Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65735 | Creu de Cantonigròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-cantonigros | XVIII-XX | És una creu de terme situada a l'entorn de l'església de Sant Roc, a prop del cementiri. Està formada per un pedestal de pedra, que acaba en forma de capitell, coronat per una petita creu de forja. A la base del pedestal hi ha unes inscripcions que actualment són il·legibles. Es troba integrada dins del conjunt d'una font urbana, de factura contemporània, emmarcada en un mur format per quatre columnes construïdes amb carreus de pedra. | 08254-306 | Cantonigròs | 42.0401900,2.4064000 | 450870 | 4654409 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65735-foto-08254-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65735-foto-08254-306-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65726 | De vius som de Santa Maria de Corcó, i de morts, de Sant Julià de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/de-vius-som-de-santa-maria-de-corco-i-de-morts-de-sant-julia-de-cabrera | PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó. | XX | És un refrany geogràfic que fa referència a la gran extensió del terme municipal de l'Esquirol, que comprèn quatre antigues parròquies: Santa Maria de Corcó, Sant Roc de Cantonigròs, Sant Julià de Cabrera i Sant Martí Sescorts. Amb aquesta frase, els veïns de Sant Julià de Cabrera fan una distinció entre el municipi i la respectiva parròquia a què pertanyen. | 08254-297 | Terme municipal de l'Esquirol | 42.0720300,2.3969200 | 450111 | 4657950 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 65549 | Fàbrica de can Quel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-can-quel | CROSAS CASADESÚS, J. (2000) Memòria de la guerra: L'Esquirol, Osona: 1931-1940. Tarragona: El Mèdol, p. 16-17. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó. | XIX | En estat d'abandó. | És un edifici aïllat de planta rectangular, de notables dimensions. Consta de planta baixa, i dos pisos i té la coberta a dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures són rectangulars, força grans, i es distribueixen formant eixos simètrics. Entorn de les façanes laterals també s'observen diversos cossos adossats, alguns dels quals afegits o reformats amb posterioritat. El parament dels murs és de maçoneria, arrebossat, on destaquen els afegitons decoratius de totxo de les cantonades. A la banda nord-est, hi ha la xemeneia principal de la instal·lació. Xemeneia de gran alçada, de planta circular, construïda amb obra de fàbrica sense revestir. | 08254-120 | Crta. de Tavertet, s/n, 08511, l'Esquirol. | A principis del segle XIX, l'Esquirol va participar en els processos de mecanització de producció de la indústria tèxtil, per la influència de les zones industrials properes, la plana de Vic i Olot. L'any 1839 ja hi havia tres 'empresaris' del sector: en Gurt, en Raimon Puntí i en Narcís Cauvaren. Aquestes petites manufactures tèxtils permetien als seus treballadors complementar la font d'ingressos familiars bàsics provinents de l'agricultura. A principis del segle XX, a l'Esquirol es va consolidar aquesta indústria tèxtil, gràcies a la introducció de l'electricitat a les fàbriques de can Quel, ca l'Homs i can Bonet. | 42.0371000,2.3725000 | 448062 | 4654086 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65549-foto-08254-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65549-foto-08254-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65750 | Trinxeres del Puigsaguàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-del-puigsaguardia | CROSAS CASADESÚS, J. (2000) Memòria de la guerra: L'Esquirol, Osona: 1931-1940. Tarragona: El Mèdol. | XX | La vegetació i l'acumulació de sediments impedeix contemplar-ne les característiques i resseguir-ne tot el traçat. | Trinxeres de la Guerra Civil (1936-1939) situades al Puigsaguàrdia, en un punt estratègic per al control de la carretera. Les trinxeres tenen una amplada aproximada d'1 m, i una fondària d'uns 50 cm. El seu traçat és sinuós, per tal d'adaptar-se a l'orografia i per incrementar la seguretat davant les detonacions. Actualment es troben molt erosionades i colgades de terra per l'acció del clima i la proliferació de vegetació, fet que dificulta la seva documentació. Les trinxeres van ser bastides per l'exèrcit republicà per impedir el pas de les tropes franquistes. Són construccions molt rudimentàries i febles, de caire militar. | 08254-321 | Puigsaguàrdia (l'Esquirol) | 42.0443600,2.3647800 | 447429 | 4654897 | 1936-39 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65750-foto-08254-321-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Exèrcit republicà | Informacions i fotografies facilitades per Miquel Vilella. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||
| 65756 | Trinxeres de Barrès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-de-barres | CROSAS CASADESÚS, J. (2000) Memòria de la guerra: L'Esquirol, Osona: 1931-1940. Tarragona: El Mèdol. | XX | La vegetació i l'acumulació de sediments impedeix contemplar-ne les característiques i resseguir-ne tot el traçat. | Trinxeres de la Guerra Civil (1936-1939) situades al Puig Barrés, en un punt privilegiat per al control de la carretera. Es troben en part erosionades per l'acció del clima i la proliferació de vegetació, però el seu estat permet resseguir perfectament el seu traçat. Tenen una amplada aproximada d'1 m, i una fondària d'uns 50 cm i s'adapten perfectament a l'orografia. Les trinxeres van ser bastides per l'exèrcit republicà per impedir el pas de les tropes franquistes. Són construccions molt rudimentàries i febles, de caire militar. | 08254-327 | Puig de Barrès (l'Esquirol) | 42.0330300,2.3601900 | 447040 | 4653642 | 1936-39 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65756-foto-08254-327-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Exèrcit republicà | Informacions i fotografies facilitades per Miquel Vilella. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||
| 65730 | Trobament miraculós de la Mare de Déu de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobament-miraculos-de-la-mare-de-deu-de-cabrera | BANÚS i BLANCH, M. (2003) Collsacabra: paisatges i llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 88-89. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 54. | XVII | Segons la llegenda, la marededéu de Cabrera havia estat trobada per una cabra, en una petita balma del cingle, penjada d'un esquei, a poca distància del santuari. En anar a veure a la cabra, el seu pastor es va adonar de la troballa que aquesta havia fet. Entre els segles XV i XVII, es va estendre la mentalitat que les marededéus notables havien d'haver estat trobades i tenir un origen mític, fet que explica la proliferació de les llegendes dels seus trobaments als santuaris d'arreu de Catalunya. | 08254-301 | Mare de Déu de Cabrera (Sant Julià de Cabrera) | 42.0733600,2.4078800 | 451018 | 4658091 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65579 | El gorg de la Gorga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gorg-de-la-gorga | BANÚS i BLANCH, M. (2003) Collsacabra: paisatges i llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 29. BORBONET i MACIÀ, A. (1994) 'Llegendes del Collsacabra'. Els Cingles de Collsacabra, nº 32. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 4-9. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º Ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 210, 221 i 272. ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2014). El Camí ral de Vic a Olot: itinerari i històries. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 13. VERDAGUER, J. (1913-1925). Rondalles. Barcelona: I·lustració Catalana. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 52-54. VINYETA I LEYES, R. (1994) Llegendes i tradicions del Collsacabra. Torelló: Foto-Sport, p. 14-15. | XX | Segons la llegenda, fa molt de temps, dos pagesos de les cases del Campàs i les Ententes volien mesurar el gorg que suposaven era el més fons de tota la riera de les Gorgues. Van agafar tots els llibants que tenien a les dues cases, i van lligar una rella a un cap i la van baixar gorg avall. Com van acabar tots els llibants i encara no havien arribat al fons del gorg, van decidir anar a buscar-ne més a les masies del voltant. Quan es disposaven a tirar-los a l'aigua, van sentir una veu que, sortint del fons del gorg, deia: 'Tira Ententes, tira Campàs, que amb tantes altres no hi arribaràs'. Els dos pagesos van fugir molt espantats. Van tornar a l'endemà i van trobar, sobre una roca, les cordes i la rella ben plegades i seques. Mai ningú ha tornat a provar la fondària del gorg de la Gorga. S'atribueixen dos indrets diferents a la llegenda. Un d'ells és l'Olla d'en Bertrana, sota la font de les Senallades, a l'Esquirol, i l'altre és l'Olla d'en Serra, sobre el saltant de la Foradada, a Cantonigròs. | 08254-150 | L'Olla d'en Bertrana (l'Esquirol) / l'Olla d'en Serra (Cantonigròs) | 42.0257700,2.3670500 | 447602 | 4652831 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65579-foto-08254-150-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'Olla d'en Bertrana és un gran pou natural en el mateix llit de la riera de les Gorgues, sota la font de les Senallades. Abans dels aiguats de l'any 1940, que van omplir-la de terres i pedra, tenia una fondària d'uns 15 o 20 m.L'Olla d'en Serra també és un gran pou natural en el llit de la riera de les Gorgues, a molt poca distància i per sobre de la Foradada. És més petita que la de la Bertrana, però probablement més fonda. | 98 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65731 | Miracle de la Mare de Déu de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/miracle-de-la-mare-de-deu-de-cabrera | ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2014). El Camí ral de Vic a Olot: itinerari i històries. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. | XX | Segons la llegenda, a Cabrera hi havia un ruc descontrolat que, quan el deixaven anar fugia corrents i s'enduia tot el que trobava, agafant-ho amb les dents. Un dia, el ruc es va trobar amb una nena i se la va emportar però, de sobte, quan era a tocar del cingle, en sentir les eugues del prat de baix, es va posar a bramar i la va deixar anar cingle avall. El seu pobre pare quan anava a recollir, amb una cistella, el cos de la nena, perquè se l'esperava trobar a trossos per la forta caiguda, la va trobar, miraculosament viva i plorant perquè havia perdut una sabata. Temptant a la sort, la nena li va dir 'si em pagueu, m'hi torno a tirar!', però aquest cop no es va produir el miracle i la nena es va matar. | 08254-302 | Mare de Déu de Cabrera (Sant Julià de Cabrera) | 42.0733600,2.4078800 | 451018 | 4658091 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 65586 | El gos d'en Comermena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gos-den-comermena | VINYETA I LEYES, R. (1994) Llegendes i tradicions del Collsacabra. Torelló: Foto-Sport, p. 16-17. | XX | Segons aquesta llegenda, l'amo d'en Comermena s'estimava molt els seus gossos, especialment a un d'ells. En més d'una ocasió, el seu gos preferit s'havia clavat espines a les potes, i en Comermena, per a que no li tornés a passar, va decidir encarregar-li unes espardenyes. Ben aviat aquest fet va ser conegut per tots els veïns de la rodalia i, fins i tot, un torellonenc li va compondre la següent poesia: 'Cobles noves s'han dictades, tot cantant us les diré; tretes són d'en Comermena i de son gos perdiguer'. De perdius i de llebretes bé n'és un caçador. Ja n'agafa l'escopeta i dret se'n va a Torelló. Quan a Torelló arriba el gos mostra al corder: -Un favor que us demano, que n'és cosa que convé: per al gos unes espardenyes sien fetes ben aviat. Ai del gos d'en Comermena, com anirà ben calçat! -Espardenyes per a un gos jo no en faria mai; en ser el temps de la calor el faria anar a cavall, estaria reposat. Ai del gos d'en Comermena, bé en serà ben regalat. -Les espardenyes són fetes. -Ara me'n fareu el preu. -Valen quatre pessetes, una per cada peu. Com que és home de grans prendes, un xinxó d'or li ha donat. Ai del gos d'en Comermena bé en serà ben regalat. | 08254-157 | Comermena (Sant Martí Sescorts) | 42.0368800,2.3064200 | 442592 | 4654104 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 65468 | Pou de neu de Cantonigròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-de-cantonigros | XVII-XIX | Pou de neu de planta circular, situat enmig d'una fageda, a tocar del camí dels Enamorats. Es troba a uns 970 m d'altitud, amb orientació nord-est, i les seves mides aproximades són 3 m de diàmetre i uns 3 m de fondària màxima aparent. El seu interior conserva bona part del revestiment de pedra seca. Durant l'any 2016, el pou va ser objecte de tasques de sanejament de l'entorn i millora de l'accés, per part dels joves participants al camp de treball de l'Esquirol. | 08254-39 | Cantonigròs | Durant els segles XVII-XVIII es va produir la màxima activitat constructora de pous de neu i congestes, relacionat amb un període climàtic molt fred. Aquesta zona es troba coberta de faigs, fet que fa pensar que, antigament, s'hi donaven les condicions climàtiques adequades per a bastir-hi pous i congestes. Els pous de neu són excavacions senzilles fetes en el sòl natural de la muntanya, situades tant en indrets de gran pendent com en zones més planeres. Les seves mides són variables, tot i que sempre són de planta cilíndrica, sense coberta d'obra. Generalment, el seu interior es revestia de pedra seca, procedent del seu entorn o de la mateixa excavació, però en alguns casos aprofitaven directament la roca natural. A l'exterior es construïa un mur de contenció, que li donava el característic perfil circular atalussat d'aquestes construccions. | 42.0414100,2.4175200 | 451792 | 4654538 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65468-foto-08254-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65468-foto-08254-39-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Podria tractar-se també un pou de glaç que actualment no conservi la coberta. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65678 | Portal de l'edifici del carrer Major nº 105, l'Esquirol. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-ledifici-del-carrer-major-no-105-lesquirol | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | La part superior del portal es troba mutilada degut a una reforma. | Portal d'entrada a la casa situada al carrer Major núm. 105 de l'Esquirol, realitzat amb pedra d'origen local. És un gran portal adovellat situat a la façana de migdia de la casa. Fins fa pocs anys, abans de que el portal fos objecte d'obres de reforma, les dovelles que formaven l'arc eren més prolongades cap a l'interior del portal que la resta, de manera que quedava un petit espai buit des de la imposta al terra, que originàriament podria haver contingut columnes. La dovella central duu l'anagrama de Jesucrist. La part superior del portal es troba mutilada degut a una reforma de factura contemporània de la casa. | 08254-249 | C/ Major 105, 08511, l'Esquirol. | El portal podria pertànyer a la desapareguda església de Sant Genis, del segle XIII. Probablement el portal es traslladà al segle XVIII, quan l'església va ser abandonada per la construcció de la nova església parroquial a l'Esquirol. | 42.0365200,2.3696500 | 447826 | 4654023 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65678-foto-08254-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65678-foto-08254-249-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65679 | Pont de Baumadestral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-baumadestral | FENOY, E.; PANADÈS, J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Pont pla d'un arc, que salva el torrent de Balà al seu pas pel camí veïnal entre els masos de can Codina i la Serra. És construït amb pedra lligada amb morter de calç, amb baranes de fusta. | 08254-250 | Cantonigròs | 42.0164100,2.3970800 | 450080 | 4651774 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65679-foto-08254-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65679-foto-08254-250-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65559 | Pont de la Gorga o del Raval del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-gorga-o-del-raval-del-pont | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 220. | XV | Pont de dos arcs desiguals, situat a l'inici del carrer del Pont de l'Esquirol, que salva la riera de les Gorgues al seu pas per l'antic camí ral de Vic a Olot. És construït amb pedra lligada amb morter de calç, amb baranes i tallamar. | 08254-130 | C/ del Pont, s/n, 08511, l'Esquirol. | Les primeres referències documentals del pont són unes deixes per construir-lo a partir de l'any 1352. | 42.0362300,2.3723900 | 448052 | 4653989 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65559-foto-08254-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65559-foto-08254-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65559-foto-08254-130-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65635 | Pont de Sant Martí o de la Teuleria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sant-marti-o-de-la-teuleria | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII-XIX | Pont d'un sol arc, situat a tocar del Hostal Gorgues o Casa del Pont, que salva la riera de Sant Martí al seu pas per l'antic camí ral de Vic a Olot. És construït amb pedra lligada amb morter de calç, sense baranes. En realitat són dos ponts units: el que dóna al costat de ponent és el més anti i el de llevant és posterior. | 08254-206 | Sant Martí Sescorts | El pont antic fou construït al segle XVII, i al segle XIX fou objecte d'obres per tal de consolidar l'estructura de l'antic pont i fer-lo més ample. | 42.0125500,2.3352900 | 444961 | 4651383 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65635-foto-08254-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65635-foto-08254-206-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Al Catàleg de béns del POUM és anomenat com a Pont de les Gorgues o de Sant Martí. | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65665 | Pont de les Palanques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-les-palanques | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 192. | XVII | Les baranes estan trencades. | Pont d'un arc, situat a tocar de la masia de les Palanques, al cantó de migdia, que salva la riera de les Paganes al seu pas per l'antic camí ral de Vic a Olot. És construït amb pedra lligada amb morter de calç, amb baranes trencades. | 08254-236 | Les Palanques (l'Esquirol) | L'origen del seu nom podria relacionar-se amb les palanques que probablement hi havia per creuar el torrent, abans de la construcció del pont. | 42.0239700,2.3475400 | 445985 | 4652643 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65665-foto-08254-236-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65665-foto-08254-236-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65706 | Pont de la Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-bertrana | XVIII | Pont d'un arc, situat a pocs metres a llevant de la font de la Bertrana, que salva el torrent de la Font Nova al seu pas per l'antic camí de la Bertrana a l'Esquirol. L'arc és construït amb pedra treballada lligada amb morter de calç, i la resta de pedra del pont és sense desbastar. Presenta unes baranes metàl·liques de factura contemporània. | 08254-277 | La Bertrana (l'Esquirol) | 42.0257600,2.3597900 | 447001 | 4652835 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65706-foto-08254-277-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65706-foto-08254-277-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65458 | Can Rispet o can Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rispet-o-can-plans | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 281. | XVIII | Petita masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Les obertures són de composició irregular, majoritàriament de pedra amb llinda de fusta. El primer pis presenta un porxo de fusta d'estil català, segurament modern. Les mides aproximades de l'edificació són 7 m de llargada per 7 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista. A les façanes oest i nord hi ha dos cossos annexos, amb funció de garatge i galeria. L'edifici va ser objecte d'obres de restauració i reforma integral. | 08254-29 | L'Esquirol | La història d'aquesta masia es troba relacionada probablement amb la del mas Tresserra. Consta en el Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich de l'any 1860, com a 'casa de pagès'. | 42.0250000,2.3928900 | 449740 | 4652730 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65458-foto-08254-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65458-foto-08254-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65458-foto-08254-29-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65435 | Cabana de pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-pastor | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Hi ha algunes pedres despreses de l'estructura. | Petita estructura construïda amb pedra seca, de planta rectangular, que es troba arrecerada al marge del mur de llevant. La coberta és aplanada, formada per lloses que es recolzen sobre els murs. Al costat sud presenta una petita porta rectangular. Les mesures d'aquesta estructura són uns 2,5 m de llargada per 1 m d'amplada. Els murs són fets amb pedres de mida mitjana, de procedència local, disposades planes i falcades amb d'altres pedres més petites. Es conserva en la seva alçada original, 1 m, fet que impedeix estar dret al seu interior. És molt difícil atribuir a aquests tipus de construccions una cronologia precisa. Es documenten a partir del segle XVII i XVIII, relacionades amb pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig. | 08254-6 | L'Esquirol | Aquesta cabana, construïda en un moment cronològic indeterminat, s'ha de relacionar amb la resta d'estructures de pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig, i també en la desforestació de les zones de pastura i en la pràctica d'alguns cultius de caire domèstic. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten a partir del segle XVII i XVIII. La seva estructura és senzilla, i són construïdes amb material de procedència local. La base és de poca alçada, construïda amb pedra seca. La coberta sol ser de fusta o de lloses. | 42.0322100,2.3801200 | 448689 | 4653538 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65435-foto-08254-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65435-foto-08254-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65435-foto-08254-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65576 | Pontet de la Comellassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontet-de-la-comellassa | XVIII-XX | Petit pont que salva el torrent de la Comellassa al seu pas per l'antic camí que segueix el traçat del sender GR-151. És construït amb dos murs de pedra lligada amb morter de calç i grans lloses, cobertes pel terra del camí. | 08254-147 | L'Esquirol | 42.0328100,2.3877900 | 449324 | 4653600 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65576-foto-08254-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65576-foto-08254-147-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65577 | Pontet de la Comellassa II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontet-de-la-comellassa-ii | XVIII-XX | Petit pont que salva el torrent de la Comellassa al seu pas per l'antic camí que segueix el traçat del sender GR-151, a poca distància de l'altre pont. És construït amb dos murs de pedra lligada amb morter de calç i grans lloses, cobertes pel terra del camí. | 08254-148 | L'Esquirol | 42.0339500,2.3883100 | 449368 | 4653727 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65577-foto-08254-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65577-foto-08254-148-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65537 | Les Corts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-corts | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XVIII | Masia que consta de planta baixa i un pis, formada per dos cossos units que formen una planta en L. Les cobertes són de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és d'arc rebaixat, de pedra treballada. Les finestres són petites, de disposició regular, també de pedra treballada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, i conserven part de l'antic esquerdejat. | 08254-108 | Sant Martí Sescorts | 42.0281100,2.3318700 | 444691 | 4653113 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65537-foto-08254-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65537-foto-08254-108-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M32. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65523 | La Masallera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-masallera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 245. | XVIII-XIX | Masia planta rectangular que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. La casa ha estat objecte d'obres de reforma i ampliació, de factura contemporània, que afecten la seva morfologia exterior i els seus antics valors arquitectònics. El portal és rodó amb grans dovelles, i es troba descentrat. Les finestres són de pedra treballada; les de la façana principal presenten un eix de composició i la resta de façanes no presenten disposició regular. A la façana nord hi ha un portal central, que duu l'any '1881' inscrit, amb escala de pedra. Les mides aproximades de l'edifici són 13 m de llargada per 11 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats, deixant a la vista els elements de ressalt. | 08254-94 | Sant Julià de Cabrera | La referència més antiga de la masia és del segle XIII. Es troba registrada als fogatges de les parròquies del terme de Corcó, Sant Julià de Cabrera, Sant Llorens Dosmunts, Sant Bartomeu Sagorga, Sant Vicens de Casserres i Sant Martí Sescorts. | 42.0674900,2.3969700 | 450111 | 4657446 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65523-foto-08254-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65523-foto-08254-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65523-foto-08254-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M78. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65461 | Cabanes del Pla d'Aiats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabanes-del-pla-daiats | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 266-267. | XX | En estat ruïnós. | Masia en estat ruïnós, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a ponent. El portal és rectangular, fet de pedra i fusta. Les finestres són de distribució regular, construïdes amb totxo i fusta. Les façanes són de pedra lligada amb morter de cal, d'obra vista. A pocs metres de la casa, hi ha una bassa rectangular, construïda amb carreus de pedra, que s'omple de l'aigua de la pluja i d'escorrentiu. | 08254-32 | Pla d'Aiats (Sant Julià de Vilatorta) | Les cabanes del Pla d'Aiats es construïren després de la guerra, i s'abandonaren l'any 1955. El Pla d'Aiats havia estat artigat i conreat exclusivament amb enormes camps de patates excel·lentíssimes. L'any 1942 fou el primer any de sembradura i, per la gran qualitat de les mateixes, les destinaven per planter o llavor més que per al consum. Al servei d'aquesta enlairada explotació agrícola es bastiren les cabanes i s'acondicionà el grau d'Aiats com a camí de ferradura (PARÉS, 2001:266). | 42.0626700,2.4235400 | 452306 | 4656895 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65461-foto-08254-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65461-foto-08254-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65461-foto-08254-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65491 | El Feu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-feu | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 215. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p 231-215. | XV-XVIII | Masia de planta rectangular, que consta planta baixa, planta pis i golfes. Pel sector de tramuntana es troba adossada al pendent natural del terreny. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a llevant. El portal d'entrada és rodó, format per grans dovelles de pedra regulars. Les obertures són de disposició asimètrica, de pedra treballada. A la planta baixa, s'obre una finestra lateral esculturada i un portal quadrat amb llinda de roure; al primer pis, tres finestres; i a les golfes, quatre més de petites dimensions. A la façana de migdia, a la planta baixa, hi ha una finestra i, al primer pis, dues més. A la façana nord, al primer pis, hi ha un portal i dues finestres. A la façana oest, corresponent a l'habitatge dels masovers, unes escales donen accés al primer pis, on hi ha un portal rectangular i tres finestres. El sector de migdia presenta una terrassa al primer pis i dos portals a la planta baixa. La façana sud presenta un cos de corts adossat, a la planta baixa i, al primer pis, dos balcons ampitadors amb arc escarser i dues finestres, també amb arc escarser. A les golfes, s'hi obren dues arcades de porxo i dues finestretes. | 08254-62 | L'Esquirol | Les referències documentals més antigues de la masia són del segle XII. En la documentació del segle XIV s'esmenta 'Feu d'Amunt' i 'Feu d'Avall', tot i que actualment es desconeix quin dels dos és. Es conserva un inventari del mas de l'any 1542, que descriu detalladament com era. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860 com a casa de pagès. | 42.0548200,2.3657500 | 447518 | 4656057 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65491-foto-08254-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65491-foto-08254-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65491-foto-08254-62-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65664 | Les Palanques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-palanques | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 192. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal, situat al centre de la façana, és rectangular, amb llinda de fusta i brancals de pedra treballada. Les finestres són de disposició asimètrica, de pedra treballada. A la planta s'obre una finestra lateral; al primer pis, dues finestres, una amb llinda esculturada i ampit motllurat; i a les golfes, dues finestres de factura contemporània. A la façana est, en destaquen les dues finestres del primer pis, amb la llinda esculturada. La façana oest presenta una finestra i un portal al primer pis i una finestra a les golfes. A la façana nord, hi ha un portal a la planta baixa, al primer pis dues finestres i a les golfes una altra, de totxo. Les mides aproximades de l'edifici són 12 m de llargada per 10 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç i tàpia, arrebossats. | 08254-235 | L'Esquirol | Antigament havia estat un hostal a peu del camí ral de Vic a Olot. L'origen del seu nom podria relacionar-se amb les palanques que probablement hi havia per creuar el torrent, abans de la construcció del pont. Consta en el Diari de Joan de la Guàrdia del segle XVII. | 42.0241000,2.3474800 | 445980 | 4652658 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65664-foto-08254-235-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65664-foto-08254-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65664-foto-08254-235-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65611 | Masoveria de Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-coromines | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és central, rectangular, de pedra treballada amb l'any '1758' inscrit a la llinda. Les finestres, de disposició simètrica, són majoritàriament de pedra treballada. A la planta s'obre un finestral de factura contemporània i una finestreta de cort amb forjat; i a les corts, un portal i dues finestres. Al primer pis, una finestra central i dues laterals, amb ampit d'estuc. I a les golfes, una finestreta amb ampit motllurat i un òcul. A la façana oest, a la planta baixa, s'obre un portal i dues finestres que donen a les corts; al primer pis, dues finestres amb els emmarcaments de totxo i llinda de roure. La façana nord té al primer pis, quatre finestres; i a les golfes, tres més. A la façana est hi ha, al cos de corts, dos portals i dues finestres. Presenta diversos cossos annexos: a la façana est se li adossa un cos, amb les corts a la planta baixa i el porxo al pis, la coberta del qual segueix la mateixa vessant que la casa; a aquest cos se li adossen unes altres corts de planta baixa. A tramuntana se li adossa un altre cos de corts de planta baixa, de factura contemporània. Les mides aproximades de l'edifici són 14 m de llargada per 13 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç i tàpia, arrebossats i pintats, deixant a la vista els escaires i elements de ressalt. | 08254-182 | Coromines (Sant Martí Sescorts) | La història de la masoveria de Coromines va lligada a la del mas homònim, que pertany al terme de Sant Martí Sescorts. | 42.0168600,2.3137000 | 443177 | 4651876 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65611-foto-08254-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65611-foto-08254-182-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65527 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-13 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | La teulada presenta varies teules en mal estat. | Masia de planta rectangular, que consta de planta, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. Està assentada parcialment al desnivell natural del terreny. Presenta una lliça al voltant de la qual es distribueixen, pel sector oest, un cobert i pel sector est, un habitatge adossat a la masia original. Les obertures són de distribució asimètrica, emmarcades amb pedra de gres treballada. La façana principal presenta un cos de porxos amb dos pilars centrals, a la planta baixa hi ha un portal rectangular amb una data inscrita, actualment il·legible, i dues finestres laterals amb forjat a les corts; al primer pis, al porxo, hi ha una barana de fusta i un portal datat; i a les golfes, dues finestretes. A la façana oest hi ha un portal rectangular, amb llinda de roure, cinc finestres al primer pis i, a les golfes, una finestra i un balcó. A la façana nord s'obren diverses obertures, dues de les quals datades amb els anys '1762' i '1792'. Les mides aproximades de l'edifici són 20 m de llargada per 11 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç i tàpia, arrebossats. | 08254-98 | Sant Martí Sescorts | 42.0298800,2.3168400 | 443449 | 4653320 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65527-foto-08254-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65527-foto-08254-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65527-foto-08254-98-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65487 | El Cós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cos | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 274. | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a façana, que es troba orientada a migdia. Les obertures són de composició asimètrica, de pedra treballada. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista. Se li adossen dos cossos annexos antics, de característiques similars a l'edifici original. A la façana oest hi ha un gran cos annex modern, construït amb pedra, que és utilitzat com a habitatge. | 08254-58 | Cantonigròs | Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860 com a casa de pagès. | 42.0291200,2.4084400 | 451031 | 4653179 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65487-foto-08254-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65487-foto-08254-58-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | No s'ha pogut accedir al recinte de la casa, pel que les fotografies són des de l'exterior de la propietat, i la seva descripció s'ha realitzat en base a la bibliografia existent. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65601 | La Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall-5 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 216. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p.199. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta i dos pisos. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. Està adossada parcialment al desnivell natural del terreny. Presenta un cos de porxos adossat a la façana principal del sector est. El portal, situat al centre de la façana, és d'arc de mig punt adovellat, amb dovella central datada amb l'any '1780'. Les obertures són de distribució simètrica, emmarcades amb pedra de gres treballada. Hi ha tres finestres a la planta baixa; al primer pis, una doble balconada amb el pany de paret entre els dos portals de pedra picada i les llindes esculturades, i als laterals dos balcons iguals; al segon pis, cinc finestres quadrades amb ampit motllurat. Al cos de porxos, hi ha una arcada d'accés a les corts, sobre la que s'assenten els dos pilars de totxo centrals. A l'escaire del mur del segon pis hi ha un carreu datat amb l'any '1670'. A la façana oest, s'obren tres finestres a la planta, quatre al primer pis i una sota el carener. La façana est presenta un portal al primer pis. Les mides aproximades de l'edifici són 19 m de llargada per 12 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-172 | L'Esquirol | Les referències documentals més antigues de la casa són del segle XIV, quan es cita com la 'Vall de Llà'. La casa va ser cremada l'any 1653, durant la Guerra del Francès i reconstruïda, poc després pel seu propietari, en Joan de la Guàrdia, segons consta al seu Diari. Va ser novament reconstruïda l'any 1780. L'any 1972 les façanes van ser arrebossades amb morter de calç; anteriorment, era de tàpia vista, tenia ràfecs de ceràmica acolorida i tres curioses finestres octogonals sota teulada. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860, com a casa de pagès i amb el nom de la Serra. | 42.0368400,2.3501100 | 446209 | 4654071 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65601-foto-08254-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65601-foto-08254-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65601-foto-08254-172-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65448 | Can Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-codina-1 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 281. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és rectangular, amb llinda escripturada. Les obertures són de disposició irregular, emmarcades amb pedra treballada. Al primer pis hi ha un balcó ampitador amb barana de forja i, a les golfes, sobre el balcó, un altre de les mateixes característiques. A la façana oest s'hi obren, a la planta, tres finestres petites rectangulars amb forjat; al primer pis, tres més amb ampit motllurat; i a les golfes, tres finestres quadrades també amb ampit motllurat. A la façana nord hi ha a la planta un cos petit (comuna), adossat al sector est amb una finestreta de gres; al primer pis hi ha una finestra i a les golfes una altra. A la façana est, hi ha dues finestres al primer pis i una a les golfes. Les mides aproximades de l'edificació són 12 m de llargada per 10 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats, a excepció de la façana nord. A la façana principal s'hi adossa un cos annex, amb funció de galliner. | 08254-19 | L'Esquirol | La història d'aquesta masia es relaciona amb la de l'antic mas Tresserres, documentat des de l'any 1138. | 42.0218800,2.3873300 | 449277 | 4652387 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65448-foto-08254-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65448-foto-08254-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65448-foto-08254-19-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65451 | Can Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-foradada | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Al sector oest, s'hi adossa un annex cobert, en part, amb uralita, i a façana est, un altre cobert a la planta baixa. El portal és rectangular, de pedra treballada de gres, amb llinda escripturada, actualment il·legible pel seu mal estat de conservació. Les finestres són de disposició simètrica, de pedra treballada. A la planta, s'hi obre una petita finestra amb forjat; al primer pis, una finestra central amb ampit motllurat i dues finestres rectangulars laterals; i a les golfes, sota el carener, una petita finestra amb llinda de roure. La façana oest presenta un portal al sector nord i un altre al cobert adossat; al primer pis hi ha una finestra. A la façana nord, hi ha dues petites finestres a la planta i una altra al primer pis. A la façana est, hi ha una finestra al primer pis. Les mides aproximades de l'edificació són 10 m de llargada per 7 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç i tàpia, arrebossats. | 08254-22 | Sant Martí Sescorts | 42.0221700,2.3182200 | 443556 | 4652463 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65451-foto-08254-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65451-foto-08254-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65451-foto-08254-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M25. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65469 | Casa Vella del Cuní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vella-del-cuni | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. Es troba assentada, pel sector oest, al pendent del terreny. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a ponent. El portal és rectangular, de pedra treballada, amb llinda esculturada amb un escut amb dos conills i l'any '1682'. Les obertures són de disposició irregular, la majoria emmarcades amb pedra treballada. Al costat del portal, hi ha una finestra amb l'any '1731' inscrit, dues de petites i una altra amb l'ampit motllurat; a les golfes, quatre finestretes quadrades. Les mides aproximades de l'edificació són 19 m de llargada per 11 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-40 | El Cuní (Sant Martí Sescorts) | 42.0015200,2.3198500 | 443673 | 4650169 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65469-foto-08254-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65469-foto-08254-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65469-foto-08254-40-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65599 | Vilaporta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaporta | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Les obertures són de disposició regular, majoritàriament de pedra treballada. Presenta un cos annex adossat de planta baixa i pis. Conté una estada i una capella particular. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-170 | l'Esquirol | Vilaporta era una gran hisenda que s'estenia per l'est des de Vallbona i Vilaporta fins a Santa Margarida. | 42.0489500,2.3452800 | 445819 | 4655418 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65599-foto-08254-170-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M59.Fotografia procedent del Catàleg de masies i cases rurals del POUM de l'Esquirol, perquè durant la visita a la zona, el camí d'accés a la masia era tancat. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65534 | Biquideres o Viquideres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biquideres-o-viquideres | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Les obertures són de disposició irregular, de pedra i totxo. Presenta diversos cossos annexos independents. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats i pintats. | 08254-105 | Sant Martí Sescorts | 42.0581600,2.3376200 | 445193 | 4656446 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65534-foto-08254-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65534-foto-08254-105-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M63. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65472 | Casamitjana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casamitjana-1 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVI-XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a tres vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. S'hi accedeix a través d'un portal rectangular, de pedra treballada, que duu l'any '1856' inscrit. A la façana principal s'hi obre un cos de porxos, format per quatre pilars amb el capitell motllurat i cinc arcs carpanells a cadascun dels tres estatges. La planta baixa presenta dos portals rectangulars; el primer pis, tres portals rectangulars, un d'ells amb la llinda datada amb l'any '1780'; i les golfes, dues arcades tapiades. A la façana oest hi ha tres finestres i un portal a la planta baixa, tres finestres al primer pis i tres finestres més a les golfes, una d'elles amb l'any '1659' inscrit. Les mides aproximades de l'edificació són 17 m de llargada per 13 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-43 | Sant Martí Sescorts | 42.0030000,2.3129400 | 443102 | 4650338 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65472-foto-08254-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65472-foto-08254-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65472-foto-08254-43-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65510 | Grieres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grieres | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a ponent. Les obertures són de composició asimètrica, rectangulars, algunes de pedra treballada. En destaca la finestra gòtica, de pedra, que es troba al primer pis de la façana. Presenta un arc conopial amb decoracions simètriques, que representen dibuixos geomètrics i dues roses sota els arcs còncaus. A l'intradós de l'arc, també hi ha dues roses. A la part esquerra de la imposta de l'arc per la part exterior, les roses es repeteixen. La llum de la finestra no obeeix a l'esveltesa de l'arc. Els murs de façana són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. Presenta diversos cossos annexos independents, de cronologia posterior, que alteren la fisonomia original de la masia. | 08254-81 | Sant Martí Sescorts | No es coneixen referències documentals del mas la Griera. La finestra conopial sembla procedir d'un altre indret tant per les seves dimensions com pel detall de les decoracions, ja que unes roses es troben a l'intradós de l'arc i les altres a la part externa de la finestra. | 42.0276100,2.3193300 | 443653 | 4653066 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65510-foto-08254-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65510-foto-08254-81-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M35.L'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya contempla únicament la finestra conopial, però hom considera oportú inventariar el conjunt de la casa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65536 | El Colom Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-colom-gros | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. MILÀ i FONTANALS (1853) Romancerillo catalán. Edició de Joan Antoni Paloma, Romancer català (1980). Barcelona: Ed. 62-La Caixa, p.25-26. ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2014). El Camí ral de Vic a Olot: itinerari i històries. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 13. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Les obertures són de disposició asimètrica, de pedra treballada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. La façana presenta adossat un cos de porxos en planta baixa i terrassa en planta pis. | 08254-107 | Sant Martí Sescorts | La casa del Colom Gros es relaciona amb el famós militar Bac de Roda, que va lluitar en la Guerra de Successió, com a cap dels Miquelets. Segons una cançó tradicional catalana, recollida per Manuel Milà i Fontanals (vegeu bibliografia), els soldats borbònics van anar a buscar-lo al Colom Gros per a detenir-lo, però allà no el van trobar. Bac de Roda va ser condemnat a mort i penjat a Vic el 2 de novembre de l'any 1713. | 41.9965300,2.3298800 | 444499 | 4649608 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65536-foto-08254-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65536-foto-08254-107-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M10.Segons una història oral recollida per Xavier Roviró, l'hereu del Colom va aconseguir acabar amb el 'dret de cuixa' que tenien els frares de Sant Pere de Casserres (ROVIRÓ, X. 2014:13). | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65476 | El Puig de Collell o de Sant Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-de-collell-o-de-sant-julia | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 243. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és rectangular, de pedra treballada. Les finestres són de disposició asimètrica, majoritàriament de pedra treballada. Presenta un cos annex independent. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, i conserva part de l'antic esquerdejat. | 08254-47 | Sant Julià de Cabrera | La referència més antiga de la masia és del segle XII. | 42.0638900,2.3967800 | 450093 | 4657046 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65476-foto-08254-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65476-foto-08254-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M86.Fotografia procedent del Catàleg de masies i cases rurals del POUM de l'Esquirol, perquè durant la visita a la zona, el camí d'accés a la masia era tancat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65485 | El Collell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-collell-0 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a llevant. La façana presenta un gros portal adovellat, amb la dovella central decorada, molt deteriorada. Les finestres són de disposició regular, emmarcades amb pedra treballada. A la part esquerra del portal hi ha unes escales, que donen accés a una petita eixida, amb galeries sostingudes per pilars, a nivell del primer pis. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, i encara es conserva part de l'antic esquerdejat. A tocar de la casa hi ha una gran cabana, de planta quadrangular, que consta de planta pis i entresolat. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Presenta tres portals: un d'arc rebaixat de pedra sense polir, un d'arc de mig punt de pedra treballada i l'últim, que sembla de factura contemporània, d'arc rebaixat amb dovelles. Al costat del primer portal hi ha unes escales que donen accés al primer pis, on hi ha una obertura rectangular. | 08254-56 | Sant Julià de Cabrera | La referència documental més antiga del Collell és del segle XII. Es troba registrat en el fogatge de la parròquia de Sant Julià de Cabrera de l'any 1553, quan habitava el mas un tal Jaume Collell. Fou objecte d'obres de reforma al segle XVIII, segons consta als anys inscrit al balcó (1765) i al pilar del porxo (1756). Havia tingut oratori particular. | 42.0593700,2.3934400 | 449813 | 4656546 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65485-foto-08254-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65485-foto-08254-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65485-foto-08254-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M103.Es troba desdoblat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPA.: 22678 i 35427). | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65484 | El Benifet o Bonifet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-benifet-o-bonifet | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 124 i 193. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a ponent. A la façana principal, a la planta baixa, hi ha el portal d'entrada, rectangular i emmarcat amb totxo, i una finestra oberta en un portal tapiat de pedra; al primer pis, una finestra emmarcada amb pedra, amb l'ampit motllurat i llinda datada amb l'any '1671'. Al sector de migdia se li adossa, a través d'un terrat que dona al primer pis, un cos annex de planta baixa, de totxana. A la façana nord, se li adossa un cos annex, que consta de planta i un porxo, al que s'hi uneix pel sector est, un petit annex de totxana de planta baixa; al primer pis hi ha dues finestres. La façana est, que es troba en part adossada al pendent natural del terreny, presenta dues finestres al primer pis. A la façana sud hi ha un portal, al primer pis, d'accés al terrat. Les mides aproximades de l'edificació són 10 m de llargada per 8 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-55 | L'Esquirol | Masia construïda al segle XVII, relacionada amb l'antiga parròquia de Santa Maria de Corcó. Podria ser la última rectoria de la Bertrana, abans de la construcció de l'actual Rectoria Vella. El nom original 'el Benifet' deriva de la residència d'un beneficiat eclesiàstic, que és el nom amb el que es menciona l'any 1640 al Diari de Joan de la Guàrdia. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860 com a casa de pagès. | 42.0252100,2.3547300 | 446581 | 4652777 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65484-foto-08254-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65484-foto-08254-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65484-foto-08254-55-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65453 | Cal Gavatx | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gavatx | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 139 i 281. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal, centrat a la façana, és rectangular, de pedra treballada. Les obertures, de composició simètrica, majoritàriament són de pedra treballada amb afegitons de totxo. Se li adossen tres cossos annexos al sector oest: el primer, que cobreix gran part de la façana principal, que és utilitzat com a habitatge i com a garatge; el segon, corresponent a un garatge cobert per una gran terrassa; el tercer, corresponent també a un cobert amb terrassa. Al costat de la terrassa de tramuntana, hi a un cos semi cilíndric força alt i antic. Les mides aproximades de l'edificació són 10 m de llargada per 7 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista. | 08254-24 | L'Esquirol | El nom original d'aquesta masia és la Maserata Nova o la Casa Nova de la Maserata, per abandó de la Maserata vella, ara en ruïnes. Consta en el Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich de l'any 1860, com la 'Massarata'. El nom pel que es coneix actualment, prové de fet que una de les filles de la casa es casà amb un francès. | 42.0236500,2.3930300 | 449751 | 4652580 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65453-foto-08254-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65453-foto-08254-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65453-foto-08254-24-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65494 | El Jonquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-jonquer | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 284. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. Es troba assentada al pendent natural del terreny. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que actualment es troba orientada a llevant. El carener està desplaçat del centre de la planta, pel que el traçat de la coberta que desguassa a nord és molt gran. Els ràfecs de les façanes nord i est són de llosa. Presenta cossos annexos, de factura contemporània, adossats a la façana est, amb funció de corts als baixos i de terrassa a la planta. S'accedeix a la façana est a través d'un pont a la façana nord. Les obertures són de disposició asimètrica, de pedra treballada. Les mides aproximades de l'edifici són 14 m de llargada per 12 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, i conserven part de l'antic arrebossat. | 08254-65 | L'Esquirol | Les referències documentals més antigues de la masia són del segle XIII. Es troba registrada en els fogatges de les parròquies del terme de Corcó, Sant Julià de Cabrera, Sant Llorens Dosmunts, Sant Bartomeu Sagorga, Sant Vicens de Casserres i Sant Martí Sescorts. En una columna de pedra de la galeria interior hi ha inscrit 'Iunquer 1718'. Consta en el 'Nomenclator de la Província de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860 com a casa de pagès. | 42.0182500,2.3890300 | 449415 | 4651983 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65494-foto-08254-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65494-foto-08254-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65494-foto-08254-65-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65652 | Puigdauret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigdauret | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º Ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 200. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Presenta diversos cossos adossats: a la façana oest, un cos de porxos a nivell de planta i pis, amb dos pilars de totxo; a la façana nord, un cobert de totxana al sector oest, i un cos allargat adossat a la planta al sector est; i a la façana est, un garatge a la planta. Les obertures són de disposició regular, majoritàriament de pedra treballada. La façana principal presenta, a la planta baixa, un portal rectangular amb llinda esculturada i datada amb l'any '1722', una finestra i un portal d'accés als porxos; al primer pis, tres finestres amb ampit motllurat; i a les golfes, tres finestres més. La façana nord presenta un portal als baixos, sota una terrassa que està al nivell del primer pis, un portal i tres finestres; al sector est, quatre finestres al primer pis i una finestreta sota el carener. La façana est presenta una finestra al primer pis. Les mides aproximades de l'edifici són 12 m de llargada per 11 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats, deixant a la vista els escaires i elements de ressalt. | 08254-223 | L'Esquirol | Les referències documentals més antigues de la masia són del segle XIV. Es troba registrada als fogatges de les parròquies del terme de Corcó, Sant Julià de Cabrera, Sant Llorens Dosmunts, Sant Bartomeu Sagorga, Sant Vicens de Casserres i Sant Martí Sescorts de l'any 1553, on consta 'Joan Puigdeuret'. | 42.0500400,2.3611000 | 447129 | 4655530 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65602 | Mas de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-vila-seca | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PLADEVALL, A. [ et al.] (1986) 'Santa Margarida de Vila-seca'. Catalunya Romànica, III, Osona, II. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 579-583. RIPOLL i VILAMAJOR J. (1823) Document demostratiu de l'origen i antiguitat del monestir de Religiosos de Santa Margarida, en la parròquia de Sant Martí Sescorts, bisbat i corregiment de Vich, que publíca D.J.R.V. Vich: Ignasi Valls. RUBIÓ i SERRAT, A. (2010) 'Santa Margarida de Vila-seca: mas i monestir'. Els Cingles de Collsacabra, nº 64. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 28-31. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Presenta cossos annexos adossats, de planta baixa, formant una planta en 'U'. Les obertures són de disposició irregular, de pedra treballada o de totxo i fusta. Els murs són de pedra lligada amb morter, d'obra vista. Adossada a la casa hi ha la capella de Santa Margarida. | 08254-173 | Sant Martí Sescorts | La primera referència documental de Vila-seca és de l'any 898, quan els esposos Martí i Algereda venen un camp de 'Villasicca' (Vila-seca). A la segona meitat del segle XIII es va establir al mas la comunitat de monges de Santa Margarida, quan Ermessenda Pasqual, la primera prioressa, va comprar l'any 1282 el mas Vila-seca, veí de la capella, al noble Dalmau de Rocasalva i a la seva muller Cília. La documentació no parla de la regla que seguien, però segons la historiografia posterior, eren augustinianes. Al segle XIV la comunitat, degut a l'aïllament del lloc i la seva pobresa, es va traslladar al carrer Sant Pere, extramurs de Vic. La capella de Santa Margarida de Vila-seca va continuar, com el mas, sota la propietat de les monges de Vic, cuidada per un sacerdot que, al extingir-se la comunitat a finals del segle XVI, va perdre el nom de prior. La capella actual va ser reedificada pels volts de l'any 1620, adossada al mas, a un centenar de metres de la primitiva, de la que només se'n coneix el setial, al lloc on ara hi ha un pedronet. L'any 1823 va ser desamortitzada o secularitzada la finca del priorat o mas de Santa Margarida. | 42.0573300,2.3335800 | 444858 | 4656356 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65602-foto-08254-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65602-foto-08254-173-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M59. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65520 | La Garolera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-garolera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Presenta cossos adossats a les façanes, excepte a la principal. Les obertures són de disposició irregular, de pedra treballada de gres. A la façana principal hi ha un portal rectangular, amb la llinda esculturada i datada amb l'any '1722', una finestra i un portal d'accés al cos de porxos adossat a la façana oest; al primer pis, tres finestres amb ampit motllurat i, a les golfes, tres finestres més. A la façana oest hi ha, a la planta baixa del cos de porxos, dos portals i a la planta, el porxo amb dos pilars de totxo. A la façana nord, al sector oest, hi ha un cos de totxana i un portal als baixos, sota una terrassa a nivell del primer pis i presenta un portal i tres finestres; al sector est, hi ha un cos annex adossat a la planta, quatre finestres al primer pis i una finestreta sota el carener. A la façana est hi ha un cos annex a la planta baixa i una finestra al primer pis. Les mides aproximades de l'edifici són 12 m de llargada per 11 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, i conserven l'antic arrebossat, a excepció de la façana nord, que està arrebossada amb ciment pòrtland. | 08254-91 | L'Esquirol | Masia anomenada antigament l'Era d'en Grau o la Garaulera. Les referències documentals més antigues són de l'any 1480. Va ser cremada l'any 1656 per soldats francesos. Es troba registrada als fogatges de les parròquies del terme de Corcó, Sant Julià de Cabrera, Sant Llorens Dosmunts, Sant Bartomeu Sagorga, Sant Vicens de Casserres i Sant Martí Sescorts. | 42.0516700,2.3604700 | 447078 | 4655711 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65520-foto-08254-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65520-foto-08254-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65520-foto-08254-91-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65641 | L'Arimany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larimany | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 216. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p.199. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. A la façana principal, a la part central, el ràfec és molt sortint. Està adossada a la masoveria vella per un pont cobert al primer pis, sota el qual s'observa un escaire de carreus. Les obertures són de pedra treballada, i únicament les de la façana principal són de disposició regular. El portal d'entrada, centrat a la façana, és rectangular; al primer pis, s'obre una finestra datada amb l'any '1679'. A la façana est hi ha una finestra esculturada amb un llangardaix. Les mides aproximades de l'edifici són 16 m de llargada per 12 m d'amplada. Els murs de la planta són de pedra lligada amb morter de calç, i els del pis i les golfes són de tàpia. Les façanes són d'obra vista, a excepció de la façana principal, que conserva part de l'antic arrebossat. | 08254-212 | L'Esquirol | Les referències documentals més antigues de la casa són del segle XII. Segons consta a la documentació, l'Arimany va ampliar les seves terres a mitjans segle XIV, amb l'adquisició d'alguns masos rònecs (PLADEVALL, 2002: 199). Es troba registrada als fogatges de les parròquies del terme de Corcó, Sant Julià de Cabrera, Sant Llorens Dosmunts, Sant Bartomeu Sagorga, Sant Vicens de Casserres i Sant Martí Sescorts de l'any 1553, on consta 'Pere Arimany'. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860. | 42.0498700,2.3864000 | 449223 | 4655495 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65641-foto-08254-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65641-foto-08254-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65641-foto-08254-212-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65513 | Jovanteny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jovanteny | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a ponent. El portal és d'arc de mig punt adovellat. Les obertures són de disposició regular, de pedra treballada. Sobre el portal hi ha una finestra conopial, decorada amb relleus que representen uns rostres. La façana de migdia, a nivell del primer pis, presenta unes galeries. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. Davant del portal, es troba la lliça voltada de dependències agrícoles, de factura contemporània. | 08254-84 | Sant Martí Sescorts | Les notícies més antigues de la masia són les seves dates constructives, corresponents al segle XVII (1645). | 42.0388900,2.3168200 | 443455 | 4654320 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65513-foto-08254-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65513-foto-08254-84-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | En els documents consultats, el nom de la masia es troba escrit de diferents formes: Jovanteny, Jovateny o Juvanteny. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65628 | L'Escanera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescanera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. Al davant de la façana principal hi ha un petit pati tancat per les corts, al que s'accedeix per un portal, situat a tocar de l'angle est de la casa. Les obertures són de disposició simètrica, majoritàriament de pedra de gres treballada. La façana principal presenta, a la planta baixa, dos portals laterals i un altre portal al sector oest, sota els porxos; al primer pis, una finestra datada, amb l'any '1725', i una de petita dimensions que dóna al porxo; i a les golfes, una petita finestra. A la façana oest s'hi adossa un cos de porxos, amb dos portals: un a la planta i l'altre al primer pis. A la façana nord s'obren a la planta set petites finestres, quatre al primer pis i tres més a les golfes. A la façana est hi ha una finestreta a la planta; al primer pis, dues finestres amb l'ampit motllurat i una de quadrada petita; i a les golfes, dues finestres més. Les mides aproximades de l'edifici són 20 m de llargada per 9 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç. Les façanes de migdia, llevant i tramuntana estan arrebossades amb ciment portland. | 08254-199 | Sant Martí Sescorts | 42.0098800,2.3262500 | 444210 | 4651093 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65628-foto-08254-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65628-foto-08254-199-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65645 | La Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bertrana | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). TORREDEFLOT i CORNET, I. (1893) “Parròquia antigua de Corcó: Situació de l'antiga Parroquial”. Setmanari Català, Any IV: nº 22. Manresa, p. 345-347. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 117-118, 121-123, 194-195. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, dues plantes pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a llevant. El portal es d'arc de mig punt adovellat i es troba descentrat. Les finestres són de disposició simètrica, majoritàriament de pedra treballada. A la part esquerra, a nivell del primer pis, hi ha una eixida amb un portal amb llinda decorada. A la façana de migdia, s'hi obren galeries d'arc de mig punt. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats, deixant a la vista els escaires i elements de ressalt. Hi ha un mur que envolta la casa i tanca la lliça, amb dos portals d'accés, un a tramuntana i l'altre a migdia. El recinte dels horts també es troba tancat per un mur que presenta, a la banda de tramuntana, un portal d'arc rebaixat amb la següent inscripció: 'CONSTRUIDO POR FRAN 1870 CO BERTRANA Y ALIBES'. La casa té diverses masoveries. | 08254-216 | L'Esquirol | La Bertrana és una casa senyorial que al llarg dels segles ha estat molt modificada. Dins del recinte es trobava el llegendari mas Corcó. Segons la documentació, l'any 1361 el senyor de Cabrera otorga en enfiteusi la masoveria de Folguerons de Puigdavi a Arnau Bertrana, hereu de la Bertrana. En destaca la figura d'en Miquel Bertrana, que va representar del sindicat remença en l'elaboració del text de la Sentència Arbitral de Guadalupe l'any 1486, com a síndic escollit per a la diòcesis de Vic (PLADEVALL, 2002: 206-207). Es troba registrat en el fogatge de la parròquia i terme de Corcó de l'any 1553, quan hi habitava Bartomeu Bertran. La Bertrana va ser, durant segles, el mas que emparava l'antiga església de Santa Maria de Corcó. Al segle XVIII va deixar aquesta funció pel trasllat de la parròquia al nucli de l'Esquirol. Durant el segles XVIII i XIX va ser objecte d'obres de reforma i ampliació. | 42.0266900,2.3579600 | 446850 | 4652939 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65645-foto-08254-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65645-foto-08254-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65645-foto-08254-216-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A la cuina de la casa, hi ha un relleu que emmarca una aixeta, realitzat sobre un bloc rectangular de pedra, que presenta motllures a la part superior i un petit bordó a la resta del rectangle. Al centre del bloc, hi ha un relleu sobresortint que representa un rostre de forma ovalat, amb ulls, nas i boca, i cabells rinxolats, realitzats en un relleu més baix. Al centre de la boca hi ha una aixeta de llautó.Es troba protegit pel Catàleg de béns a protegir POUM 2007, X1. Bé d'interès. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65613 | Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-10 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana. PUIGCERVER, R. Mª (2003) Mas Les Planes: història d'una centúria. Cantonigròs: [l'autora]. TRIADÚ i FONT, J. (1994) El Collsacabra: itinerari espiritual. Barcelona: ed. Proa. | XVI-XX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és de teula àrab, a quatre vessants. La façana principal es troba orientada a migdia Al sector oest s'adossa una gran torre de planta quadrada, que consta de quatre pisos i és coberta a quatre vessants. Al sector de llevant, a nivell del primer pis, sobresurt un cos annex que fa de terrassa. Al nord de la casa hi ha una cabana, que presenta un escut amb una cabreta esculpida. Els murs de les edificacions són de pedra lligada amb morter de calç, amb carreus regulars als angles. | 08254-184 | Cantonigròs | Les Planes és un antic mas que ha estat objecte d'obres de reforma i ampliació al llarg del temps, tal com mostren les dates constructives presents a diverses parts de l'edifici: 1568, 1630, 1696, 1802 i 1827. A principis del segle XX va se reformat per l'arquitecte barceloní Raimon Duran i Reynalds, quan la família Alibés el va vendre a la família Perdigó-Espona, i novament després de la Guerra Civil. L'any 1971 el mas va passar a propietat de la família Anglada de Vic. Durant la Guerra Civil (1936-1939) hi van acollir nens refugiats del front republicà, provinents de diferents regions d'Espanya. | 42.0436400,2.4109700 | 451251 | 4654789 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65613-foto-08254-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65613-foto-08254-184-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Per tal d'ampliar coneixements de la història d'aquesta casa, cal consultar el llibre 'Mas Les Planes: història d'una centúria' de Rosa Mª Puigcerver (vegeu bibliografia). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc