Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
65505 | Freixe del Perai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixe-del-perai | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | Exemplar de freixe (Fraxinus angustifolia) centenari, que es troba a tocar de la masia del Perai. Destaca per les seves grans dimensions i per la seva capçada arrodonida i molt ramificada. | 08254-76 | El Perai. L'Esquirol | 42.0366500,2.3716600 | 447992 | 4654036 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65505-foto-08254-76-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||||
65506 | Santa Maria de les Escales o de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-les-escales-o-de-vilanova | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). Novena a Maria Santíssima de Vilanova, dita també de Las Escalas, que se venera en la Parroquia de S. Martí Sescorts del Bisbat de Vich. Vic: Impr. J. Trullas, 1850. RUBIÓ i SERRAT, A. (2010) 'Santa Maria de les Escales o de Vilanova'. Els Cingles de Collsacabra, nº 63. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 15. | XVI | Capella d'una nau, de planta rectangular. Estilísticament presenta unes característiques que la situen a cavall del gòtic tardà i el renaixement. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal. El temple està orientat en direcció nord sud, amb l'accés a migdia. Interiorment, està dividida en tres trams coberts amb volta de creueria amb un rosetó al centre; les nerviacions descansen sobre columnes amb capitells motllurats. El portal és de mig punt adovellat. La dovella clau es troba decorada amb un baix relleu que representa la Verge amb l'Infant; a cada costat, hi ha unes roses de relleu més alt, i a la part baixa, un àngel alat del coll del qual penja una corda i una creu. Sobre el portal hi ha un òcul. El capcer és coronat per una campanar d'espadanya. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç arrebossats, amb pedres cantoneres regulars. | 08254-77 | Sant Martí Sescorts | Santa Maria de Vilanova o de les Escales és una capella del segle XVI, que presenta unes característiques estilístiques que la situen a cavall del gòtic tardà i el renaixement. La rectoria va ser construïda al segle XVII al costat de la capella. Hi vivien els rectors de Sant Martí Sescorts, de la que Santa Maria de Vilanova era sufragània, motiu pel qual, a la pràctica, la capella va fer funcions de parròquia. Aquesta funció la va tenir fins que la rectoria va ser incendiada i destruïda l'any 1936, durant la Guerra Civil. Fins a la dècada dels anys 80 del segle passat, es conservava el portal de la façana de ponent; era rectangular, de pedra, amb una llinda monolítica datada amb l'any '1686' i decorada amb un relleu baix al centre que representava una creu llatina travessada per sagetes, i la inscripció: 'PAV VICES'. La capella va ser objecte d'obres d'ampliació l'any 1909, amb la capella del Santíssim. | 42.0214500,2.3174700 | 443493 | 4652383 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65506-foto-08254-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65506-foto-08254-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65506-foto-08254-77-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|95|93 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
65507 | Sant Roc de Cantonigròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-roc-de-cantonigros | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 47-49. SOLÀ i MORETA, F. (1933) El Cabrerès (2a ed.). Barcelona: Bisbe de Barcelona, p. 110-120. TORREDEFLOT i CORNET, I. (1893) 'Parròquia antigua de Corcó: Capellas antiguas'. Setmanari Català, Any IV: nº 47. Manresa, p. 742-743. | XIX-XX | Església parroquial de planta basilical. Consta d'una gran nau central i la capella fonda, a la dreta de la nau. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada al sud-oest. Està construïda a base de murs de càrrega, realitzats amb mamposteria de pedra i morter de calç, arrebossats. La façana presenta un atri sostingut per pilars de pedra. La nau central és coronada per un campanar d'espadanya. Al darrera de la capella fonda s'eleva un campanar, de secció quadrada, bastit de pedra, amb finestres d'arc de mig punt, coronat per una terrassa. Aquest sector del temple es troba annexionat a la rectoria. A l'interior del temple, l'absis és peraltat i decorat amb pilastres estriades i capitells corintis; s'hi eleva una cúpula sostinguda per petxines. Conserva alguns retaules. La làmpada de damunt l'altar va ser dissenyada i construïda per Ramon Crosas i Capdevila als anys 60. | 08254-78 | C/ Major, 1, 08569, Cantonigròs (l'Esquirol). | L'església parroquial de Cantonigròs te el seu origen en un petit temple votiu dedicat a Sant Roc, construït l'any 1854, amb motiu de la greu epidèmia de còlera que va assolar la comarca. L'any 1861 va ser objecte d'obres per tal d'ampliar-lo. L'any 1877, degut al creixement del nucli urbà de Cantonigròs, es va convertir en ajuda de la parròquia de Santa Maria de Corcó, i va aconseguir sacerdot propi. Finalment, l'any 1945 va establir-se com a parròquia independent. La seva construcció tardana es relaciona amb la formació de Cantonigròs, entre els segles XVIII i XX. Entre els anys 1944 i 1968 es va organitzar, sota els auspicis de la parròquia el 'concurs parroquial de poesia de Sant Roc' i 'festa literària del Collsacabra', el certamen literari en llengua catalana més important del moment. | 42.0403200,2.4051500 | 450767 | 4654424 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65507-foto-08254-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65507-foto-08254-78-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
65508 | Molí d'Arquerons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-darquerons | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 96-99 i 225. | XVIII | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. Al primer pis s'hi accedeix per unes escales exteriors, formant una petita eixida davant del portal; aquest és rectangular, amb la llinda esculpida amb el nom de Maria i, segons els propietaris, procedeix de l'antic hospital de Malleu. A la part de llevant, damunt del primer pis, s'hi obren unes galeries; i a la planta baixa, hi ha dos portals que donen accés a l'espai on antigament hi havia les moles. Els murs són de pedra lligada amb morter de cal, amb pedres cantoneres treballades. | 08254-79 | Arquerons (l'Esquirol) | La història del molí d'Arquerons va lligada a la del mas homònim, que es troba registrat en els fogatges de la parròquia del terme de Corcó de l'any 1553, quan hi vivia Pere Archerons. | 42.0324500,2.3737800 | 448164 | 4653569 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65508-foto-08254-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65508-foto-08254-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65508-foto-08254-79-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
65511 | Herbera de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/herbera-de-la-creu | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Els tancaments de fusta del pis superior es troben malmesos. | Cabana de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. La façana principal presenta un gran portal d'arc de mig punt i els murs laterals, dos contraforts, un a cada costat. A ponent hi ha uns graons de pedra que menen al primer pis. Les façanes de llevant i de tramuntana són cegues. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç i, tant el terra del pis com els cavalls que sostenen la teulada, són de fusta. | 08254-82 | La Creu (Sant Julià de Cabrera) | La història de la cabana de la Creu, com la del mas homònim, va unida a la de Caselles, que es troba registrat en el fogatge de l'any 1553 de la parròquia i terme de Sant Julià de Cabrera. | 42.0503900,2.4160300 | 451675 | 4655536 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65511-foto-08254-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65511-foto-08254-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65511-foto-08254-82-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
65512 | Palou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palou-0 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 198. | XX | Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a ponent. Les obertures són de disposició simètrica, de pedra treballada, amb els emmarcaments d'estuc. A la façana principal hi ha un portal central d'arc escarser, amb l'any '1907' inscrit a la dovella central, i dues finestres laterals; al primer pis, tres balcons amb peanya i barana de ferro; i al segon pis, un balcó central i dues finestres laterals. A la façana de tramuntana, a la planta, hi ha un portal amb llinda de fusta i dues finestretes; al primer pis, quatre finestres i al segon pis, quatre més. A la façana est, que presenta un cos annex, s'obren tres finestres al primer pis i tres al segon pis. A la façana sud s'obren sis espieres a la planta baixa; al primer pis, una doble balconada amb dues finestres laterals i dos balcons més als extrems; al segon, una porxada amb sis arcs. Les mides aproximades de l'edifici són 13 m de llargada per 13 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats, deixant a la vista els escaires i els elements de ressalt. | 08254-83 | L'Esquirol | Les primeres referències documentals on s'esmenta un Palou o Palau són del segle XIII, tot i que actualment es desconeix si es tracta d'aquest mas o d'un altre, o de l'anterior a l'actual. | 42.0347600,2.3501000 | 446206 | 4653840 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65512-foto-08254-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65512-foto-08254-83-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
65513 | Jovanteny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jovanteny | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a ponent. El portal és d'arc de mig punt adovellat. Les obertures són de disposició regular, de pedra treballada. Sobre el portal hi ha una finestra conopial, decorada amb relleus que representen uns rostres. La façana de migdia, a nivell del primer pis, presenta unes galeries. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. Davant del portal, es troba la lliça voltada de dependències agrícoles, de factura contemporània. | 08254-84 | Sant Martí Sescorts | Les notícies més antigues de la masia són les seves dates constructives, corresponents al segle XVII (1645). | 42.0388900,2.3168200 | 443455 | 4654320 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65513-foto-08254-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65513-foto-08254-84-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | En els documents consultats, el nom de la masia es troba escrit de diferents formes: Jovanteny, Jovateny o Juvanteny. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
65514 | La Cabreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cabreta | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 264. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a ponent. La façana té dos petits portals rectangulars, de pedra treballada. Les finestres són de disposició regular, també de pedra treballada. S'hi obren dues al costat exterior de cada un dels portals, amb reixa de ferro forjat; la finestra esquerre es troba decorada amb un antic anagrama en relleu. Hi ha dues més al primer pis, amb espitlleres. La façana de tramuntana presenta una finestra conopial. A la façana de llevant hi ha portals tapiats i reconvertits en finestres. Els murs són de pedra sense polir lligada amb morter de calç, amb pedres cantoneres. | 08254-85 | Sant Julià de Cabrera | La Cabreta és una de les masoveries del mas Caselles, que es troba registrat en el fogatge de l'any 1553 de la parròquia i terme de Sant Julià de Cabrera. Les seves característiques arquitectòniques semblen correspondre al segle XVII, tot i els seus orígens podrien ser anteriors. | 42.0497600,2.4149700 | 451587 | 4655467 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65514-foto-08254-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65514-foto-08254-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65514-foto-08254-85-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
65517 | La Coma de Codinach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coma-de-codinach | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | En estat d'abandó. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Presenta un cos annex de totxana, de factura contemporània, adossat al sector oest. El portal és rectangular, amb llinda de roure motllurada i emmarcaments de totxo. S'hi obren dues finestres a la façana principal, i una altra al sector oest. Al sector est hi ha un portal d'accés a les corts i, sobre el portal, hi ha un balcó ampitador amb barana de ferro i tres finestres. A la façana est, se li adossa un cobert de totxana adossat per la planta, on hi ha un portal i, al primer pis, hi ha un altre. A la façana nord, s'hi obre un portal i una finestra al cos de totxana i quatre finestres al cos original; al primer pis, dues finestres més. A la façana oest, al sector nord hi ha un petit porxo i una finestra al primer pis, i al cos de totxana, dues finestres a la planta. Les mides aproximades de l'edifici són 13 m de llargada per 9 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-88 | Sant Martí Sescorts | Masia relacionada amb el mas el Codinac. | 42.0396900,2.3022400 | 442249 | 4654418 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65517-foto-08254-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65517-foto-08254-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65517-foto-08254-88-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
65518 | La Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-2 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 264. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. Les obertures són de disposició irregular, majoritàriament de pedra treballada, amb alguns afegitons de totxo. La façana presenta dos portals rectangulars, un a cada banda del cos original. Sobre els portals, hi ha finestres amb ampit motllurat. Als dos extrems, s'hi adossen cossos annexos, que presenten portals d'arc rebaixat. A la façana de tramuntana hi ha portals tapiats i altres obertures, de factura contemporània. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista. Els sectors de llevant i ponent semblen més antics que la resta. | 08254-89 | Sant Julià de Cabrera | La història de la Creu va unida a la del mas Caselles, que es troba registrat en el fogatge de l'any 1553 de la parròquia i terme de Sant Julià de Cabrera. | 42.0503500,2.4163700 | 451703 | 4655531 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65518-foto-08254-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65518-foto-08254-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65518-foto-08254-89-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
65519 | La Dogueria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-dogueria | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 229. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a llevant, tot i que és probable que originàriament no fos la principal. El cos més antic està molt modificat, amb motiu de les diverses reformes i ampliacions de les que ha estat objecte al llarg del temps. Les façanes est i oest tenen cossos annexos de cronologia posterior. Les obertures no presenten disposició regular, a excepció de les de la façana de migdia. La façana sud presenta un porxo amb un pilar de carreus central i barana de fusta i dos cossos annexes laterals que sobresurten. Al porxo del primer pis hi ha un portal datat amb l'any '1754'. A la façana principal actual hi ha un portal, al primer pis, al que s'accedeix per una escala. Les mides aproximades de l'edifici són 11 m de llargada per 8 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-90 | L'Esquirol | Les referències documentals més antigues de la masia són del segle XII. L'origen del seu nom podria relacionar-se amb que antigament hi hagués existit una producció de 'dogues' (costellam) de les bótes i barrils. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860 com a casa de pagès. | 42.0289200,2.3860700 | 449179 | 4653169 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65519-foto-08254-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65519-foto-08254-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65519-foto-08254-90-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
65520 | La Garolera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-garolera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Presenta cossos adossats a les façanes, excepte a la principal. Les obertures són de disposició irregular, de pedra treballada de gres. A la façana principal hi ha un portal rectangular, amb la llinda esculturada i datada amb l'any '1722', una finestra i un portal d'accés al cos de porxos adossat a la façana oest; al primer pis, tres finestres amb ampit motllurat i, a les golfes, tres finestres més. A la façana oest hi ha, a la planta baixa del cos de porxos, dos portals i a la planta, el porxo amb dos pilars de totxo. A la façana nord, al sector oest, hi ha un cos de totxana i un portal als baixos, sota una terrassa a nivell del primer pis i presenta un portal i tres finestres; al sector est, hi ha un cos annex adossat a la planta, quatre finestres al primer pis i una finestreta sota el carener. A la façana est hi ha un cos annex a la planta baixa i una finestra al primer pis. Les mides aproximades de l'edifici són 12 m de llargada per 11 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, i conserven l'antic arrebossat, a excepció de la façana nord, que està arrebossada amb ciment pòrtland. | 08254-91 | L'Esquirol | Masia anomenada antigament l'Era d'en Grau o la Garaulera. Les referències documentals més antigues són de l'any 1480. Va ser cremada l'any 1656 per soldats francesos. Es troba registrada als fogatges de les parròquies del terme de Corcó, Sant Julià de Cabrera, Sant Llorens Dosmunts, Sant Bartomeu Sagorga, Sant Vicens de Casserres i Sant Martí Sescorts. | 42.0516700,2.3604700 | 447078 | 4655711 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65520-foto-08254-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65520-foto-08254-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65520-foto-08254-91-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
65521 | La Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guardia-3 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. FONT i GAROLERA, J. (1995) 'Els masos de la Guàrdia i la Vall cap el 1650'. Història, Política, Societat i Cultura als Països Catalans, vol. 4: Crisi institucional i canvi social. Segles XVI i XVII. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 213. PLADEVALL, A.; SIMON, A. (1986) Guerra i vida pagesa a la Catalunya del segle XVII: segons el 'Diari' de Joan Guàrdia, pagès de l'Esquirol, i altres testimonis d'Osona. Barcelona: Curial Edicions Catalanes. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 189. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a ponent. Forma un barri clos, tancat per cossos annexos que l'envolten, al que s'accedeix per una gran edificació porxada amb portal d'arc rebaixat. Adossada a l'edificació hi ha una cabana, que consta de planta baixa i dos pisos. Les obertures de la casa són de pedra treballada, amb els carreus vistos, i formen eixos de composició en totes les façanes. La façana principal presenta un portal d'arc de mig punt adovellat, desplaçat de l'eix de simetria. Les mides aproximades de l'edifici són 10 m de llargada per 5 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats i pintats, amb pedres cantoneres. | 08254-92 | L'Esquirol | El topònim Guàrdia es troba esmentat per primer cop l'any 952 en un lot de documents del monestir de Sant Benet de Bages, que es refereixen a una vila anomenada Azeredo, situada a l'indret de l'actual poble de l'Esquirol. No hi ha dubte que prové d'una guàrdia o petita torre de vigilància; hi ha uns catorze indrets anomenats Guàrdia o Guardiola documentats a Osona, des del segle X. La Guàrdia era un dels masos més destacats, com ho demostra que un dels fills fos reconegut com a cavaller, l'any 1240. Probablement al puig Saguàrdia, situat a poca distància al nord de l'actual casa, es va construir el mas primitiu, documentat l'any 1337. Segons consta, l'any 1351 hi havia dos masos Guàrdia, l'anomenat simplement la Guàrdia i el de la Guàrdia Deçà, un dels quals podria correspondre al mas primitiu. Al segle XVII, l'hereu de la casa va escriure el Diari de Joan de la Guàrdia, que és un valuós testimoni per conèixer com era la vida pagesa en aquella època i la Guerra dels Segadors (1640-1659), en l'àmbit del Cabrerès-Collsacabra i la comarca d'Osona. La Guàrdia es troba registrada als fogatges de les parròquies del terme de Corcó, Sant Julià de Cabrera, Sant Llorens Dosmunts, Sant Bartomeu Sagorga, Sant Vicens de Casserres y Sant Martí Çescorts. La construcció del mas actual, reedificat entre els anys 1656 i 1698, arran de les destruccions descrites al Diari, és probablement la tercera construcció del mas. | 42.0402500,2.3651200 | 447454 | 4654440 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65521-foto-08254-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65521-foto-08254-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65521-foto-08254-92-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
65522 | La Guilassa o l'Aguilassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guilassa-o-laguilassa | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a llevant. Està adossada al pendent natural del terreny pel sector est. A la façana principal, que pel desnivell del terreny dóna a peu de planta, hi ha un portal rectangular, que presenta escrit 'Cuartel Nte.' en una rajola. Les obertures són de disposició irregular, emmarcades amb totxo. Les mides aproximades de l'edifici són 11 m de llargada per 9 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-93 | L'Esquirol | Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860, com a casa de pagès. | 42.0494000,2.3633300 | 447313 | 4655457 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65522-foto-08254-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65522-foto-08254-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65522-foto-08254-93-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
65527 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-13 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | La teulada presenta varies teules en mal estat. | Masia de planta rectangular, que consta de planta, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. Està assentada parcialment al desnivell natural del terreny. Presenta una lliça al voltant de la qual es distribueixen, pel sector oest, un cobert i pel sector est, un habitatge adossat a la masia original. Les obertures són de distribució asimètrica, emmarcades amb pedra de gres treballada. La façana principal presenta un cos de porxos amb dos pilars centrals, a la planta baixa hi ha un portal rectangular amb una data inscrita, actualment il·legible, i dues finestres laterals amb forjat a les corts; al primer pis, al porxo, hi ha una barana de fusta i un portal datat; i a les golfes, dues finestretes. A la façana oest hi ha un portal rectangular, amb llinda de roure, cinc finestres al primer pis i, a les golfes, una finestra i un balcó. A la façana nord s'obren diverses obertures, dues de les quals datades amb els anys '1762' i '1792'. Les mides aproximades de l'edifici són 20 m de llargada per 11 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç i tàpia, arrebossats. | 08254-98 | Sant Martí Sescorts | 42.0298800,2.3168400 | 443449 | 4653320 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65527-foto-08254-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65527-foto-08254-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65527-foto-08254-98-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
65529 | Bedollar de les Fontiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bedollar-de-les-fontiques | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | Bosc de bedolls situat a la riba de la riera de les Gorgues, a la zona pròxima al nucli urbà de l'Esquirol. Durant la primavera i l'estiu, el bedoll es distingeix de la resta d'arbres pel color platejat de les seves branques i el verd intens de les seves fulles. A la tardor es pot observar la increïble varietat de tonalitats que va adquirint el seu fullatge amb el pas dels dies. | 08254-100 | L'Esquirol | 42.0367700,2.3804500 | 448720 | 4654044 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65529-foto-08254-100-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||||
65535 | Agullola de la Tuta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/agullola-de-la-tuta | <p>L'Agullola de la Tuta és un cim rocós de 1.142 metres, a l'extrem d'un contrafort que se separa del serrat de Cabrera. La punta de l'Agullola, que destaca per la verticalitat de les seves parets, ofereix unes vistes excepcionals de la major part del Cabrerès i de la Plana de Vic.</p> | 08254-106 | Sant Julià de Cabrera | <p>Durant molt temps, quan els excursionistes pujaven a l'agullola, els venia a rebre una cabra molt sociable perquè li donessin de menjar, fins que un dia, pels volts de l'any 2012, va desaparèixer. En la bústia que hi ha a la creu del cim, hi ha escrita la següent llegenda en record d'aquesta cabra: 'Heus ací una vegada en un bonic paratge del cabrerès hi vivía una dolça donzella. Ella... jove, hermosa i plena de vitalitat era admirada per tots els camperols d'aquelles contrades. Aquella admiració, aviat es convertí en desig, en devoció, fins que va esdevenir un assetjament constant envers ella. La seva bellesa era massa gran perquè els camperols poguessin controlar els seus actes. Després d'un llarg temps de suportar totes aquelles vexacions no trobar altre solució que refugiar-se dalt d'un cim majestuós anomenat 'LA TUTA'. Qui li havia de dir, a la pobre noieta, que només trepitjar la muntanya li cauria un llamp al bell mig de la closca, convertint-la en una àgil i peluda cabreta. Devia ser un malefici que li havien fet els pagesos de la vall. La llegenda diu que la cabra esdevé la bella donzella, altre cop qui aconsegueixi fer-li un petó una nit de lluna plena. Al llarg del temps s'han vist molts habitants d'Osona dalt del cim, cada nit de lluna plena, disfressats de xai, cabrons, marrans, bocs, pastors... per tal de fer-li un petó a la cabra. Fins a dia d'avui, la bonica donzella encara té quatre potes'.</p> | 42.0621400,2.4094900 | 451143 | 4656844 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65535-foto-08254-106-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-31 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Una de les fotografies és extreta del portal wikiloc, ja que hi apareix la cabra protagonista de la llegenda de l'indret. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
65539 | Castell de Barrès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-barres | <p>ORRIOLS, G. (1986). 'El castell de Barrés'. Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 561-563. PLADEVALL, A. (1973) 'El castell de Barrès'. Els castells catalans. Vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 766-768. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p.26-27. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). SERRA, A (1995) Memòria de la prospecció de 1995. Barcelona: Direcció General del Patrimoni Cultural (Generalitat de Catalunya).</p> | XII-XIV | Es troba completament cobert per la vegetació. | <p>Es tracta de les restes del castell de Barrès, d'època medieval, situat al cim del Puig Barrès. Segons la bibliografia consultada, es conserven els vestigis de la base d'una torre i d'un mur, però actualment l'indret es troba completament cobert per la vegetació, fet que impedeix la seva documentació. Tot i així, cal considerar l'existència de restes arqueològiques en el subsòl. Durant la visita a la zona es van documentar diversos fragments de teula antiga al cim del puig.</p> | 08254-110 | L'Esquirol | <p>La referència documental més antiga del castell és de l'any 1106. Era una fortalesa secundària dintre del terme del castell de Cabrera, que va acabar formant part de les propietats dels vescomtes de Cabrera, per la compra que en va fer el vescomte Guerau Ponç (1145-1180) al comte Ramon Berenguer IV, pels volts de l'any 1150. L'any 1302 va ser destruït pel veguer d'Osona i el Bages, amb motiu dels conflictes entre el rei Jaume II i el comte d'Empúries Ponç Hug IV, casat amb la vescomtessa de Cabrera. L'any 1313 Ramon d'Empúries va demanar permís al rei per reconstruir el castell, però es desconeix si es va dur a terme.</p> | 42.0336900,2.3606600 | 447079 | 4653714 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65539-foto-08254-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65539-foto-08254-110-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-16 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El castell de Barrés consta tant a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya com a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Al Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir del POUM de l'Esquirol, també està desdoblat en dues fitxes diferents. Hom només el considera jaciment arqueològic perquè actualment no es poden distingir les seves característiques arquitectòniques. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||
65540 | Castell de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-cabrera | <p>FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). ORDEIG i MATA, R. (1999). 'Els Comtats d' Osona i Manresa'. Catalunya Carolíngia, IV. Barcelona: Institut d' Estudis Catalans, p. 577. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 250. PLADEVALL i FONT, A. (1973) 'El castell del Cabrera'. Els castells catalans. Vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 769-786. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín. SERRA, A (1995) Memòria de la prospecció de 1995. Barcelona: Direcció General del Patrimoni Cultural (Generalitat de Catalunya). SOLÀ, F. (1935) Nostra Senyora de Cabrera (2ª ed.). VIGUÉ, J. [et al.]. (1984) 'El castell de Cabrera'. Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 556-560.</p> | XI-XV | Es conserven molts pocs vestigis del castell. | <p>Es tracta de les restes del castell de Cabrera, d'època medieval, del que es conserven els vestigis de la base d'una torre i de diversos murs i d'una cisterna. La torre és de planta circular, d'uns 3,5 metres de diàmetre, construïda amb aparell regular de carreuons escairats lligats amb morter de calç. La cisterna està tapada per una pedra i construïda amb volta de canó. Tanmateix, cal considerar l'existència de restes arqueològiques en el subsòl.</p> | 08254-111 | Sant Julià de Cabrera | <p>La referència documental més antiga d'aquesta fortificació és de l'any 940. Era un castell termenat que defensava el territori de l'actual terme de l'Esquirol. Tenia a la seva demarcació el castell de Barrés. El domini eminent del castell corresponia als comtes de Barcelona. El primer dels senyors de Cabrera ben conegut és Gifredus Caprarie, que surt esmentat en un document de principis del segle XI. Gausfred de Cabrera prové del tronc de la línia que formarà part del vescomtat de Girona i el vescomtat de Cabrera. Era el senyor superior del terme i castell, com a veguer o feudatari dels comtes d'Osona-Barcelona. La guarda del castell, però, corresponia a la família dels castlans, també cognominats Cabrera, una notable família a la plana de Vic, patrons i protectors de la capella de Santa Maria de Cabrera, i que eren també benefactors del monestir de Sant Pere de Casserres. A principis dels segle XX, l'arquitecte Josep M. Pericas va realitzar una petita excavació a una cisterna. L'any 1972 va ser excavada la base de la torre rodona i els fonaments del mur que tancava l'accés al castell per la part de l'Osca. Més tard, una nova prospecció va permetre trobar-hi una punta de sageta i restes de ceràmica medieval, i també es va descobrir un vell camí, en part tallat a la roca, que permetia un accés estratègit al castell (PLADEVALL, 1993: 34).</p> | 42.0760400,2.4072500 | 450968 | 4658389 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65540-foto-08254-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65540-foto-08254-111-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El castell de Cabrera consta tant a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya com a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Al Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir del POUM de l'Esquirol, també està desdoblat en dues fitxes diferents. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||
65541 | Grau dels Casalets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grau-dels-casalets | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). | X-XVIII | Les llaçades del camí estan molt malmeses. | Es tracta dels vestigis d'un antic camí que es troba a la carena dels Casalets. Entronca amb el camí ramader de la serra del Feu. És un camí amb ferm de terra i pedres petites, ample en alguns dels seus trams i en d'altres es converteix en un estret i petit corriol. Les llaçades superiors s'identifiquen bé però estan molt malmeses i les inferiors es troben, en bona part, cobertes per la vegetació. No s'ha documentat material ceràmic associat al camí que permeti establir la seva datació, i només una intervenció arqueològica permetria la obtenció de dades més precises. | 08254-112 | Sant Julià de Cabrera | Va ser descobert l'any 2002 per Jaume Font Garolera, geògraf i professor de la Universitat de Barcelona, que va informar de la seva existència al Servei d'Arqueologia. Segons Jaume Font, per coherència territorial, s'ha de lligar amb el camí carener que arrenca del pont de Can Corema (molt a prop dels vestigis de l'església de Sant Genís). | 42.0614900,2.3781600 | 448550 | 4656790 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65541-foto-08254-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65541-foto-08254-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65541-foto-08254-112-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Jaume Font Garolera. | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
65542 | Dolmen de Puigsespedres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-puigsespedres | Butlletí del Centre Excursionista de Vic. [Vic] vol. II (1920), 17-18. BATISTA, R. (1963) 'Sepulcros megalíticos de la comarca de Vic'. Corpus de Sepulcros Megalíticos, vol. II. Barcelona: Instituto de Prehistoria y Arqueología. El Butlletí: L'Esquirol, Cantonigròs, Sant Martí Sescorts, Sant Julià de Cabrera (2011- 2012), nº 1 i 5. L'Esquirol: ajuntament de l'Esquirol. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. FONT COT, J.O. (2003) Informe-Memòria de la prospecció de Puig-Rodó (Moià, Bages), Roca d'en Toni (Vilassar de Mar, Maresme), Puig Ses Lloses (Folgueroles, Osona), Puig Ses Pedres (Santa Maria de Corcó, Osona), Pedra Arca (Llinars del Vallès, Vallès Oriental), i la Cabana del Moro (La Roca del Vallès, Vallès Oriental). Barcelona: Direcció General del Patrimoni Cultural (Generalitat de Catalunya). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 68-69. | XXII aC | Hi ha lloses força degradades i desplaçades respecte de la seva posició original. | El dolmen de Puig Ses Pedres es troba dalt d'un turó, abans conegut per l'Arca, en posició molt dominant, dins de les propietats del mas Arquerons. És un megàlit tipològicament dubtós, ja que tant podria correspondre a un sepulcre amb el corredor desplaçat tipus 'P', com a una arca amb vestíbul-pou. Es troba força malmès i no es conserva la capçalera. És una cambra trapezoïdal de 2,8 m de llarg per 1,75 i 2,45 m d'amplada, i de 1,6 m alçada. Presenta un corredor d'entrada a la part sud, de 1,25 m d'amplada per 2 m de llargada. Està construït amb grans lloses de pedra sorrenca, que es troben força degradades i algunes desplaçades respecte de la seva posició original. A llevant, hi ha un gran clot cobert parcialment per pedres, que es obra d'un acte furtiu. L'estat del conjunt no és massa bo, en comparació amb la planta que va aixecar Batista al segon volum del Corpus de Sepulcros Megalíticos (vegeu bibliografia). A principis del segle XX, va ser objecte d'una excavació arqueològica, que va permetre documentar un gran nombre d'elements en diversos materials: - Restes humanes: un fragment de volta craniana, diversos fragments de mandíbula inferior d'adult, 13 dents, 3 premolars i diversos fragments indeterminats. - Sílex: un ganivet amb retoc bilateral, un altre sense retoc i diversos fragments de ganivets, puntes i ascles. - Ós: un botó prismàtic perforat en 'V'. - Pectem i pedra: diverses denes de collarets perforades. - Ceràmica: diversos fragments sense decoració ni forma. Segons R. Batista (vegeu bibliografia), també alguns fragments de vores i carenes i un fragment decorat, amb representació solar, actualment es desconeix la seva ubicació. - Coure: un fragment de plaqueta. Per la relació de materials arqueològics recollits, es pot situar cronològicament el megàlit entre el Neolític final i el Calcolític. | 08254-113 | L' Esquirol | Antigament era conegut com a dolmen d'Arquerons. A principis del segle XX, va ser objecte d'una excavació arqueològica per part de M. Pallarès i membres del Centre Excursionista de Vic, que va permetre documentar restes humanes, estris d'ós i de sílex, fragments ceràmics i peces d'aram, d'estany i de plom. Durant els anys 2011 i 2012 es van dur a terme una nova intervenció arqueològica, impulsada per la regidoria de Cultura de l'Ajuntament i sota la direcció tècnica de l'arqueòleg Joel Casanova, per tal de deixar al descobert tant el perímetre del túmul com el paviment original de la cambra funerària i el vestíbul que hi conduïa. S'hi van trobar unes petites restes òssies humanes i algun fragment de petxina utilitzada com a guarniment mortuori. | 42.0332600,2.3791900 | 448613 | 4653655 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65542-foto-08254-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65542-foto-08254-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65542-foto-08254-113-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Al Museu Arqueològic de Catalunya i al Museu Episcopal de Vic hi ha materials arqueològics procedents del dolmen de Puig Ses Pedres. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
65544 | Serrat de Balà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-bala | ANFRUNS, J.; ROCA, A.; PAGÈS, E. (1989) 'Apèndix. Determinació del nombre d'individus, edat i sexe de les restes humanes incinerades provinents de l'urna I, del jaciment arqueològic del Serrat de Bala. Cantonigròs'. Empúries núm. 48-50 (T.1 1986-1989). Barcelona, p. 238-239. CASTELLS, J.; CRUELLS; MOLIST (1988) Cota zero: revista d'arqueologia i ciència, nº 4, p. 6-7. CASTELLS, J.; CRUELLS; MOLIST (1989) 'El Serrat de Bala. Una necròpolis d'incineració a Cantonigròs, Osona'. Empúries núm. 48-50 (T.1 1986-1989), p. 224-237. Barcelona. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). | X-VIII aC | Ja no es conserva. | Es tracta d'una necròpolis d'incineració del Bronze Final III, probablement de la segona meitat del segle VIII aC. Va ser descoberta casualment l'any 1987 per Francesc Puntí, veí de Cantonigròs, mentre realitzava tasques de jardineria en una finca privada. El jaciment estava gairebé destruït i únicament es conservaven tres fosses excavades al sòl natural, una d'elles quasi sencera i les altres dues molt malmeses. La que es conservava millor era de planta ovalada, amidava 1,05 m per 0,55 m, i presentava un valuosíssim aixovar. Al seu interior, s'hi encabia una urna cinerària que contenia restes òssies humanes incinerades, probablement corresponents a un sol individu. Les altres dues fosses només conservaven fragments de vasos i plats, i no contenien restes òssies. Els vasos ceràmics recollits presenten forma bitroncocònica amb decoracions incises formant acanalats i motius d'oves. En quant al lot de metalls, està format per braçalets de secció plano-convexa, agulles de cap rectangular decorades, agulles d'ull romboïdal, anells, penjolls, etc. Els materials documentats permeten deduir l'existència d'una una activitat econòmica important, molt possiblement ramadera, com també en l'existència d'una estructura social jerarquitzada. Aquesta necròpolis confirma, a un nivell general, la relació del món dels camps d'urnes del nord-est de la península Ibèrica amb els seus homònims del nord dels Pirineus, amb l'existència d'unes importants xarxes d'intercanvi i/o comerç amb les àrees centreeuropees. | 08254-115 | C/ de Sant Bartomeu 33, 08569, Cantonigròs (l'Esquirol). | Va ser objecte de dues excavació arqueològica d'urgència; una al mes de juliol de l'any 1987 i l'altre al mes de maig de l'any 1988. | 42.0331800,2.4005400 | 450380 | 4653634 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65544-foto-08254-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65544-foto-08254-115-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 79|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
65546 | Soleia del Serrat de Balà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/soleia-del-serrat-de-bala | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). | XII-VII aC | Ja no es conserva. | Es tracta de la troballa de ceràmica del Bronze final, per part de Francesc Puntí i Homs , veí de Cantonigròs, en el decurs d'unes obres en un camí veïnal. En el tall en secció provocat per les obres, es van recollir un gran nombre de fragments de ceràmica feta a mà, majoritàriament llisa, amb presència de vores aprimades o amb bisell. Els materials es van classificar cronològicament en el Bronze final. L'indret no ha estat objecte d'investigacions i es desconeix l'existència d'estructures associades a les troballes. Només una prospecció arqueològica a la zona permetria obtenir més dades. Tanmateix, no es pot descartar una possible relació d'aquest jaciment amb la necròpolis del Serrat de Balà, ja que es troben a molt poca distància. | 08254-117 | Cantonigròs | 42.0303200,2.4016700 | 450471 | 4653316 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65546-foto-08254-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65546-foto-08254-117-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 79|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
65550 | Font de la Falzia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-falzia | CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2009) Anàlisi de les aigües de deu fonts del Cabrerès i la seva flora. Treball de recerca batxillerat de Institut Miquel Martí i Pol (Roda de Ter), p. 18. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 223. | XIX-XX | Si no es retiren les terres del lloc on es troba la font, pot acabar colgada sota el fang. | La font de la Falzia es troba en un indret amagat al costat de la riera de la Gorga, molt a prop de la masia del Campàs. Es tracta d'una font mínimament arranjada, a la part inferior d'un marge rocós, amb una senzilla aixeta de coure. L'aigua d'escorrentiu forma un petit toll en el terra. | 08254-121 | El Campàs (l'Esquirol) | 42.0362400,2.3806100 | 448733 | 4653985 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65550-foto-08254-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65550-foto-08254-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65550-foto-08254-121-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
65551 | Font de la Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-foradada | CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2009) Anàlisi de les aigües de deu fonts del Cabrerès i la seva flora. Treball de recerca batxillerat de Institut Miquel Martí i Pol (Roda de Ter), p. 14. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Vic: Ed. Eumo, p. 94. | XVIII | La font de la Foradada es troba a l'interior de les restes d'un antic molí fariner situat al costat de la riera de la Gorga, a l'entorn del salt de la Foradada. Es tracta d'una font natural, de règim estacional, que raja per una petita obertura a la roca i cau a un pedrís. És un lloc molt freqüentat pels excursionistes. | 08254-122 | Cantonigròs | 42.0410500,2.3950400 | 449931 | 4654511 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65551-foto-08254-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65551-foto-08254-122-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
65552 | Font del Campàs o de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-campas-o-de-santa-maria | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 222. | XVIII | La font del Campàs es troba a un camp de conreu situat a migdia de la masia homònima, a tocar del marge del sender GR-151, en el pla inferior. És una font ben arranjada, d'obra, a l'interior d'un petit cobert amb volta, construït amb pedres lligades amb morter de calç. De la font hi raja un petit rajolí d'aigua que cau a una pica de pedra, a nivell del sòl. Als dos costats dels murs del cobert, hi ha uns bancs d'obra coronats amb rajols ceràmics. | 08254-123 | El Campàs (l'Esquirol) | 42.0348000,2.3794400 | 448635 | 4653826 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65552-foto-08254-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65552-foto-08254-123-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
65553 | Font de les Fontiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-fontiques | CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2009) Anàlisi de les aigües de deu fonts del Cabrerès i la seva flora. Treball de recerca batxillerat de Institut Miquel Martí i Pol (Roda de Ter), p. 13. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Vic: Ed. Eumo, p. 95. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 223. | XIX-XX | La font de les Fontiques es troba a tocar del marge del sender GR-151, a les proximitats del salt del Frare. És una font mínimament arranjada situada en un marge rocós. Hi raja un fil d'aigua que cau a un petit pedrís, on s'acumula l'aigua. És una de les fonts més populars de l'Esquirol. | 08254-124 | L'Esquirol | Segons la tradició, l'aigua de la font de les Fontiques tenia propietats terapèutiques, especialment per tractar problemes intestinals i el tifus. Va ser objecte d'un projecte per a embotellar-la i comercialitzar-la, però finalment no es va dur a terme. | 42.0349100,2.3853900 | 449127 | 4653835 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65553-foto-08254-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65553-foto-08254-124-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
65554 | Avets del pla del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avets-del-pla-del-prat | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | L'avetosa del pla del Prat creix al vessant més obac del cim i en contacte amb la fageda, a uns 1.290 m d'altitud. Es tracta d'un bosc d'avets format per exemplars d'Abies alba. Van ser plantats a principis del segle XX per Manuel Crosas i molts d'ells van ser talats a la dècada dels anys 50 del segle passat, però van tornar a brotar. Des d'aquest indret es poden contemplar unes magnífiques vistes del pla de Cabrera. | 08254-125 | Sant Julià de Cabrera | Antigament a l'aveteda es recol·lectava la trementina de l'oli de l'avet o de les pinyes amb les que s'obtenia un xarop d'acció expectorant i antitussígena. També era aprofitada per a l'extracció de fusta. | 42.0794400,2.4000200 | 450373 | 4658771 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65554-foto-08254-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65554-foto-08254-125-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protegit pel PEIN. Decret 328/92. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||
65556 | La Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-foradada | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 272. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 107-109. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p. 13-15. | La Foradada és un indret natural d'extraordinària bellesa. La riera de les Gorgues forma un salt d'aigua que cau aproximadament uns 30 m d'alçada a un profund gorg encerclat d'estimballs. A un dels costats del salt hi ha un mur roquer que presenta un gran forat, que dona nom al lloc. Quan la llum el travessa, es crea un escenari fascinant. | 08254-127 | Les Gorgues, Cantonigròs. | 42.0407500,2.3948400 | 449914 | 4654478 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65556-foto-08254-127-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia 1 cortesia d'Enric Planas. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
65558 | Font del Rajolí o de la Gossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rajoli-o-de-la-gossa | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XX | La font del Rajolí o de la Gossa es troba al costat del torrent de Balà, a tocar del marge del camí vell de Cantonigròs a Tavertet, a l'entorn del Pla d'Ardura. És una font mínimament arranjada, emmarcada en un petit muret construït amb lloses de pedra. L'aigua raja abundosament per un broc metàl·lic i cau a un pedrís. | 08254-129 | Cantonigròs | 42.0407000,2.4183400 | 451859 | 4654459 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65558-foto-08254-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65558-foto-08254-129-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
65559 | Pont de la Gorga o del Raval del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-gorga-o-del-raval-del-pont | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 220. | XV | Pont de dos arcs desiguals, situat a l'inici del carrer del Pont de l'Esquirol, que salva la riera de les Gorgues al seu pas per l'antic camí ral de Vic a Olot. És construït amb pedra lligada amb morter de calç, amb baranes i tallamar. | 08254-130 | C/ del Pont, s/n, 08511, l'Esquirol. | Les primeres referències documentals del pont són unes deixes per construir-lo a partir de l'any 1352. | 42.0362300,2.3723900 | 448052 | 4653989 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65559-foto-08254-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65559-foto-08254-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65559-foto-08254-130-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
65562 | Mare de Déu de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-cabrera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 250. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín. SOLÀ i MORETA, F. (1935) Nostra Senyora de Cabrera: monografia històrica (2a ed.). Barcelona: Impr.i Llib. La Bona Parla. VINYETA i LEYES, R. (1984) El Collsacabra, Cabrera: Cantonigròs. Torelló: Celblau, p.10-11. | XVII-XVIII | Capella d'una nau, de planta rectangular. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a ponent. Interiorment, la nau està coberta amb volta de canó amb l'imposta de l'arc marcada amb motllures; als peus s'aixeca el reracor. El portal és de mig punt adovellat, datat amb l'any '1611', i duu la següent inscripció: 'AL ZELOS SACERDOT RND DOMENEC GARRIGA I SERRA FIDEL CUSTODI D'AQUEST SANTUARI/ V DE JUNY DE MCMLXVI'. Presenta quatre graons d'accés. Sobre el portal hi ha un òcul amb reixes de ferro i un símbol marià. Al costat de tramunta hi ha un campanar torre, amb quatre finestrals d'arc de mig punt. Està cobert per una teulada en forma de punxa de ceràmica vidriada. En aquest sector els murs presenten contraforts. A la façana de migdia de li adossa la rectoria. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, amb pedres cantoneres regulars. | 08254-133 | Sant Julià de Cabrera | L'origen del santuari de la Mare de Déu de Cabrera, cal buscar-lo en el castell de Cabrera, entre finals del segle IX o inicis del següent. El fet de que surti esmentat dues vegades en deixes testamentàries del 1247 i del 1311 un altar o devoció a Sant Miquel, patró típic dels castells, a la primitiva capella de Cabrera, podria fer pensar que la capella original, estava dedicada a Sant Miquel i que, més tard, la primitiva advocació fou suplantada per la gran devoció a la Mare de Déu, típica dels segles XII i XIII (PLADEVALL, 1993: 33). Segons la documentació antiga, als segles XII i XIII, era la capella pròpia dels castlans de Cabrera, però també un lloc de devoció de tota la contrada, regida per un rector. Després de la seva destrucció causada pels terratrèmols del segle XV, i la posterior restauració, va deixar de ser la capella del castell per a convertir-se en el santuari popular. El santuari actual es va erigir entre els anys 1611 i 1641, en substitució de l'antiga capella de Cabrera. Les parròquies de l'àmbit devocional de la Mare de Déu de Cabrera eren Sant Julià de Cabrera, Santa Maria de Corcó, Sant Andreu de Pruit, amb la seva sufragània de Sant Llorenç Dosmunt, Sant Pere de Falgars i Sant Cristòfol de Tavertet. El santuari custodiava una imatge de marbre del segle XIII, destruïda durant la Guerra Civil. | 42.0733600,2.4078800 | 451018 | 4658091 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65562-foto-08254-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65562-foto-08254-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65562-foto-08254-133-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
65564 | Fageda del pla del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fageda-del-pla-del-prat | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | La fageda del pla del Prat està formada per un gran nombre d'exemplars de faig (Fagus sylvatica). Es desenvolupa amb gran vigoria, i presenta nombrosos peus de prominents mides, formant una densa i extensa massa forestal. | 08254-135 | Sant Julià de Cabrera | La fusta del faig tradicionalment ha estat apreciada en fusteria, torneria, ebenisteria i construcció (com travesses de ferrocarril) i, per a fer carbó. | 42.0790800,2.3999300 | 450365 | 4658731 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65564-foto-08254-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65564-foto-08254-135-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
65567 | Freixes del pla de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixes-del-pla-de-cabrera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | Es tracta de diversos exemplars de freixes (Fraxinus excelsior) situats al pla de Cabrera, davant del santuari i en direcció al castell. Són individus que destaquen per les seves grans dimensions i les capçades arrodonides i molt ramificades. | 08254-138 | Sant Julià de Cabrera | 42.0735300,2.4073900 | 450978 | 4658110 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65567-foto-08254-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65567-foto-08254-138-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protegit pel PEIN. Decret 328/92. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
65568 | Rectoria de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-cabrera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín. | XVII-XVIII | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. Es troba unit al santuari de la Mare de Déu de Cabrera per la banda de ponent. L'edifici està assentat sobre el desnivell natural del terreny, pel que el portal es troba a nivell del primer pis. Aquest és adovellat, i es situa a l'extrem esquerra de la façana. Les obertures són de disposició regular, de pedra treballada. A la planta baixa s'obren finestres protegides amb reixes i, al primer pis, finestres amb l'ampit motllurat. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, amb alguns sectors arrebossats. | 08254-139 | Sant Julià de Cabrera | El santuari de Santa Maria de Cabrera es va erigir entre els anys 1611 i 1641. La casa dels ermitans o rectoria, posteriorment convertida en hostal, va ser reformada al segle XVII i ampliada al segle XVIII. | 42.0733100,2.4076500 | 450999 | 4658086 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65568-foto-08254-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65568-foto-08254-139-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
65569 | Serra de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-cabrera | <p>ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat/ FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 11 i 12.</p> | <p>La serra de Cabrera és una plataforma tabular i acinglerada, d'1 km de longitud, que forma part de la Serralada Transversal. Es troba a llevant de la plana de Vic, al límit de la Garrotxa i d'Osona. És una serralada d'una gran horitzontalitat en el seu cimal. Es tracta d'un conjunt de serres i puigs de formes i característiques definides, com la de Cabrera pròpiament dita, separada per l'Osca en dos planells, que són el pla del Prat i el pla de Cabrera. El coll de Cabrera i el coll del Bac són els dos accidents més notables. La muntanya de Cabrera, amb una alçada de 1.308 metres, és el pic més alt d'aquesta serra. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 295093001). Al peu dels cingles de Cabrera s'obre la falla que separa les plataformes residuals d'Aiats i de Cabrera, i de la plana de Vic. És una regió d'alta pluviositat on hi abunden els prats i una vegetació humida, amb roures, faigs, boixos, bedolls, freixes, etc.</p> | 08254-140 | Sant Julià de Cabrera | 42.0747100,2.4069700 | 450944 | 4658241 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65569-foto-08254-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65569-foto-08254-140-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Al cim de la muntanya de Cabrera hi ha el santuari de la Mare de Déu i els vestigis de l'antic castell medieval. El Pla de Cabrera és un element inclòs al Catàleg de béns a protegir POUM 2007, N2. Bé d'interès local. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
65571 | Font de l'Osca o dels Avets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-losca-o-dels-avets | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XX | La font dels Avets es troba al Pla del Prat, a l'esquerra del camí, sota uns boixos. Es tracta d'una font poc arranjada, emmarcada en un mur de pedra lligada amb morter, amb una aixeta i un bassiol. Hi raja un petit fil d'aigua. | 08254-142 | Sant Julià de Cabrera | 42.0793100,2.4030200 | 450621 | 4658754 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65571-foto-08254-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65571-foto-08254-142-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
65572 | Font de l'Illa o de les Albes o falsa font de l'Escudella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lilla-o-de-les-albes-o-falsa-font-de-lescudella | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 222. | 1915 | La font de l'Illa, o de les Albes o falsa font de l'Escudella, es troba a una esplanada ombrívola situada a peu del sender de la Gorga, que s'inicia a pocs metres a migdia de la zona esportiva municipal. És una font arranjada, construïda amb un mur de totxo, on hi ha inscrit l'any 1915, integrat dins d'un marge de pedres lligades amb morter. Consta d'un petit forat per on raja un minúscul fil d'aigua i de tres brocs, dos d'ells inutilitzats, amb un petit rètol a sobre amb la indicació 'aigua per rentar'; i un tercer broc, de cop, amb un altre rètol que indica 'aigua potable'. | 08254-143 | L'Esquirol | 42.0280700,2.3700000 | 447848 | 4653085 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65572-foto-08254-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65572-foto-08254-143-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
65573 | Pont del Molí de la Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-de-la-bertrana | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 188-189. | XV-XVIII | Ha estat recentment restaurat. | El pont del Molí de la Bertrana, d'origen medieval, està format per dos arcs en forma de llom d'ase, i construït amb pedra lligada amb morter. Salvava la riera de la Gorga al seu pas per l'antic camí ral de l'Esquirol a Sant Bartomeu Sesgorgues. Actualment, el pont no travessa la riera, ja que després de les inundacions de l'any 1940, aquesta va agafar un nou traçat. | 08254-144 | l'Esquirol | 42.0212200,2.3663600 | 447541 | 4652326 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65573-foto-08254-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65573-foto-08254-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65573-foto-08254-144-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El pont ha estat, recentment, objecte d'obres de rehabilitació i restauració per part de l'ajuntament de l'Esquirol i la Diputació de Barcelona (Àrea de Territori i Sostenibilitat). | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
65575 | Alzina de la Parra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-parra | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), que destaca per les seves dimensions. Del tronc en surten un gran nombre de branques de mides i morfologies diverses, que configuren un aspecte a la capçada poc espès i gens arrodonit. És un arbre monumental. | 08254-146 | La Parra (l'Esquirol) | 42.0478700,2.3689000 | 447773 | 4655284 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65575-foto-08254-146-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||||
65578 | Font de les Senallades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-senallades | CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2009) Anàlisi de les aigües de deu fonts del Cabrerès i la seva flora. Treball de recerca batxillerat de Institut Miquel Martí i Pol (Roda de Ter), p. 19. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 221. | XX | La font de les Senallades es troba a tocar del sender de la Gorga, a poca distància del seu inici, molt a prop del nucli urbà de l'Esquirol. És una petita font arranjada, situada a un clot, al que s'accedeix per quatre esglaons de pedra. L'aigua raja per un broc de ferro i cau a un pedrís, formant un petit biot. | 08254-149 | L'Esquirol | En la part baixa hi ha uns petits planells a la riba de la Gorga, que s'havien agençat com a hortets i es regaven amb l'aigua de la font (PARÉS 1976: 221). | 42.0262900,2.3668200 | 447583 | 4652889 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65578-foto-08254-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65578-foto-08254-149-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
65587 | Salt del Cabrit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-del-cabrit | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 142 i 176. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 73. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p.4 i 5. | El Salt del Cabrit és un dels més populars del sector de les Gorgues. L'aigua de la riera de Sant Martí es despenja de forma espectacular des d'una alçària d'uns trenta metres i cau a les aigües de les Gorgues. La clotada del Salt del Cabrit es troba encerclada per grans muralles roqueres. | 08254-158 | Riera de Sant Martí, Sant Martí Sescorts. | 42.0118100,2.3379300 | 445179 | 4651299 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65587-foto-08254-158-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Era antigament conegut com el 'salt gros de la Gorga'. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
65592 | Font del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vilar-1 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 183. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 100. | XVIII | Durant la visita es va observar que la font havia estat utilitzada per a netejar maquinària amb abocament de gasoil. | La font del Vilar es troba al peu d'un espadat, a les proximitats de la masia del Vilar, a l'entorn del Gorg dels Dimonis. És una font d'obra, coberta per una ampla volta, per on hi passa el límit del terme de Tavertet. A l'exterior, sobre la llinda de la portella de la font, hi ha inscrit 'MDCCHSXXII' (any 1700), amb una creu al mig. | 08254-163 | El Vilar (Sant Bartomeu Sesgorgues) | 42.0150400,2.3669000 | 447580 | 4651640 | 1700 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65592-foto-08254-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65592-foto-08254-163-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
65593 | Font del Molí de la Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-de-la-bertrana | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XVIII | La font del Molí de la Bertrana es troba a l'interior de les restes del conjunt del molí, a recer d'una petita balma, protegida per un mur de pedres lligades amb morter. L'aigua d'escorrentiu s'escola per la roca natural i va a parar a una pica de pedra, de la que sobresurt un broc de ferro, per on cau un minúscul fil d'aigua cap a un pedrís. | 08254-164 | Molí de la Bertrana (l'Esquirol) | 42.0203300,2.3682000 | 447692 | 4652227 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65593-foto-08254-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65593-foto-08254-164-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Catàleg de béns del POUM (2007) l'anomena 'Font del molí de l'Eixerit', tot i trobar-se al Molí de la Bertrana. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
65595 | Fita de la font de Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-font-de-vilar | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 183. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 100. | XVIII | La inscripció es troba molt erosionada. | La fita de la font del Vilar es troba al peu d'un espadat, a tocar de la font del Vilar, a les proximitats de la masia homònima. Es tracta de la següent inscripció, realitzada directament sobre la roca natural del terreny: 'TERME DE TAVERTET', una creu i uns números gairebé il·legibles per efecte de l'erosió. | 08254-166 | El Vilar (Sant Bartomeu Sesgorgues) | Les fites serveixen per a delimitar un terme o finca o bé per a marcar el recorregut d'una via, camí o carretera. És probable que derivin dels mil·liaris que els romans col·locaven a les seves vies i que mantenen una tradició medieval de separació de propietats i d'àmbits parroquials. La majoria de les fites del terme de l'Esquirol foren ubicades en període modern i contemporani (segles XVIII-XX), potser substituint a d'altres més antigues. | 42.0150400,2.3669000 | 447580 | 4651640 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65595-foto-08254-166-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
65599 | Vilaporta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaporta | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Les obertures són de disposició regular, majoritàriament de pedra treballada. Presenta un cos annex adossat de planta baixa i pis. Conté una estada i una capella particular. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-170 | l'Esquirol | Vilaporta era una gran hisenda que s'estenia per l'est des de Vallbona i Vilaporta fins a Santa Margarida. | 42.0489500,2.3452800 | 445819 | 4655418 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65599-foto-08254-170-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M59.Fotografia procedent del Catàleg de masies i cases rurals del POUM de l'Esquirol, perquè durant la visita a la zona, el camí d'accés a la masia era tancat. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
65600 | Capella de Vilaporta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-vilaporta | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XIX | Capella que forma part del mas Vilaporta. És d'una nau, de planta rectangular. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Presenta un element decoratiu de ferro amb una creu. El portal és rectangular, de pedra treballada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç arrebossats. | 08254-171 | Vilaporta (l'Esquirol) | La història de la capella està relacionada amb el mas Vilaporta. | 42.0488300,2.3451000 | 445804 | 4655405 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65600-foto-08254-171-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia procedent del Catàleg de béns del POUM de l'Esquirol, perquè durant la visita a la zona, el camí d'accés a la masia era tancat. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
65601 | La Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall-5 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 216. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p.199. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta i dos pisos. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. Està adossada parcialment al desnivell natural del terreny. Presenta un cos de porxos adossat a la façana principal del sector est. El portal, situat al centre de la façana, és d'arc de mig punt adovellat, amb dovella central datada amb l'any '1780'. Les obertures són de distribució simètrica, emmarcades amb pedra de gres treballada. Hi ha tres finestres a la planta baixa; al primer pis, una doble balconada amb el pany de paret entre els dos portals de pedra picada i les llindes esculturades, i als laterals dos balcons iguals; al segon pis, cinc finestres quadrades amb ampit motllurat. Al cos de porxos, hi ha una arcada d'accés a les corts, sobre la que s'assenten els dos pilars de totxo centrals. A l'escaire del mur del segon pis hi ha un carreu datat amb l'any '1670'. A la façana oest, s'obren tres finestres a la planta, quatre al primer pis i una sota el carener. La façana est presenta un portal al primer pis. Les mides aproximades de l'edifici són 19 m de llargada per 12 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-172 | L'Esquirol | Les referències documentals més antigues de la casa són del segle XIV, quan es cita com la 'Vall de Llà'. La casa va ser cremada l'any 1653, durant la Guerra del Francès i reconstruïda, poc després pel seu propietari, en Joan de la Guàrdia, segons consta al seu Diari. Va ser novament reconstruïda l'any 1780. L'any 1972 les façanes van ser arrebossades amb morter de calç; anteriorment, era de tàpia vista, tenia ràfecs de ceràmica acolorida i tres curioses finestres octogonals sota teulada. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860, com a casa de pagès i amb el nom de la Serra. | 42.0368400,2.3501100 | 446209 | 4654071 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65601-foto-08254-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65601-foto-08254-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65601-foto-08254-172-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
65603 | Santa Margarida de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-de-vila-seca | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PLADEVALL i FONT, A. (1969) 'Santa Margarida de Vila-seca de Sescorts'. Hoja Diocesana, núm. 453 (agost). PLADEVALL, A. [ et al.] (1986) 'Santa Margarida de Vila-seca'. Catalunya Romànica, III, Osona, II. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 579-583. RIPOLL i VILAMAJOR J. (1823) Document demostratiu de l'origen i antiguitat del monestir de Religiosos de Santa Margarida, en la parròquia de Sant Martí Sescorts, bisbat i corregiment de Vich, que publíca D.J.R.V. Vich: Ignasi Valls. RUBIÓ i SERRAT, A. (2010) 'Santa Margarida de Vila-seca: mas i monestir'. Els Cingles de Collsacabra, nº 64. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 28-31. | XVII | La capella de Santa Margarida es troba adossada al mas de Santa Margarida, antigament anomenat Vila-seca. És d'una nau, de planta rectangular, orientat en direcció est a oest. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal. El portal és d'arc de mig punt amb dovelles de pedra, sobre el que hi ha un petit òcul. La façana principal també presenta un campanar d'un ull. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, i conserven part de l'antic arrebossat, amb carreus regulars en els angles. | 08254-174 | Mas de Santa Margarida (Sant Martí Sescorts) | Les primeres referències documentals de la capella de Santa Margarida són del segle XIII, però els seu origen pot ser més antic. Era un petit monestir de donades que servien a la santa i cuidaven el culte de la capella; la primera donada que consta és Ermessenda Pasqual l'any 1255. La capella formava part de la parròquia de Sescorts. L'any 1277 es van convertir en comunitat estable o jurídica. La documentació no parla de la regla que seguien, però segons la historiografia posterior, eren augustinianes. La primera prioressa del monestir de Santa Margarida, Ermessenda Pasqual va comprar l'any 1282 el mas Vila-seca, veí de la capella, al noble Dalmau de Rocasalva i a la seva muller Cília. Al segle XIV la comunitat, degut a l'aïllament del lloc i la seva pobresa, es va traslladar al carrer Sant Pere, extramurs de Vic. La capella de Santa Margarida de Vila-seca va continuar, com el mas, sota la propietat de les monges de Vic, cuidada per un sacerdot que, al extingir-se la comunitat a finals del segle XVI, va perdre el nom de prior. La capella actual va ser reedificada pels volts de l'any 1620, adossada al mas, a un centenar de metres de la primitiva, de la que només se'n coneix el setial, al lloc on ara hi ha un pedronet. A la capella es reunia el comú o universitat dels termes de Curull i de la Vola, als quals estava unit Sescorts. L'any 1823 va ser desamortitzada o secularitzada la finca del priorat o mas de Santa Margarida. | 42.0572500,2.3335200 | 444853 | 4656348 | 08254 | L'Esquirol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65603-foto-08254-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65603-foto-08254-174-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 96|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
65604 | Dovella del portal de Santa Maria de les Escales o de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dovella-del-portal-de-santa-maria-de-les-escales-o-de-vilanova | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XVI | La dovella clau del portal de migdia de l'església de Vilanova o de les Escales es troba decorada amb un baix relleu que representa la Verge amb l'Infant. La Verge va tocada amb una corona decorada i l'Infant, al qual només se li veu el rostre, té el cabells rinxolats. A cada costat, hi ha unes roses de relleu més alt, i a la part baixa, un àngel alat del coll del qual penja una corda i una creu. | 08254-175 | Santa Maria de les Escales o de Vilanova (Sant Martí Sescorts) | La capella de Vilanova és un edifici del segle XVI d'estil renaixentista amb reminiscències gòtiques. Tot i que era sufragània de Sant Martí Sescorts, des de l'any 1670 fins al 1939 desenvolupà les funcions i celebrà els cultes com si fos una parròquia, perquè els rectors residien a la rectoria al costat de l'església de Vilanova. | 42.0214500,2.3174700 | 443493 | 4652383 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65604-foto-08254-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65604-foto-08254-175-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml