Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65639 | Molí de la Masallera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-masallera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 243. | XVIII | Es tracta d'un antic molí, reconvertit posteriorment en habitatge. És un edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. La façana principal presenta un cos annex de porxos, amb pilar central de pedra i estructura de fusta. Les obertures són de disposició irregular, majoritàriament amb llinda de fusta i brancals de pedra. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista. | 08254-210 | La Masallera (Sant Julià de Cabrera) | El molí pertany a la hisenda de la Masallera. Fa diversos anys, es va adaptar l'edifici com a corrals, es va terraplenar la bassa i es van tapar els recs. | 42.0621300,2.3974700 | 450148 | 4656850 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65639-foto-08254-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65639-foto-08254-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65639-foto-08254-210-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M80. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 65523 | La Masallera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-masallera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 245. | XVIII-XIX | Masia planta rectangular que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. La casa ha estat objecte d'obres de reforma i ampliació, de factura contemporània, que afecten la seva morfologia exterior i els seus antics valors arquitectònics. El portal és rodó amb grans dovelles, i es troba descentrat. Les finestres són de pedra treballada; les de la façana principal presenten un eix de composició i la resta de façanes no presenten disposició regular. A la façana nord hi ha un portal central, que duu l'any '1881' inscrit, amb escala de pedra. Les mides aproximades de l'edifici són 13 m de llargada per 11 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats, deixant a la vista els elements de ressalt. | 08254-94 | Sant Julià de Cabrera | La referència més antiga de la masia és del segle XIII. Es troba registrada als fogatges de les parròquies del terme de Corcó, Sant Julià de Cabrera, Sant Llorens Dosmunts, Sant Bartomeu Sagorga, Sant Vicens de Casserres i Sant Martí Sescorts. | 42.0674900,2.3969700 | 450111 | 4657446 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65523-foto-08254-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65523-foto-08254-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65523-foto-08254-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M78. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 65526 | La Rotllada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rotllada | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 264. PLA, J. (1966) Un senyor de Barcelona. Barcelona: Ed. Destino, p. 84. ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2014). El Camí ral de Vic a Olot: itinerari i històries. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 22-23. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta té tres cossos, la part central amb el ràfec paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia, i els extrems a una única vessant i amb el ràfec perpendicular. Presenta tres portals rectangulars, emmarcats amb pedra treballada. El portal central duu la següent inscripció: 'LLVGARI + CARNE/ 17 IHS 23'. El portal esquerra està decorat amb un baix relleu que representa les eines d'un ferrer: un mall, una enclusa, unes tenalles, una ferradura i un martell de ferrar. Les finestres són de disposició asimètrica, de pedra treballada. En destaca una que duu inscrit l'any '1690'. Els murs són de pedra lligada amb morter, arrebossats i pintats, deixant visibles els carreus de pedra que emmarquen les obertures i els escaires. | 08254-97 | Sant Julià de Cabrera | L'Hostal del Trenc va ser molt freqüentat pels traginers que recorrien el camí ral de Vic a Olot. No es troba registrat en els fogatges del segle XVI, pel que és probable que els seus orígens siguin posteriors. El baix relleu del portal esquerra fa referència a l'ofici que es va dur a terme antigament al mas. És l'hostal més reconegut de tot el camí ral i que es troba just a la meitat, entre Vic i Olot. Segons Josep Pla, en el seu llibre un senyor de Barcelona, parar a ca la Rotllada era obligat pel descans i per menjar. | 42.0487200,2.4138500 | 451493 | 4655352 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65526-foto-08254-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65526-foto-08254-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65526-foto-08254-97-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M57.Hostal dit també del Trenc fins l'any 1968. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 65477 | Caselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caselles-1 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 265. | XVI-XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és rectangular i a la llinda hi ha inscrit: '27 mars 1734'. Al primer pis, sobre el portal, hi ha un balcó i tres finestres rectangulars. A la part dreta, a nivell del primer pis, hi ha una gran galeria porxada, amb tres arcs rebaixats, amb l'any '1776' inscrit, i columnes de pedra amb capitell; al segon pis, hi ha unes balconades de fusta. A la part nord, hi ha una petita finestra i un contrafort, al peu de l'angle nord-est. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, amb els escaires i elements de ressalt de pedra treballada. Hi ha una cabana davant l'era; és de planta rectangular, coberta a dues vessants amb carener perpendicular a la façana. Presenta un portal d'arc de mig punt, sobre el que hi ha una finestra rectangular amb llinda de fusta, amb l'any 1854 inscrit. | 08254-48 | Sant Julià de Cabrera | Les referències documentals més antigues de la masia corresponen al segle XII, quan el vescomte de Cabrera tenia una farga al mas. La documentació antiga esmenta Caselles d'Amunt, pel que es dedueix que també havia d'existir un Caselles d'Avall. Es troba registrat en el fogatge de la parròquia i terme de Sant Julià de Cabrera de l'any 1553, quan hi habitava un tal Joan Caselles. Segons les dades constructives de l'edificació, el mas fou objecte d'obres de reforma i ampliació al segle XVIII. | 42.0519400,2.4128200 | 451411 | 4655710 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65477-foto-08254-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65477-foto-08254-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65477-foto-08254-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element inclòs al Catàleg de masies i cases rurals, POUM 2008: M73. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 65473 | Aiats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aiats | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 266. | XVI-XVIII | Aiats és una gran masia formada per diversos volums, fruit de les diferents etapes constructives al llarg dels segles. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants asimètriques, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a ponent. El portal, que es troba descentrat del cos de l'edificació, és d'arc de mig punt adovellat. Les finestres són fetes amb carreus ben escairats. Sobre la porta, a l'alçada del primer pis, hi ha una finestra amb la llinda decorada i, sota l'ampit, hi ha una espitllera tapiada. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossades, amb pedres cantoneres. Al costat esquerre de l'edifici principal, s'hi adossa un cos de factura contemporània, cobert pel vessant més llarg de la teulada. A migdia s'hi adossa una altre cos, cobert a una sola vessant, sobre el que s'hi assenta un balcó que sobresurt de l'edifici principal. Hi ha una cabana amb quadra i corrals molt interessant. | 08254-44 | Sant Julià de Cabrera | Les primeres referències documentals de la masia són de l'any 1195, on és citat com a mas Ysiats. Es troba registrat en el fogatge de la parròquia i terme de Sant Julià de Cabrera de l'any 1553; aleshores habitava al mas un tal Joan Axats. Aquest casal dona nom al cingle d'Aiats. | 42.0585200,2.4178500 | 451832 | 4656438 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65473-foto-08254-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65473-foto-08254-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65473-foto-08254-44-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M9. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 65646 | Rectoria Vella o cal Masover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-vella-o-cal-masover | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 123, 194. | XVI-XVII | Masia de planta en forma de 'L' que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues vessants, de teula àrab, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. Es troba assentada sobre el desnivell natural del terreny. Presenta un cos annex de planta baixa. Les obertures, de disposició irregular, són de pedra treballada. A la façana de tramuntana hi ha un portal a nivell del primer pis, que fa espona de pou. En aquest sector, s'obre una finestra d'estil gòtic amb una espitllera a sota l'ampit. A migdia, hi ha un portal que tanca la lliça amb l'any '1686' inscrit a la llinda. El mur de llevant presenta una escala d'accés al primer pis, que presenta un portal adovellat i una finestra romànica. Hi ha també al primer pis un porxo que envolta la casa, sostingut per un pilar assentat sobre la barana de l'escala. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats en gran part, deixant vistos els escaires i elements de ressalt. | 08254-217 | La Bertrana (l'Esquirol) | La Rectoria Vella va ser construïda l'any 1350 i funcionava com a casa rectoral de l'antiga parròquia de Santa Maria de Corcó, que al segle XVIII es va traslladar al nucli de l'Esquirol passant a ser una casa de pagès, patrimoni del mas de la Bertrana. | 42.0262000,2.3579800 | 446851 | 4652885 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65646-foto-08254-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65646-foto-08254-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65646-foto-08254-217-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M81. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 65497 | El Perai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-perai | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PLADEVALL, A.; SIMON, A. (1986) Guerra i vida pagesa a la Catalunya del segle XVII: segons el 'Diari' de Joan Guàrdia, pagès de l'Esquirol, i altres testimonis d'Osona. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, p. 123-129. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 219. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 52-53. ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2014). El Camí ral de Vic a Olot: itinerari i històries. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 19-21. TORREDEFLOT i CORNET, I. (1893) 'Parròquia antigua de Corcó: Corcó-Esquirol'. Setmanari Català, Any IV: nº 18. Manresa, p. 275-277. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a ponent. Les obertures són de composició regular, de pedra treballada. El portal és rectangular, de pedra, amb la llinda datada amb l'any '1742' i una finestra al damunt. La façana de llevant presenta un altre portal i tres finestrals d'arc còncau; i la façana nord, petites finestres. A migdia s'hi adossa, a nivell del primer i del segon pis, un cos annex de porxos d'arc de mig punt. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats, amb pedres cantoneres. | 08254-68 | C/ de Quatre Camins, s/n, 08511, l'Esquirol. | Les referències documentals més antigues de la casa, coneguda originàriament com el mas l'Esquirol, són de l'any 1351. La família Esquirol, força hisendada, era també propietària del Simon i d'altres terres. L'any 1401, Bernat Esquirol era lloctinent de Jaume sa Parra, batlle del Cabrerès. Pels volts de l'any 1420, Joan Esquirol i el seu fill Pere, amb motiu del trasllat de la seva residència a Olot, van vendre el mas l'Esquirol a Francesc Comperó, àlies Perai, de Rupit, que el va adaptar com a hostal. El nucli urbà de l'Esquirol es va formar al segle XV a l'entorn d'aquest antic hostal, molt freqüentat pels traginers que recorrien el camí ral de Vic a Olot. Els propietaris del Perai, hostalers fins al segle XVIII, eren gent adinerada que prestava diners a censal a gent de la rodalia. | 42.0366400,2.3714900 | 447978 | 4654035 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65497-foto-08254-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65497-foto-08254-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65497-foto-08254-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M19. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 65536 | El Colom Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-colom-gros | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. MILÀ i FONTANALS (1853) Romancerillo catalán. Edició de Joan Antoni Paloma, Romancer català (1980). Barcelona: Ed. 62-La Caixa, p.25-26. ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2014). El Camí ral de Vic a Olot: itinerari i històries. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 13. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Les obertures són de disposició asimètrica, de pedra treballada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. La façana presenta adossat un cos de porxos en planta baixa i terrassa en planta pis. | 08254-107 | Sant Martí Sescorts | La casa del Colom Gros es relaciona amb el famós militar Bac de Roda, que va lluitar en la Guerra de Successió, com a cap dels Miquelets. Segons una cançó tradicional catalana, recollida per Manuel Milà i Fontanals (vegeu bibliografia), els soldats borbònics van anar a buscar-lo al Colom Gros per a detenir-lo, però allà no el van trobar. Bac de Roda va ser condemnat a mort i penjat a Vic el 2 de novembre de l'any 1713. | 41.9965300,2.3298800 | 444499 | 4649608 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65536-foto-08254-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65536-foto-08254-107-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M10.Segons una història oral recollida per Xavier Roviró, l'hereu del Colom va aconseguir acabar amb el 'dret de cuixa' que tenien els frares de Sant Pere de Casserres (ROVIRÓ, X. 2014:13). | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 65673 | El Puig o Puigventós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-o-puigventos | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 221. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és rectangular, de pedra treballada. Les finestres són de disposició regular, també de pedra treballada. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista. | 08254-244 | Passeig del Pedró, s/n, 08511, l'Esquirol. | 42.0292800,2.3675100 | 447643 | 4653221 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65673-foto-08254-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65673-foto-08254-244-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M24. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||
| 65476 | El Puig de Collell o de Sant Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-de-collell-o-de-sant-julia | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 243. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és rectangular, de pedra treballada. Les finestres són de disposició asimètrica, majoritàriament de pedra treballada. Presenta un cos annex independent. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, i conserva part de l'antic esquerdejat. | 08254-47 | Sant Julià de Cabrera | La referència més antiga de la masia és del segle XII. | 42.0638900,2.3967800 | 450093 | 4657046 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65476-foto-08254-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65476-foto-08254-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M86.Fotografia procedent del Catàleg de masies i cases rurals del POUM de l'Esquirol, perquè durant la visita a la zona, el camí d'accés a la masia era tancat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 65530 | La Tuta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tuta | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 243. | XVII | Masia de grans dimensions, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a ponent. Presenta una galeria de fusta. El portal és rectangular, amb llinda de fusta i brancals de pedra treballada. Les finestres són de disposició regular, de pedra treballada. La part de darrera de la casa és molt antiga i manté una canalera de pedra rústica. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista, amb pedres cantoneres. A pocs metres a llevant de la casa, hi ha una cabana antiga amb un gran arc. | 08254-101 | Sant Julià de Cabrera | Les referències més antigues de la casa són del segle XII, on s'anomena mas Cases. | 42.0624600,2.4058000 | 450838 | 4656882 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65530-foto-08254-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65530-foto-08254-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65530-foto-08254-101-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M6. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 65538 | L'Igle, Higle o Ycla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ligle-higle-o-ycla | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 126. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis. Es troba dins del recinte clos de la Bertrana. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Presenta cossos annexos independents. Les obertures són de disposició irregular, de pedra treballada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-109 | La Bertrana (l'Esquirol) | L'Ygle vell es troba per primer cop citat en documents de l'any 1177. L'any 1191 s'esmenta un Arnaldus Ycla de Corcone. El mas primigeni devia deshabitar-se l'any 1476 i devia desaparèixer a finals del segle XVI, es trobava al mateix lloc que avui ocupa la cabana de la Bertrana. El nou Higle es troba dins del recinte clos del casal. | 42.0274800,2.3576800 | 446827 | 4653027 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65538-foto-08254-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65538-foto-08254-109-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M83. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 65602 | Mas de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-vila-seca | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PLADEVALL, A. [ et al.] (1986) 'Santa Margarida de Vila-seca'. Catalunya Romànica, III, Osona, II. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 579-583. RIPOLL i VILAMAJOR J. (1823) Document demostratiu de l'origen i antiguitat del monestir de Religiosos de Santa Margarida, en la parròquia de Sant Martí Sescorts, bisbat i corregiment de Vich, que publíca D.J.R.V. Vich: Ignasi Valls. RUBIÓ i SERRAT, A. (2010) 'Santa Margarida de Vila-seca: mas i monestir'. Els Cingles de Collsacabra, nº 64. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 28-31. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Presenta cossos annexos adossats, de planta baixa, formant una planta en 'U'. Les obertures són de disposició irregular, de pedra treballada o de totxo i fusta. Els murs són de pedra lligada amb morter, d'obra vista. Adossada a la casa hi ha la capella de Santa Margarida. | 08254-173 | Sant Martí Sescorts | La primera referència documental de Vila-seca és de l'any 898, quan els esposos Martí i Algereda venen un camp de 'Villasicca' (Vila-seca). A la segona meitat del segle XIII es va establir al mas la comunitat de monges de Santa Margarida, quan Ermessenda Pasqual, la primera prioressa, va comprar l'any 1282 el mas Vila-seca, veí de la capella, al noble Dalmau de Rocasalva i a la seva muller Cília. La documentació no parla de la regla que seguien, però segons la historiografia posterior, eren augustinianes. Al segle XIV la comunitat, degut a l'aïllament del lloc i la seva pobresa, es va traslladar al carrer Sant Pere, extramurs de Vic. La capella de Santa Margarida de Vila-seca va continuar, com el mas, sota la propietat de les monges de Vic, cuidada per un sacerdot que, al extingir-se la comunitat a finals del segle XVI, va perdre el nom de prior. La capella actual va ser reedificada pels volts de l'any 1620, adossada al mas, a un centenar de metres de la primitiva, de la que només se'n coneix el setial, al lloc on ara hi ha un pedronet. L'any 1823 va ser desamortitzada o secularitzada la finca del priorat o mas de Santa Margarida. | 42.0573300,2.3335800 | 444858 | 4656356 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65602-foto-08254-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65602-foto-08254-173-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M59. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 65743 | A l'Esquirol no s'hi entra ni per terra, ni per mar, ni per aire, s'hi entra trepitjant pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-lesquirol-no-shi-entra-ni-per-terra-ni-per-mar-ni-per-aire-shi-entra-trepitjant-pedra | FONT i GAROLERA, J. (2013) 'Territori, paisatge i guerra a través de la mirada d'un pagès del segle XVII. Una relectura geogràfica del diari d'en Joan de la Guàrdia'. Ausa, vol. XXVI, núm. 172. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 334. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 35. | XX | El refrany geogràfic 'a l'Esquirol no s'hi entra ni per terra, ni per mar, ni per aire, s'hi entra trepitjant pedra', fa referència a la característica del terreny, on aflora la roca arreu. També s'aplica a Cantonigròs i a Rupit. | 08254-314 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||||
| 65545 | Serrat de les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-les-cases | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). GUDIOL RICART, J. (1920). Les primitives civilitzacions ausetanes. Vic: Biblioteca Episcopal, p.9. | V-I a.C. | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes d'un antic poblat, localitzat a principis del segle XX per la Secció d'Exploradors del Centre Excursionista de Vic. Es documenten un gran nombre de restes de murs de pedra seca, que ocupen una extensió d'uns 40 m. Segons Josep Gudiol i Ricart, aquest jaciment s'engloba dins del conjunt de poblats ibèrics (GUDIOL, 1920: 9). L'indret no ha estat objecte d'investigacions i es desconeix l'existència de materials arqueològics associats, fet que impedeix establir una identificació cronològica clara. Només una prospecció arqueològica a la zona possibilitaria l'obtenció de més dades. | 08254-116 | Sant Bartomeu Sesgorgues | 42.0151000,2.3598400 | 446996 | 4651651 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65545-foto-08254-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65545-foto-08254-116-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les fotografies corresponen a l'entorn de Sant Bartomeu, no al lloc concret del jaciment. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 65435 | Cabana de pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-pastor | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Hi ha algunes pedres despreses de l'estructura. | Petita estructura construïda amb pedra seca, de planta rectangular, que es troba arrecerada al marge del mur de llevant. La coberta és aplanada, formada per lloses que es recolzen sobre els murs. Al costat sud presenta una petita porta rectangular. Les mesures d'aquesta estructura són uns 2,5 m de llargada per 1 m d'amplada. Els murs són fets amb pedres de mida mitjana, de procedència local, disposades planes i falcades amb d'altres pedres més petites. Es conserva en la seva alçada original, 1 m, fet que impedeix estar dret al seu interior. És molt difícil atribuir a aquests tipus de construccions una cronologia precisa. Es documenten a partir del segle XVII i XVIII, relacionades amb pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig. | 08254-6 | L'Esquirol | Aquesta cabana, construïda en un moment cronològic indeterminat, s'ha de relacionar amb la resta d'estructures de pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig, i també en la desforestació de les zones de pastura i en la pràctica d'alguns cultius de caire domèstic. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten a partir del segle XVII i XVIII. La seva estructura és senzilla, i són construïdes amb material de procedència local. La base és de poca alçada, construïda amb pedra seca. La coberta sol ser de fusta o de lloses. | 42.0322100,2.3801200 | 448689 | 4653538 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65435-foto-08254-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65435-foto-08254-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65435-foto-08254-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 65439 | Cabana de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-la-guardia | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII | Estructura de planta trapezoïdal, que consta de dues plantes. Originalment la planta baixa era el corral i la superior la pallissa. La façana nord es troba adossada a l'edificació d'entrada a la lliça de la Guàrdia. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Presenta un pilar central de pedra desbastada que sosté el cavall del carener i el del sostre del paller. A la façana principal, hi ha un gran ràfec recolzat als laterals per bigues amb suports. La planta superior de la cabana va ser objecte d'obres de reforma i remodelació, per tal d'habilitar-la com a cuina i sala d'estar. | 08254-10 | La Guàrdia (l'Esquirol) | La cabana va lligada a la història del mas la Guàrdia. | 42.0400700,2.3648600 | 447432 | 4654420 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65439-foto-08254-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65439-foto-08254-10-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||
| 65444 | Portal de l'edifici del carrer Major nº 11, Cantonigròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-ledifici-del-carrer-major-no-11-cantonigros | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII | El relleu central es troba una mica erosionat. | Llinda del portal d'entrada a la casa situada al carrer Major núm. 11 de Cantonigròs, realitzada amb pedra. La llinda està formada per un gran carreu desbastat, amb un relleu al centre que representa un àngel amb el rostre i les ales, molt ben esculturats; sobre els àngels hi ha una creu grega de relleu més baix. Presenta formes sinuoses que fan de bordó a la imatge central. | 08254-15 | C/ Major 11, 08569, Cantonigròs (l'Esquirol). | La llinda podria situar-se cronològicament als segles XVII o XVIII, època de formació del nucli urbà de Cantonigròs. | 42.0398300,2.4042000 | 450688 | 4654370 | 1692 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65444-foto-08254-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65444-foto-08254-15-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||
| 65515 | La Cambreria o Cabanya de les Ententes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cambreria-o-cabanya-de-les-ententes | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants asimètriques (la dreta és més allargada) i forma un ampli voladís sostingut per pilars de totxo i un gros cavall de fusta. El carener és perpendicular a la façana, que es troba orientada a ponent. L'antic portal era d'arc de mig punt i de gran alçada; actualment es troba parcialment tapiat i té una biga que li fa de llinda. Sobre el portal hi ha una finestra de fusta. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç. | 08254-86 | Les Ententes (l'Esquirol) | El nom de la casa prové del fet que, fins a les primeres dècades del segle XX, hi vivien els cambrers que servien als amos del mas de les Ententes. | 42.0293500,2.3813600 | 448789 | 4653220 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65515-foto-08254-86-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M109.Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 65611 | Masoveria de Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-coromines | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és central, rectangular, de pedra treballada amb l'any '1758' inscrit a la llinda. Les finestres, de disposició simètrica, són majoritàriament de pedra treballada. A la planta s'obre un finestral de factura contemporània i una finestreta de cort amb forjat; i a les corts, un portal i dues finestres. Al primer pis, una finestra central i dues laterals, amb ampit d'estuc. I a les golfes, una finestreta amb ampit motllurat i un òcul. A la façana oest, a la planta baixa, s'obre un portal i dues finestres que donen a les corts; al primer pis, dues finestres amb els emmarcaments de totxo i llinda de roure. La façana nord té al primer pis, quatre finestres; i a les golfes, tres més. A la façana est hi ha, al cos de corts, dos portals i dues finestres. Presenta diversos cossos annexos: a la façana est se li adossa un cos, amb les corts a la planta baixa i el porxo al pis, la coberta del qual segueix la mateixa vessant que la casa; a aquest cos se li adossen unes altres corts de planta baixa. A tramuntana se li adossa un altre cos de corts de planta baixa, de factura contemporània. Les mides aproximades de l'edifici són 14 m de llargada per 13 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç i tàpia, arrebossats i pintats, deixant a la vista els escaires i elements de ressalt. | 08254-182 | Coromines (Sant Martí Sescorts) | La història de la masoveria de Coromines va lligada a la del mas homònim, que pertany al terme de Sant Martí Sescorts. | 42.0168600,2.3137000 | 443177 | 4651876 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65611-foto-08254-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65611-foto-08254-182-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||
| 65464 | Capella del Cuní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-cuni | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XIX | Capella que forma part del mas del Cuní, al que es troba adossada pel seu costat oest. És d'una nau, de planta rectangular. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a ponent. El portal, al que s'accedeix per tres graons, és rectangular, de pedra, amb llinda escripturada i datada. Sota el carener s'hi obre un òcul. La resta de façanes són cegues. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç arrebossats. Les mides aproximades de la capella són 6 m de llargada per 4 m d'amplada. | 08254-35 | El Cuní (Sant Martí Sescorts) | La història de la capella està relacionada amb el mas Cuní. | 42.0010700,2.3187800 | 443584 | 4650119 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65464-foto-08254-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65464-foto-08254-35-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||
| 65483 | Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coromines | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XVII | Masia de grans dimensions, de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants asimètriques, la de ponent més allargada que l'altra, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és rectangular, descentrat del cos de l'edificació. Les finestres són de distribució regular, de pedra treballada. La façana de tramuntana presenta finestres i un portal, que correspon al primer pis, formant una eixida davant la porta. En aquest indret en destaca el coll de pou. A la façana de migdia hi ha un cos de galeries sostingudes per pilars. A la part de llevant cal remarcar una llinda decorada, que coincideix amb l'anagrama del mas l'Avenc, també al Collsacabra. Un mur envolta la casa, amb tres portals que donen a la lliça. Al costat, hi ha la masoveria. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats, amb pedres cantoneres. | 08254-54 | Sant Martí Sescorts | Tot i que no es troba registrada en els fogatges del segle XVI, probablement ja existia amb un altre nom. Fou objecte d'obres de reforma al segle XVII i XVIII, segons consta a les dates constructives presents a l'edifici. | 42.0161800,2.3130800 | 443125 | 4651801 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65483-foto-08254-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65483-foto-08254-54-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M22. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 65618 | La Teuleria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-teuleria-1 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 264. | XVIII-XX | La coberta es troba en molt mal estat de conservació. | Edifici de planta rectangular, construït exteriorment amb murs de pedra lligada amb morter de calç. El forn és cobert amb una teulada, de teula ceràmica aràbiga i embigat de fusta, construïda damunt de pilars fets d'obra cuita. L'arc de la porta i els muntants són de maons cuits. Hi ha una petita escala exterior d'accés al cobert superior, feta de fusta i maons. | 08254-189 | La Cabreta (Sant Julià de Cabrera) | Els forns d'obra, o teuleries, servien per a confeccionar materials de construcció, bàsicament maons i teules. El procés d'elaboració d'aquests materials era totalment manual: primer s'anava a buscar la primera matèria a un torrent proper. Posteriorment, es garbellava la terra per a netejar-la d'impureses i tot seguit es col·locava a unes basses per extreure'n el fang. L'aigua necessària per a mullar l'obra i fer-ne argila s'obtenia del torrent. La llenya per coure l'argila provenia del bosc de l'entorn del forn. Era el centre de producció de maons, rajoles i teules per a l'ampliació i reforma de les masies de l'entorn. Els forns d'obra funcionaren de la manera tradicional fins als anys 1930, quan es començaren a posar en funcionament les bòbiles, i amb elles s'industrialitzà aquest procés fins aleshores artesanal i local. L'any dels aiguats (1940) l'aigua va arribar al dotzè graó de la Teuleria. És el que sempre s'explicava per fer referència a la magnitud d'aquell fet inusual al Collsacabra. | 42.0500300,2.4148600 | 451578 | 4655497 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65618-foto-08254-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65618-foto-08254-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65618-foto-08254-189-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Són necessàries mesures urgents de consolidació, ja que un cop s'esfondri la teulada, que es troba molt malmesa, el procés de ruïna de l'edificació serà molt ràpid. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||
| 65557 | Molí de la Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-foradada | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 272. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 107-109. | XVIII | En estat ruïnós. | Es tracta d'e les restes de l'antic molí de la Foradada, del que es conserven bona part dels seus murs de façana, del canal de descàrrega i del cup. A la llera de la riera, s'observen uns forats que podrien correspondre a una antiga passera o presa, possiblement relacionada amb el molí. Prenia l'aigua directament de la riera per un portell i una resclosa, i no necessitava cap bassa. | 08254-128 | Cantonigròs | Els aiguats de l'any 1940 van provocar la destrucció del molí, que aleshores restava abandonat. Tot i així, van quedar abundants restes, atesa la seva situació molt amunt de la riera, al no portar l'allau d'aigua que va assolir més avall, als voltants de l'Esquirol. | 42.0410500,2.3950400 | 449931 | 4654511 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65557-foto-08254-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65557-foto-08254-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65557-foto-08254-128-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 65638 | Santa Maria de Corcó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-corco | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 23. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó. | XVIII-XX | Església d'una sola nau, de planta rectangular. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal. El temple està orientat de llevant a ponent. Interiorment el presbiteri és marcat i forma capelles als murs laterals, i és cobert amb volta quatripartita; als peus hi ha el cor. Està decorada amb pintures. El portal és rectangular, emmarcat amb pedra; ambdues bandes presenten una fornícula, amb les figures de Sant Joaquim i Santa Anna. Sobre el portal hi ha un òcul. El capcer és triangular. A l'extrem de tramuntana hi ha un campanar torre; que presenta a la part superior un mirador. Les obertures que emmarquen les campanes són en forma d'ogiva. Els murs són de paredat comú i arrebossats, a excepció del campanar, deixant vistos els escaires i elements de ressalt. | 08254-209 | Pl. Església s/n, 08511, l'Esquirol. | L'antiga església de Santa Maria de Corcó, de la que no es coneixen vestigis, es trobava entre el mas Bertrana i la rectoria vella. L'església de Santa Maria de Corcó de l'Esquirol es va construir entre els anys 1721 i 1762, en substitució de la primitiva església. Aquest trasllat va ser motivat pel gran creixement demogràfic del nucli de l'Esquirol, situat a redós de l'antic camí de Vic a Olot. Era obra de l'arquitecte Josep Morató. L'església i la seva rectoria van ser incendiades i arrasades el dia 21 de juliol de l'any 1936 i destruït el seu ric arxiu parroquial. Només va subsistir el campanar, amb la torrella superior destruïda i reemplaçada per un bastiment de ferro per a sostenir les campanes. La nova edificació, de l'any 1940, és obra de l'arquitecte Josep Maria Pericas. | 42.0350600,2.3694400 | 447807 | 4653861 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65638-foto-08254-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65638-foto-08254-209-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Josep Maria Pericas, arquitecte. | Josep Maria Pericas i Morros (Vic,1881-Barcelona, 1966):Va ser un destacat arquitecte català. En les seves obres es poden apreciar les influències modernista en contraposició a la medieval, especialment romànica, així com una altra de l'escola vienesa. Tanmateix, va inspirar-se en l'arquitectura popular catalana. També són destacades les seves facetes com a arqueòleg i historiador. | 98|119|96 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||
| 65692 | Fotografies de l'Esquirol a la Memòria Digital de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-lesquirol-a-la-memoria-digital-de-catalunya | MEMÒRIA DIGITAL DE CATALUNYA: http://mdc1.cbuc.cat/index.php | XX | La Memòria Digital de Catalunya disposa de 188 imatges del terme municipal de l'Esquirol procedents de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, realitzades entre finals del segle XIX i la dècada dels anys setanta del segle passat. També hi ha 20 fotografies del fons de l'Estudi de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya, de diferents indrets del municipi, realitzades entre finals del segle XIX i principis del XX. Tanmateix, hi ha diverses fotografies del terme i d'actes reivindicatius i festius del fons fotogràfic de Carles Molist (Biblioteca municipal de Manlleu). D'altra banda, es poden consultar dos pergamins digitalitzats que fan referència a l'Esquirol, dipositats a la Biblioteca de Catalunya. Finalment, hi ha fotografies de diferents indrets del terme de l'Arxiu fotogràfic de la família Cuyàs i un gran nombre de mapes i plànols procedents dels diversos fons de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. | 08254-263 | Memòria Digital de Catalunya (MDC) | La Memòria Digital de Catalunya (MDC) és un repositori cooperatiu que permet la consulta, en accés obert, a les col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d'institucions científiques, culturals i/o erudites catalanes. Està impulsat per les universitats de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya, coordinat pel Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) i compta amb la participació d'altres institucions catalanes. L'MDC es va posar en funcionament a finals de 2006 i actualment conté, en accés obert, digitalitzades revistes catalanes antigues (ARCA), fotografies, mapes, cartells, manuscrits, incunables i un llarg etcètera amb un total de més de 2 milions de documents relacionats amb Catalunya i procedents de 21 institucions diferents (universitats, biblioteques especialitzades, instituts, arxius, etc.). | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||
| 65703 | Fons documental del castell de Cabrera al fons de Sant Benet de Bages (Universitat de Barcelona) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-castell-de-cabrera-al-fons-de-sant-benet-de-bages-universitat-de | ORDEIG i MATA, R. (1999). 'Els Comtats d' Osona i Manresa'. Catalunya Carolíngia, IV. Barcelona: Institut d' Estudis Catalans, p. 541-554, 569, 574-578, 800-801, 846. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 34-36. | X-XI | Al fons antic de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona hi ha un lot de uns vint pergamins procedents del fons del monestir de Sant Benet de Bages, que fan referència al castell de Cabrera i als seus senyors. En els documents, que corresponen als segles X-XI, s'esmenten els topònims Kabraria, Cabreira, Caprariense o Capraria. | 08254-274 | Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007, Barcelona. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||||
| 65653 | Cap de Mort o Ninot de les Gorgues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cap-de-mort-o-ninot-de-les-gorgues | OSONA CLIMBS: http://osonaclimbs.blogspot.com.es/ PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 180. | Es tracta d'una estructura rocosa, amb una forma molt característica situada a llevant del meandre de les Gorgues, arran de riu, a tocar de la seva unió amb les Paganes. El Cap de Mort o Ninot de les Gorgues és un dels referents dels inicis de l'escalada a Osona, a les dècades dels anys seixanta i setanta del segle passat. | 08254-224 | Les Gorgues, Sant Martí Sescorts. | L'ascensió al Cap de Mort es va popularitzar entre els escaladors osonencs, a les dècades dels anys seixanta i setanta del segle passat. | 42.0127300,2.3411900 | 445450 | 4651400 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65653-foto-08254-224-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||
| 65450 | Ruta del Meridià Verd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruta-del-meridia-verd-0 | OSONA TURISME: www.osonaturisme.cat/seccio/altres_rutes | XXI | La Ruta del Meridià Verd segueix el recorregut de la línia vertical del Meridià de Paris, que té l'inici a Dunkerque, a França, i acaba al Masnou (Maresme). Aquest camí entra al terme municipal procedent de Vidrà, passant per Santa Margarida, can Puig d'en Coromines, la Casa Roja, les Corts, el nucli urbà de Sant Martí Sescorts, l'Escanera i surt en direcció a les Masies de Roda. | 08254-21 | Sant Martí Sescorts | L'any 2000, en commemoració del 200è aniversari de l'establiment del Sistema Mètric Decimal i l'amidament de la longitud del meridià Dunkerque-París-Barcelona, diverses entitats cíviques franceses i catalanes, amb el suport de les administracions d'ambdós països, van crear la Ruta del Meridià Verd, que permetés recorre'l a peu en la seva totalitat. El recorregut es distribueix en 11 etapes que sumen prop de 180 km de longitud i un desnivell acumulat en pujada d'uns 4.450 m. | 42.0311000,2.3329200 | 444781 | 4653444 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65450-foto-08254-21-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||
| 65643 | Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs i Festa Literària del Collsacabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/concurs-parroquial-de-poesia-de-cantonigros-i-festa-literaria-del-collsacabra | PARRÒQUIA DE SANT ROC DE CANTONIGRÒS DEL BISBAT DE VIC (1966) XXIII Concurs parroquial de poesia i festa literària del Collsacabra dedicada al cinquantenari de la mort de Torras i Bages (Tríptic). Vic: Anglada. VINYETA i LEYES, R. (1984) El Collsacabra, Cabrera: Cantonigròs. Torelló: Celblau. p. 14 | XX | Ja no es celebra. | El Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs és un certamen literari en llengua catalana, que es va celebrar a la parròquia de Sant Roc de Cantonigròs, entre els anys 1944 i 1968. Els promotors van ser mossèn Josep Cruells i Rodellas, Jordi Cots i Joan Triadú i Font. Va ser el certamen literari en llengua catalana més important durant el franquisme i hi van participar les principals figures literàries del país, com Carles Riba, Miquel Llor, Ramon Folch i Camarasa, Miquel Martí i Pol, etc. Es concedien premis simbòlics de poesia, narració, teatre infantil i assaig breu. Des de l'any 1963 va impulsar el Premi Cavall Fort. L'any 1968 el Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs va ser substituït per les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra, organitzades cada any a una ciutat diferent de Catalunya. | 08254-214 | Cantonigròs | El Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs va ser un focus d'irradiació cultural durant el franquisme, que va aplegar a destacades personalitats de l'època. Es va convertir en un nucli de resistència cultural, motiu pel qual va ser vigilat per la policia franquista, malgrat la protecció eclesiàstica que tenia. | 42.0403200,2.4051500 | 450767 | 4654424 | 08254 | L'Esquirol | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La documentació relativa al concurs va ser recopilada per Teresa Clota i Pallàs, de Cantonigròs, i es troba dipositada a la Biblioteca de Catalunya, amb còpia a la Biblioteca Joan Triadú de Vic.Fotografia facilitada per Carles Comella (l'autor és manent i el propietari físic la Parròquia de Cantonigròs). | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||
| 65596 | Gorg del Saborell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-saborell | PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 181. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 86. | El gorg del Saborell es troba a la riera de les Gorgues, a poca distància al sud-oest de la Barra de Ferro. És un dels més extensos de tota la riera, i està envoltat de penya-segats. | 08254-167 | Les Gorgues, Sant Martí Sescorts. | 42.0140700,2.3467800 | 445914 | 4651545 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65596-foto-08254-167-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||||
| 65588 | Sant Pere Pescador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-pescador | PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 180. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 66 i 74. | XIX | Només es conserven els fonaments. | Es tracta de les restes de l'ermita de Sant Pere que es troben en un istme, just en la confluència de la riera de Sant Martí, la de les Gorgues i el torrent de les Paganes. Només es conserven els fonaments de la capella, construïda amb pedres lligades amb morter de calç. La construcció és de planta rectangular, aproximadament de 8 m de llarg per 5 m d'ample. L'altar es trobava orientat a llevant i el portal a ponent. | 08254-159 | Sant Martí Sescorts | L'any 1876, un grup de pescadors de canya de Manlleu va construir un pedró dedicat a Sant Pere en el Serrat de la Creu, dins la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues. A finals del segle XIX, la Societat de Pescadors de Manlleu (constituïda l'any 1891) va construir la capella per tal de poder retre devoció al seu patró en el lloc on pescaven. L'any 1936, durant la Guerra Civil, la capella va ser incendiada i no es va reconstruir mai més. Finalment, la construcció del pantà de Sau l'any 1962, va provocar la seva lenta destrucció, per la força de l'aigua. | 42.0101500,2.3404000 | 445382 | 4651114 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65588-foto-08254-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65588-foto-08254-159-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 65597 | Salt i gorg del Còdol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-i-gorg-del-codol | PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 180. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p.9. | El Salt del Còdol són una sèrie de ràpids amb molt pendent, que es troben en una gran sotalada en el llit de les Gorgues. Al peu del saltant, al mig de la riera, hi ha una gran roca, que li dona nom a l'indret. | 08254-168 | Les Gorgues, Sant Martí Sescorts. | 42.0133000,2.3430500 | 445604 | 4651462 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65597-foto-08254-168-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||||
| 65582 | Barra de Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barra-de-ferro | PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 181. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 87-88. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau. | La Barra de Ferro és un espectacular indret natural format per un alterós cingle. Al centre es despenja la riera de la Bertrana, des d'una alçària de 80 m, creant un salt d'aigua de gran bellesa, que cau a la riera de les Gorgues. | 08254-153 | Les Gorgues, Sant Martí Sescorts | El seu nom prové d'una antiga barra de ferro al cim del penyal que s'unia, mitjançant una gruixuda corda, amb una altra situada en el cingle de l'altre costat de la vall. Era utilitzada per a transbordar feixina, carbó, troncs, etc., procedents del sector de Sant Bartomeu Sesgorgues. | 42.0171700,2.3537200 | 446491 | 4651885 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65582-foto-08254-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65582-foto-08254-153-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||
| 65574 | Molí de la Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-bertrana | PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 186. | XVIII | En estat ruïnós. | Es tracta d'e les restes del molí de la Bertrana, del que es conserven bona part dels seus murs de façana i la mina, i senyals del cup. A la riera s'hi observen els forats quadrats dels pals de sustentació, amb els seus puntals, de la resclosa-bassa del molí. Palesen una robusta construcció i un notable embassament; era un barratge de fusta molt alt, ja que es diu que assolia els 2,5 m (PARÉS, 1976: 186). | 08254-145 | L'Esquirol | Tot i la seva indubtable importància i renom per la contrada, únicament tenia un joc de moles, potser perquè la hisenda de la Bertrana, propietària també del molí de l'Eixerit, en tenia prou amb la capacitat dels dos (PARÉS, 1976: 186). Els aiguats de l'any 1940 van provocar la destrucció del molí, que aleshores encara restava habitat com a pagesia. L'últim moliner havia marxat l'any 1925. Els fatídics aiguats també van destruir la gran resclosa, que encara s'utilitzava per a regar les extenses hortes, situades a la riba dreta de la riera, sota el molí. | 42.0203500,2.3681800 | 447691 | 4652229 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65574-foto-08254-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65574-foto-08254-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65574-foto-08254-145-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 65594 | Molí de l'Eixerit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-leixerit | PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 186. | XVIII | En estat ruïnós. | Es tracta d'e les restes del molí de la Bertrana, del que es conserven bona part dels seus murs de façana, el pou de pressió i la mina. A la riera, s'hi observen els forats quadrats dels pals de sustentació de la resclosa-bassa del molí. Tot l'aparellatge de rodets hidràulics, les moles farineres i les de blanqueig, està al fons del gorg, sota el canal de descàrrega de la mina (PARÉS, 1976: 186). | 08254-165 | L'Esquirol | Pertanyia al mas Bertrana, propietària també del molí homònim. Havia estat un dels molins més importants de les Gorgues. Estava proveït de dos grups de moles, un sobre l'altre, servits pel mateix cup, i a més un trull de blanqueig o escairat del blat. Era juntament amb el molí del Rodó, a Rupit, els dos únics d'aquesta especialitat en tot el Collsacabra (PARÉS, 1976:186). Els aiguats de l'any 1940 van provocar la seva destrucció. | 42.0195200,2.3667400 | 447571 | 4652137 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65594-foto-08254-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65594-foto-08254-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65594-foto-08254-165-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A tocar del molí hi ha un petit salt d'aigua, de gran bellesa natural. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||
| 65657 | Afrau, cascada i gorg de Teixidors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/afrau-cascada-i-gorg-de-teixidors | PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 190. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p. 12. | Es tracta d'una profunda fondalada encerclada de cingles, a la riera de les Gorgues, a poca distància del Pedró. L'aigua salta per una majestuosa cascada i cau a un gorg molt pregon, que es coneix com 'la Gruta', probablement per la balma que hi ha a sobre del saltant. | 08254-228 | Les Gorgues, l'Esquirol | 42.0230400,2.3669500 | 447591 | 4652528 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65657-foto-08254-228-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les fotografies són extretes del blog de l'atleta Paris Canals Rovira: http://ultraparis.blogspot.com.es, degut a la dificultat d'arribar a peu del gorg. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||
| 65475 | Molí de les Palanques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-palanques | PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 192. | XVIII | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes del molí de les Palanques que es troben a poca distància al sud-est de la masia homònima, a tocar del torrent. Es conserven bona part dels seus murs de façana i de la mina. Al davant del molí s'observa una petita cascadeta. Les restes es troben en un indret cobert per la vegetació, i de difícil accés, fet que impedeix la seva documentació acurada. | 08254-46 | Les Palanques (l'Esquirol) | 42.0235600,2.3478300 | 446009 | 4652598 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65475-foto-08254-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65475-foto-08254-46-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||
| 65565 | Grau Nou o de les Escales | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grau-nou-o-de-les-escales | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 239 I 251. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 12 i 101. VINYETA i LEYES, R. (1984) El Collsacabra, Cabrera: Cantonigròs. Torelló: Celblau. p. 24-25. | XX | El camí del Grau Nou o de les Escales uneix el coll del Bram amb el pla de Cabrera. És un camí espectacular pel seu traçat i per la vista de la cinglera. És format per una graonada oberta en l'aresta de la penya, molt aèria, que supera en un curt tram els 114 m de desnivell. es troba protegit per baranes. | 08254-136 | Sant Julià de Cabrera | El camí del Grau Nou o de les Escales va ser construït l'any 1952 a cops de pic i barrinades. Va ser obert a instàncies de Mn. Domènec Garriga, per a poder arribar a Cabrera en períodes de grans nevades que provocaven l'aïllament del santuari, ja que el camí antic o de les Marrades quedava colgat per la neu. El va fer una colla d'homes de Cantonigròs: Josep Crosas i Llover, Ramon Crosas i Llover i Josep Codina. El cap de colla era en Josep Crosas i Llover. Es conserva una auca que explica aquesta gesta: 'Fa una colla d'anys per pujar al Pla d'Aiats i a Cabrera tot eren paranys. Fins que va arribar en Josep Crosas i va canviar les coses. Una colla d'homes va contractar i la muntanya van dinamitar, etc.'. | 42.0716200,2.4083200 | 451053 | 4657898 | 1952 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65565-foto-08254-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65565-foto-08254-136-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 65461 | Cabanes del Pla d'Aiats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabanes-del-pla-daiats | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 266-267. | XX | En estat ruïnós. | Masia en estat ruïnós, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a ponent. El portal és rectangular, fet de pedra i fusta. Les finestres són de distribució regular, construïdes amb totxo i fusta. Les façanes són de pedra lligada amb morter de cal, d'obra vista. A pocs metres de la casa, hi ha una bassa rectangular, construïda amb carreus de pedra, que s'omple de l'aigua de la pluja i d'escorrentiu. | 08254-32 | Pla d'Aiats (Sant Julià de Vilatorta) | Les cabanes del Pla d'Aiats es construïren després de la guerra, i s'abandonaren l'any 1955. El Pla d'Aiats havia estat artigat i conreat exclusivament amb enormes camps de patates excel·lentíssimes. L'any 1942 fou el primer any de sembradura i, per la gran qualitat de les mateixes, les destinaven per planter o llavor més que per al consum. Al servei d'aquesta enlairada explotació agrícola es bastiren les cabanes i s'acondicionà el grau d'Aiats com a camí de ferradura (PARÉS, 2001:266). | 42.0626700,2.4235400 | 452306 | 4656895 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65461-foto-08254-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65461-foto-08254-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65461-foto-08254-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 65614 | Escales d'Aiats o Grau de la Serrica o de l'Escaleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-daiats-o-grau-de-la-serrica-o-de-lescaleta | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 266. | XX | Es tracta del camí que ascendeix de la masia d'Aiats fins al pla homònim. És un fort pujant que remunta els alts estrats roquers de la base i els vessants del serrat, pels quals s'ha de transitar amb precaució. Hi ha un curt tram d'esglaons irregulars de pedra, que salven un important desnivell del terreny. | 08254-185 | Aiats (Cantonigròs) | El va fer una colla d'homes de Cantonigròs: Josep Crosas i Llover, Ramon Crosas i Llover i Josep Codina. El cap de colla era en Josep Crosas i Llover. Es conserva una auca que explica aquesta gesta: 'Fa una colla d'anys per pujar al Pla d'Aiats i a Cabrera tot eren paranys. Fins que va arribar en Josep Crosas i va canviar les coses. Una colla d'homes va contractar i la muntanya van dinamitar, etc.'. | 42.0620000,2.4223000 | 452203 | 4656821 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65614-foto-08254-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65614-foto-08254-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65614-foto-08254-185-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||
| 65669 | Camí ramader de la Serra del Feu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-la-serra-del-feu | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º Ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 211. | XIV-XX | Es tracta de l'antic camí ramader que travessa la Serra del Feu. Havia estat molt transitat pels ramats transhumants, però actualment resta abandonat i, en alguns trams, la vegetació l'envaeix i el desfigura. El seu recorregut transcorre a dues vessants, amb unes impressionants vistes panoràmiques. | 08254-240 | Sant Julià de Cabrera | Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana per la necessitat de traslladar els ramats cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern, quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna, els camins ramaders es consoliden i al voltant dels segles XVIII i XIX la transhumància arriba al punt àlgid. A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertany el nostre camí. El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. | 42.0651200,2.3789100 | 448615 | 4657193 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65669-foto-08254-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65669-foto-08254-240-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||
| 65470 | Molí Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-nou-2 | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 107-108 i 223. | XVIII | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes del Molí Nou, situades més amunt del Campàs, sota la pedrera, en el camí a les Fontiques. Es conserven vestigis del pou de descàrrega i d'un mur. A la riera, s'hi observen un gran nombre de forats quadrats excavats al sòl. | 08254-41 | L'Esquirol | El Molí Nou formava part de les propietats de la Matavera; hi comunicava per un camí de bast, únic practicable pel bestiar gros. Va ser abandonat abans del segle XX; però els aiguats de l'any 1940 van provocar la seva destrucció. Tenia una notable resclosa de fusta que amidava uns 2 m, per embassament directe de la riera, i anteriorment, el rec per una roda hidràulica. Els grans forats en la riera testimonien l'existència de dos sistemes de molí. Hi ha senyals de bagants, comportes, portella o cadireta, a terra en la roca (PARÉS, 2001:223). | 42.0368500,2.3812100 | 448783 | 4654053 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65470-foto-08254-41-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades són aproximades. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||
| 65634 | Salt i gorg d'en Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-i-gorg-den-cardona | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 142. | El salt i el gorg d'en Cardona es troben a la riera de Sant Martí, a poca distància de la seva unió amb les aigües de les Gorgues. Es tracta d'una petita cascada que dona pas a un gran gorg, en un indret de gran bellesa. | 08254-205 | Riera de Sant Martí, Sant Martí Sescorts. | 42.0121200,2.3369000 | 445094 | 4651335 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65634-foto-08254-205-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Antigament era conegut com a Salt del Cabrit, i aquest últim era el 'Salt Gros de la Gorga'. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||
| 65583 | Cascada i gorg del Tornall o dels Dimonis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cascada-i-gorg-del-tornall-o-dels-dimonis | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 177 i 184 VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 90. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau. | El Tornall es troba a la riera de les Gorgues, a la confluència amb el torrent del Viver, en una clotada on la riera forma un ample revolt. Es tracta d'una majestuosa cascada i d'un gran gorg, envoltats en una fondalada de roques cobertes per la vegetació. És un dels indrets més fascinants de les Gorgues, per la seva gran bellesa. | 08254-154 | Les Gorgues, l'Esquirol. | 42.0172900,2.3671600 | 447604 | 4651890 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65583-foto-08254-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65583-foto-08254-154-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Una de les fotografies és extreta del portal wikiloc, degut a que durant la visita a l'indret, al mes de setembre, gairebé no baixava aigua. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||
| 65479 | Molí Vell de la Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-vell-de-la-bertrana | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 177. | XVIII | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes del molí vell de la Bertrana, situades a la dreta del mateix gorg del Molí. Es troba en un indret molt enverdissat, on s'hi observa la mina, que conserva bona part de l'arc exterior. Encastades a la roca del gorg, hi ha restes de murs de pedra lligada amb morter de calç. | 08254-50 | L'Esquirol | Aquest molí és probablement un dels més antics de les Gorgues. Estava situat sota el cingle de l'Hort, que pren el nom dels horts que existiren en uns planics a la dreta de la riera, per al servei dels moliners de la Bertrana. Bastant més amunt, al llit de les Gorgues, veiem senyals d'una resclosa per desviar l'aigua, i se segueix bé el traçat del canal de conducció, i en el seu curs s'hi troba una petita comporta per desaiguar-lo. Això vol dir, senzillament, que s'ha utilitzat fins a uns temps bastant recents, per al regatge ja esmentat dels horts, ja que és impossible que subsistís tan sencer de l'època del molí vell. Continua el rec ben identificable fins el que fou el cup-bassa de l'arcaic molí (PARÉS, 1976:177). | 42.0201100,2.3680800 | 447682 | 4652202 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65479-foto-08254-50-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades són aproximades. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||
| 65584 | Torrent de Balà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-bala | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 274. SANGLAS I PUIGFERRER, J. (2000) 'Torrents de Tavertet II: la riera de Balà'. Els Cingles de Collsacabra, nº 43. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 13-16. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p. 18-21. | El torrent de Balà o de la Creu de Balà és de règim estacional. Neix a Cantonigròs, a l'entorn de la font del Faig, i recull les aigües dels verals i camps del Collsesviles, segueix cap al sud-oest i entra al terme municipal de Tavertet, on aboca les seves aigües a l'embassament de Sau en el Salt de Tirabous. El torrent, mentre va davallant, va canviant de nom: de Balà, de Baumadestral, de la Corbera, o de la Guilla, i del Noguer en el seu últim tram. En destaca també el salt de Balà, al final del pas del torrent per Cantonigròs. | 08254-155 | Cantonigròs | 42.0264500,2.4009100 | 450405 | 4652887 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65584-foto-08254-155-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||||
| 65555 | Goigs de la Mare de Déu de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-cabrera | PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 94 i 107-112. SOLÀ, F. (1935) Nostra Senyora de Cabrera (2ª ed.). Barcelona: Imp. la Bona Parla. | XIX | Ja no es canten. | Els goigs coneguts més antics de la Mare de Déu de Cabrera són de l'any 1819, fets a la impremta de Domingo Feyner de Vic. Tenen la forma clàssica o la lletra dels set goigs de la Mare de Déu, amb tres estrofes específiques que fan referència al santuari. Se'n coneixen unes divuit edicions de goigs del santuari de Cabrera, però hi manquen moltes de les edicions modernes i, probablement, també de les més antigues. L'any 1915, Mn. Fortià Solà, en fer la seva monografia sobre la història de Cabrera i seguint un costum seu, va fer uns nous goigs, que van reemplaçar els antics. Comencen així: 'Flor gentil esbadellada / al bes de la primavera: / siant la nostra advocada / Mare de Déu de Cabrera'... | 08254-126 | Santuari de la Mare de Déu de Cabrera | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. A partir del segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 42.0733600,2.4078800 | 451018 | 4658091 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65555-foto-08254-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65555-foto-08254-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65555-foto-08254-126-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies dels goigs extretes del llibre: PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín. | 119|98 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||
| 65745 | Aplec de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-cabrera | PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín. | XV-XXI | L'Aplec de Cabrera es celebra anualment el dia de la Santíssima Trinitat, el diumenge després de Pentecosta. És organitzat per l'ajuntament de l'Esquirol. Es duen a terme diferents activitats com la Solemne Eucaristia, i el tradicional concurs de pomells de flors boscanes. Es troba documentat des de finals del segle XV. | 08254-316 | Santuari de la Mare de Déu de Cabrera | 42.0733600,2.4078800 | 451018 | 4658091 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65745-foto-08254-316-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||
| 65543 | Sant Genís de la Gorga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-la-gorga | PLADEVALL, A [et. al.] (1986) 'Sant Genís de la Gorga'. Catalunya Romànica, III, Osona, II. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 578-579. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 220. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 76-77. TORREDEFLOT i CORNET, I. (1893) 'Parròquia antigua de Corcó: Capellas antiguas'. Setmanari Català, Any IV: nº 45. Manresa: , p. 709-714 (45). | XIII | Només es conserven els vestigis. | Es tracta de les restes de l'església romànica de Sant Genís de la Gorga, que es trobava vora el camí ral de Vic a Olot, a l'indret del coll Sagorga, pròxima a les ruïnes de cal Corema. Només es conserven una part dels murs, a una alçada màxima d'1 m, que no permeten identificar la planta. L'aparell és a base de lloses allargassades, simplement trencades. Només una intervenció arqueològica al lloc permetria la obtenció de més dades. | 08254-114 | L'Esquirol | Les primeres referències documentals de l'església de Sant Genís de la Gorga són de l'any 1239, al llegat testamentari de Dalmau de Castelló. Es trobava dins l'antic terme del castell de Cabrera i era sufragània de la parròquia de Santa Maria de Corcó. Al segle XVII ja només funcionava com a capella rural, tal com consta en la visita del bisbe l'any 1687. Finalment es va abandonar al segle XVIII per la pèrdua del culte, amb motiu del trasllat de l'església de Santa Maria de Corcó al nucli de l'Esquirol. L'any 1730 es va aterrar i es van aprofitar les seves pedres per a la nova església del poble. | 42.0386100,2.3733900 | 448137 | 4654253 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65543-foto-08254-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65543-foto-08254-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65543-foto-08254-114-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 92|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc