Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
65531 | Frontal de Santa Margarida de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/frontal-de-santa-margarida-de-vila-seca | <p>MUSEU EPISCOPAL DE VIC: www.museuepiscopalvic.com. PASCUAL, V.; RIAL, R. (1992) Les col·leccions del Museu Episcopal de Vic. Vic: Eumo Editorial. PLADEVALL, A. [ et al.] (1986) 'Santa Margarida de Vila-seca'. Catalunya Romànica, III, Osona, II. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 579-583. RIPOLL i VILAMAJOR J. (1823) Document demostratiu de l'origen i antiguitat del monestir de Religiosos de Santa Margarida, en la parròquia de Sant Martí Sescorts, bisbat i corregiment de Vich, que publíca D.J.R.V. Vich: Ignasi Valls. RUBIÓ i SERRAT, A. (2010) 'Santa Margarida de Vila-seca: mas i monestir'. Els Cingles de Collsacabra, nº 64. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 28-31.</p> | XII | <p>Es tracta d'un frontal d'altar romànic, pintat al tremp sobre fusta de roure, realitzat a la segona meitat del segle XII. Originàriament es trobava al convent de Santa Margarida de Vila-seca. Estilísticament, correspon al període del romànic català final i, probablement, és obra d'un taller vigatà. El fontal és presidit per l'escena central, on es troba representada la Mare de Déu amb el Fill, a l'interior d'una màndorla subjectada per quatre àngels. Als laterals hi ha diverses escenes de la vida i llegenda de santa Margarida: és feta presonera pels soldats del general Olimbri quan es troba pasturant un ramat d'ovelles. El general li proposa matrimoni. A baix, és flagel·lada pels botxins i portada a la presó. Al compartiment superior dret, és turmentada: un drac se la menja però ella surt de la panxa i el drac mor dividit en dos; després una altre dimoni rep de la santa un cap esclafat. A baix, el botxí, després de torturar-la en presència del general, la degolla amb el ganivet just en el moment que l'Esperit Sant apareix per rebre la seva ànima. La composició es troba tancada amb una sanefa de motius geomètrics, que ressegueix tot el perímetre del frontal.</p> | 08254-102 | Museu Episcopal de Vic. Plç. Bisbe Oliba nº 3, 08500, Vic. | <p>Originàriament, aquest frontal d'altar estava a l'església del convent de religioses de Santa Margarida de Vilaseca, i fou portat a Vic segurament en el segle XIV en traslladar-se les monges a un nou convent. L'any 1868 es va exhibir en una exposició arqueologicoartística realitzada als claustres del convent de Sant Domènec de Vic. La seva presència va significar l'inici de la revaloració de la pintura romànica catalana.</p> | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia procedent del web del Museu Episcopal de Vic. | 92 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
65532 | Pintures murals de Sant Martí Sescorts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-sant-marti-sescorts | <p>BRACONS i CLAPÉS, J. (1986) 'Pintures de l'absis de Sant Martí Sescorts'. Catalunya Romànica, III, Osona, II. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 570-565. ANTHONY, E.W. (1951) Romanesque frescoes. Princeton: Princeton University Press, p. 176. BARRAL, X. (2001) Les pintures murals catalanes, fascicle V. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 97-98. MUSEU EPISCOPAL DE VIC: www.museuepiscopalvic.com. PASCUAL, V.; RIAL, R. (1992) Les col·leccions del Museu Episcopal de Vic. Vic: Eumo Editorial, p. 46-47. PAGÈS i PARETAS, M. (2013) 'Les pintures murals romàniques de Sant Martí Sescorts'. Miscel·lània litúrgica catalana (separata), vol. 21. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 81-113. PIJOAN, J.; GUDIOL, J. (1948) Les pintures murals romàniques de Catalunya. Barcelona: editorial Alpha.</p> | XII | <p>Les pintures murals de l'absis de l'església de Sant Martí Sescorts, realitzades durant el primer quart del segle XII, són obra del pintor conegut amb el nom de Mestre de Cardona. La tècnica emprada és la de pintura al tremp sobre arrebossat, posteriorment traslladat a llenç. Únicament es conserven cinc fragments, que es troben actualment al Museu Episcopal de Vic. Estilísticament, constitueixen un estadi intermedi entre les primeres pintures romàniques osonenques i gironines. Es tracta d'un tipus de romànic decoratiu, florejat i marcat per la línia. Els dos fragments més significatius i més ben conservats, que pertanyen a la banda inferior de l'absis, narren escenes del llibre del Gènesi: Adam i Eva després del pecat original recriminats per Déu i l'expulsió d'Adam i Eva del Paradís. Dos fragments més, més petits que els anteriors, presenten escenes de la vida de Sant Martí de Tours: en una d'elles parteix la capa per donar-ne la meitat a un pobre i en l'altre, la resurrecció del catecumen mort abans de rebre el baptisme. El darrer fragment conservat és ornamental, amb figures humanes i animals inclosos en cercles. Es té constància, per una fotografia presa just abans del seu arrencament, de l'existència d'un sisè fragment: el pecat original.</p> | 08254-103 | Museu Episcopal de Vic. Plç. Bisbe Oliba nº 3, 08500, Vic. | <p>Les pintures murals de l'atri de l'església de Sant Vicenç de Cardona, les de Sant Salvador de Polinyà, i les de Santa Maria de Barberà, es relacionen estilísticament amb l'autor de les pintures murals de l'absis de Sant Martí Sescorts, conegut amb el nom de Mestre de Cardona.</p> | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Mestre de Cardona | Fotografia procedent del web del Museu Episcopal de Vic. | 92 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
65533 | Retaule de Sant Martí de Tours | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-marti-de-tours | <p>MUSEU EPISCOPAL DE VIC: www.museuepiscopalvic.com. PASCUAL, V.; RIAL, R. (1992) Les col·leccions del Museu Episcopal de Vic. Vic: Eumo Editorial, p. 94-95.</p> | XV | <p>Es tracta d'un retaule dedicat a Sant Martí de Tours, realitzat a la primera meitat del segle XV, per l'autor conegut com a Mestre de les Figures Anèmiques. Originàriament es trobava a l'església de Sant Martí Sescorts. És pintat al tremp sobre fusta i s'hi representen escenes de la seva vida i martiri del sant. En destaca l'episodi del festí dels soldats de la ciutat de Poitiers, organitzat pels habitants de la ciutat de Tours, per tal de recuperar el cos mort del seu bisbe. La composició de les escenes carregada de personatges és característic del gòtic internacional, però els fons arquitectònics plans en relació a l'espai, mostren la duració de l'estil ítalo-gòtic.</p> | 08254-104 | Museu Episcopal de Vic. Plç. Bisbe Oliba nº 3, 08500, Vic. | <p>El nom de l'autor del retaule de Sant Martí, Mestre de les Figures Anèmiques, va ser donat per l'especialista d'art Chandler Post, per definir l'aspecte facial dels personatges representats als retaules d'aquest pintor. Es desconeix el seu nom real i la seva procedència, però es tracta d'un pintor local molt allunyat dels grans mestres del gòtic. La seva obra és contemporània de la de Lluís Borrassà, del que va rebre influència, caracteritzada per un estil d'arrel popular. El retaule de Sant Martí Sescorts va ser un dels primers que va entrar a formar part dels fons del Museu Episcopal de Vic, a finals del segle XIX. Provenia de la col·lecció de Santiago Rusiñol.</p> | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65533-alella.jpg | Física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Mestre de les Figures Anèmiques | Fotografia procedent del web del Museu Episcopal de Vic. | 93 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
65547 | Materials arqueològics de Puig Ses Pedres al Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-arqueologics-de-puig-ses-pedres-al-museu-darqueologia-de-catalunya | XXII aC | Els treballs arqueològics realitzats al dolmen de Puig Ses Pedres, a principis del segle XX, per parts de membres de l'Institut d'Estudis Catalans, va permetre recollir un gran nombre de materials, que situen cronològicament el megàlit entre el Neolític final i el Calcolític. La relació de materials que es guarden al Museu d'Arqueologia de Catalunya és la següent: - Dents (nº registre: MAC BCN-16234). - Fragment (nº registre: MAC BCN-16235). - Làmina (nº registre: MAC BCN-16936). - Làmina (nº registre: MAC BCN-16937). - Làmina (nº registre: MAC BCN-16938). - Làmina (nº registre: MAC BCN-16939). - Làmina (nº registre: MAC BCN-16940). - Botó (nº registre: MAC BCN-16941). - Fragment de penjoll (nº registre: MAC BCN-16943). - Fragment de ceràmica (nº registre: MAC BCN-16944). - Fragment de nansa (nº registre: MAC BCN-16945). - Mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16946). - Fragment de mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16947). - Fragment de mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16948). - Fragment de mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16949). - Mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16950). - Fragment de mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16951). - Mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16952). - Mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16953). - Frontal humà (nº registre: MAC BCN-16954). - Molars (nº registre: MAC BCN-45213). - Molar humà (nº registre: MAC BCN-45214). - Fragment de mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-45215). - Fragment d'os (nº registre: MAC BCN-45216). - Fragment d'os (nº registre: MAC BCN-45217). - Fragment d'os (nº registre: MAC BCN-45218). - Penjoll (nº registre: MAC BCN-16942). | 08254-118 | Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona, nº 39 - 41, 08038, Barcelona. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Restringit | Bo | Física | Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 78 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||||||
65680 | Materials de l'Esquirol al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-lesquirol-al-museu-episcopal-de-vic | <p>MUSEU EPISCOPAL DE VIC: http://www.museuepiscopalvic.com</p> | XXaC-XVIII | <p>El Museu Episcopal de Vic acull, juntament amb l'excepcional col·lecció d'obres mestres de pintura i escultura del romànic i del gòtic català, unes destacades col·leccions d'orfebreria, teixit, forja, vidre i ceràmica. Aquest fons està integrat per més de 29.000 peces. Una part dels materials que provenen del terme municipal de l'Esquirol, corresponen als trobats durant els treballs arqueològics realitzats al dolmen de Puig Ses Pedres. La relació de materials i la seva catalogació és: - MEV 1009-1013: retaule del Mestre de les figures anèmiques, segle XV. - MEV 11004: ampolla. - MEV 11022: fragment. - MEV 12484: restes òssies, ascle, roca. - MEV 3468: punta de sageta. - MEV 4247: copa, segle XVIII. - MEV 4248: copa, segle XVIII. - MEV 4249: copa, segle XVIII. - MEV 4250: copa, segle XVIII. - MEV 4252: pot. - MEV 4349: drap, segle XVII. - MEV 4572: predel·la de retaule Fonollosa, segle XV. - MEV 5: frontal d'altar, segle XII - MEV 6560: dena. - MEV 6561: dena. - MEV 6562: fragment. - MEV 6563: ascle. - MEV 7399: dena. - MEV 7751: copa, segle XVIII. - MEV 8209: enformador. - MEV 8418: marcador de bestiar, segle XVIII. - MEV 8617: làmina. - MEV 8618: sageta. - MEV 8619: dena, dent de porc senglar, botó. - MEV 9701: pintura mural mestre Cardona, segles XI-XII.</p> | 08254-251 | Museu Episcopal de Vic. Plç. Bisbe Oliba nº 3, 08500, Vic. | <p>El Museu Episcopal de Vic fou inaugurat l'any 1891, i té per objectiu conservar, estudiar, documentar, exhibir i difondre els fons que integren les seves col·leccions, per tal de contribuir a la salvaguarda del patrimoni cultural.</p> | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Física | Edats dels Metalls|Medieval|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 79|85|94 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||||
65682 | Capgrossos de Sant Martí Sescorts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-de-sant-marti-sescorts | XX | Es tracta dels capgrossos de Sant Martí, en Quimet, la Quimeta i l'Espavilat. Representen una parella de pagesos i un porc, en referència a la procedència pagesa del poble. Foren construïts per un taller d'Olot, el dia 20 d'octubre de l'any 2000 i es van batejar a Sant Martí Sescorts, el dia 5 de novembre del mateix any. | 08254-253 | Associació de veïns La Veu de Sescorts. Ctra. d'Olot nº 2, 08569, Sant Martí Sescorts (l'Esquirol). | 42.0133600,2.3254100 | 444144 | 4651480 | 08254 | L'Esquirol | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Dolors Serrat i Dorca de l'Associació de Veïns La Veu de Sescorts. Fotografies extretes del facebook de La Veu de Sescorts. | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||||||
65689 | Col·lecció de fotografies antigues del terme municipal de l'Esquirol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fotografies-antigues-del-terme-municipal-de-lesquirol | XX | Col·lecció de fotografies antigues dels diversos nuclis que formen part del terme municipal: l'Esquirol, Cantonigròs, Sant Julià de Cabrera i Sant Martí Sescorts. La recopilació i escanejat de les fotografies, que són procedents de diversos fons privats, va ser realitzada per en Carles Comella Suárez. La col·lecció es troba guardada al servidor de l'ajuntament. | 08254-260 | Ajuntament de l'Esquirol. Carrer Nou, nº 1, 08511, l'Esquirol. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Carles Comella Suárez. | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||||||
65691 | Fotografies de l'Esquirol al fons del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-lesquirol-al-fons-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local-spal | XX | El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté una trentena de fotografies del terme municipal de l'Esquirol. Són imatges realitzades a diversos indrets del terme, com les esglésies de Santa Maria de Corcó, el santuari de Cabrera i Sant Julià de Cabrera, a més de masies i vistes generals de la població i paisatges. Les fotografies són en blanc i negre i estan datades entre els anys 1905 i 1972. Hi ha també postals antigues de diversos indrets del terme municipal. | 08254-262 | C/ Comte d'Urgell nº 187. Edifici del Rellotge - planta baixa, 08036, Barcelona. | El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona fou creat l'any 1914. Des d'aleshores, ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual prové de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. L'any 1986 va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL). | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||||||
65431 | Arquerons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arquerons | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 223. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 186. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. La casa original tenia l'entrada de cara a la riera de les Gorgues, però l'antiga distribució va ser modificada posteriorment. La façana principal presenta un portal d'arc de mig punt adovellat i finestres conopials, a nivell del primer pis; al segon pis s'hi obren uns porxos. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, amb pedres cantoneres. Al davant del portal hi ha la lliça. Al sector de ponent i al de llevant, s'hi afegeixen un cossos de galeries, de factura contemporània. Hi ha d'altres cossos annexos independents. | 08254-2 | L'Esquirol | Les primeres referències documentals de la masia corresponen a l'any 1191, on s'esmenta a Amaldus Ycla d'Archerons. El mas era propietat de l'ordre militar dels Hospitalers. Segons consta a la documentació, l'any 1233 a la casa hi vivien en règim de lloguer el matrimoni format per Berenguera i Joan d'Arquerons, que amb ocasió del seu casament, signen la renovació amb Ramon de Vilacetrú, que hi figura com a llogater intermedi (PLADEVALL, 2002: 186-187). Es troba registrat en el fogatge de la parròquia i terme de la parròquia de Corcó de l'any 1553; aleshores hi habitava Pere Archerons. El mas va ser reformat al segle XVIII, com indica l'any 1768 inscrit a la llinda d'una finestra del primer pis. A principis del segle XX es van construir les galeries. Durant la guerra civil, la masia va patir un incendi i alguns sectors van ser reconstruïts. | 42.0326800,2.3740400 | 448186 | 4653594 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65431-foto-08254-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65431-foto-08254-2-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M108.Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
65432 | Carrer Major, Cantonigròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-cantonigros | XVII-XIX | Les cases que formen el carrer Major corresponen a l'expansió que va experimentar el poble entre el segles XVII i XVIII. Es tracta majoritàriament d'edificis de dos o tres plantes, amb interessants llindes de pedra. | 08254-3 | C/ Major, 08569, Cantonigròs (l'Esquirol). | La formació de Cantonigròs es va produir entre els segles XVIII i XX, a redós de l'hostal creat pel gascó Antoni Prat, anomenat 'Toni Gros', per acollir els viatgers que feien el camí ral de Vic a Olot. | 42.0395500,2.4034100 | 450622 | 4654340 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65432-foto-08254-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65432-foto-08254-3-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||||
65433 | Carrer Major, l'Esquirol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-lesquirol | PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó: síntesi històrica d'una parròquia més que mil·lenària, amb motiu dels cinquanta anys de la reconstrucció del seu temple parroquial. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 217-218. | XVII-XIX | El carrer Major travessa longitudinalment l'extrem de tramuntana del nucli urbà de l'Esquirol. Les cases que formen el carrer corresponen a l'expansió que va experimentar el poble entre el segles XVII i XVIII. Es tracta majoritàriament d'edificis de dos o tres plantes, amb interessants llindes de pedra. | 08254-4 | C/ Major, 08511, l'Esquirol. | A partir de la segona meitat del segle XVI, degut a l'extensió de l'organització gremial a Vic, es va desplaçar una gran part del treball artesà als pobles de pagès, on la gent no estava organitzada i es podien pagar salaris més baixos. Una part important dels primers habitants del nucli de l'Esquirol, establerts al voltant del Perai, es dedicaven a oficis derivats del tèxtil. Eren artesans que oferien serveis i productes als viatgers en el camí ral de Vic a Olot. El carrer Major es va estendre al llarg del camí ral en aquest context. | 42.0353300,2.3663300 | 447550 | 4653893 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65433-foto-08254-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65433-foto-08254-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65433-foto-08254-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
65435 | Cabana de pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-pastor | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Hi ha algunes pedres despreses de l'estructura. | Petita estructura construïda amb pedra seca, de planta rectangular, que es troba arrecerada al marge del mur de llevant. La coberta és aplanada, formada per lloses que es recolzen sobre els murs. Al costat sud presenta una petita porta rectangular. Les mesures d'aquesta estructura són uns 2,5 m de llargada per 1 m d'amplada. Els murs són fets amb pedres de mida mitjana, de procedència local, disposades planes i falcades amb d'altres pedres més petites. Es conserva en la seva alçada original, 1 m, fet que impedeix estar dret al seu interior. És molt difícil atribuir a aquests tipus de construccions una cronologia precisa. Es documenten a partir del segle XVII i XVIII, relacionades amb pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig. | 08254-6 | L'Esquirol | Aquesta cabana, construïda en un moment cronològic indeterminat, s'ha de relacionar amb la resta d'estructures de pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig, i també en la desforestació de les zones de pastura i en la pràctica d'alguns cultius de caire domèstic. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten a partir del segle XVII i XVIII. La seva estructura és senzilla, i són construïdes amb material de procedència local. La base és de poca alçada, construïda amb pedra seca. La coberta sol ser de fusta o de lloses. | 42.0322100,2.3801200 | 448689 | 4653538 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65435-foto-08254-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65435-foto-08254-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65435-foto-08254-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
65439 | Cabana de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-la-guardia | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII | Estructura de planta trapezoïdal, que consta de dues plantes. Originalment la planta baixa era el corral i la superior la pallissa. La façana nord es troba adossada a l'edificació d'entrada a la lliça de la Guàrdia. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Presenta un pilar central de pedra desbastada que sosté el cavall del carener i el del sostre del paller. A la façana principal, hi ha un gran ràfec recolzat als laterals per bigues amb suports. La planta superior de la cabana va ser objecte d'obres de reforma i remodelació, per tal d'habilitar-la com a cuina i sala d'estar. | 08254-10 | La Guàrdia (l'Esquirol) | La cabana va lligada a la història del mas la Guàrdia. | 42.0400700,2.3648600 | 447432 | 4654420 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65439-foto-08254-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65439-foto-08254-10-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
65444 | Portal de l'edifici del carrer Major nº 11, Cantonigròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-ledifici-del-carrer-major-no-11-cantonigros | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII | El relleu central es troba una mica erosionat. | Llinda del portal d'entrada a la casa situada al carrer Major núm. 11 de Cantonigròs, realitzada amb pedra. La llinda està formada per un gran carreu desbastat, amb un relleu al centre que representa un àngel amb el rostre i les ales, molt ben esculturats; sobre els àngels hi ha una creu grega de relleu més baix. Presenta formes sinuoses que fan de bordó a la imatge central. | 08254-15 | C/ Major 11, 08569, Cantonigròs (l'Esquirol). | La llinda podria situar-se cronològicament als segles XVII o XVIII, època de formació del nucli urbà de Cantonigròs. | 42.0398300,2.4042000 | 450688 | 4654370 | 1692 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65444-foto-08254-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65444-foto-08254-15-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
65449 | Festa Major de Sant Martí Sescorts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-marti-sescorts | AJUNTAMENT DE L'ESQUIROL: www.lesquirol.cat/ | XX-XXI | La Festa Major de Sant Martí Sescorts es celebra anualment pels volts de l'11 de novembre, festivitat de Sant Martí, patró del poble. És organitzada per l'associació de veïns 'La Veu de Sescorts' i l'ajuntament de l'Esquirol. L'ofici religiós, amb els cants dels goigs, dona sortida als actes que s'allarguen durant uns quants caps de setmana. Es duen a terme activitats festives com el vermut popular, cantades d'havaneres amb rom cremat pels assistents, espectacles de màgia i teatre, dinars populars, partits de futbol, activitats infantils, gegants, etc. | 08254-20 | Sant Martí Sescorts | 42.0127900,2.3254700 | 444148 | 4651416 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65449-foto-08254-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65449-foto-08254-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65449-foto-08254-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies del facebook de La Veu de Sescorts. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
65450 | Ruta del Meridià Verd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruta-del-meridia-verd-0 | OSONA TURISME: www.osonaturisme.cat/seccio/altres_rutes | XXI | La Ruta del Meridià Verd segueix el recorregut de la línia vertical del Meridià de Paris, que té l'inici a Dunkerque, a França, i acaba al Masnou (Maresme). Aquest camí entra al terme municipal procedent de Vidrà, passant per Santa Margarida, can Puig d'en Coromines, la Casa Roja, les Corts, el nucli urbà de Sant Martí Sescorts, l'Escanera i surt en direcció a les Masies de Roda. | 08254-21 | Sant Martí Sescorts | L'any 2000, en commemoració del 200è aniversari de l'establiment del Sistema Mètric Decimal i l'amidament de la longitud del meridià Dunkerque-París-Barcelona, diverses entitats cíviques franceses i catalanes, amb el suport de les administracions d'ambdós països, van crear la Ruta del Meridià Verd, que permetés recorre'l a peu en la seva totalitat. El recorregut es distribueix en 11 etapes que sumen prop de 180 km de longitud i un desnivell acumulat en pujada d'uns 4.450 m. | 42.0311000,2.3329200 | 444781 | 4653444 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65450-foto-08254-21-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
65451 | Can Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-foradada | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Al sector oest, s'hi adossa un annex cobert, en part, amb uralita, i a façana est, un altre cobert a la planta baixa. El portal és rectangular, de pedra treballada de gres, amb llinda escripturada, actualment il·legible pel seu mal estat de conservació. Les finestres són de disposició simètrica, de pedra treballada. A la planta, s'hi obre una petita finestra amb forjat; al primer pis, una finestra central amb ampit motllurat i dues finestres rectangulars laterals; i a les golfes, sota el carener, una petita finestra amb llinda de roure. La façana oest presenta un portal al sector nord i un altre al cobert adossat; al primer pis hi ha una finestra. A la façana nord, hi ha dues petites finestres a la planta i una altra al primer pis. A la façana est, hi ha una finestra al primer pis. Les mides aproximades de l'edificació són 10 m de llargada per 7 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç i tàpia, arrebossats. | 08254-22 | Sant Martí Sescorts | 42.0221700,2.3182200 | 443556 | 4652463 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65451-foto-08254-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65451-foto-08254-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65451-foto-08254-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M25. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
65452 | Hostal les Gorgues o Casa del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-les-gorgues-o-casa-del-pont | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la coberta, que es troba orientada a migdia. Les obertures, de disposició irregular, són rectangulars, amb llinda de fusta i brancals de totxo. Presenta una era interior tancada, a la que s'accedeix per un portal. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-23 | Sant Martí Sescorts | Antigament, l'hostal de les Gorgues o Casa del Pont va ser molt concorregut perquè es trobava en el recorregut del camí ral de Vic a Olot. Durant els últims anys, va funcionar com a restaurant fins que es va abandonar. | 42.0126400,2.3358100 | 445004 | 4651393 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65452-foto-08254-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65452-foto-08254-23-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M29. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
65456 | Can Xeró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xero | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és rectangular, de pedra treballada, i la llinda presenta inscrit l'any '1779' amb una creu al mig. Les obertures són de disposició irregular, majoritàriament construïdes amb totxo i algunes de pedra. En destaca la finestra situada sobre el portal, de pedra, amb l'ampit motllurat. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-27 | Sant Martí Sescorts | 42.0392600,2.3053900 | 442509 | 4654369 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65456-foto-08254-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65456-foto-08254-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65456-foto-08254-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M46. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
65460 | Carrer del Pont, l'Esquirol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-pont-lesquirol | PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó: síntesi històrica d'una parròquia més que mil·lenària, amb motiu dels cinquanta anys de la reconstrucció del seu temple parroquial. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 217-218. | XVI-XVIII | El carrer del Pont es localitza a l'extrem de llevant del nucli urbà de l'Esquirol. Les cases que formen el carrer corresponen a l'expansió que va experimentar el poble entre el segles XVI i XVIII. Es tracta majoritàriament d'edificis de dos o tres plantes, emplaçats a un solar que comprèn la casa i, al darrera, el pati i l'hort. En destaquen les llindes de pedra treballada dels seus portals i finestres. | 08254-31 | C/ del Pont, 08511, l'Esquirol. | A partir de la segona meitat del segle XVI, degut a l'extensió de l'organització gremial a Vic, es va desplaçar una gran part del treball artesà als pobles de pagès, on la gent no estava organitzada i es podien pagar salaris més baixos. Una part important dels primers habitants del nucli de l'Esquirol, establerts al voltant del Perai, es dedicaven a oficis derivats del tèxtil. Eren artesans que oferien serveis i productes als viatgers en el camí ral de Vic a Olot. El carrer del Pont es va estendre al llarg del camí ral en aquest context. Les terres pertanyien al vescomte de Cabrera, però els hereus de les Ententes les tenien en règim de contracte d'emfiteusi. | 42.0354000,2.3738300 | 448171 | 4653896 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65460-foto-08254-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65460-foto-08254-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65460-foto-08254-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
65461 | Cabanes del Pla d'Aiats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabanes-del-pla-daiats | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 266-267. | XX | En estat ruïnós. | Masia en estat ruïnós, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a ponent. El portal és rectangular, fet de pedra i fusta. Les finestres són de distribució regular, construïdes amb totxo i fusta. Les façanes són de pedra lligada amb morter de cal, d'obra vista. A pocs metres de la casa, hi ha una bassa rectangular, construïda amb carreus de pedra, que s'omple de l'aigua de la pluja i d'escorrentiu. | 08254-32 | Pla d'Aiats (Sant Julià de Vilatorta) | Les cabanes del Pla d'Aiats es construïren després de la guerra, i s'abandonaren l'any 1955. El Pla d'Aiats havia estat artigat i conreat exclusivament amb enormes camps de patates excel·lentíssimes. L'any 1942 fou el primer any de sembradura i, per la gran qualitat de les mateixes, les destinaven per planter o llavor més que per al consum. Al servei d'aquesta enlairada explotació agrícola es bastiren les cabanes i s'acondicionà el grau d'Aiats com a camí de ferradura (PARÉS, 2001:266). | 42.0626700,2.4235400 | 452306 | 4656895 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65461-foto-08254-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65461-foto-08254-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65461-foto-08254-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
65466 | Aplec de Santa Maria de les Escales o de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-maria-de-les-escales-o-de-vilanova | RUBIÓ i SERRAT, A. (2010) 'Santa Maria de les Escales o de Vilanova'. Els Cingles de Collsacabra, nº 63. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 15. Novena a Maria Santíssima de Vilanova, dita també de Las Escalas, que se venera en la Parroquia de S. Martí Sescorts del Bisbat de Vich. Vic: Impr. J. Trullas, 1850. | XX-XXI | L'Aplec de Santa Maria de les Escales es celebra anualment el primer diumenge de maig. És organitzat per l'associació de veïns 'La Veu de Sescorts'. Després de la benedicció del terme seguida de l'ofici religiós, amb els cants dels goigs, es fa un dinar popular i alguns jocs infantils. Abans del dinar es celebra el concurs d'allioli. | 08254-37 | Santa Maria de les Escales (Sant Martí Sescorts) | L'Aplec es celebra des de la dècada dels anys vuitanta del segle passat. | 42.0214500,2.3174700 | 443493 | 4652383 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65466-foto-08254-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65466-foto-08254-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65466-foto-08254-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies del facebook de La Veu de Sescorts. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
65468 | Pou de neu de Cantonigròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-de-cantonigros | XVII-XIX | Pou de neu de planta circular, situat enmig d'una fageda, a tocar del camí dels Enamorats. Es troba a uns 970 m d'altitud, amb orientació nord-est, i les seves mides aproximades són 3 m de diàmetre i uns 3 m de fondària màxima aparent. El seu interior conserva bona part del revestiment de pedra seca. Durant l'any 2016, el pou va ser objecte de tasques de sanejament de l'entorn i millora de l'accés, per part dels joves participants al camp de treball de l'Esquirol. | 08254-39 | Cantonigròs | Durant els segles XVII-XVIII es va produir la màxima activitat constructora de pous de neu i congestes, relacionat amb un període climàtic molt fred. Aquesta zona es troba coberta de faigs, fet que fa pensar que, antigament, s'hi donaven les condicions climàtiques adequades per a bastir-hi pous i congestes. Els pous de neu són excavacions senzilles fetes en el sòl natural de la muntanya, situades tant en indrets de gran pendent com en zones més planeres. Les seves mides són variables, tot i que sempre són de planta cilíndrica, sense coberta d'obra. Generalment, el seu interior es revestia de pedra seca, procedent del seu entorn o de la mateixa excavació, però en alguns casos aprofitaven directament la roca natural. A l'exterior es construïa un mur de contenció, que li donava el característic perfil circular atalussat d'aquestes construccions. | 42.0414100,2.4175200 | 451792 | 4654538 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65468-foto-08254-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65468-foto-08254-39-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Podria tractar-se també un pou de glaç que actualment no conservi la coberta. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
65470 | Molí Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-nou-2 | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 107-108 i 223. | XVIII | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes del Molí Nou, situades més amunt del Campàs, sota la pedrera, en el camí a les Fontiques. Es conserven vestigis del pou de descàrrega i d'un mur. A la riera, s'hi observen un gran nombre de forats quadrats excavats al sòl. | 08254-41 | L'Esquirol | El Molí Nou formava part de les propietats de la Matavera; hi comunicava per un camí de bast, únic practicable pel bestiar gros. Va ser abandonat abans del segle XX; però els aiguats de l'any 1940 van provocar la seva destrucció. Tenia una notable resclosa de fusta que amidava uns 2 m, per embassament directe de la riera, i anteriorment, el rec per una roda hidràulica. Els grans forats en la riera testimonien l'existència de dos sistemes de molí. Hi ha senyals de bagants, comportes, portella o cadireta, a terra en la roca (PARÉS, 2001:223). | 42.0368500,2.3812100 | 448783 | 4654053 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65470-foto-08254-41-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades són aproximades. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
65473 | Aiats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aiats | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 266. | XVI-XVIII | Aiats és una gran masia formada per diversos volums, fruit de les diferents etapes constructives al llarg dels segles. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants asimètriques, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a ponent. El portal, que es troba descentrat del cos de l'edificació, és d'arc de mig punt adovellat. Les finestres són fetes amb carreus ben escairats. Sobre la porta, a l'alçada del primer pis, hi ha una finestra amb la llinda decorada i, sota l'ampit, hi ha una espitllera tapiada. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossades, amb pedres cantoneres. Al costat esquerre de l'edifici principal, s'hi adossa un cos de factura contemporània, cobert pel vessant més llarg de la teulada. A migdia s'hi adossa una altre cos, cobert a una sola vessant, sobre el que s'hi assenta un balcó que sobresurt de l'edifici principal. Hi ha una cabana amb quadra i corrals molt interessant. | 08254-44 | Sant Julià de Cabrera | Les primeres referències documentals de la masia són de l'any 1195, on és citat com a mas Ysiats. Es troba registrat en el fogatge de la parròquia i terme de Sant Julià de Cabrera de l'any 1553; aleshores habitava al mas un tal Joan Axats. Aquest casal dona nom al cingle d'Aiats. | 42.0585200,2.4178500 | 451832 | 4656438 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65473-foto-08254-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65473-foto-08254-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65473-foto-08254-44-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M9. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
65475 | Molí de les Palanques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-palanques | PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 192. | XVIII | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes del molí de les Palanques que es troben a poca distància al sud-est de la masia homònima, a tocar del torrent. Es conserven bona part dels seus murs de façana i de la mina. Al davant del molí s'observa una petita cascadeta. Les restes es troben en un indret cobert per la vegetació, i de difícil accés, fet que impedeix la seva documentació acurada. | 08254-46 | Les Palanques (l'Esquirol) | 42.0235600,2.3478300 | 446009 | 4652598 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65475-foto-08254-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65475-foto-08254-46-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
65476 | El Puig de Collell o de Sant Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-de-collell-o-de-sant-julia | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 243. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és rectangular, de pedra treballada. Les finestres són de disposició asimètrica, majoritàriament de pedra treballada. Presenta un cos annex independent. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, i conserva part de l'antic esquerdejat. | 08254-47 | Sant Julià de Cabrera | La referència més antiga de la masia és del segle XII. | 42.0638900,2.3967800 | 450093 | 4657046 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65476-foto-08254-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65476-foto-08254-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M86.Fotografia procedent del Catàleg de masies i cases rurals del POUM de l'Esquirol, perquè durant la visita a la zona, el camí d'accés a la masia era tancat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
65477 | Caselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caselles-1 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 265. | XVI-XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és rectangular i a la llinda hi ha inscrit: '27 mars 1734'. Al primer pis, sobre el portal, hi ha un balcó i tres finestres rectangulars. A la part dreta, a nivell del primer pis, hi ha una gran galeria porxada, amb tres arcs rebaixats, amb l'any '1776' inscrit, i columnes de pedra amb capitell; al segon pis, hi ha unes balconades de fusta. A la part nord, hi ha una petita finestra i un contrafort, al peu de l'angle nord-est. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, amb els escaires i elements de ressalt de pedra treballada. Hi ha una cabana davant l'era; és de planta rectangular, coberta a dues vessants amb carener perpendicular a la façana. Presenta un portal d'arc de mig punt, sobre el que hi ha una finestra rectangular amb llinda de fusta, amb l'any 1854 inscrit. | 08254-48 | Sant Julià de Cabrera | Les referències documentals més antigues de la masia corresponen al segle XII, quan el vescomte de Cabrera tenia una farga al mas. La documentació antiga esmenta Caselles d'Amunt, pel que es dedueix que també havia d'existir un Caselles d'Avall. Es troba registrat en el fogatge de la parròquia i terme de Sant Julià de Cabrera de l'any 1553, quan hi habitava un tal Joan Caselles. Segons les dades constructives de l'edificació, el mas fou objecte d'obres de reforma i ampliació al segle XVIII. | 42.0519400,2.4128200 | 451411 | 4655710 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65477-foto-08254-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65477-foto-08254-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65477-foto-08254-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element inclòs al Catàleg de masies i cases rurals, POUM 2008: M73. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
65478 | Bornaqueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bornaqueres | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XVIII | En estat d'abandó. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada al sud-est. Presenta dos portals rectangulars, un construït amb pedra i l'altre amb totxo. Les obertures són de disposició irregular, de fusta i totxo. Les façanes són construïdes amb pedra lligada amb morter i tàpia. Se li adossen diversos cossos annexos, de factura contemporània, que desvirtuen les característiques patrimonials de l'antiga casa. | 08254-49 | Sant Martí Sescorts | 42.0409000,2.2966900 | 441791 | 4654557 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65478-foto-08254-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65478-foto-08254-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65478-foto-08254-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M48. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
65479 | Molí Vell de la Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-vell-de-la-bertrana | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 177. | XVIII | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes del molí vell de la Bertrana, situades a la dreta del mateix gorg del Molí. Es troba en un indret molt enverdissat, on s'hi observa la mina, que conserva bona part de l'arc exterior. Encastades a la roca del gorg, hi ha restes de murs de pedra lligada amb morter de calç. | 08254-50 | L'Esquirol | Aquest molí és probablement un dels més antics de les Gorgues. Estava situat sota el cingle de l'Hort, que pren el nom dels horts que existiren en uns planics a la dreta de la riera, per al servei dels moliners de la Bertrana. Bastant més amunt, al llit de les Gorgues, veiem senyals d'una resclosa per desviar l'aigua, i se segueix bé el traçat del canal de conducció, i en el seu curs s'hi troba una petita comporta per desaiguar-lo. Això vol dir, senzillament, que s'ha utilitzat fins a uns temps bastant recents, per al regatge ja esmentat dels horts, ja que és impossible que subsistís tan sencer de l'època del molí vell. Continua el rec ben identificable fins el que fou el cup-bassa de l'arcaic molí (PARÉS, 1976:177). | 42.0201100,2.3680800 | 447682 | 4652202 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65479-foto-08254-50-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades són aproximades. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
65482 | Comermena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comermena | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de grans dimensions, amb barri tancat. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a quatre vessants. La façana principal es troba orientada a migdia. Sobre el portal d'entrada, s'hi obren uns porxos a la primera planta. A l'extrem dret de llevant, hi ha un portal adovellat d'arc rebaixat, que dóna accés a la lliça. Aquesta, que es troba tancada per cossos d'una planta, presenta a l'extrem sud-est, una torre coberta a dues vessants. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, i tàpia, arrebossats. Hi ha diversos cossos annexos, fruit de les diverses etapes constructives de la masia al llarg del temps. | 08254-53 | Sant Martí Sescorts | Al segle XVI, mitjançant el matrimoni de l'hereu de Masgrau amb la pubilla del mas Comermena, s'annexionaren els patrimonis dels dos masos: Santa Margarida de Vilaseca, Ferrerons, Algüell i el mas Roví (Sant Martí Sescorts); la Frontera, el Molí de la Frontera (Calldetenes); can Soca (Sant Martí de Riudeperes); el Pont de Malafogassa (Sant Sadorní d'Ososmort) i la Torre d'Olost (Olost). Al segle XIX, el mas fou objecte d'obres de reforma i remodelació, quan era propietari Francisco Torra i Comarmena. | 42.0368800,2.3064200 | 442592 | 4654104 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65482-foto-08254-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65482-foto-08254-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65482-foto-08254-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element inclòs al Catàleg de masies i cases rurals, POUM 2008: M45. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
65483 | Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coromines | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XVII | Masia de grans dimensions, de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants asimètriques, la de ponent més allargada que l'altra, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és rectangular, descentrat del cos de l'edificació. Les finestres són de distribució regular, de pedra treballada. La façana de tramuntana presenta finestres i un portal, que correspon al primer pis, formant una eixida davant la porta. En aquest indret en destaca el coll de pou. A la façana de migdia hi ha un cos de galeries sostingudes per pilars. A la part de llevant cal remarcar una llinda decorada, que coincideix amb l'anagrama del mas l'Avenc, també al Collsacabra. Un mur envolta la casa, amb tres portals que donen a la lliça. Al costat, hi ha la masoveria. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats, amb pedres cantoneres. | 08254-54 | Sant Martí Sescorts | Tot i que no es troba registrada en els fogatges del segle XVI, probablement ja existia amb un altre nom. Fou objecte d'obres de reforma al segle XVII i XVIII, segons consta a les dates constructives presents a l'edifici. | 42.0161800,2.3130800 | 443125 | 4651801 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65483-foto-08254-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65483-foto-08254-54-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M22. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
65485 | El Collell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-collell-0 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a llevant. La façana presenta un gros portal adovellat, amb la dovella central decorada, molt deteriorada. Les finestres són de disposició regular, emmarcades amb pedra treballada. A la part esquerra del portal hi ha unes escales, que donen accés a una petita eixida, amb galeries sostingudes per pilars, a nivell del primer pis. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, i encara es conserva part de l'antic esquerdejat. A tocar de la casa hi ha una gran cabana, de planta quadrangular, que consta de planta pis i entresolat. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Presenta tres portals: un d'arc rebaixat de pedra sense polir, un d'arc de mig punt de pedra treballada i l'últim, que sembla de factura contemporània, d'arc rebaixat amb dovelles. Al costat del primer portal hi ha unes escales que donen accés al primer pis, on hi ha una obertura rectangular. | 08254-56 | Sant Julià de Cabrera | La referència documental més antiga del Collell és del segle XII. Es troba registrat en el fogatge de la parròquia de Sant Julià de Cabrera de l'any 1553, quan habitava el mas un tal Jaume Collell. Fou objecte d'obres de reforma al segle XVIII, segons consta als anys inscrit al balcó (1765) i al pilar del porxo (1756). Havia tingut oratori particular. | 42.0593700,2.3934400 | 449813 | 4656546 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65485-foto-08254-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65485-foto-08254-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65485-foto-08254-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M103.Es troba desdoblat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPA.: 22678 i 35427). | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
65492 | El Gosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gosc | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. A la façana se li adossa un cos annex, quedant el portal antic, de pedra, un metres endins. Aquesta façana presenta un portal rectangular d'obra amb tres balcons al primer pis, i uns porxos d'arc rebaixat al segon. Sobre el balcó central de la façana, hi ha lauda, amb la següent inscripció: 'CASA NOVA DEL GOSCH DE JOAN 1914'. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-63 | Sant Martí Sescorts | No es troba registrada al fogatge de l'any 1553. Probablement fou construïda al segle XVIII, segons l'any '1729' inscrit al portal interior de pedra. | 42.0286300,2.3358600 | 445022 | 4653168 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65492-foto-08254-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65492-foto-08254-63-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M31. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
65493 | El Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-guell | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. L'edifici original es troba molt modificat per les reformes de les que ha estat objecte al llarg del temps. Presenta un cos amb un porxo lateral, de factura contemporània, adossat a la façana principal; i un altre cos adossat a la façana est, per on s'accedeix a l'habitatge, a través d'unes escales d'obra que comuniquen amb el portal, al primer pis. A la façana original, la de migdia, només es conserva el portal rectangular, de pedra treballada, amb llinda escripturada actualment il·legible, que prové probablement d'una altra construcció. A la façana oest, a la que se li adossa un cos annex a la planta, s'obren quatre finestres al primer pis. A la façana nord, a la que se li adossa també un cos annex a la planta, s'obren dues finestres al primer pis. Les mides aproximades de l'edifici són 15 m de llargada per 12 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-64 | Sant Martí Sescorts | 42.0172000,2.3270700 | 444284 | 4651905 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65493-foto-08254-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65493-foto-08254-64-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M17. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
65497 | El Perai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-perai | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PLADEVALL, A.; SIMON, A. (1986) Guerra i vida pagesa a la Catalunya del segle XVII: segons el 'Diari' de Joan Guàrdia, pagès de l'Esquirol, i altres testimonis d'Osona. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, p. 123-129. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 219. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 52-53. ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2014). El Camí ral de Vic a Olot: itinerari i històries. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 19-21. TORREDEFLOT i CORNET, I. (1893) 'Parròquia antigua de Corcó: Corcó-Esquirol'. Setmanari Català, Any IV: nº 18. Manresa, p. 275-277. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a ponent. Les obertures són de composició regular, de pedra treballada. El portal és rectangular, de pedra, amb la llinda datada amb l'any '1742' i una finestra al damunt. La façana de llevant presenta un altre portal i tres finestrals d'arc còncau; i la façana nord, petites finestres. A migdia s'hi adossa, a nivell del primer i del segon pis, un cos annex de porxos d'arc de mig punt. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats, amb pedres cantoneres. | 08254-68 | C/ de Quatre Camins, s/n, 08511, l'Esquirol. | Les referències documentals més antigues de la casa, coneguda originàriament com el mas l'Esquirol, són de l'any 1351. La família Esquirol, força hisendada, era també propietària del Simon i d'altres terres. L'any 1401, Bernat Esquirol era lloctinent de Jaume sa Parra, batlle del Cabrerès. Pels volts de l'any 1420, Joan Esquirol i el seu fill Pere, amb motiu del trasllat de la seva residència a Olot, van vendre el mas l'Esquirol a Francesc Comperó, àlies Perai, de Rupit, que el va adaptar com a hostal. El nucli urbà de l'Esquirol es va formar al segle XV a l'entorn d'aquest antic hostal, molt freqüentat pels traginers que recorrien el camí ral de Vic a Olot. Els propietaris del Perai, hostalers fins al segle XVIII, eren gent adinerada que prestava diners a censal a gent de la rodalia. | 42.0366400,2.3714900 | 447978 | 4654035 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65497-foto-08254-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65497-foto-08254-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65497-foto-08254-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M19. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
65498 | Sender de Gran Recorregut GR-151 o Camins del Bisbe i Abat Oliba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-151-o-camins-del-bisbe-i-abat-oliba | EL CAMÍ OLIBA: www.caminsoliba.cat FEDERACIÓ ENTITATS EXCURSIONISTES CATALUNYA: http://senders.feec.cat/ | XX | El GR-151 és un sender de gran recorregut, de 241,55 quilòmetres dividits en 18 etapes, que uneix les comarques del Bages, Osona i el Ripollès. El GR-151 travessa el terme municipal de l'Esquirol en les seves etapes 10 i 11. Té una variant, el GR-151.1. L'etapa 10, de 16,41 quilòmetres, uneix Tavertet amb el poble de l'Esquirol. Transcorre al llarg de les cingleres del Collsacabra i s'enfila fagedes amunt fins al poble de Cantonigròs. La baixada fins a l'Esquirol transcorre seguint el curs de la Gorga. L'etapa 11, de 11,66 quilòmetres, uneix el poble de l'Esquirol amb Sant Pere de Torelló. Transcorre primer pel cantó solell amb boscos de roure i alzina i després, més aviat abrigada en la obaga per zones de vegetació més propensa a la ribera. | 08254-69 | Terme municipal de l'Esquirol | 42.0352000,2.3815100 | 448806 | 4653869 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65498-foto-08254-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65498-foto-08254-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Els Camins del Bisbe i Abat Oliba és una ruta d'art romànic que uneix la comarca del Bages, d'Osona i del Ripollès utilitzant com a fil conductor el Bisbe i Abat Oliba. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
65500 | Les Perxes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-perxes | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 242. | XVIII | Masia de planta rectangular, formada per dos cossos: un d'ells que consta de planta baixa i pis, i l'altre de planta baixa, pis i golfes. Les cobertes són de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada al nord-est. Les obertures són de distribució regular, emmarcades amb pedra treballada. Les mides aproximades de l'edifici són 8 m de llargada per 7 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, i la façana es troba arrebossada. A l'altre costat del camí hi ha una cabana d'era, amb arc elevat de pedra picada. | 08254-71 | Cantonigròs | El seu nom podria procedir de les 'perxades' d'avellaners que hi hauria al seu entorn. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860, com a masia. | 42.0530500,2.3940100 | 449855 | 4655844 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65500-foto-08254-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65500-foto-08254-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65500-foto-08254-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M120. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
65503 | El Sitjar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sitjar-0 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 198 i 242. | XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab, a dues aigües, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Les obertures són de disposició regular. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. Presenta cossos annexos independents: la pallissa, el corral (amb l'any '1690' inscrit a la llinda d'una de les finestres) i l'antic mas Camp-ça-font. | 08254-74 | L'Esquirol | El nom de la masia prové de les sitges per guardar el blat. A tocar de la casa hi ha la petita pagesia del mas Camp-ça-font, que es troba esmentada en documents del segle XIV. | 42.0342800,2.3488700 | 446104 | 4653787 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65503-foto-08254-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65503-foto-08254-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65503-foto-08254-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M89. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
65509 | Ferrerons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ferrerons | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues aigües, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Al davant hi ha una petita lliça tancada, formada per diversos cossos annexos amb un portal, que es troba a la part de llevant de l'edificació. El portal de lliça duu la següent inscripció: 'Francisco Torra Comermena i Güell, 1831'. La façana presenta una portal rectangular de pedra treballada, a la planta, i un altre portal, al primer pis, que dóna als cos de porxos, adossats en diagonal a la façana. Les obertures són de disposició irregular, de pedra treballada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç i tàpia, arrebossats. | 08254-80 | Sant Martí Sescorts | Aquesta masia pertany al gran patrimoni dels Comermena de Sescorts, units amb els Masgrau de Savassona al segle XVI. El mas va ser objecte d'obres de reforma i ampliació al segle XVIII, tal i com consta en la data constructiva dels porxos. | 42.0419600,2.3289900 | 444465 | 4654653 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65509-foto-08254-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65509-foto-08254-80-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M53. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
65510 | Grieres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grieres | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a ponent. Les obertures són de composició asimètrica, rectangulars, algunes de pedra treballada. En destaca la finestra gòtica, de pedra, que es troba al primer pis de la façana. Presenta un arc conopial amb decoracions simètriques, que representen dibuixos geomètrics i dues roses sota els arcs còncaus. A l'intradós de l'arc, també hi ha dues roses. A la part esquerra de la imposta de l'arc per la part exterior, les roses es repeteixen. La llum de la finestra no obeeix a l'esveltesa de l'arc. Els murs de façana són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. Presenta diversos cossos annexos independents, de cronologia posterior, que alteren la fisonomia original de la masia. | 08254-81 | Sant Martí Sescorts | No es coneixen referències documentals del mas la Griera. La finestra conopial sembla procedir d'un altre indret tant per les seves dimensions com pel detall de les decoracions, ja que unes roses es troben a l'intradós de l'arc i les altres a la part externa de la finestra. | 42.0276100,2.3193300 | 443653 | 4653066 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65510-foto-08254-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65510-foto-08254-81-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M35.L'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya contempla únicament la finestra conopial, però hom considera oportú inventariar el conjunt de la casa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
65515 | La Cambreria o Cabanya de les Ententes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cambreria-o-cabanya-de-les-ententes | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants asimètriques (la dreta és més allargada) i forma un ampli voladís sostingut per pilars de totxo i un gros cavall de fusta. El carener és perpendicular a la façana, que es troba orientada a ponent. L'antic portal era d'arc de mig punt i de gran alçada; actualment es troba parcialment tapiat i té una biga que li fa de llinda. Sobre el portal hi ha una finestra de fusta. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç. | 08254-86 | Les Ententes (l'Esquirol) | El nom de la casa prové del fet que, fins a les primeres dècades del segle XX, hi vivien els cambrers que servien als amos del mas de les Ententes. | 42.0293500,2.3813600 | 448789 | 4653220 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65515-foto-08254-86-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M109.Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
65516 | Fàbrica de ca l'Homs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-ca-lhoms | CROSAS CASADESÚS, J. (2000) Memòria de la guerra: L'Esquirol, Osona: 1931-1940. Tarragona: El Mèdol, p.16 i 17. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó. | XIX | Antiga fàbrica de planta rectangular, que consta d'una sola planta i teulada compartimentada a varies vessants. La façana principal presenta un portal rectangular, amb porta de forja, cobert per un porxo d'entrada. Les obertures són rectangulars, emmarcades amb pedra, i es distribueixen formant eixos simètrics. El parament dels murs és de maçoneria. | 08254-87 | Ctra. de Tavertet nº4, 08511, l'Esquirol. | A principis del segle XIX, l'Esquirol va participar en els processos de mecanització de producció de la indústria tèxtil, per la influència de les zones industrials properes, la plana de Vic i Olot. L'any 1839 ja hi havia tres 'empresaris' del sector: en Gurt, en Raimon Puntí i en Narcís Cauvaren. Aquestes petites manufactures tèxtils permetien als seus treballadors complementar la font d'ingressos familiars bàsics provinents de l'agricultura. A principis del segle XX, a l'Esquirol es va consolidar aquesta indústria tèxtil, gràcies a la introducció de l'electricitat a les fàbriques de can Quel, ca l'Homs i can Bonet. | 42.0361500,2.3662700 | 447546 | 4653984 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65516-foto-08254-87-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
65523 | La Masallera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-masallera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 245. | XVIII-XIX | Masia planta rectangular que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. La casa ha estat objecte d'obres de reforma i ampliació, de factura contemporània, que afecten la seva morfologia exterior i els seus antics valors arquitectònics. El portal és rodó amb grans dovelles, i es troba descentrat. Les finestres són de pedra treballada; les de la façana principal presenten un eix de composició i la resta de façanes no presenten disposició regular. A la façana nord hi ha un portal central, que duu l'any '1881' inscrit, amb escala de pedra. Les mides aproximades de l'edifici són 13 m de llargada per 11 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats, deixant a la vista els elements de ressalt. | 08254-94 | Sant Julià de Cabrera | La referència més antiga de la masia és del segle XIII. Es troba registrada als fogatges de les parròquies del terme de Corcó, Sant Julià de Cabrera, Sant Llorens Dosmunts, Sant Bartomeu Sagorga, Sant Vicens de Casserres i Sant Martí Sescorts. | 42.0674900,2.3969700 | 450111 | 4657446 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65523-foto-08254-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65523-foto-08254-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65523-foto-08254-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M78. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
65524 | La Matavera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-matavera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 216. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 189. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a llevant. Totes les finestres de l'edifici són de pedra treballada; a la façana principal, es disposen segons tres eixos verticals de composició i, a la resta de façanes, són distribuïdes irregularment. En destaquen dues finestres, a les façanes nord i oest, amb una columna de cantonada. A la façana principal, damunt el balcó central, hi ha un escut de factura contemporània. La casa té un oratori intern, dedicat a la Sagrada Família. Hi ha un cos annex a la façana oest, que sembla de la mateixa època que el cos original. A la façana sud, que presenta diversos cossos annexos moderns, hi ha una escala que portava a l'antiga masoveria. Les mides aproximades de l'edifici són 13 m de llargada per 10 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats, amb pedres cantoneres de pedra picada. | 08254-95 | l'Esquirol | El seu nom prové de la unió dels llinatges Mata i Vera. L'any 1205, segons consta en els capítols matrimonials entre Maria de la Matavera i Arnau de les Ententes, ella lliura com a dot tots els seus bous, ovelles i ases. Podria correspondre al mas Mateu, citat al Capbreu de Corcó del segle XIV. La casa que es conserva actualment es troba en un indret més enlairat que la més antiga, la Matavera Vella, en estat ruïnós. Es troba registrada als fogatges de les parròquies del terme de Corcó, Sant Julià de Cabrera, Sant Llorens Dosmunts, Sant Bartomeu Sagorga, Sant Vicens de Casserres i Sant Martí Sescorts. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860. | 42.0407500,2.3854200 | 449134 | 4654483 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65524-foto-08254-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65524-foto-08254-95-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M122. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
65525 | La Parra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-parra | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 213. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 89. | XVIII | Gran masia pairal de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab, a quatre vessants. La façana es troba orientada a ponent. El portal es troba descentrat del cos de la casa. Les finestres són de pedra treballada, de disposició regular. Presenta cossos annexos de planta baixa. Al sector de ponent, sobresurt una petita capella annexionada al mas, coberta a una sola vessant i l'absis de planta semicircular; presenta un portal orientat a migdia, amb la llinda datada (1850), i al damunt un petit òcul. És dedicada a la Mare de Déu de la Gràcia. Al sector nord, a nivell del primer i segon pis, sobresurten unes galeries sostingudes per pilars. Sota les galeries, a planta baixa, hi ha un gros portal d'arc rebaixat. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats, amb pedres cantoneres. A pocs metres de la casa, encara es conserva l'estructura de l'antiga capella de Sant Sebastià de la Parra, apujada quan es va convertir en la cabana o caseta del pastor. És construïda amb pedra treballada rectangular lligada amb morter de calç. | 08254-96 | L'Esquirol | Les referències més antigues de la masia són del segle XII. Va ser residència de cavallers i donzelles entre els segles XII i XV. Segons consta a la documentació, al segle XVI el mas tenia una capella dedicada a Sant Sebastià, i la seva conservació anava a càrrec dels seus propietaris. Va deixar de tenir culte abans de l'any 1878. Al segle XIX la masia va ser objecte d'obres de reforma i ampliació. L'any 1850 es va construir la capella, que segons la bibliografia és dedicada a la Mare de Déu de Gràcia. | 42.0481500,2.3700100 | 447865 | 4655314 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65525-foto-08254-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65525-foto-08254-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65525-foto-08254-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M101. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
65526 | La Rotllada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rotllada | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 264. PLA, J. (1966) Un senyor de Barcelona. Barcelona: Ed. Destino, p. 84. ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2014). El Camí ral de Vic a Olot: itinerari i històries. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 22-23. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta té tres cossos, la part central amb el ràfec paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia, i els extrems a una única vessant i amb el ràfec perpendicular. Presenta tres portals rectangulars, emmarcats amb pedra treballada. El portal central duu la següent inscripció: 'LLVGARI + CARNE/ 17 IHS 23'. El portal esquerra està decorat amb un baix relleu que representa les eines d'un ferrer: un mall, una enclusa, unes tenalles, una ferradura i un martell de ferrar. Les finestres són de disposició asimètrica, de pedra treballada. En destaca una que duu inscrit l'any '1690'. Els murs són de pedra lligada amb morter, arrebossats i pintats, deixant visibles els carreus de pedra que emmarquen les obertures i els escaires. | 08254-97 | Sant Julià de Cabrera | L'Hostal del Trenc va ser molt freqüentat pels traginers que recorrien el camí ral de Vic a Olot. No es troba registrat en els fogatges del segle XVI, pel que és probable que els seus orígens siguin posteriors. El baix relleu del portal esquerra fa referència a l'ofici que es va dur a terme antigament al mas. És l'hostal més reconegut de tot el camí ral i que es troba just a la meitat, entre Vic i Olot. Segons Josep Pla, en el seu llibre un senyor de Barcelona, parar a ca la Rotllada era obligat pel descans i per menjar. | 42.0487200,2.4138500 | 451493 | 4655352 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65526-foto-08254-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65526-foto-08254-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65526-foto-08254-97-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M57.Hostal dit també del Trenc fins l'any 1968. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
65528 | La Serra de Corcó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-de-corco | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 217. | XVIII | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. Els ràfecs de la façana principal són de llosa. Presenta un cos de porxos adossat a la façana est i un gran annex de pedra basta adossat a la planta de la façana principal, que segueix cap a la façana oest. El portal d'entrada, centrat a la façana, duu la llinda datada amb l'any '1744'. Les obertures són de pedra treballada, i únicament les de la façana principal són de disposició simètrica, amb llambordes sobre les finestres per a la pluja. A la façana nord, que és gairebé cega, hi ha una cisterna, sobre la qual hi ha una terrassa parcialment coberta. Les mides aproximades de l'edifici són 13 m de llargada per 9 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista, amb pedres cantoneres. Presenta grans cossos annexos independents i una antiga cabana. | 08254-99 | L'Esquirol | La referència més antiga de la masia és del segle XII. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860, com a casa de pagès i amb el nom de la Serra. | 42.0441500,2.3926200 | 449733 | 4654857 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65528-foto-08254-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65528-foto-08254-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65528-foto-08254-99-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M124. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
65530 | La Tuta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tuta | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 243. | XVII | Masia de grans dimensions, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a ponent. Presenta una galeria de fusta. El portal és rectangular, amb llinda de fusta i brancals de pedra treballada. Les finestres són de disposició regular, de pedra treballada. La part de darrera de la casa és molt antiga i manté una canalera de pedra rústica. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista, amb pedres cantoneres. A pocs metres a llevant de la casa, hi ha una cabana antiga amb un gran arc. | 08254-101 | Sant Julià de Cabrera | Les referències més antigues de la casa són del segle XII, on s'anomena mas Cases. | 42.0624600,2.4058000 | 450838 | 4656882 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65530-foto-08254-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65530-foto-08254-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65530-foto-08254-101-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M6. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
65534 | Biquideres o Viquideres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biquideres-o-viquideres | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Les obertures són de disposició irregular, de pedra i totxo. Presenta diversos cossos annexos independents. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats i pintats. | 08254-105 | Sant Martí Sescorts | 42.0581600,2.3376200 | 445193 | 4656446 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65534-foto-08254-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65534-foto-08254-105-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M63. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,46 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/