Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
65454 Alzina del Perai https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-perai FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), que destaca per les seves dimensions. Del tronc en surten un gran nombre de branques de mides i morfologies diverses, que configuren un aspecte a la capçada espès però poc arrodonit. És un arbre monumental. 08254-25 El Perai 42.0369400,2.3717500 448000 4654069 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65454-foto-08254-25-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65481 Font de Comajoan https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-comajoan FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. XIX-XX Es tracta d'una mina d'aigua que es troba a l'entorn de la masia la Creu i la Granja, al costat del torrent, del que capta l'aigua. Està bastida amb pedra i totxo lligat amb morter de calç, i tancada per un petit porticó de fusta. 08254-52 La Creu (Sant Julià de Cabrera) 42.0523100,2.4207700 452069 4655746 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65481-foto-08254-52-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia del Catàleg de béns del POUM, degut a que durant la visita no es va poder accedir a l'indret. 119 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65493 El Güell https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-guell FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). XVIII Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. L'edifici original es troba molt modificat per les reformes de les que ha estat objecte al llarg del temps. Presenta un cos amb un porxo lateral, de factura contemporània, adossat a la façana principal; i un altre cos adossat a la façana est, per on s'accedeix a l'habitatge, a través d'unes escales d'obra que comuniquen amb el portal, al primer pis. A la façana original, la de migdia, només es conserva el portal rectangular, de pedra treballada, amb llinda escripturada actualment il·legible, que prové probablement d'una altra construcció. A la façana oest, a la que se li adossa un cos annex a la planta, s'obren quatre finestres al primer pis. A la façana nord, a la que se li adossa també un cos annex a la planta, s'obren dues finestres al primer pis. Les mides aproximades de l'edifici són 15 m de llargada per 12 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. 08254-64 Sant Martí Sescorts 42.0172000,2.3270700 444284 4651905 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65493-foto-08254-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65493-foto-08254-64-2.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M17. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65505 Freixe del Perai https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixe-del-perai FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. Exemplar de freixe (Fraxinus angustifolia) centenari, que es troba a tocar de la masia del Perai. Destaca per les seves grans dimensions i per la seva capçada arrodonida i molt ramificada. 08254-76 El Perai. L'Esquirol 42.0366500,2.3716600 447992 4654036 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65505-foto-08254-76-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65529 Bedollar de les Fontiques https://patrimonicultural.diba.cat/element/bedollar-de-les-fontiques FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. Bosc de bedolls situat a la riba de la riera de les Gorgues, a la zona pròxima al nucli urbà de l'Esquirol. Durant la primavera i l'estiu, el bedoll es distingeix de la resta d'arbres pel color platejat de les seves branques i el verd intens de les seves fulles. A la tardor es pot observar la increïble varietat de tonalitats que va adquirint el seu fullatge amb el pas dels dies. 08254-100 L'Esquirol 42.0367700,2.3804500 448720 4654044 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65529-foto-08254-100-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65535 Agullola de la Tuta https://patrimonicultural.diba.cat/element/agullola-de-la-tuta <p>L'Agullola de la Tuta és un cim rocós de 1.142 metres, a l'extrem d'un contrafort que se separa del serrat de Cabrera. La punta de l'Agullola, que destaca per la verticalitat de les seves parets, ofereix unes vistes excepcionals de la major part del Cabrerès i de la Plana de Vic.</p> 08254-106 Sant Julià de Cabrera <p>Durant molt temps, quan els excursionistes pujaven a l'agullola, els venia a rebre una cabra molt sociable perquè li donessin de menjar, fins que un dia, pels volts de l'any 2012, va desaparèixer. En la bústia que hi ha a la creu del cim, hi ha escrita la següent llegenda en record d'aquesta cabra: 'Heus ací una vegada en un bonic paratge del cabrerès hi vivía una dolça donzella. Ella... jove, hermosa i plena de vitalitat era admirada per tots els camperols d'aquelles contrades. Aquella admiració, aviat es convertí en desig, en devoció, fins que va esdevenir un assetjament constant envers ella. La seva bellesa era massa gran perquè els camperols poguessin controlar els seus actes. Després d'un llarg temps de suportar totes aquelles vexacions no trobar altre solució que refugiar-se dalt d'un cim majestuós anomenat 'LA TUTA'. Qui li havia de dir, a la pobre noieta, que només trepitjar la muntanya li cauria un llamp al bell mig de la closca, convertint-la en una àgil i peluda cabreta. Devia ser un malefici que li havien fet els pagesos de la vall. La llegenda diu que la cabra esdevé la bella donzella, altre cop qui aconsegueixi fer-li un petó una nit de lluna plena. Al llarg del temps s'han vist molts habitants d'Osona dalt del cim, cada nit de lluna plena, disfressats de xai, cabrons, marrans, bocs, pastors... per tal de fer-li un petó a la cabra. Fins a dia d'avui, la bonica donzella encara té quatre potes'.</p> 42.0621400,2.4094900 451143 4656844 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65535-foto-08254-106-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-01-31 00:00:00 Virgínia Cepero González Una de les fotografies és extreta del portal wikiloc, ja que hi apareix la cabra protagonista de la llegenda de l'indret. 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65554 Avets del pla del Prat https://patrimonicultural.diba.cat/element/avets-del-pla-del-prat FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. L'avetosa del pla del Prat creix al vessant més obac del cim i en contacte amb la fageda, a uns 1.290 m d'altitud. Es tracta d'un bosc d'avets format per exemplars d'Abies alba. Van ser plantats a principis del segle XX per Manuel Crosas i molts d'ells van ser talats a la dècada dels anys 50 del segle passat, però van tornar a brotar. Des d'aquest indret es poden contemplar unes magnífiques vistes del pla de Cabrera. 08254-125 Sant Julià de Cabrera Antigament a l'aveteda es recol·lectava la trementina de l'oli de l'avet o de les pinyes amb les que s'obtenia un xarop d'acció expectorant i antitussígena. També era aprofitada per a l'extracció de fusta. 42.0794400,2.4000200 450373 4658771 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65554-foto-08254-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65554-foto-08254-125-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Protegit pel PEIN. Decret 328/92. 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65556 La Foradada https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-foradada FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 272. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 107-109. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p. 13-15. La Foradada és un indret natural d'extraordinària bellesa. La riera de les Gorgues forma un salt d'aigua que cau aproximadament uns 30 m d'alçada a un profund gorg encerclat d'estimballs. A un dels costats del salt hi ha un mur roquer que presenta un gran forat, que dona nom al lloc. Quan la llum el travessa, es crea un escenari fascinant. 08254-127 Les Gorgues, Cantonigròs. 42.0407500,2.3948400 449914 4654478 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65556-foto-08254-127-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia 1 cortesia d'Enric Planas. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65558 Font del Rajolí o de la Gossa https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rajoli-o-de-la-gossa FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. XX La font del Rajolí o de la Gossa es troba al costat del torrent de Balà, a tocar del marge del camí vell de Cantonigròs a Tavertet, a l'entorn del Pla d'Ardura. És una font mínimament arranjada, emmarcada en un petit muret construït amb lloses de pedra. L'aigua raja abundosament per un broc metàl·lic i cau a un pedrís. 08254-129 Cantonigròs 42.0407000,2.4183400 451859 4654459 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65558-foto-08254-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65558-foto-08254-129-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65561 Salt del Frare https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-del-frare Es tracta d'una enorme llastra de pedra, que forma una muralla roquera de gran alçada. Es situa a la riba de migdia de la riera de les Gorgues, a tocar del marge del sender GR-151, a les proximitats de les Fontiques. El lloc es troba protegit amb unes baranes de fusta. 08254-132 L'Esquirol 42.0351900,2.3842700 449035 4653867 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65561-foto-08254-132-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65564 Fageda del pla del Prat https://patrimonicultural.diba.cat/element/fageda-del-pla-del-prat FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. La fageda del pla del Prat està formada per un gran nombre d'exemplars de faig (Fagus sylvatica). Es desenvolupa amb gran vigoria, i presenta nombrosos peus de prominents mides, formant una densa i extensa massa forestal. 08254-135 Sant Julià de Cabrera La fusta del faig tradicionalment ha estat apreciada en fusteria, torneria, ebenisteria i construcció (com travesses de ferrocarril) i, per a fer carbó. 42.0790800,2.3999300 450365 4658731 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65564-foto-08254-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65564-foto-08254-135-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65567 Freixes del pla de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixes-del-pla-de-cabrera FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. Es tracta de diversos exemplars de freixes (Fraxinus excelsior) situats al pla de Cabrera, davant del santuari i en direcció al castell. Són individus que destaquen per les seves grans dimensions i les capçades arrodonides i molt ramificades. 08254-138 Sant Julià de Cabrera 42.0735300,2.4073900 450978 4658110 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65567-foto-08254-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65567-foto-08254-138-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Protegit pel PEIN. Decret 328/92. 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65568 Rectoria de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-cabrera FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín. XVII-XVIII Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. Es troba unit al santuari de la Mare de Déu de Cabrera per la banda de ponent. L'edifici està assentat sobre el desnivell natural del terreny, pel que el portal es troba a nivell del primer pis. Aquest és adovellat, i es situa a l'extrem esquerra de la façana. Les obertures són de disposició regular, de pedra treballada. A la planta baixa s'obren finestres protegides amb reixes i, al primer pis, finestres amb l'ampit motllurat. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, amb alguns sectors arrebossats. 08254-139 Sant Julià de Cabrera El santuari de Santa Maria de Cabrera es va erigir entre els anys 1611 i 1641. La casa dels ermitans o rectoria, posteriorment convertida en hostal, va ser reformada al segle XVII i ampliada al segle XVIII. 42.0733100,2.4076500 450999 4658086 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65568-foto-08254-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65568-foto-08254-139-2.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65569 Serra de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-cabrera <p>ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat/ FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 11 i 12.</p> <p>La serra de Cabrera és una plataforma tabular i acinglerada, d'1 km de longitud, que forma part de la Serralada Transversal. Es troba a llevant de la plana de Vic, al límit de la Garrotxa i d'Osona. És una serralada d'una gran horitzontalitat en el seu cimal. Es tracta d'un conjunt de serres i puigs de formes i característiques definides, com la de Cabrera pròpiament dita, separada per l'Osca en dos planells, que són el pla del Prat i el pla de Cabrera. El coll de Cabrera i el coll del Bac són els dos accidents més notables. La muntanya de Cabrera, amb una alçada de 1.308 metres, és el pic més alt d'aquesta serra. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 295093001). Al peu dels cingles de Cabrera s'obre la falla que separa les plataformes residuals d'Aiats i de Cabrera, i de la plana de Vic. És una regió d'alta pluviositat on hi abunden els prats i una vegetació humida, amb roures, faigs, boixos, bedolls, freixes, etc.</p> 08254-140 Sant Julià de Cabrera 42.0747100,2.4069700 450944 4658241 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65569-foto-08254-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65569-foto-08254-140-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-02-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Al cim de la muntanya de Cabrera hi ha el santuari de la Mare de Déu i els vestigis de l'antic castell medieval. El Pla de Cabrera és un element inclòs al Catàleg de béns a protegir POUM 2007, N2. Bé d'interès local. 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65575 Alzina de la Parra https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-parra FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), que destaca per les seves dimensions. Del tronc en surten un gran nombre de branques de mides i morfologies diverses, que configuren un aspecte a la capçada poc espès i gens arrodonit. És un arbre monumental. 08254-146 La Parra (l'Esquirol) 42.0478700,2.3689000 447773 4655284 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65575-foto-08254-146-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65581 Riera de les Gorgues https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-les-gorgues VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 28-29. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p. 6-17. La riera de les Gorgues és un afluent del riu Ter, és de cabal constant. Neix al peu dels cingles d'Aiats, entre els termes de Pruit i de l'Esquirol, amb el nom de torrent de la Rotllada, a uns 970 m d'alçada. Rep les aigües del torrent de Sant Julià i segueix en direcció nord-est - sud-oest. El seu recorregut, d'uns quinze quilòmetres i fort desnivell, transcorre sobre roques calcàries, margues i gresos de l'Eocè, formant grans salts i profunds engorjats, com la Foradada, la Barra de Ferro o el gorg de Saborell, d'una espectacular bellesa natural. Les seves aigües desemboquen al riu Ter, a uns 380 m d'alçada, a poca distància del monestir de Sant Pere de Casserres. 08254-152 Terme municipal de l'Esquirol 42.0372400,2.3874000 449295 4654092 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65581-foto-08254-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65581-foto-08254-152-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65582 Barra de Ferro https://patrimonicultural.diba.cat/element/barra-de-ferro PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 181. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 87-88. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau. La Barra de Ferro és un espectacular indret natural format per un alterós cingle. Al centre es despenja la riera de la Bertrana, des d'una alçària de 80 m, creant un salt d'aigua de gran bellesa, que cau a la riera de les Gorgues. 08254-153 Les Gorgues, Sant Martí Sescorts El seu nom prové d'una antiga barra de ferro al cim del penyal que s'unia, mitjançant una gruixuda corda, amb una altra situada en el cingle de l'altre costat de la vall. Era utilitzada per a transbordar feixina, carbó, troncs, etc., procedents del sector de Sant Bartomeu Sesgorgues. 42.0171700,2.3537200 446491 4651885 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65582-foto-08254-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65582-foto-08254-153-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65583 Cascada i gorg del Tornall o dels Dimonis https://patrimonicultural.diba.cat/element/cascada-i-gorg-del-tornall-o-dels-dimonis PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 177 i 184 VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 90. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau. El Tornall es troba a la riera de les Gorgues, a la confluència amb el torrent del Viver, en una clotada on la riera forma un ample revolt. Es tracta d'una majestuosa cascada i d'un gran gorg, envoltats en una fondalada de roques cobertes per la vegetació. És un dels indrets més fascinants de les Gorgues, per la seva gran bellesa. 08254-154 Les Gorgues, l'Esquirol. 42.0172900,2.3671600 447604 4651890 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65583-foto-08254-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65583-foto-08254-154-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Una de les fotografies és extreta del portal wikiloc, degut a que durant la visita a l'indret, al mes de setembre, gairebé no baixava aigua. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65584 Torrent de Balà https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-bala PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 274. SANGLAS I PUIGFERRER, J. (2000) 'Torrents de Tavertet II: la riera de Balà'. Els Cingles de Collsacabra, nº 43. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 13-16. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p. 18-21. El torrent de Balà o de la Creu de Balà és de règim estacional. Neix a Cantonigròs, a l'entorn de la font del Faig, i recull les aigües dels verals i camps del Collsesviles, segueix cap al sud-oest i entra al terme municipal de Tavertet, on aboca les seves aigües a l'embassament de Sau en el Salt de Tirabous. El torrent, mentre va davallant, va canviant de nom: de Balà, de Baumadestral, de la Corbera, o de la Guilla, i del Noguer en el seu últim tram. En destaca també el salt de Balà, al final del pas del torrent per Cantonigròs. 08254-155 Cantonigròs 42.0264500,2.4009100 450405 4652887 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65584-foto-08254-155-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65587 Salt del Cabrit https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-del-cabrit FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 142 i 176. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 73. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p.4 i 5. El Salt del Cabrit és un dels més populars del sector de les Gorgues. L'aigua de la riera de Sant Martí es despenja de forma espectacular des d'una alçària d'uns trenta metres i cau a les aigües de les Gorgues. La clotada del Salt del Cabrit es troba encerclada per grans muralles roqueres. 08254-158 Riera de Sant Martí, Sant Martí Sescorts. 42.0118100,2.3379300 445179 4651299 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65587-foto-08254-158-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Era antigament conegut com el 'salt gros de la Gorga'. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65593 Font del Molí de la Bertrana https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-de-la-bertrana FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. XVIII La font del Molí de la Bertrana es troba a l'interior de les restes del conjunt del molí, a recer d'una petita balma, protegida per un mur de pedres lligades amb morter. L'aigua d'escorrentiu s'escola per la roca natural i va a parar a una pica de pedra, de la que sobresurt un broc de ferro, per on cau un minúscul fil d'aigua cap a un pedrís. 08254-164 Molí de la Bertrana (l'Esquirol) 42.0203300,2.3682000 447692 4652227 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65593-foto-08254-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65593-foto-08254-164-2.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González El Catàleg de béns del POUM (2007) l'anomena 'Font del molí de l'Eixerit', tot i trobar-se al Molí de la Bertrana. 119|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65596 Gorg del Saborell https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-saborell PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 181. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 86. El gorg del Saborell es troba a la riera de les Gorgues, a poca distància al sud-oest de la Barra de Ferro. És un dels més extensos de tota la riera, i està envoltat de penya-segats. 08254-167 Les Gorgues, Sant Martí Sescorts. 42.0140700,2.3467800 445914 4651545 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65596-foto-08254-167-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65597 Salt i gorg del Còdol https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-i-gorg-del-codol PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 180. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p.9. El Salt del Còdol són una sèrie de ràpids amb molt pendent, que es troben en una gran sotalada en el llit de les Gorgues. Al peu del saltant, al mig de la riera, hi ha una gran roca, que li dona nom a l'indret. 08254-168 Les Gorgues, Sant Martí Sescorts. 42.0133000,2.3430500 445604 4651462 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65597-foto-08254-168-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65616 Cingles d'Aiats https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-daiats <p>ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat/ NUET, J.; MORELL, À. (2009) 'Mapa de vegetació de la muntanya d'Aiats'. Els cingles de Collsacabra, nº 61. Tavertet: Centre Cultural del Collsacabra, p. 2-10. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 266. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 14-15.</p> <p>Els cingles d'Aiats, part integrant de la Serra de Cabrera, són una plataforma tabular i acinglerada, de més de 3 km, que formen part de la Serralada Transversal Catalana. Es troben al límit entre els municipis de l'Esquirol i de Pruit (Osona) i de Joanetes (Garrotxa). Al peu dels cingles s'obre la falla que separa les plataformes residuals d'Aiats i de Cabrera de la plana de Vic, indret on es troba la masia d' Aiats. Les roques que formen la muntanya són margues blaves a la base de l'Eocè (Bartonià-Priabonià), i unes cingleres superiors de gres de ciment calcari, de la mateixa època, que li donen la forma tabular. El Pla d'Aiats està situat a 1.303 m d'alçada i destaca per la seva gran horitzontalitat.</p> 08254-187 Sant Julià de Cabrera <p>El Pla d'Aiats en una gran part havia estat artigat i conreat exclusivament amb enormes camps de patates (excel·lentíssimes). El 1942 fou el primer any de sembradura, i per la gran qualitat de les mateixes les destinaven per planter o llavor, més que per al consum (PARÉS, 2001:266).</p> 42.0635300,2.4221500 452191 4656991 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65616-foto-08254-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65616-foto-08254-187-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-07-16 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65617 Mirador del Pla d'Aiats https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-pla-daiats <p>Des del mirador del pla d'Aiats es pot gaudir d'un camp visual magnífic i de gran abast, corresponent a la plana del Vic i les Guilleries en tota la seva extensió. Es tracta doncs d'un mirador privilegiat d'aquest referent paisatgístic de la comarca, pel seu especial interès dins la fisonomia del territori.</p> 08254-188 Aiats (Sant Julià de Cabrera) 42.0610100,2.4271700 452605 4656709 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65617-foto-08254-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65617-foto-08254-188-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-02-06 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65620 Espai natural del Collsacabra https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-del-collsacabra <p>DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT. GENERALITAT DE CATALUNYA: http://mediambient.gencat.cat/ VINYETA i LEYES, R. (1984) El Collsacabra, Cabrera: Cantonigròs. Torelló: Celblau, p. 2-3.</p> <p>El Collsacabra o Cabrerès és un espai natural de 142 km² d'extensió, situat majoritàriament a la comarca d'Osona, que inclou també terres de la Garrotxa i de la Selva. Entre les poblacions que l'integren hi ha l'Esquirol, Cantonigròs, Tavertet, Falgars, Rupit i Pruit. És un exemple representatiu de la diversitat natural del Sistema Transversal, amb una geologia espectacular que forma cingles de gran altura. Limita a l'oest amb la plana de Vic, al sud amb la vall de Sau i les Guilleries, al nord amb la serra de Cabrera i a l'est amb la vall d'en Bas i les planes d'Hostoles. L'Espai natural protegit del Collsacabra és una unitat morfològica formada per un conjunt acinglerat que culmina amb l'extens altiplà del Cabrerès, amb altures que oscil·len entre els 900 i els 1.300 metres (les altituds més importants són els puigs d'Aiats, amb 1.305 metres i els de Cabrera, amb 1.312 metres). Es tracta de conjunts acinglerats per les seves formacions neògenes de relleus estructurals en blocs, formats per materials eocens, bàsicament calcàries, gresos i margues. Els sistemes naturals dels cursos d'aigua presenten interès per la seva influència centreeuropea i el substrat calcari sobre el qual s'assenten. Els principals condicionants del paisatge vegetal d'aquest territori són el substrat calcari i el clima plujós i fred, així com l'acció antròpica. És una zona boscosa humida, sobretot formada per faigs, roures, alzines, i bedolls i avets a la zona nord, que compta també amb formacions vegetals de caràcter atlàntic molt rares perquè siguin presents en aquest context geogràfic.</p> 08254-191 Collsacabra 42.0758400,2.4005400 450413 4658371 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65620-foto-08254-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65620-foto-08254-191-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-07-16 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65621 Pas de l'Osca https://patrimonicultural.diba.cat/element/pas-de-losca <p>Es tracta del pas en el curt tram de la carena que uneix el pla del Prat i el replà del santuari de Cabrera. És una cornisa molt estreta protegida amb uns passamans metàl·lics. Es troba en el punt més complicat de l'ascensió al santuari pel camí de la Serrica, sortint des de Sant Julià de Cabrera.</p> 08254-192 Sant Julià de Cabrera 42.0764200,2.4067500 450927 4658431 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65621-foto-08254-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65621-foto-08254-192-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-02-07 00:00:00 Virgínia Cepero González Es troba just al límit de terme amb la Vall d'en Bas. 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65631 Sequoia de Sant Julià de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequoia-de-sant-julia-de-cabrera FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 246. Es tracta d'un magnífic exemplar de sequoia gegant (Sequoiadendron giganteum (Lindley), situat a uns 50 m al nord-est de Sant Julià de Cabrera. Fa uns anys, va rebre l'impacte d'un llamp que va provocar la seva escapçada. Va tornar a rebrotar i actualment presenta un bon estat vital. 08254-202 Sant Julià de Cabrera 42.0723300,2.3977400 450179 4657982 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65631-foto-08254-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65631-foto-08254-202-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Les sequoies gegants són originàries de Sierra Nevada, a Califòrnia. 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65632 Roureda del Prat de Sant Julià https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-del-prat-de-sant-julia FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. Al sector nord-est de Sant Julià de Cabrera s'hi conserva una petita roureda, on hi conviuen exemplars centenaris i joves. Es tracta d'un bosc de roures martinencs (Quercus pubescens), on pràcticament no hi ha estrat arbustiu ni herbaci, pel que el seu entorn està força esclarissat. 08254-203 Sant Julià de Cabrera 42.0730400,2.3993800 450315 4658060 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65632-foto-08254-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65632-foto-08254-203-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65634 Salt i gorg d'en Cardona https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-i-gorg-den-cardona PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 142. El salt i el gorg d'en Cardona es troben a la riera de Sant Martí, a poca distància de la seva unió amb les aigües de les Gorgues. Es tracta d'una petita cascada que dona pas a un gran gorg, en un indret de gran bellesa. 08254-205 Riera de Sant Martí, Sant Martí Sescorts. 42.0121200,2.3369000 445094 4651335 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65634-foto-08254-205-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González Antigament era conegut com a Salt del Cabrit, i aquest últim era el 'Salt Gros de la Gorga'. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65653 Cap de Mort o Ninot de les Gorgues https://patrimonicultural.diba.cat/element/cap-de-mort-o-ninot-de-les-gorgues OSONA CLIMBS: http://osonaclimbs.blogspot.com.es/ PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 180. Es tracta d'una estructura rocosa, amb una forma molt característica situada a llevant del meandre de les Gorgues, arran de riu, a tocar de la seva unió amb les Paganes. El Cap de Mort o Ninot de les Gorgues és un dels referents dels inicis de l'escalada a Osona, a les dècades dels anys seixanta i setanta del segle passat. 08254-224 Les Gorgues, Sant Martí Sescorts. L'ascensió al Cap de Mort es va popularitzar entre els escaladors osonencs, a les dècades dels anys seixanta i setanta del segle passat. 42.0127300,2.3411900 445450 4651400 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65653-foto-08254-224-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65654 El Ter https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ter <p>GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat</p> <p>El Ter neix a Ulldeter, dins del terme de Setcases (Ripollès) al Pirineu Oriental, a uns 2.400 metres d'altitud. És el segon riu més llarg de Catalunya després del Segre, amb 208 quilòmetres de recorregut, i transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, Selva, Gironès i Baix Empordà, fins a desembocar a la mar Mediterrània, a la platja de Pals, al terme de l'Estartit. El riu Ter rep una forta influència de les rieres de les planes del curs mitjà i baix i, fet pel qual és de règim intermedi, i presenta crescudes tant a la primavera com a la tardor. Des de la seva capçalera fins a Osona, transcorre de nord a sud del territori, fins que a l'alçada de Manlleu es desvia vers a l'est. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria. A la llera hi creix la vegetació de ribera característica, com els verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, canyissars i bogars. És hàbitat de nombroses espècies animals, com el martinet, el bernat pescaire, el corb marí gros, la serp d'aigua, la rata d'aigua, etc. I s'hi observa la presència de colònies d'esponges d'aigua dolça.</p> 08254-225 Extrem de migdia del terme municipal, Sant Martí Sescorts. 42.0077300,2.3425700 445560 4650844 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65654-foto-08254-225-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-07-16 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65655 Salt d'en Nara o de la riera de les Paganes https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-den-nara-o-de-la-riera-de-les-paganes VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p.8. El salt d'en Nara es troba a la riera de les Paganes, a poca distància de la seva unió amb les aigües de les Gorgues. Es tracta d'una petita cascada que dona pas a un gorg, envoltat de bosc. Uns metres més avall, a la desembocadura de la riera, es troba el Salt Gran de les Paganes. 08254-226 Les Gorgues (Sant Martí Sescorts) 42.0152500,2.3405600 445400 4651680 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65655-foto-08254-226-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González Una de les fotografies és extreta del portal wikiloc, degut a que durant la visita a l'indret, al mes de setembre, gairebé no baixava aigua pel salt. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65656 Bores d'en Masallera https://patrimonicultural.diba.cat/element/bores-den-masallera <p>ESPELEOÍNDEX: http://www.espeleoindex.com/ BORRÀS,J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1981) 'El Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l'Osona, el Vallès Oriental i el Maresme'. Catàleg Espeleològic de Catalunya Vol.6:1-292. Barcelona: Ed. Políglota. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 38 i 244.</p> <p>Les Bores d'en Masallera són un conjunt d'esquerdes i cavitats naturals disseminades situades a uns 500 m del coll del Bram. Es tracta d'un fenomen geològic ben curiós, format per llastres paral·leles de roques, una mica inclinades i de gran llargada i fondària, lleugerament extraplomades sobre el barranc. Les cavitats son fruit de l'atracció del buit al costat del cingle, que ha produït la gènesi de diverses esquerdes de despreniment. Per accedir a l'interior de les bores, cal entrar per alguna de les seves boques, recórrer els diversos passadissos i grimpar entre els blocs encastats.</p> 08254-227 Sant Julià de Cabrera <p>Les Bores d'en Masallera van ser explorades, entre els anys 1978 i el 1981, pel Grup Espeleològic de Mollet, que va realitzar una intensa tasca de recerca i exploració a la zona del Cabrerès.</p> 42.0676000,2.4103700 451220 4657450 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65656-foto-08254-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65656-foto-08254-227-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-02-03 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65657 Afrau, cascada i gorg de Teixidors https://patrimonicultural.diba.cat/element/afrau-cascada-i-gorg-de-teixidors PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 190. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p. 12. Es tracta d'una profunda fondalada encerclada de cingles, a la riera de les Gorgues, a poca distància del Pedró. L'aigua salta per una majestuosa cascada i cau a un gorg molt pregon, que es coneix com 'la Gruta', probablement per la balma que hi ha a sobre del saltant. 08254-228 Les Gorgues, l'Esquirol 42.0230400,2.3669500 447591 4652528 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65657-foto-08254-228-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Les fotografies són extretes del blog de l'atleta Paris Canals Rovira: http://ultraparis.blogspot.com.es, degut a la dificultat d'arribar a peu del gorg. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65659 Roure de l'Oliva https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-loliva FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. El roure de l'Oliva es troba al costat de la masia. Es tracta d'un exemplar monumental, que destaca per la seva majestuositat, les seves dimensions, amb uns espectaculars tronc i capçada, i per la seva antiguitat. 08254-230 L'Oliva (l'Esquirol) 42.0510100,2.3699500 447862 4655632 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65659-foto-08254-230-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65670 Font de Campamar https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-campamar FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 248. XX La font del Campamar es troba a poca distància a migdia de la masia homònima, a la capçalera del torrent. És una font ben arranjada, emmarcada en un mur de totxo. L'aigua surt per un broc vessador, situat a un dels costats del mur, i cau a una petita pica arrodonida. A pocs metres a ponent de la font, hi ha una antiga caseta de distribució d'aigua, construïda amb totxo. I uns metres a llevant, al bell mig del torrent, hi ha una altra font, construïda amb totxo, amb forma de dipòsit de distribució d'aigua, del que surt un broc vessador que desaigua cap al torrent. 08254-241 Campamar (Sant Julià de Cabrera) 42.0749800,2.3852800 449150 4658284 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65670-foto-08254-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65670-foto-08254-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65670-foto-08254-241-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65707 Roures de la Guàrdia https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-la-guardia Els roures de la Guàrdia es troben a pocs metres a ponent de la masia homònima. Es tracta de tres roures monumentals que destaquen per la seva majestuositat, les seves dimensions, amb uns espectaculars troncs i capçades arrodonides. 08254-278 La Guàrdia (l'Esquirol) 42.0399800,2.3643300 447388 4654411 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65707-foto-08254-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65707-foto-08254-278-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65752 Alzina del Feu https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-feu Alzina d'aspecte monumental, que destaca per les seves dimensions considerables. Del tronc en surten una bona colla de branques de mides i morfologies diverses. 08254-323 El Feu (l'Esquirol) 42.0551900,2.3686600 447759 4656097 08254 L'Esquirol Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65468 Pou de neu de Cantonigròs https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-de-cantonigros XVII-XIX Pou de neu de planta circular, situat enmig d'una fageda, a tocar del camí dels Enamorats. Es troba a uns 970 m d'altitud, amb orientació nord-est, i les seves mides aproximades són 3 m de diàmetre i uns 3 m de fondària màxima aparent. El seu interior conserva bona part del revestiment de pedra seca. Durant l'any 2016, el pou va ser objecte de tasques de sanejament de l'entorn i millora de l'accés, per part dels joves participants al camp de treball de l'Esquirol. 08254-39 Cantonigròs Durant els segles XVII-XVIII es va produir la màxima activitat constructora de pous de neu i congestes, relacionat amb un període climàtic molt fred. Aquesta zona es troba coberta de faigs, fet que fa pensar que, antigament, s'hi donaven les condicions climàtiques adequades per a bastir-hi pous i congestes. Els pous de neu són excavacions senzilles fetes en el sòl natural de la muntanya, situades tant en indrets de gran pendent com en zones més planeres. Les seves mides són variables, tot i que sempre són de planta cilíndrica, sense coberta d'obra. Generalment, el seu interior es revestia de pedra seca, procedent del seu entorn o de la mateixa excavació, però en alguns casos aprofitaven directament la roca natural. A l'exterior es construïa un mur de contenció, que li donava el característic perfil circular atalussat d'aquestes construccions. 42.0414100,2.4175200 451792 4654538 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65468-foto-08254-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65468-foto-08254-39-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González Podria tractar-se també un pou de glaç que actualment no conservi la coberta. 98|119|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65531 Frontal de Santa Margarida de Vila-seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/frontal-de-santa-margarida-de-vila-seca <p>MUSEU EPISCOPAL DE VIC: www.museuepiscopalvic.com. PASCUAL, V.; RIAL, R. (1992) Les col·leccions del Museu Episcopal de Vic. Vic: Eumo Editorial. PLADEVALL, A. [ et al.] (1986) 'Santa Margarida de Vila-seca'. Catalunya Romànica, III, Osona, II. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 579-583. RIPOLL i VILAMAJOR J. (1823) Document demostratiu de l'origen i antiguitat del monestir de Religiosos de Santa Margarida, en la parròquia de Sant Martí Sescorts, bisbat i corregiment de Vich, que publíca D.J.R.V. Vich: Ignasi Valls. RUBIÓ i SERRAT, A. (2010) 'Santa Margarida de Vila-seca: mas i monestir'. Els Cingles de Collsacabra, nº 64. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 28-31.</p> XII <p>Es tracta d'un frontal d'altar romànic, pintat al tremp sobre fusta de roure, realitzat a la segona meitat del segle XII. Originàriament es trobava al convent de Santa Margarida de Vila-seca. Estilísticament, correspon al període del romànic català final i, probablement, és obra d'un taller vigatà. El fontal és presidit per l'escena central, on es troba representada la Mare de Déu amb el Fill, a l'interior d'una màndorla subjectada per quatre àngels. Als laterals hi ha diverses escenes de la vida i llegenda de santa Margarida: és feta presonera pels soldats del general Olimbri quan es troba pasturant un ramat d'ovelles. El general li proposa matrimoni. A baix, és flagel·lada pels botxins i portada a la presó. Al compartiment superior dret, és turmentada: un drac se la menja però ella surt de la panxa i el drac mor dividit en dos; després una altre dimoni rep de la santa un cap esclafat. A baix, el botxí, després de torturar-la en presència del general, la degolla amb el ganivet just en el moment que l'Esperit Sant apareix per rebre la seva ànima. La composició es troba tancada amb una sanefa de motius geomètrics, que ressegueix tot el perímetre del frontal.</p> 08254-102 Museu Episcopal de Vic. Plç. Bisbe Oliba nº 3, 08500, Vic. <p>Originàriament, aquest frontal d'altar estava a l'església del convent de religioses de Santa Margarida de Vilaseca, i fou portat a Vic segurament en el segle XIV en traslladar-se les monges a un nou convent. L'any 1868 es va exhibir en una exposició arqueologicoartística realitzada als claustres del convent de Sant Domènec de Vic. La seva presència va significar l'inici de la revaloració de la pintura romànica catalana.</p> 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Fàcil Bo Física Romànic Patrimoni moble Objecte Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia procedent del web del Museu Episcopal de Vic. 92 52 2.2 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65532 Pintures murals de Sant Martí Sescorts https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-sant-marti-sescorts <p>BRACONS i CLAPÉS, J. (1986) 'Pintures de l'absis de Sant Martí Sescorts'. Catalunya Romànica, III, Osona, II. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 570-565. ANTHONY, E.W. (1951) Romanesque frescoes. Princeton: Princeton University Press, p. 176. BARRAL, X. (2001) Les pintures murals catalanes, fascicle V. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 97-98. MUSEU EPISCOPAL DE VIC: www.museuepiscopalvic.com. PASCUAL, V.; RIAL, R. (1992) Les col·leccions del Museu Episcopal de Vic. Vic: Eumo Editorial, p. 46-47. PAGÈS i PARETAS, M. (2013) 'Les pintures murals romàniques de Sant Martí Sescorts'. Miscel·lània litúrgica catalana (separata), vol. 21. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 81-113. PIJOAN, J.; GUDIOL, J. (1948) Les pintures murals romàniques de Catalunya. Barcelona: editorial Alpha.</p> XII <p>Les pintures murals de l'absis de l'església de Sant Martí Sescorts, realitzades durant el primer quart del segle XII, són obra del pintor conegut amb el nom de Mestre de Cardona. La tècnica emprada és la de pintura al tremp sobre arrebossat, posteriorment traslladat a llenç. Únicament es conserven cinc fragments, que es troben actualment al Museu Episcopal de Vic. Estilísticament, constitueixen un estadi intermedi entre les primeres pintures romàniques osonenques i gironines. Es tracta d'un tipus de romànic decoratiu, florejat i marcat per la línia. Els dos fragments més significatius i més ben conservats, que pertanyen a la banda inferior de l'absis, narren escenes del llibre del Gènesi: Adam i Eva després del pecat original recriminats per Déu i l'expulsió d'Adam i Eva del Paradís. Dos fragments més, més petits que els anteriors, presenten escenes de la vida de Sant Martí de Tours: en una d'elles parteix la capa per donar-ne la meitat a un pobre i en l'altre, la resurrecció del catecumen mort abans de rebre el baptisme. El darrer fragment conservat és ornamental, amb figures humanes i animals inclosos en cercles. Es té constància, per una fotografia presa just abans del seu arrencament, de l'existència d'un sisè fragment: el pecat original.</p> 08254-103 Museu Episcopal de Vic. Plç. Bisbe Oliba nº 3, 08500, Vic. <p>Les pintures murals de l'atri de l'església de Sant Vicenç de Cardona, les de Sant Salvador de Polinyà, i les de Santa Maria de Barberà, es relacionen estilísticament amb l'autor de les pintures murals de l'absis de Sant Martí Sescorts, conegut amb el nom de Mestre de Cardona.</p> 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Fàcil Bo Física Romànic Patrimoni moble Objecte Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González Mestre de Cardona Fotografia procedent del web del Museu Episcopal de Vic. 92 52 2.2 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65533 Retaule de Sant Martí de Tours https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-marti-de-tours <p>MUSEU EPISCOPAL DE VIC: www.museuepiscopalvic.com. PASCUAL, V.; RIAL, R. (1992) Les col·leccions del Museu Episcopal de Vic. Vic: Eumo Editorial, p. 94-95.</p> XV <p>Es tracta d'un retaule dedicat a Sant Martí de Tours, realitzat a la primera meitat del segle XV, per l'autor conegut com a Mestre de les Figures Anèmiques. Originàriament es trobava a l'església de Sant Martí Sescorts. És pintat al tremp sobre fusta i s'hi representen escenes de la seva vida i martiri del sant. En destaca l'episodi del festí dels soldats de la ciutat de Poitiers, organitzat pels habitants de la ciutat de Tours, per tal de recuperar el cos mort del seu bisbe. La composició de les escenes carregada de personatges és característic del gòtic internacional, però els fons arquitectònics plans en relació a l'espai, mostren la duració de l'estil ítalo-gòtic.</p> 08254-104 Museu Episcopal de Vic. Plç. Bisbe Oliba nº 3, 08500, Vic. <p>El nom de l'autor del retaule de Sant Martí, Mestre de les Figures Anèmiques, va ser donat per l'especialista d'art Chandler Post, per definir l'aspecte facial dels personatges representats als retaules d'aquest pintor. Es desconeix el seu nom real i la seva procedència, però es tracta d'un pintor local molt allunyat dels grans mestres del gòtic. La seva obra és contemporània de la de Lluís Borrassà, del que va rebre influència, caracteritzada per un estil d'arrel popular. El retaule de Sant Martí Sescorts va ser un dels primers que va entrar a formar part dels fons del Museu Episcopal de Vic, a finals del segle XIX. Provenia de la col·lecció de Santiago Rusiñol.</p> 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65533-alella.jpg Física Gòtic Patrimoni moble Objecte Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González Mestre de les Figures Anèmiques Fotografia procedent del web del Museu Episcopal de Vic. 93 52 2.2 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65540 Castell de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-cabrera <p>FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). ORDEIG i MATA, R. (1999). 'Els Comtats d' Osona i Manresa'. Catalunya Carolíngia, IV. Barcelona: Institut d' Estudis Catalans, p. 577. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 250. PLADEVALL i FONT, A. (1973) 'El castell del Cabrera'. Els castells catalans. Vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 769-786. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín. SERRA, A (1995) Memòria de la prospecció de 1995. Barcelona: Direcció General del Patrimoni Cultural (Generalitat de Catalunya). SOLÀ, F. (1935) Nostra Senyora de Cabrera (2ª ed.). VIGUÉ, J. [et al.]. (1984) 'El castell de Cabrera'. Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 556-560.</p> XI-XV Es conserven molts pocs vestigis del castell. <p>Es tracta de les restes del castell de Cabrera, d'època medieval, del que es conserven els vestigis de la base d'una torre i de diversos murs i d'una cisterna. La torre és de planta circular, d'uns 3,5 metres de diàmetre, construïda amb aparell regular de carreuons escairats lligats amb morter de calç. La cisterna està tapada per una pedra i construïda amb volta de canó. Tanmateix, cal considerar l'existència de restes arqueològiques en el subsòl.</p> 08254-111 Sant Julià de Cabrera <p>La referència documental més antiga d'aquesta fortificació és de l'any 940. Era un castell termenat que defensava el territori de l'actual terme de l'Esquirol. Tenia a la seva demarcació el castell de Barrés. El domini eminent del castell corresponia als comtes de Barcelona. El primer dels senyors de Cabrera ben conegut és Gifredus Caprarie, que surt esmentat en un document de principis del segle XI. Gausfred de Cabrera prové del tronc de la línia que formarà part del vescomtat de Girona i el vescomtat de Cabrera. Era el senyor superior del terme i castell, com a veguer o feudatari dels comtes d'Osona-Barcelona. La guarda del castell, però, corresponia a la família dels castlans, també cognominats Cabrera, una notable família a la plana de Vic, patrons i protectors de la capella de Santa Maria de Cabrera, i que eren també benefactors del monestir de Sant Pere de Casserres. A principis dels segle XX, l'arquitecte Josep M. Pericas va realitzar una petita excavació a una cisterna. L'any 1972 va ser excavada la base de la torre rodona i els fonaments del mur que tancava l'accés al castell per la part de l'Osca. Més tard, una nova prospecció va permetre trobar-hi una punta de sageta i restes de ceràmica medieval, i també es va descobrir un vell camí, en part tallat a la roca, que permetia un accés estratègit al castell (PLADEVALL, 1993: 34).</p> 42.0760400,2.4072500 450968 4658389 08254 L'Esquirol Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65540-foto-08254-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65540-foto-08254-111-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic BCIN National Monument Record Defensa 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González El castell de Cabrera consta tant a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya com a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Al Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir del POUM de l'Esquirol, també està desdoblat en dues fitxes diferents. 85 1754 1.4 1771 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65542 Dolmen de Puigsespedres https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-puigsespedres Butlletí del Centre Excursionista de Vic. [Vic] vol. II (1920), 17-18. BATISTA, R. (1963) 'Sepulcros megalíticos de la comarca de Vic'. Corpus de Sepulcros Megalíticos, vol. II. Barcelona: Instituto de Prehistoria y Arqueología. El Butlletí: L'Esquirol, Cantonigròs, Sant Martí Sescorts, Sant Julià de Cabrera (2011- 2012), nº 1 i 5. L'Esquirol: ajuntament de l'Esquirol. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. FONT COT, J.O. (2003) Informe-Memòria de la prospecció de Puig-Rodó (Moià, Bages), Roca d'en Toni (Vilassar de Mar, Maresme), Puig Ses Lloses (Folgueroles, Osona), Puig Ses Pedres (Santa Maria de Corcó, Osona), Pedra Arca (Llinars del Vallès, Vallès Oriental), i la Cabana del Moro (La Roca del Vallès, Vallès Oriental). Barcelona: Direcció General del Patrimoni Cultural (Generalitat de Catalunya). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 68-69. XXII aC Hi ha lloses força degradades i desplaçades respecte de la seva posició original. El dolmen de Puig Ses Pedres es troba dalt d'un turó, abans conegut per l'Arca, en posició molt dominant, dins de les propietats del mas Arquerons. És un megàlit tipològicament dubtós, ja que tant podria correspondre a un sepulcre amb el corredor desplaçat tipus 'P', com a una arca amb vestíbul-pou. Es troba força malmès i no es conserva la capçalera. És una cambra trapezoïdal de 2,8 m de llarg per 1,75 i 2,45 m d'amplada, i de 1,6 m alçada. Presenta un corredor d'entrada a la part sud, de 1,25 m d'amplada per 2 m de llargada. Està construït amb grans lloses de pedra sorrenca, que es troben força degradades i algunes desplaçades respecte de la seva posició original. A llevant, hi ha un gran clot cobert parcialment per pedres, que es obra d'un acte furtiu. L'estat del conjunt no és massa bo, en comparació amb la planta que va aixecar Batista al segon volum del Corpus de Sepulcros Megalíticos (vegeu bibliografia). A principis del segle XX, va ser objecte d'una excavació arqueològica, que va permetre documentar un gran nombre d'elements en diversos materials: - Restes humanes: un fragment de volta craniana, diversos fragments de mandíbula inferior d'adult, 13 dents, 3 premolars i diversos fragments indeterminats. - Sílex: un ganivet amb retoc bilateral, un altre sense retoc i diversos fragments de ganivets, puntes i ascles. - Ós: un botó prismàtic perforat en 'V'. - Pectem i pedra: diverses denes de collarets perforades. - Ceràmica: diversos fragments sense decoració ni forma. Segons R. Batista (vegeu bibliografia), també alguns fragments de vores i carenes i un fragment decorat, amb representació solar, actualment es desconeix la seva ubicació. - Coure: un fragment de plaqueta. Per la relació de materials arqueològics recollits, es pot situar cronològicament el megàlit entre el Neolític final i el Calcolític. 08254-113 L' Esquirol Antigament era conegut com a dolmen d'Arquerons. A principis del segle XX, va ser objecte d'una excavació arqueològica per part de M. Pallarès i membres del Centre Excursionista de Vic, que va permetre documentar restes humanes, estris d'ós i de sílex, fragments ceràmics i peces d'aram, d'estany i de plom. Durant els anys 2011 i 2012 es van dur a terme una nova intervenció arqueològica, impulsada per la regidoria de Cultura de l'Ajuntament i sota la direcció tècnica de l'arqueòleg Joel Casanova, per tal de deixar al descobert tant el perímetre del túmul com el paviment original de la cambra funerària i el vestíbul que hi conduïa. S'hi van trobar unes petites restes òssies humanes i algun fragment de petxina utilitzada com a guarniment mortuori. 42.0332600,2.3791900 448613 4653655 08254 L'Esquirol Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65542-foto-08254-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65542-foto-08254-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65542-foto-08254-113-3.jpg Legal Neolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Al Museu Arqueològic de Catalunya i al Museu Episcopal de Vic hi ha materials arqueològics procedents del dolmen de Puig Ses Pedres. 78|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65547 Materials arqueològics de Puig Ses Pedres al Museu d'Arqueologia de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-arqueologics-de-puig-ses-pedres-al-museu-darqueologia-de-catalunya XXII aC Els treballs arqueològics realitzats al dolmen de Puig Ses Pedres, a principis del segle XX, per parts de membres de l'Institut d'Estudis Catalans, va permetre recollir un gran nombre de materials, que situen cronològicament el megàlit entre el Neolític final i el Calcolític. La relació de materials que es guarden al Museu d'Arqueologia de Catalunya és la següent: - Dents (nº registre: MAC BCN-16234). - Fragment (nº registre: MAC BCN-16235). - Làmina (nº registre: MAC BCN-16936). - Làmina (nº registre: MAC BCN-16937). - Làmina (nº registre: MAC BCN-16938). - Làmina (nº registre: MAC BCN-16939). - Làmina (nº registre: MAC BCN-16940). - Botó (nº registre: MAC BCN-16941). - Fragment de penjoll (nº registre: MAC BCN-16943). - Fragment de ceràmica (nº registre: MAC BCN-16944). - Fragment de nansa (nº registre: MAC BCN-16945). - Mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16946). - Fragment de mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16947). - Fragment de mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16948). - Fragment de mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16949). - Mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16950). - Fragment de mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16951). - Mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16952). - Mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16953). - Frontal humà (nº registre: MAC BCN-16954). - Molars (nº registre: MAC BCN-45213). - Molar humà (nº registre: MAC BCN-45214). - Fragment de mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-45215). - Fragment d'os (nº registre: MAC BCN-45216). - Fragment d'os (nº registre: MAC BCN-45217). - Fragment d'os (nº registre: MAC BCN-45218). - Penjoll (nº registre: MAC BCN-16942). 08254-118 Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona, nº 39 - 41, 08038, Barcelona. 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Restringit Bo Física Neolític Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 78 53 2.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65570 Festival internacional de música de Cantonigròs https://patrimonicultural.diba.cat/element/festival-internacional-de-musica-de-cantonigros BOFILL, A. [et al.] (2007) Festival Internacional de Música de Cantonigròs: 1983-2007. Barcelona: Festival Internacional de Música de Cantonigròs. FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE CANTONIGRÒS: http://www.fimc.es/inici.htm XX-XXI El Festival Internacional de Música de Cantonigròs és un certamen basat en la competició i exhibició de música coral mixta, veus iguals femenines, cors infantils i danses populars, on participen grups de música coral i grups de danses populars d'arreu del món. Es celebra al mes de juliol, durant quatre dies. És organitzat per l'Associació Festival Internacional de Música de Cantonigròs, i actualment forma part de l'European Festivals Association. Durant els dies del certamen, hi participen més de 400 voluntaris, i unes 800 famílies d'una trentena de pobles de l'entorn de Cantonigròs, ofereixen les seves cases per hostatjar els participants. El Festival es celebra des de l'any 1983 al 2011 a Cantonigròs, i des de l'any 2012, al Teatre l'Atlàntida de Vic. 08254-141 Cantonigròs L'any 1996 el Festival Internacional de Música de Cantonigròs va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi, l'any 2000 amb el Premi d'Honor de la Fundació Jaume I, i l'any 2003 amb el Premi Nacional de Cultura Popular. 42.0372600,2.3992100 450273 4654088 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65570-foto-08254-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65570-foto-08254-141-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies facilitades per Judit Jordana, responsable de premsa i comunicació de l'Associació Festival Internacional de Música de Cantonigròs. 98 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65573 Pont del Molí de la Bertrana https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-de-la-bertrana FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 188-189. XV-XVIII Ha estat recentment restaurat. El pont del Molí de la Bertrana, d'origen medieval, està format per dos arcs en forma de llom d'ase, i construït amb pedra lligada amb morter. Salvava la riera de la Gorga al seu pas per l'antic camí ral de l'Esquirol a Sant Bartomeu Sesgorgues. Actualment, el pont no travessa la riera, ja que després de les inundacions de l'any 1940, aquesta va agafar un nou traçat. 08254-144 l'Esquirol 42.0212200,2.3663600 447541 4652326 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65573-foto-08254-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65573-foto-08254-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65573-foto-08254-144-3.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González El pont ha estat, recentment, objecte d'obres de rehabilitació i restauració per part de l'ajuntament de l'Esquirol i la Diputació de Barcelona (Àrea de Territori i Sostenibilitat). 94|119|85 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65595 Fita de la font de Vilar https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-font-de-vilar FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 183. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 100. XVIII La inscripció es troba molt erosionada. La fita de la font del Vilar es troba al peu d'un espadat, a tocar de la font del Vilar, a les proximitats de la masia homònima. Es tracta de la següent inscripció, realitzada directament sobre la roca natural del terreny: 'TERME DE TAVERTET', una creu i uns números gairebé il·legibles per efecte de l'erosió. 08254-166 El Vilar (Sant Bartomeu Sesgorgues) Les fites serveixen per a delimitar un terme o finca o bé per a marcar el recorregut d'una via, camí o carretera. És probable que derivin dels mil·liaris que els romans col·locaven a les seves vies i que mantenen una tradició medieval de separació de propietats i d'àmbits parroquials. La majoria de les fites del terme de l'Esquirol foren ubicades en període modern i contemporani (segles XVIII-XX), potser substituint a d'altres més antigues. 42.0150400,2.3669000 447580 4651640 08254 L'Esquirol Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65595-foto-08254-166-2.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65661 Corranda de sega https://patrimonicultural.diba.cat/element/corranda-de-sega CALAIX: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53106. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. XX Ja no es canta. Cançó tradicional que es cantava a l'Esquirol, Sant Bartomeu del Grau i Sant Martí Sescorts. La lletra és tal i com segueix: Mare de Déu quin sol que en fa, tinc una set que m'escanya, i l'animal del davanter no m'en crida mai la garba! La següent cançó de 'Corranda de sega' és recollida a l'Esquirol i Sau. La lletra és tal i com segueix: I ai quin llanto que ara veig, i quin llanto que s'espera. Malparit del davanter, que no crida mai a beure! 08254-232 L'Esquirol Antigament, mentre els pagesos segaven i batien, cantaven; era una feina llarga i monòtona, que ho afavoria. Aquesta cançó te a veure amb les tasques concretes que es feien durant la sega. A partir del moment en què aquestes feines es van mecanitzar, les cançons van perdre la seva funció. 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Obert Dolent Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González http://hdl.handle.net/10687/53146 119 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc