Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78672 | Parc fluvial del Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-fluvial-del-foix | <p>GIRONA, J. I CALAF, J.Mª. Ed. (1998): 'Per conèixer el nostre patrimoni matural'. Calendari de 1998. Ed. Departament de Medi Ambient de l'Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Vilafranca del Penedès.</p> | <p>Espai que forma el riu Foix al seu pas pel nucli dels Monjos. Comprèn les dues lleres del riu, amb gran varietat d'espècies vegetals, algunes autòctones i típiques del bosc de ribera i d'altres introduïdes antròpicament al llarg dels anys. Es pot recórrer l'espai pels carrers que envolten el riu, és un recorregut d'aproximadament trenta minuts a peu que va des de l'Ajuntament fins a Mas Catarro. Una part del parc està condicionat per al passeig a peu i en bicicleta i com a lloc d'esbarjo. Al llarg del recorregut, hi ha rètols informatius amb informació sobre les espècies vegetals i animals, a més de les recomanacions per a conservar la zona.</p> | 08251-90 | Els Monjos | 41.3214200,1.6615200 | 387979 | 4575303 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78672-foto-08251-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78672-foto-08251-90-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Hi ha una part de difícil accés. Aquest espai està destinat a ser un parc temàtic ambiental amb funcions lúdiques i educatives. A més de la intenció de convertir aquest lloc en una zona per a la recerca i dinamització ambiental per als habitants del municipi.. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 78595 | Penafel / Penyafel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penafel-penyafel | <p>GIRONA GALIMANY, Jaume (1985). Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985. Sta. Margarida i els Monjos. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XIII-XVII | <p>Edifici de grans dimensions situat a pocs metres de la capella de la Mare de Déu de Penafel. És compost de planta baixa, un pis amb finestrals de pedra picada, i golfes sota coberta a quatre vessants. Una galeria d'arquets de mig punt ressegueix tot el perímetre de les golfes sota el ràfec. La façana presenta una composició asimètrica, amb un portal d'arc rebaixat i guardapols enmig, i una porta a la seva dreta oberta a mitja alçada. A sobre d'aquesta, hi ha una fornícula que conté una creu de pedra esculpida amb la Mare de Déu, on es pot llegir amb dificultat una data: 170?. Les cantonades de l'edifici estan fetes amb carreus escairats. L'edificació té alguns annexes amb entrada per un baluard. A la part de la façana que dóna a l'interior hi ha unes gàrgoles cilíndriques i de pedra.</p> | 08251-4 | El topònim de Penafel ja determina una zona de referència al municipi | <p>Documentalment, la casa s'esmenta el segle XIII (1226), tot i que en el segle XII (1131) s'esmenta el nom de 'Penna Fedel' en algun document.</p> | 41.3167500,1.6836500 | 389823 | 4574756 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78595-foto-08251-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78595-foto-08251-4-2.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 92|94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 1772 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||
| 78697 | Plàtans de les Masses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-les-masses | L'estat aparent dels arbres és bo, però el seu entorn es troba descuidat. | <p>Ubicats davant de la casa de les Masses, hi ha alineats uns plàtans (Platanus) molt grans. Es tracta d'arbres corpulents, de capçada densament fullosa; escorça recoberta d'una pela verdosa o groguenca. Les fulles són grans, dividides en 3 a 5 lòbuls dentats; pecíol llarg, acabat en forma de pipa.</p> | 08251-115 | Les Masses. | 41.3020000,1.6467200 | 386707 | 4573166 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78697-foto-08251-115-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Tríade scp | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||
| 78630 | Portal de l'antiga fàbrica de ciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-lantiga-fabrica-de-ciment | XIX-XX | presenta una capa de ciment en pols degut a la proximitat a la fàbrica. | <p>Portalada feta en maó manual d'obra vista disposats en faixes alternades amb faixes de mamposteria petita. La porta és un arc rebaixat combinant els mateixos materials. A esquerra i dreta hi ha pilons rematats amb faixa de rajola amb motius florals blaus sobre fons blanc. Per sobre hi ha quatre timpans semicirculars, un per cada cara del piló. A sobre de la porta hi ha una teuladeta de rajola i a cada costat pilons coronats amb una àliga cadascun. Entre piló i piló hi ha un element de ferro que sosté al centre un disc. Dins el recinte hi ha vàries naus del mateix estil.</p> | 08251-39 | Els monjos. Fàbrica de ciment Uniland. | 41.3149000,1.6636800 | 388149 | 4574576 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78630-foto-08251-39-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 105 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 78642 | Puigdèsser / Puigdassé / Puigdessés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigdesser-puigdasse-puigdesses | <p>ESTRADA, J.: (1969) 'Vias y poblados romanos en el área metropolitana de Barcelona.' Ed. Comissió d'Urbanisme de Barcelona B65, Barcelona. P.66. GIRÓ, P.: (1967) 'Quaderns de camp.' Vol.8, 1964-1969. (inèdit). SOLÉ CARALT, J.: (1948) 'Bisbal històrica. Resumen histórico del Penedés. 2ª ed. P.108. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès.</p> | VII - I aC | No es pot determinar clarament per manca d'una excavació arqueològica però és possible que estigui afectat per les tasques agrícoles. | <p>Terrenys actualment urbanitzats per l'empresa Agma SA. També comprèn el turó que es situa al costat. No es distingeixen restes en superfície.</p> | 08251-60 | Barri de Puigdesser, terrenys de la fàbrica AGMA SA. | <p>Al 1967 Pere Giró fa referència de la localització del que ell anomena poblat ibèric, on es localitzaren molins de pedra i ceràmica, durant la construcció de la fàbrica esmentada. Els materials se'ls va endur el gerent de la fàbrica (Blas Albareda) al seu xalet de Sant Vicenç de Calders. Actualment els materials estan perduts. Als arxius de Pere Giró han aparegut tres fotografies d'una punta de fletxa de bronze, que va ésser robada i que havia aparegut a Puigdessés.</p> | 41.3395600,1.6623800 | 388082 | 4577316 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78642-foto-08251-60-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | La instal·lació de la fàbrica podria haver destruït un poblat o zona de magatzem, però encara hi hauria la possibilitat de trobar restes mitjançant un estudi arqueològic. | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 78665 | Recollida de farigola a la font de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recollida-de-farigola-a-la-font-de-sant-llorenc | <p>ARASA FERRER, JOSEP (1991) 'Aquell poble que el temps s'endugué.' Ed Comissió de festes Sta Margarida i els Monjos, Santa Margarida i els Monjos.</p> | <p>El matí de Divendres Sant hi havia la tradició d'anar a esmorzar i a buscar farigoles als voltants de la font de Sant Llorenç. Segons la tradició oral, fou l'última planta que va trepitjar Jesucrist en pujar a la creu.</p> | 08251-83 | Font de Sant Llorenç. | <p>Encara es realitzava als anys setanta del segle XX.</p> | 41.3210900,1.6628600 | 388091 | 4575264 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||||
| 78629 | Refugi del Serral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-del-serral | <p>ARNABAT, Ramon (1993) 'La gent i el seu temps. Història de Santa Margarida i els Monjos. De la Filoxera a la Guerra Civil. 1890-1940.' Ed. Ajuntament de S.M. i els Monjos, Col·lecció: Quaderns de divulgació local. Nº5.</p> | XX | les xemeneies de respiració estan tapades. | <p>Refugi antiaeri excavat al subsòl en forma de galeria en baixada. Es bifurca en vàries galeries a uns 100 m de l'entrada, és feta amb maó manual i amb volta de canó i coberta de terra. La part més externa de la boca del refugi està semienrunada i tancada amb una reixa de ferro amb forrellat. A uns 300 m, en un camp adjadent, hi ha tres pous de ventilació amb xemeneies aèries amb brocal de mamposteria lligada amb morter de calç.</p> | 08251-38 | Masia del Serral | <p>Construït durant la Guerra Civil Espanyola per a refugiar-se dels atacs aeris soferts per la proximitat del camp d'aviació dels Monjos i l'ús de la masia com a caserna, tallers i hangars per a l'aviació republicana, l'any 1937.</p> | 41.3189900,1.6525400 | 387223 | 4575045 | 1937 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78629-foto-08251-38-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 78671 | Riera de Llitrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-llitra-0 | Al llit de la riera s'observen residus sòlids urbans. El nivell de terbolesa de l'aigua és important en el moment del treball de camp d'aquest estudi. | <p>La Riera de Llitrà entra per SE del nucli dels Monjos per anar a desembocar al riu Foix. Des que travessa per sota el pont per on passa la carretera N-340, el seu curs traça una zona d'interès on es poden observar espècies vegetals típiques de ribera i també de l'albereda i els alzinars. S'hi poden observar exemplars de plàtans i oms, alguns d'aquests últims afectats per la malaltia de la grafiosi. En el sotabosc hi predominen l'heura, les falgueres, les vidalbes i les canyes. Destaca una plantació de pollancres que ve a enriquir una zona molt interessant des del punt de vista natural.</p> | 08251-89 | Al SE del nucli dels Monjos. | 41.3218000,1.6687800 | 388587 | 4575336 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78671-foto-08251-89-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||
| 78602 | Sant Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-domenec | <p>Església d'una sola nau rectangular, a la qual s'afegí l'absis poligonal a l'any 1990. L'església es caracteritza per reproduir molts elements modernitzats del romànic: arcs de mig punt, arqueries llombardes. Als costats de la nau, dues arcades de mig punt donen accés a la capella del Santíssim (dreta) i a la Sagristia (esquerra). La nau té una llargada de 17 m, als que sumar els 4,20 m. Que mesura l'absis. L'amplada és de sis m. La portalada principal imita una portalada romànica amb tres arcs en degradació d'obra vista. Per sobre hi ha una rosassa d'1,60 m. de diàmetre, i dalt un campanar petit amb una sola campana. Les parets exteriors estan arrebossades amb terra, calç, i pedra. Són destacables els vitralls que presenten motius decoratius relacionats amb llocs geogràfics, símbols d'entitats locals o balls de festa major, entre d'altres temes, del municipi.</p> | 08251-11 | Avda. del Penedès n. 3 (la Ràpita) | <p>L'any 1885 una carta signada per 65 veïns de la Ràpita demanava al Bisbe de Barcelona una església, ja que el nucli quedava molt lluny de l'església parroquial de Sta. Margarida. L'any 1924 Maria Teresa Cases y de Ayxemús, propietària de la finca de la Tallada, cedeix a un terreny de 1800 metres quadrats per construir unes escoles i una capella. Les escoles les pagaria l'Ajuntament, la capella la gent del poble. L'any 1926 el projecte de les escoles i la capella es dóna a l'arquitecte Joan Güell, de Vilafranca del Penedès. L'any següent es col·loca la primera pedra de l'obra, però l'any 1928 l'ajuntament estava endeutat i no pot fer front a les obres. Els nens treballaven voluntàriament portant pedra de Mas Pigot. L'any 1931 hi ha l'inici provisional de l'activitat a les escoles i l'obra de l'església està aturada. El 1935 va ser l'any en què es va decorar l'església (altars de la Verge del Roser, Sant Domènec, Sant Ramon) i va ser inaugurada pel bisbe Manuel Irurita. Durant la guerra civil l'església va ser utilitzada com a magatzem pel Sindicat Agrícola de la Ràpita i per la Col·lectivitat dels Monjos del Penedès. L'any 1991 es portar a terme l'ampliació i l'embelliment de l'església. S'afegeix l'absis poligonal amb les finestres de tipus neoromànic.</p> | 41.3089100,1.6461600 | 386672 | 4573934 | 1935 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78602-foto-08251-11-1.jpg | Inexistent | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Joan Güell (projecte), Josep Brugal Fortuny (interiors) i Carles Elias (arquitecte ampliació) | 116 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 78649 | Sant Llorenç de la Sanabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-llorenc-de-la-sanabra | <p>ALAY, J.C. Et alii.: (1991) 'La problemàtica conservació del patrimoni històric a la comarca del Penedès.? Dins 'Miscel·lània Penedesenca' nºXV. IEP. Sant Sadurní d'Anoia. P.265. AAVV : (1992) 'Catalunya romànica' Vol. XIX El Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. P.191. GAVIN, J.M. (1981) 'Inventari d'esglésies. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf.' Vol. 10. Artestudi edicions, Barcelona. GIRÓ, P. (1938) 'Quaderns de camp.' Vol.1, 1932-1945. (inèdit). GIRONA, J.: (1982) 'Santa Margarida i els Monjos.' Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. P.51. GIRONA, J.: (1982) 'Santa Margarida i els Monjos. Passeig per la nostra història'. Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. P.101. LLORACH, S.: (1984) 'El Penedès durant el període romànic.' Ed. Salvador Llorach. Sant Sadurní d'Anoia. Pp. 82 i 150. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. P.112.</p> | XII | La vegetació està provocant la degradació accelerada de les restes constructives que encara es conserven. | <p>Ruïnes d'una ermita romànica. Només es conserva, semialçat, l'absis de planta semicircular - amb decoracions llombardes i finestres de mig punt esqueixades - i part de les parets laterals. Al costat oest s'hi observen annexes enderrocats. El carreus són de pedra picada disposats en fileres horitzontals. Al voltant de les restes s'observen alguns fragments en superfície de ceràmica medieval. Tots els voltants i l'interior de l'edifici estan envaïts per la vegetació de pins i garric.</p> | 08251-67 | Barranc de Sant Llorenç | <p>Al 1938 Pere Giró hi excavà una sitja al subsòl. No s'ha localitzat.</p> | 41.2989400,1.6713300 | 388762 | 4572794 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78649-foto-08251-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78649-foto-08251-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78649-foto-08251-67-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | No hi ha cap camí marcat ni reconeixible per a accedir-hi. L'accés és difícil perquè els boscos circumdants estan molt bruts. L'entorn natural per la banda del torrent de Sant Llorenç està en procés recuperació d'un incendi. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 78599 | Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-1 | <p>AA.VV. (1992): 'Catalunya romànica. XIX Penedès i l'Anoia'. Ed. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. CRUAÑES, E. (1980). Esglésies romàniques del Penedès. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. GAVIN I BARCELÓ, J.Mª. (1981): 'Inventari d'esglésies. Alt Penedès, Baix penedès i Garraf.' Vol.10. Ed. Artestudi. Barcelona. GIRONA, J.: (1980) 'Santa Margarida i els Monjos. Passeig per la nostra història.' Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. LLORACH I SANTÍS, S.(1984): 'El Penedès durant el període romànic'. Ed. Llorach. S. Sant Sadurní d'Anoia. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XII-XVII | Es troba mig derruïda, la vegetació ha envaït una part important de l'edifici. Es utilitzada parcialment com a cementiri, amb nínxols fins i tot dins la nau. | <p>Església de planta rectangular, amb una gran nau central i sis capelles laterals. La nau central era coberta a dos vessants, sobre arcades ogivals, i es comunica amb les laterals a través d'arcs de mig punt sobre pilastres clàssiques. El portal frontal és romànic, amb arquivolta, columnes i capitells. Hi ha una inscripció moderna: 'Iglésia parroquial de Sta. Margarita, n. 80'. L'església era precedida d'un porxo, sostingut per arcs marcadament ultrapassats, del qual resta només l'entrada, aquests amb arc de mig punt, i un gran campanar d'espadanya d'arcs asimètrics al damunt, que s'aguanta gràcies a una paret de totxos moderns. De l'obra romànica original resta només la porta i el campanar de la paret; la resta, de tradició encara gòtica però feta ja al segle XVII, té profusió d'elements esculpits, escuts de Catalunya i motllures als capitells i impostes.</p> | 08251-8 | Nucli de Sta. Margarida. | <p>La parròquia té el seu primer esment en la documentació escrita al 1126 dins la jurisdicció d'Olèrdola, tot i que s'esmenta el lloc de Santa Margarida en documents del segle X. Segons la tradició, al 1175 hi fou batejat Sant Ramon de Penyafort. Fou restaurada profundament a principis del segle XVII i al segle XIX entra en desús i s'utilitzà com a lloc d'enterrament col·locant nínxols a l'interior. Hi ha una descripció de 1891 que la mesura en 20 metres de llarg, 16 metres d'alçada i amb 8 capelles laterals.</p> | 41.3127500,1.6674900 | 388464 | 4574333 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78599-foto-08251-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78599-foto-08251-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78599-foto-08251-8-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Actualment està tancada per evitar accidents degut al seu estat ruïnós. | 92|93|94|96|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 78594 | Santa Maria de Penafel / Santa Maria de Penyafel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-penafel-santa-maria-de-penyafel | <p>GIRONA, J.: (1980) 'Santa Margarida i els Monjos. Passeig per la nostra història.' Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. P.91. GIRONA GALIMANY, Jaume (1985). Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985. Sta. Margarida i els Monjos. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XVII | <p>Capella originàriament d'una sola nau. Avui hi ha un cos lateral i un porxo d'accés, edificats posteriorment. Les cantonades de l'edifici estan fetes de carreus de pedra. Destaca l'absis de la capella, que té una forma semicircular per dintre i octagonal a l'exterior. De la primitiva fàbrica romànica en resten només fragments de murs i la portalada lateral de mig punt -orientada al Nord- amb dues arquivoltes, un anell toral llis i dos capitells a banda i banda, també llisos. A la part superior de la façana principal hi ha un campanar d'espadanya de dos arcs que no contenen campanes i una creu. A l'interior destaca l'altar barroc de 1754.</p> | 08251-3 | El topònim de Penafel ja determina una zona de referència al municipi | <p>La primera referència documental de la capella data de 1097, on una notícia diu que ja estava construïda - 'una fortificació i probablement al costat, una església' -. Altres document de 1131 i 1300 citen la capella. L'any 1577 hi havia 4 altars a l'interior de la capella. Els anys 1662 i 1668 es realitzen obres de consolidació. L'any 1676 es fan obres d'ampliació dirigides per Pere Blanc (mestre de cases). Una nova ampliació es va produir l'any 1749, de la mà de Josep Blanc i Fèlix Luem. De l'obra de fusta s'encarregà Josep Camp. L'altar actual és de1754, està fet per l'escultor Antonio Ochando i va ser donat per Josep Puig l'any 1772. Se sap que fins a començament del segle XX hi havia hagut dos retaules gòtics del segle XV.</p> | 41.3161400,1.6835400 | 389813 | 4574688 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78594-foto-08251-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78594-foto-08251-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78594-foto-08251-3-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 92|93|94|96|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 78650 | Santa Tecla - La Gravosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-tecla-la-gravosa | <p>ALMAGRO, M.; SERRA, C. i COLOMINAS, J. (1945): 'Carta Arqueológica de España, Barcelona.' Madrid. CSIC, Instituto Diego Velazquez. P.162. ESTRADA, J.: (1969) 'Vias y poblados romanos en el área metropolitana de Barcelona.' Ed. Comissió d'Urbanisme de Barcelona B65, Barcelona. P.66. GARCIA, J. Et alii (1993): 'Santa Tecla la Gravosa.Estudi arqueològic i antropològic de tres enterraments humans' dins Miscel·lània Penedesenca XVII, IEP, Sant Sadurní d'Anoia, pp.175-192. GIRÓ, P. (1939) 'Quaderns de camp.' Vol.1,4,7,8,9,1932-1978. (inèdit). GIRÓ, P. (1947) 'Los vestigios ibero-romanos de Santa Margarita y els Monjos'. Acción Católica. Vilafranca del Penedès: Suplemento de las Hojas Parroquiales, any VII, nº24. GIRÓ, P.: (1979) 'Notes d'arqueologia a Catalunya: Santa Margarida i els Monjos' dins 'Informació Arqueològica. Butlletí informatiu de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació Provincial de Barcelona.' Barcelona, pp.165-166. GIRONA, J.: (1980) 'Santa Margarida i els Monjos. Passeig per la nostra història.' Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. P.52. GIRONA, J.: (1985) 'Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985'. Ed. Ajuntament de Snta. Margarida i els Monjos. Sta. Margarida i els Monjos. P.9. GORGES, J.G.: (1979) 'Les villas hispano - romaines. Inventaire et problematique archeologique. Publication du Centre Pierre Paris, nº4. Paris. P.179. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. ROMEU, J. (1990): 'Trobats quatre esquelets d'època romana al terme dels Monjos' dins 'El 3 de 8', Vilafranca del Penedès, divendres 6 de novembre. TORRENTS, J. I TORRENTS, J. (1991): 'La Ràpita, una institució musulmana al Penedès?' dins Miscel·lània Penedesenca XV, IEP, Sant Sadurní d'Anoia, pp.288.</p> | I aC-IV dC | L'excavació ha posat al descobert que les restes estan a nivell de la primera filada dels murs. Actualment protegits per una lona especial i coberts per la terra vegetal de conreu. | <p>Camp de conreu vitícola. Al subsòl s'hi localitzen les restes d'una vil·la romana amb diversos àmbits o habitacions, entre les quals hi ha un dipòsit de signínum allargat, molt probablement relacionat amb la elaboració de vi. També s'hi ha localitzat un pati tancat i diverses habitacions que van ser remodelades successivament. Una d'aquestes habitacions presenta un nivell d'enderroc amb estucs pintats amb diferents motius, i també hi ha un dipòsit i restes de paviment. Al voltant hi ha restes de murs que correspondrien a la part rústica de la vil·la rural romana. També hi ha la zona que en època alt medieval s'utilitzà com a zona d'enterrament. Al límit nord del camp es conserva un mur de tàpia que podria correspondre a una antiga ermita que donaria nom al jaciment. Als costats del camí que delimita el camp encara es poden observar restes constructives.</p> | 08251-68 | Camí de les Masses. | <p>El jaciment va ser descobert a l'octubre de l'any 1937 per Pere Giró Romeu quan hi va localitzar diverses restes ceràmiques, estucs i un tros de plom. L'any següent, el mateix Giró va efectuar una nova prospecció per poder delimitar el jaciment. El masover de la masia de les Masses va explicar que allà hi havia hagut una ermita amb el nom de Santa Tecla. En realitzar un petit sondeig hi va trobar mig dòlium amb creus estampillades. L'any 1941 s'hi replantà la vinya i hi afloraren a la superfície ceràmiques, pedres i tègules. Des d'aquest moment, Giró va anar recollint el material que sortia amb cada llaurada. En una d'aquestes va recollir un carreu de pedra calcària que quedà dipositat a la secció lapidaria del Museu de Vilafranca. L'any 1969, Josep Mestres Mercadé realitzà una prospecció als dos costats del camí de les Masses i hi localitzà fragments de tègula, àmfora itàlica, ceràmica sigillata i ceràmica africana clara (una de les quals duia un segell amb un nom 'NARIUS') i una peça de marbre en forma d'urpa de felí. Als anys 80 membres del Grup d'Estudis Rapitencs van localitzar sis dòlia al camí de les Masses, durant unes obres de remodelació. Al 1990 s'hi efectuà una intervenció arqueològica dirigida per Antonio Aguilera i Joan Manel Garcia, contractats pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. En aquesta intervenció s'exhumaren tres enterraments d'època alt medieval. També s'efectuà un sondeig al costat del mur que encara és exempt, però sense resultats. Al 1999 s'hi va efectuar una nova excavació arqueològica a càrrec de l'empresa Tríade scp i dirigida per Jordi Farré, amb el corresponent permís i subvencionada pel Servei d'Arqueologia. En aquesta intervenció s'efectuaren cinc sondeigs i diverses rases de delimitació. Aquests sondeigs deixaren al descobert cinc àmbits amb refaccions que ja han estat descrits a l'apartat de descripció de la present fitxa. Aquesta intervenció ha permès establir una ocupació de la vil·la d'entre finals del segle I aC. fins al segle IV dC.</p> | 41.3077900,1.6512100 | 387093 | 4573803 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78650-foto-08251-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78650-foto-08251-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78650-foto-08251-68-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 78636 | Sínia d'en Joan Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-den-joan-puig | XX | <p>Sínia per extreure aigua d'un pou. El mecanisme de la sínia s'assenta sobre una estructura de maons i un cos afegit de totxo modern. Es conserva tot el mecanisme, la roda dentada que n'accionava una altra mitjançant un sistema d'engranatges. Aquesta última funcionava com a corriola per a extreure l'aigua. L'eix principal que actua a la roda dentada té una peça on s'encaixa una barra de ferro llarga que acaba amb uns tirants on s'enganxava la bèstia, que era la força motriu de la sínia per a treure l'aigua del pou. Al costat del pou hi ha una bassa de formigó més moderna..</p> | 08251-45 | Al S del nucli dels Monjos | 41.3194700,1.6674600 | 388473 | 4575079 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||||
| 78680 | Sínia de mas Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-mas-petit | XIX-XX | El mecanisme es conserva bé, tot i que la vegetació està envaint l'estructura. | <p>Estructura de maons amb dues pilastres més elevades que la resta de la plataforma, on s'obre la boca del pou. A sobre de les pilastres s'hi assenta el mecanisme d'una sínia. Es conserva la roda dentada que n'accionava una altra mitjançant un sistema d'engranatges. Aquesta última funcionava com corriola per extreure l'aigua. L'eix principal que actua a la roda dentada té una peça on s'encaixa una barra de ferro llarga que acaba amb uns tirants on s'enganxava la bèstia, que era la força motriu de la sínia.</p> | 08251-98 | Masia de Mas Petit. | 41.3059500,1.6625300 | 388037 | 4573584 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,06 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.