quadrats per construir unes escoles i una capella. Les escoles les pagaria l'Ajuntament, la capella la gent del poble. L'any 1926 el projecte de les escoles i la capella es dóna a l'arquitecte Joan Güell, de Vilafranca del Penedès. L'any següent es col·loca la primera pedra de l'obra, però l'any 1928 l'ajuntament estava endeutat i no pot fer front a les obres. Els nens treballaven voluntàriament portant pedra de Mas Pigot. L'any 1931 hi ha l'inici provisional de l'activitat a les escoles i l'obra de l'església està aturada. El 1935 va ser l'any en què es va decorar l'església (altars de la Verge del Roser, Sant Domènec, Sant Ramon) i va ser inaugurada pel bisbe Manuel Irurita. Durant la guerra civil l'església va ser utilitzada com a magatzem pel Sindicat Agrícola de la Ràpita i per la Col·lectivitat dels Monjos del Penedès. L'any 1991 es portar a terme l'ampliació i l'embelliment de l'església. S'afegeix l'absis poligonal amb les finestres de tipus neoromànic.</p> | 41.3089100,1.6461600 | 386672 | 4573934 | 1935 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78602-foto-08251-11-1.jpg | Inexistent | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Joan Güell (projecte), Josep Brugal Fortuny (interiors) i Carles Elias (arquitecte ampliació) | 116 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 78603 | Ca l'Ambornar / Mas de l'Albornar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lambornar-mas-de-lalbornar | <p>GIRONA GALIMANY, Jaume (1985). Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985. Sta. Margarida i els Monjos. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XVIII | <p>Edificació rural de planta quadrangular amb planta baixa, pis i golfes. El recinte és tancat amb un baluard de pedra i molts annexes (corrals, magatzems...). Hi destaquen els contraforts laterals i les cantonades amb carreus picats. Una de les portes d'entrada al recinte conserva una biga de fusta travessera amb la data 1769. En l'última ocupació de la casa, el cos principal va estar dividit en dos habitatges. A la façana principal totes les portes i finestres estan emmarcades en dovelles de pedra. Les finestres del primer pis tenen inscripcions, una amb la data de 1770 i unes lletres difícils d'interpretar. L'entrada de la planta baixa està coberta per una volta de maó manual o volta catalana. La part destinada al celler encara conserva un cargol de ferro de premsa. Davant de la façana hi ha una gran pedra rectangular perfectament escairada que podria haver estat el plat d'una premsa de vi.</p> | 08251-12 | El mateix topònim de l'Ambornar ja determina una zona de referència al municipi | 41.3112600,1.6726500 | 388893 | 4574160 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78603-foto-08251-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78603-foto-08251-12-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||
| 78604 | Mas Catarro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-catarro | <p>ARNABAT, Ramon (1993) 'La gent i el seu temps. Història de Santa Margarida i els Monjos. De la Filoxera a la Guerra Civil. 1890-1940.' Ed. Ajuntament de S.M. i els Monjos, Col·lecció: Quaderns de divulgació local. Nº5. GIRONA GALIMANY, Jaume (1985). Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985. Sta. Margarida i els Monjos. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>Masia amb un nucli central d'accés principal i dues ales laterals acabades amb torratxes. Es composa de planta baixa, pis i terrat. La coberta és de terrat pla i coberta de pavelló a les torratxes. La planta baixa incorpora una capella dedicada a Sant Carles. En aquesta planta hi ha espais destinats a magatzems i habitatge. Les torratxes que delimiten el cos central són de planta quadrada i a la part superior presenten una triple finestra a cada costat. El cos principal s'uneix per la façana amb les torratxes amb dues arcades d'obra vista amb arc rebaixat i balustrada del mateix material. L'arcada de la dreta és on hi ha l'entrada principal amb dues esfinx que custodien la porta. La part central del cos principal presenta una distribució simètrica amb dues finestres a la part baixa rematades amb obra vista, al primer pis dues dobles finestres amb remat i columneta central d'obra vista. La balustrada és d'obra vista formant gelosia. Al centre de la part alta de la façana hi ha un rellotge de sol emmarcat en rajoles blaves i blanques. A la part superior central, per sobre de la balustrada hi ha un pannell de rajoles vidrades de color verd amb relleu i la figura d'un lleó de ceràmica vidrada de color verd coronant el conjunt. La façana està fet amb mamposteria vista i les cantonades amb carreus de calcària exquadrats. El jardí de la masia té una marquesina i alguna estàtua, fonts i caminets marcats. Els espècimens botànics són interessants: pins i xiprers al jardí romàntic de la part del davant de la casa i la pineda del pati posterior.</p> | 08251-13 | Els Monjos. Plaça del Molí de Vent s/n | <p>Als anys 80 del segle XX pertanyia a Banca Catalana i Caixa d'Estalvis del Penedès.</p> | 41.3255000,1.6624400 | 388063 | 4575755 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78604-foto-08251-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78604-foto-08251-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78604-foto-08251-13-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 78605 | Ca l'Aixelà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laixela | <p>GIRONA, Jaume (1985). Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985. Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. P.30. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XIX | <p>Masia de planta quadrangular a la que se li ha anat afegint diversos cossos. La coberta és a quatre aigües, amb una torratxa al centre. La obra és de totxo massís amb les cantonades de pedra. La façana principal dóna al sud. La distribució d'aquesta façana és simètrica amb tres parts separades per plaques de pedra alternades. Al centre portal amb arcada de mig punt a la planta baixa. Al primer pis balconera amb arc de mig punt i barana de ferro forjat. Al segon pis tres finestres amb arc de mig punt, la central és més alta que les altres dues. A cada costat de la part central, grans finestres adintellades amb reixa de ferro forjat a la planta baixa, finestres adintellades al primer pis i petita finestra quadrada. A l'extrem superior esquerre del cos principal hi ha un rellotge de sol. A la façana est també es distribueix simètricament combinant tres parts igual que la façana sud. L'única part diferent és la central que combina tres finestres de mig punt a la planta baixa, una galeria amb tres arcs de mig punt a la primera planta i tres finestres de mig punt, la del centre més alta, a la segona planta. Al costat oest i nord hi ha un seguit de cossos afegits, la casa dels masovers i noves sales menjadors del restaurant. Compta també amb un gran celler. Al davant de la façana sud hi ha una glorieta modernista de ferro forjat, ceràmiques modelades i esmaltades de diversos colors i vitralls. Dins el recinte del jardí de tipus romàntic, que està tancat per un mur perimetral hi ha la font de Ca l'Aixelà, dins una caseta. Aquesta font s'aprofita per a consum de la pròpia casa i es troba tancada. A l'altra banda de la casa s'ha construït recentment un annex destinat a menjador.</p> | 08251-14 | Camí de Cal Salines | <p>Fou dels primers assentaments residencials a la plana, al nord dels Monjos.</p> | 41.3353200,1.6618600 | 388031 | 4576845 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78605-foto-08251-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78605-foto-08251-14-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 78606 | El Serral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-serral | <p>ARNABAT, Ramon (1993) 'La gent i el seu temps. Història de Santa Margarida i els Monjos. De la Filoxera a la Guerra Civil. 1890-1940.' Ed. Ajuntament de S.M. i els Monjos, Col·lecció: Quaderns de divulgació local. Nº5. GIRONA, Jaume (1985). Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985. Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. P.30. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | <p>Masia coberta a quatre vessants. De la façana principal, és destacable una torre de planta quadrada i una galeria d'arcades. Al costat de la Masia hi ha un celler que destaca per la seva estètica de caire modernista.</p> | 08251-15 | Entre Sardinyola i els Monjos | <p>Durant la guerra civil espanyola (1936 -1939), la masia va ser utilitzada com a caserna del camp d'aviació proper. Al davant mateix de la construcció hi ha un refugi antiaeri.</p> | 41.3194700,1.6519100 | 387171 | 4575099 | 1916 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78606-foto-08251-15-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Plànols realitzats per Joan Girona (advocat) | 102|105 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 78607 | Mas Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-castellar-0 | <p>GIRONA, Jaume (1985). Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985. Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. P.30. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XIX | <p>L'edifici principal és de planta quadrangular, té planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues vessants i el carener és perpendicular a les façanes. A la part de darrera hi ha una paret porxada a manera de galeria, amb 5 arcs de mig punt. La façana principal guarda unes proporcions simètriques, amb portal de mig punt dovellat, balcó i finestres laterals emmarcades amb obra vista. Hi ha una inscripció amb la data 1889.</p> | 08251-16 | Al Sud de la fàbrica de ciment dels Monjos | 41.3087300,1.6622400 | 388018 | 4573893 | 1889 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78607-foto-08251-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78607-foto-08251-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78607-foto-08251-16-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 78608 | Casa Carbonell / Avinguda Catalunya 34-36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carbonell-avinguda-catalunya-34-36 | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>Edifici funcionalista de planta baixa i 2 pisos. A la planta baixa s'obren tres portals quadrats, el revestiment de les parets està fet de morter de calç simulant carreus encoixinats irregulars. Al primer pis hi ha un balcó que ocupa tota la façana principal, amb barana de ferro decorada amb motius florals. Tres portes emmarcades en pedra es disposen simètricament. Igualment, al pis superior s'obren tres portes més, cadascuna amb un balcó individual de les mateixes característiques que el de la segona planta. A la paret lateral no hi ha balcons, però les finestres estan decorades amb motllures de guix amb decoració geomètrica. La paret del segon i tercer pis està treballada simulant carreus rectangulars repicats. A la part superior de l'edifici la teulada sobresurt a manera de cornisa decorada amb mènsules motllurades. Una balustrada feta de peces d'obra disposades regularment coronen el perímetre de l'edifici a la teulada.</p> | 08251-17 | Els Monjos. Avda. de Catalunya, 34-36 | 41.3220900,1.6643500 | 388217 | 4575373 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78608-foto-08251-17-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 102 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||
| 78609 | Casa Casaler / Avinguda Catalunya 8-10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-casaler-avinguda-catalunya-8-10 | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>Casa i pati d'estil noucentista. En principi és una casa entre mitgeres, però s'escapa en part d'aquesta tipologia en tenir un pati lateral. El cos central de l'edifici presenta totes les obertures (portes i finestres) motllurades i amb arcs de mig punt. Hi ha un gran finestral dividit per dos mainells. Al primer pis hi ha un balcó de barana de ferro. En destaca el sòcol de rajola esmaltada en blau, blans i groc. Les portes que donen al balcó estan decorades a la part superior amb rajoles del mateix tipus, les quals formen un triangle. La part superior de l'edifici es tanca a partir d'una cornisa disposada per totes les façanes, que dóna lloc a una paret que acaba irregularment i on les corbes predominen sobre la recta, d'una manera simètrica. Dues baranes de ferro i dues boles amb decoració de corona floral tanquen la façana principal. A l'esquerra del cos central descrit, hi ha un jardí amb dos grans palmeres. S'hi accedeix a través d'una porta de ferro. La tanca està decorada amb rajoles esmaltades blaves i blanques. A l'interior del pati una part porxada, sustentada amb dues pilastres, serveix d'entrada a la casa. A la part dreta del cos central hi ha un annex que segueix la tònica de la façana principal.</p> | 08251-18 | Els Monjos. Avda. de Catalunya 8-10 | 41.3228700,1.6655500 | 388319 | 4575459 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78609-foto-08251-18-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 106 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||
| 78610 | Casa Gimeno / Avinguda Catalunya 30-32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-gimeno-avinguda-catalunya-30-32 | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). 'Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès'. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | desdibuixat i descoloriment dels esgrafiats. | <p>Edifici de caire modernista compost de dos cossos amb accessos independents de planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal ha estat modificada i presenta una part amb arrebossat modern i pèrdua d'elements decoratius originals. L'altre meitat ha conservat un portal amb arcada trilobulada i una porta amb motllures decorada amb motius vegetals. Al primer pis quatre portes decorades de la mateixa manera s'obren a una balconada que ocupa tota la façana. En aquest pis s'observa la façana treballada amb un esgrafiat amb motius vegetals i el fons de color blau (s'està perdent). A sobre de les finestres, es disposen simètricament quatre obertures en forma de llaçada amb tres forats cadascuna cobertes per rajoles esmaltades de color verd. Entre aquestes obertures hi ha esgrafiats que representen gerres amb flors. La part superior està definida per una sèrie d'elements ondulats i elevats sobre les obertures.</p> | 08251-19 | Els Monjos. Avda. de Catalunya 30-32 | 41.3221700,1.6645400 | 388233 | 4575382 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78610-foto-08251-19-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 105 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 78611 | Casa Bolet / Avinguda Catalunya 16-18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bolet-avinguda-catalunya-16-18 | <p>MALLART I RAVENTÓS, Lurdes (1983) 'Santiago Güell i Grau, arquitecte vilafranquí, la seva obra 1892 / 1920.' Ed. Lurdes Mallart, Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986).' Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès'. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>Edifici noucentista amb elements clars del modernisme goticitzant. Es compon de planta baixa i dos pisos. La façana és perfectament simètrica a partir d'un cos sobresortint central, el qual està sustentat per columnes que s'aprofiten per ubicar dos balcons, al primer i segon pis. La planta baixa destaca per tenir les obertures fetes amb arcs de mig punt, mentre que al primer pis les obertures són amb arc apuntat. Als extrems hi ha dos balcons semicirculars. El pis superior presenta obertures quadrades sense arcs ni decoració. A la part superior hi ha una sèrie de mènsules senzilles, als extrems hi ha dos elements amb obertures d'espitlleres que sobresurten del cos principal. Per rematar la façana hi ha una teuladeta decorada amb una bola de formigó decorada amb motius vegetals.</p> | 08251-20 | Els Monjos. Avda.de Catalunya 16-18 | <p>Projectada per l'arquitecte vilafranquí Santiago Güell i Grau el 12 de gener de 1925</p> | 41.3224200,1.6648300 | 388258 | 4575410 | 1925 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78611-foto-08251-20-1.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Santiago Güell i Grau | 105|106|116 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||
| 78612 | Ca l'Àlvarez Cuevas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalvarez-cuevas | XIX | <p>Casa d'origen rural i jardí, amb dues façanes que donen a dos carrers diferents. A la façana de l'avda. Catalunya hi ha dues portes amb arcs rebaixats de pedra i totes les obertures emmarcades en pedra i disposades simètricament. L'altra façana té igualment una porta amb les mateixes característiques. A la primera planta destaca una galeria amb deu arcs de mig punt, per sobre d'ells unes obertures tipus 'ull de bou' s'obren a la paret en forma ovalada. A l'alçada de la teulada que tanca la galeria, apareixen unes gàrgoles amb la forma de caps de lleó. El cos principal de la casa té la teulada a doble vessant i tres finestres que no guarden simetria en el conjunt de la façana. A la part superior de la teulada, enmig de l'edifici, sobresurt una torratxa de planta quadrada. El perímetre de la casa i el jardí està tancat per un baluard. És destacable el jardí per la superfície que ocupa i per la quantitat d'arbres de grans proporcions que s'hi troben.</p> | 08251-21 | Els Monjos. Avda. Catalunya 87 | 41.3198300,1.6614700 | 387972 | 4575126 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78612-foto-08251-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78612-foto-08251-21-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 102|119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||||
| 78613 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-7 | XIX | Va ser restaurat i remodelat als anys 90 del segle XX. | <p>Edifici de planta baixa, primer pis i golfes. L'estructura està resolta amb tres crugies amb parets comunes i embigat de fusta. A la façana de la planta baixa hi ha una entrada principal amb un arc rebaixat de pedra, al costat esquerre hi ha una finestra amb el mateix tipus d'arc. Al costat dret hi ha una porta més petita que la central, però amb el mateix tipus d'arc. A la primera planta hi ha tres balcons amb una barana de ferro senzilla. A la del mig hi ha la data 1882. Les balconeres son adintellades emmarcades amb pedra. Les golfes presenten dues petites finestres quadrades voltades per motllures fetes amb morter que les superen en alçada a la part esquerra i un balcó a la dreta. Hi ha una motllura de pedra molt prima que separa visualment la planta baixa del primer pis. A l'arc de l'entrada principal s'hi poden observar unes lletres pintades formant la inscripció: 'CONSISTORIAL'. A dins de l'entrada hi ha un desnivell salvat per dos graons amb dues pilastres de secció quadrada que sostenen arcades que donen accés a l'escala. Tot al voltant de la paret de l'entrada hi ha un arrambador de rajoles ceràmiques policromes. Al costat de llevant hi ha un cos adossat de planta baixa i coberta plana amb accés des de la primera planta.</p> | 08251-22 | Els Monjos. c/ Sant Josep nº1 | <p>Antic edifici de l'Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos bastit, segons la data de la balconera, al 1882. Fou substituït al 1945 pel nou edifici situat a l'avinguda de Catalunya. Actualment s'ha convertit en la seu de la Biblioteca Municipal i del Casal de la Dona 'Dona al dia'.</p> | 41.3224100,1.6637000 | 388163 | 4575410 | 1882 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78613-foto-08251-22-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 102|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 78614 | Ca l'Antich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lantich-0 | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | En procés de rehabilitació i ampliació. | <p>Casa d'estil eclèctic de planta baixa i dos pisos. La porta principal és de forma quadrangular amb la part superior central formant un encaix i arquejada suaument. Les portes i finestres presenten una simetria perfecta a la façana, estan emmarcades per maons i decorades a la part superior amb una peça de ceràmica vidrada de color verd amb motius florals. Les finestres del primer pis tenen reixes de ferro. Els pisos estan separats per una cornisa petita de maons.</p> | 08251-23 | Els Monjos. c. Berenguer, 1 | 41.3205000,1.6642900 | 388209 | 4575197 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78614-foto-08251-23-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | El tercer pis d'aquest edifici ha estat aixecat recentment i en el moment de realitzar aquest inventari encara s'estaven realitzant actuacions al seu interior. | 102 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 78615 | Casa F. Romanos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-f-romanos | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>Casa de planta baixa amb elements estètics d'influència modernista i noucentista. De la seva façana en destaquen els següents elements, de baix a dalt: un sòcol de pedres disposades irregularment acabat amb una filera de rajoles marrons i verdes decorades amb motius vegetals. Al centre s'obre una porta emmarcada amb maons i decorada a la part superior amb rajoles esmaltades blanques, decorades amb motius geomètrics verds. Situades simètricament, a banda i banda s'obren dues finestres amb reixes de ferro i decoració idèntica a la de la porta. A la part superior de la façana, és destacable el ràfec de peces de maons que formen petites ondulacions / arcs. Es disposen en doble filera. Remata la composició una teuladeta molt inclinada. Es tracta d'una doble filera de teules pintada de color verd. A les cantonades de la casa hi ha uns blocs de pedra que imiten blocs encoixinats picats.</p> | 08251-24 | Els Monjos. Pl. Sant Pere 4. | 41.3216600,1.6635700 | 388151 | 4575327 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78615-foto-08251-24-1.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Paleta Sr. Bolet | 105|106|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 78616 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-9 | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>Edifici públic que consta de tres cossos i dos annexes laterals. La distribució de la façana principal és simètrica a partir d'un cos central de major alçada i els dos cossos laterals més baixos. El cos central presenta una entrada porxada amb tres arcs, sustentats per tres pilastres de secció quadrada. Al primer pis hi destaca una balconada i uns llums, tot de ferro forjat. En aquest nivell s'obren tres portes iguals, emmarcades amb pedra i de mida considerable. Al segon pis són tres les finestres que donen a la façana. El pis superior està separat per un conjunt de rajoles esmaltades on es llegeix 'Casa de la Vila' amb l'escut de Catalunya. Hi destaquen tres parells de finestres, disposades de dos en dos, dividides per un mainell de secció quadrada i acabades amb arcs de mig punt. La teulada de tot l'edifici sobresurt i cobreix una sèrie de mènsules motllurades. Els cossos laterals no tenen cap element destacable. Tres fileres de finestres, situades en perfecta simetria i emmarcades amb pedra, defineixen tota la façana. Els annexes a banda i banda no tenen un valor arquitectònic 'interès i semblen haver-se afegit en moments posteriors al de l'edificació de l'edifici principal.</p> | 08251-25 | Els Monjos. Avinguda de Catalunya, 74 | 41.3211000,1.6628800 | 388092 | 4575265 | 1945 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78616-foto-08251-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78616-foto-08251-25-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | Fèlix Mestre Gala | 106|120|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 78617 | Carrer de la Plata 10-12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-plata-10-12 | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>Es tracta de dues cases contigües d'una sola planta d'estil noucentista. Estan fetes de totxo vist. Disposen de tres obertures amb una simetria perfecta centrada en les portes d'entrada. Els totxos es disposen a la part superior de les finestres i de la porta en forma d'arc de mig punt. Les finestres estan enreixades. A la part baixa hi destaca un sòcol de pedra disposat irregularment. A meitat de la façana hi ha una sanefa decorada amb rajoles esmaltades amb motius geomètrics / vegetals de color blau i groc. Un fris de totxos divideix a la façana la balustrada de la resta de la façana. Actualment aquesta part de la façana està tapiada amb material modern i sobre una de les cases, la n. 12, s'ha fet una ampliació amb un segon pis que desvirtua la coherència arquitectònica del conjunt de l'edifici.</p> | 08251-26 | Els Monjos. Carrer de la Plata 10-12. | 41.3202500,1.6652700 | 388291 | 4575168 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78617-foto-08251-26-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 106 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||
| 78618 | La Margaridoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-margaridoia | <p>ARNABAT, Ramon (1993) 'La gent i el seu temps. Història de Santa Margarida i els Monjos. De la Filoxera a la Guerra Civil. 1890-1940.' Ed. Ajuntament de S.M. i els Monjos, Col·lecció: Quaderns de divulgació local. Nº5. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>Edifici eclèctic de planta en forma de 'L' i pati interior, amb la façana que simbolitza la pertinença a una societat recreativa de base social popular del seu temps. La planta baixa presenta cinc grans obertures amb arcs escarsers fets de maó, unes fan la funció de porta i altres de finestres. La més gran és la porta principal. Els elements de la façana es disposen simètricament. Al primer pis hi ha una gran balconada amb barana de ferro i s'obren tres portes emmarcades en maons que formen un semiarc a la part superior. Als extrem de la balconada principal es disposen dos balcons més petits amb un altre porta igual a les descrites. La part central de la façana presenta una paret superior esglaonada decorada amb maons i un espai circular amb les inicials de la Societat. A banda i banda d'aquest element, la façana està rematada amb una sèrie de merlets esglaonats.</p> | 08251-27 | Els Monjos. Carrer d'Anselm Clavé, 10-14 | <p>Aquest edifici va ser construït expressament com a local social de la Societat la Margaridoia pels mestres d'obra Garriga i Jeroni al 1909. Durant la guerra civil l'edifici fou utilitzat com a taller d'avions i com a refugi antiaeri.</p> | 41.3208900,1.6633800 | 388134 | 4575242 | 1909 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78618-foto-08251-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78618-foto-08251-27-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | Garriga i Jeroni, mestres d'obra. | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||
| 78619 | L'Abadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/labadal-0 | <p>GIRONA, Jaume (1985). Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985. Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1983) Fitxa de l'arxiu del Servei Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.</p> | XV-XVI | <p>Masia de planta irregular, conseqüència de juxtaposar diferents cossos al llarg de la seva història. Consta de planta baixa, primer pis, golfes i soterrani. L'edifici té una coberta a dos vessants amb barbacana i bigues de fusta. Les cantoneres són de blocs de pedra. Les façanes són de composició asimètrica. S'observen restes de contraforts. Alguns finestrals de la planta noble són emmarcats de pedra motllurada, altres finestrals tenen brancals, llindes i escopidors de pedra picada. A la façana de llevant hi destaquen una finestra geminada de pedra amb fust i capitell, i un contrafort que hi ha al mig. Davant la masia hi ha un espai enjardinat.</p> | 08251-28 | Zona del Castell - convent de Penyafort | <p>L'Abadal té els seu origen en un molí fariner que podria haver existit els segles XV o XVI. Alguns autors es remunten al s. XIV.</p> | 41.3076200,1.6578100 | 387645 | 4573775 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78619-foto-08251-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78619-foto-08251-28-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | El molí antic que està integrat a la masia està fitxat pel Servei Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb el nº 15894. | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 78620 | Mas Ballestar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-ballestar | <p>GIRONA GALIMANY, Jaume (1985). Les nostres masies. Programa de Festa Major de 1985. Sta. Margarida i els Monjos.</p> | XIX | En procés d'enrunament. | <p>La masia consta d'un edifici principal de planta quadrangular amb planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és a dos vessants amb ràfec de bigues. La façana de l'edifici té el portal principal de mig punt dovellat. Destaca un finestral emmarcat de pedra motllurada. Les finestres són dintellades amb biga de fusta. El portal del baluard és d'arc de pedra rebaixat amb la inscripció '1856', a la clau de l'arc. El coronament d'aquest portal és de teula, amb imbricacions i creu de pedra. A l'interior de l'edifici hi ha diferents elements arquitectònics de pedra: arcs apuntats, esglaonat de les escales, una volta. Al sector NE de la casa destaca un mur de pedra construït en sec, segurament per facilitar la recollida de les aigües que eren conduïdes a basses i cisternes excavades directament a la roca. Les mides del mur són: 1 m. d'amplada i uns 400 m. de llargada.</p> | 08251-29 | Zona Sud del municipi, límit amb les Masuques | 41.2944700,1.6558200 | 387456 | 4572318 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78620-foto-08251-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78620-foto-08251-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78620-foto-08251-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | L'interior de la casa alberga alguns elements interessants des del punt de vista patrimonial, com poden ser una roda de molí o unes bótes de vi al celler, que han estat destruïdes a causa de l'enfonsament del sostre d'aquesta part de la masia. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 78621 | Corral d'Espitlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-despitlles | enrunament de la teulada i les parets. | <p>Edifici de planta baixa enrunat de planta quadrangular de aproximadament 150 m2 amb tres divisions internes de grans dimensions. Sòcol de mamposteria i alçat de tàpia. Els angles estan fets amb carreus esquadrats i l'entaulament era a dos vessants amb bigues de fusta. La porta principal, que està desplaçada, té els marcs de pedra tallada i el dintell de fusta. Per sobre d'aquesta porta hi ha els forats de biga que servirien per a fer un porxo.</p> | 08251-30 | Caseriu d'Espitlles. | 41.3161400,1.6763900 | 389215 | 4574697 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Tant per la posició de la porta com pel tipus de divisions internes i el que sembla la manca de finestres, es deuria tractar d'un corral. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||||||
| 78622 | Cal Pere Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-joan | <p>GIRONA GALIMANY, Jaume (1985). Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985. Sta. Margarida i els Monjos.</p> | Amenaça ruïna total. | <p>Masia amb un cos principal de planta quadrangular amb planta baixa, pis i golfes amb coberta a dos vessants. Hi ha un cos adossat a la façana principal. L'accés a l'edifici es fa per un baluard amb arc de mig punt dovellat. El finestral de la façana té els brancals, escopidor i llinda amb guardapols de pedra, amb festejadors a l'interior. A l'entrada hi ha dos arcs diafragma rebaixats de pedra. Encara s'hi poden observar el cargol de ferro d'una premsa i un cup, tot i que hi ha molta runa per terra. També hi destaca una màquina trepitjadora de fusta amb els corrons i volant de ferro que es troba en força bon estat. El sostre de la primera planta està sobreaixecat i els portals de les dependències que donen a la sala disposen d'arc conopial. Les cantoneres de l'edifici estan fetes amb carreus de pedra. Hi ha unes dates en dos punts de l'edifici: a les golfes l'any 1670 i a l'entrada en una rajola hi ha la inscripció de l'any 1882.</p> | 08251-31 | El topònim de Cal Pere Joan ja determina una zona de referència al municipi | 41.3030700,1.6640100 | 388156 | 4573262 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78622-foto-08251-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78622-foto-08251-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78622-foto-08251-31-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||
| 78623 | Antics forns de Ciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-forns-de-ciment | XX | Hi ha signes evidents de degradació, enrunament d'alguns sostres i la vegetació ha envaït una bona part de l'espai. | <p>Conjunt d'edificacions destinades en el passat a la fabricació de ciment. Els edificis són de diversos pisos. A cada pis es disposen galeries de 'nínxols' amb obertures verticals rectangulars, acabades a la part superior amb un tipus d'arc semirebaixat fet de totxo. Les parts interiors dels nínxols, de diversos metres de profunditat, estan aixecades amb voltes de totxo semblants a la volta catalana. Els edificis estan construïts en pedra i totxo. L'edifici més gran (que és el que es pot observar millor, ja que la vegetació no ha envaït encara la part inferior com en el cas dels altres) destaca per la seva dimensió vertical i té un cos adossat a la part inferior, que és on es situen els forns.</p> | 08251-32 | Ca l'Ambornar | 41.3087900,1.6748600 | 389074 | 4573883 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78623-foto-08251-32-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||
| 78624 | La Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torreta-6 | <p>GIRONA GALIMANY, Jaume (1985). Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985. Sta. Margarida i els Monjos.</p> | La coberta i tot el forjat estan enrunats | <p>La Masia consta d'un cos principal amb diversos annexes adossats. L'edifici està aixecat respecte al nivell de sòl natural. Consta de planta baixa i pis. Des de la planta baixa s'accedeix a una gran cisterna soterrada. A la façana hi destaquen alguns finestrals d'arc rebaixat amb totxo vist, les estructures de pedra a les cantonades i algun arc de mig punt. S'observen els carreus de pedra regulars. A l'interior hi ha un arc apuntat de pedra i una llinda de pedra amb arc conopial. La masia està actualment en procés d'enrunament, es pot observar la traça d'una construcció més antiga. A la part de darrera de la casa es conserva un forn de pa i un altre cisterna.</p> | 08251-33 | El mateix topònim de la Torreta ja determina una zona de referència al municipi | 41.3058200,1.6700000 | 388662 | 4573560 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78624-foto-08251-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78624-foto-08251-33-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Al rebliment de les parets hem observat fragments ceràmics de ceràmica de reflexes metàl·lics (s. XVI - XVII) | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 78625 | Mas Pujó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pujo | <p>GIRONA GALIMANY, Jaume (1985). Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985. Sta. Margarida i els Monjos.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia al voltant de la qual s'hi ha instal·lat un important complexa industrial d'elaboració de vins de recent construcció. La masia és de planta quadrangular amb coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal. A la façana principal es conserva un portal de pedra amb arc rebaixat, amb una finestra quadrangular a la part esquerra. Fins a l'alçada del primer pis, la façana deixa vista, esglaonadament, la mamposteria. Al primer pis, un gran finestral amb marc de pedra motllurada a sobre del portal, amb festejador a la part interior; a l'esquerra, finestra estreta i alta quadrangular. A les golfes hi ha dos grups de finestres amb arc rebaixat; sobre el finestral de pedra dues finestres amples amb arc rebaixat, i a sobre la finestra estreta, tres finestres més estretes i també amb arc rebaixat. Hi ha un ràfec de teules i cantonades amb bloc escairat de pedra calcària. A l'interior de la masia hi ha diversos portals de pedra i una arcada a l'antic celler. Adossades al cos principal hi ha unes instal·lacions fetes amb mamposteria i arcades apuntades fetes amb maó i arcs petits de mig punt, de construcció moderna. Al davant de la façana principal hi ha un jardí ben cuidat amb margallons i palmeres.</p> | 08251-34 | Els Monjos. Mas Pujó. | 41.3259100,1.6745700 | 389079 | 4575784 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78625-foto-08251-34-1.jpg | Física | Contemporani|Historicista|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 98|116|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||
| 78626 | Casa Torner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-torner | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | humitat prop del ràfec. | <p>Edifici entre mitgeres dedicat a habitatges. La façana és simple. La composició és assimètrica a la planta baixa, on a l'esquerra hi ha un portal alt, amb arc rebaixat rematat amb maó, i a la dreta una doble finestra amb doble arc rebaixat del mateix tipus que el portal, amb unes baranes de ferro tornejat. Al primer pis, dues balconades amb arc rebaixat rematat amb maó i baranes de ferro tornejat. La balustrada està feta per tres pilars d'obra rematats amb una decoració de trencadís de rajola esmaltada de colors, balustres de peces ceràmiques i un fris i ràfec de rajoles vidrades verdes i ocres.</p> | 08251-35 | Els Monjos. Av/ Catalunya nº28 | 41.3222900,1.6647200 | 388248 | 4575395 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78626-foto-08251-35-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 102 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 78627 | Jardí botànic del Molí del Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-botanic-del-moli-del-foix | XX | <p>Espai enjardinat al voltant de l'edifici del Molí del Foix. Aquest espai està acondicionat per a passejar, els camins estan marcats per terra i alguns carreus. S'hi poden observar moles de pedra i el mecanisme d'una sínia. Presenta setanta-sis espècies botàniques entre les quals s'hi troben espècies autòctones de zones de bosc mediterrani i les diverses varietats de raïms conreats a la comarca. A part d'espècies locals s'han mantingut algunes espècies exòtiques que ja es trobaven en aquest espai.</p> | 08251-36 | Els Monjos. c/Farigola 2 - 8 / Avinguda Catalunya nº74 | <p>El jardí botànic es va crear a partir de la remodelació del molí del Foix l'any 1999.</p> | 41.3202600,1.6611500 | 387946 | 4575174 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Obert | Bo | Física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||||||
| 78628 | Can Xacó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xaco-3 | <p>ARNABAT, Ramon (1993) 'La gent i el seu temps. Història de Santa Margarida i els Monjos. De la Filoxera a la Guerra Civil. 1890-1940.' Ed. Ajuntament de S.M. i els Monjos, Col·lecció: Quaderns de divulgació local. Nº5.</p> | XIX-XX | <p>Edifici aïllat que inclou dos habitatges d'origen rural i diversos coberts per a usos agrícoles i ramaders. El nucli més antic és l'edifici central, de planta rectangular, amb planta baixa i pis. La coberta és a dos vessants. L'edifici annex és de planta quadrada amb coberta a dos vessants, amb les cantonades superiors amb acròteres esglaonades. A la façana principal hi ha una barbacana de teules i biguetes. A la part del darrera hi ha un dipòsit d'aigua situat en una torre cilíndrica amb coberta cònica, coberta amb trencadís de rajoles esmaltades de diversos colors, coronament amb una pinya vidrada de color verd. La façana principal gairebé simètrica presenta un portal amb arc de mig punt dovellat, molt estret, al costat esquerre i al costat dret un portal més petit amb arc carpanell rebaixat, també dovellat amb pedra. Al primer pis dues finestres de tipus gòtic amb guardapols i llànties, possiblement d'origen neogòtic. Façana lateral amb tres finestrals de tipus neogòtic i està reforçada amb contraforts. Hi ha una barana de gelosia amb motius neogòtics a la part del darrera, entre el cos principal i el dipòsit de l'aigua. Al voltant hi ha una pineda amb pins alts.</p> | 08251-37 | Prop del barri de Cal Rubió | 41.3331600,1.6544300 | 387406 | 4576615 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78628-foto-08251-37-1.jpg | Inexistent | Historicista|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 116|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||
| 78629 | Refugi del Serral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-del-serral | <p>ARNABAT, Ramon (1993) 'La gent i el seu temps. Història de Santa Margarida i els Monjos. De la Filoxera a la Guerra Civil. 1890-1940.' Ed. Ajuntament de S.M. i els Monjos, Col·lecció: Quaderns de divulgació local. Nº5.</p> | XX | les xemeneies de respiració estan tapades. | <p>Refugi antiaeri excavat al subsòl en forma de galeria en baixada. Es bifurca en vàries galeries a uns 100 m de l'entrada, és feta amb maó manual i amb volta de canó i coberta de terra. La part més externa de la boca del refugi està semienrunada i tancada amb una reixa de ferro amb forrellat. A uns 300 m, en un camp adjadent, hi ha tres pous de ventilació amb xemeneies aèries amb brocal de mamposteria lligada amb morter de calç.</p> | 08251-38 | Masia del Serral | <p>Construït durant la Guerra Civil Espanyola per a refugiar-se dels atacs aeris soferts per la proximitat del camp d'aviació dels Monjos i l'ús de la masia com a caserna, tallers i hangars per a l'aviació republicana, l'any 1937.</p> | 41.3189900,1.6525400 | 387223 | 4575045 | 1937 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78629-foto-08251-38-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||
| 78630 | Portal de l'antiga fàbrica de ciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-lantiga-fabrica-de-ciment | XIX-XX | presenta una capa de ciment en pols degut a la proximitat a la fàbrica. | <p>Portalada feta en maó manual d'obra vista disposats en faixes alternades amb faixes de mamposteria petita. La porta és un arc rebaixat combinant els mateixos materials. A esquerra i dreta hi ha pilons rematats amb faixa de rajola amb motius florals blaus sobre fons blanc. Per sobre hi ha quatre timpans semicirculars, un per cada cara del piló. A sobre de la porta hi ha una teuladeta de rajola i a cada costat pilons coronats amb una àliga cadascun. Entre piló i piló hi ha un element de ferro que sosté al centre un disc. Dins el recinte hi ha vàries naus del mateix estil.</p> | 08251-39 | Els monjos. Fàbrica de ciment Uniland. | 41.3149000,1.6636800 | 388149 | 4574576 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78630-foto-08251-39-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 105 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||
| 78631 | Cases del nucli antic de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-nucli-antic-de-santa-margarida | <p>AA.VV. (1992): 'Catalunya romànica. XIX Penedès i l'Anoia'. Ed. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. P189-193. GIRONA, J.: (1980) 'Santa Margarida i els Monjos. Passeig per la nostra història.' Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. PUIGCORBÉ, Ramon (1987). Toponimia penedesenca. Assaig etimològic. Vol I. Alt Penedès. Ed. IEP. Sant Sadurní d'Anoia. P.131.</p> | XIV | esquerdes, brutícia, teulades en mal estat. | <p>Conjunt d'edificacions destinades a habitatges i usos complementaris amb espais lliures o patis a la part posterior. Una de les edificacions fa cantonada amb planta baixa, un espai porxat amb una columna de tambors de pedra de secció circular i capitell quadrangular. La porta d'entrada té brancals i arc rebaixat de pedra. Les obertures són adintellades i petites i hi ha una balconera ampliada amb balcó ampitat. La planta pis és coberta per una teulada a dos vessants. L'altra construcció consta de planta baixa, un pis i planta sotacoberta amb teulada a dos vessants amb un important ràfec, obertures allindades de dimensions més grans que la primera, una de les quals té brancals i llinda de pedra motllurada. Les obertures de sotacoberta són d'arc de mig punt. El conjunt manté una estructura d'aspecte medieval amb els porxos, els ràfecs de coberta i els patis.</p> | 08251-40 | Santa Margarida | <p>El nucli de població s'esmenta als documents al segle XIV però el lloc ja és esmentat a documents del segle X.</p> | 41.3132000,1.6668600 | 388412 | 4574383 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78631-foto-08251-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78631-foto-08251-40-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 78632 | Fons d'imatges municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-municipal-1 | XX | <p>Arxiu que consta de dues parts. D'una banda, les fotografies antigues: 51 fotografies de la primera meitat del segle XX. Són fotografies de la Festa Major, d'edificis d'interès, de la fàbrica de ciment, de pintades franquistes a les parets, festes, esdeveniments, ... Algunes de les fotografies estan escanejades i impreses per ordinador, alguna d'elles correspon a Vilafranca del Penedès i no a Santa Margarida i els Monjos. La segona part del fons el componen 350 sobres numerats i endreçats en arxivadors. La temàtica és diversa: equipaments municipals, vistes generals panoràmiques, accidents de trànsit, aplecs, festes, obres municipals, personatges,... A part hi ha altres fotografies no classificades i compact-discs amb fotografies digitalitzades. Aquestes fotografies daten de finals del segle XX i es va ampliant. A part de les fotografies hi ha una col·lecció de vídeos amb imatges de Carnaval, cavalcades de Reis, inauguracions, Festes Majors,... des del 1988.</p> | 08251-41 | Els Monjos, Avinguda de Catalunya, 74 | 41.3210300,1.6626500 | 388073 | 4575258 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | Només està ordenat parcialment i tan sols estan fitxades les imatges que es troben ordenades en sobres. | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml