Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78694 | Alzina de ca l'Ambornar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-lambornar | <p>Arbre de mides monumentals. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex), arbre vigorós de 15 metres o més d'alçària màxima; capçada espessa i escorça clivellada d'un bru fosc.</p> | 08251-112 | Masia de l'Ambornar. | 41.3110700,1.6734600 | 388961 | 4574138 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Tríade scp | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||||
| 78613 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-7 | XIX | Va ser restaurat i remodelat als anys 90 del segle XX. | <p>Edifici de planta baixa, primer pis i golfes. L'estructura està resolta amb tres crugies amb parets comunes i embigat de fusta. A la façana de la planta baixa hi ha una entrada principal amb un arc rebaixat de pedra, al costat esquerre hi ha una finestra amb el mateix tipus d'arc. Al costat dret hi ha una porta més petita que la central, però amb el mateix tipus d'arc. A la primera planta hi ha tres balcons amb una barana de ferro senzilla. A la del mig hi ha la data 1882. Les balconeres son adintellades emmarcades amb pedra. Les golfes presenten dues petites finestres quadrades voltades per motllures fetes amb morter que les superen en alçada a la part esquerra i un balcó a la dreta. Hi ha una motllura de pedra molt prima que separa visualment la planta baixa del primer pis. A l'arc de l'entrada principal s'hi poden observar unes lletres pintades formant la inscripció: 'CONSISTORIAL'. A dins de l'entrada hi ha un desnivell salvat per dos graons amb dues pilastres de secció quadrada que sostenen arcades que donen accés a l'escala. Tot al voltant de la paret de l'entrada hi ha un arrambador de rajoles ceràmiques policromes. Al costat de llevant hi ha un cos adossat de planta baixa i coberta plana amb accés des de la primera planta.</p> | 08251-22 | Els Monjos. c/ Sant Josep nº1 | <p>Antic edifici de l'Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos bastit, segons la data de la balconera, al 1882. Fou substituït al 1945 pel nou edifici situat a l'avinguda de Catalunya. Actualment s'ha convertit en la seu de la Biblioteca Municipal i del Casal de la Dona 'Dona al dia'.</p> | 41.3224100,1.6637000 | 388163 | 4575410 | 1882 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78613-foto-08251-22-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 102|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 78623 | Antics forns de Ciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-forns-de-ciment | XX | Hi ha signes evidents de degradació, enrunament d'alguns sostres i la vegetació ha envaït una bona part de l'espai. | <p>Conjunt d'edificacions destinades en el passat a la fabricació de ciment. Els edificis són de diversos pisos. A cada pis es disposen galeries de 'nínxols' amb obertures verticals rectangulars, acabades a la part superior amb un tipus d'arc semirebaixat fet de totxo. Les parts interiors dels nínxols, de diversos metres de profunditat, estan aixecades amb voltes de totxo semblants a la volta catalana. Els edificis estan construïts en pedra i totxo. L'edifici més gran (que és el que es pot observar millor, ja que la vegetació no ha envaït encara la part inferior com en el cas dels altres) destaca per la seva dimensió vertical i té un cos adossat a la part inferior, que és on es situen els forns.</p> | 08251-32 | Ca l'Ambornar | 41.3087900,1.6748600 | 389074 | 4573883 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78623-foto-08251-32-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 78662 | Aplec del Dilluns de Pasqua a Penyafel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-dilluns-de-pasqua-a-penyafel | <p>ARASA FERRER, JOSEP (1991) 'Aquell poble que el temps s'endugué.' Ed Comissió de festes Sta Margarida i els Monjos, Santa Margarida i els Monjos. GIRONA, J.: (1980) 'Santa Margarida i els Monjos. Passeig per la nostra història.' Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. P.93.</p> | <p>Tradicionalment Penyafel ha estat un lloc d'aplec de gent de Santa Margarida i els Monjos, Moja i Vilafranca. En l'actualitat el dilluns de Pasqua es manté com un aplec on s'hi donen cita veïns de Santa Margarida i els Monjos i Moja. Aquest dia la gent es troba, menja i hi passa el dia tot fent vida en comú, també s'hi canten Caramelles.</p> | 08251-80 | Penyafel. | <p>Tradicionalment s'havien fet tres processons al santuari de Nostra Senyora de Penyafel: el 25 de març (anunciació del Senyor), el dilluns de Pasqua i el 8 de setembre (festa de les Mare de Déu Trobades), als quals s'hi aplegaven gent de Vilafranca, Moja i Santa Margarida i els Monjos. D'aquestes tres processons o aplecs es conserva el de dilluns de Pasqua.</p> | 41.3210900,1.6628600 | 388091 | 4575264 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 78634 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-32 | XV-XXI | <p>En aquest fons documental s'hi poden trobar, per una banda, els fons de l'Ajuntament des de 1716 fins a l'actualitat. També hi ha el fons del jutjat de pau des de 1864 fins al 1956 (inclou capítols matrimonials de 1663 a 1727, testaments de 1418 a 1654...). I hi ha també altres documents procedents d'altres fons locals: reglaments de societats com 'La Juventud' de 1899 i d'altres, comptabilitat del lloc de la Bleda entre 1835 i 1845, documents de la secretaria conjunta entre Santa Margarida i els Monjos i Castellet i la Gornal de les respectives cambres agràries,... També hi ha documents d'altres ajuntaments: Sant Cugat Sesgarrigues, Vilafranca del Penedès, Castellet i la Gornal,... Tots del segle XX.</p> | 08251-43 | Els Monjos. Avinguda de Catalunya, 74 | <p>S'efectuaren diversos inventaris de l'arxiu l'any 1869, el 1905 i el 1913. La primera intervenció de catalogació es va dur a terme al 1988 a càrrec de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès de Vilafranca del Penedès. Arxiu catalogat segons el criteri de la Diputació de Barcelona entre el novembre de 2000 i maig de 2001 per l'arxiver David Lobato i Buil amb el programa amb base Acces: Oficina de patrimoni Cultural 'Ajuntament 7.0'</p> | 41.3210300,1.6626500 | 388073 | 4575258 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 94|98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 78585 | Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-24 | Caldria una catalogació amb criteris moderns | <p>L'arxiu compta amb un nombre important de documents, el qual és difícil de precisar ja que aquest fons no està catalogat. Per la mateixa raó, no se sap amb exactitud els tipus de documents que hi ha, a part dels documents propis de la parròquia (llibres de baptismes, matrimons...) Entre allò que s'ha pogut identificar, en destaquen alguns llibres que relaten els costums religiosos del poble.</p> | 08251-48 | Plaça de l'església (nucli dels Monjos) | 41.3199900,1.6624300 | 388053 | 4575143 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 78645 | Balmes de la Penya de l'Àliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-de-la-penya-de-laliga | <p>GIRÓ,P.: (1938) 'Quaderns de camp.' Vol.1, 1932-1945. (inèdit). RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. VIRELLA, J.: (1985) 'Torrelletes, La Casa Alta i el fondal de la Bovera.' Vint-i-dosena excursió a peu pel Penedès. Torrelletes 27 d'octubre 1985. IEP. (inèdit). VIRELLA, J.: (1978) 'Habitacles troglodítics.' dins 'Miscel·lània Penedesenca.' nºIII. IEP. Pp.270-272. VIRELLA, X.: (1978) 'Catàleg Arqueològic de Castellet i la Gornal' IEP, Pp84-88.</p> | X-XV | Retalls desgastats per l'erosió, ennegriment per fum. | <p>Cavitats poc profundes a la cinglera calcària de la part nord. S'hi localitzen quatre sectors de retalls. El primer es troba més cap a l'oest del conjunt i s'hi poden veure diferents retalls al terra per a recollir l'aigua que degota per les parets quan plou. També hi ha unes escales molt gastades que salven un desnivell de 2 a 3 metres i retalls a la paret natural. El segon dels sectors és el central. Al peu del cingle hi ha les impromtes d'un cobert. S'hi observen els encaixos de les bigues. Dues petites fornícules es troben per sota d'aquests forats i d'una línia incisa per sota de les bigues. Aquest sector tindria 4 metres de llarg per 3 metres d'alçada. Al terra hi ha retalls tapats per la vegetació i a la part oest hi ha sis graons excavats que pugen del terra fins a la línia de bigues, a 3'5 metres d'alçada, aproximadament. El tercer dels sectors està a un nivell més alt que els altres dos. En un espai de 19 a 20 metres hi ha fornícules, dipòsits excavats al terra, canals, forats de pal i dues línies superposades d'encaixos per a bigues,... Al terra hi ha una sitja de boca rectangular amb els angles arrodonits, amb un encaix per a col·locar-hi tapadora. L'últim dels sectors és a l'extrem est del cingle. Hi ha dos retalls fets a la paret, que tenen entre 1'9 m d'alçada i 1'5 d'amplada. La seva profunditat és escassa.</p> | 08251-63 | Fondal de la Pòpia. | <p>Pere Giró efectuà un sondeig arqueològic al 1938 sense obtenir-hi resultats. El nom de balmes de la Penya de l'Àliga ve donat perquè forma de la roca sembla la figura d'una àliga.</p> | 41.2897600,1.6688500 | 388539 | 4571778 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78645-foto-08251-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78645-foto-08251-63-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 78679 | Barraca de la font Encantada / Barraca de la Senabreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-font-encantada-barraca-de-la-senabreta | Es va reparant puntualment. Encimentada | <p>Cabana de planta exterior quadrada (2 m x 2 m) i interior circular, ubicada sobre el marge que divideix dues terrasses ocupades per vinya. La barraca va ser aixecada segons el tipus de construcció que es basa en la coberta en falsa cúpula, amb la col·locació de manera circular de lloses horitzontals, i en cada cercle concèntric es va reduint progressivament respecte les anteriors fins arribar a tancar la cúpula. Les pedres són de petites dimensions, irregulars, amb les cantonades amb pedres grans. La porta d'accés és petita, feta amb arc rodó de pedres irregulars. A la façana de llevant hi ha una petita obertura. La cabana ha estat arrebossada amb morter modern.</p> | 08251-97 | A les vinyes situades al sector nord-est de la Masia de Cal Pere Joan | 41.3014600,1.6688300 | 388557 | 4573077 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 78605 | Ca l'Aixelà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laixela | <p>GIRONA, Jaume (1985). Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985. Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. P.30. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XIX | <p>Masia de planta quadrangular a la que se li ha anat afegint diversos cossos. La coberta és a quatre aigües, amb una torratxa al centre. La obra és de totxo massís amb les cantonades de pedra. La façana principal dóna al sud. La distribució d'aquesta façana és simètrica amb tres parts separades per plaques de pedra alternades. Al centre portal amb arcada de mig punt a la planta baixa. Al primer pis balconera amb arc de mig punt i barana de ferro forjat. Al segon pis tres finestres amb arc de mig punt, la central és més alta que les altres dues. A cada costat de la part central, grans finestres adintellades amb reixa de ferro forjat a la planta baixa, finestres adintellades al primer pis i petita finestra quadrada. A l'extrem superior esquerre del cos principal hi ha un rellotge de sol. A la façana est també es distribueix simètricament combinant tres parts igual que la façana sud. L'única part diferent és la central que combina tres finestres de mig punt a la planta baixa, una galeria amb tres arcs de mig punt a la primera planta i tres finestres de mig punt, la del centre més alta, a la segona planta. Al costat oest i nord hi ha un seguit de cossos afegits, la casa dels masovers i noves sales menjadors del restaurant. Compta també amb un gran celler. Al davant de la façana sud hi ha una glorieta modernista de ferro forjat, ceràmiques modelades i esmaltades de diversos colors i vitralls. Dins el recinte del jardí de tipus romàntic, que està tancat per un mur perimetral hi ha la font de Ca l'Aixelà, dins una caseta. Aquesta font s'aprofita per a consum de la pròpia casa i es troba tancada. A l'altra banda de la casa s'ha construït recentment un annex destinat a menjador.</p> | 08251-14 | Camí de Cal Salines | <p>Fou dels primers assentaments residencials a la plana, al nord dels Monjos.</p> | 41.3353200,1.6618600 | 388031 | 4576845 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78605-foto-08251-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78605-foto-08251-14-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78646 | Ca l'Albornar / Ca l'Ambornar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalbornar-ca-lambornar | <p>ESTRADA, J.: (1969) 'Vias y poblados romanos en el área metropolitana de Barcelona.' Ed. Comissió d'Urbanisme de Barcelona B65, Barcelona. P.66. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès.</p> | VII - I aC | si existia un jaciment ibèric, en superfície no en queden restes visibles. | <p>Camp de conreu de vinya davant del mas Ambornar, on s'observen restes de ceràmica tipus vidrat i blau català.</p> | 08251-64 | Masia de ca l'Albornar | <p>Només hi ha la notícia de l'existència d'una estació ibèrica al llibre citat a la bibliografia de J. Estrada. Es realitzà una prospecció durant l'elaboració de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès que dóna com a resultat la troballa de restes ceràmiques escadusseres d'època ibèrica i d'època moderna.</p> | 41.3108500,1.6731900 | 388938 | 4574114 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78646-foto-08251-64-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 81|85|94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 78603 | Ca l'Ambornar / Mas de l'Albornar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lambornar-mas-de-lalbornar | <p>GIRONA GALIMANY, Jaume (1985). Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985. Sta. Margarida i els Monjos. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XVIII | <p>Edificació rural de planta quadrangular amb planta baixa, pis i golfes. El recinte és tancat amb un baluard de pedra i molts annexes (corrals, magatzems...). Hi destaquen els contraforts laterals i les cantonades amb carreus picats. Una de les portes d'entrada al recinte conserva una biga de fusta travessera amb la data 1769. En l'última ocupació de la casa, el cos principal va estar dividit en dos habitatges. A la façana principal totes les portes i finestres estan emmarcades en dovelles de pedra. Les finestres del primer pis tenen inscripcions, una amb la data de 1770 i unes lletres difícils d'interpretar. L'entrada de la planta baixa està coberta per una volta de maó manual o volta catalana. La part destinada al celler encara conserva un cargol de ferro de premsa. Davant de la façana hi ha una gran pedra rectangular perfectament escairada que podria haver estat el plat d'una premsa de vi.</p> | 08251-12 | El mateix topònim de l'Ambornar ja determina una zona de referència al municipi | 41.3112600,1.6726500 | 388893 | 4574160 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78603-foto-08251-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78603-foto-08251-12-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 78614 | Ca l'Antich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lantich-0 | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | En procés de rehabilitació i ampliació. | <p>Casa d'estil eclèctic de planta baixa i dos pisos. La porta principal és de forma quadrangular amb la part superior central formant un encaix i arquejada suaument. Les portes i finestres presenten una simetria perfecta a la façana, estan emmarcades per maons i decorades a la part superior amb una peça de ceràmica vidrada de color verd amb motius florals. Les finestres del primer pis tenen reixes de ferro. Els pisos estan separats per una cornisa petita de maons.</p> | 08251-23 | Els Monjos. c. Berenguer, 1 | 41.3205000,1.6642900 | 388209 | 4575197 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78614-foto-08251-23-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | El tercer pis d'aquest edifici ha estat aixecat recentment i en el moment de realitzar aquest inventari encara s'estaven realitzant actuacions al seu interior. | 102 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 78612 | Ca l'Àlvarez Cuevas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalvarez-cuevas | XIX | <p>Casa d'origen rural i jardí, amb dues façanes que donen a dos carrers diferents. A la façana de l'avda. Catalunya hi ha dues portes amb arcs rebaixats de pedra i totes les obertures emmarcades en pedra i disposades simètricament. L'altra façana té igualment una porta amb les mateixes característiques. A la primera planta destaca una galeria amb deu arcs de mig punt, per sobre d'ells unes obertures tipus 'ull de bou' s'obren a la paret en forma ovalada. A l'alçada de la teulada que tanca la galeria, apareixen unes gàrgoles amb la forma de caps de lleó. El cos principal de la casa té la teulada a doble vessant i tres finestres que no guarden simetria en el conjunt de la façana. A la part superior de la teulada, enmig de l'edifici, sobresurt una torratxa de planta quadrada. El perímetre de la casa i el jardí està tancat per un baluard. És destacable el jardí per la superfície que ocupa i per la quantitat d'arbres de grans proporcions que s'hi troben.</p> | 08251-21 | Els Monjos. Avda. Catalunya 87 | 41.3198300,1.6614700 | 387972 | 4575126 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78612-foto-08251-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78612-foto-08251-21-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 102|119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 78591 | Cal Claramunt / L'Aranya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-claramunt-laranya | <p>ESTRADA, J. : (1969) 'Vias y poblados romanos en el área metropolitana de Barcelona.' Ed. Comissió d'Urbanisme de Barcelona B65, Barcelona. P.66. GIRÓ, ROMEU, P.: (1950) 'Identificación de algunas vias romanas del Penedés.' dins 'Actas y comunicaciones de la 1ª asamblea Internacional de Investigadores del Panadés y conca d'Odena.' Martorell. GIRÓ, ROMEU, P: (Inèdit) 'Catálogo arqueológico del Panadés.' Museu de Vilafranca, Vilafranca del Penedès, fitxa nº55. GIRONA, J.: (1985) 'Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985'. Ed. Ajuntament de Snta. Margarida i els Monjos. Sta. Margarida i els Monjos. P.9. MAÑÉ GUILLAUMES, J.: (1988) 'Antistiana' dins 'Antistiana' nº1. La Ràpita, (Santa Margarida i els Monjos). Ed. Grup d'Estudis Rapitencs. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès.</p> | Desconeixem l'estat actual en no poder accedir-hi. | <p>Restes romanes conservades al soterrani de la casa de Cal Claramunt. Un mur de carreus i tègules.</p> | 08251-54 | Barriada de l'Aranya | <p>A una de les fitxes arqueològiques del Museu de Vilafranca, Pere Giró notificà la troballa, l'any 1948, al soterrani de la casa esmentada, d'un mur fet amb carreus de pedra i restes de tègula. Els membres de l'equip d'elaboració de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès (al 1990) especulen amb la possibilitat de que el mur documentat per Giró pogués ser medieval.</p> | 41.3036900,1.6429200 | 386392 | 4573359 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78591-foto-08251-54-1.jpg | Inexistent | Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | No hi podem accedir. | 83|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 78622 | Cal Pere Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-joan | <p>GIRONA GALIMANY, Jaume (1985). Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985. Sta. Margarida i els Monjos.</p> | Amenaça ruïna total. | <p>Masia amb un cos principal de planta quadrangular amb planta baixa, pis i golfes amb coberta a dos vessants. Hi ha un cos adossat a la façana principal. L'accés a l'edifici es fa per un baluard amb arc de mig punt dovellat. El finestral de la façana té els brancals, escopidor i llinda amb guardapols de pedra, amb festejadors a l'interior. A l'entrada hi ha dos arcs diafragma rebaixats de pedra. Encara s'hi poden observar el cargol de ferro d'una premsa i un cup, tot i que hi ha molta runa per terra. També hi destaca una màquina trepitjadora de fusta amb els corrons i volant de ferro que es troba en força bon estat. El sostre de la primera planta està sobreaixecat i els portals de les dependències que donen a la sala disposen d'arc conopial. Les cantoneres de l'edifici estan fetes amb carreus de pedra. Hi ha unes dates en dos punts de l'edifici: a les golfes l'any 1670 i a l'entrada en una rajola hi ha la inscripció de l'any 1882.</p> | 08251-31 | El topònim de Cal Pere Joan ja determina una zona de referència al municipi | 41.3030700,1.6640100 | 388156 | 4573262 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78622-foto-08251-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78622-foto-08251-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78622-foto-08251-31-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 78651 | Cal Xacó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xaco-2 | <p>RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès.</p> | VI-I aC | Desconeixem el grau d'afectació del jaciment. S'hauria d'efectuar una excavació arqueològica per poder-ho determinar. | <p>Vinyes i camps a 100 m al sud oest de la masia del mateix nom. Ocupa també una petita ondulació del terreny. Poques restes ceràmiques, molt rodades, d'època ibèrica.</p> | 08251-69 | Masia de Cal Xacó. | <p>El jaciment es va localitzar durant la prospecció efectuada per l'equip d'elaboració de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès l'any 1990.</p> | 41.3327100,1.6550600 | 387458 | 4576565 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78651-foto-08251-69-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 78590 | Camp d'aviació dels Monjos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-daviacio-dels-monjos | <p>ALMAGRO, M.; SERRA, C. i COLOMINAS, J. (1945): 'Carta Arqueológica de España, Barcelona.' Madrid. CSIC, Instituto Diego Velazquez. P.142. ESTRADA, J. (1969): ' Vias y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona.' Comisión de Urbanismo B65. Barcelona. P.66. GIRÓ, P. (1939) 'Quaderns de camp.' Vol.1, 1932-1945. (inèdit). GIRÓ, P. (1947) 'Los vestigios ibero-romanos de Santa Margarita y els Monjos'. Acción Católica. Vilafranca del Penedès: Suplemento de las Hojas Parroquiales, any VII, nº24. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. SOLÉ, J. (1948): 'Bisbal histórica. Resumen histórico del Panadés.' Tarragona. 2ª edició. P.108.</p> | IIIaC-IdC | Afectat per les tasques agrícoles i constructives. Per poder determinar el nivell exacte d'afectació s'hauria d'efectuar una excavació arqueològica. | <p>Restes situades a una zona ocupada en bona part per l'edifici de l'IES del Foix i edificis adjacents. També ocuparia part d'un camp erm, al costat de l'IES. La prospecció visual no ens ha permès localitzar cap resta arqueològica en aquest camp erm.</p> | 08251-53 | Els Monjos. Avinguda de Cal Rubió. | <p>L'any 1937 es va explanar la zona per a ubicar-hi un camp d'aviació per a l'exèrcit republicà en el context de la Guerra Civil Espanyola. Durant aquesta explanació es posaren al descobert restes d'un assentament romà que foren utilitzades per a l'explanació. Fins l'any 1939 Pere Giró no va anar-hi a inspeccionar la zona, que s'estava condicionant per a ús agrícola. Hi localitzà restes d'estructures i elements constructius. Al 1990, els membres del grup d'elaboració de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès van saber, per Josep Mestres Mercader, que en unes obres dutes a terme a les instal·lacions de l'empresa Sylvalac SA s'excavà un forat per instal·lar una sitja industrial i s'hi trobaren vuit o nou àmfores que el propietari de l'empresa s'endugué a la seva residència de Santander sense donar notícies a ningú. Totes les restes localitzades fan pensar en una gran i important vil·la romana, amb una opulenta part urbana i una extensa part rústica.</p> | 41.3221900,1.6581100 | 387695 | 4575393 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78590-foto-08251-53-1.jpg | Inexistent | Romà|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 83|98 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 78587 | Camí de les Masses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-masses | <p>GIRÓ, P. (1937) 'Quaderns de camp.' Vol.1, 1932-1945. (inèdit) RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès.</p> | <p>Jaciment situat en dos camps d'explotació agrícola a banda i banda del camí que condueix de la Ràpita a la masia de les Masses. En el moment de la prospecció visual realitzada no s'hi han apreciat elements en superfície.</p> | 08251-50 | Camí de les Masses | <p>El 1937, en Pere Giró hi va localitzar una sèrie de restes de fauna, concretament d'èquid, i d'ocre roig, que li feu pensar en un context neolític. Els autors de la Carta Arqueològica varen proposar la possibilitat que les restes fossin adscrites a l'edat del ferro o bé que estessin relacionades amb la propera vil·la romana de Santa Tecla - La Gravosa.</p> | 41.3096300,1.6527800 | 387227 | 4574005 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78587-foto-08251-50-1.jpg | Inexistent | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | Actualment l'espai delimitat com a jaciment arqueològic per la Carta Arqueològica ha estat afectat per les obres d'instal·lació del AVE. | 80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78638 | Can Brugal / Font de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-brugal-font-de-la-mata | <p>ESTRADA, J.: (1969) 'Vias y poblados romanos en el área metropolitana de Barcelona.' Ed. Comissió d'Urbanisme de Barcelona B65, Barcelona. P.66. GIRÓ, P.: (1948) 'Nuevos hallazgos en el Penedès.' dins 'Ampúrias' . vol. IX-X. P.266. GIRÓ, P.: (1965) 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares: Santa Margarita y els Monjos.' dins 'Ampúrias' vol. XXVI - XXVII. Barcelona. P.276. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès.</p> | IIIaC-IdC | No es pot determinar clarament per manca d'una excavació arqueològica però segur que està afectat per les tasques agrícoles. | <p>Camps a banda i banda del camí de can Brugal a Mas Ballestà. Un camp plantat d'oliveres i l'altre de vinya, en aquest segon, és on es localitzen els fragments ceràmics que identifiquen el jaciment com a un assentament d'època romano republicana amb reminiscències indígenes ibèriques.</p> | 08251-56 | Can Brugal. | <p>Als anys 30 del segle XX, Pere Giró, localitzà i identificà restes de ceràmica ibèrica. Amb motiu de l'elaboració de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès (1990) es varen localitzar diversos fragments ceràmics i d'eines de pedra que identificarien al jaciment com d'època romana republicana. Els materials estan dipositats al Museu de Vilafranca.</p> | 41.2969600,1.6514600 | 387095 | 4572600 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78638-foto-08251-56-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 81|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 78628 | Can Xacó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xaco-3 | <p>ARNABAT, Ramon (1993) 'La gent i el seu temps. Història de Santa Margarida i els Monjos. De la Filoxera a la Guerra Civil. 1890-1940.' Ed. Ajuntament de S.M. i els Monjos, Col·lecció: Quaderns de divulgació local. Nº5.</p> | XIX-XX | <p>Edifici aïllat que inclou dos habitatges d'origen rural i diversos coberts per a usos agrícoles i ramaders. El nucli més antic és l'edifici central, de planta rectangular, amb planta baixa i pis. La coberta és a dos vessants. L'edifici annex és de planta quadrada amb coberta a dos vessants, amb les cantonades superiors amb acròteres esglaonades. A la façana principal hi ha una barbacana de teules i biguetes. A la part del darrera hi ha un dipòsit d'aigua situat en una torre cilíndrica amb coberta cònica, coberta amb trencadís de rajoles esmaltades de diversos colors, coronament amb una pinya vidrada de color verd. La façana principal gairebé simètrica presenta un portal amb arc de mig punt dovellat, molt estret, al costat esquerre i al costat dret un portal més petit amb arc carpanell rebaixat, també dovellat amb pedra. Al primer pis dues finestres de tipus gòtic amb guardapols i llànties, possiblement d'origen neogòtic. Façana lateral amb tres finestrals de tipus neogòtic i està reforçada amb contraforts. Hi ha una barana de gelosia amb motius neogòtics a la part del darrera, entre el cos principal i el dipòsit de l'aigua. Al voltant hi ha una pineda amb pins alts.</p> | 08251-37 | Prop del barri de Cal Rubió | 41.3331600,1.6544300 | 387406 | 4576615 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78628-foto-08251-37-1.jpg | Inexistent | Historicista|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 116|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 78597 | Capella de la Bleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-bleda | <p>AA.VV. (1992): 'Catalunya romànica. XIX Penedès i l'Anoia'. Ed. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. CATALÀ ROCA, P. (1971). Els castells catalans. Rafael Dalmau. Barcelona. CRUAÑES, E. (1980). Esglésies romàniques del Penedès. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. GAVIN I BARCELÓ, J.Mª. (1981): 'Inventari d'esglésies. Alt Penedès, Baix penedès i Garraf.' Vol.10. Ed. Artestudi. Barcelona. GIRONA, J.: (1980) 'Santa Margarida i els Monjos. Passeig per la nostra història.' Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. P.103. LLORACH I SANTÍS, S.(1984): 'El Penedès durant el període romànic'. Ed. Llorach. S. Sant Sadurní d'Anoia. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XII-XVII | Ha estat objectes de moltes remodelacions. Una d'elles gairebé fou total l'any 1683. | <p>Capella d'una sola nau quadrangular, ampliada al nord per una segona i capgirada en enderrocar-ne l'absis. S'allargà una nau a ponent per a la construcció d'un nou santuari. A una finestra de la cara sud hi ha gravada la data 1683 i hi ha adossats dos contraforts. A l'angle sud est sembla haver-hi hagut un presbiteri. Al mur sud hi ha vestigis de fonaments, segurament de l'edifici alt medieval. Presenta un campanar d'espadanya de dos arcs simètrics i un de petit per sobre que sosté una petita campana. La paret nord està compartida amb el cementiri que se li adossa. Davant de la porta hi ha un porxo en forma de glorieta amb tres arcs de mig punt. El principal és més gran que els dos laterals. Aquest porxo està coronat per una teulada a dos vessants i s'hi accedeix per tres petites escales de quatre graons, una per cada obertura. Les parets estan arrebossades amb ciment modern. A l'interior hi ha una pica baptismal i un sarcòfag medievals. La pica té forma troncocònica irregular, de parets llises sense motius ornamentals. Està feta sobre pedra calcària i té una alçada de 60 cm i un diàmetre de boca de 83 cm. El sarcòfag té una forma de paral·lelepípede de 105 x 50 cm de base i 48 cm d'alçada, amb una tapa de dos vessants. És llisa, amb unes motllures. El sarcòfag és un bloc calcari buit.</p> | 08251-6 | A l'extrem N del terme | <p>L'ermita és esmentada per primera vegada l'any 1032. Al segle XII era parròquia. Al 1247 estava unida al monestir de Sant Pere de Casserres del bisbat de Vic. A finals del segle XVI el papa Sixt V uneix l'església a la comunitat de Vilafranca. Es realitzà una reforma molt important el 1683, i al 1825 fou feta sufragària de Sant Genis de Pacs a la qual encara pertany.</p> | 41.3435600,1.6608500 | 387961 | 4577762 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78597-foto-08251-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78597-foto-08251-6-2.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | Als voltants de l'església hi ha restes òssies humanes, segurament provinents de remodelacions del cementiri. L'entorn està descuidat i amb deixalles. Proposat com a BCIL al Catàleg d'immobles de l'avanç del Pla General d'Ordenació Urbanística de Santa Margarida i els Monjos. La pica baptismal i el sarcòfag de l'interior de la capella estan fitxats pel Servei Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els números: 15947 (pica) i 15948 (sarcòfag). | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 78666 | Capta de Sant Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capta-de-sant-nicolau | <p>ARASA FERRER, JOSEP (1991) 'Aquell poble que el temps s'endugué.' Ed Comissió de festes Sta Margarida i els Monjos, Santa Margarida i els Monjos.</p> | XX | <p>El dia de Sant Nicolau (6 de desembre), els nois que estudiaven feien una capta i a la tarda feien un berenar amb els diners recaptats. Als Monjos cantaven una cançó. Aquesta cançó tenia la següent lletra: 'Sant Nicolau / Bisbe de pau / panses i figues / nous i olives / i tot el que vulgueu / fora garrotades / del jutge de pau ! / virolet, Sant Pere, / virolet, Sant Pau / que veniu de Roma / i porteu corona / de Sant Nicolau. / Caritat senyora, / caritat si us plau, / doneu-nos la paga / i adéu siau. / Caritat ens han donat, / panses i figues (2) / caritat ens han donat, panses i figues i codonyat.' La cançó incorpora estrofes o fragments de nadales.</p> | 08251-84 | <p>Aquesta capta es realitzava als anys 60- 70 del segle XX.</p> | 41.3210900,1.6628600 | 388091 | 4575264 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | Ja no es realitza. | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 78667 | Capta de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capta-de-santa-llucia | <p>ARASA FERRER, JOSEP (1991) 'Aquell poble que el temps s'endugué.' Ed Comissió de festes Sta Margarida i els Monjos, Santa Margarida i els Monjos.</p> | XX | <p>La festivitat de Santa Llúcia (13 de desembre) les noies joves, que eren anomenades llucietes o llúcies, feien una capta. Aquesta capta seria l'equivalent a la capta de Sant Nicolau, feta, en aquest cas, per les noies. Mentre feien la capta cantaven una cançó: ' Santa Llúcia la bisbal / tretze dies, tretze dies, / Santa Llúcia, la bisbal, / tretze dies / d'aquí a Nadal. / De Nadal a Sant Ramon, / tretze dies i tots rodons. / Pasqual toca el timbal, / que són festes d'alegria, / Pasqual toca el timbal, / que són festes de Nadal.' La cançó incorpora estrofes o fragments de nadales. Si ens habitants de les cases no donaven res a les noies no paraven de fer enrenou al voltant de la casa fins que rebien un donatiu.</p> | 08251-85 | <p>Aquesta capta es realitzava als anys 60- 70 del segle XX.</p> | 41.3210900,1.6628600 | 388091 | 4575264 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | Ja no es realitza. | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 78593 | Capta de la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capta-de-la-confraria-de-la-mare-de-deu-dels-dolors | <p>ARASA FERRER, JOSEP (1991) 'Aquell poble que el temps s'endugué.' Ed Comissió de festes Sta. Margarida i els Monjos, Santa Margarida i els Monjos.</p> | XX | <p>Capta que es duia a terme als bateigs i els casaments per part de la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors: es passava una morratxa o càntir amb quatre brocs plena d'aigua de roses sobre una safata amb la imatge de la Mare de Déu de Fàtima. Els padrins o els nuvis perfumaven als convidats que posaven el seu donatiu a la safata.</p> | 08251-2 | 41.3210900,1.6628600 | 388091 | 4575264 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | Actualment no es realitza. | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||||
| 78661 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-41 | <p>ARASA FERRER, JOSEP (1991) 'Aquell poble que el temps s'endugué.' Ed Comissió de festes Sta Margarida i els Monjos, Santa Margarida i els Monjos. COL·LECTIU RIBAT (1999) 'Festa del Most de la Ràpita. El jove fruit de la vinya.' dins 'Quaderns de divulgació local nº8'. Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos.</p> | <p>Les Caramelles i el cant coral estan arrelats i en actiu al municipi gràcies a les corals 'l'Amistat' i la coral infantil 'la Bombeta Màgica' que el dissabte de Glòria, el diumenge de Pasqua i el dilluns de Pasqua florida canten a l'aplec de Penyafel.</p> | 08251-79 | 41.3210900,1.6628600 | 388091 | 4575264 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||||
| 78617 | Carrer de la Plata 10-12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-plata-10-12 | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>Es tracta de dues cases contigües d'una sola planta d'estil noucentista. Estan fetes de totxo vist. Disposen de tres obertures amb una simetria perfecta centrada en les portes d'entrada. Els totxos es disposen a la part superior de les finestres i de la porta en forma d'arc de mig punt. Les finestres estan enreixades. A la part baixa hi destaca un sòcol de pedra disposat irregularment. A meitat de la façana hi ha una sanefa decorada amb rajoles esmaltades amb motius geomètrics / vegetals de color blau i groc. Un fris de totxos divideix a la façana la balustrada de la resta de la façana. Actualment aquesta part de la façana està tapiada amb material modern i sobre una de les cases, la n. 12, s'ha fet una ampliació amb un segon pis que desvirtua la coherència arquitectònica del conjunt de l'edifici.</p> | 08251-26 | Els Monjos. Carrer de la Plata 10-12. | 41.3202500,1.6652700 | 388291 | 4575168 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78617-foto-08251-26-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 106 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 78652 | Carrerada de Sant Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-sant-domenec | <p>ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL, F. (1999). Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.</p> | La carrerada s'ha perdut en part i hi ha trams força desdibuixats. | <p>Camí per on el bestiar té dret de passar, i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. Antigament, la carrerarada passava prop de Santa Margarida, però la zona industrial n'ha fet desaparèixer una part. Actualment, aquesta carrerada comença realment a la Masia de l'Abadal. El camí ramader travessa el riu Foix i per una pista encimentada puja cap al convent de Sant Domènec. La carrerada segueix el mateix camí, passa per davant de la masia de Cal Noi, des d'on agafa un camí de terra que porta a la cruïlla amb un altre camí, el que puja a la Sanabra. El camí davalla per creuar el fondo de Borrelleres i torna a pujar, per passar pel davant de cal Brugal. A partir d'aquí, la carrerada avança recta enmig de vinyes i, per un camí no gaire definit, arriba al lloc conegut com els caus de cal Brugal. En arribar al camí que porta a cal Vicenç, la carrerada segueix cap a l'esquerra i, al cap de pocs metres, continua cap a la dreta pel costat de la rasa de cal Xeire. El camí ramader surt del municipi a la carretera de les Masuques, en direcció Castellet.</p> | 08251-70 | Travessa la zona sud del municipi. | 41.3075000,1.6582400 | 387681 | 4573762 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78652-foto-08251-70-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 78653 | Carrerada de ca l'Almirall de Puigdespí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-ca-lalmirall-de-puigdespi | <p>ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL, F. (1999). Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.</p> | Traçat modificat per l'autopista A-7 | <p>Camí per on el bestiar té dret de passar, i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. Aquesta carrerada comença fora del municipi (al Coll de Comallonga), però acaba a la Ràpita. El seu recorregut total és de 7,5 km. La carrerada, després d'arribar a la Múnia des del seu origen, travessa una plana immensa de vinya i tomba suaument a l'esquerra per arribar a la masia de Cal Favet. Per anar a la Ràpita, caldrà seguir el lateral de l'autopista, travessar-la pel pont i tornar a agafar el lateral a l'esquerra i el camí a l'esquerra. Per sota la variant, i després de travessar el torrent de la Bruixa, la carrerada puja cap al barri de Sardinyola i, més enllà, cap a la Ràpita.</p> | 08251-71 | Sardinyola, la Ràpita. | 41.3124500,1.6467100 | 386724 | 4574326 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78653-foto-08251-71-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 78655 | Carrerada del Corral de Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-del-corral-de-muntanya | <p>ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL, F. (1999). Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.</p> | el tram del municipi està arranjat parcialment. | <p>Camí per on el bestiar té dret a passar i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància que segueix la carena amb vistes a la plana penedesenca. En origen aquesta carrerada unia Castellet amb Olesa, actualment es conserva el tram entre Castellet i el Coll Blanc o Marge Llarg de Torrelletes. El tram que afecta al municipi de Santa Margarida i els Monjos transcorre per la carena de la Pòpia, per sobre el fondal de Borrelleres fins al turó de la Sanabra des d'on es gira cap a la masia de la Sanabra i els Monjos. Un altre tram segueix cap al turó de les Tres Partions entre Castellet i la Gornal, Olèrdola i Canyelles.</p> | 08251-73 | 41.2905600,1.6664700 | 388341 | 4571870 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78655-foto-08251-73-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 78654 | Carrerada del barranc de la Sanabra / Carrerada de la Bisbal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-del-barranc-de-la-sanabra-carrerada-de-la-bisbal | <p>ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL, F. (1999). Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.</p> | La carrerada ha estat tallada per la construcció de la nova variant dels Monjos - Vilafranca. | <p>Camí per on el bestiar té dret de passar, i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. Aquesta carrerada comença a la Plana Morta i arriba fins a la Masia Papiol, important cruïlla de camins, passant per la Ràpita. El seu recorregut total pel municipi és de 9 km. Des de la Plana Morta, dalt el cim del Vèrtex de la Sanabra, en surt un camí poc evident que davalla, per un llom ample, cap a la masia de la Sanabra. La carrerada discorre entre el fondo de Borrelleres (a l'esquerra) i el fondo de la font de Sant Llorenç (a la dreta). El camí passa a fregar l'ermita i la masia de la Sanabra i segueix pel camí encimentat fins ajuntar-se amb la carrerada de Sant Domènec, que pren cap a la dreta fins a tocar la paret del castell convent de Penyafort. En aquest punt, la carrerada gira a mà esquerra per baixar a travessar a gual el riu Foix. A l'altra banda, en arribar a una cruïlla, el camí segueix cap a la dreta en direcció a la Clota que deixem ben aviat per decantar-nos per un petit camí que surt a mà esquerra. Fregant les parets de les ruïnes de Santa Tecla, el camí acaba travessant la via del tren i entra a la Ràpita pel carrer dels patis. La carrerada - avui dia desdibuixada - travessava la N-340 i el bell mig d'on avui hi ha el camp de futbol. Més enllà la carrerada segueix cap a la Tallada, baixa en fort pendent cap el torrent de la Bruixa, on creua el límit municipal de Sta. Margarida i els Monjos. Després de sortir del municipi, la carrerada es veu tallada per la variant de la N-340, de recent construcció. A l'altra banda, la carrerada segueix el seu curs en direcció a la masia del Papiol.</p> | 08251-72 | Travessa la zona sud del municipi. | 41.2984100,1.6609700 | 387894 | 4572749 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78654-foto-08251-72-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 78611 | Casa Bolet / Avinguda Catalunya 16-18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bolet-avinguda-catalunya-16-18 | <p>MALLART I RAVENTÓS, Lurdes (1983) 'Santiago Güell i Grau, arquitecte vilafranquí, la seva obra 1892 / 1920.' Ed. Lurdes Mallart, Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986).' Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès'. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>Edifici noucentista amb elements clars del modernisme goticitzant. Es compon de planta baixa i dos pisos. La façana és perfectament simètrica a partir d'un cos sobresortint central, el qual està sustentat per columnes que s'aprofiten per ubicar dos balcons, al primer i segon pis. La planta baixa destaca per tenir les obertures fetes amb arcs de mig punt, mentre que al primer pis les obertures són amb arc apuntat. Als extrems hi ha dos balcons semicirculars. El pis superior presenta obertures quadrades sense arcs ni decoració. A la part superior hi ha una sèrie de mènsules senzilles, als extrems hi ha dos elements amb obertures d'espitlleres que sobresurten del cos principal. Per rematar la façana hi ha una teuladeta decorada amb una bola de formigó decorada amb motius vegetals.</p> | 08251-20 | Els Monjos. Avda.de Catalunya 16-18 | <p>Projectada per l'arquitecte vilafranquí Santiago Güell i Grau el 12 de gener de 1925</p> | 41.3224200,1.6648300 | 388258 | 4575410 | 1925 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78611-foto-08251-20-1.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Santiago Güell i Grau | 105|106|116 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 78608 | Casa Carbonell / Avinguda Catalunya 34-36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carbonell-avinguda-catalunya-34-36 | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>Edifici funcionalista de planta baixa i 2 pisos. A la planta baixa s'obren tres portals quadrats, el revestiment de les parets està fet de morter de calç simulant carreus encoixinats irregulars. Al primer pis hi ha un balcó que ocupa tota la façana principal, amb barana de ferro decorada amb motius florals. Tres portes emmarcades en pedra es disposen simètricament. Igualment, al pis superior s'obren tres portes més, cadascuna amb un balcó individual de les mateixes característiques que el de la segona planta. A la paret lateral no hi ha balcons, però les finestres estan decorades amb motllures de guix amb decoració geomètrica. La paret del segon i tercer pis està treballada simulant carreus rectangulars repicats. A la part superior de l'edifici la teulada sobresurt a manera de cornisa decorada amb mènsules motllurades. Una balustrada feta de peces d'obra disposades regularment coronen el perímetre de l'edifici a la teulada.</p> | 08251-17 | Els Monjos. Avda. de Catalunya, 34-36 | 41.3220900,1.6643500 | 388217 | 4575373 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78608-foto-08251-17-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 102 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 78609 | Casa Casaler / Avinguda Catalunya 8-10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-casaler-avinguda-catalunya-8-10 | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>Casa i pati d'estil noucentista. En principi és una casa entre mitgeres, però s'escapa en part d'aquesta tipologia en tenir un pati lateral. El cos central de l'edifici presenta totes les obertures (portes i finestres) motllurades i amb arcs de mig punt. Hi ha un gran finestral dividit per dos mainells. Al primer pis hi ha un balcó de barana de ferro. En destaca el sòcol de rajola esmaltada en blau, blans i groc. Les portes que donen al balcó estan decorades a la part superior amb rajoles del mateix tipus, les quals formen un triangle. La part superior de l'edifici es tanca a partir d'una cornisa disposada per totes les façanes, que dóna lloc a una paret que acaba irregularment i on les corbes predominen sobre la recta, d'una manera simètrica. Dues baranes de ferro i dues boles amb decoració de corona floral tanquen la façana principal. A l'esquerra del cos central descrit, hi ha un jardí amb dos grans palmeres. S'hi accedeix a través d'una porta de ferro. La tanca està decorada amb rajoles esmaltades blaves i blanques. A l'interior del pati una part porxada, sustentada amb dues pilastres, serveix d'entrada a la casa. A la part dreta del cos central hi ha un annex que segueix la tònica de la façana principal.</p> | 08251-18 | Els Monjos. Avda. de Catalunya 8-10 | 41.3228700,1.6655500 | 388319 | 4575459 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78609-foto-08251-18-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 106 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 78615 | Casa F. Romanos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-f-romanos | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>Casa de planta baixa amb elements estètics d'influència modernista i noucentista. De la seva façana en destaquen els següents elements, de baix a dalt: un sòcol de pedres disposades irregularment acabat amb una filera de rajoles marrons i verdes decorades amb motius vegetals. Al centre s'obre una porta emmarcada amb maons i decorada a la part superior amb rajoles esmaltades blanques, decorades amb motius geomètrics verds. Situades simètricament, a banda i banda s'obren dues finestres amb reixes de ferro i decoració idèntica a la de la porta. A la part superior de la façana, és destacable el ràfec de peces de maons que formen petites ondulacions / arcs. Es disposen en doble filera. Remata la composició una teuladeta molt inclinada. Es tracta d'una doble filera de teules pintada de color verd. A les cantonades de la casa hi ha uns blocs de pedra que imiten blocs encoixinats picats.</p> | 08251-24 | Els Monjos. Pl. Sant Pere 4. | 41.3216600,1.6635700 | 388151 | 4575327 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78615-foto-08251-24-1.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Paleta Sr. Bolet | 105|106|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78610 | Casa Gimeno / Avinguda Catalunya 30-32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-gimeno-avinguda-catalunya-30-32 | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). 'Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès'. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | desdibuixat i descoloriment dels esgrafiats. | <p>Edifici de caire modernista compost de dos cossos amb accessos independents de planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal ha estat modificada i presenta una part amb arrebossat modern i pèrdua d'elements decoratius originals. L'altre meitat ha conservat un portal amb arcada trilobulada i una porta amb motllures decorada amb motius vegetals. Al primer pis quatre portes decorades de la mateixa manera s'obren a una balconada que ocupa tota la façana. En aquest pis s'observa la façana treballada amb un esgrafiat amb motius vegetals i el fons de color blau (s'està perdent). A sobre de les finestres, es disposen simètricament quatre obertures en forma de llaçada amb tres forats cadascuna cobertes per rajoles esmaltades de color verd. Entre aquestes obertures hi ha esgrafiats que representen gerres amb flors. La part superior està definida per una sèrie d'elements ondulats i elevats sobre les obertures.</p> | 08251-19 | Els Monjos. Avda. de Catalunya 30-32 | 41.3221700,1.6645400 | 388233 | 4575382 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78610-foto-08251-19-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 105 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78626 | Casa Torner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-torner | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | humitat prop del ràfec. | <p>Edifici entre mitgeres dedicat a habitatges. La façana és simple. La composició és assimètrica a la planta baixa, on a l'esquerra hi ha un portal alt, amb arc rebaixat rematat amb maó, i a la dreta una doble finestra amb doble arc rebaixat del mateix tipus que el portal, amb unes baranes de ferro tornejat. Al primer pis, dues balconades amb arc rebaixat rematat amb maó i baranes de ferro tornejat. La balustrada està feta per tres pilars d'obra rematats amb una decoració de trencadís de rajola esmaltada de colors, balustres de peces ceràmiques i un fris i ràfec de rajoles vidrades verdes i ocres.</p> | 08251-35 | Els Monjos. Av/ Catalunya nº28 | 41.3222900,1.6647200 | 388248 | 4575395 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78626-foto-08251-35-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 102 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78616 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-9 | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>Edifici públic que consta de tres cossos i dos annexes laterals. La distribució de la façana principal és simètrica a partir d'un cos central de major alçada i els dos cossos laterals més baixos. El cos central presenta una entrada porxada amb tres arcs, sustentats per tres pilastres de secció quadrada. Al primer pis hi destaca una balconada i uns llums, tot de ferro forjat. En aquest nivell s'obren tres portes iguals, emmarcades amb pedra i de mida considerable. Al segon pis són tres les finestres que donen a la façana. El pis superior està separat per un conjunt de rajoles esmaltades on es llegeix 'Casa de la Vila' amb l'escut de Catalunya. Hi destaquen tres parells de finestres, disposades de dos en dos, dividides per un mainell de secció quadrada i acabades amb arcs de mig punt. La teulada de tot l'edifici sobresurt i cobreix una sèrie de mènsules motllurades. Els cossos laterals no tenen cap element destacable. Tres fileres de finestres, situades en perfecta simetria i emmarcades amb pedra, defineixen tota la façana. Els annexes a banda i banda no tenen un valor arquitectònic 'interès i semblen haver-se afegit en moments posteriors al de l'edificació de l'edifici principal.</p> | 08251-25 | Els Monjos. Avinguda de Catalunya, 74 | 41.3211000,1.6628800 | 388092 | 4575265 | 1945 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78616-foto-08251-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78616-foto-08251-25-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | Fèlix Mestre Gala | 106|120|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 78702 | Cases de l'avinguda Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-lavinguda-penedes | XIX-XX | <p>Cases entre mitgeres amb planta baixa i primer pis i algunes amb golfes. Les cobertes són a dues vessants. Les façanes mantenen una uniformitat que fan del carrer una unitat de composició i dimensions.</p> | 08251-120 | La Ràpita. Avda/ Penedès. | 41.3082000,1.6461800 | 386672 | 4573855 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78702-foto-08251-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78702-foto-08251-120-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 102|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 78631 | Cases del nucli antic de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-nucli-antic-de-santa-margarida | <p>AA.VV. (1992): 'Catalunya romànica. XIX Penedès i l'Anoia'. Ed. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. P189-193. GIRONA, J.: (1980) 'Santa Margarida i els Monjos. Passeig per la nostra història.' Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. PUIGCORBÉ, Ramon (1987). Toponimia penedesenca. Assaig etimològic. Vol I. Alt Penedès. Ed. IEP. Sant Sadurní d'Anoia. P.131.</p> | XIV | esquerdes, brutícia, teulades en mal estat. | <p>Conjunt d'edificacions destinades a habitatges i usos complementaris amb espais lliures o patis a la part posterior. Una de les edificacions fa cantonada amb planta baixa, un espai porxat amb una columna de tambors de pedra de secció circular i capitell quadrangular. La porta d'entrada té brancals i arc rebaixat de pedra. Les obertures són adintellades i petites i hi ha una balconera ampliada amb balcó ampitat. La planta pis és coberta per una teulada a dos vessants. L'altra construcció consta de planta baixa, un pis i planta sotacoberta amb teulada a dos vessants amb un important ràfec, obertures allindades de dimensions més grans que la primera, una de les quals té brancals i llinda de pedra motllurada. Les obertures de sotacoberta són d'arc de mig punt. El conjunt manté una estructura d'aspecte medieval amb els porxos, els ràfecs de coberta i els patis.</p> | 08251-40 | Santa Margarida | <p>El nucli de població s'esmenta als documents al segle XIV però el lloc ja és esmentat a documents del segle X.</p> | 41.3132000,1.6668600 | 388412 | 4574383 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78631-foto-08251-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78631-foto-08251-40-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 78635 | Castell - Convent de Penyafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-convent-de-penyafort | <p>Oficina de Patrimoni Cultural (2000), Castell de Penyafort. Sta. Margarida i els Monjos. Diputació de Barcelona. Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. GIRONA GALIMANY, Jaume (1985). Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985. Sta. Margarida i els Monjos.</p> | XII-XVII | en procés de rehabilitació. | <p>Complex arquitectònic que integra construccions de diferents èpoques, des de l'edat mitjana fins l'actualitat. Entre les edificacions medievals destaca una torre (de 5,6 m de diàmetre i parets de més d'1,5 m de gruix), amb una petita sala circular a l'interior; dues petites sales corbades perimetrals a la torre, comunicades amb portes de mig punt d'estil romànic; una sala absidial possiblement emprada com a baptisteri i que conserva pintures murals d'interès; l'atri de l'església, una sala rectangular que està decorada també amb pintures murals i inclou una volta d'aresta gòtica amb una clau que mostra les armes dels Espuny (senyors del castell a les darreries de l'edat mitjana i fins al segle XVII); i una sala amb una escala que condueix a la part residencial. L'església és d'una sola nau, coberta amb volta d'aresta amb arcs torals, amb absis rectangular i cripta funerària accessible. La decoració és molt senzilla, amb una gran motllura a la imposta de la volta, finestres cegues i lesenes que continuen fins a terra els arcs torals. L'amplada aparent es veu incrementada per sis capelles a cada costat, que ocupen els espais lliures entre els contraforts de la volta. Al costat de l'epístola del presbiteri hi ha la sagristia. En la primera i la tercera capelles del costat de l'evangeli hi ha portes que comuniquen amb el pati interior del conjunt, i a les capelles dels peus portes que duen a sales annexes. Als peus de la nau hi ha un gran cor de fusta, amb accés des de la mateixa església i des de la torre rodona. A ambdós costats, damunt la sagristia i les capelles laterals, i a nivell del cor, hi ha dues fileres de petites habitacions. Darrera de l'absis de l'església hi ha un edifici de planta rectangular i dos pisos. La planta baixa de la resta de l'edifici té forma de L. L'ala que queda al cos principal de l'edifici, està força compartimentada. L'ala de ponent compta amb una gran nau que en origen era destinada a celler. A la porta, enconat, hi ha un cartell que es data a l'any 1693. A l'extrem del celler hi ha una altra edificació de dues plantes rectangulars, amb accés també des de l'exterior. La planta residencial ha estat en ús fins a l'actualitat. La primera planta ocupa dues ales de l'edifici, amb un total de vint-i-tres espais, sense comptar els passadissos. Tres són cuines que encara conserven els fogons de carbó, i hi ha quatre banys. Dos espais més es troben dins les edificacions medievals de la torre rodona, i comuniquen amb el cor de l'església. De cara al pati interior, hi ha una gran sala-menjador, i una altra sala habilitada com a menjador situada prop de l'angle nord-occidental del conjunt. Hi ha setze dormitoris, dos conserven l'estructura de cambra i alcova. Tots donen a l'exterior, amb finestra o balcó, i la major part estan coberts per voltes catalanes rebaixades, que els donen una presència imponent. Prop del menjador hi ha un gran terrat, que permet accedir a una sala, aïllada de la resta, que es troba en mal estat de conservació. Damunt de les ales residencials hi ha les golfes, on es pot observar la cara interna de les voltes que cobreixen els passadissos i les habitacions, així com les encavallades de fusta. Estan il·luminades per finestres arran de terra. Damunt l'angle de les dues naus hi ha un gran mirador amb tres arcades a cada costat curt i cinc als costats llargs. Bona part de les arcades estan tapiades. A ponent, hi ha un cos annex. Es tracta d'una porxada parcialment tapiada, amb grans arcs de mig punt de més de tres metres de llum, que donen al jardí. L'edifici compta amb dos grans jardins. Un ocupa l'espai central i l'altre queda al costat de ponent. Aquest últim inclou una avinguda envoltada de xiprers que mena fins a la bassa. Al costat de la bassa hi ha un gran pou de planta ovalada, creuat per una arcada d'origen molt probablement medieval. Per últim, a una certa distància a ponent del conjunt edificat hi ha la torre d'un antic molí de vent i les ruïnes d'un altre edifici.</p> | 08251-44 | Castell - convent de Penyafort. | <p>La part més antiga d'aquest conjunt arquitectònic, és el que queda de la casa natal de Raimon Penyafort (1175 / 1185 - 1275), una petita fortificació depenent del castell d'Olèrdola. La majoria d'edificis que es conserven es van construir després de la canonització el sant. L'any 1602 començarem les obres de construcció del convent dominicà de Penyafort, amb una església de dimensions considerables i dues ales de planta rectangular, amb la planta baixa destinada a usos agrícoles i el pis a espais residencials. El 1707 es construí el portal de l'església, que tenia un gran retaule que va ser robat el 1815. L'any 1835 el castell-convent va ser desamortitzat i passà a mans privades. A les darreries del segle XIX pertanyia a l'enginyer Puig i Llagostera, que va renovar l'edifici i l'adaptà com a mansió senyorial. L'any 1936 l'església va ser saquejada i se'n van cremar les relíquies que conservava. Aleshores va ser transformada en presó per a captius de guerra, mentre els propietaris i els masovers seguien emprant la part residencial. Després d'un període de deteriorament i successius canvis de mans, el conjunt va ser adquirit l'any 1980 per la senyora Gallemí. El conjunt va ser declarats el 8 de gener de 1988 Bé d'Interès Cultural, amb la categoria de Monument Nacional. L'any 1997 es creà l'Associació d'Amics del Castell de Penyafort, amb la finalitat de vetllar per la conservació física i els usos socials del castell. L'any 2002, l'ajuntament de Sta. Margarida i els Monjos adquireix el castell - convent</p> | 41.3064900,1.6583200 | 387686 | 4573649 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78635-foto-08251-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78635-foto-08251-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78635-foto-08251-44-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Historicista|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 92|93|94|95|96|98|99|116|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||
| 78596 | Castell de la Bleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-bleda | <p>CATALÀ ROCA, P. (1971). Els castells catalans. Rafael Dalmau. Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. VIRELLA, J. (1968): 'El castell de la Bleda' dins 'Butlletí excursionista Agrupació Atalaia.' Vilanova i la Geltrú.</p> | XII | rehabilitat al segle XX. | <p>Casa senyorial de planta quadrangular amb planta baixa, un pis i golfes amb cinc obertures: la central d'arc de mig punt i d'arc rebaixat les laterals. Les cantoneres son fetes amb carreus de pedra calcària i al capdamunt merlets de maó en forma esglaonada. Coberta a quatre vessants. Part de les façanes de la part nord i oest són construïdes amb grossos carreus de pedra. Davant la casa hi ha un gran baluard enjardinat i amb sectors d'horta, i una escalinata d'accés a la casa.</p> | 08251-5 | A l'extrem N del terme | <p>Documentada des de 1121 com a castell i molí de la Bleda al 'Liber Feudorum'. Al segle XII són esmentats diversos individus del llinatge Bleda, relacionats amb el 'castrum de Ipsa Bleda'. A principis del segle XVI la baronia de la Bleda pertanyia als Avinyó - Icard, alhora que titulaven senyors de la torre d'Enveja i castlans de Cubelles. Cap al 1606, la baronia de la Bleda va passar als Vilafranca - Sabastida i, més tard, als Grimau, als Fennández de Córdoba (Comtes de Torralba) al 1690 i als Salvador.</p> | 41.3444500,1.6611100 | 387984 | 4577860 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78596-foto-08251-5-1.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | El baluard està molt ben cuidat i la masia està recentment restaurada. | 93|94|96|98|116 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||
| 78641 | Castell i ermita de la Bleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-i-ermita-de-la-bleda | <p>ALMAGRO, M.; SERRA,C. i COLOMINAS, J. (1945): 'Carta Arqueológica de España, Barcelona.' Madrid. CSIC, Instituto Diego Velazquez. P.227. ESTRADA, J.: (1969) 'Vias y poblados romanos en el área metropolitana de Barcelona.' Ed. Comissió d'Urbanisme de Barcelona B65, Barcelona. P.66. GIRÓ, P.: (1937) 'Quaderns de camp.' Vol.1, 1932-1945. (inèdit). GIRÓ, P.: (1965) 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares: Santa Margarita y els Monjos.' dins 'Ampúrias' vol. XXVI - XXVII. Barcelona. P.274. GIRÓ, P.: (1961) 'Quaderns de camp.' Vol.7, 1960-1964. (inèdit). GIRÓ, P.: (1961) 'Villa romana de la Bleda' Arxiu Pere Giró- Museu de Vilafranca. Carpetes grogues, 'Vila romana de la Bleda'. (inèdit). GIRONA, J.: (1985) 'Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985'. Ed. Ajuntament de Snta. Margarida i els Monjos. Sta. Margarida i els Monjos. P.9. GORGES, J.G.: (1979) 'Les villas hispano - romaines. Inventaire et problematique archeologique. Publication du Centre Pierre Paris, nº4. Paris. LLORAC, S.: (1989) 'Sant Martí Sarroca.Pòsit del temps.' Ed. Ajuntament de Sant Martí Sarroca. Sant Martí Sarroca. P.88. RAURET, A.M.: (1963) 'El proceso de la primitiva población del Penedés.' Memòria de grau de Llicenciat. Universitat de Barcelona, Barcelona. Pp.186-187. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès.</p> | IIaC-IIIdC | No es pot determinar clarament per manca d'una excavació arqueològica però és possible que estigui afectat per les tasques agrícoles. | <p>Camps de conreu amb ceràmica dispersa. Tres sectors formen el jaciment. Sector A: a una vinya al marge dret, nord, del camí terrer. Sector B: concentració al voltant d'un pi al costat sud - oest de la vinya del marge sud del camí, a tocar amb el llit del riu Foix. El sector C: a uns 240 metres de l'entrada del camí. S'identifiquen restes d'estructures conservades i visibles des del marge nord.</p> | 08251-59 | Barriada de La Bleda. | <p>Als anys 30 del segle XX es documenten les primeres troballes de material ceràmic ibèric i romà. Al 4 de novembre de 1961 va ser notificat a Pere Giró i Romeu una nova troballa pel propietari de la finca: Agapito Elias. Es localitzaren pedres corresponents a fonamentacions, tègules, ímbrex, un paviment de signinum, dòlia, un molí de pedra volcànica i un peu d'ara. Giró i altres autors la dataren del s.IV dC. Per la manca d'aparició de ceràmica sigillata. S'hi localitzà també un moneda, un As de Baetulo.</p> | 41.3425400,1.6597200 | 387865 | 4577650 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78641-foto-08251-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78641-foto-08251-59-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Hi ha materials al Museu de Vilafranca, que van ser recollits durant l'elaboració de la Carta Arqueològica. La resta de materials no se sap on són. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 78621 | Corral d'Espitlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-despitlles | enrunament de la teulada i les parets. | <p>Edifici de planta baixa enrunat de planta quadrangular de aproximadament 150 m2 amb tres divisions internes de grans dimensions. Sòcol de mamposteria i alçat de tàpia. Els angles estan fets amb carreus esquadrats i l'entaulament era a dos vessants amb bigues de fusta. La porta principal, que està desplaçada, té els marcs de pedra tallada i el dintell de fusta. Per sobre d'aquesta porta hi ha els forats de biga que servirien per a fer un porxo.</p> | 08251-30 | Caseriu d'Espitlles. | 41.3161400,1.6763900 | 389215 | 4574697 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Tant per la posició de la porta com pel tipus de divisions internes i el que sembla la manca de finestres, es deuria tractar d'un corral. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 78644 | Cova Fàbrica 'Ciments Freixa' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-fabrica-ciments-freixa | <p>GIRÓ,P.: (1965) 'Quaderns de camp.' Vol.8, 1964-1969. (inèdit). RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès.</p> | la zona on hi haurien restes ha desaparegut. | <p>Cova seccionada per un camí de servei de l'empresa UNILAND. La zona presenta un aspecte geomorfològic original, petits entrants al massís calcari, balmes i petites cavitats.</p> | 08251-62 | Zona d'explotació de la fàbrica UNILAND. | <p>L'any 1965 hi aparegueren restes humanes, sense cap element ceràmic associat, en una cova que va quedar seccionada per les obres de construcció d'una carretera des de la fàbrica de ciments 'Freixa' (actual UNILAND) fins a les pedreres. Les restes òssies es dipositaren al fossar comú del cementiri de Santa Margarida i els Monjos.</p> | 41.3070500,1.6761600 | 389180 | 4573689 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | No queden restes visibles. | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 78639 | Cova de la font de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-font-de-sant-llorenc | <p>ALMAGRO, M., SERRA, J. I COLOMINAS, J. : (1945) 'Carta arqueológica de España. Barcelona.' C.S.I.C. Madrid, p.142. FERRER, A. I GIRÓ, P.: (1943) 'La colección prehistórica del Museu de Vilafranca del Penedés.' dins 'Ampúrias' . vol. V. P.190. GIRÓ, P.: (1948) 'Nuevos hallazgos en el Penedès.' dins 'Ampúrias' . vol. IX-X. P.262. GIRONA, J.: (1985) 'Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985'. Ed. Ajuntament de Snta. Margarida i els Monjos. Sta. Margarida i els Monjos. P.7 PINTA, J. LL.: 'Repertori de cavitats d'interès arqueològic de la provincia de Barcelona. Els monjos.' dis 'Exploracions' (Espeleo Club de Gràcia.), Barcelona nº7, pp. 17 - 18. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. SOLÉ J.: (1948) 'La Bisbal històrica. Resumen histórico del Panadés.' Tarragona, p.26. VIRELLA, J.: (1978) 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques.' dins 'Miscel·lània Penedesenca' nº1 IEP, Sant Sadurní d'Anoia, p.258. VIROSTA (Antoni Masanell?).: (1948) 'La cova de la Font de Sant Llorenç(els Monjos).' dins 'Joventut Excursionista de Vilafranca. Full mensual d'activitats.', any III, nº26, Vilafranca del Penedès, pp. 1 i 8.</p> | Molt tapada. L'entrada que es conserva fa molt difícil l'accés a l'interior. | <p>Cova situada davant de la font de Sant Llorenç, al barranc del mateix nom. Es troba envoltada i mig tapada per la vegetació d'obaga. La boca d'entrada és una escletxa estreta de sis metres de recorregut i dos metres d'alçada de mitjana i una amplada de boca de 1'5 metres. A uns tres metres hi ha una altra cavitat mig enterrada que podria ser una de les entrades originals de la cova.</p> | 08251-57 | Fondal de Sant Llorenç. | <p>La descobrí Antoni Massanell i Casas l'any 1937. Als anys 1946 - 1948, membres de la Joventut Excursionista de Vilafranca encapçalats pel propi Massanell i Manel Peitabí hi feren intervencions. Dels materials extrets tan sols se'n conserva una part al Museu de Vilafranca: ceràmica a mà, i indústria lítica de sílex i destrals de pedra polida, que es daten a l'Edat del Bronze.</p> | 41.2972800,1.6709500 | 388727 | 4572611 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78639-foto-08251-57-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 78700 | El Ball del Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ball-del-foix | <p>Revista Nosaltres (nº 63). Ajuntament de Sta. Margarida i els Monjos.</p> | XX | <p>Ball original de la Festa Major dels Monjos. El fil conductor del ball és la relació entre l'agricultura, la indústria i la natura. Tracta sobre el conflicte que es genera quan l'home intervé en la natura. El missatge final del ball és que es pot viure amb harmonia entre les parts implicades, i que la intervenció de l'home en el medi ambient, tant agrícola com industrial pot ser, fins i tot, respectuosa. El ballen 13 persones: 4 pagesos, 4 obrers i 5 representants del riu. Aquests últims simbolitzen el moviment tranquil de les aigües, unint-se finalment en una rotllana amb la pagesia, simbolitzant la benentesa entre el riu i la pagesia. Una altra part és l'enfrontament del riu amb la indústria, degut a l'abús de contaminació per part d'aquesta sobre el riu. Finalment hi ha la germanor entre totes les parts.</p> | 08251-118 | 41.3210900,1.6628600 | 388091 | 4575264 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||||
| 78589 | El Bellestar / El Ballestar / El Ballestà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bellestar-el-ballestar-el-ballesta | <p>AUGUET, J. (1967): 'Importantes hallazgos arqueológicos. Se trata de varios monumentos y de un poblado ibero-romano.' Diario de Barcelona. (10 desembre). ESTRADA, J. (1969): ' Vias y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona.' Comisión de Urbanismo B65. Barcelona. P.66. GIRÓ, P. (1967) 'Quaderns de camp.' Vol.8, 1964-1969. (inèdit). RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. TORRES, J. i ROCA, R. (1990): 'Les masies del nostre entorn (II): Mas Ballestar'. Antistiana. Grup d'Estudis Rapitencs. La Ràpita, Santa Margarida i els Monjos.</p> | I aC-II dC | Afectat per les tasques agrícoles. Per poder determinar el nivell exacte d'afectació s'hauria d'efectuar una excavació arqueològica. | <p>Jaciment dispers, delimitat en quatre sectors definits com a A, B, C i D. El sector A està a 150m. Al nord de la masia, en una vinya d'una superfície de 300 x 100 metres on s'hi van trobar molts fragments ceràmics d'època ibèrica i romana. El sector B es troba al costat nord - est de la masia on van apareixen el mateix tipus de materials, actualment, però no hem localitzat cap material en superfície. El sector C està a 150 m al sud - est de la casa, ha estat rebaixat recentment fins arribar al nivell de subsòl natural i no s'hi localitzen restes. El sector D està a 15 metres al nord - oest de la masia on hi ha una sitja buidada i seccionada, però no hem localitzat cap material en superfície</p> | 08251-52 | Masia del Ballestar. | <p>A l'agost de 1967, en Pere Giró i un col·laborador de la secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca varen rebre notícies de la troballa de restes ceràmiques al voltant de la masia. El mateix Giró va notificar l'existència d'una sitja i la possibilitat que n'hi hagués més, per la qual cosa recomanà d'excavar. Des dels anys 60 del segle XX es coneixia l'existència d'unes ruïnes i una sitja oberta al marge, a uns 15 metres de la masia. Durant la confecció de la Carta Arqueològica es delimitaren dos sectors més i se'ls donà el nom d'A, B, C i D.</p> | 41.2949900,1.6559800 | 387470 | 4572376 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78589-foto-08251-52-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 81|83|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 78606 | El Serral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-serral | <p>ARNABAT, Ramon (1993) 'La gent i el seu temps. Història de Santa Margarida i els Monjos. De la Filoxera a la Guerra Civil. 1890-1940.' Ed. Ajuntament de S.M. i els Monjos, Col·lecció: Quaderns de divulgació local. Nº5. GIRONA, Jaume (1985). Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985. Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. P.30. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | <p>Masia coberta a quatre vessants. De la façana principal, és destacable una torre de planta quadrada i una galeria d'arcades. Al costat de la Masia hi ha un celler que destaca per la seva estètica de caire modernista.</p> | 08251-15 | Entre Sardinyola i els Monjos | <p>Durant la guerra civil espanyola (1936 -1939), la masia va ser utilitzada com a caserna del camp d'aviació proper. Al davant mateix de la construcció hi ha un refugi antiaeri.</p> | 41.3194700,1.6519100 | 387171 | 4575099 | 1916 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78606-foto-08251-15-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Plànols realitzats per Joan Girona (advocat) | 102|105 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 78698 | Els Tres Pins / Pins del Sallarès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-pins-pins-del-sallares | La pressió a la que es veuen sotmesos per la ubicació en què es troben és molt important. | <p>Aquest punt geogràfic dóna nom a la urbanització que hi ha al seu costat. És un punt de referència del municipi, molt conegut popularment. Tot i el seu nom, a l'actualitat només queden dos pins de grans proporcions. Es tracta de dos pins pinyers (Pinus Pinae), tenen uns 15-20 m. d'alçada, la capçada densa, eixamplada i aplatada en forma de para-sol. Les fulles són gruixudes, de 10 a 15 cm. De llargada i de color verd intens.</p> | 08251-116 | Urbanització Tres Pins. | 41.3136900,1.6513800 | 387117 | 4574458 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Tríade scp | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 78601 | Església parroquial dels Monjos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-dels-monjos | <p>ARNABAT, Ramon (1993) 'La gent i el seu temps. Història de Santa Margarida i els Monjos. De la Filoxera a la Guerra Civil. 1890-1940.' Ed. Ajuntament de S.M. i els Monjos, Col·lecció: Quaderns de divulgació local. Nº5. GIRONA, J.: (1980) 'Santa Margarida i els Monjos. Passeig per la nostra història.' Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>Església de tres naus i absis semicircular. La nau central és de volta de canó seguit. La façana principal presenta elements neogòtics. Destaca el portal d'arc tudor, una rosassa i a la part superior una sèrie d'arcuacions ogivals de caire neogòtic i un ràfec amb motllures. Una creu de pedra es situa a la part més elevada de la façana. Les naus laterals també destaquen a la façana per les seves finestres ogivals neogòtiques. Des d'una de les naus laterals s'alça el campanar de planta quadrada on hi ha ubicat un rellotge. A l'espai que ocupen les dues campanes que hi ha a l'actualitat s'obren dues obertures apuntades en cadascuna de les cares. L'obra està feta de mamposteria. En la mateixa nau on està el campanar hi ha també dues capelles adossades que sobresurten de la nau amb una forma semicircular. A la part de darrera de l'església hi ha dos finestres d'arc apuntat tapiades. En aquesta part hi ha també una casa adossada amb un parament molt similar al que presenta l'església i un petit jardinet al davant. A l'altre nau també s'adossa una edificació, el despatx parroquial, precedit d'un gran pati. L'interior de l'església és igualment de caire neoclàssic. Destaca la volta de canó seguit.</p> | 08251-10 | Plaça de l'església (nucli dels Monjos) | <p>S'inicien les obres al 1920, amb la primera pedra l'any 1932, es va començar a bastir la façana i el campanar. Entre 1950 i 1951 es feren reformes a l'interior a càrrec de l'arquitecte Fèlix Mestre i el constructor Ramon Vinyals.</p> | 41.3199400,1.6625100 | 388059 | 4575137 | 1920 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78601-foto-08251-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78601-foto-08251-10-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | L'entorn de l'església està força degradat, sobretot la banda que dóna al riu Foix. | 99|116|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/