Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65612 | Font de l'Esclop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesclop | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 271. | XX | La font de l'Esclop es troba a la riera de les Gorgues, a un indret situat més avall de l'Aulina. És una bonica font d'obra amagada en un espectacular paratge natural. | 08254-183 | Molí de l'Alzina (Cantonigròs) | 42.0465700,2.3973300 | 450125 | 4655123 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65612-foto-08254-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65612-foto-08254-183-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies del Catàleg de béns del POUM, degut a que durant la visita no es va poder accedir a l'indret. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 65614 | Escales d'Aiats o Grau de la Serrica o de l'Escaleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-daiats-o-grau-de-la-serrica-o-de-lescaleta | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 266. | XX | Es tracta del camí que ascendeix de la masia d'Aiats fins al pla homònim. És un fort pujant que remunta els alts estrats roquers de la base i els vessants del serrat, pels quals s'ha de transitar amb precaució. Hi ha un curt tram d'esglaons irregulars de pedra, que salven un important desnivell del terreny. | 08254-185 | Aiats (Cantonigròs) | El va fer una colla d'homes de Cantonigròs: Josep Crosas i Llover, Ramon Crosas i Llover i Josep Codina. El cap de colla era en Josep Crosas i Llover. Es conserva una auca que explica aquesta gesta: 'Fa una colla d'anys per pujar al Pla d'Aiats i a Cabrera tot eren paranys. Fins que va arribar en Josep Crosas i va canviar les coses. Una colla d'homes va contractar i la muntanya van dinamitar, etc.'. | 42.0620000,2.4223000 | 452203 | 4656821 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65614-foto-08254-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65614-foto-08254-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65614-foto-08254-185-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 65615 | Molí de l'Aulina o de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-laulina-o-de-lalzina | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 263-264. | XVI-XVIII | Es tracta d'un antic molí, reconvertit posteriorment en habitatge. És un edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Presenta una llinda amb inscripció: 'VENUT A ARNALT DE PLANAS ES AL MAS PLANAS DE CABRERES PER RESTAÑEDA ES MOLI 1360 EN POSECIO BA PASA 1843 Y DIT PLANAS RESTABLI 1586 EST ANY LO RETIFICA 1858 A LLORENS ALSINA PAGES/ FRANCISCO PLANAS Y ALIBES'. A la part esquerre se li adossa un cos annex, que correspon al primer pis de la casa, cobert a una sola vessant; que es troba unit a la cabana. A la façana de migdia, a nivell del primer pis, sobresurten uns balcons. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista. | 08254-186 | Cantonigròs | El mas Aulina és citat en documents medievals. També era una casa de pagès amb els seus conreus, que és d'on prové el nom del mas (PARÉS, 2001:264). | 42.0475200,2.4083800 | 451040 | 4655222 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65615-foto-08254-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65615-foto-08254-186-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 65618 | La Teuleria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-teuleria-1 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 264. | XVIII-XX | La coberta es troba en molt mal estat de conservació. | Edifici de planta rectangular, construït exteriorment amb murs de pedra lligada amb morter de calç. El forn és cobert amb una teulada, de teula ceràmica aràbiga i embigat de fusta, construïda damunt de pilars fets d'obra cuita. L'arc de la porta i els muntants són de maons cuits. Hi ha una petita escala exterior d'accés al cobert superior, feta de fusta i maons. | 08254-189 | La Cabreta (Sant Julià de Cabrera) | Els forns d'obra, o teuleries, servien per a confeccionar materials de construcció, bàsicament maons i teules. El procés d'elaboració d'aquests materials era totalment manual: primer s'anava a buscar la primera matèria a un torrent proper. Posteriorment, es garbellava la terra per a netejar-la d'impureses i tot seguit es col·locava a unes basses per extreure'n el fang. L'aigua necessària per a mullar l'obra i fer-ne argila s'obtenia del torrent. La llenya per coure l'argila provenia del bosc de l'entorn del forn. Era el centre de producció de maons, rajoles i teules per a l'ampliació i reforma de les masies de l'entorn. Els forns d'obra funcionaren de la manera tradicional fins als anys 1930, quan es començaren a posar en funcionament les bòbiles, i amb elles s'industrialitzà aquest procés fins aleshores artesanal i local. L'any dels aiguats (1940) l'aigua va arribar al dotzè graó de la Teuleria. És el que sempre s'explicava per fer referència a la magnitud d'aquell fet inusual al Collsacabra. | 42.0500300,2.4148600 | 451578 | 4655497 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65618-foto-08254-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65618-foto-08254-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65618-foto-08254-189-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Són necessàries mesures urgents de consolidació, ja que un cop s'esfondri la teulada, que es troba molt malmesa, el procés de ruïna de l'edificació serà molt ràpid. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 65619 | Capella de Santa Maria de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-maria-de-les-planes | BANÚS, M. (2009) 'Llocs de culte marià a Cantonigròs'. Els Cingles de Collsacabra, nº 62. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 8-9. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. FONT i RIUS, J. (1970): La capelleta de la Mare de Déu de les Planes. Treball premiat en el concurs de Poesia de Cantonigròs. Cantonigròs: Concurs de Poesia. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PUIGCERVER, R. Mª (2003) Mas Les Planes: història d'una centúria. Cantonigròs: [l'autora], p. 145-148. | XVIII | Capella d'una sola nau, de petites dimensions, amb absis semicircular i un xic peraltat. Es troba annexionada al mas de les Planes i és dedicada a Santa Maria. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Interiorment està dividida en dos trams i coberta amb volta de creueria; les nerviacions moren a la paret formant un cul de llàntia. El portal és rectangular, de pedra treballada. Al davant hi ha un atri sostingut per pilars i cobert a dues vessants. La façana de migdia presenta un altre portal, que comunica amb l'antiga biblioteca del mas. A la façana de ponent, s'obren dos òculs. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, amb pedres cantoneres regulars. | 08254-190 | Les Planes (Cantonigròs) | L'aspecte actual de la capella és obra de les remodelacions de les que va ser objecte als segles XVIII i XIX, tot i que els seus orígens podrien ser molt més antics. | 42.0437200,2.4111500 | 451266 | 4654798 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65619-foto-08254-190-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 65622 | Monument en record dels sacerdots víctimes de la persecució religiosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-en-record-dels-sacerdots-victimes-de-la-persecucio-religiosa | CROSAS CASADESÚS, J. (2000) Memòria de la guerra: L'Esquirol, Osona: 1931-1940. Tarragona: El Mèdol, p. 80-84 i 99. | XX | El monument situat a la cruïlla de la carreteres de Vic i Manlleu, recorda als sacerdots Lluís Casals Jordà, Bonaventura Archs Corominas, Josep Garolera Pous i Jaume Soler Puigvert assassinats en aquest indret, víctimes de la persecució religiosa durant la Guerra Civil Espanyola. Està format per una base de pedra treballada, de forma rectangular, a mode de capelleta, que culmina en forma piramidal. Al centre hi ha inscrita una gran creu amb els noms dels sacerdots, emmarcada per dues columnetes. | 08254-193 | Sant Martí Sescorts | 42.0182700,2.3361700 | 445039 | 4652018 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65622-foto-08254-193-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 65623 | Creu de Sant Martí Sescorts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-marti-sescorts | XX | La creu de Sant Martí Sescorts es troba al davant de la parròquia. Està formada per una base de pedra treballada, de forma rectangular, a mode de columna, sobre la que es sustenta una pedra quadrangular, també de pedra treballada, a mode de capitell. Sobre la pedra hi ha col·locada una petita creu de forja. | 08254-194 | Sant Martí Sescorts | 42.0128000,2.3254000 | 444142 | 4651417 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65623-foto-08254-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65623-foto-08254-194-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
| 65625 | Goigs de Santa Margarida de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-margarida-de-vila-seca | RUBIÓ i SERRAT, A. (2010) 'Santa Margarida de Vila-seca: mas i monestir'. Els Cingles de Collsacabra, nº 64. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 28-31. | XIX | Els goigs en honor de la gloriosa verge i màrtir Santa Margarida que és venera a la parròquia de Sant Martí Sescorts, es canten durant l'ofici religiós que es celebra el primer diumenge de setembre, durant l'Aplec de Santa Margarida. La lletra és tal i com segueix: Esposa de Deu amada, espill de molt santa vida: Siaunos sempre advocada Verge i màrtir Margarida. De Antioquía natural foreu Vos, Verge Sagrada; havent sens pares quedada i sens amor paternal, a la Patria Celestial vos encamina la dida: Siau, etc. Essent Vos de tendra edat, molt gentil i agraciada, guardàveu en una prada de ovelles un ramat: queda Olibri molt prendat de hermosura tan cumplida: Siau, etc. Sent de Vos despreciat Olibri lo President, a cruel encontinent se muda, de enamorat; i disposa ab crueltat donar-vos assots sens mida; Siau, etc. En la presó vos posà per fer-vos allí morir; més Jesucrist vos va dir, quan allí vos visità. Esposa mia, demà donaràs per mi la vida: Siau, etc. A vostre virginal Cos aquells malvats tractaren, més rendir-vos no lograren, puig del Cel teniu socós; perquè del divino Espós al punt foreu assistida: Siau, etc. Tinguéreu un gran combat essent en presó tancada; però de la Creu armada del dimoni haveu triomfat; lo dragó se ha rebentat ventvos de Déu favorida: Siau, etc. Jesucrist vos ha atorgada una gràcia singular: que la dona, al infantar, si a Vós acut bén confiada, al punt serà deslliurada i sens perill de la vida: Siau, etc. En vostres costats i pits, aplicant atxes enceses, Olibri, ni ab les promeses, ni ab los turments exquisits, turmentant vostres sentits, pogué mai veure-us rendida: Siau, etc. Ab lo senyal de la Creu de vostre Espòs ben armada, vareu morir degollada, donant la vida per Déu: al qual sempre alabareu, gosant de la eterna vida: Siau, etc. Patrona vos venerem tots los de aquesta Parròquia, feu que la pedra no hi tòquia ni siam ferits de llamp: puig tot en Vos confiem, socorreu aquell que us crida: Siau, etc. En vostra protecció, Sant Martí Sescorts confia ab pobles de rodalia Vola, Sant Pere, Corcó: i nostre petició per vos, de Déu serà oïda. Siau sempre advocada Verge i màrtir Margarida. | 08254-196 | Santa Margarida de Vila-seca | L'any 1868 es van estampar els goigs per quatre pessetes. | 42.0572500,2.3335200 | 444853 | 4656348 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65625-foto-08254-196-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografia facilitades per Abel Rubió i Serrat. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 65626 | Goigs de Sant Martí Sescorts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marti-sescorts | XIX | Els goigs en honor de Sant Martí bisbe, patró de la parròquia de Sant Martí Sescorts, es canten durant l'ofici religiós que es celebra el dia 11 de novembre, festivitat de Sant Martí, durant la seva Festa Major. La lletra és tal i com segueix: De sacerdots sol hermós i de caritat encès: Difundiu vostres mercès Sant Martí, bisbe gloriós. Militeu baix les banderes de Constantí i Julià, les de Crist són les primeres a que us vàreu allistar. Les armes que vos heu pres són la fe i l'amor hermós. Difundiu, etc. Vós fóreu aquell soldat qu'armat no més amb la creu a l'infernal Goliat valerosament venceu; el maligne no pot res contra aquell qu'ajudeu vos. Difundiu, etc. Sent catecumen només, vestíreu al despullat; de vostra copa amb l'esqueix amorós l'heu abrigat. Jesús l'obsequi us ha pres com si per ell mateix fos. Difundiu, etc. Cobert amb aquell vestit de llum pura circumdat se us apareix l'altra nit Crist en pobre transformat. Sent catecumen només tu m'has dat vestit formós. Difundiu, etc. De la mística ramada sou fidel i bon pastor, l'heu pescuda i defensada no ho fa un pare amb més amor. De Turs heu portat el pes sempre amb delit fervorós. Difundiu, etc. Amb la voluntat divina vostre voler conformeu No temeu deixar la vida, ni la vida rebutgeu. Si el poble ho necessités lluitaríeu animós. Difundiu, etc. Al deixar del món l'exili sols en Crist cerqueu repòs; no voleu cap humà auxili pels dolors de vostre cos: Deixeu-me al cel mirar més qu'a n'aquesta vall de plors. Difundiu, etc. L'infern amb nova dalera redobla cruel combat; dieu -Què hi fas mala fera, què hi cerques al meu costat? Res hi trobaràs funest que a tu't sia profitós. Difundiu, etc. De Sant Martí l'antic poble que us venera per Patró davant vós son prec redobla, vullau dar-li protecció. Per vos sempre sia atès en tot temps calamitós. Puix dalt del cel sou admès, amb concert molt harmoniós. Difundiu vostres mercès Sant Martí, bisbe gloriós. | 08254-197 | Sant martí Sescorts | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 42.0127800,2.3256300 | 444161 | 4651415 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Abel Rubió i Serrat. Fotografia del web GOIGS DE MANLLEU: http://goigsmanlleuencs.blogspot.com.es/2010/01/sant-marti-sescorts.html. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 65627 | Sant Martí Sescorts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-sescorts | ALBAREDA, J.; MOLIST, M. (1973) 'Sant Martí de Sescorts'. Recerca. (G.A.E.C.), núm. 24, abril 1972/1973. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. CARBONELL, E. (1975) L'art romànic a Catalunya. Segle XII. Barcelona: Edicions 62, p. 19 i 20. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PLADEVALL, A.; i BENET, A. (1986) 'Sant Martí Sescorts' Catalunya Romànica, III, Osona, II. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 563-575. | XI / XVII | Església romànica de planta en forma de creu llatina, amb una nau amb transsepte, rematat amb un absis central i dues absidioles. Interiorment, la nau és coberta amb volta de canó reforçada amb tres arcs torals. L'absis central presenta quatre nínxols absidials. La coberta de la nau és de teula àrab a dues vessants, sobreaixecada posteriorment. El mur de ponent sobrepassa el nivell de la teulada, seguint la forma inclinada dels vessants. En aquest mur hi ha l'actual portal, d'arc de mig punt adovellat, d'època barroca, amb la dovella central decorada, damunt de la qual hi ha una finestra de doble esqueixada. De la primitiva porta d'entrada a l'església, situada al mur de migjorn, se'n conserva només l'obertura. Exteriorment, l'absis central te arcuacions llombardes en sèries de dues entre lesenes i presenta tres finestres. És cobert amb una teulada que desfigura el seu aspecte original. L'absis romànic lateral que resta també presenta arcuacions llombardes, en sèries de quatre entre les lesenes; té centrada una finestra de doble esqueixada. És cobert amb teulada de lloses de pedra. A la part alta de les façanes de tramuntana i de migjorn de la nau, hi ha un fris d'arcuacions i finestres cegues, les de tramuntana tapades per l'arrebossat de la paret. Sobre les arcuacions, hi ha una barbacana de lloses. A la part de tramuntana i adossat a l'angle nord-est del creuer, hi ha un campanar romànic de planta quadrada, d'uns 20 m d'alçada. Es desenvolupa en tres nivells de finestres, a més de la planta, a la que obre la porta d'entrada des de la nau de l'església. El primer nivell correspon a una finestra d'arc de mig punt en cadascun dels seus murs i en el segon, finestres geminades estretes i altes. Actualment, es troben tapiades, a excepció de la que hi ha oberta al costat nord del primer nivell. El darrer pis ja no pertany a la construcció romànica i presenta una finestra a dues cares i dues a les altres. La coberta és de teula àrab, a quatre vessants. L'aparell dels murs, tant del campanar com de l'església, és fet amb pedres de mida mitjana carejades, disposades regularment fent filades, lleugerament arrebossats. | 08254-198 | C/ de l'Església s/n, 08569, Sant Martí Sescorts (l'Esquirol). | L'església de Sant Martí Sescorts formava part, inicialment, del terme de Roda i, posteriorment quan aquest es va desintegrar, al del castell de Manlleu. Als seus inicis ja tenia funcions parroquials. L'església romànica, consagrada l'any 1068, va ser construïda en substitució de l'església anterior, documentada l'any 934. La solemnitat de la seva acta de consagració, consignada per Guillem de Balsareny, bisbe d'Osona, indica la seva importància. Al segle XII es va vincular al priorat canonical augustinià de Santa Maria de Manlleu, conservant les seves funcions parroquials. Els priors de Manlleu proveïen els preveres de l'església de Sant Martí Sescorts. Al segle XVII, es va construir el portal de ponent i, al segle XVIII, la sagristia i un altar lateral. Des del segle XV fins a final del XIX, va tenir com a filial la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues (Tavertet). Malgrat les seves funcions parroquials, des de l'any 1670 fins al 1939, els rectors residien al costat de l'església de Vilanova, on tenien la rectoria i celebraven normalment el culte. La rectoria, que es troba adossada a l'església, va ser construïda modernament amb elements procedents de l'antiga parròquia de Sant Maria de Vilanova. A la llinda del portal hi ha la següent inscripció: 'PAV 1686 VICES. Maria Sin pecado Concebida'. | 42.0127800,2.3256300 | 444161 | 4651415 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65627-foto-08254-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65627-foto-08254-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65627-foto-08254-198-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Al Museu Episcopal de Vic es conserven fragments de les pintures murals que decoraven l'absis, que foren arrencades l'any 1934. | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 65628 | L'Escanera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescanera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. Al davant de la façana principal hi ha un petit pati tancat per les corts, al que s'accedeix per un portal, situat a tocar de l'angle est de la casa. Les obertures són de disposició simètrica, majoritàriament de pedra de gres treballada. La façana principal presenta, a la planta baixa, dos portals laterals i un altre portal al sector oest, sota els porxos; al primer pis, una finestra datada, amb l'any '1725', i una de petita dimensions que dóna al porxo; i a les golfes, una petita finestra. A la façana oest s'hi adossa un cos de porxos, amb dos portals: un a la planta i l'altre al primer pis. A la façana nord s'obren a la planta set petites finestres, quatre al primer pis i tres més a les golfes. A la façana est hi ha una finestreta a la planta; al primer pis, dues finestres amb l'ampit motllurat i una de quadrada petita; i a les golfes, dues finestres més. Les mides aproximades de l'edifici són 20 m de llargada per 9 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç. Les façanes de migdia, llevant i tramuntana estan arrebossades amb ciment portland. | 08254-199 | Sant Martí Sescorts | 42.0098800,2.3262500 | 444210 | 4651093 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65628-foto-08254-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65628-foto-08254-199-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 65629 | Sant Julià de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-julia-de-cabrera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 246. PLADEVALL, A. [ et al.] (1986) 'Sant Julià de Cabrera'. Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 560-561. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 21. | XI / XVI | Església d'origen romànic, molt modificada per les reformes i ampliacions de les que ha estat objecte al llarg del temps. És d'una sola nau, coberta amb volta de canó, reforçada per un arc toral i capçada al cantó de llevant per un absis semicircular, el qual s'hi obre mitjançant un senzill plec. L'absis està orientat a llevant i el portal situat a ponent. La planta de l'església original es completava amb un petit transsepte, del que només es conserva el braç de tramuntana, on s'obre una absidiola semicircular perforada per una finestra de doble esqueixada. El costat de migjorn està totalment modificat respecte a l'edifici romànic, amb la construcció d'una sagristia i d'una capella. Exteriorment, l'absidiola està decorada amb arcuacions llombardes entre lesenes, i a l'absis central, molt alterat per la sagristia, també s'observen indicis de lesenes. La façana principal presenta un portal d'arc de mig punt, amb grans dovelles, sobre el que s'obre un petit òcul. El capcer és coronat per una campanar d'espadanya de dos ulls. L'aparell original és a base de petits carreus desbastats, de mides irregulars, lligats amb morter de calç i disposats en filades uniformes. | 08254-200 | Sant Julià de Cabrera | L'església de Sant Julià de Cabrera es trobava dins l'antic terme del castell de Cabrera. Des dels seus orígens ha estat una parròquia. Les primeres referències documentals de l'església són dels anys 1025 i 1050. La seva condició com a parròquia consta a un document de l'any 1079. El temple va resultar molt malmès a conseqüència dels terratrèmols dels anys 1425 i 1427, pel que es va reconstruir al llarg del segle XV. Va ser objecte d'obres de reforma durant el segle XVI. L'any 1936, durant la Guerra Civil, van desaparèixer els quatre altars que adornaven l'interior. | 42.0720300,2.3969200 | 450111 | 4657950 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65629-foto-08254-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65629-foto-08254-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65629-foto-08254-200-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 65630 | Rectoria de Sant Julià de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-julia-de-cabrera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a llevant. Es troba adossada a l'església de Sant Julià de Cabrera. Les obertures són de disposició simètrica, de pedra treballada i totxo. A la façana principal hi ha un portal central i una porxada de fusta al primer pis. La façana sud i la oest presenten un portal reconvertit posteriorment en finestra; el de la sud amb la inscripció:'EUDALT FONTANELLES 1729', i el de la oest datat amb l'any '1689'. Les mides aproximades de l'edifici són 10 m de llargada per 7 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, i els escairats són de pedra basta. | 08254-201 | Sant Julià de Cabrera | La Rectoria va quedar molt malmesa a conseqüència dels terratrèmols del segle XV i va ser reconstruïda. Al segle XVII i XVIII la casa va ser objecte d'obres de reforma i ampliació. | 42.0721000,2.3970400 | 450121 | 4657957 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65630-foto-08254-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65630-foto-08254-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65630-foto-08254-201-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 65631 | Sequoia de Sant Julià de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequoia-de-sant-julia-de-cabrera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 246. | Es tracta d'un magnífic exemplar de sequoia gegant (Sequoiadendron giganteum (Lindley), situat a uns 50 m al nord-est de Sant Julià de Cabrera. Fa uns anys, va rebre l'impacte d'un llamp que va provocar la seva escapçada. Va tornar a rebrotar i actualment presenta un bon estat vital. | 08254-202 | Sant Julià de Cabrera | 42.0723300,2.3977400 | 450179 | 4657982 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65631-foto-08254-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65631-foto-08254-202-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les sequoies gegants són originàries de Sierra Nevada, a Califòrnia. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||
| 65632 | Roureda del Prat de Sant Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-del-prat-de-sant-julia | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | Al sector nord-est de Sant Julià de Cabrera s'hi conserva una petita roureda, on hi conviuen exemplars centenaris i joves. Es tracta d'un bosc de roures martinencs (Quercus pubescens), on pràcticament no hi ha estrat arbustiu ni herbaci, pel que el seu entorn està força esclarissat. | 08254-203 | Sant Julià de Cabrera | 42.0730400,2.3993800 | 450315 | 4658060 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65632-foto-08254-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65632-foto-08254-203-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||||
| 65633 | Font de Sant Julià de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-julia-de-cabrera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Vic: Ed. Eumo, p. 92. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 246. | XVIII | La font de Sant Julià es troba a uns 200 m al nord-est de Sant Julià de Cabrera, al bell mig del torrent. Es tracta d'una font monumental de gran valor patrimonial. És construïda amb un mur de carreus lligats amb morter, del que surten dos brocs metàl·lics, pels que raja l'aigua. Al mur hi ha esculpits una imatge de sant Julià a cavall i un escut, amb l'any '1743' inscrit. A tocar de la font, hi ha una gran taula i bancs de pedra treballada. | 08254-204 | Sant Julià de Cabrera | 42.0730600,2.3994400 | 450320 | 4658063 | 1743 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65633-foto-08254-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65633-foto-08254-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65633-foto-08254-204-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 65635 | Pont de Sant Martí o de la Teuleria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sant-marti-o-de-la-teuleria | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII-XIX | Pont d'un sol arc, situat a tocar del Hostal Gorgues o Casa del Pont, que salva la riera de Sant Martí al seu pas per l'antic camí ral de Vic a Olot. És construït amb pedra lligada amb morter de calç, sense baranes. En realitat són dos ponts units: el que dóna al costat de ponent és el més anti i el de llevant és posterior. | 08254-206 | Sant Martí Sescorts | El pont antic fou construït al segle XVII, i al segle XIX fou objecte d'obres per tal de consolidar l'estructura de l'antic pont i fer-lo més ample. | 42.0125500,2.3352900 | 444961 | 4651383 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65635-foto-08254-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65635-foto-08254-206-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Al Catàleg de béns del POUM és anomenat com a Pont de les Gorgues o de Sant Martí. | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 65636 | Camí dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-enamorats | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XX | Es tracta d'un camí rural que mena del carrer Major del nucli de Cantonigròs fins al camí de la font del Rajolí, i segueix part del curs del torrent de Balà. És un itinerari curt i senzill, que travessa una fageda de gran bellesa natural. | 08254-207 | Cantonigròs | 42.0395100,2.4096300 | 451137 | 4654332 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65636-foto-08254-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65636-foto-08254-207-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 65637 | Goigs de Sant Pere Pescador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-pere-pescador | AMADES, J. (1984) Costumari Català, el curs de l'any, vol.4. Barcelona: Salvat, p. 303. DEVOCIOTECA. JOAN ARIMANY JUVENTENY: http://devocioteca.blogspot.com.es/ | XIX | Ja no es canten. | Els Goigs en honor de Sant Pere Pescador que es cantaven a la capella dels pescadors de Manlleu, a la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues, van ser escrits pel manlleuenc Joan Baptista Güell, l'any 1896. Es van extraviar i han estat retrobats recentment. Fins fa poc temps, l'única constància documental que se'n tenia era una carta manuscrita pel poeta Jacint Verdaguer amb la qual s'adreçava a l'autor del text, que li havia demanat l'opinió sobre la seva obra. Van ser impresos a la Tipografia Catòlica de Sant Josep de Vic. | 08254-208 | Sant Pere Pescador (pantà de Sau) | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 42.0101500,2.3404000 | 445382 | 4651114 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65637-foto-08254-208-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografia procedents del web DEVOCIOTECA. JOAN ARIMANY JUVENTENY: http://devocioteca.blogspot.com.es/ | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 65638 | Santa Maria de Corcó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-corco | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 23. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó. | XVIII-XX | Església d'una sola nau, de planta rectangular. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal. El temple està orientat de llevant a ponent. Interiorment el presbiteri és marcat i forma capelles als murs laterals, i és cobert amb volta quatripartita; als peus hi ha el cor. Està decorada amb pintures. El portal és rectangular, emmarcat amb pedra; ambdues bandes presenten una fornícula, amb les figures de Sant Joaquim i Santa Anna. Sobre el portal hi ha un òcul. El capcer és triangular. A l'extrem de tramuntana hi ha un campanar torre; que presenta a la part superior un mirador. Les obertures que emmarquen les campanes són en forma d'ogiva. Els murs són de paredat comú i arrebossats, a excepció del campanar, deixant vistos els escaires i elements de ressalt. | 08254-209 | Pl. Església s/n, 08511, l'Esquirol. | L'antiga església de Santa Maria de Corcó, de la que no es coneixen vestigis, es trobava entre el mas Bertrana i la rectoria vella. L'església de Santa Maria de Corcó de l'Esquirol es va construir entre els anys 1721 i 1762, en substitució de la primitiva església. Aquest trasllat va ser motivat pel gran creixement demogràfic del nucli de l'Esquirol, situat a redós de l'antic camí de Vic a Olot. Era obra de l'arquitecte Josep Morató. L'església i la seva rectoria van ser incendiades i arrasades el dia 21 de juliol de l'any 1936 i destruït el seu ric arxiu parroquial. Només va subsistir el campanar, amb la torrella superior destruïda i reemplaçada per un bastiment de ferro per a sostenir les campanes. La nova edificació, de l'any 1940, és obra de l'arquitecte Josep Maria Pericas. | 42.0350600,2.3694400 | 447807 | 4653861 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65638-foto-08254-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65638-foto-08254-209-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Josep Maria Pericas, arquitecte. | Josep Maria Pericas i Morros (Vic,1881-Barcelona, 1966):Va ser un destacat arquitecte català. En les seves obres es poden apreciar les influències modernista en contraposició a la medieval, especialment romànica, així com una altra de l'escola vienesa. Tanmateix, va inspirar-se en l'arquitectura popular catalana. També són destacades les seves facetes com a arqueòleg i historiador. | 98|119|96 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 65639 | Molí de la Masallera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-masallera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 243. | XVIII | Es tracta d'un antic molí, reconvertit posteriorment en habitatge. És un edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. La façana principal presenta un cos annex de porxos, amb pilar central de pedra i estructura de fusta. Les obertures són de disposició irregular, majoritàriament amb llinda de fusta i brancals de pedra. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista. | 08254-210 | La Masallera (Sant Julià de Cabrera) | El molí pertany a la hisenda de la Masallera. Fa diversos anys, es va adaptar l'edifici com a corrals, es va terraplenar la bassa i es van tapar els recs. | 42.0621300,2.3974700 | 450148 | 4656850 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65639-foto-08254-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65639-foto-08254-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65639-foto-08254-210-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M80. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 65640 | Corpus Christi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corpus-christi-0 | PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 114-116. | XX | Ja no es celebra. | La festa de Corpus es celebrava cada any a l'Esquirol, amb el tradicional ofici solemne i la processó. Acabada la cerimònia religiosa, el Santíssim Sagrament sortia en processó amb la Custòdia i sota tàlem. La comitiva anava encapçalada pel mossèn, acompanyat pels escolans i els infants que havien fet la comunió el diumenge abans, amb creu i gonfanons, els homes al darrera i les dones al davant. La processó transcorria pels principals carrers del poble, que havien estat engalanats amb flors i vànoves a les finestres i als balcons. Totes les processons feien el mateix recorregut: de l'església a la plaça, baixaven pel carrer Major fins a la font, tornaven a pujar fins a can Manel, allà giraven i tornaven a l'església. Es disposava un altar a la plaça, un altre a cal Secretari (al mig del carrer Major) i l'últim al davant de cal Manel; a cada un es parava el seguici per cantar i rebre la benedicció solemne. El Corpus Christi es va deixar de celebrar a l'Esquirol a finals de la dècada dels anys vuitanta del segle passat. | 08254-211 | L'Esquirol | El Corpus Christi o Cos de Crist, és una festivitat catòlica, d'origen medieval, que es celebra per a commemorar l'Eucaristia. És una festa mòbil dins del calendari litúrgic, el dijous o el diumenge següent a l'octava de Pentecosta. Actualment es celebra en diferents punts de Catalunya, amb un perfil molt més lúdic i pagà, havent perdut molt dels seus elements litúrgics originals. Es per això que es consideren les processons del Corpus com l'antecedent de les actuals cercaviles de moltes festes majors de pobles i ciutats. | 42.0350800,2.3689900 | 447770 | 4653864 | 08254 | L'Esquirol | Sense accés | Dolent | Legal | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
| 65641 | L'Arimany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larimany | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 216. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p.199. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. A la façana principal, a la part central, el ràfec és molt sortint. Està adossada a la masoveria vella per un pont cobert al primer pis, sota el qual s'observa un escaire de carreus. Les obertures són de pedra treballada, i únicament les de la façana principal són de disposició regular. El portal d'entrada, centrat a la façana, és rectangular; al primer pis, s'obre una finestra datada amb l'any '1679'. A la façana est hi ha una finestra esculturada amb un llangardaix. Les mides aproximades de l'edifici són 16 m de llargada per 12 m d'amplada. Els murs de la planta són de pedra lligada amb morter de calç, i els del pis i les golfes són de tàpia. Les façanes són d'obra vista, a excepció de la façana principal, que conserva part de l'antic arrebossat. | 08254-212 | L'Esquirol | Les referències documentals més antigues de la casa són del segle XII. Segons consta a la documentació, l'Arimany va ampliar les seves terres a mitjans segle XIV, amb l'adquisició d'alguns masos rònecs (PLADEVALL, 2002: 199). Es troba registrada als fogatges de les parròquies del terme de Corcó, Sant Julià de Cabrera, Sant Llorens Dosmunts, Sant Bartomeu Sagorga, Sant Vicens de Casserres i Sant Martí Sescorts de l'any 1553, on consta 'Pere Arimany'. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860. | 42.0498700,2.3864000 | 449223 | 4655495 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65641-foto-08254-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65641-foto-08254-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65641-foto-08254-212-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 65642 | Aplec de Santa Margarida de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-margarida-de-vila-seca | XX-XXI | L'Aplec de Santa Margarida de Vila-seca es celebra anualment el primer diumenge de setembre. És organitzat per l'associació de veïns 'La Veu de Sescorts'. Després de l'ofici religiós, amb els cants dels goigs, es fa un dinar popular i alguns jocs i sortejos. | 08254-213 | Santa Margarida de Vila-seca (Sant Martí Sescorts) | 42.0572500,2.3335200 | 444853 | 4656348 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65642-foto-08254-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65642-foto-08254-213-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Abel Rubió i Serrat.Fotografies del facebook de La Veu de Sescorts. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 65643 | Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs i Festa Literària del Collsacabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/concurs-parroquial-de-poesia-de-cantonigros-i-festa-literaria-del-collsacabra | PARRÒQUIA DE SANT ROC DE CANTONIGRÒS DEL BISBAT DE VIC (1966) XXIII Concurs parroquial de poesia i festa literària del Collsacabra dedicada al cinquantenari de la mort de Torras i Bages (Tríptic). Vic: Anglada. VINYETA i LEYES, R. (1984) El Collsacabra, Cabrera: Cantonigròs. Torelló: Celblau. p. 14 | XX | Ja no es celebra. | El Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs és un certamen literari en llengua catalana, que es va celebrar a la parròquia de Sant Roc de Cantonigròs, entre els anys 1944 i 1968. Els promotors van ser mossèn Josep Cruells i Rodellas, Jordi Cots i Joan Triadú i Font. Va ser el certamen literari en llengua catalana més important durant el franquisme i hi van participar les principals figures literàries del país, com Carles Riba, Miquel Llor, Ramon Folch i Camarasa, Miquel Martí i Pol, etc. Es concedien premis simbòlics de poesia, narració, teatre infantil i assaig breu. Des de l'any 1963 va impulsar el Premi Cavall Fort. L'any 1968 el Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs va ser substituït per les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra, organitzades cada any a una ciutat diferent de Catalunya. | 08254-214 | Cantonigròs | El Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs va ser un focus d'irradiació cultural durant el franquisme, que va aplegar a destacades personalitats de l'època. Es va convertir en un nucli de resistència cultural, motiu pel qual va ser vigilat per la policia franquista, malgrat la protecció eclesiàstica que tenia. | 42.0403200,2.4051500 | 450767 | 4654424 | 08254 | L'Esquirol | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La documentació relativa al concurs va ser recopilada per Teresa Clota i Pallàs, de Cantonigròs, i es troba dipositada a la Biblioteca de Catalunya, amb còpia a la Biblioteca Joan Triadú de Vic.Fotografia facilitada per Carles Comella (l'autor és manent i el propietari físic la Parròquia de Cantonigròs). | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 65644 | Font de la Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-bertrana | CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2009) Anàlisi de les aigües de deu fonts del Cabrerès i la seva flora. Treball de recerca batxillerat de Institut Miquel Martí i Pol (Roda de Ter), p. 10. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XVIII | L'indret on hi ha la font es troba inundat. | La font de la Bertrana es troba a uns 120 m a llevant de cal Masover, a tocar del camí. Es tracta d'una font monumental de gran valor patrimonial. És una font ben arranjada, d'obra, a l'interior d'un petit cobert amb volta, construït amb pedres treballades i totxo lligats amb morter de calç. De la font hi raja un bon raig d'aigua que cau a una pica de pedra, a nivell del sòl. El mur que emmarca la volta presenta dos destacats baix relleus, un d'ells representa un cavall i a l'altre hi ha inscrit l'any '1783', envoltat de motius vegetals. A tocar de la font, hi ha un llarg safareig rectangular de pedra, amb l'any '1867' inscrit. El rec que recull l'aigua de la font i la condueix al torrent està obturat i no desguassa correctament, pel que l'indret on hi ha la font es troba inundat. | 08254-215 | La Betrana (l'Esquirol) | 42.0258500,2.3595600 | 446982 | 4652845 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65644-foto-08254-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65644-foto-08254-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65644-foto-08254-215-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 65647 | Font de la Parra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-parra | CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2009) Anàlisi de les aigües de deu fonts del Cabrerès i la seva flora. Treball de recerca batxillerat de Institut Miquel Martí i Pol (Roda de Ter), p. 11. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XIX | La font de la Parra es troba a poca distància a l'oest de la masia homònima, a tocar del torrent. És una font d'obra, bastida amb totxo, i presenta tres brocs metàl·lics (un d'ells de cop). L'aigua que raja per dos dels brocs cau a una pica rectangular de pedra. Es troba en un indret per sota del nivell del pla, al que s'hi accedeix per mitjà de tres graons de pedra. | 08254-218 | La Parra (l'Esquirol) | 42.0480900,2.3685100 | 447741 | 4655309 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65647-foto-08254-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65647-foto-08254-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65647-foto-08254-218-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 65648 | Font del Quintà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-quinta | CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2009) Anàlisi de les aigües de deu fonts del Cabrerès i la seva flora. Treball de recerca batxillerat de Institut Miquel Martí i Pol (Roda de Ter), p. 12. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XIX | El bestiar utilitza la font per a beure, pel que es troba en perill de que es malmeti. | La font del Quintà es troba a uns camps de conreus, entre la carretera dels Quatre Camins i el torrent de la Parra. És una font mínimament arranjada, emmarcada en un petit mur de pedres. L'aigua raja per un broc i cau directament al terra. | 08254-219 | L'Esquirol | 42.0403200,2.3696800 | 447831 | 4654445 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65648-foto-08254-219-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia i coordenades procedents del Catàleg de béns del POUM de l'Esquirol perquè, durant la visita, l'indret es trobava completament enfangat per les intenses plujes dels dies anteriors. | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 65649 | Font de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cabrera | CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2009) Anàlisi de les aigües de deu fonts del Cabrerès i la seva flora. Treball de recerca batxillerat de Institut Miquel Martí i Pol (Roda de Ter), p. 15 PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 245. VINYETA i LEYES, R. (1984) El Collsacabra, Cabrera: Cantonigròs. Torelló: Celblau. p. 29. | XX | La Font de Cabrera es troba a tocar del camí de Cantonigròs a Sant Julià de Cabrera, entre el molí de la Masallera i la Masallera, a tocar del rec. Es tracta d'una font en forma de pedró, que guarda una imatge de la Mare de Déu de Cabrera. Té un bon cabal i presenta la següent inscripció: ANTIC BASSAL, CAMÍ ENLLÀ, JO SÓC LA FONT DE CABRERA. PLASMADA EN RÚSTIC ALTAR PER LA FE DELS MASALLERA. A tocar de la font hi ha una taula amb uns bancs de pedra. | 08254-220 | Sant Julià de Canbrera | 42.0644000,2.3988600 | 450265 | 4657101 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65649-foto-08254-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65649-foto-08254-220-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 65650 | Font de la Roureda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-roureda-0 | CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2009) Anàlisi de les aigües de deu fonts del Cabrerès i la seva flora. Treball de recerca batxillerat de Institut Miquel Martí i Pol (Roda de Ter), p. 16. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XX | La font de la Roureda es troba pròxima al mas homònim, seguint el camí de la casa, a una zona de bosc. És una font mínimament arranjada, emmarcada en un petit mur de pedres. L'aigua raja per un petit orifici i cau a un pedrís. | 08254-221 | La Roureda (l'Esquirol) | 42.0237700,2.3801600 | 448685 | 4652601 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65650-foto-08254-221-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia i coordenades procedents del Catàleg de béns del POUM de l'Esquirol, perquè durant la visita a la zona l'accés era tancat. | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 65651 | Font del Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-viver | CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2009) Anàlisi de les aigües de deu fonts del Cabrerès i la seva flora. Treball de recerca batxillerat de Institut Miquel Martí i Pol (Roda de Ter), p. 17. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XX | La font del Viver es troba a una zona boscosa, al nord de la masia de Trasserra. S'hi accedeix per un camí de bast, que es pren des de l'antic camí de Sant Bartomeu. Es tracta d'una font ben arranjada, construïda amb un mur de paredat comú. L'aigua raja per un broc de cop i cau al terra. Es troba en un indret enverdissat. | 08254-222 | L'Esquirol | 42.0174600,2.3803100 | 448693 | 4651901 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65651-foto-08254-222-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia del Catàleg de béns del POUM, degut a que durant la visita no es va poder accedir a l'indret per trobar-se molt enverdissat. | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 65652 | Puigdauret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigdauret | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º Ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 200. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Presenta diversos cossos adossats: a la façana oest, un cos de porxos a nivell de planta i pis, amb dos pilars de totxo; a la façana nord, un cobert de totxana al sector oest, i un cos allargat adossat a la planta al sector est; i a la façana est, un garatge a la planta. Les obertures són de disposició regular, majoritàriament de pedra treballada. La façana principal presenta, a la planta baixa, un portal rectangular amb llinda esculturada i datada amb l'any '1722', una finestra i un portal d'accés als porxos; al primer pis, tres finestres amb ampit motllurat; i a les golfes, tres finestres més. La façana nord presenta un portal als baixos, sota una terrassa que està al nivell del primer pis, un portal i tres finestres; al sector est, quatre finestres al primer pis i una finestreta sota el carener. La façana est presenta una finestra al primer pis. Les mides aproximades de l'edifici són 12 m de llargada per 11 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats, deixant a la vista els escaires i elements de ressalt. | 08254-223 | L'Esquirol | Les referències documentals més antigues de la masia són del segle XIV. Es troba registrada als fogatges de les parròquies del terme de Corcó, Sant Julià de Cabrera, Sant Llorens Dosmunts, Sant Bartomeu Sagorga, Sant Vicens de Casserres i Sant Martí Sescorts de l'any 1553, on consta 'Joan Puigdeuret'. | 42.0500400,2.3611000 | 447129 | 4655530 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 65653 | Cap de Mort o Ninot de les Gorgues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cap-de-mort-o-ninot-de-les-gorgues | OSONA CLIMBS: http://osonaclimbs.blogspot.com.es/ PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 180. | Es tracta d'una estructura rocosa, amb una forma molt característica situada a llevant del meandre de les Gorgues, arran de riu, a tocar de la seva unió amb les Paganes. El Cap de Mort o Ninot de les Gorgues és un dels referents dels inicis de l'escalada a Osona, a les dècades dels anys seixanta i setanta del segle passat. | 08254-224 | Les Gorgues, Sant Martí Sescorts. | L'ascensió al Cap de Mort es va popularitzar entre els escaladors osonencs, a les dècades dels anys seixanta i setanta del segle passat. | 42.0127300,2.3411900 | 445450 | 4651400 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65653-foto-08254-224-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||
| 65657 | Afrau, cascada i gorg de Teixidors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/afrau-cascada-i-gorg-de-teixidors | PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 190. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p. 12. | Es tracta d'una profunda fondalada encerclada de cingles, a la riera de les Gorgues, a poca distància del Pedró. L'aigua salta per una majestuosa cascada i cau a un gorg molt pregon, que es coneix com 'la Gruta', probablement per la balma que hi ha a sobre del saltant. | 08254-228 | Les Gorgues, l'Esquirol | 42.0230400,2.3669500 | 447591 | 4652528 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65657-foto-08254-228-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les fotografies són extretes del blog de l'atleta Paris Canals Rovira: http://ultraparis.blogspot.com.es, degut a la dificultat d'arribar a peu del gorg. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||
| 65658 | Font del Faig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-faig-1 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XIX | La font del Faig es troba a un trencant que surt del camí vell de Tavertet a Cantonigròs, al naixement del torrent de Balà, a l'entorn del pla d'Ardura. És envoltada d'una fageda que destaca per la seva bellesa natural. Es tracta d'una font ben arranjada, formada per una llosa quadrangular de pedra treballada, amb un broc, que presenta la següent inscripció: 'Bach Planas 1841'. La llosa culmina amb una altra pedra treballada, en forma triangular, i per sobre hi ha un petit forat on antigament hi havia una petita imatge. La font es troba emmarcada, a banda i banda, per un petit mur de pedres lligades amb morter, a mode de banc. | 08254-229 | Cantonigròs | 42.0390800,2.4225100 | 452203 | 4654277 | 1841 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65658-foto-08254-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65658-foto-08254-229-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Cada any s'hi celebra el dinar de la font del Faig per la Festa major de Cantoni, amb arrosada popular, sorteig de pernils i sardanes | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 65659 | Roure de l'Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-loliva | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | El roure de l'Oliva es troba al costat de la masia. Es tracta d'un exemplar monumental, que destaca per la seva majestuositat, les seves dimensions, amb uns espectaculars tronc i capçada, i per la seva antiguitat. | 08254-230 | L'Oliva (l'Esquirol) | 42.0510100,2.3699500 | 447862 | 4655632 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65659-foto-08254-230-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||||
| 65660 | L'Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/loliva-3 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 214. | XVIII | Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a tramuntana. Es troba adossada al desnivell natural del terreny. Les obertures són de disposició irregular, de pedra de gres treballada. La façana principal presenta, a la planta, un portal rectangular amb la llinda datada, amb l'any '1752', i dues finestretes amb llangardaix i, al primer pis, dues finestres quadrades. A la façana est se li adossa un cos annex, amb la teulada més baixa. Es troba unit a un altre gran cos annex, cobert a una sola vessant, que presenta un portal en la façana nord. A la façana oest, a la planta, hi ha un portal amb llinda de fusta corbada i tres espieres; i al primer pis, tres finestres amb ampit motllurat. A la façana sud hi ha un cos de porxos, que presenta un portal rectangular, i un finestral al primer pis, que il·lumina la cuina del habitatge. Les mides aproximades de l'edifici són 11 m de llargada per 11 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. | 08254-231 | L'Esquirol | Es troba registrada als fogatges de les parròquies del terme de Corcó, Sant Julià de Cabrera, Sant Llorens Dosmunts, Sant Bartomeu Sagorga, Sant Vicens de Casserres i Sant Martí Sescorts, des de el segle XVII. | 42.0509800,2.3719800 | 448030 | 4655627 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65660-foto-08254-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65660-foto-08254-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65660-foto-08254-231-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 65661 | Corranda de sega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corranda-de-sega | CALAIX: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53106. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. | XX | Ja no es canta. | Cançó tradicional que es cantava a l'Esquirol, Sant Bartomeu del Grau i Sant Martí Sescorts. La lletra és tal i com segueix: Mare de Déu quin sol que en fa, tinc una set que m'escanya, i l'animal del davanter no m'en crida mai la garba! La següent cançó de 'Corranda de sega' és recollida a l'Esquirol i Sau. La lletra és tal i com segueix: I ai quin llanto que ara veig, i quin llanto que s'espera. Malparit del davanter, que no crida mai a beure! | 08254-232 | L'Esquirol | Antigament, mentre els pagesos segaven i batien, cantaven; era una feina llarga i monòtona, que ho afavoria. Aquesta cançó te a veure amb les tasques concretes que es feien durant la sega. A partir del moment en què aquestes feines es van mecanitzar, les cançons van perdre la seva funció. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | http://hdl.handle.net/10687/53146 | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 65663 | Font o aljub de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-o-aljub-de-la-guardia | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XX | Es tracta d'un aljub que es troba a uns 70 m a ponent de la Guàrdia. És de planta rectangular, de paredat comú arrebossat, amb teulada coronada amb un motiu ornamental de pedra. Està tancat per un petit porticó de fusta i presenta una aixeta amb dues piques de pedra. A un dels laterals hi ha una porta de fusta. | 08254-234 | La Guàrdia (l'Esquirol) | 42.0397700,2.3638200 | 447346 | 4654388 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65663-foto-08254-234-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65663-foto-08254-234-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 65665 | Pont de les Palanques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-les-palanques | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 192. | XVII | Les baranes estan trencades. | Pont d'un arc, situat a tocar de la masia de les Palanques, al cantó de migdia, que salva la riera de les Paganes al seu pas per l'antic camí ral de Vic a Olot. És construït amb pedra lligada amb morter de calç, amb baranes trencades. | 08254-236 | Les Palanques (l'Esquirol) | L'origen del seu nom podria relacionar-se amb les palanques que probablement hi havia per creuar el torrent, abans de la construcció del pont. | 42.0239700,2.3475400 | 445985 | 4652643 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65665-foto-08254-236-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65665-foto-08254-236-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 65666 | El caçador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cacador | CALAIX: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53106. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. | XX | Ja no es canta. | Cançó tradicional que es cantava a l'Esquirol, Sau i Folgueroles. Tracta sobre una història picaresca d'un caçador i una pastoreta. La lletra és tal i com segueix: I una matinada fresca Com me remeno com me remeno, jo me'n vaig a caçar. Com me remeno tot me va. Sinós una pastoreta que en guardava el bestiar i ella n'és adormideta, i adormideta ja està. I és un temps de primavera: de violes prou n'hi ha. Ja en cullo un ram de violes, sobre els pits li vaig tirar. -Què hi veniu a buscar, jove, què hi veniu aquí a buscar? -I oi l'amor de vós, minyona, si me la volguéssiu dar? -Demaneu-la a.n el meu pare i oi també en el meu germà, i oi també en el senyor onclo, senyor onclo capellà, que si ell us.e la dón, per mi donada serà. | 08254-237 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | http://hdl.handle.net/10687/53153 | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 65667 | Font del Pobre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pobre | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XX | La font del Pobre es troba a les proximitats de la masia de Carboneres. Es tracta d'una mina d'aigua que capta l'aigua del torrent, bastida amb pedra lligada amb morter de calç. | 08254-238 | Carboneres (l'Esquirol) | 42.0328000,2.3572500 | 446796 | 4653618 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65667-foto-08254-238-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia i coordenades procedents del Catàleg de béns del POUM de l'Esquirol, perquè durant la visita a la zona l'accés era tancat per filat elèctric, amb presència de bestiar. | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 65668 | Masoveria Vella de l'Arimany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-vella-de-larimany | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII | Masia de planta rectangular irregular, que consta de planta baixa i un pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, orientada a ponent. Es troba adossada a la casa pairal, disposada obliquament respecte a la mateixa, amb la que comunica a través d'un pont cobert, amb un porxo al primer pis. S'assenta sobre la roca, al pendent natural del terreny. Al sector nord presenta un annex de factura contemporània, que aprofita la fonamentació de murs antics. El portal és rectangular, amb la llinda de roure. Les façanes no presenten cap eix de simetria excepte als badius del porxo de la façana principal. Les mides aproximades de l'edifici són 10 m de llargada per 7 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç. | 08254-239 | L'Arimany (l'Esquirol) | La història de la masoveria va lligada a la de la masia de l'Arimany, que es troba registrada als fogatges de les parròquies del terme de Corcó, Sant Julià de Cabrera, Sant Llorens Dosmunts, Sant Bartomeu Sagorga, Sant Vicens de Casserres i Sant Martí Sescorts. | 42.0498300,2.3863900 | 449222 | 4655491 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65668-foto-08254-239-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65668-foto-08254-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65668-foto-08254-239-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 65669 | Camí ramader de la Serra del Feu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-la-serra-del-feu | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º Ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 211. | XIV-XX | Es tracta de l'antic camí ramader que travessa la Serra del Feu. Havia estat molt transitat pels ramats transhumants, però actualment resta abandonat i, en alguns trams, la vegetació l'envaeix i el desfigura. El seu recorregut transcorre a dues vessants, amb unes impressionants vistes panoràmiques. | 08254-240 | Sant Julià de Cabrera | Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana per la necessitat de traslladar els ramats cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern, quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna, els camins ramaders es consoliden i al voltant dels segles XVIII i XIX la transhumància arriba al punt àlgid. A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertany el nostre camí. El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. | 42.0651200,2.3789100 | 448615 | 4657193 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65669-foto-08254-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65669-foto-08254-240-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 65670 | Font de Campamar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-campamar | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 248. | XX | La font del Campamar es troba a poca distància a migdia de la masia homònima, a la capçalera del torrent. És una font ben arranjada, emmarcada en un mur de totxo. L'aigua surt per un broc vessador, situat a un dels costats del mur, i cau a una petita pica arrodonida. A pocs metres a ponent de la font, hi ha una antiga caseta de distribució d'aigua, construïda amb totxo. I uns metres a llevant, al bell mig del torrent, hi ha una altra font, construïda amb totxo, amb forma de dipòsit de distribució d'aigua, del que surt un broc vessador que desaigua cap al torrent. | 08254-241 | Campamar (Sant Julià de Cabrera) | 42.0749800,2.3852800 | 449150 | 4658284 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65670-foto-08254-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65670-foto-08254-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65670-foto-08254-241-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 65671 | Molí del Campàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-campas | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 222. | XIX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants asimètriques, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a llevant. Es troba al llit de la riera de les Gorgues. Les finestres són de disposició regular, de pedra treballada. La façana de llevant presenta un portal d'arc rebaixat amb la pedra esculturada, que duu la següent inscripció: 'FET EN MCXXX REHEDIFICATE 1815'. A la part baixa hi ha la sortida d'aigua de les turbines. Els murs són de pedra lligada amb morter i tàpia, arrebossats, deixant a la vista els escaires i els elements de ressalt. | 08254-242 | l'Esquirol | El molí del Campàs va formar part del patrimoni del mas homònim, que es troba registrat en el fogatge de la parròquia i terme de Corcó de l'any 1553. Segons les dades inscrites al portal de llevant, el molí fou construït al segle XII i reedificat l'any 1815 'FET EN MCXXX REHEDIFICATE 1815'. | 42.0357400,2.3759200 | 448344 | 4653933 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65671-foto-08254-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65671-foto-08254-242-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 65672 | Font de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-larc-0 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 222. | XX | La font de l'Arç es troba al costat de la riera de les Gorgues. S'hi accedeix per un corriol que passa per la font de l'Escudella, segueix riera avall i s'enfila fins a mitja vessant, que es on es troba la font. L'aigua raja per un broc, que surt d'un petit muret de pedra, i cau a un pedrís, envoltat per dos carreus de pedra treballada. | 08254-243 | Riera de les Gorgues | 42.0254900,2.3695600 | 447809 | 4652799 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65672-foto-08254-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65672-foto-08254-243-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 65673 | El Puig o Puigventós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-o-puigventos | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 221. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és rectangular, de pedra treballada. Les finestres són de disposició regular, també de pedra treballada. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista. | 08254-244 | Passeig del Pedró, s/n, 08511, l'Esquirol. | 42.0292800,2.3675100 | 447643 | 4653221 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65673-foto-08254-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65673-foto-08254-244-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M24. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 65674 | Casa Nova del Feu o can Girapells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-del-feu-o-can-girapells | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 215. | XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a tres vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. La casa es troba dividida en dos habitatges independents: la dels propietaris, a la zona est, i la dels masovers, ala zona oest. El portal principal és rectangular, d'arc escarser, recobert per plaques de gres. Les obertures són de disposició regular, emmarcades amb maó. A la façana principal, s'hi obren quatre finestres d'arc escarser disposades simètricament i una finestra lateral al costat de tramuntana; al primer pis, quatre finestres iguals que les anteriors. A la façana de migdia, se li adossa un annex de planta baixa, que presenta dos portals d'arc escarser i una finestra; la coberta funciona com a terrassa. A la façana oest, corresponent a la casa dels masovers, hi ha un portal rectangular centrat, al que s'accedeix mitjançant cinc graons, quatre finestres d'idèntiques característiques i disposició que les de la façana principal, dues de les quals tapiades, i quatre finestres d'arc escarser al primer pis. Les mides aproximades de l'edificació són 17 m de llargada per 8 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-245 | El Feu (l'Esquirol) | La casa pertanyia a la hisenda del Feu. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860 com a casa de pagès. | 42.0568100,2.3643700 | 447405 | 4656279 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65674-foto-08254-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65674-foto-08254-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65674-foto-08254-245-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 65677 | Els Xalets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-xalets | COMELLA, C. (2013). 'Els Xalets, ciutat infantil d'acollida, reportatge d'una Vanguàrdia de l'any 1937'. Els Cingles de Collsacabra, nº 70. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 8-10. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII-XIX | Els Xalets són un conjunt arquitectònic format per set cases, situades a peu de la carretera de Cantonigròs, entre cal Carreter i la benzinera. Són de planta rectangular i consten de planta baixa i una planta pis, a excepció del més gran, que consta de planta baixa, pis i golfes. Les cobertes són de pissarra, a dues vessants, i el carener perpendicular a les façanes, que es troben orientades al nord. Presenten un porxo d'accés amb coberta a tres aigües. Les finestres són de disposició regular, amb motllures. | 08254-248 | Carretera d'Olot, nº 20-34, 08569, Cantonigròs (l'Esquirol). | Els Xalets, inicialment anomenats 'La Suïssa Catalana', van ser construïts l'any 1932, i són obra de l'agrimensor i també mestre d'obres Josep Nogués de Vic. Van ser projectades com a cases d'estiueig, per a passar estius gaudint de l'entorn, les caminades i l'aire fresc. És una de les primeres urbanitzacions de l'estat espanyol. Durant la Guerra Civil (1936-1939) hi van acollir nens refugiats del front republicà, provinents de diferents regions d'Espanya. | 42.0410300,2.4114900 | 451292 | 4654499 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65677-foto-08254-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65677-foto-08254-248-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml