Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78680 | Sínia de mas Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-mas-petit | XIX-XX | El mecanisme es conserva bé, tot i que la vegetació està envaint l'estructura. | <p>Estructura de maons amb dues pilastres més elevades que la resta de la plataforma, on s'obre la boca del pou. A sobre de les pilastres s'hi assenta el mecanisme d'una sínia. Es conserva la roda dentada que n'accionava una altra mitjançant un sistema d'engranatges. Aquesta última funcionava com corriola per extreure l'aigua. L'eix principal que actua a la roda dentada té una peça on s'encaixa una barra de ferro llarga que acaba amb uns tirants on s'enganxava la bèstia, que era la força motriu de la sínia.</p> | 08251-98 | Masia de Mas Petit. | 41.3059500,1.6625300 | 388037 | 4573584 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||
| 78636 | Sínia d'en Joan Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-den-joan-puig | XX | <p>Sínia per extreure aigua d'un pou. El mecanisme de la sínia s'assenta sobre una estructura de maons i un cos afegit de totxo modern. Es conserva tot el mecanisme, la roda dentada que n'accionava una altra mitjançant un sistema d'engranatges. Aquesta última funcionava com a corriola per a extreure l'aigua. L'eix principal que actua a la roda dentada té una peça on s'encaixa una barra de ferro llarga que acaba amb uns tirants on s'enganxava la bèstia, que era la força motriu de la sínia per a treure l'aigua del pou. Al costat del pou hi ha una bassa de formigó més moderna..</p> | 08251-45 | Al S del nucli dels Monjos | 41.3194700,1.6674600 | 388473 | 4575079 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||||
| 78650 | Santa Tecla - La Gravosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-tecla-la-gravosa | <p>ALMAGRO, M.; SERRA, C. i COLOMINAS, J. (1945): 'Carta Arqueológica de España, Barcelona.' Madrid. CSIC, Instituto Diego Velazquez. P.162. ESTRADA, J.: (1969) 'Vias y poblados romanos en el área metropolitana de Barcelona.' Ed. Comissió d'Urbanisme de Barcelona B65, Barcelona. P.66. GARCIA, J. Et alii (1993): 'Santa Tecla la Gravosa.Estudi arqueològic i antropològic de tres enterraments humans' dins Miscel·lània Penedesenca XVII, IEP, Sant Sadurní d'Anoia, pp.175-192. GIRÓ, P. (1939) 'Quaderns de camp.' Vol.1,4,7,8,9,1932-1978. (inèdit). GIRÓ, P. (1947) 'Los vestigios ibero-romanos de Santa Margarita y els Monjos'. Acción Católica. Vilafranca del Penedès: Suplemento de las Hojas Parroquiales, any VII, nº24. GIRÓ, P.: (1979) 'Notes d'arqueologia a Catalunya: Santa Margarida i els Monjos' dins 'Informació Arqueològica. Butlletí informatiu de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació Provincial de Barcelona.' Barcelona, pp.165-166. GIRONA, J.: (1980) 'Santa Margarida i els Monjos. Passeig per la nostra història.' Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. P.52. GIRONA, J.: (1985) 'Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985'. Ed. Ajuntament de Snta. Margarida i els Monjos. Sta. Margarida i els Monjos. P.9. GORGES, J.G.: (1979) 'Les villas hispano - romaines. Inventaire et problematique archeologique. Publication du Centre Pierre Paris, nº4. Paris. P.179. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. ROMEU, J. (1990): 'Trobats quatre esquelets d'època romana al terme dels Monjos' dins 'El 3 de 8', Vilafranca del Penedès, divendres 6 de novembre. TORRENTS, J. I TORRENTS, J. (1991): 'La Ràpita, una institució musulmana al Penedès?' dins Miscel·lània Penedesenca XV, IEP, Sant Sadurní d'Anoia, pp.288.</p> | I aC-IV dC | L'excavació ha posat al descobert que les restes estan a nivell de la primera filada dels murs. Actualment protegits per una lona especial i coberts per la terra vegetal de conreu. | <p>Camp de conreu vitícola. Al subsòl s'hi localitzen les restes d'una vil·la romana amb diversos àmbits o habitacions, entre les quals hi ha un dipòsit de signínum allargat, molt probablement relacionat amb la elaboració de vi. També s'hi ha localitzat un pati tancat i diverses habitacions que van ser remodelades successivament. Una d'aquestes habitacions presenta un nivell d'enderroc amb estucs pintats amb diferents motius, i també hi ha un dipòsit i restes de paviment. Al voltant hi ha restes de murs que correspondrien a la part rústica de la vil·la rural romana. També hi ha la zona que en època alt medieval s'utilitzà com a zona d'enterrament. Al límit nord del camp es conserva un mur de tàpia que podria correspondre a una antiga ermita que donaria nom al jaciment. Als costats del camí que delimita el camp encara es poden observar restes constructives.</p> | 08251-68 | Camí de les Masses. | <p>El jaciment va ser descobert a l'octubre de l'any 1937 per Pere Giró Romeu quan hi va localitzar diverses restes ceràmiques, estucs i un tros de plom. L'any següent, el mateix Giró va efectuar una nova prospecció per poder delimitar el jaciment. El masover de la masia de les Masses va explicar que allà hi havia hagut una ermita amb el nom de Santa Tecla. En realitzar un petit sondeig hi va trobar mig dòlium amb creus estampillades. L'any 1941 s'hi replantà la vinya i hi afloraren a la superfície ceràmiques, pedres i tègules. Des d'aquest moment, Giró va anar recollint el material que sortia amb cada llaurada. En una d'aquestes va recollir un carreu de pedra calcària que quedà dipositat a la secció lapidaria del Museu de Vilafranca. L'any 1969, Josep Mestres Mercadé realitzà una prospecció als dos costats del camí de les Masses i hi localitzà fragments de tègula, àmfora itàlica, ceràmica sigillata i ceràmica africana clara (una de les quals duia un segell amb un nom 'NARIUS') i una peça de marbre en forma d'urpa de felí. Als anys 80 membres del Grup d'Estudis Rapitencs van localitzar sis dòlia al camí de les Masses, durant unes obres de remodelació. Al 1990 s'hi efectuà una intervenció arqueològica dirigida per Antonio Aguilera i Joan Manel Garcia, contractats pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. En aquesta intervenció s'exhumaren tres enterraments d'època alt medieval. També s'efectuà un sondeig al costat del mur que encara és exempt, però sense resultats. Al 1999 s'hi va efectuar una nova excavació arqueològica a càrrec de l'empresa Tríade scp i dirigida per Jordi Farré, amb el corresponent permís i subvencionada pel Servei d'Arqueologia. En aquesta intervenció s'efectuaren cinc sondeigs i diverses rases de delimitació. Aquests sondeigs deixaren al descobert cinc àmbits amb refaccions que ja han estat descrits a l'apartat de descripció de la present fitxa. Aquesta intervenció ha permès establir una ocupació de la vil·la d'entre finals del segle I aC. fins al segle IV dC.</p> | 41.3077900,1.6512100 | 387093 | 4573803 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78650-foto-08251-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78650-foto-08251-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78650-foto-08251-68-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 78594 | Santa Maria de Penafel / Santa Maria de Penyafel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-penafel-santa-maria-de-penyafel | <p>GIRONA, J.: (1980) 'Santa Margarida i els Monjos. Passeig per la nostra història.' Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. P.91. GIRONA GALIMANY, Jaume (1985). Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985. Sta. Margarida i els Monjos. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XVII | <p>Capella originàriament d'una sola nau. Avui hi ha un cos lateral i un porxo d'accés, edificats posteriorment. Les cantonades de l'edifici estan fetes de carreus de pedra. Destaca l'absis de la capella, que té una forma semicircular per dintre i octagonal a l'exterior. De la primitiva fàbrica romànica en resten només fragments de murs i la portalada lateral de mig punt -orientada al Nord- amb dues arquivoltes, un anell toral llis i dos capitells a banda i banda, també llisos. A la part superior de la façana principal hi ha un campanar d'espadanya de dos arcs que no contenen campanes i una creu. A l'interior destaca l'altar barroc de 1754.</p> | 08251-3 | El topònim de Penafel ja determina una zona de referència al municipi | <p>La primera referència documental de la capella data de 1097, on una notícia diu que ja estava construïda - 'una fortificació i probablement al costat, una església' -. Altres document de 1131 i 1300 citen la capella. L'any 1577 hi havia 4 altars a l'interior de la capella. Els anys 1662 i 1668 es realitzen obres de consolidació. L'any 1676 es fan obres d'ampliació dirigides per Pere Blanc (mestre de cases). Una nova ampliació es va produir l'any 1749, de la mà de Josep Blanc i Fèlix Luem. De l'obra de fusta s'encarregà Josep Camp. L'altar actual és de1754, està fet per l'escultor Antonio Ochando i va ser donat per Josep Puig l'any 1772. Se sap que fins a començament del segle XX hi havia hagut dos retaules gòtics del segle XV.</p> | 41.3161400,1.6835400 | 389813 | 4574688 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78594-foto-08251-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78594-foto-08251-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78594-foto-08251-3-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 92|93|94|96|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 78599 | Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-1 | <p>AA.VV. (1992): 'Catalunya romànica. XIX Penedès i l'Anoia'. Ed. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. CRUAÑES, E. (1980). Esglésies romàniques del Penedès. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. GAVIN I BARCELÓ, J.Mª. (1981): 'Inventari d'esglésies. Alt Penedès, Baix penedès i Garraf.' Vol.10. Ed. Artestudi. Barcelona. GIRONA, J.: (1980) 'Santa Margarida i els Monjos. Passeig per la nostra història.' Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. LLORACH I SANTÍS, S.(1984): 'El Penedès durant el període romànic'. Ed. Llorach. S. Sant Sadurní d'Anoia. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XII-XVII | Es troba mig derruïda, la vegetació ha envaït una part important de l'edifici. Es utilitzada parcialment com a cementiri, amb nínxols fins i tot dins la nau. | <p>Església de planta rectangular, amb una gran nau central i sis capelles laterals. La nau central era coberta a dos vessants, sobre arcades ogivals, i es comunica amb les laterals a través d'arcs de mig punt sobre pilastres clàssiques. El portal frontal és romànic, amb arquivolta, columnes i capitells. Hi ha una inscripció moderna: 'Iglésia parroquial de Sta. Margarita, n. 80'. L'església era precedida d'un porxo, sostingut per arcs marcadament ultrapassats, del qual resta només l'entrada, aquests amb arc de mig punt, i un gran campanar d'espadanya d'arcs asimètrics al damunt, que s'aguanta gràcies a una paret de totxos moderns. De l'obra romànica original resta només la porta i el campanar de la paret; la resta, de tradició encara gòtica però feta ja al segle XVII, té profusió d'elements esculpits, escuts de Catalunya i motllures als capitells i impostes.</p> | 08251-8 | Nucli de Sta. Margarida. | <p>La parròquia té el seu primer esment en la documentació escrita al 1126 dins la jurisdicció d'Olèrdola, tot i que s'esmenta el lloc de Santa Margarida en documents del segle X. Segons la tradició, al 1175 hi fou batejat Sant Ramon de Penyafort. Fou restaurada profundament a principis del segle XVII i al segle XIX entra en desús i s'utilitzà com a lloc d'enterrament col·locant nínxols a l'interior. Hi ha una descripció de 1891 que la mesura en 20 metres de llarg, 16 metres d'alçada i amb 8 capelles laterals.</p> | 41.3127500,1.6674900 | 388464 | 4574333 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78599-foto-08251-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78599-foto-08251-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78599-foto-08251-8-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Actualment està tancada per evitar accidents degut al seu estat ruïnós. | 92|93|94|96|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 78649 | Sant Llorenç de la Sanabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-llorenc-de-la-sanabra | <p>ALAY, J.C. Et alii.: (1991) 'La problemàtica conservació del patrimoni històric a la comarca del Penedès.? Dins 'Miscel·lània Penedesenca' nºXV. IEP. Sant Sadurní d'Anoia. P.265. AAVV : (1992) 'Catalunya romànica' Vol. XIX El Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. P.191. GAVIN, J.M. (1981) 'Inventari d'esglésies. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf.' Vol. 10. Artestudi edicions, Barcelona. GIRÓ, P. (1938) 'Quaderns de camp.' Vol.1, 1932-1945. (inèdit). GIRONA, J.: (1982) 'Santa Margarida i els Monjos.' Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. P.51. GIRONA, J.: (1982) 'Santa Margarida i els Monjos. Passeig per la nostra història'. Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. P.101. LLORACH, S.: (1984) 'El Penedès durant el període romànic.' Ed. Salvador Llorach. Sant Sadurní d'Anoia. Pp. 82 i 150. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. P.112.</p> | XII | La vegetació està provocant la degradació accelerada de les restes constructives que encara es conserven. | <p>Ruïnes d'una ermita romànica. Només es conserva, semialçat, l'absis de planta semicircular - amb decoracions llombardes i finestres de mig punt esqueixades - i part de les parets laterals. Al costat oest s'hi observen annexes enderrocats. El carreus són de pedra picada disposats en fileres horitzontals. Al voltant de les restes s'observen alguns fragments en superfície de ceràmica medieval. Tots els voltants i l'interior de l'edifici estan envaïts per la vegetació de pins i garric.</p> | 08251-67 | Barranc de Sant Llorenç | <p>Al 1938 Pere Giró hi excavà una sitja al subsòl. No s'ha localitzat.</p> | 41.2989400,1.6713300 | 388762 | 4572794 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78649-foto-08251-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78649-foto-08251-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78649-foto-08251-67-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | No hi ha cap camí marcat ni reconeixible per a accedir-hi. L'accés és difícil perquè els boscos circumdants estan molt bruts. L'entorn natural per la banda del torrent de Sant Llorenç està en procés recuperació d'un incendi. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 78602 | Sant Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-domenec | <p>Església d'una sola nau rectangular, a la qual s'afegí l'absis poligonal a l'any 1990. L'església es caracteritza per reproduir molts elements modernitzats del romànic: arcs de mig punt, arqueries llombardes. Als costats de la nau, dues arcades de mig punt donen accés a la capella del Santíssim (dreta) i a la Sagristia (esquerra). La nau té una llargada de 17 m, als que sumar els 4,20 m. Que mesura l'absis. L'amplada és de sis m. La portalada principal imita una portalada romànica amb tres arcs en degradació d'obra vista. Per sobre hi ha una rosassa d'1,60 m. de diàmetre, i dalt un campanar petit amb una sola campana. Les parets exteriors estan arrebossades amb terra, calç, i pedra. Són destacables els vitralls que presenten motius decoratius relacionats amb llocs geogràfics, símbols d'entitats locals o balls de festa major, entre d'altres temes, del municipi.</p> | 08251-11 | Avda. del Penedès n. 3 (la Ràpita) | <p>L'any 1885 una carta signada per 65 veïns de la Ràpita demanava al Bisbe de Barcelona una església, ja que el nucli quedava molt lluny de l'església parroquial de Sta. Margarida. L'any 1924 Maria Teresa Cases y de Ayxemús, propietària de la finca de la Tallada, cedeix a un terreny de 1800 metres quadrats per construir unes escoles i una capella. Les escoles les pagaria l'Ajuntament, la capella la gent del poble. L'any 1926 el projecte de les escoles i la capella es dóna a l'arquitecte Joan Güell, de Vilafranca del Penedès. L'any següent es col·loca la primera pedra de l'obra, però l'any 1928 l'ajuntament estava endeutat i no pot fer front a les obres. Els nens treballaven voluntàriament portant pedra de Mas Pigot. L'any 1931 hi ha l'inici provisional de l'activitat a les escoles i l'obra de l'església està aturada. El 1935 va ser l'any en què es va decorar l'església (altars de la Verge del Roser, Sant Domènec, Sant Ramon) i va ser inaugurada pel bisbe Manuel Irurita. Durant la guerra civil l'església va ser utilitzada com a magatzem pel Sindicat Agrícola de la Ràpita i per la Col·lectivitat dels Monjos del Penedès. L'any 1991 es portar a terme l'ampliació i l'embelliment de l'església. S'afegeix l'absis poligonal amb les finestres de tipus neoromànic.</p> | 41.3089100,1.6461600 | 386672 | 4573934 | 1935 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78602-foto-08251-11-1.jpg | Inexistent | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Joan Güell (projecte), Josep Brugal Fortuny (interiors) i Carles Elias (arquitecte ampliació) | 116 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 78671 | Riera de Llitrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-llitra-0 | Al llit de la riera s'observen residus sòlids urbans. El nivell de terbolesa de l'aigua és important en el moment del treball de camp d'aquest estudi. | <p>La Riera de Llitrà entra per SE del nucli dels Monjos per anar a desembocar al riu Foix. Des que travessa per sota el pont per on passa la carretera N-340, el seu curs traça una zona d'interès on es poden observar espècies vegetals típiques de ribera i també de l'albereda i els alzinars. S'hi poden observar exemplars de plàtans i oms, alguns d'aquests últims afectats per la malaltia de la grafiosi. En el sotabosc hi predominen l'heura, les falgueres, les vidalbes i les canyes. Destaca una plantació de pollancres que ve a enriquir una zona molt interessant des del punt de vista natural.</p> | 08251-89 | Al SE del nucli dels Monjos. | 41.3218000,1.6687800 | 388587 | 4575336 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78671-foto-08251-89-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||
| 78629 | Refugi del Serral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-del-serral | <p>ARNABAT, Ramon (1993) 'La gent i el seu temps. Història de Santa Margarida i els Monjos. De la Filoxera a la Guerra Civil. 1890-1940.' Ed. Ajuntament de S.M. i els Monjos, Col·lecció: Quaderns de divulgació local. Nº5.</p> | XX | les xemeneies de respiració estan tapades. | <p>Refugi antiaeri excavat al subsòl en forma de galeria en baixada. Es bifurca en vàries galeries a uns 100 m de l'entrada, és feta amb maó manual i amb volta de canó i coberta de terra. La part més externa de la boca del refugi està semienrunada i tancada amb una reixa de ferro amb forrellat. A uns 300 m, en un camp adjadent, hi ha tres pous de ventilació amb xemeneies aèries amb brocal de mamposteria lligada amb morter de calç.</p> | 08251-38 | Masia del Serral | <p>Construït durant la Guerra Civil Espanyola per a refugiar-se dels atacs aeris soferts per la proximitat del camp d'aviació dels Monjos i l'ús de la masia com a caserna, tallers i hangars per a l'aviació republicana, l'any 1937.</p> | 41.3189900,1.6525400 | 387223 | 4575045 | 1937 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78629-foto-08251-38-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 78665 | Recollida de farigola a la font de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recollida-de-farigola-a-la-font-de-sant-llorenc | <p>ARASA FERRER, JOSEP (1991) 'Aquell poble que el temps s'endugué.' Ed Comissió de festes Sta Margarida i els Monjos, Santa Margarida i els Monjos.</p> | <p>El matí de Divendres Sant hi havia la tradició d'anar a esmorzar i a buscar farigoles als voltants de la font de Sant Llorenç. Segons la tradició oral, fou l'última planta que va trepitjar Jesucrist en pujar a la creu.</p> | 08251-83 | Font de Sant Llorenç. | <p>Encara es realitzava als anys setanta del segle XX.</p> | 41.3210900,1.6628600 | 388091 | 4575264 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||||
| 78642 | Puigdèsser / Puigdassé / Puigdessés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigdesser-puigdasse-puigdesses | <p>ESTRADA, J.: (1969) 'Vias y poblados romanos en el área metropolitana de Barcelona.' Ed. Comissió d'Urbanisme de Barcelona B65, Barcelona. P.66. GIRÓ, P.: (1967) 'Quaderns de camp.' Vol.8, 1964-1969. (inèdit). SOLÉ CARALT, J.: (1948) 'Bisbal històrica. Resumen histórico del Penedés. 2ª ed. P.108. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès.</p> | VII - I aC | No es pot determinar clarament per manca d'una excavació arqueològica però és possible que estigui afectat per les tasques agrícoles. | <p>Terrenys actualment urbanitzats per l'empresa Agma SA. També comprèn el turó que es situa al costat. No es distingeixen restes en superfície.</p> | 08251-60 | Barri de Puigdesser, terrenys de la fàbrica AGMA SA. | <p>Al 1967 Pere Giró fa referència de la localització del que ell anomena poblat ibèric, on es localitzaren molins de pedra i ceràmica, durant la construcció de la fàbrica esmentada. Els materials se'ls va endur el gerent de la fàbrica (Blas Albareda) al seu xalet de Sant Vicenç de Calders. Actualment els materials estan perduts. Als arxius de Pere Giró han aparegut tres fotografies d'una punta de fletxa de bronze, que va ésser robada i que havia aparegut a Puigdessés.</p> | 41.3395600,1.6623800 | 388082 | 4577316 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78642-foto-08251-60-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | La instal·lació de la fàbrica podria haver destruït un poblat o zona de magatzem, però encara hi hauria la possibilitat de trobar restes mitjançant un estudi arqueològic. | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 78630 | Portal de l'antiga fàbrica de ciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-lantiga-fabrica-de-ciment | XIX-XX | presenta una capa de ciment en pols degut a la proximitat a la fàbrica. | <p>Portalada feta en maó manual d'obra vista disposats en faixes alternades amb faixes de mamposteria petita. La porta és un arc rebaixat combinant els mateixos materials. A esquerra i dreta hi ha pilons rematats amb faixa de rajola amb motius florals blaus sobre fons blanc. Per sobre hi ha quatre timpans semicirculars, un per cada cara del piló. A sobre de la porta hi ha una teuladeta de rajola i a cada costat pilons coronats amb una àliga cadascun. Entre piló i piló hi ha un element de ferro que sosté al centre un disc. Dins el recinte hi ha vàries naus del mateix estil.</p> | 08251-39 | Els monjos. Fàbrica de ciment Uniland. | 41.3149000,1.6636800 | 388149 | 4574576 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78630-foto-08251-39-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 105 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 78697 | Plàtans de les Masses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-les-masses | L'estat aparent dels arbres és bo, però el seu entorn es troba descuidat. | <p>Ubicats davant de la casa de les Masses, hi ha alineats uns plàtans (Platanus) molt grans. Es tracta d'arbres corpulents, de capçada densament fullosa; escorça recoberta d'una pela verdosa o groguenca. Les fulles són grans, dividides en 3 a 5 lòbuls dentats; pecíol llarg, acabat en forma de pipa.</p> | 08251-115 | Les Masses. | 41.3020000,1.6467200 | 386707 | 4573166 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78697-foto-08251-115-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Tríade scp | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||
| 78595 | Penafel / Penyafel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penafel-penyafel | <p>GIRONA GALIMANY, Jaume (1985). Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985. Sta. Margarida i els Monjos. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XIII-XVII | <p>Edifici de grans dimensions situat a pocs metres de la capella de la Mare de Déu de Penafel. És compost de planta baixa, un pis amb finestrals de pedra picada, i golfes sota coberta a quatre vessants. Una galeria d'arquets de mig punt ressegueix tot el perímetre de les golfes sota el ràfec. La façana presenta una composició asimètrica, amb un portal d'arc rebaixat i guardapols enmig, i una porta a la seva dreta oberta a mitja alçada. A sobre d'aquesta, hi ha una fornícula que conté una creu de pedra esculpida amb la Mare de Déu, on es pot llegir amb dificultat una data: 170?. Les cantonades de l'edifici estan fetes amb carreus escairats. L'edificació té alguns annexes amb entrada per un baluard. A la part de la façana que dóna a l'interior hi ha unes gàrgoles cilíndriques i de pedra.</p> | 08251-4 | El topònim de Penafel ja determina una zona de referència al municipi | <p>Documentalment, la casa s'esmenta el segle XIII (1226), tot i que en el segle XII (1131) s'esmenta el nom de 'Penna Fedel' en algun document.</p> | 41.3167500,1.6836500 | 389823 | 4574756 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78595-foto-08251-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78595-foto-08251-4-2.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 92|94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 1772 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||
| 78672 | Parc fluvial del Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-fluvial-del-foix | <p>GIRONA, J. I CALAF, J.Mª. Ed. (1998): 'Per conèixer el nostre patrimoni matural'. Calendari de 1998. Ed. Departament de Medi Ambient de l'Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Vilafranca del Penedès.</p> | <p>Espai que forma el riu Foix al seu pas pel nucli dels Monjos. Comprèn les dues lleres del riu, amb gran varietat d'espècies vegetals, algunes autòctones i típiques del bosc de ribera i d'altres introduïdes antròpicament al llarg dels anys. Es pot recórrer l'espai pels carrers que envolten el riu, és un recorregut d'aproximadament trenta minuts a peu que va des de l'Ajuntament fins a Mas Catarro. Una part del parc està condicionat per al passeig a peu i en bicicleta i com a lloc d'esbarjo. Al llarg del recorregut, hi ha rètols informatius amb informació sobre les espècies vegetals i animals, a més de les recomanacions per a conservar la zona.</p> | 08251-90 | Els Monjos | 41.3214200,1.6615200 | 387979 | 4575303 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78672-foto-08251-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78672-foto-08251-90-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Hi ha una part de difícil accés. Aquest espai està destinat a ser un parc temàtic ambiental amb funcions lúdiques i educatives. A més de la intenció de convertir aquest lloc en una zona per a la recerca i dinamització ambiental per als habitants del municipi.. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 78695 | Oliveres de l'avinguda Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-de-lavinguda-catalunya | <p>Es tracta de sis oliveres (Olea europaea varietat europaea) centenàries, disposades en filera de manera paral·lela a l'Avda. de Catalunya, en un passeig pavimentat. Les seves proporcions són similars, 4,5 - 6 metres d'alçada. Les seves capçades tenen una forma més o menys arrodonida, les branques i fulles són oposades; fulles rígides, enteres, lanceolades; la cara superior de la fulla és d'un verd grisenc, la cara inferior esblanqueïda.</p> | 08251-113 | Els Monjos. Plaça d'Europa. | 41.3192800,1.6605400 | 387893 | 4575066 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Tríade scp | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||||
| 78696 | Oliveres de cal Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-de-cal-rubio | <p>Grup d'oliveres (Olea europaea varietat europaea) centenàries, disposades en filera. Les seves proporcions són similars, 4,5 - 6 metres d'alçada. Les seves capçades tenen una forma més o menys arrodonida, les branques i fulles són oposades; fulles rígides, enteres, lanceolades; la cara superior de la fulla és d'un verd grisenc, la cara inferior esblanqueïda.</p> | 08251-114 | Cal Rubió. Avda. de les Oliveres i c. del Jardí. | 41.3312200,1.6506400 | 387085 | 4576405 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Tríade scp | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||||
| 78643 | Muntanya de Ciment Freixa / Cova del Ciment Miret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanya-de-ciment-freixa-cova-del-ciment-miret | <p>ALMAGRO, M.; SERRA, C. i COLOMINAS, J.: (1945) 'Carta Arqueológica de España, Barcelona.' Madrid. CSIC, Instituto Diego Velazquez. P.142. ESTRADA, J.: (1969) 'Vias y poblados romanos en el área metropolitana de Barcelona.' Ed. Comissió d'Urbanisme de Barcelona B65, Barcelona. P.66. GIRÓ,P.: (1945) 'Quaderns de camp.' Vol.2, 1945-1950. (inèdit). RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. VIRELLA, J.: (1978) 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques.' dins 'Miscel·lània Penedesenca' nº1 IEP, Sant Sadurní d'Anoia, p.258.</p> | No es pot determinar clarament per manca d'una excavació arqueològica però és possible que estigui afectat per les tasques agrícoles. | <p>Restes ceràmiques al vessant de la muntanya on hi havia els antics forns de ciment de la fàbrica Freixa. També hi ha restes a prop d'unes coves o balmes sobre els forns de Ciments Miret.</p> | 08251-61 | Terreny de la fàbrica Uniland. | <p>Als anys 30 del segle XX, Martí Grivé i Pere Giró fan referència a troballes de ceràmica ibèrica en superfície a les vessants d'aquesta zona que era explotada per a la fabricació de ciment. També hi ha materials al Museu de Vilafranca amb l'anotació que ens indica la seva procedència: les balmes naturals d'aquesta zona, prop de la carretera que uneix la cantera amb la fàbrica de ciment.</p> | 41.3078400,1.6761000 | 389176 | 4573776 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78643-foto-08251-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78643-foto-08251-61-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 81|85|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 78584 | Molí del Macià / Molí del Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-macia-moli-del-foix | <p>MAURI, A i SOLER, M. (1999) 'El molí medieval de Sta Margarida i els Monjos. Estudi històric i arqueològic.' SGP. PALAU RAFECAS, SALVADOR (1990). Fitxa de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. PALAU, Salvador 'el Galo' (1990) 'Inventari de molins fariners al riu Foix.' dins Miscel·lània Penedesenca XII 1988, pp.255 -286, IEP. Sant Sadurní d'Anoia. SOLER, M. I REDONDO, S. (2000) 'Memòria dels treballs d'investigació arqueològica al Molí dels Monjos. Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès' Gelida.</p> | XII-XIII | Ha estat modificat diverses vegades: s.XIII, 1829, finals s. XIX, anys 30 del s. XX, 1999. | <p>Edifici que fou construït com a molí fariner. El cos principal és de planta quadrangular. Consta de dues plantes i soterrani. A la part occidental exterior es poden observar part de les rescloses i la bassa on s'acumulava l'aigua per a impulsar el molí. A l'interior es conserven els arcs diafragma que suporten el sistema de bigues. A la planta baixa és on hi hauria la sala de moles, de planta rectangular de 16 x 5,7 metres, amb volta gòtica construïda en dos tipus de material diferents: la part oriental amb carreus exquadrats (medievals) i la part occidental amb volta de canó pla de (finals del s.XIX). A la planta baixa, comunicant amb el soterrani hi ha una sèrie de forats que formaven part dels mecanismes de funcionament del molí, actualment es poden observar perquè hi ha un vidre que permet passar pel damunt i poder veure'ls a la vegada. Les façanes no són simètriques i estan fetes de mamposteria, excepte a la part soterrania que es pot observar a la cara sud del cos principal, amb les cantoneres de carreus de pedra calcària enquadrat. A la coberta hi ha coronaments de merlets de maó i a la façana lateral dos portals emmarcats en pedra amb arc de mig punt rebaixat. Les façanes d'un cos adossat utilitzen revestiments de fusta.</p> | 08251-47 | Els Monjos. c/Farigola nº 2-8 | <p>Tot i la possibilitat de que l'origen del molí pugui ser del segle X, la primera constància clara al registre arqueològic és del segle XIII, quan estaria format per un cos de planta baixa i una bassa a la part posterior una mica més elevada. Dins el mateix segle es remodelà i es va fer una terrassa sobre la volta gòtica i una torre quadrangular. Al 1829 s'edifiquen nous cossos a l'edifici. S'afegeix un nou espai adossat a la torre i per sobre de la sala de moles per a col·locar el mecanisme de roda vertical. A finals del s. XIX s'instal·la una farinera amb un canvi tecnològic. La volta gòtica es foradà per passar les canalitzacions per on passava el gra i la farina. En aquesta època s'anomena el Molí d'en Macià. Cap als anys 30 del segle XX es transformà en habitatge. Segons el registre de la propietat de 1941 es coneix com la casa Gran, possiblement un annex de la mateixa. A meitat del segle XX, l'edifici deixa d'estar habitat i passa a ser un magatzem vinícola. Es tancaren les escales que anaven al primer pis, es feren canals per al vi al mur est tot afectant als arcs medievals. Al 1999 l'Escola Taller municipal practica una remodelació i rehabilitació per a convertir el Molí en un espai d'equipament municipal i els seus voltants en jardí botànic.</p> | 41.3204200,1.6612600 | 387956 | 4575192 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78584-foto-08251-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78584-foto-08251-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78584-foto-08251-47-3.jpg | Física | Romànic|Gòtic|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 92|93|98|119|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 78583 | Molí de vent de mas Catarro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-mas-catarro | XX | <p>Estructura metàl·lica en forma de torre amb perfils metàl·lic de base quadrada que disminueix de mida segons s'acosta a la part més alta, on hi ha una plataforma circular amb una barana metàl·lica i coronada per un molí o roda d'aspes amb un contrapès a mode de cua que permet alinear les aspes cara al vent per poder aprofitar la força eòlica i mitjançant un sistema de bombeig extreure aigua de les vetes subterrànies. Tota l'estructura està pintada de color blanc i està situada sobre una plataforma de formigó enmig d'un estany artificial voltat de marquesines fetes amb pilastres de formigó i biguetes de fusta.</p> | 08251-46 | Els Monjos. Plaça del Molí de Vent. | <p>Havia estat utilitzat per extreure aigua del subsòl. Actualment té una funció estrictament ornamental. És la peça principal de la plaça del molí de vent, que està al costat de la masia de Mas Catarro.</p> | 41.3254300,1.6632300 | 388129 | 4575746 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78583-foto-08251-46-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 98|119 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 78678 | Molí de vent de can Aixelà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-can-aixela | XIX-XX | Presenta oxidació important i trencament de les peces i mecanismes de ferro. També s'observen esquerdes i petits despreniments a la part més elevada de la torre. | <p>Torre de planta octagonal sobre un desnivell del marge del riu. La base és quadrangular, a la part inferior del vessant, i és feta de maó manual vist, decorat amb ràfecs, cornises i obertures romboïdals. A la part superior hi ha un voladís de maó amb ràfec sustentat amb estructura metàl·lica a la qual s'accedeix per una escala de cargol que puja per l'interior i desemboca a un portal amb porta de fusta. També hi ha una barana de ferro amb motius geomètrics. Al coronament, que està sustentat amb una volta de casquet esfèric, hi ha el mecanisme d'un molí de vent de ferro amb les aspes molt malmeses, trencades i rovellades. Al costat de la torre hi ha un magatzem de planta baixa amb coberta a dues aigües. A la part baixa de la torre, sota el desnivell de terra hi ha una porta que dona accés a una font, al davant d'aquesta porta i ha una terraceta amb barana de maó i unes escales que baixen fins al riu.</p> | 08251-96 | Entre Can Aixelà i la carretera B-212. | 41.3369600,1.6613800 | 387994 | 4577028 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78678-foto-08251-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78678-foto-08251-96-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | L'entorn del recinte està molt descuidat i està en procés de degradació. | 102|119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 78690 | Molí d'en Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-ferran | <p>'Programa de les Fires de Maig de Vilafranca 1968'. Vilafranca del Penedès.</p> | XIV | Enrunat i colmatat per deixalles i runa de la foneria. | <p>Recinte del qual queden tan sols a la vista restes de murs de mamposteria i part d'alguna volta de rajola, i un canal que formava part del mecanisme d'accionament del molí. Enrunat i colmatat per runa i deixalles de la foneria.</p> | 08251-108 | Puigdesser. Dins la propietat de l'antiga foneria de Puigdesser. | <p>Es documenta l'existència d'aquest molí des del segle XIV. Havia estat propietat de la Marquesa de Moja.</p> | 41.3388400,1.6613500 | 387995 | 4577237 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78690-foto-08251-108-1.jpg | Inexistent | Gòtic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 93 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 78625 | Mas Pujó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pujo | <p>GIRONA GALIMANY, Jaume (1985). Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985. Sta. Margarida i els Monjos.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia al voltant de la qual s'hi ha instal·lat un important complexa industrial d'elaboració de vins de recent construcció. La masia és de planta quadrangular amb coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal. A la façana principal es conserva un portal de pedra amb arc rebaixat, amb una finestra quadrangular a la part esquerra. Fins a l'alçada del primer pis, la façana deixa vista, esglaonadament, la mamposteria. Al primer pis, un gran finestral amb marc de pedra motllurada a sobre del portal, amb festejador a la part interior; a l'esquerra, finestra estreta i alta quadrangular. A les golfes hi ha dos grups de finestres amb arc rebaixat; sobre el finestral de pedra dues finestres amples amb arc rebaixat, i a sobre la finestra estreta, tres finestres més estretes i també amb arc rebaixat. Hi ha un ràfec de teules i cantonades amb bloc escairat de pedra calcària. A l'interior de la masia hi ha diversos portals de pedra i una arcada a l'antic celler. Adossades al cos principal hi ha unes instal·lacions fetes amb mamposteria i arcades apuntades fetes amb maó i arcs petits de mig punt, de construcció moderna. Al davant de la façana principal hi ha un jardí ben cuidat amb margallons i palmeres.</p> | 08251-34 | Els Monjos. Mas Pujó. | 41.3259100,1.6745700 | 389079 | 4575784 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78625-foto-08251-34-1.jpg | Física | Contemporani|Historicista|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 98|116|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 78604 | Mas Catarro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-catarro | <p>ARNABAT, Ramon (1993) 'La gent i el seu temps. Història de Santa Margarida i els Monjos. De la Filoxera a la Guerra Civil. 1890-1940.' Ed. Ajuntament de S.M. i els Monjos, Col·lecció: Quaderns de divulgació local. Nº5. GIRONA GALIMANY, Jaume (1985). Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985. Sta. Margarida i els Monjos. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>Masia amb un nucli central d'accés principal i dues ales laterals acabades amb torratxes. Es composa de planta baixa, pis i terrat. La coberta és de terrat pla i coberta de pavelló a les torratxes. La planta baixa incorpora una capella dedicada a Sant Carles. En aquesta planta hi ha espais destinats a magatzems i habitatge. Les torratxes que delimiten el cos central són de planta quadrada i a la part superior presenten una triple finestra a cada costat. El cos principal s'uneix per la façana amb les torratxes amb dues arcades d'obra vista amb arc rebaixat i balustrada del mateix material. L'arcada de la dreta és on hi ha l'entrada principal amb dues esfinx que custodien la porta. La part central del cos principal presenta una distribució simètrica amb dues finestres a la part baixa rematades amb obra vista, al primer pis dues dobles finestres amb remat i columneta central d'obra vista. La balustrada és d'obra vista formant gelosia. Al centre de la part alta de la façana hi ha un rellotge de sol emmarcat en rajoles blaves i blanques. A la part superior central, per sobre de la balustrada hi ha un pannell de rajoles vidrades de color verd amb relleu i la figura d'un lleó de ceràmica vidrada de color verd coronant el conjunt. La façana està fet amb mamposteria vista i les cantonades amb carreus de calcària exquadrats. El jardí de la masia té una marquesina i alguna estàtua, fonts i caminets marcats. Els espècimens botànics són interessants: pins i xiprers al jardí romàntic de la part del davant de la casa i la pineda del pati posterior.</p> | 08251-13 | Els Monjos. Plaça del Molí de Vent s/n | <p>Als anys 80 del segle XX pertanyia a Banca Catalana i Caixa d'Estalvis del Penedès.</p> | 41.3255000,1.6624400 | 388063 | 4575755 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78604-foto-08251-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78604-foto-08251-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78604-foto-08251-13-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 78637 | Mas Castellar 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-castellar-3 | <p>GIRÓ,P. (1974) 'Quaderns de camp.' Vol.9, 1969-1978. (inèdit). RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès.</p> | L'erosió desfà el marge d'argila on està excavada l'estructura. | <p>S'hi pot observar el contorn d'una estructura ovalada, seccionada verticalment. Presenta les parets rubefactades. Es conserven 4.5 m d'alçada i 5 metres d'amplada. La base de l'estructura és plana i presenta carbons i cendres. Tot i que ara no es pot distingir amb claredat per la tupida vegetació d'esbarzers que ha nascut al marge del camí. A la part esquerra sembla que presenta un revestiment interior fet amb calç allisada.</p> | 08251-55 | Camí entre l'Abadal i Uniland. | <p>Estructura localitzada al 1974, en obrir-se un nou camí d'accés a la fàbrica de ciment Uniland. La descoberta la documentà Pere Giró als seus quaderns de camp. Pere Giró la datà com a Medieval, mentre que l'equip de la Carta Arqueològica li dóna una cronologia ibèrica, en trobar a la vora del camí restes de ceràmica d'aquesta època i per la proximitat al jaciment de Mas Castellar.</p> | 41.3081400,1.6592500 | 387766 | 4573831 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78637-foto-08251-55-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 81|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 78648 | Mas Castellar 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-castellar-2 | <p>ALMAGRO, M.; SERRA, C. i COLOMINAS, J. (1945): 'Carta Arqueológica de España, Barcelona.' Madrid. CSIC, Instituto Diego Velazquez. P.142. ESTRADA, J.: (1969) 'Vias y poblados romanos en el área metropolitana de Barcelona.' Ed. Comissió d'Urbanisme de Barcelona B65, Barcelona. P.66. GIRÓ, P. (1939) 'Quaderns de camp.' Vol.1, 1932-1945. (inèdit). GIRÓ, P. (1947) 'Los vestigios ibero-romanos de Santa Margarita y els Monjos'. Acción Católica. Vilafranca del Penedès: Suplemento de las Hojas Parroquiales, any VII, nº24. GIRÓ, P. (1950) 'Museo de Vilafranca (Barcelona)' dins 'Memórias de laos museos arqueológicos provinciales 1948 1949. Madrid vol. IX - X. P.351. GIRÓ, P.: (1959) 'Una làpida romana en Sant Pere Molanta.' dins 'Ampúrias' vol. XXI, P.305. Barcelona. GIRÓ, P.: (1961) 'El poblado preromano de Mas Castellà (Monjos, Vilafranca del Panadés)' dins 'Ampurias', Vol. XXII - XXIII, Barcelona. PP.162 - 163. GIRONA, J.: (1980) 'Santa Margarida i els Monjos. Passeig per la nostra història.' Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. P.51. GIRONA, J.: (1985) 'Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985'. Ed. Ajuntament de Snta. Margarida i els Monjos. Sta. Margarida i els Monjos. P.9. GORGES, J.G.: (1979) 'Les villas hispano - romaines. Inventaire et problematique archeologique. Publication du Centre Pierre Paris, nº4. Paris. P.210. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès.</p> | I aC-IV dC | Desconeixem el grau d'afectació del jaciment. | <p>Camps de conreu al voltant de mas Pere Joan o Pere Fort. No hem apreciat materials en superfície degut a l'espessa vegetació existent als conreus. A més s'ha excavat una bassa quadrangular al subsòl recentment. Al voltant d'aquesta només s'aprecien uns blocs esquadrats de pedra calcària, però no hi localitzem cap material ceràmic.</p> | 08251-66 | Mas Pere Joan o Pere Fort. | <p>Aquest jaciment fou descobert el 1948 per Eduardo Vidal Riba, propietari dels camps en aquell moment, que avisà en Pere Giró, que estava excavant en aquells moments el jaciment de Mas Castellar, a 500m al nord - oest. Els membres de l'equip del Museu de Vilafranca hi varen fer prospeccions on localitzaren: parets i fonamentacions, ceràmica sigillata sudgàl·lica, comuna africana, una llàntia a mà amb tres dipòsits, un fragment de llàntia amb la inscripció 'CARMER' , tègules, pondus, denes de pasta vítrea de colors i vidre. Segons publica Gorges al 1979 s'hi trobaren les restes d'una vil·la amb termes alimentades per canalitzacions de plom, estucs, marbre, mosaics i paviments de signinum. Hi ha peces dipositades al Museu de Vilafranca. Els membres de l'equip de la CCAA varen localitzar tan sols algun fragment de ceràmica ibèrica, un fragment de tègula i dos fragments de sigillata hispànica.</p> | 41.3028600,1.6642000 | 388172 | 4573239 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78648-foto-08251-66-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | La vegetació no permet la prospecció visual del terreny. | 83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 78699 | Mas Castellar 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-castellar-1 | <p>ALMAGRO, M.; SERRA, C. i COLOMINAS, J. (1945): 'Carta Arqueológica de España, Barcelona.' Madrid. CSIC, Instituto Diego Velazquez. P.162. ESTRADA, J.: (1969) 'Vias y poblados romanos en el área metropolitana de Barcelona.' Ed. Comissió d'Urbanisme de Barcelona B65, Barcelona. P.66. GIRÓ, P.: (1949): 'Prensa ibérica al Penedes.' dins 'Revista del Museu de Mataró'. Maig. GIRÓ, P.: (1950): 'Identificación de algunas vias romanas en el Penedès.' dins 'Actas de la I Asamblea intercomarcal del Penedes i Conca d'Odena', Martorell. GIRÓ, P.: (1961): 'El poblado prerromano de Mas Castellar (Monjos, Vilafranca del Penedes)' dins 'Ampurias' XXII - XXIII, Barcelona. GIRÓ, P.: (1979): 'Notes d'arqueologia a Catalunya: Santa Margarida i els Monjos' dins 'Informació Arqueològica. Butlletí informatiu de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació Provincial de Barcelona.' Barcelona, pp.165-166. GIRONA, J.: (1980) 'Santa Margarida i els Monjos. Passeig per la nostra història.' Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. P.43. MASCORT,M, SANTMARTÍ, J. I SANTACANA, J.(1988): 'setè col·loqui internacional d'arqueologia de Puigserdà.' SANTMARTÍ, E. I PADRÓ, J. (1977): 'Ampurias' Barcelona.</p> | II-I aC. | Va ser arrasat durant els treballs agrícoles. | <p>Terrenys de conreu i erms al voltant de Mas Castellar (actualment hi ha el centre Remar), en una zona lleument inclinada de 2 hectàrees damunt un tall de terra de 25 metres sobre el riu Foix. Encara s'hi poden observar restes de ceràmica comuna ibèrica i d'àmfora. Nombroses restes de ceràmica ibèrica a torn, tant formes com informes, i a mà, apareixen al llarg d'uns 20 o 25 metres, al tall de terra que delimita el camí que segueix el torrent que desguassa al Foix, als peus del castell de Penyafort. La potència de terra amb materials associats és força important, entre 70 i 100 cm.</p> | 08251-117 | Mas Castellar. | <p>Al 1948, Pere Giró realitzà una excavació als terrenys, que varen ser rebaixats pel treball agrícola i on van aparèixer ceràmiques i taques de terra més fosca que delimitaven sitges d'emmagatzematge. S'excavaren un total de 35 sitges, algunes de les quals agrupades i assenyalades amb un sol número, i es va localitzar una espècie de mur, que podria ser una tanca de protecció de la zona de magatzem, fet amb carreus. També es varen descobrir restes d'altres murs que van fer pensar a Giró en un poblat. Concretament, al costat de la sitja nº12 s'hi localitzà una habitació i una possible entrada pel costat sud -est, amb una possible torre de protecció. S'hi localitzà un plat de premsa de pedra calcària en molt bon estat. Els materials estan dipositats al Museu de Vilafranca. El jaciment està considerat un dels més importants d'aquesta època de la comarca de l'Alt Penedès. Hi va aparèixer ceràmica ibèrica pintada de molt diverses formes, ceràmica campaniana, ceràmica a mà, lluernes,...També hi aparegueren materials metàl·lics: fíbules, punta de fletxa, anelles, ...</p> | 41.3076400,1.6611600 | 387925 | 4573773 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78699-foto-08251-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78699-foto-08251-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78699-foto-08251-117-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 78607 | Mas Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-castellar-0 | <p>GIRONA, Jaume (1985). Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985. Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. P.30. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XIX | <p>L'edifici principal és de planta quadrangular, té planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues vessants i el carener és perpendicular a les façanes. A la part de darrera hi ha una paret porxada a manera de galeria, amb 5 arcs de mig punt. La façana principal guarda unes proporcions simètriques, amb portal de mig punt dovellat, balcó i finestres laterals emmarcades amb obra vista. Hi ha una inscripció amb la data 1889.</p> | 08251-16 | Al Sud de la fàbrica de ciment dels Monjos | 41.3087300,1.6622400 | 388018 | 4573893 | 1889 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78607-foto-08251-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78607-foto-08251-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78607-foto-08251-16-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 78620 | Mas Ballestar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-ballestar | <p>GIRONA GALIMANY, Jaume (1985). Les nostres masies. Programa de Festa Major de 1985. Sta. Margarida i els Monjos.</p> | XIX | En procés d'enrunament. | <p>La masia consta d'un edifici principal de planta quadrangular amb planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és a dos vessants amb ràfec de bigues. La façana de l'edifici té el portal principal de mig punt dovellat. Destaca un finestral emmarcat de pedra motllurada. Les finestres són dintellades amb biga de fusta. El portal del baluard és d'arc de pedra rebaixat amb la inscripció '1856', a la clau de l'arc. El coronament d'aquest portal és de teula, amb imbricacions i creu de pedra. A l'interior de l'edifici hi ha diferents elements arquitectònics de pedra: arcs apuntats, esglaonat de les escales, una volta. Al sector NE de la casa destaca un mur de pedra construït en sec, segurament per facilitar la recollida de les aigües que eren conduïdes a basses i cisternes excavades directament a la roca. Les mides del mur són: 1 m. d'amplada i uns 400 m. de llargada.</p> | 08251-29 | Zona Sud del municipi, límit amb les Masuques | 41.2944700,1.6558200 | 387456 | 4572318 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78620-foto-08251-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78620-foto-08251-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78620-foto-08251-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | L'interior de la casa alberga alguns elements interessants des del punt de vista patrimonial, com poden ser una roda de molí o unes bótes de vi al celler, que han estat destruïdes a causa de l'enfonsament del sostre d'aquesta part de la masia. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 78684 | Llegenda de la font de Nostra Senyora de Penyafel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-font-de-nostra-senyora-de-penyafel | <p>GIRONA, J.: (1980) 'Santa Margarida i els Monjos. Passeig per la nostra història.' Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. P.91.</p> | <p>Al voltant de la font hi ha una llegenda que es recull a un llibre de l'any 1551, dedicat a les troballes miraculoses d'imatges de la Verge. La llegenda diu que en temps de l'ocupació musulmana es va amagar la imatge al lloc on hi ha la font. Temps més tard ,la van trobar allí uns pastors mitjançant un senyal lluminós que els indicà el camí. Els pastors varen portar la imatge a l'església de Santa Margarida, on s'hi quedà un temps. Construïren la capella. Primer la volien fer al costat de la font, però el consideraren un lloc massa difícil orogràficament i la situaren on ara es troba, a la part alta del turó. Hi ha gent del poble que diu que la Verge produí curacions i que a la mateixa font sembla veure's el clot on s'amagà la imatge.</p> | 08251-102 | 41.3210900,1.6628600 | 388091 | 4575264 | 1551 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||||||
| 78633 | Les Masses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-masses | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1983) Fitxa de l'arxiu del Servei Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.</p> | XIX-XX | <p>La casa principal està assentada en un desnivell del terreny que es salva amb una escala adossada a l'edificació. És de planta quadrangular amb soterrani, planta baixa i pis. Les façanes tenen una composició simètrica, les finestres i les portes estan emmarcades amb mamposteria i destaquen els elements de ceràmica verda vidrada. En un dels seus costats hi ha un jardí de caràcter romàntic amb diverses espècies botàniques, entre elles palmeres i cedres de grans dimensions.</p> | 08251-42 | El topònim de les Masses ja determina una zona de referència al municipi | <p>Antigament hi havia hagut un molí fariner, del qual encara en queda la bassa.</p> | 41.3023400,1.6468100 | 386715 | 4573204 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78633-foto-08251-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78633-foto-08251-42-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Prop de la masia hi havia un molí del qual no en queda cap resta, aquest molí està fitxat pel Servei Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb el nº 15897. | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 78624 | La Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torreta-6 | <p>GIRONA GALIMANY, Jaume (1985). Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985. Sta. Margarida i els Monjos.</p> | La coberta i tot el forjat estan enrunats | <p>La Masia consta d'un cos principal amb diversos annexes adossats. L'edifici està aixecat respecte al nivell de sòl natural. Consta de planta baixa i pis. Des de la planta baixa s'accedeix a una gran cisterna soterrada. A la façana hi destaquen alguns finestrals d'arc rebaixat amb totxo vist, les estructures de pedra a les cantonades i algun arc de mig punt. S'observen els carreus de pedra regulars. A l'interior hi ha un arc apuntat de pedra i una llinda de pedra amb arc conopial. La masia està actualment en procés d'enrunament, es pot observar la traça d'una construcció més antiga. A la part de darrera de la casa es conserva un forn de pa i un altre cisterna.</p> | 08251-33 | El mateix topònim de la Torreta ja determina una zona de referència al municipi | 41.3058200,1.6700000 | 388662 | 4573560 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78624-foto-08251-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78624-foto-08251-33-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Al rebliment de les parets hem observat fragments ceràmics de ceràmica de reflexes metàl·lics (s. XVI - XVII) | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 78588 | La Sanabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sanabra | <p>ALMAGRO, M.; SERRA, C. i COLOMINAS, J. (1945): 'Carta Arqueológica de España, Barcelona.' Madrid. CSIC, Instituto Diego Velazquez. P.162. ESTRADA, J. (1969): ' Vias y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona.' Comisión de Urbanismo B65. Barcelona. P.66. GIRÓ, P. (1937) 'Quaderns de camp.' Vol.1, 1932-1945. (inèdit). GIRÓ, P. (1947) 'Los vestigios ibero-romanos de Santa Margarita y els Monjos'. Acción Católica. Vilafranca del Penedès: Suplemento de las Hojas Parroquiales, any VII, nº24. GIRONA, J. i VALLS, J. (1985): 'Les nostres masies - Festa Major 1985. Santa Margarida i els Monjos. Del 18 al 20 de juliol.' Santa Margarida i els Monjos. Programa Festa Major. P.9. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès.</p> | III-I aC | No es pot saber l'estat exacte de conservació. Manca una excavació arqueològica. | <p>Jaciment situat en un camp d'explotació vitícola al sud-est de l'ermita de Santa Maria de la Sanabra. En aquests camps s'hi han localitzat fragments de ceràmica comuna d'època romana i ibèrica. A la prospecció visual realitzada també s'ha localitzat algun fragment d'àmfora ibèrica, al camp que hi ha al començament del fondal de Borrelleres.</p> | 08251-51 | Turó de la Sanabra | <p>L'any 1937 Pere Giró hi va efectuar una prospecció i hi localitzà restes de ceràmica comuna ibèrica i romana. S'hi efectuà una nova prospecció amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, amb el mateix resultat: troballa de ceràmica comuna ibèrica, àmfora, ceràmica campaniana, sigillata i fragments de tègula.</p> | 41.2977800,1.6634800 | 388103 | 4572676 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78588-foto-08251-51-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Per la presència de material arqueològic a un camp que no havia estat delimitat per la Carta Arqueològica, caldria ampliar la zona de control o prevenció d'aparició d'estructures arqueològiques. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 78592 | La Sanabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sanabra-0 | <p>GIRONA GALIMANY, Jaume (1985). Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985. Sta. Margarida i els Monjos. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XII-XVII | <p>Conjunt de construccions al voltant d'una masia. L'edifici principal és de planta quadrangular amb planta baixa, pis i golfes, coberta a dos vessants. El portal d'entrada és d'arc de mig punt dovellat i les finestres estan emmarcades en pedra. Les cantoneres són de pedra i a un angle de l'edifici hi ha un contrafort. A una llinda de pedra dels finestrals hi ha esculpida la data 1674. D'entre tots els edificis que hi ha al voltant de la masia el més interessant és la capella de Sta. Maria de la Sanabra. Es tracta d'una capella d'una sola nau amb absis semicircular i coberta a dos vessants amb embigat de fusta. Els murs estan fets amb petits carreus de pedra. A l'interior hi ha un fris i un arc toral que aguantava l'antiga volta de canó, que va ser destruïda i substituïda per un embigat de fusta amb teulada a dos vessants. A la façana principal destaca la porta dovellada i un petit rosetó al damunt. L'absis té una finestra de doble esqueixada i el ràfec de la coberta és fet amb carreus motllurats.</p> | 08251-1 | El topònim de la Sanabra ja determina una zona de referència al municipi | <p>Les primeres referències al lloc daten de l'any 992 i 993. L'estructura gòtica data del segle XVII i la seva fesomia actual es deu a la reconstrucció feta l'any 1985. La capella es va construir al segle XII.</p> | 41.2982400,1.6626700 | 388036 | 4572728 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78592-foto-08251-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78592-foto-08251-1-2.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Els usos actuals són diversos: habitatge, agropecuari, i a la capella, culte ocasional. | 92|93|94|98|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 78600 | La Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riba-3 | <p>ARNABAT, Ramon (1993) 'La gent i el seu temps. Història de Santa Margarida i els Monjos. De la Filoxera a la Guerra Civil. 1890-1940.' Ed. Ajuntament de S.M. i els Monjos, Col·lecció: Quaderns de divulgació local. Nº5. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XVIII | <p>Masia de planta rectangular. S'estructura en dos pisos i golfes. La porta principal és d'arc rebaixat de pedra. Les cantoneres són de pedra i algunes finestres estan emmarcades també en pedra. La façana principal s'estructura amb el portal central, balcó a la primera planta, finestra a un costat i galeria amb tres arcades de mig punt a l'altre. A la part superior destaca la galeria de finestres, a l'alçada de les golfes. És destacable el celler de planta rectangular i coberta a dues vessants. Presenta tres portes ovalades fetes en maons. Al voltant, ceràmica verda vidriada col·locada a trencadís serveix de marc. Les portes estan enlairades respecte al terra per facilitar la càrrega i descàrrega. La Masia està tancada per un baluard que també protegeix una pineda i algunes oliveres. També hi ha alguns annexes, corrals o granges, sense interès arquitectònic.</p> | 08251-9 | Al camí de Cal Salines. Entre el barri de Puigdesser i Cal Salines. | 41.3339500,1.6624600 | 388079 | 4576693 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78600-foto-08251-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78600-foto-08251-9-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Tot i que la masia data del segle XVIII, la seva imatge actual correspon a modificacions i ampliacions posteriors. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 78618 | La Margaridoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-margaridoia | <p>ARNABAT, Ramon (1993) 'La gent i el seu temps. Història de Santa Margarida i els Monjos. De la Filoxera a la Guerra Civil. 1890-1940.' Ed. Ajuntament de S.M. i els Monjos, Col·lecció: Quaderns de divulgació local. Nº5. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>Edifici eclèctic de planta en forma de 'L' i pati interior, amb la façana que simbolitza la pertinença a una societat recreativa de base social popular del seu temps. La planta baixa presenta cinc grans obertures amb arcs escarsers fets de maó, unes fan la funció de porta i altres de finestres. La més gran és la porta principal. Els elements de la façana es disposen simètricament. Al primer pis hi ha una gran balconada amb barana de ferro i s'obren tres portes emmarcades en maons que formen un semiarc a la part superior. Als extrem de la balconada principal es disposen dos balcons més petits amb un altre porta igual a les descrites. La part central de la façana presenta una paret superior esglaonada decorada amb maons i un espai circular amb les inicials de la Societat. A banda i banda d'aquest element, la façana està rematada amb una sèrie de merlets esglaonats.</p> | 08251-27 | Els Monjos. Carrer d'Anselm Clavé, 10-14 | <p>Aquest edifici va ser construït expressament com a local social de la Societat la Margaridoia pels mestres d'obra Garriga i Jeroni al 1909. Durant la guerra civil l'edifici fou utilitzat com a taller d'avions i com a refugi antiaeri.</p> | 41.3208900,1.6633800 | 388134 | 4575242 | 1909 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78618-foto-08251-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78618-foto-08251-27-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | Garriga i Jeroni, mestres d'obra. | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 78640 | La Bassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bassa | <p>ESTRADA, J.: (1969) 'Vias y poblados romanos en el área metropolitana de Barcelona.' Ed. Comissió d'Urbanisme de Barcelona B65, Barcelona. P.66. GIRÓ, P.: (1944) 'Quaderns de camp.' Vol.1, 1932-1945. (inèdit). GIRÓ, P.: (1944) 'Una estación ibérica en els Monjos.' dins 'Ampúrias' vol.VI. Pp.330-333. Barcelona. GIRÓ, P.: (1947) 'Los vestigios ibero-romanos de Santa Margarida i els Monjos.' dins 'Acción Católica' . Suplemento de las Hojas Parroquiales any VII nº24. GIRÓ, P.: (1959) 'Una làpida romana en Sant Pere Molanta.' dins 'Ampúrias' vol. XXI, P.305. Barcelona. RAURET, A.M.: (1963) 'El proceso de la primitiva población del Penedés.' Memòria de grau de Llicenciat. Universitat de Barcelona, Barcelona. Pp.186-187. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. SOLÉ CARALT, J.: (1948) 'Bisbal històrica. Resumen histórico del Penedés. 2ª ed. P.62.</p> | II-I aC | Les estructures que es van localitzar estan destruïdes. | <p>Zona totalment urbanitzada. No hi ha restes d'elements arqueològics a la vista, tot i que al subsòl hi podrien romandre restes encara no afectades pels treballs d'edificació, urbanització, canalització,...</p> | 08251-58 | Els Monjos. Passeig Fluvial / Av. Cal Rubió nº15. | <p>A principis del mes de maig de 1944 s'obrí una rasa de 3 metres d'amplada per construir un canal de desguàs del camí de Cal Rubió, actualment av. De Cal Rubió. Aquesta obra seccionà dues sitges. En Pere Giró, en qualitat de Delegado Local de la Comisaria Provincial de Excavaciones, va documentar a la rasa material ceràmic d'origen romà i als talls dues sitges i part d'un mur. A la primera sitja de 1'80 m d'amplada i 1'70 metres d'alçada s'hi trobà ceràmica romana, ibèrica pintada, un fragment de basament de columna, ossos d'èquid i una llosa treballada de conglomerat. A la segona sitja de secció oval feia 1'76 metres de diàmetre de la panxa. S'identificaren quatre nivells on s'hi localitzà ceràmica ibèrica, àmfora romana, dòlia, estuc, tègules,...Al nivell inferior hi havia un crani d'èquid amb fragments de ferro i àmfora ibèrica, tot segellat per una llosa semicircular de 70 cm x 60 cm. Els materials estan al Museu de Vilafranca. No hi ha cap noticia clara del mur, però segons els autors de la Carta Arqueològica, podria estar relacionat amb una bassa del Molí del Foix.</p> | 41.3218000,1.6603500 | 387882 | 4575346 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78640-foto-08251-58-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 81|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 78619 | L'Abadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/labadal-0 | <p>GIRONA, Jaume (1985). Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985. Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1983) Fitxa de l'arxiu del Servei Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.</p> | XV-XVI | <p>Masia de planta irregular, conseqüència de juxtaposar diferents cossos al llarg de la seva història. Consta de planta baixa, primer pis, golfes i soterrani. L'edifici té una coberta a dos vessants amb barbacana i bigues de fusta. Les cantoneres són de blocs de pedra. Les façanes són de composició asimètrica. S'observen restes de contraforts. Alguns finestrals de la planta noble són emmarcats de pedra motllurada, altres finestrals tenen brancals, llindes i escopidors de pedra picada. A la façana de llevant hi destaquen una finestra geminada de pedra amb fust i capitell, i un contrafort que hi ha al mig. Davant la masia hi ha un espai enjardinat.</p> | 08251-28 | Zona del Castell - convent de Penyafort | <p>L'Abadal té els seu origen en un molí fariner que podria haver existit els segles XV o XVI. Alguns autors es remunten al s. XIV.</p> | 41.3076200,1.6578100 | 387645 | 4573775 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78619-foto-08251-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78619-foto-08251-28-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | El molí antic que està integrat a la masia està fitxat pel Servei Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb el nº 15894. | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 78627 | Jardí botànic del Molí del Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-botanic-del-moli-del-foix | XX | <p>Espai enjardinat al voltant de l'edifici del Molí del Foix. Aquest espai està acondicionat per a passejar, els camins estan marcats per terra i alguns carreus. S'hi poden observar moles de pedra i el mecanisme d'una sínia. Presenta setanta-sis espècies botàniques entre les quals s'hi troben espècies autòctones de zones de bosc mediterrani i les diverses varietats de raïms conreats a la comarca. A part d'espècies locals s'han mantingut algunes espècies exòtiques que ja es trobaven en aquest espai.</p> | 08251-36 | Els Monjos. c/Farigola 2 - 8 / Avinguda Catalunya nº74 | <p>El jardí botànic es va crear a partir de la remodelació del molí del Foix l'any 1999.</p> | 41.3202600,1.6611500 | 387946 | 4575174 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Obert | Bo | Física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||
| 78668 | Goigs en lloança de la Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-lloanca-de-la-mare-de-deu-de-montserrat | XX | <p>Goigs que es canten a l'església Parroquial de Santa Margarida i els Monjos, dedicada a aquesta Mare de Déu. Es conserven escrits en dues estampes, una d'elles del 1964. Tant una estampa com l'altre tenen el text i els dibuixos de Ricard Vives i Sabaté i la música del prevere, Mn. Josep Maideu i Auguet.</p> | 08251-86 | 41.3210900,1.6628600 | 388091 | 4575264 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Ricard Vives i Sabaté i Mn. Josep Maideu Auguet. | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||||
| 78669 | Goigs en lloança al nostre gloriós patró Sant Ramon de Penyafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-lloanca-al-nostre-glorios-patro-sant-ramon-de-penyafort | <p>Goigs de lloança de Sant Ramon de Penyafort. Es conserva en una estampa de 1961 feta per Artes Gràficas de Vilafranca, en castellà.</p> | 08251-87 | 41.3210900,1.6628600 | 388091 | 4575264 | 1891 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Un pare del col·legi de Sant Ramon de Penyafort de Vilafranca | Imatge d'una còpia de l'estampa de 1961. | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||||
| 78670 | Goigs de Nostra Senyora de Penyafel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-penyafel | XIX-XX | <p>Goigs que es canten en honor de la Mare de Déu de Penyafel. Es cantaven el dia de l'Anunciació del Senyor, el dilluns de Pasqua i el dia de les Mare de Déu trobades, quan es feien aplecs i processons al santuari de Penyafel. Es conserva en una estampa obra d'en Pere Alegret, al carrer de la Cort nº3 de Vilafranca del Penedès, datada al 1917.</p> | 08251-88 | Penyafel. | <p>Els goigs es varen transcriure en una estampa l'any 1917.</p> | 41.3210900,1.6628600 | 388091 | 4575264 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Hi ha còpies facsímils de l'esmentada estampa. Imatge d'una còpia del facsímil de l'estampa. | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||
| 78686 | Font del Pouet del Queguelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pouet-del-queguello | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | La font queda amagada perquè està envaïda per la vegetació. | <p>Aquesta font està situada molt a prop de la font de Sant Llorenç, espai de referència al municipi pels seu interès natural i paisatgístic. Es tracta d'una font de clot. L'aigua omple una basseta de forma rectangular (1,7 m x 0,90 m i 0,50 m de profunditat).</p> | 08251-104 | A l'est de la Sanabra. | 41.2973800,1.6712700 | 388754 | 4572621 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||
| 78683 | Font del Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-llop-0 | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | <p>Es tracta d'una font de clot. Està excavada en forma de cova de diversos metres de profunditat, sota d'unes roques molt grans que delimiten un fondal. L'aigua va degotant per sota de les roques. En el moment d'elaborar aquesta fitxa la font no rajava.</p> | 08251-101 | La Torreta. Capçalera del fondo de la Torreta | 41.3046900,1.6718000 | 388811 | 4573432 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78683-foto-08251-101-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||
| 78677 | Font de la bassa de Penyafel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-bassa-de-penyafel | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | Molt embrossada i parcialment canalitzada. | <p>Font amb una petita bassa enfonsada i un brollador, a la part superior, que l'omple. Hi ha un tub de plàstic que canalitza part de l'aigua per a regar. Es troba a la llera d'un fondal condicionat fa poc temps com a conreu de vinya. Per accedir a la font s'ha de travessar una rasa on hi ha un petit pont fet amb troncs de fusta. Hi ha molta brolla i herbes altes al voltant.</p> | 08251-95 | Fondo de Mas Granell. | 41.3137500,1.6848200 | 389916 | 4574421 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | És difícil de distingir de lluny. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 78688 | Font de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mata-1 | <p>Font a prop d'una riera, sota una gran mata. La font brolla per sota la soca de la mata. Té una bona panoràmica de la plana penedesenca.</p> | 08251-106 | 41.2968100,1.6477500 | 386784 | 4572588 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||||||
| 78692 | Font de l'Hort del Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhort-del-cases | <p>La font raja a través d'un tub, a una petita bassa. El seu entorn, tot i estar envaït per la vegetació natural, és una zona interessant. Hi ha una arbreda formada de plataners i àlbers.</p> | 08251-110 | Sardinyola. Torrent de Cal Bruna. | 41.3184500,1.6452100 | 386609 | 4574994 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78692-foto-08251-110-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||||
| 78693 | Font de Sardanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sardanyola | <p>La font de Sardanyola neix en el marge de la riera, sota d'uns horts. L'aigua raja a través d'un tub petit directament a una basseta plena de vegetació pròpia de les fonts. L'aigua marxa des de la bassa per un canal natural en direcció de la riera. La font està molt amagada a causa de la vegetació natural que la tapa.</p> | 08251-111 | Sardinyola. Torrent de Cal Bruna. | 41.3184700,1.6453300 | 386619 | 4574996 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||||
| 78685 | Font de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-llorenc-0 | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | <p>Aquesta font raja d'una paret natural. Està molt ben arranjada. L'aigua es regula amb una aixeta metàl·lica moderna. És destacable l'entorn natural. Al costat de la font hi ha un escrit signat per Josep Parera. L'àrea de pícnic que hi ha al costat i l'entorn natural converteixen aquesta font en un espai d'esbarjo d'interès. A uns metres de distància hi ha una altra font, la font del pouet de Queguelló.</p> | 08251-103 | A l'est de la Sanabra. | 41.2972300,1.6709700 | 388729 | 4572605 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78685-foto-08251-103-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||
| 78676 | Font de Nostra Senyora de Penyafel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-nostra-senyora-de-penyafel | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès GIRONA, J.: (1980) 'Santa Margarida i els Monjos. Passeig per la nostra història.' Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. P.91.</p> | L'aigua no és potable però raja. Restaurada l'any 1943. | <p>Font de mina, al vessant de la muntanya de Penyafel. Forma una petita cova amb parets i una volta de pedra, i al fons una paret de ciment amb una repisa. A la part baixa hi ha una aixeta de pressió i una petita bassa quadrangular a la qual s'accedeix per uns graons. A la paret del fons hi ha gravat al ciment una inscripció 'Font de Mare de Déu de Penyafel' i la data de la restauració de la font en números romans: '1943'. Al voltant està coberta de vegetació i hi ha un cartell que indica que l'aigua no és potable. L'interior de la mina és ple d'insectes que hi dificulten l'entrada. La font raja.</p> | 08251-94 | Fondo de Mas Granell | 41.3141400,1.6840200 | 389850 | 4574466 | 1943 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Al costat, al mateix vessant, hi ha una altra petita cova excavada, que es coneix com a refugi. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,06 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc