Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65554 | Avets del pla del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avets-del-pla-del-prat | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | L'avetosa del pla del Prat creix al vessant més obac del cim i en contacte amb la fageda, a uns 1.290 m d'altitud. Es tracta d'un bosc d'avets format per exemplars d'Abies alba. Van ser plantats a principis del segle XX per Manuel Crosas i molts d'ells van ser talats a la dècada dels anys 50 del segle passat, però van tornar a brotar. Des d'aquest indret es poden contemplar unes magnífiques vistes del pla de Cabrera. | 08254-125 | Sant Julià de Cabrera | Antigament a l'aveteda es recol·lectava la trementina de l'oli de l'avet o de les pinyes amb les que s'obtenia un xarop d'acció expectorant i antitussígena. També era aprofitada per a l'extracció de fusta. | 42.0794400,2.4000200 | 450373 | 4658771 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65554-foto-08254-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65554-foto-08254-125-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protegit pel PEIN. Decret 328/92. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65571 | Font de l'Osca o dels Avets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-losca-o-dels-avets | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XX | La font dels Avets es troba al Pla del Prat, a l'esquerra del camí, sota uns boixos. Es tracta d'una font poc arranjada, emmarcada en un mur de pedra lligada amb morter, amb una aixeta i un bassiol. Hi raja un petit fil d'aigua. | 08254-142 | Sant Julià de Cabrera | 42.0793100,2.4030200 | 450621 | 4658754 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65571-foto-08254-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65571-foto-08254-142-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65564 | Fageda del pla del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fageda-del-pla-del-prat | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | La fageda del pla del Prat està formada per un gran nombre d'exemplars de faig (Fagus sylvatica). Es desenvolupa amb gran vigoria, i presenta nombrosos peus de prominents mides, formant una densa i extensa massa forestal. | 08254-135 | Sant Julià de Cabrera | La fusta del faig tradicionalment ha estat apreciada en fusteria, torneria, ebenisteria i construcció (com travesses de ferrocarril) i, per a fer carbó. | 42.0790800,2.3999300 | 450365 | 4658731 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65564-foto-08254-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65564-foto-08254-135-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 65621 | Pas de l'Osca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pas-de-losca | <p>Es tracta del pas en el curt tram de la carena que uneix el pla del Prat i el replà del santuari de Cabrera. És una cornisa molt estreta protegida amb uns passamans metàl·lics. Es troba en el punt més complicat de l'ascensió al santuari pel camí de la Serrica, sortint des de Sant Julià de Cabrera.</p> | 08254-192 | Sant Julià de Cabrera | 42.0764200,2.4067500 | 450927 | 4658431 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65621-foto-08254-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65621-foto-08254-192-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es troba just al límit de terme amb la Vall d'en Bas. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65443 | Campamar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campamar | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 248 | XIX | Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és rectangular, de pedra, amb l'any '1801' inscrit a la llinda. Les obertures són de disposició irregular, emmarcades amb pedra treballada. A la façana principal s'hi obren uns porxos amb pilastres de totxo a la planta i als dos pisos, seguint la mateixa coberta de l'edifici. Les mides aproximades de l'edificació són 13 m de llargada per 13 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç. La masia presenta diversos cossos annexos al voltant. A la façana oest hi ha una cabana d'era amb arc elevat i a la façana est i nord dos cossos de corts. | 08254-14 | Sant Julià de Cabrera | Les primeres referències documentals de la masia són de l'any 1350. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860 com a casa de pagès. L'aspecte actual de la masia és fruit de les reformes de les que va ser objecte al segle XIX. | 42.0764200,2.3848800 | 449118 | 4658444 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65443-foto-08254-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65443-foto-08254-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65443-foto-08254-14-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65540 | Castell de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-cabrera | <p>FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). ORDEIG i MATA, R. (1999). 'Els Comtats d' Osona i Manresa'. Catalunya Carolíngia, IV. Barcelona: Institut d' Estudis Catalans, p. 577. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 250. PLADEVALL i FONT, A. (1973) 'El castell del Cabrera'. Els castells catalans. Vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 769-786. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín. SERRA, A (1995) Memòria de la prospecció de 1995. Barcelona: Direcció General del Patrimoni Cultural (Generalitat de Catalunya). SOLÀ, F. (1935) Nostra Senyora de Cabrera (2ª ed.). VIGUÉ, J. [et al.]. (1984) 'El castell de Cabrera'. Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 556-560.</p> | XI-XV | Es conserven molts pocs vestigis del castell. | <p>Es tracta de les restes del castell de Cabrera, d'època medieval, del que es conserven els vestigis de la base d'una torre i de diversos murs i d'una cisterna. La torre és de planta circular, d'uns 3,5 metres de diàmetre, construïda amb aparell regular de carreuons escairats lligats amb morter de calç. La cisterna està tapada per una pedra i construïda amb volta de canó. Tanmateix, cal considerar l'existència de restes arqueològiques en el subsòl.</p> | 08254-111 | Sant Julià de Cabrera | <p>La referència documental més antiga d'aquesta fortificació és de l'any 940. Era un castell termenat que defensava el territori de l'actual terme de l'Esquirol. Tenia a la seva demarcació el castell de Barrés. El domini eminent del castell corresponia als comtes de Barcelona. El primer dels senyors de Cabrera ben conegut és Gifredus Caprarie, que surt esmentat en un document de principis del segle XI. Gausfred de Cabrera prové del tronc de la línia que formarà part del vescomtat de Girona i el vescomtat de Cabrera. Era el senyor superior del terme i castell, com a veguer o feudatari dels comtes d'Osona-Barcelona. La guarda del castell, però, corresponia a la família dels castlans, també cognominats Cabrera, una notable família a la plana de Vic, patrons i protectors de la capella de Santa Maria de Cabrera, i que eren també benefactors del monestir de Sant Pere de Casserres. A principis dels segle XX, l'arquitecte Josep M. Pericas va realitzar una petita excavació a una cisterna. L'any 1972 va ser excavada la base de la torre rodona i els fonaments del mur que tancava l'accés al castell per la part de l'Osca. Més tard, una nova prospecció va permetre trobar-hi una punta de sageta i restes de ceràmica medieval, i també es va descobrir un vell camí, en part tallat a la roca, que permetia un accés estratègit al castell (PLADEVALL, 1993: 34).</p> | 42.0760400,2.4072500 | 450968 | 4658389 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65540-foto-08254-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65540-foto-08254-111-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El castell de Cabrera consta tant a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya com a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Al Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir del POUM de l'Esquirol, també està desdoblat en dues fitxes diferents. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||
| 65566 | Homenatge a la Mare de Déu de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-la-mare-de-deu-de-cabrera | XX | Es tracta d'un monument en homenatge a la Mare de Déu de Cabrera. Es troba a poca distància al nord del santuari, a tocar de les restes del castell. És una taula construïda amb una base en forma cilíndrica de pedra lligada amb morter, i la part superior de pedra, en forma rodona. Sobre la taula hi ha inscrites referències geogràfiques que il·lustren sobre la majestuosa panoràmica de 360 graus: Montserrat, la Mola, els Rasos de Peguera, el Pedraforca, el Puigmal, el puig de Bassegoda, el Canigó, l'Albera, el golf de Roses, el Montseny, etc. La base presenta un rètol amb la inscripció: 'ELS CAMINADORS DELS DIMARTS I ELS DIJOUS D'OSONA A LA MARE DE DÉU DE CABRERA ÉSSENT CAPELLÀ CUSTODI JOSEP CRUELLS I RODELLAS'. | 08254-137 | Sant Julià de Cabrera | 42.0759900,2.4072400 | 450967 | 4658383 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65566-foto-08254-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65566-foto-08254-137-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65620 | Espai natural del Collsacabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-del-collsacabra | <p>DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT. GENERALITAT DE CATALUNYA: http://mediambient.gencat.cat/ VINYETA i LEYES, R. (1984) El Collsacabra, Cabrera: Cantonigròs. Torelló: Celblau, p. 2-3.</p> | <p>El Collsacabra o Cabrerès és un espai natural de 142 km² d'extensió, situat majoritàriament a la comarca d'Osona, que inclou també terres de la Garrotxa i de la Selva. Entre les poblacions que l'integren hi ha l'Esquirol, Cantonigròs, Tavertet, Falgars, Rupit i Pruit. És un exemple representatiu de la diversitat natural del Sistema Transversal, amb una geologia espectacular que forma cingles de gran altura. Limita a l'oest amb la plana de Vic, al sud amb la vall de Sau i les Guilleries, al nord amb la serra de Cabrera i a l'est amb la vall d'en Bas i les planes d'Hostoles. L'Espai natural protegit del Collsacabra és una unitat morfològica formada per un conjunt acinglerat que culmina amb l'extens altiplà del Cabrerès, amb altures que oscil·len entre els 900 i els 1.300 metres (les altituds més importants són els puigs d'Aiats, amb 1.305 metres i els de Cabrera, amb 1.312 metres). Es tracta de conjunts acinglerats per les seves formacions neògenes de relleus estructurals en blocs, formats per materials eocens, bàsicament calcàries, gresos i margues. Els sistemes naturals dels cursos d'aigua presenten interès per la seva influència centreeuropea i el substrat calcari sobre el qual s'assenten. Els principals condicionants del paisatge vegetal d'aquest territori són el substrat calcari i el clima plujós i fred, així com l'acció antròpica. És una zona boscosa humida, sobretot formada per faigs, roures, alzines, i bedolls i avets a la zona nord, que compta també amb formacions vegetals de caràcter atlàntic molt rares perquè siguin presents en aquest context geogràfic.</p> | 08254-191 | Collsacabra | 42.0758400,2.4005400 | 450413 | 4658371 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65620-foto-08254-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65620-foto-08254-191-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-16 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65670 | Font de Campamar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-campamar | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 248. | XX | La font del Campamar es troba a poca distància a migdia de la masia homònima, a la capçalera del torrent. És una font ben arranjada, emmarcada en un mur de totxo. L'aigua surt per un broc vessador, situat a un dels costats del mur, i cau a una petita pica arrodonida. A pocs metres a ponent de la font, hi ha una antiga caseta de distribució d'aigua, construïda amb totxo. I uns metres a llevant, al bell mig del torrent, hi ha una altra font, construïda amb totxo, amb forma de dipòsit de distribució d'aigua, del que surt un broc vessador que desaigua cap al torrent. | 08254-241 | Campamar (Sant Julià de Cabrera) | 42.0749800,2.3852800 | 449150 | 4658284 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65670-foto-08254-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65670-foto-08254-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65670-foto-08254-241-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65569 | Serra de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-cabrera | <p>ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat/ FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 11 i 12.</p> | <p>La serra de Cabrera és una plataforma tabular i acinglerada, d'1 km de longitud, que forma part de la Serralada Transversal. Es troba a llevant de la plana de Vic, al límit de la Garrotxa i d'Osona. És una serralada d'una gran horitzontalitat en el seu cimal. Es tracta d'un conjunt de serres i puigs de formes i característiques definides, com la de Cabrera pròpiament dita, separada per l'Osca en dos planells, que són el pla del Prat i el pla de Cabrera. El coll de Cabrera i el coll del Bac són els dos accidents més notables. La muntanya de Cabrera, amb una alçada de 1.308 metres, és el pic més alt d'aquesta serra. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 295093001). Al peu dels cingles de Cabrera s'obre la falla que separa les plataformes residuals d'Aiats i de Cabrera, i de la plana de Vic. És una regió d'alta pluviositat on hi abunden els prats i una vegetació humida, amb roures, faigs, boixos, bedolls, freixes, etc.</p> | 08254-140 | Sant Julià de Cabrera | 42.0747100,2.4069700 | 450944 | 4658241 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65569-foto-08254-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65569-foto-08254-140-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Al cim de la muntanya de Cabrera hi ha el santuari de la Mare de Déu i els vestigis de l'antic castell medieval. El Pla de Cabrera és un element inclòs al Catàleg de béns a protegir POUM 2007, N2. Bé d'interès local. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65442 | Cal Vidrier | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vidrier-0 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 247. | XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, orientada al nord-oest. Les obertures són de disposició irregular, petites i emmarcades amb pedra treballada. A la façana est, hi ha un carreu datat i amb la següent inscripció: 'JOAN ROCA ANY 1859'. Les mides aproximades de l'edificació són 10 m de llargada per 7 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç. Presenta cossos annexos moderns al sud i a l'oest. L'edifici es troba a peu de l'antic camí ramader. | 08254-13 | Sant Julià de Cabrera | Antic hostal, a tocar del camí ramader de la Serra del Feu. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860 com a casa de pagès, i en les llistes d'impostos com a forn vidrier. | 42.0739900,2.3944200 | 449905 | 4658169 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65442-foto-08254-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65442-foto-08254-13-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65563 | Creu de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-cabrera | XX | La creu de Cabrera es troba a pocs metres al nord-oest del santuari de la Mare de Déu de Cabrera. Està formada per una base de pedra treballada, de forma rectangular, a mode de columna, sobre la que es sustenta una pedra quadrangular, també de pedra treballada, a mode de capitell. Sobre la pedra hi ha col·locada una petita creu de forja. | 08254-134 | Sant Julià de Cabrera | 42.0739200,2.4071100 | 450955 | 4658154 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65563-foto-08254-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65563-foto-08254-134-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65567 | Freixes del pla de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixes-del-pla-de-cabrera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | Es tracta de diversos exemplars de freixes (Fraxinus excelsior) situats al pla de Cabrera, davant del santuari i en direcció al castell. Són individus que destaquen per les seves grans dimensions i les capçades arrodonides i molt ramificades. | 08254-138 | Sant Julià de Cabrera | 42.0735300,2.4073900 | 450978 | 4658110 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65567-foto-08254-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65567-foto-08254-138-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protegit pel PEIN. Decret 328/92. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 65555 | Goigs de la Mare de Déu de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-cabrera | PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 94 i 107-112. SOLÀ, F. (1935) Nostra Senyora de Cabrera (2ª ed.). Barcelona: Imp. la Bona Parla. | XIX | Ja no es canten. | Els goigs coneguts més antics de la Mare de Déu de Cabrera són de l'any 1819, fets a la impremta de Domingo Feyner de Vic. Tenen la forma clàssica o la lletra dels set goigs de la Mare de Déu, amb tres estrofes específiques que fan referència al santuari. Se'n coneixen unes divuit edicions de goigs del santuari de Cabrera, però hi manquen moltes de les edicions modernes i, probablement, també de les més antigues. L'any 1915, Mn. Fortià Solà, en fer la seva monografia sobre la història de Cabrera i seguint un costum seu, va fer uns nous goigs, que van reemplaçar els antics. Comencen així: 'Flor gentil esbadellada / al bes de la primavera: / siant la nostra advocada / Mare de Déu de Cabrera'... | 08254-126 | Santuari de la Mare de Déu de Cabrera | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. A partir del segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 42.0733600,2.4078800 | 451018 | 4658091 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65555-foto-08254-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65555-foto-08254-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65555-foto-08254-126-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies dels goigs extretes del llibre: PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín. | 119|98 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 65562 | Mare de Déu de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-cabrera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 250. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín. SOLÀ i MORETA, F. (1935) Nostra Senyora de Cabrera: monografia històrica (2a ed.). Barcelona: Impr.i Llib. La Bona Parla. VINYETA i LEYES, R. (1984) El Collsacabra, Cabrera: Cantonigròs. Torelló: Celblau, p.10-11. | XVII-XVIII | Capella d'una nau, de planta rectangular. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a ponent. Interiorment, la nau està coberta amb volta de canó amb l'imposta de l'arc marcada amb motllures; als peus s'aixeca el reracor. El portal és de mig punt adovellat, datat amb l'any '1611', i duu la següent inscripció: 'AL ZELOS SACERDOT RND DOMENEC GARRIGA I SERRA FIDEL CUSTODI D'AQUEST SANTUARI/ V DE JUNY DE MCMLXVI'. Presenta quatre graons d'accés. Sobre el portal hi ha un òcul amb reixes de ferro i un símbol marià. Al costat de tramunta hi ha un campanar torre, amb quatre finestrals d'arc de mig punt. Està cobert per una teulada en forma de punxa de ceràmica vidriada. En aquest sector els murs presenten contraforts. A la façana de migdia de li adossa la rectoria. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, amb pedres cantoneres regulars. | 08254-133 | Sant Julià de Cabrera | L'origen del santuari de la Mare de Déu de Cabrera, cal buscar-lo en el castell de Cabrera, entre finals del segle IX o inicis del següent. El fet de que surti esmentat dues vegades en deixes testamentàries del 1247 i del 1311 un altar o devoció a Sant Miquel, patró típic dels castells, a la primitiva capella de Cabrera, podria fer pensar que la capella original, estava dedicada a Sant Miquel i que, més tard, la primitiva advocació fou suplantada per la gran devoció a la Mare de Déu, típica dels segles XII i XIII (PLADEVALL, 1993: 33). Segons la documentació antiga, als segles XII i XIII, era la capella pròpia dels castlans de Cabrera, però també un lloc de devoció de tota la contrada, regida per un rector. Després de la seva destrucció causada pels terratrèmols del segle XV, i la posterior restauració, va deixar de ser la capella del castell per a convertir-se en el santuari popular. El santuari actual es va erigir entre els anys 1611 i 1641, en substitució de l'antiga capella de Cabrera. Les parròquies de l'àmbit devocional de la Mare de Déu de Cabrera eren Sant Julià de Cabrera, Santa Maria de Corcó, Sant Andreu de Pruit, amb la seva sufragània de Sant Llorenç Dosmunt, Sant Pere de Falgars i Sant Cristòfol de Tavertet. El santuari custodiava una imatge de marbre del segle XIII, destruïda durant la Guerra Civil. | 42.0733600,2.4078800 | 451018 | 4658091 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65562-foto-08254-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65562-foto-08254-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65562-foto-08254-133-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65730 | Trobament miraculós de la Mare de Déu de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobament-miraculos-de-la-mare-de-deu-de-cabrera | BANÚS i BLANCH, M. (2003) Collsacabra: paisatges i llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 88-89. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 54. | XVII | Segons la llegenda, la marededéu de Cabrera havia estat trobada per una cabra, en una petita balma del cingle, penjada d'un esquei, a poca distància del santuari. En anar a veure a la cabra, el seu pastor es va adonar de la troballa que aquesta havia fet. Entre els segles XV i XVII, es va estendre la mentalitat que les marededéus notables havien d'haver estat trobades i tenir un origen mític, fet que explica la proliferació de les llegendes dels seus trobaments als santuaris d'arreu de Catalunya. | 08254-301 | Mare de Déu de Cabrera (Sant Julià de Cabrera) | 42.0733600,2.4078800 | 451018 | 4658091 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65731 | Miracle de la Mare de Déu de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/miracle-de-la-mare-de-deu-de-cabrera | ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2014). El Camí ral de Vic a Olot: itinerari i històries. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. | XX | Segons la llegenda, a Cabrera hi havia un ruc descontrolat que, quan el deixaven anar fugia corrents i s'enduia tot el que trobava, agafant-ho amb les dents. Un dia, el ruc es va trobar amb una nena i se la va emportar però, de sobte, quan era a tocar del cingle, en sentir les eugues del prat de baix, es va posar a bramar i la va deixar anar cingle avall. El seu pobre pare quan anava a recollir, amb una cistella, el cos de la nena, perquè se l'esperava trobar a trossos per la forta caiguda, la va trobar, miraculosament viva i plorant perquè havia perdut una sabata. Temptant a la sort, la nena li va dir 'si em pagueu, m'hi torno a tirar!', però aquest cop no es va produir el miracle i la nena es va matar. | 08254-302 | Mare de Déu de Cabrera (Sant Julià de Cabrera) | 42.0733600,2.4078800 | 451018 | 4658091 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 65745 | Aplec de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-cabrera | PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín. | XV-XXI | L'Aplec de Cabrera es celebra anualment el dia de la Santíssima Trinitat, el diumenge després de Pentecosta. És organitzat per l'ajuntament de l'Esquirol. Es duen a terme diferents activitats com la Solemne Eucaristia, i el tradicional concurs de pomells de flors boscanes. Es troba documentat des de finals del segle XV. | 08254-316 | Santuari de la Mare de Déu de Cabrera | 42.0733600,2.4078800 | 451018 | 4658091 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65745-foto-08254-316-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65568 | Rectoria de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-cabrera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín. | XVII-XVIII | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. Es troba unit al santuari de la Mare de Déu de Cabrera per la banda de ponent. L'edifici està assentat sobre el desnivell natural del terreny, pel que el portal es troba a nivell del primer pis. Aquest és adovellat, i es situa a l'extrem esquerra de la façana. Les obertures són de disposició regular, de pedra treballada. A la planta baixa s'obren finestres protegides amb reixes i, al primer pis, finestres amb l'ampit motllurat. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, amb alguns sectors arrebossats. | 08254-139 | Sant Julià de Cabrera | El santuari de Santa Maria de Cabrera es va erigir entre els anys 1611 i 1641. La casa dels ermitans o rectoria, posteriorment convertida en hostal, va ser reformada al segle XVII i ampliada al segle XVIII. | 42.0733100,2.4076500 | 450999 | 4658086 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65568-foto-08254-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65568-foto-08254-139-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65633 | Font de Sant Julià de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-julia-de-cabrera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Vic: Ed. Eumo, p. 92. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 246. | XVIII | La font de Sant Julià es troba a uns 200 m al nord-est de Sant Julià de Cabrera, al bell mig del torrent. Es tracta d'una font monumental de gran valor patrimonial. És construïda amb un mur de carreus lligats amb morter, del que surten dos brocs metàl·lics, pels que raja l'aigua. Al mur hi ha esculpits una imatge de sant Julià a cavall i un escut, amb l'any '1743' inscrit. A tocar de la font, hi ha una gran taula i bancs de pedra treballada. | 08254-204 | Sant Julià de Cabrera | 42.0730600,2.3994400 | 450320 | 4658063 | 1743 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65633-foto-08254-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65633-foto-08254-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65633-foto-08254-204-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65632 | Roureda del Prat de Sant Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-del-prat-de-sant-julia | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | Al sector nord-est de Sant Julià de Cabrera s'hi conserva una petita roureda, on hi conviuen exemplars centenaris i joves. Es tracta d'un bosc de roures martinencs (Quercus pubescens), on pràcticament no hi ha estrat arbustiu ni herbaci, pel que el seu entorn està força esclarissat. | 08254-203 | Sant Julià de Cabrera | 42.0730400,2.3993800 | 450315 | 4658060 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65632-foto-08254-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65632-foto-08254-203-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 65686 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-6 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XX | La font de la Teula es troba al collet del Vidrier i a tocar de la Prada de Sant Julià, a l'entorn d'una torrentera. És una font poc arranjada, emmarcada en un petit mur de pedra, amb un orifici amb una teula per on brolla cap un pedrís. | 08254-257 | Sant Julià de Cabrera | 42.0725400,2.3911500 | 449634 | 4658010 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65686-foto-08254-257-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65631 | Sequoia de Sant Julià de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequoia-de-sant-julia-de-cabrera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 246. | Es tracta d'un magnífic exemplar de sequoia gegant (Sequoiadendron giganteum (Lindley), situat a uns 50 m al nord-est de Sant Julià de Cabrera. Fa uns anys, va rebre l'impacte d'un llamp que va provocar la seva escapçada. Va tornar a rebrotar i actualment presenta un bon estat vital. | 08254-202 | Sant Julià de Cabrera | 42.0723300,2.3977400 | 450179 | 4657982 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65631-foto-08254-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65631-foto-08254-202-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les sequoies gegants són originàries de Sierra Nevada, a Califòrnia. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 65716 | Festa Major de Sant Julià de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-julia-de-cabrera | AJUNTAMENT DE L'ESQUIROL: www.lesquirol.cat/ VINYETA I LEYES, R. (1994) Llegendes i tradicions del Collsacabra. Torelló: Foto-Sport, p. 8-9. | XX-XXI | L'Aplec de Sant Julià de Cabrera es celebra anualment pels volts del 29 d'agost, festivitat de Sant Julià, patró de l'antiga parròquia, als prats de Sant Julià. És organitzat per l'ajuntament de l'Esquirol mitjançant el Cicle Anual d'Activitats Culturals Collsacabra Creix. Durant l'aplec es duu a terme un espectacle musical, un berenar i una rifa. Antigament, era una festa molt participativa amb ball de sardanes, la celebració de la Missa, una rifa, etc. Una de les tradicions d'aquesta festa era la de la celebració de l'ofici solemne en honor a Sant Julià amb el repartiment de coca ensucrada entre els assistents, realitzat des de temps immemorials. | 08254-287 | Sant Julià de Cabrera | L'Ajuntament de l'Esquirol, mitjançant el Cicle Anual d'Activitats Culturals Collsacabra Creix, ha decidit recuperar la Festa Major de Sant Julià de Cabrera, perduda fa una dècada aproximadament. | 42.0721300,2.3968600 | 450106 | 4657961 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65716-foto-08254-287-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per l'ajuntament de l'Esquirol. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65630 | Rectoria de Sant Julià de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-julia-de-cabrera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a llevant. Es troba adossada a l'església de Sant Julià de Cabrera. Les obertures són de disposició simètrica, de pedra treballada i totxo. A la façana principal hi ha un portal central i una porxada de fusta al primer pis. La façana sud i la oest presenten un portal reconvertit posteriorment en finestra; el de la sud amb la inscripció:'EUDALT FONTANELLES 1729', i el de la oest datat amb l'any '1689'. Les mides aproximades de l'edifici són 10 m de llargada per 7 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, i els escairats són de pedra basta. | 08254-201 | Sant Julià de Cabrera | La Rectoria va quedar molt malmesa a conseqüència dels terratrèmols del segle XV i va ser reconstruïda. Al segle XVII i XVIII la casa va ser objecte d'obres de reforma i ampliació. | 42.0721000,2.3970400 | 450121 | 4657957 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65630-foto-08254-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65630-foto-08254-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65630-foto-08254-201-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65629 | Sant Julià de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-julia-de-cabrera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 246. PLADEVALL, A. [ et al.] (1986) 'Sant Julià de Cabrera'. Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 560-561. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 21. | XI / XVI | Església d'origen romànic, molt modificada per les reformes i ampliacions de les que ha estat objecte al llarg del temps. És d'una sola nau, coberta amb volta de canó, reforçada per un arc toral i capçada al cantó de llevant per un absis semicircular, el qual s'hi obre mitjançant un senzill plec. L'absis està orientat a llevant i el portal situat a ponent. La planta de l'església original es completava amb un petit transsepte, del que només es conserva el braç de tramuntana, on s'obre una absidiola semicircular perforada per una finestra de doble esqueixada. El costat de migjorn està totalment modificat respecte a l'edifici romànic, amb la construcció d'una sagristia i d'una capella. Exteriorment, l'absidiola està decorada amb arcuacions llombardes entre lesenes, i a l'absis central, molt alterat per la sagristia, també s'observen indicis de lesenes. La façana principal presenta un portal d'arc de mig punt, amb grans dovelles, sobre el que s'obre un petit òcul. El capcer és coronat per una campanar d'espadanya de dos ulls. L'aparell original és a base de petits carreus desbastats, de mides irregulars, lligats amb morter de calç i disposats en filades uniformes. | 08254-200 | Sant Julià de Cabrera | L'església de Sant Julià de Cabrera es trobava dins l'antic terme del castell de Cabrera. Des dels seus orígens ha estat una parròquia. Les primeres referències documentals de l'església són dels anys 1025 i 1050. La seva condició com a parròquia consta a un document de l'any 1079. El temple va resultar molt malmès a conseqüència dels terratrèmols dels anys 1425 i 1427, pel que es va reconstruir al llarg del segle XV. Va ser objecte d'obres de reforma durant el segle XVI. L'any 1936, durant la Guerra Civil, van desaparèixer els quatre altars que adornaven l'interior. | 42.0720300,2.3969200 | 450111 | 4657950 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65629-foto-08254-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65629-foto-08254-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65629-foto-08254-200-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65726 | De vius som de Santa Maria de Corcó, i de morts, de Sant Julià de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/de-vius-som-de-santa-maria-de-corco-i-de-morts-de-sant-julia-de-cabrera | PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó. | XX | És un refrany geogràfic que fa referència a la gran extensió del terme municipal de l'Esquirol, que comprèn quatre antigues parròquies: Santa Maria de Corcó, Sant Roc de Cantonigròs, Sant Julià de Cabrera i Sant Martí Sescorts. Amb aquesta frase, els veïns de Sant Julià de Cabrera fan una distinció entre el municipi i la respectiva parròquia a què pertanyen. | 08254-297 | Terme municipal de l'Esquirol | 42.0720300,2.3969200 | 450111 | 4657950 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 65688 | Creu de Sant Julià de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-julia-de-cabrera | XX | La base de pedra presenta esquerdes. | La creu de Sant Julià de Cabrera es troba al davant de l'antiga parròquia. Està formada per una base de pedra treballada de forma rectangular, a mode de columna, més ample a la part inferior que a la superior. Sustenta una pedra quadrangular, també de pedra treballada, a mode de capitell. Sobre la pedra hi ha col·locada una petita creu de forja. | 08254-259 | Sant Julià de Cabrera | 42.0720100,2.3967700 | 450098 | 4657947 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65688-foto-08254-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65688-foto-08254-259-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65685 | Font del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rector-2 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XVIII | La font del Rector es troba a uns 80 m a l'est del Prat de Sant Julià, a tocar del torrent. Es tracta d'una deu natural, on l'aigua brolla de la terra, coberta amb una gran llosa. | 08254-256 | Sant Julià de Cabrera | 42.0718100,2.3980300 | 450202 | 4657925 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65685-foto-08254-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65685-foto-08254-256-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65499 | El Prat de Sant Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-de-sant-julia | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 246. | XVIII | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a tramuntana. En destaca la gran xemeneia rodona de la taulada. Presenta dos portals: el més antic, actualment tapiat, és rectangular de pedra treballada amb la llinda datada amb l'any '1682', l'altre és d'arc escarser. Les finestres són de composició asimètrica, majoritàriament emmarcades amb pedra treballada. A la façana est, hi ha una finestra esculpida; i a la façana sud, una galeria de factura contemporània. Les mides aproximades de l'edifici són 17 m de llargada per 8 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, amb pedres cantoneres. La masia presenta diversos cossos al voltant, entre els que destaca la cabana, amb ràfec molt sortint i un gran arc. | 08254-70 | Sant Julià de Cabrera | Les referències més antigues de la masia són del segle XII, tot i que el seu aspecte actual correspon a les reformes de les que va ser objecte al segle XVII. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860 com casa de pagès. | 42.0717500,2.3968800 | 450107 | 4657919 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65499-foto-08254-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65499-foto-08254-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65499-foto-08254-70-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65565 | Grau Nou o de les Escales | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grau-nou-o-de-les-escales | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 239 I 251. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 12 i 101. VINYETA i LEYES, R. (1984) El Collsacabra, Cabrera: Cantonigròs. Torelló: Celblau. p. 24-25. | XX | El camí del Grau Nou o de les Escales uneix el coll del Bram amb el pla de Cabrera. És un camí espectacular pel seu traçat i per la vista de la cinglera. És format per una graonada oberta en l'aresta de la penya, molt aèria, que supera en un curt tram els 114 m de desnivell. es troba protegit per baranes. | 08254-136 | Sant Julià de Cabrera | El camí del Grau Nou o de les Escales va ser construït l'any 1952 a cops de pic i barrinades. Va ser obert a instàncies de Mn. Domènec Garriga, per a poder arribar a Cabrera en períodes de grans nevades que provocaven l'aïllament del santuari, ja que el camí antic o de les Marrades quedava colgat per la neu. El va fer una colla d'homes de Cantonigròs: Josep Crosas i Llover, Ramon Crosas i Llover i Josep Codina. El cap de colla era en Josep Crosas i Llover. Es conserva una auca que explica aquesta gesta: 'Fa una colla d'anys per pujar al Pla d'Aiats i a Cabrera tot eren paranys. Fins que va arribar en Josep Crosas i va canviar les coses. Una colla d'homes va contractar i la muntanya van dinamitar, etc.'. | 42.0716200,2.4083200 | 451053 | 4657898 | 1952 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65565-foto-08254-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65565-foto-08254-136-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65441 | Cabana del Prat de Sant Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-prat-de-sant-julia | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Cabana de grans dimensions, de planta rectangular, que consta de planta pis i entresolat. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. La façana principal presenta un gran portal elevat d'arc carpanell. Hi ha dues pallisses laterals a la boca del portal, amb embigat de fusta. A la façana nord, a nivell de la pallissa, s'hi obre un portal d'accés a la mateixa, de pedra picada. El ràfec de la façana principal és molt sortit. Les mides aproximades de l'edificació són 12 m de llargada per 10 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç. A la façana est, seguint el traçat de la coberta, hi ha un annex lateral. | 08254-12 | El Prat de Sant Julià (Sant Julià de Cabrera) | La història de la cabana va lligada a la del mas el Prat de Sant Julià. | 42.0714400,2.3966900 | 450091 | 4657884 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65441-foto-08254-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65441-foto-08254-12-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65656 | Bores d'en Masallera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bores-den-masallera | <p>ESPELEOÍNDEX: http://www.espeleoindex.com/ BORRÀS,J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1981) 'El Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l'Osona, el Vallès Oriental i el Maresme'. Catàleg Espeleològic de Catalunya Vol.6:1-292. Barcelona: Ed. Políglota. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 38 i 244.</p> | <p>Les Bores d'en Masallera són un conjunt d'esquerdes i cavitats naturals disseminades situades a uns 500 m del coll del Bram. Es tracta d'un fenomen geològic ben curiós, format per llastres paral·leles de roques, una mica inclinades i de gran llargada i fondària, lleugerament extraplomades sobre el barranc. Les cavitats son fruit de l'atracció del buit al costat del cingle, que ha produït la gènesi de diverses esquerdes de despreniment. Per accedir a l'interior de les bores, cal entrar per alguna de les seves boques, recórrer els diversos passadissos i grimpar entre els blocs encastats.</p> | 08254-227 | Sant Julià de Cabrera | <p>Les Bores d'en Masallera van ser explorades, entre els anys 1978 i el 1981, pel Grup Espeleològic de Mollet, que va realitzar una intensa tasca de recerca i exploració a la zona del Cabrerès.</p> | 42.0676000,2.4103700 | 451220 | 4657450 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65656-foto-08254-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65656-foto-08254-227-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-03 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65523 | La Masallera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-masallera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 245. | XVIII-XIX | Masia planta rectangular que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. La casa ha estat objecte d'obres de reforma i ampliació, de factura contemporània, que afecten la seva morfologia exterior i els seus antics valors arquitectònics. El portal és rodó amb grans dovelles, i es troba descentrat. Les finestres són de pedra treballada; les de la façana principal presenten un eix de composició i la resta de façanes no presenten disposició regular. A la façana nord hi ha un portal central, que duu l'any '1881' inscrit, amb escala de pedra. Les mides aproximades de l'edifici són 13 m de llargada per 11 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats, deixant a la vista els elements de ressalt. | 08254-94 | Sant Julià de Cabrera | La referència més antiga de la masia és del segle XIII. Es troba registrada als fogatges de les parròquies del terme de Corcó, Sant Julià de Cabrera, Sant Llorens Dosmunts, Sant Bartomeu Sagorga, Sant Vicens de Casserres i Sant Martí Sescorts. | 42.0674900,2.3969700 | 450111 | 4657446 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65523-foto-08254-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65523-foto-08254-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65523-foto-08254-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M78. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65501 | Font de la Masallera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-masallera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XX | La font de la Masallera es troba poca distància a l'oest de la masia homònima, a tocar de la riera de Sant Julià. Es tracta d'una mina d'aigua, que capta l'aigua de la riera, bastida amb pedra lligada amb morter de calç. | 08254-72 | La Masallera (Sant Julià de Cabrera) | 42.0673200,2.3955500 | 449994 | 4657427 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65501-foto-08254-72-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia del Catàleg de béns del POUM, degut a que durant la visita no es va poder accedir a l'indret. | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65669 | Camí ramader de la Serra del Feu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-la-serra-del-feu | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º Ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 211. | XIV-XX | Es tracta de l'antic camí ramader que travessa la Serra del Feu. Havia estat molt transitat pels ramats transhumants, però actualment resta abandonat i, en alguns trams, la vegetació l'envaeix i el desfigura. El seu recorregut transcorre a dues vessants, amb unes impressionants vistes panoràmiques. | 08254-240 | Sant Julià de Cabrera | Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana per la necessitat de traslladar els ramats cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern, quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna, els camins ramaders es consoliden i al voltant dels segles XVIII i XIX la transhumància arriba al punt àlgid. A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertany el nostre camí. El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. | 42.0651200,2.3789100 | 448615 | 4657193 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65669-foto-08254-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65669-foto-08254-240-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65649 | Font de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cabrera | CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2009) Anàlisi de les aigües de deu fonts del Cabrerès i la seva flora. Treball de recerca batxillerat de Institut Miquel Martí i Pol (Roda de Ter), p. 15 PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 245. VINYETA i LEYES, R. (1984) El Collsacabra, Cabrera: Cantonigròs. Torelló: Celblau. p. 29. | XX | La Font de Cabrera es troba a tocar del camí de Cantonigròs a Sant Julià de Cabrera, entre el molí de la Masallera i la Masallera, a tocar del rec. Es tracta d'una font en forma de pedró, que guarda una imatge de la Mare de Déu de Cabrera. Té un bon cabal i presenta la següent inscripció: ANTIC BASSAL, CAMÍ ENLLÀ, JO SÓC LA FONT DE CABRERA. PLASMADA EN RÚSTIC ALTAR PER LA FE DELS MASALLERA. A tocar de la font hi ha una taula amb uns bancs de pedra. | 08254-220 | Sant Julià de Canbrera | 42.0644000,2.3988600 | 450265 | 4657101 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65649-foto-08254-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65649-foto-08254-220-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65476 | El Puig de Collell o de Sant Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-de-collell-o-de-sant-julia | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 243. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és rectangular, de pedra treballada. Les finestres són de disposició asimètrica, majoritàriament de pedra treballada. Presenta un cos annex independent. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, i conserva part de l'antic esquerdejat. | 08254-47 | Sant Julià de Cabrera | La referència més antiga de la masia és del segle XII. | 42.0638900,2.3967800 | 450093 | 4657046 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65476-foto-08254-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65476-foto-08254-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M86.Fotografia procedent del Catàleg de masies i cases rurals del POUM de l'Esquirol, perquè durant la visita a la zona, el camí d'accés a la masia era tancat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65616 | Cingles d'Aiats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-daiats | <p>ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat/ NUET, J.; MORELL, À. (2009) 'Mapa de vegetació de la muntanya d'Aiats'. Els cingles de Collsacabra, nº 61. Tavertet: Centre Cultural del Collsacabra, p. 2-10. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 266. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 14-15.</p> | <p>Els cingles d'Aiats, part integrant de la Serra de Cabrera, són una plataforma tabular i acinglerada, de més de 3 km, que formen part de la Serralada Transversal Catalana. Es troben al límit entre els municipis de l'Esquirol i de Pruit (Osona) i de Joanetes (Garrotxa). Al peu dels cingles s'obre la falla que separa les plataformes residuals d'Aiats i de Cabrera de la plana de Vic, indret on es troba la masia d' Aiats. Les roques que formen la muntanya són margues blaves a la base de l'Eocè (Bartonià-Priabonià), i unes cingleres superiors de gres de ciment calcari, de la mateixa època, que li donen la forma tabular. El Pla d'Aiats està situat a 1.303 m d'alçada i destaca per la seva gran horitzontalitat.</p> | 08254-187 | Sant Julià de Cabrera | <p>El Pla d'Aiats en una gran part havia estat artigat i conreat exclusivament amb enormes camps de patates (excel·lentíssimes). El 1942 fou el primer any de sembradura, i per la gran qualitat de les mateixes les destinaven per planter o llavor, més que per al consum (PARÉS, 2001:266).</p> | 42.0635300,2.4221500 | 452191 | 4656991 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65616-foto-08254-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65616-foto-08254-187-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-16 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65461 | Cabanes del Pla d'Aiats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabanes-del-pla-daiats | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 266-267. | XX | En estat ruïnós. | Masia en estat ruïnós, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a ponent. El portal és rectangular, fet de pedra i fusta. Les finestres són de distribució regular, construïdes amb totxo i fusta. Les façanes són de pedra lligada amb morter de cal, d'obra vista. A pocs metres de la casa, hi ha una bassa rectangular, construïda amb carreus de pedra, que s'omple de l'aigua de la pluja i d'escorrentiu. | 08254-32 | Pla d'Aiats (Sant Julià de Vilatorta) | Les cabanes del Pla d'Aiats es construïren després de la guerra, i s'abandonaren l'any 1955. El Pla d'Aiats havia estat artigat i conreat exclusivament amb enormes camps de patates excel·lentíssimes. L'any 1942 fou el primer any de sembradura i, per la gran qualitat de les mateixes, les destinaven per planter o llavor més que per al consum. Al servei d'aquesta enlairada explotació agrícola es bastiren les cabanes i s'acondicionà el grau d'Aiats com a camí de ferradura (PARÉS, 2001:266). | 42.0626700,2.4235400 | 452306 | 4656895 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65461-foto-08254-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65461-foto-08254-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65461-foto-08254-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65530 | La Tuta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tuta | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 243. | XVII | Masia de grans dimensions, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a ponent. Presenta una galeria de fusta. El portal és rectangular, amb llinda de fusta i brancals de pedra treballada. Les finestres són de disposició regular, de pedra treballada. La part de darrera de la casa és molt antiga i manté una canalera de pedra rústica. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista, amb pedres cantoneres. A pocs metres a llevant de la casa, hi ha una cabana antiga amb un gran arc. | 08254-101 | Sant Julià de Cabrera | Les referències més antigues de la casa són del segle XII, on s'anomena mas Cases. | 42.0624600,2.4058000 | 450838 | 4656882 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65530-foto-08254-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65530-foto-08254-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65530-foto-08254-101-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M6. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65535 | Agullola de la Tuta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/agullola-de-la-tuta | <p>L'Agullola de la Tuta és un cim rocós de 1.142 metres, a l'extrem d'un contrafort que se separa del serrat de Cabrera. La punta de l'Agullola, que destaca per la verticalitat de les seves parets, ofereix unes vistes excepcionals de la major part del Cabrerès i de la Plana de Vic.</p> | 08254-106 | Sant Julià de Cabrera | <p>Durant molt temps, quan els excursionistes pujaven a l'agullola, els venia a rebre una cabra molt sociable perquè li donessin de menjar, fins que un dia, pels volts de l'any 2012, va desaparèixer. En la bústia que hi ha a la creu del cim, hi ha escrita la següent llegenda en record d'aquesta cabra: 'Heus ací una vegada en un bonic paratge del cabrerès hi vivía una dolça donzella. Ella... jove, hermosa i plena de vitalitat era admirada per tots els camperols d'aquelles contrades. Aquella admiració, aviat es convertí en desig, en devoció, fins que va esdevenir un assetjament constant envers ella. La seva bellesa era massa gran perquè els camperols poguessin controlar els seus actes. Després d'un llarg temps de suportar totes aquelles vexacions no trobar altre solució que refugiar-se dalt d'un cim majestuós anomenat 'LA TUTA'. Qui li havia de dir, a la pobre noieta, que només trepitjar la muntanya li cauria un llamp al bell mig de la closca, convertint-la en una àgil i peluda cabreta. Devia ser un malefici que li havien fet els pagesos de la vall. La llegenda diu que la cabra esdevé la bella donzella, altre cop qui aconsegueixi fer-li un petó una nit de lluna plena. Al llarg del temps s'han vist molts habitants d'Osona dalt del cim, cada nit de lluna plena, disfressats de xai, cabrons, marrans, bocs, pastors... per tal de fer-li un petó a la cabra. Fins a dia d'avui, la bonica donzella encara té quatre potes'.</p> | 42.0621400,2.4094900 | 451143 | 4656844 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65535-foto-08254-106-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-31 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Una de les fotografies és extreta del portal wikiloc, ja que hi apareix la cabra protagonista de la llegenda de l'indret. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65639 | Molí de la Masallera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-masallera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 243. | XVIII | Es tracta d'un antic molí, reconvertit posteriorment en habitatge. És un edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. La façana principal presenta un cos annex de porxos, amb pilar central de pedra i estructura de fusta. Les obertures són de disposició irregular, majoritàriament amb llinda de fusta i brancals de pedra. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista. | 08254-210 | La Masallera (Sant Julià de Cabrera) | El molí pertany a la hisenda de la Masallera. Fa diversos anys, es va adaptar l'edifici com a corrals, es va terraplenar la bassa i es van tapar els recs. | 42.0621300,2.3974700 | 450148 | 4656850 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65639-foto-08254-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65639-foto-08254-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65639-foto-08254-210-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M80. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65711 | Font Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-negra-1 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 268. | XX | En estat d'abandó. | La font Negra es troba al costat del torrent dels Aiats, a l'entorn del pla del Sitjar, enfonyada en un ribàs del camí. Es conserven les restes de la seva estructura de pedra, ara en desús. Antigament, era una font molt concorreguda. | 08254-282 | Aiats (Sant Julià de Cabrera) | 42.0620400,2.4129600 | 451430 | 4656831 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65711-foto-08254-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65711-foto-08254-282-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65614 | Escales d'Aiats o Grau de la Serrica o de l'Escaleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-daiats-o-grau-de-la-serrica-o-de-lescaleta | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 266. | XX | Es tracta del camí que ascendeix de la masia d'Aiats fins al pla homònim. És un fort pujant que remunta els alts estrats roquers de la base i els vessants del serrat, pels quals s'ha de transitar amb precaució. Hi ha un curt tram d'esglaons irregulars de pedra, que salven un important desnivell del terreny. | 08254-185 | Aiats (Cantonigròs) | El va fer una colla d'homes de Cantonigròs: Josep Crosas i Llover, Ramon Crosas i Llover i Josep Codina. El cap de colla era en Josep Crosas i Llover. Es conserva una auca que explica aquesta gesta: 'Fa una colla d'anys per pujar al Pla d'Aiats i a Cabrera tot eren paranys. Fins que va arribar en Josep Crosas i va canviar les coses. Una colla d'homes va contractar i la muntanya van dinamitar, etc.'. | 42.0620000,2.4223000 | 452203 | 4656821 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65614-foto-08254-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65614-foto-08254-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65614-foto-08254-185-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65541 | Grau dels Casalets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grau-dels-casalets | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). | X-XVIII | Les llaçades del camí estan molt malmeses. | Es tracta dels vestigis d'un antic camí que es troba a la carena dels Casalets. Entronca amb el camí ramader de la serra del Feu. És un camí amb ferm de terra i pedres petites, ample en alguns dels seus trams i en d'altres es converteix en un estret i petit corriol. Les llaçades superiors s'identifiquen bé però estan molt malmeses i les inferiors es troben, en bona part, cobertes per la vegetació. No s'ha documentat material ceràmic associat al camí que permeti establir la seva datació, i només una intervenció arqueològica permetria la obtenció de dades més precises. | 08254-112 | Sant Julià de Cabrera | Va ser descobert l'any 2002 per Jaume Font Garolera, geògraf i professor de la Universitat de Barcelona, que va informar de la seva existència al Servei d'Arqueologia. Segons Jaume Font, per coherència territorial, s'ha de lligar amb el camí carener que arrenca del pont de Can Corema (molt a prop dels vestigis de l'església de Sant Genís). | 42.0614900,2.3781600 | 448550 | 4656790 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65541-foto-08254-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65541-foto-08254-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65541-foto-08254-112-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Jaume Font Garolera. | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 65617 | Mirador del Pla d'Aiats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-pla-daiats | <p>Des del mirador del pla d'Aiats es pot gaudir d'un camp visual magnífic i de gran abast, corresponent a la plana del Vic i les Guilleries en tota la seva extensió. Es tracta doncs d'un mirador privilegiat d'aquest referent paisatgístic de la comarca, pel seu especial interès dins la fisonomia del territori.</p> | 08254-188 | Aiats (Sant Julià de Cabrera) | 42.0610100,2.4271700 | 452605 | 4656709 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65617-foto-08254-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65617-foto-08254-188-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-06 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65485 | El Collell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-collell-0 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a llevant. La façana presenta un gros portal adovellat, amb la dovella central decorada, molt deteriorada. Les finestres són de disposició regular, emmarcades amb pedra treballada. A la part esquerra del portal hi ha unes escales, que donen accés a una petita eixida, amb galeries sostingudes per pilars, a nivell del primer pis. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, i encara es conserva part de l'antic esquerdejat. A tocar de la casa hi ha una gran cabana, de planta quadrangular, que consta de planta pis i entresolat. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Presenta tres portals: un d'arc rebaixat de pedra sense polir, un d'arc de mig punt de pedra treballada i l'últim, que sembla de factura contemporània, d'arc rebaixat amb dovelles. Al costat del primer portal hi ha unes escales que donen accés al primer pis, on hi ha una obertura rectangular. | 08254-56 | Sant Julià de Cabrera | La referència documental més antiga del Collell és del segle XII. Es troba registrat en el fogatge de la parròquia de Sant Julià de Cabrera de l'any 1553, quan habitava el mas un tal Jaume Collell. Fou objecte d'obres de reforma al segle XVIII, segons consta als anys inscrit al balcó (1765) i al pilar del porxo (1756). Havia tingut oratori particular. | 42.0593700,2.3934400 | 449813 | 4656546 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65485-foto-08254-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65485-foto-08254-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65485-foto-08254-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M103.Es troba desdoblat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPA.: 22678 i 35427). | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65473 | Aiats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aiats | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 266. | XVI-XVIII | Aiats és una gran masia formada per diversos volums, fruit de les diferents etapes constructives al llarg dels segles. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants asimètriques, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a ponent. El portal, que es troba descentrat del cos de l'edificació, és d'arc de mig punt adovellat. Les finestres són fetes amb carreus ben escairats. Sobre la porta, a l'alçada del primer pis, hi ha una finestra amb la llinda decorada i, sota l'ampit, hi ha una espitllera tapiada. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossades, amb pedres cantoneres. Al costat esquerre de l'edifici principal, s'hi adossa un cos de factura contemporània, cobert pel vessant més llarg de la teulada. A migdia s'hi adossa una altre cos, cobert a una sola vessant, sobre el que s'hi assenta un balcó que sobresurt de l'edifici principal. Hi ha una cabana amb quadra i corrals molt interessant. | 08254-44 | Sant Julià de Cabrera | Les primeres referències documentals de la masia són de l'any 1195, on és citat com a mas Ysiats. Es troba registrat en el fogatge de la parròquia i terme de Sant Julià de Cabrera de l'any 1553; aleshores habitava al mas un tal Joan Axats. Aquest casal dona nom al cingle d'Aiats. | 42.0585200,2.4178500 | 451832 | 4656438 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65473-foto-08254-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65473-foto-08254-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65473-foto-08254-44-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M9. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65534 | Biquideres o Viquideres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biquideres-o-viquideres | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Les obertures són de disposició irregular, de pedra i totxo. Presenta diversos cossos annexos independents. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats i pintats. | 08254-105 | Sant Martí Sescorts | 42.0581600,2.3376200 | 445193 | 4656446 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65534-foto-08254-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65534-foto-08254-105-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M63. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc