Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
65487 | El Cós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cos | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 274. | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a façana, que es troba orientada a migdia. Les obertures són de composició asimètrica, de pedra treballada. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista. Se li adossen dos cossos annexos antics, de característiques similars a l'edifici original. A la façana oest hi ha un gran cos annex modern, construït amb pedra, que és utilitzat com a habitatge. | 08254-58 | Cantonigròs | Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860 com a casa de pagès. | 42.0291200,2.4084400 | 451031 | 4653179 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65487-foto-08254-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65487-foto-08254-58-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | No s'ha pogut accedir al recinte de la casa, pel que les fotografies són des de l'exterior de la propietat, i la seva descripció s'ha realitzat en base a la bibliografia existent. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
65502 | El Simó Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-simo-gros | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). ANGLADA i BAYÉS, M. (1986) 'Sant Hilari del Simon'. Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 575-576. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 192-193. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 77-78. | XVII | La casa ha estat objecte d'obres de reforma i remodelació integral, que li han fet perdre els seus antics valors patrimonials. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a ponent. El portal és emmarcat amb llinda de roure i brancals de pedra treballada, i duu una rajola que indica 'Cuartel Oeste'. La façana principal presenta un cos annex adossat, que deixa un petit espai al sector oest pel portal. Es tracta d'unes corts, de planta rectangular, amb coberta a dues vessants. Té un gran portal, amb la llinda de roure, i una finestra petita. Les mides aproximades de l'edifici són 13 m de llargada per 10 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. La casa del Simon Gros es troba bastida sobre l'antiga església de Sant Hilari, les restes de la qual es troben al seu interior. La major part de les seves estructures s'han conservat, llevat de l'absis, que fou suprimit. Es conserva una nau gairebé quadrada, de 3,65 per 3,95 m, que ha perdut la volta original. La porta d'entrada, coberta amb un arc de mig punt, s'obre al cantó de ponent. Malauradament, la casa ha estat objecte d'obres de reforma i remodelació integral, que li han fet perdre els seus antics valors patrimonials. | 08254-73 | L'Esquirol | La casa del Simon Gros es troba bastida sobre l'antiga església de Sant Hilari, les restes de la qual es troben al seu interior. Des del punt de vista històric, és la més antigament documentada de totes les capelles del terme. Les primeres referències documentals de l'església són dels anys 1124 i 1177, on consta Sinfré de Sant Hilari. L'any 1189 es confirma plenament la seva existència, quan Bertran de Vilar li deixa una lliura de cera en el seu testament. Era una petita capella rural que es trobava dins l'antic terme del castell de Cabrera, amb un culte molt reduït (l'any 1623 consta que ja no en tenia). Finalment, el seu edifici va ser reaprofitat com a habitatge del mas Simon Gros, que el va embolcallar amb les seves dependències. Fins fa una anys es desconeixia la seva existència. Antigament, el mas Simon era propietat de la família Esquirol, que el van vendre l'any 1423 a en Francesc del Perai, i va quedar vinculat fins avui dia a la seva propietat. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860 com a casa de pagès. | 42.0200500,2.3487900 | 446085 | 4652207 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65502-foto-08254-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65502-foto-08254-73-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | No s'ha pogut accedir al recinte de la casa, pel que les fotografies són des de l'exterior de la propietat, i la seva descripció s'ha realitzat en base a la bibliografia existent. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
65613 | Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-10 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana. PUIGCERVER, R. Mª (2003) Mas Les Planes: història d'una centúria. Cantonigròs: [l'autora]. TRIADÚ i FONT, J. (1994) El Collsacabra: itinerari espiritual. Barcelona: ed. Proa. | XVI-XX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és de teula àrab, a quatre vessants. La façana principal es troba orientada a migdia Al sector oest s'adossa una gran torre de planta quadrada, que consta de quatre pisos i és coberta a quatre vessants. Al sector de llevant, a nivell del primer pis, sobresurt un cos annex que fa de terrassa. Al nord de la casa hi ha una cabana, que presenta un escut amb una cabreta esculpida. Els murs de les edificacions són de pedra lligada amb morter de calç, amb carreus regulars als angles. | 08254-184 | Cantonigròs | Les Planes és un antic mas que ha estat objecte d'obres de reforma i ampliació al llarg del temps, tal com mostren les dates constructives presents a diverses parts de l'edifici: 1568, 1630, 1696, 1802 i 1827. A principis del segle XX va se reformat per l'arquitecte barceloní Raimon Duran i Reynalds, quan la família Alibés el va vendre a la família Perdigó-Espona, i novament després de la Guerra Civil. L'any 1971 el mas va passar a propietat de la família Anglada de Vic. Durant la Guerra Civil (1936-1939) hi van acollir nens refugiats del front republicà, provinents de diferents regions d'Espanya. | 42.0436400,2.4109700 | 451251 | 4654789 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65613-foto-08254-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65613-foto-08254-184-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Per tal d'ampliar coneixements de la història d'aquesta casa, cal consultar el llibre 'Mas Les Planes: història d'una centúria' de Rosa Mª Puigcerver (vegeu bibliografia). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
65468 | Pou de neu de Cantonigròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-de-cantonigros | XVII-XIX | Pou de neu de planta circular, situat enmig d'una fageda, a tocar del camí dels Enamorats. Es troba a uns 970 m d'altitud, amb orientació nord-est, i les seves mides aproximades són 3 m de diàmetre i uns 3 m de fondària màxima aparent. El seu interior conserva bona part del revestiment de pedra seca. Durant l'any 2016, el pou va ser objecte de tasques de sanejament de l'entorn i millora de l'accés, per part dels joves participants al camp de treball de l'Esquirol. | 08254-39 | Cantonigròs | Durant els segles XVII-XVIII es va produir la màxima activitat constructora de pous de neu i congestes, relacionat amb un període climàtic molt fred. Aquesta zona es troba coberta de faigs, fet que fa pensar que, antigament, s'hi donaven les condicions climàtiques adequades per a bastir-hi pous i congestes. Els pous de neu són excavacions senzilles fetes en el sòl natural de la muntanya, situades tant en indrets de gran pendent com en zones més planeres. Les seves mides són variables, tot i que sempre són de planta cilíndrica, sense coberta d'obra. Generalment, el seu interior es revestia de pedra seca, procedent del seu entorn o de la mateixa excavació, però en alguns casos aprofitaven directament la roca natural. A l'exterior es construïa un mur de contenció, que li donava el característic perfil circular atalussat d'aquestes construccions. | 42.0414100,2.4175200 | 451792 | 4654538 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65468-foto-08254-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65468-foto-08254-39-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Podria tractar-se també un pou de glaç que actualment no conservi la coberta. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
65471 | Casal de l'Hora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-lhora | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. A l'edifici original se li adossen cossos annexos, fruit de les diverses ampliacions de les que ha estat objecte al llarg del temps: la façana principal presenta un annex, de factura contemporània, un altre annex la façana i la oest. Les mides aproximades de l'edificació són 11 m de llargada per 11 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç, de tàpia i de totxo, arrebossats i pintats. | 08254-42 | Sant Martí Sescorts | 42.0364700,2.2956300 | 441699 | 4654065 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65471-foto-08254-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65471-foto-08254-42-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Presenta reformes de factura contemporània que afecten la seva morfologia exterior. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
65554 | Avets del pla del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avets-del-pla-del-prat | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | L'avetosa del pla del Prat creix al vessant més obac del cim i en contacte amb la fageda, a uns 1.290 m d'altitud. Es tracta d'un bosc d'avets format per exemplars d'Abies alba. Van ser plantats a principis del segle XX per Manuel Crosas i molts d'ells van ser talats a la dècada dels anys 50 del segle passat, però van tornar a brotar. Des d'aquest indret es poden contemplar unes magnífiques vistes del pla de Cabrera. | 08254-125 | Sant Julià de Cabrera | Antigament a l'aveteda es recol·lectava la trementina de l'oli de l'avet o de les pinyes amb les que s'obtenia un xarop d'acció expectorant i antitussígena. També era aprofitada per a l'extracció de fusta. | 42.0794400,2.4000200 | 450373 | 4658771 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65554-foto-08254-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65554-foto-08254-125-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protegit pel PEIN. Decret 328/92. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
65567 | Freixes del pla de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixes-del-pla-de-cabrera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | Es tracta de diversos exemplars de freixes (Fraxinus excelsior) situats al pla de Cabrera, davant del santuari i en direcció al castell. Són individus que destaquen per les seves grans dimensions i les capçades arrodonides i molt ramificades. | 08254-138 | Sant Julià de Cabrera | 42.0735300,2.4073900 | 450978 | 4658110 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65567-foto-08254-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65567-foto-08254-138-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protegit pel PEIN. Decret 328/92. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||
65455 | Can Mont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mont | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 242. | XVIII-XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és rectangular, de pedra treballada, amb la llinda datada amb l'any 1804. Les finestres són de disposició irregular, de pedra. Les mides aproximades de l'edificació són 16 m de llargada per 7 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç, amb pedres cantoneres. A la façana nord presenta un cobert annex, d'una sola planta. | 08254-26 | Sant Julià de Cabrera | Consta en el Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich de l'any 1860, com a 'casa de pagès'. | 42.0561900,2.3985700 | 450235 | 4656190 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65455-foto-08254-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65455-foto-08254-26-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Segons la documentació consultada, la masia era anomenada també les Perxes de Dalt. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
65618 | La Teuleria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-teuleria-1 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 264. | XVIII-XX | La coberta es troba en molt mal estat de conservació. | Edifici de planta rectangular, construït exteriorment amb murs de pedra lligada amb morter de calç. El forn és cobert amb una teulada, de teula ceràmica aràbiga i embigat de fusta, construïda damunt de pilars fets d'obra cuita. L'arc de la porta i els muntants són de maons cuits. Hi ha una petita escala exterior d'accés al cobert superior, feta de fusta i maons. | 08254-189 | La Cabreta (Sant Julià de Cabrera) | Els forns d'obra, o teuleries, servien per a confeccionar materials de construcció, bàsicament maons i teules. El procés d'elaboració d'aquests materials era totalment manual: primer s'anava a buscar la primera matèria a un torrent proper. Posteriorment, es garbellava la terra per a netejar-la d'impureses i tot seguit es col·locava a unes basses per extreure'n el fang. L'aigua necessària per a mullar l'obra i fer-ne argila s'obtenia del torrent. La llenya per coure l'argila provenia del bosc de l'entorn del forn. Era el centre de producció de maons, rajoles i teules per a l'ampliació i reforma de les masies de l'entorn. Els forns d'obra funcionaren de la manera tradicional fins als anys 1930, quan es començaren a posar en funcionament les bòbiles, i amb elles s'industrialitzà aquest procés fins aleshores artesanal i local. L'any dels aiguats (1940) l'aigua va arribar al dotzè graó de la Teuleria. És el que sempre s'explicava per fer referència a la magnitud d'aquell fet inusual al Collsacabra. | 42.0500300,2.4148600 | 451578 | 4655497 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65618-foto-08254-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65618-foto-08254-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65618-foto-08254-189-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Són necessàries mesures urgents de consolidació, ja que un cop s'esfondri la teulada, que es troba molt malmesa, el procés de ruïna de l'edificació serà molt ràpid. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
65655 | Salt d'en Nara o de la riera de les Paganes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-den-nara-o-de-la-riera-de-les-paganes | VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p.8. | El salt d'en Nara es troba a la riera de les Paganes, a poca distància de la seva unió amb les aigües de les Gorgues. Es tracta d'una petita cascada que dona pas a un gorg, envoltat de bosc. Uns metres més avall, a la desembocadura de la riera, es troba el Salt Gran de les Paganes. | 08254-226 | Les Gorgues (Sant Martí Sescorts) | 42.0152500,2.3405600 | 445400 | 4651680 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65655-foto-08254-226-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Una de les fotografies és extreta del portal wikiloc, degut a que durant la visita a l'indret, al mes de setembre, gairebé no baixava aigua pel salt. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||
65583 | Cascada i gorg del Tornall o dels Dimonis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cascada-i-gorg-del-tornall-o-dels-dimonis | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 177 i 184 VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 90. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau. | El Tornall es troba a la riera de les Gorgues, a la confluència amb el torrent del Viver, en una clotada on la riera forma un ample revolt. Es tracta d'una majestuosa cascada i d'un gran gorg, envoltats en una fondalada de roques cobertes per la vegetació. És un dels indrets més fascinants de les Gorgues, per la seva gran bellesa. | 08254-154 | Les Gorgues, l'Esquirol. | 42.0172900,2.3671600 | 447604 | 4651890 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65583-foto-08254-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65583-foto-08254-154-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Una de les fotografies és extreta del portal wikiloc, degut a que durant la visita a l'indret, al mes de setembre, gairebé no baixava aigua. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||
65535 | Agullola de la Tuta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/agullola-de-la-tuta | <p>L'Agullola de la Tuta és un cim rocós de 1.142 metres, a l'extrem d'un contrafort que se separa del serrat de Cabrera. La punta de l'Agullola, que destaca per la verticalitat de les seves parets, ofereix unes vistes excepcionals de la major part del Cabrerès i de la Plana de Vic.</p> | 08254-106 | Sant Julià de Cabrera | <p>Durant molt temps, quan els excursionistes pujaven a l'agullola, els venia a rebre una cabra molt sociable perquè li donessin de menjar, fins que un dia, pels volts de l'any 2012, va desaparèixer. En la bústia que hi ha a la creu del cim, hi ha escrita la següent llegenda en record d'aquesta cabra: 'Heus ací una vegada en un bonic paratge del cabrerès hi vivía una dolça donzella. Ella... jove, hermosa i plena de vitalitat era admirada per tots els camperols d'aquelles contrades. Aquella admiració, aviat es convertí en desig, en devoció, fins que va esdevenir un assetjament constant envers ella. La seva bellesa era massa gran perquè els camperols poguessin controlar els seus actes. Després d'un llarg temps de suportar totes aquelles vexacions no trobar altre solució que refugiar-se dalt d'un cim majestuós anomenat 'LA TUTA'. Qui li havia de dir, a la pobre noieta, que només trepitjar la muntanya li cauria un llamp al bell mig de la closca, convertint-la en una àgil i peluda cabreta. Devia ser un malefici que li havien fet els pagesos de la vall. La llegenda diu que la cabra esdevé la bella donzella, altre cop qui aconsegueixi fer-li un petó una nit de lluna plena. Al llarg del temps s'han vist molts habitants d'Osona dalt del cim, cada nit de lluna plena, disfressats de xai, cabrons, marrans, bocs, pastors... per tal de fer-li un petó a la cabra. Fins a dia d'avui, la bonica donzella encara té quatre potes'.</p> | 42.0621400,2.4094900 | 451143 | 4656844 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65535-foto-08254-106-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-31 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Una de les fotografies és extreta del portal wikiloc, ja que hi apareix la cabra protagonista de la llegenda de l'indret. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
65725 | Peu polidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peu-polidor | CALAIX: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53106. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. | XX | Ja no es canta. | Es tracta de la versió local, de l'Esquirol i Cantonigròs, de la cançó tradicional catalana. Sembla que era habitual per Carnestoltes, i a les celebracions a les cases de pagès. La lletra esmenta diferents parts del cos, que s'han d'anar tocant mentre es canta; és tal i com segueix: Li'n toco el peu i a la Margarideta. Peu polidor, cama llargueta, peu polidor lairum, lairó. Li'n toco el jonoi i a la Margarideta. Jonoi rodanxó, cama llargueta, peu polidor, lairum, lairó. Li'n toco la cuixa... Li'n toco la castanya... Li'n toco la panxa... Li'n toco les tetes... Li'n toco el coll i a la Margarideta. Coll de tortuga, tetes bufetes, ventre de cabra, figa peluda, cuixa marduixa, jonoi rodanxó, cama llargueta, peu polidor, lairum laireta, peu polidor, lairum lairó. | 08254-296 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | http://hdl.handle.net/10687/53109 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
65721 | El Galdiró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-galdiro | CALAIX: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53106. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. | XX | Ja no es canta. | Es tracta de la versió de la cançó tradicional, que es cantava a l'Esquirol i Rupit i Pruit. Tracta sobre la història del Galdiró. La lletra és tal i com segueix: En som fill de Montagut allà hi tinc el Sant Baptisme, e.hi tinc el meu pare amat, la mare que m'ha criat tots els dies de ma vida. Jo me n'aní a Olot, per poguer aprendre d'aufici al carrer de Sant Bernat, jo m'hi som acomodat una gentil Margarida. En bon punt forem casats vinguen bones matinades, molt menjar i poc trebaiar: la renda no hi va arribar, me'n donc a la vida mala. Margarida per muller, ella sempre m'avisava, que em deixés estar el robar, que em posés a treballar que era lo que a mi em tocava. Adiós, vila d'Aulot: ara bé estaràs contenta, n'han ‘gafat en Galtiró, després el seu companyó, i l'hereu Vila de Bianya. De tres companyons que soms, tots tenim sentència dada. L'e.un n'ha de ser penjat, l'altre ha de ser escorterat, l'altre presiri per la vida. | 08254-292 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | http://hdl.handle.net/10687/53116 | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
65722 | In record | https://patrimonicultural.diba.cat/element/in-record | CALAIX: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53106. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. | XX | Ja no es canta. | Cançó tradicional que es cantava a l'Esquirol pels volts dels anys 30 del segle XX. És una cançó religiosa que tracta sobre la mort de Jesucrist. | 08254-293 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | http://hdl.handle.net/10687/53141 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
65723 | La Marianna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-marianna | CALAIX: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53106. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. | XX | Ja no es canta. | Cançó tradicional que es cantava a l'Esquirol i Sau, que tracta sobre el mal d'amors. La lletra és tal i com segueix: I el mal d'amor n'és mal de migranya, bé ho sabia jo de con festejava. Festejo molt temps i una Marianna. Jo, de veluntant, jo prou li'n portava, i ella també a mi. I ella també a mi: jo prou m'ho pensava! I el mal d'amor n'és mal de migranya, bé ho sabia jo! I un dia ballant i al pla de Manresa la nova arribà: que n'era promesa, la nova arribà. | 08254-294 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | http://hdl.handle.net/10687/53145 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
65661 | Corranda de sega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corranda-de-sega | CALAIX: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53106. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. | XX | Ja no es canta. | Cançó tradicional que es cantava a l'Esquirol, Sant Bartomeu del Grau i Sant Martí Sescorts. La lletra és tal i com segueix: Mare de Déu quin sol que en fa, tinc una set que m'escanya, i l'animal del davanter no m'en crida mai la garba! La següent cançó de 'Corranda de sega' és recollida a l'Esquirol i Sau. La lletra és tal i com segueix: I ai quin llanto que ara veig, i quin llanto que s'espera. Malparit del davanter, que no crida mai a beure! | 08254-232 | L'Esquirol | Antigament, mentre els pagesos segaven i batien, cantaven; era una feina llarga i monòtona, que ho afavoria. Aquesta cançó te a veure amb les tasques concretes que es feien durant la sega. A partir del moment en què aquestes feines es van mecanitzar, les cançons van perdre la seva funció. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | http://hdl.handle.net/10687/53146 | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
65724 | Muntanyes de Canigó- Sota de l'om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanyes-de-canigo-sota-de-lom | CALAIX: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53106. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. | XX | Ja no es canta. | Es tracta de dues melodies tradicionals, que a diverses zones sempre s'han cantat encadenades l'una darrere l'altre. Es recollida a L'Esquirol i a Sau. La lletra és tal i com segueix: Les muntanyes de Canigó són fresques i regalades, més a més ara l'istiu que les aigues són gelades, que les aigues són gelades. Tres mesos m'hi sóm estat sens veure persona nada sinós un rossinyolet que a l'eixint del niu ja canta. Jo d'aquí me n'haig d'anar que l'enyorament me mata. ... -I ai marit, para la mà i parlar-ne amb la posada. -I amb.e qui enraones, muller, i amb.e qui enraones ara. -I amb el mosso del forner que a veure si pastava. -No en tinc el llevat posat ni la farina passada. -Tú mosso, vés al molí, tu minyona, a buscar l'aigua. Tu marit, que ets el més vei, te n'aniràs a la caçada: no en fa mai de bon caçar com ara a la matinada que el conill té el pel rosat i la perdiu e.hi té l'ala. -Quina te'n penses muller, quina te n'has pensat ara? Pensaves menjar conill, n'hauràs de menjar arengada! -I et voldria, a tu marit, i a dintre un paier de paia: foc per tots quatre cantons i un bon vent de tramuntana. I et voldria, a tu marit, i a dintre un paier de paia. | 08254-295 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | http://hdl.handle.net/10687/53151 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
65666 | El caçador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cacador | CALAIX: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53106. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. | XX | Ja no es canta. | Cançó tradicional que es cantava a l'Esquirol, Sau i Folgueroles. Tracta sobre una història picaresca d'un caçador i una pastoreta. La lletra és tal i com segueix: I una matinada fresca Com me remeno com me remeno, jo me'n vaig a caçar. Com me remeno tot me va. Sinós una pastoreta que en guardava el bestiar i ella n'és adormideta, i adormideta ja està. I és un temps de primavera: de violes prou n'hi ha. Ja en cullo un ram de violes, sobre els pits li vaig tirar. -Què hi veniu a buscar, jove, què hi veniu aquí a buscar? -I oi l'amor de vós, minyona, si me la volguéssiu dar? -Demaneu-la a.n el meu pare i oi també en el meu germà, i oi també en el senyor onclo, senyor onclo capellà, que si ell us.e la dón, per mi donada serà. | 08254-237 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | http://hdl.handle.net/10687/53153 | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,26 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.