Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78606 | El Serral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-serral | <p>ARNABAT, Ramon (1993) 'La gent i el seu temps. Història de Santa Margarida i els Monjos. De la Filoxera a la Guerra Civil. 1890-1940.' Ed. Ajuntament de S.M. i els Monjos, Col·lecció: Quaderns de divulgació local. Nº5. GIRONA, Jaume (1985). Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985. Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. P.30. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | <p>Masia coberta a quatre vessants. De la façana principal, és destacable una torre de planta quadrada i una galeria d'arcades. Al costat de la Masia hi ha un celler que destaca per la seva estètica de caire modernista.</p> | 08251-15 | Entre Sardinyola i els Monjos | <p>Durant la guerra civil espanyola (1936 -1939), la masia va ser utilitzada com a caserna del camp d'aviació proper. Al davant mateix de la construcció hi ha un refugi antiaeri.</p> | 41.3194700,1.6519100 | 387171 | 4575099 | 1916 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78606-foto-08251-15-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Plànols realitzats per Joan Girona (advocat) | 102|105 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 78604 | Mas Catarro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-catarro | <p>ARNABAT, Ramon (1993) 'La gent i el seu temps. Història de Santa Margarida i els Monjos. De la Filoxera a la Guerra Civil. 1890-1940.' Ed. Ajuntament de S.M. i els Monjos, Col·lecció: Quaderns de divulgació local. Nº5. GIRONA GALIMANY, Jaume (1985). Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985. Sta. Margarida i els Monjos. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>Masia amb un nucli central d'accés principal i dues ales laterals acabades amb torratxes. Es composa de planta baixa, pis i terrat. La coberta és de terrat pla i coberta de pavelló a les torratxes. La planta baixa incorpora una capella dedicada a Sant Carles. En aquesta planta hi ha espais destinats a magatzems i habitatge. Les torratxes que delimiten el cos central són de planta quadrada i a la part superior presenten una triple finestra a cada costat. El cos principal s'uneix per la façana amb les torratxes amb dues arcades d'obra vista amb arc rebaixat i balustrada del mateix material. L'arcada de la dreta és on hi ha l'entrada principal amb dues esfinx que custodien la porta. La part central del cos principal presenta una distribució simètrica amb dues finestres a la part baixa rematades amb obra vista, al primer pis dues dobles finestres amb remat i columneta central d'obra vista. La balustrada és d'obra vista formant gelosia. Al centre de la part alta de la façana hi ha un rellotge de sol emmarcat en rajoles blaves i blanques. A la part superior central, per sobre de la balustrada hi ha un pannell de rajoles vidrades de color verd amb relleu i la figura d'un lleó de ceràmica vidrada de color verd coronant el conjunt. La façana està fet amb mamposteria vista i les cantonades amb carreus de calcària exquadrats. El jardí de la masia té una marquesina i alguna estàtua, fonts i caminets marcats. Els espècimens botànics són interessants: pins i xiprers al jardí romàntic de la part del davant de la casa i la pineda del pati posterior.</p> | 08251-13 | Els Monjos. Plaça del Molí de Vent s/n | <p>Als anys 80 del segle XX pertanyia a Banca Catalana i Caixa d'Estalvis del Penedès.</p> | 41.3255000,1.6624400 | 388063 | 4575755 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78604-foto-08251-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78604-foto-08251-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78604-foto-08251-13-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 78613 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-7 | XIX | Va ser restaurat i remodelat als anys 90 del segle XX. | <p>Edifici de planta baixa, primer pis i golfes. L'estructura està resolta amb tres crugies amb parets comunes i embigat de fusta. A la façana de la planta baixa hi ha una entrada principal amb un arc rebaixat de pedra, al costat esquerre hi ha una finestra amb el mateix tipus d'arc. Al costat dret hi ha una porta més petita que la central, però amb el mateix tipus d'arc. A la primera planta hi ha tres balcons amb una barana de ferro senzilla. A la del mig hi ha la data 1882. Les balconeres son adintellades emmarcades amb pedra. Les golfes presenten dues petites finestres quadrades voltades per motllures fetes amb morter que les superen en alçada a la part esquerra i un balcó a la dreta. Hi ha una motllura de pedra molt prima que separa visualment la planta baixa del primer pis. A l'arc de l'entrada principal s'hi poden observar unes lletres pintades formant la inscripció: 'CONSISTORIAL'. A dins de l'entrada hi ha un desnivell salvat per dos graons amb dues pilastres de secció quadrada que sostenen arcades que donen accés a l'escala. Tot al voltant de la paret de l'entrada hi ha un arrambador de rajoles ceràmiques policromes. Al costat de llevant hi ha un cos adossat de planta baixa i coberta plana amb accés des de la primera planta.</p> | 08251-22 | Els Monjos. c/ Sant Josep nº1 | <p>Antic edifici de l'Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos bastit, segons la data de la balconera, al 1882. Fou substituït al 1945 pel nou edifici situat a l'avinguda de Catalunya. Actualment s'ha convertit en la seu de la Biblioteca Municipal i del Casal de la Dona 'Dona al dia'.</p> | 41.3224100,1.6637000 | 388163 | 4575410 | 1882 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78613-foto-08251-22-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 102|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 78612 | Ca l'Àlvarez Cuevas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalvarez-cuevas | XIX | <p>Casa d'origen rural i jardí, amb dues façanes que donen a dos carrers diferents. A la façana de l'avda. Catalunya hi ha dues portes amb arcs rebaixats de pedra i totes les obertures emmarcades en pedra i disposades simètricament. L'altra façana té igualment una porta amb les mateixes característiques. A la primera planta destaca una galeria amb deu arcs de mig punt, per sobre d'ells unes obertures tipus 'ull de bou' s'obren a la paret en forma ovalada. A l'alçada de la teulada que tanca la galeria, apareixen unes gàrgoles amb la forma de caps de lleó. El cos principal de la casa té la teulada a doble vessant i tres finestres que no guarden simetria en el conjunt de la façana. A la part superior de la teulada, enmig de l'edifici, sobresurt una torratxa de planta quadrada. El perímetre de la casa i el jardí està tancat per un baluard. És destacable el jardí per la superfície que ocupa i per la quantitat d'arbres de grans proporcions que s'hi troben.</p> | 08251-21 | Els Monjos. Avda. Catalunya 87 | 41.3198300,1.6614700 | 387972 | 4575126 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78612-foto-08251-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78612-foto-08251-21-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 102|119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||
| 78678 | Molí de vent de can Aixelà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-can-aixela | XIX-XX | Presenta oxidació important i trencament de les peces i mecanismes de ferro. També s'observen esquerdes i petits despreniments a la part més elevada de la torre. | <p>Torre de planta octagonal sobre un desnivell del marge del riu. La base és quadrangular, a la part inferior del vessant, i és feta de maó manual vist, decorat amb ràfecs, cornises i obertures romboïdals. A la part superior hi ha un voladís de maó amb ràfec sustentat amb estructura metàl·lica a la qual s'accedeix per una escala de cargol que puja per l'interior i desemboca a un portal amb porta de fusta. També hi ha una barana de ferro amb motius geomètrics. Al coronament, que està sustentat amb una volta de casquet esfèric, hi ha el mecanisme d'un molí de vent de ferro amb les aspes molt malmeses, trencades i rovellades. Al costat de la torre hi ha un magatzem de planta baixa amb coberta a dues aigües. A la part baixa de la torre, sota el desnivell de terra hi ha una porta que dona accés a una font, al davant d'aquesta porta i ha una terraceta amb barana de maó i unes escales que baixen fins al riu.</p> | 08251-96 | Entre Can Aixelà i la carretera B-212. | 41.3369600,1.6613800 | 387994 | 4577028 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78678-foto-08251-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78678-foto-08251-96-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | L'entorn del recinte està molt descuidat i està en procés de degradació. | 102|119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 78605 | Ca l'Aixelà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laixela | <p>GIRONA, Jaume (1985). Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985. Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. P.30. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XIX | <p>Masia de planta quadrangular a la que se li ha anat afegint diversos cossos. La coberta és a quatre aigües, amb una torratxa al centre. La obra és de totxo massís amb les cantonades de pedra. La façana principal dóna al sud. La distribució d'aquesta façana és simètrica amb tres parts separades per plaques de pedra alternades. Al centre portal amb arcada de mig punt a la planta baixa. Al primer pis balconera amb arc de mig punt i barana de ferro forjat. Al segon pis tres finestres amb arc de mig punt, la central és més alta que les altres dues. A cada costat de la part central, grans finestres adintellades amb reixa de ferro forjat a la planta baixa, finestres adintellades al primer pis i petita finestra quadrada. A l'extrem superior esquerre del cos principal hi ha un rellotge de sol. A la façana est també es distribueix simètricament combinant tres parts igual que la façana sud. L'única part diferent és la central que combina tres finestres de mig punt a la planta baixa, una galeria amb tres arcs de mig punt a la primera planta i tres finestres de mig punt, la del centre més alta, a la segona planta. Al costat oest i nord hi ha un seguit de cossos afegits, la casa dels masovers i noves sales menjadors del restaurant. Compta també amb un gran celler. Al davant de la façana sud hi ha una glorieta modernista de ferro forjat, ceràmiques modelades i esmaltades de diversos colors i vitralls. Dins el recinte del jardí de tipus romàntic, que està tancat per un mur perimetral hi ha la font de Ca l'Aixelà, dins una caseta. Aquesta font s'aprofita per a consum de la pròpia casa i es troba tancada. A l'altra banda de la casa s'ha construït recentment un annex destinat a menjador.</p> | 08251-14 | Camí de Cal Salines | <p>Fou dels primers assentaments residencials a la plana, al nord dels Monjos.</p> | 41.3353200,1.6618600 | 388031 | 4576845 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78605-foto-08251-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78605-foto-08251-14-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 78607 | Mas Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-castellar-0 | <p>GIRONA, Jaume (1985). Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985. Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. P.30. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XIX | <p>L'edifici principal és de planta quadrangular, té planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues vessants i el carener és perpendicular a les façanes. A la part de darrera hi ha una paret porxada a manera de galeria, amb 5 arcs de mig punt. La façana principal guarda unes proporcions simètriques, amb portal de mig punt dovellat, balcó i finestres laterals emmarcades amb obra vista. Hi ha una inscripció amb la data 1889.</p> | 08251-16 | Al Sud de la fàbrica de ciment dels Monjos | 41.3087300,1.6622400 | 388018 | 4573893 | 1889 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78607-foto-08251-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78607-foto-08251-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78607-foto-08251-16-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 78618 | La Margaridoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-margaridoia | <p>ARNABAT, Ramon (1993) 'La gent i el seu temps. Història de Santa Margarida i els Monjos. De la Filoxera a la Guerra Civil. 1890-1940.' Ed. Ajuntament de S.M. i els Monjos, Col·lecció: Quaderns de divulgació local. Nº5. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>Edifici eclèctic de planta en forma de 'L' i pati interior, amb la façana que simbolitza la pertinença a una societat recreativa de base social popular del seu temps. La planta baixa presenta cinc grans obertures amb arcs escarsers fets de maó, unes fan la funció de porta i altres de finestres. La més gran és la porta principal. Els elements de la façana es disposen simètricament. Al primer pis hi ha una gran balconada amb barana de ferro i s'obren tres portes emmarcades en maons que formen un semiarc a la part superior. Als extrem de la balconada principal es disposen dos balcons més petits amb un altre porta igual a les descrites. La part central de la façana presenta una paret superior esglaonada decorada amb maons i un espai circular amb les inicials de la Societat. A banda i banda d'aquest element, la façana està rematada amb una sèrie de merlets esglaonats.</p> | 08251-27 | Els Monjos. Carrer d'Anselm Clavé, 10-14 | <p>Aquest edifici va ser construït expressament com a local social de la Societat la Margaridoia pels mestres d'obra Garriga i Jeroni al 1909. Durant la guerra civil l'edifici fou utilitzat com a taller d'avions i com a refugi antiaeri.</p> | 41.3208900,1.6633800 | 388134 | 4575242 | 1909 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78618-foto-08251-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78618-foto-08251-27-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | Garriga i Jeroni, mestres d'obra. | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 78633 | Les Masses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-masses | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1983) Fitxa de l'arxiu del Servei Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.</p> | XIX-XX | <p>La casa principal està assentada en un desnivell del terreny que es salva amb una escala adossada a l'edificació. És de planta quadrangular amb soterrani, planta baixa i pis. Les façanes tenen una composició simètrica, les finestres i les portes estan emmarcades amb mamposteria i destaquen els elements de ceràmica verda vidrada. En un dels seus costats hi ha un jardí de caràcter romàntic amb diverses espècies botàniques, entre elles palmeres i cedres de grans dimensions.</p> | 08251-42 | El topònim de les Masses ja determina una zona de referència al municipi | <p>Antigament hi havia hagut un molí fariner, del qual encara en queda la bassa.</p> | 41.3023400,1.6468100 | 386715 | 4573204 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78633-foto-08251-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78633-foto-08251-42-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Prop de la masia hi havia un molí del qual no en queda cap resta, aquest molí està fitxat pel Servei Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb el nº 15897. | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 78702 | Cases de l'avinguda Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-lavinguda-penedes | XIX-XX | <p>Cases entre mitgeres amb planta baixa i primer pis i algunes amb golfes. Les cobertes són a dues vessants. Les façanes mantenen una uniformitat que fan del carrer una unitat de composició i dimensions.</p> | 08251-120 | La Ràpita. Avda/ Penedès. | 41.3082000,1.6461800 | 386672 | 4573855 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78702-foto-08251-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78702-foto-08251-120-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 102|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||
| 78610 | Casa Gimeno / Avinguda Catalunya 30-32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-gimeno-avinguda-catalunya-30-32 | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). 'Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès'. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | desdibuixat i descoloriment dels esgrafiats. | <p>Edifici de caire modernista compost de dos cossos amb accessos independents de planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal ha estat modificada i presenta una part amb arrebossat modern i pèrdua d'elements decoratius originals. L'altre meitat ha conservat un portal amb arcada trilobulada i una porta amb motllures decorada amb motius vegetals. Al primer pis quatre portes decorades de la mateixa manera s'obren a una balconada que ocupa tota la façana. En aquest pis s'observa la façana treballada amb un esgrafiat amb motius vegetals i el fons de color blau (s'està perdent). A sobre de les finestres, es disposen simètricament quatre obertures en forma de llaçada amb tres forats cadascuna cobertes per rajoles esmaltades de color verd. Entre aquestes obertures hi ha esgrafiats que representen gerres amb flors. La part superior està definida per una sèrie d'elements ondulats i elevats sobre les obertures.</p> | 08251-19 | Els Monjos. Avda. de Catalunya 30-32 | 41.3221700,1.6645400 | 388233 | 4575382 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78610-foto-08251-19-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 105 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 78630 | Portal de l'antiga fàbrica de ciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-lantiga-fabrica-de-ciment | XIX-XX | presenta una capa de ciment en pols degut a la proximitat a la fàbrica. | <p>Portalada feta en maó manual d'obra vista disposats en faixes alternades amb faixes de mamposteria petita. La porta és un arc rebaixat combinant els mateixos materials. A esquerra i dreta hi ha pilons rematats amb faixa de rajola amb motius florals blaus sobre fons blanc. Per sobre hi ha quatre timpans semicirculars, un per cada cara del piló. A sobre de la porta hi ha una teuladeta de rajola i a cada costat pilons coronats amb una àliga cadascun. Entre piló i piló hi ha un element de ferro que sosté al centre un disc. Dins el recinte hi ha vàries naus del mateix estil.</p> | 08251-39 | Els monjos. Fàbrica de ciment Uniland. | 41.3149000,1.6636800 | 388149 | 4574576 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78630-foto-08251-39-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 105 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 78611 | Casa Bolet / Avinguda Catalunya 16-18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bolet-avinguda-catalunya-16-18 | <p>MALLART I RAVENTÓS, Lurdes (1983) 'Santiago Güell i Grau, arquitecte vilafranquí, la seva obra 1892 / 1920.' Ed. Lurdes Mallart, Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986).' Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès'. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>Edifici noucentista amb elements clars del modernisme goticitzant. Es compon de planta baixa i dos pisos. La façana és perfectament simètrica a partir d'un cos sobresortint central, el qual està sustentat per columnes que s'aprofiten per ubicar dos balcons, al primer i segon pis. La planta baixa destaca per tenir les obertures fetes amb arcs de mig punt, mentre que al primer pis les obertures són amb arc apuntat. Als extrems hi ha dos balcons semicirculars. El pis superior presenta obertures quadrades sense arcs ni decoració. A la part superior hi ha una sèrie de mènsules senzilles, als extrems hi ha dos elements amb obertures d'espitlleres que sobresurten del cos principal. Per rematar la façana hi ha una teuladeta decorada amb una bola de formigó decorada amb motius vegetals.</p> | 08251-20 | Els Monjos. Avda.de Catalunya 16-18 | <p>Projectada per l'arquitecte vilafranquí Santiago Güell i Grau el 12 de gener de 1925</p> | 41.3224200,1.6648300 | 388258 | 4575410 | 1925 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78611-foto-08251-20-1.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Santiago Güell i Grau | 105|106|116 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 78615 | Casa F. Romanos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-f-romanos | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>Casa de planta baixa amb elements estètics d'influència modernista i noucentista. De la seva façana en destaquen els següents elements, de baix a dalt: un sòcol de pedres disposades irregularment acabat amb una filera de rajoles marrons i verdes decorades amb motius vegetals. Al centre s'obre una porta emmarcada amb maons i decorada a la part superior amb rajoles esmaltades blanques, decorades amb motius geomètrics verds. Situades simètricament, a banda i banda s'obren dues finestres amb reixes de ferro i decoració idèntica a la de la porta. A la part superior de la façana, és destacable el ràfec de peces de maons que formen petites ondulacions / arcs. Es disposen en doble filera. Remata la composició una teuladeta molt inclinada. Es tracta d'una doble filera de teules pintada de color verd. A les cantonades de la casa hi ha uns blocs de pedra que imiten blocs encoixinats picats.</p> | 08251-24 | Els Monjos. Pl. Sant Pere 4. | 41.3216600,1.6635700 | 388151 | 4575327 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78615-foto-08251-24-1.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Paleta Sr. Bolet | 105|106|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 78609 | Casa Casaler / Avinguda Catalunya 8-10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-casaler-avinguda-catalunya-8-10 | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>Casa i pati d'estil noucentista. En principi és una casa entre mitgeres, però s'escapa en part d'aquesta tipologia en tenir un pati lateral. El cos central de l'edifici presenta totes les obertures (portes i finestres) motllurades i amb arcs de mig punt. Hi ha un gran finestral dividit per dos mainells. Al primer pis hi ha un balcó de barana de ferro. En destaca el sòcol de rajola esmaltada en blau, blans i groc. Les portes que donen al balcó estan decorades a la part superior amb rajoles del mateix tipus, les quals formen un triangle. La part superior de l'edifici es tanca a partir d'una cornisa disposada per totes les façanes, que dóna lloc a una paret que acaba irregularment i on les corbes predominen sobre la recta, d'una manera simètrica. Dues baranes de ferro i dues boles amb decoració de corona floral tanquen la façana principal. A l'esquerra del cos central descrit, hi ha un jardí amb dos grans palmeres. S'hi accedeix a través d'una porta de ferro. La tanca està decorada amb rajoles esmaltades blaves i blanques. A l'interior del pati una part porxada, sustentada amb dues pilastres, serveix d'entrada a la casa. A la part dreta del cos central hi ha un annex que segueix la tònica de la façana principal.</p> | 08251-18 | Els Monjos. Avda. de Catalunya 8-10 | 41.3228700,1.6655500 | 388319 | 4575459 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78609-foto-08251-18-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 106 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 78617 | Carrer de la Plata 10-12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-plata-10-12 | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>Es tracta de dues cases contigües d'una sola planta d'estil noucentista. Estan fetes de totxo vist. Disposen de tres obertures amb una simetria perfecta centrada en les portes d'entrada. Els totxos es disposen a la part superior de les finestres i de la porta en forma d'arc de mig punt. Les finestres estan enreixades. A la part baixa hi destaca un sòcol de pedra disposat irregularment. A meitat de la façana hi ha una sanefa decorada amb rajoles esmaltades amb motius geomètrics / vegetals de color blau i groc. Un fris de totxos divideix a la façana la balustrada de la resta de la façana. Actualment aquesta part de la façana està tapiada amb material modern i sobre una de les cases, la n. 12, s'ha fet una ampliació amb un segon pis que desvirtua la coherència arquitectònica del conjunt de l'edifici.</p> | 08251-26 | Els Monjos. Carrer de la Plata 10-12. | 41.3202500,1.6652700 | 388291 | 4575168 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78617-foto-08251-26-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 106 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 78616 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-9 | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>Edifici públic que consta de tres cossos i dos annexes laterals. La distribució de la façana principal és simètrica a partir d'un cos central de major alçada i els dos cossos laterals més baixos. El cos central presenta una entrada porxada amb tres arcs, sustentats per tres pilastres de secció quadrada. Al primer pis hi destaca una balconada i uns llums, tot de ferro forjat. En aquest nivell s'obren tres portes iguals, emmarcades amb pedra i de mida considerable. Al segon pis són tres les finestres que donen a la façana. El pis superior està separat per un conjunt de rajoles esmaltades on es llegeix 'Casa de la Vila' amb l'escut de Catalunya. Hi destaquen tres parells de finestres, disposades de dos en dos, dividides per un mainell de secció quadrada i acabades amb arcs de mig punt. La teulada de tot l'edifici sobresurt i cobreix una sèrie de mènsules motllurades. Els cossos laterals no tenen cap element destacable. Tres fileres de finestres, situades en perfecta simetria i emmarcades amb pedra, defineixen tota la façana. Els annexes a banda i banda no tenen un valor arquitectònic 'interès i semblen haver-se afegit en moments posteriors al de l'edificació de l'edifici principal.</p> | 08251-25 | Els Monjos. Avinguda de Catalunya, 74 | 41.3211000,1.6628800 | 388092 | 4575265 | 1945 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78616-foto-08251-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78616-foto-08251-25-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | Fèlix Mestre Gala | 106|120|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 78602 | Sant Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-domenec | <p>Església d'una sola nau rectangular, a la qual s'afegí l'absis poligonal a l'any 1990. L'església es caracteritza per reproduir molts elements modernitzats del romànic: arcs de mig punt, arqueries llombardes. Als costats de la nau, dues arcades de mig punt donen accés a la capella del Santíssim (dreta) i a la Sagristia (esquerra). La nau té una llargada de 17 m, als que sumar els 4,20 m. Que mesura l'absis. L'amplada és de sis m. La portalada principal imita una portalada romànica amb tres arcs en degradació d'obra vista. Per sobre hi ha una rosassa d'1,60 m. de diàmetre, i dalt un campanar petit amb una sola campana. Les parets exteriors estan arrebossades amb terra, calç, i pedra. Són destacables els vitralls que presenten motius decoratius relacionats amb llocs geogràfics, símbols d'entitats locals o balls de festa major, entre d'altres temes, del municipi.</p> | 08251-11 | Avda. del Penedès n. 3 (la Ràpita) | <p>L'any 1885 una carta signada per 65 veïns de la Ràpita demanava al Bisbe de Barcelona una església, ja que el nucli quedava molt lluny de l'església parroquial de Sta. Margarida. L'any 1924 Maria Teresa Cases y de Ayxemús, propietària de la finca de la Tallada, cedeix a un terreny de 1800 metres quadrats per construir unes escoles i una capella. Les escoles les pagaria l'Ajuntament, la capella la gent del poble. L'any 1926 el projecte de les escoles i la capella es dóna a l'arquitecte Joan Güell, de Vilafranca del Penedès. L'any següent es col·loca la primera pedra de l'obra, però l'any 1928 l'ajuntament estava endeutat i no pot fer front a les obres. Els nens treballaven voluntàriament portant pedra de Mas Pigot. L'any 1931 hi ha l'inici provisional de l'activitat a les escoles i l'obra de l'església està aturada. El 1935 va ser l'any en què es va decorar l'església (altars de la Verge del Roser, Sant Domènec, Sant Ramon) i va ser inaugurada pel bisbe Manuel Irurita. Durant la guerra civil l'església va ser utilitzada com a magatzem pel Sindicat Agrícola de la Ràpita i per la Col·lectivitat dels Monjos del Penedès. L'any 1991 es portar a terme l'ampliació i l'embelliment de l'església. S'afegeix l'absis poligonal amb les finestres de tipus neoromànic.</p> | 41.3089100,1.6461600 | 386672 | 4573934 | 1935 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78602-foto-08251-11-1.jpg | Inexistent | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Joan Güell (projecte), Josep Brugal Fortuny (interiors) i Carles Elias (arquitecte ampliació) | 116 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 78628 | Can Xacó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xaco-3 | <p>ARNABAT, Ramon (1993) 'La gent i el seu temps. Història de Santa Margarida i els Monjos. De la Filoxera a la Guerra Civil. 1890-1940.' Ed. Ajuntament de S.M. i els Monjos, Col·lecció: Quaderns de divulgació local. Nº5.</p> | XIX-XX | <p>Edifici aïllat que inclou dos habitatges d'origen rural i diversos coberts per a usos agrícoles i ramaders. El nucli més antic és l'edifici central, de planta rectangular, amb planta baixa i pis. La coberta és a dos vessants. L'edifici annex és de planta quadrada amb coberta a dos vessants, amb les cantonades superiors amb acròteres esglaonades. A la façana principal hi ha una barbacana de teules i biguetes. A la part del darrera hi ha un dipòsit d'aigua situat en una torre cilíndrica amb coberta cònica, coberta amb trencadís de rajoles esmaltades de diversos colors, coronament amb una pinya vidrada de color verd. La façana principal gairebé simètrica presenta un portal amb arc de mig punt dovellat, molt estret, al costat esquerre i al costat dret un portal més petit amb arc carpanell rebaixat, també dovellat amb pedra. Al primer pis dues finestres de tipus gòtic amb guardapols i llànties, possiblement d'origen neogòtic. Façana lateral amb tres finestrals de tipus neogòtic i està reforçada amb contraforts. Hi ha una barana de gelosia amb motius neogòtics a la part del darrera, entre el cos principal i el dipòsit de l'aigua. Al voltant hi ha una pineda amb pins alts.</p> | 08251-37 | Prop del barri de Cal Rubió | 41.3331600,1.6544300 | 387406 | 4576615 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78628-foto-08251-37-1.jpg | Inexistent | Historicista|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 116|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 78620 | Mas Ballestar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-ballestar | <p>GIRONA GALIMANY, Jaume (1985). Les nostres masies. Programa de Festa Major de 1985. Sta. Margarida i els Monjos.</p> | XIX | En procés d'enrunament. | <p>La masia consta d'un edifici principal de planta quadrangular amb planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és a dos vessants amb ràfec de bigues. La façana de l'edifici té el portal principal de mig punt dovellat. Destaca un finestral emmarcat de pedra motllurada. Les finestres són dintellades amb biga de fusta. El portal del baluard és d'arc de pedra rebaixat amb la inscripció '1856', a la clau de l'arc. El coronament d'aquest portal és de teula, amb imbricacions i creu de pedra. A l'interior de l'edifici hi ha diferents elements arquitectònics de pedra: arcs apuntats, esglaonat de les escales, una volta. Al sector NE de la casa destaca un mur de pedra construït en sec, segurament per facilitar la recollida de les aigües que eren conduïdes a basses i cisternes excavades directament a la roca. Les mides del mur són: 1 m. d'amplada i uns 400 m. de llargada.</p> | 08251-29 | Zona Sud del municipi, límit amb les Masuques | 41.2944700,1.6558200 | 387456 | 4572318 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78620-foto-08251-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78620-foto-08251-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78620-foto-08251-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | L'interior de la casa alberga alguns elements interessants des del punt de vista patrimonial, com poden ser una roda de molí o unes bótes de vi al celler, que han estat destruïdes a causa de l'enfonsament del sostre d'aquesta part de la masia. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 78639 | Cova de la font de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-font-de-sant-llorenc | <p>ALMAGRO, M., SERRA, J. I COLOMINAS, J. : (1945) 'Carta arqueológica de España. Barcelona.' C.S.I.C. Madrid, p.142. FERRER, A. I GIRÓ, P.: (1943) 'La colección prehistórica del Museu de Vilafranca del Penedés.' dins 'Ampúrias' . vol. V. P.190. GIRÓ, P.: (1948) 'Nuevos hallazgos en el Penedès.' dins 'Ampúrias' . vol. IX-X. P.262. GIRONA, J.: (1985) 'Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985'. Ed. Ajuntament de Snta. Margarida i els Monjos. Sta. Margarida i els Monjos. P.7 PINTA, J. LL.: 'Repertori de cavitats d'interès arqueològic de la provincia de Barcelona. Els monjos.' dis 'Exploracions' (Espeleo Club de Gràcia.), Barcelona nº7, pp. 17 - 18. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. SOLÉ J.: (1948) 'La Bisbal històrica. Resumen histórico del Panadés.' Tarragona, p.26. VIRELLA, J.: (1978) 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques.' dins 'Miscel·lània Penedesenca' nº1 IEP, Sant Sadurní d'Anoia, p.258. VIROSTA (Antoni Masanell?).: (1948) 'La cova de la Font de Sant Llorenç(els Monjos).' dins 'Joventut Excursionista de Vilafranca. Full mensual d'activitats.', any III, nº26, Vilafranca del Penedès, pp. 1 i 8.</p> | Molt tapada. L'entrada que es conserva fa molt difícil l'accés a l'interior. | <p>Cova situada davant de la font de Sant Llorenç, al barranc del mateix nom. Es troba envoltada i mig tapada per la vegetació d'obaga. La boca d'entrada és una escletxa estreta de sis metres de recorregut i dos metres d'alçada de mitjana i una amplada de boca de 1'5 metres. A uns tres metres hi ha una altra cavitat mig enterrada que podria ser una de les entrades originals de la cova.</p> | 08251-57 | Fondal de Sant Llorenç. | <p>La descobrí Antoni Massanell i Casas l'any 1937. Als anys 1946 - 1948, membres de la Joventut Excursionista de Vilafranca encapçalats pel propi Massanell i Manel Peitabí hi feren intervencions. Dels materials extrets tan sols se'n conserva una part al Museu de Vilafranca: ceràmica a mà, i indústria lítica de sílex i destrals de pedra polida, que es daten a l'Edat del Bronze.</p> | 41.2972800,1.6709500 | 388727 | 4572611 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78639-foto-08251-57-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 78587 | Camí de les Masses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-masses | <p>GIRÓ, P. (1937) 'Quaderns de camp.' Vol.1, 1932-1945. (inèdit) RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès.</p> | <p>Jaciment situat en dos camps d'explotació agrícola a banda i banda del camí que condueix de la Ràpita a la masia de les Masses. En el moment de la prospecció visual realitzada no s'hi han apreciat elements en superfície.</p> | 08251-50 | Camí de les Masses | <p>El 1937, en Pere Giró hi va localitzar una sèrie de restes de fauna, concretament d'èquid, i d'ocre roig, que li feu pensar en un context neolític. Els autors de la Carta Arqueològica varen proposar la possibilitat que les restes fossin adscrites a l'edat del ferro o bé que estessin relacionades amb la propera vil·la romana de Santa Tecla - La Gravosa.</p> | 41.3096300,1.6527800 | 387227 | 4574005 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78587-foto-08251-50-1.jpg | Inexistent | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | Actualment l'espai delimitat com a jaciment arqueològic per la Carta Arqueològica ha estat afectat per les obres d'instal·lació del AVE. | 80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 78586 | Espitlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espitlles | <p>GIRÓ, P. (1969) 'Quaderns de camp.' Vol.9, 1969-1978. (inèdit) RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès.</p> | IV-I aC. | Les estructures que es veuen estan en mal estat, però conserven sediment, si hi haguessin més estructures podrien estar ben conservades. | <p>Sitges excavades al subsòl i colmatades seccionades i posades al descobert per les tasques agrícoles. S'hi observen fragments de ceràmica ibèrica a torn i a mà i sílex. Al camp superior s'hi localitzen vàries pedres tallades, un carreu i un morter. Al camí que puja al recte de Penyafel hi ha un molí barquiforme de calcària assenyalant el camí juntament amb altres pedres informes.</p> | 08251-49 | Turó d'Espitlles | <p>L'any 1969 en Josep Mestres i Mercadé, hi localitzà materials ceràmics en superfície i va detectar dues sitges al marge. Tot i efectuar-se nous treballs d'explanació, encara es conserven, al tall, restes de les sitges.</p> | 41.3161200,1.6794500 | 389471 | 4574691 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78586-foto-08251-49-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Al camp superior, on es conserven les sitges podria conservar altres estructures del mateix tipus en bon estat de conservació. | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 78642 | Puigdèsser / Puigdassé / Puigdessés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigdesser-puigdasse-puigdesses | <p>ESTRADA, J.: (1969) 'Vias y poblados romanos en el área metropolitana de Barcelona.' Ed. Comissió d'Urbanisme de Barcelona B65, Barcelona. P.66. GIRÓ, P.: (1967) 'Quaderns de camp.' Vol.8, 1964-1969. (inèdit). SOLÉ CARALT, J.: (1948) 'Bisbal històrica. Resumen histórico del Penedés. 2ª ed. P.108. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès.</p> | VII - I aC | No es pot determinar clarament per manca d'una excavació arqueològica però és possible que estigui afectat per les tasques agrícoles. | <p>Terrenys actualment urbanitzats per l'empresa Agma SA. També comprèn el turó que es situa al costat. No es distingeixen restes en superfície.</p> | 08251-60 | Barri de Puigdesser, terrenys de la fàbrica AGMA SA. | <p>Al 1967 Pere Giró fa referència de la localització del que ell anomena poblat ibèric, on es localitzaren molins de pedra i ceràmica, durant la construcció de la fàbrica esmentada. Els materials se'ls va endur el gerent de la fàbrica (Blas Albareda) al seu xalet de Sant Vicenç de Calders. Actualment els materials estan perduts. Als arxius de Pere Giró han aparegut tres fotografies d'una punta de fletxa de bronze, que va ésser robada i que havia aparegut a Puigdessés.</p> | 41.3395600,1.6623800 | 388082 | 4577316 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78642-foto-08251-60-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | La instal·lació de la fàbrica podria haver destruït un poblat o zona de magatzem, però encara hi hauria la possibilitat de trobar restes mitjançant un estudi arqueològic. | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 78651 | Cal Xacó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xaco-2 | <p>RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès.</p> | VI-I aC | Desconeixem el grau d'afectació del jaciment. S'hauria d'efectuar una excavació arqueològica per poder-ho determinar. | <p>Vinyes i camps a 100 m al sud oest de la masia del mateix nom. Ocupa també una petita ondulació del terreny. Poques restes ceràmiques, molt rodades, d'època ibèrica.</p> | 08251-69 | Masia de Cal Xacó. | <p>El jaciment es va localitzar durant la prospecció efectuada per l'equip d'elaboració de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès l'any 1990.</p> | 41.3327100,1.6550600 | 387458 | 4576565 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78651-foto-08251-69-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 78699 | Mas Castellar 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-castellar-1 | <p>ALMAGRO, M.; SERRA, C. i COLOMINAS, J. (1945): 'Carta Arqueológica de España, Barcelona.' Madrid. CSIC, Instituto Diego Velazquez. P.162. ESTRADA, J.: (1969) 'Vias y poblados romanos en el área metropolitana de Barcelona.' Ed. Comissió d'Urbanisme de Barcelona B65, Barcelona. P.66. GIRÓ, P.: (1949): 'Prensa ibérica al Penedes.' dins 'Revista del Museu de Mataró'. Maig. GIRÓ, P.: (1950): 'Identificación de algunas vias romanas en el Penedès.' dins 'Actas de la I Asamblea intercomarcal del Penedes i Conca d'Odena', Martorell. GIRÓ, P.: (1961): 'El poblado prerromano de Mas Castellar (Monjos, Vilafranca del Penedes)' dins 'Ampurias' XXII - XXIII, Barcelona. GIRÓ, P.: (1979): 'Notes d'arqueologia a Catalunya: Santa Margarida i els Monjos' dins 'Informació Arqueològica. Butlletí informatiu de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació Provincial de Barcelona.' Barcelona, pp.165-166. GIRONA, J.: (1980) 'Santa Margarida i els Monjos. Passeig per la nostra història.' Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. P.43. MASCORT,M, SANTMARTÍ, J. I SANTACANA, J.(1988): 'setè col·loqui internacional d'arqueologia de Puigserdà.' SANTMARTÍ, E. I PADRÓ, J. (1977): 'Ampurias' Barcelona.</p> | II-I aC. | Va ser arrasat durant els treballs agrícoles. | <p>Terrenys de conreu i erms al voltant de Mas Castellar (actualment hi ha el centre Remar), en una zona lleument inclinada de 2 hectàrees damunt un tall de terra de 25 metres sobre el riu Foix. Encara s'hi poden observar restes de ceràmica comuna ibèrica i d'àmfora. Nombroses restes de ceràmica ibèrica a torn, tant formes com informes, i a mà, apareixen al llarg d'uns 20 o 25 metres, al tall de terra que delimita el camí que segueix el torrent que desguassa al Foix, als peus del castell de Penyafort. La potència de terra amb materials associats és força important, entre 70 i 100 cm.</p> | 08251-117 | Mas Castellar. | <p>Al 1948, Pere Giró realitzà una excavació als terrenys, que varen ser rebaixats pel treball agrícola i on van aparèixer ceràmiques i taques de terra més fosca que delimitaven sitges d'emmagatzematge. S'excavaren un total de 35 sitges, algunes de les quals agrupades i assenyalades amb un sol número, i es va localitzar una espècie de mur, que podria ser una tanca de protecció de la zona de magatzem, fet amb carreus. També es varen descobrir restes d'altres murs que van fer pensar a Giró en un poblat. Concretament, al costat de la sitja nº12 s'hi localitzà una habitació i una possible entrada pel costat sud -est, amb una possible torre de protecció. S'hi localitzà un plat de premsa de pedra calcària en molt bon estat. Els materials estan dipositats al Museu de Vilafranca. El jaciment està considerat un dels més importants d'aquesta època de la comarca de l'Alt Penedès. Hi va aparèixer ceràmica ibèrica pintada de molt diverses formes, ceràmica campaniana, ceràmica a mà, lluernes,...També hi aparegueren materials metàl·lics: fíbules, punta de fletxa, anelles, ...</p> | 41.3076400,1.6611600 | 387925 | 4573773 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78699-foto-08251-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78699-foto-08251-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78699-foto-08251-117-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 78588 | La Sanabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sanabra | <p>ALMAGRO, M.; SERRA, C. i COLOMINAS, J. (1945): 'Carta Arqueológica de España, Barcelona.' Madrid. CSIC, Instituto Diego Velazquez. P.162. ESTRADA, J. (1969): ' Vias y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona.' Comisión de Urbanismo B65. Barcelona. P.66. GIRÓ, P. (1937) 'Quaderns de camp.' Vol.1, 1932-1945. (inèdit). GIRÓ, P. (1947) 'Los vestigios ibero-romanos de Santa Margarita y els Monjos'. Acción Católica. Vilafranca del Penedès: Suplemento de las Hojas Parroquiales, any VII, nº24. GIRONA, J. i VALLS, J. (1985): 'Les nostres masies - Festa Major 1985. Santa Margarida i els Monjos. Del 18 al 20 de juliol.' Santa Margarida i els Monjos. Programa Festa Major. P.9. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès.</p> | III-I aC | No es pot saber l'estat exacte de conservació. Manca una excavació arqueològica. | <p>Jaciment situat en un camp d'explotació vitícola al sud-est de l'ermita de Santa Maria de la Sanabra. En aquests camps s'hi han localitzat fragments de ceràmica comuna d'època romana i ibèrica. A la prospecció visual realitzada també s'ha localitzat algun fragment d'àmfora ibèrica, al camp que hi ha al començament del fondal de Borrelleres.</p> | 08251-51 | Turó de la Sanabra | <p>L'any 1937 Pere Giró hi va efectuar una prospecció i hi localitzà restes de ceràmica comuna ibèrica i romana. S'hi efectuà una nova prospecció amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, amb el mateix resultat: troballa de ceràmica comuna ibèrica, àmfora, ceràmica campaniana, sigillata i fragments de tègula.</p> | 41.2977800,1.6634800 | 388103 | 4572676 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78588-foto-08251-51-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Per la presència de material arqueològic a un camp que no havia estat delimitat per la Carta Arqueològica, caldria ampliar la zona de control o prevenció d'aparició d'estructures arqueològiques. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 78638 | Can Brugal / Font de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-brugal-font-de-la-mata | <p>ESTRADA, J.: (1969) 'Vias y poblados romanos en el área metropolitana de Barcelona.' Ed. Comissió d'Urbanisme de Barcelona B65, Barcelona. P.66. GIRÓ, P.: (1948) 'Nuevos hallazgos en el Penedès.' dins 'Ampúrias' . vol. IX-X. P.266. GIRÓ, P.: (1965) 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares: Santa Margarita y els Monjos.' dins 'Ampúrias' vol. XXVI - XXVII. Barcelona. P.276. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès.</p> | IIIaC-IdC | No es pot determinar clarament per manca d'una excavació arqueològica però segur que està afectat per les tasques agrícoles. | <p>Camps a banda i banda del camí de can Brugal a Mas Ballestà. Un camp plantat d'oliveres i l'altre de vinya, en aquest segon, és on es localitzen els fragments ceràmics que identifiquen el jaciment com a un assentament d'època romano republicana amb reminiscències indígenes ibèriques.</p> | 08251-56 | Can Brugal. | <p>Als anys 30 del segle XX, Pere Giró, localitzà i identificà restes de ceràmica ibèrica. Amb motiu de l'elaboració de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès (1990) es varen localitzar diversos fragments ceràmics i d'eines de pedra que identificarien al jaciment com d'època romana republicana. Els materials estan dipositats al Museu de Vilafranca.</p> | 41.2969600,1.6514600 | 387095 | 4572600 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78638-foto-08251-56-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 81|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 78640 | La Bassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bassa | <p>ESTRADA, J.: (1969) 'Vias y poblados romanos en el área metropolitana de Barcelona.' Ed. Comissió d'Urbanisme de Barcelona B65, Barcelona. P.66. GIRÓ, P.: (1944) 'Quaderns de camp.' Vol.1, 1932-1945. (inèdit). GIRÓ, P.: (1944) 'Una estación ibérica en els Monjos.' dins 'Ampúrias' vol.VI. Pp.330-333. Barcelona. GIRÓ, P.: (1947) 'Los vestigios ibero-romanos de Santa Margarida i els Monjos.' dins 'Acción Católica' . Suplemento de las Hojas Parroquiales any VII nº24. GIRÓ, P.: (1959) 'Una làpida romana en Sant Pere Molanta.' dins 'Ampúrias' vol. XXI, P.305. Barcelona. RAURET, A.M.: (1963) 'El proceso de la primitiva población del Penedés.' Memòria de grau de Llicenciat. Universitat de Barcelona, Barcelona. Pp.186-187. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. SOLÉ CARALT, J.: (1948) 'Bisbal històrica. Resumen histórico del Penedés. 2ª ed. P.62.</p> | II-I aC | Les estructures que es van localitzar estan destruïdes. | <p>Zona totalment urbanitzada. No hi ha restes d'elements arqueològics a la vista, tot i que al subsòl hi podrien romandre restes encara no afectades pels treballs d'edificació, urbanització, canalització,...</p> | 08251-58 | Els Monjos. Passeig Fluvial / Av. Cal Rubió nº15. | <p>A principis del mes de maig de 1944 s'obrí una rasa de 3 metres d'amplada per construir un canal de desguàs del camí de Cal Rubió, actualment av. De Cal Rubió. Aquesta obra seccionà dues sitges. En Pere Giró, en qualitat de Delegado Local de la Comisaria Provincial de Excavaciones, va documentar a la rasa material ceràmic d'origen romà i als talls dues sitges i part d'un mur. A la primera sitja de 1'80 m d'amplada i 1'70 metres d'alçada s'hi trobà ceràmica romana, ibèrica pintada, un fragment de basament de columna, ossos d'èquid i una llosa treballada de conglomerat. A la segona sitja de secció oval feia 1'76 metres de diàmetre de la panxa. S'identificaren quatre nivells on s'hi localitzà ceràmica ibèrica, àmfora romana, dòlia, estuc, tègules,...Al nivell inferior hi havia un crani d'èquid amb fragments de ferro i àmfora ibèrica, tot segellat per una llosa semicircular de 70 cm x 60 cm. Els materials estan al Museu de Vilafranca. No hi ha cap noticia clara del mur, però segons els autors de la Carta Arqueològica, podria estar relacionat amb una bassa del Molí del Foix.</p> | 41.3218000,1.6603500 | 387882 | 4575346 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78640-foto-08251-58-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 81|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 78641 | Castell i ermita de la Bleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-i-ermita-de-la-bleda | <p>ALMAGRO, M.; SERRA,C. i COLOMINAS, J. (1945): 'Carta Arqueológica de España, Barcelona.' Madrid. CSIC, Instituto Diego Velazquez. P.227. ESTRADA, J.: (1969) 'Vias y poblados romanos en el área metropolitana de Barcelona.' Ed. Comissió d'Urbanisme de Barcelona B65, Barcelona. P.66. GIRÓ, P.: (1937) 'Quaderns de camp.' Vol.1, 1932-1945. (inèdit). GIRÓ, P.: (1965) 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares: Santa Margarita y els Monjos.' dins 'Ampúrias' vol. XXVI - XXVII. Barcelona. P.274. GIRÓ, P.: (1961) 'Quaderns de camp.' Vol.7, 1960-1964. (inèdit). GIRÓ, P.: (1961) 'Villa romana de la Bleda' Arxiu Pere Giró- Museu de Vilafranca. Carpetes grogues, 'Vila romana de la Bleda'. (inèdit). GIRONA, J.: (1985) 'Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985'. Ed. Ajuntament de Snta. Margarida i els Monjos. Sta. Margarida i els Monjos. P.9. GORGES, J.G.: (1979) 'Les villas hispano - romaines. Inventaire et problematique archeologique. Publication du Centre Pierre Paris, nº4. Paris. LLORAC, S.: (1989) 'Sant Martí Sarroca.Pòsit del temps.' Ed. Ajuntament de Sant Martí Sarroca. Sant Martí Sarroca. P.88. RAURET, A.M.: (1963) 'El proceso de la primitiva población del Penedés.' Memòria de grau de Llicenciat. Universitat de Barcelona, Barcelona. Pp.186-187. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès.</p> | IIaC-IIIdC | No es pot determinar clarament per manca d'una excavació arqueològica però és possible que estigui afectat per les tasques agrícoles. | <p>Camps de conreu amb ceràmica dispersa. Tres sectors formen el jaciment. Sector A: a una vinya al marge dret, nord, del camí terrer. Sector B: concentració al voltant d'un pi al costat sud - oest de la vinya del marge sud del camí, a tocar amb el llit del riu Foix. El sector C: a uns 240 metres de l'entrada del camí. S'identifiquen restes d'estructures conservades i visibles des del marge nord.</p> | 08251-59 | Barriada de La Bleda. | <p>Als anys 30 del segle XX es documenten les primeres troballes de material ceràmic ibèric i romà. Al 4 de novembre de 1961 va ser notificat a Pere Giró i Romeu una nova troballa pel propietari de la finca: Agapito Elias. Es localitzaren pedres corresponents a fonamentacions, tègules, ímbrex, un paviment de signinum, dòlia, un molí de pedra volcànica i un peu d'ara. Giró i altres autors la dataren del s.IV dC. Per la manca d'aparició de ceràmica sigillata. S'hi localitzà també un moneda, un As de Baetulo.</p> | 41.3425400,1.6597200 | 387865 | 4577650 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78641-foto-08251-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78641-foto-08251-59-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Hi ha materials al Museu de Vilafranca, que van ser recollits durant l'elaboració de la Carta Arqueològica. La resta de materials no se sap on són. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 78589 | El Bellestar / El Ballestar / El Ballestà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bellestar-el-ballestar-el-ballesta | <p>AUGUET, J. (1967): 'Importantes hallazgos arqueológicos. Se trata de varios monumentos y de un poblado ibero-romano.' Diario de Barcelona. (10 desembre). ESTRADA, J. (1969): ' Vias y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona.' Comisión de Urbanismo B65. Barcelona. P.66. GIRÓ, P. (1967) 'Quaderns de camp.' Vol.8, 1964-1969. (inèdit). RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. TORRES, J. i ROCA, R. (1990): 'Les masies del nostre entorn (II): Mas Ballestar'. Antistiana. Grup d'Estudis Rapitencs. La Ràpita, Santa Margarida i els Monjos.</p> | I aC-II dC | Afectat per les tasques agrícoles. Per poder determinar el nivell exacte d'afectació s'hauria d'efectuar una excavació arqueològica. | <p>Jaciment dispers, delimitat en quatre sectors definits com a A, B, C i D. El sector A està a 150m. Al nord de la masia, en una vinya d'una superfície de 300 x 100 metres on s'hi van trobar molts fragments ceràmics d'època ibèrica i romana. El sector B es troba al costat nord - est de la masia on van apareixen el mateix tipus de materials, actualment, però no hem localitzat cap material en superfície. El sector C està a 150 m al sud - est de la casa, ha estat rebaixat recentment fins arribar al nivell de subsòl natural i no s'hi localitzen restes. El sector D està a 15 metres al nord - oest de la masia on hi ha una sitja buidada i seccionada, però no hem localitzat cap material en superfície</p> | 08251-52 | Masia del Ballestar. | <p>A l'agost de 1967, en Pere Giró i un col·laborador de la secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca varen rebre notícies de la troballa de restes ceràmiques al voltant de la masia. El mateix Giró va notificar l'existència d'una sitja i la possibilitat que n'hi hagués més, per la qual cosa recomanà d'excavar. Des dels anys 60 del segle XX es coneixia l'existència d'unes ruïnes i una sitja oberta al marge, a uns 15 metres de la masia. Durant la confecció de la Carta Arqueològica es delimitaren dos sectors més i se'ls donà el nom d'A, B, C i D.</p> | 41.2949900,1.6559800 | 387470 | 4572376 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78589-foto-08251-52-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 81|83|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 78637 | Mas Castellar 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-castellar-3 | <p>GIRÓ,P. (1974) 'Quaderns de camp.' Vol.9, 1969-1978. (inèdit). RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès.</p> | L'erosió desfà el marge d'argila on està excavada l'estructura. | <p>S'hi pot observar el contorn d'una estructura ovalada, seccionada verticalment. Presenta les parets rubefactades. Es conserven 4.5 m d'alçada i 5 metres d'amplada. La base de l'estructura és plana i presenta carbons i cendres. Tot i que ara no es pot distingir amb claredat per la tupida vegetació d'esbarzers que ha nascut al marge del camí. A la part esquerra sembla que presenta un revestiment interior fet amb calç allisada.</p> | 08251-55 | Camí entre l'Abadal i Uniland. | <p>Estructura localitzada al 1974, en obrir-se un nou camí d'accés a la fàbrica de ciment Uniland. La descoberta la documentà Pere Giró als seus quaderns de camp. Pere Giró la datà com a Medieval, mentre que l'equip de la Carta Arqueològica li dóna una cronologia ibèrica, en trobar a la vora del camí restes de ceràmica d'aquesta època i per la proximitat al jaciment de Mas Castellar.</p> | 41.3081400,1.6592500 | 387766 | 4573831 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78637-foto-08251-55-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 81|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 78643 | Muntanya de Ciment Freixa / Cova del Ciment Miret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanya-de-ciment-freixa-cova-del-ciment-miret | <p>ALMAGRO, M.; SERRA, C. i COLOMINAS, J.: (1945) 'Carta Arqueológica de España, Barcelona.' Madrid. CSIC, Instituto Diego Velazquez. P.142. ESTRADA, J.: (1969) 'Vias y poblados romanos en el área metropolitana de Barcelona.' Ed. Comissió d'Urbanisme de Barcelona B65, Barcelona. P.66. GIRÓ,P.: (1945) 'Quaderns de camp.' Vol.2, 1945-1950. (inèdit). RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. VIRELLA, J.: (1978) 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques.' dins 'Miscel·lània Penedesenca' nº1 IEP, Sant Sadurní d'Anoia, p.258.</p> | No es pot determinar clarament per manca d'una excavació arqueològica però és possible que estigui afectat per les tasques agrícoles. | <p>Restes ceràmiques al vessant de la muntanya on hi havia els antics forns de ciment de la fàbrica Freixa. També hi ha restes a prop d'unes coves o balmes sobre els forns de Ciments Miret.</p> | 08251-61 | Terreny de la fàbrica Uniland. | <p>Als anys 30 del segle XX, Martí Grivé i Pere Giró fan referència a troballes de ceràmica ibèrica en superfície a les vessants d'aquesta zona que era explotada per a la fabricació de ciment. També hi ha materials al Museu de Vilafranca amb l'anotació que ens indica la seva procedència: les balmes naturals d'aquesta zona, prop de la carretera que uneix la cantera amb la fàbrica de ciment.</p> | 41.3078400,1.6761000 | 389176 | 4573776 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78643-foto-08251-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78643-foto-08251-61-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 81|85|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 78646 | Ca l'Albornar / Ca l'Ambornar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalbornar-ca-lambornar | <p>ESTRADA, J.: (1969) 'Vias y poblados romanos en el área metropolitana de Barcelona.' Ed. Comissió d'Urbanisme de Barcelona B65, Barcelona. P.66. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès.</p> | VII - I aC | si existia un jaciment ibèric, en superfície no en queden restes visibles. | <p>Camp de conreu de vinya davant del mas Ambornar, on s'observen restes de ceràmica tipus vidrat i blau català.</p> | 08251-64 | Masia de ca l'Albornar | <p>Només hi ha la notícia de l'existència d'una estació ibèrica al llibre citat a la bibliografia de J. Estrada. Es realitzà una prospecció durant l'elaboració de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès que dóna com a resultat la troballa de restes ceràmiques escadusseres d'època ibèrica i d'època moderna.</p> | 41.3108500,1.6731900 | 388938 | 4574114 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78646-foto-08251-64-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 81|85|94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 78648 | Mas Castellar 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-castellar-2 | <p>ALMAGRO, M.; SERRA, C. i COLOMINAS, J. (1945): 'Carta Arqueológica de España, Barcelona.' Madrid. CSIC, Instituto Diego Velazquez. P.142. ESTRADA, J.: (1969) 'Vias y poblados romanos en el área metropolitana de Barcelona.' Ed. Comissió d'Urbanisme de Barcelona B65, Barcelona. P.66. GIRÓ, P. (1939) 'Quaderns de camp.' Vol.1, 1932-1945. (inèdit). GIRÓ, P. (1947) 'Los vestigios ibero-romanos de Santa Margarita y els Monjos'. Acción Católica. Vilafranca del Penedès: Suplemento de las Hojas Parroquiales, any VII, nº24. GIRÓ, P. (1950) 'Museo de Vilafranca (Barcelona)' dins 'Memórias de laos museos arqueológicos provinciales 1948 1949. Madrid vol. IX - X. P.351. GIRÓ, P.: (1959) 'Una làpida romana en Sant Pere Molanta.' dins 'Ampúrias' vol. XXI, P.305. Barcelona. GIRÓ, P.: (1961) 'El poblado preromano de Mas Castellà (Monjos, Vilafranca del Panadés)' dins 'Ampurias', Vol. XXII - XXIII, Barcelona. PP.162 - 163. GIRONA, J.: (1980) 'Santa Margarida i els Monjos. Passeig per la nostra història.' Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. P.51. GIRONA, J.: (1985) 'Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985'. Ed. Ajuntament de Snta. Margarida i els Monjos. Sta. Margarida i els Monjos. P.9. GORGES, J.G.: (1979) 'Les villas hispano - romaines. Inventaire et problematique archeologique. Publication du Centre Pierre Paris, nº4. Paris. P.210. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès.</p> | I aC-IV dC | Desconeixem el grau d'afectació del jaciment. | <p>Camps de conreu al voltant de mas Pere Joan o Pere Fort. No hem apreciat materials en superfície degut a l'espessa vegetació existent als conreus. A més s'ha excavat una bassa quadrangular al subsòl recentment. Al voltant d'aquesta només s'aprecien uns blocs esquadrats de pedra calcària, però no hi localitzem cap material ceràmic.</p> | 08251-66 | Mas Pere Joan o Pere Fort. | <p>Aquest jaciment fou descobert el 1948 per Eduardo Vidal Riba, propietari dels camps en aquell moment, que avisà en Pere Giró, que estava excavant en aquells moments el jaciment de Mas Castellar, a 500m al nord - oest. Els membres de l'equip del Museu de Vilafranca hi varen fer prospeccions on localitzaren: parets i fonamentacions, ceràmica sigillata sudgàl·lica, comuna africana, una llàntia a mà amb tres dipòsits, un fragment de llàntia amb la inscripció 'CARMER' , tègules, pondus, denes de pasta vítrea de colors i vidre. Segons publica Gorges al 1979 s'hi trobaren les restes d'una vil·la amb termes alimentades per canalitzacions de plom, estucs, marbre, mosaics i paviments de signinum. Hi ha peces dipositades al Museu de Vilafranca. Els membres de l'equip de la CCAA varen localitzar tan sols algun fragment de ceràmica ibèrica, un fragment de tègula i dos fragments de sigillata hispànica.</p> | 41.3028600,1.6642000 | 388172 | 4573239 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78648-foto-08251-66-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | La vegetació no permet la prospecció visual del terreny. | 83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 78650 | Santa Tecla - La Gravosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-tecla-la-gravosa | <p>ALMAGRO, M.; SERRA, C. i COLOMINAS, J. (1945): 'Carta Arqueológica de España, Barcelona.' Madrid. CSIC, Instituto Diego Velazquez. P.162. ESTRADA, J.: (1969) 'Vias y poblados romanos en el área metropolitana de Barcelona.' Ed. Comissió d'Urbanisme de Barcelona B65, Barcelona. P.66. GARCIA, J. Et alii (1993): 'Santa Tecla la Gravosa.Estudi arqueològic i antropològic de tres enterraments humans' dins Miscel·lània Penedesenca XVII, IEP, Sant Sadurní d'Anoia, pp.175-192. GIRÓ, P. (1939) 'Quaderns de camp.' Vol.1,4,7,8,9,1932-1978. (inèdit). GIRÓ, P. (1947) 'Los vestigios ibero-romanos de Santa Margarita y els Monjos'. Acción Católica. Vilafranca del Penedès: Suplemento de las Hojas Parroquiales, any VII, nº24. GIRÓ, P.: (1979) 'Notes d'arqueologia a Catalunya: Santa Margarida i els Monjos' dins 'Informació Arqueològica. Butlletí informatiu de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació Provincial de Barcelona.' Barcelona, pp.165-166. GIRONA, J.: (1980) 'Santa Margarida i els Monjos. Passeig per la nostra història.' Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. P.52. GIRONA, J.: (1985) 'Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985'. Ed. Ajuntament de Snta. Margarida i els Monjos. Sta. Margarida i els Monjos. P.9. GORGES, J.G.: (1979) 'Les villas hispano - romaines. Inventaire et problematique archeologique. Publication du Centre Pierre Paris, nº4. Paris. P.179. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. ROMEU, J. (1990): 'Trobats quatre esquelets d'època romana al terme dels Monjos' dins 'El 3 de 8', Vilafranca del Penedès, divendres 6 de novembre. TORRENTS, J. I TORRENTS, J. (1991): 'La Ràpita, una institució musulmana al Penedès?' dins Miscel·lània Penedesenca XV, IEP, Sant Sadurní d'Anoia, pp.288.</p> | I aC-IV dC | L'excavació ha posat al descobert que les restes estan a nivell de la primera filada dels murs. Actualment protegits per una lona especial i coberts per la terra vegetal de conreu. | <p>Camp de conreu vitícola. Al subsòl s'hi localitzen les restes d'una vil·la romana amb diversos àmbits o habitacions, entre les quals hi ha un dipòsit de signínum allargat, molt probablement relacionat amb la elaboració de vi. També s'hi ha localitzat un pati tancat i diverses habitacions que van ser remodelades successivament. Una d'aquestes habitacions presenta un nivell d'enderroc amb estucs pintats amb diferents motius, i també hi ha un dipòsit i restes de paviment. Al voltant hi ha restes de murs que correspondrien a la part rústica de la vil·la rural romana. També hi ha la zona que en època alt medieval s'utilitzà com a zona d'enterrament. Al límit nord del camp es conserva un mur de tàpia que podria correspondre a una antiga ermita que donaria nom al jaciment. Als costats del camí que delimita el camp encara es poden observar restes constructives.</p> | 08251-68 | Camí de les Masses. | <p>El jaciment va ser descobert a l'octubre de l'any 1937 per Pere Giró Romeu quan hi va localitzar diverses restes ceràmiques, estucs i un tros de plom. L'any següent, el mateix Giró va efectuar una nova prospecció per poder delimitar el jaciment. El masover de la masia de les Masses va explicar que allà hi havia hagut una ermita amb el nom de Santa Tecla. En realitzar un petit sondeig hi va trobar mig dòlium amb creus estampillades. L'any 1941 s'hi replantà la vinya i hi afloraren a la superfície ceràmiques, pedres i tègules. Des d'aquest moment, Giró va anar recollint el material que sortia amb cada llaurada. En una d'aquestes va recollir un carreu de pedra calcària que quedà dipositat a la secció lapidaria del Museu de Vilafranca. L'any 1969, Josep Mestres Mercadé realitzà una prospecció als dos costats del camí de les Masses i hi localitzà fragments de tègula, àmfora itàlica, ceràmica sigillata i ceràmica africana clara (una de les quals duia un segell amb un nom 'NARIUS') i una peça de marbre en forma d'urpa de felí. Als anys 80 membres del Grup d'Estudis Rapitencs van localitzar sis dòlia al camí de les Masses, durant unes obres de remodelació. Al 1990 s'hi efectuà una intervenció arqueològica dirigida per Antonio Aguilera i Joan Manel Garcia, contractats pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. En aquesta intervenció s'exhumaren tres enterraments d'època alt medieval. També s'efectuà un sondeig al costat del mur que encara és exempt, però sense resultats. Al 1999 s'hi va efectuar una nova excavació arqueològica a càrrec de l'empresa Tríade scp i dirigida per Jordi Farré, amb el corresponent permís i subvencionada pel Servei d'Arqueologia. En aquesta intervenció s'efectuaren cinc sondeigs i diverses rases de delimitació. Aquests sondeigs deixaren al descobert cinc àmbits amb refaccions que ja han estat descrits a l'apartat de descripció de la present fitxa. Aquesta intervenció ha permès establir una ocupació de la vil·la d'entre finals del segle I aC. fins al segle IV dC.</p> | 41.3077900,1.6512100 | 387093 | 4573803 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78650-foto-08251-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78650-foto-08251-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78650-foto-08251-68-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 78591 | Cal Claramunt / L'Aranya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-claramunt-laranya | <p>ESTRADA, J. : (1969) 'Vias y poblados romanos en el área metropolitana de Barcelona.' Ed. Comissió d'Urbanisme de Barcelona B65, Barcelona. P.66. GIRÓ, ROMEU, P.: (1950) 'Identificación de algunas vias romanas del Penedés.' dins 'Actas y comunicaciones de la 1ª asamblea Internacional de Investigadores del Panadés y conca d'Odena.' Martorell. GIRÓ, ROMEU, P: (Inèdit) 'Catálogo arqueológico del Panadés.' Museu de Vilafranca, Vilafranca del Penedès, fitxa nº55. GIRONA, J.: (1985) 'Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985'. Ed. Ajuntament de Snta. Margarida i els Monjos. Sta. Margarida i els Monjos. P.9. MAÑÉ GUILLAUMES, J.: (1988) 'Antistiana' dins 'Antistiana' nº1. La Ràpita, (Santa Margarida i els Monjos). Ed. Grup d'Estudis Rapitencs. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès.</p> | Desconeixem l'estat actual en no poder accedir-hi. | <p>Restes romanes conservades al soterrani de la casa de Cal Claramunt. Un mur de carreus i tègules.</p> | 08251-54 | Barriada de l'Aranya | <p>A una de les fitxes arqueològiques del Museu de Vilafranca, Pere Giró notificà la troballa, l'any 1948, al soterrani de la casa esmentada, d'un mur fet amb carreus de pedra i restes de tègula. Els membres de l'equip d'elaboració de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès (al 1990) especulen amb la possibilitat de que el mur documentat per Giró pogués ser medieval.</p> | 41.3036900,1.6429200 | 386392 | 4573359 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78591-foto-08251-54-1.jpg | Inexistent | Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | No hi podem accedir. | 83|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 78590 | Camp d'aviació dels Monjos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-daviacio-dels-monjos | <p>ALMAGRO, M.; SERRA, C. i COLOMINAS, J. (1945): 'Carta Arqueológica de España, Barcelona.' Madrid. CSIC, Instituto Diego Velazquez. P.142. ESTRADA, J. (1969): ' Vias y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona.' Comisión de Urbanismo B65. Barcelona. P.66. GIRÓ, P. (1939) 'Quaderns de camp.' Vol.1, 1932-1945. (inèdit). GIRÓ, P. (1947) 'Los vestigios ibero-romanos de Santa Margarita y els Monjos'. Acción Católica. Vilafranca del Penedès: Suplemento de las Hojas Parroquiales, any VII, nº24. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. SOLÉ, J. (1948): 'Bisbal histórica. Resumen histórico del Panadés.' Tarragona. 2ª edició. P.108.</p> | IIIaC-IdC | Afectat per les tasques agrícoles i constructives. Per poder determinar el nivell exacte d'afectació s'hauria d'efectuar una excavació arqueològica. | <p>Restes situades a una zona ocupada en bona part per l'edifici de l'IES del Foix i edificis adjacents. També ocuparia part d'un camp erm, al costat de l'IES. La prospecció visual no ens ha permès localitzar cap resta arqueològica en aquest camp erm.</p> | 08251-53 | Els Monjos. Avinguda de Cal Rubió. | <p>L'any 1937 es va explanar la zona per a ubicar-hi un camp d'aviació per a l'exèrcit republicà en el context de la Guerra Civil Espanyola. Durant aquesta explanació es posaren al descobert restes d'un assentament romà que foren utilitzades per a l'explanació. Fins l'any 1939 Pere Giró no va anar-hi a inspeccionar la zona, que s'estava condicionant per a ús agrícola. Hi localitzà restes d'estructures i elements constructius. Al 1990, els membres del grup d'elaboració de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès van saber, per Josep Mestres Mercader, que en unes obres dutes a terme a les instal·lacions de l'empresa Sylvalac SA s'excavà un forat per instal·lar una sitja industrial i s'hi trobaren vuit o nou àmfores que el propietari de l'empresa s'endugué a la seva residència de Santander sense donar notícies a ningú. Totes les restes localitzades fan pensar en una gran i important vil·la romana, amb una opulenta part urbana i una extensa part rústica.</p> | 41.3221900,1.6581100 | 387695 | 4575393 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78590-foto-08251-53-1.jpg | Inexistent | Romà|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 83|98 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 78645 | Balmes de la Penya de l'Àliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-de-la-penya-de-laliga | <p>GIRÓ,P.: (1938) 'Quaderns de camp.' Vol.1, 1932-1945. (inèdit). RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. VIRELLA, J.: (1985) 'Torrelletes, La Casa Alta i el fondal de la Bovera.' Vint-i-dosena excursió a peu pel Penedès. Torrelletes 27 d'octubre 1985. IEP. (inèdit). VIRELLA, J.: (1978) 'Habitacles troglodítics.' dins 'Miscel·lània Penedesenca.' nºIII. IEP. Pp.270-272. VIRELLA, X.: (1978) 'Catàleg Arqueològic de Castellet i la Gornal' IEP, Pp84-88.</p> | X-XV | Retalls desgastats per l'erosió, ennegriment per fum. | <p>Cavitats poc profundes a la cinglera calcària de la part nord. S'hi localitzen quatre sectors de retalls. El primer es troba més cap a l'oest del conjunt i s'hi poden veure diferents retalls al terra per a recollir l'aigua que degota per les parets quan plou. També hi ha unes escales molt gastades que salven un desnivell de 2 a 3 metres i retalls a la paret natural. El segon dels sectors és el central. Al peu del cingle hi ha les impromtes d'un cobert. S'hi observen els encaixos de les bigues. Dues petites fornícules es troben per sota d'aquests forats i d'una línia incisa per sota de les bigues. Aquest sector tindria 4 metres de llarg per 3 metres d'alçada. Al terra hi ha retalls tapats per la vegetació i a la part oest hi ha sis graons excavats que pugen del terra fins a la línia de bigues, a 3'5 metres d'alçada, aproximadament. El tercer dels sectors està a un nivell més alt que els altres dos. En un espai de 19 a 20 metres hi ha fornícules, dipòsits excavats al terra, canals, forats de pal i dues línies superposades d'encaixos per a bigues,... Al terra hi ha una sitja de boca rectangular amb els angles arrodonits, amb un encaix per a col·locar-hi tapadora. L'últim dels sectors és a l'extrem est del cingle. Hi ha dos retalls fets a la paret, que tenen entre 1'9 m d'alçada i 1'5 d'amplada. La seva profunditat és escassa.</p> | 08251-63 | Fondal de la Pòpia. | <p>Pere Giró efectuà un sondeig arqueològic al 1938 sense obtenir-hi resultats. El nom de balmes de la Penya de l'Àliga ve donat perquè forma de la roca sembla la figura d'una àliga.</p> | 41.2897600,1.6688500 | 388539 | 4571778 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78645-foto-08251-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78645-foto-08251-63-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 78649 | Sant Llorenç de la Sanabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-llorenc-de-la-sanabra | <p>ALAY, J.C. Et alii.: (1991) 'La problemàtica conservació del patrimoni històric a la comarca del Penedès.? Dins 'Miscel·lània Penedesenca' nºXV. IEP. Sant Sadurní d'Anoia. P.265. AAVV : (1992) 'Catalunya romànica' Vol. XIX El Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. P.191. GAVIN, J.M. (1981) 'Inventari d'esglésies. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf.' Vol. 10. Artestudi edicions, Barcelona. GIRÓ, P. (1938) 'Quaderns de camp.' Vol.1, 1932-1945. (inèdit). GIRONA, J.: (1982) 'Santa Margarida i els Monjos.' Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. P.51. GIRONA, J.: (1982) 'Santa Margarida i els Monjos. Passeig per la nostra història'. Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. P.101. LLORACH, S.: (1984) 'El Penedès durant el període romànic.' Ed. Salvador Llorach. Sant Sadurní d'Anoia. Pp. 82 i 150. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. P.112.</p> | XII | La vegetació està provocant la degradació accelerada de les restes constructives que encara es conserven. | <p>Ruïnes d'una ermita romànica. Només es conserva, semialçat, l'absis de planta semicircular - amb decoracions llombardes i finestres de mig punt esqueixades - i part de les parets laterals. Al costat oest s'hi observen annexes enderrocats. El carreus són de pedra picada disposats en fileres horitzontals. Al voltant de les restes s'observen alguns fragments en superfície de ceràmica medieval. Tots els voltants i l'interior de l'edifici estan envaïts per la vegetació de pins i garric.</p> | 08251-67 | Barranc de Sant Llorenç | <p>Al 1938 Pere Giró hi excavà una sitja al subsòl. No s'ha localitzat.</p> | 41.2989400,1.6713300 | 388762 | 4572794 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78649-foto-08251-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78649-foto-08251-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78649-foto-08251-67-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | No hi ha cap camí marcat ni reconeixible per a accedir-hi. L'accés és difícil perquè els boscos circumdants estan molt bruts. L'entorn natural per la banda del torrent de Sant Llorenç està en procés recuperació d'un incendi. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 78635 | Castell - Convent de Penyafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-convent-de-penyafort | <p>Oficina de Patrimoni Cultural (2000), Castell de Penyafort. Sta. Margarida i els Monjos. Diputació de Barcelona. Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. GIRONA GALIMANY, Jaume (1985). Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985. Sta. Margarida i els Monjos.</p> | XII-XVII | en procés de rehabilitació. | <p>Complex arquitectònic que integra construccions de diferents èpoques, des de l'edat mitjana fins l'actualitat. Entre les edificacions medievals destaca una torre (de 5,6 m de diàmetre i parets de més d'1,5 m de gruix), amb una petita sala circular a l'interior; dues petites sales corbades perimetrals a la torre, comunicades amb portes de mig punt d'estil romànic; una sala absidial possiblement emprada com a baptisteri i que conserva pintures murals d'interès; l'atri de l'església, una sala rectangular que està decorada també amb pintures murals i inclou una volta d'aresta gòtica amb una clau que mostra les armes dels Espuny (senyors del castell a les darreries de l'edat mitjana i fins al segle XVII); i una sala amb una escala que condueix a la part residencial. L'església és d'una sola nau, coberta amb volta d'aresta amb arcs torals, amb absis rectangular i cripta funerària accessible. La decoració és molt senzilla, amb una gran motllura a la imposta de la volta, finestres cegues i lesenes que continuen fins a terra els arcs torals. L'amplada aparent es veu incrementada per sis capelles a cada costat, que ocupen els espais lliures entre els contraforts de la volta. Al costat de l'epístola del presbiteri hi ha la sagristia. En la primera i la tercera capelles del costat de l'evangeli hi ha portes que comuniquen amb el pati interior del conjunt, i a les capelles dels peus portes que duen a sales annexes. Als peus de la nau hi ha un gran cor de fusta, amb accés des de la mateixa església i des de la torre rodona. A ambdós costats, damunt la sagristia i les capelles laterals, i a nivell del cor, hi ha dues fileres de petites habitacions. Darrera de l'absis de l'església hi ha un edifici de planta rectangular i dos pisos. La planta baixa de la resta de l'edifici té forma de L. L'ala que queda al cos principal de l'edifici, està força compartimentada. L'ala de ponent compta amb una gran nau que en origen era destinada a celler. A la porta, enconat, hi ha un cartell que es data a l'any 1693. A l'extrem del celler hi ha una altra edificació de dues plantes rectangulars, amb accés també des de l'exterior. La planta residencial ha estat en ús fins a l'actualitat. La primera planta ocupa dues ales de l'edifici, amb un total de vint-i-tres espais, sense comptar els passadissos. Tres són cuines que encara conserven els fogons de carbó, i hi ha quatre banys. Dos espais més es troben dins les edificacions medievals de la torre rodona, i comuniquen amb el cor de l'església. De cara al pati interior, hi ha una gran sala-menjador, i una altra sala habilitada com a menjador situada prop de l'angle nord-occidental del conjunt. Hi ha setze dormitoris, dos conserven l'estructura de cambra i alcova. Tots donen a l'exterior, amb finestra o balcó, i la major part estan coberts per voltes catalanes rebaixades, que els donen una presència imponent. Prop del menjador hi ha un gran terrat, que permet accedir a una sala, aïllada de la resta, que es troba en mal estat de conservació. Damunt de les ales residencials hi ha les golfes, on es pot observar la cara interna de les voltes que cobreixen els passadissos i les habitacions, així com les encavallades de fusta. Estan il·luminades per finestres arran de terra. Damunt l'angle de les dues naus hi ha un gran mirador amb tres arcades a cada costat curt i cinc als costats llargs. Bona part de les arcades estan tapiades. A ponent, hi ha un cos annex. Es tracta d'una porxada parcialment tapiada, amb grans arcs de mig punt de més de tres metres de llum, que donen al jardí. L'edifici compta amb dos grans jardins. Un ocupa l'espai central i l'altre queda al costat de ponent. Aquest últim inclou una avinguda envoltada de xiprers que mena fins a la bassa. Al costat de la bassa hi ha un gran pou de planta ovalada, creuat per una arcada d'origen molt probablement medieval. Per últim, a una certa distància a ponent del conjunt edificat hi ha la torre d'un antic molí de vent i les ruïnes d'un altre edifici.</p> | 08251-44 | Castell - convent de Penyafort. | <p>La part més antiga d'aquest conjunt arquitectònic, és el que queda de la casa natal de Raimon Penyafort (1175 / 1185 - 1275), una petita fortificació depenent del castell d'Olèrdola. La majoria d'edificis que es conserven es van construir després de la canonització el sant. L'any 1602 començarem les obres de construcció del convent dominicà de Penyafort, amb una església de dimensions considerables i dues ales de planta rectangular, amb la planta baixa destinada a usos agrícoles i el pis a espais residencials. El 1707 es construí el portal de l'església, que tenia un gran retaule que va ser robat el 1815. L'any 1835 el castell-convent va ser desamortitzat i passà a mans privades. A les darreries del segle XIX pertanyia a l'enginyer Puig i Llagostera, que va renovar l'edifici i l'adaptà com a mansió senyorial. L'any 1936 l'església va ser saquejada i se'n van cremar les relíquies que conservava. Aleshores va ser transformada en presó per a captius de guerra, mentre els propietaris i els masovers seguien emprant la part residencial. Després d'un període de deteriorament i successius canvis de mans, el conjunt va ser adquirit l'any 1980 per la senyora Gallemí. El conjunt va ser declarats el 8 de gener de 1988 Bé d'Interès Cultural, amb la categoria de Monument Nacional. L'any 1997 es creà l'Associació d'Amics del Castell de Penyafort, amb la finalitat de vetllar per la conservació física i els usos socials del castell. L'any 2002, l'ajuntament de Sta. Margarida i els Monjos adquireix el castell - convent</p> | 41.3064900,1.6583200 | 387686 | 4573649 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78635-foto-08251-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78635-foto-08251-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78635-foto-08251-44-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Historicista|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 92|93|94|95|96|98|99|116|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||
| 78594 | Santa Maria de Penafel / Santa Maria de Penyafel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-penafel-santa-maria-de-penyafel | <p>GIRONA, J.: (1980) 'Santa Margarida i els Monjos. Passeig per la nostra història.' Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. P.91. GIRONA GALIMANY, Jaume (1985). Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985. Sta. Margarida i els Monjos. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XVII | <p>Capella originàriament d'una sola nau. Avui hi ha un cos lateral i un porxo d'accés, edificats posteriorment. Les cantonades de l'edifici estan fetes de carreus de pedra. Destaca l'absis de la capella, que té una forma semicircular per dintre i octagonal a l'exterior. De la primitiva fàbrica romànica en resten només fragments de murs i la portalada lateral de mig punt -orientada al Nord- amb dues arquivoltes, un anell toral llis i dos capitells a banda i banda, també llisos. A la part superior de la façana principal hi ha un campanar d'espadanya de dos arcs que no contenen campanes i una creu. A l'interior destaca l'altar barroc de 1754.</p> | 08251-3 | El topònim de Penafel ja determina una zona de referència al municipi | <p>La primera referència documental de la capella data de 1097, on una notícia diu que ja estava construïda - 'una fortificació i probablement al costat, una església' -. Altres document de 1131 i 1300 citen la capella. L'any 1577 hi havia 4 altars a l'interior de la capella. Els anys 1662 i 1668 es realitzen obres de consolidació. L'any 1676 es fan obres d'ampliació dirigides per Pere Blanc (mestre de cases). Una nova ampliació es va produir l'any 1749, de la mà de Josep Blanc i Fèlix Luem. De l'obra de fusta s'encarregà Josep Camp. L'altar actual és de1754, està fet per l'escultor Antonio Ochando i va ser donat per Josep Puig l'any 1772. Se sap que fins a començament del segle XX hi havia hagut dos retaules gòtics del segle XV.</p> | 41.3161400,1.6835400 | 389813 | 4574688 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78594-foto-08251-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78594-foto-08251-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78594-foto-08251-3-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 92|93|94|96|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 78599 | Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-1 | <p>AA.VV. (1992): 'Catalunya romànica. XIX Penedès i l'Anoia'. Ed. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. CRUAÑES, E. (1980). Esglésies romàniques del Penedès. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. GAVIN I BARCELÓ, J.Mª. (1981): 'Inventari d'esglésies. Alt Penedès, Baix penedès i Garraf.' Vol.10. Ed. Artestudi. Barcelona. GIRONA, J.: (1980) 'Santa Margarida i els Monjos. Passeig per la nostra història.' Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. LLORACH I SANTÍS, S.(1984): 'El Penedès durant el període romànic'. Ed. Llorach. S. Sant Sadurní d'Anoia. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XII-XVII | Es troba mig derruïda, la vegetació ha envaït una part important de l'edifici. Es utilitzada parcialment com a cementiri, amb nínxols fins i tot dins la nau. | <p>Església de planta rectangular, amb una gran nau central i sis capelles laterals. La nau central era coberta a dos vessants, sobre arcades ogivals, i es comunica amb les laterals a través d'arcs de mig punt sobre pilastres clàssiques. El portal frontal és romànic, amb arquivolta, columnes i capitells. Hi ha una inscripció moderna: 'Iglésia parroquial de Sta. Margarita, n. 80'. L'església era precedida d'un porxo, sostingut per arcs marcadament ultrapassats, del qual resta només l'entrada, aquests amb arc de mig punt, i un gran campanar d'espadanya d'arcs asimètrics al damunt, que s'aguanta gràcies a una paret de totxos moderns. De l'obra romànica original resta només la porta i el campanar de la paret; la resta, de tradició encara gòtica però feta ja al segle XVII, té profusió d'elements esculpits, escuts de Catalunya i motllures als capitells i impostes.</p> | 08251-8 | Nucli de Sta. Margarida. | <p>La parròquia té el seu primer esment en la documentació escrita al 1126 dins la jurisdicció d'Olèrdola, tot i que s'esmenta el lloc de Santa Margarida en documents del segle X. Segons la tradició, al 1175 hi fou batejat Sant Ramon de Penyafort. Fou restaurada profundament a principis del segle XVII i al segle XIX entra en desús i s'utilitzà com a lloc d'enterrament col·locant nínxols a l'interior. Hi ha una descripció de 1891 que la mesura en 20 metres de llarg, 16 metres d'alçada i amb 8 capelles laterals.</p> | 41.3127500,1.6674900 | 388464 | 4574333 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78599-foto-08251-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78599-foto-08251-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78599-foto-08251-8-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Actualment està tancada per evitar accidents degut al seu estat ruïnós. | 92|93|94|96|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 78592 | La Sanabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sanabra-0 | <p>GIRONA GALIMANY, Jaume (1985). Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985. Sta. Margarida i els Monjos. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XII-XVII | <p>Conjunt de construccions al voltant d'una masia. L'edifici principal és de planta quadrangular amb planta baixa, pis i golfes, coberta a dos vessants. El portal d'entrada és d'arc de mig punt dovellat i les finestres estan emmarcades en pedra. Les cantoneres són de pedra i a un angle de l'edifici hi ha un contrafort. A una llinda de pedra dels finestrals hi ha esculpida la data 1674. D'entre tots els edificis que hi ha al voltant de la masia el més interessant és la capella de Sta. Maria de la Sanabra. Es tracta d'una capella d'una sola nau amb absis semicircular i coberta a dos vessants amb embigat de fusta. Els murs estan fets amb petits carreus de pedra. A l'interior hi ha un fris i un arc toral que aguantava l'antiga volta de canó, que va ser destruïda i substituïda per un embigat de fusta amb teulada a dos vessants. A la façana principal destaca la porta dovellada i un petit rosetó al damunt. L'absis té una finestra de doble esqueixada i el ràfec de la coberta és fet amb carreus motllurats.</p> | 08251-1 | El topònim de la Sanabra ja determina una zona de referència al municipi | <p>Les primeres referències al lloc daten de l'any 992 i 993. L'estructura gòtica data del segle XVII i la seva fesomia actual es deu a la reconstrucció feta l'any 1985. La capella es va construir al segle XII.</p> | 41.2982400,1.6626700 | 388036 | 4572728 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78592-foto-08251-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78592-foto-08251-1-2.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Els usos actuals són diversos: habitatge, agropecuari, i a la capella, culte ocasional. | 92|93|94|98|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 78584 | Molí del Macià / Molí del Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-macia-moli-del-foix | <p>MAURI, A i SOLER, M. (1999) 'El molí medieval de Sta Margarida i els Monjos. Estudi històric i arqueològic.' SGP. PALAU RAFECAS, SALVADOR (1990). Fitxa de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. PALAU, Salvador 'el Galo' (1990) 'Inventari de molins fariners al riu Foix.' dins Miscel·lània Penedesenca XII 1988, pp.255 -286, IEP. Sant Sadurní d'Anoia. SOLER, M. I REDONDO, S. (2000) 'Memòria dels treballs d'investigació arqueològica al Molí dels Monjos. Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès' Gelida.</p> | XII-XIII | Ha estat modificat diverses vegades: s.XIII, 1829, finals s. XIX, anys 30 del s. XX, 1999. | <p>Edifici que fou construït com a molí fariner. El cos principal és de planta quadrangular. Consta de dues plantes i soterrani. A la part occidental exterior es poden observar part de les rescloses i la bassa on s'acumulava l'aigua per a impulsar el molí. A l'interior es conserven els arcs diafragma que suporten el sistema de bigues. A la planta baixa és on hi hauria la sala de moles, de planta rectangular de 16 x 5,7 metres, amb volta gòtica construïda en dos tipus de material diferents: la part oriental amb carreus exquadrats (medievals) i la part occidental amb volta de canó pla de (finals del s.XIX). A la planta baixa, comunicant amb el soterrani hi ha una sèrie de forats que formaven part dels mecanismes de funcionament del molí, actualment es poden observar perquè hi ha un vidre que permet passar pel damunt i poder veure'ls a la vegada. Les façanes no són simètriques i estan fetes de mamposteria, excepte a la part soterrania que es pot observar a la cara sud del cos principal, amb les cantoneres de carreus de pedra calcària enquadrat. A la coberta hi ha coronaments de merlets de maó i a la façana lateral dos portals emmarcats en pedra amb arc de mig punt rebaixat. Les façanes d'un cos adossat utilitzen revestiments de fusta.</p> | 08251-47 | Els Monjos. c/Farigola nº 2-8 | <p>Tot i la possibilitat de que l'origen del molí pugui ser del segle X, la primera constància clara al registre arqueològic és del segle XIII, quan estaria format per un cos de planta baixa i una bassa a la part posterior una mica més elevada. Dins el mateix segle es remodelà i es va fer una terrassa sobre la volta gòtica i una torre quadrangular. Al 1829 s'edifiquen nous cossos a l'edifici. S'afegeix un nou espai adossat a la torre i per sobre de la sala de moles per a col·locar el mecanisme de roda vertical. A finals del s. XIX s'instal·la una farinera amb un canvi tecnològic. La volta gòtica es foradà per passar les canalitzacions per on passava el gra i la farina. En aquesta època s'anomena el Molí d'en Macià. Cap als anys 30 del segle XX es transformà en habitatge. Segons el registre de la propietat de 1941 es coneix com la casa Gran, possiblement un annex de la mateixa. A meitat del segle XX, l'edifici deixa d'estar habitat i passa a ser un magatzem vinícola. Es tancaren les escales que anaven al primer pis, es feren canals per al vi al mur est tot afectant als arcs medievals. Al 1999 l'Escola Taller municipal practica una remodelació i rehabilitació per a convertir el Molí en un espai d'equipament municipal i els seus voltants en jardí botànic.</p> | 41.3204200,1.6612600 | 387956 | 4575192 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78584-foto-08251-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78584-foto-08251-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78584-foto-08251-47-3.jpg | Física | Romànic|Gòtic|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 92|93|98|119|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 78597 | Capella de la Bleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-bleda | <p>AA.VV. (1992): 'Catalunya romànica. XIX Penedès i l'Anoia'. Ed. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. CATALÀ ROCA, P. (1971). Els castells catalans. Rafael Dalmau. Barcelona. CRUAÑES, E. (1980). Esglésies romàniques del Penedès. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. GAVIN I BARCELÓ, J.Mª. (1981): 'Inventari d'esglésies. Alt Penedès, Baix penedès i Garraf.' Vol.10. Ed. Artestudi. Barcelona. GIRONA, J.: (1980) 'Santa Margarida i els Monjos. Passeig per la nostra història.' Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. P.103. LLORACH I SANTÍS, S.(1984): 'El Penedès durant el període romànic'. Ed. Llorach. S. Sant Sadurní d'Anoia. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XII-XVII | Ha estat objectes de moltes remodelacions. Una d'elles gairebé fou total l'any 1683. | <p>Capella d'una sola nau quadrangular, ampliada al nord per una segona i capgirada en enderrocar-ne l'absis. S'allargà una nau a ponent per a la construcció d'un nou santuari. A una finestra de la cara sud hi ha gravada la data 1683 i hi ha adossats dos contraforts. A l'angle sud est sembla haver-hi hagut un presbiteri. Al mur sud hi ha vestigis de fonaments, segurament de l'edifici alt medieval. Presenta un campanar d'espadanya de dos arcs simètrics i un de petit per sobre que sosté una petita campana. La paret nord està compartida amb el cementiri que se li adossa. Davant de la porta hi ha un porxo en forma de glorieta amb tres arcs de mig punt. El principal és més gran que els dos laterals. Aquest porxo està coronat per una teulada a dos vessants i s'hi accedeix per tres petites escales de quatre graons, una per cada obertura. Les parets estan arrebossades amb ciment modern. A l'interior hi ha una pica baptismal i un sarcòfag medievals. La pica té forma troncocònica irregular, de parets llises sense motius ornamentals. Està feta sobre pedra calcària i té una alçada de 60 cm i un diàmetre de boca de 83 cm. El sarcòfag té una forma de paral·lelepípede de 105 x 50 cm de base i 48 cm d'alçada, amb una tapa de dos vessants. És llisa, amb unes motllures. El sarcòfag és un bloc calcari buit.</p> | 08251-6 | A l'extrem N del terme | <p>L'ermita és esmentada per primera vegada l'any 1032. Al segle XII era parròquia. Al 1247 estava unida al monestir de Sant Pere de Casserres del bisbat de Vic. A finals del segle XVI el papa Sixt V uneix l'església a la comunitat de Vilafranca. Es realitzà una reforma molt important el 1683, i al 1825 fou feta sufragària de Sant Genis de Pacs a la qual encara pertany.</p> | 41.3435600,1.6608500 | 387961 | 4577762 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78597-foto-08251-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78597-foto-08251-6-2.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | Als voltants de l'església hi ha restes òssies humanes, segurament provinents de remodelacions del cementiri. L'entorn està descuidat i amb deixalles. Proposat com a BCIL al Catàleg d'immobles de l'avanç del Pla General d'Ordenació Urbanística de Santa Margarida i els Monjos. La pica baptismal i el sarcòfag de l'interior de la capella estan fitxats pel Servei Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els números: 15947 (pica) i 15948 (sarcòfag). | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 78595 | Penafel / Penyafel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penafel-penyafel | <p>GIRONA GALIMANY, Jaume (1985). Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985. Sta. Margarida i els Monjos. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XIII-XVII | <p>Edifici de grans dimensions situat a pocs metres de la capella de la Mare de Déu de Penafel. És compost de planta baixa, un pis amb finestrals de pedra picada, i golfes sota coberta a quatre vessants. Una galeria d'arquets de mig punt ressegueix tot el perímetre de les golfes sota el ràfec. La façana presenta una composició asimètrica, amb un portal d'arc rebaixat i guardapols enmig, i una porta a la seva dreta oberta a mitja alçada. A sobre d'aquesta, hi ha una fornícula que conté una creu de pedra esculpida amb la Mare de Déu, on es pot llegir amb dificultat una data: 170?. Les cantonades de l'edifici estan fetes amb carreus escairats. L'edificació té alguns annexes amb entrada per un baluard. A la part de la façana que dóna a l'interior hi ha unes gàrgoles cilíndriques i de pedra.</p> | 08251-4 | El topònim de Penafel ja determina una zona de referència al municipi | <p>Documentalment, la casa s'esmenta el segle XIII (1226), tot i que en el segle XII (1131) s'esmenta el nom de 'Penna Fedel' en algun document.</p> | 41.3167500,1.6836500 | 389823 | 4574756 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78595-foto-08251-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78595-foto-08251-4-2.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 92|94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 1772 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||
| 78690 | Molí d'en Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-ferran | <p>'Programa de les Fires de Maig de Vilafranca 1968'. Vilafranca del Penedès.</p> | XIV | Enrunat i colmatat per deixalles i runa de la foneria. | <p>Recinte del qual queden tan sols a la vista restes de murs de mamposteria i part d'alguna volta de rajola, i un canal que formava part del mecanisme d'accionament del molí. Enrunat i colmatat per runa i deixalles de la foneria.</p> | 08251-108 | Puigdesser. Dins la propietat de l'antiga foneria de Puigdesser. | <p>Es documenta l'existència d'aquest molí des del segle XIV. Havia estat propietat de la Marquesa de Moja.</p> | 41.3388400,1.6613500 | 387995 | 4577237 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78690-foto-08251-108-1.jpg | Inexistent | Gòtic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 93 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 78596 | Castell de la Bleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-bleda | <p>CATALÀ ROCA, P. (1971). Els castells catalans. Rafael Dalmau. Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. VIRELLA, J. (1968): 'El castell de la Bleda' dins 'Butlletí excursionista Agrupació Atalaia.' Vilanova i la Geltrú.</p> | XII | rehabilitat al segle XX. | <p>Casa senyorial de planta quadrangular amb planta baixa, un pis i golfes amb cinc obertures: la central d'arc de mig punt i d'arc rebaixat les laterals. Les cantoneres son fetes amb carreus de pedra calcària i al capdamunt merlets de maó en forma esglaonada. Coberta a quatre vessants. Part de les façanes de la part nord i oest són construïdes amb grossos carreus de pedra. Davant la casa hi ha un gran baluard enjardinat i amb sectors d'horta, i una escalinata d'accés a la casa.</p> | 08251-5 | A l'extrem N del terme | <p>Documentada des de 1121 com a castell i molí de la Bleda al 'Liber Feudorum'. Al segle XII són esmentats diversos individus del llinatge Bleda, relacionats amb el 'castrum de Ipsa Bleda'. A principis del segle XVI la baronia de la Bleda pertanyia als Avinyó - Icard, alhora que titulaven senyors de la torre d'Enveja i castlans de Cubelles. Cap al 1606, la baronia de la Bleda va passar als Vilafranca - Sabastida i, més tard, als Grimau, als Fennández de Córdoba (Comtes de Torralba) al 1690 i als Salvador.</p> | 41.3444500,1.6611100 | 387984 | 4577860 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78596-foto-08251-5-1.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | El baluard està molt ben cuidat i la masia està recentment restaurada. | 93|94|96|98|116 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||
| 78619 | L'Abadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/labadal-0 | <p>GIRONA, Jaume (1985). Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985. Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1983) Fitxa de l'arxiu del Servei Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.</p> | XV-XVI | <p>Masia de planta irregular, conseqüència de juxtaposar diferents cossos al llarg de la seva història. Consta de planta baixa, primer pis, golfes i soterrani. L'edifici té una coberta a dos vessants amb barbacana i bigues de fusta. Les cantoneres són de blocs de pedra. Les façanes són de composició asimètrica. S'observen restes de contraforts. Alguns finestrals de la planta noble són emmarcats de pedra motllurada, altres finestrals tenen brancals, llindes i escopidors de pedra picada. A la façana de llevant hi destaquen una finestra geminada de pedra amb fust i capitell, i un contrafort que hi ha al mig. Davant la masia hi ha un espai enjardinat.</p> | 08251-28 | Zona del Castell - convent de Penyafort | <p>L'Abadal té els seu origen en un molí fariner que podria haver existit els segles XV o XVI. Alguns autors es remunten al s. XIV.</p> | 41.3076200,1.6578100 | 387645 | 4573775 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78619-foto-08251-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78619-foto-08251-28-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | El molí antic que està integrat a la masia està fitxat pel Servei Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb el nº 15894. | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,20 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/