Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
65431 Arquerons https://patrimonicultural.diba.cat/element/arquerons FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 223. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 186. XVIII Masia de planta rectangular, que consta de baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. La casa original tenia l'entrada de cara a la riera de les Gorgues, però l'antiga distribució va ser modificada posteriorment. La façana principal presenta un portal d'arc de mig punt adovellat i finestres conopials, a nivell del primer pis; al segon pis s'hi obren uns porxos. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, amb pedres cantoneres. Al davant del portal hi ha la lliça. Al sector de ponent i al de llevant, s'hi afegeixen un cossos de galeries, de factura contemporània. Hi ha d'altres cossos annexos independents. 08254-2 L'Esquirol Les primeres referències documentals de la masia corresponen a l'any 1191, on s'esmenta a Amaldus Ycla d'Archerons. El mas era propietat de l'ordre militar dels Hospitalers. Segons consta a la documentació, l'any 1233 a la casa hi vivien en règim de lloguer el matrimoni format per Berenguera i Joan d'Arquerons, que amb ocasió del seu casament, signen la renovació amb Ramon de Vilacetrú, que hi figura com a llogater intermedi (PLADEVALL, 2002: 186-187). Es troba registrat en el fogatge de la parròquia i terme de la parròquia de Corcó de l'any 1553; aleshores hi habitava Pere Archerons. El mas va ser reformat al segle XVIII, com indica l'any 1768 inscrit a la llinda d'una finestra del primer pis. A principis del segle XX es van construir les galeries. Durant la guerra civil, la masia va patir un incendi i alguns sectors van ser reconstruïts. 42.0326800,2.3740400 448186 4653594 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65431-foto-08254-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65431-foto-08254-2-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M108.Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65499 El Prat de Sant Julià https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-de-sant-julia FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 246. XVIII Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a tramuntana. En destaca la gran xemeneia rodona de la taulada. Presenta dos portals: el més antic, actualment tapiat, és rectangular de pedra treballada amb la llinda datada amb l'any '1682', l'altre és d'arc escarser. Les finestres són de composició asimètrica, majoritàriament emmarcades amb pedra treballada. A la façana est, hi ha una finestra esculpida; i a la façana sud, una galeria de factura contemporània. Les mides aproximades de l'edifici són 17 m de llargada per 8 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, amb pedres cantoneres. La masia presenta diversos cossos al voltant, entre els que destaca la cabana, amb ràfec molt sortint i un gran arc. 08254-70 Sant Julià de Cabrera Les referències més antigues de la masia són del segle XII, tot i que el seu aspecte actual correspon a les reformes de les que va ser objecte al segle XVII. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860 com casa de pagès. 42.0717500,2.3968800 450107 4657919 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65499-foto-08254-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65499-foto-08254-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65499-foto-08254-70-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65509 Ferrerons https://patrimonicultural.diba.cat/element/ferrerons FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). XVIII Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues aigües, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Al davant hi ha una petita lliça tancada, formada per diversos cossos annexos amb un portal, que es troba a la part de llevant de l'edificació. El portal de lliça duu la següent inscripció: 'Francisco Torra Comermena i Güell, 1831'. La façana presenta una portal rectangular de pedra treballada, a la planta, i un altre portal, al primer pis, que dóna als cos de porxos, adossats en diagonal a la façana. Les obertures són de disposició irregular, de pedra treballada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç i tàpia, arrebossats. 08254-80 Sant Martí Sescorts Aquesta masia pertany al gran patrimoni dels Comermena de Sescorts, units amb els Masgrau de Savassona al segle XVI. El mas va ser objecte d'obres de reforma i ampliació al segle XVIII, tal i com consta en la data constructiva dels porxos. 42.0419600,2.3289900 444465 4654653 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65509-foto-08254-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65509-foto-08254-80-2.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M53. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65520 La Garolera https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-garolera FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). XVIII Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Presenta cossos adossats a les façanes, excepte a la principal. Les obertures són de disposició irregular, de pedra treballada de gres. A la façana principal hi ha un portal rectangular, amb la llinda esculturada i datada amb l'any '1722', una finestra i un portal d'accés al cos de porxos adossat a la façana oest; al primer pis, tres finestres amb ampit motllurat i, a les golfes, tres finestres més. A la façana oest hi ha, a la planta baixa del cos de porxos, dos portals i a la planta, el porxo amb dos pilars de totxo. A la façana nord, al sector oest, hi ha un cos de totxana i un portal als baixos, sota una terrassa a nivell del primer pis i presenta un portal i tres finestres; al sector est, hi ha un cos annex adossat a la planta, quatre finestres al primer pis i una finestreta sota el carener. A la façana est hi ha un cos annex a la planta baixa i una finestra al primer pis. Les mides aproximades de l'edifici són 12 m de llargada per 11 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, i conserven l'antic arrebossat, a excepció de la façana nord, que està arrebossada amb ciment pòrtland. 08254-91 L'Esquirol Masia anomenada antigament l'Era d'en Grau o la Garaulera. Les referències documentals més antigues són de l'any 1480. Va ser cremada l'any 1656 per soldats francesos. Es troba registrada als fogatges de les parròquies del terme de Corcó, Sant Julià de Cabrera, Sant Llorens Dosmunts, Sant Bartomeu Sagorga, Sant Vicens de Casserres i Sant Martí Sescorts. 42.0516700,2.3604700 447078 4655711 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65520-foto-08254-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65520-foto-08254-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65520-foto-08254-91-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65535 Agullola de la Tuta https://patrimonicultural.diba.cat/element/agullola-de-la-tuta <p>L'Agullola de la Tuta és un cim rocós de 1.142 metres, a l'extrem d'un contrafort que se separa del serrat de Cabrera. La punta de l'Agullola, que destaca per la verticalitat de les seves parets, ofereix unes vistes excepcionals de la major part del Cabrerès i de la Plana de Vic.</p> 08254-106 Sant Julià de Cabrera <p>Durant molt temps, quan els excursionistes pujaven a l'agullola, els venia a rebre una cabra molt sociable perquè li donessin de menjar, fins que un dia, pels volts de l'any 2012, va desaparèixer. En la bústia que hi ha a la creu del cim, hi ha escrita la següent llegenda en record d'aquesta cabra: 'Heus ací una vegada en un bonic paratge del cabrerès hi vivía una dolça donzella. Ella... jove, hermosa i plena de vitalitat era admirada per tots els camperols d'aquelles contrades. Aquella admiració, aviat es convertí en desig, en devoció, fins que va esdevenir un assetjament constant envers ella. La seva bellesa era massa gran perquè els camperols poguessin controlar els seus actes. Després d'un llarg temps de suportar totes aquelles vexacions no trobar altre solució que refugiar-se dalt d'un cim majestuós anomenat 'LA TUTA'. Qui li havia de dir, a la pobre noieta, que només trepitjar la muntanya li cauria un llamp al bell mig de la closca, convertint-la en una àgil i peluda cabreta. Devia ser un malefici que li havien fet els pagesos de la vall. La llegenda diu que la cabra esdevé la bella donzella, altre cop qui aconsegueixi fer-li un petó una nit de lluna plena. Al llarg del temps s'han vist molts habitants d'Osona dalt del cim, cada nit de lluna plena, disfressats de xai, cabrons, marrans, bocs, pastors... per tal de fer-li un petó a la cabra. Fins a dia d'avui, la bonica donzella encara té quatre potes'.</p> 42.0621400,2.4094900 451143 4656844 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65535-foto-08254-106-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-01-31 00:00:00 Virgínia Cepero González Una de les fotografies és extreta del portal wikiloc, ja que hi apareix la cabra protagonista de la llegenda de l'indret. 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65544 Serrat de Balà https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-bala ANFRUNS, J.; ROCA, A.; PAGÈS, E. (1989) 'Apèndix. Determinació del nombre d'individus, edat i sexe de les restes humanes incinerades provinents de l'urna I, del jaciment arqueològic del Serrat de Bala. Cantonigròs'. Empúries núm. 48-50 (T.1 1986-1989). Barcelona, p. 238-239. CASTELLS, J.; CRUELLS; MOLIST (1988) Cota zero: revista d'arqueologia i ciència, nº 4, p. 6-7. CASTELLS, J.; CRUELLS; MOLIST (1989) 'El Serrat de Bala. Una necròpolis d'incineració a Cantonigròs, Osona'. Empúries núm. 48-50 (T.1 1986-1989), p. 224-237. Barcelona. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). X-VIII aC Ja no es conserva. Es tracta d'una necròpolis d'incineració del Bronze Final III, probablement de la segona meitat del segle VIII aC. Va ser descoberta casualment l'any 1987 per Francesc Puntí, veí de Cantonigròs, mentre realitzava tasques de jardineria en una finca privada. El jaciment estava gairebé destruït i únicament es conservaven tres fosses excavades al sòl natural, una d'elles quasi sencera i les altres dues molt malmeses. La que es conservava millor era de planta ovalada, amidava 1,05 m per 0,55 m, i presentava un valuosíssim aixovar. Al seu interior, s'hi encabia una urna cinerària que contenia restes òssies humanes incinerades, probablement corresponents a un sol individu. Les altres dues fosses només conservaven fragments de vasos i plats, i no contenien restes òssies. Els vasos ceràmics recollits presenten forma bitroncocònica amb decoracions incises formant acanalats i motius d'oves. En quant al lot de metalls, està format per braçalets de secció plano-convexa, agulles de cap rectangular decorades, agulles d'ull romboïdal, anells, penjolls, etc. Els materials documentats permeten deduir l'existència d'una una activitat econòmica important, molt possiblement ramadera, com també en l'existència d'una estructura social jerarquitzada. Aquesta necròpolis confirma, a un nivell general, la relació del món dels camps d'urnes del nord-est de la península Ibèrica amb els seus homònims del nord dels Pirineus, amb l'existència d'unes importants xarxes d'intercanvi i/o comerç amb les àrees centreeuropees. 08254-115 C/ de Sant Bartomeu 33, 08569, Cantonigròs (l'Esquirol). Va ser objecte de dues excavació arqueològica d'urgència; una al mes de juliol de l'any 1987 i l'altre al mes de maig de l'any 1988. 42.0331800,2.4005400 450380 4653634 08254 L'Esquirol Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65544-foto-08254-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65544-foto-08254-115-2.jpg Legal Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González 79|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65554 Avets del pla del Prat https://patrimonicultural.diba.cat/element/avets-del-pla-del-prat FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. L'avetosa del pla del Prat creix al vessant més obac del cim i en contacte amb la fageda, a uns 1.290 m d'altitud. Es tracta d'un bosc d'avets format per exemplars d'Abies alba. Van ser plantats a principis del segle XX per Manuel Crosas i molts d'ells van ser talats a la dècada dels anys 50 del segle passat, però van tornar a brotar. Des d'aquest indret es poden contemplar unes magnífiques vistes del pla de Cabrera. 08254-125 Sant Julià de Cabrera Antigament a l'aveteda es recol·lectava la trementina de l'oli de l'avet o de les pinyes amb les que s'obtenia un xarop d'acció expectorant i antitussígena. També era aprofitada per a l'extracció de fusta. 42.0794400,2.4000200 450373 4658771 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65554-foto-08254-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65554-foto-08254-125-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Protegit pel PEIN. Decret 328/92. 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65555 Goigs de la Mare de Déu de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-cabrera PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 94 i 107-112. SOLÀ, F. (1935) Nostra Senyora de Cabrera (2ª ed.). Barcelona: Imp. la Bona Parla. XIX Ja no es canten. Els goigs coneguts més antics de la Mare de Déu de Cabrera són de l'any 1819, fets a la impremta de Domingo Feyner de Vic. Tenen la forma clàssica o la lletra dels set goigs de la Mare de Déu, amb tres estrofes específiques que fan referència al santuari. Se'n coneixen unes divuit edicions de goigs del santuari de Cabrera, però hi manquen moltes de les edicions modernes i, probablement, també de les més antigues. L'any 1915, Mn. Fortià Solà, en fer la seva monografia sobre la història de Cabrera i seguint un costum seu, va fer uns nous goigs, que van reemplaçar els antics. Comencen així: 'Flor gentil esbadellada / al bes de la primavera: / siant la nostra advocada / Mare de Déu de Cabrera'... 08254-126 Santuari de la Mare de Déu de Cabrera L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. A partir del segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. 42.0733600,2.4078800 451018 4658091 08254 L'Esquirol Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65555-foto-08254-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65555-foto-08254-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65555-foto-08254-126-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies dels goigs extretes del llibre: PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín. 119|98 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65590 Les Antentes https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-antentes FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1978) Apunts sobre El llibre de 'Las Antentas': del mas de 'Les Ententes' de Sant Maria de Corcó. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 226. XVII Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a ponent. Presenta cossos annexos de planta baixa. La masia està formada per una part antiga, situada a llevant, i una posterior, a ponent. La zona més antiga es troba envoltada per cossos annexos que tanquen la lliça. Presenta un portal rectangular, amb l'any '1685' i finestres amb espitlleres; a migdia hi ha una finestra esculpida i datada amb l'any '1686'. Els murs són de pedra lligada amb morter, d'obra vista, i els elements de ressalt de pedra treballada. L'altra zona, de construcció posterior, presenta grans obertures d'arc de mig punt als baixos i d'arc rebaixat als pisos. Els murs són de pedra lligada amb morter, i els carreus sense polir. Dins del casal hi ha la masoveria del masover gros. L'entrada per darrera a la masoveria forma un porxo i un petit pati. 08254-161 L'Esquirol La primera referència documental de la masia és de l'any 976, i consta en un gran nombre de documents, al llarg de tots els segles, sense interrupció. Es troba registrada en el fogatge de la parròquia i terme de Corcó de l'any 1553, aleshores habitat per un tal Jaume Antences. El mas fou va ser objecte d'obres de reforma i ampliació al segle XVII, tal com mostren les diverses dates constructives. La part més moderna va ser construïda l'any 1950. A l'actualitat, encara hi viuen els descendents de la família primigènia. 42.0290200,2.3807500 448738 4653184 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65590-foto-08254-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65590-foto-08254-161-2.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M109. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65603 Santa Margarida de Vila-seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-de-vila-seca FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PLADEVALL i FONT, A. (1969) 'Santa Margarida de Vila-seca de Sescorts'. Hoja Diocesana, núm. 453 (agost). PLADEVALL, A. [ et al.] (1986) 'Santa Margarida de Vila-seca'. Catalunya Romànica, III, Osona, II. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 579-583. RIPOLL i VILAMAJOR J. (1823) Document demostratiu de l'origen i antiguitat del monestir de Religiosos de Santa Margarida, en la parròquia de Sant Martí Sescorts, bisbat i corregiment de Vich, que publíca D.J.R.V. Vich: Ignasi Valls. RUBIÓ i SERRAT, A. (2010) 'Santa Margarida de Vila-seca: mas i monestir'. Els Cingles de Collsacabra, nº 64. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 28-31. XVII La capella de Santa Margarida es troba adossada al mas de Santa Margarida, antigament anomenat Vila-seca. És d'una nau, de planta rectangular, orientat en direcció est a oest. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal. El portal és d'arc de mig punt amb dovelles de pedra, sobre el que hi ha un petit òcul. La façana principal també presenta un campanar d'un ull. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, i conserven part de l'antic arrebossat, amb carreus regulars en els angles. 08254-174 Mas de Santa Margarida (Sant Martí Sescorts) Les primeres referències documentals de la capella de Santa Margarida són del segle XIII, però els seu origen pot ser més antic. Era un petit monestir de donades que servien a la santa i cuidaven el culte de la capella; la primera donada que consta és Ermessenda Pasqual l'any 1255. La capella formava part de la parròquia de Sescorts. L'any 1277 es van convertir en comunitat estable o jurídica. La documentació no parla de la regla que seguien, però segons la historiografia posterior, eren augustinianes. La primera prioressa del monestir de Santa Margarida, Ermessenda Pasqual va comprar l'any 1282 el mas Vila-seca, veí de la capella, al noble Dalmau de Rocasalva i a la seva muller Cília. Al segle XIV la comunitat, degut a l'aïllament del lloc i la seva pobresa, es va traslladar al carrer Sant Pere, extramurs de Vic. La capella de Santa Margarida de Vila-seca va continuar, com el mas, sota la propietat de les monges de Vic, cuidada per un sacerdot que, al extingir-se la comunitat a finals del segle XVI, va perdre el nom de prior. La capella actual va ser reedificada pels volts de l'any 1620, adossada al mas, a un centenar de metres de la primitiva, de la que només se'n coneix el setial, al lloc on ara hi ha un pedronet. A la capella es reunia el comú o universitat dels termes de Curull i de la Vola, als quals estava unit Sescorts. L'any 1823 va ser desamortitzada o secularitzada la finca del priorat o mas de Santa Margarida. 42.0572500,2.3335200 444853 4656348 08254 L'Esquirol Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65603-foto-08254-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65603-foto-08254-174-2.jpg Legal Barroc|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Estructural 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González 96|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65620 Espai natural del Collsacabra https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-del-collsacabra <p>DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT. GENERALITAT DE CATALUNYA: http://mediambient.gencat.cat/ VINYETA i LEYES, R. (1984) El Collsacabra, Cabrera: Cantonigròs. Torelló: Celblau, p. 2-3.</p> <p>El Collsacabra o Cabrerès és un espai natural de 142 km² d'extensió, situat majoritàriament a la comarca d'Osona, que inclou també terres de la Garrotxa i de la Selva. Entre les poblacions que l'integren hi ha l'Esquirol, Cantonigròs, Tavertet, Falgars, Rupit i Pruit. És un exemple representatiu de la diversitat natural del Sistema Transversal, amb una geologia espectacular que forma cingles de gran altura. Limita a l'oest amb la plana de Vic, al sud amb la vall de Sau i les Guilleries, al nord amb la serra de Cabrera i a l'est amb la vall d'en Bas i les planes d'Hostoles. L'Espai natural protegit del Collsacabra és una unitat morfològica formada per un conjunt acinglerat que culmina amb l'extens altiplà del Cabrerès, amb altures que oscil·len entre els 900 i els 1.300 metres (les altituds més importants són els puigs d'Aiats, amb 1.305 metres i els de Cabrera, amb 1.312 metres). Es tracta de conjunts acinglerats per les seves formacions neògenes de relleus estructurals en blocs, formats per materials eocens, bàsicament calcàries, gresos i margues. Els sistemes naturals dels cursos d'aigua presenten interès per la seva influència centreeuropea i el substrat calcari sobre el qual s'assenten. Els principals condicionants del paisatge vegetal d'aquest territori són el substrat calcari i el clima plujós i fred, així com l'acció antròpica. És una zona boscosa humida, sobretot formada per faigs, roures, alzines, i bedolls i avets a la zona nord, que compta també amb formacions vegetals de caràcter atlàntic molt rares perquè siguin presents en aquest context geogràfic.</p> 08254-191 Collsacabra 42.0758400,2.4005400 450413 4658371 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65620-foto-08254-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65620-foto-08254-191-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-07-16 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65638 Santa Maria de Corcó https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-corco GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 23. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó. XVIII-XX Església d'una sola nau, de planta rectangular. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal. El temple està orientat de llevant a ponent. Interiorment el presbiteri és marcat i forma capelles als murs laterals, i és cobert amb volta quatripartita; als peus hi ha el cor. Està decorada amb pintures. El portal és rectangular, emmarcat amb pedra; ambdues bandes presenten una fornícula, amb les figures de Sant Joaquim i Santa Anna. Sobre el portal hi ha un òcul. El capcer és triangular. A l'extrem de tramuntana hi ha un campanar torre; que presenta a la part superior un mirador. Les obertures que emmarquen les campanes són en forma d'ogiva. Els murs són de paredat comú i arrebossats, a excepció del campanar, deixant vistos els escaires i elements de ressalt. 08254-209 Pl. Església s/n, 08511, l'Esquirol. L'antiga església de Santa Maria de Corcó, de la que no es coneixen vestigis, es trobava entre el mas Bertrana i la rectoria vella. L'església de Santa Maria de Corcó de l'Esquirol es va construir entre els anys 1721 i 1762, en substitució de la primitiva església. Aquest trasllat va ser motivat pel gran creixement demogràfic del nucli de l'Esquirol, situat a redós de l'antic camí de Vic a Olot. Era obra de l'arquitecte Josep Morató. L'església i la seva rectoria van ser incendiades i arrasades el dia 21 de juliol de l'any 1936 i destruït el seu ric arxiu parroquial. Només va subsistir el campanar, amb la torrella superior destruïda i reemplaçada per un bastiment de ferro per a sostenir les campanes. La nova edificació, de l'any 1940, és obra de l'arquitecte Josep Maria Pericas. 42.0350600,2.3694400 447807 4653861 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65638-foto-08254-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65638-foto-08254-209-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Barroc Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González Josep Maria Pericas, arquitecte. Josep Maria Pericas i Morros (Vic,1881-Barcelona, 1966):Va ser un destacat arquitecte català. En les seves obres es poden apreciar les influències modernista en contraposició a la medieval, especialment romànica, així com una altra de l'escola vienesa. Tanmateix, va inspirar-se en l'arquitectura popular catalana. També són destacades les seves facetes com a arqueòleg i historiador. 98|119|96 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65673 El Puig o Puigventós https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-o-puigventos FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 221. XVIII Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és rectangular, de pedra treballada. Les finestres són de disposició regular, també de pedra treballada. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista. 08254-244 Passeig del Pedró, s/n, 08511, l'Esquirol. 42.0292800,2.3675100 447643 4653221 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65673-foto-08254-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65673-foto-08254-244-2.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M24. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65675 L'Armentera https://patrimonicultural.diba.cat/element/larmentera FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 229. XVIII Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i un pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, actualment situada a tramuntana. Presenta diversos cossos annexos, fruit de les diverses ampliacions de la casa al llarg del temps. S'observen dos volums marcats pel traçat de la teulada, un adossat a la façana sud, amb funció de porxo. Hi ha uns annexes a la façana est, antics coberts reconvertits en dependències de la casa de colònies. Les obertures, que són de pedra treballada i també de totxo, només presenten distribució simètrica a la façana de migdia, antigament la principal, on hi ha el porxo i quatre finestres. Les mides aproximades de l'edifici són 12 m de llargada per 11 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç; les façanes nord i oest estan arrebossades. 08254-246 L'Esquirol El nom podria provenir 'd'arment' o 'd'armenter' o sigui, pastor de bestiar gros. Les referències documentals més antigues de la casa són del segle XIV. En aquesta casa va servir en Toni Gros, fundador de Cantonigròs. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860, com a casa de pagès. 42.0249100,2.3856300 449139 4652725 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65675-foto-08254-246-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65675-foto-08254-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65675-foto-08254-246-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65705 Font del Pontarró https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pontarro FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 215. XVIII-XX La font del Pontarró es troba a la riba esquerra del torrent de Filaborres, a pocs metres del pont, i a les proximitats de la masia les Comes. Es tracta d'una mina d'aigua que capta l'aigua del torrent, bastida amb pedra lligada amb morter de calç. 08254-276 Parc d'Aventura Anigami. Les Comes, Carretera C-153, km 18,7 , 08511 (l'Esquirol). 42.0457000,2.3816100 448823 4655035 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65705-foto-08254-276-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65705-foto-08254-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65705-foto-08254-276-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González 98|119|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65715 Festa Major de Cantonigròs https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-cantonigros AJUNTAMENT DE L'ESQUIROL: www.lesquirol.cat/ XX-XXI La Festa Major de Cantonigròs es celebra anualment pels volts del 16 d'agost, festivitat de Sant Roc, patró del poble. És organitzada per la Comissió de Festes de Cantonigròs. El pregó dona sortida als actes que s'allarguen durant diversos dies. Es duen a terme activitats festives, com la missa solemne en honor al sant patró, el campionat de tir al plat, jocs de cucanya, la cercavila de gegants, els concerts, els balls, tallers, àpats populars, activitats infantils, etc. 08254-286 Cantonigròs 42.0401700,2.4049300 450749 4654408 08254 L'Esquirol Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65744 Serrallonga https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrallonga CAPDEVILA, Ll. (2006). Serrallonga. L'últim Bandoler. Edicions Proa. Barcelona. FUSTER, J. (1991). El mite literari de Serrallonga. Edicions 62. Barcelona. ROVIRÓ, X. (2002). Serrallonga. El bandoler llegendari Català. Ed. Farell. XVIII Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, va ser un bandoler català que va viure entre els segles XVI i XVII, que amb el pas del temps va esdevenir un personatge de llegenda. La fama del bandoler prové de les simpaties entre bona part del poble, per la seva confrontació al poder centralista i autoritari de Felip IV, que havia enfonsat al país en una profunda crisi. Aquest bandoler actuava principalment a les Guilleries, la vall de Sau i el Collsacabra, territori que coneixia molt bé i utilitzava per amagar-se. L'imaginari popular el va convertir en objecte de cançons, corrandes, auques, obres teatrals, novel·les, etc., que van fer créixer la seva llegenda i que han fet arribar el seu mite fins a l'actualitat. Les seves gestes, verídiques o no, representen la lluita del poble contra el poder repressor. 08254-315 Terme municipal de l'Esquirol Joan Sala i Ferrer va néixer l´any 1594 a la masia la Sala de Viladrau, a Osona, fill de pagesos benestants. Arran del seu casament amb Margarida Tallades, pubilla del mas Serrallonga de Querós de Sant Hilari Sacalm, a La Selva, fou conegut com Joan Serrallonga. Degut a les necessitats econòmiques en temps de crisi, compaginava les feines de pagès amb petits robatoris. L'any 1622 va assassinar el seu veí Miquel Barfull, que l'havia denunciat, i va fugir de les tropes del lloctinent. Des d'aleshores es va haver de dedicar al bandolerisme per sobreviure. L'any 1927, amb la detenció de la banda de bandolers dels germans Margarit, es va convertir en el principal bandoler del país. Pertanyia a la facció social dels Nyerros, condició que li va fer guanyar fama entre els contraris al govern de Felip IV. Va fugir a França i va comptar amb la ajuda de molta gent, gràcies a les simpaties generades pels seus atacs als carruatges reials que recaptaven els impostos. L'any 1633 va ser capturat a ca l'Agustí, a Santa Coloma de Farners, La Selva, pels soldats del lloctinent, el duc de Cardona i va ser empresonat al castell se Savassona, on va ser torturat. Finalment va ser executat a Barcelona, a la forca, l'any 1634. 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65461 Cabanes del Pla d'Aiats https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabanes-del-pla-daiats PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 266-267. XX En estat ruïnós. Masia en estat ruïnós, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a ponent. El portal és rectangular, fet de pedra i fusta. Les finestres són de distribució regular, construïdes amb totxo i fusta. Les façanes són de pedra lligada amb morter de cal, d'obra vista. A pocs metres de la casa, hi ha una bassa rectangular, construïda amb carreus de pedra, que s'omple de l'aigua de la pluja i d'escorrentiu. 08254-32 Pla d'Aiats (Sant Julià de Vilatorta) Les cabanes del Pla d'Aiats es construïren després de la guerra, i s'abandonaren l'any 1955. El Pla d'Aiats havia estat artigat i conreat exclusivament amb enormes camps de patates excel·lentíssimes. L'any 1942 fou el primer any de sembradura i, per la gran qualitat de les mateixes, les destinaven per planter o llavor més que per al consum. Al servei d'aquesta enlairada explotació agrícola es bastiren les cabanes i s'acondicionà el grau d'Aiats com a camí de ferradura (PARÉS, 2001:266). 42.0626700,2.4235400 452306 4656895 08254 L'Esquirol Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65461-foto-08254-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65461-foto-08254-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65461-foto-08254-32-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65467 Carboneres https://patrimonicultural.diba.cat/element/carboneres FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 197. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p.182. XIX Masia de grans dimensions, de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. Es troba adossada, pel sector nord, al pendent del terreny. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a tramuntana. A la façana est se li adossa un cos annex, on hi ha una cisterna; a la façana oest, diversos cossos de totxo, on hi ha les corts; i a la façana sud, un cos cobert amb uralita i un cos de porxos. El portal és rectangular, centrat a la façana, amb llinda de roure i brancals de pedra. Les obertures són de disposició irregular, emmarcades amb pedra treballada. S'hi obren dues espieres arran de terra, dues finestres amb forjat a la planta pis i quatre finestres amb ampit motllurat, a les golfes. A la façana est s'hi obren, a la planta baixa, un portal i dues finestres laterals de factura contemporània, i a les golfes dues finestretes. A la façana oest, a la planta baixa, un portal i una finestra, i a les golfes, dues finestres amb ampit motllurat. La façana sud presenta quatre arcades de totxo, a la planta baixa, i quatre més a les golfes, i en el sector est, un balcó. En aquesta façana, sobre l'arrebossat de calç, hi ha escrit l'any 1853. Les mides aproximades de l'edificació són 24 m de llargada per 10 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. 08254-38 L'Esquirol Les referències documentals més antigues de la masia corresponen a l'any 1124 , tot i que el seu aspecte actual és fruit de les reformes de les que va ser objecte al segle XIX. Al segle XII el mas Carboneres era propietat del vescomte de Cabrera. En aquesta època, hi figurava com a batlle del vescomte en Pere de Carboneres, probablement l'hereu. La documentació antiga esmenta Carboneres d'Amunt i Carboneres d'Avall, però actualment es desconeix quin dels dos és l'actual, ja que només consta aquesta casa. Es probable que es tracti de Carboneres d'Amunt, ja que es conserva documentació que el cita com a Carboneres Sobirà. Segons el Diari de Joan de la Guàrdia, el mas va ser cremat l'any 1653, en el decurs de la Guerra dels Segadors. Consta en el Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich de l'any 1860 com a 'casa de pagès'. 42.0322900,2.3574500 446812 4653561 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65467-foto-08254-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65467-foto-08254-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65467-foto-08254-38-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65471 Casal de l'Hora https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-lhora FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). XVIII Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. A l'edifici original se li adossen cossos annexos, fruit de les diverses ampliacions de les que ha estat objecte al llarg del temps: la façana principal presenta un annex, de factura contemporània, un altre annex la façana i la oest. Les mides aproximades de l'edificació són 11 m de llargada per 11 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç, de tàpia i de totxo, arrebossats i pintats. 08254-42 Sant Martí Sescorts 42.0364700,2.2956300 441699 4654065 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65471-foto-08254-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65471-foto-08254-42-2.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González Presenta reformes de factura contemporània que afecten la seva morfologia exterior. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65474 Font de la Sala https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-sala-2 FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. XX La font de la Sala es troba poca distància al sud-oest de la masia homònima, a tocar del torrent. Es tracta d'una mina d'aigua que es troba a l'entorn de la masia la Creu i la Granja, al costat del torrent, del que capta l'aigua. Està bastida amb pedra i totxo lligat amb morter de calç, i tancada per un petit porticó metàl·lic. 08254-45 La Sala (Sant Martí Sescorts) 42.0283300,2.3161400 443389 4653148 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65474-foto-08254-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65474-foto-08254-45-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65476 El Puig de Collell o de Sant Julià https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-de-collell-o-de-sant-julia FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 243. XVIII Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és rectangular, de pedra treballada. Les finestres són de disposició asimètrica, majoritàriament de pedra treballada. Presenta un cos annex independent. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, i conserva part de l'antic esquerdejat. 08254-47 Sant Julià de Cabrera La referència més antiga de la masia és del segle XII. 42.0638900,2.3967800 450093 4657046 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65476-foto-08254-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65476-foto-08254-47-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M86.Fotografia procedent del Catàleg de masies i cases rurals del POUM de l'Esquirol, perquè durant la visita a la zona, el camí d'accés a la masia era tancat. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65479 Molí Vell de la Bertrana https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-vell-de-la-bertrana PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 177. XVIII En estat ruïnós. Es tracta de les restes del molí vell de la Bertrana, situades a la dreta del mateix gorg del Molí. Es troba en un indret molt enverdissat, on s'hi observa la mina, que conserva bona part de l'arc exterior. Encastades a la roca del gorg, hi ha restes de murs de pedra lligada amb morter de calç. 08254-50 L'Esquirol Aquest molí és probablement un dels més antics de les Gorgues. Estava situat sota el cingle de l'Hort, que pren el nom dels horts que existiren en uns planics a la dreta de la riera, per al servei dels moliners de la Bertrana. Bastant més amunt, al llit de les Gorgues, veiem senyals d'una resclosa per desviar l'aigua, i se segueix bé el traçat del canal de conducció, i en el seu curs s'hi troba una petita comporta per desaiguar-lo. Això vol dir, senzillament, que s'ha utilitzat fins a uns temps bastant recents, per al regatge ja esmentat dels horts, ja que és impossible que subsistís tan sencer de l'època del molí vell. Continua el rec ben identificable fins el que fou el cup-bassa de l'arcaic molí (PARÉS, 1976:177). 42.0201100,2.3680800 447682 4652202 08254 L'Esquirol Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65479-foto-08254-50-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González Les coordenades són aproximades. 119 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65494 El Jonquer https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-jonquer FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 284. XVIII Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. Es troba assentada al pendent natural del terreny. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que actualment es troba orientada a llevant. El carener està desplaçat del centre de la planta, pel que el traçat de la coberta que desguassa a nord és molt gran. Els ràfecs de les façanes nord i est són de llosa. Presenta cossos annexos, de factura contemporània, adossats a la façana est, amb funció de corts als baixos i de terrassa a la planta. S'accedeix a la façana est a través d'un pont a la façana nord. Les obertures són de disposició asimètrica, de pedra treballada. Les mides aproximades de l'edifici són 14 m de llargada per 12 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, i conserven part de l'antic arrebossat. 08254-65 L'Esquirol Les referències documentals més antigues de la masia són del segle XIII. Es troba registrada en els fogatges de les parròquies del terme de Corcó, Sant Julià de Cabrera, Sant Llorens Dosmunts, Sant Bartomeu Sagorga, Sant Vicens de Casserres i Sant Martí Sescorts. En una columna de pedra de la galeria interior hi ha inscrit 'Iunquer 1718'. Consta en el 'Nomenclator de la Província de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860 com a casa de pagès. 42.0182500,2.3890300 449415 4651983 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65494-foto-08254-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65494-foto-08254-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65494-foto-08254-65-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65522 La Guilassa o l'Aguilassa https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guilassa-o-laguilassa FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). XVIII Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a llevant. Està adossada al pendent natural del terreny pel sector est. A la façana principal, que pel desnivell del terreny dóna a peu de planta, hi ha un portal rectangular, que presenta escrit 'Cuartel Nte.' en una rajola. Les obertures són de disposició irregular, emmarcades amb totxo. Les mides aproximades de l'edifici són 11 m de llargada per 9 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. 08254-93 L'Esquirol Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860, com a casa de pagès. 42.0494000,2.3633300 447313 4655457 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65522-foto-08254-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65522-foto-08254-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65522-foto-08254-93-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65527 La Sala https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-13 FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). XVIII La teulada presenta varies teules en mal estat. Masia de planta rectangular, que consta de planta, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. Està assentada parcialment al desnivell natural del terreny. Presenta una lliça al voltant de la qual es distribueixen, pel sector oest, un cobert i pel sector est, un habitatge adossat a la masia original. Les obertures són de distribució asimètrica, emmarcades amb pedra de gres treballada. La façana principal presenta un cos de porxos amb dos pilars centrals, a la planta baixa hi ha un portal rectangular amb una data inscrita, actualment il·legible, i dues finestres laterals amb forjat a les corts; al primer pis, al porxo, hi ha una barana de fusta i un portal datat; i a les golfes, dues finestretes. A la façana oest hi ha un portal rectangular, amb llinda de roure, cinc finestres al primer pis i, a les golfes, una finestra i un balcó. A la façana nord s'obren diverses obertures, dues de les quals datades amb els anys '1762' i '1792'. Les mides aproximades de l'edifici són 20 m de llargada per 11 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç i tàpia, arrebossats. 08254-98 Sant Martí Sescorts 42.0298800,2.3168400 443449 4653320 08254 L'Esquirol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65527-foto-08254-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65527-foto-08254-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65527-foto-08254-98-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65547 Materials arqueològics de Puig Ses Pedres al Museu d'Arqueologia de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-arqueologics-de-puig-ses-pedres-al-museu-darqueologia-de-catalunya XXII aC Els treballs arqueològics realitzats al dolmen de Puig Ses Pedres, a principis del segle XX, per parts de membres de l'Institut d'Estudis Catalans, va permetre recollir un gran nombre de materials, que situen cronològicament el megàlit entre el Neolític final i el Calcolític. La relació de materials que es guarden al Museu d'Arqueologia de Catalunya és la següent: - Dents (nº registre: MAC BCN-16234). - Fragment (nº registre: MAC BCN-16235). - Làmina (nº registre: MAC BCN-16936). - Làmina (nº registre: MAC BCN-16937). - Làmina (nº registre: MAC BCN-16938). - Làmina (nº registre: MAC BCN-16939). - Làmina (nº registre: MAC BCN-16940). - Botó (nº registre: MAC BCN-16941). - Fragment de penjoll (nº registre: MAC BCN-16943). - Fragment de ceràmica (nº registre: MAC BCN-16944). - Fragment de nansa (nº registre: MAC BCN-16945). - Mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16946). - Fragment de mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16947). - Fragment de mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16948). - Fragment de mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16949). - Mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16950). - Fragment de mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16951). - Mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16952). - Mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16953). - Frontal humà (nº registre: MAC BCN-16954). - Molars (nº registre: MAC BCN-45213). - Molar humà (nº registre: MAC BCN-45214). - Fragment de mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-45215). - Fragment d'os (nº registre: MAC BCN-45216). - Fragment d'os (nº registre: MAC BCN-45217). - Fragment d'os (nº registre: MAC BCN-45218). - Penjoll (nº registre: MAC BCN-16942). 08254-118 Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona, nº 39 - 41, 08038, Barcelona. 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Restringit Bo Física Neolític Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González 78 53 2.3 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65562 Mare de Déu de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-cabrera FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 250. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín. SOLÀ i MORETA, F. (1935) Nostra Senyora de Cabrera: monografia històrica (2a ed.). Barcelona: Impr.i Llib. La Bona Parla. VINYETA i LEYES, R. (1984) El Collsacabra, Cabrera: Cantonigròs. Torelló: Celblau, p.10-11. XVII-XVIII Capella d'una nau, de planta rectangular. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a ponent. Interiorment, la nau està coberta amb volta de canó amb l'imposta de l'arc marcada amb motllures; als peus s'aixeca el reracor. El portal és de mig punt adovellat, datat amb l'any '1611', i duu la següent inscripció: 'AL ZELOS SACERDOT RND DOMENEC GARRIGA I SERRA FIDEL CUSTODI D'AQUEST SANTUARI/ V DE JUNY DE MCMLXVI'. Presenta quatre graons d'accés. Sobre el portal hi ha un òcul amb reixes de ferro i un símbol marià. Al costat de tramunta hi ha un campanar torre, amb quatre finestrals d'arc de mig punt. Està cobert per una teulada en forma de punxa de ceràmica vidriada. En aquest sector els murs presenten contraforts. A la façana de migdia de li adossa la rectoria. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, amb pedres cantoneres regulars. 08254-133 Sant Julià de Cabrera L'origen del santuari de la Mare de Déu de Cabrera, cal buscar-lo en el castell de Cabrera, entre finals del segle IX o inicis del següent. El fet de que surti esmentat dues vegades en deixes testamentàries del 1247 i del 1311 un altar o devoció a Sant Miquel, patró típic dels castells, a la primitiva capella de Cabrera, podria fer pensar que la capella original, estava dedicada a Sant Miquel i que, més tard, la primitiva advocació fou suplantada per la gran devoció a la Mare de Déu, típica dels segles XII i XIII (PLADEVALL, 1993: 33). Segons la documentació antiga, als segles XII i XIII, era la capella pròpia dels castlans de Cabrera, però també un lloc de devoció de tota la contrada, regida per un rector. Després de la seva destrucció causada pels terratrèmols del segle XV, i la posterior restauració, va deixar de ser la capella del castell per a convertir-se en el santuari popular. El santuari actual es va erigir entre els anys 1611 i 1641, en substitució de l'antiga capella de Cabrera. Les parròquies de l'àmbit devocional de la Mare de Déu de Cabrera eren Sant Julià de Cabrera, Santa Maria de Corcó, Sant Andreu de Pruit, amb la seva sufragània de Sant Llorenç Dosmunt, Sant Pere de Falgars i Sant Cristòfol de Tavertet. El santuari custodiava una imatge de marbre del segle XIII, destruïda durant la Guerra Civil. 42.0733600,2.4078800 451018 4658091 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65562-foto-08254-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65562-foto-08254-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65562-foto-08254-133-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65570 Festival internacional de música de Cantonigròs https://patrimonicultural.diba.cat/element/festival-internacional-de-musica-de-cantonigros BOFILL, A. [et al.] (2007) Festival Internacional de Música de Cantonigròs: 1983-2007. Barcelona: Festival Internacional de Música de Cantonigròs. FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE CANTONIGRÒS: http://www.fimc.es/inici.htm XX-XXI El Festival Internacional de Música de Cantonigròs és un certamen basat en la competició i exhibició de música coral mixta, veus iguals femenines, cors infantils i danses populars, on participen grups de música coral i grups de danses populars d'arreu del món. Es celebra al mes de juliol, durant quatre dies. És organitzat per l'Associació Festival Internacional de Música de Cantonigròs, i actualment forma part de l'European Festivals Association. Durant els dies del certamen, hi participen més de 400 voluntaris, i unes 800 famílies d'una trentena de pobles de l'entorn de Cantonigròs, ofereixen les seves cases per hostatjar els participants. El Festival es celebra des de l'any 1983 al 2011 a Cantonigròs, i des de l'any 2012, al Teatre l'Atlàntida de Vic. 08254-141 Cantonigròs L'any 1996 el Festival Internacional de Música de Cantonigròs va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi, l'any 2000 amb el Premi d'Honor de la Fundació Jaume I, i l'any 2003 amb el Premi Nacional de Cultura Popular. 42.0372600,2.3992100 450273 4654088 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65570-foto-08254-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65570-foto-08254-141-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Privada Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies facilitades per Judit Jordana, responsable de premsa i comunicació de l'Associació Festival Internacional de Música de Cantonigròs. 98 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65593 Font del Molí de la Bertrana https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-de-la-bertrana FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. XVIII La font del Molí de la Bertrana es troba a l'interior de les restes del conjunt del molí, a recer d'una petita balma, protegida per un mur de pedres lligades amb morter. L'aigua d'escorrentiu s'escola per la roca natural i va a parar a una pica de pedra, de la que sobresurt un broc de ferro, per on cau un minúscul fil d'aigua cap a un pedrís. 08254-164 Molí de la Bertrana (l'Esquirol) 42.0203300,2.3682000 447692 4652227 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65593-foto-08254-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65593-foto-08254-164-2.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González El Catàleg de béns del POUM (2007) l'anomena 'Font del molí de l'Eixerit', tot i trobar-se al Molí de la Bertrana. 119|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65594 Molí de l'Eixerit https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-leixerit PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 186. XVIII En estat ruïnós. Es tracta d'e les restes del molí de la Bertrana, del que es conserven bona part dels seus murs de façana, el pou de pressió i la mina. A la riera, s'hi observen els forats quadrats dels pals de sustentació de la resclosa-bassa del molí. Tot l'aparellatge de rodets hidràulics, les moles farineres i les de blanqueig, està al fons del gorg, sota el canal de descàrrega de la mina (PARÉS, 1976: 186). 08254-165 L'Esquirol Pertanyia al mas Bertrana, propietària també del molí homònim. Havia estat un dels molins més importants de les Gorgues. Estava proveït de dos grups de moles, un sobre l'altre, servits pel mateix cup, i a més un trull de blanqueig o escairat del blat. Era juntament amb el molí del Rodó, a Rupit, els dos únics d'aquesta especialitat en tot el Collsacabra (PARÉS, 1976:186). Els aiguats de l'any 1940 van provocar la seva destrucció. 42.0195200,2.3667400 447571 4652137 08254 L'Esquirol Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65594-foto-08254-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65594-foto-08254-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65594-foto-08254-165-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González A tocar del molí hi ha un petit salt d'aigua, de gran bellesa natural. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65599 Vilaporta https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaporta FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). XIX Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Les obertures són de disposició regular, majoritàriament de pedra treballada. Presenta un cos annex adossat de planta baixa i pis. Conté una estada i una capella particular. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. 08254-170 l'Esquirol Vilaporta era una gran hisenda que s'estenia per l'est des de Vallbona i Vilaporta fins a Santa Margarida. 42.0489500,2.3452800 445819 4655418 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65599-foto-08254-170-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M59.Fotografia procedent del Catàleg de masies i cases rurals del POUM de l'Esquirol, perquè durant la visita a la zona, el camí d'accés a la masia era tancat. 119 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65626 Goigs de Sant Martí Sescorts https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marti-sescorts XIX Els goigs en honor de Sant Martí bisbe, patró de la parròquia de Sant Martí Sescorts, es canten durant l'ofici religiós que es celebra el dia 11 de novembre, festivitat de Sant Martí, durant la seva Festa Major. La lletra és tal i com segueix: De sacerdots sol hermós i de caritat encès: Difundiu vostres mercès Sant Martí, bisbe gloriós. Militeu baix les banderes de Constantí i Julià, les de Crist són les primeres a que us vàreu allistar. Les armes que vos heu pres són la fe i l'amor hermós. Difundiu, etc. Vós fóreu aquell soldat qu'armat no més amb la creu a l'infernal Goliat valerosament venceu; el maligne no pot res contra aquell qu'ajudeu vos. Difundiu, etc. Sent catecumen només, vestíreu al despullat; de vostra copa amb l'esqueix amorós l'heu abrigat. Jesús l'obsequi us ha pres com si per ell mateix fos. Difundiu, etc. Cobert amb aquell vestit de llum pura circumdat se us apareix l'altra nit Crist en pobre transformat. Sent catecumen només tu m'has dat vestit formós. Difundiu, etc. De la mística ramada sou fidel i bon pastor, l'heu pescuda i defensada no ho fa un pare amb més amor. De Turs heu portat el pes sempre amb delit fervorós. Difundiu, etc. Amb la voluntat divina vostre voler conformeu No temeu deixar la vida, ni la vida rebutgeu. Si el poble ho necessités lluitaríeu animós. Difundiu, etc. Al deixar del món l'exili sols en Crist cerqueu repòs; no voleu cap humà auxili pels dolors de vostre cos: Deixeu-me al cel mirar més qu'a n'aquesta vall de plors. Difundiu, etc. L'infern amb nova dalera redobla cruel combat; dieu -Què hi fas mala fera, què hi cerques al meu costat? Res hi trobaràs funest que a tu't sia profitós. Difundiu, etc. De Sant Martí l'antic poble que us venera per Patró davant vós son prec redobla, vullau dar-li protecció. Per vos sempre sia atès en tot temps calamitós. Puix dalt del cel sou admès, amb concert molt harmoniós. Difundiu vostres mercès Sant Martí, bisbe gloriós. 08254-197 Sant martí Sescorts L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. 42.0127800,2.3256300 444161 4651415 08254 L'Esquirol Obert Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions facilitades per Abel Rubió i Serrat. Fotografia del web GOIGS DE MANLLEU: http://goigsmanlleuencs.blogspot.com.es/2010/01/sant-marti-sescorts.html. 119 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65634 Salt i gorg d'en Cardona https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-i-gorg-den-cardona PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 142. El salt i el gorg d'en Cardona es troben a la riera de Sant Martí, a poca distància de la seva unió amb les aigües de les Gorgues. Es tracta d'una petita cascada que dona pas a un gran gorg, en un indret de gran bellesa. 08254-205 Riera de Sant Martí, Sant Martí Sescorts. 42.0121200,2.3369000 445094 4651335 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65634-foto-08254-205-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González Antigament era conegut com a Salt del Cabrit, i aquest últim era el 'Salt Gros de la Gorga'. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65643 Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs i Festa Literària del Collsacabra https://patrimonicultural.diba.cat/element/concurs-parroquial-de-poesia-de-cantonigros-i-festa-literaria-del-collsacabra PARRÒQUIA DE SANT ROC DE CANTONIGRÒS DEL BISBAT DE VIC (1966) XXIII Concurs parroquial de poesia i festa literària del Collsacabra dedicada al cinquantenari de la mort de Torras i Bages (Tríptic). Vic: Anglada. VINYETA i LEYES, R. (1984) El Collsacabra, Cabrera: Cantonigròs. Torelló: Celblau. p. 14 XX Ja no es celebra. El Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs és un certamen literari en llengua catalana, que es va celebrar a la parròquia de Sant Roc de Cantonigròs, entre els anys 1944 i 1968. Els promotors van ser mossèn Josep Cruells i Rodellas, Jordi Cots i Joan Triadú i Font. Va ser el certamen literari en llengua catalana més important durant el franquisme i hi van participar les principals figures literàries del país, com Carles Riba, Miquel Llor, Ramon Folch i Camarasa, Miquel Martí i Pol, etc. Es concedien premis simbòlics de poesia, narració, teatre infantil i assaig breu. Des de l'any 1963 va impulsar el Premi Cavall Fort. L'any 1968 el Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs va ser substituït per les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra, organitzades cada any a una ciutat diferent de Catalunya. 08254-214 Cantonigròs El Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs va ser un focus d'irradiació cultural durant el franquisme, que va aplegar a destacades personalitats de l'època. Es va convertir en un nucli de resistència cultural, motiu pel qual va ser vigilat per la policia franquista, malgrat la protecció eclesiàstica que tenia. 42.0403200,2.4051500 450767 4654424 08254 L'Esquirol Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Privada Sense ús 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González La documentació relativa al concurs va ser recopilada per Teresa Clota i Pallàs, de Cantonigròs, i es troba dipositada a la Biblioteca de Catalunya, amb còpia a la Biblioteca Joan Triadú de Vic.Fotografia facilitada per Carles Comella (l'autor és manent i el propietari físic la Parròquia de Cantonigròs). 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65654 El Ter https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ter <p>GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat</p> <p>El Ter neix a Ulldeter, dins del terme de Setcases (Ripollès) al Pirineu Oriental, a uns 2.400 metres d'altitud. És el segon riu més llarg de Catalunya després del Segre, amb 208 quilòmetres de recorregut, i transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, Selva, Gironès i Baix Empordà, fins a desembocar a la mar Mediterrània, a la platja de Pals, al terme de l'Estartit. El riu Ter rep una forta influència de les rieres de les planes del curs mitjà i baix i, fet pel qual és de règim intermedi, i presenta crescudes tant a la primavera com a la tardor. Des de la seva capçalera fins a Osona, transcorre de nord a sud del territori, fins que a l'alçada de Manlleu es desvia vers a l'est. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria. A la llera hi creix la vegetació de ribera característica, com els verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, canyissars i bogars. És hàbitat de nombroses espècies animals, com el martinet, el bernat pescaire, el corb marí gros, la serp d'aigua, la rata d'aigua, etc. I s'hi observa la presència de colònies d'esponges d'aigua dolça.</p> 08254-225 Extrem de migdia del terme municipal, Sant Martí Sescorts. 42.0077300,2.3425700 445560 4650844 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65654-foto-08254-225-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-07-16 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65660 L'Oliva https://patrimonicultural.diba.cat/element/loliva-3 FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 214. XVIII Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a tramuntana. Es troba adossada al desnivell natural del terreny. Les obertures són de disposició irregular, de pedra de gres treballada. La façana principal presenta, a la planta, un portal rectangular amb la llinda datada, amb l'any '1752', i dues finestretes amb llangardaix i, al primer pis, dues finestres quadrades. A la façana est se li adossa un cos annex, amb la teulada més baixa. Es troba unit a un altre gran cos annex, cobert a una sola vessant, que presenta un portal en la façana nord. A la façana oest, a la planta, hi ha un portal amb llinda de fusta corbada i tres espieres; i al primer pis, tres finestres amb ampit motllurat. A la façana sud hi ha un cos de porxos, que presenta un portal rectangular, i un finestral al primer pis, que il·lumina la cuina del habitatge. Les mides aproximades de l'edifici són 11 m de llargada per 11 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. 08254-231 L'Esquirol Es troba registrada als fogatges de les parròquies del terme de Corcó, Sant Julià de Cabrera, Sant Llorens Dosmunts, Sant Bartomeu Sagorga, Sant Vicens de Casserres i Sant Martí Sescorts, des de el segle XVII. 42.0509800,2.3719800 448030 4655627 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65660-foto-08254-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65660-foto-08254-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65660-foto-08254-231-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65667 Font del Pobre https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pobre FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. XX La font del Pobre es troba a les proximitats de la masia de Carboneres. Es tracta d'una mina d'aigua que capta l'aigua del torrent, bastida amb pedra lligada amb morter de calç. 08254-238 Carboneres (l'Esquirol) 42.0328000,2.3572500 446796 4653618 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65667-foto-08254-238-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia i coordenades procedents del Catàleg de béns del POUM de l'Esquirol, perquè durant la visita a la zona l'accés era tancat per filat elèctric, amb presència de bestiar. 119 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65697 Fons documental de l'Esquirol a l'Arxiu Nacional de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lesquirol-a-larxiu-nacional-de-catalunya DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/ XX L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), que es troba adscrit al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, té l'objectiu d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. Els fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia relacionades amb el municipi de l'Esquirol són els següents: - ANC1-718: Col·lecció de cartells de joventut. - ANC1-1: Generalitat de Catalunya (Segona República). - ANC1-720: Joan Colomines i Puig. - ANC1-972: Joaquim Gomis. - ANC1-802: Josep Marimon Vidal. - ANC1-428: Montserrat Sagarra i Zacarini. - ANC1-564: Taf Helicòpters, SA. 08254-268 Arxiu Nacional de Catalunya. C/ Jaume I nº 33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès. L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) fou creat pel govern de la Generalitat de Catalunya l'any 1980. L'ANC és l'arxiu general de l'administració catalana i l'arxiu històric nacional, destinat a recollir, ingressar, conservar i gestionar la documentació generada per l'administració autonòmica. Conserva també fons procedents d'entitats o individus privats d'interès històric. 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Obert Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65700 Arxiu parroquial de Santa Maria de Corcó https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-maria-de-corco <p>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.net</p> XVII-XX Alguns documents es troben malmesos. <p>A l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic es conserva una part de l'antic arxiu parroquial de Santa Maria de Corcó, que fou majoritàriament destruït l'any 1936, en el decurs de la Guerra Civil espanyola. Està format per 4 unitats documentals en paper i pergamí, en volum i lligall, que corresponen a visites pastorals, documents episcopals, capítols matrimonials, testaments, actes notarials i pergamins. La cronologia dels documents compren des de l'any 1669-1958.</p> 08254-271 Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1, 08500, Vic. 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Obert Regular Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65726 De vius som de Santa Maria de Corcó, i de morts, de Sant Julià de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/de-vius-som-de-santa-maria-de-corco-i-de-morts-de-sant-julia-de-cabrera PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó. XX És un refrany geogràfic que fa referència a la gran extensió del terme municipal de l'Esquirol, que comprèn quatre antigues parròquies: Santa Maria de Corcó, Sant Roc de Cantonigròs, Sant Julià de Cabrera i Sant Martí Sescorts. Amb aquesta frase, els veïns de Sant Julià de Cabrera fan una distinció entre el municipi i la respectiva parròquia a què pertanyen. 08254-297 Terme municipal de l'Esquirol 42.0720300,2.3969200 450111 4657950 08254 L'Esquirol Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65742 Font de l'Escudella https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lescudella FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 222. XX La font de l'Escudella es troba a la riera de les Gorgues, sota un gran esquei inclinat. És una font poc arranjada, que raja per un orifici que surt d'un petit muret de pedra, completament cobert per molsa. L'aigua cau a una roca, que està treballada a mode de pica rectangular. L'engorjat de la riera és impressionant. 08254-313 Riera de les Gorgues 42.0261900,2.3715800 447977 4652875 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65742-foto-08254-313-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65742-foto-08254-313-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65749 Bell Cabrerès https://patrimonicultural.diba.cat/element/bell-cabreres XX La sardana 'Bell Cabrerès' és l'obra més famosa de Jaume Pons i Jufré, que la va compondre l'any 1985. Tal i com indica el seu nom, està dedicada al paisatge i la gent del Cabrerès. La lletra és tal i com segueix: Bell Cabrerès terra ben catalana, l'amor hi neix com flor pura i galana. Camps i serrats, muntanyes encrespades, Bell Cabrerès com un conte de fades... Pugem muntanya amunt muntanya de Cabrera i quan serem al cim veurem fins la frontera. Tot és meravellós, tot és un pomell de flors, veurem ací i allà gairebé fins l'Empordà: i tot cantant..., Oh Verge et donem gràcies perquè siguem dignes d'aquests paratges... Bell Cabrerès... 08254-320 L'Esquirol 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 1985 08254 L'Esquirol Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65749-foto-08254-320-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65749-foto-08254-320-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González Jaume Pons i Jufré Jaume Pons i Jufré va néixer a l'Esquirol el 24 de març del 1918. Va ser un destacat músic, intèrpret de trombó i fiscorn, i compositor, especialment de sardanes.Es va formar musicalment al seminari de Vic i, posteriorment, amb mossèn Aulet i Antoni Font. Va actuar amb la cobla 'Melodians' i amb la cobla 'Els Fonts'. L'any 1941, juntament amb Francesc Coll, va fundar el quintet 'Els Rítmics' amb altres músics de l'Esquirol i, posteriorment, el conjunt que els succeí, la cobla-orquestra 'La Muntanyenca'. També va formar part de l'orquestra 'Tropical, dels Angelets de Sant Hipòlit' i del 'Grup de Cambra de Manlleu'.És autor d'un extens repertori de sardanes, ballables, caramelles i himnes. 98 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65752 Alzina del Feu https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-feu Alzina d'aspecte monumental, que destaca per les seves dimensions considerables. Del tronc en surten una bona colla de branques de mides i morfologies diverses. 08254-323 El Feu (l'Esquirol) 42.0551900,2.3686600 447759 4656097 08254 L'Esquirol Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65443 Campamar https://patrimonicultural.diba.cat/element/campamar FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 248 XIX Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és rectangular, de pedra, amb l'any '1801' inscrit a la llinda. Les obertures són de disposició irregular, emmarcades amb pedra treballada. A la façana principal s'hi obren uns porxos amb pilastres de totxo a la planta i als dos pisos, seguint la mateixa coberta de l'edifici. Les mides aproximades de l'edificació són 13 m de llargada per 13 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç. La masia presenta diversos cossos annexos al voltant. A la façana oest hi ha una cabana d'era amb arc elevat i a la façana est i nord dos cossos de corts. 08254-14 Sant Julià de Cabrera Les primeres referències documentals de la masia són de l'any 1350. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860 com a casa de pagès. L'aspecte actual de la masia és fruit de les reformes de les que va ser objecte al segle XIX. 42.0764200,2.3848800 449118 4658444 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65443-foto-08254-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65443-foto-08254-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65443-foto-08254-14-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65463 Capella de la Bertrana https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-bertrana FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 194. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p.34. XIX Capella de petites dimensions, d'una nau, de planta rectangular. És dedicada a Sant Francesc Xavier i forma part del mas la Bertrana. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal és rectangular de pedra treballada; amb la següent escriptura a la llinda: 'COR-COR. FCO. BERTRANA 1816'. A sobre el que hi ha un petit òcul. La façana principal també presenta un campanar d'un ull, amb campana. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç d'obra vista. 08254-34 La Bertrana (l'Esquirol) La història de la capella està relacionada amb el mas la Bertrana. Es va construir l'any 1818, segons consta a la data de la seva llinda, sobre el solar de la parròquia antiga. Conserva una imatge de la Puríssima Concepció, procedent de la capella del mas la Orra de Sant Boi de Lluçanès. 42.0264800,2.3582100 446870 4652915 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65463-foto-08254-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65463-foto-08254-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65463-foto-08254-34-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65485 El Collell https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-collell-0 FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). XVII-XVIII Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a llevant. La façana presenta un gros portal adovellat, amb la dovella central decorada, molt deteriorada. Les finestres són de disposició regular, emmarcades amb pedra treballada. A la part esquerra del portal hi ha unes escales, que donen accés a una petita eixida, amb galeries sostingudes per pilars, a nivell del primer pis. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, i encara es conserva part de l'antic esquerdejat. A tocar de la casa hi ha una gran cabana, de planta quadrangular, que consta de planta pis i entresolat. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Presenta tres portals: un d'arc rebaixat de pedra sense polir, un d'arc de mig punt de pedra treballada i l'últim, que sembla de factura contemporània, d'arc rebaixat amb dovelles. Al costat del primer portal hi ha unes escales que donen accés al primer pis, on hi ha una obertura rectangular. 08254-56 Sant Julià de Cabrera La referència documental més antiga del Collell és del segle XII. Es troba registrat en el fogatge de la parròquia de Sant Julià de Cabrera de l'any 1553, quan habitava el mas un tal Jaume Collell. Fou objecte d'obres de reforma al segle XVIII, segons consta als anys inscrit al balcó (1765) i al pilar del porxo (1756). Havia tingut oratori particular. 42.0593700,2.3934400 449813 4656546 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65485-foto-08254-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65485-foto-08254-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65485-foto-08254-56-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M103.Es troba desdoblat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPA.: 22678 i 35427). 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65511 Herbera de la Creu https://patrimonicultural.diba.cat/element/herbera-de-la-creu FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). XVIII Els tancaments de fusta del pis superior es troben malmesos. Cabana de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. La façana principal presenta un gran portal d'arc de mig punt i els murs laterals, dos contraforts, un a cada costat. A ponent hi ha uns graons de pedra que menen al primer pis. Les façanes de llevant i de tramuntana són cegues. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç i, tant el terra del pis com els cavalls que sostenen la teulada, són de fusta. 08254-82 La Creu (Sant Julià de Cabrera) La història de la cabana de la Creu, com la del mas homònim, va unida a la de Caselles, que es troba registrat en el fogatge de l'any 1553 de la parròquia i terme de Sant Julià de Cabrera. 42.0503900,2.4160300 451675 4655536 08254 L'Esquirol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65511-foto-08254-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65511-foto-08254-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65511-foto-08254-82-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Estructural 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65516 Fàbrica de ca l'Homs https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-ca-lhoms CROSAS CASADESÚS, J. (2000) Memòria de la guerra: L'Esquirol, Osona: 1931-1940. Tarragona: El Mèdol, p.16 i 17. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó. XIX Antiga fàbrica de planta rectangular, que consta d'una sola planta i teulada compartimentada a varies vessants. La façana principal presenta un portal rectangular, amb porta de forja, cobert per un porxo d'entrada. Les obertures són rectangulars, emmarcades amb pedra, i es distribueixen formant eixos simètrics. El parament dels murs és de maçoneria. 08254-87 Ctra. de Tavertet nº4, 08511, l'Esquirol. A principis del segle XIX, l'Esquirol va participar en els processos de mecanització de producció de la indústria tèxtil, per la influència de les zones industrials properes, la plana de Vic i Olot. L'any 1839 ja hi havia tres 'empresaris' del sector: en Gurt, en Raimon Puntí i en Narcís Cauvaren. Aquestes petites manufactures tèxtils permetien als seus treballadors complementar la font d'ingressos familiars bàsics provinents de l'agricultura. A principis del segle XX, a l'Esquirol es va consolidar aquesta indústria tèxtil, gràcies a la introducció de l'electricitat a les fàbriques de can Quel, ca l'Homs i can Bonet. 42.0361500,2.3662700 447546 4653984 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65516-foto-08254-87-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Estructural 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
65519 La Dogueria https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-dogueria FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 229. XVIII Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a llevant, tot i que és probable que originàriament no fos la principal. El cos més antic està molt modificat, amb motiu de les diverses reformes i ampliacions de les que ha estat objecte al llarg del temps. Les façanes est i oest tenen cossos annexos de cronologia posterior. Les obertures no presenten disposició regular, a excepció de les de la façana de migdia. La façana sud presenta un porxo amb un pilar de carreus central i barana de fusta i dos cossos annexes laterals que sobresurten. Al porxo del primer pis hi ha un portal datat amb l'any '1754'. A la façana principal actual hi ha un portal, al primer pis, al que s'accedeix per una escala. Les mides aproximades de l'edifici són 11 m de llargada per 8 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. 08254-90 L'Esquirol Les referències documentals més antigues de la masia són del segle XII. L'origen del seu nom podria relacionar-se amb que antigament hi hagués existit una producció de 'dogues' (costellam) de les bótes i barrils. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860 com a casa de pagès. 42.0289200,2.3860700 449179 4653169 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65519-foto-08254-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65519-foto-08254-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65519-foto-08254-90-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2023-03-22 05:13
Estadístiques 2023
Patrimoni cultural

Mitjana 2023: 180,02 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5