Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
78585 Arxiu Parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-24 Caldria una catalogació amb criteris moderns <p>L'arxiu compta amb un nombre important de documents, el qual és difícil de precisar ja que aquest fons no està catalogat. Per la mateixa raó, no se sap amb exactitud els tipus de documents que hi ha, a part dels documents propis de la parròquia (llibres de baptismes, matrimons...) Entre allò que s'ha pogut identificar, en destaquen alguns llibres que relaten els costums religiosos del poble.</p> 08251-48 Plaça de l'església (nucli dels Monjos) 41.3199900,1.6624300 388053 4575143 08251 Santa Margarida i els Monjos Fàcil Regular Física Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Tríade scp 56 3.2 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78593 Capta de la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors https://patrimonicultural.diba.cat/element/capta-de-la-confraria-de-la-mare-de-deu-dels-dolors <p>ARASA FERRER, JOSEP (1991) 'Aquell poble que el temps s'endugué.' Ed Comissió de festes Sta. Margarida i els Monjos, Santa Margarida i els Monjos.</p> XX <p>Capta que es duia a terme als bateigs i els casaments per part de la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors: es passava una morratxa o càntir amb quatre brocs plena d'aigua de roses sobre una safata amb la imatge de la Mare de Déu de Fàtima. Els padrins o els nuvis perfumaven als convidats que posaven el seu donatiu a la safata.</p> 08251-2 41.3210900,1.6628600 388091 4575264 08251 Santa Margarida i els Monjos Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2020-10-05 00:00:00 Tríade scp Actualment no es realitza. 63 4.5 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78621 Corral d'Espitlles https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-despitlles enrunament de la teulada i les parets. <p>Edifici de planta baixa enrunat de planta quadrangular de aproximadament 150 m2 amb tres divisions internes de grans dimensions. Sòcol de mamposteria i alçat de tàpia. Els angles estan fets amb carreus esquadrats i l'entaulament era a dos vessants amb bigues de fusta. La porta principal, que està desplaçada, té els marcs de pedra tallada i el dintell de fusta. Per sobre d'aquesta porta hi ha els forats de biga que servirien per a fer un porxo.</p> 08251-30 Caseriu d'Espitlles. 41.3161400,1.6763900 389215 4574697 08251 Santa Margarida i els Monjos Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-10-06 00:00:00 Tríade scp Tant per la posició de la porta com pel tipus de divisions internes i el que sembla la manca de finestres, es deuria tractar d'un corral. 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78627 Jardí botànic del Molí del Foix https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-botanic-del-moli-del-foix XX <p>Espai enjardinat al voltant de l'edifici del Molí del Foix. Aquest espai està acondicionat per a passejar, els camins estan marcats per terra i alguns carreus. S'hi poden observar moles de pedra i el mecanisme d'una sínia. Presenta setanta-sis espècies botàniques entre les quals s'hi troben espècies autòctones de zones de bosc mediterrani i les diverses varietats de raïms conreats a la comarca. A part d'espècies locals s'han mantingut algunes espècies exòtiques que ja es trobaven en aquest espai.</p> 08251-36 Els Monjos. c/Farigola 2 - 8 / Avinguda Catalunya nº74 <p>El jardí botànic es va crear a partir de la remodelació del molí del Foix l'any 1999.</p> 41.3202600,1.6611500 387946 4575174 08251 Santa Margarida i els Monjos Obert Bo Física Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-06 00:00:00 Tríade scp 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78632 Fons d'imatges municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-municipal-1 XX <p>Arxiu que consta de dues parts. D'una banda, les fotografies antigues: 51 fotografies de la primera meitat del segle XX. Són fotografies de la Festa Major, d'edificis d'interès, de la fàbrica de ciment, de pintades franquistes a les parets, festes, esdeveniments, ... Algunes de les fotografies estan escanejades i impreses per ordinador, alguna d'elles correspon a Vilafranca del Penedès i no a Santa Margarida i els Monjos. La segona part del fons el componen 350 sobres numerats i endreçats en arxivadors. La temàtica és diversa: equipaments municipals, vistes generals panoràmiques, accidents de trànsit, aplecs, festes, obres municipals, personatges,... A part hi ha altres fotografies no classificades i compact-discs amb fotografies digitalitzades. Aquestes fotografies daten de finals del segle XX i es va ampliant. A part de les fotografies hi ha una col·lecció de vídeos amb imatges de Carnaval, cavalcades de Reis, inauguracions, Festes Majors,... des del 1988.</p> 08251-41 Els Monjos, Avinguda de Catalunya, 74 41.3210300,1.6626500 388073 4575258 08251 Santa Margarida i els Monjos Fàcil Bo Inexistent Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Tríade scp Només està ordenat parcialment i tan sols estan fitxades les imatges que es troben ordenades en sobres. 55 3.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78636 Sínia d'en Joan Puig https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-den-joan-puig XX <p>Sínia per extreure aigua d'un pou. El mecanisme de la sínia s'assenta sobre una estructura de maons i un cos afegit de totxo modern. Es conserva tot el mecanisme, la roda dentada que n'accionava una altra mitjançant un sistema d'engranatges. Aquesta última funcionava com a corriola per a extreure l'aigua. L'eix principal que actua a la roda dentada té una peça on s'encaixa una barra de ferro llarga que acaba amb uns tirants on s'enganxava la bèstia, que era la força motriu de la sínia per a treure l'aigua del pou. Al costat del pou hi ha una bassa de formigó més moderna..</p> 08251-45 Al S del nucli dels Monjos 41.3194700,1.6674600 388473 4575079 08251 Santa Margarida i els Monjos Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-10-06 00:00:00 Tríade scp 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78644 Cova Fàbrica 'Ciments Freixa' https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-fabrica-ciments-freixa <p>GIRÓ,P.: (1965) 'Quaderns de camp.' Vol.8, 1964-1969. (inèdit). RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès.</p> la zona on hi haurien restes ha desaparegut. <p>Cova seccionada per un camí de servei de l'empresa UNILAND. La zona presenta un aspecte geomorfològic original, petits entrants al massís calcari, balmes i petites cavitats.</p> 08251-62 Zona d'explotació de la fàbrica UNILAND. <p>L'any 1965 hi aparegueren restes humanes, sense cap element ceràmic associat, en una cova que va quedar seccionada per les obres de construcció d'una carretera des de la fàbrica de ciments 'Freixa' (actual UNILAND) fins a les pedreres. Les restes òssies es dipositaren al fossar comú del cementiri de Santa Margarida i els Monjos.</p> 41.3070500,1.6761600 389180 4573689 08251 Santa Margarida i els Monjos Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-10-06 00:00:00 Tríade scp No queden restes visibles. 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78652 Carrerada de Sant Domènec https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-sant-domenec <p>ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL, F. (1999). Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.</p> La carrerada s'ha perdut en part i hi ha trams força desdibuixats. <p>Camí per on el bestiar té dret de passar, i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. Antigament, la carrerarada passava prop de Santa Margarida, però la zona industrial n'ha fet desaparèixer una part. Actualment, aquesta carrerada comença realment a la Masia de l'Abadal. El camí ramader travessa el riu Foix i per una pista encimentada puja cap al convent de Sant Domènec. La carrerada segueix el mateix camí, passa per davant de la masia de Cal Noi, des d'on agafa un camí de terra que porta a la cruïlla amb un altre camí, el que puja a la Sanabra. El camí davalla per creuar el fondo de Borrelleres i torna a pujar, per passar pel davant de cal Brugal. A partir d'aquí, la carrerada avança recta enmig de vinyes i, per un camí no gaire definit, arriba al lloc conegut com els caus de cal Brugal. En arribar al camí que porta a cal Vicenç, la carrerada segueix cap a l'esquerra i, al cap de pocs metres, continua cap a la dreta pel costat de la rasa de cal Xeire. El camí ramader surt del municipi a la carretera de les Masuques, en direcció Castellet.</p> 08251-70 Travessa la zona sud del municipi. 41.3075000,1.6582400 387681 4573762 08251 Santa Margarida i els Monjos Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78652-foto-08251-70-2.jpg Legal Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2020-10-05 00:00:00 Tríade scp 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78653 Carrerada de ca l'Almirall de Puigdespí https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-ca-lalmirall-de-puigdespi <p>ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL, F. (1999). Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.</p> Traçat modificat per l'autopista A-7 <p>Camí per on el bestiar té dret de passar, i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. Aquesta carrerada comença fora del municipi (al Coll de Comallonga), però acaba a la Ràpita. El seu recorregut total és de 7,5 km. La carrerada, després d'arribar a la Múnia des del seu origen, travessa una plana immensa de vinya i tomba suaument a l'esquerra per arribar a la masia de Cal Favet. Per anar a la Ràpita, caldrà seguir el lateral de l'autopista, travessar-la pel pont i tornar a agafar el lateral a l'esquerra i el camí a l'esquerra. Per sota la variant, i després de travessar el torrent de la Bruixa, la carrerada puja cap al barri de Sardinyola i, més enllà, cap a la Ràpita.</p> 08251-71 Sardinyola, la Ràpita. 41.3124500,1.6467100 386724 4574326 08251 Santa Margarida i els Monjos Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78653-foto-08251-71-2.jpg Legal Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2020-10-05 00:00:00 Tríade scp 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78654 Carrerada del barranc de la Sanabra / Carrerada de la Bisbal https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-del-barranc-de-la-sanabra-carrerada-de-la-bisbal <p>ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL, F. (1999). Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.</p> La carrerada ha estat tallada per la construcció de la nova variant dels Monjos - Vilafranca. <p>Camí per on el bestiar té dret de passar, i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. Aquesta carrerada comença a la Plana Morta i arriba fins a la Masia Papiol, important cruïlla de camins, passant per la Ràpita. El seu recorregut total pel municipi és de 9 km. Des de la Plana Morta, dalt el cim del Vèrtex de la Sanabra, en surt un camí poc evident que davalla, per un llom ample, cap a la masia de la Sanabra. La carrerada discorre entre el fondo de Borrelleres (a l'esquerra) i el fondo de la font de Sant Llorenç (a la dreta). El camí passa a fregar l'ermita i la masia de la Sanabra i segueix pel camí encimentat fins ajuntar-se amb la carrerada de Sant Domènec, que pren cap a la dreta fins a tocar la paret del castell convent de Penyafort. En aquest punt, la carrerada gira a mà esquerra per baixar a travessar a gual el riu Foix. A l'altra banda, en arribar a una cruïlla, el camí segueix cap a la dreta en direcció a la Clota que deixem ben aviat per decantar-nos per un petit camí que surt a mà esquerra. Fregant les parets de les ruïnes de Santa Tecla, el camí acaba travessant la via del tren i entra a la Ràpita pel carrer dels patis. La carrerada - avui dia desdibuixada - travessava la N-340 i el bell mig d'on avui hi ha el camp de futbol. Més enllà la carrerada segueix cap a la Tallada, baixa en fort pendent cap el torrent de la Bruixa, on creua el límit municipal de Sta. Margarida i els Monjos. Després de sortir del municipi, la carrerada es veu tallada per la variant de la N-340, de recent construcció. A l'altra banda, la carrerada segueix el seu curs en direcció a la masia del Papiol.</p> 08251-72 Travessa la zona sud del municipi. 41.2984100,1.6609700 387894 4572749 08251 Santa Margarida i els Monjos Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78654-foto-08251-72-2.jpg Legal Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2020-10-05 00:00:00 Tríade scp 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78655 Carrerada del Corral de Muntanya https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-del-corral-de-muntanya <p>ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL, F. (1999). Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.</p> el tram del municipi està arranjat parcialment. <p>Camí per on el bestiar té dret a passar i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància que segueix la carena amb vistes a la plana penedesenca. En origen aquesta carrerada unia Castellet amb Olesa, actualment es conserva el tram entre Castellet i el Coll Blanc o Marge Llarg de Torrelletes. El tram que afecta al municipi de Santa Margarida i els Monjos transcorre per la carena de la Pòpia, per sobre el fondal de Borrelleres fins al turó de la Sanabra des d'on es gira cap a la masia de la Sanabra i els Monjos. Un altre tram segueix cap al turó de les Tres Partions entre Castellet i la Gornal, Olèrdola i Canyelles.</p> 08251-73 41.2905600,1.6664700 388341 4571870 08251 Santa Margarida i els Monjos Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78655-foto-08251-73-2.jpg Legal Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2020-10-06 00:00:00 Tríade scp 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78656 Fita de pedra dels termes de Sta. Margarida, Vilafranca i Pacs https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-pedra-dels-termes-de-sta-margarida-vilafranca-i-pacs XIX-XX <p>Es tracta d'un senyal que delimita simbòlicament els termes municipals de Sta. Margarida i els Monjos, Vilafranca del Penedès i Pacs. La pedra, de forma polièdrica, és tallada irregularment en diverses cares. Cada cara té gravada la inicial del pobles al·ludits - M, V, P, que coincideix amb la direcció real on es troben situats.</p> 08251-74 Barri de Puigdesser. 41.3458400,1.6655700 388360 4578009 08251 Santa Margarida i els Monjos Fàcil Regular Inexistent Patrimoni moble Objecte Pública Altres 2020-10-06 00:00:00 Tríade scp 52 2.2 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78660 Festa del Most de la Ràpita https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-most-de-la-rapita <p>COL·LECTIU RIBAT (1999) 'Festa del Most de la Ràpita. El jove fruit de la vinya.' dins 'Quaderns de divulgació local nº8'. Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos.</p> <p>Festa que celebra la verema de l'any, entre el primer i el segon cap de setmana de novembre. S'hi realitzen diverses activitats entre les quals destaquen un concurs de tasta vins i l'acte cerimonial d'obertura. El punt central de la festa és l'exposició de vins i caves del Penedès, celebrada des de 1982. A més d'aquesta exposició, hi tenen lloc altres actes populars, com ara balls, el 'corremost', etc.</p> 08251-78 La Ràpita. <p>La primera festa del Most de la Ràpita es celebrà de manera oficial al 28 d'octubre de 1945, quan es celebrà el 'Baile del Mosto'. Es tenen notícies que es celebraren més festes de la collita entre 1952 i 1954. Fins al 3 de novembre de 1968, que es celebrà la 'Fiesta de la Vendimia', no hi ha cap més notícia. Al 1973 ja queda perfilada la que serà la 'Festa del Most'. Des de 1982, s'hi celebra l'exposició de vins i caves del Penedès.</p> 41.3210900,1.6628600 388091 4575264 08251 Santa Margarida i els Monjos Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2020-10-06 00:00:00 Tríade scp 2116 4.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78661 Caramelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-41 <p>ARASA FERRER, JOSEP (1991) 'Aquell poble que el temps s'endugué.' Ed Comissió de festes Sta Margarida i els Monjos, Santa Margarida i els Monjos. COL·LECTIU RIBAT (1999) 'Festa del Most de la Ràpita. El jove fruit de la vinya.' dins 'Quaderns de divulgació local nº8'. Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos.</p> <p>Les Caramelles i el cant coral estan arrelats i en actiu al municipi gràcies a les corals 'l'Amistat' i la coral infantil 'la Bombeta Màgica' que el dissabte de Glòria, el diumenge de Pasqua i el dilluns de Pasqua florida canten a l'aplec de Penyafel.</p> 08251-79 41.3210900,1.6628600 388091 4575264 08251 Santa Margarida i els Monjos Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Tríade scp 62 4.4 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78663 Festa Major de Santa Margarida i els Monjos https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-margarida-i-els-monjos <p>ARASA I FERRER, JOSEP (1991) 'Santa Margarida i els Monjos. Gegants.' Quaderns de divulgació local nº3, Santa Margarida i els Monjos. Programes de la Festa Major dels Monjos (Arxiu Municipal) Revista 'Nosaltres' nº2 (1981), nº4 (1981), nº34 (1988), nº60 (1995), nº63 (1996). Ajuntament de Sta. Margarida i els Monjos. TORRENTS, JOAN (1993) 'Una capella, un poble.' Vilafranca del Penedès. P.27</p> <p>La Festa Major dels Monjos es celebra el 18-21 de juliol en honor de Santa Margarida. A la Festa Major es donen cita alguns elements folklòrics de les festes populars de Catalunya. No obstant això, no es pot parlar d'elements amb un arrelament històric i tradicional, sinó que són grups folklòrics nascuts als últims anys, que recorden molt els balls tradicionals fortament arrelats a la capital del Penedès, Vilafranca. Ball de Panderetes grans i petites (des de 1981), Ball de Bastons grans i petits (des dels anys 80, i les noies s'hi incorporaren l'any 1995), Ball de Panderos (des de 1981), Ball de Cintes o Ball de Gitanes (des de 1981), Diables Spantus (des de 1980, grans i petits), Diables de la Ràpita (grans i petits des de 1981), Drac dels Monjos, Gegants dels Monjos (Raimon i Margarida des de 1957), Gegants de la Ràpita (Ahmed i Mariona des de 1987), Cap Grossos (des de 1994) i el Ball del Foix, exclusiu dels Monjos (presentat l'any 1996). Entre els anys 1979 i 1988 hi havia una colla de falconers i una altra de Majorets, actualment desaparegudes. La traca d'inici de festa a la Plaça de Pau Casals, el pregó, el castell de focs, el ball d'empalmada, les matinades i la cercavila, la cursa ciclista 'Pere Pons', l'exhibició castellera, els concerts i balls, la Festa de la Gent Gran, les sàtires dels Diables, concursos (com el de pesca, la cursa popular que es celebra des de 1978, futbol, teatre, ballada de sardanes, exposicions, a més dels actes religiosos completen el programa de la festa.</p> 08251-81 Els Monjos. 41.3210900,1.6628600 388091 4575264 08251 Santa Margarida i els Monjos Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2020-10-06 00:00:00 Tríade scp 2116 4.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78664 Festa Major de la Ràpita https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-rapita <p>El primer cap de setmana d'agost es celebra la festa major en honor a St. Domènec de Guzman, patró del poble. Els elements folklòrics més destacables són els Gegants i els Diables. La resta d'actes es resumeixen en esdeveniments religiosos, balls, el pregó, etc.</p> 08251-82 La Ràpita. 41.3210900,1.6628600 388091 4575264 08251 Santa Margarida i els Monjos Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-02-01 00:00:00 Tríade scp 2116 4.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78665 Recollida de farigola a la font de Sant Llorenç https://patrimonicultural.diba.cat/element/recollida-de-farigola-a-la-font-de-sant-llorenc <p>ARASA FERRER, JOSEP (1991) 'Aquell poble que el temps s'endugué.' Ed Comissió de festes Sta Margarida i els Monjos, Santa Margarida i els Monjos.</p> <p>El matí de Divendres Sant hi havia la tradició d'anar a esmorzar i a buscar farigoles als voltants de la font de Sant Llorenç. Segons la tradició oral, fou l'última planta que va trepitjar Jesucrist en pujar a la creu.</p> 08251-83 Font de Sant Llorenç. <p>Encara es realitzava als anys setanta del segle XX.</p> 41.3210900,1.6628600 388091 4575264 08251 Santa Margarida i els Monjos Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2020-10-06 00:00:00 Tríade scp 2116 4.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78666 Capta de Sant Nicolau https://patrimonicultural.diba.cat/element/capta-de-sant-nicolau <p>ARASA FERRER, JOSEP (1991) 'Aquell poble que el temps s'endugué.' Ed Comissió de festes Sta Margarida i els Monjos, Santa Margarida i els Monjos.</p> XX <p>El dia de Sant Nicolau (6 de desembre), els nois que estudiaven feien una capta i a la tarda feien un berenar amb els diners recaptats. Als Monjos cantaven una cançó. Aquesta cançó tenia la següent lletra: 'Sant Nicolau / Bisbe de pau / panses i figues / nous i olives / i tot el que vulgueu / fora garrotades / del jutge de pau ! / virolet, Sant Pere, / virolet, Sant Pau / que veniu de Roma / i porteu corona / de Sant Nicolau. / Caritat senyora, / caritat si us plau, / doneu-nos la paga / i adéu siau. / Caritat ens han donat, / panses i figues (2) / caritat ens han donat, panses i figues i codonyat.' La cançó incorpora estrofes o fragments de nadales.</p> 08251-84 <p>Aquesta capta es realitzava als anys 60- 70 del segle XX.</p> 41.3210900,1.6628600 388091 4575264 08251 Santa Margarida i els Monjos Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2020-10-05 00:00:00 Tríade scp Ja no es realitza. 63 4.5 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78667 Capta de Santa Llúcia https://patrimonicultural.diba.cat/element/capta-de-santa-llucia <p>ARASA FERRER, JOSEP (1991) 'Aquell poble que el temps s'endugué.' Ed Comissió de festes Sta Margarida i els Monjos, Santa Margarida i els Monjos.</p> XX <p>La festivitat de Santa Llúcia (13 de desembre) les noies joves, que eren anomenades llucietes o llúcies, feien una capta. Aquesta capta seria l'equivalent a la capta de Sant Nicolau, feta, en aquest cas, per les noies. Mentre feien la capta cantaven una cançó: ' Santa Llúcia la bisbal / tretze dies, tretze dies, / Santa Llúcia, la bisbal, / tretze dies / d'aquí a Nadal. / De Nadal a Sant Ramon, / tretze dies i tots rodons. / Pasqual toca el timbal, / que són festes d'alegria, / Pasqual toca el timbal, / que són festes de Nadal.' La cançó incorpora estrofes o fragments de nadales. Si ens habitants de les cases no donaven res a les noies no paraven de fer enrenou al voltant de la casa fins que rebien un donatiu.</p> 08251-85 <p>Aquesta capta es realitzava als anys 60- 70 del segle XX.</p> 41.3210900,1.6628600 388091 4575264 08251 Santa Margarida i els Monjos Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2020-10-05 00:00:00 Tríade scp Ja no es realitza. 63 4.5 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78668 Goigs en lloança de la Mare de Déu de Montserrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-lloanca-de-la-mare-de-deu-de-montserrat XX <p>Goigs que es canten a l'església Parroquial de Santa Margarida i els Monjos, dedicada a aquesta Mare de Déu. Es conserven escrits en dues estampes, una d'elles del 1964. Tant una estampa com l'altre tenen el text i els dibuixos de Ricard Vives i Sabaté i la música del prevere, Mn. Josep Maideu i Auguet.</p> 08251-86 41.3210900,1.6628600 388091 4575264 08251 Santa Margarida i els Monjos Regular Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2020-10-06 00:00:00 Tríade scp Ricard Vives i Sabaté i Mn. Josep Maideu Auguet. 62 4.4 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78669 Goigs en lloança al nostre gloriós patró Sant Ramon de Penyafort https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-lloanca-al-nostre-glorios-patro-sant-ramon-de-penyafort <p>Goigs de lloança de Sant Ramon de Penyafort. Es conserva en una estampa de 1961 feta per Artes Gràficas de Vilafranca, en castellà.</p> 08251-87 41.3210900,1.6628600 388091 4575264 1891 08251 Santa Margarida i els Monjos Regular Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2020-10-06 00:00:00 Tríade scp Un pare del col·legi de Sant Ramon de Penyafort de Vilafranca Imatge d'una còpia de l'estampa de 1961. 62 4.4 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78670 Goigs de Nostra Senyora de Penyafel https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-penyafel XIX-XX <p>Goigs que es canten en honor de la Mare de Déu de Penyafel. Es cantaven el dia de l'Anunciació del Senyor, el dilluns de Pasqua i el dia de les Mare de Déu trobades, quan es feien aplecs i processons al santuari de Penyafel. Es conserva en una estampa obra d'en Pere Alegret, al carrer de la Cort nº3 de Vilafranca del Penedès, datada al 1917.</p> 08251-88 Penyafel. <p>Els goigs es varen transcriure en una estampa l'any 1917.</p> 41.3210900,1.6628600 388091 4575264 08251 Santa Margarida i els Monjos Regular Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2020-10-06 00:00:00 Tríade scp Hi ha còpies facsímils de l'esmentada estampa. Imatge d'una còpia del facsímil de l'estampa. 62 4.4 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78671 Riera de Llitrà https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-llitra-0 Al llit de la riera s'observen residus sòlids urbans. El nivell de terbolesa de l'aigua és important en el moment del treball de camp d'aquest estudi. <p>La Riera de Llitrà entra per SE del nucli dels Monjos per anar a desembocar al riu Foix. Des que travessa per sota el pont per on passa la carretera N-340, el seu curs traça una zona d'interès on es poden observar espècies vegetals típiques de ribera i també de l'albereda i els alzinars. S'hi poden observar exemplars de plàtans i oms, alguns d'aquests últims afectats per la malaltia de la grafiosi. En el sotabosc hi predominen l'heura, les falgueres, les vidalbes i les canyes. Destaca una plantació de pollancres que ve a enriquir una zona molt interessant des del punt de vista natural.</p> 08251-89 Al SE del nucli dels Monjos. 41.3218000,1.6687800 388587 4575336 08251 Santa Margarida i els Monjos Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78671-foto-08251-89-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-06 00:00:00 Tríade scp 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78672 Parc fluvial del Foix https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-fluvial-del-foix <p>GIRONA, J. I CALAF, J.Mª. Ed. (1998): 'Per conèixer el nostre patrimoni matural'. Calendari de 1998. Ed. Departament de Medi Ambient de l'Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Vilafranca del Penedès.</p> <p>Espai que forma el riu Foix al seu pas pel nucli dels Monjos. Comprèn les dues lleres del riu, amb gran varietat d'espècies vegetals, algunes autòctones i típiques del bosc de ribera i d'altres introduïdes antròpicament al llarg dels anys. Es pot recórrer l'espai pels carrers que envolten el riu, és un recorregut d'aproximadament trenta minuts a peu que va des de l'Ajuntament fins a Mas Catarro. Una part del parc està condicionat per al passeig a peu i en bicicleta i com a lloc d'esbarjo. Al llarg del recorregut, hi ha rètols informatius amb informació sobre les espècies vegetals i animals, a més de les recomanacions per a conservar la zona.</p> 08251-90 Els Monjos 41.3214200,1.6615200 387979 4575303 08251 Santa Margarida i els Monjos Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78672-foto-08251-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78672-foto-08251-90-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-06 00:00:00 Tríade scp Hi ha una part de difícil accés. Aquest espai està destinat a ser un parc temàtic ambiental amb funcions lúdiques i educatives. A més de la intenció de convertir aquest lloc en una zona per a la recerca i dinamització ambiental per als habitants del municipi.. 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78673 Fons d'imatges del Museu de Vilafranca https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-del-museu-de-vilafranca XIX-XX <p>Conjunt de cinquanta-una fotografies de temàtica variada de Santa Margarida i els Monjos, dins l'arxiu fotogràfic del Museu de Vilafranca. La majoria del fons són fotografies del Castell-convent de Penyafort, amb 22 imatges, segueixen 15 fotografies d'ermites i d'esglésies, fotografies de ponts, de masies, de la Margaridoia i del nucli dels Monjos.</p> 08251-91 Vilafranca del Penedès. Plaça Jaume I nº1 41.3210900,1.6628600 388091 4575264 08251 Santa Margarida i els Monjos Fàcil Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Tríade scp Actualment i des de l'any 2000, el fons està essent ordenat i catalogat segons criteris arxivístics moderns. 55 3.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78674 Font de Mata-Rectors https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-mata-rectors <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> El punt exacte per on brolla la font es troba en un estat força deficient. <p>La font de Mata-rectors es troba al llit de la riera del mateix nom. En el moment de realitzar aquest treball, la font no rajava. L'entorn natural és interessant. És un lloc ombrívol amb espècies típiques de les comunitats vegetals de ribera. Un grup de plataners grans dóna ombra a aquesta àrea.</p> 08251-92 Torrent de Mata- rectors 41.3204500,1.6760900 389197 4575176 08251 Santa Margarida i els Monjos Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78674-foto-08251-92-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-06 00:00:00 Tríade scp 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78676 Font de Nostra Senyora de Penyafel https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-nostra-senyora-de-penyafel <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès GIRONA, J.: (1980) 'Santa Margarida i els Monjos. Passeig per la nostra història.' Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. P.91.</p> L'aigua no és potable però raja. Restaurada l'any 1943. <p>Font de mina, al vessant de la muntanya de Penyafel. Forma una petita cova amb parets i una volta de pedra, i al fons una paret de ciment amb una repisa. A la part baixa hi ha una aixeta de pressió i una petita bassa quadrangular a la qual s'accedeix per uns graons. A la paret del fons hi ha gravat al ciment una inscripció 'Font de Mare de Déu de Penyafel' i la data de la restauració de la font en números romans: '1943'. Al voltant està coberta de vegetació i hi ha un cartell que indica que l'aigua no és potable. L'interior de la mina és ple d'insectes que hi dificulten l'entrada. La font raja.</p> 08251-94 Fondo de Mas Granell 41.3141400,1.6840200 389850 4574466 1943 08251 Santa Margarida i els Monjos Fàcil Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-06 00:00:00 Tríade scp Al costat, al mateix vessant, hi ha una altra petita cova excavada, que es coneix com a refugi. 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78677 Font de la bassa de Penyafel https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-bassa-de-penyafel <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> Molt embrossada i parcialment canalitzada. <p>Font amb una petita bassa enfonsada i un brollador, a la part superior, que l'omple. Hi ha un tub de plàstic que canalitza part de l'aigua per a regar. Es troba a la llera d'un fondal condicionat fa poc temps com a conreu de vinya. Per accedir a la font s'ha de travessar una rasa on hi ha un petit pont fet amb troncs de fusta. Hi ha molta brolla i herbes altes al voltant.</p> 08251-95 Fondo de Mas Granell. 41.3137500,1.6848200 389916 4574421 08251 Santa Margarida i els Monjos Fàcil Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Productiu 2020-10-06 00:00:00 Tríade scp És difícil de distingir de lluny. 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78679 Barraca de la font Encantada / Barraca de la Senabreta https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-font-encantada-barraca-de-la-senabreta Es va reparant puntualment. Encimentada <p>Cabana de planta exterior quadrada (2 m x 2 m) i interior circular, ubicada sobre el marge que divideix dues terrasses ocupades per vinya. La barraca va ser aixecada segons el tipus de construcció que es basa en la coberta en falsa cúpula, amb la col·locació de manera circular de lloses horitzontals, i en cada cercle concèntric es va reduint progressivament respecte les anteriors fins arribar a tancar la cúpula. Les pedres són de petites dimensions, irregulars, amb les cantonades amb pedres grans. La porta d'accés és petita, feta amb arc rodó de pedres irregulars. A la façana de llevant hi ha una petita obertura. La cabana ha estat arrebossada amb morter modern.</p> 08251-97 A les vinyes situades al sector nord-est de la Masia de Cal Pere Joan 41.3014600,1.6688300 388557 4573077 08251 Santa Margarida i els Monjos Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2020-10-05 00:00:00 Tríade scp 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78680 Sínia de mas Petit https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-mas-petit XIX-XX El mecanisme es conserva bé, tot i que la vegetació està envaint l'estructura. <p>Estructura de maons amb dues pilastres més elevades que la resta de la plataforma, on s'obre la boca del pou. A sobre de les pilastres s'hi assenta el mecanisme d'una sínia. Es conserva la roda dentada que n'accionava una altra mitjançant un sistema d'engranatges. Aquesta última funcionava com corriola per extreure l'aigua. L'eix principal que actua a la roda dentada té una peça on s'encaixa una barra de ferro llarga que acaba amb uns tirants on s'enganxava la bèstia, que era la força motriu de la sínia.</p> 08251-98 Masia de Mas Petit. 41.3059500,1.6625300 388037 4573584 08251 Santa Margarida i els Monjos Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-10-06 00:00:00 Tríade scp 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78682 Fons d'imatge i so de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatge-i-so-de-larxiu-comarcal-de-lalt-penedes XIX-XX Inventariat amb criteris arxivístics moderns. <p>Conjunt de 32 fotografies i 2 vídeos de temàtica diversa relacionada amb el municipi de Santa Margarida i els Monjos, amb un tram cronològic que va entre finals del segle XIX i mitjans del segle XX. Són còpies d'imatges localitzades a l'Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos i d'altres procedències. D'algunes de les imatges, hi ha negatius i còpies en diapositiva. Les temàtiques es poden resumir en: imatges del nucli dels Monjos, fotografies de la Festa Major: castells, bastons, gegants, imatge de Santa Margarida en processó. Fotografies d'agrupacions obreres: manifestació de rabassaires amb l'estendard de la Unió de Rabassaires dels Monjos. Fotografies de treballadors de diverses empreses, entre les més nombroses les imatges de treballadors de l'empresa de Ciments Freixa. Fotografies de colles d'amics d'excursió i festes. Fotografies de naus industrials al costat de la via fèrria. A més hi ha dos vídeos que tracten del Castell-convent de Penyafort i de l'eslàlom de cotxes al polígon de la Casa Nova.</p> 08251-100 Vilafranca del Penedès. Barri de la Girada. 41.3210900,1.6628600 388091 4575264 08251 Santa Margarida i els Monjos Fàcil Bo Legal i física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Tríade scp 55 3.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78683 Font del Llop https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-llop-0 <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> <p>Es tracta d'una font de clot. Està excavada en forma de cova de diversos metres de profunditat, sota d'unes roques molt grans que delimiten un fondal. L'aigua va degotant per sota de les roques. En el moment d'elaborar aquesta fitxa la font no rajava.</p> 08251-101 La Torreta. Capçalera del fondo de la Torreta 41.3046900,1.6718000 388811 4573432 08251 Santa Margarida i els Monjos Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78683-foto-08251-101-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-06 00:00:00 Tríade scp 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78684 Llegenda de la font de Nostra Senyora de Penyafel https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-font-de-nostra-senyora-de-penyafel <p>GIRONA, J.: (1980) 'Santa Margarida i els Monjos. Passeig per la nostra història.' Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. P.91.</p> <p>Al voltant de la font hi ha una llegenda que es recull a un llibre de l'any 1551, dedicat a les troballes miraculoses d'imatges de la Verge. La llegenda diu que en temps de l'ocupació musulmana es va amagar la imatge al lloc on hi ha la font. Temps més tard ,la van trobar allí uns pastors mitjançant un senyal lluminós que els indicà el camí. Els pastors varen portar la imatge a l'església de Santa Margarida, on s'hi quedà un temps. Construïren la capella. Primer la volien fer al costat de la font, però el consideraren un lloc massa difícil orogràficament i la situaren on ara es troba, a la part alta del turó. Hi ha gent del poble que diu que la Verge produí curacions i que a la mateixa font sembla veure's el clot on s'amagà la imatge.</p> 08251-102 41.3210900,1.6628600 388091 4575264 1551 08251 Santa Margarida i els Monjos Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2020-10-06 00:00:00 Tríade scp 61 4.3 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78685 Font de Sant Llorenç https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-llorenc-0 <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> <p>Aquesta font raja d'una paret natural. Està molt ben arranjada. L'aigua es regula amb una aixeta metàl·lica moderna. És destacable l'entorn natural. Al costat de la font hi ha un escrit signat per Josep Parera. L'àrea de pícnic que hi ha al costat i l'entorn natural converteixen aquesta font en un espai d'esbarjo d'interès. A uns metres de distància hi ha una altra font, la font del pouet de Queguelló.</p> 08251-103 A l'est de la Sanabra. 41.2972300,1.6709700 388729 4572605 08251 Santa Margarida i els Monjos Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78685-foto-08251-103-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-06 00:00:00 Tríade scp 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78686 Font del Pouet del Queguelló https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pouet-del-queguello <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> La font queda amagada perquè està envaïda per la vegetació. <p>Aquesta font està situada molt a prop de la font de Sant Llorenç, espai de referència al municipi pels seu interès natural i paisatgístic. Es tracta d'una font de clot. L'aigua omple una basseta de forma rectangular (1,7 m x 0,90 m i 0,50 m de profunditat).</p> 08251-104 A l'est de la Sanabra. 41.2973800,1.6712700 388754 4572621 08251 Santa Margarida i els Monjos Fàcil Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-06 00:00:00 Tríade scp 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78687 Font Encantada https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-encantada <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> <p>La font és dins d'una cova natural d'uns tres metres de profunditat. Es troba en un paratge molt humit, amb vegetació abundant, on destaca una gran alzina. Una paret d'obra, a l'alçada de la boca de la cova, tapa la part inferior de l'accés. És possible que es fes per retenir-hi l'aigua. En el moment de realitzar aquesta fitxa no hi havia aigua.</p> 08251-105 A les vinyes situades al sector nord-est de la Masia de Cal Pere Joan. 41.3031900,1.6687100 388550 4573270 08251 Santa Margarida i els Monjos Difícil Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-06 00:00:00 Tríade scp 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78688 Font de la Mata https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mata-1 <p>Font a prop d'una riera, sota una gran mata. La font brolla per sota la soca de la mata. Té una bona panoràmica de la plana penedesenca.</p> 08251-106 41.2968100,1.6477500 386784 4572588 08251 Santa Margarida i els Monjos Fàcil Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-06 00:00:00 Tríade scp 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78689 Font Febrosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-febrosa <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> En netejar la llera del Foix va ser colgada de terra. <p>Actualment la font es troba colgada de terra i vegetació, però segons els veïns, encara raja. Es troba al marge del riu Foix.</p> 08251-107 Les Masses. 41.3050100,1.6487200 386879 4573498 08251 Santa Margarida i els Monjos Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2020-10-06 00:00:00 Tríade scp 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78692 Font de l'Hort del Cases https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhort-del-cases <p>La font raja a través d'un tub, a una petita bassa. El seu entorn, tot i estar envaït per la vegetació natural, és una zona interessant. Hi ha una arbreda formada de plataners i àlbers.</p> 08251-110 Sardinyola. Torrent de Cal Bruna. 41.3184500,1.6452100 386609 4574994 08251 Santa Margarida i els Monjos Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78692-foto-08251-110-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-06 00:00:00 Tríade scp 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78693 Font de Sardanyola https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sardanyola <p>La font de Sardanyola neix en el marge de la riera, sota d'uns horts. L'aigua raja a través d'un tub petit directament a una basseta plena de vegetació pròpia de les fonts. L'aigua marxa des de la bassa per un canal natural en direcció de la riera. La font està molt amagada a causa de la vegetació natural que la tapa.</p> 08251-111 Sardinyola. Torrent de Cal Bruna. 41.3184700,1.6453300 386619 4574996 08251 Santa Margarida i els Monjos Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-06 00:00:00 Tríade scp 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78694 Alzina de ca l'Ambornar https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-lambornar <p>Arbre de mides monumentals. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex), arbre vigorós de 15 metres o més d'alçària màxima; capçada espessa i escorça clivellada d'un bru fosc.</p> 08251-112 Masia de l'Ambornar. 41.3110700,1.6734600 388961 4574138 08251 Santa Margarida i els Monjos Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2021-05-26 00:00:00 Tríade scp 2151 5.2 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78695 Oliveres de l'avinguda Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-de-lavinguda-catalunya <p>Es tracta de sis oliveres (Olea europaea varietat europaea) centenàries, disposades en filera de manera paral·lela a l'Avda. de Catalunya, en un passeig pavimentat. Les seves proporcions són similars, 4,5 - 6 metres d'alçada. Les seves capçades tenen una forma més o menys arrodonida, les branques i fulles són oposades; fulles rígides, enteres, lanceolades; la cara superior de la fulla és d'un verd grisenc, la cara inferior esblanqueïda.</p> 08251-113 Els Monjos. Plaça d'Europa. 41.3192800,1.6605400 387893 4575066 08251 Santa Margarida i els Monjos Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social 2021-05-26 00:00:00 Tríade scp 2151 5.2 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78696 Oliveres de cal Rubió https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-de-cal-rubio <p>Grup d'oliveres (Olea europaea varietat europaea) centenàries, disposades en filera. Les seves proporcions són similars, 4,5 - 6 metres d'alçada. Les seves capçades tenen una forma més o menys arrodonida, les branques i fulles són oposades; fulles rígides, enteres, lanceolades; la cara superior de la fulla és d'un verd grisenc, la cara inferior esblanqueïda.</p> 08251-114 Cal Rubió. Avda. de les Oliveres i c. del Jardí. 41.3312200,1.6506400 387085 4576405 08251 Santa Margarida i els Monjos Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social 2021-05-26 00:00:00 Tríade scp 2151 5.2 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78697 Plàtans de les Masses https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-les-masses L'estat aparent dels arbres és bo, però el seu entorn es troba descuidat. <p>Ubicats davant de la casa de les Masses, hi ha alineats uns plàtans (Platanus) molt grans. Es tracta d'arbres corpulents, de capçada densament fullosa; escorça recoberta d'una pela verdosa o groguenca. Les fulles són grans, dividides en 3 a 5 lòbuls dentats; pecíol llarg, acabat en forma de pipa.</p> 08251-115 Les Masses. 41.3020000,1.6467200 386707 4573166 08251 Santa Margarida i els Monjos Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78697-foto-08251-115-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2021-05-26 00:00:00 Tríade scp 2151 5.2 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78698 Els Tres Pins / Pins del Sallarès https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-pins-pins-del-sallares La pressió a la que es veuen sotmesos per la ubicació en què es troben és molt important. <p>Aquest punt geogràfic dóna nom a la urbanització que hi ha al seu costat. És un punt de referència del municipi, molt conegut popularment. Tot i el seu nom, a l'actualitat només queden dos pins de grans proporcions. Es tracta de dos pins pinyers (Pinus Pinae), tenen uns 15-20 m. d'alçada, la capçada densa, eixamplada i aplatada en forma de para-sol. Les fulles són gruixudes, de 10 a 15 cm. De llargada i de color verd intens.</p> 08251-116 Urbanització Tres Pins. 41.3136900,1.6513800 387117 4574458 08251 Santa Margarida i els Monjos Fàcil Regular Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2021-05-26 00:00:00 Tríade scp 2151 5.2 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78700 El Ball del Foix https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ball-del-foix <p>Revista Nosaltres (nº 63). Ajuntament de Sta. Margarida i els Monjos.</p> XX <p>Ball original de la Festa Major dels Monjos. El fil conductor del ball és la relació entre l'agricultura, la indústria i la natura. Tracta sobre el conflicte que es genera quan l'home intervé en la natura. El missatge final del ball és que es pot viure amb harmonia entre les parts implicades, i que la intervenció de l'home en el medi ambient, tant agrícola com industrial pot ser, fins i tot, respectuosa. El ballen 13 persones: 4 pagesos, 4 obrers i 5 representants del riu. Aquests últims simbolitzen el moviment tranquil de les aigües, unint-se finalment en una rotllana amb la pagesia, simbolitzant la benentesa entre el riu i la pagesia. Una altra part és l'enfrontament del riu amb la indústria, degut a l'abús de contaminació per part d'aquesta sobre el riu. Finalment hi ha la germanor entre totes les parts.</p> 08251-118 41.3210900,1.6628600 388091 4575264 08251 Santa Margarida i els Monjos Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Tríade scp 62 4.4 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78701 Festa de Sant Antoni Abat https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-7 <p>ARASA FERRER, JOSEP (1991) 'Aquell poble que el temps s'endugué.' Ed Comissió de festes Sta Margarida i els Monjos, Santa Margarida i els Monjos.</p> <p>Festa que es celebra el 17 de gener. També es considera la Festa Major Petita dels Monjos. El programa als anys 60-70 del s. XX era: ofici solemne, benedicció del bestiar, ball a la Societat i rifa d'un porc. De la fàbrica Renet baixaven els cavalls, matxos i rucs que arrossegaven les vagonetes. Els carros es guarnien, igual que els animals, que donaven tres tombs a la plaça de l'església, davant del capellà que els beneïa mentre una orquestra tocava música.</p> 08251-119 Els Monjos. 41.3210900,1.6628600 388091 4575264 08251 Santa Margarida i els Monjos Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2020-10-06 00:00:00 Tríade scp 2116 4.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78608 Casa Carbonell / Avinguda Catalunya 34-36 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carbonell-avinguda-catalunya-34-36 <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> XX <p>Edifici funcionalista de planta baixa i 2 pisos. A la planta baixa s'obren tres portals quadrats, el revestiment de les parets està fet de morter de calç simulant carreus encoixinats irregulars. Al primer pis hi ha un balcó que ocupa tota la façana principal, amb barana de ferro decorada amb motius florals. Tres portes emmarcades en pedra es disposen simètricament. Igualment, al pis superior s'obren tres portes més, cadascuna amb un balcó individual de les mateixes característiques que el de la segona planta. A la paret lateral no hi ha balcons, però les finestres estan decorades amb motllures de guix amb decoració geomètrica. La paret del segon i tercer pis està treballada simulant carreus rectangulars repicats. A la part superior de l'edifici la teulada sobresurt a manera de cornisa decorada amb mènsules motllurades. Una balustrada feta de peces d'obra disposades regularment coronen el perímetre de l'edifici a la teulada.</p> 08251-17 Els Monjos. Avda. de Catalunya, 34-36 41.3220900,1.6643500 388217 4575373 08251 Santa Margarida i els Monjos Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78608-foto-08251-17-1.jpg Inexistent Eclecticisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-10-06 00:00:00 Tríade scp 102 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78614 Ca l'Antich https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lantich-0 <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> XX En procés de rehabilitació i ampliació. <p>Casa d'estil eclèctic de planta baixa i dos pisos. La porta principal és de forma quadrangular amb la part superior central formant un encaix i arquejada suaument. Les portes i finestres presenten una simetria perfecta a la façana, estan emmarcades per maons i decorades a la part superior amb una peça de ceràmica vidrada de color verd amb motius florals. Les finestres del primer pis tenen reixes de ferro. Els pisos estan separats per una cornisa petita de maons.</p> 08251-23 Els Monjos. c. Berenguer, 1 41.3205000,1.6642900 388209 4575197 08251 Santa Margarida i els Monjos Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78614-foto-08251-23-1.jpg Inexistent Eclecticisme Patrimoni immoble Edifici Pública Social 2020-10-05 00:00:00 Tríade scp El tercer pis d'aquest edifici ha estat aixecat recentment i en el moment de realitzar aquest inventari encara s'estaven realitzant actuacions al seu interior. 102 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
78626 Casa Torner https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-torner <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> XX humitat prop del ràfec. <p>Edifici entre mitgeres dedicat a habitatges. La façana és simple. La composició és assimètrica a la planta baixa, on a l'esquerra hi ha un portal alt, amb arc rebaixat rematat amb maó, i a la dreta una doble finestra amb doble arc rebaixat del mateix tipus que el portal, amb unes baranes de ferro tornejat. Al primer pis, dues balconades amb arc rebaixat rematat amb maó i baranes de ferro tornejat. La balustrada està feta per tres pilars d'obra rematats amb una decoració de trencadís de rajola esmaltada de colors, balustres de peces ceràmiques i un fris i ràfec de rajoles vidrades verdes i ocres.</p> 08251-35 Els Monjos. Av/ Catalunya nº28 41.3222900,1.6647200 388248 4575395 08251 Santa Margarida i els Monjos Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78626-foto-08251-35-1.jpg Inexistent Eclecticisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-10-06 00:00:00 Tríade scp 102 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:47
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 157,54 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/