Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
65463 | Capella de la Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-bertrana | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 194. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p.34. | XIX | Capella de petites dimensions, d'una nau, de planta rectangular. És dedicada a Sant Francesc Xavier i forma part del mas la Bertrana. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal és rectangular de pedra treballada; amb la següent escriptura a la llinda: 'COR-COR. FCO. BERTRANA 1816'. A sobre el que hi ha un petit òcul. La façana principal també presenta un campanar d'un ull, amb campana. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç d'obra vista. | 08254-34 | La Bertrana (l'Esquirol) | La història de la capella està relacionada amb el mas la Bertrana. Es va construir l'any 1818, segons consta a la data de la seva llinda, sobre el solar de la parròquia antiga. Conserva una imatge de la Puríssima Concepció, procedent de la capella del mas la Orra de Sant Boi de Lluçanès. | 42.0264800,2.3582100 | 446870 | 4652915 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65463-foto-08254-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65463-foto-08254-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65463-foto-08254-34-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
65464 | Capella del Cuní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-cuni | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XIX | Capella que forma part del mas del Cuní, al que es troba adossada pel seu costat oest. És d'una nau, de planta rectangular. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a ponent. El portal, al que s'accedeix per tres graons, és rectangular, de pedra, amb llinda escripturada i datada. Sota el carener s'hi obre un òcul. La resta de façanes són cegues. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç arrebossats. Les mides aproximades de la capella són 6 m de llargada per 4 m d'amplada. | 08254-35 | El Cuní (Sant Martí Sescorts) | La història de la capella està relacionada amb el mas Cuní. | 42.0010700,2.3187800 | 443584 | 4650119 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65464-foto-08254-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65464-foto-08254-35-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
65465 | Capella dels Dolors de Comermena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-dels-dolors-de-comermena | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XIX | Capella que forma part del mas Comermena. És de nau única, amb absis semicircular. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a ponent. Presenta un portal és d'arc rebaixat format per dovelles motllurades i esculpides, i per sobre, un òcul, datat amb l'any 1816. El capcer és coronat per una campanar d'espadanya sense campana. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, amb algunes parts arrebossades, amb pedres cantoneres regulars. | 08254-36 | Comermena (Sant Martí Sescorts) | La capella del Dolors es va construir l'any 1816, en el decurs de les reformes del mas Comermena. En aquells moments el seu propietari era Francisco Torra i Comarmena. Durant la Guerra Civil espanyola va perdre la seva funció religiosa i va passar a ser utilitzada, fins a l'actualitat, com a magatzem del mas. | 42.0371300,2.3062200 | 442576 | 4654132 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65465-foto-08254-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65465-foto-08254-36-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
65682 | Capgrossos de Sant Martí Sescorts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-de-sant-marti-sescorts | XX | Es tracta dels capgrossos de Sant Martí, en Quimet, la Quimeta i l'Espavilat. Representen una parella de pagesos i un porc, en referència a la procedència pagesa del poble. Foren construïts per un taller d'Olot, el dia 20 d'octubre de l'any 2000 i es van batejar a Sant Martí Sescorts, el dia 5 de novembre del mateix any. | 08254-253 | Associació de veïns La Veu de Sescorts. Ctra. d'Olot nº 2, 08569, Sant Martí Sescorts (l'Esquirol). | 42.0133600,2.3254100 | 444144 | 4651480 | 08254 | L'Esquirol | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Dolors Serrat i Dorca de l'Associació de Veïns La Veu de Sescorts. Fotografies extretes del facebook de La Veu de Sescorts. | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||||
65467 | Carboneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carboneres | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 197. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p.182. | XIX | Masia de grans dimensions, de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. Es troba adossada, pel sector nord, al pendent del terreny. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a tramuntana. A la façana est se li adossa un cos annex, on hi ha una cisterna; a la façana oest, diversos cossos de totxo, on hi ha les corts; i a la façana sud, un cos cobert amb uralita i un cos de porxos. El portal és rectangular, centrat a la façana, amb llinda de roure i brancals de pedra. Les obertures són de disposició irregular, emmarcades amb pedra treballada. S'hi obren dues espieres arran de terra, dues finestres amb forjat a la planta pis i quatre finestres amb ampit motllurat, a les golfes. A la façana est s'hi obren, a la planta baixa, un portal i dues finestres laterals de factura contemporània, i a les golfes dues finestretes. A la façana oest, a la planta baixa, un portal i una finestra, i a les golfes, dues finestres amb ampit motllurat. La façana sud presenta quatre arcades de totxo, a la planta baixa, i quatre més a les golfes, i en el sector est, un balcó. En aquesta façana, sobre l'arrebossat de calç, hi ha escrit l'any 1853. Les mides aproximades de l'edificació són 24 m de llargada per 10 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-38 | L'Esquirol | Les referències documentals més antigues de la masia corresponen a l'any 1124 , tot i que el seu aspecte actual és fruit de les reformes de les que va ser objecte al segle XIX. Al segle XII el mas Carboneres era propietat del vescomte de Cabrera. En aquesta època, hi figurava com a batlle del vescomte en Pere de Carboneres, probablement l'hereu. La documentació antiga esmenta Carboneres d'Amunt i Carboneres d'Avall, però actualment es desconeix quin dels dos és l'actual, ja que només consta aquesta casa. Es probable que es tracti de Carboneres d'Amunt, ja que es conserva documentació que el cita com a Carboneres Sobirà. Segons el Diari de Joan de la Guàrdia, el mas va ser cremat l'any 1653, en el decurs de la Guerra dels Segadors. Consta en el Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich de l'any 1860 com a 'casa de pagès'. | 42.0322900,2.3574500 | 446812 | 4653561 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65467-foto-08254-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65467-foto-08254-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65467-foto-08254-38-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
65432 | Carrer Major, Cantonigròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-cantonigros | XVII-XIX | Les cases que formen el carrer Major corresponen a l'expansió que va experimentar el poble entre el segles XVII i XVIII. Es tracta majoritàriament d'edificis de dos o tres plantes, amb interessants llindes de pedra. | 08254-3 | C/ Major, 08569, Cantonigròs (l'Esquirol). | La formació de Cantonigròs es va produir entre els segles XVIII i XX, a redós de l'hostal creat pel gascó Antoni Prat, anomenat 'Toni Gros', per acollir els viatgers que feien el camí ral de Vic a Olot. | 42.0395500,2.4034100 | 450622 | 4654340 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65432-foto-08254-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65432-foto-08254-3-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
65433 | Carrer Major, l'Esquirol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-lesquirol | PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó: síntesi històrica d'una parròquia més que mil·lenària, amb motiu dels cinquanta anys de la reconstrucció del seu temple parroquial. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 217-218. | XVII-XIX | El carrer Major travessa longitudinalment l'extrem de tramuntana del nucli urbà de l'Esquirol. Les cases que formen el carrer corresponen a l'expansió que va experimentar el poble entre el segles XVII i XVIII. Es tracta majoritàriament d'edificis de dos o tres plantes, amb interessants llindes de pedra. | 08254-4 | C/ Major, 08511, l'Esquirol. | A partir de la segona meitat del segle XVI, degut a l'extensió de l'organització gremial a Vic, es va desplaçar una gran part del treball artesà als pobles de pagès, on la gent no estava organitzada i es podien pagar salaris més baixos. Una part important dels primers habitants del nucli de l'Esquirol, establerts al voltant del Perai, es dedicaven a oficis derivats del tèxtil. Eren artesans que oferien serveis i productes als viatgers en el camí ral de Vic a Olot. El carrer Major es va estendre al llarg del camí ral en aquest context. | 42.0353300,2.3663300 | 447550 | 4653893 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65433-foto-08254-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65433-foto-08254-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65433-foto-08254-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
65460 | Carrer del Pont, l'Esquirol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-pont-lesquirol | PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó: síntesi històrica d'una parròquia més que mil·lenària, amb motiu dels cinquanta anys de la reconstrucció del seu temple parroquial. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 217-218. | XVI-XVIII | El carrer del Pont es localitza a l'extrem de llevant del nucli urbà de l'Esquirol. Les cases que formen el carrer corresponen a l'expansió que va experimentar el poble entre el segles XVI i XVIII. Es tracta majoritàriament d'edificis de dos o tres plantes, emplaçats a un solar que comprèn la casa i, al darrera, el pati i l'hort. En destaquen les llindes de pedra treballada dels seus portals i finestres. | 08254-31 | C/ del Pont, 08511, l'Esquirol. | A partir de la segona meitat del segle XVI, degut a l'extensió de l'organització gremial a Vic, es va desplaçar una gran part del treball artesà als pobles de pagès, on la gent no estava organitzada i es podien pagar salaris més baixos. Una part important dels primers habitants del nucli de l'Esquirol, establerts al voltant del Perai, es dedicaven a oficis derivats del tèxtil. Eren artesans que oferien serveis i productes als viatgers en el camí ral de Vic a Olot. El carrer del Pont es va estendre al llarg del camí ral en aquest context. Les terres pertanyien al vescomte de Cabrera, però els hereus de les Ententes les tenien en règim de contracte d'emfiteusi. | 42.0354000,2.3738300 | 448171 | 4653896 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65460-foto-08254-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65460-foto-08254-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65460-foto-08254-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
65674 | Casa Nova del Feu o can Girapells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-del-feu-o-can-girapells | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 215. | XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a tres vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. La casa es troba dividida en dos habitatges independents: la dels propietaris, a la zona est, i la dels masovers, ala zona oest. El portal principal és rectangular, d'arc escarser, recobert per plaques de gres. Les obertures són de disposició regular, emmarcades amb maó. A la façana principal, s'hi obren quatre finestres d'arc escarser disposades simètricament i una finestra lateral al costat de tramuntana; al primer pis, quatre finestres iguals que les anteriors. A la façana de migdia, se li adossa un annex de planta baixa, que presenta dos portals d'arc escarser i una finestra; la coberta funciona com a terrassa. A la façana oest, corresponent a la casa dels masovers, hi ha un portal rectangular centrat, al que s'accedeix mitjançant cinc graons, quatre finestres d'idèntiques característiques i disposició que les de la façana principal, dues de les quals tapiades, i quatre finestres d'arc escarser al primer pis. Les mides aproximades de l'edificació són 17 m de llargada per 8 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-245 | El Feu (l'Esquirol) | La casa pertanyia a la hisenda del Feu. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860 com a casa de pagès. | 42.0568100,2.3643700 | 447405 | 4656279 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65674-foto-08254-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65674-foto-08254-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65674-foto-08254-245-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
65469 | Casa Vella del Cuní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vella-del-cuni | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. Es troba assentada, pel sector oest, al pendent del terreny. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a ponent. El portal és rectangular, de pedra treballada, amb llinda esculturada amb un escut amb dos conills i l'any '1682'. Les obertures són de disposició irregular, la majoria emmarcades amb pedra treballada. Al costat del portal, hi ha una finestra amb l'any '1731' inscrit, dues de petites i una altra amb l'ampit motllurat; a les golfes, quatre finestretes quadrades. Les mides aproximades de l'edificació són 19 m de llargada per 11 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-40 | El Cuní (Sant Martí Sescorts) | 42.0015200,2.3198500 | 443673 | 4650169 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65469-foto-08254-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65469-foto-08254-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65469-foto-08254-40-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
65471 | Casal de l'Hora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-lhora | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. A l'edifici original se li adossen cossos annexos, fruit de les diverses ampliacions de les que ha estat objecte al llarg del temps: la façana principal presenta un annex, de factura contemporània, un altre annex la façana i la oest. Les mides aproximades de l'edificació són 11 m de llargada per 11 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç, de tàpia i de totxo, arrebossats i pintats. | 08254-42 | Sant Martí Sescorts | 42.0364700,2.2956300 | 441699 | 4654065 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65471-foto-08254-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65471-foto-08254-42-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Presenta reformes de factura contemporània que afecten la seva morfologia exterior. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
65472 | Casamitjana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casamitjana-1 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVI-XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a tres vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. S'hi accedeix a través d'un portal rectangular, de pedra treballada, que duu l'any '1856' inscrit. A la façana principal s'hi obre un cos de porxos, format per quatre pilars amb el capitell motllurat i cinc arcs carpanells a cadascun dels tres estatges. La planta baixa presenta dos portals rectangulars; el primer pis, tres portals rectangulars, un d'ells amb la llinda datada amb l'any '1780'; i les golfes, dues arcades tapiades. A la façana oest hi ha tres finestres i un portal a la planta baixa, tres finestres al primer pis i tres finestres més a les golfes, una d'elles amb l'any '1659' inscrit. Les mides aproximades de l'edificació són 17 m de llargada per 13 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-43 | Sant Martí Sescorts | 42.0030000,2.3129400 | 443102 | 4650338 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65472-foto-08254-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65472-foto-08254-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65472-foto-08254-43-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
65583 | Cascada i gorg del Tornall o dels Dimonis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cascada-i-gorg-del-tornall-o-dels-dimonis | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 177 i 184 VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 90. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau. | El Tornall es troba a la riera de les Gorgues, a la confluència amb el torrent del Viver, en una clotada on la riera forma un ample revolt. Es tracta d'una majestuosa cascada i d'un gran gorg, envoltats en una fondalada de roques cobertes per la vegetació. És un dels indrets més fascinants de les Gorgues, per la seva gran bellesa. | 08254-154 | Les Gorgues, l'Esquirol. | 42.0172900,2.3671600 | 447604 | 4651890 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65583-foto-08254-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65583-foto-08254-154-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Una de les fotografies és extreta del portal wikiloc, degut a que durant la visita a l'indret, al mes de setembre, gairebé no baixava aigua. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||
65477 | Caselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caselles-1 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 265. | XVI-XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és rectangular i a la llinda hi ha inscrit: '27 mars 1734'. Al primer pis, sobre el portal, hi ha un balcó i tres finestres rectangulars. A la part dreta, a nivell del primer pis, hi ha una gran galeria porxada, amb tres arcs rebaixats, amb l'any '1776' inscrit, i columnes de pedra amb capitell; al segon pis, hi ha unes balconades de fusta. A la part nord, hi ha una petita finestra i un contrafort, al peu de l'angle nord-est. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, amb els escaires i elements de ressalt de pedra treballada. Hi ha una cabana davant l'era; és de planta rectangular, coberta a dues vessants amb carener perpendicular a la façana. Presenta un portal d'arc de mig punt, sobre el que hi ha una finestra rectangular amb llinda de fusta, amb l'any 1854 inscrit. | 08254-48 | Sant Julià de Cabrera | Les referències documentals més antigues de la masia corresponen al segle XII, quan el vescomte de Cabrera tenia una farga al mas. La documentació antiga esmenta Caselles d'Amunt, pel que es dedueix que també havia d'existir un Caselles d'Avall. Es troba registrat en el fogatge de la parròquia i terme de Sant Julià de Cabrera de l'any 1553, quan hi habitava un tal Joan Caselles. Segons les dades constructives de l'edificació, el mas fou objecte d'obres de reforma i ampliació al segle XVIII. | 42.0519400,2.4128200 | 451411 | 4655710 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65477-foto-08254-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65477-foto-08254-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65477-foto-08254-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element inclòs al Catàleg de masies i cases rurals, POUM 2008: M73. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
65539 | Castell de Barrès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-barres | <p>ORRIOLS, G. (1986). 'El castell de Barrés'. Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 561-563. PLADEVALL, A. (1973) 'El castell de Barrès'. Els castells catalans. Vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 766-768. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p.26-27. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). SERRA, A (1995) Memòria de la prospecció de 1995. Barcelona: Direcció General del Patrimoni Cultural (Generalitat de Catalunya).</p> | XII-XIV | Es troba completament cobert per la vegetació. | <p>Es tracta de les restes del castell de Barrès, d'època medieval, situat al cim del Puig Barrès. Segons la bibliografia consultada, es conserven els vestigis de la base d'una torre i d'un mur, però actualment l'indret es troba completament cobert per la vegetació, fet que impedeix la seva documentació. Tot i així, cal considerar l'existència de restes arqueològiques en el subsòl. Durant la visita a la zona es van documentar diversos fragments de teula antiga al cim del puig.</p> | 08254-110 | L'Esquirol | <p>La referència documental més antiga del castell és de l'any 1106. Era una fortalesa secundària dintre del terme del castell de Cabrera, que va acabar formant part de les propietats dels vescomtes de Cabrera, per la compra que en va fer el vescomte Guerau Ponç (1145-1180) al comte Ramon Berenguer IV, pels volts de l'any 1150. L'any 1302 va ser destruït pel veguer d'Osona i el Bages, amb motiu dels conflictes entre el rei Jaume II i el comte d'Empúries Ponç Hug IV, casat amb la vescomtessa de Cabrera. L'any 1313 Ramon d'Empúries va demanar permís al rei per reconstruir el castell, però es desconeix si es va dur a terme.</p> | 42.0336900,2.3606600 | 447079 | 4653714 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65539-foto-08254-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65539-foto-08254-110-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-16 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El castell de Barrés consta tant a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya com a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Al Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir del POUM de l'Esquirol, també està desdoblat en dues fitxes diferents. Hom només el considera jaciment arqueològic perquè actualment no es poden distingir les seves característiques arquitectòniques. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||
65540 | Castell de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-cabrera | <p>FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). ORDEIG i MATA, R. (1999). 'Els Comtats d' Osona i Manresa'. Catalunya Carolíngia, IV. Barcelona: Institut d' Estudis Catalans, p. 577. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 250. PLADEVALL i FONT, A. (1973) 'El castell del Cabrera'. Els castells catalans. Vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 769-786. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín. SERRA, A (1995) Memòria de la prospecció de 1995. Barcelona: Direcció General del Patrimoni Cultural (Generalitat de Catalunya). SOLÀ, F. (1935) Nostra Senyora de Cabrera (2ª ed.). VIGUÉ, J. [et al.]. (1984) 'El castell de Cabrera'. Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 556-560.</p> | XI-XV | Es conserven molts pocs vestigis del castell. | <p>Es tracta de les restes del castell de Cabrera, d'època medieval, del que es conserven els vestigis de la base d'una torre i de diversos murs i d'una cisterna. La torre és de planta circular, d'uns 3,5 metres de diàmetre, construïda amb aparell regular de carreuons escairats lligats amb morter de calç. La cisterna està tapada per una pedra i construïda amb volta de canó. Tanmateix, cal considerar l'existència de restes arqueològiques en el subsòl.</p> | 08254-111 | Sant Julià de Cabrera | <p>La referència documental més antiga d'aquesta fortificació és de l'any 940. Era un castell termenat que defensava el territori de l'actual terme de l'Esquirol. Tenia a la seva demarcació el castell de Barrés. El domini eminent del castell corresponia als comtes de Barcelona. El primer dels senyors de Cabrera ben conegut és Gifredus Caprarie, que surt esmentat en un document de principis del segle XI. Gausfred de Cabrera prové del tronc de la línia que formarà part del vescomtat de Girona i el vescomtat de Cabrera. Era el senyor superior del terme i castell, com a veguer o feudatari dels comtes d'Osona-Barcelona. La guarda del castell, però, corresponia a la família dels castlans, també cognominats Cabrera, una notable família a la plana de Vic, patrons i protectors de la capella de Santa Maria de Cabrera, i que eren també benefactors del monestir de Sant Pere de Casserres. A principis dels segle XX, l'arquitecte Josep M. Pericas va realitzar una petita excavació a una cisterna. L'any 1972 va ser excavada la base de la torre rodona i els fonaments del mur que tancava l'accés al castell per la part de l'Osca. Més tard, una nova prospecció va permetre trobar-hi una punta de sageta i restes de ceràmica medieval, i també es va descobrir un vell camí, en part tallat a la roca, que permetia un accés estratègit al castell (PLADEVALL, 1993: 34).</p> | 42.0760400,2.4072500 | 450968 | 4658389 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65540-foto-08254-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65540-foto-08254-111-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El castell de Cabrera consta tant a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya com a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Al Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir del POUM de l'Esquirol, també està desdoblat en dues fitxes diferents. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||
65616 | Cingles d'Aiats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-daiats | <p>ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat/ NUET, J.; MORELL, À. (2009) 'Mapa de vegetació de la muntanya d'Aiats'. Els cingles de Collsacabra, nº 61. Tavertet: Centre Cultural del Collsacabra, p. 2-10. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 266. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 14-15.</p> | <p>Els cingles d'Aiats, part integrant de la Serra de Cabrera, són una plataforma tabular i acinglerada, de més de 3 km, que formen part de la Serralada Transversal Catalana. Es troben al límit entre els municipis de l'Esquirol i de Pruit (Osona) i de Joanetes (Garrotxa). Al peu dels cingles s'obre la falla que separa les plataformes residuals d'Aiats i de Cabrera de la plana de Vic, indret on es troba la masia d' Aiats. Les roques que formen la muntanya són margues blaves a la base de l'Eocè (Bartonià-Priabonià), i unes cingleres superiors de gres de ciment calcari, de la mateixa època, que li donen la forma tabular. El Pla d'Aiats està situat a 1.303 m d'alçada i destaca per la seva gran horitzontalitat.</p> | 08254-187 | Sant Julià de Cabrera | <p>El Pla d'Aiats en una gran part havia estat artigat i conreat exclusivament amb enormes camps de patates (excel·lentíssimes). El 1942 fou el primer any de sembradura, i per la gran qualitat de les mateixes les destinaven per planter o llavor, més que per al consum (PARÉS, 2001:266).</p> | 42.0635300,2.4221500 | 452191 | 4656991 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65616-foto-08254-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65616-foto-08254-187-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-16 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
65710 | Circuit inclusiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/circuit-inclusiu | AJUNTAMENT DE L'ESQUIROL: www.lesquirol.cat INCLUSIVE CIRCUITS: www.inclusivecircuits.net | XXI | El Circuit inclusiu és un recorregut a la natura, adaptat a tots i totes, i senyalitzat físicament amb estaques i panells en Braille. El circuit de l'Esquirol té tres variants (rosa-8km, blau-3km i verd-3km), que el participant pot triar depenent de les seves necessitats. Totes tres passen per llocs d'especial interès natural o patrimonial del terme. | 08254-281 | L'Esquirol | El projecte BOX21 de la Fundació Itinerarium, i Fundació Ana Vives i l'Ajuntament de l'Esquirol, vol fomentar la pràctica de l'esport corrent i caminant entre les persones amb més dificultats, amb la creació de circuits en diferents indrets del món. Els circuits inclusius van ser creats per Eduard Jornet, pare de Kilian Jornet, campió del món de curses de muntanya, i la Fundació Itinerarium, impulsora de la iniciativa. El Circuit Inclusiu de l'Esquirol, és el primer a la comarca d'Osona. | 42.0263500,2.3594100 | 446970 | 4652900 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65710-foto-08254-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65710-foto-08254-281-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
65689 | Col·lecció de fotografies antigues del terme municipal de l'Esquirol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fotografies-antigues-del-terme-municipal-de-lesquirol | XX | Col·lecció de fotografies antigues dels diversos nuclis que formen part del terme municipal: l'Esquirol, Cantonigròs, Sant Julià de Cabrera i Sant Martí Sescorts. La recopilació i escanejat de les fotografies, que són procedents de diversos fons privats, va ser realitzada per en Carles Comella Suárez. La col·lecció es troba guardada al servidor de l'ajuntament. | 08254-260 | Ajuntament de l'Esquirol. Carrer Nou, nº 1, 08511, l'Esquirol. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Carles Comella Suárez. | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||||
65482 | Comermena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comermena | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de grans dimensions, amb barri tancat. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a quatre vessants. La façana principal es troba orientada a migdia. Sobre el portal d'entrada, s'hi obren uns porxos a la primera planta. A l'extrem dret de llevant, hi ha un portal adovellat d'arc rebaixat, que dóna accés a la lliça. Aquesta, que es troba tancada per cossos d'una planta, presenta a l'extrem sud-est, una torre coberta a dues vessants. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, i tàpia, arrebossats. Hi ha diversos cossos annexos, fruit de les diverses etapes constructives de la masia al llarg del temps. | 08254-53 | Sant Martí Sescorts | Al segle XVI, mitjançant el matrimoni de l'hereu de Masgrau amb la pubilla del mas Comermena, s'annexionaren els patrimonis dels dos masos: Santa Margarida de Vilaseca, Ferrerons, Algüell i el mas Roví (Sant Martí Sescorts); la Frontera, el Molí de la Frontera (Calldetenes); can Soca (Sant Martí de Riudeperes); el Pont de Malafogassa (Sant Sadorní d'Ososmort) i la Torre d'Olost (Olost). Al segle XIX, el mas fou objecte d'obres de reforma i remodelació, quan era propietari Francisco Torra i Comarmena. | 42.0368800,2.3064200 | 442592 | 4654104 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65482-foto-08254-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65482-foto-08254-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65482-foto-08254-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element inclòs al Catàleg de masies i cases rurals, POUM 2008: M45. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
65643 | Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs i Festa Literària del Collsacabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/concurs-parroquial-de-poesia-de-cantonigros-i-festa-literaria-del-collsacabra | PARRÒQUIA DE SANT ROC DE CANTONIGRÒS DEL BISBAT DE VIC (1966) XXIII Concurs parroquial de poesia i festa literària del Collsacabra dedicada al cinquantenari de la mort de Torras i Bages (Tríptic). Vic: Anglada. VINYETA i LEYES, R. (1984) El Collsacabra, Cabrera: Cantonigròs. Torelló: Celblau. p. 14 | XX | Ja no es celebra. | El Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs és un certamen literari en llengua catalana, que es va celebrar a la parròquia de Sant Roc de Cantonigròs, entre els anys 1944 i 1968. Els promotors van ser mossèn Josep Cruells i Rodellas, Jordi Cots i Joan Triadú i Font. Va ser el certamen literari en llengua catalana més important durant el franquisme i hi van participar les principals figures literàries del país, com Carles Riba, Miquel Llor, Ramon Folch i Camarasa, Miquel Martí i Pol, etc. Es concedien premis simbòlics de poesia, narració, teatre infantil i assaig breu. Des de l'any 1963 va impulsar el Premi Cavall Fort. L'any 1968 el Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs va ser substituït per les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra, organitzades cada any a una ciutat diferent de Catalunya. | 08254-214 | Cantonigròs | El Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs va ser un focus d'irradiació cultural durant el franquisme, que va aplegar a destacades personalitats de l'època. Es va convertir en un nucli de resistència cultural, motiu pel qual va ser vigilat per la policia franquista, malgrat la protecció eclesiàstica que tenia. | 42.0403200,2.4051500 | 450767 | 4654424 | 08254 | L'Esquirol | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La documentació relativa al concurs va ser recopilada per Teresa Clota i Pallàs, de Cantonigròs, i es troba dipositada a la Biblioteca de Catalunya, amb còpia a la Biblioteca Joan Triadú de Vic.Fotografia facilitada per Carles Comella (l'autor és manent i el propietari físic la Parròquia de Cantonigròs). | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
65748 | Cooperativa l'Activitat Obrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-lactivitat-obrera | CASANOVAS i PRAT, J. (1998) El Cooperativisme a Osona. Vic: Eumo. COOPERATIVA L'ACTIVITAT OBRERA (2010) Fem una mica d'història recordant... L'Esquirol: Societat Cooperativa l'Activitat Obrera. CROSAS CASADESÚS, J. (2000) Memòria de la guerra: L'Esquirol, Osona: 1931-1940. Tarragona: El Mèdol. | XX | Edifici entre mitgeres, de planta en forma de 'L', que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, amb el carener central paral·lel a les façanes principals, que es troben situades a la Plaça Major. El ràfec crea una línia d'ombra molt interessant a la façana. Les obertures són rectangulars i verticals. A la planta pis hi ha un balcó corregut i en el segon pis hi ha finestres-balcó. La disposició de la façana és regular i simètrica. | 08254-319 | Plça. Major, nº 83, 08511 (l'Esquirol). | La Cooperativa de l'Activitat Obrera va néixer l'any 1918, impulsada per Ricard Tubau. Els seus orígens es troben en el corrent cooperativista, dins del socialisme de principis de segle XX. Era el centre que aglutinava el sector obrer del poble i feia també d'aprovisionament de queviures. La seva gran expansió en nombre de socis i en volum econòmic la van convertir, ràpidament, en una de les més importants de la comarca. La Cooperativa local buscava satisfer les necessitats comercials a partir de l'autogestió. El fet d'estar afiliada a la Federació Comarcal permetia comprar grans quantitats de productes i oferir millors preus que la competència local. L'any 1921 la Cooperativa va crear una Mútua de Socors a la que es podien adherir tots el seus socis. Una de les curiositats de la Cooperativa era la utilització de la seva pròpia moneda. Els socis podien vendre i cobrar el seus productes amb aquesta moneda. En un principi es trobava a l'edifici del carrer Major nº 16 però, degut al seu gran creixement, l'any 1922, es va traslladar a un nou edifici, que és el que encara ocupa a l'actualitat. La seva època més activa va ser entre els anys 1930 i 1936, quan el seu protagonisme dins la dinàmica social i política del poble va ser molt notable. A la 'Cope', com se la coneixia popularment, també es feien representacions de teatre, es projectaven pel·lícules de cinema, i es feia ràdio. Des de l'any 1939 fins el 1979, la Cooperativa, que es coneixia també pel nom de 'la Falange', va passar a mans de l'administració. Entre els anys 1978-1979, un grup d'antics socis i fills de socis van treballar per a que els locals de la Cooperativa tornessin a ser dels Cooperativistes. L'any 1979 es va constituir la Societat Cooperativa l'Activitat Obrera, com a continuació de l'antiga. Des de llavors, els locals van quedar constituïts de la següent manera: a la planta baixa, la botiga, a la planta primera, el cafè-bar i a la planta segona, el teatre. | 42.0362700,2.3683800 | 447720 | 4653996 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65748-foto-08254-319-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65748-foto-08254-319-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
65483 | Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coromines | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XVII | Masia de grans dimensions, de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants asimètriques, la de ponent més allargada que l'altra, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és rectangular, descentrat del cos de l'edificació. Les finestres són de distribució regular, de pedra treballada. La façana de tramuntana presenta finestres i un portal, que correspon al primer pis, formant una eixida davant la porta. En aquest indret en destaca el coll de pou. A la façana de migdia hi ha un cos de galeries sostingudes per pilars. A la part de llevant cal remarcar una llinda decorada, que coincideix amb l'anagrama del mas l'Avenc, també al Collsacabra. Un mur envolta la casa, amb tres portals que donen a la lliça. Al costat, hi ha la masoveria. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats, amb pedres cantoneres. | 08254-54 | Sant Martí Sescorts | Tot i que no es troba registrada en els fogatges del segle XVI, probablement ja existia amb un altre nom. Fou objecte d'obres de reforma al segle XVII i XVIII, segons consta a les dates constructives presents a l'edifici. | 42.0161800,2.3130800 | 443125 | 4651801 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65483-foto-08254-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65483-foto-08254-54-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M22. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
65640 | Corpus Christi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corpus-christi-0 | PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 114-116. | XX | Ja no es celebra. | La festa de Corpus es celebrava cada any a l'Esquirol, amb el tradicional ofici solemne i la processó. Acabada la cerimònia religiosa, el Santíssim Sagrament sortia en processó amb la Custòdia i sota tàlem. La comitiva anava encapçalada pel mossèn, acompanyat pels escolans i els infants que havien fet la comunió el diumenge abans, amb creu i gonfanons, els homes al darrera i les dones al davant. La processó transcorria pels principals carrers del poble, que havien estat engalanats amb flors i vànoves a les finestres i als balcons. Totes les processons feien el mateix recorregut: de l'església a la plaça, baixaven pel carrer Major fins a la font, tornaven a pujar fins a can Manel, allà giraven i tornaven a l'església. Es disposava un altar a la plaça, un altre a cal Secretari (al mig del carrer Major) i l'últim al davant de cal Manel; a cada un es parava el seguici per cantar i rebre la benedicció solemne. El Corpus Christi es va deixar de celebrar a l'Esquirol a finals de la dècada dels anys vuitanta del segle passat. | 08254-211 | L'Esquirol | El Corpus Christi o Cos de Crist, és una festivitat catòlica, d'origen medieval, que es celebra per a commemorar l'Eucaristia. És una festa mòbil dins del calendari litúrgic, el dijous o el diumenge següent a l'octava de Pentecosta. Actualment es celebra en diferents punts de Catalunya, amb un perfil molt més lúdic i pagà, havent perdut molt dels seus elements litúrgics originals. Es per això que es consideren les processons del Corpus com l'antecedent de les actuals cercaviles de moltes festes majors de pobles i ciutats. | 42.0350800,2.3689900 | 447770 | 4653864 | 08254 | L'Esquirol | Sense accés | Dolent | Legal | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
65661 | Corranda de sega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corranda-de-sega | CALAIX: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53106. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. | XX | Ja no es canta. | Cançó tradicional que es cantava a l'Esquirol, Sant Bartomeu del Grau i Sant Martí Sescorts. La lletra és tal i com segueix: Mare de Déu quin sol que en fa, tinc una set que m'escanya, i l'animal del davanter no m'en crida mai la garba! La següent cançó de 'Corranda de sega' és recollida a l'Esquirol i Sau. La lletra és tal i com segueix: I ai quin llanto que ara veig, i quin llanto que s'espera. Malparit del davanter, que no crida mai a beure! | 08254-232 | L'Esquirol | Antigament, mentre els pagesos segaven i batien, cantaven; era una feina llarga i monòtona, que ho afavoria. Aquesta cançó te a veure amb les tasques concretes que es feien durant la sega. A partir del moment en què aquestes feines es van mecanitzar, les cançons van perdre la seva funció. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | http://hdl.handle.net/10687/53146 | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
65563 | Creu de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-cabrera | XX | La creu de Cabrera es troba a pocs metres al nord-oest del santuari de la Mare de Déu de Cabrera. Està formada per una base de pedra treballada, de forma rectangular, a mode de columna, sobre la que es sustenta una pedra quadrangular, també de pedra treballada, a mode de capitell. Sobre la pedra hi ha col·locada una petita creu de forja. | 08254-134 | Sant Julià de Cabrera | 42.0739200,2.4071100 | 450955 | 4658154 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65563-foto-08254-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65563-foto-08254-134-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
65735 | Creu de Cantonigròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-cantonigros | XVIII-XX | És una creu de terme situada a l'entorn de l'església de Sant Roc, a prop del cementiri. Està formada per un pedestal de pedra, que acaba en forma de capitell, coronat per una petita creu de forja. A la base del pedestal hi ha unes inscripcions que actualment són il·legibles. Es troba integrada dins del conjunt d'una font urbana, de factura contemporània, emmarcada en un mur format per quatre columnes construïdes amb carreus de pedra. | 08254-306 | Cantonigròs | 42.0401900,2.4064000 | 450870 | 4654409 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65735-foto-08254-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65735-foto-08254-306-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
65688 | Creu de Sant Julià de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-julia-de-cabrera | XX | La base de pedra presenta esquerdes. | La creu de Sant Julià de Cabrera es troba al davant de l'antiga parròquia. Està formada per una base de pedra treballada de forma rectangular, a mode de columna, més ample a la part inferior que a la superior. Sustenta una pedra quadrangular, també de pedra treballada, a mode de capitell. Sobre la pedra hi ha col·locada una petita creu de forja. | 08254-259 | Sant Julià de Cabrera | 42.0720100,2.3967700 | 450098 | 4657947 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65688-foto-08254-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65688-foto-08254-259-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
65623 | Creu de Sant Martí Sescorts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-marti-sescorts | XX | La creu de Sant Martí Sescorts es troba al davant de la parròquia. Està formada per una base de pedra treballada, de forma rectangular, a mode de columna, sobre la que es sustenta una pedra quadrangular, també de pedra treballada, a mode de capitell. Sobre la pedra hi ha col·locada una petita creu de forja. | 08254-194 | Sant Martí Sescorts | 42.0128000,2.3254000 | 444142 | 4651417 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65623-foto-08254-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65623-foto-08254-194-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
65605 | Creu de Santa Maria de les Escales o de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-santa-maria-de-les-escales-o-de-vilanova | XX | La creu de Santa Maria de les Escales o de Vilanova es troba al davant de la capella. Està formada per una base de formigó, de forma cilíndrica, sobre la que es sustenta una gran pedra rodona, que podria correspondre a una antiga roda de molí, reutilitzada posteriorment com a base. Sobre la pedra hi ha col·locada una petita creu de forja. | 08254-176 | Santa Maria de les Escales o de Vilanova (Sant Martí Sescorts) | 42.0211300,2.3174500 | 443491 | 4652348 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65605-foto-08254-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65605-foto-08254-176-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
65751 | Creu del Capellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-capella-0 | XX | Consta d'una base de pedra i una creu de metall. Té una inscripció. | 08254-322 | Al camí de Cantonigròs al Cos, al Pla d'Ardura | És originària dels anys 30 | 42.0379200,2.4136400 | 451468 | 4654153 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||||
65687 | Creu del pont de la Parra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pont-de-la-parra | CROSAS CASADESÚS, J. (2000) Memòria de la guerra: L'Esquirol, Osona: 1931-1940. Tarragona: El Mèdol, p. 80-84. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 65-66. | XX | Es tracta d'un monument en homenatge als dinou torellonencs assassinats en aquest indret, el 4 de setembre de 1936, durant la Guerra Civil Espanyola. És de pedra treballada, format per una base de forma rectangular, que culmina en forma piramidal, sobre la que hi ha una creu. El centre de la base presenta la següent inscripció: 'En memoria de los 19 vecinos de Torelló caídos por Diós y España vilmente asesinados en la noche del 4 de septiembre del 1936 cuyos restos reposan en el cementerio de San Martín Sescorts. Caminante medita y ora'. | 08254-258 | La Parra (l'Esquirol) | Aquest fet tràgic va tenir molt ressò a tots els municipis de l'entorn. Les víctimes eren de Torelló, amb una significació social i política destacada, i simpatitzants del bàndol franquista. El Comitè Antifeixista local va ser inculpat dels assassinats. | 42.0456900,2.3710900 | 447952 | 4655040 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65687-foto-08254-258-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | En el cementiri parroquial de Sant Martí Sescorts hi ha un panteó on es troben sepultats els dinou torellonencs assassinats. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
65726 | De vius som de Santa Maria de Corcó, i de morts, de Sant Julià de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/de-vius-som-de-santa-maria-de-corco-i-de-morts-de-sant-julia-de-cabrera | PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó. | XX | És un refrany geogràfic que fa referència a la gran extensió del terme municipal de l'Esquirol, que comprèn quatre antigues parròquies: Santa Maria de Corcó, Sant Roc de Cantonigròs, Sant Julià de Cabrera i Sant Martí Sescorts. Amb aquesta frase, els veïns de Sant Julià de Cabrera fan una distinció entre el municipi i la respectiva parròquia a què pertanyen. | 08254-297 | Terme municipal de l'Esquirol | 42.0720300,2.3969200 | 450111 | 4657950 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||||
65542 | Dolmen de Puigsespedres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-puigsespedres | Butlletí del Centre Excursionista de Vic. [Vic] vol. II (1920), 17-18. BATISTA, R. (1963) 'Sepulcros megalíticos de la comarca de Vic'. Corpus de Sepulcros Megalíticos, vol. II. Barcelona: Instituto de Prehistoria y Arqueología. El Butlletí: L'Esquirol, Cantonigròs, Sant Martí Sescorts, Sant Julià de Cabrera (2011- 2012), nº 1 i 5. L'Esquirol: ajuntament de l'Esquirol. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. FONT COT, J.O. (2003) Informe-Memòria de la prospecció de Puig-Rodó (Moià, Bages), Roca d'en Toni (Vilassar de Mar, Maresme), Puig Ses Lloses (Folgueroles, Osona), Puig Ses Pedres (Santa Maria de Corcó, Osona), Pedra Arca (Llinars del Vallès, Vallès Oriental), i la Cabana del Moro (La Roca del Vallès, Vallès Oriental). Barcelona: Direcció General del Patrimoni Cultural (Generalitat de Catalunya). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 68-69. | XXII aC | Hi ha lloses força degradades i desplaçades respecte de la seva posició original. | El dolmen de Puig Ses Pedres es troba dalt d'un turó, abans conegut per l'Arca, en posició molt dominant, dins de les propietats del mas Arquerons. És un megàlit tipològicament dubtós, ja que tant podria correspondre a un sepulcre amb el corredor desplaçat tipus 'P', com a una arca amb vestíbul-pou. Es troba força malmès i no es conserva la capçalera. És una cambra trapezoïdal de 2,8 m de llarg per 1,75 i 2,45 m d'amplada, i de 1,6 m alçada. Presenta un corredor d'entrada a la part sud, de 1,25 m d'amplada per 2 m de llargada. Està construït amb grans lloses de pedra sorrenca, que es troben força degradades i algunes desplaçades respecte de la seva posició original. A llevant, hi ha un gran clot cobert parcialment per pedres, que es obra d'un acte furtiu. L'estat del conjunt no és massa bo, en comparació amb la planta que va aixecar Batista al segon volum del Corpus de Sepulcros Megalíticos (vegeu bibliografia). A principis del segle XX, va ser objecte d'una excavació arqueològica, que va permetre documentar un gran nombre d'elements en diversos materials: - Restes humanes: un fragment de volta craniana, diversos fragments de mandíbula inferior d'adult, 13 dents, 3 premolars i diversos fragments indeterminats. - Sílex: un ganivet amb retoc bilateral, un altre sense retoc i diversos fragments de ganivets, puntes i ascles. - Ós: un botó prismàtic perforat en 'V'. - Pectem i pedra: diverses denes de collarets perforades. - Ceràmica: diversos fragments sense decoració ni forma. Segons R. Batista (vegeu bibliografia), també alguns fragments de vores i carenes i un fragment decorat, amb representació solar, actualment es desconeix la seva ubicació. - Coure: un fragment de plaqueta. Per la relació de materials arqueològics recollits, es pot situar cronològicament el megàlit entre el Neolític final i el Calcolític. | 08254-113 | L' Esquirol | Antigament era conegut com a dolmen d'Arquerons. A principis del segle XX, va ser objecte d'una excavació arqueològica per part de M. Pallarès i membres del Centre Excursionista de Vic, que va permetre documentar restes humanes, estris d'ós i de sílex, fragments ceràmics i peces d'aram, d'estany i de plom. Durant els anys 2011 i 2012 es van dur a terme una nova intervenció arqueològica, impulsada per la regidoria de Cultura de l'Ajuntament i sota la direcció tècnica de l'arqueòleg Joel Casanova, per tal de deixar al descobert tant el perímetre del túmul com el paviment original de la cambra funerària i el vestíbul que hi conduïa. S'hi van trobar unes petites restes òssies humanes i algun fragment de petxina utilitzada com a guarniment mortuori. | 42.0332600,2.3791900 | 448613 | 4653655 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65542-foto-08254-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65542-foto-08254-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65542-foto-08254-113-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Al Museu Arqueològic de Catalunya i al Museu Episcopal de Vic hi ha materials arqueològics procedents del dolmen de Puig Ses Pedres. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
65604 | Dovella del portal de Santa Maria de les Escales o de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dovella-del-portal-de-santa-maria-de-les-escales-o-de-vilanova | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XVI | La dovella clau del portal de migdia de l'església de Vilanova o de les Escales es troba decorada amb un baix relleu que representa la Verge amb l'Infant. La Verge va tocada amb una corona decorada i l'Infant, al qual només se li veu el rostre, té el cabells rinxolats. A cada costat, hi ha unes roses de relleu més alt, i a la part baixa, un àngel alat del coll del qual penja una corda i una creu. | 08254-175 | Santa Maria de les Escales o de Vilanova (Sant Martí Sescorts) | La capella de Vilanova és un edifici del segle XVI d'estil renaixentista amb reminiscències gòtiques. Tot i que era sufragània de Sant Martí Sescorts, des de l'any 1670 fins al 1939 desenvolupà les funcions i celebrà els cultes com si fos una parròquia, perquè els rectors residien a la rectoria al costat de l'església de Vilanova. | 42.0214500,2.3174700 | 443493 | 4652383 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65604-foto-08254-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65604-foto-08254-175-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
65484 | El Benifet o Bonifet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-benifet-o-bonifet | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 124 i 193. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a ponent. A la façana principal, a la planta baixa, hi ha el portal d'entrada, rectangular i emmarcat amb totxo, i una finestra oberta en un portal tapiat de pedra; al primer pis, una finestra emmarcada amb pedra, amb l'ampit motllurat i llinda datada amb l'any '1671'. Al sector de migdia se li adossa, a través d'un terrat que dona al primer pis, un cos annex de planta baixa, de totxana. A la façana nord, se li adossa un cos annex, que consta de planta i un porxo, al que s'hi uneix pel sector est, un petit annex de totxana de planta baixa; al primer pis hi ha dues finestres. La façana est, que es troba en part adossada al pendent natural del terreny, presenta dues finestres al primer pis. A la façana sud hi ha un portal, al primer pis, d'accés al terrat. Les mides aproximades de l'edificació són 10 m de llargada per 8 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-55 | L'Esquirol | Masia construïda al segle XVII, relacionada amb l'antiga parròquia de Santa Maria de Corcó. Podria ser la última rectoria de la Bertrana, abans de la construcció de l'actual Rectoria Vella. El nom original 'el Benifet' deriva de la residència d'un beneficiat eclesiàstic, que és el nom amb el que es menciona l'any 1640 al Diari de Joan de la Guàrdia. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860 com a casa de pagès. | 42.0252100,2.3547300 | 446581 | 4652777 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65484-foto-08254-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65484-foto-08254-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65484-foto-08254-55-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
65747 | El Cabrerès de Fortià Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cabreres-de-fortia-sola | SOLÀ i MORETA, F. (1933) El Cabrerès (2a ed.). Barcelona: Bisbe de Barcelona. | XX | El llibre 'El Cabrerès', escrit per mossèn Fortià Solà, era de lectura obligada per als nens de l'Escola Parroquial de Cantonigròs, des de la seva inauguració, l'any 1933, fins al seu tancament, l'any 1971. Conté lliçons d'història, geografia, toponímia, lingüística, i cançons i poemes del Cabrerès. Tanmateix, aquesta obra és cabdal per conèixer la història de Cantonigròs perquè inclou la traducció del llatí de les clàusules principals del contracte entre Toni Prat (Toni Gros) i Jaume Ententes, de la compra del tros de terra que va servir per fer la primera casa de Cantonigròs, l'any 1565. El document original va ser destruït durant la Guerra Civil (1936-1939), juntament amb tots els que formaven part de l'arxiu parroquial de Cantonigròs. | 08254-318 | Escoles parroquials de Cantonigròs. C/ Montcau, 08569, Cantonigròs (l'Esquirol). | 42.0400700,2.4059600 | 450834 | 4654396 | 1933 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fortià Solà i Moreta | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
65548 | El Campàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-campas | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 223. | XVIII | En estat d'abandó. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Presenta un barri tancat, al que s'accedeix per un portal d'arc rebaixat, de pedra. La casa és troba assentada directament a la roca, i aprofita el desnivell natural del terreny. Disposa de diversos cossos annexos, fruit de les diferents etapes constructives. Al sector de migdia hi ha una arcada que condueix a les corts. A nivell del primer pis, hi ha uns porxos sostinguts per pilars de pedra. La part baixa presenta un gran contrafort; i les restes d'un portal amb llinda de fusta. | 08254-119 | L'Esquirol | Les referències documentals més antigues de la casa són del segle XIV. Era un dels masos més influents de la contrada. Es troba registrat en el fogatge de l'any 1553, on consta un tal Pere Campas. Va ser cremat durant la Guerra dels Segadors i reformat al segle XVIII, tal com indiquen les dates constructives. | 42.0356200,2.3789400 | 448594 | 4653918 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65548-foto-08254-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65548-foto-08254-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65548-foto-08254-119-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element inclòs al catàleg masies i cases rurals, POUM 2008: M106. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
65485 | El Collell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-collell-0 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a llevant. La façana presenta un gros portal adovellat, amb la dovella central decorada, molt deteriorada. Les finestres són de disposició regular, emmarcades amb pedra treballada. A la part esquerra del portal hi ha unes escales, que donen accés a una petita eixida, amb galeries sostingudes per pilars, a nivell del primer pis. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, i encara es conserva part de l'antic esquerdejat. A tocar de la casa hi ha una gran cabana, de planta quadrangular, que consta de planta pis i entresolat. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Presenta tres portals: un d'arc rebaixat de pedra sense polir, un d'arc de mig punt de pedra treballada i l'últim, que sembla de factura contemporània, d'arc rebaixat amb dovelles. Al costat del primer portal hi ha unes escales que donen accés al primer pis, on hi ha una obertura rectangular. | 08254-56 | Sant Julià de Cabrera | La referència documental més antiga del Collell és del segle XII. Es troba registrat en el fogatge de la parròquia de Sant Julià de Cabrera de l'any 1553, quan habitava el mas un tal Jaume Collell. Fou objecte d'obres de reforma al segle XVIII, segons consta als anys inscrit al balcó (1765) i al pilar del porxo (1756). Havia tingut oratori particular. | 42.0593700,2.3934400 | 449813 | 4656546 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65485-foto-08254-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65485-foto-08254-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65485-foto-08254-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M103.Es troba desdoblat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPA.: 22678 i 35427). | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
65536 | El Colom Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-colom-gros | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. MILÀ i FONTANALS (1853) Romancerillo catalán. Edició de Joan Antoni Paloma, Romancer català (1980). Barcelona: Ed. 62-La Caixa, p.25-26. ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2014). El Camí ral de Vic a Olot: itinerari i històries. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 13. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Les obertures són de disposició asimètrica, de pedra treballada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. La façana presenta adossat un cos de porxos en planta baixa i terrassa en planta pis. | 08254-107 | Sant Martí Sescorts | La casa del Colom Gros es relaciona amb el famós militar Bac de Roda, que va lluitar en la Guerra de Successió, com a cap dels Miquelets. Segons una cançó tradicional catalana, recollida per Manuel Milà i Fontanals (vegeu bibliografia), els soldats borbònics van anar a buscar-lo al Colom Gros per a detenir-lo, però allà no el van trobar. Bac de Roda va ser condemnat a mort i penjat a Vic el 2 de novembre de l'any 1713. | 41.9965300,2.3298800 | 444499 | 4649608 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65536-foto-08254-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65536-foto-08254-107-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M10.Segons una història oral recollida per Xavier Roviró, l'hereu del Colom va aconseguir acabar amb el 'dret de cuixa' que tenien els frares de Sant Pere de Casserres (ROVIRÓ, X. 2014:13). | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
65488 | El Cuní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cuni | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a quatre vessants. La façana principal, que es troba orientada a migdia, presenta un cos de porxos de gran profunditat, format per arcs carpanells, a la planta i al primer pis, i per arcs escarsers al segon; units per quatre pilars. El portal és de pedra treballada, d'arc escarser adovellat, amb la dovella central amb l'any '1783' inscrit; dóna accés a una nau, coberta amb volta de d'arc escarser, que comunica amb les corts i amb el portal, també de pedra treballada i d'arc escarser adovellat, que accedeix al primer pis. Al primer pis, s'hi obre un portal central rectangular i quatre finestres, de pedra treballada; i al segon, una finestra a cada arcada. A la façana oest, a la que se li adossa una capella, s'hi obren a la planta baixa, tres finestres amb forjat; al primer pis, quatre finestres amb ampit motllurat i tres més petites, de distribució asimètrica; i a les golfes, quatre finestres més. La façana nord presenta un pati sobre un terraplè, a peu del primer pis, i un portal. A la façana est hi ha tres finestres, a la planta; un balcó i tres finestres amb ampit, al primer pis, i quatre finestres iguals, al segon. Les mides aproximades de l'edifici són 21 m de llargada per 14 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats, deixant vistos els elements de ressalt. | 08254-59 | Sant Martí Sescorts | 42.0011600,2.3189400 | 443597 | 4650129 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65488-foto-08254-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65488-foto-08254-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65488-foto-08254-59-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
65487 | El Cós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cos | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 274. | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a façana, que es troba orientada a migdia. Les obertures són de composició asimètrica, de pedra treballada. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista. Se li adossen dos cossos annexos antics, de característiques similars a l'edifici original. A la façana oest hi ha un gran cos annex modern, construït amb pedra, que és utilitzat com a habitatge. | 08254-58 | Cantonigròs | Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860 com a casa de pagès. | 42.0291200,2.4084400 | 451031 | 4653179 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65487-foto-08254-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65487-foto-08254-58-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | No s'ha pogut accedir al recinte de la casa, pel que les fotografies són des de l'exterior de la propietat, i la seva descripció s'ha realitzat en base a la bibliografia existent. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
65489 | El Dot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-dot | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és d'arc rebaixat adovellat. Les finestres són de composició regular, emmarcades amb pedra treballada. Sobre el portal hi ha un finestral, amb espitlleres sota l'ampit i motllures gotitzants. Les mides aproximades de l'edifici són 11 m de llargada per 11 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. Presenta un cos annex, a la façana principal, de mitja façana cap a ponent, que segueix la mateixa vessant de la coberta; i dos cossos annexos més, a les façanes nord i oest. Al davant de la casa, es troba la lliça tancada, a la que s'hi accedeix a través dos grans portals, de pedra treballada; un a llevant i l'altre a ponent. | 08254-60 | Sant Martí Sescorts | Es troba registrat en el fogatge de la parròquia de Sant Martí Sescorts de l'any 1553, quan hi habitava Pere Dot. El mas va ser reformat durant els segles XVIII i XIX, segons consta a les dates constructives que presenta: l'any '1727' a l'arc de la eixida al porxo, l'any '1716-17' al coll de pou, i l'any '1863' a la construcció del sector de llevant. | 42.0275200,2.3411700 | 445461 | 4653042 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65489-foto-08254-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65489-foto-08254-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65489-foto-08254-60-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
65490 | El Farigoler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-farigoler | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 242. | XVIII | Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal, que es troba desplaçat respecte la línia del carener, és rectangular de pedra treballada, amb la llinda escripturada i datada amb l'any '1753'. Les finestres són de disposició simètrica, majoritàriament de pedra treballada. La resta de façanes són pràcticament cegues. Les mides aproximades de l'edifici són 8 m de llargada per 8 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista. La masia presenta diversos cossos annexos al voltant de totes les façanes, a excepció de la principal. | 08254-61 | Cantonigròs | La referència documental més antiga de la masia és del segle XII. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860 com casa de pagès. | 42.0520800,2.3970900 | 450109 | 4655734 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65490-foto-08254-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65490-foto-08254-61-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
65491 | El Feu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-feu | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 215. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p 231-215. | XV-XVIII | Masia de planta rectangular, que consta planta baixa, planta pis i golfes. Pel sector de tramuntana es troba adossada al pendent natural del terreny. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a llevant. El portal d'entrada és rodó, format per grans dovelles de pedra regulars. Les obertures són de disposició asimètrica, de pedra treballada. A la planta baixa, s'obre una finestra lateral esculturada i un portal quadrat amb llinda de roure; al primer pis, tres finestres; i a les golfes, quatre més de petites dimensions. A la façana de migdia, a la planta baixa, hi ha una finestra i, al primer pis, dues més. A la façana nord, al primer pis, hi ha un portal i dues finestres. A la façana oest, corresponent a l'habitatge dels masovers, unes escales donen accés al primer pis, on hi ha un portal rectangular i tres finestres. El sector de migdia presenta una terrassa al primer pis i dos portals a la planta baixa. La façana sud presenta un cos de corts adossat, a la planta baixa i, al primer pis, dos balcons ampitadors amb arc escarser i dues finestres, també amb arc escarser. A les golfes, s'hi obren dues arcades de porxo i dues finestretes. | 08254-62 | L'Esquirol | Les referències documentals més antigues de la masia són del segle XII. En la documentació del segle XIV s'esmenta 'Feu d'Amunt' i 'Feu d'Avall', tot i que actualment es desconeix quin dels dos és. Es conserva un inventari del mas de l'any 1542, que descriu detalladament com era. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860 com a casa de pagès. | 42.0548200,2.3657500 | 447518 | 4656057 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65491-foto-08254-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65491-foto-08254-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65491-foto-08254-62-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
65721 | El Galdiró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-galdiro | CALAIX: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53106. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. | XX | Ja no es canta. | Es tracta de la versió de la cançó tradicional, que es cantava a l'Esquirol i Rupit i Pruit. Tracta sobre la història del Galdiró. La lletra és tal i com segueix: En som fill de Montagut allà hi tinc el Sant Baptisme, e.hi tinc el meu pare amat, la mare que m'ha criat tots els dies de ma vida. Jo me n'aní a Olot, per poguer aprendre d'aufici al carrer de Sant Bernat, jo m'hi som acomodat una gentil Margarida. En bon punt forem casats vinguen bones matinades, molt menjar i poc trebaiar: la renda no hi va arribar, me'n donc a la vida mala. Margarida per muller, ella sempre m'avisava, que em deixés estar el robar, que em posés a treballar que era lo que a mi em tocava. Adiós, vila d'Aulot: ara bé estaràs contenta, n'han ‘gafat en Galtiró, després el seu companyó, i l'hereu Vila de Bianya. De tres companyons que soms, tots tenim sentència dada. L'e.un n'ha de ser penjat, l'altre ha de ser escorterat, l'altre presiri per la vida. | 08254-292 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | http://hdl.handle.net/10687/53116 | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
65492 | El Gosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gosc | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. A la façana se li adossa un cos annex, quedant el portal antic, de pedra, un metres endins. Aquesta façana presenta un portal rectangular d'obra amb tres balcons al primer pis, i uns porxos d'arc rebaixat al segon. Sobre el balcó central de la façana, hi ha lauda, amb la següent inscripció: 'CASA NOVA DEL GOSCH DE JOAN 1914'. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-63 | Sant Martí Sescorts | No es troba registrada al fogatge de l'any 1553. Probablement fou construïda al segle XVIII, segons l'any '1729' inscrit al portal interior de pedra. | 42.0286300,2.3358600 | 445022 | 4653168 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65492-foto-08254-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65492-foto-08254-63-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M31. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
65493 | El Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-guell | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. L'edifici original es troba molt modificat per les reformes de les que ha estat objecte al llarg del temps. Presenta un cos amb un porxo lateral, de factura contemporània, adossat a la façana principal; i un altre cos adossat a la façana est, per on s'accedeix a l'habitatge, a través d'unes escales d'obra que comuniquen amb el portal, al primer pis. A la façana original, la de migdia, només es conserva el portal rectangular, de pedra treballada, amb llinda escripturada actualment il·legible, que prové probablement d'una altra construcció. A la façana oest, a la que se li adossa un cos annex a la planta, s'obren quatre finestres al primer pis. A la façana nord, a la que se li adossa també un cos annex a la planta, s'obren dues finestres al primer pis. Les mides aproximades de l'edifici són 15 m de llargada per 12 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-64 | Sant Martí Sescorts | 42.0172000,2.3270700 | 444284 | 4651905 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65493-foto-08254-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65493-foto-08254-64-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M17. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
65494 | El Jonquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-jonquer | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 284. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. Es troba assentada al pendent natural del terreny. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que actualment es troba orientada a llevant. El carener està desplaçat del centre de la planta, pel que el traçat de la coberta que desguassa a nord és molt gran. Els ràfecs de les façanes nord i est són de llosa. Presenta cossos annexos, de factura contemporània, adossats a la façana est, amb funció de corts als baixos i de terrassa a la planta. S'accedeix a la façana est a través d'un pont a la façana nord. Les obertures són de disposició asimètrica, de pedra treballada. Les mides aproximades de l'edifici són 14 m de llargada per 12 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, i conserven part de l'antic arrebossat. | 08254-65 | L'Esquirol | Les referències documentals més antigues de la masia són del segle XIII. Es troba registrada en els fogatges de les parròquies del terme de Corcó, Sant Julià de Cabrera, Sant Llorens Dosmunts, Sant Bartomeu Sagorga, Sant Vicens de Casserres i Sant Martí Sescorts. En una columna de pedra de la galeria interior hi ha inscrit 'Iunquer 1718'. Consta en el 'Nomenclator de la Província de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860 com a casa de pagès. | 42.0182500,2.3890300 | 449415 | 4651983 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65494-foto-08254-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65494-foto-08254-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65494-foto-08254-65-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
65495 | El Llac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-llac | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és d'arc de mig punt adovellat, amb la dovella central datada amb l'any '1637'. Les finestres són de disposició regular, de pedra treballada. A la planta baixa, s'obre una finestra lateral rectangular i un portal de factura contemporània; al primer pis, una finestra sobre el portal, amb la llinda esculturada i datada amb l'any '1651', una altra finestra esculturada i amb ampit motllurat i un finestral modern; a les golfes, dues finestretes i un porxo d'arc escarser. A la façana est, hi ha diverses obertures a la planta, i cinc finestres al primer pis; a la façana nord, una finestra a la planta, una balconada i dues finestres al pis i tres finestres petites a les golfes; i a la façana est, dues finestres i un portal. A la façana est se li adossa un cos annex d'una planta, amb coberta de terrassa Les mides aproximades de l'edifici són 15 m de llargada per 13 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-66 | Sant Martí Sescorts | 42.0224700,2.3090000 | 442793 | 4652502 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65495-foto-08254-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65495-foto-08254-66-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/