Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65585 | Sarau i gatzara a ca la Rotllada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarau-i-gatzara-a-ca-la-rotllada | VINYETA I LEYES, R. (1994) Llegendes i tradicions del Collsacabra. Torelló: Foto-Sport, p. 16-17. | XIX | L'hereu de l'hostal de ca la Rotllada es va casar, quan ja era molt gran, amb una noia molt jove i bonica. Ell era afeccionat a la cacera i passava molt temps fora de casa i, mentrestant, la seva muller s'avorria. Per distreure's, la noia organitzava saraus els dies de festa i, com que era tan atractiva, més d'un fadrí la treia a ballar. Uns veïns malintencionats van avisar al marit d'aquestes festes i, per a que poder ser testimoni directe del que passava, al següent dia de sarau l'home es va amagar en un sarrió. Quan un dels fadrins va treure a ballar a la jove, un grup de nois fent rotllana al voltant del sarrió van cantar: 'Tu que t'estàs en el sarrió, mira que mira el que jo et deia. Tu que t'estàs en el sarrió ara veuràs el que et deia jo'. Aleshores, en Rotllada va sortir del sarrió i, gens enfadat, va aplaudir la seva dona i la va treure a ballar. Des d'aquell dia, l'hereu va ser l'organitzador dels saraus, que es van fer populars en tota la rodalia. | 08254-156 | La Rotllada (Sant Julià de Cabrera) | 42.0487200,2.4138500 | 451493 | 4655352 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 65586 | El gos d'en Comermena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gos-den-comermena | VINYETA I LEYES, R. (1994) Llegendes i tradicions del Collsacabra. Torelló: Foto-Sport, p. 16-17. | XX | Segons aquesta llegenda, l'amo d'en Comermena s'estimava molt els seus gossos, especialment a un d'ells. En més d'una ocasió, el seu gos preferit s'havia clavat espines a les potes, i en Comermena, per a que no li tornés a passar, va decidir encarregar-li unes espardenyes. Ben aviat aquest fet va ser conegut per tots els veïns de la rodalia i, fins i tot, un torellonenc li va compondre la següent poesia: 'Cobles noves s'han dictades, tot cantant us les diré; tretes són d'en Comermena i de son gos perdiguer'. De perdius i de llebretes bé n'és un caçador. Ja n'agafa l'escopeta i dret se'n va a Torelló. Quan a Torelló arriba el gos mostra al corder: -Un favor que us demano, que n'és cosa que convé: per al gos unes espardenyes sien fetes ben aviat. Ai del gos d'en Comermena, com anirà ben calçat! -Espardenyes per a un gos jo no en faria mai; en ser el temps de la calor el faria anar a cavall, estaria reposat. Ai del gos d'en Comermena, bé en serà ben regalat. -Les espardenyes són fetes. -Ara me'n fareu el preu. -Valen quatre pessetes, una per cada peu. Com que és home de grans prendes, un xinxó d'or li ha donat. Ai del gos d'en Comermena bé en serà ben regalat. | 08254-157 | Comermena (Sant Martí Sescorts) | 42.0368800,2.3064200 | 442592 | 4654104 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 65589 | Màgica a l'Esquirol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magica-a-lesquirol | ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2014). El Camí ral de Vic a Olot: itinerari i històries. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 57-58. | XIX | Antigament, existia la creença que hi havia persones que tenien poder per a fer aparèixer imatges, sentir fresses i representar fets inversemblants. Aquest poder el tenien els qui posseïen el llibre màgic de 'les set sivelles' o la 'llanterna màgica', dominaven els llibres i tenien poder econòmic; normalment eren capellans o grans propietaris. Segons una història ocorreguda a l'Esquirol, hi havia unes noies de pagès que treballaven a una fàbrica del poble. Cada dia al vespre, quan marxaven cap a casa, sentien un fantasma al seu darrere. Les noies, molt amoïnades, van demanar ajuda al germà d'una d'elles, que es va disfressar de dona i va agafar una escopeta carregada. En sentir al fantasma, el noi va disparar. Al dia següent, van saber que havia mort un pare missioner de Vic, que era el que els hi feia la 'màgica' des de la ciutat. | 08254-160 | L'Esquirol | 42.0371000,2.3725000 | 448062 | 4654086 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 65598 | El fill del dimoni a Vilaporta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-fill-del-dimoni-a-vilaporta | ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2014). El Camí ral de Vic a Olot: itinerari i històries. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 63-64. | XX | A la casa de Vilaporta hi vivia un noi molt entremaliat, del que tothom fugia. De forma secreta, els seus pares, que eren un matrimoni que no podia tenir fills, l'havien trobat al bosc quan era un nadó i l'havien adoptat. Era un nen molt poc sociable i bèstia. Tothom s'estranyava de que unes persones tan bones tinguessin un fill tan dolent. Un dia, els pares, cansats ja del comportament del seu fill, van a anar a demanar consell al rector. Aquest els hi va preguntar si el nen resava i menjava, al que van contestar que no ho feia pas. El rector els va dir que omplissin una dotzena d'ous amb aigua beneïda i les posessin al voltant del foc. Quan el noi va veure els ous va dir cridant: 'Eh! Quina mena de cosa! A Barcelona un prat, al bosc de Tosca ciutat, a Casserres monestir, mai havia vist a foc, tantes olles a bullir', i va fugir per la xemeneia. Amb aquesta frase es van adonar que era el dimoni, que era molt vell i immortal i havia vist la gran ciutat de Barcelona quan era un prat, el bosc de Tosca a Olot, quan era una ciutat i el monestir de Casserres quan feia funció de monestir. | 08254-169 | Vilaporta (Sant Martí Sescorts) | 42.0489500,2.3452800 | 445819 | 4655418 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 65622 | Monument en record dels sacerdots víctimes de la persecució religiosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-en-record-dels-sacerdots-victimes-de-la-persecucio-religiosa | CROSAS CASADESÚS, J. (2000) Memòria de la guerra: L'Esquirol, Osona: 1931-1940. Tarragona: El Mèdol, p. 80-84 i 99. | XX | El monument situat a la cruïlla de la carreteres de Vic i Manlleu, recorda als sacerdots Lluís Casals Jordà, Bonaventura Archs Corominas, Josep Garolera Pous i Jaume Soler Puigvert assassinats en aquest indret, víctimes de la persecució religiosa durant la Guerra Civil Espanyola. Està format per una base de pedra treballada, de forma rectangular, a mode de capelleta, que culmina en forma piramidal. Al centre hi ha inscrita una gran creu amb els noms dels sacerdots, emmarcada per dues columnetes. | 08254-193 | Sant Martí Sescorts | 42.0182700,2.3361700 | 445039 | 4652018 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65622-foto-08254-193-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65623 | Creu de Sant Martí Sescorts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-marti-sescorts | XX | La creu de Sant Martí Sescorts es troba al davant de la parròquia. Està formada per una base de pedra treballada, de forma rectangular, a mode de columna, sobre la que es sustenta una pedra quadrangular, també de pedra treballada, a mode de capitell. Sobre la pedra hi ha col·locada una petita creu de forja. | 08254-194 | Sant Martí Sescorts | 42.0128000,2.3254000 | 444142 | 4651417 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65623-foto-08254-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65623-foto-08254-194-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65669 | Camí ramader de la Serra del Feu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-la-serra-del-feu | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º Ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 211. | XIV-XX | Es tracta de l'antic camí ramader que travessa la Serra del Feu. Havia estat molt transitat pels ramats transhumants, però actualment resta abandonat i, en alguns trams, la vegetació l'envaeix i el desfigura. El seu recorregut transcorre a dues vessants, amb unes impressionants vistes panoràmiques. | 08254-240 | Sant Julià de Cabrera | Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana per la necessitat de traslladar els ramats cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern, quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna, els camins ramaders es consoliden i al voltant dels segles XVIII i XIX la transhumància arriba al punt àlgid. A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertany el nostre camí. El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. | 42.0651200,2.3789100 | 448615 | 4657193 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65669-foto-08254-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65669-foto-08254-240-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65681 | Homenatge a Carles Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-carles-riba | XX | Es tracta d'una estela de pedra en honor a Carles Riba, pels seus lligams amb el Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs. El monòlit presenta la següent inscripció: 'EL CONCURS PARROQUIAL DE POESIA DE CANTONIGRÒS A LA MEMÒRIA DE CARLES RIBA 1893-1959 HOMENATGE I AGRAÏMENT. FESTES DE SANT ROC. AGOST DE 1964'. | 08254-252 | Cantonigròs | El Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs és un certamen literari en llengua catalana, que es va celebrar a la parròquia de Sant Roc de Cantonigròs, entre els anys 1944 i 1968. Va ser un focus d'irradiació cultural durant el franquisme, i va aplegar a destacades personalitats de l'època. | 42.0402600,2.4058200 | 450822 | 4654417 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65681-foto-08254-252-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Carles Riba i Bracons (Barcelona, 1893-1959):Va ser un distingit poeta, narrador, crític literari, traductor i acadèmic. Casat amb la poeta Clementina Arderiu. Va exercir de catedràtic de grec i va ser membre de l'Institut d'Estudis Catalans i vicepresident de la primera Institució de les Lletres Catalanes. | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65687 | Creu del pont de la Parra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pont-de-la-parra | CROSAS CASADESÚS, J. (2000) Memòria de la guerra: L'Esquirol, Osona: 1931-1940. Tarragona: El Mèdol, p. 80-84. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 65-66. | XX | Es tracta d'un monument en homenatge als dinou torellonencs assassinats en aquest indret, el 4 de setembre de 1936, durant la Guerra Civil Espanyola. És de pedra treballada, format per una base de forma rectangular, que culmina en forma piramidal, sobre la que hi ha una creu. El centre de la base presenta la següent inscripció: 'En memoria de los 19 vecinos de Torelló caídos por Diós y España vilmente asesinados en la noche del 4 de septiembre del 1936 cuyos restos reposan en el cementerio de San Martín Sescorts. Caminante medita y ora'. | 08254-258 | La Parra (l'Esquirol) | Aquest fet tràgic va tenir molt ressò a tots els municipis de l'entorn. Les víctimes eren de Torelló, amb una significació social i política destacada, i simpatitzants del bàndol franquista. El Comitè Antifeixista local va ser inculpat dels assassinats. | 42.0456900,2.3710900 | 447952 | 4655040 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65687-foto-08254-258-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | En el cementiri parroquial de Sant Martí Sescorts hi ha un panteó on es troben sepultats els dinou torellonencs assassinats. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65688 | Creu de Sant Julià de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-julia-de-cabrera | XX | La base de pedra presenta esquerdes. | La creu de Sant Julià de Cabrera es troba al davant de l'antiga parròquia. Està formada per una base de pedra treballada de forma rectangular, a mode de columna, més ample a la part inferior que a la superior. Sustenta una pedra quadrangular, també de pedra treballada, a mode de capitell. Sobre la pedra hi ha col·locada una petita creu de forja. | 08254-259 | Sant Julià de Cabrera | 42.0720100,2.3967700 | 450098 | 4657947 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65688-foto-08254-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65688-foto-08254-259-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65726 | De vius som de Santa Maria de Corcó, i de morts, de Sant Julià de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/de-vius-som-de-santa-maria-de-corco-i-de-morts-de-sant-julia-de-cabrera | PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó. | XX | És un refrany geogràfic que fa referència a la gran extensió del terme municipal de l'Esquirol, que comprèn quatre antigues parròquies: Santa Maria de Corcó, Sant Roc de Cantonigròs, Sant Julià de Cabrera i Sant Martí Sescorts. Amb aquesta frase, els veïns de Sant Julià de Cabrera fan una distinció entre el municipi i la respectiva parròquia a què pertanyen. | 08254-297 | Terme municipal de l'Esquirol | 42.0720300,2.3969200 | 450111 | 4657950 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 65727 | El penitent de les Gorgues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-penitent-de-les-gorgues | BANÚS i BLANCH, M. (2003) Collsacabra: paisatges i llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 26. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 278. | XIX | Es tracta de la història, transmesa per tradició oral, del penitent de les Gorgues, un home amb aspecte d'anacoreta que va viure tot sol a l'entorn de la riera de les Gorgues, a finals del segle XIX. Ningú el coneixia, però es deia anys abans havia comès moltes malifetes i, un cop penedit, havia escollit aquest lloc per a fer-hi penitència pels seus pecats. Vivia a una balma anomenada la Cova del Penitent, actualment submergida sota les aigües del pantà de Sau, i també a la balma dels Sàlics. | 08254-298 | Les Gorgues | 42.0157900,2.3581200 | 446854 | 4651729 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 65728 | La Creu de Managès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-de-manages | <p>BANÚS i BLANCH, M. (2003) Collsacabra: paisatges i llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 21-22.</p> | XIX | <p>Es tracta de la història d'un succés, transmès per tradició oral, al lloc conegut com la Creu de Managès, a finals del segle XIX. En aquest indret es produïen estranyes aparicions d'un fantasma i s'hi sentien les lamentacions d'ànimes en pena. Una nit, un mosso de la masia veïna de Novelles, de forma secreta, es va presentar al lloc amb una escopeta que li havia deixat el masover de la casa. Es va amagar darrera d'uns arbustos i, quan va aparèixer el suposat fantasma, cobert amb un llençol, el va disparar i va quedar estès a terra. El mosso va tornar d'amagat a la masia, va comentar els fets amb el masover, i van acordar de no explicar-ho a ningú. A l'endemà va córrer la veu que havien mort la por de Managès, i que el qui hi havia amagat sota el llençol era l'amo de Novelles. Es fer en dit lloc una creu en record de l'esdeveniment, que es troba al costat del lloc per on passava el camí cap al mas de Managès. És una creu gravada a la roca del terreny, d'aproximadament 1m. Generalment l'aflorament rocós queda cobert per vegetació i la creu no es visible.</p> | 08254-299 | Cantonigròs | 42.0263000,2.4133000 | 451431 | 4652863 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65728-p1010049.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65728-foto-08254-299-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-25 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65729 | Les bruixes de l'Esquirol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-bruixes-de-lesquirol | CROSAS CASADESÚS, J. (1996) 'Un judici de bruixes a la Catalunya del Barroc: L'Esquirol (1619-1621)'. Revista de l'Alguer, Vol. 7, Núm. 7. L'Alguer: Centre de Recerca i Documentació Eduard Toda, p. 11-25. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 55, 56 i 232. | XVII | Al segle XVII, a l'Esquirol hi vivien quatre dones acusades de bruixes: eren l'Anissa, la Perolera, la seva filla Àngela i la Ferrera vella. Se'ls atribuïa la pràctica d'infanticidis, donar golls i tractes amb el dimoni, entre molts altres actes. Es diu que un dia un home, en Cosme Tarragó, va dir a en Joan Reixac, hostaler de l'Esquirol, que havia anant a missa a la capella de Sant Genís i l'havia vista plena de bruixes. En Joan ho va explicar als jurats del terme, que les van acusar de bruixeria i van iniciar un llarg procés a la Cúria del Veguer de Vic. | 08254-300 | l'Esquirol | El procés contra les quatre dones de l'Esquirol acusades de bruixeria, que es guarda a l'Arxiu de la Vegueria de Vic, es va fer entre els anys 1619 i 1620 i va acabar amb la declaració d'innocència. El cas va derivar de l'ocultació del naixement d'un nen a un marit gelós que creia que no era fill seu. La mare va demanar l'ajuda a aquestes dones, que l'amagaren a prop de les masies del Campas i d'Arquerons. El procés s'insereix en una onada d'histèria col·lectiva de persecució de bruixes que es va donar a Catalunya entre els anys 1618 i 1622. | 42.0386100,2.3733900 | 448137 | 4654253 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 65730 | Trobament miraculós de la Mare de Déu de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobament-miraculos-de-la-mare-de-deu-de-cabrera | BANÚS i BLANCH, M. (2003) Collsacabra: paisatges i llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 88-89. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 54. | XVII | Segons la llegenda, la marededéu de Cabrera havia estat trobada per una cabra, en una petita balma del cingle, penjada d'un esquei, a poca distància del santuari. En anar a veure a la cabra, el seu pastor es va adonar de la troballa que aquesta havia fet. Entre els segles XV i XVII, es va estendre la mentalitat que les marededéus notables havien d'haver estat trobades i tenir un origen mític, fet que explica la proliferació de les llegendes dels seus trobaments als santuaris d'arreu de Catalunya. | 08254-301 | Mare de Déu de Cabrera (Sant Julià de Cabrera) | 42.0733600,2.4078800 | 451018 | 4658091 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65731 | Miracle de la Mare de Déu de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/miracle-de-la-mare-de-deu-de-cabrera | ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2014). El Camí ral de Vic a Olot: itinerari i històries. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. | XX | Segons la llegenda, a Cabrera hi havia un ruc descontrolat que, quan el deixaven anar fugia corrents i s'enduia tot el que trobava, agafant-ho amb les dents. Un dia, el ruc es va trobar amb una nena i se la va emportar però, de sobte, quan era a tocar del cingle, en sentir les eugues del prat de baix, es va posar a bramar i la va deixar anar cingle avall. El seu pobre pare quan anava a recollir, amb una cistella, el cos de la nena, perquè se l'esperava trobar a trossos per la forta caiguda, la va trobar, miraculosament viva i plorant perquè havia perdut una sabata. Temptant a la sort, la nena li va dir 'si em pagueu, m'hi torno a tirar!', però aquest cop no es va produir el miracle i la nena es va matar. | 08254-302 | Mare de Déu de Cabrera (Sant Julià de Cabrera) | 42.0733600,2.4078800 | 451018 | 4658091 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 65732 | Esquirol 'trenca-vagues' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquirol-trenca-vagues | PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 94-95. | XX | El mot esquirol com a sinònim de 'trenca-vagues' deriva del poble de l'Esquirol. Es va originar l'any 1855 durant la vaga i la gran manifestació que va tenir lloc a Barcelona el dia 4 de juny, per defensar el dret d'associació dels treballadors. Gent del poble va acudir a treballar a les fàbriques tèxtils de Manlleu que estaven en vaga. Ràpidament, es va escampar per la comarca l'ús del mot d'esquirol proferit en to hostil, i després a Barcelona, des d'on va passar també al castellà. Aquest nom s'ha fet universal. Si es té present la misèria que a mitjan segle XIX hi havia pels pobles sense indústries com l'Esquirol, és molt lògic comprendre que la gent del poble es prestés a treballar en el lloc dels vaguistes. | 08254-303 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 65734 | Escultura de Sant Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-sant-bernat | XX | Es tracta d'una petita escultura de pedra que representa a Sant Bernat. Es troba dins d'una estructura de pedra, en forma de fornícula, sustentada per una columna. Presenta una rajola on hi ha escrit: 'Sant Bernat patró dels excursionistes. 1966'. | 08254-305 | Cantonigròs | 42.0401300,2.4050700 | 450760 | 4654403 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65734-foto-08254-305-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65735 | Creu de Cantonigròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-cantonigros | XVIII-XX | És una creu de terme situada a l'entorn de l'església de Sant Roc, a prop del cementiri. Està formada per un pedestal de pedra, que acaba en forma de capitell, coronat per una petita creu de forja. A la base del pedestal hi ha unes inscripcions que actualment són il·legibles. Es troba integrada dins del conjunt d'una font urbana, de factura contemporània, emmarcada en un mur format per quatre columnes construïdes amb carreus de pedra. | 08254-306 | Cantonigròs | 42.0401900,2.4064000 | 450870 | 4654409 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65735-foto-08254-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65735-foto-08254-306-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65736 | Homenatge al Concurs de Poesia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-al-concurs-de-poesia | XX | Es tracta d'un monument commemoratiu dels cinquanta anys de l'inici del Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs. Es troba a tocar de les antigues escoles parroquials. Està format per un gran monòlit de pedra, mínimament treballada, que presenta unes formes sinuoses, amb una placa metàl·lica, on hi ha gravat: 'Cincuantenari del Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs i festa literària del Collsacabra (1944-1968). El poble de Cantonigròs en vol fer memòria. 7 d'agost de 1994'. | 08254-307 | Cantonigròs | El Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs és un certamen literari en llengua catalana, que es va celebrar a la parròquia de Sant Roc de Cantonigròs, entre els anys 1944 i 1968. Va ser un focus d'irradiació cultural durant el franquisme, i va aplegar a destacades personalitats de l'època. | 42.0401500,2.4061100 | 450846 | 4654405 | 1996 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65736-foto-08254-307-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65743 | A l'Esquirol no s'hi entra ni per terra, ni per mar, ni per aire, s'hi entra trepitjant pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-lesquirol-no-shi-entra-ni-per-terra-ni-per-mar-ni-per-aire-shi-entra-trepitjant-pedra | FONT i GAROLERA, J. (2013) 'Territori, paisatge i guerra a través de la mirada d'un pagès del segle XVII. Una relectura geogràfica del diari d'en Joan de la Guàrdia'. Ausa, vol. XXVI, núm. 172. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 334. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 35. | XX | El refrany geogràfic 'a l'Esquirol no s'hi entra ni per terra, ni per mar, ni per aire, s'hi entra trepitjant pedra', fa referència a la característica del terreny, on aflora la roca arreu. També s'aplica a Cantonigròs i a Rupit. | 08254-314 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 65744 | Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrallonga | CAPDEVILA, Ll. (2006). Serrallonga. L'últim Bandoler. Edicions Proa. Barcelona. FUSTER, J. (1991). El mite literari de Serrallonga. Edicions 62. Barcelona. ROVIRÓ, X. (2002). Serrallonga. El bandoler llegendari Català. Ed. Farell. | XVIII | Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, va ser un bandoler català que va viure entre els segles XVI i XVII, que amb el pas del temps va esdevenir un personatge de llegenda. La fama del bandoler prové de les simpaties entre bona part del poble, per la seva confrontació al poder centralista i autoritari de Felip IV, que havia enfonsat al país en una profunda crisi. Aquest bandoler actuava principalment a les Guilleries, la vall de Sau i el Collsacabra, territori que coneixia molt bé i utilitzava per amagar-se. L'imaginari popular el va convertir en objecte de cançons, corrandes, auques, obres teatrals, novel·les, etc., que van fer créixer la seva llegenda i que han fet arribar el seu mite fins a l'actualitat. Les seves gestes, verídiques o no, representen la lluita del poble contra el poder repressor. | 08254-315 | Terme municipal de l'Esquirol | Joan Sala i Ferrer va néixer l´any 1594 a la masia la Sala de Viladrau, a Osona, fill de pagesos benestants. Arran del seu casament amb Margarida Tallades, pubilla del mas Serrallonga de Querós de Sant Hilari Sacalm, a La Selva, fou conegut com Joan Serrallonga. Degut a les necessitats econòmiques en temps de crisi, compaginava les feines de pagès amb petits robatoris. L'any 1622 va assassinar el seu veí Miquel Barfull, que l'havia denunciat, i va fugir de les tropes del lloctinent. Des d'aleshores es va haver de dedicar al bandolerisme per sobreviure. L'any 1927, amb la detenció de la banda de bandolers dels germans Margarit, es va convertir en el principal bandoler del país. Pertanyia a la facció social dels Nyerros, condició que li va fer guanyar fama entre els contraris al govern de Felip IV. Va fugir a França i va comptar amb la ajuda de molta gent, gràcies a les simpaties generades pels seus atacs als carruatges reials que recaptaven els impostos. L'any 1633 va ser capturat a ca l'Agustí, a Santa Coloma de Farners, La Selva, pels soldats del lloctinent, el duc de Cardona i va ser empresonat al castell se Savassona, on va ser torturat. Finalment va ser executat a Barcelona, a la forca, l'any 1634. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 65751 | Creu del Capellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-capella-0 | XX | Consta d'una base de pedra i una creu de metall. Té una inscripció. | 08254-322 | Al camí de Cantonigròs al Cos, al Pla d'Ardura | És originària dels anys 30 | 42.0379200,2.4136400 | 451468 | 4654153 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 65430 | Escoles parroquials de Cantonigròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-parroquials-de-cantonigros | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. TRIADÚ i FONT, J. (1991) 'L'escola parroquial de Cantonigròs'. Els cingles de Collsacabra, nº 27. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 12-13. | XX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a diverses vessants. Està orientat a migdia, però amb la porta principal a l'angle de llevant de l'edifici, amb entrada porxada. A tocar del porxo hi ha unes finestres que presenten, a la llinda, la següent cita en llatí: 'INITIVM SAPIENTIAE TIMOR DOMINI'. Les finestres són quadrades, emmarcades amb pedra treballada. Les façanes són de paredat comú, arrebossades, deixant vistos els elements de ressalt. El seu interior va ser dissenyat amb una distribució que permetia separar l'espai destinat a fer classe en més d'un compartiment, amb despatx per al mestre, serveis adequats i un escenari. Va ser objecte d'obres de remodelació per tal d'adaptar-lo com a centre d'activitats per al poble. L'edifici és un petit monument de l'arquitectura postnoucentista. | 08254-1 | C/ Montcau, 08569, Cantonigròs (l'Esquirol). | Edifici obra de l'arquitecte Raimon Durant i Reynals (1895-1966). Va ser l'escola parroquial de Cantonigròs i de les masies veïnes. L'ensenyament era en català. Durant el franquisme va ser la seu del Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs. Finalment, va ser objecte d'obres de remodelació per tal d'adaptar-lo com a centre d'activitats per al poble. | 42.0400700,2.4059600 | 450834 | 4654396 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65430-foto-08254-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65430-foto-08254-1-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Raimon Durant i Reynals, arquitecte | A les escoles parroquials de Cantonigròs hi ha plaques i medallons relacionats amb el Concurs Parroquial de Poesia. En destaca un medalló en honor a Pompeu Fabra. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 65434 | Font de l'Uró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-luro | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XIX-XX | La font de l'Uró es troba al costat del torrent de la Rotllada, a l'entorn de la masia la Creu. És una font arranjada, emmarcada en un mur de pedra lligada amb morter de calç. L'aigua brolla directament a la riera. | 08254-5 | La Creu (Sant Julià de Cabrera) | 42.0508900,2.4172200 | 451774 | 4655591 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65434-foto-08254-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65434-foto-08254-5-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia del Catàleg de béns del POUM i de l'entorn de la font, degut a que durant la visita no es va poder accedir a l'indret. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65450 | Ruta del Meridià Verd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruta-del-meridia-verd-0 | OSONA TURISME: www.osonaturisme.cat/seccio/altres_rutes | XXI | La Ruta del Meridià Verd segueix el recorregut de la línia vertical del Meridià de Paris, que té l'inici a Dunkerque, a França, i acaba al Masnou (Maresme). Aquest camí entra al terme municipal procedent de Vidrà, passant per Santa Margarida, can Puig d'en Coromines, la Casa Roja, les Corts, el nucli urbà de Sant Martí Sescorts, l'Escanera i surt en direcció a les Masies de Roda. | 08254-21 | Sant Martí Sescorts | L'any 2000, en commemoració del 200è aniversari de l'establiment del Sistema Mètric Decimal i l'amidament de la longitud del meridià Dunkerque-París-Barcelona, diverses entitats cíviques franceses i catalanes, amb el suport de les administracions d'ambdós països, van crear la Ruta del Meridià Verd, que permetés recorre'l a peu en la seva totalitat. El recorregut es distribueix en 11 etapes que sumen prop de 180 km de longitud i un desnivell acumulat en pujada d'uns 4.450 m. | 42.0311000,2.3329200 | 444781 | 4653444 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65450-foto-08254-21-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65459 | Font de Casamitjana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-casamitjana | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XX | La font de Casamitjana es troba a poca distància a llevant de la masia homònima, a tocar del torrent. Es tracta d'una font mínimament arranjada, emmarcada per un petit mur de pedres. L'aigua brolla per un broc, cau a un pedrís i segueix per un petit rec excavat directament al sòl, que la condueix cap al torrent. | 08254-30 | Casamitjana (Sant Martí Sescorts) | 42.0031400,2.3154400 | 443309 | 4650351 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65459-foto-08254-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65459-foto-08254-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65459-foto-08254-30-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65474 | Font de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-sala-2 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XX | La font de la Sala es troba poca distància al sud-oest de la masia homònima, a tocar del torrent. Es tracta d'una mina d'aigua que es troba a l'entorn de la masia la Creu i la Granja, al costat del torrent, del que capta l'aigua. Està bastida amb pedra i totxo lligat amb morter de calç, i tancada per un petit porticó metàl·lic. | 08254-45 | La Sala (Sant Martí Sescorts) | 42.0283300,2.3161400 | 443389 | 4653148 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65474-foto-08254-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65474-foto-08254-45-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65475 | Molí de les Palanques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-palanques | PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 192. | XVIII | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes del molí de les Palanques que es troben a poca distància al sud-est de la masia homònima, a tocar del torrent. Es conserven bona part dels seus murs de façana i de la mina. Al davant del molí s'observa una petita cascadeta. Les restes es troben en un indret cobert per la vegetació, i de difícil accés, fet que impedeix la seva documentació acurada. | 08254-46 | Les Palanques (l'Esquirol) | 42.0235600,2.3478300 | 446009 | 4652598 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65475-foto-08254-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65475-foto-08254-46-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65480 | Font dels Manlleus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-manlleus | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 216. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 105. | XX | La font dels Manlleus es troba al costat d'un torrent afluent del de Filaborres, a prop de la Matavera, al peu del camí que uneix l'Esquirol i la Serra de Corcó. És construïda amb pedres treballades lligades amb morter de calç, i alimenta un abeurador i un safareig d'obra. | 08254-51 | La Matavera (l'Esquirol) | 42.0405700,2.3826500 | 448905 | 4654465 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65480-foto-08254-51-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia i coordenades procedents del Catàleg de béns del POUM de l'Esquirol, perquè durant la visita a la zona l'accés era tancat per filat elèctric, amb presència de bestiar. | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65486 | Camí ral de Vic a Olot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic-a-olot | BUSQUETS, F. [et.al.] (2010) Travessant el Collsacabra: el camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau: història, ar¬queologia i patrimoni. Olot: Ajuntament d'Olot. CROSAS CASADESÚS, J. (2009) 'Mapa del camí ral de Vic a Olot'. Els Cingles de Collsacabra, nº 61. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 18-19. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 195. ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2014). El Camí ral de Vic a Olot: itinerari i històries. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors. SERRA i CLOTA, A. (2006) 'El camí ral de Vic a Olot. Forma constructiva del Camí Ral'. Puigsacalm, any XXIIIè. Sant Esteve d'en Bas: GECA, p. 16. SERRA i CLOTA, A. (2009) 'Els camins medievals al Collsacabra I'. Els cingles de Collsacabra, nº 61. Tavertet: Centre Cultural del Collsacabra, p. 20-23. SERRA i CLOTA, A. (2009) 'Els camins medievals al Collsacabra II'. Els cingles de Collsacabra, nº 62. Tavertet: Centre Cultural del Collsacabra, p. 10-15. SERRA i CLOTA, A. (2010) 'Els camins medievals al Collsacabra III'. Els cingles de Collsacabra, nº 63. Tavertet: Centre Cultural del Collsacabra, p. 8-11. | V-XXI | Es tracta de l'antic camí que unia les viles de Vic i d'Olot travessant el Collsacabra. Els seus orígens són molt antics, d'època romana o anteriors. És un eix entre capitals de comarca que no arriba als 45 km. Segons diversos investigadors, com Assumpta Serra (vegeu bibliografia), formava part del traçat de la 'Strata Francisca', el camí de França, documentat ja des del segle X. El camí surt de les Masies de Roda i entra al terme municipal de l'Esquirol a les proximitats del Colom Gros, i segueix cap al nord, deixant a mà esquerra Sant Martí Sescorts. Continua paral·lel a la carretera C-153 fins al pont de la Teuleria, on s'enfila al collet de la Creu de Casserres, passa per l'hostal de les Palanques i el pont homònim, i creua el poble de l'Esquirol. El camí entra a Cantonigròs pel carrer Pompeu Fabra fins a esdevenir carrer Major, creua la riera de les Gorgues, i passa al costat de la Rotllada en direcció a Comajoan, ja en terme de Rupit i Pruit. | 08254-57 | Extrem sud-est del terme. | Els seus orígens són molt antics, d'època romana o anteriors. Formava part del traçat de la 'Strata Francisca', el camí de França, documentat ja des del segle X. | 42.0336000,2.3783300 | 448542 | 4653694 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65486-foto-08254-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65486-foto-08254-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65486-foto-08254-57-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani|Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Al terme municipal de l'Esquirol el camí ral de Vic a Olot coincideix amb el camí de Sant Jaume.El Camí de Sant Jaume de Galícia és una gran ruta cultural que permet anar d'extrem a extrem de la península ibèrica, des del Cap de Creus fins al Cap de Finisterre. A Catalunya la ruta comença a Sant Pere de Rodes i segueix un traçat que passa pel monestir de Montserrat per arribar a Alcarràs (Lleida), on el Camí entra a l'Aragó. | 85|94|98|83 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65498 | Sender de Gran Recorregut GR-151 o Camins del Bisbe i Abat Oliba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-151-o-camins-del-bisbe-i-abat-oliba | EL CAMÍ OLIBA: www.caminsoliba.cat FEDERACIÓ ENTITATS EXCURSIONISTES CATALUNYA: http://senders.feec.cat/ | XX | El GR-151 és un sender de gran recorregut, de 241,55 quilòmetres dividits en 18 etapes, que uneix les comarques del Bages, Osona i el Ripollès. El GR-151 travessa el terme municipal de l'Esquirol en les seves etapes 10 i 11. Té una variant, el GR-151.1. L'etapa 10, de 16,41 quilòmetres, uneix Tavertet amb el poble de l'Esquirol. Transcorre al llarg de les cingleres del Collsacabra i s'enfila fagedes amunt fins al poble de Cantonigròs. La baixada fins a l'Esquirol transcorre seguint el curs de la Gorga. L'etapa 11, de 11,66 quilòmetres, uneix el poble de l'Esquirol amb Sant Pere de Torelló. Transcorre primer pel cantó solell amb boscos de roure i alzina i després, més aviat abrigada en la obaga per zones de vegetació més propensa a la ribera. | 08254-69 | Terme municipal de l'Esquirol | 42.0352000,2.3815100 | 448806 | 4653869 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65498-foto-08254-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65498-foto-08254-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Els Camins del Bisbe i Abat Oliba és una ruta d'art romànic que uneix la comarca del Bages, d'Osona i del Ripollès utilitzant com a fil conductor el Bisbe i Abat Oliba. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65550 | Font de la Falzia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-falzia | CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2009) Anàlisi de les aigües de deu fonts del Cabrerès i la seva flora. Treball de recerca batxillerat de Institut Miquel Martí i Pol (Roda de Ter), p. 18. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 223. | XIX-XX | Si no es retiren les terres del lloc on es troba la font, pot acabar colgada sota el fang. | La font de la Falzia es troba en un indret amagat al costat de la riera de la Gorga, molt a prop de la masia del Campàs. Es tracta d'una font mínimament arranjada, a la part inferior d'un marge rocós, amb una senzilla aixeta de coure. L'aigua d'escorrentiu forma un petit toll en el terra. | 08254-121 | El Campàs (l'Esquirol) | 42.0362400,2.3806100 | 448733 | 4653985 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65550-foto-08254-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65550-foto-08254-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65550-foto-08254-121-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65551 | Font de la Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-foradada | CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2009) Anàlisi de les aigües de deu fonts del Cabrerès i la seva flora. Treball de recerca batxillerat de Institut Miquel Martí i Pol (Roda de Ter), p. 14. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Vic: Ed. Eumo, p. 94. | XVIII | La font de la Foradada es troba a l'interior de les restes d'un antic molí fariner situat al costat de la riera de la Gorga, a l'entorn del salt de la Foradada. Es tracta d'una font natural, de règim estacional, que raja per una petita obertura a la roca i cau a un pedrís. És un lloc molt freqüentat pels excursionistes. | 08254-122 | Cantonigròs | 42.0410500,2.3950400 | 449931 | 4654511 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65551-foto-08254-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65551-foto-08254-122-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65552 | Font del Campàs o de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-campas-o-de-santa-maria | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 222. | XVIII | La font del Campàs es troba a un camp de conreu situat a migdia de la masia homònima, a tocar del marge del sender GR-151, en el pla inferior. És una font ben arranjada, d'obra, a l'interior d'un petit cobert amb volta, construït amb pedres lligades amb morter de calç. De la font hi raja un petit rajolí d'aigua que cau a una pica de pedra, a nivell del sòl. Als dos costats dels murs del cobert, hi ha uns bancs d'obra coronats amb rajols ceràmics. | 08254-123 | El Campàs (l'Esquirol) | 42.0348000,2.3794400 | 448635 | 4653826 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65552-foto-08254-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65552-foto-08254-123-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65553 | Font de les Fontiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-fontiques | CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2009) Anàlisi de les aigües de deu fonts del Cabrerès i la seva flora. Treball de recerca batxillerat de Institut Miquel Martí i Pol (Roda de Ter), p. 13. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Vic: Ed. Eumo, p. 95. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 223. | XIX-XX | La font de les Fontiques es troba a tocar del marge del sender GR-151, a les proximitats del salt del Frare. És una font mínimament arranjada situada en un marge rocós. Hi raja un fil d'aigua que cau a un petit pedrís, on s'acumula l'aigua. És una de les fonts més populars de l'Esquirol. | 08254-124 | L'Esquirol | Segons la tradició, l'aigua de la font de les Fontiques tenia propietats terapèutiques, especialment per tractar problemes intestinals i el tifus. Va ser objecte d'un projecte per a embotellar-la i comercialitzar-la, però finalment no es va dur a terme. | 42.0349100,2.3853900 | 449127 | 4653835 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65553-foto-08254-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65553-foto-08254-124-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65565 | Grau Nou o de les Escales | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grau-nou-o-de-les-escales | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 239 I 251. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 12 i 101. VINYETA i LEYES, R. (1984) El Collsacabra, Cabrera: Cantonigròs. Torelló: Celblau. p. 24-25. | XX | El camí del Grau Nou o de les Escales uneix el coll del Bram amb el pla de Cabrera. És un camí espectacular pel seu traçat i per la vista de la cinglera. És format per una graonada oberta en l'aresta de la penya, molt aèria, que supera en un curt tram els 114 m de desnivell. es troba protegit per baranes. | 08254-136 | Sant Julià de Cabrera | El camí del Grau Nou o de les Escales va ser construït l'any 1952 a cops de pic i barrinades. Va ser obert a instàncies de Mn. Domènec Garriga, per a poder arribar a Cabrera en períodes de grans nevades que provocaven l'aïllament del santuari, ja que el camí antic o de les Marrades quedava colgat per la neu. El va fer una colla d'homes de Cantonigròs: Josep Crosas i Llover, Ramon Crosas i Llover i Josep Codina. El cap de colla era en Josep Crosas i Llover. Es conserva una auca que explica aquesta gesta: 'Fa una colla d'anys per pujar al Pla d'Aiats i a Cabrera tot eren paranys. Fins que va arribar en Josep Crosas i va canviar les coses. Una colla d'homes va contractar i la muntanya van dinamitar, etc.'. | 42.0716200,2.4083200 | 451053 | 4657898 | 1952 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65565-foto-08254-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65565-foto-08254-136-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65571 | Font de l'Osca o dels Avets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-losca-o-dels-avets | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XX | La font dels Avets es troba al Pla del Prat, a l'esquerra del camí, sota uns boixos. Es tracta d'una font poc arranjada, emmarcada en un mur de pedra lligada amb morter, amb una aixeta i un bassiol. Hi raja un petit fil d'aigua. | 08254-142 | Sant Julià de Cabrera | 42.0793100,2.4030200 | 450621 | 4658754 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65571-foto-08254-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65571-foto-08254-142-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65572 | Font de l'Illa o de les Albes o falsa font de l'Escudella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lilla-o-de-les-albes-o-falsa-font-de-lescudella | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 222. | 1915 | La font de l'Illa, o de les Albes o falsa font de l'Escudella, es troba a una esplanada ombrívola situada a peu del sender de la Gorga, que s'inicia a pocs metres a migdia de la zona esportiva municipal. És una font arranjada, construïda amb un mur de totxo, on hi ha inscrit l'any 1915, integrat dins d'un marge de pedres lligades amb morter. Consta d'un petit forat per on raja un minúscul fil d'aigua i de tres brocs, dos d'ells inutilitzats, amb un petit rètol a sobre amb la indicació 'aigua per rentar'; i un tercer broc, de cop, amb un altre rètol que indica 'aigua potable'. | 08254-143 | L'Esquirol | 42.0280700,2.3700000 | 447848 | 4653085 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65572-foto-08254-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65572-foto-08254-143-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65578 | Font de les Senallades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-senallades | CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2009) Anàlisi de les aigües de deu fonts del Cabrerès i la seva flora. Treball de recerca batxillerat de Institut Miquel Martí i Pol (Roda de Ter), p. 19. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 221. | XX | La font de les Senallades es troba a tocar del sender de la Gorga, a poca distància del seu inici, molt a prop del nucli urbà de l'Esquirol. És una petita font arranjada, situada a un clot, al que s'accedeix per quatre esglaons de pedra. L'aigua raja per un broc de ferro i cau a un pedrís, formant un petit biot. | 08254-149 | L'Esquirol | En la part baixa hi ha uns petits planells a la riba de la Gorga, que s'havien agençat com a hortets i es regaven amb l'aigua de la font (PARÉS 1976: 221). | 42.0262900,2.3668200 | 447583 | 4652889 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65578-foto-08254-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65578-foto-08254-149-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65592 | Font del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vilar-1 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 183. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 100. | XVIII | Durant la visita es va observar que la font havia estat utilitzada per a netejar maquinària amb abocament de gasoil. | La font del Vilar es troba al peu d'un espadat, a les proximitats de la masia del Vilar, a l'entorn del Gorg dels Dimonis. És una font d'obra, coberta per una ampla volta, per on hi passa el límit del terme de Tavertet. A l'exterior, sobre la llinda de la portella de la font, hi ha inscrit 'MDCCHSXXII' (any 1700), amb una creu al mig. | 08254-163 | El Vilar (Sant Bartomeu Sesgorgues) | 42.0150400,2.3669000 | 447580 | 4651640 | 1700 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65592-foto-08254-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65592-foto-08254-163-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65606 | Font de Comermena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-comermena | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Vic: Ed. Eumo, p. 93. | XX | La font de Comermena es troba a tocar del rec homònim, entre la masia de Comermena i la de Jovateny. És una font poc arranjada, emmarcada en un petit mur de pedra, amb tres orificis per on brolla cap un pedrís, que reté l'aigua i l'envia cap a la riera. | 08254-177 | Comermena (Sant Martí Sescorts) | 42.0355900,2.3130700 | 443142 | 4653956 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65606-foto-08254-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65606-foto-08254-177-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65612 | Font de l'Esclop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesclop | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 271. | XX | La font de l'Esclop es troba a la riera de les Gorgues, a un indret situat més avall de l'Aulina. És una bonica font d'obra amagada en un espectacular paratge natural. | 08254-183 | Molí de l'Alzina (Cantonigròs) | 42.0465700,2.3973300 | 450125 | 4655123 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65612-foto-08254-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65612-foto-08254-183-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies del Catàleg de béns del POUM, degut a que durant la visita no es va poder accedir a l'indret. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65614 | Escales d'Aiats o Grau de la Serrica o de l'Escaleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-daiats-o-grau-de-la-serrica-o-de-lescaleta | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 266. | XX | Es tracta del camí que ascendeix de la masia d'Aiats fins al pla homònim. És un fort pujant que remunta els alts estrats roquers de la base i els vessants del serrat, pels quals s'ha de transitar amb precaució. Hi ha un curt tram d'esglaons irregulars de pedra, que salven un important desnivell del terreny. | 08254-185 | Aiats (Cantonigròs) | El va fer una colla d'homes de Cantonigròs: Josep Crosas i Llover, Ramon Crosas i Llover i Josep Codina. El cap de colla era en Josep Crosas i Llover. Es conserva una auca que explica aquesta gesta: 'Fa una colla d'anys per pujar al Pla d'Aiats i a Cabrera tot eren paranys. Fins que va arribar en Josep Crosas i va canviar les coses. Una colla d'homes va contractar i la muntanya van dinamitar, etc.'. | 42.0620000,2.4223000 | 452203 | 4656821 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65614-foto-08254-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65614-foto-08254-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65614-foto-08254-185-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65633 | Font de Sant Julià de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-julia-de-cabrera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Vic: Ed. Eumo, p. 92. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 246. | XVIII | La font de Sant Julià es troba a uns 200 m al nord-est de Sant Julià de Cabrera, al bell mig del torrent. Es tracta d'una font monumental de gran valor patrimonial. És construïda amb un mur de carreus lligats amb morter, del que surten dos brocs metàl·lics, pels que raja l'aigua. Al mur hi ha esculpits una imatge de sant Julià a cavall i un escut, amb l'any '1743' inscrit. A tocar de la font, hi ha una gran taula i bancs de pedra treballada. | 08254-204 | Sant Julià de Cabrera | 42.0730600,2.3994400 | 450320 | 4658063 | 1743 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65633-foto-08254-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65633-foto-08254-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65633-foto-08254-204-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65636 | Camí dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-enamorats | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XX | Es tracta d'un camí rural que mena del carrer Major del nucli de Cantonigròs fins al camí de la font del Rajolí, i segueix part del curs del torrent de Balà. És un itinerari curt i senzill, que travessa una fageda de gran bellesa natural. | 08254-207 | Cantonigròs | 42.0395100,2.4096300 | 451137 | 4654332 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65636-foto-08254-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65636-foto-08254-207-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65644 | Font de la Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-bertrana | CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2009) Anàlisi de les aigües de deu fonts del Cabrerès i la seva flora. Treball de recerca batxillerat de Institut Miquel Martí i Pol (Roda de Ter), p. 10. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XVIII | L'indret on hi ha la font es troba inundat. | La font de la Bertrana es troba a uns 120 m a llevant de cal Masover, a tocar del camí. Es tracta d'una font monumental de gran valor patrimonial. És una font ben arranjada, d'obra, a l'interior d'un petit cobert amb volta, construït amb pedres treballades i totxo lligats amb morter de calç. De la font hi raja un bon raig d'aigua que cau a una pica de pedra, a nivell del sòl. El mur que emmarca la volta presenta dos destacats baix relleus, un d'ells representa un cavall i a l'altre hi ha inscrit l'any '1783', envoltat de motius vegetals. A tocar de la font, hi ha un llarg safareig rectangular de pedra, amb l'any '1867' inscrit. El rec que recull l'aigua de la font i la condueix al torrent està obturat i no desguassa correctament, pel que l'indret on hi ha la font es troba inundat. | 08254-215 | La Betrana (l'Esquirol) | 42.0258500,2.3595600 | 446982 | 4652845 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65644-foto-08254-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65644-foto-08254-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65644-foto-08254-215-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65648 | Font del Quintà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-quinta | CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2009) Anàlisi de les aigües de deu fonts del Cabrerès i la seva flora. Treball de recerca batxillerat de Institut Miquel Martí i Pol (Roda de Ter), p. 12. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XIX | El bestiar utilitza la font per a beure, pel que es troba en perill de que es malmeti. | La font del Quintà es troba a uns camps de conreus, entre la carretera dels Quatre Camins i el torrent de la Parra. És una font mínimament arranjada, emmarcada en un petit mur de pedres. L'aigua raja per un broc i cau directament al terra. | 08254-219 | L'Esquirol | 42.0403200,2.3696800 | 447831 | 4654445 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65648-foto-08254-219-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia i coordenades procedents del Catàleg de béns del POUM de l'Esquirol perquè, durant la visita, l'indret es trobava completament enfangat per les intenses plujes dels dies anteriors. | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65649 | Font de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cabrera | CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2009) Anàlisi de les aigües de deu fonts del Cabrerès i la seva flora. Treball de recerca batxillerat de Institut Miquel Martí i Pol (Roda de Ter), p. 15 PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 245. VINYETA i LEYES, R. (1984) El Collsacabra, Cabrera: Cantonigròs. Torelló: Celblau. p. 29. | XX | La Font de Cabrera es troba a tocar del camí de Cantonigròs a Sant Julià de Cabrera, entre el molí de la Masallera i la Masallera, a tocar del rec. Es tracta d'una font en forma de pedró, que guarda una imatge de la Mare de Déu de Cabrera. Té un bon cabal i presenta la següent inscripció: ANTIC BASSAL, CAMÍ ENLLÀ, JO SÓC LA FONT DE CABRERA. PLASMADA EN RÚSTIC ALTAR PER LA FE DELS MASALLERA. A tocar de la font hi ha una taula amb uns bancs de pedra. | 08254-220 | Sant Julià de Canbrera | 42.0644000,2.3988600 | 450265 | 4657101 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65649-foto-08254-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65649-foto-08254-220-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65650 | Font de la Roureda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-roureda-0 | CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2009) Anàlisi de les aigües de deu fonts del Cabrerès i la seva flora. Treball de recerca batxillerat de Institut Miquel Martí i Pol (Roda de Ter), p. 16. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XX | La font de la Roureda es troba pròxima al mas homònim, seguint el camí de la casa, a una zona de bosc. És una font mínimament arranjada, emmarcada en un petit mur de pedres. L'aigua raja per un petit orifici i cau a un pedrís. | 08254-221 | La Roureda (l'Esquirol) | 42.0237700,2.3801600 | 448685 | 4652601 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65650-foto-08254-221-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia i coordenades procedents del Catàleg de béns del POUM de l'Esquirol, perquè durant la visita a la zona l'accés era tancat. | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/