Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
65717 Festa Major de l'Esquirol https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-lesquirol AJUNTAMENT DE L'ESQUIROL: www.lesquirol.cat/ XX-XXI La Festa Major de l'Esquirol es celebra anualment pels volts del 15 d' agost, festivitat de Santa Maria, patrona del poble. Es organitzada per la comissió l'Esquirol de Festa. El pregó dona sortida als actes que s'allarguen durant diversos dies. Es duen a terme activitats festives, com la missa solemne, activitats esportives, partides d'escacs i de truc, la cercavila de gegants, els concerts, els balls, àpats populars, espectacles infantils, concurs de pintura, baixada carretons, tornaboda, sardanes, etc. Entre els actes d'aquesta festa destaca el 'Jo te l'encendré'. Durant aquest popular acte, les dones del poble sostenen una espelma a la mà tot cantant aquesta popular cançó, amb la intenció de cremar les cues de paper que els homes duen penjades. El recorregut acaba a la plaça del poble, on es fa el correfoc. 08254-288 L'Esquirol 42.0351800,2.3689500 447767 4653875 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65717-foto-08254-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65717-foto-08254-288-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies facilitades per l'ajuntament de l'Esquirol. 98 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:27
65728 La Creu de Managès https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-de-manages <p>BANÚS i BLANCH, M. (2003) Collsacabra: paisatges i llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 21-22.</p> XIX <p>Es tracta de la història d'un succés, transmès per tradició oral, al lloc conegut com la Creu de Managès, a finals del segle XIX. En aquest indret es produïen estranyes aparicions d'un fantasma i s'hi sentien les lamentacions d'ànimes en pena. Una nit, un mosso de la masia veïna de Novelles, de forma secreta, es va presentar al lloc amb una escopeta que li havia deixat el masover de la casa. Es va amagar darrera d'uns arbustos i, quan va aparèixer el suposat fantasma, cobert amb un llençol, el va disparar i va quedar estès a terra. El mosso va tornar d'amagat a la masia, va comentar els fets amb el masover, i van acordar de no explicar-ho a ningú. A l'endemà va córrer la veu que havien mort la por de Managès, i que el qui hi havia amagat sota el llençol era l'amo de Novelles. Es fer en dit lloc una creu en record de l'esdeveniment, que es troba al costat del lloc per on passava el camí cap al mas de Managès. És una creu gravada a la roca del terreny, d'aproximadament 1m. Generalment l'aflorament rocós queda cobert per vegetació i la creu no es visible.</p> 08254-299 Cantonigròs 42.0263000,2.4133000 451431 4652863 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65728-p1010049.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65728-foto-08254-299-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic Inexistent 2022-05-25 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 61 4.3 2484 24 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:27
65733 Font dels Enamorats https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-enamorats-2 XX La font dels Enamorats es troba a l'inici del camí vell de Tavertet a Cantonigròs. Es tracta d'una font, de factura contemporània, construïda amb un mur de pedres treballades lligades amb ciment. L'aigua raja per un broc de cop i cau a un desaigua. Al mur, sobre el broc, hi ha un petit espai amb forma de fornícula, on hi ha escrit amb pintura 'font dels enamorats'. 08254-304 Cantonigròs 42.0416400,2.4171400 451760 4654564 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65733-foto-08254-304-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65733-foto-08254-304-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:27
65734 Escultura de Sant Bernat https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-sant-bernat XX Es tracta d'una petita escultura de pedra que representa a Sant Bernat. Es troba dins d'una estructura de pedra, en forma de fornícula, sustentada per una columna. Presenta una rajola on hi ha escrit: 'Sant Bernat patró dels excursionistes. 1966'. 08254-305 Cantonigròs 42.0401300,2.4050700 450760 4654403 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65734-foto-08254-305-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 51 2.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:27
65735 Creu de Cantonigròs https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-cantonigros XVIII-XX És una creu de terme situada a l'entorn de l'església de Sant Roc, a prop del cementiri. Està formada per un pedestal de pedra, que acaba en forma de capitell, coronat per una petita creu de forja. A la base del pedestal hi ha unes inscripcions que actualment són il·legibles. Es troba integrada dins del conjunt d'una font urbana, de factura contemporània, emmarcada en un mur format per quatre columnes construïdes amb carreus de pedra. 08254-306 Cantonigròs 42.0401900,2.4064000 450870 4654409 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65735-foto-08254-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65735-foto-08254-306-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:27
65736 Homenatge al Concurs de Poesia https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-al-concurs-de-poesia XX Es tracta d'un monument commemoratiu dels cinquanta anys de l'inici del Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs. Es troba a tocar de les antigues escoles parroquials. Està format per un gran monòlit de pedra, mínimament treballada, que presenta unes formes sinuoses, amb una placa metàl·lica, on hi ha gravat: 'Cincuantenari del Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs i festa literària del Collsacabra (1944-1968). El poble de Cantonigròs en vol fer memòria. 7 d'agost de 1994'. 08254-307 Cantonigròs El Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs és un certamen literari en llengua catalana, que es va celebrar a la parròquia de Sant Roc de Cantonigròs, entre els anys 1944 i 1968. Va ser un focus d'irradiació cultural durant el franquisme, i va aplegar a destacades personalitats de l'època. 42.0401500,2.4061100 450846 4654405 1996 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65736-foto-08254-307-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 51 2.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:27
65737 El Pedró https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pedro-3 PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 138. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 196. XX El Pedró dedicat a la Verge dels Dolors es troba davant de la seva capella, a la banda nord. El pedronet és de pedra, d'uns 3 m d'alçada, i la imatge de la Verge Dolorosa és dins d'una capelleta protegida per una reixa. 08254-308 L'Esquirol L'antic pedró de la Verge dels Dolors el va construir l'any 1895 el propietari de la Bertrana, a l'indret on es suposava que hi havia erigida la primitiva església de Corcó. 42.0211300,2.3636600 447317 4652318 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65737-foto-08254-308-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65737-foto-08254-308-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:27
65738 Font del Rebot https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rebot FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 230. XX Es troba en un entorn molt enverdissat. La font del Rebot es troba en l'entorn de la masia les Alzines, al costat del torrent. És una font mínimament arranjada, emmarcada en un petit mur de pedres. L'aigua raja per un petit orifici i cau a un petit bassiol, fet de maons. És l'origen del rec de la font del Rebot 08254-309 L'Esquirol Antigament era una font molt abundosa i s'hi abeurava el bestiar. A la seva vora hi havia uns safareigs, actualment desapareguts. La font tocava a l'antic camí ral de Tresserres al Pontarró i l'Esquirol. 42.0219400,2.3827300 448897 4652396 08254 L'Esquirol Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65738-foto-08254-309-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia i coordenades procedents del Catàleg de béns del POUM de l'Esquirol, perquè durant la visita a la zona l'accés era tancat. 119 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:27
65739 Font Nova del Padró https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-nova-del-padro FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. XX La font Nova del Padró es troba al parc del costat de la capella del Pedró. Es tracta d'una font urbana, construïda amb un mur de pedres. L'aigua raja per un broc de cop, situat en un petit espai del mur, amb forma de fornícula, i cau a una pica. 08254-310 Parc de la capella del Pedró. Passeig del Pedró s/n, 08569, l'Esquirol. 42.0211600,2.3635400 447307 4652322 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65739-foto-08254-310-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65739-foto-08254-310-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 51 2.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:27
65740 Font del Pedró o del Bac https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pedro-o-del-bac FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. XX La font del Pedró o del Bac es troba a una zona boscosa pròxima al Pedró. S'hi accedeix a través d'un sender que es pren a poca distància al nord del Pedró, i baixa en direcció a la riera de les Gorgues. És una font gairebé sense arranjar. L'aigua raja per un broc metàl·lic, col·locat a l'orifici d'una roca, i cau a un rec que la retorna al torrent. Es troba en un indret de gran bellesa natural. 08254-311 El Pedró (l'Esquirol) 42.0207700,2.3647100 447404 4652277 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65740-foto-08254-311-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65740-foto-08254-311-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:27
65741 Font del Gorg de l'Illa https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gorg-de-lilla FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 222. XX Es tracta d'una font, de factura contemporània, situada al bell mig del Gorg de l'Illa. La font brolla per sota del nivell de l'aigua de la riera de les Gorgues, pel que està sempre submergida. A l'exterior s'hi observa una petita estructura per al motor i la bomba. 08254-312 Riera de les Gorgues 42.0270300,2.3716900 447987 4652968 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65741-foto-08254-312-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65741-foto-08254-312-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:27
65742 Font de l'Escudella https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lescudella FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 222. XX La font de l'Escudella es troba a la riera de les Gorgues, sota un gran esquei inclinat. És una font poc arranjada, que raja per un orifici que surt d'un petit muret de pedra, completament cobert per molsa. L'aigua cau a una roca, que està treballada a mode de pica rectangular. L'engorjat de la riera és impressionant. 08254-313 Riera de les Gorgues 42.0261900,2.3715800 447977 4652875 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65742-foto-08254-313-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65742-foto-08254-313-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:27
65745 Aplec de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-cabrera PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín. XV-XXI L'Aplec de Cabrera es celebra anualment el dia de la Santíssima Trinitat, el diumenge després de Pentecosta. És organitzat per l'ajuntament de l'Esquirol. Es duen a terme diferents activitats com la Solemne Eucaristia, i el tradicional concurs de pomells de flors boscanes. Es troba documentat des de finals del segle XV. 08254-316 Santuari de la Mare de Déu de Cabrera 42.0733600,2.4078800 451018 4658091 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65745-foto-08254-316-1.jpg Inexistent Contemporani|Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98|119 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:27
65746 Sortiu a Peu https://patrimonicultural.diba.cat/element/sortiu-a-peu CROSAS, A. (2004) 'Sortiu a Peu d'Alícia Casadesús. Una nova escultura pública a l'Esquirol'. Els Cingles de Collsacabra, nº 52. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 20-21. XX L'escultura 'Sortiu a Peu' és obra de Alícia Casadesús. És de format mitjà i està realitzada en un bloc de pedra amb una pica tallada a la part superior, que conté terra de sílex. Es tracta d'un homenatge al grup de música folk català, nascut al poble, 'Els Esquirols'. L'obra, que porta el nom d'una de les seves cançons, presenta una placa a nivell del terra, on es llegeix l'estrofa de la cançó: 'I aquest camí que feu a peu, el vostre anhel el faci pla, i les petjades que deixareu siguin històries que en el camí escriviu'. 08254-317 Plça. dels Esquirols s/n, 08511 l'Esquirol. 42.0346500,2.3689200 447764 4653816 2004 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65746-foto-08254-317-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Alícia Casadesús 98 51 2.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:27
65748 Cooperativa l'Activitat Obrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-lactivitat-obrera CASANOVAS i PRAT, J. (1998) El Cooperativisme a Osona. Vic: Eumo. COOPERATIVA L'ACTIVITAT OBRERA (2010) Fem una mica d'història recordant... L'Esquirol: Societat Cooperativa l'Activitat Obrera. CROSAS CASADESÚS, J. (2000) Memòria de la guerra: L'Esquirol, Osona: 1931-1940. Tarragona: El Mèdol. XX Edifici entre mitgeres, de planta en forma de 'L', que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, amb el carener central paral·lel a les façanes principals, que es troben situades a la Plaça Major. El ràfec crea una línia d'ombra molt interessant a la façana. Les obertures són rectangulars i verticals. A la planta pis hi ha un balcó corregut i en el segon pis hi ha finestres-balcó. La disposició de la façana és regular i simètrica. 08254-319 Plça. Major, nº 83, 08511 (l'Esquirol). La Cooperativa de l'Activitat Obrera va néixer l'any 1918, impulsada per Ricard Tubau. Els seus orígens es troben en el corrent cooperativista, dins del socialisme de principis de segle XX. Era el centre que aglutinava el sector obrer del poble i feia també d'aprovisionament de queviures. La seva gran expansió en nombre de socis i en volum econòmic la van convertir, ràpidament, en una de les més importants de la comarca. La Cooperativa local buscava satisfer les necessitats comercials a partir de l'autogestió. El fet d'estar afiliada a la Federació Comarcal permetia comprar grans quantitats de productes i oferir millors preus que la competència local. L'any 1921 la Cooperativa va crear una Mútua de Socors a la que es podien adherir tots el seus socis. Una de les curiositats de la Cooperativa era la utilització de la seva pròpia moneda. Els socis podien vendre i cobrar el seus productes amb aquesta moneda. En un principi es trobava a l'edifici del carrer Major nº 16 però, degut al seu gran creixement, l'any 1922, es va traslladar a un nou edifici, que és el que encara ocupa a l'actualitat. La seva època més activa va ser entre els anys 1930 i 1936, quan el seu protagonisme dins la dinàmica social i política del poble va ser molt notable. A la 'Cope', com se la coneixia popularment, també es feien representacions de teatre, es projectaven pel·lícules de cinema, i es feia ràdio. Des de l'any 1939 fins el 1979, la Cooperativa, que es coneixia també pel nom de 'la Falange', va passar a mans de l'administració. Entre els anys 1978-1979, un grup d'antics socis i fills de socis van treballar per a que els locals de la Cooperativa tornessin a ser dels Cooperativistes. L'any 1979 es va constituir la Societat Cooperativa l'Activitat Obrera, com a continuació de l'antiga. Des de llavors, els locals van quedar constituïts de la següent manera: a la planta baixa, la botiga, a la planta primera, el cafè-bar i a la planta segona, el teatre. 42.0362700,2.3683800 447720 4653996 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65748-foto-08254-319-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65748-foto-08254-319-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:27
65749 Bell Cabrerès https://patrimonicultural.diba.cat/element/bell-cabreres XX La sardana 'Bell Cabrerès' és l'obra més famosa de Jaume Pons i Jufré, que la va compondre l'any 1985. Tal i com indica el seu nom, està dedicada al paisatge i la gent del Cabrerès. La lletra és tal i com segueix: Bell Cabrerès terra ben catalana, l'amor hi neix com flor pura i galana. Camps i serrats, muntanyes encrespades, Bell Cabrerès com un conte de fades... Pugem muntanya amunt muntanya de Cabrera i quan serem al cim veurem fins la frontera. Tot és meravellós, tot és un pomell de flors, veurem ací i allà gairebé fins l'Empordà: i tot cantant..., Oh Verge et donem gràcies perquè siguem dignes d'aquests paratges... Bell Cabrerès... 08254-320 L'Esquirol 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 1985 08254 L'Esquirol Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65749-foto-08254-320-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65749-foto-08254-320-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Jaume Pons i Jufré Jaume Pons i Jufré va néixer a l'Esquirol el 24 de març del 1918. Va ser un destacat músic, intèrpret de trombó i fiscorn, i compositor, especialment de sardanes.Es va formar musicalment al seminari de Vic i, posteriorment, amb mossèn Aulet i Antoni Font. Va actuar amb la cobla 'Melodians' i amb la cobla 'Els Fonts'. L'any 1941, juntament amb Francesc Coll, va fundar el quintet 'Els Rítmics' amb altres músics de l'Esquirol i, posteriorment, el conjunt que els succeí, la cobla-orquestra 'La Muntanyenca'. També va formar part de l'orquestra 'Tropical, dels Angelets de Sant Hipòlit' i del 'Grup de Cambra de Manlleu'.És autor d'un extens repertori de sardanes, ballables, caramelles i himnes. 98 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:27
65750 Trinxeres del Puigsaguàrdia https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-del-puigsaguardia CROSAS CASADESÚS, J. (2000) Memòria de la guerra: L'Esquirol, Osona: 1931-1940. Tarragona: El Mèdol. XX La vegetació i l'acumulació de sediments impedeix contemplar-ne les característiques i resseguir-ne tot el traçat. Trinxeres de la Guerra Civil (1936-1939) situades al Puigsaguàrdia, en un punt estratègic per al control de la carretera. Les trinxeres tenen una amplada aproximada d'1 m, i una fondària d'uns 50 cm. El seu traçat és sinuós, per tal d'adaptar-se a l'orografia i per incrementar la seguretat davant les detonacions. Actualment es troben molt erosionades i colgades de terra per l'acció del clima i la proliferació de vegetació, fet que dificulta la seva documentació. Les trinxeres van ser bastides per l'exèrcit republicà per impedir el pas de les tropes franquistes. Són construccions molt rudimentàries i febles, de caire militar. 08254-321 Puigsaguàrdia (l'Esquirol) 42.0443600,2.3647800 447429 4654897 1936-39 08254 L'Esquirol Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65750-foto-08254-321-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Exèrcit republicà Informacions i fotografies facilitades per Miquel Vilella. 98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:27
65754 Invocació a la Verge de l'Alzina https://patrimonicultural.diba.cat/element/invocacio-a-la-verge-de-lalzina BANÚS, M. (2009) 'Llocs de culte marià a Cantonigròs'. Els Cingles de Collsacabra, nº 62. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 8-9. PUIGCERVER, R. Mª (2003) Mas Les Planes: història d'una centúria. Cantonigròs: [l'autora], p. 131-134. SOLÀ i MORETA, F. (1977) El Cabrerès (2a ed.). Barcelona: Bisbe de Barcelona, p. 125-128. TRIADÚ i FONT, J. (1994) El Collsacabra. Barcelona: ed. Proa, p. 34. XX Es tracta de l'himne que porta per títol 'Invocació a la Verge de l'Alzina', amb lletra de Jaume Mas, i musicada per Martí Tera. Va ser realitzat l'any 1945, amb motiu de la construcció del nou pedró de la Mare de Déu de l'Alzina, a les Planes de Cantonigròs. La lletra és tal i com segueix: Verge Santa de l'Alzina Reina de Cantonigròs, preserveu-nos Mare el cos de tota cosa roïna, infoneu-nos l'esperit de vostre gràcia divina, freneu nostre cos, Regina sigueu sol de nostra nit Com féu amb el diví infant acolliu sobre el pit vostre aquest tros de terra nostra que estimem tots tant i tant. I quan a l'etern repòs la nostra ànima s'envoli, sigueu Vos qui ens consoli Reina de Cantonigròs. 08254-325 Les Planes (Cantonigròs) L'any 1904, amb motiu del cinquantenari de la programació del dogma de la Immaculada a les Planes de Cantonigròs, es va instal·lar una petita capella sota l'advocació de la Mare de Déu de l'Alzina, al tronc d'una monumental alzina. Francesc Alibés, de les Planes, en va ser el patrocinador. El 16 d'agost d'aquell mateix any, va ser beneït el pedró i la seva imatge pel mossèn Josep Puigcercós. Durant la Guerra Civil (1936-1939), va ser tallada l'alzina i destruït el pedró. L'any 1945 es va construir un nou pedró, i al seu voltant es van col·locar dos bancs de pedra i s'hi van plantar quatre alzines. Cada any, el dia 8 de setembre, festa de les marededéus trobades, tenia lloc un aplec on es resava el rosari, es cantava l'himne a la Mare de Déu de l'Alzina i es feia un piscolabis. 42.0430100,2.4142400 451521 4654718 1945 08254 L'Esquirol Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65754-foto-08254-325-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Lletra de Jaume Mas i música de Martí Tera. Fotografia facilitada per Anna Maria Crosas Barcia. 119 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:27
65756 Trinxeres de Barrès https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-de-barres CROSAS CASADESÚS, J. (2000) Memòria de la guerra: L'Esquirol, Osona: 1931-1940. Tarragona: El Mèdol. XX La vegetació i l'acumulació de sediments impedeix contemplar-ne les característiques i resseguir-ne tot el traçat. Trinxeres de la Guerra Civil (1936-1939) situades al Puig Barrés, en un punt privilegiat per al control de la carretera. Es troben en part erosionades per l'acció del clima i la proliferació de vegetació, però el seu estat permet resseguir perfectament el seu traçat. Tenen una amplada aproximada d'1 m, i una fondària d'uns 50 cm i s'adapten perfectament a l'orografia. Les trinxeres van ser bastides per l'exèrcit republicà per impedir el pas de les tropes franquistes. Són construccions molt rudimentàries i febles, de caire militar. 08254-327 Puig de Barrès (l'Esquirol) 42.0330300,2.3601900 447040 4653642 1936-39 08254 L'Esquirol Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65756-foto-08254-327-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Exèrcit republicà Informacions i fotografies facilitades per Miquel Vilella. 98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:27
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 156,19 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc