Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
65748 Cooperativa l'Activitat Obrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-lactivitat-obrera CASANOVAS i PRAT, J. (1998) El Cooperativisme a Osona. Vic: Eumo. COOPERATIVA L'ACTIVITAT OBRERA (2010) Fem una mica d'història recordant... L'Esquirol: Societat Cooperativa l'Activitat Obrera. CROSAS CASADESÚS, J. (2000) Memòria de la guerra: L'Esquirol, Osona: 1931-1940. Tarragona: El Mèdol. XX Edifici entre mitgeres, de planta en forma de 'L', que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, amb el carener central paral·lel a les façanes principals, que es troben situades a la Plaça Major. El ràfec crea una línia d'ombra molt interessant a la façana. Les obertures són rectangulars i verticals. A la planta pis hi ha un balcó corregut i en el segon pis hi ha finestres-balcó. La disposició de la façana és regular i simètrica. 08254-319 Plça. Major, nº 83, 08511 (l'Esquirol). La Cooperativa de l'Activitat Obrera va néixer l'any 1918, impulsada per Ricard Tubau. Els seus orígens es troben en el corrent cooperativista, dins del socialisme de principis de segle XX. Era el centre que aglutinava el sector obrer del poble i feia també d'aprovisionament de queviures. La seva gran expansió en nombre de socis i en volum econòmic la van convertir, ràpidament, en una de les més importants de la comarca. La Cooperativa local buscava satisfer les necessitats comercials a partir de l'autogestió. El fet d'estar afiliada a la Federació Comarcal permetia comprar grans quantitats de productes i oferir millors preus que la competència local. L'any 1921 la Cooperativa va crear una Mútua de Socors a la que es podien adherir tots el seus socis. Una de les curiositats de la Cooperativa era la utilització de la seva pròpia moneda. Els socis podien vendre i cobrar el seus productes amb aquesta moneda. En un principi es trobava a l'edifici del carrer Major nº 16 però, degut al seu gran creixement, l'any 1922, es va traslladar a un nou edifici, que és el que encara ocupa a l'actualitat. La seva època més activa va ser entre els anys 1930 i 1936, quan el seu protagonisme dins la dinàmica social i política del poble va ser molt notable. A la 'Cope', com se la coneixia popularment, també es feien representacions de teatre, es projectaven pel·lícules de cinema, i es feia ràdio. Des de l'any 1939 fins el 1979, la Cooperativa, que es coneixia també pel nom de 'la Falange', va passar a mans de l'administració. Entre els anys 1978-1979, un grup d'antics socis i fills de socis van treballar per a que els locals de la Cooperativa tornessin a ser dels Cooperativistes. L'any 1979 es va constituir la Societat Cooperativa l'Activitat Obrera, com a continuació de l'antiga. Des de llavors, els locals van quedar constituïts de la següent manera: a la planta baixa, la botiga, a la planta primera, el cafè-bar i a la planta segona, el teatre. 42.0362700,2.3683800 447720 4653996 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65748-foto-08254-319-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65748-foto-08254-319-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
65749 Bell Cabrerès https://patrimonicultural.diba.cat/element/bell-cabreres XX La sardana 'Bell Cabrerès' és l'obra més famosa de Jaume Pons i Jufré, que la va compondre l'any 1985. Tal i com indica el seu nom, està dedicada al paisatge i la gent del Cabrerès. La lletra és tal i com segueix: Bell Cabrerès terra ben catalana, l'amor hi neix com flor pura i galana. Camps i serrats, muntanyes encrespades, Bell Cabrerès com un conte de fades... Pugem muntanya amunt muntanya de Cabrera i quan serem al cim veurem fins la frontera. Tot és meravellós, tot és un pomell de flors, veurem ací i allà gairebé fins l'Empordà: i tot cantant..., Oh Verge et donem gràcies perquè siguem dignes d'aquests paratges... Bell Cabrerès... 08254-320 L'Esquirol 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 1985 08254 L'Esquirol Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65749-foto-08254-320-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65749-foto-08254-320-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Jaume Pons i Jufré Jaume Pons i Jufré va néixer a l'Esquirol el 24 de març del 1918. Va ser un destacat músic, intèrpret de trombó i fiscorn, i compositor, especialment de sardanes.Es va formar musicalment al seminari de Vic i, posteriorment, amb mossèn Aulet i Antoni Font. Va actuar amb la cobla 'Melodians' i amb la cobla 'Els Fonts'. L'any 1941, juntament amb Francesc Coll, va fundar el quintet 'Els Rítmics' amb altres músics de l'Esquirol i, posteriorment, el conjunt que els succeí, la cobla-orquestra 'La Muntanyenca'. També va formar part de l'orquestra 'Tropical, dels Angelets de Sant Hipòlit' i del 'Grup de Cambra de Manlleu'.És autor d'un extens repertori de sardanes, ballables, caramelles i himnes. 98 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
65750 Trinxeres del Puigsaguàrdia https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-del-puigsaguardia CROSAS CASADESÚS, J. (2000) Memòria de la guerra: L'Esquirol, Osona: 1931-1940. Tarragona: El Mèdol. XX La vegetació i l'acumulació de sediments impedeix contemplar-ne les característiques i resseguir-ne tot el traçat. Trinxeres de la Guerra Civil (1936-1939) situades al Puigsaguàrdia, en un punt estratègic per al control de la carretera. Les trinxeres tenen una amplada aproximada d'1 m, i una fondària d'uns 50 cm. El seu traçat és sinuós, per tal d'adaptar-se a l'orografia i per incrementar la seguretat davant les detonacions. Actualment es troben molt erosionades i colgades de terra per l'acció del clima i la proliferació de vegetació, fet que dificulta la seva documentació. Les trinxeres van ser bastides per l'exèrcit republicà per impedir el pas de les tropes franquistes. Són construccions molt rudimentàries i febles, de caire militar. 08254-321 Puigsaguàrdia (l'Esquirol) 42.0443600,2.3647800 447429 4654897 1936-39 08254 L'Esquirol Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65750-foto-08254-321-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Exèrcit republicà Informacions i fotografies facilitades per Miquel Vilella. 98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
65751 Creu del Capellà https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-capella-0 XX Consta d'una base de pedra i una creu de metall. Té una inscripció. 08254-322 Al camí de Cantonigròs al Cos, al Pla d'Ardura És originària dels anys 30 42.0379200,2.4136400 451468 4654153 08254 L'Esquirol Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
65752 Alzina del Feu https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-feu Alzina d'aspecte monumental, que destaca per les seves dimensions considerables. Del tronc en surten una bona colla de branques de mides i morfologies diverses. 08254-323 El Feu (l'Esquirol) 42.0551900,2.3686600 447759 4656097 08254 L'Esquirol Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
65753 Sardanes de Jaume Pons i Jufré https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-de-jaume-pons-i-jufre XX Jaume Pons i Jufré va néixer a l'Esquirol el 24 de març del 1918. Va ser un destacat músic, intèrpret de trombó i fiscorn, i compositor, especialment de sardanes. Es va formar musicalment al seminari de Vic i, posteriorment, amb mossèn Aulet i Antoni Font. Va actuar amb la cobla 'Melodians' i amb la cobla 'Els Fonts'. L'any 1941, juntament amb Francesc Coll, va fundar el quintet 'Els Rítmics' amb altres músics de l'Esquirol i, posteriorment, el conjunt que els succeí, la cobla-orquestra 'La Muntanyenca'. També va formar part de l'orquestra 'Tropical, dels Angelets de Sant Hipòlit' i del 'Grup de Cambra de Manlleu'. És autor d'un extens repertori de sardanes, ballables, caramelles i himnes. Va compondre dotze sardanes dedicades a diferents indrets i persones del terme de l'Esquirol, on li van dedicar el nom d'un carrer. Són les següents: Poble enyorat' (1966), A la Verge de Cabrera (1979), A la Verge del Pedró (1982), Maria del Carme (1982), L'Eudald de l'Esquirol (1984), Recordant el Manel (1984), Bell Cabrerès (1985), En Pepito de la Fonda (1989), Juli (1990), L' Osca de Cabrera (1991) i Pujant per les Marrades (1991). 08254-324 L'Esquirol 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Jaume Pons i Jufré 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
65754 Invocació a la Verge de l'Alzina https://patrimonicultural.diba.cat/element/invocacio-a-la-verge-de-lalzina BANÚS, M. (2009) 'Llocs de culte marià a Cantonigròs'. Els Cingles de Collsacabra, nº 62. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 8-9. PUIGCERVER, R. Mª (2003) Mas Les Planes: història d'una centúria. Cantonigròs: [l'autora], p. 131-134. SOLÀ i MORETA, F. (1977) El Cabrerès (2a ed.). Barcelona: Bisbe de Barcelona, p. 125-128. TRIADÚ i FONT, J. (1994) El Collsacabra. Barcelona: ed. Proa, p. 34. XX Es tracta de l'himne que porta per títol 'Invocació a la Verge de l'Alzina', amb lletra de Jaume Mas, i musicada per Martí Tera. Va ser realitzat l'any 1945, amb motiu de la construcció del nou pedró de la Mare de Déu de l'Alzina, a les Planes de Cantonigròs. La lletra és tal i com segueix: Verge Santa de l'Alzina Reina de Cantonigròs, preserveu-nos Mare el cos de tota cosa roïna, infoneu-nos l'esperit de vostre gràcia divina, freneu nostre cos, Regina sigueu sol de nostra nit Com féu amb el diví infant acolliu sobre el pit vostre aquest tros de terra nostra que estimem tots tant i tant. I quan a l'etern repòs la nostra ànima s'envoli, sigueu Vos qui ens consoli Reina de Cantonigròs. 08254-325 Les Planes (Cantonigròs) L'any 1904, amb motiu del cinquantenari de la programació del dogma de la Immaculada a les Planes de Cantonigròs, es va instal·lar una petita capella sota l'advocació de la Mare de Déu de l'Alzina, al tronc d'una monumental alzina. Francesc Alibés, de les Planes, en va ser el patrocinador. El 16 d'agost d'aquell mateix any, va ser beneït el pedró i la seva imatge pel mossèn Josep Puigcercós. Durant la Guerra Civil (1936-1939), va ser tallada l'alzina i destruït el pedró. L'any 1945 es va construir un nou pedró, i al seu voltant es van col·locar dos bancs de pedra i s'hi van plantar quatre alzines. Cada any, el dia 8 de setembre, festa de les marededéus trobades, tenia lloc un aplec on es resava el rosari, es cantava l'himne a la Mare de Déu de l'Alzina i es feia un piscolabis. 42.0430100,2.4142400 451521 4654718 1945 08254 L'Esquirol Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65754-foto-08254-325-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Lletra de Jaume Mas i música de Martí Tera. Fotografia facilitada per Anna Maria Crosas Barcia. 119 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
65755 Himne de l'Alzina https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-de-lalzina BANÚS, M. (2009) 'Llocs de culte marià a Cantonigròs'. Els Cingles de Collsacabra, nº 62. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 8-9. PUIGCERVER, R. Mª (2003) Mas Les Planes: història d'una centúria. Cantonigròs: [l'autora], p. 131-134. SOLÀ i MORETA, F. (1933) El Cabrerès (2a ed.). Barcelona: Bisbe de Barcelona, p. 125-128. TRIADÚ i FONT, J. (1994) El Collsacabra. Barcelona: ed. Proa, p. 34. XIX Ja no es canta. Es tracta de l'himne a la monumental alzina que hi havia a les Planes de Cantonigròs. Va ser escrit pel doctor Marian Serra i Esturi amb anterioritat a la instal·lació de l'antiga capelleta de la Mare de Déu de l'Alzina al seu tronc, l'any 1904, i musicat per Lluís Jordà. La lletra és tal i com segueix: Cantem l'himne de l'Alzina amb un cant fort i serè, amb l'accent a l'esperança, amb la força de la fe. Fem-ne un símbol del bell arbre que havem vist tots reverdir, fem-ne un símbol de la Pàtria que volem veure florir, tota rica, tota plena, per mai més, mai més morir. És la Pàtria com un arbre; té per rels el temps passat, té per soca dret i força, per brancatge llibertat; sang per sava, de les venes li daríem de bon grat. Com un arbre és nostra vida; si és la fe la seva rel puja forta socalada feta a tot, a sol i a gel; la brancada tota estesa va esplaiant-se cap al cel. Siguem sempre com l'Alzina revinguts, valents i grans; siguin branques sempre obertes nostres braços de germans; siguin rels fondes, ben fondes nostres cors de catalans. 08254-326 Les Planes (Cantonigròs) Durant la Guerra Civil (1936-1939), va ser tallada l'alzina i destruït el pedró. 42.0430100,2.4142400 451521 4654718 08254 L'Esquirol Obert Dolent Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Lletra de Marian Serra i Esturi i música de Lluís Jordà. 119 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
65756 Trinxeres de Barrès https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-de-barres CROSAS CASADESÚS, J. (2000) Memòria de la guerra: L'Esquirol, Osona: 1931-1940. Tarragona: El Mèdol. XX La vegetació i l'acumulació de sediments impedeix contemplar-ne les característiques i resseguir-ne tot el traçat. Trinxeres de la Guerra Civil (1936-1939) situades al Puig Barrés, en un punt privilegiat per al control de la carretera. Es troben en part erosionades per l'acció del clima i la proliferació de vegetació, però el seu estat permet resseguir perfectament el seu traçat. Tenen una amplada aproximada d'1 m, i una fondària d'uns 50 cm i s'adapten perfectament a l'orografia. Les trinxeres van ser bastides per l'exèrcit republicà per impedir el pas de les tropes franquistes. Són construccions molt rudimentàries i febles, de caire militar. 08254-327 Puig de Barrès (l'Esquirol) 42.0330300,2.3601900 447040 4653642 1936-39 08254 L'Esquirol Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65756-foto-08254-327-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Exèrcit republicà Informacions i fotografies facilitades per Miquel Vilella. 98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
65539 Castell de Barrès https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-barres <p>ORRIOLS, G. (1986). 'El castell de Barrés'. Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 561-563. PLADEVALL, A. (1973) 'El castell de Barrès'. Els castells catalans. Vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 766-768. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p.26-27. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). SERRA, A (1995) Memòria de la prospecció de 1995. Barcelona: Direcció General del Patrimoni Cultural (Generalitat de Catalunya).</p> XII-XIV Es troba completament cobert per la vegetació. <p>Es tracta de les restes del castell de Barrès, d'època medieval, situat al cim del Puig Barrès. Segons la bibliografia consultada, es conserven els vestigis de la base d'una torre i d'un mur, però actualment l'indret es troba completament cobert per la vegetació, fet que impedeix la seva documentació. Tot i així, cal considerar l'existència de restes arqueològiques en el subsòl. Durant la visita a la zona es van documentar diversos fragments de teula antiga al cim del puig.</p> 08254-110 L'Esquirol <p>La referència documental més antiga del castell és de l'any 1106. Era una fortalesa secundària dintre del terme del castell de Cabrera, que va acabar formant part de les propietats dels vescomtes de Cabrera, per la compra que en va fer el vescomte Guerau Ponç (1145-1180) al comte Ramon Berenguer IV, pels volts de l'any 1150. L'any 1302 va ser destruït pel veguer d'Osona i el Bages, amb motiu dels conflictes entre el rei Jaume II i el comte d'Empúries Ponç Hug IV, casat amb la vescomtessa de Cabrera. L'any 1313 Ramon d'Empúries va demanar permís al rei per reconstruir el castell, però es desconeix si es va dur a terme.</p> 42.0336900,2.3606600 447079 4653714 08254 L'Esquirol Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65539-foto-08254-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65539-foto-08254-110-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2020-07-16 00:00:00 Virgínia Cepero González El castell de Barrés consta tant a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya com a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Al Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir del POUM de l'Esquirol, també està desdoblat en dues fitxes diferents. Hom només el considera jaciment arqueològic perquè actualment no es poden distingir les seves característiques arquitectòniques. 85 1754 1.4 1771 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
65540 Castell de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-cabrera <p>FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). ORDEIG i MATA, R. (1999). 'Els Comtats d' Osona i Manresa'. Catalunya Carolíngia, IV. Barcelona: Institut d' Estudis Catalans, p. 577. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 250. PLADEVALL i FONT, A. (1973) 'El castell del Cabrera'. Els castells catalans. Vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 769-786. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín. SERRA, A (1995) Memòria de la prospecció de 1995. Barcelona: Direcció General del Patrimoni Cultural (Generalitat de Catalunya). SOLÀ, F. (1935) Nostra Senyora de Cabrera (2ª ed.). VIGUÉ, J. [et al.]. (1984) 'El castell de Cabrera'. Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 556-560.</p> XI-XV Es conserven molts pocs vestigis del castell. <p>Es tracta de les restes del castell de Cabrera, d'època medieval, del que es conserven els vestigis de la base d'una torre i de diversos murs i d'una cisterna. La torre és de planta circular, d'uns 3,5 metres de diàmetre, construïda amb aparell regular de carreuons escairats lligats amb morter de calç. La cisterna està tapada per una pedra i construïda amb volta de canó. Tanmateix, cal considerar l'existència de restes arqueològiques en el subsòl.</p> 08254-111 Sant Julià de Cabrera <p>La referència documental més antiga d'aquesta fortificació és de l'any 940. Era un castell termenat que defensava el territori de l'actual terme de l'Esquirol. Tenia a la seva demarcació el castell de Barrés. El domini eminent del castell corresponia als comtes de Barcelona. El primer dels senyors de Cabrera ben conegut és Gifredus Caprarie, que surt esmentat en un document de principis del segle XI. Gausfred de Cabrera prové del tronc de la línia que formarà part del vescomtat de Girona i el vescomtat de Cabrera. Era el senyor superior del terme i castell, com a veguer o feudatari dels comtes d'Osona-Barcelona. La guarda del castell, però, corresponia a la família dels castlans, també cognominats Cabrera, una notable família a la plana de Vic, patrons i protectors de la capella de Santa Maria de Cabrera, i que eren també benefactors del monestir de Sant Pere de Casserres. A principis dels segle XX, l'arquitecte Josep M. Pericas va realitzar una petita excavació a una cisterna. L'any 1972 va ser excavada la base de la torre rodona i els fonaments del mur que tancava l'accés al castell per la part de l'Osca. Més tard, una nova prospecció va permetre trobar-hi una punta de sageta i restes de ceràmica medieval, i també es va descobrir un vell camí, en part tallat a la roca, que permetia un accés estratègit al castell (PLADEVALL, 1993: 34).</p> 42.0760400,2.4072500 450968 4658389 08254 L'Esquirol Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65540-foto-08254-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65540-foto-08254-111-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic BCIN National Monument Record Defensa 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González El castell de Cabrera consta tant a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya com a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Al Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir del POUM de l'Esquirol, també està desdoblat en dues fitxes diferents. 85 1754 1.4 1771 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
65535 Agullola de la Tuta https://patrimonicultural.diba.cat/element/agullola-de-la-tuta <p>L'Agullola de la Tuta és un cim rocós de 1.142 metres, a l'extrem d'un contrafort que se separa del serrat de Cabrera. La punta de l'Agullola, que destaca per la verticalitat de les seves parets, ofereix unes vistes excepcionals de la major part del Cabrerès i de la Plana de Vic.</p> 08254-106 Sant Julià de Cabrera <p>Durant molt temps, quan els excursionistes pujaven a l'agullola, els venia a rebre una cabra molt sociable perquè li donessin de menjar, fins que un dia, pels volts de l'any 2012, va desaparèixer. En la bústia que hi ha a la creu del cim, hi ha escrita la següent llegenda en record d'aquesta cabra: 'Heus ací una vegada en un bonic paratge del cabrerès hi vivía una dolça donzella. Ella... jove, hermosa i plena de vitalitat era admirada per tots els camperols d'aquelles contrades. Aquella admiració, aviat es convertí en desig, en devoció, fins que va esdevenir un assetjament constant envers ella. La seva bellesa era massa gran perquè els camperols poguessin controlar els seus actes. Després d'un llarg temps de suportar totes aquelles vexacions no trobar altre solució que refugiar-se dalt d'un cim majestuós anomenat 'LA TUTA'. Qui li havia de dir, a la pobre noieta, que només trepitjar la muntanya li cauria un llamp al bell mig de la closca, convertint-la en una àgil i peluda cabreta. Devia ser un malefici que li havien fet els pagesos de la vall. La llegenda diu que la cabra esdevé la bella donzella, altre cop qui aconsegueixi fer-li un petó una nit de lluna plena. Al llarg del temps s'han vist molts habitants d'Osona dalt del cim, cada nit de lluna plena, disfressats de xai, cabrons, marrans, bocs, pastors... per tal de fer-li un petó a la cabra. Fins a dia d'avui, la bonica donzella encara té quatre potes'.</p> 42.0621400,2.4094900 451143 4656844 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65535-foto-08254-106-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-01-31 00:00:00 Virgínia Cepero González Una de les fotografies és extreta del portal wikiloc, ja que hi apareix la cabra protagonista de la llegenda de l'indret. 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
65569 Serra de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-cabrera <p>ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat/ FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 11 i 12.</p> <p>La serra de Cabrera és una plataforma tabular i acinglerada, d'1 km de longitud, que forma part de la Serralada Transversal. Es troba a llevant de la plana de Vic, al límit de la Garrotxa i d'Osona. És una serralada d'una gran horitzontalitat en el seu cimal. Es tracta d'un conjunt de serres i puigs de formes i característiques definides, com la de Cabrera pròpiament dita, separada per l'Osca en dos planells, que són el pla del Prat i el pla de Cabrera. El coll de Cabrera i el coll del Bac són els dos accidents més notables. La muntanya de Cabrera, amb una alçada de 1.308 metres, és el pic més alt d'aquesta serra. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 295093001). Al peu dels cingles de Cabrera s'obre la falla que separa les plataformes residuals d'Aiats i de Cabrera, i de la plana de Vic. És una regió d'alta pluviositat on hi abunden els prats i una vegetació humida, amb roures, faigs, boixos, bedolls, freixes, etc.</p> 08254-140 Sant Julià de Cabrera 42.0747100,2.4069700 450944 4658241 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65569-foto-08254-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65569-foto-08254-140-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-02-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Al cim de la muntanya de Cabrera hi ha el santuari de la Mare de Déu i els vestigis de l'antic castell medieval. El Pla de Cabrera és un element inclòs al Catàleg de béns a protegir POUM 2007, N2. Bé d'interès local. 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
65616 Cingles d'Aiats https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-daiats <p>ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat/ NUET, J.; MORELL, À. (2009) 'Mapa de vegetació de la muntanya d'Aiats'. Els cingles de Collsacabra, nº 61. Tavertet: Centre Cultural del Collsacabra, p. 2-10. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 266. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 14-15.</p> <p>Els cingles d'Aiats, part integrant de la Serra de Cabrera, són una plataforma tabular i acinglerada, de més de 3 km, que formen part de la Serralada Transversal Catalana. Es troben al límit entre els municipis de l'Esquirol i de Pruit (Osona) i de Joanetes (Garrotxa). Al peu dels cingles s'obre la falla que separa les plataformes residuals d'Aiats i de Cabrera de la plana de Vic, indret on es troba la masia d' Aiats. Les roques que formen la muntanya són margues blaves a la base de l'Eocè (Bartonià-Priabonià), i unes cingleres superiors de gres de ciment calcari, de la mateixa època, que li donen la forma tabular. El Pla d'Aiats està situat a 1.303 m d'alçada i destaca per la seva gran horitzontalitat.</p> 08254-187 Sant Julià de Cabrera <p>El Pla d'Aiats en una gran part havia estat artigat i conreat exclusivament amb enormes camps de patates (excel·lentíssimes). El 1942 fou el primer any de sembradura, i per la gran qualitat de les mateixes les destinaven per planter o llavor, més que per al consum (PARÉS, 2001:266).</p> 42.0635300,2.4221500 452191 4656991 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65616-foto-08254-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65616-foto-08254-187-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-07-16 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
65617 Mirador del Pla d'Aiats https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-pla-daiats <p>Des del mirador del pla d'Aiats es pot gaudir d'un camp visual magnífic i de gran abast, corresponent a la plana del Vic i les Guilleries en tota la seva extensió. Es tracta doncs d'un mirador privilegiat d'aquest referent paisatgístic de la comarca, pel seu especial interès dins la fisonomia del territori.</p> 08254-188 Aiats (Sant Julià de Cabrera) 42.0610100,2.4271700 452605 4656709 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65617-foto-08254-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65617-foto-08254-188-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-02-06 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
65620 Espai natural del Collsacabra https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-del-collsacabra <p>DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT. GENERALITAT DE CATALUNYA: http://mediambient.gencat.cat/ VINYETA i LEYES, R. (1984) El Collsacabra, Cabrera: Cantonigròs. Torelló: Celblau, p. 2-3.</p> <p>El Collsacabra o Cabrerès és un espai natural de 142 km² d'extensió, situat majoritàriament a la comarca d'Osona, que inclou també terres de la Garrotxa i de la Selva. Entre les poblacions que l'integren hi ha l'Esquirol, Cantonigròs, Tavertet, Falgars, Rupit i Pruit. És un exemple representatiu de la diversitat natural del Sistema Transversal, amb una geologia espectacular que forma cingles de gran altura. Limita a l'oest amb la plana de Vic, al sud amb la vall de Sau i les Guilleries, al nord amb la serra de Cabrera i a l'est amb la vall d'en Bas i les planes d'Hostoles. L'Espai natural protegit del Collsacabra és una unitat morfològica formada per un conjunt acinglerat que culmina amb l'extens altiplà del Cabrerès, amb altures que oscil·len entre els 900 i els 1.300 metres (les altituds més importants són els puigs d'Aiats, amb 1.305 metres i els de Cabrera, amb 1.312 metres). Es tracta de conjunts acinglerats per les seves formacions neògenes de relleus estructurals en blocs, formats per materials eocens, bàsicament calcàries, gresos i margues. Els sistemes naturals dels cursos d'aigua presenten interès per la seva influència centreeuropea i el substrat calcari sobre el qual s'assenten. Els principals condicionants del paisatge vegetal d'aquest territori són el substrat calcari i el clima plujós i fred, així com l'acció antròpica. És una zona boscosa humida, sobretot formada per faigs, roures, alzines, i bedolls i avets a la zona nord, que compta també amb formacions vegetals de caràcter atlàntic molt rares perquè siguin presents en aquest context geogràfic.</p> 08254-191 Collsacabra 42.0758400,2.4005400 450413 4658371 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65620-foto-08254-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65620-foto-08254-191-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-07-16 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
65621 Pas de l'Osca https://patrimonicultural.diba.cat/element/pas-de-losca <p>Es tracta del pas en el curt tram de la carena que uneix el pla del Prat i el replà del santuari de Cabrera. És una cornisa molt estreta protegida amb uns passamans metàl·lics. Es troba en el punt més complicat de l'ascensió al santuari pel camí de la Serrica, sortint des de Sant Julià de Cabrera.</p> 08254-192 Sant Julià de Cabrera 42.0764200,2.4067500 450927 4658431 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65621-foto-08254-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65621-foto-08254-192-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-02-07 00:00:00 Virgínia Cepero González Es troba just al límit de terme amb la Vall d'en Bas. 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
65654 El Ter https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ter <p>GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat</p> <p>El Ter neix a Ulldeter, dins del terme de Setcases (Ripollès) al Pirineu Oriental, a uns 2.400 metres d'altitud. És el segon riu més llarg de Catalunya després del Segre, amb 208 quilòmetres de recorregut, i transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, Selva, Gironès i Baix Empordà, fins a desembocar a la mar Mediterrània, a la platja de Pals, al terme de l'Estartit. El riu Ter rep una forta influència de les rieres de les planes del curs mitjà i baix i, fet pel qual és de règim intermedi, i presenta crescudes tant a la primavera com a la tardor. Des de la seva capçalera fins a Osona, transcorre de nord a sud del territori, fins que a l'alçada de Manlleu es desvia vers a l'est. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria. A la llera hi creix la vegetació de ribera característica, com els verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, canyissars i bogars. És hàbitat de nombroses espècies animals, com el martinet, el bernat pescaire, el corb marí gros, la serp d'aigua, la rata d'aigua, etc. I s'hi observa la presència de colònies d'esponges d'aigua dolça.</p> 08254-225 Extrem de migdia del terme municipal, Sant Martí Sescorts. 42.0077300,2.3425700 445560 4650844 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65654-foto-08254-225-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-07-16 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
65656 Bores d'en Masallera https://patrimonicultural.diba.cat/element/bores-den-masallera <p>ESPELEOÍNDEX: http://www.espeleoindex.com/ BORRÀS,J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1981) 'El Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l'Osona, el Vallès Oriental i el Maresme'. Catàleg Espeleològic de Catalunya Vol.6:1-292. Barcelona: Ed. Políglota. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 38 i 244.</p> <p>Les Bores d'en Masallera són un conjunt d'esquerdes i cavitats naturals disseminades situades a uns 500 m del coll del Bram. Es tracta d'un fenomen geològic ben curiós, format per llastres paral·leles de roques, una mica inclinades i de gran llargada i fondària, lleugerament extraplomades sobre el barranc. Les cavitats son fruit de l'atracció del buit al costat del cingle, que ha produït la gènesi de diverses esquerdes de despreniment. Per accedir a l'interior de les bores, cal entrar per alguna de les seves boques, recórrer els diversos passadissos i grimpar entre els blocs encastats.</p> 08254-227 Sant Julià de Cabrera <p>Les Bores d'en Masallera van ser explorades, entre els anys 1978 i el 1981, pel Grup Espeleològic de Mollet, que va realitzar una intensa tasca de recerca i exploració a la zona del Cabrerès.</p> 42.0676000,2.4103700 451220 4657450 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65656-foto-08254-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65656-foto-08254-227-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-02-03 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 157,02 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc