Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78633 | Les Masses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-masses | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1983) Fitxa de l'arxiu del Servei Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.</p> | XIX-XX | <p>La casa principal està assentada en un desnivell del terreny que es salva amb una escala adossada a l'edificació. És de planta quadrangular amb soterrani, planta baixa i pis. Les façanes tenen una composició simètrica, les finestres i les portes estan emmarcades amb mamposteria i destaquen els elements de ceràmica verda vidrada. En un dels seus costats hi ha un jardí de caràcter romàntic amb diverses espècies botàniques, entre elles palmeres i cedres de grans dimensions.</p> | 08251-42 | El topònim de les Masses ja determina una zona de referència al municipi | <p>Antigament hi havia hagut un molí fariner, del qual encara en queda la bassa.</p> | 41.3023400,1.6468100 | 386715 | 4573204 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78633-foto-08251-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78633-foto-08251-42-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Prop de la masia hi havia un molí del qual no en queda cap resta, aquest molí està fitxat pel Servei Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb el nº 15897. | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||
| 78634 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-32 | XV-XXI | <p>En aquest fons documental s'hi poden trobar, per una banda, els fons de l'Ajuntament des de 1716 fins a l'actualitat. També hi ha el fons del jutjat de pau des de 1864 fins al 1956 (inclou capítols matrimonials de 1663 a 1727, testaments de 1418 a 1654...). I hi ha també altres documents procedents d'altres fons locals: reglaments de societats com 'La Juventud' de 1899 i d'altres, comptabilitat del lloc de la Bleda entre 1835 i 1845, documents de la secretaria conjunta entre Santa Margarida i els Monjos i Castellet i la Gornal de les respectives cambres agràries,... També hi ha documents d'altres ajuntaments: Sant Cugat Sesgarrigues, Vilafranca del Penedès, Castellet i la Gornal,... Tots del segle XX.</p> | 08251-43 | Els Monjos. Avinguda de Catalunya, 74 | <p>S'efectuaren diversos inventaris de l'arxiu l'any 1869, el 1905 i el 1913. La primera intervenció de catalogació es va dur a terme al 1988 a càrrec de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès de Vilafranca del Penedès. Arxiu catalogat segons el criteri de la Diputació de Barcelona entre el novembre de 2000 i maig de 2001 per l'arxiver David Lobato i Buil amb el programa amb base Acces: Oficina de patrimoni Cultural 'Ajuntament 7.0'</p> | 41.3210300,1.6626500 | 388073 | 4575258 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 94|98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||||||
| 78635 | Castell - Convent de Penyafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-convent-de-penyafort | <p>Oficina de Patrimoni Cultural (2000), Castell de Penyafort. Sta. Margarida i els Monjos. Diputació de Barcelona. Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. GIRONA GALIMANY, Jaume (1985). Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985. Sta. Margarida i els Monjos.</p> | XII-XVII | en procés de rehabilitació. | <p>Complex arquitectònic que integra construccions de diferents èpoques, des de l'edat mitjana fins l'actualitat. Entre les edificacions medievals destaca una torre (de 5,6 m de diàmetre i parets de més d'1,5 m de gruix), amb una petita sala circular a l'interior; dues petites sales corbades perimetrals a la torre, comunicades amb portes de mig punt d'estil romànic; una sala absidial possiblement emprada com a baptisteri i que conserva pintures murals d'interès; l'atri de l'església, una sala rectangular que està decorada també amb pintures murals i inclou una volta d'aresta gòtica amb una clau que mostra les armes dels Espuny (senyors del castell a les darreries de l'edat mitjana i fins al segle XVII); i una sala amb una escala que condueix a la part residencial. L'església és d'una sola nau, coberta amb volta d'aresta amb arcs torals, amb absis rectangular i cripta funerària accessible. La decoració és molt senzilla, amb una gran motllura a la imposta de la volta, finestres cegues i lesenes que continuen fins a terra els arcs torals. L'amplada aparent es veu incrementada per sis capelles a cada costat, que ocupen els espais lliures entre els contraforts de la volta. Al costat de l'epístola del presbiteri hi ha la sagristia. En la primera i la tercera capelles del costat de l'evangeli hi ha portes que comuniquen amb el pati interior del conjunt, i a les capelles dels peus portes que duen a sales annexes. Als peus de la nau hi ha un gran cor de fusta, amb accés des de la mateixa església i des de la torre rodona. A ambdós costats, damunt la sagristia i les capelles laterals, i a nivell del cor, hi ha dues fileres de petites habitacions. Darrera de l'absis de l'església hi ha un edifici de planta rectangular i dos pisos. La planta baixa de la resta de l'edifici té forma de L. L'ala que queda al cos principal de l'edifici, està força compartimentada. L'ala de ponent compta amb una gran nau que en origen era destinada a celler. A la porta, enconat, hi ha un cartell que es data a l'any 1693. A l'extrem del celler hi ha una altra edificació de dues plantes rectangulars, amb accés també des de l'exterior. La planta residencial ha estat en ús fins a l'actualitat. La primera planta ocupa dues ales de l'edifici, amb un total de vint-i-tres espais, sense comptar els passadissos. Tres són cuines que encara conserven els fogons de carbó, i hi ha quatre banys. Dos espais més es troben dins les edificacions medievals de la torre rodona, i comuniquen amb el cor de l'església. De cara al pati interior, hi ha una gran sala-menjador, i una altra sala habilitada com a menjador situada prop de l'angle nord-occidental del conjunt. Hi ha setze dormitoris, dos conserven l'estructura de cambra i alcova. Tots donen a l'exterior, amb finestra o balcó, i la major part estan coberts per voltes catalanes rebaixades, que els donen una presència imponent. Prop del menjador hi ha un gran terrat, que permet accedir a una sala, aïllada de la resta, que es troba en mal estat de conservació. Damunt de les ales residencials hi ha les golfes, on es pot observar la cara interna de les voltes que cobreixen els passadissos i les habitacions, així com les encavallades de fusta. Estan il·luminades per finestres arran de terra. Damunt l'angle de les dues naus hi ha un gran mirador amb tres arcades a cada costat curt i cinc als costats llargs. Bona part de les arcades estan tapiades. A ponent, hi ha un cos annex. Es tracta d'una porxada parcialment tapiada, amb grans arcs de mig punt de més de tres metres de llum, que donen al jardí. L'edifici compta amb dos grans jardins. Un ocupa l'espai central i l'altre queda al costat de ponent. Aquest últim inclou una avinguda envoltada de xiprers que mena fins a la bassa. Al costat de la bassa hi ha un gran pou de planta ovalada, creuat per una arcada d'origen molt probablement medieval. Per últim, a una certa distància a ponent del conjunt edificat hi ha la torre d'un antic molí de vent i les ruïnes d'un altre edifici.</p> | 08251-44 | Castell - convent de Penyafort. | <p>La part més antiga d'aquest conjunt arquitectònic, és el que queda de la casa natal de Raimon Penyafort (1175 / 1185 - 1275), una petita fortificació depenent del castell d'Olèrdola. La majoria d'edificis que es conserven es van construir després de la canonització el sant. L'any 1602 començarem les obres de construcció del convent dominicà de Penyafort, amb una església de dimensions considerables i dues ales de planta rectangular, amb la planta baixa destinada a usos agrícoles i el pis a espais residencials. El 1707 es construí el portal de l'església, que tenia un gran retaule que va ser robat el 1815. L'any 1835 el castell-convent va ser desamortitzat i passà a mans privades. A les darreries del segle XIX pertanyia a l'enginyer Puig i Llagostera, que va renovar l'edifici i l'adaptà com a mansió senyorial. L'any 1936 l'església va ser saquejada i se'n van cremar les relíquies que conservava. Aleshores va ser transformada en presó per a captius de guerra, mentre els propietaris i els masovers seguien emprant la part residencial. Després d'un període de deteriorament i successius canvis de mans, el conjunt va ser adquirit l'any 1980 per la senyora Gallemí. El conjunt va ser declarats el 8 de gener de 1988 Bé d'Interès Cultural, amb la categoria de Monument Nacional. L'any 1997 es creà l'Associació d'Amics del Castell de Penyafort, amb la finalitat de vetllar per la conservació física i els usos socials del castell. L'any 2002, l'ajuntament de Sta. Margarida i els Monjos adquireix el castell - convent</p> | 41.3064900,1.6583200 | 387686 | 4573649 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78635-foto-08251-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78635-foto-08251-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78635-foto-08251-44-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Historicista|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 92|93|94|95|96|98|99|116|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||
| 78636 | Sínia d'en Joan Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-den-joan-puig | XX | <p>Sínia per extreure aigua d'un pou. El mecanisme de la sínia s'assenta sobre una estructura de maons i un cos afegit de totxo modern. Es conserva tot el mecanisme, la roda dentada que n'accionava una altra mitjançant un sistema d'engranatges. Aquesta última funcionava com a corriola per a extreure l'aigua. L'eix principal que actua a la roda dentada té una peça on s'encaixa una barra de ferro llarga que acaba amb uns tirants on s'enganxava la bèstia, que era la força motriu de la sínia per a treure l'aigua del pou. Al costat del pou hi ha una bassa de formigó més moderna..</p> | 08251-45 | Al S del nucli dels Monjos | 41.3194700,1.6674600 | 388473 | 4575079 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||||||||
| 78637 | Mas Castellar 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-castellar-3 | <p>GIRÓ,P. (1974) 'Quaderns de camp.' Vol.9, 1969-1978. (inèdit). RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès.</p> | L'erosió desfà el marge d'argila on està excavada l'estructura. | <p>S'hi pot observar el contorn d'una estructura ovalada, seccionada verticalment. Presenta les parets rubefactades. Es conserven 4.5 m d'alçada i 5 metres d'amplada. La base de l'estructura és plana i presenta carbons i cendres. Tot i que ara no es pot distingir amb claredat per la tupida vegetació d'esbarzers que ha nascut al marge del camí. A la part esquerra sembla que presenta un revestiment interior fet amb calç allisada.</p> | 08251-55 | Camí entre l'Abadal i Uniland. | <p>Estructura localitzada al 1974, en obrir-se un nou camí d'accés a la fàbrica de ciment Uniland. La descoberta la documentà Pere Giró als seus quaderns de camp. Pere Giró la datà com a Medieval, mentre que l'equip de la Carta Arqueològica li dóna una cronologia ibèrica, en trobar a la vora del camí restes de ceràmica d'aquesta època i per la proximitat al jaciment de Mas Castellar.</p> | 41.3081400,1.6592500 | 387766 | 4573831 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78637-foto-08251-55-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 81|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||||
| 78638 | Can Brugal / Font de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-brugal-font-de-la-mata | <p>ESTRADA, J.: (1969) 'Vias y poblados romanos en el área metropolitana de Barcelona.' Ed. Comissió d'Urbanisme de Barcelona B65, Barcelona. P.66. GIRÓ, P.: (1948) 'Nuevos hallazgos en el Penedès.' dins 'Ampúrias' . vol. IX-X. P.266. GIRÓ, P.: (1965) 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares: Santa Margarita y els Monjos.' dins 'Ampúrias' vol. XXVI - XXVII. Barcelona. P.276. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès.</p> | IIIaC-IdC | No es pot determinar clarament per manca d'una excavació arqueològica però segur que està afectat per les tasques agrícoles. | <p>Camps a banda i banda del camí de can Brugal a Mas Ballestà. Un camp plantat d'oliveres i l'altre de vinya, en aquest segon, és on es localitzen els fragments ceràmics que identifiquen el jaciment com a un assentament d'època romano republicana amb reminiscències indígenes ibèriques.</p> | 08251-56 | Can Brugal. | <p>Als anys 30 del segle XX, Pere Giró, localitzà i identificà restes de ceràmica ibèrica. Amb motiu de l'elaboració de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès (1990) es varen localitzar diversos fragments ceràmics i d'eines de pedra que identificarien al jaciment com d'època romana republicana. Els materials estan dipositats al Museu de Vilafranca.</p> | 41.2969600,1.6514600 | 387095 | 4572600 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78638-foto-08251-56-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 81|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||
| 78639 | Cova de la font de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-font-de-sant-llorenc | <p>ALMAGRO, M., SERRA, J. I COLOMINAS, J. : (1945) 'Carta arqueológica de España. Barcelona.' C.S.I.C. Madrid, p.142. FERRER, A. I GIRÓ, P.: (1943) 'La colección prehistórica del Museu de Vilafranca del Penedés.' dins 'Ampúrias' . vol. V. P.190. GIRÓ, P.: (1948) 'Nuevos hallazgos en el Penedès.' dins 'Ampúrias' . vol. IX-X. P.262. GIRONA, J.: (1985) 'Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985'. Ed. Ajuntament de Snta. Margarida i els Monjos. Sta. Margarida i els Monjos. P.7 PINTA, J. LL.: 'Repertori de cavitats d'interès arqueològic de la provincia de Barcelona. Els monjos.' dis 'Exploracions' (Espeleo Club de Gràcia.), Barcelona nº7, pp. 17 - 18. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. SOLÉ J.: (1948) 'La Bisbal històrica. Resumen histórico del Panadés.' Tarragona, p.26. VIRELLA, J.: (1978) 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques.' dins 'Miscel·lània Penedesenca' nº1 IEP, Sant Sadurní d'Anoia, p.258. VIROSTA (Antoni Masanell?).: (1948) 'La cova de la Font de Sant Llorenç(els Monjos).' dins 'Joventut Excursionista de Vilafranca. Full mensual d'activitats.', any III, nº26, Vilafranca del Penedès, pp. 1 i 8.</p> | Molt tapada. L'entrada que es conserva fa molt difícil l'accés a l'interior. | <p>Cova situada davant de la font de Sant Llorenç, al barranc del mateix nom. Es troba envoltada i mig tapada per la vegetació d'obaga. La boca d'entrada és una escletxa estreta de sis metres de recorregut i dos metres d'alçada de mitjana i una amplada de boca de 1'5 metres. A uns tres metres hi ha una altra cavitat mig enterrada que podria ser una de les entrades originals de la cova.</p> | 08251-57 | Fondal de Sant Llorenç. | <p>La descobrí Antoni Massanell i Casas l'any 1937. Als anys 1946 - 1948, membres de la Joventut Excursionista de Vilafranca encapçalats pel propi Massanell i Manel Peitabí hi feren intervencions. Dels materials extrets tan sols se'n conserva una part al Museu de Vilafranca: ceràmica a mà, i indústria lítica de sílex i destrals de pedra polida, que es daten a l'Edat del Bronze.</p> | 41.2972800,1.6709500 | 388727 | 4572611 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78639-foto-08251-57-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||||
| 78640 | La Bassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bassa | <p>ESTRADA, J.: (1969) 'Vias y poblados romanos en el área metropolitana de Barcelona.' Ed. Comissió d'Urbanisme de Barcelona B65, Barcelona. P.66. GIRÓ, P.: (1944) 'Quaderns de camp.' Vol.1, 1932-1945. (inèdit). GIRÓ, P.: (1944) 'Una estación ibérica en els Monjos.' dins 'Ampúrias' vol.VI. Pp.330-333. Barcelona. GIRÓ, P.: (1947) 'Los vestigios ibero-romanos de Santa Margarida i els Monjos.' dins 'Acción Católica' . Suplemento de las Hojas Parroquiales any VII nº24. GIRÓ, P.: (1959) 'Una làpida romana en Sant Pere Molanta.' dins 'Ampúrias' vol. XXI, P.305. Barcelona. RAURET, A.M.: (1963) 'El proceso de la primitiva población del Penedés.' Memòria de grau de Llicenciat. Universitat de Barcelona, Barcelona. Pp.186-187. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. SOLÉ CARALT, J.: (1948) 'Bisbal històrica. Resumen histórico del Penedés. 2ª ed. P.62.</p> | II-I aC | Les estructures que es van localitzar estan destruïdes. | <p>Zona totalment urbanitzada. No hi ha restes d'elements arqueològics a la vista, tot i que al subsòl hi podrien romandre restes encara no afectades pels treballs d'edificació, urbanització, canalització,...</p> | 08251-58 | Els Monjos. Passeig Fluvial / Av. Cal Rubió nº15. | <p>A principis del mes de maig de 1944 s'obrí una rasa de 3 metres d'amplada per construir un canal de desguàs del camí de Cal Rubió, actualment av. De Cal Rubió. Aquesta obra seccionà dues sitges. En Pere Giró, en qualitat de Delegado Local de la Comisaria Provincial de Excavaciones, va documentar a la rasa material ceràmic d'origen romà i als talls dues sitges i part d'un mur. A la primera sitja de 1'80 m d'amplada i 1'70 metres d'alçada s'hi trobà ceràmica romana, ibèrica pintada, un fragment de basament de columna, ossos d'èquid i una llosa treballada de conglomerat. A la segona sitja de secció oval feia 1'76 metres de diàmetre de la panxa. S'identificaren quatre nivells on s'hi localitzà ceràmica ibèrica, àmfora romana, dòlia, estuc, tègules,...Al nivell inferior hi havia un crani d'èquid amb fragments de ferro i àmfora ibèrica, tot segellat per una llosa semicircular de 70 cm x 60 cm. Els materials estan al Museu de Vilafranca. No hi ha cap noticia clara del mur, però segons els autors de la Carta Arqueològica, podria estar relacionat amb una bassa del Molí del Foix.</p> | 41.3218000,1.6603500 | 387882 | 4575346 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78640-foto-08251-58-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 81|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||
| 78641 | Castell i ermita de la Bleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-i-ermita-de-la-bleda | <p>ALMAGRO, M.; SERRA,C. i COLOMINAS, J. (1945): 'Carta Arqueológica de España, Barcelona.' Madrid. CSIC, Instituto Diego Velazquez. P.227. ESTRADA, J.: (1969) 'Vias y poblados romanos en el área metropolitana de Barcelona.' Ed. Comissió d'Urbanisme de Barcelona B65, Barcelona. P.66. GIRÓ, P.: (1937) 'Quaderns de camp.' Vol.1, 1932-1945. (inèdit). GIRÓ, P.: (1965) 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares: Santa Margarita y els Monjos.' dins 'Ampúrias' vol. XXVI - XXVII. Barcelona. P.274. GIRÓ, P.: (1961) 'Quaderns de camp.' Vol.7, 1960-1964. (inèdit). GIRÓ, P.: (1961) 'Villa romana de la Bleda' Arxiu Pere Giró- Museu de Vilafranca. Carpetes grogues, 'Vila romana de la Bleda'. (inèdit). GIRONA, J.: (1985) 'Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985'. Ed. Ajuntament de Snta. Margarida i els Monjos. Sta. Margarida i els Monjos. P.9. GORGES, J.G.: (1979) 'Les villas hispano - romaines. Inventaire et problematique archeologique. Publication du Centre Pierre Paris, nº4. Paris. LLORAC, S.: (1989) 'Sant Martí Sarroca.Pòsit del temps.' Ed. Ajuntament de Sant Martí Sarroca. Sant Martí Sarroca. P.88. RAURET, A.M.: (1963) 'El proceso de la primitiva población del Penedés.' Memòria de grau de Llicenciat. Universitat de Barcelona, Barcelona. Pp.186-187. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès.</p> | IIaC-IIIdC | No es pot determinar clarament per manca d'una excavació arqueològica però és possible que estigui afectat per les tasques agrícoles. | <p>Camps de conreu amb ceràmica dispersa. Tres sectors formen el jaciment. Sector A: a una vinya al marge dret, nord, del camí terrer. Sector B: concentració al voltant d'un pi al costat sud - oest de la vinya del marge sud del camí, a tocar amb el llit del riu Foix. El sector C: a uns 240 metres de l'entrada del camí. S'identifiquen restes d'estructures conservades i visibles des del marge nord.</p> | 08251-59 | Barriada de La Bleda. | <p>Als anys 30 del segle XX es documenten les primeres troballes de material ceràmic ibèric i romà. Al 4 de novembre de 1961 va ser notificat a Pere Giró i Romeu una nova troballa pel propietari de la finca: Agapito Elias. Es localitzaren pedres corresponents a fonamentacions, tègules, ímbrex, un paviment de signinum, dòlia, un molí de pedra volcànica i un peu d'ara. Giró i altres autors la dataren del s.IV dC. Per la manca d'aparició de ceràmica sigillata. S'hi localitzà també un moneda, un As de Baetulo.</p> | 41.3425400,1.6597200 | 387865 | 4577650 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78641-foto-08251-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78641-foto-08251-59-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Hi ha materials al Museu de Vilafranca, que van ser recollits durant l'elaboració de la Carta Arqueològica. La resta de materials no se sap on són. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||
| 78642 | Puigdèsser / Puigdassé / Puigdessés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigdesser-puigdasse-puigdesses | <p>ESTRADA, J.: (1969) 'Vias y poblados romanos en el área metropolitana de Barcelona.' Ed. Comissió d'Urbanisme de Barcelona B65, Barcelona. P.66. GIRÓ, P.: (1967) 'Quaderns de camp.' Vol.8, 1964-1969. (inèdit). SOLÉ CARALT, J.: (1948) 'Bisbal històrica. Resumen histórico del Penedés. 2ª ed. P.108. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès.</p> | VII - I aC | No es pot determinar clarament per manca d'una excavació arqueològica però és possible que estigui afectat per les tasques agrícoles. | <p>Terrenys actualment urbanitzats per l'empresa Agma SA. També comprèn el turó que es situa al costat. No es distingeixen restes en superfície.</p> | 08251-60 | Barri de Puigdesser, terrenys de la fàbrica AGMA SA. | <p>Al 1967 Pere Giró fa referència de la localització del que ell anomena poblat ibèric, on es localitzaren molins de pedra i ceràmica, durant la construcció de la fàbrica esmentada. Els materials se'ls va endur el gerent de la fàbrica (Blas Albareda) al seu xalet de Sant Vicenç de Calders. Actualment els materials estan perduts. Als arxius de Pere Giró han aparegut tres fotografies d'una punta de fletxa de bronze, que va ésser robada i que havia aparegut a Puigdessés.</p> | 41.3395600,1.6623800 | 388082 | 4577316 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78642-foto-08251-60-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | La instal·lació de la fàbrica podria haver destruït un poblat o zona de magatzem, però encara hi hauria la possibilitat de trobar restes mitjançant un estudi arqueològic. | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||
| 78643 | Muntanya de Ciment Freixa / Cova del Ciment Miret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanya-de-ciment-freixa-cova-del-ciment-miret | <p>ALMAGRO, M.; SERRA, C. i COLOMINAS, J.: (1945) 'Carta Arqueológica de España, Barcelona.' Madrid. CSIC, Instituto Diego Velazquez. P.142. ESTRADA, J.: (1969) 'Vias y poblados romanos en el área metropolitana de Barcelona.' Ed. Comissió d'Urbanisme de Barcelona B65, Barcelona. P.66. GIRÓ,P.: (1945) 'Quaderns de camp.' Vol.2, 1945-1950. (inèdit). RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. VIRELLA, J.: (1978) 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques.' dins 'Miscel·lània Penedesenca' nº1 IEP, Sant Sadurní d'Anoia, p.258.</p> | No es pot determinar clarament per manca d'una excavació arqueològica però és possible que estigui afectat per les tasques agrícoles. | <p>Restes ceràmiques al vessant de la muntanya on hi havia els antics forns de ciment de la fàbrica Freixa. També hi ha restes a prop d'unes coves o balmes sobre els forns de Ciments Miret.</p> | 08251-61 | Terreny de la fàbrica Uniland. | <p>Als anys 30 del segle XX, Martí Grivé i Pere Giró fan referència a troballes de ceràmica ibèrica en superfície a les vessants d'aquesta zona que era explotada per a la fabricació de ciment. També hi ha materials al Museu de Vilafranca amb l'anotació que ens indica la seva procedència: les balmes naturals d'aquesta zona, prop de la carretera que uneix la cantera amb la fàbrica de ciment.</p> | 41.3078400,1.6761000 | 389176 | 4573776 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78643-foto-08251-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78643-foto-08251-61-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 81|85|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||||
| 78644 | Cova Fàbrica 'Ciments Freixa' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-fabrica-ciments-freixa | <p>GIRÓ,P.: (1965) 'Quaderns de camp.' Vol.8, 1964-1969. (inèdit). RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès.</p> | la zona on hi haurien restes ha desaparegut. | <p>Cova seccionada per un camí de servei de l'empresa UNILAND. La zona presenta un aspecte geomorfològic original, petits entrants al massís calcari, balmes i petites cavitats.</p> | 08251-62 | Zona d'explotació de la fàbrica UNILAND. | <p>L'any 1965 hi aparegueren restes humanes, sense cap element ceràmic associat, en una cova que va quedar seccionada per les obres de construcció d'una carretera des de la fàbrica de ciments 'Freixa' (actual UNILAND) fins a les pedreres. Les restes òssies es dipositaren al fossar comú del cementiri de Santa Margarida i els Monjos.</p> | 41.3070500,1.6761600 | 389180 | 4573689 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | No queden restes visibles. | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||||||
| 78645 | Balmes de la Penya de l'Àliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-de-la-penya-de-laliga | <p>GIRÓ,P.: (1938) 'Quaderns de camp.' Vol.1, 1932-1945. (inèdit). RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. VIRELLA, J.: (1985) 'Torrelletes, La Casa Alta i el fondal de la Bovera.' Vint-i-dosena excursió a peu pel Penedès. Torrelletes 27 d'octubre 1985. IEP. (inèdit). VIRELLA, J.: (1978) 'Habitacles troglodítics.' dins 'Miscel·lània Penedesenca.' nºIII. IEP. Pp.270-272. VIRELLA, X.: (1978) 'Catàleg Arqueològic de Castellet i la Gornal' IEP, Pp84-88.</p> | X-XV | Retalls desgastats per l'erosió, ennegriment per fum. | <p>Cavitats poc profundes a la cinglera calcària de la part nord. S'hi localitzen quatre sectors de retalls. El primer es troba més cap a l'oest del conjunt i s'hi poden veure diferents retalls al terra per a recollir l'aigua que degota per les parets quan plou. També hi ha unes escales molt gastades que salven un desnivell de 2 a 3 metres i retalls a la paret natural. El segon dels sectors és el central. Al peu del cingle hi ha les impromtes d'un cobert. S'hi observen els encaixos de les bigues. Dues petites fornícules es troben per sota d'aquests forats i d'una línia incisa per sota de les bigues. Aquest sector tindria 4 metres de llarg per 3 metres d'alçada. Al terra hi ha retalls tapats per la vegetació i a la part oest hi ha sis graons excavats que pugen del terra fins a la línia de bigues, a 3'5 metres d'alçada, aproximadament. El tercer dels sectors està a un nivell més alt que els altres dos. En un espai de 19 a 20 metres hi ha fornícules, dipòsits excavats al terra, canals, forats de pal i dues línies superposades d'encaixos per a bigues,... Al terra hi ha una sitja de boca rectangular amb els angles arrodonits, amb un encaix per a col·locar-hi tapadora. L'últim dels sectors és a l'extrem est del cingle. Hi ha dos retalls fets a la paret, que tenen entre 1'9 m d'alçada i 1'5 d'amplada. La seva profunditat és escassa.</p> | 08251-63 | Fondal de la Pòpia. | <p>Pere Giró efectuà un sondeig arqueològic al 1938 sense obtenir-hi resultats. El nom de balmes de la Penya de l'Àliga ve donat perquè forma de la roca sembla la figura d'una àliga.</p> | 41.2897600,1.6688500 | 388539 | 4571778 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78645-foto-08251-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78645-foto-08251-63-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||
| 78646 | Ca l'Albornar / Ca l'Ambornar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalbornar-ca-lambornar | <p>ESTRADA, J.: (1969) 'Vias y poblados romanos en el área metropolitana de Barcelona.' Ed. Comissió d'Urbanisme de Barcelona B65, Barcelona. P.66. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès.</p> | VII - I aC | si existia un jaciment ibèric, en superfície no en queden restes visibles. | <p>Camp de conreu de vinya davant del mas Ambornar, on s'observen restes de ceràmica tipus vidrat i blau català.</p> | 08251-64 | Masia de ca l'Albornar | <p>Només hi ha la notícia de l'existència d'una estació ibèrica al llibre citat a la bibliografia de J. Estrada. Es realitzà una prospecció durant l'elaboració de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès que dóna com a resultat la troballa de restes ceràmiques escadusseres d'època ibèrica i d'època moderna.</p> | 41.3108500,1.6731900 | 388938 | 4574114 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78646-foto-08251-64-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 81|85|94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||
| 78647 | Fondal de Borrelleres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fondal-de-borrelleres | <p>RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès.</p> | IX-XVIII | Només hem localitzat els forats a la paret rocallosa, no s'han trobat vestigis materials. | <p>Conjunt de forats i balmes en un espai de 34 metres, al vessant est del cingle calcari del fondal que dóna nom al jaciment. L'envolta una vegetació molt atapeïda i impossible de travessar. Segons la descripció de la CC AA hi ha tres sectors definits: el primer al nord - oest, amb un llarg retall de 8'48 m de llarg i 70 cm de profunditat, a més d'una alçada mitjana de 1'70 m. A banda i banda del retall hi ha una fornícula de 1'5 m d'alçada i d'amplada. Per sobre del retalls hi ha forats circulars i quadrangular. Per sota del retall s'hi ha identificat una sitja excavada a la roca i un altre retall poc profund de 2'70 m de llargada. Al segon sector s'hi va observar un aprofundiment artificial, per sobre una línia clara de quatre forats, segurament per a caps de biga. Dins la balma s'hi localitza un forat quadrangular de 60 x 60 cm. i 35 cm de profunditat, al costat hi ha una sitja doble de 2 m x 1 m i té un mur intern que les divideix. El tercer sector és a l'extrem sud - est, i s'hi ha localitzat dos retalls, un de circular de 1'10 m de diàmetre x 40 cm de profunditat. Al costat hi ha un retall quadrangular que podria tractar-se d'una base de premsa, amb un petit canaló.</p> | 08251-65 | Fondal de Borrelleres. | <p>Durant l'elaboració de la CCAA, el membre del Grup d'Estudis Rapitencs, Jaume Torrents va informar de l'existència d'aquest indret. El lloc guarda similituds arqueològiques amb jaciments com les balmes de la Penya de l'Àliga dels Monjos, les coves Boveres de Castellet i la Gornal i les balmes de Can Ximet d'Olèrdola.</p> | 41.2951300,1.6635100 | 388101 | 4572381 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78647-foto-08251-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78647-foto-08251-65-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 94|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||
| 78648 | Mas Castellar 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-castellar-2 | <p>ALMAGRO, M.; SERRA, C. i COLOMINAS, J. (1945): 'Carta Arqueológica de España, Barcelona.' Madrid. CSIC, Instituto Diego Velazquez. P.142. ESTRADA, J.: (1969) 'Vias y poblados romanos en el área metropolitana de Barcelona.' Ed. Comissió d'Urbanisme de Barcelona B65, Barcelona. P.66. GIRÓ, P. (1939) 'Quaderns de camp.' Vol.1, 1932-1945. (inèdit). GIRÓ, P. (1947) 'Los vestigios ibero-romanos de Santa Margarita y els Monjos'. Acción Católica. Vilafranca del Penedès: Suplemento de las Hojas Parroquiales, any VII, nº24. GIRÓ, P. (1950) 'Museo de Vilafranca (Barcelona)' dins 'Memórias de laos museos arqueológicos provinciales 1948 1949. Madrid vol. IX - X. P.351. GIRÓ, P.: (1959) 'Una làpida romana en Sant Pere Molanta.' dins 'Ampúrias' vol. XXI, P.305. Barcelona. GIRÓ, P.: (1961) 'El poblado preromano de Mas Castellà (Monjos, Vilafranca del Panadés)' dins 'Ampurias', Vol. XXII - XXIII, Barcelona. PP.162 - 163. GIRONA, J.: (1980) 'Santa Margarida i els Monjos. Passeig per la nostra història.' Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. P.51. GIRONA, J.: (1985) 'Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985'. Ed. Ajuntament de Snta. Margarida i els Monjos. Sta. Margarida i els Monjos. P.9. GORGES, J.G.: (1979) 'Les villas hispano - romaines. Inventaire et problematique archeologique. Publication du Centre Pierre Paris, nº4. Paris. P.210. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès.</p> | I aC-IV dC | Desconeixem el grau d'afectació del jaciment. | <p>Camps de conreu al voltant de mas Pere Joan o Pere Fort. No hem apreciat materials en superfície degut a l'espessa vegetació existent als conreus. A més s'ha excavat una bassa quadrangular al subsòl recentment. Al voltant d'aquesta només s'aprecien uns blocs esquadrats de pedra calcària, però no hi localitzem cap material ceràmic.</p> | 08251-66 | Mas Pere Joan o Pere Fort. | <p>Aquest jaciment fou descobert el 1948 per Eduardo Vidal Riba, propietari dels camps en aquell moment, que avisà en Pere Giró, que estava excavant en aquells moments el jaciment de Mas Castellar, a 500m al nord - oest. Els membres de l'equip del Museu de Vilafranca hi varen fer prospeccions on localitzaren: parets i fonamentacions, ceràmica sigillata sudgàl·lica, comuna africana, una llàntia a mà amb tres dipòsits, un fragment de llàntia amb la inscripció 'CARMER' , tègules, pondus, denes de pasta vítrea de colors i vidre. Segons publica Gorges al 1979 s'hi trobaren les restes d'una vil·la amb termes alimentades per canalitzacions de plom, estucs, marbre, mosaics i paviments de signinum. Hi ha peces dipositades al Museu de Vilafranca. Els membres de l'equip de la CCAA varen localitzar tan sols algun fragment de ceràmica ibèrica, un fragment de tègula i dos fragments de sigillata hispànica.</p> | 41.3028600,1.6642000 | 388172 | 4573239 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78648-foto-08251-66-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | La vegetació no permet la prospecció visual del terreny. | 83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||
| 78649 | Sant Llorenç de la Sanabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-llorenc-de-la-sanabra | <p>ALAY, J.C. Et alii.: (1991) 'La problemàtica conservació del patrimoni històric a la comarca del Penedès.? Dins 'Miscel·lània Penedesenca' nºXV. IEP. Sant Sadurní d'Anoia. P.265. AAVV : (1992) 'Catalunya romànica' Vol. XIX El Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. P.191. GAVIN, J.M. (1981) 'Inventari d'esglésies. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf.' Vol. 10. Artestudi edicions, Barcelona. GIRÓ, P. (1938) 'Quaderns de camp.' Vol.1, 1932-1945. (inèdit). GIRONA, J.: (1982) 'Santa Margarida i els Monjos.' Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. P.51. GIRONA, J.: (1982) 'Santa Margarida i els Monjos. Passeig per la nostra història'. Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. P.101. LLORACH, S.: (1984) 'El Penedès durant el període romànic.' Ed. Salvador Llorach. Sant Sadurní d'Anoia. Pp. 82 i 150. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. P.112.</p> | XII | La vegetació està provocant la degradació accelerada de les restes constructives que encara es conserven. | <p>Ruïnes d'una ermita romànica. Només es conserva, semialçat, l'absis de planta semicircular - amb decoracions llombardes i finestres de mig punt esqueixades - i part de les parets laterals. Al costat oest s'hi observen annexes enderrocats. El carreus són de pedra picada disposats en fileres horitzontals. Al voltant de les restes s'observen alguns fragments en superfície de ceràmica medieval. Tots els voltants i l'interior de l'edifici estan envaïts per la vegetació de pins i garric.</p> | 08251-67 | Barranc de Sant Llorenç | <p>Al 1938 Pere Giró hi excavà una sitja al subsòl. No s'ha localitzat.</p> | 41.2989400,1.6713300 | 388762 | 4572794 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78649-foto-08251-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78649-foto-08251-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78649-foto-08251-67-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | No hi ha cap camí marcat ni reconeixible per a accedir-hi. L'accés és difícil perquè els boscos circumdants estan molt bruts. L'entorn natural per la banda del torrent de Sant Llorenç està en procés recuperació d'un incendi. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||
| 78650 | Santa Tecla - La Gravosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-tecla-la-gravosa | <p>ALMAGRO, M.; SERRA, C. i COLOMINAS, J. (1945): 'Carta Arqueológica de España, Barcelona.' Madrid. CSIC, Instituto Diego Velazquez. P.162. ESTRADA, J.: (1969) 'Vias y poblados romanos en el área metropolitana de Barcelona.' Ed. Comissió d'Urbanisme de Barcelona B65, Barcelona. P.66. GARCIA, J. Et alii (1993): 'Santa Tecla la Gravosa.Estudi arqueològic i antropològic de tres enterraments humans' dins Miscel·lània Penedesenca XVII, IEP, Sant Sadurní d'Anoia, pp.175-192. GIRÓ, P. (1939) 'Quaderns de camp.' Vol.1,4,7,8,9,1932-1978. (inèdit). GIRÓ, P. (1947) 'Los vestigios ibero-romanos de Santa Margarita y els Monjos'. Acción Católica. Vilafranca del Penedès: Suplemento de las Hojas Parroquiales, any VII, nº24. GIRÓ, P.: (1979) 'Notes d'arqueologia a Catalunya: Santa Margarida i els Monjos' dins 'Informació Arqueològica. Butlletí informatiu de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació Provincial de Barcelona.' Barcelona, pp.165-166. GIRONA, J.: (1980) 'Santa Margarida i els Monjos. Passeig per la nostra història.' Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. P.52. GIRONA, J.: (1985) 'Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985'. Ed. Ajuntament de Snta. Margarida i els Monjos. Sta. Margarida i els Monjos. P.9. GORGES, J.G.: (1979) 'Les villas hispano - romaines. Inventaire et problematique archeologique. Publication du Centre Pierre Paris, nº4. Paris. P.179. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. ROMEU, J. (1990): 'Trobats quatre esquelets d'època romana al terme dels Monjos' dins 'El 3 de 8', Vilafranca del Penedès, divendres 6 de novembre. TORRENTS, J. I TORRENTS, J. (1991): 'La Ràpita, una institució musulmana al Penedès?' dins Miscel·lània Penedesenca XV, IEP, Sant Sadurní d'Anoia, pp.288.</p> | I aC-IV dC | L'excavació ha posat al descobert que les restes estan a nivell de la primera filada dels murs. Actualment protegits per una lona especial i coberts per la terra vegetal de conreu. | <p>Camp de conreu vitícola. Al subsòl s'hi localitzen les restes d'una vil·la romana amb diversos àmbits o habitacions, entre les quals hi ha un dipòsit de signínum allargat, molt probablement relacionat amb la elaboració de vi. També s'hi ha localitzat un pati tancat i diverses habitacions que van ser remodelades successivament. Una d'aquestes habitacions presenta un nivell d'enderroc amb estucs pintats amb diferents motius, i també hi ha un dipòsit i restes de paviment. Al voltant hi ha restes de murs que correspondrien a la part rústica de la vil·la rural romana. També hi ha la zona que en època alt medieval s'utilitzà com a zona d'enterrament. Al límit nord del camp es conserva un mur de tàpia que podria correspondre a una antiga ermita que donaria nom al jaciment. Als costats del camí que delimita el camp encara es poden observar restes constructives.</p> | 08251-68 | Camí de les Masses. | <p>El jaciment va ser descobert a l'octubre de l'any 1937 per Pere Giró Romeu quan hi va localitzar diverses restes ceràmiques, estucs i un tros de plom. L'any següent, el mateix Giró va efectuar una nova prospecció per poder delimitar el jaciment. El masover de la masia de les Masses va explicar que allà hi havia hagut una ermita amb el nom de Santa Tecla. En realitzar un petit sondeig hi va trobar mig dòlium amb creus estampillades. L'any 1941 s'hi replantà la vinya i hi afloraren a la superfície ceràmiques, pedres i tègules. Des d'aquest moment, Giró va anar recollint el material que sortia amb cada llaurada. En una d'aquestes va recollir un carreu de pedra calcària que quedà dipositat a la secció lapidaria del Museu de Vilafranca. L'any 1969, Josep Mestres Mercadé realitzà una prospecció als dos costats del camí de les Masses i hi localitzà fragments de tègula, àmfora itàlica, ceràmica sigillata i ceràmica africana clara (una de les quals duia un segell amb un nom 'NARIUS') i una peça de marbre en forma d'urpa de felí. Als anys 80 membres del Grup d'Estudis Rapitencs van localitzar sis dòlia al camí de les Masses, durant unes obres de remodelació. Al 1990 s'hi efectuà una intervenció arqueològica dirigida per Antonio Aguilera i Joan Manel Garcia, contractats pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. En aquesta intervenció s'exhumaren tres enterraments d'època alt medieval. També s'efectuà un sondeig al costat del mur que encara és exempt, però sense resultats. Al 1999 s'hi va efectuar una nova excavació arqueològica a càrrec de l'empresa Tríade scp i dirigida per Jordi Farré, amb el corresponent permís i subvencionada pel Servei d'Arqueologia. En aquesta intervenció s'efectuaren cinc sondeigs i diverses rases de delimitació. Aquests sondeigs deixaren al descobert cinc àmbits amb refaccions que ja han estat descrits a l'apartat de descripció de la present fitxa. Aquesta intervenció ha permès establir una ocupació de la vil·la d'entre finals del segle I aC. fins al segle IV dC.</p> | 41.3077900,1.6512100 | 387093 | 4573803 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78650-foto-08251-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78650-foto-08251-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78650-foto-08251-68-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||
| 78651 | Cal Xacó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xaco-2 | <p>RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès.</p> | VI-I aC | Desconeixem el grau d'afectació del jaciment. S'hauria d'efectuar una excavació arqueològica per poder-ho determinar. | <p>Vinyes i camps a 100 m al sud oest de la masia del mateix nom. Ocupa també una petita ondulació del terreny. Poques restes ceràmiques, molt rodades, d'època ibèrica.</p> | 08251-69 | Masia de Cal Xacó. | <p>El jaciment es va localitzar durant la prospecció efectuada per l'equip d'elaboració de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès l'any 1990.</p> | 41.3327100,1.6550600 | 387458 | 4576565 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78651-foto-08251-69-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||
| 78652 | Carrerada de Sant Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-sant-domenec | <p>ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL, F. (1999). Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.</p> | La carrerada s'ha perdut en part i hi ha trams força desdibuixats. | <p>Camí per on el bestiar té dret de passar, i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. Antigament, la carrerarada passava prop de Santa Margarida, però la zona industrial n'ha fet desaparèixer una part. Actualment, aquesta carrerada comença realment a la Masia de l'Abadal. El camí ramader travessa el riu Foix i per una pista encimentada puja cap al convent de Sant Domènec. La carrerada segueix el mateix camí, passa per davant de la masia de Cal Noi, des d'on agafa un camí de terra que porta a la cruïlla amb un altre camí, el que puja a la Sanabra. El camí davalla per creuar el fondo de Borrelleres i torna a pujar, per passar pel davant de cal Brugal. A partir d'aquí, la carrerada avança recta enmig de vinyes i, per un camí no gaire definit, arriba al lloc conegut com els caus de cal Brugal. En arribar al camí que porta a cal Vicenç, la carrerada segueix cap a l'esquerra i, al cap de pocs metres, continua cap a la dreta pel costat de la rasa de cal Xeire. El camí ramader surt del municipi a la carretera de les Masuques, en direcció Castellet.</p> | 08251-70 | Travessa la zona sud del municipi. | 41.3075000,1.6582400 | 387681 | 4573762 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78652-foto-08251-70-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||||||
| 78653 | Carrerada de ca l'Almirall de Puigdespí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-ca-lalmirall-de-puigdespi | <p>ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL, F. (1999). Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.</p> | Traçat modificat per l'autopista A-7 | <p>Camí per on el bestiar té dret de passar, i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. Aquesta carrerada comença fora del municipi (al Coll de Comallonga), però acaba a la Ràpita. El seu recorregut total és de 7,5 km. La carrerada, després d'arribar a la Múnia des del seu origen, travessa una plana immensa de vinya i tomba suaument a l'esquerra per arribar a la masia de Cal Favet. Per anar a la Ràpita, caldrà seguir el lateral de l'autopista, travessar-la pel pont i tornar a agafar el lateral a l'esquerra i el camí a l'esquerra. Per sota la variant, i després de travessar el torrent de la Bruixa, la carrerada puja cap al barri de Sardinyola i, més enllà, cap a la Ràpita.</p> | 08251-71 | Sardinyola, la Ràpita. | 41.3124500,1.6467100 | 386724 | 4574326 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78653-foto-08251-71-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||||||
| 78654 | Carrerada del barranc de la Sanabra / Carrerada de la Bisbal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-del-barranc-de-la-sanabra-carrerada-de-la-bisbal | <p>ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL, F. (1999). Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.</p> | La carrerada ha estat tallada per la construcció de la nova variant dels Monjos - Vilafranca. | <p>Camí per on el bestiar té dret de passar, i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. Aquesta carrerada comença a la Plana Morta i arriba fins a la Masia Papiol, important cruïlla de camins, passant per la Ràpita. El seu recorregut total pel municipi és de 9 km. Des de la Plana Morta, dalt el cim del Vèrtex de la Sanabra, en surt un camí poc evident que davalla, per un llom ample, cap a la masia de la Sanabra. La carrerada discorre entre el fondo de Borrelleres (a l'esquerra) i el fondo de la font de Sant Llorenç (a la dreta). El camí passa a fregar l'ermita i la masia de la Sanabra i segueix pel camí encimentat fins ajuntar-se amb la carrerada de Sant Domènec, que pren cap a la dreta fins a tocar la paret del castell convent de Penyafort. En aquest punt, la carrerada gira a mà esquerra per baixar a travessar a gual el riu Foix. A l'altra banda, en arribar a una cruïlla, el camí segueix cap a la dreta en direcció a la Clota que deixem ben aviat per decantar-nos per un petit camí que surt a mà esquerra. Fregant les parets de les ruïnes de Santa Tecla, el camí acaba travessant la via del tren i entra a la Ràpita pel carrer dels patis. La carrerada - avui dia desdibuixada - travessava la N-340 i el bell mig d'on avui hi ha el camp de futbol. Més enllà la carrerada segueix cap a la Tallada, baixa en fort pendent cap el torrent de la Bruixa, on creua el límit municipal de Sta. Margarida i els Monjos. Després de sortir del municipi, la carrerada es veu tallada per la variant de la N-340, de recent construcció. A l'altra banda, la carrerada segueix el seu curs en direcció a la masia del Papiol.</p> | 08251-72 | Travessa la zona sud del municipi. | 41.2984100,1.6609700 | 387894 | 4572749 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78654-foto-08251-72-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||||||
| 78655 | Carrerada del Corral de Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-del-corral-de-muntanya | <p>ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL, F. (1999). Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.</p> | el tram del municipi està arranjat parcialment. | <p>Camí per on el bestiar té dret a passar i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància que segueix la carena amb vistes a la plana penedesenca. En origen aquesta carrerada unia Castellet amb Olesa, actualment es conserva el tram entre Castellet i el Coll Blanc o Marge Llarg de Torrelletes. El tram que afecta al municipi de Santa Margarida i els Monjos transcorre per la carena de la Pòpia, per sobre el fondal de Borrelleres fins al turó de la Sanabra des d'on es gira cap a la masia de la Sanabra i els Monjos. Un altre tram segueix cap al turó de les Tres Partions entre Castellet i la Gornal, Olèrdola i Canyelles.</p> | 08251-73 | 41.2905600,1.6664700 | 388341 | 4571870 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78655-foto-08251-73-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||||||||
| 78656 | Fita de pedra dels termes de Sta. Margarida, Vilafranca i Pacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-pedra-dels-termes-de-sta-margarida-vilafranca-i-pacs | XIX-XX | <p>Es tracta d'un senyal que delimita simbòlicament els termes municipals de Sta. Margarida i els Monjos, Vilafranca del Penedès i Pacs. La pedra, de forma polièdrica, és tallada irregularment en diverses cares. Cada cara té gravada la inicial del pobles al·ludits - M, V, P, que coincideix amb la direcció real on es troben situats.</p> | 08251-74 | Barri de Puigdesser. | 41.3458400,1.6655700 | 388360 | 4578009 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Altres | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||||||||
| 78660 | Festa del Most de la Ràpita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-most-de-la-rapita | <p>COL·LECTIU RIBAT (1999) 'Festa del Most de la Ràpita. El jove fruit de la vinya.' dins 'Quaderns de divulgació local nº8'. Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos.</p> | <p>Festa que celebra la verema de l'any, entre el primer i el segon cap de setmana de novembre. S'hi realitzen diverses activitats entre les quals destaquen un concurs de tasta vins i l'acte cerimonial d'obertura. El punt central de la festa és l'exposició de vins i caves del Penedès, celebrada des de 1982. A més d'aquesta exposició, hi tenen lloc altres actes populars, com ara balls, el 'corremost', etc.</p> | 08251-78 | La Ràpita. | <p>La primera festa del Most de la Ràpita es celebrà de manera oficial al 28 d'octubre de 1945, quan es celebrà el 'Baile del Mosto'. Es tenen notícies que es celebraren més festes de la collita entre 1952 i 1954. Fins al 3 de novembre de 1968, que es celebrà la 'Fiesta de la Vendimia', no hi ha cap més notícia. Al 1973 ja queda perfilada la que serà la 'Festa del Most'. Des de 1982, s'hi celebra l'exposició de vins i caves del Penedès.</p> | 41.3210900,1.6628600 | 388091 | 4575264 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||||||||
| 78661 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-41 | <p>ARASA FERRER, JOSEP (1991) 'Aquell poble que el temps s'endugué.' Ed Comissió de festes Sta Margarida i els Monjos, Santa Margarida i els Monjos. COL·LECTIU RIBAT (1999) 'Festa del Most de la Ràpita. El jove fruit de la vinya.' dins 'Quaderns de divulgació local nº8'. Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos.</p> | <p>Les Caramelles i el cant coral estan arrelats i en actiu al municipi gràcies a les corals 'l'Amistat' i la coral infantil 'la Bombeta Màgica' que el dissabte de Glòria, el diumenge de Pasqua i el dilluns de Pasqua florida canten a l'aplec de Penyafel.</p> | 08251-79 | 41.3210900,1.6628600 | 388091 | 4575264 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||||||||||
| 78662 | Aplec del Dilluns de Pasqua a Penyafel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-dilluns-de-pasqua-a-penyafel | <p>ARASA FERRER, JOSEP (1991) 'Aquell poble que el temps s'endugué.' Ed Comissió de festes Sta Margarida i els Monjos, Santa Margarida i els Monjos. GIRONA, J.: (1980) 'Santa Margarida i els Monjos. Passeig per la nostra història.' Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. P.93.</p> | <p>Tradicionalment Penyafel ha estat un lloc d'aplec de gent de Santa Margarida i els Monjos, Moja i Vilafranca. En l'actualitat el dilluns de Pasqua es manté com un aplec on s'hi donen cita veïns de Santa Margarida i els Monjos i Moja. Aquest dia la gent es troba, menja i hi passa el dia tot fent vida en comú, també s'hi canten Caramelles.</p> | 08251-80 | Penyafel. | <p>Tradicionalment s'havien fet tres processons al santuari de Nostra Senyora de Penyafel: el 25 de març (anunciació del Senyor), el dilluns de Pasqua i el 8 de setembre (festa de les Mare de Déu Trobades), als quals s'hi aplegaven gent de Vilafranca, Moja i Santa Margarida i els Monjos. D'aquestes tres processons o aplecs es conserva el de dilluns de Pasqua.</p> | 41.3210900,1.6628600 | 388091 | 4575264 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||||||
| 78663 | Festa Major de Santa Margarida i els Monjos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-margarida-i-els-monjos | <p>- ARASA I FERRER, JOSEP (1991). 'Santa Margarida i els Monjos. Gegants', <em>Quaderns de divulgació local</em> nº3, Santa Margarida i els Monjos.</p> <p>- Programes de la Festa Major dels Monjos (Arxiu Municipal) Revista 'Nosaltres' nº2 (1981), nº4 (1981), nº34 (1988), nº60 (1995), nº63 (1996). Ajuntament de Sta. Margarida i els Monjos.</p> <p>- TORRENTS, JOAN (1993). 'Una capella, un poble.' Vilafranca del Penedès, p. 27.</p> | <p>La Festa Major dels Monjos es celebra al voltant del 20 de juliol en honor de Santa Margarida. A la Festa Major es donen cita alguns elements folklòrics de les festes populars de Catalunya. No obstant això, no es pot parlar d'elements amb un arrelament històric i tradicional, sinó que són grups folklòrics nascuts als últims anys, que recorden molt els balls tradicionals fortament arrelats a la capital del Penedès, Vilafranca.</p> <p>Ball de Panderetes grans i petites (des de 1981), Ball de Bastons grans i petits (des dels anys 80, i les noies s'hi incorporaren l'any 1995), Ball de Panderos (des de 1981), Ball de Cintes o Ball de Gitanes (des de 1981), Diables Spantus (des de 1980, grans i petits), Diables de la Ràpita (grans i petits des de 1981), Drac dels Monjos, Gegants dels Monjos (Raimon i Margarida des de 1957), Gegants de la Ràpita (Ahmed i Mariona des de 1987), Cap Grossos (des de 1994) i el Ball del Foix, exclusiu dels Monjos (presentat l'any 1996). Des de l'any 2008 hi ha la colla d’En Serrallonga de l’Escarabina, un ball parlat de bandolers.</p> <p>La traca d'inici de festa a la Plaça de Pau Casals, el pregó, el castell de focs, el ball d'empalmada, les matinades i la cercavila, la cursa ciclista 'Pere Pons', l'exhibició castellera, els concerts i balls, la Festa de la Gent Gran, les sàtires dels Diables, concursos (com el de pesca), la cursa popular que es celebra des de 1978, futbol, teatre, ballada de sardanes, exposicions, a més dels actes religiosos completen el programa de la festa.</p> | 08251-81 | Els Monjos. | <p>Antigament, la festa anava lligada als costums agraris i arrelada a la natura. Aquests elements de cultura tradicional i popular perduren i al mateix temps es veuen modificats pel dinamisme dels temps actuals. En els primers anys del franquisme els actes religiosos eren omnipresents i emmarcaven la Festa Major com una representació més del poder polític.</p> | 41.3210900,1.6628600 | 388091 | 4575264 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78663-813.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78663-812.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-21 00:00:00 | Tríade scp | Entre els anys 1979 i 1988 hi havia una colla de falconers i una altra de Majorets, actualment desaparegudes. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||
| 78664 | Festa Major de la Ràpita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-rapita | <p>El primer cap de setmana d'agost es celebra la festa major en honor a St. Domènec de Guzman, patró del poble. Els elements folklòrics més destacables són els Gegants i els Diables. La resta d'actes es resumeixen en esdeveniments religiosos, balls, el pregó, etc.</p> | 08251-82 | La Ràpita. | 41.3210900,1.6628600 | 388091 | 4575264 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Tríade scp | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||||||||||
| 78665 | Recollida de farigola a la font de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recollida-de-farigola-a-la-font-de-sant-llorenc | <p>ARASA FERRER, JOSEP (1991) 'Aquell poble que el temps s'endugué.' Ed Comissió de festes Sta Margarida i els Monjos, Santa Margarida i els Monjos.</p> | <p>El matí de Divendres Sant hi havia la tradició d'anar a esmorzar i a buscar farigoles als voltants de la font de Sant Llorenç. Segons la tradició oral, fou l'última planta que va trepitjar Jesucrist en pujar a la creu.</p> | 08251-83 | Font de Sant Llorenç. | <p>Encara es realitzava als anys setanta del segle XX.</p> | 41.3210900,1.6628600 | 388091 | 4575264 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||||||||
| 78666 | Capta de Sant Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capta-de-sant-nicolau | <p>ARASA FERRER, JOSEP (1991) 'Aquell poble que el temps s'endugué.' Ed Comissió de festes Sta Margarida i els Monjos, Santa Margarida i els Monjos.</p> | XX | <p>El dia de Sant Nicolau (6 de desembre), els nois que estudiaven feien una capta i a la tarda feien un berenar amb els diners recaptats. Als Monjos cantaven una cançó. Aquesta cançó tenia la següent lletra: 'Sant Nicolau / Bisbe de pau / panses i figues / nous i olives / i tot el que vulgueu / fora garrotades / del jutge de pau ! / virolet, Sant Pere, / virolet, Sant Pau / que veniu de Roma / i porteu corona / de Sant Nicolau. / Caritat senyora, / caritat si us plau, / doneu-nos la paga / i adéu siau. / Caritat ens han donat, / panses i figues (2) / caritat ens han donat, panses i figues i codonyat.' La cançó incorpora estrofes o fragments de nadales.</p> | 08251-84 | <p>Aquesta capta es realitzava als anys 60- 70 del segle XX.</p> | 41.3210900,1.6628600 | 388091 | 4575264 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | Ja no es realitza. | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||||||||
| 78667 | Capta de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capta-de-santa-llucia | <p>ARASA FERRER, JOSEP (1991) 'Aquell poble que el temps s'endugué.' Ed Comissió de festes Sta Margarida i els Monjos, Santa Margarida i els Monjos.</p> | XX | <p>La festivitat de Santa Llúcia (13 de desembre) les noies joves, que eren anomenades llucietes o llúcies, feien una capta. Aquesta capta seria l'equivalent a la capta de Sant Nicolau, feta, en aquest cas, per les noies. Mentre feien la capta cantaven una cançó: ' Santa Llúcia la bisbal / tretze dies, tretze dies, / Santa Llúcia, la bisbal, / tretze dies / d'aquí a Nadal. / De Nadal a Sant Ramon, / tretze dies i tots rodons. / Pasqual toca el timbal, / que són festes d'alegria, / Pasqual toca el timbal, / que són festes de Nadal.' La cançó incorpora estrofes o fragments de nadales. Si ens habitants de les cases no donaven res a les noies no paraven de fer enrenou al voltant de la casa fins que rebien un donatiu.</p> | 08251-85 | <p>Aquesta capta es realitzava als anys 60- 70 del segle XX.</p> | 41.3210900,1.6628600 | 388091 | 4575264 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | Ja no es realitza. | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||||||||
| 78668 | Goigs en lloança de la Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-lloanca-de-la-mare-de-deu-de-montserrat | XX | <p>Goigs que es canten a l'església Parroquial de Santa Margarida i els Monjos, dedicada a aquesta Mare de Déu. Es conserven escrits en dues estampes, una d'elles del 1964. Tant una estampa com l'altre tenen el text i els dibuixos de Ricard Vives i Sabaté i la música del prevere, Mn. Josep Maideu i Auguet.</p> | 08251-86 | 41.3210900,1.6628600 | 388091 | 4575264 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Ricard Vives i Sabaté i Mn. Josep Maideu Auguet. | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||||||||||
| 78669 | Goigs en lloança al nostre gloriós patró Sant Ramon de Penyafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-lloanca-al-nostre-glorios-patro-sant-ramon-de-penyafort | <p>Goigs de lloança de Sant Ramon de Penyafort. Es conserva en una estampa de 1961 feta per Artes Gràficas de Vilafranca, en castellà.</p> | 08251-87 | 41.3210900,1.6628600 | 388091 | 4575264 | 1891 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Un pare del col·legi de Sant Ramon de Penyafort de Vilafranca | Imatge d'una còpia de l'estampa de 1961. | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||||||||
| 78670 | Goigs de Nostra Senyora de Penyafel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-penyafel | XIX-XX | <p>Goigs que es canten en honor de la Mare de Déu de Penyafel. Es cantaven el dia de l'Anunciació del Senyor, el dilluns de Pasqua i el dia de les Mare de Déu trobades, quan es feien aplecs i processons al santuari de Penyafel. Es conserva en una estampa obra d'en Pere Alegret, al carrer de la Cort nº3 de Vilafranca del Penedès, datada al 1917.</p> | 08251-88 | Penyafel. | <p>Els goigs es varen transcriure en una estampa l'any 1917.</p> | 41.3210900,1.6628600 | 388091 | 4575264 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Hi ha còpies facsímils de l'esmentada estampa. Imatge d'una còpia del facsímil de l'estampa. | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||||||||
| 78671 | Riera de Llitrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-llitra-0 | Al llit de la riera s'observen residus sòlids urbans. El nivell de terbolesa de l'aigua és important en el moment del treball de camp d'aquest estudi. | <p>La Riera de Llitrà entra per SE del nucli dels Monjos per anar a desembocar al riu Foix. Des que travessa per sota el pont per on passa la carretera N-340, el seu curs traça una zona d'interès on es poden observar espècies vegetals típiques de ribera i també de l'albereda i els alzinars. S'hi poden observar exemplars de plàtans i oms, alguns d'aquests últims afectats per la malaltia de la grafiosi. En el sotabosc hi predominen l'heura, les falgueres, les vidalbes i les canyes. Destaca una plantació de pollancres que ve a enriquir una zona molt interessant des del punt de vista natural.</p> | 08251-89 | Al SE del nucli dels Monjos. | 41.3218000,1.6687800 | 388587 | 4575336 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78671-foto-08251-89-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||||||||
| 78672 | Parc fluvial del Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-fluvial-del-foix | <p>GIRONA, J. I CALAF, J.Mª. Ed. (1998): 'Per conèixer el nostre patrimoni matural'. Calendari de 1998. Ed. Departament de Medi Ambient de l'Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Vilafranca del Penedès.</p> | <p>Espai que forma el riu Foix al seu pas pel nucli dels Monjos. Comprèn les dues lleres del riu, amb gran varietat d'espècies vegetals, algunes autòctones i típiques del bosc de ribera i d'altres introduïdes antròpicament al llarg dels anys. Es pot recórrer l'espai pels carrers que envolten el riu, és un recorregut d'aproximadament trenta minuts a peu que va des de l'Ajuntament fins a Mas Catarro. Una part del parc està condicionat per al passeig a peu i en bicicleta i com a lloc d'esbarjo. Al llarg del recorregut, hi ha rètols informatius amb informació sobre les espècies vegetals i animals, a més de les recomanacions per a conservar la zona.</p> | 08251-90 | Els Monjos | 41.3214200,1.6615200 | 387979 | 4575303 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78672-foto-08251-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78672-foto-08251-90-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Hi ha una part de difícil accés. Aquest espai està destinat a ser un parc temàtic ambiental amb funcions lúdiques i educatives. A més de la intenció de convertir aquest lloc en una zona per a la recerca i dinamització ambiental per als habitants del municipi.. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||||||
| 78673 | Fons d'imatges del Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-del-museu-de-vilafranca | XIX-XX | <p>Conjunt de cinquanta-una fotografies de temàtica variada de Santa Margarida i els Monjos, dins l'arxiu fotogràfic del Museu de Vilafranca. La majoria del fons són fotografies del Castell-convent de Penyafort, amb 22 imatges, segueixen 15 fotografies d'ermites i d'esglésies, fotografies de ponts, de masies, de la Margaridoia i del nucli dels Monjos.</p> | 08251-91 | Vilafranca del Penedès. Plaça Jaume I nº1 | 41.3210900,1.6628600 | 388091 | 4575264 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | Actualment i des de l'any 2000, el fons està essent ordenat i catalogat segons criteris arxivístics moderns. | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||||||||
| 78674 | Font de Mata-Rectors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-mata-rectors | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | El punt exacte per on brolla la font es troba en un estat força deficient. | <p>La font de Mata-rectors es troba al llit de la riera del mateix nom. En el moment de realitzar aquest treball, la font no rajava. L'entorn natural és interessant. És un lloc ombrívol amb espècies típiques de les comunitats vegetals de ribera. Un grup de plataners grans dóna ombra a aquesta àrea.</p> | 08251-92 | Torrent de Mata- rectors | 41.3204500,1.6760900 | 389197 | 4575176 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78674-foto-08251-92-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||||||
| 78675 | Font d'Espitlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-despitlles | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | no raja. | <p>Cova situada a un marge natural de pedra, lleugerament excavada, amb una paret amb ciment, una inscripció: 'Font del Castell' i una aixeta. Al davant hi ha una bassa petita, colgada per sediment i fullaraca. Al davant destaca un gran plataner que marca el lloc de la font. No raja.</p> | 08251-93 | Partida del Serrau. | 41.3147400,1.6782700 | 389370 | 4574540 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78675-foto-08251-93-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||||
| 78676 | Font de Nostra Senyora de Penyafel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-nostra-senyora-de-penyafel | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès GIRONA, J.: (1980) 'Santa Margarida i els Monjos. Passeig per la nostra història.' Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. P.91.</p> | L'aigua no és potable però raja. Restaurada l'any 1943. | <p>Font de mina, al vessant de la muntanya de Penyafel. Forma una petita cova amb parets i una volta de pedra, i al fons una paret de ciment amb una repisa. A la part baixa hi ha una aixeta de pressió i una petita bassa quadrangular a la qual s'accedeix per uns graons. A la paret del fons hi ha gravat al ciment una inscripció 'Font de Mare de Déu de Penyafel' i la data de la restauració de la font en números romans: '1943'. Al voltant està coberta de vegetació i hi ha un cartell que indica que l'aigua no és potable. L'interior de la mina és ple d'insectes que hi dificulten l'entrada. La font raja.</p> | 08251-94 | Fondo de Mas Granell | 41.3141400,1.6840200 | 389850 | 4574466 | 1943 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Al costat, al mateix vessant, hi ha una altra petita cova excavada, que es coneix com a refugi. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||||||
| 78677 | Font de la bassa de Penyafel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-bassa-de-penyafel | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | Molt embrossada i parcialment canalitzada. | <p>Font amb una petita bassa enfonsada i un brollador, a la part superior, que l'omple. Hi ha un tub de plàstic que canalitza part de l'aigua per a regar. Es troba a la llera d'un fondal condicionat fa poc temps com a conreu de vinya. Per accedir a la font s'ha de travessar una rasa on hi ha un petit pont fet amb troncs de fusta. Hi ha molta brolla i herbes altes al voltant.</p> | 08251-95 | Fondo de Mas Granell. | 41.3137500,1.6848200 | 389916 | 4574421 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | És difícil de distingir de lluny. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||||||
| 78678 | Molí de vent de can Aixelà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-can-aixela | XIX-XX | Presenta oxidació important i trencament de les peces i mecanismes de ferro. També s'observen esquerdes i petits despreniments a la part més elevada de la torre. | <p>Torre de planta octagonal sobre un desnivell del marge del riu. La base és quadrangular, a la part inferior del vessant, i és feta de maó manual vist, decorat amb ràfecs, cornises i obertures romboïdals. A la part superior hi ha un voladís de maó amb ràfec sustentat amb estructura metàl·lica a la qual s'accedeix per una escala de cargol que puja per l'interior i desemboca a un portal amb porta de fusta. També hi ha una barana de ferro amb motius geomètrics. Al coronament, que està sustentat amb una volta de casquet esfèric, hi ha el mecanisme d'un molí de vent de ferro amb les aspes molt malmeses, trencades i rovellades. Al costat de la torre hi ha un magatzem de planta baixa amb coberta a dues aigües. A la part baixa de la torre, sota el desnivell de terra hi ha una porta que dona accés a una font, al davant d'aquesta porta i ha una terraceta amb barana de maó i unes escales que baixen fins al riu.</p> | 08251-96 | Entre Can Aixelà i la carretera B-212. | 41.3369600,1.6613800 | 387994 | 4577028 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78678-foto-08251-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78678-foto-08251-96-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | L'entorn del recinte està molt descuidat i està en procés de degradació. | 102|119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||||
| 78679 | Barraca de la font Encantada / Barraca de la Senabreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-font-encantada-barraca-de-la-senabreta | Es va reparant puntualment. Encimentada | <p>Cabana de planta exterior quadrada (2 m x 2 m) i interior circular, ubicada sobre el marge que divideix dues terrasses ocupades per vinya. La barraca va ser aixecada segons el tipus de construcció que es basa en la coberta en falsa cúpula, amb la col·locació de manera circular de lloses horitzontals, i en cada cercle concèntric es va reduint progressivament respecte les anteriors fins arribar a tancar la cúpula. Les pedres són de petites dimensions, irregulars, amb les cantonades amb pedres grans. La porta d'accés és petita, feta amb arc rodó de pedres irregulars. A la façana de llevant hi ha una petita obertura. La cabana ha estat arrebossada amb morter modern.</p> | 08251-97 | A les vinyes situades al sector nord-est de la Masia de Cal Pere Joan | 41.3014600,1.6688300 | 388557 | 4573077 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||||||||
| 78680 | Sínia de mas Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-mas-petit | XIX-XX | El mecanisme es conserva bé, tot i que la vegetació està envaint l'estructura. | <p>Estructura de maons amb dues pilastres més elevades que la resta de la plataforma, on s'obre la boca del pou. A sobre de les pilastres s'hi assenta el mecanisme d'una sínia. Es conserva la roda dentada que n'accionava una altra mitjançant un sistema d'engranatges. Aquesta última funcionava com corriola per extreure l'aigua. L'eix principal que actua a la roda dentada té una peça on s'encaixa una barra de ferro llarga que acaba amb uns tirants on s'enganxava la bèstia, que era la força motriu de la sínia.</p> | 08251-98 | Masia de Mas Petit. | 41.3059500,1.6625300 | 388037 | 4573584 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||||||||
| 78682 | Fons d'imatge i so de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatge-i-so-de-larxiu-comarcal-de-lalt-penedes | XIX-XX | Inventariat amb criteris arxivístics moderns. | <p>Conjunt de 32 fotografies i 2 vídeos de temàtica diversa relacionada amb el municipi de Santa Margarida i els Monjos, amb un tram cronològic que va entre finals del segle XIX i mitjans del segle XX. Són còpies d'imatges localitzades a l'Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos i d'altres procedències. D'algunes de les imatges, hi ha negatius i còpies en diapositiva. Les temàtiques es poden resumir en: imatges del nucli dels Monjos, fotografies de la Festa Major: castells, bastons, gegants, imatge de Santa Margarida en processó. Fotografies d'agrupacions obreres: manifestació de rabassaires amb l'estendard de la Unió de Rabassaires dels Monjos. Fotografies de treballadors de diverses empreses, entre les més nombroses les imatges de treballadors de l'empresa de Ciments Freixa. Fotografies de colles d'amics d'excursió i festes. Fotografies de naus industrials al costat de la via fèrria. A més hi ha dos vídeos que tracten del Castell-convent de Penyafort i de l'eslàlom de cotxes al polígon de la Casa Nova.</p> | 08251-100 | Vilafranca del Penedès. Barri de la Girada. | 41.3210900,1.6628600 | 388091 | 4575264 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||||||||
| 78683 | Font del Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-llop-0 | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | <p>Es tracta d'una font de clot. Està excavada en forma de cova de diversos metres de profunditat, sota d'unes roques molt grans que delimiten un fondal. L'aigua va degotant per sota de les roques. En el moment d'elaborar aquesta fitxa la font no rajava.</p> | 08251-101 | La Torreta. Capçalera del fondo de la Torreta | 41.3046900,1.6718000 | 388811 | 4573432 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78683-foto-08251-101-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||||||||
| 78684 | Llegenda de la font de Nostra Senyora de Penyafel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-font-de-nostra-senyora-de-penyafel | <p>GIRONA, J.: (1980) 'Santa Margarida i els Monjos. Passeig per la nostra història.' Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. P.91.</p> | <p>Al voltant de la font hi ha una llegenda que es recull a un llibre de l'any 1551, dedicat a les troballes miraculoses d'imatges de la Verge. La llegenda diu que en temps de l'ocupació musulmana es va amagar la imatge al lloc on hi ha la font. Temps més tard ,la van trobar allí uns pastors mitjançant un senyal lluminós que els indicà el camí. Els pastors varen portar la imatge a l'església de Santa Margarida, on s'hi quedà un temps. Construïren la capella. Primer la volien fer al costat de la font, però el consideraren un lloc massa difícil orogràficament i la situaren on ara es troba, a la part alta del turó. Hi ha gent del poble que diu que la Verge produí curacions i que a la mateixa font sembla veure's el clot on s'amagà la imatge.</p> | 08251-102 | 41.3210900,1.6628600 | 388091 | 4575264 | 1551 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||||||||||
| 78685 | Font de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-llorenc-0 | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | <p>Aquesta font raja d'una paret natural. Està molt ben arranjada. L'aigua es regula amb una aixeta metàl·lica moderna. És destacable l'entorn natural. Al costat de la font hi ha un escrit signat per Josep Parera. L'àrea de pícnic que hi ha al costat i l'entorn natural converteixen aquesta font en un espai d'esbarjo d'interès. A uns metres de distància hi ha una altra font, la font del pouet de Queguelló.</p> | 08251-103 | A l'est de la Sanabra. | 41.2972300,1.6709700 | 388729 | 4572605 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78685-foto-08251-103-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||||||||
| 78686 | Font del Pouet del Queguelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pouet-del-queguello | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | La font queda amagada perquè està envaïda per la vegetació. | <p>Aquesta font està situada molt a prop de la font de Sant Llorenç, espai de referència al municipi pels seu interès natural i paisatgístic. Es tracta d'una font de clot. L'aigua omple una basseta de forma rectangular (1,7 m x 0,90 m i 0,50 m de profunditat).</p> | 08251-104 | A l'est de la Sanabra. | 41.2973800,1.6712700 | 388754 | 4572621 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 324,07 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc