Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
65454 | Alzina del Perai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-perai | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), que destaca per les seves dimensions. Del tronc en surten un gran nombre de branques de mides i morfologies diverses, que configuren un aspecte a la capçada espès però poc arrodonit. És un arbre monumental. | 08254-25 | El Perai | 42.0369400,2.3717500 | 448000 | 4654069 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65454-foto-08254-25-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
65505 | Freixe del Perai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixe-del-perai | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | Exemplar de freixe (Fraxinus angustifolia) centenari, que es troba a tocar de la masia del Perai. Destaca per les seves grans dimensions i per la seva capçada arrodonida i molt ramificada. | 08254-76 | El Perai. L'Esquirol | 42.0366500,2.3716600 | 447992 | 4654036 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65505-foto-08254-76-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
65529 | Bedollar de les Fontiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bedollar-de-les-fontiques | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | Bosc de bedolls situat a la riba de la riera de les Gorgues, a la zona pròxima al nucli urbà de l'Esquirol. Durant la primavera i l'estiu, el bedoll es distingeix de la resta d'arbres pel color platejat de les seves branques i el verd intens de les seves fulles. A la tardor es pot observar la increïble varietat de tonalitats que va adquirint el seu fullatge amb el pas dels dies. | 08254-100 | L'Esquirol | 42.0367700,2.3804500 | 448720 | 4654044 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65529-foto-08254-100-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
65554 | Avets del pla del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avets-del-pla-del-prat | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | L'avetosa del pla del Prat creix al vessant més obac del cim i en contacte amb la fageda, a uns 1.290 m d'altitud. Es tracta d'un bosc d'avets format per exemplars d'Abies alba. Van ser plantats a principis del segle XX per Manuel Crosas i molts d'ells van ser talats a la dècada dels anys 50 del segle passat, però van tornar a brotar. Des d'aquest indret es poden contemplar unes magnífiques vistes del pla de Cabrera. | 08254-125 | Sant Julià de Cabrera | Antigament a l'aveteda es recol·lectava la trementina de l'oli de l'avet o de les pinyes amb les que s'obtenia un xarop d'acció expectorant i antitussígena. També era aprofitada per a l'extracció de fusta. | 42.0794400,2.4000200 | 450373 | 4658771 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65554-foto-08254-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65554-foto-08254-125-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protegit pel PEIN. Decret 328/92. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
65564 | Fageda del pla del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fageda-del-pla-del-prat | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | La fageda del pla del Prat està formada per un gran nombre d'exemplars de faig (Fagus sylvatica). Es desenvolupa amb gran vigoria, i presenta nombrosos peus de prominents mides, formant una densa i extensa massa forestal. | 08254-135 | Sant Julià de Cabrera | La fusta del faig tradicionalment ha estat apreciada en fusteria, torneria, ebenisteria i construcció (com travesses de ferrocarril) i, per a fer carbó. | 42.0790800,2.3999300 | 450365 | 4658731 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65564-foto-08254-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65564-foto-08254-135-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
65567 | Freixes del pla de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixes-del-pla-de-cabrera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | Es tracta de diversos exemplars de freixes (Fraxinus excelsior) situats al pla de Cabrera, davant del santuari i en direcció al castell. Són individus que destaquen per les seves grans dimensions i les capçades arrodonides i molt ramificades. | 08254-138 | Sant Julià de Cabrera | 42.0735300,2.4073900 | 450978 | 4658110 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65567-foto-08254-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65567-foto-08254-138-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protegit pel PEIN. Decret 328/92. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
65575 | Alzina de la Parra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-parra | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), que destaca per les seves dimensions. Del tronc en surten un gran nombre de branques de mides i morfologies diverses, que configuren un aspecte a la capçada poc espès i gens arrodonit. És un arbre monumental. | 08254-146 | La Parra (l'Esquirol) | 42.0478700,2.3689000 | 447773 | 4655284 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65575-foto-08254-146-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
65631 | Sequoia de Sant Julià de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequoia-de-sant-julia-de-cabrera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 246. | Es tracta d'un magnífic exemplar de sequoia gegant (Sequoiadendron giganteum (Lindley), situat a uns 50 m al nord-est de Sant Julià de Cabrera. Fa uns anys, va rebre l'impacte d'un llamp que va provocar la seva escapçada. Va tornar a rebrotar i actualment presenta un bon estat vital. | 08254-202 | Sant Julià de Cabrera | 42.0723300,2.3977400 | 450179 | 4657982 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65631-foto-08254-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65631-foto-08254-202-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les sequoies gegants són originàries de Sierra Nevada, a Califòrnia. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
65632 | Roureda del Prat de Sant Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-del-prat-de-sant-julia | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | Al sector nord-est de Sant Julià de Cabrera s'hi conserva una petita roureda, on hi conviuen exemplars centenaris i joves. Es tracta d'un bosc de roures martinencs (Quercus pubescens), on pràcticament no hi ha estrat arbustiu ni herbaci, pel que el seu entorn està força esclarissat. | 08254-203 | Sant Julià de Cabrera | 42.0730400,2.3993800 | 450315 | 4658060 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65632-foto-08254-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65632-foto-08254-203-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
65659 | Roure de l'Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-loliva | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | El roure de l'Oliva es troba al costat de la masia. Es tracta d'un exemplar monumental, que destaca per la seva majestuositat, les seves dimensions, amb uns espectaculars tronc i capçada, i per la seva antiguitat. | 08254-230 | L'Oliva (l'Esquirol) | 42.0510100,2.3699500 | 447862 | 4655632 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65659-foto-08254-230-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
65707 | Roures de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-la-guardia | Els roures de la Guàrdia es troben a pocs metres a ponent de la masia homònima. Es tracta de tres roures monumentals que destaquen per la seva majestuositat, les seves dimensions, amb uns espectaculars troncs i capçades arrodonides. | 08254-278 | La Guàrdia (l'Esquirol) | 42.0399800,2.3643300 | 447388 | 4654411 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65707-foto-08254-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65707-foto-08254-278-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
65752 | Alzina del Feu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-feu | Alzina d'aspecte monumental, que destaca per les seves dimensions considerables. Del tronc en surten una bona colla de branques de mides i morfologies diverses. | 08254-323 | El Feu (l'Esquirol) | 42.0551900,2.3686600 | 447759 | 4656097 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||||
65535 | Agullola de la Tuta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/agullola-de-la-tuta | <p>L'Agullola de la Tuta és un cim rocós de 1.142 metres, a l'extrem d'un contrafort que se separa del serrat de Cabrera. La punta de l'Agullola, que destaca per la verticalitat de les seves parets, ofereix unes vistes excepcionals de la major part del Cabrerès i de la Plana de Vic.</p> | 08254-106 | Sant Julià de Cabrera | <p>Durant molt temps, quan els excursionistes pujaven a l'agullola, els venia a rebre una cabra molt sociable perquè li donessin de menjar, fins que un dia, pels volts de l'any 2012, va desaparèixer. En la bústia que hi ha a la creu del cim, hi ha escrita la següent llegenda en record d'aquesta cabra: 'Heus ací una vegada en un bonic paratge del cabrerès hi vivía una dolça donzella. Ella... jove, hermosa i plena de vitalitat era admirada per tots els camperols d'aquelles contrades. Aquella admiració, aviat es convertí en desig, en devoció, fins que va esdevenir un assetjament constant envers ella. La seva bellesa era massa gran perquè els camperols poguessin controlar els seus actes. Després d'un llarg temps de suportar totes aquelles vexacions no trobar altre solució que refugiar-se dalt d'un cim majestuós anomenat 'LA TUTA'. Qui li havia de dir, a la pobre noieta, que només trepitjar la muntanya li cauria un llamp al bell mig de la closca, convertint-la en una àgil i peluda cabreta. Devia ser un malefici que li havien fet els pagesos de la vall. La llegenda diu que la cabra esdevé la bella donzella, altre cop qui aconsegueixi fer-li un petó una nit de lluna plena. Al llarg del temps s'han vist molts habitants d'Osona dalt del cim, cada nit de lluna plena, disfressats de xai, cabrons, marrans, bocs, pastors... per tal de fer-li un petó a la cabra. Fins a dia d'avui, la bonica donzella encara té quatre potes'.</p> | 42.0621400,2.4094900 | 451143 | 4656844 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65535-foto-08254-106-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-31 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Una de les fotografies és extreta del portal wikiloc, ja que hi apareix la cabra protagonista de la llegenda de l'indret. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
65556 | La Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-foradada | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 272. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 107-109. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p. 13-15. | La Foradada és un indret natural d'extraordinària bellesa. La riera de les Gorgues forma un salt d'aigua que cau aproximadament uns 30 m d'alçada a un profund gorg encerclat d'estimballs. A un dels costats del salt hi ha un mur roquer que presenta un gran forat, que dona nom al lloc. Quan la llum el travessa, es crea un escenari fascinant. | 08254-127 | Les Gorgues, Cantonigròs. | 42.0407500,2.3948400 | 449914 | 4654478 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65556-foto-08254-127-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia 1 cortesia d'Enric Planas. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
65561 | Salt del Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-del-frare | Es tracta d'una enorme llastra de pedra, que forma una muralla roquera de gran alçada. Es situa a la riba de migdia de la riera de les Gorgues, a tocar del marge del sender GR-151, a les proximitats de les Fontiques. El lloc es troba protegit amb unes baranes de fusta. | 08254-132 | L'Esquirol | 42.0351900,2.3842700 | 449035 | 4653867 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65561-foto-08254-132-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
65569 | Serra de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-cabrera | <p>ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat/ FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 11 i 12.</p> | <p>La serra de Cabrera és una plataforma tabular i acinglerada, d'1 km de longitud, que forma part de la Serralada Transversal. Es troba a llevant de la plana de Vic, al límit de la Garrotxa i d'Osona. És una serralada d'una gran horitzontalitat en el seu cimal. Es tracta d'un conjunt de serres i puigs de formes i característiques definides, com la de Cabrera pròpiament dita, separada per l'Osca en dos planells, que són el pla del Prat i el pla de Cabrera. El coll de Cabrera i el coll del Bac són els dos accidents més notables. La muntanya de Cabrera, amb una alçada de 1.308 metres, és el pic més alt d'aquesta serra. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 295093001). Al peu dels cingles de Cabrera s'obre la falla que separa les plataformes residuals d'Aiats i de Cabrera, i de la plana de Vic. És una regió d'alta pluviositat on hi abunden els prats i una vegetació humida, amb roures, faigs, boixos, bedolls, freixes, etc.</p> | 08254-140 | Sant Julià de Cabrera | 42.0747100,2.4069700 | 450944 | 4658241 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65569-foto-08254-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65569-foto-08254-140-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Al cim de la muntanya de Cabrera hi ha el santuari de la Mare de Déu i els vestigis de l'antic castell medieval. El Pla de Cabrera és un element inclòs al Catàleg de béns a protegir POUM 2007, N2. Bé d'interès local. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
65581 | Riera de les Gorgues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-les-gorgues | VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 28-29. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p. 6-17. | La riera de les Gorgues és un afluent del riu Ter, és de cabal constant. Neix al peu dels cingles d'Aiats, entre els termes de Pruit i de l'Esquirol, amb el nom de torrent de la Rotllada, a uns 970 m d'alçada. Rep les aigües del torrent de Sant Julià i segueix en direcció nord-est - sud-oest. El seu recorregut, d'uns quinze quilòmetres i fort desnivell, transcorre sobre roques calcàries, margues i gresos de l'Eocè, formant grans salts i profunds engorjats, com la Foradada, la Barra de Ferro o el gorg de Saborell, d'una espectacular bellesa natural. Les seves aigües desemboquen al riu Ter, a uns 380 m d'alçada, a poca distància del monestir de Sant Pere de Casserres. | 08254-152 | Terme municipal de l'Esquirol | 42.0372400,2.3874000 | 449295 | 4654092 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65581-foto-08254-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65581-foto-08254-152-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
65582 | Barra de Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barra-de-ferro | PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 181. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 87-88. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau. | La Barra de Ferro és un espectacular indret natural format per un alterós cingle. Al centre es despenja la riera de la Bertrana, des d'una alçària de 80 m, creant un salt d'aigua de gran bellesa, que cau a la riera de les Gorgues. | 08254-153 | Les Gorgues, Sant Martí Sescorts | El seu nom prové d'una antiga barra de ferro al cim del penyal que s'unia, mitjançant una gruixuda corda, amb una altra situada en el cingle de l'altre costat de la vall. Era utilitzada per a transbordar feixina, carbó, troncs, etc., procedents del sector de Sant Bartomeu Sesgorgues. | 42.0171700,2.3537200 | 446491 | 4651885 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65582-foto-08254-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65582-foto-08254-153-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
65583 | Cascada i gorg del Tornall o dels Dimonis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cascada-i-gorg-del-tornall-o-dels-dimonis | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 177 i 184 VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 90. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau. | El Tornall es troba a la riera de les Gorgues, a la confluència amb el torrent del Viver, en una clotada on la riera forma un ample revolt. Es tracta d'una majestuosa cascada i d'un gran gorg, envoltats en una fondalada de roques cobertes per la vegetació. És un dels indrets més fascinants de les Gorgues, per la seva gran bellesa. | 08254-154 | Les Gorgues, l'Esquirol. | 42.0172900,2.3671600 | 447604 | 4651890 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65583-foto-08254-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65583-foto-08254-154-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Una de les fotografies és extreta del portal wikiloc, degut a que durant la visita a l'indret, al mes de setembre, gairebé no baixava aigua. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
65584 | Torrent de Balà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-bala | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 274. SANGLAS I PUIGFERRER, J. (2000) 'Torrents de Tavertet II: la riera de Balà'. Els Cingles de Collsacabra, nº 43. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 13-16. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p. 18-21. | El torrent de Balà o de la Creu de Balà és de règim estacional. Neix a Cantonigròs, a l'entorn de la font del Faig, i recull les aigües dels verals i camps del Collsesviles, segueix cap al sud-oest i entra al terme municipal de Tavertet, on aboca les seves aigües a l'embassament de Sau en el Salt de Tirabous. El torrent, mentre va davallant, va canviant de nom: de Balà, de Baumadestral, de la Corbera, o de la Guilla, i del Noguer en el seu últim tram. En destaca també el salt de Balà, al final del pas del torrent per Cantonigròs. | 08254-155 | Cantonigròs | 42.0264500,2.4009100 | 450405 | 4652887 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65584-foto-08254-155-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
65587 | Salt del Cabrit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-del-cabrit | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 142 i 176. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 73. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p.4 i 5. | El Salt del Cabrit és un dels més populars del sector de les Gorgues. L'aigua de la riera de Sant Martí es despenja de forma espectacular des d'una alçària d'uns trenta metres i cau a les aigües de les Gorgues. La clotada del Salt del Cabrit es troba encerclada per grans muralles roqueres. | 08254-158 | Riera de Sant Martí, Sant Martí Sescorts. | 42.0118100,2.3379300 | 445179 | 4651299 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65587-foto-08254-158-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Era antigament conegut com el 'salt gros de la Gorga'. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
65596 | Gorg del Saborell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-saborell | PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 181. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 86. | El gorg del Saborell es troba a la riera de les Gorgues, a poca distància al sud-oest de la Barra de Ferro. És un dels més extensos de tota la riera, i està envoltat de penya-segats. | 08254-167 | Les Gorgues, Sant Martí Sescorts. | 42.0140700,2.3467800 | 445914 | 4651545 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65596-foto-08254-167-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
65597 | Salt i gorg del Còdol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-i-gorg-del-codol | PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 180. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p.9. | El Salt del Còdol són una sèrie de ràpids amb molt pendent, que es troben en una gran sotalada en el llit de les Gorgues. Al peu del saltant, al mig de la riera, hi ha una gran roca, que li dona nom a l'indret. | 08254-168 | Les Gorgues, Sant Martí Sescorts. | 42.0133000,2.3430500 | 445604 | 4651462 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65597-foto-08254-168-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
65616 | Cingles d'Aiats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-daiats | <p>ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat/ NUET, J.; MORELL, À. (2009) 'Mapa de vegetació de la muntanya d'Aiats'. Els cingles de Collsacabra, nº 61. Tavertet: Centre Cultural del Collsacabra, p. 2-10. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 266. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 14-15.</p> | <p>Els cingles d'Aiats, part integrant de la Serra de Cabrera, són una plataforma tabular i acinglerada, de més de 3 km, que formen part de la Serralada Transversal Catalana. Es troben al límit entre els municipis de l'Esquirol i de Pruit (Osona) i de Joanetes (Garrotxa). Al peu dels cingles s'obre la falla que separa les plataformes residuals d'Aiats i de Cabrera de la plana de Vic, indret on es troba la masia d' Aiats. Les roques que formen la muntanya són margues blaves a la base de l'Eocè (Bartonià-Priabonià), i unes cingleres superiors de gres de ciment calcari, de la mateixa època, que li donen la forma tabular. El Pla d'Aiats està situat a 1.303 m d'alçada i destaca per la seva gran horitzontalitat.</p> | 08254-187 | Sant Julià de Cabrera | <p>El Pla d'Aiats en una gran part havia estat artigat i conreat exclusivament amb enormes camps de patates (excel·lentíssimes). El 1942 fou el primer any de sembradura, i per la gran qualitat de les mateixes les destinaven per planter o llavor, més que per al consum (PARÉS, 2001:266).</p> | 42.0635300,2.4221500 | 452191 | 4656991 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65616-foto-08254-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65616-foto-08254-187-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-16 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
65617 | Mirador del Pla d'Aiats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-pla-daiats | <p>Des del mirador del pla d'Aiats es pot gaudir d'un camp visual magnífic i de gran abast, corresponent a la plana del Vic i les Guilleries en tota la seva extensió. Es tracta doncs d'un mirador privilegiat d'aquest referent paisatgístic de la comarca, pel seu especial interès dins la fisonomia del territori.</p> | 08254-188 | Aiats (Sant Julià de Cabrera) | 42.0610100,2.4271700 | 452605 | 4656709 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65617-foto-08254-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65617-foto-08254-188-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-06 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
65620 | Espai natural del Collsacabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-del-collsacabra | <p>DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT. GENERALITAT DE CATALUNYA: http://mediambient.gencat.cat/ VINYETA i LEYES, R. (1984) El Collsacabra, Cabrera: Cantonigròs. Torelló: Celblau, p. 2-3.</p> | <p>El Collsacabra o Cabrerès és un espai natural de 142 km² d'extensió, situat majoritàriament a la comarca d'Osona, que inclou també terres de la Garrotxa i de la Selva. Entre les poblacions que l'integren hi ha l'Esquirol, Cantonigròs, Tavertet, Falgars, Rupit i Pruit. És un exemple representatiu de la diversitat natural del Sistema Transversal, amb una geologia espectacular que forma cingles de gran altura. Limita a l'oest amb la plana de Vic, al sud amb la vall de Sau i les Guilleries, al nord amb la serra de Cabrera i a l'est amb la vall d'en Bas i les planes d'Hostoles. L'Espai natural protegit del Collsacabra és una unitat morfològica formada per un conjunt acinglerat que culmina amb l'extens altiplà del Cabrerès, amb altures que oscil·len entre els 900 i els 1.300 metres (les altituds més importants són els puigs d'Aiats, amb 1.305 metres i els de Cabrera, amb 1.312 metres). Es tracta de conjunts acinglerats per les seves formacions neògenes de relleus estructurals en blocs, formats per materials eocens, bàsicament calcàries, gresos i margues. Els sistemes naturals dels cursos d'aigua presenten interès per la seva influència centreeuropea i el substrat calcari sobre el qual s'assenten. Els principals condicionants del paisatge vegetal d'aquest territori són el substrat calcari i el clima plujós i fred, així com l'acció antròpica. És una zona boscosa humida, sobretot formada per faigs, roures, alzines, i bedolls i avets a la zona nord, que compta també amb formacions vegetals de caràcter atlàntic molt rares perquè siguin presents en aquest context geogràfic.</p> | 08254-191 | Collsacabra | 42.0758400,2.4005400 | 450413 | 4658371 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65620-foto-08254-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65620-foto-08254-191-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-16 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
65621 | Pas de l'Osca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pas-de-losca | <p>Es tracta del pas en el curt tram de la carena que uneix el pla del Prat i el replà del santuari de Cabrera. És una cornisa molt estreta protegida amb uns passamans metàl·lics. Es troba en el punt més complicat de l'ascensió al santuari pel camí de la Serrica, sortint des de Sant Julià de Cabrera.</p> | 08254-192 | Sant Julià de Cabrera | 42.0764200,2.4067500 | 450927 | 4658431 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65621-foto-08254-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65621-foto-08254-192-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es troba just al límit de terme amb la Vall d'en Bas. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
65634 | Salt i gorg d'en Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-i-gorg-den-cardona | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 142. | El salt i el gorg d'en Cardona es troben a la riera de Sant Martí, a poca distància de la seva unió amb les aigües de les Gorgues. Es tracta d'una petita cascada que dona pas a un gran gorg, en un indret de gran bellesa. | 08254-205 | Riera de Sant Martí, Sant Martí Sescorts. | 42.0121200,2.3369000 | 445094 | 4651335 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65634-foto-08254-205-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Antigament era conegut com a Salt del Cabrit, i aquest últim era el 'Salt Gros de la Gorga'. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
65653 | Cap de Mort o Ninot de les Gorgues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cap-de-mort-o-ninot-de-les-gorgues | OSONA CLIMBS: http://osonaclimbs.blogspot.com.es/ PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 180. | Es tracta d'una estructura rocosa, amb una forma molt característica situada a llevant del meandre de les Gorgues, arran de riu, a tocar de la seva unió amb les Paganes. El Cap de Mort o Ninot de les Gorgues és un dels referents dels inicis de l'escalada a Osona, a les dècades dels anys seixanta i setanta del segle passat. | 08254-224 | Les Gorgues, Sant Martí Sescorts. | L'ascensió al Cap de Mort es va popularitzar entre els escaladors osonencs, a les dècades dels anys seixanta i setanta del segle passat. | 42.0127300,2.3411900 | 445450 | 4651400 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65653-foto-08254-224-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
65654 | El Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ter | <p>GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat</p> | <p>El Ter neix a Ulldeter, dins del terme de Setcases (Ripollès) al Pirineu Oriental, a uns 2.400 metres d'altitud. És el segon riu més llarg de Catalunya després del Segre, amb 208 quilòmetres de recorregut, i transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, Selva, Gironès i Baix Empordà, fins a desembocar a la mar Mediterrània, a la platja de Pals, al terme de l'Estartit. El riu Ter rep una forta influència de les rieres de les planes del curs mitjà i baix i, fet pel qual és de règim intermedi, i presenta crescudes tant a la primavera com a la tardor. Des de la seva capçalera fins a Osona, transcorre de nord a sud del territori, fins que a l'alçada de Manlleu es desvia vers a l'est. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria. A la llera hi creix la vegetació de ribera característica, com els verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, canyissars i bogars. És hàbitat de nombroses espècies animals, com el martinet, el bernat pescaire, el corb marí gros, la serp d'aigua, la rata d'aigua, etc. I s'hi observa la presència de colònies d'esponges d'aigua dolça.</p> | 08254-225 | Extrem de migdia del terme municipal, Sant Martí Sescorts. | 42.0077300,2.3425700 | 445560 | 4650844 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65654-foto-08254-225-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-16 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
65655 | Salt d'en Nara o de la riera de les Paganes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-den-nara-o-de-la-riera-de-les-paganes | VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p.8. | El salt d'en Nara es troba a la riera de les Paganes, a poca distància de la seva unió amb les aigües de les Gorgues. Es tracta d'una petita cascada que dona pas a un gorg, envoltat de bosc. Uns metres més avall, a la desembocadura de la riera, es troba el Salt Gran de les Paganes. | 08254-226 | Les Gorgues (Sant Martí Sescorts) | 42.0152500,2.3405600 | 445400 | 4651680 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65655-foto-08254-226-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Una de les fotografies és extreta del portal wikiloc, degut a que durant la visita a l'indret, al mes de setembre, gairebé no baixava aigua pel salt. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
65656 | Bores d'en Masallera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bores-den-masallera | <p>ESPELEOÍNDEX: http://www.espeleoindex.com/ BORRÀS,J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1981) 'El Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l'Osona, el Vallès Oriental i el Maresme'. Catàleg Espeleològic de Catalunya Vol.6:1-292. Barcelona: Ed. Políglota. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 38 i 244.</p> | <p>Les Bores d'en Masallera són un conjunt d'esquerdes i cavitats naturals disseminades situades a uns 500 m del coll del Bram. Es tracta d'un fenomen geològic ben curiós, format per llastres paral·leles de roques, una mica inclinades i de gran llargada i fondària, lleugerament extraplomades sobre el barranc. Les cavitats son fruit de l'atracció del buit al costat del cingle, que ha produït la gènesi de diverses esquerdes de despreniment. Per accedir a l'interior de les bores, cal entrar per alguna de les seves boques, recórrer els diversos passadissos i grimpar entre els blocs encastats.</p> | 08254-227 | Sant Julià de Cabrera | <p>Les Bores d'en Masallera van ser explorades, entre els anys 1978 i el 1981, pel Grup Espeleològic de Mollet, que va realitzar una intensa tasca de recerca i exploració a la zona del Cabrerès.</p> | 42.0676000,2.4103700 | 451220 | 4657450 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65656-foto-08254-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65656-foto-08254-227-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-03 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
65657 | Afrau, cascada i gorg de Teixidors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/afrau-cascada-i-gorg-de-teixidors | PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 190. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p. 12. | Es tracta d'una profunda fondalada encerclada de cingles, a la riera de les Gorgues, a poca distància del Pedró. L'aigua salta per una majestuosa cascada i cau a un gorg molt pregon, que es coneix com 'la Gruta', probablement per la balma que hi ha a sobre del saltant. | 08254-228 | Les Gorgues, l'Esquirol | 42.0230400,2.3669500 | 447591 | 4652528 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65657-foto-08254-228-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les fotografies són extretes del blog de l'atleta Paris Canals Rovira: http://ultraparis.blogspot.com.es, degut a la dificultat d'arribar a peu del gorg. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
65708 | Salpàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salpas-6 | ALSIUS, S. (1998). Hem perdut l'oremus. Petita enciclopèdia de la cultura catòlica. Barcelona: La Campana. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 114-116. | XVII-XX | Queden molt poques cases que mantinguin el costum. | El salpàs és un costum religiós que tradicionalment s'havia celebrat durant la Setmana Santa al terme municipal de l'Esquirol. En aquest ritual, el mossèn passava per les masies i esquitxava els brancals drets de les portalades i d'algunes corts amb aigua beneïda i sal, i resava per tal de donar protecció. A les cases de pagès el salpàs es pagava en espècie, sobretot ous. Encara es poden observar, a les portalades de moltes cases, les pedres desgastades per l'efecte corrosiu de la sal. Aquesta cerimònia es va mantenir viva als diferents indrets del terme fins la dècada dels anys 70 del segle XX aproximadament, i només es fa a les pagesies que ho demanen. A Cantonigròs es va fer fins a la mort de Mn. Cruells l'any 2008. | 08254-279 | Terme municipal de l'Esquirol | 42.0350800,2.3690800 | 447777 | 4653864 | 08254 | L'Esquirol | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65708-foto-08254-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65708-foto-08254-279-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de l'erosió que ha provocat el Salpàs al portal de cal Masover. | 98|119|94 | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
65709 | Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrada-familia-3 | XIX-XX | Cada cop hi ha menys cases i masies que passin la capelleta de la Sagrada Família. | La Sagrada Família és una capelleta domiciliària, feta de fusta amb ornaments de marqueteria. Duu les imatges de Jesús, Maria i Josep, protegides a la part frontal per un vidre, protegit alhora per dues portetes. Al darrere, normalment, hi ha un paper on van relacionades i numerades les persones inscrites a la capelleta. A la seva base hi ha un espai on es pot dipositar alguna moneda com a donatiu. Es va passant de casa en casa, i la seva estada és motiu de reflexió i pregària. Al terme municipal de l'Esquirol hi ha diverses capelletes de la Sagrada Família que passen en rutes diferents. Antigament, era costum que cada més s'iniciés una ruta i que cada casa tingués la capelleta un dia. Actualment no es respecten gaire els temps d'estada i, de vegades, es queden encallades a una casa durant un llarg període. | 08254-280 | Terme municipal de l'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fitxa redactada a partir d'informacions orals.Fotografia exemple d'una capelleta típica, no procedent del municipi. | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
65720 | Panets beneïts al Puigsaguàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panets-beneits-al-puigsaguardia | PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 114-116. | XX | Ja no es celebra. | Es tracta d'una antiga tradició, ja perduda, que es celebrava un matí de primavera. Consistia en la pujada dels veïns de l'Esquirol i les masies de l'entorn al turonet del Puigsaguàrdia. El dia abans, l'agutzil anunciava la trobada, a tocs de trompeta, pels carrers del poble. Un cop al cim, a la creu, el rector beneïa el terme, es resava el rosari i es pregava per la bona collita de l'any. Acabades les pregàries, es repartia un panet beneït als assistents. Finalment, el capellà, els escolans, el paborde i els pagesos més notables, baixaven fins a la font de la Parra, on es feia un petit àpat amb pa, llonganissa i vi. Les despeses dels panets eren sufragades pels veïns que, segons les seves possibilitats, contribuïen amb mesures de farina. Cada any es nomenava un paborde, que es tornava per rotació entre els pagesos, que era qui organitzava i administrava la festa. Aquesta tradició va desaparèixer durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). | 08254-291 | Puigsaguàrdia (l'Esquirol) | 42.0449600,2.3644700 | 447404 | 4654963 | 08254 | L'Esquirol | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
65555 | Goigs de la Mare de Déu de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-cabrera | PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 94 i 107-112. SOLÀ, F. (1935) Nostra Senyora de Cabrera (2ª ed.). Barcelona: Imp. la Bona Parla. | XIX | Ja no es canten. | Els goigs coneguts més antics de la Mare de Déu de Cabrera són de l'any 1819, fets a la impremta de Domingo Feyner de Vic. Tenen la forma clàssica o la lletra dels set goigs de la Mare de Déu, amb tres estrofes específiques que fan referència al santuari. Se'n coneixen unes divuit edicions de goigs del santuari de Cabrera, però hi manquen moltes de les edicions modernes i, probablement, també de les més antigues. L'any 1915, Mn. Fortià Solà, en fer la seva monografia sobre la història de Cabrera i seguint un costum seu, va fer uns nous goigs, que van reemplaçar els antics. Comencen així: 'Flor gentil esbadellada / al bes de la primavera: / siant la nostra advocada / Mare de Déu de Cabrera'... | 08254-126 | Santuari de la Mare de Déu de Cabrera | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. A partir del segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 42.0733600,2.4078800 | 451018 | 4658091 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65555-foto-08254-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65555-foto-08254-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65555-foto-08254-126-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies dels goigs extretes del llibre: PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín. | 119|98 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
65570 | Festival internacional de música de Cantonigròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festival-internacional-de-musica-de-cantonigros | BOFILL, A. [et al.] (2007) Festival Internacional de Música de Cantonigròs: 1983-2007. Barcelona: Festival Internacional de Música de Cantonigròs. FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE CANTONIGRÒS: http://www.fimc.es/inici.htm | XX-XXI | El Festival Internacional de Música de Cantonigròs és un certamen basat en la competició i exhibició de música coral mixta, veus iguals femenines, cors infantils i danses populars, on participen grups de música coral i grups de danses populars d'arreu del món. Es celebra al mes de juliol, durant quatre dies. És organitzat per l'Associació Festival Internacional de Música de Cantonigròs, i actualment forma part de l'European Festivals Association. Durant els dies del certamen, hi participen més de 400 voluntaris, i unes 800 famílies d'una trentena de pobles de l'entorn de Cantonigròs, ofereixen les seves cases per hostatjar els participants. El Festival es celebra des de l'any 1983 al 2011 a Cantonigròs, i des de l'any 2012, al Teatre l'Atlàntida de Vic. | 08254-141 | Cantonigròs | L'any 1996 el Festival Internacional de Música de Cantonigròs va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi, l'any 2000 amb el Premi d'Honor de la Fundació Jaume I, i l'any 2003 amb el Premi Nacional de Cultura Popular. | 42.0372600,2.3992100 | 450273 | 4654088 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65570-foto-08254-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65570-foto-08254-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Judit Jordana, responsable de premsa i comunicació de l'Associació Festival Internacional de Música de Cantonigròs. | 98 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
65624 | Goigs de Santa Maria de les Escales o de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-maria-de-les-escales-o-de-vilanova | RUBIÓ i SERRAT, A. (2010) 'Santa Maria de les Escales o de Vilanova'. Els Cingles de Collsacabra, nº 63. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 15. | XIX | Els goigs de la Mare de Déu de les Escales, que es venera a la parròquia de Sant Martí Sescorts, es canten a l'ofici religiós que es celebra el primer diumenge de maig, durant l'Aplec de Vilanova. Hi ha una versió més antiga, i l'actual, la lletra és tal i com segueix: De Jacob florida Escala que baixa i puja l'Anyell, de l'amor endut per l'ala us pugem tots vora d'Ell. D'eixa escala salvadora mai no se'ns aparti el peu: Cap al Cel... TORNADA De les Escales, Senyora que a Vilanova regneu, Cap al Cel que el cor enyora els nostres passos guieu. Sou d'entre espines el lliri, sempre pur, mirant el Cel; en el Cor patiu martiri, vora el Fill restant fidel. Amb Christ sóu Corredemptora com Ell clavada a la Creu: Cap al Cel... Blanca reina a trenc d'albada i a mig jorn, que riu el sol i quan trist a la vesprada es marceix el dia amb dol, tot resant alcem alhora, els ulls, les mans i la veu. Cap al Cel... Presentant Jesús al temple, i en la Purificació, clara llum és vostre exemple de puresa i submissió. De virtuts el cor s'enflora, Mare, amb el vostre conreu. Cap al Cel... Per vigilar les ovelles esteu a dalt del serrat, seguiu amb allades belles les que s'han esgarriat: gireu-les llavors, Pastora, cap a l'ombra de la Creu, Cap al Cel... Quan merceix la malaltia o el dolor la vostra cara acudim a Vós, Maria, de tots dolcíssima Mare. Del nostre llit a la vora en la trista mort, sieu. Cap al Cel... Quan d'ésser mare a l'esposa li arriba el diví moment, doneu-li ben amorosa un ditxós infantament: el fill que neix i ja plora i la mare aconhorteu. Cap al Cel... I el fill qu'estreny i que besa tota tremolant d'amor feu que sia en la vellesa dels pares joia i honor. De llurs penes a tothora feu que sia el Cirineu: Cap al Cel... Sant Martí Sescorts us volta com una abella a la flor, la vostra ensenyança escolta i la grava dintre el cor; humil Torelló us adora i us preguen Roda i Manlleu. Cap al Cel… | 08254-195 | Santa Maria de les Escales (Sant Martí Sescorts) | 42.0214500,2.3174700 | 443493 | 4652383 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65624-foto-08254-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65624-foto-08254-195-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Abel Rubió i Serrat. | 119|98 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
65625 | Goigs de Santa Margarida de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-margarida-de-vila-seca | RUBIÓ i SERRAT, A. (2010) 'Santa Margarida de Vila-seca: mas i monestir'. Els Cingles de Collsacabra, nº 64. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 28-31. | XIX | Els goigs en honor de la gloriosa verge i màrtir Santa Margarida que és venera a la parròquia de Sant Martí Sescorts, es canten durant l'ofici religiós que es celebra el primer diumenge de setembre, durant l'Aplec de Santa Margarida. La lletra és tal i com segueix: Esposa de Deu amada, espill de molt santa vida: Siaunos sempre advocada Verge i màrtir Margarida. De Antioquía natural foreu Vos, Verge Sagrada; havent sens pares quedada i sens amor paternal, a la Patria Celestial vos encamina la dida: Siau, etc. Essent Vos de tendra edat, molt gentil i agraciada, guardàveu en una prada de ovelles un ramat: queda Olibri molt prendat de hermosura tan cumplida: Siau, etc. Sent de Vos despreciat Olibri lo President, a cruel encontinent se muda, de enamorat; i disposa ab crueltat donar-vos assots sens mida; Siau, etc. En la presó vos posà per fer-vos allí morir; més Jesucrist vos va dir, quan allí vos visità. Esposa mia, demà donaràs per mi la vida: Siau, etc. A vostre virginal Cos aquells malvats tractaren, més rendir-vos no lograren, puig del Cel teniu socós; perquè del divino Espós al punt foreu assistida: Siau, etc. Tinguéreu un gran combat essent en presó tancada; però de la Creu armada del dimoni haveu triomfat; lo dragó se ha rebentat ventvos de Déu favorida: Siau, etc. Jesucrist vos ha atorgada una gràcia singular: que la dona, al infantar, si a Vós acut bén confiada, al punt serà deslliurada i sens perill de la vida: Siau, etc. En vostres costats i pits, aplicant atxes enceses, Olibri, ni ab les promeses, ni ab los turments exquisits, turmentant vostres sentits, pogué mai veure-us rendida: Siau, etc. Ab lo senyal de la Creu de vostre Espòs ben armada, vareu morir degollada, donant la vida per Déu: al qual sempre alabareu, gosant de la eterna vida: Siau, etc. Patrona vos venerem tots los de aquesta Parròquia, feu que la pedra no hi tòquia ni siam ferits de llamp: puig tot en Vos confiem, socorreu aquell que us crida: Siau, etc. En vostra protecció, Sant Martí Sescorts confia ab pobles de rodalia Vola, Sant Pere, Corcó: i nostre petició per vos, de Déu serà oïda. Siau sempre advocada Verge i màrtir Margarida. | 08254-196 | Santa Margarida de Vila-seca | L'any 1868 es van estampar els goigs per quatre pessetes. | 42.0572500,2.3335200 | 444853 | 4656348 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65625-foto-08254-196-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografia facilitades per Abel Rubió i Serrat. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
65626 | Goigs de Sant Martí Sescorts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marti-sescorts | XIX | Els goigs en honor de Sant Martí bisbe, patró de la parròquia de Sant Martí Sescorts, es canten durant l'ofici religiós que es celebra el dia 11 de novembre, festivitat de Sant Martí, durant la seva Festa Major. La lletra és tal i com segueix: De sacerdots sol hermós i de caritat encès: Difundiu vostres mercès Sant Martí, bisbe gloriós. Militeu baix les banderes de Constantí i Julià, les de Crist són les primeres a que us vàreu allistar. Les armes que vos heu pres són la fe i l'amor hermós. Difundiu, etc. Vós fóreu aquell soldat qu'armat no més amb la creu a l'infernal Goliat valerosament venceu; el maligne no pot res contra aquell qu'ajudeu vos. Difundiu, etc. Sent catecumen només, vestíreu al despullat; de vostra copa amb l'esqueix amorós l'heu abrigat. Jesús l'obsequi us ha pres com si per ell mateix fos. Difundiu, etc. Cobert amb aquell vestit de llum pura circumdat se us apareix l'altra nit Crist en pobre transformat. Sent catecumen només tu m'has dat vestit formós. Difundiu, etc. De la mística ramada sou fidel i bon pastor, l'heu pescuda i defensada no ho fa un pare amb més amor. De Turs heu portat el pes sempre amb delit fervorós. Difundiu, etc. Amb la voluntat divina vostre voler conformeu No temeu deixar la vida, ni la vida rebutgeu. Si el poble ho necessités lluitaríeu animós. Difundiu, etc. Al deixar del món l'exili sols en Crist cerqueu repòs; no voleu cap humà auxili pels dolors de vostre cos: Deixeu-me al cel mirar més qu'a n'aquesta vall de plors. Difundiu, etc. L'infern amb nova dalera redobla cruel combat; dieu -Què hi fas mala fera, què hi cerques al meu costat? Res hi trobaràs funest que a tu't sia profitós. Difundiu, etc. De Sant Martí l'antic poble que us venera per Patró davant vós son prec redobla, vullau dar-li protecció. Per vos sempre sia atès en tot temps calamitós. Puix dalt del cel sou admès, amb concert molt harmoniós. Difundiu vostres mercès Sant Martí, bisbe gloriós. | 08254-197 | Sant martí Sescorts | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 42.0127800,2.3256300 | 444161 | 4651415 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Abel Rubió i Serrat. Fotografia del web GOIGS DE MANLLEU: http://goigsmanlleuencs.blogspot.com.es/2010/01/sant-marti-sescorts.html. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
65637 | Goigs de Sant Pere Pescador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-pere-pescador | AMADES, J. (1984) Costumari Català, el curs de l'any, vol.4. Barcelona: Salvat, p. 303. DEVOCIOTECA. JOAN ARIMANY JUVENTENY: http://devocioteca.blogspot.com.es/ | XIX | Ja no es canten. | Els Goigs en honor de Sant Pere Pescador que es cantaven a la capella dels pescadors de Manlleu, a la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues, van ser escrits pel manlleuenc Joan Baptista Güell, l'any 1896. Es van extraviar i han estat retrobats recentment. Fins fa poc temps, l'única constància documental que se'n tenia era una carta manuscrita pel poeta Jacint Verdaguer amb la qual s'adreçava a l'autor del text, que li havia demanat l'opinió sobre la seva obra. Van ser impresos a la Tipografia Catòlica de Sant Josep de Vic. | 08254-208 | Sant Pere Pescador (pantà de Sau) | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 42.0101500,2.3404000 | 445382 | 4651114 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65637-foto-08254-208-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografia procedents del web DEVOCIOTECA. JOAN ARIMANY JUVENTENY: http://devocioteca.blogspot.com.es/ | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
65661 | Corranda de sega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corranda-de-sega | CALAIX: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53106. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. | XX | Ja no es canta. | Cançó tradicional que es cantava a l'Esquirol, Sant Bartomeu del Grau i Sant Martí Sescorts. La lletra és tal i com segueix: Mare de Déu quin sol que en fa, tinc una set que m'escanya, i l'animal del davanter no m'en crida mai la garba! La següent cançó de 'Corranda de sega' és recollida a l'Esquirol i Sau. La lletra és tal i com segueix: I ai quin llanto que ara veig, i quin llanto que s'espera. Malparit del davanter, que no crida mai a beure! | 08254-232 | L'Esquirol | Antigament, mentre els pagesos segaven i batien, cantaven; era una feina llarga i monòtona, que ho afavoria. Aquesta cançó te a veure amb les tasques concretes que es feien durant la sega. A partir del moment en què aquestes feines es van mecanitzar, les cançons van perdre la seva funció. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | http://hdl.handle.net/10687/53146 | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
65666 | El caçador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cacador | CALAIX: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53106. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. | XX | Ja no es canta. | Cançó tradicional que es cantava a l'Esquirol, Sau i Folgueroles. Tracta sobre una història picaresca d'un caçador i una pastoreta. La lletra és tal i com segueix: I una matinada fresca Com me remeno com me remeno, jo me'n vaig a caçar. Com me remeno tot me va. Sinós una pastoreta que en guardava el bestiar i ella n'és adormideta, i adormideta ja està. I és un temps de primavera: de violes prou n'hi ha. Ja en cullo un ram de violes, sobre els pits li vaig tirar. -Què hi veniu a buscar, jove, què hi veniu aquí a buscar? -I oi l'amor de vós, minyona, si me la volguéssiu dar? -Demaneu-la a.n el meu pare i oi també en el meu germà, i oi també en el senyor onclo, senyor onclo capellà, que si ell us.e la dón, per mi donada serà. | 08254-237 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | http://hdl.handle.net/10687/53153 | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
65721 | El Galdiró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-galdiro | CALAIX: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53106. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. | XX | Ja no es canta. | Es tracta de la versió de la cançó tradicional, que es cantava a l'Esquirol i Rupit i Pruit. Tracta sobre la història del Galdiró. La lletra és tal i com segueix: En som fill de Montagut allà hi tinc el Sant Baptisme, e.hi tinc el meu pare amat, la mare que m'ha criat tots els dies de ma vida. Jo me n'aní a Olot, per poguer aprendre d'aufici al carrer de Sant Bernat, jo m'hi som acomodat una gentil Margarida. En bon punt forem casats vinguen bones matinades, molt menjar i poc trebaiar: la renda no hi va arribar, me'n donc a la vida mala. Margarida per muller, ella sempre m'avisava, que em deixés estar el robar, que em posés a treballar que era lo que a mi em tocava. Adiós, vila d'Aulot: ara bé estaràs contenta, n'han ‘gafat en Galtiró, després el seu companyó, i l'hereu Vila de Bianya. De tres companyons que soms, tots tenim sentència dada. L'e.un n'ha de ser penjat, l'altre ha de ser escorterat, l'altre presiri per la vida. | 08254-292 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | http://hdl.handle.net/10687/53116 | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
65722 | In record | https://patrimonicultural.diba.cat/element/in-record | CALAIX: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53106. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. | XX | Ja no es canta. | Cançó tradicional que es cantava a l'Esquirol pels volts dels anys 30 del segle XX. És una cançó religiosa que tracta sobre la mort de Jesucrist. | 08254-293 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | http://hdl.handle.net/10687/53141 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
65723 | La Marianna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-marianna | CALAIX: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53106. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. | XX | Ja no es canta. | Cançó tradicional que es cantava a l'Esquirol i Sau, que tracta sobre el mal d'amors. La lletra és tal i com segueix: I el mal d'amor n'és mal de migranya, bé ho sabia jo de con festejava. Festejo molt temps i una Marianna. Jo, de veluntant, jo prou li'n portava, i ella també a mi. I ella també a mi: jo prou m'ho pensava! I el mal d'amor n'és mal de migranya, bé ho sabia jo! I un dia ballant i al pla de Manresa la nova arribà: que n'era promesa, la nova arribà. | 08254-294 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | http://hdl.handle.net/10687/53145 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
65724 | Muntanyes de Canigó- Sota de l'om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanyes-de-canigo-sota-de-lom | CALAIX: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53106. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. | XX | Ja no es canta. | Es tracta de dues melodies tradicionals, que a diverses zones sempre s'han cantat encadenades l'una darrere l'altre. Es recollida a L'Esquirol i a Sau. La lletra és tal i com segueix: Les muntanyes de Canigó són fresques i regalades, més a més ara l'istiu que les aigues són gelades, que les aigues són gelades. Tres mesos m'hi sóm estat sens veure persona nada sinós un rossinyolet que a l'eixint del niu ja canta. Jo d'aquí me n'haig d'anar que l'enyorament me mata. ... -I ai marit, para la mà i parlar-ne amb la posada. -I amb.e qui enraones, muller, i amb.e qui enraones ara. -I amb el mosso del forner que a veure si pastava. -No en tinc el llevat posat ni la farina passada. -Tú mosso, vés al molí, tu minyona, a buscar l'aigua. Tu marit, que ets el més vei, te n'aniràs a la caçada: no en fa mai de bon caçar com ara a la matinada que el conill té el pel rosat i la perdiu e.hi té l'ala. -Quina te'n penses muller, quina te n'has pensat ara? Pensaves menjar conill, n'hauràs de menjar arengada! -I et voldria, a tu marit, i a dintre un paier de paia: foc per tots quatre cantons i un bon vent de tramuntana. I et voldria, a tu marit, i a dintre un paier de paia. | 08254-295 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | http://hdl.handle.net/10687/53151 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
65725 | Peu polidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peu-polidor | CALAIX: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53106. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. | XX | Ja no es canta. | Es tracta de la versió local, de l'Esquirol i Cantonigròs, de la cançó tradicional catalana. Sembla que era habitual per Carnestoltes, i a les celebracions a les cases de pagès. La lletra esmenta diferents parts del cos, que s'han d'anar tocant mentre es canta; és tal i com segueix: Li'n toco el peu i a la Margarideta. Peu polidor, cama llargueta, peu polidor lairum, lairó. Li'n toco el jonoi i a la Margarideta. Jonoi rodanxó, cama llargueta, peu polidor, lairum, lairó. Li'n toco la cuixa... Li'n toco la castanya... Li'n toco la panxa... Li'n toco les tetes... Li'n toco el coll i a la Margarideta. Coll de tortuga, tetes bufetes, ventre de cabra, figa peluda, cuixa marduixa, jonoi rodanxó, cama llargueta, peu polidor, lairum laireta, peu polidor, lairum lairó. | 08254-296 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | http://hdl.handle.net/10687/53109 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
65749 | Bell Cabrerès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bell-cabreres | XX | La sardana 'Bell Cabrerès' és l'obra més famosa de Jaume Pons i Jufré, que la va compondre l'any 1985. Tal i com indica el seu nom, està dedicada al paisatge i la gent del Cabrerès. La lletra és tal i com segueix: Bell Cabrerès terra ben catalana, l'amor hi neix com flor pura i galana. Camps i serrats, muntanyes encrespades, Bell Cabrerès com un conte de fades... Pugem muntanya amunt muntanya de Cabrera i quan serem al cim veurem fins la frontera. Tot és meravellós, tot és un pomell de flors, veurem ací i allà gairebé fins l'Empordà: i tot cantant..., Oh Verge et donem gràcies perquè siguem dignes d'aquests paratges... Bell Cabrerès... | 08254-320 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 1985 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65749-foto-08254-320-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65749-foto-08254-320-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Jaume Pons i Jufré | Jaume Pons i Jufré va néixer a l'Esquirol el 24 de març del 1918. Va ser un destacat músic, intèrpret de trombó i fiscorn, i compositor, especialment de sardanes.Es va formar musicalment al seminari de Vic i, posteriorment, amb mossèn Aulet i Antoni Font. Va actuar amb la cobla 'Melodians' i amb la cobla 'Els Fonts'. L'any 1941, juntament amb Francesc Coll, va fundar el quintet 'Els Rítmics' amb altres músics de l'Esquirol i, posteriorment, el conjunt que els succeí, la cobla-orquestra 'La Muntanyenca'. També va formar part de l'orquestra 'Tropical, dels Angelets de Sant Hipòlit' i del 'Grup de Cambra de Manlleu'.És autor d'un extens repertori de sardanes, ballables, caramelles i himnes. | 98 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc