Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65525 | La Parra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-parra | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 213. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 89. | XVIII | Gran masia pairal de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab, a quatre vessants. La façana es troba orientada a ponent. El portal es troba descentrat del cos de la casa. Les finestres són de pedra treballada, de disposició regular. Presenta cossos annexos de planta baixa. Al sector de ponent, sobresurt una petita capella annexionada al mas, coberta a una sola vessant i l'absis de planta semicircular; presenta un portal orientat a migdia, amb la llinda datada (1850), i al damunt un petit òcul. És dedicada a la Mare de Déu de la Gràcia. Al sector nord, a nivell del primer i segon pis, sobresurten unes galeries sostingudes per pilars. Sota les galeries, a planta baixa, hi ha un gros portal d'arc rebaixat. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats, amb pedres cantoneres. A pocs metres de la casa, encara es conserva l'estructura de l'antiga capella de Sant Sebastià de la Parra, apujada quan es va convertir en la cabana o caseta del pastor. És construïda amb pedra treballada rectangular lligada amb morter de calç. | 08254-96 | L'Esquirol | Les referències més antigues de la masia són del segle XII. Va ser residència de cavallers i donzelles entre els segles XII i XV. Segons consta a la documentació, al segle XVI el mas tenia una capella dedicada a Sant Sebastià, i la seva conservació anava a càrrec dels seus propietaris. Va deixar de tenir culte abans de l'any 1878. Al segle XIX la masia va ser objecte d'obres de reforma i ampliació. L'any 1850 es va construir la capella, que segons la bibliografia és dedicada a la Mare de Déu de Gràcia. | 42.0481500,2.3700100 | 447865 | 4655314 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65525-foto-08254-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65525-foto-08254-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65525-foto-08254-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M101. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 65520 | La Garolera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-garolera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Presenta cossos adossats a les façanes, excepte a la principal. Les obertures són de disposició irregular, de pedra treballada de gres. A la façana principal hi ha un portal rectangular, amb la llinda esculturada i datada amb l'any '1722', una finestra i un portal d'accés al cos de porxos adossat a la façana oest; al primer pis, tres finestres amb ampit motllurat i, a les golfes, tres finestres més. A la façana oest hi ha, a la planta baixa del cos de porxos, dos portals i a la planta, el porxo amb dos pilars de totxo. A la façana nord, al sector oest, hi ha un cos de totxana i un portal als baixos, sota una terrassa a nivell del primer pis i presenta un portal i tres finestres; al sector est, hi ha un cos annex adossat a la planta, quatre finestres al primer pis i una finestreta sota el carener. A la façana est hi ha un cos annex a la planta baixa i una finestra al primer pis. Les mides aproximades de l'edifici són 12 m de llargada per 11 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, i conserven l'antic arrebossat, a excepció de la façana nord, que està arrebossada amb ciment pòrtland. | 08254-91 | L'Esquirol | Masia anomenada antigament l'Era d'en Grau o la Garaulera. Les referències documentals més antigues són de l'any 1480. Va ser cremada l'any 1656 per soldats francesos. Es troba registrada als fogatges de les parròquies del terme de Corcó, Sant Julià de Cabrera, Sant Llorens Dosmunts, Sant Bartomeu Sagorga, Sant Vicens de Casserres i Sant Martí Sescorts. | 42.0516700,2.3604700 | 447078 | 4655711 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65520-foto-08254-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65520-foto-08254-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65520-foto-08254-91-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 65484 | El Benifet o Bonifet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-benifet-o-bonifet | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 124 i 193. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a ponent. A la façana principal, a la planta baixa, hi ha el portal d'entrada, rectangular i emmarcat amb totxo, i una finestra oberta en un portal tapiat de pedra; al primer pis, una finestra emmarcada amb pedra, amb l'ampit motllurat i llinda datada amb l'any '1671'. Al sector de migdia se li adossa, a través d'un terrat que dona al primer pis, un cos annex de planta baixa, de totxana. A la façana nord, se li adossa un cos annex, que consta de planta i un porxo, al que s'hi uneix pel sector est, un petit annex de totxana de planta baixa; al primer pis hi ha dues finestres. La façana est, que es troba en part adossada al pendent natural del terreny, presenta dues finestres al primer pis. A la façana sud hi ha un portal, al primer pis, d'accés al terrat. Les mides aproximades de l'edificació són 10 m de llargada per 8 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-55 | L'Esquirol | Masia construïda al segle XVII, relacionada amb l'antiga parròquia de Santa Maria de Corcó. Podria ser la última rectoria de la Bertrana, abans de la construcció de l'actual Rectoria Vella. El nom original 'el Benifet' deriva de la residència d'un beneficiat eclesiàstic, que és el nom amb el que es menciona l'any 1640 al Diari de Joan de la Guàrdia. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860 com a casa de pagès. | 42.0252100,2.3547300 | 446581 | 4652777 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65484-foto-08254-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65484-foto-08254-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65484-foto-08254-55-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 65445 | Camprodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camprodon | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a ponent. El portal és d'arc de mig punt adovellat, amb l'any '1722' inscrit. Hi ha dos portals de factura contemporània. Les obertures són de disposició regular, diverses construïdes amb pedra treballada. Al primer pis s'hi obre una finestra sobre el portal, amb ampit motllurat i llinda escripturada, i una altra també datada del mateix any. Al segon pis hi ha dues finestres apaïsades. La façana nord presenta un cos adossat de pedra i totxana. Les mides aproximades de l'edifici són 14 m de llargada per 14 m d'amplada. Els murs de façana són fets de pedra lligada amb morter de calç i tàpia, arrebossats i pintats, amb pedres cantoneres. | 08254-16 | Sant Martí Sescorts | Masia que pertany a la batllia del Cabrerès des del segle XV. | 42.0339900,2.3006000 | 442108 | 4653787 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65445-foto-08254-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65445-foto-08254-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65445-foto-08254-16-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 65608 | Mas Codinac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-codinac | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVI | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. La façana original es troba darrera d'un cos de galeries a nivell del primer i del segon pis, amb pilars de carreus de pedra, que sostenen l'estructura de bigam de fusta. El portal és d'arc de mig punt adovellat, amb la dovella central decorada i datada amb l'any '1564'. Les obertures són de disposició regular, i tenen dovelles de pedra amb llinda plana. A la part dreta dels porxos s'hi adossa un cos, de factura contemporània, que desmereix l'antiga estructura. A tramuntana sobresurt una eixida, a nivell de primer pis. Hi ha dos portals que tanquen la lliça, situats a la part dels porxos. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç,arrebossats, deixant a la vista els elements de realç. A pocs metres de la casa hi ha la capella pròpia, dedicada originalment a Sant Ferriol. | 08254-179 | Sant Martí Sescorts | Masia que tot i que pertany al terme de l'Esquirol, històricament va lligada a la parròquia de Sant Feliu de Torelló. Era un mas benestant. Al segle VXII l'hereu, Miquel Codinach, va fer construir una capella dedicada a Sant Ferriol. | 42.0443100,2.2995100 | 442027 | 4654933 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65608-foto-08254-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65608-foto-08254-179-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M49. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 65517 | La Coma de Codinach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coma-de-codinach | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | En estat d'abandó. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Presenta un cos annex de totxana, de factura contemporània, adossat al sector oest. El portal és rectangular, amb llinda de roure motllurada i emmarcaments de totxo. S'hi obren dues finestres a la façana principal, i una altra al sector oest. Al sector est hi ha un portal d'accés a les corts i, sobre el portal, hi ha un balcó ampitador amb barana de ferro i tres finestres. A la façana est, se li adossa un cobert de totxana adossat per la planta, on hi ha un portal i, al primer pis, hi ha un altre. A la façana nord, s'hi obre un portal i una finestra al cos de totxana i quatre finestres al cos original; al primer pis, dues finestres més. A la façana oest, al sector nord hi ha un petit porxo i una finestra al primer pis, i al cos de totxana, dues finestres a la planta. Les mides aproximades de l'edifici són 13 m de llargada per 9 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-88 | Sant Martí Sescorts | Masia relacionada amb el mas el Codinac. | 42.0396900,2.3022400 | 442249 | 4654418 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65517-foto-08254-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65517-foto-08254-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65517-foto-08254-88-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 65510 | Grieres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grieres | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a ponent. Les obertures són de composició asimètrica, rectangulars, algunes de pedra treballada. En destaca la finestra gòtica, de pedra, que es troba al primer pis de la façana. Presenta un arc conopial amb decoracions simètriques, que representen dibuixos geomètrics i dues roses sota els arcs còncaus. A l'intradós de l'arc, també hi ha dues roses. A la part esquerra de la imposta de l'arc per la part exterior, les roses es repeteixen. La llum de la finestra no obeeix a l'esveltesa de l'arc. Els murs de façana són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. Presenta diversos cossos annexos independents, de cronologia posterior, que alteren la fisonomia original de la masia. | 08254-81 | Sant Martí Sescorts | No es coneixen referències documentals del mas la Griera. La finestra conopial sembla procedir d'un altre indret tant per les seves dimensions com pel detall de les decoracions, ja que unes roses es troben a l'intradós de l'arc i les altres a la part externa de la finestra. | 42.0276100,2.3193300 | 443653 | 4653066 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65510-foto-08254-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65510-foto-08254-81-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M35.L'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya contempla únicament la finestra conopial, però hom considera oportú inventariar el conjunt de la casa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 65492 | El Gosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gosc | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. A la façana se li adossa un cos annex, quedant el portal antic, de pedra, un metres endins. Aquesta façana presenta un portal rectangular d'obra amb tres balcons al primer pis, i uns porxos d'arc rebaixat al segon. Sobre el balcó central de la façana, hi ha lauda, amb la següent inscripció: 'CASA NOVA DEL GOSCH DE JOAN 1914'. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-63 | Sant Martí Sescorts | No es troba registrada al fogatge de l'any 1553. Probablement fou construïda al segle XVIII, segons l'any '1729' inscrit al portal interior de pedra. | 42.0286300,2.3358600 | 445022 | 4653168 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65492-foto-08254-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65492-foto-08254-63-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M31. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 65594 | Molí de l'Eixerit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-leixerit | PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 186. | XVIII | En estat ruïnós. | Es tracta d'e les restes del molí de la Bertrana, del que es conserven bona part dels seus murs de façana, el pou de pressió i la mina. A la riera, s'hi observen els forats quadrats dels pals de sustentació de la resclosa-bassa del molí. Tot l'aparellatge de rodets hidràulics, les moles farineres i les de blanqueig, està al fons del gorg, sota el canal de descàrrega de la mina (PARÉS, 1976: 186). | 08254-165 | L'Esquirol | Pertanyia al mas Bertrana, propietària també del molí homònim. Havia estat un dels molins més importants de les Gorgues. Estava proveït de dos grups de moles, un sobre l'altre, servits pel mateix cup, i a més un trull de blanqueig o escairat del blat. Era juntament amb el molí del Rodó, a Rupit, els dos únics d'aquesta especialitat en tot el Collsacabra (PARÉS, 1976:186). Els aiguats de l'any 1940 van provocar la seva destrucció. | 42.0195200,2.3667400 | 447571 | 4652137 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65594-foto-08254-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65594-foto-08254-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65594-foto-08254-165-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A tocar del molí hi ha un petit salt d'aigua, de gran bellesa natural. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 65457 | Can Pelat o mas Mallarigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pelat-o-mas-mallarigues | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 222. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a ponent. Les obertures són de disposició irregular, emmarcades amb pedra o totxo. La façana principal presenta un porxo al primer pis i un portal d'arc escarser de totxo. Les mides aproximades de l'edificació són 11 m de llargada per 8 m d'amplada. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, una part arrebossades i una altre, d'obra vista. Presenta un gran annex modern, amb funció d'habitatge. | 08254-28 | Passeig de les Gorgues, nº 59 , 08511, l'Esquirol. | Presenta una llinda amb la següent inscripció: 'Joseph Mascaró masia 1767 me facit'. | 42.0294900,2.3705900 | 447898 | 4653242 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65457-foto-08254-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65457-foto-08254-28-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 65506 | Santa Maria de les Escales o de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-les-escales-o-de-vilanova | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). Novena a Maria Santíssima de Vilanova, dita també de Las Escalas, que se venera en la Parroquia de S. Martí Sescorts del Bisbat de Vich. Vic: Impr. J. Trullas, 1850. RUBIÓ i SERRAT, A. (2010) 'Santa Maria de les Escales o de Vilanova'. Els Cingles de Collsacabra, nº 63. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 15. | XVI | Capella d'una nau, de planta rectangular. Estilísticament presenta unes característiques que la situen a cavall del gòtic tardà i el renaixement. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal. El temple està orientat en direcció nord sud, amb l'accés a migdia. Interiorment, està dividida en tres trams coberts amb volta de creueria amb un rosetó al centre; les nerviacions descansen sobre columnes amb capitells motllurats. El portal és de mig punt adovellat. La dovella clau es troba decorada amb un baix relleu que representa la Verge amb l'Infant; a cada costat, hi ha unes roses de relleu més alt, i a la part baixa, un àngel alat del coll del qual penja una corda i una creu. Sobre el portal hi ha un òcul. El capcer és coronat per una campanar d'espadanya. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç arrebossats, amb pedres cantoneres regulars. | 08254-77 | Sant Martí Sescorts | Santa Maria de Vilanova o de les Escales és una capella del segle XVI, que presenta unes característiques estilístiques que la situen a cavall del gòtic tardà i el renaixement. La rectoria va ser construïda al segle XVII al costat de la capella. Hi vivien els rectors de Sant Martí Sescorts, de la que Santa Maria de Vilanova era sufragània, motiu pel qual, a la pràctica, la capella va fer funcions de parròquia. Aquesta funció la va tenir fins que la rectoria va ser incendiada i destruïda l'any 1936, durant la Guerra Civil. Fins a la dècada dels anys 80 del segle passat, es conservava el portal de la façana de ponent; era rectangular, de pedra, amb una llinda monolítica datada amb l'any '1686' i decorada amb un relleu baix al centre que representava una creu llatina travessada per sagetes, i la inscripció: 'PAV VICES'. La capella va ser objecte d'obres d'ampliació l'any 1909, amb la capella del Santíssim. | 42.0214500,2.3174700 | 443493 | 4652383 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65506-foto-08254-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65506-foto-08254-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65506-foto-08254-77-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|95|93 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 65714 | Font del Gos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gos | XIX-XX | La font del Gos es troba al darrere del carrer Major de l'Esquirol, al carreró que mena a l'avinguda de Quatre Camins. Es troba a l'interior d'un petit cobert amb volta, construït amb paredat comú i arrebossat. Forma part de l'estructura d'uns dipòsits d'aigua, de planta rectangular, amb coberta a dues vessants. La façana del cobert presenta una motllura de maons. L'aigua raja per un broc de cop i cau a una pedra rectangular de pedra. Al capdamunt hi ha una capelleta amb la imatge d'un sant, protegida per un enreixat. Sota la capelleta hi ha una llosa rectangular de pedra amb l'any '1892' inscrit, i per sota hi ha l'escut de l'Esquirol. Al davant la font hi ha una taula amb uns bancs de pedra. | 08254-285 | Avda. Quatre Camins - C/ Major, 08569, l'Esquirol. | Segons consta en un escrit a un dels murs de l'estructura, la font va ser bastida l'any 1892, en el moment de la construcció de la infraestructura del subministrament d'aigua a l'Esquirol. La obra va ser promoguda per Josep Orra Postils amb la col·laboració de tot el veïnat. | 42.0368900,2.3704100 | 447889 | 4654064 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65714-foto-08254-285-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65714-foto-08254-285-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 65553 | Font de les Fontiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-fontiques | CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2009) Anàlisi de les aigües de deu fonts del Cabrerès i la seva flora. Treball de recerca batxillerat de Institut Miquel Martí i Pol (Roda de Ter), p. 13. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Vic: Ed. Eumo, p. 95. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 223. | XIX-XX | La font de les Fontiques es troba a tocar del marge del sender GR-151, a les proximitats del salt del Frare. És una font mínimament arranjada situada en un marge rocós. Hi raja un fil d'aigua que cau a un petit pedrís, on s'acumula l'aigua. És una de les fonts més populars de l'Esquirol. | 08254-124 | L'Esquirol | Segons la tradició, l'aigua de la font de les Fontiques tenia propietats terapèutiques, especialment per tractar problemes intestinals i el tifus. Va ser objecte d'un projecte per a embotellar-la i comercialitzar-la, però finalment no es va dur a terme. | 42.0349100,2.3853900 | 449127 | 4653835 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65553-foto-08254-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65553-foto-08254-124-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 65574 | Molí de la Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-bertrana | PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 186. | XVIII | En estat ruïnós. | Es tracta d'e les restes del molí de la Bertrana, del que es conserven bona part dels seus murs de façana i la mina, i senyals del cup. A la riera s'hi observen els forats quadrats dels pals de sustentació, amb els seus puntals, de la resclosa-bassa del molí. Palesen una robusta construcció i un notable embassament; era un barratge de fusta molt alt, ja que es diu que assolia els 2,5 m (PARÉS, 1976: 186). | 08254-145 | L'Esquirol | Tot i la seva indubtable importància i renom per la contrada, únicament tenia un joc de moles, potser perquè la hisenda de la Bertrana, propietària també del molí de l'Eixerit, en tenia prou amb la capacitat dels dos (PARÉS, 1976: 186). Els aiguats de l'any 1940 van provocar la destrucció del molí, que aleshores encara restava habitat com a pagesia. L'últim moliner havia marxat l'any 1925. Els fatídics aiguats també van destruir la gran resclosa, que encara s'utilitzava per a regar les extenses hortes, situades a la riba dreta de la riera, sota el molí. | 42.0203500,2.3681800 | 447691 | 4652229 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65574-foto-08254-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65574-foto-08254-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65574-foto-08254-145-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 65483 | Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coromines | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XVII | Masia de grans dimensions, de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants asimètriques, la de ponent més allargada que l'altra, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és rectangular, descentrat del cos de l'edificació. Les finestres són de distribució regular, de pedra treballada. La façana de tramuntana presenta finestres i un portal, que correspon al primer pis, formant una eixida davant la porta. En aquest indret en destaca el coll de pou. A la façana de migdia hi ha un cos de galeries sostingudes per pilars. A la part de llevant cal remarcar una llinda decorada, que coincideix amb l'anagrama del mas l'Avenc, també al Collsacabra. Un mur envolta la casa, amb tres portals que donen a la lliça. Al costat, hi ha la masoveria. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats, amb pedres cantoneres. | 08254-54 | Sant Martí Sescorts | Tot i que no es troba registrada en els fogatges del segle XVI, probablement ja existia amb un altre nom. Fou objecte d'obres de reforma al segle XVII i XVIII, segons consta a les dates constructives presents a l'edifici. | 42.0161800,2.3130800 | 443125 | 4651801 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65483-foto-08254-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65483-foto-08254-54-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M22. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 65541 | Grau dels Casalets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grau-dels-casalets | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). | X-XVIII | Les llaçades del camí estan molt malmeses. | Es tracta dels vestigis d'un antic camí que es troba a la carena dels Casalets. Entronca amb el camí ramader de la serra del Feu. És un camí amb ferm de terra i pedres petites, ample en alguns dels seus trams i en d'altres es converteix en un estret i petit corriol. Les llaçades superiors s'identifiquen bé però estan molt malmeses i les inferiors es troben, en bona part, cobertes per la vegetació. No s'ha documentat material ceràmic associat al camí que permeti establir la seva datació, i només una intervenció arqueològica permetria la obtenció de dades més precises. | 08254-112 | Sant Julià de Cabrera | Va ser descobert l'any 2002 per Jaume Font Garolera, geògraf i professor de la Universitat de Barcelona, que va informar de la seva existència al Servei d'Arqueologia. Segons Jaume Font, per coherència territorial, s'ha de lligar amb el camí carener que arrenca del pont de Can Corema (molt a prop dels vestigis de l'església de Sant Genís). | 42.0614900,2.3781600 | 448550 | 4656790 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65541-foto-08254-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65541-foto-08254-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65541-foto-08254-112-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Jaume Font Garolera. | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 65544 | Serrat de Balà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-bala | ANFRUNS, J.; ROCA, A.; PAGÈS, E. (1989) 'Apèndix. Determinació del nombre d'individus, edat i sexe de les restes humanes incinerades provinents de l'urna I, del jaciment arqueològic del Serrat de Bala. Cantonigròs'. Empúries núm. 48-50 (T.1 1986-1989). Barcelona, p. 238-239. CASTELLS, J.; CRUELLS; MOLIST (1988) Cota zero: revista d'arqueologia i ciència, nº 4, p. 6-7. CASTELLS, J.; CRUELLS; MOLIST (1989) 'El Serrat de Bala. Una necròpolis d'incineració a Cantonigròs, Osona'. Empúries núm. 48-50 (T.1 1986-1989), p. 224-237. Barcelona. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). | X-VIII aC | Ja no es conserva. | Es tracta d'una necròpolis d'incineració del Bronze Final III, probablement de la segona meitat del segle VIII aC. Va ser descoberta casualment l'any 1987 per Francesc Puntí, veí de Cantonigròs, mentre realitzava tasques de jardineria en una finca privada. El jaciment estava gairebé destruït i únicament es conservaven tres fosses excavades al sòl natural, una d'elles quasi sencera i les altres dues molt malmeses. La que es conservava millor era de planta ovalada, amidava 1,05 m per 0,55 m, i presentava un valuosíssim aixovar. Al seu interior, s'hi encabia una urna cinerària que contenia restes òssies humanes incinerades, probablement corresponents a un sol individu. Les altres dues fosses només conservaven fragments de vasos i plats, i no contenien restes òssies. Els vasos ceràmics recollits presenten forma bitroncocònica amb decoracions incises formant acanalats i motius d'oves. En quant al lot de metalls, està format per braçalets de secció plano-convexa, agulles de cap rectangular decorades, agulles d'ull romboïdal, anells, penjolls, etc. Els materials documentats permeten deduir l'existència d'una una activitat econòmica important, molt possiblement ramadera, com també en l'existència d'una estructura social jerarquitzada. Aquesta necròpolis confirma, a un nivell general, la relació del món dels camps d'urnes del nord-est de la península Ibèrica amb els seus homònims del nord dels Pirineus, amb l'existència d'unes importants xarxes d'intercanvi i/o comerç amb les àrees centreeuropees. | 08254-115 | C/ de Sant Bartomeu 33, 08569, Cantonigròs (l'Esquirol). | Va ser objecte de dues excavació arqueològica d'urgència; una al mes de juliol de l'any 1987 i l'altre al mes de maig de l'any 1988. | 42.0331800,2.4005400 | 450380 | 4653634 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65544-foto-08254-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65544-foto-08254-115-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 79|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 65599 | Vilaporta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaporta | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Les obertures són de disposició regular, majoritàriament de pedra treballada. Presenta un cos annex adossat de planta baixa i pis. Conté una estada i una capella particular. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-170 | l'Esquirol | Vilaporta era una gran hisenda que s'estenia per l'est des de Vallbona i Vilaporta fins a Santa Margarida. | 42.0489500,2.3452800 | 445819 | 4655418 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65599-foto-08254-170-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M59.Fotografia procedent del Catàleg de masies i cases rurals del POUM de l'Esquirol, perquè durant la visita a la zona, el camí d'accés a la masia era tancat. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 65751 | Creu del Capellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-capella-0 | XX | Consta d'una base de pedra i una creu de metall. Té una inscripció. | 08254-322 | Al camí de Cantonigròs al Cos, al Pla d'Ardura | És originària dels anys 30 | 42.0379200,2.4136400 | 451468 | 4654153 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc